prem aquí si vols veure tot el document - IES La Segarra

PLA D’ACOLLIDA I
D’INTEGRACIÓ DE
L’IES LA SEGARRA
DE CERVERA

ÍNDEX
1. Introducció 3
2. Objectius del pla d’acollida i d’integració 5
3. Procediment en l’acollida inicial i protocol d’actuacions 9
3.1. acollida a l’alumnat de 1r curs 9
3.2. acollida a l’alumnat estranger o lingüísticament no catalanoparlant 10
3.3 acollida al nou alumnat catalanoparlant que hi pugui haver
en diferents cursos de l’ESO. 13
3.4. acollida al professorat 14
4. Organització acadèmica per a l’alumnat nouvingut 15
5. Organització curricular per a l’alumnat nouvingut 16
6. Formació i desenvolupament del professorat 16
7. Pla d’activitats al centre 16
8. Relació amb el Pla d’Entorn de Cervera 17
9. Avaluació del Pla i millores 18
11. Annexos 19
2

1. INTRODUCCIÓ
Catalunya, i Cervera i la Segarra, rep una quantitat significativa d’alumnes immigrants que
s’incorporen als diferents nivells del sistema educatiu. Aquest nombre s’incrementa
constantment des de fa uns anys. Són alumnes que es poden incorporar a qualsevol etapa i
nivell escolar, en el nostre cas a l’ensenyament secundari obligatori (ESO).
Des de l’any 2003 s’ha posat en funcionament el Pla d’Acollida i d’Integració per part del
Departament d’Educació. Aquest Pla considera tot un conjunt de línies d’intervenció: acollida,
coordinació de serveis, creació i adaptació de materials, formació del professorat, assignació de
recursos, elaboració de guies multilingües... que han de servir per tal que el centre educatiu
garanteixi:
• La integració escolar i social de tot l’alumnat:
o Consolidant la llengua catalana i/o l’aranès
o Fomentant l’educació intercultural
o Promovent la igualtat d’oportunitats
• La revisió i adequació dels documents de gestió
• La coordinació entre la tutora i la coordinadora LIC per tal de determinar les actuacions
que es duran a terme per a atendre les necessitats educatives de l’alumnat nouvingut,
així com els trets bàsics de les formes organitzatives i dels criteris metodològics que es
considerin més apropiats.
• L’elaboració i actualització per part dels equips de cicle i el professorat específic que
atén l’alumnat nouvingut, en el marc del projecte curricular, els plans individuals
intensius 1 , amb la col·laboració del coordinador/a LIC del centre.
• La modificació, si cal, del currículum per a l’alumnat de nova incorporació per part del
tutor/a amb la col·laboració de la psicopedagoga del centre i la persona representant de
l’EAP.
• L’elaboració d’una acció tutorial que ofereixi l’acompanyament educatiu dels processos
identitaris i d’integració escolar i social de tot l’alumnat en contextos multiculturals.
A l’IES la Segarra durant el curs 2003-04 s’hi va impartir un Taller de Llengua amb una
professora a mitja jornada que atenia tant alumnat del centre com de l’IES Antoni Tarroja. A
partir del curs 2004-05 ja es va concedir una Aula d’Acollida (AA) amb una professora a
1 Sobre els PII, anar a la pàgina 16.
3

jornada completa. L’Aula d’Acollida és un recurs més que els centres poden oferir per a
treballar la diversitat, és una estratègia organitzativa i metodològica per a respondre amb
eficàcia a l’escolarització inicial de l’alumnat nouvingut. L’objectiu de l’aula és esdevenir un
punt de referència on es pugin atendre amb més garanties i d’una manera més personalitzada
tant el vessant emocional com el curricular per aquesta tipologia d’alumnat. L’alumnat
nouvingut arribat a Catalunya en els darrers 2 anys assistirà a l’AA per tal de rebre un
ensenyament intensiu de la llengua catalana sense perdre el contacte, però, amb la resta del
grup-classe al qual estigui adscrit ja que l’objectiu final és que l’alumne es pugui incorporar al
ritme dels aprenentatges de l’aula ordinària com més aviat millor. Segons instruccions del
Departament d’Educació, és recomanable que el número d’alumnes assistents a l’AA
d’acollida no sigui superior a 12 . Per aconseguir aquests propòsits és necessari, doncs, i l’IES
La Segarra té interès en que això sigui així, una gran coordinació entre el o la responsable de
l’aula i la resta de professorat.
Pel que fa al o la responsable de l’Aula d’Acollida, cal dir que és el tutor o tutora de l’Aula
d’Acollida. i que té unes funcions ben definides que detallem tot seguit:
• Realitzar l’avaluació inicial i col·laborar en Plans Individuals Intensius 2 i, si s’escau, de
les adaptacions curricular individualitzades o les modificacions del currículum d’acord
amb les necessitats de cada un dels alumnes respecte al seu procés d’ensenyamentaprenentatge.
• Gestionar l’aula d’acollida: planificar recursos i actuacions, programar les seqüències
de’aprenentatge, aplicar les metodologies més adequades i avaluar processos i resultats.
• Aplicar metodologies i estratègies d’immersió lingüística per a l’adquisició de la
llengua.
• Promoure la integració de l’alumnat nouvingut a les seves aules de referència.
• Col·laborar en la sensibilització i introducció de l’educació intercultural al procés
educatiu de l’alumnat nouvingut.
• Coordinar-se amb el/la coordinador/a LIC del centre i amb els professionals
especialistes (EAP...).
• Participar en les reunions dels equips docents, comissions d’avaluació..., per coordinar
actuacions i fer el seguiment dels alumnes a fi d’assegurar la coherència educativa.
2 Sobre els Plans Individuals Intensius, anar a la pàgina 16.
4

Tots els centres d’educació tenen l’obligació de comptar amb un coordinador o una
coordinadora de llengua i cohesió social (LIC). Aquesta persona té la feina de:
• Promoure en la comunitat educativa actuacions per a la sensibilització, foment i
consolidació de l’educació intercultural i de la llengua catalana com a eix vertebrador
d’un projecte educatiu basat en el plurilingüisme.
• Col·laborar en l’actualització dels documents de centre i en la gestió d’actuacions que
fan referència a l’acollida i la integració de l’alumnat nouvingut, a l’atenció de
l’alumnat amb risc d’exclusió i a la promoció de l’ús de la llengua, l’educació
intercultural i la cohesió social en el centre.
• Col·laborar en la definició d’estratègies d’atenció a l’alumnat nouvingut i/o en risc
d’exclusió, participar en l’organització i optimització dels recursos i coordinar les
actuacions dels professionals externs que hi intervenen.
• Participar, si s’escau, en les comissions de treball derivades del Pla Educatiu d’Entorn.
• Assumir funcions que es deriven del Pla per la Llengua i la Cohesió social, per
delegació de la direcció del centre.
El curs 2004-05 s’ha posat en funcionament, com a pla pilot, el Pla Educatiu d’Entorn 3 de
Cervera que pretén unir els esforços de tots els agents (administracions, ONGs, entitats
cíviques, esportives, etc.) que interactuen amb l’alumnat del centre educatiu.
2. OBJECTIUS DEL PLA D’ACOLLIDA I INTEGRACIÓ
L’acollida i integració escolar de tot l’alumnat, amb independència de l’origen, és una de les
primeres responsabilitats de l’IES la Segarra i dels professionals que hi treballen.
El Pla d’Acollida i Integració (PAI) és el conjunt sistemàtic d’actuacions del centre per atendre
la incorporació de tot l’alumnat, que es deriven del seu projecte educatiu de centre (PEC) i que
s’implementen en els altres documents de gestió (RRI, PCC, PAT, PLC, etc.), especialment les
marcades en el projecte lingüístic pel que fa a les actuacions lligades a l’ensenyament i l’ús de
la llengua i en l’educació intercultural i per a la igualtat.
3 Sobre el Pla Educatiu d’Entorn, anar a la pàgina 17 i consultar l’annex 1
5

Els eixos bàsics d’aquest PAI són l’assumpció com a centre de la interacció cultural amb
l’alumnat procedent d’altres països i el conjunt d’estratègies que afavoreixin la plena integració
de tot l’alumnat al centre, les quals han d’estar recollides al Pla d’Acció Tutorial (PAT) 4 .
És evident que l’alumnat procedent de la immigració és qui més pateix el xoc emocional que
suposa l’arribada a un entorn social i cultural (completament) nou. Això fa que el centre ha de
preveure mesures específiques per tal que pugui sentir-se ben acollit i percebre el respecte
envers la seva llengua, cultura i creences, i que, en un temps raonable, pugui seguir amb
normalitat el currículum i adquirir l’autonomia personal dins l’àmbit escolar i social.
Entre les mesures específiques que recull aquest PAI, i que es desenvolupen en posterioritat de
manera extensiva i seran objecte d’avaluació, trobem:
1. En el moment d’acollida inicial:
• Assegurar una acollida afable i càlida a l’alumnat nouvingut, sigui estranger o no,
per part de la tutora de l’aula d’acollida o el tutor o tutora corresponent, però també
per part del professorat en general i l’alumnat 5
• Donar informació sobre el sistema educatiu i el centre d’una manera clara, concisa i
entenedora. Es facilitarà als pares en el moment de l’entrevista inicial un dossier
explicatiu de l’entorn cultural, el sistema educatiu i les normes bàsiques del centre
amb la llengua pròpia de l’alumnat nouvingut que parlin altres llengües que no sigui
el català 6
• Garantir una comunicació òptima amb la família, utilitzant el servei de traducció, si
s’escau, per tal de poder copsar totes les necessitats de l’alumne/a (físiques,
afectives, emocionals, cognitives i socials)
• Fer l’avaluació inicial de l’alumne/a, en la mesura que sigui possible, en la llengua
familiar o d’escolarització. Per a l’avaluació inicial de les assignatures instrumentals
de llengua i matemàtiques s’utilitza el material proporcionat pel Departament
d’Educació. El centre, a més, ha elaborat unes proves d’avaluació inicial per cada
4 El PAT de l’IES La Segarra preveu treballar els aspectes de la inerculturalitat i la diversitat en les tutories del 2n trimestre.
Aquest treball es culmina amb la realització d’unes jornades interculturals de dos dies de temàtica diferent cada curs. Per veure algunes
actuacions del PAT i la seva filosofia general consulteu l’annex 2
5
Pel que fa a la participació que l’alumnat en l’acollida de l’alumnat nouvingut, el centre té en marxa el Projecte d’alumnes
guia. El podeu consultar en l’annex 3
6 Veure el dossier informatiu a l’annex 4
6

una de les àrees del currículum que també s’han traduït en les diferents llengües més
usuals de l’alumnat nouvingut.
• Vetllar per una correcta adscripció de curs i grup, preferentment al nivell que
correspondria atenent la seva edat cronològica
• Garantir el traspàs d’informació al tutor/a i a l’equip docent per afavorir la
incorporació de l’alumne/a a l’aula. La coordinadora LIC, amb l’ajuda de la tutora
de l’aula d’acollida, vetllarà per la coordinació del professorat que intervé en la seva
escolarització.
• Facilitar el coneixement del centre i l’entorn cultural.
2. En el disseny de l’itinerari d’integració escolar:
• Elaborar un horari individualitzat que en funció dels coneixements i les necessitats
de l’alumnat nouvingut, així com també en funció de la disponibilitat d’hores
d’atenció a l’aula d’acollida, per tal que:
o adquireixi de la forma més ràpida possible els coneixements de
llengua catalana per tal de poder cursar el currículum amb
normalitat
o es relacioni amb els companys i companyes del curs i es pugui
incorporar en la vida del centre de la manera més acollidora i
afectiva possible.
• Elaborar el pla de treball individual intensiu per part de l’equip docent i/o el
professorat que li imparteix classe. Aquest pla de treball té com a objectiu seguir
garantint l’aprenentatge de la llengua, l’accés al currículum comú i els processos de
socialització, però des de les diferents àrees i matèries. 7
• Informar i cursar, si és el cas, de possibles exempcions de llengua catalana
• Preveure la tutorització afectiva, vetllant pels aspectes afectius, emocionals i
relacionals
3. En l’organització dels suports específics:
7 Sobre els PII, pàg. 16
7

• Garantir l’aprenentatge intensiu de la llengua amb els recursos que el centre disposi
(aula d’acollida)
• Establir els criteris metodològics i materials curriculars per a la integració de
l’alumne/a a les aules ordinàries des del primer moment (PII) 8
• Fer les adaptacions o modificacions curriculars, si s’escau (PII) 9
4. En les mesures de seguiment i avaluació:
• Preveure com i quan es portarà a terme i informar la família del progrés de
l’alumne/a (amb informes especials, si s’escau)
• Fer el seguiment de les mesures educatives previstes per tal de determinar el grau de
coherència amb les intencions educatives. Aquest seguiment es farà a partir dels
acords i les graelles dels PII.
5. En el procés de reflexió i debat:
• Aprofundir en els marcs teòrics i pràctics que ajudin a millorar la convivència, l’èxit
educatiu i la pràctica docent a través de fòrums actius de la pàgina web del centre o
de l’espai LIC de la sala de professors.
• Impulsar processos formatius del professorat.
6. En la integració cívica
• Participar en les activitats del Pla Educatiu d’Entorn Municipal
Cal incidir molt en què l’aprenentatge de la llengua a l’escola és una de les primeres necessitats
de l’alumnat que, sense conèixer-la, s’incorpora a les escoles de Catalunya. Per això, a més de
les activitats docents dedicades directament a l’ensenyament de la llengua catalana, tota la
comunitat educativa ha de vetllar especialment per facilitar-li’n l’aprenentatge adreçant-
s’hi habitualment en català, utilitzant les estratègies adequades per facilitar la
8 Sobre els PII, pàg.16
9 Sobre els PII pàg. 16
8

comunicació, a fi de donar-li models d’ús i integrar-lo progressivament en els
aprenentatges de les diferents àrees del currículum. 10
3. PROCEDIMENT EN L’ACOLLIDA INICIAL I PROTOCOL D’ACTUACIONS
3.1. acollida a l’alumnat de 1r curs
L’alumnat que arriba a 1r d’ESO és nou al centre i és per això que s’ha creat un protocol
d’acollida que consisteix en:
3.1.1. Jornades de portes obertes
3.1.2. En les jornades inicials de curs de 1r d’ESO, acollida inicial per part del tutor o tutora
del curs a què ha estat adscrit l’alumne on:
• Es presenta el tutor o tutora
• Es presenten cada un dels alumnes i explica una mica qui és i quines coses
li agraden
• Es dóna l’horari del grup
• S’expliquen les normes bàsiques del funcionament del centre i la ubicació
dels serveis bàsics de l’institut: lavabos, menjador, pati, consergeria i
secretaria.
3.1.3. Les primeres sessions de tutoria es dedicaran a conèixer el centre i el seu funcionament:
• Visita al centre amb un plànol i activitats per fer (comparació amb el
centre anterior, suggeriments...
• Coneixement dels drets i deures bàsics de la comunitat educativa i les
línies bàsiques del PEC.
• Explicació de la figura i les funcions de delegat o delegada i elecció
d’aquest o aquesta.
10
Per veure algunes estratègies comunicatives, tant lingüístiques com afectives, que hom pot utilitzar davant de l’alumnat
nouvingut, consulteu l’annex 5.
9

3.2. acollida a l’alumnat estranger o lingüísticament no
catalanoparlant
La matriculació de l’alumnat nouvingut no es fa directament al centre educatiu sinó que primer
l’alumne s’ha de dirigir a l’oficina de matriculació municipal on reben tota la informació i
documents necessaris per fer aquest tràmit. S’efectua un contacte inicial amb la família, es
notifica l’escolarització, es formalitza la matrícula, s’expliquen els criteris d’adscripció de
centre i s’informa al mateix centre perquè en sigui coneixedor.
L’acollida primera es fa d’acord amb el Protocol per als alumnes nouvinguts del Centre que
recull els passos i procediments per dur a terme l’acolliment inicial, tot un procés d’acolliment
alhora que unes estratègies específiques que responen a les diferents necessitats educatives
d’aquests alumnes.
3.2.1. L’equip de suport
3.2.1 L’aula d’acollida, la persona tutora, el professorat i el o la coordinador/a LIC.
L’aula d’acollida suposa el primer pas en el procés d’integració acadèmica i social
de l’alumne nouvingut sense coneixements de la llengua assolits. A més la figura
del tutor i del coordinador LIC han de ser també un referent i un element de suport
per a l’alumnat nouvingut.
3.2.2 Tot el professorat i membres de la comunitat educativa
Tots els professors són també professors d’acollida en tant que la seva intervenció
esdevé decisiva, tant o més que la de la tutora d’aula d’acollida. A través dels PII i
de les estratègies d’intervenció lingüística (annex 2) el professor pot interactuar amb
l’alumne/a per tal d’assegurar-los una bona acollida i contribuir a assegurar la seva
integració a la classe tant des del punt de vista acadèmic i de coneixements com des
del punt de vista emocional. El professorat ha de tenir unes directrius clares i uns
criteris consensuats per dur a terme aquesta acollida com:
• la utilització de la llengua catalana per a dirigir-se a l’alumnat nouvingut. En
moments puntuals podem utilitzar altres llengües però per tal que l’alumne
progressi en l’aprenentatge de la llengua i la identifiqui com una eina útil la
utilització del català, amb suports visuals, gestuals... 11 és essencial;
11 Veure l’annex d’estratègies per al professorat. Annex 5.
1

• les adaptacions a través dels PII 12 de les assignatures i de les avaluacions;
• el tracte afectiu amb l’alumnat nouvingut és un factor clau per a la seva
incorporació a la vida del centre i per incentivar la seva motivació. Tot
plegat accelerarà el seu aprenentatge;
• utilització de recursos visuals a l’aula.
• ...
3.2.3 Els serveis educatius
Els serveis educatius, la psicopedagoga de l’EAP i els assessors LIC (especialment)
intervenen també en la gestió de l’alumnat nouvingut. Formen part de la comissió
de diversitat del centre i un dia a la setmana es reuneixen amb la coordinadora
pedagògica, la coordinadora LIC i la persona encarregada de la diversitat al centre.
La seva funció esdevé més de suport i d’assessorament en tant que serveis
específics.
3.2.2 El protocol d’acollida
12 Sobre el PII, pàgina 16
3.2.2.1 Alumnes nouvinguts no catalanoparlants ja matriculats a l’inici de curs
La Comissió de diversitat ha acordat que:
- l’alumnat nouvingut ja matriculat en el centre a principi de curs comenci a la
seva aula de referència i que els primers dies de classe se’ls farà una avaluació
inicial (veure full a part- annex 1.1) per tal de poder valorar el seu nivell i el grau
d’assistència a l’aula d’acollida. L’avaluació inicial ha de ser àgil i els resultats
ràpids i han d’arribar a tot el professorat que intervé en l’educació i aprenentatge
de l’alumne.
- en funció de l’observació de l’alumnat i dels resultats de les proves inicials, es
confeccionarà un horari individualitzat que, juntament amb la disponibilitat
horària de l’aula d’acollida i altre professorat que hi pugui intervenir donarà lloc a
un horari general de l’aula d’acollida. En aquest horari individualitzat, a més de
tenir en compte les necessitats educatives de l’alumnat, també se seguirà el criteri
recomanat pel Departament d’Educació de respectar les assignatures que poden
ajudar a “socialitzar” els nouvinguts com són: tutoria, plàstica, música i educació
física.
1

- Paral·lelament al procés anterior, la tutora de l’aula d’acollida els farà una
“rebuda inicial” i els ensenyarà als alumnes el centre i el seu funcionament bàsic,
com a complement del que el tutor o tutora de curs ja els ha explicat.
- Un cop iniciades ja les classes i organitzada l’aula d’acollida es faran
entrevistes amb els pares (veure full a part – annex 1.2) amb l’ajuda, si cal, de
traductors/mediadors del Consell Comarcal de la Segarra o del servei que ofereix
la Generalitat de Catalunya. (veure full a part – annex 1.3).
- Si cal també es farà un informe de la psicopedagoga o membres de l’EAP per
descartar problemes d’aprenentatge derivats de disfuncions físiques o
psicològiques que calgui tenir present.
- S’informarà de les possibles convalidacions acadèmiques a les quals es pugui
acollir l’alumne.
3.2.2.2 Alumnes nouvinguts no catalanoparlants que s’incorporen al centre durant el
curs
La Comissió de diversitat va acordar que:
- l’alumnat i la seva família serà rebut per algun membre de l’equip directiu que
els donarà dia i hora (si aquesta cita no ha estat concertada per la comissió de
matriculació), a l’alumne i a la família per trobar-se amb la tutora d’acollida o la
persona encarregada de la coordinació LIC. Les dades bàsiques de l’alumne o
alumna (edat, telèfon, adreça, procedència, estudis...) les recollirà l’administrativa
que atén el nouvingut des de secretaria en cas dificultat de comunicació, aquestes
dades es recolliran a l’hora de l’entrevista-. Les hores de la tutora d’acollida per
entrevistar-se amb les famílies i els alumnes són en funció del seu horari i
s’informarà oportunament a Secretaria i a la Comissió de l’Ajuntament .
- El dia acordat la tutora d’acollida o la persona que fa de coordinadora LIC
s’entrevista amb la família. A la família se li fa l’entrevista i també se li dóna una
sèrie d’informació sobre: Catalunya, el sistema educatiu, el funcionament del
centre, els drets i deures de cada membre de la comunitat educativa 13 ... i també
sobre els diferents ajuts que hi ha.
- Als alumnes se’ls farà, si cal, una avaluació inicial. S’ha acordat que
s’utilitzaran les avaluacions inicials facilitades des dels serveis LIC i que com a
complement, si es dóna el cas, es faria fer una redacció en la llengua d’origen i
13 Aquest dossier que ja hem esmentat el podeu consultar l’annex 4
1

després llegir-la en veu alta per tal de veure l’agilitat tant a nivell escrit com oral, i
per tant tenir una idea del grau d’escolarització, que els alumnes tenen.
3.3. acollida al nou alumnat catalanoparlant que hi pugui
haver en diferents cursos de l’ESO
Hi ha la possibilitat també que durant el curs ens arribi algun alumne nou que sigui
catalanoparlant. El centre també preveu un protocol d’acollida per aquest alumnat. Així
doncs:
3.3.1. S’adscriurà l’alumne nouvingut al curs corresponent i es convindrà amb la família el
dia i hora de començament al centre per tal que aquest moment coincideixi amb l’hora
de tutoria del grup.
3.3.2. Abans de començar algú de l’equip directiu o preferentment el tutor o tutora del grup
al qual ha estat adscrit l’alumne tindrà una entrevista amb la família i l’alumne per
saber els seus antecedents acadèmics i situació familiar i també per donar l’horari i les
normes bàsiques del centre (donar una part del dossier de principi de curs amb totes
les normes i els drets i deures de l’alumnat i/o un RRI).
3.3.3. Després de l’entrevista el tutor o tutora o algú de l’equip directiu li ensenyarà el
centre o els serveis més bàsics a l’alumne i/o als pares.
3.3.4. La incorporació a l’aula es farà per part del tutor o tutora del grup on ha estat adscrit
l’alumne o alumna. El tutor o la tutora presentaran l’alumne al grup i cada un dels
membres del grup es presentarà a l’alumne.
3.3.5. Es destinarà a l’alumne per uns quants dies un alumne guia per tal que l’ajudi a situarse
els primers dies tant en les assignatures com en l’espai.
3.3.6. tutor o tutora li destinarà un lloc a l’aula, de moment al costat de l’alumne o alumna
guia.
1

3.4. acollida al professorat 14
3.4.1. a principi de curs
3.4.1.1. Quan arriba un professor o una professora nova el rep algú de l’equip directiu.
Després de fer els tràmits burocràtics oportuns, se’l deriva cap al seu
departament on se l’informarà de tot allò relacionat amb la seva àrea.
3.4.1.2. Abans de començar les classes algun membre de l’equip directiu fa una reunió
informativa per al professorat nou que s’incorpora al centre. En aquesta reunió
se l’informa sobre el funcionament de l’institut, les directrius bàsiques del centre
i se li dóna un RRI.
3.4.1.3. Després de la reunió es farà una visita pel centre.
3.4.1.4.En el claustre de principi de curs el director o la directora del centre presentarà
els nous membres del claustre i després cada professor o professora es
presentarà.
3.4.1.5.Presència a l’abast de tot el professorat (consergeria, sala de guàrdia,
administració, sala de professorat...) d’uns “cartells” amb un organigrama dels
diferents departaments amb les fotografies de tots els membres del claustre.
3.4.2. durant el curs
3.4.2.1. Quan arriba un professor o una professora nova el rep algú de l’equip directiu.
Després de fer els tràmits burocràtics oportuns, se’l deriva cap al seu
departament on se l’informarà de tot allò relacionat amb la seva àrea. Serà el
Cap de Departament qui ensenyi el centre al nou professor o nova professora.
3.4.2.2.El director o directora del centre li facilitarà un RRI i li acabarà d’explicar les
normes bàsiques del centre i les serves directrius. També l’adreçarà a visitar la
pàgina web del centre on hi ha tota la normativa de curs i informació diversa.
3.4.2.3.En la primera reunió d’equip docent ( o qualsevol altra reunió) on assisteixi el
nou professor o la nova professora, la persona encarregada de conduir la reunió
presentarà el nou membre del claustre i la resta de professorat també es
presentarà.
14 Consulteu l’annex 6 per veure la informació que se li facilita al professorat nou.
1

4. ORGANITZACIÓ ACADÈMICA PER A L’ALUMNAT NOUVINGUT
El protocol a seguir per atendre l’alumnat nouvingut distribueix les accions que s’ha de dir a
terme i quan i qui les ha de realitzar, així:
• L’avaluació inicial es farà durant la primera setmana i la realitzarà la tutora d’acollida.
• L’elaboració del pla de treball es farà durant la primera quinzena i anirà a càrrec de la
tutora d’acollida.
• L’organització de l’atenció específica (el nombre d’hores a l’aula d’acollida i a
l’ordinària) es farà durant la primera quinzena i hi intervindran la tutora de l’aula, la
coordinadora pedagògica i el coordinador LIC ( i si cal, la psicopedagoga o el membre
de l’EAP que es consideri oportú).
• El seguiment i avaluació del pla de treball de l’alumne/a amb atenció específica es
realitzarà a través de la comissió de diversitat i de les reunions d’equip docent
• L’avaluació de l’alumne es realitzarà trimestralment com la dels altres alumnes
(especialment durant les preavaluacions i avaluacions) i s’emetrà un informe juntament,
si es considera necessari, amb el butlletí de notes (quan l’alumne o alumna ja està
avançat i l’equip docent ho acorda, només s’enviarà el butlletí de notes). Aquest informe
serà doble:
per als pares, que equivaldrà al butlletí de notes. Es realitzarà d’acord amb el
model informàtic que coordina la tutora de l’aula d’acollida.
Per al centre, que exposarà amb detall la feina feta i el progrés o no de l’alumne en
cada matèria, sigui o no treballada a l’aula. Caldrà adquirir un armari amb clau per
custodiar aquestes dades que configuraran l’expedient de seguiment de l’alumne.
Aquests dos punts es poden realitzar de forma simultània, si s’escau.
És convenient que els alumnes estiguin el màxim d’hores a l’inici de la seva arribada a l’Aula
d’Acollida i que s’hi puguin treballar les diverses estratègies de les diverses àrees i així preparar
un traspàs més suau a la dinàmica del grup classe.
1

5. ORGANITZACIÓ CURRICULAR PER A L’ALUMNAT NOUVINGUT
Allò que es busca amb l’adaptació individual del currículum de l’alumne nouvingut a través
dels horaris individualitzats, l’assistència a l’aula d’acollida i els Plans Individuals Intensius és
aconseguir la incorporació al programa regular del centre. Per fer-ho caldrà preveure els
mecanismes avaluatius que durant tot el procés de transició permetin ajustar en cada moment el
nivell d’adaptació que cal en cada alumne i en cada matèria. Aquests aspectes són els
contemplats en els Plans Individuals Intensius.
Els Plans Individuals Intensius són una programació didàctica per a l’alumnat nouvingut que té
dificultats per a seguir el currículum a causade la manca d’una competència lingüñistica. No és
una adaptació curricular individualitzada ja que no pretén modificar el currículum sinó que va
dirigit a aquells alumnes amb una manca de competència lingüística. 15
6. FORMACIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL PROFESSORAT
Aquest apartat resulta del tot necessari per a dur a terme satisfactòriament el Pla d’Acollida i
d’Integració. El coordinador o la coordinadora LIC vetllarà per la formació del professorat en
temes relacionats amb l’acollida i amb l’àrea de llengua i cohesió social.
Durant el curs 2006-07 s’ha impartit al centre el curs “De l’aula d’acollida al centre acollidor”
que va ajudar el professorat a entendre millor el procés d’acollida de l’alumnat nouvingut i a
veure les necessitats i estratègies per tractar amb aquest tipus d’alumnat. També va oferir
elements de reflexió i activitats per treballar amb l’alumnat en general per tal d’aconseguir que
en realitat sigui el centre l’espai que acull aquests alumnes i no només l’aula d’acollida.
7. PLA D’ACTIVITATS D’ACOLLIDA I INTEGRACIÓ DEL CENTRE
Amb aquest pla d’activitats és pretén fomentar entre tot l’alumnat el coneixement i respecte
envers la diversitat cultural i lingüística a l’ensems del foment entre tot l’alumnat de pautes d’ús
lingüístic favorables a la llengua catalana. En definitiva afavorir la sensibilització de tota la
15 Per més informació sobre els PII, annex 7
1

comunitat educativa per a l’educació intercultural. Val a dir que moltes de les actuacions
previstes al centre són fruit de la dinàmica del Pla Educatiu d’Entorn i que, per tant, serien
susceptibles d’estar incloses al l’apartat següent (Es tracta de consultar cada curs la planificació
i activitats del Pla Educatiu d’Entorn) .
Les iniciatives del centre per fomentar l’acollida, la integració, l’ús de la llengua catalana i
també incentivar la cultura de la pau són:
1. Servei de Mediació Escolar
2. Projecte d’Alumnes Guia
3. Jornades multiculturals i de cultura de la pau
4. Socialització de llibres de text
5. Activitats extraescolars i altres incloses en el Pla Educatiu d’Entorn
6. Tutories on es treballen temes relacionats amb la interculturalitat, el respecte ...
Està en projecte pel curs 07-08:
1. Adequar un racó de la sala de professorat com a racó LIC on s’hi podrà trobar
bibliografia, textos, recursos, experiències... en relació a l’acollida i tot el que envolta
l’alumnat amb risc d’exclusió social i l’aprenentatge de l’alumnat nouvingut
2. Engegar un fòrum de discussió i/o reflexió a la web del centre i intentar que sigui
participatiu i útil per anar construint un model de centre acollidor, en el sentit ampli de la
paraula.
8. RELACIONS AMB EL PLA EDUCATIUD’ENTORN DE CERVERA 16
Es busca una millor coordinació entre les accions del centre i la dels altres agents que
intervenen en la dinàmica d’acollida i d’integració en la ciutat i la comarca. La concreció
comarcal és del tot necessària atenent les característiques d’aquest centre ja que rep alumnes
d’un seguit de poblacions de la comarca.
El centre, a banda del director, delegarà com a representant responsable a una persona que en
primera insntància serà la coordinadora LIC, la feina de coordinar el centre amb el pla d’entorn.
16 Sobre el PEE, consultar l’annex 1
1

9. AVALUACIÓ DEL PLA I MILLORES
Com tot procés de control aquest Pla estableix els mecanismes de control per tal que, si és el
cas, pugui adaptar-se a la realitat d’una forma ajustada i que permeti que els objectius que s’hi
han explicitat es compleixin. Si tenim en compte que aquest PAI és el primer document
d’aquestes característiques i que el Pla d’Entorn és un pla pilot a les terres de Lleida caldrà de
ben segur, any rere any, retocar els aspectes que hagin quedat obsolets o que no hagin respost a
les expectatives inicials; és, doncs, en molts aspectes un document obert.
La coordinadora LIC serà la responsable de fer el seguiment de les accions i estratègies
previstes en aquest PAI i de rebre els suggeriments que calgui de tots els membres de la
comunitat educativa. Per tant, a final de curs, la coordinadora LIC, juntament amb la tutora de
l’aula d’acollida, presentaran al claustre, al Consell Escolar i a direcció una memòria amb la
valoració de les activitats i accions realitzades durant el curs i una proposta de possibles canvis
o ajustament per al proper curs i que també poden servir per a l’actualització del PAI per cada
curs.
Els suggeriments també es recolliran a través de l’espai LIC de la pàgina web del centre.
Anualment, aquest pla serà revisat per tota la comunitat educativa.
1

Annex 1
ANNEXOS
Pla Educatiu d’Entorn.
El Pla Educatiu d’Entorn és una proposta conjunta entre el Departament d’Educació i els
Ajuntaments amb la col·laboració dels centres educatius, els serveis educatius i del teixit
associatiu local per promoure la cohesió social i afavorir l’èxit en matèria educativa de tot
l’alumnat 0 a 18 anys d’una zona, sobretot alumnat l’alumnat nouvingut i/o en situació de risc
d’exclusió social. Aconseguir una educació integral per a tot l’alumnat. i promoure la cohesió
social a través de l’educació intercultural i l’ús de la llengua catalana en un marc plurilingüe són
els objectius generals d’aquest Pla Educatiu d’Entorn. Un Pla que creu en l’equitat i que treballa
per tal que les desigualtats socials no afectin la igualtat d’oportunitats educatives a la qual tots
tenim dret.
El Pla Educatiu d’Entorn compta amb diferents actuacions:
1. Acollida de l’alumnat i de les seves famílies. L’objectiu de l’acollida és el de:
a. Fer la immersió lingüística de manera satisfactòria.
b. Trencar el glaç entre les famílies i l’escola (donar la informació bàsica i necessària)
c. Donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives d’infants i
joves
A Cervera durant el curs 2007-08 s’han fet activitats com la d’incentivar parelles lingüístiques i
grups de conversa, una gimcana de serveis per als alumnes de l’aula d’acollida...
2. Optimització i incentivació de l’escolarització:
S’ofereix l’activitat de l’estudi assistit. Serveix per orientar els alumnes i ajudar-los per
aconseguir l’èxit escolar. És com una mena de repàs on uns monitors ajuden l’alumnat a fer els
deures, però els ajuden sobretot a adquirir uns hàbits d’estudi que alguns alumnes no tenen.
3. Acompanyament acadèmic i professional. Col·laboració amb les empreses per proporcionar
experiència laboral per orientar l’alumnat professionalment i provocar la inserció laboral.
1

4. Activitats complementàries, extraescolars i de vacances.
L’objectiu d’aquestes activitats és aconseguir la participació de tothom (alumnat, centres,
associacions...); fomentar l’ús del català; fomentar l’educació intercultural i la cohesió social. Per
aconseguir-ho és important el treball en xarxa, i, per tant, la participació conjunta de tots els agents
educatius. Cal treballar conjuntament, no individualment. I fer del temps no lectiu, un espai educatiu.
En aquest cas a Cervera s’han preparat activitats com: casals lingüístics; activitats extraescolars
(tallers de teatre, guitarra...); tallers sobre la democràcia o la diversitat lingüística; activitats
esportives...
5. Espais de trobada i convivència
A través d’aquests espais es vol fomentar el fet de poder parlar i parlar en català. L’objectiu, doncs, és
el de la convivència i l’ús de la llengua. Per aquest motiu es preparen activitats com tallers per a
famílies, festes de les AMPES, tallers interculturals i intergeneracionals...
6. Sensibilització i formació
Els objectius dels espais de sensibilització i de formació són:
a. Promoció i ús del català
b. L’educació intercultural
c. La cohesió social
Per aconseguir aquests objectius al Pla Educatiu d’Eantorn de Cervera es va considerar adient
promoure activitats com el disseny i impressió de cartells, fer un concurs de Logos i díptics per tal
de difondre el Pla, promoure cursos de formació per a monitors i dinamitzadors...
2

Annex 2
Projecte d’Acció Tutorial
2

El Pla d’Acció Tutorial recull l’esperit del Pla d’Acollida i d’Integració. Així doncs, les
primeres tutories estan dedicades a l’acollida de l’alumnat de primer i durant el segon trimestre
les sessions de tutoria estan dedicades sobretot a treballar temes d’interculturalitat i diversitat
per tal de sensibilitzar l’alumnat en importants perquè la integració de tot l’alumnat de l’institut
sigui plena.
Així doncs:
[estem en procés de construcció de les
tutories. Perdoneu però quan estigui tot
organitzat definitivament ja ho afegirem]
Annex 3
Projecte d’alumnes guiaPROJECTE ALUMNES GUIA
Un dels objectius de El Pla per la Llengua i la Cohesió Social que va engegar el Departament d’Educació és el de
l’aprenentatge de la llengua catalana per tal que esdevingui la llengua vehicular de l’alumnat nouvingut. Per tal
d’aconseguir aquest objectiu el Pla dedica un atenció especial als vincles afectius ja que aquests afavoreixen una
bona acollida i la integració d’aquesta tipologia d’alumnat. És important tenir en compte que si el coneixement de
la llengua facilita les relacions personals, són precisament aquestes relacions les que poden ajudar aquest alumnat
a una millor inserció i a un millor aprenentatge, a banda és clar de facilitar-li un equilibri emocional que l’ajudarà
en la convivència i en el seu desenvolupament personal. Pensem que l’escola és segurament l’espai o escenari en
el qual els joves passen més temps durant la seva adolescència, i el fet de sentir-se bé o malament a l’escola
sovint té més a veure amb els amics que s’hi té que no pas amb altres variables.
Un altre dels objectius del Pla de la Llengua i Cohesió Social és el de l’educació intercultural com un element
fonamental del currículum de tot l’alumnat del centre, fet que afecta, doncs, a tota la comunitat educativa:
alumnat, professorat i institucions educatives.
Tenint en compte aquests dos factors i essent conscients que la responsabilitat de l’acollida i la integració escolar
de l’alumnat nouvingut a Catalunya és, en primer lloc del centre educatiu (la institució escolar no és només un
espai d’intercanvi pedagògic sinó també un nucli articulador de relacions humanes, no és tan sols un espai
socialitzador, representa també un camp de sociabilitat), hem cregut convenient dur a terme una sèrie
d’estratègies per aconseguir els objectius esmentats anteriorment i sobretot per aconseguir que l’alumnat
nouvingut trobi més suport, des del punt de vista afectiu i de les relacions humanes, els primers dies de la seva
arribada. En un primer moment, doncs es tracta d’iniciar estratègies que reforcin la sociabilitat de l’alumnat nou i
perquè no, també de l’autòcton. Són unes estratègies que pretenen vetllar per l’afavoriment d’un clima que eviti
2

la marginació i la guetització dels espais de sociabilitat ja que és freqüent que els col·lectius de nois i noies de
procedència estrangera no s’impliquin en xarxes d’amistat o companyia heterogènia quant a l’origen sinó que
s’ajunten entre ells a les classes ordinàries, als passadissos i sobretot en els moments d’esbarjo. Aquesta situació
provoca la pèrdua d’intercanvi i d’enriquiment cultural mutu, l’alumnat nouvingut no obre xarxes de coneixença
(perd capital social), no practica la parla de les llengües autòctones, propicia la reproducció de prejudicis
interètnics mútuament compartits... La solució ha de passar, doncs, per l’acostament i el contacte entre els uns i
els altres. I és l’escola qui té la possibilitat de motivar processos de proximitat, d’unificar interessos.
La primera actuació que proposem és la del PROJECTE ALUMNES GUIA. En aquest projecte es planteja
l’acollida per part d’alumnes autòctons i també per part d’alumnes d’altres orígens, del mateix que el nouvingut
que faci temps que viu a Catalunya i està al nostre centre. La funció bàsica d’aquest alumnat és la d’acompanyar
en l’acollida inicial un alumne nouvingut que li és assignat i s’encarrega d’establir-hi contacte i d’informar-lo
d’aspectes importants (formals i informals) del centre a més de programar activitats periòdiques siguin al centre o
fora d’aquest. En aquest projecte, com hem dit anteriorment, hi estan implicats diferents institucions, la comunitat
educativa, òbviament, però també l’Ajuntament i el Consell Comarcal com a part d’aquesta comunitat. Seran
aquestes institucions qui oferiran unes sessions formatives per a l’alumnat que opti per participar en aquest
projecte i assumir aquestes funcions.
OBJECTIUS:
1. Promoure el coneixement del centre escolar i el municipi d’acollida mitjançant la implicació de l’alumnat
autòcton.
2. Potenciar les relacions empàtiques entre els alumnes nouvinguts i alumnes autòctons dins el marc del
respecte i la tolerància.
3. Fomentar l’ús de la llengua catalana com a llengua d’interrelació.
4. Fomentar la pràctica de la llengua catalana a l’alumnat nouvingut.
5. Reforçar habilitats psociosocials, d’interacció i d’autoestima.
6. Fomentar la participació de l’alumnat nouvingut en les activitats del centre, ordinàries, extraescolars i
complementàries.
7. Fomentar entre l’alumnat autòcton el coneixement de les diferents cultures presents a l’institut i el
respecte a la diversitat. Coneixement de la realitat dels companys nouvinguts.
8. Promoure el coneixement de Catalunya entre els alumnes nouvinguts. Potenciar el coneixement de
l’entorn i de les institucions del nostre país.
9. Assumir responsabilitats en el guiatge dels nouvinguts.
10. Aproximar, encara que sigui de manera indirecta, les famílies de l’alumnat nouvingut al centre educatiu i
a la realitat de l’alumnat autòcton.
11. Involucrar els diferents agents socials (mediadors interculturals, educadors socials, representants de
l’Ajuntament i Consell Comarcal) en el context escolar.
12. Aproximar la xarxa de serveis municipals, comarcals i diferents associacions cíviques, esportives... al
context escolar.
El programa contempla diferents actuacions:
a. Fer sessions de tutoria cada curs per presentar el projecte a l’alumnat i confeccionar una llista de
voluntaris i/o confirmar la llista de la qual disposem. Confeccionar una llista també d’alumnat nouvingut
2

de fa més d’un any que parlin altres llengües que no siguin el català i el castellà perquè facin de
col·laboradors en moments puntuals.
b. Presentar el projecte als equips docents, especialment als tutors i tutores, i recollida de suggeriments i
propostes.
c. Reunió amb els tutors i tutores dels diferents grups.
d. Parlar amb els candidats i escollir-los en funció de l’alumnat nouvingut. Hi ha preferència que les parelles
que es formin siguin de la mateixa classe per tal que l’ajuda sigui més efectiva.
e. Informar als pares dels participants en el projecte
f. Sessions de formació per els alumnes guia i pels alumnes nouvinguts. En aquestes sessions hi
participaran: els mediadors del Pla Comarcal d’Integració d’Immigrants, l’Educadora social del CCs i un
representant de l’Ajuntament. Així:
g. Convocar als implicats a assistir a l’acte oficial de firma del contracte. Així doncs, inici oficial del
projecte amb possibilitat d’ampliació total o parcial.
h. Aquest contacte inicial que preveu el contracte és de tres mesos.
i. Fer el seguiment de les parelles.
j. Valoració i avaluació final del programa i dels processos.
2

Annex 4
Dossier informatiu
2

Aquest dossier està traduït al romanès, a l’ucraïnès i a l’àrab.
DOSSIER INFORMATIU
El territori
Catalunya presenta una diversitat geogràfica molt marcada en un territori relativament reduït. En l'actualitat té
prop de set milions d'habitants, Barcelona n'és la capital i una de les grans ciutats de la Mediterrània.
Administrativament, se superposen la divisió estatal en províncies (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona) amb
una divisió de l'Administració catalana en 41 comarques. En aquests moments, hi ha a Catalunya 946 municipis i
el 70% de la població catalana viu en els 45 municipis que superen els 20.000 habitants.
El clima de Catalunya és de tipus mediterrani, amb moltes hores de sol, suau a l'hivern i calorós a l'estiu. Els
Pirineus i les zones afins tenen clima d'alta muntanya, amb mínimes sota 0ºC, precipitacions anuals per damunt
de 1.000 mm i neu abundant a l'hivern. A la costa, clima suau i temperat. L'interior, allunyat de la mar, té un
clima continental mediterrani, amb hiverns freds i estius molt calorosos
La població
El seu enclavament privilegiat al Mediterrani ha fet del territori català un lloc de pas, d'intercanvi d'idees,
costums i persones que han configurat la cultura i les tradicions catalanes. La societat catalana, que en aquesta
2

primeria del segle XXI, gairebé arriba a 7 milions d'habitants, s'ha construït a partir d'aquest intercanvi, fruit
d'una llarga història de migracions i transaccions comercials amb altres cultures i nacions.
A Catalunya s'han produït diverses onades migratòries. L'any 1900 tenia prop de dos milions d'habitants i entre
els anys 50 i 70 ja comptava amb més de cinc milions arran de l'arribada d'un gran contingent migratori arribat
des de diversos indrets d'Espanya (especialment Andalusia, Múrcia i Extremadura). La segona onada migratòria
va prendre embranzida a principis dels anys 90 i amb l'entrada del nou segle agafa més força, de manera que des
del 1992 al 2004 la població augmenta fins a prop dels 7 milions d'habitants.
Aproximadament el 60% de la població de Catalunya viu a l'àrea metropolitana de Barcelona. Les zones més
despoblades es troben a les comarques pirinenques. Pel que fa a la piràmide d'edats de la població catalana, el
grup més nombrós és el que es comprèn en la franja d'edat dels 20 als 50, tot i que en els darrers anys, com passa
a la majoria de societats benestants, es percep un cert envelliment de la població i un increment de l'esperança de
vida, que arriba als 80 anys (una de les més altes del món).
L'organització política
A Catalunya, en el marc d'un Estat democràtic i de dret, li correspon una autonomia legislativa i competències
executives, com també la facultat d'administrar-se mitjançant els seus propis representants, que s'escullen de les
llistes electorals presentades pels partits polítics. La Generalitat de Catalunya és la institució política que integra
el Parlament, el Govern i el President, que és la màxima autoritat de Catalunya i representa tota la Generalitat i
també l'Estat a Catalunya.
A més d'aquestes tres institucions bàsiques, també formen part de la Generalitat el Síndic de Greuges -garant dels
drets i les llibertats dels ciutadans-, la Sindicatura de Comptes -control dels comptes econòmics de les institucions
públiques de Catalunya- i el Consell Consultiu -assessor del Parlament sobre la legalitat de les lleis abans de ser
aprovades.
Com a manifestació de la competència legislativa, i d'acord amb la Constitució espanyola, l'Estatut d'autonomia
de Catalunya constitueix la normativa institucional bàsica del nostre país i defineix la configuració actual del
poder polític de Catalunya, les seves institucions i les relacions amb l'Estat.
L'economia
Catalunya és un país de recursos naturals limitats que deu la seva prosperitat a la seva situació estratègica. El
sector primari és gairebé testimonial -amb prou feines aplega el 3% de la força laboral-, però dotat de subsectors
molt potents que competeixen arreu del món, com ara el cava, el vi, el bestiar porcí, la fruita dolça o els derivats
carnis.
2

L'economia catalana ha tingut una base industrial molt important fonamentada en la indústria de transformació,
inicialment tèxtil, però que ha evolucionat a altres sectors, com l'automòbil i els accessoris, la indústria química,
l'alimentació, les construccions navals, els mobles, etc. Cada cop és més important també la fabricació
d'electrodomèstics i de material informàtic i telemàtic d'última generació. Les arts gràfiques i la indústria editorial
constitueixen un sector decisiu dins la indústria catalana, com també la construcció, el creixement de la qual està
directament associat al desenvolupament turístic.
A aquesta indústria, s'hi ha afegit i alhora s'ha desenvolupat, en èpoques més recents, un ampli i diversificat
sector terciari amb serveis que suposen quantitat i qualitat. Hi destaquen el turisme i els serveis que s'hi associen,
com també el gran nombre d'empreses vinculades a la publicitat, l'explotació de les noves tecnologies i la creació
de contingut per a Internet.
Pel que respecta al sistema financer, destaca la centralitat i el poder de les grans caixes d'estalvis, que
constitueixen el nucli del sistema financer de Catalunya i han estat i són decisives en l'estructura de l'estalvi i la
inversió al país. Conjuntament, apleguen gairebé el 70% dels dipòsits privats catalans. Tenen una influència
decisiva en les grans empreses catalanes i espanyoles.
La cultura
Catalunya ha donat figures importants en gairebé tots els àmbits de la cultura -arts i humanitats- i també en el
camp de la investigació científica. La situació física ha facilitat la penetració dels corrents d'art i de pensament
europeus; la presència d'una capital de l'envergadura de Barcelona ha contribuït a donar força i difusió al món
cultural i científic catalans.
arquitectura
Al llarg dels segles, s'han anat desenvolupant i adaptant els estils artístics predominants a Europa. Esglésies,
monestirs, catedrals... Hi ha molts exemples del romànic, declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat al Pirineu ,
i del gòtic, estil que triomfa a les ciutats.
El Modernisme, a la fi del segle XIX -època d'expansió econòmica i demogràfica- es presenta com un art
nacional i dóna una importància especial a les arts decoratives. Noms de renom mundial en aquest estil són
Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner o Josep Puig i Cadafalch, entre molts altres.
arts plàstiques
Les arts plàstiques han donat obres i figures esplèndides al llarg del temps. El segle XX ha estat especialment ric
en artistes de renom internacional, com Picasso (1881-1973), que es va formar a Catalunya, i Joan Miró (1893-
2

1983). Salvador Dalí (1904-1989) és un altre dels grans artistes reconeguts arreu. També ha assolit prestigi
internacional, a partir dels anys cinquanta del segle XX, el pintor Antoni Tàpies.
literatura
En l'àmbit de les lletres, Catalunya ha viscut diversos moments d'esplendor. Arrenca amb les cròniques
historiogràfiques dels segles XIII i XIV, les novel·les cavalleresques de Joanot Martorell i la poesia d'Ausiàs
Marc. Durant la segona meitat del S. XIX irrompen els moviments romàntics europeus, que donen pas a la
Renaixença cultural i política, amb el poeta Jacint Verdaguer o el novel·lista Narcís Oller, seguits del poeta Joan
Maragall o el dramaturg Àngel Guimerà, pròxims al Modernisme.
El primer terç del S. XX viu moviments com el Noucentisme i les primeres avantguardes, amb poetes com Josep
Carner, Carles Riba o J. V. Foix. Del trist període de la Guerra Civil sobresurten autors com Josep Pla, Mercè
Rodoreda o Salvador Espriu, mentre que a l'últim terç del segle trobem poetes com Miquel Martí i Pol i
novel·listes com Quim Monzó, en català, i notables escriptors en llengua castellana, com Juan Marsé, Manuel
Vázquez Montalbán o Eduardo Mendoza, que situen la seva obra a la Barcelona contemporània. Els últims anys,
han estat èxits internacionals remarcables novel·les com "L'ombra del vent", de Carlos Ruiz Zafón o "La pell
freda", d'Albert Sánchez Pinyol.
música
La música catalana culta té una llarga tradició des del famós recull del Llibre Vermell de Montserrat passant per
compositors de la talla d'Enric Morera, Enric Granados o Isaac Albéniz, per citar-ne només els noms més
reconeguts. En l'àmbit dels intèrprets, són figures molt destacades el violoncel·lista Pau Casals, la pianista Alícia
de Larrocha i el violinista de gamba i musicòleg Jordi Savall. Pel que fa a l'òpera, destaquen grans veus catalanes
com Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé, Jaume Aragall o Josep Carreras.
En el camp de la música popular, al costat dels grans compositors de sardanes -Pep Ventura, Juli Garreta-, té
importància la tradició coral i orfeonista, amb Anselm Clavé i institucions de prestigi com l'Orfeó Català.
Modernament, el conreu de tota mena de gèneres musicals ha donat figures de l'interès de Tete Montoliu per al
jazz; Raimon, Joan Manuel Serrat, Lluís Llach o Maria del Mar Bonet entre els cantautors; Peret com a màxim
representant de la rumba catalana; sense oblidar grups de pop i rock com El Último de la Fila, Els Pets o Sopa de
Cabra, o autors com Pau Riba i Jaume Sisa, entre molts altres. Les últimes tendències, com la música electrònica,
experimental i independent tenen a Catalunya, i especialment a Barcelona, un enclavament estratègic, amb la
celebració de festivals com el LEM, el Sònar o el Primavera Sound.
2

disseny
Un altre camp en què Catalunya és un referent indiscutible són les arts decoratives. L'eclosió del Modernisme va
suposar un gran impuls en la factura de mobles, ceràmiques, forges de ferro, etc. i les tendències modernes del
disseny han arrelat amb força des dels anys seixanta del segle XX i han convertit Barcelona en un important
centre de disseny industrial. Noms destacats en aquest sector són André Ricard, Miquel Milà, J.A. Coderch,
Òscar Tusquets i Xavier Mariscal, entre d'altres.
La cuina catalana
En l'actualitat, la cuina catalana és valorada arreu del món per les grans dosis d'innovació amb què s'ha
aconseguit actualitzar, sense perdre la identitat de tants anys de tradició.
A grans trets, podem dividir-la en cuina de muntanya i de terra endins -on predominen la carn, els derivats lactis i
els productes del bosc, de l'hort i del corral-, la cuina marinera -protagonitzada pel peix acompanyat sovint per
l'arròs, els fideus o les patates- i la cuina burgesa de les ciutats -que reelabora plats tradicionals i n'adapta de la
cuina internacional.
Entre els seus elements i productes bàsics destaquem, entre les hortalisses, la ceba, l'all i el tomàquet (base del
sofregit), el pebrot i l'albergínia. Els llegums: faves, pèsols, mongetes i cigrons. La fruita es menja no solament
com a postres sinó que acompanya rostits de carn i aviram. La fruita seca, ametlles i avellanes, s'integra també,
sola o en picada, als plats de carn i peix. L'allioli i el romesco són dues altres salses definitòries.
Entre les espècies destaquen la canyella i el safrà i com a condiments les herbes aromàtiques: llorer, farigola,
julivert, etc. També són molt tradicionals els plats fets amb diversos tipus de bolets. Els embotits són capítol a
part i per la seva singularitat, cal esmentar el pa amb tomàquet -llesca de pa de pagès refregada amb la polpa del
tomàquet i amanida amb oli i sal.
Dolços i pastissos acompanyen els àpats i presenten unes varietats relacionades amb el cicle litúrgic anual:
torrons i neules per Nadal, mones de Pasqua, crema de Sant Josep, coques de Sant Joan, panellets de Tots Sants.
Els vins -prestigiosos ja en època romana-, han experimentat els darrers decennis una millora considerable per la
introducció de nous ceps i de noves tècniques enològiques, i són nou les denominacions d'origen que els emparen.
El cava, elaborat des de fa més d'un segle seguint el mètode champenoise francès, especialment a la regió del
Penedès, s'exporta actualment per tot el món.
3

La història
Catalunya és un país de l'Europa mediterrània que se situa en el triangle nord-occidental de la península Ibèrica.
La seva situació n'ha fet, històricament, una terra de pas, on han confluït diversos pobles i cultures.
Catalunya abans de Catalunya
Habitat ja en època prehistòrica el territori català fou colonitzat pels grecs, els quals fundaren, cap al 600 aC,
Empúries, que, amb la de Roses, esdevingueren dues de les colònies gregues més occidentals. La presència de
grecs, fenicis i cartaginesos a la costa catalana exercí una influència decisiva en la configuració de la cultura dels
ibers, nom que grecs i romans donaren als pobles indígenes del rere país. Durant les guerres púniques, Empúries
mantingué una sòlida aliança amb Roma, i en el seu port desembarcaren els exèrcits romans que començaren la
conquesta i romanització de la península Ibèrica.
La romanització, que deixà una forta impremta a Catalunya, s'imposà netament cap a la fi del segle I aC, en què
ja s'havia consolidat la penetració de la llengua llatina, el sistema legislatiu i de les estructures socials. La ciutat
de Tàrraco (l'actual Tarragona) va esdevenir capital de la província Tarraconense -que comprenia un ampli
territori des del Pirineu fins a Cartagena-, i fou un dels grans centres polítics i religiosos d'Hispània.
El regne visigòtic, que succeí el domini romà, maldà per mantenir les estructures d'un imperi centralitzat, amb
seu a Toledo, però s'acabà amb la conquesta musulmana de la península: el 714 es produí la primera penetració
àrabomusulmana en terres catalanes. La penetració islàmica, que tingué el seu sostre a Poitiers (732), comportà
l'arabització de bona part de la península Ibèrica, compresa la futura Catalunya. Tanmateix, el territori fronterer
amb l'Imperi franc fou progressivament conquerit des del nord. El 785 la ciutat de Girona es donà als francs, i el
801 els carolingis conquistaren Barcelona. Fou precisament entorn del comtat de Barcelona, els primers comtes
del qual foren francs, que s'aglutinaren la resta de comtats pirinencs, que formaven l'anomenada Marca
Hispànica. A partir de Guifré el Pelós (878-897), el comtat de Barcelona esdevingué hereditari, amb la qual cosa
es donà el primer pas cap a la sobirania i la constitució d'un estat català.
L’expansió medieval
La gran expansió feudal catalana es dóna, però, al segle XIII i principis del XIV, i arran de la qual la Corona
d'Aragó s'amplià amb els dominis mediterranis de Mallorca, Sicília i Sardenya, a més de València. L'expansió
s'inicià amb el rei Jaume I, que va conquerir Mallorca (1229) -d'on expulsà la població musulmana- i València
(1238) -territori al qual es donà l'estatut de regne i que fou repoblat majoritàriament per catalans-. Posteriorment,
i coincidint amb el gran desenvolupament social i econòmic de Catalunya a l'Edat Mitjana, els dominis catalans
s'estengueren Mediterrània enllà fins a Sicília i Sardenya.
Paral·lelament, i en el trànsit d'un sistema feudal a un estat monàrquic, es va anar configurant un sistema polític
que tenia com a base el pactisme, és a dir, la limitació del poder reial per part de les corts -on eren representats la
noblesa, el clergat i la burgesia urbana. Aquest sistema constitucional donà lloc a una institució sorgida a finals
3

del segle XIII, la Diputació del General (i que, a partir del segle XVI, fou coneguda també com a Generalitat), i
que va adquirir progressivament un paper polític.
Tanmateix, a partir de mitjan segle XIV, s'inicià una època de crisi demogràfica (amb l'impacte recurrent de la
pesta), econòmica i política, que portarà al paroxisme d'una guerra civil a mitjan segle XV.
La unió dinàstica amb Castella
El 1469, el matrimoni del rei Ferran II d'Aragó amb Isabel de Castella, dita la Catòlica, propicià el camí cap a una
monarquia hispànica, tot i que durant segles Catalunya va mantenir la seva condició d'estat, de sobirania
imperfecta, però amb les seves institucions pròpies i amb la plena vigència de les seves constitucions i drets.
Afeblida demogràficament i econòmicament, i amb una monarquia absentista des de la unió dinàstica amb
Castella, als segles XVI i XVII Catalunya va viure un període de decadència, en oposició a l'anomenat "Segle
d'Or" castellà que seguí a la conquesta d'Amèrica. Les pretensions unificadores de la monarquia hispànica van
estar a l'arrel d'un nou conflicte de Catalunya amb el rei, l'aixecament secessionista conegut com a guerra dels
Segadors (1640-1659). El tractat dels Pirineus (1659) que posà a aquesta guerra fi sancionà, però, l'annexió dels
comtats de Rosselló i Cerdanya a la monarquia francesa, mentre que les institucions polítiques catalanes passaren
a ser fortament controlades per la monarquia hispànica.
1714: Catalunya dins l'Espanya moderna
En la guerra de Successió, un conflicte d'àmbit europeu en què estava en disputa la successió a la corona
espanyola, Catalunya es va posar majoritàriament al costat del pretendent austríac com a manera de mantenir les
seves constitucions, en el que va ser conegut internacionalment com el 'cas dels catalans'. L'11 de setembre de
1714, però, Barcelona va rendir-se a les tropes del pretendent francès. El tractat d'Utrecht, amb el qual es posà fi a
la guerra, significà el reconeixement internacional de l'entronització a Espanya de la dinastia francesa dels
Borbons en la persona de Felip V. Aquest rei instaurà un sistema absolutista de govern, que comportà, en els
territoris de l'antiga Corona d'Aragó com Catalunya, la liquidació de les institucions i del sistema constitucional
propis mitjançant l'anomenat decret de Nova Planta (1716). Catalunya deixava de tenir un estat propi, i
s'integrava definitivament a la monarquia espanyola.
La Nova Planta va significar també la substitució de la llengua catalana pel castellà en tot l'àmbit públic:
l'administració, l'ensenyament, etc. Això comportà un declivi de la llengua -mantinguda però en l'àmbit familiar- i
de la cultura catalanes, del qual no sortiria fins a l'anomenada Renaixença del segle XIX. En el pla econòmic, i un
cop superats els efectes de la guerra i de l'ocupació militar, Catalunya va experimentar un gradual procés de
desenvolupament agrari, comercial i manufacturer, que posà les bases per a la industrialització del segle següent.
Una societat industrial
Al segle XIX, Catalunya va esdevenir la regió més industrialitzada d'Espanya: s'ha pogut afirmar que Catalunya
era la fàbrica d'Espanya. Aquest desenvolupament industrial -que es basà en el tèxtil, el sector clarament
hegemònic- va tenir lloc entre l'any 1833, en què va començar a funcionar a Barcelona la primera fàbrica
3

mecanitzada moguda a vapor, i la vigília de I Guerra Mundial, en què l'economia catalana ja es podia considerar
plenament industrial.
La industrialització donà lloc a una nova societat, diferenciada de la resta d'Espanya, amb un grau creixent de
conflictivitat social i amb una desavinença també creixent respecte de l'Estat espanyol, que es considerava
incapaç de respondre als interessos d'una societat com la catalana. Això comportà que al llarg del segle XIX, i a
partir del record de l'esplendor medieval i de les llibertats perdudes, anessin succeint-se els moviments que
propugnen el reconeixement de la personalitat catalana, que van del particularisme de principis de segle fins a
diverses formes de federalisme i de regionalisme. Aquesta reivindicació es va veure impulsada, des de mitjan
segle, per la revifalla de la cultura i de la llengua catalanes propugnats pel que es va conèixer com a Renaixença.
El franquisme
El 1931 es va proclamar la Segona República espanyola. Durant la República es van dur a terme profundes
reformes polítiques, socials i econòmiques. A més, es va aprovar l’Estatut d’Autonomia per a Catalunya (1932)
que va suposar la recuperació del govern de la Generalitat després de més de dos segles de no existir. El juliol de
1936 una insurrecció militar contra la República va desencadenar la Guerra Civil espanyola i va determinar la fi
del primer període democràtic del segle XX .
L'hivern de 1939 Catalunya va ser ocupada per l'exèrcit franquista. La victòria del bàndol dit nacional i la
dictadura que instaurà el general Franco comportà, arreu d'Espanya, l'exili, la mort i la repressió de nombrosos
militants republicans i dels partits i sindicats obrers. El nou règim suprimí immediatament l'Estatut de Catalunya,
reprimí tota manifestació de catalanisme i prohibí l'ús públic de la llengua catalana. El 1940, el president de la
Generalitat, Lluís Companys, capturat a França pels nazis, fou lliurat a les autoritats franquistes i afusellat a
Barcelona.
Després d'una llarga i dura postguerra, caracteritzada pel clima de repressió política i social i d'endarreriment
econòmic i cultural, l'Espanya franquista experimentà, a partir de la conjuntura de 1959 i malgrat les condicions
polítiques adverses, un període d'expansió econòmica, que fou determinat per la inserció tardana, encara que
ràpida, d'Espanya en general i de Catalunya en un desenvolupament europeu més ampli, corresponent al que s'ha
anomenat els 'trenta anys gloriosos' (1945-1975).
En aquest període, Catalunya experimentà un gran increment de la població, que va passar de 3 a 6 milions
d'habitants entre 1950 i 1980. Aquest enorme salt demogràfic, que fou possible gràcies a l'existència d'una
indústria que necessitava mà d'obra, fou possible per l'aportació migratòria de gents vingudes, fonamentalment,
del sud d'Espanya. Aquesta aportació demogràfica ha configurat, d'una manera decisiva, la societat catalana
actual.
Democràcia, autonomia i integració europea
A la mort de Franco, el 1975, Espanya evolucionà cap a un estat democràtic i autonòmic, definit a la Constitució
de 1978. El 1977 fou restablerta de forma provisional la Generalitat de Catalunya, en la persona del seu president
3

exiliat, Josep Tarradellas, retornat a Barcelona l'octubre d'aquell any. El 1979 s'aprovà l'Estatut d'autonomia de
Catalunya, que permetia el restabliment de l'autogovern. El 1986 Espanya s'integrà dins la Unió Europea, dins de
la qual Catalunya propugna el reconeixement del paper de les regions com a motors del desenvolupament
econòmic i del benestar social.
Aquests anys s'han vist presidits per un procés simultani de modernització econòmica i política a tot Espanya, que
ha acostat el país als estàndards mitjans de la Unió Europea, i per una consolidació de la personalitat i de la
cultura catalanes
Els símbols nacionals
Catalunya té uns símbols representatius i distintius propis: el senyal de la Generalitat, la bandera catalana, l'himne
i la festa nacional.
El senyal de la Generalitat
La Generalitat de Catalunya, institució política integrada pel Parlament, el Govern i el President, té el seu propi
símbol anomenat senyal de la Generalitat.
La bandera
La bandera de Catalunya és una de les més antigues d'Europa. Al principi els pals de l'escut eren representats a la
bandera ja verticalment ja horitzontalment. Aquesta darrera disposició fou la que acabà imposant-se i és la
bandera oficial de la nació catalana: faixada amb cinc faixes grogues i quatre de vermelles, totes del mateix gruix.
Va ser oficialitzada per l'Estatut d'autonomia de Catalunya, llei orgànica de l'Estat de 1979.
3

La llengua catalana
Domini lingüístic de la llengua catalana
El català és la llengua pròpia de Catalunya. Hi té el rang de llengua oficial juntament amb el castellà, oficial a tot
l'Estat espanyol. El català també és la llengua d'una extensa àrea de l'est de l'Estat espanyol (les Illes Balears, el
País Valencià, i una part de l'Aragó -la Franja de Ponent-), d'Andorra, on és l'única llengua oficial, del sud de
França (l'anomenada Catalunya Nord) i de la ciutat italiana de l'Alguer. En conjunt, la llengua catalana és parlada
en un territori de 68.000 km² on viuen gairebé 11 milions de persones. D'aquestes, s'estima que més de 7,5
milions són capaces de parlar-la, mentre que la poden entendre prop de 10 milions.
És una de les llengües romàniques o neollatines formades arran de la dissolució del llatí, entre els segles VIII i X,
en els territoris de l'Imperi Carolingi que formaven els comtats de la Marca Hispànica. Com en la majoria de
llengües, se'n poden distingir diverses varietats geogràfiques de la llengua catalana: nord-occidental, central,
septentrional o rossellonès, valencià i balear.
Durant la dictadura franquista (1939-1975), va ser objecte de persecució sistemàtica, però va perdurar com a
llengua de transmissió familiar fins que, amb la recuperació de les llibertats democràtiques, es torna la dignitat al
català i se'n normalitza l'ús en escoles, mitjans de comunicació, món econòmic i indústries culturals.
Catalunya al món
Catalunya és un país amb una clara vocació internacional. D'una banda, la seva actuació a l'exterior té un espai
primordial, Europa, en què contribueix a reforçar el paper de les entitats locals i regionals per mitjà de la
3

pertinença al Comitè de Regions i altres organismes europeus, alhora que participa activament en la política
europea de l'Estat espanyol. A més, Catalunya també fa sentir la seva veu a Europa mitjançant la participació
activa en el moviment regional europeu, un conjunt d'associacions que defensen els interessos de les regions en
l'actual procés de construcció europea.
D'altra banda, la societat civil catalana té una forta implicació amb els països més desafavorits o que
circumstancialment s'enfronten a grans catàstrofes i emergències. Aquest compromís ha donat una gran empenta
a la cooperació internacional, que s'ha traduït en la Llei 26/2001, de cooperació al desenvolupament, aprovada per
unanimitat el 31 de desembre de 2001. La Llei permet optimitzar l'actuació de la política catalana de cooperació
internacional a favor dels seus destinataris que són, principalment, els pobles de la Mediterrània, l'Amèrica
Llatina i l'Àfrica Subsahariana.
Catalunya és i ha estat al llarg de la història un país de trobada en què han conviscut diferents cultures d'arreu del
món però, a més, el poble català s'ha caracteritzat per la seva projecció internacional. Ja sigui voluntàriament o
forçats per necessitats econòmiques o polítiques, un gran nombre de catalans s'han establert a l'exterior. En aquest
moments, es calcula que uns 200.000 catalans viuen a diferents països d'arreu del món. El centenar i escaig de
Casals Catalans que hi ha repartits pels cinc continents són punts de trobada per a tots ells, alhora que actuen com
a autèntiques ambaixades i centres per donar a conèixer la cultura catalana.
Precisament, la cultura catalana gaudeix d'un ampli reconeixement arreu i la producció cultural i industrial és
valorada per la seva qualitat. L'empresa catalana està cada cop més preparada per a les noves pautes de
l'economia mundial. Catalunya guanya dia a dia presència a l'exterior, en un procés de gradual normalització de
la seva imatge internacional.
EL SISTEMA EDUCATIU A CATALUNYA
ASPECTES BÀSICS
• Com està organitzat el sistema educatiu a Catalunya?
El sistema educatiu estableix l’obligatorietat d’escolarització de tot l’alumnat fins als 16 anys i està organitzat per
etapes: Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundaria (que comprèn l’Educació Secundaria
Obligatòria, el Batxillerat i la Formació Professional de grau mitjà), Formació Professional de grau superior i
Educació Universitària.
L’Educació Infantil abraça dos cicles fins als 6 anys. L’Educació Primària comprèn tres cicles entre els 6 i els 12
anys. L’Educació Secundària Obligatòria (ESO) inclou dos cicles entre els 12 i els 16 anys.
3

A Catalunya la llengua vehicular d'ensenyament i d'aprenentatge és normalment el català. Els nens i les nenes
també aprenen el castellà i una mica més endavant una llengua estrangera que normalment és l’anglès, però que
en algunes escoles és el francès.
• Quins tipus de centres docents existeixen?
Els centres poden ser públics, privats sufragats amb fons públics (centres concertats) i privats. Tota la informació
que segueix fa referència, especialment, als centres públics i als centres concertats.
• Calendari escolar
El curs escolar comença al mes de setembre i dura fins al mes de juny. Es divideix en tres trimestres.
o El primer va des del setembre fins a les vacances de Nadal, que duren uns 15 dies.
o El segon va des del gener fins a les vacances de Pasqua, que duren uns 10 dies.
o El tercer va des de les vacances de Pasqua fins a finals del mes de juny.
o Les vacances d’estiu són al mes de juliol, d’agost i la primera setmana de setembre.
EL NOSTRE CENTRE: IES LA SEGARRA
Els inicis de l’IES La Segarra es remunten al 1963, però no és fins el 1985 que les instal·lacions actuals
comencen a funcionar. En un principi va començar com un centre de formació professional i es va dedicar a
formar professionalment joves de Cervera i la comarca. Amb els canvis de la llei d’Ensenyament el centre es va
convertir en un Institut d’Educació Secundaria (IES) on s’imparteixen estudis obligatoris, batxillerat i cicles
formatius.
3

Els estudis d’ESO (Educació Secundària Obligatòria) es componen de dos cicles i donen accés al títol de graduat
en educació secundària (a partir del curs 07-08 als cursos de 1r i 3r d’ESO s’aplicarà la LOE –Llei orgànica-
mentre que a 2n a 4t no s’aplicarà fins al curs vinent). Els estudis de batxillerat tenen quatre modalitats, tres de
les quals es poden cursar a l’IES La Segarra: la modalitat de batxillerat tecnològic, la de batxillerat humanístic i
social i la modalitat de batxillerat de ciències de la naturalesa i la salut. De cicles formatius n’hi ha tant de grau
mitjà com de grau superior.
Per cursar tots aquests estudis el centre compta amb una sèrie d’equipaments: aula de tecnologia, aula
d’informàtica multimèdia, aula d’educació visual i plàstica, aula d’acollida, aula de música, laboratori de física i
química, laboratori de biologia i geologia, taller d’electricitat, taller d’automoció, biblioteca... i de serveis per a
l’estudiant: equip d’atenció pedagògica, departament d’orientació, borsa de treball... També es fan sortides
didàctiques, visites a empreses, estades a l’estranger...
Tot plegat, ha de servir perquè l’alumnat pugui seguir els ensenyaments segons les seves possibilitats i amb la
major qualitat possible.
Ja hem dit que l’IES La Segarra imparteix classe als cursos de l’ESO, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i
superior. Aquests són els currículums dels curos de l’ESO:
A 1r d’ESO s’imparteixen les següents assignatures:
Llengua catalana
Llengua castellana
Anglès
Matemàtiques
Ciències socials
Ciències experimentals
Tecnologia
Religió o activitats alternatives
Educació física
Educació visual i plàstica
Tutoria
Matèria optativa
A 2r d’ESO s’imparteixen les següents assignatures:
Llengua catalana
Llengua castellana
Anglès
Matemàtiques
Ciències socials
Ciències naturals
Tecnologia
Religió /francès o crèdit variable
Educació física
Música
Tutoria
A 3r d’ESO s’imparteixen les següents assignatures:
Llengua catalana
3

Llengua castellana
Anglès
Matemàtiques
Ciències socials
Ciències experimentals
Tecnologia
Religió o activitats alternatives
Educació física
Educació visual i plàstica
música
Tutoria
Matèria optativa
Educació per a la ciutadania
A 4t d’ESO s’imparteixen les següents assignatures:
Llengua catalana
Llengua castellana
Anglès
Matemàtiques
Ciències socials
Ciències naturals
Tecnologia
Educació física
Tutoria
Crèdit variable
Quan acaba el 4t d’ESO, si volen seguir els estudis hi ha la possibilitat de cursar els estudis de batxillerat (dos
cursos), després dels quals es pot accedir a la universitat o a fer cicles formatius de grau superior, o de cicles
formatius. L’oferta dels cicles formatius és:
CFGM: gestió administrativa; equips i instal·lacions (dos cursos); manteniment de vehicles (dos cursos);
assistència sociosanitària (dos cursos).
CFGS: administració i finances (dos cursos); instal·lacions electrotècniques (dos cursos); educació infantil (dos
cursos).
Pel que fa al batxillerat, ja hem dit anteriorment que hi ha diverses modalitats: batxillerat tecnològic, batxillerat
humanístic i social i batxillerat de ciències de la naturalesa i la salut.
La llengua vehicular del centre és la llengua catalana. És per això que informem els pares que a més d’impartir
les classes en català (excepte en les assignatures que requereixin una altra llengua), aquesta llengua també serà el
vehicle de contacte i comunicació de les entrevistes, de les reunions... El Departament d’Educació i el Consell
Comarcal de la Segarra disposen d’un servei de traducció que fem servir en cas de necessitat. Des de l’institut, hi
ha la voluntat d’entendre’ns i poder-nos comunicar amb l’alumnat i les seves famílies, però també recomanem
l’aprenentatge de la llengua per part dels pares o tutors de l’alumne o alumna. Aquesta recomanació que fem des
del centre no és només amb la intenció de poder-nos comunicar sinó perquè l’aprenentatge de la llengua catalana,
a més de ser una de les llengües oficials de Catalunya i la llengua vehicular del centre, significa també tota una
sèrie d’avantatges que poden ajudar les famílies nouvingudes i els seus fills: ajuda als fills a l’hora de fer els
deures, més oportunitats laborals i de fer més relacions socials...
3

És per tot això que facilitem adreces d’ensenyament de la llengua catalana per adults:
1. Aula d’adults: c/ Manel Ibarra, 2. Tel. 973 53 25 64
2. Aula de llengua: Cal Breu, c/Major 18
3. Consorci de Normalització Lingüística al Consell Comarcal de la Segarra
Tot i que l’alumna nouvinguda o l’alumne nouvingut és adscrit a un curs de l’ESO, a l’IES La Segarra disposem
d’Aula d’Acollida, una aula on l’alumnat arribat a Catalunya en els últims dos anys aprèn de manera intensiva la
llengua catalana. L’Aula d’Acollida és un recurs per ajudar l’alumnat que acaba d’arribar a aprendre la llengua
catalana com més aviat millor per tal que pugui incorporar-se a la seva aula ordinària i seguir el currículum amb
normalitat, d’una banda, i per atendre, de manera més propera i individual les necessitats més afectives i
emocionals que comporta una situació de canvi i de novetats. Cada alumne o alumna tindrà un horari
individualitzat en funció de les seves necessitats d’aprenentatge i és per això que se’ls informarà en cada cas dels
llibres que s’han de comprar o dels diners que hauran d’abonar en concepte de fotocòpies o dossiers que el centre
els facilitarà.
Quan un alumne nouvingut o alumna nouvinguda arriba al centre se l’adscriu al curs que li correspon a la seva
edat. El primer o segon dia d’estada a l’institut se li fan uns exàmens de llengua i de matemàtiques 17 ( en la
llengua pròpia de l’alumnat) per tal de fer una avaluació inicial de quins són els coneixements de l’alumne i així
poder fer amb més rigor el seu horari. Davant de les dificultats que l’alumnat té amb la llengua s’opta per fer una
programació didàctica dirigida a aquest alumnat que anirà evolucionant i s’acostarà cada vegada més al
currículum ordinari a mesura que l’alumne domini la llengua catalana. En cas que l’alumnat presenti dificultats
d’aprenentatge, igual que amb la resta d’alumnat del centre, és fan les adaptacions oportunes. Al final del
trimestre s’envia a les famílies les notes de l’avaluació en forma d’informe que explica els seus progressos. Quan
el domini de la llengua ja és prou bo s’envien els butlletins de notes ordinari (veure els exemples a l’annex que hi
ha al final del dossier).
Organització del centre
En els centres educatius, les persones que es dediquen a l’ensenyament de l’alumnat són nombroses i realitzen
funcions diverses.
Cada centre educatiu té un equip directiu format per:
• Director/a: és la persona que té més autoritat i responsabilitat dins del centre educatiu.
• Cap d’estudis: és la persona que planifica, organitza i coordina les activitats del centre (horaris,
avaluacions, faltes assistència, disciplina...)
• Secretari/a: és el responsable de l’administració i de l’economia (ajudes, beques, inscripcions, etc.).
• Coordinador/a pedagògic/a: és la persona que planifica i fa el seguiment i avaluació de les accions
educatives.
• Cap d’estudis d’FPE: és qui coordina els ensenyaments professionals.
Altres òrgans que intervenen en el funcionament del centre:
• El consell escolar: aquest està compost per un cert nombre de professors/es, pares i/o mares d’alumnes,
personal de serveis i representants de l’administració local. El consell escolar participa en el control de la
gestió del centre a través del seguiment i l’avaluació general de les activitats que s’hi fan. Tots els pares
17 És possible que més endavant també es facin proves inicials d’altres matèries.
4

i/o mares tenen dret de formar part del consell escolar i són escollits per votació. Aquesta votació es fa,
generalment cada dos anys per tal de renovar la meitat dels seus components. Tothom qui estigui censat
en el centre s’hi pot presentar. El centre ja informa de tot el procés en el moment que cal.
• Professor/a: és el responsable de les matèries acadèmiques dels alumnes i de la normativa del centre.
• L’equip pedagògic o equip docent: està format pel conjunt de professorat i els pertoca decidir els aspectes
pedagògics del centre.
• El tutor/a: és el responsable de cadascun dels grups d’alumnes. Ha de col·laborar amb la família en el
procés d’educatiu i la formació dels alumnes.
• El tutor/a d'acollida: és la persona de referència inicial dels alumnes nouvinguts i manté una tutorització
compartida amb el tutor/a del grup de referència fins a la integració total dels alumnes al seu grup.
• Personal no docent: altres persones que treballen fent diversos serveis al centre però que no fan classes.
• L’associació de pares i mares dels alumnes: la seva missió és la de promoure la col·laboració entre les
famílies i el centre escolar per al bon funcionament d’aquest. També és responsable d’organitzar les
diferents activitats extraescolars. La participació dels pares i mares dels alumnes és sempre necessària
també dintre de l’associació, ja que la seva col·laboració és important en el procés educatiu dels seus fills i
filles.
Horaris
Els horaris per l’alumnat d’ESO són els marcats en les següents taules:
PRIMER I SEGON D’ESO: 30 h/set.
HORES dilluns dimarts dimecres dijous divendres
1a: 8,15-9,10
2a: 9,10-10,05
3a: 10,05-11
11-11,30 ESBARJO
4a:11,30-12,23
5a:12,23-13,15
6a:13,15-14,05 DINAR DINAR
DINAR ESBARJO ESBARJO
7a: 15,05-16
TERCER I QUART D’ESO: 30h/set.
HORES dilluns dimarts dimecres dijous divendres
1a: 8,15-9,10
2a: 9,10-10,05
3a: 10,05-11
4

11-11,30 ESBARJO
4a:11,30-12,23
5a:12,23-13,15
6a:13,15-14,05 DINAR DINAR
DINAR DINAR
7a: 15,05-16
Sortides didàctiques i diades culturals
Les sortides són activitats acadèmiques i formatives, la qual cosa vol dir que són obligatòries ja que serveixen per
completar el currículum del curs i a més són una bona manera de relacionar-se amb els companys i les
companyes. En el cas que hi hagués algun problema pel qual no es pogués anar alguna de les sortides (econòmic,
de salut ...) és convenient parlar amb el tutor o la tutora per tal de poder solucionar el problema. Volem explicar
també que la participació en les diades culturals és molt important ja que a banda d’ajudar a fer caliu al centre i
enfortir els llaços de comunitat i pertinença, també ajuda a relacionar-se amb les companys i companyes, a
participar i aprendre de manera diferent a l’habitual, a organitzar...
L’alumnat a l’hora de la matrícula ha de pagar una quantitat de diners (60 euros) en concepte d’activitats. En el
pagament d’aquestes activitats s’hi inclou el transport, les despeses de totes les activitats o tallers que es puguin
realitzar durant la sortida, el material que es necessita per a les sortides i també inclou les activitats de les diades
culturals que organitza el centre. Si l’alumne o alumna no paga aquesta activitat no té dret a fer les sortides, la
qual cosa, com ja hem dit, va en contra de la seva formació. És per això que recordem la importància del
pagament d’aquests diners. Si algun alumne o alumna no pot pagar la quantitat establerta, des del centre
juntament amb el treballador o la treballadora social, s’estudiarà cada cas per tal de subvencionar una part de la
quantitat establerta o es podrà pactar la forma de pagament .
Abans de cada sortida el/la tutor/a o el professorat responsable de l’activitat repartirà uns impresos. Són les
autoritzacions que han de signar els pares o tutors de l’alumne per tal que aquest pugui anar a la sortida. Si el
centre no té l’autorització corresponent, l’alumne o alumna no podrà participar de l’activitat o sortida (l’imprès
que rebran a casa és com el que està adjunt a l’annex: “autorització per practicar una sortida didàctica).
Drets i deures i bona convivència.
Pel bon funcionament del centre, hi ha uns punts de convivència que tothom ha de tenir clars ja que són la base de
la bona entesa i una bona relació entre companys, professorat i totes les persones que treballen o es relacionen
amb el centre o formen part d’aquesta comunitat educativa. Abans, però, de citar les normes de convivència
bàsiques hem destacat uns quants dels drets i també uns quants dels deures que hem de tenir en compte.
Drets i deures de l’alumnat.
El dret a l’educació el tenen tots els nens i nenes, siguin del país que siguin i visquin on visquin. És independent
de la seva situació administrativa i de la dels familiars, fins i tot encara que no tinguin permís de residència.
Tot l’alumnat té, entre d’altres, els drets següents:
• Rebre una formació que afavoreixi el desenvolupament de la seva personalitat.
4

• Que siguin tingudes en compte les seves necessitats educatives particulars.
• Que la seva llibertat de consciència, les seves conviccions religioses i morals, la seva llengua i la seva
cultura, així com la seva dignitat personal siguin respectades.
• Rebre una orientació escolar i professional.
L’alumnat també té deures, entre els quals hi ha:
• Participar a les activitats formatives.
• Respectar tots els membres de la comunitat educativa i seguir les orientacions dels professors.
• Assistir regularment i puntualment a classe durant el període d’educació obligatòria, que afecta tant els
nens com les nenes fins a l’edat de 16 anys. En aquest punt cal fer alguns aclariments o justificants.
• Respectar les instal·lacions del centre, així com del material escolar.
• Respectar les normes d’organització, de convivència i d’ordre del centre educatiu.
Drets i deures de les famílies
Quant a l’educació dels seus fills, les famílies tenen els drets següents:
• Que els seus fills/filles rebin una educació amb les millors garanties de qualitat, dintre del marc que
contempla la llei, durant el període d’ensenyament obligatori i gratuït.
• Estar informat sobre el procés d’aprenentatge, així com sobre la integració socioeducativa dels seus
fills/es.
• Participar i controlar la gestió del centre educatiu, en els termes establerts per la Llei.
• Ser atès i acompanyat en quant a les decisions referents a l’orientació acadèmica i professional dels seus
fills/es.
També tenen els deures següents:
• Assegurar-se que els seus fills i les seves filles assisteixin regularment a l’institut.
• Seguir de prop el treball del seu fill/filla a l’institut i preocupar-se de les activitats quotidianes que hi fan.
• Informar als professionals del centre escolar de totes les circumstàncies i esdeveniments que han de
conèixer els professors.
• Anar a l’institut quan se’ls convoqui a reunions o per comentar el rendiment del seu fill o filla, o per
qualsevol altra qüestió. Si és possible, a aquestes entrevistes i reunions hi han d’assistir tant la mare com
el pare.
• Ajudar als seus fills/filles en el procés educatiu, en col·laboració amb els professors del centre.
• Promoure el respecte de les normes establertes en el centre educatiu.
Drets i deures del professorat
Quant al professorat cal dir que té els drets següents:
• Ser respectat en la seva dignitat personal i professional, en la seva integritat física i moral i en els seus
béns.
• Ser-li reconeguda l’autoritat degudament exercida.
4

• Promoure iniciatives en l’àmbit de la innovació i experimentació pedagògica i participar en les tasques de
coordinació didàctica.
• Absentar-se de les tasques docents segons les llicències i permisos establers per la llei.
També té els deures següents:
• Assistir puntualment a les classes, complir el seu horari fix, seguir la programació marcada pel seu
departament i assistir a totes les reunions convocades.
• Respectar i posar en pràctica les decisions i els acords que es desprenguin de les reunions i les
coordinacions.
• Tenir cura de la formació intel·lectual i humana de l’alumnat i complir aquesta funció amb respecte pels
alumnes.
• Controlar les faltes d’assistència de l’alumnat en la seva classe.
• Col·laborar amb els pares i l’alumnat amb l’assistència a reunions i entrevistes programades.
Drets i deures del personal d’administració i serveis.
Quant al PAS cal dir que té els següents drets:
• Ser respectat per la seva dignitat personal i professional i ser-li reconeguda la seva autoritat degudament
exercida.
• Participar en la gestió de centre a traves del seu representant al Consell Escolar.
• Treballar en condicions adequades d’higiene i seguretat.
També té els deures següents:
• Complir el seu horari i les seves obligacions laborals.
• Corregir i amonestar qualsevol alumne que tingui una actitud anòmala o que estigui cometent un acte
contra les normes de convivència del centre.
• Respectar i complir les decisions del centre.
Normes per a la convivència i el bon funcionament del centre
Entre molts dels punts que s’han de tenir en compte per a la bona convivència en el centre en destacarem els més
importants per tal que el dia a dia a l’institut sigui més àgil i ajudin al bon funcionament d’aquest. Així doncs cal
destacar:
o Entrades i sortides
o Es demana la màxima puntualitat. Als alumnes que arribin tard se’ls anotarà un retard, cada dos
retards equival a una incidència.
o No es pot sortir de classe durant el canvi d’hora, excepte si és necessari canviar d’aula. A l’alumne
que estigui al passadís se li anotarà una incidència.
4

o No es pot anar al lavabo sense el permís del professor o professora entrant.
o Faltes d’assistència
Les faltes d’assistència s’han de justificar, o sigui explicar el motiu de la falta i signar, per part dels
pares o tutors de l’alumne o alumna mitjançant l’agenda escolar que se’ls entrega a principi de curs. El
tutor o tutora comprovarà que la falta justificada tingui la signatura corresponent. Cada mes s’enviarà
a casa un resum de les faltes.
o Ús de les taquilles
o No es permet l’ús de la taquilla en el canvi de classes. Cal aprofitar per proveir-se del material a
primera hora del matí i abans d’entrar a classe després de l’hora del pati.
o Hora d’esbarjo
o A l’hora del pati no es pot romandre ni a classe ni als passadissos i cal fer cas del professor o
professora de guàrdia. S’ha d’anar o al bar o al pati.
o Expulsions
o L’alumnat ha de tenir una actitud adequada i fer la seva feina. En cas contrari pot ser objecte d’una
incidència o una expulsió per par del professor o professora. Tot i que aquest és l’últim recurs que
s’utilitza, en cas que passi aquest fet l’alumne o alumna haurà de fer cas de les instruccions del
professorat tant el de l’aula com el de guàrdia.
o Mòbils
o No es poden dur mòbils al centre. Si l’alumnat en fa ús li serà requisat i no se li tornarà fins al cap
d’una setmana. Si el volen recuperar abans, han de ser els pares qui el vinguin a recollir
personalment.
o Ordre de les aules
o Entre els professors i l’alumnat cal responsabilitzar-se d’una sèrie normes per mantenir l’ordre de
les aules (no cal dir que a més cap respectar la neteja i el mobiliari de l’aula):
A última hora, cada alumne ha de deixar la seva cadira damunt de la taula;
les taules han de quedar endreçades segons la disposició de l’aula;
els llums de l’aula han de quedar tancats a les últimes hores i a l’hora del pati;
les finestres han de quedar tancades a les últimes hores i a l’hora del pati. A més, durant
l’hivern, si en alguna aula hi ha excés de calefacció, en cap cas s’han d’obrir les finestres
sinó que s’han de tancar els radiadors.
o Treballs, deures....
o S’han de fer els deures i els treballs que el professorat mana. La feina de casa serà controlada pel
professorat. En el cas que el professorat vulgui comunicar-se amb els pares s’utilitzarà l’agenda.
És per això, i per a la bona organització de la feina, que cal utilitzar l’agenda i no perdre-la.
o Altres aspectes importants:
o Durant l’horari lectiu no es pot sortir del recinte escolar. Per sortir caldrà l’autorització escrita dels
pares o d’un membre de l’Equip Directiu.
o No es pot fumar en tot el recinte escolar.
o No es pot menjar a classe.
o No es pot introduir, vendre o consumir begudes alcohòliques o productes estupefaents; ni tampoc
armes o objectes contundents que puguin ser causants de danys.
4

Altres qüestions importants i serveis que ofereix el centre
1. Atenció a la diversitat: aula oberta, aula d’acollida, psicopedagoga, tutories. L’institut ofereix tota una
sèrie de possibilitats a l’alumnat amb necessitats especials, des de l’atenció que pugui rebre per part de la
psicopedagoga del centre fins a la possibilitat d’assistir a l’aula oberta (recurs on es fan adaptacions
curriculars a alumnes de 3r i 4t amb dificultat d’aprenentatge), a l’aula d’acollida (on l’alumnat nouvingut
no catalanoparlant aprèn la llengua catalana) o a petits grups on l’aprenentatge és més guiat i adaptat.
2. Servei de mediació. Aquest és un servei adreçat a l’alumnat amb problemes de convivència i relació.
L’objectiu és solucionar aquests conflictes per la via del diàleg i els acords. És un servei voluntari format
per alumnes i professors formats en mediació escolar.
3. L’institut s’ha adherit al Programa cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres de text del
Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Aquest programa pretén bàsicament, d’una
banda, rebaixar la càrrega econòmica que suporta una família a l’hora de comprar els llibres de text, i de
l’altra, educar l’alumnat en l’hàbit de la conservació i la reutilització dels materials didàctics. El centre
deixa els llibres de Matemàtiques, Ciències Socials, Ciències Naturals, Religió, Alternativa a la Religió i
Música pel lloguer de 6 euros. Aquests llibres s’han de retornar a final de curs en bon estat. Si els llibres
estan malmesos o no es retornen, la família es farà càrrec de la seva substitució.
4. Programa de salut a l’escola. Un cop a la setmana una infermera del CAP de Cervera ve a l’institut per
resoldre els dubtes que puguin tenir els i les alumnes del centre sobre qualsevol tema de salut que els
preocupi. També es faran xerrades.
5. Servei de biblioteca el dimecres a la tarda. Tot i que no hi ha classes, la biblioteca del centre també està
oberta el dimecres a la tarda de 15 a 17 hores.
6. PAG. El centre va considerar interessant engegar el projecte d’alumnes guia que consisteix en què
alumnat de l’institut faci de guia a l’alumnat nouvingut. Es tracta que els companys i companyes
d’alumnes que arribin nous ajudin a aquests en tot allò que calgui perquè sigui més fàcil la seva
incorporació al centre: conèixer nous companys, seguir les classes i les indicacions dels professors,
conèixer la vida del centre...
7. Tots els centres de primària i de secundària els pares i mares que ho desitgin formen part de l’AMPA
(associació de pares i mares d’alumnes). L’AMPA és l’eina a través de la qual els pares i mares poden
col·laborar amb el centre en l’educació dels seus fills. Les activitats i aportacions que l’associació du a
terme són per exemple: organització de xerrades sobre prevenció de la salut; organització de xerrades
sobre orientació en els estudis; col·laboració en actes culturals i celebracions del centre; subvenció parcial
en activitats com la piscina; aportació de recursos econòmics per l’adquisició d’equipament per a
l’institut; contractació d’una bibliotecària en horari escolar... Per ajudar a que tot això sigui possible i
formar part de l’AMPA s’ha d’abonar una quota de 36 euros.
8. Orientació i assessorament professional i laboral. Es fan xerrades i sessions de tutoria per orientar
l’alumnat a decidir què faran un cop acabat l’ensenyament secundari obligatori (ESO).
9. Activitats extraescolars. El centre ofereix una sèrie d’activitats esportives i culturals fora de l’horari lectiu
subvencionades per l’ AMPA de l’IES La Segarra, El Consell Català de l’Esport i El Pla d’Entorn de
Cervera.
Per contactar amb el centre:
El telèfon del centre és el 973.53.05.54
4

Annex 5
Estratègies comunicatives
4

Estratègies d'intervenció
lingüística
INCORPORACIÓ TARDANA AL SISTEMA EDUCATIU DE CATALUNYA
Elaboració:
Anna Galceran i Abella
Dolors Areny i Cirilo
Joana Fornells i Canyameres
Lluïsa Rancé i Jordana
Tina Rodríguez i Rodríguez
Coordinació: Maria Areny i Busquets
Direcció: Joaquim Arenas i Sampere
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa
Servei d’Ensenyament del Català
4

ESTRATÈGIES D'INTERVENCIÓ LINGÜÍSTICA
AMB L'ALUMNAT NOUVINGUT
Per facilitar l'aprenentatge de la llengua dels alumnes d'incorporació tardana (IT) és convenient que els
mestres que els atenen hi tinguin el seu paper en l'aspecte lingüístic. Observem diversos tipus d'actituds
del mestre que es produeixen simultàniament i que es complementen.
El paper del mestre ha de ser: model lingüístic, dinamitzador, interlocutor i corrector subtil.
Per facilitar la comprensió oral de l’alumnat nouvingut
♦CARACTERÍSTIQUES FORMALS DE LA PARLA DE L’ENSENYANT: l’ensenyant com a model lingüístic.
A fi d’ajustar-se al nivell de comprensió de l’alumnat amb poca competència en català i d’esdevenir un
bon model lingüístic, l’ensenyant ha d'adaptar el seu discurs, sense, però, deformar-lo, ni empobrir la
llengua. Caldrà, doncs, que tingui presents les estratègies següents:
Adaptar el ritme del discurs. És bo parlar en una velocitat una mica inferior a l’habitual. Quan ens
dirigim als qui tenen dificultats per entendre'ns, hem de tenir present d'adaptar el nostre discurs a les
característiques de l'oient. Parlar més lentament, afavoreix la comprensió.
Completar el missatge amb el llenguatge gestual. Acompanyar el discurs amb gestos il·lustradors
ajuda a augmentar les possibilitats de comprensió de l’interlocutor. Per tal que l’alumne nouvingut
aprofiti aquesta estratègia cal comptar amb una condició: que estableixi contacte visual amb l’ensenyant.
Com que aquest fet està subjecte a pautes culturals (en determinades cultures mirar el professor a la cara
constitueix un desafiament a l’autoritat i una falta de respecte), cal donar un temps per a l’adaptació
abans d’insistir que l'alumne ens miri.
Repetir el missatge, sempre que es cregui necessari, amb el màxim de natu-ralitat, sense apujar el
to de veu.
Fer pauses. Les pauses donen més temps per processar el que ha dit l’ensenyant i, per tant, en faciliten
la comprensió.
4

Tenir cura de la pronúncia. Cal utilitzar una articulació clara i un estil estàndard vocalitzar bé, és a
dir, amb poques contraccions i tenint cura de la pronúncia dels finals de les paraules i frases, ja que
aquests són portadors de significat (nombre i gènere/persona i temps verbal) i faciliten la comprensió de
l'estructura gramatical.
Exagerar l’entonació. És bo accentuar els elements suprasegmentals de la frase, ja que l'entonació
transmet si fem una pregunta, una exclamació, si donem una informació...
Simplificar el vocabulari. Es canviaran paraules complexes per altres de més simples, d’ús més
freqüent i properes a l’entorn de l’alumne.
Simplificar la gramàtica. En un moment inicial, és bo simplificar l’estructura gramatical de les
oracions. Es tindrà present d'utilitzar enunciats breus, d'estructura senzilla. Cal donar missatges
complets (mai frases telegràfiques) però que continguin només el que és imprescindible per a la seva
comprensió. S'evitaran frases llargues amb subordinades. En un primer moment es pot tendir a evitar
usar temps compostos. Caldrà doncs, adaptar el llenguatge al nivell de l'alumne, però no deformar-lo ni
empobrir-lo.
Modificar el discurs. Per tal de fer-se entendre, és bo que l’ensenyant contesti les seves pròpies
preguntes repetint-ne la formulació. Per exemple:
ENSENYANT.- On és la llibreta?... On és la llibreta?... La llibreta és dins del calaix...
Es partirà del llenguatge simple que els alumnes dominen per anar afegint elements o alternar-los per
altres que no facin disminuir la possibilitat de comprensió:
- Tanca la porta. (dirigint-se a l'alumne nouvingut ajudant-se del gest)
- Sisplau, tanca la porta. (a l'alumne nouvingut)
- Sisplau, pots tancar la porta? (a l'alumne nouvingut)
- Algú pot tancar la porta? (dirigint-se al grup classe)
- Podeu tancar la porta quan sortiu?
5

Per facilitar l'expressió oral de l'alumnat nouvingut
♦EN LA GESTIÓ DE LA CONVERSA. L'ensenyant com a dinamitzador
És molt funcional per a aquesta tipologia d'alumnes treballar els usos del llenguatge i les fórmules
socials pròpies del nostre entorn (agrair, presentar-se, acomiadar-se, mostrar acord o desacord, etc.).
Així doncs, encara que l’alumnat nouvingut tingui poc domini del català, no se l'exclourà de les
activitats de conversa que s'organitzin a l'aula.
Cal tenir en compte que en moltes converses sovintegen les intervencions que són pures fórmules
convencionals però que tenen molta importància quantitativa i qualitativa.
Per tal d’aconseguir la intervenció de tot l’alumnat, convé tenir presents les estratègies següents:
Anticipar el tema de conversa a l’alumnat amb poc domini de la llengua i facilitar-li informació al
respecte. Quan es pretén que els alumnes parlin d’un tema, es pot oferir prèviament de forma implícita
el lèxic i les estructures que necessitaran més.
Ajudar a preparar abans la informació que un alumne pot aportar.
Facilitar l'oportunitat de participar per mitjà de preguntes més o menys obertes, segons el grau
de comprensió. Cal estar alerta de fer participar tothom i no només aquells alumnes que ja se sap que
poden respondre correctament i ajuden a mantenir el ritme de la classe.
Donar un temps d’espera perquè l’alumne amb poc domini de la nova llengua pugui intervenir. Cal
que l’ensenyant faci pauses a fi de no crear ansietat. S’haurà, doncs, d’esperar un temps prudencial abans
de reformular la pregunta, de preguntar a un altre alumne o de donar la resposta.
Tenir en compte els companys que de forma natural faran de model de la producció verbal de
l'alumne nouvingut. És recomanable que en un primer moment se l’interpel·li després d'haver preguntat a
altres companys, per tal que pugui imitar-los.
5

Fer relacionar uns infants amb els altres, explicitant sempre que sigui convenient el model
d’intervenció.
E.- Mohamed, pregunta al Cesc si té germans. Digues: Cesc, tens germans?
MOHAMED.- Cesc, tens germans?
Fer d'intermediari entre l'alumne nouvingut i el grup classe. Aquesta situació es pot donar si
l'alumne nouvingut parla en veu baixa de forma esquemàtica i l'ensenyant amplia el discurs de l'alumne.
Estimular la participació de l'alumne, mitjançant el reconeixement i elogi dels seus encerts
(reforç positiu)
E.- Molt bé!, o Exactament, o Això mateix!
E.- Això mateix!, és una gran resposta!
♦EN LA INTERACCIÓ CONVERSACIONAL. L'ensenyant com a interlocutor
Els nens petits adquireixen el llenguatge perquè els pares usen estratègies educatives implícites. És a dir,
aporten continguts informatius, corregeixen i expandeixen enunciats incorrectes o incomplets del nen,
etc.
En la interacció conversacional, la persona que té més competència lingüística realimenta
constantment els coneixements de l’interlocutor.
Confirmar i reforçar amb la repetició l'encert de les seves expressions afavoreix que l'alumne
prengui consciència que se’l comprèn i que el diàleg pot continuar. En confirmar la seva producció
verbal li transmetem que hem advertit que ja coneix un nou terme, que ha captat un nou detall, i
l'animem en la tasca d'adquisició del llenguatge. El fet de redundar en la seva comunicació o d’ampli-
ficar les seves formes d’expressió pot incloure, a més, una correcció implícita.
Estratègies de l’ensenyant com a interlocutor:
Dirigir la paraula a l'alumne nouvingut des del primer dia tot i que,
aquest, pel fet de trobar-se en el període d'adaptació inicial, encara no se senti capaç de respondre.
5

Proposar temes de conversa relacionats amb els interessos i necessitats dels alumnes, així com
del seu entorn immediat.
Valorar i recollir les intencions comunicatives de l'alumne d'IT, les seves iniciatives d'expressió,
sigui per mitjà de la paraula, del gest, de sorolls. Per ajudar-nos a sobreinterpretar el missatge que ens
vol comunicar l'alumne podem valer-nos de:
. elements del context immediat (el que acaba de passar, els materials...)
. les indicacions que ens pugui fer, allò que assenyala, etc.
Paral·lelament a l'expressió de l'alumne, l'ensenyant ha d’escoltar activament per tal
d’interpretar, completar i reformular en veu alta el missatge i avaluar-lo.
- Quan no comprèn el missatge de l'alumne pot demanar-li aclariments:
E.-Què vols dir? o: No t'entenc, pots tornar-m'ho a explicar?
- Si comprèn el missatge de l'alumne en el registre que l'emet, pot:
traduir el llenguatge gestual de l'alumne en llenguatge verbal:
A.-(fa el gest de caure i emet) broum, broum...
E.-Vols dir que vas caure per l'escala i et vas fer mal?
substituir els termes díctics per la denominació concreta
Quan el domini del vocabulari d'una llengua és incipient, es pot donar la tendència a referir-se
als diferents objectes i processos amb una terminologia díctica polivalent que únicament té
sentit en presència dels objectes als quals ens referim:
A.-Pinto això (assenyalant) amb aquest i això amb aquests.
E.-Pintes el mar amb el llapis de color blau i l'arbre amb els llapis de color marró i verd.
interpretar missatges incomplets i ajudar l'alumne a completar-los
A.-La Fàtima l'ha agafat a casa
E.-Què vols dir, que la Fàtima s'ha endut el llibre a casa?
Ajustar la seva intervenció a la capacitat de comprensió de l'alumne:
5

- En alumnes amb poca competència lingüística es procurarà formular
preguntes curtes i tancades.
- En alumnes més competents lingüísticament es pot partir d'una
pregunta oberta i molt general, i acotar-la amb preguntes més tancades i concretes.
E.- Què ha passat? Qui se n'ha anat? Se n'ha anat en Pau o la Zhora?
Formular diversos tipus de preguntes:
- Procedimentals, les que tenen a veure amb les rutines de la classe:
E.- Has portat els deures? Ho has entès tot? Per què no fas l’exercici?
- Convergents, es resolen de forma molt curta, amb un “sí” o amb un “no” o amb frases molt breus.
Normalment no fan reflexionar gaire l’alumne, ja que es basen en la informació presentada
abans. Són les més adequades per un moment inicial d’aprenentatge de la llengua:
E.- Recordes què hi havia al costat de la finestra?
- Divergents, busquen respostes diverses que no siguin breus i que requereixin una reflexió per part
dels alumnes. Es tracta que aquests proporcionin la seva pròpia informació en lloc de recordar
la que s'ha presentat abans. Els alumnes han de tenir un cert grau de competència lingüística,
però cal tendir a anar-les incorporant.
E.- Quin és el teu programa de televisió preferit?
Estimular l'alumne nouvingut a mantenir intercanvis verbals:
- Pel que fa a la participació:
centrar l'atenció de l'alumne a l'hora d'intervenir:
E.- Au va, ara digues-ho tu.
centrar l'atenció de l'alumne sobre l'habilitat que ha de posar en pràctica i donar-li pistes
de com ho ha de fer:
E.- Ara prova de llegir aquí. (assenyalant el lloc precís del text que ha de llegir).
5

informar l'alumne sobre el contingut del que haurà de
resoldre (li dóna pistes):
E.- Mira, veus, això és una fotografia. Què hi deu dir aquí?
(fotògraf).
- Pel que fa a la producció de mots o enunciats:
Ensenyar ben aviat aquells mots i enunciats que facilitaran l’adqui-sició del lèxic nou i la
comunicació de l'alumne amb els altres.
. per conversar amb els altres
Em dic....., i tu com et dius? Puc....?
No t’entenc, pots parlar més a poc a poc?
Pots tornar-m’ho a repetir, sisplau?
. per adquirir nous coneixements:
Com es diu això (assenyalar un objecte) en català?
Què vol dir...? Com s’escriu ...? Com es pronuncia...?
Donar models per a la construcció del missatge de l'alumne, perquè aquest els reprodueixi
de forma total o parcial.
E.-Has anat mai al Museu de la Ciència? Hi has anat mai? (Amb aquesta segona pregunta
farem que l’alumne es recordi de dir el pronom hi: “No hi he anat mai”, en comptes de “No
he anat mai”).
Fer repetir alguns termes clau:
E.-A veure digues: xarxa. Costa, oi?
A.-Xarxa.
Donar pistes per produir un mot o un missatge, quan
l'alumne no recorda el mot o enunciat exacte:
5

Ajudant-se del gest
Assenyalant l'objecte que vol que anomeni.
Dibuixant la silueta de l'objecte (a la pissarra, a la taula,
a l'esquena de l'alumne, a l'aire...).
Utilitzant gestos convencionals (gest endavant per indicar
futur, gest al mig per indicar el present i enrere per al
temps passat).
Marcant el començament de la paraula:
E.-Us en donaré una pista: comença per gui...gui...
A.-Guitarra.
Marcant el final de paraula:
A.- Forner, carnisser, "aviader"...
E.- ...dor, ...dor
A.- Aviador.
Estimulant la visualització mental d'una imatge fent-los
centrar en un objecte:
E.-Prova de recordar el dibuix. Què hi havia al costat de l'armari?
Definint l'objecte per tal d'ajudar-lo a recordar el mot
que li falta:
E.-És un senyal del carrer que té tres llums, un de color
vermell, un de carbassa i un altre de verd.
♦LA CORRECCIÓ. L'ensenyant com a corrector subtil
Cal ressaltar el caràcter implícit que han de tenir les correccions, és a dir, mai explicitarem "això està
malament" o "això no es diu així", si no que construirem un enunciat correcte. El més important és que
la comunicació sigui fluida i que l'interlocutor tingui ganes de comunicar-se. Cal fer una correcció
selectiva que s'ajusti al nivell de llenguatge que l'alumne està adquirint.
5

Les intervencions de l'ensenyant no són de tipus metalíngüístic, és a dir, no fan reflexionar
l'alumne sobre les seves produccions verbals i els errors que contenen, sinó que tenen sentit dins el
mateix acte comunicatiu, en el qual el mestre interactua amb els alumnes sense demostrar superioritat ni
excessiva condescendència, però sí fermesa i claredat en les seves formulacions verbals.
Estratègies per a una correcció que faci incidència dins del mateix acte co-municatiu:
Fer preguntes d'elecció:
E.-Què porta l'àvia a la bossa?
A.-"Pescat".
E.-Què dius que porta, peix o carn?
Fer repeticions en forma de pregunta:
E.-On és el paquet?
A.-Al "suel".
E.-El paquet és a terra?
Fer repeticions adreçades als companys:
A.-"Estu" és un paquet.
E.-Fixeu-vos, en Mohamed diu que això és un paquet.
Fer repeticions en forma d'assentiment:
E.-Què porta als pantalons?
A.-Un "parche".
E.-Això, un pedaç.
Fer expansions en forma d'assentiments:
E.-Què porta als pantalons?
A.-Un "parche".
E.-Molt bé, el noi porta un pedaç verd als pantalons.
5

Fer expansions adreçades als companys:
E.- Quants personatges hi ha a la làmina?
A1.-Set.
E.-Quants ón? (els diuen...)
A D'IT. -(assenyala el ratolí, requerint l'atenció del mestre)
E.-Fixeu-vos què diu en Peter, que n'hi ha vuit perquè ens hem deixat el ratolí.
Demanar directament més informació relacionada amb el tema:
A.-M'he tallat i he anat a l'hospital.
E.-I tu Jouat, hi has anat mai a l'hospital?
Demanar la clarificació de la producció verbal de l'alumne:
E.-Ai! no t'he sentit. M'ho pots repetir, sisplau?
E.-Què dius, m'ho pots tornar a dir?
E.-A veure si saps dir-m'ho d'una altra manera.
Donar ajuts per a l'autocorrecció:
. Fer una traducció simultània de l'aportació que fa l'alumne per
provocar-li el canvi de llengua:
A.-"Encima de la mesa".
E.-A sobre la taula...
A.-...hi ha molts llibres.
. Repetir únicament la incorrecció:
A.- Pelota
E.- Pi..., pi...
. Indicar una resposta incorrecta:
E.- Mm... o Mira si pots dir-ho més bé, no està del tot bé.
5

Annex 6
Informació que se li facilita al professorat nou
5

Annex 7
Plans Individuals Intensius
6

Els Plans Individuals Intensius són una programació didàctica per a l’alumnat nouvingut que té
dificultats per a seguir el currículum ordinari a causa de la manca de competència lingüística. No
es tracta d’una adaptació curricular individualitzada ja que no va dirigida a l’alumnat amb
dèficits acadèmics, ni tampoc és una modificació del currículum.
Per tal de dur a terme els Plans Individuals Intensius s’ha de fer una avaluació inicial per tal
d’elaborar aquests plans en funció de la diagnosi inicial. Tanmateix, no es tindrà només en
compte la informació acadèmica sinó també la informació personal. S’ha de pensar, a més, en el
temps de què disposa l’alumne per cursar la matèria i en l’avaluació (una avaluació fomentada en
el progrés d’aprenentatge) ja que el PII serà el referent, si cal, per a l’avaluació final de l’alumne.
Els PII han de ser elaborats pels departaments i el professorat específic que atén l’alumnat
nouvingut en el marc de la comissió de la diversitat. Aquesta programació ha d’estar
fonamentada en el PCC del centre i amb la programació didàctica de cada departament didàctic.
Per tal d’ajudar als departaments, a la web del centre hi haurà diferents tipologies de materials i
informació sobre on poder trobar material de diferents àries.
La comissió de la diversitat va decidir que el document de PII per l’alumnat de l’IES La Segarra
seria de la següent manera:
6