1 - Atipus

mi Ü 

É 

6 

HI 

m 

i* 

Ss 

m 

^^ 

i • 

PI 

BEÉÜ9 

i 

^ A t i y II IMurri^ 8 6 D e l 1 1 ' 8 l 1 7 d é d e s e m b r e " 1 9 8 0 . ' Í S Í , 4 *-''«; í.7 ••ï*' 1 '; ' " " • • • " j ' , . - V«' i *s' " l í?*."-v"" i.'"'" **í '*•»•• + n 'A ••^ : " 'i f /• * "»,î" , > -

"r'r'r'r'r 

.LLLLL 

'rrrrr 

-LLLLL 

Ti rrrJJ 

IJJ 

Mill 

rrrrr 

rrrri 

-LL' LL 

"TTi 1rr i i 11 i 

'rrrrr 

rrrrr 

"rrrrr~rrrrr 

~rrrrr 

LLL'J" 

M 1 M MIM 

Jr|Jr|Jr 

-LLLLL 

Trcrr 

j i i i ï 

( l i t i 

Z'ZCCCT 

MIM 

-rrrrr 

-rrrrr 

-rrrrr 

li MI 

M M 1 

LL'JJ 

í i M 1 

1 i 1 1 1 

1 1 1 1 1 

~rr 

l'i 

11~OZ 

11 

J r 

~i i i i 

~iT 

i i 

i i 

JJ. 

i i 

Tí" i V 

JJ. 

i i 

i i 

li 

i i 

t i 

i i 

•T»' 

i i 

i i i » i 

z 

V i 

M 

L· 

í\ i ijI 

1 

L 

È 

-' 1 

- 

7 

M 

à i 

z 

l i 

-,-M'3t 

fii 

ü 

I1 

ài 

4 

\ 

ü ! 

m 

i 

Í- 

i 

- 

s 

a i 

8 

i n i f i i*i n i Tu i i f i m i ii i i i i i / í i) i^jto i i 

fi 

r 

i 

~T 

~T _ 

1 

i 

T 

i 

i 

l 

i 

i 

i 

i 

L L yj 

i 

(í 

i 

li 

3 

í 

Jjí! 

T i 

T _•_ 

1 ! 1 

í i i 

i i i 

Z k J • 

1 

1 

1 i^^^. i 

ÍÉar% i 

1 

! 

mm 

! iis 

1 

#1 1 1 

i M II T 

"TTTi I 

M Tl 1 

JJJ UT 

MIM 

ZOTTi 

i i I i i 

Ti i 

TTi 

kJ 1 ] i 

••M 

W 

i • 

li3 

- 

\ 

- 

~ 

1i 

i 

i 

i i i 

- 

i 

k 

I 

s 

ï 

1 

lí 

C 

— 

_ 

• 

1 

1T 

1 

l 

) 

1 

1 

Tt ! fcw\ 

L· 

1 

1 

{ 

1 

1 

"T 

"T 

T 

l 

T 

1 

f 

Ii 

i i n i i TTI 

i 

i rrrrrrrri 

i Tl Tl M M 

i 

i TTi li M i 

LM II M M 

i 

i 

i 

i 

'rrrrrrrn 

L L L L L L L L 

l 

i 

Trrrrrrr 

TTTTTi 

M I M ) 

TTTTTi" " 

TTTTT!- - 

' n Tí Tí t_ 

TTTTT!" " 

TTTTi-f * 

JJJ ' LL . 

TTTTTt— 

kTTTTTTT 

âi''-'-' - ZCCCC~L . 

TTTTT'" " 

r t l Í i 

• mm 

l l i t ) i i i rr 

jjjj-jd 

-j_LLJ_L 

ZCC^Wií 

P 

JZjZjZTjZ 4i 

El 

1í 

m 

Uf 

Mm 

i TPWI 

It't'iSt \ 

-rrrrr i 

M II 1 

JJJJJ- 1 1 M 1 r1r 

ry 

1 M i 1 

Mill 

UJJJ 

MIM 

LL'JJ 

i 1 II 1 

• 1 t 

LL'JJ 

J LLLL 

-! Ifl§|ftflMfl§BMB 

Mill - 

E 

•Vi 

LLUJ 

L'JJJ 

MIM 'J 1 i 

i 

M ( M 1 | i i 

i t 

Mill 

i i 

I 1 

Mill 

i 1 

I 1 11 

L'J 1 1 

i 1 

1 1 M 1 

l ) 

Tí" 

i 1 

II MJ i i 

f 1 

t i 

i 1 

Mill JJJJJ 

1 ! 

i 1 

I 1 

UJJJ ~rr 

{ 

M M 1 

1 1 -• 

i 1 i 1 1 i i 

I 1 

i i ~iT 

I 1 

i 1 

MIM "TTTTT 

UL I I 

l 1 

LLLLL M II J 

-j 

__ 1 

i 

-H-í- 

7£ 1 

I 

JJ-.LLL -LL 

JJ 

J-LLL 11 

JJJJJJ 

-X5?ri 

i' 

-1 IJ /LL 

JJJJJ- 

•T 

i 1 

1 ( i icj? i i 1 

1 

i i 

i i 

11 i t i i i 1 1 

"CCOZ jzbí?yz # 

"iTlT í -f •€ 

f\| à - 

JZX i 

J'SL·jJ·mML 

M M JJrSéWI, 3ui 

'ür fel m t 

'1 li -.i 

1 1 J L i 

di. 

TÍTH- 

JJ. l 1 

t ( i 1 

"Tt" l l i 1 

l i I 

_ t i ) i L 1 

I 

TTM 

~Tí 

i M J/C*. 1 

J 1 P 1 1 

- E1 í jZt 

1 i C ~r 

i i J. i 1 

"TTTTT i 1 -feii ITI" ZL 

MIM JJ. 

ICCTI 

"i u. JJ- J_ J_ 

\-\i t T 

M i l ~rrrrr M i M f i 

i. • 

LL i i i i 

- nammoa 

1 

1 i 

i 

i 

i 

i 

i 

i 

i 

i 

i 

i 

i 

fi1 

r 

i L r f4i 

T 

-1 

Jjà 

- 

JM ÏI /i 

é ij 

I \ 

i" i 

\ i1111_L 

i 

_ L 

ït i 1 Tl 

i MM 

f i TTTi 

J__ i 

JJJJ- 

. J LU 

fe ï 

1 

1 i i i i 1 i i i 

M M i IWI 

M M "Trí i i 1 M ! 

~'TTH- 

1 M 1 1 1 M 1 

MM T T l 1 1 

MIM 

i i i i I l'í I "t 

t i i M M 1 

JJ LL 

Ml 

ffrfcb 

i i iT* II i C C 

I J_LL 

rí. ÜtL |- < \X- ! 1 

9 wrrr 

sABM '-•"" | 

R 

1 

I 

i 

W i 

1 ¥ i 

V i 

r i 

1i 1 4n 

i 

i 

i p "l 1 1 1. 1 

_Ti s i_ 1 

i i t i 

r i i LTI I I ~T 

MJ 1 M L ii 

z M II 1 M 

J M M M 

• ) M M M i"' 

M II ( M 

J M M M 

J M » LI 1 

) I i i i tg 1 

^_ 

i ~¥\ 

J* i t 

i 

1 1 i 1 i i 111 

1 M M 111 

~TT é m- 

i (jr / i IJL i 

JiJ »J ' 1 JJZBIMML 

' 

JJ U 1 I 

LLI iI 

i i < 

·A JJJJ JJJJJ—*- 

I 

J_ 

i -wii t I Tl TTi JJJ JZCCLCLL I _ 

J.MJÜJ Li 

i t 

i 

mI 

TII -i 

J J i i' i JJJ_ M 1 I M 1 M i 1 

JJJ » i i M M M 1 II f 

JJ MM i i i JJ M M 1 tJJ i 

Jl i Ti T"Tl 

i 1 M M 1 M 1" 

_ 

i 

i-1 j 1 TTTTTi" . 

M M Tl 

|CTCCCC'.' 

- 

- 

wn rrrr, 

TTHTT; 1 

1 

i i M I t i I J 

al "'"!TI~ M 1 M i i t" 

M M 1 M 

M 1 1 M i 

MIMI j ' 

M M M ! 

1 TTl lli1 

m•••IBI 

1 1 M 1 1 1 1 

H 1111 t l M 1 M1 

1 

M 1 i) M 1 

l·l| '" TTi" TTTTTi I ! 1 

mm i i it i M II Mí 

i i 

!•• MM i l"l 1 1 M1,1 

M M 1 M 

IJ 

ri 

i i i M M M 1 1 

~ ! ~ "i l Li 

T t s T T l i -rrrn u 

i 

1 1 1 M M ! 

1 1 

i 

|| MM! 1 t 

t 

i 

t i i 'rrrrrrrr -TTTTTO 0 

1 M i 1 Mu 

1 

i 

M M M M"TI~TTI 

!J 11 

1 i 

r i M M i tj 

1 

t 

. | ; i | M 1 

t 

i 

U f LLUd 

1 

i 

11 

i 

i 

mno M II M iij 

t 

i M i ii ni 

i. ~n~rn 11 

f 

i 11 

M i i i LL 

1 

i 

ij 

1 

1 II II M 

1 

i 

M 1 M Mij 

f 

i 

TITTI i s 

1 

1 

i 

JJ 1 i ( i M~rrrm 

i 

o 

11JJJJJJ-11 

\J 

L Jr 

i i IJ i 1 M 1 1TTMTTMJ 

Vi 

"TTTTTi > U 

) i 

rrrrCi < > IJ > k 

TMTI I I11 

r} 

t 

rcrccn i u 

1 _ 

'-PPPPrcró 

t 

1 

ÏZÜ~TTMT "TTiTTiJ- 

1 

TTtTi i U- 

A (• 'i- i ri 1 "il'iL·TÍ-rld- 

Q 

j . 

i:!- I \ J tft liiM.j]ir I11 1 1JJ. 

IIHÏIH 

T i 1 

j-TTTTrn 

i LL LL 

i I M t < M 

i l 

JJZOZOZCC 

J- -i" u 1 1 M M M 

-LCLCCOZC 

_ z liT 

Jk.l^-1 U 1 1 

7 1$ 

ni 1* 

ír4 

_L 

JJ i i 'i i' 

11iT í j _ 

z i i 

i 1 M M II H 

J_ u. i TTÍ rrrr 

JJJJJ 111 

J \ J 11 

11 

("1 

11 

r\" 

11 

I J 

T i 

U 

i i 

i i 

0 

H 

ccccccu-. H 

f 1 1 1 i 1 M 

tí

Cartes a 

L'HORA 

TERRATRENOLS A 

CATALUNYA 

Sr. Director 

El terrible terratrèmol que 

ha destruït una bona part del 

sud d'Itàlia i els recents tremolors 

de terra a Andalusia, 

m'han fet pensar en la possibilitat 

que això pasi un dia a 

casa nostra. A Catalunya hi ha 

terrenys volcànics (els d'Olot). 

M'imagino que això augment 

el risc. Per aquest motiu, crec 

que la Generalitat—o bé qui li 

correspongui- hauria d'informar 

a la població sobre la 

probabilitat, més o menys 

clar i propera, que una catàstrofe 

d'aquesta mena passi un 

dia aquí. No pas per alarmar la 

població, sinó perquè aquesta 

té dret a saber-ho. 

Per altra part, s'hauria d'informar 

sobre quines mides es 

pendrien en cas que això es 

donés i quin grau de seguretat 

podem tenir que els organismes 

de salvament actuarien 

d'una manera eficaç i no 

passaria el que ha estat passant 

a Itàlia, que molta gent 

ha mort més a causa del fred i 

de les males condicions que 

del mateix terratrèmol. Aquesta 

gent -els mitjans d'informació 

ho han denunciats'haurien 

salvat si l'operació 

de socors hagués estat més 

solvent 

MARIA PUIG 

(Barcelona) 

TAMPAX 

PERILLOSOS 

Sr. Director 

Els tampax són un producte 

ê una gran quantitat de 

dones està utilitzant regularment. 

Ara, però, ha sortit una 

formació que als - Estats 

Units unes quantes dones 

s han mort a causa de l'utilit- 

*ació dels tampax ï unes al- 

ês estan greument malaltes. 

Això m'ha fet pensar en deixar 

tf utilitzar-los, però abans voldr 

'a saber que és el que passa 

realment. Quin és el perill? 

Què és el que produeix aquestes 

morts i aquestes malalties? 

Segurament un material 

inadequat. Les autoritats sanitàries 

del nostre país haurien 

d'informar i tenen l'obligació 

de dir que és el que pot 

passar-nos si seguim fent 

servir alguna de les diferentes 

marques que es venen a les 

farmàcies. Han sortit alguns 

anuncis, concretament de la 

marca Tampax, dient que no 

passa res, que podem usarlos 

sense problemes, però 

francament, un anunci fet de 

cara a vendre més no és massa 

fiable. Ens tranquil·litzaria 

molt més que les autoritats es 

pronunciessin. 

MERCÈ RICARD 

(Barcelona) 

PÇLÈMICA PELS 

TÚNELS?... QUINA 

PENA! 

He seguit de prop i amb 

molt d'interès les vicisituds 

sobre els Túnels de Tosses i 

del Cadí, per a l'alegria que 

sempre suposa obtenir alguna 

millora per la comunitat 

que ens envolta. 

Ignoro tots els factors econòmics, 

financers o d'altres, 

que hagin pogut promoure tot 

aquest procés fins arribar a la 

fusió d'entitats, adoptar la 

conclusió d'endegar formalment 

l'obra i amb la decisió 

ferma de prosseguir amb prioritat 

l'acabament del Túnel 

del Cadí. 

Això ha molestat? quen 

hauria d'ésser motiu general 

de joia constatar que s'emprenen 

realitzacions per millorar 

les possibilitats vitals 

d'uns veïns. És humà alegrarse'n, 

fins per amor al proïsme 

i a més perquè sempre tenen 

repercussió expansiva i en 

gaudeix també tot el veïnatge. 

En aquest cas d'una manera 

ben remarcable, ja que 

momentàniament es podrà 

utilitzar la carretera de Campdevànol 

pel port de Marolla o 

La Pobla de Lillet, sobretot si 

s'aconsegueix la seva remodelació, 

com es proposa, igual 

com està planificat també el 

remodelatge del tram de 

Manresa a Berga. 

Concretant, val la pena de 

comentar objetivament la polèmica 

que ens ocupa entre 

els Túnels del Cadí i Tosses, i 

examinar la realitat que se'ns 

ofereix fins avui. 

El Ripollès, per puntualitzar, 

té sortida per carretera i 

ferrocarril cap a la Cerdanya i 

França. En canvi, el Berguedà 

només té la comunicació 

natural que segueix, des de 

Castellar de Nuc, l'eix del Llobregat, 

amb la qual cosa queda 

incomunicat i murallat pel 

Nord pels contratarts del Pirineu, 

concretament per la Serralada 

del Cadí, i es converteix 

tota la comarca en aquest 

"Cul-de-sac", privat de comunicacions 

adients, la qual cosa 

contribuiex a accelerar 

l'empobriment d'aquestes 

terres muntanyenques, ja de 

per si mateixes poc productives 

i que, amb la crisi industrial, 

paulatinament es decandeixen 

per manca de mitjans 

de vida. 

No nego la necessitat del. 

Túnel de Tosses, només remarco 

amb imperiosa urgència 

i prioritat la construcció 

del Túnel del Cadí, que cada 

dia es fa més imprescindible, 

si no volem abandonar a la 

misèria, la ja prou deteriorada 

i empobrida Comarca del 

Berguedà. 

Per favor, acabeu la polèmica, 

que no pot beneficar a 

ningú i doneu afectuosament 

la mà als vostres germans Berguedans, 

car, també amablement, 

us ho agrairem i així 

mancomunats* propiciarem 

l'enaltiment del Berguedà, 

Cerdanya, Solsonès, Bages, 

Ripollès... i tots plegats agermanats 

consolidarem el ressorgiment 

de Catalunya. 

MIQUEL CABRA I 

MASSANA 

(fill de Casserres) 

"CARTA OBERTA 

D'UN PRES" 

Sr. Director i estimats llegidors 

de l'Hora: 

L'averany d'aquest prec no 

desitjo pas sia com els altres 

reiterats clams. La pruïja i 

delera d'aquest pobre empresonat 

s'haura ja de fer realitat. 

A borbollons em surten 

del cervell idees i mots per tal 

d'espelonar el vostre cor, amb 

tot, yo crec que amb molt 

poques paraules podré ferme 

entendre. Sóc un pres que 

amb unes espatllas massa 

abatudes i un cor massa sofert 

he complert ja una condemna. 

Ara aviat seré lliure, 

tristament lliure, puix tot 

essent lliure seré mancat d'un 

sostre i un treball. A la garjola 

sóc un pres però malgrat la 

manca de llibertat sóc respectat 

com un home i tinc almenys 

un plat i uh llit. Ara 

seré "Lliure" i em mancarà 

tot. No val més ésser un home 

a la garjola que no pas un gos 

tirat al carrer? Amb tot, també 

l'ésser lliure és un deure i jo 

ho he d'ésser-ho. Per això 

bandejant i oblidant ja per 

sempre més els efectes 

d'aquesta amanerada justícia 

els y dic que no satisfets amb 

un excesiu càstig m'ha fet un 

home trist i desgraciat. M'ho 

ha tret tot (ells no roben) i 

m'han despullat de tot. 

Senyors: Vull, delejo i necessito 

un treball, vull i ne- 

. cessito refer una vida. Em 

poden ajudar? Sóc solter, tinc 

46 anys i sempre he treballat 

d'auxiliar de farmàcia, però 

per descomptat que puc fer 

d'altres feines. Els y demano 

un ajut, els y depreco una 

adient resposta i tot agraint el 

seu parer els hi desitjo unes 

properes bones festes nadalenques. 

A la presó no n'hi ha 

pas de Nadal, fins i tot això 

ens treuen, (ells no roben, és 

clar). 

ELÍAS, EL DE LA CELLA 42

Va, que el mon s'acaba! 

CINEMA 

LA CIUDAT DE LES 

DONES. Dir. Federico 

Fellini. Amb Marcello 

Mastroniani i dues mil siscentes 

actrius. Sàtires 

contra les dones. Cinema 

Alexandra (18 anys). 

SEXTETE. Dir. KenHuges. 

Amb Mae West. Els 

80 anys de Mae West voltada 

de Ringo Starr, George 

Hamilton, Alice Cooper, 

Keith Moon, etc. Cinema 

Ars. 

MON ONCLE D'AME- 

RIQUE. Francesa. Í980. 

Dir.: Alain Resnais. Amb 

Gerard Depardieu, Nicole 

Garcia i Roger Pierre. Un 

biòleg explica una relació 

de parella i les quotidianitats 

de la seva vida. Capsa, 

14 anys. 

EMPIEZA EL ESPEC- 

TACULO. USA. 1979. 

Dir.: Bob Fosse. Amb Roy 

Scheuder, Jessica Lante. 

Història de la vida d'un 

important director musical. 

Els seus amors, triomf, 

malaltia i diàleg amb la 

mort. Club Coliseum, Bosque. 

(14 anys). 

TESS. França. 1980. Dir.: 

Roman Polanski. Amb 

Nastassia Kinski, Lesley 

Dunlop. A l'Anglaterra 

decimonònica, una adolescent 

és violada pel seu cosí 

que la pren per una criada. 

La camperola torna al camp 

i s'enamora d'un jove que 

la rebutja pel seu passat. 

Alcàzar. )16 anys). 

•SO 

TASTAOLLETES 

Què li sembla un sopar 

divertit a base de bocüíets 

de coses? Al carrer de Bro- 

'solí, molt a prop del carrer 

de l'Argenteria, hi ha el buffet 

Peps, on per 600 pts. 

JStl 

UNES FONTS ÚNIQUES AL MÓN 

A Barcelona es troben 

unes fonts com no n.'hi ha 

dues al món (Apa!). És una 

d'aquelles coses que a un el 

fan estar més enganxat a 

l'asfalt, a la pedra i a la 

tècnica. I bé que ens dol, 

però cada cop que hi passem 

per davant i veiem les 

mil i una formes que pren 

l'aigua i els mil i un colors 

que fan la llum no podem fer 

altra cosa que admirar l'art 

amb què aquell mestre que 

va ser l'Oriol Bohigas va 

tractar la tècnica Aquesta 

vegada l'art va guanyar la 

ciència, la tècnica i totes 

aquestes coses que normalment 

serveixen per engoixar;nos. 

És clar que l'element 

primordial és l'aigua, i això 

ja ens agrada. 

Si us voleu fascinar una 

vegada més o si no us hi 

heu fascinat mai —això no 

té perdó—'• apropeu-vos a 

Montjuïc, ben abrigats, i 

passeu dues horetes mirant 

com canvia el món contí- 

podrà menjar tot allò que 

vostè vulgui. Es tracta que 

s'acosti amb el seu plat davant 

l'aparador de menjars i 

vagi agafant tot el que li 

vingui de gust. Pot repetir 

tantes vegades com vulgui i 

tastar-ho tot. Hi ha entre 

altres coses, arròs al "curry", 

amanides, escudella 

barrejada, pastanaga ratllada, 

peus de porc, carns, 

pastissos, "mousse" de llimona, 

fruites, etc. No s'ho 

acabarà pas i és probable 

que la seva gana no li permeti 

provar cadascun dels 

plats, però això sí, li recomanem 

que agafi poca quantitat 

i que tasti quantes més 

coses millor. És la gràcia del 

sopar. 

nuament dins d'una cassola 

de pedra. 

Les fonts de Montjuïc estan 

obertescada dissabte i 

diumenge, de vuit a deu del 

vespre. 

FARMÀCIES MODERNISTES 

No cal pas que estigui 

malalt per anar a veure una 

de les moltes farmàcies 

modernistes que hi ha a 

Barcelona. Només cal que 

s'acosti a comprar un paquet 

de mocadors o una 

caixa d'aspirines, o simple- 

ment li diu al farmacèutic 

que ha entrar per admirar el 

seu establiment. Avui n'hi 

recomenarem una de ben 

cèntrica. Està situada a la 

Rambla de Catalunya cantonada 

al carrer València i 

es diu J. de Bolos. Podrà 

entrar per la preciosa porta 

de vidres de colors. Dintre, 

miri's els pots de vidre i de 

ceràmica plens de substàncies 

curioses —fins mirra, la 

del rei negre, hi podrà trobar. 

A més, pot seure una 

estona en un dels dos tamborets 

i anar repassant tota 

la decoració. Val la pena. 

SERRAT AL 

PALAU 

Encara falten dies, però 

si vostè és "fan" d'en Joan 

Manuel Serrat, val més què 

es vagi preparant per anarlo 

a sentir al Palau de la 

Música. En Serrat ha volgut 

recuperar la tradició de 

presentar-se a Barcelona 

pels volts de Nadal —ja ho 

havia fet fa anys al Tíyoli— i 

torna a cantar després d'un 

quant temps de no fer-ho. 

Del 27 de desembre a I'l de 

gener, cantarà les cançons 

del disc nou i també els vells 

temes que els seus seguidors 

li agraeixen sempre. Ja 

ho sap, si li agrada en Serrat, 

cap al Palau. 

EL FACTOR HUMANO. 

1980. Anglesa. Director 

Otto Preminger. Actors: 

Richard Antterborough, 

John Gielgud. Mort d'un 

sospitós innocent per part 

del govern britànic. 

SEXY-SHOW 

VILLA ROSA. "Camp" i 

balls. 200 pts. consumició, 

Arc del Teatre, 3. 

BARCELONA DE NO- 

CHE. Sessions ales 12 h. i 

1,45 h. Tàpies, 5. 

EL MOLINO. "Sexylandia" 

amb Alicia Tomàs, 

Lita Claver, Pastora Reyes, 

etc. Vila Vila, 99. 

MAINADA 

UDE CUC, KIKERIKIS- 

TE. Dia 14,11 matí. Teatre 

Romea. 

ÀNGEL DABAN. Dia 

14. Tarda. Patronat Parroquial 

de Vallirana. 

PEP SALTIMBANQUI 

I BOBI. Dia 14. 5 tarda. 

PL de l'Ajuntament de Caldetes. 

TEATRE DE L'ESTE- 

NEDOR. Dia 14.12 matí. 

Escola de Font dels Eucaliptus 

de Torre Baró. 

XESCO BOIX. Dia 14. 

2/4 de 12. Parvulari Patufet 

de Sant Feliu del Llobregat.

6 


CONFERENCIES 

PE Jl UNA APROXIMA- 

CIÓ ^CIENTÍFICA A£ 

CARÀCTER CATALÀ 

D'AVUI. Francesc Calvo, 

Joan Estruch, Miquel 

Serra, etc. Dia 16. 8 h. 

Sala Fèlix Millet. 

VENEZUELA: ELDO- 

RADO. Per Jean-Claude 

Aubert (En francès). Dia 

18. 20,30 h. Institut Francès. 

Moya 8. 

ÀNGEL GUIMERÀ ï 

EL TEATRE ROMÀN- 

TIC. Per Xavier Fàbregas. 

Dia 12. 2/4 8 vespre. Escola 

Oficial d'Idiomes. 

Avd. Drassanes s/n. 

LA NARRATIVA DE 

NARCÍS OLLER. Per 

Sergi Beser. Dia 18. 2/4 

de 7 vespre. Escola Oficial 

d'Idiomes. Avd. Drassanes 

s/n. 

SEXUALITAT COM A 

ÏXENGUATGE. Per L. 

Montobbio i Jover. Mútua 

Metal·lúrgica. Provença 

321. Dia \2. 17 h. 

EXPERIÈNCIA DELS 

NOUS MITJANS DE 

COMUNICACIÓ. Per 

Maria Lluïsa Borràs. Dia 

15. 19,30 h. Caixa d'Estalvis 

de Barcelona. Diagonal 

530. 

TOTI SOLER. Dia 

18. 11 nit. Zeleste. 

MANZANITA. Dia 13. 

11 nit. Dia 14 8,30 tarda. 

Zeleste. 

NADAL • NADAL 

El dia 13, el barri gòtic 

s'omplirà com cada any de 

modistetes que busquen 

promès. Cadascuna, ben 

mudada, farà cua davant de 

la capella de Santa Llúcia, 

SANTA LLÚCIA 

Vós fareu el que voldreu, 

però jo hi aniré. Aquest any 

penso menjar gall dindi sense 

pagar ni un duro. (Bé, pagant el 

preu dels números de la rifa). 

Del 20 al 24 de desembre, i de 

18 a 20 hores, hi haurà rifes 

d'aquests animalets tan gustosos 

al Pla de l'Os, a La Rambla. 

Aquesta és una antiga tradició 

que es recupera gràcies a la 

Coordinadora de Casals de Joves 

i amb el suport dels serveis 

de cultura de l'àrea de l'Ajun- 

situada al carrer de Santa 

Llúcia i adossada a la catedral, 

i li demanarà que li 

conservi la vista per seguir 

cosint i que li trobi ben aviat 

un noiet per casar-se. 

No només les modistetes 

aniran a pregar a la santa. 

Gent de tota mena esperarà 

pacientment p er poder recitar 

una oració davant de la 

imatge. Les cues arriben 

sovint fins al carrer del Bisbe 

i segueixen cap a la plaça 

de Sant Felip Nen/1 la capella 

es va omplint de ciris i 

d'olor a cera. Si vol anar a 

fer una pregària —"Santa 

Llúcia ens conservi la vista''— 

ja ho sap, però val 

més que hi vagi d'hora, si 

no, la cua serà ja molt llarga. 

NADAL • NADAL • NADAL • NADAL 

AL • NADAIMDAL • NADAL • NADAL • NADAL • NADAL • NADAL 

^f 

PANERES PERA 

TOTS 

Regalar paneres és un 

costum cada cop més estès 

en aquest*dies de Nadal. 

Empreses i particulars regalen 

als seus empleats i • 

amics aquestes cistelles 

plenes de tota mena d ? ampolles 

i menjar. Cada cop 

més, obsequiar una panera 

per Nadal s'ha convertit en 

un rite social i, és clar, als 

preus s'han disparat. 

A les botigues de queviures, 

pastisseries i xarcuteries 

podeu trobar paneres 

de tots els preus, des de la 

més senzilleta, que costa 

unes 2.000 ptes. i on hi 

trobareu una ampolla de vi, 

dues de xampany, un parell 

de barres de torró i una 

capsa de neules, fins a una 

superpanera que pot costar 

80.000 ptes. 

Perquè tingueu una 

orientació, L'HORA proposa 

una panera tipus que 

la podeu preparar vosaltres 

mateixos i que pot tenir les 

coses següents: una panera 

de vímet i objectes per a 

ornamentació, dues ampo- 

lles de xampany, quatre barres 

de torró, una capsa de 

neules, una ampolla d'anís, 

una de conyac, una de whisky, 

un fuet, un formatge de 

bola, fruits secs i una capsa 

de bombons. Això, només 

NADAL A CASA 

Si aquest Nadal no teniu 

cap altre remei que quedarvos 

a casa, sigueu enginyosos, 

que la "tele" us ofereix 

absolutes porqueries, com 

és habitual. 

Se salven: dues emissions 

de Quitxalla amb la 

presència de Charlie Rivel. 

el pallasso de Canovelles i 

del món. Els titelles de la 

ventafocs, amb possibilitats 

de ser divertides (dia 

23.17.40). L'actuació del 

cantant USA John Denver 

amb els "Telenecos", encara 

que el primer es un cursi 

ens agrada i ho hem de dir. (Dia 

24,15.15). Tothom té dreta 

debilitats. Leslie Caron i 

Maurice Chevalier cantaran 

de nou a la pel·lícula Gigi 

(Dia 27, 22.00). El circ Rin- 

com a orientació, us direm 

que costa unes 4.500 ' o 

5.000 ptes. 

Amb aquest preu podeu 

fer les combinacions que 

vulgueu. Vosaltres mateixos. 

, 

glin actuarà durant una hora 

el dia 5 a les 15.45. Si voleu 

veure la loteria de Nadal 

recordeu que TVE la trasmet 

íntegra (Dia 22,8.30): 

La nit de Nadal hi ha una 

programació d'orquestres 

que no gosem aconsellarvos. 

També el cap d'any 

serà una mica passat per 

aigua. Alfredo Amestoy i els 

de sempre: Miguel Bosé, 

Camilo Sesto, etc. ompliran 

un epai que començarà a les 

21,30 i acabarà vés-a-saber-quan. 

Això i para de 

comptar. 

El panorama, ja ho veieu, 

és trist. Per això és bo que 

traieu els cançoners, munteu 

l'arbre i, apa, a allargar 

les sobretaules. Això sí, 

amb la "tele" apagada. 

NADAL • NADAL • NADAL 

JOSEP CARBONELL 

(violí) XAVIER DOLS 

(piano). Obres deLefèvre, 

Brahms, Saint-Saens, 

Poulenc. Dia 16, 11 nit. 

Zeleste. 

TRIO D'AMSTERDAM. 

Obres, de Beethoven i 

Brahms. Dia 18.9 vespre. 

Conservatori Municipal 

de Música. 

PÒDIUM DE JOVES 

INTÈRPRETS. Obres 

de Mussorgsky, Lauro, 

Badia, Brozza i Vidal. 

Conservatori Municipal 

de Música. 

CORAL DE BELLES 

ARTS. Dia 17. 22 h. Parròquia 

de Sant Medir. 

COBLA CIUTAT DE 

BARCELONA. Dia 13. 

13,30 h. Jardins de l'Alguer. 

Dia 13, 17 h. Plaça 

Mané iFlaquer. 

ORQUESTRA CIUTAT 

DE BARCELONA Obres 

de Debussy, Ravel, Beethoven. 

Dia 13.19 h. Palau 

de la Música. Dia 14.11 h. 

matí. Palau de la Música. 

JOAN MANUEL SER- 

RAT. Dia 12. Nit. Cinema 

Monumental de Mataró. 

Dia 14. Nit. Teatre de la 

Faràndula. 

TEATRE 

PETRA REGALADA. 

Teatre Barcelona. Autor: 

Antonio Gala. Director: 

Manuel Collado. Actors: 

Julià Gutiérrez Caba, 

Jaime Blanch, Ismael 

Merlo.

8 

Va, gue el mon s'acaba! 

EL BALCÓ. Teatre Lliure 

(Leopoldo Alàs, 2). 

Autor: Jean Genet. Director: 

Lluís Pascual. Actors: 

Anna Liceran, Rosa Maria 

Sardà. 

INQUISICION. Autor: 

Fernando Arrabal. Actors: 

Joan Borràs, Carme Sansa. 

Director: Àngel Alonso. 

MUSEUS 

INDUMENTÀRIA. Vestís 

de . totes èpoques. 

Montcada, 12. Entrada: 

50 ptes. Els dilluns tanquen. 

MUSEU MUNICIPAL 

D'ALCOVER. Arqueologia, 

arts decoratives, atnologia 

locaí, ambients de 

finals del segle XIX, etc. 

Carrer de la Costetal, 1 

Entrada Gratuïta. 

MUSEU DEL VI. Història 

del vi de la seva elaboració. 

Un dels pocs d'Europa 

dins del gènere. Vilafranca 

del Penedès. 

MUSEU DALÍ. Obra del 

pintor Dalí: pintura, dibuix, 

gravat... Entrada: 60 

pts. Obert cada dia. 

EXPOSICIONS 

M. GANNAU. Olis. Galeria 

Tramuntana. Pge. Mercader 

12. Fins el dia 13. 

PLADEVALL. Dibuixos. 

Galeria 491. Provença 

197. Fins el dia 20. 

CUMELLA. Ceràmica. 

Dau al Set. C. Cent 333. 

ANTIQUARIS DE BAR- 

CELONA. Reials Drassanes. 

Fins el dia 14. 

CHILLIDA. E scultures. 

Galeria Maeght. Carrer 

Montcada. Fins el 31. 

JESÚS MONCADA. Olis 

i dibuixos. Sala d'exposicions 

Caixa d'Estalvis 

Laietana. Rbla. Bisbe Pol 

46-50. Arenys de Mar. 

Fins el 14 de desembre. 

ES TEMPS DE TRASPLANTAR 

Els amants de les plantes 

estan de sort. Sempre estan 

patint per elles, que si regar 

les, adobar-les. remoure la 

terra, podar-les, trasplan-tar-les 

del test de plàstic 

amb què es compra a una de 

més gran per tal que la planta 

creixi ampla, ja que ara és 

el moment per fer aquesta 

operació, car la saba que 

circula per la planta està 

adormida i no hi ha possibilitat 

que es mori. 

En canvi a la primavera, 

la saba està treballant per la 

floració, i en trasplantar-la 

es pot trencar el procés i la " 

VACANCES D'HIVERN PER A JOVES 

No ens voldríem fer portaveus 

de l'Area de Joventut 

de l'Ajuntament de Barcelona, 

però qui fa coses — i 

més si les coses són interessants— 

es fa protagonista. 

Que n'aprengui qui n'hagi 

d'aprendre. 

La darrera notícia de 

l'Area de Joventut parla de 

vacances. El jove que vulgui 

aprofitar aquests dies pot 

fer diverses coses: Viatjar 

per Europa: París (del 29 de 

desembre al 4 de gener), 

8.550 pessetes), Venècia 

(de I'l al 7 de gener, 12.100 

pessetes) i Florència-Roma 

(del 27 de desembre al 4 de 

gener, 16.900 pessetes). 

Viatge a Euskadi, organitzat 

pels joves d'aquell 

país per conèixer, "sobre el 

terreny, la problemàtica 

d'un país que lluita", (del 

27 de desembre al 4 de 

gener, 10.500 pessetes). 

Aprendre a esquiar a la 

Vall d'Aran. Això ho podeu 

fer 5.500 pessetes. Del 24 

del dotze al quatre de l'u. El 

planta es panseix 

Ja ho sabeu. 

i es mor. 

preu inclou teca, casa, monitors. 

Es pot gestionar el 

viatge i el lloguer econòmic 

d'esquis i botes. 

Estada d'expressió a 

Martorelles. Organitza Planipèdia. 

Es farà teatre, 

dansa i pintura. Del 27/12 

al 4/1, 5.000 pessetones. 

TRES LLIBRES MÉS DE "EL CEP I LA NANSA" 

Una editorial de caire 

popular, sorgida a Vilanova 

i la Geltrú fa ara un any, 

acaba de passar la seva 

primera prova de foc. 

"El Cep i la Nansa Edicions" 

va editar tres llibres 

l'any passat i en la mateixa 

tònica d'aquells, llibres 

"escrits en vilanoyí", d'autors 

o de temes vinculats a 

la capital de la comarca del 

Garraf, en té ja tres més de 

preparats. 

Els nous títols són "Sota 

el Cel de Vilanova", reedició 

de l'obra de Manuel 

Amat i Ferran Serra Novas, 

prolongada per Oriol Pi de 

Cabanyes. "La Resistència 

Popular a Vilanova" 

de Sixte Moral i Ramon Farré, 

que fou finalista en la 

recent edició dels primers 

premis Francesc Macià, és 

una visió periodística del 

passat franquista a la ciutat. 

"Enric Cristòfor Ricart", 

és una biografia inèdita 

d'aquest insigne gravador 

i pintor vilanoví, realitzada 

per un altre artista, 

l'arquitecte JoanF. Ràfols" 

serà el best-seller del"Cep i 

la Nansa" l'any que ve, com 

ho ha estat aquest any el 

"Diari íntim" de Conxita 

Ventosa. 

"El Cep i la Nansa" té 

previst altres iniciatives per 

al proper any com ara l'organització 

de xerrades d'estudi 

en torn dels grans pensadors 

desapareguts l'any 

80, la publicació d'una revista 

cultural i d'estudi sobre 

temes d'interès a Vilanova 

i la creació d'una biblioteca 

d'estudis comarcals 

on puguin recollir-se 

llibres, publicacions, arxius 

i treballs d'autors vilanovins 

o d'interès per a la 

ciutat i la comarca. 

UNA EXCURSIÓ BONICA PER ALS DIUMENGES AL MATÍ 

Sobretot si té nens, és 

anar al Tibidabo. Tot comença 

al capdamunt del 

carrer Balmes on hi ha la 

parada del Tramvia Blau 

que ens portarà fins al peu 

del Funicular que puja per 

la muntanya fins al recinte 

del parc d'atraccions, on 

encara trobareu moltes 

d'aquelles atraccions on pujàveu 

quan éreu petits. L'avió 

al qual als anys cinquanta, 

alguns pares pujaven els 

seus fills petits, quan eren 

malalts de "tosferina", 

perquè amb l'alçada es curava. 

L'atalaia amb les dues 

cistelles plenes de gent que 

pugen i baixen lentament i 

que quan ets dalt veus tota 

la ciutat als teus peus. La 

sala dels miralls, on el prim 

es torna gras i l'alt, baix. A 

més dels autos de xoc, els 

cavallets, tobogants, la pista 

de "cars", la casa encantada 

i altres atraccions més 

modernes. Molts hi trobarem 

a faltar aquelles màquines 

automàtiques que si 

hi posaves una moneda podies 

trobar les coses mes 

estranyes, com bruixes adivines 

del pensament, trens 

elèctrics, cotxes elèctrics i 

mil i una coses. Però, malgrat 

això, val la pena que us 

hi acosteu amb els nanos. 

Ells s'ho passaran d'allò 

més bé i vosaltres encara 

més. 

RADIO 

DIALOGOS 3 Ràdio Nacional 

FM, de dilluns a 

divendres de 6 a 7 de la 

tarda. Recull de la música 

dels anys 60 presentat per 

Ramon Trecet. 

JOVENÍVOL. Ràdio 4. 

Programa dedicat especialment 

als nanos. Trucades 

i música. De dilluns 

a divendres de 6 a 7 de la 

tarda. 

BARCELONA WEEK- 

END. Música i informació 

de tot el que passa durant 

el cap de setmana. Des de 

divendres a la tarda a 

diumenge a la nit. Ràdio 

Barcelona. 

BOTIGUES 

PASTISSERIA CON- 

DADO. Pastissos, menjars 

preparats, bombons. 

Tot d'excel·lent qualitat. 

Mallorca 210. 

FLECA MODERNA 

Coques de tota mena. Pa 

de bona qualitat. Carrer 

Tallers, gairebé cantonada 

Rambla. 

SI. Artesania de diferents 

països. Ceràmiques, roba, / 

fang, vidre, etc. Consell de 

Cent entre Rbla. Catalunya 

i Balmes. 

LLIBRERIA BALLES- 

TER. Llibres i discos catalans. 

Consell de Cent 

entre Aribau i Enric Granados.


10 

MEJtCAT DE SANTA 

LLÚCIA. Figuretes de 

pessebre, arbres de Nadal, 

llums. Fins el dia de 

nadal. Plaça de la Catedral. 

RESTAURANTS 

EL RELOJ DEL ABUE- 

LO. Menjars de tota mena. 

Preus assequibles. C, Frandsco 

Giner, 50. 

CAN CULLERETES. 

Especialitats catalanes. 

Carrer Quintana (entre 

Ferran i Boqueria). Unes 

800 ptes. 

CASA CODINA. Dinars 

casolans, a bon preu 

(no arriba a 400 ptes). C/. 

Torrent de l'Olla (gairabé 

catonada Còsega). 

PEPS. Bufet lliure. Unes 

600 pts. Carrer Brosolí, 

molt a prop d'Argenteria. 

PREMIS 

PREMr RAMON 

LLULL DE LITERATU- 

RA CATALANA Convocat 

per l'Editorial Planta. 

Novel·les inèdites escrites 

en català. Extensió: 200 

holandese o més. Originals 

s'han de lliurar a Editorial 

Planeta. Còrsega 

273-277. Barcelona. El 

premi serà concedit el dia 

22 d'abril. 

PREMI FERRAN QUA- 

DRES PER A 

TREBALLS SOBRE 

ASTRONOMIA I 

CENCENCIES AFIN. 

Convocat per l'Agrupació 

Astronòmica Aster. Treballs 

inèdits d'Astronomia, 

Geodèsia, Medicina 

Espacial. Meteorologia, 

Astrofísica, etc. El treball 

s'ha d'enviar a Passeig de 

Gràcia, 71 àtic. Barcelona 

Telf. 215.15.31 

Qui no és optimista és 

perquè no vol. Fixi's, fixi's. 

El marit de la Bàrbara 

Rey, el domador Àngel 

Cristo, ha estat greument 

ferit per Tarzàn, un dels 

Angd Oisto 

seus lleons. Saben quines 

són les seves primeres declaracions? 

"En la meva 

vida només m'han ferit 

lleons i tigres" i cap més 

animalet, ja és gros! En fi, 

val més que s'ho prengui 

així. Almenys l'Angel Cristo 

ha tingut la seva fidel 

doneta al capçal del llit tot 

el temps que ha durat la 

Philippe Junot 

recuperació. No com altres. 

EnPhoilippe Junot, per 

exemple, només ha aconseguit 

retenir la seva senyora 

poc més d'un any. I ara es 

queixa: "Quan un home 

triomfa en els negocis, ha 

de ser admirat per la seva 

muller. La Carolina 

mai no es va adonar 

DE COR A COR 

AlfredoMayo 

d'aquesta necessitat"?. 

D'incompresos n'hi ha el 

món ple. Sembla que un 

altre incomprès és el super-galant 

Màximo Valverde. 

Ell, pobre, volia 

casar-se amb una sevillana. 

Però adivinin què va fer la 

sevillana? Va casar-se amb 

un altre senyor, i ara en 

Màximo es lamenta: "Em 

plantejo el fet de casarme 

cada dia, el que passa 

és que em costa enamorar-me". 

Doncs a espavilar-se, 

que no li queden pas 

tants anys. Com a l'Alfredo 

Mayo. Però almenys aquest 

reconeix la seva condició de 

no tan jove. "Sé que tinc la 

imatge de "galant" madur. 

Si volen donar-me 

aquest tractament, per 

mi no hi ha inconvenient. 

Com que no tinc problemes 

de diners, només 

accepto els papers que 

em convenen". Tampoc 

Màximo Valverde 

l'Arturo Fernàndez, un 

altre galant dels macos deu 

tenir problemes amb les 

pessetones. Si no, no canviaria 

pas tant de vestimenta: 

"Regalo vestits. En 

tinc molts i no vull omplir 

els armaris. És millor 

guardar només els justos". 

Ja ho saben, doncs, si 

algun senyor necessita vestir-se, 

pot trucar a casa de 

l'Arturo i és probable que 

surti guarnit de cap a peus. 

El que pot fallar-li sónJes 

sabates, perquè el "galan" 

diu que les sabates no són el 

seu fort, que no li preocupen 

gens. 

Preocupat, preocupat ho 

deu estar en Bob Dylan, 

que això de tenir aspiracions 

no passa cada dia. El 

cantant nord-americà diu 

que "se'm va fer present 

una visió que no podia 

ser de ningú més que de 

Déu. Abans, aquestes coses 

només els passaven a les 

beates, ara, ja veuen... Com 

Bob Dylan' 

aquests del futbol, que en 

fan una darrera l'altra. 

El jugador delBarcelona, 

Zubiria, quan es va acabar 

el partit Barça-Madrid i va 

saber que s'havia mort un 

espectador al camp va preguntar: 

"Però, era del 

Madrid o del Barca?. Es 

veu que per al jugador, fins 

després de morts hi ha 

classes... 

La Cotilla Llibertina

Punt de mira 

Melià juga a la contra 

Les declaracions de Josep Melià a Lleida han estat el detonador d'una 

situació extraordinàriament enrarides entre la Generalitat i el Govern de 

Madrid. Segons Melià, les diputacions no poden desaparèixer, com 

tampoc no ho poden fer les Cambres Agràries, ja que seria anticonstitucional. 

Si a això hi afegim el contenciós sobre les Caixes d'Estalvi i el 

problema sobre la mateixa denominació de "governador general", 

veurem que el bloqueig del nostre organisme autonòmic és greu i, a més a 

més, amb poques perspectives d'arranjament. 

No sé si es pot parlar d'una tenalla entorn del Consell Executiu, però 

és evident que la situació ha canviat des de fa un parell de mesos, quan 

s'havia arribat a afirmar que el destí de la UCD catalana era la seva 

desaparició, engolida per Convergència. Aquests pronòstics es basaven 

en la similitud de programes dels dos partits —la qual cosa els havia 

permès el famós pacte— i la manera pragmàtica i elàstica d'entendre la 

qüestió nacional. 

Per tal de provocar la seva pròpia revifalla, UCD està actuant d'una 

manera més intel·ligent que la que ha menat a Andalusia. L'alternativa 

Punset al capdavant del partit, el nomenament de Josep Melià com a 

delegat del Govern i el de Coderch com a governador civil de Barcelona 

són les tres peces clau d'aquesta nova estratègia que ara comença a 

manifestar-se. Les declaracions del "supergovernador" a Lleida són 

almenys una advertència de la seva força. Quin serà el proper pas? 

Aquesta és una pregunta que no ens podem contestar ara, però que 

també se l'han de plantejar els qui dirigeixen l'actual Generalitat per tal 

de poder fer recompte de les seves forces, ja que, és evident, que el 

procés d'institucionalització catalana no és pot permetre anar-se-la 

embeinant en cadascun dels temes que, com el de la desaparició de les 

diputacions o el de les Cambres agràires, impliquen l'aplicació de la 

voluntat del poble de Catalunya expressada en el Parlament. 

L'HORA 

DIRECTOR: Pere Oriol Costa. 

REDACTOR EN CAP: Xavier Sabaté. 

REDACCIÓ: Francesc Navarro, Joaquim Ruiz (compaginació), Pilar Viladegut 

(fotografia), Francesc Baiges, Xavier Capdevila, Anna Cortadas. 

REPORTATGES: Carles Sànchez Costa, Xavier Febres, Agustí Pons, Maria 

José Roman, Luis Crous, Isidre Ambros i Josep M a Huertas Claveria. 

CATALUNYA: Albert Garrido, Anna Balletbó; MADRID: Pedró Altares; 

MON: Mateo Madridejos, Xavier Batalla; HUMOR: Cesc Corb i Joma. 

CULTURA I SOCIETAT: M a Aurèlia Capmany, Antoni Bartomeus, A. Cirici 

Pellicer, Antoni Kirchner, Jordi Garcia Soler, Josep Bigordà, Enric Baneres, 

Ramon Barnils, Josep Martí Gómez, Marta Mata, Pere Anguera, J. M a 

Carandell, Jordi Fortuny, M a Josep Corominas; ECONOMIA: Joaquim 

Monells; ASTROLOGIA: Esteve Carbó. ESCRIUEN EN AQUEST NÚ- 

MERO: Pere Mercè, Sergi Vilar, Luichi Garcia, Ramon Mateu, Joan Casol i 

Montserrat Minobis. 

PUBLICITAT: M a del Carme Santmiquel: ADMINISTRACIÓ: Mercè Grau; 

DISTRIBUCIÓ: Santi Torruella: IMPRESSIÓ: Impresiones generales, Alarcón, 

13, Sant Adrià del Besos. Tel. 381 28 00. EDITA L'HORA S.A., Aribau, 

80 àtic la. Tels. 254 34 02. Barcelona-36. Dipòsit legal B-1904-1979. 

En aquest 

EN AQUEST N°: 

Cartes a L'HORA (pàg. 3) 

Va, que el món s'acaba, (pàgs. 4 a 10) 

Punt de mira (pàg. 11) 

Enfrontament institucional. Per AL- 

BERT GARRIDO, (pàgs. 12-13) 

La passera. Per MARTA MATA. (pàg. 

•14) 

La Secretaria d'Estat i la investigació 

de la informació. Per MIQUEL DE 

MORAGAS I SPA. (pàg. 15) 

No pescar en aigües tèrboles. Per PE- 

DRÓ ALTARES. (pàgs. 16 a 18) 

Eanes vencé al candidat del difunt Sa 

Carneiro. Per MATEO MADRIDE- 

JOS, (pàgs. 19-20) 

La dictadura continua a l'Uruguai. Per 

MATEO MADRIDEJOS, (pàg. 21) 

Uruguai: victòria popular. Per REI- 

NALDO GARGANO (pàgs. 22-23) 

Xipre: una illa dividida. Per ANTONI 

CASTEL i PERE CIUTAT, (pàgs. 24- 

25) . 

Els mestres de català, els parents pobres 

de l'ensenyament. Per MIQUEL 

RIERA (pàgs. 26 a 31) . 

La darrera cita amb La Scala. Per 

FERRAN SALES, FRANCESC NA- 

VARRO ilSIDRE AMBROS (pàgs. 32 

a35) 

Imatges i postals dels catalanas. Per 

JOMA (pàg. 38) • . . 

La Gran Enciclopèdia no s'acaba aquí. 

Per ISIDRE AMBROS (pàgs. 39-40- 

41) 

Cultura en joc. Per JOSEP M. CA- 

RANDELL. .(pàg. 42) 

Seccions (pàgs. de la 43 a la 50) 

11

PRIMERES DIFERÈNCIES 

FORTES ENTRE PUJOL I MELIÀ 

Les declaracions de Melià a Lleida no han caigut gens bé a la Generalitat Uamistat entre el 

estat suficients per 

Enfrontament Institucional 

ALBERT GARRIDO 

El pronosticat enfrontament institucional s'ha 

produït la darrera setmana amb l'intercanvi de 

declaracions entre la Generalitat i el delegat del 

govern a Catalunya. L'amistat entre el president 

Pujol i Josep Melià no ha estat suficient per posar 

sordina a les discrepàncies flagrants entre els punts 

de vista de la plaça Sant Jaume i de la Moncloa. 

Dijous passat, el delegat del govern 

va fer unes declaracions a Lleida en les 

quals va tacar amb l'estigma de la 

inconstitucionlaitat els projectes de 

llei per a la dissolució de les diputacions 

i de les cambres agràries. El 

senyor Melià digué que, per respecte 

a la Constitució i a l'Estatut, calia 

dir aquelles coses, que ni la Constitució 

ni l'Estatut preveien les esmentades 

dissolucions i que, en 

conseqüència, és dubtosa la legalitat 

d'ambdós projectes. 

12 

El delegat, que fins aleshores s'havia 

mostrat moderament bel·ligerant 

amb les institucions catalanes, va enfrontar-se 

així a totes les forces polítiques 

catalanes menys CC-UCD, atès 

que, estiguin o no a favor dels projectes 

de llei, no accepten interferències 

en el funcionament institucional. De 

manera que de cop es va produir un 

canvi qualitatiu en la posició dels 

partits catalans en relació al senyor 

Melià: fins llavors les crítiques al càrrec 

havien salvat la persona, però a 

partir d'aquell moment persona i 

càrrec han estat el centre d'una 

mateixa oposició. 

El mateix dia de les declaracions de 

Lleida, la secretaria de la presidència 

de la Generalitat va publicar un comunicat 

per subratllar la prudència 

observada fins aleshores per la Generalitat 

en totes les seves manifestacions 

públiques i acusant el senyor 

Melià de tenir el propòsit de perjudicar 

el Consell Executiu i el Parlament. 

Fins i tot els parlamentaris de CiU 

han coincidit en criticar el delegat i 

recomenar-li que el millor que podria 

fer és callar. Tot un símptoma de fins a 

quin nivell es troben les relacions 

entre UCD i CDC, malgrat el sorprenent 

seguidisme convergent al Congrés 

dels Diputats a l'hora d'aprovarse 

els pressupostos de 1981. Tot un 

vresident Pujol i el "supergovernador" no han 

i salvar les diferències. 

símptoma, també, del lentíssim viratge 

polític dels nacionalistes després 

de les repetides demostracions d'obstruccionisme 

fetes per Madrid els 

darrers mesos en temes com els de 

les Caixes. ^ 

La situació del senyor Melià s'ha 

complicat extraordinàriament i la tendència 

dels partits catalans a fer front 

comú s'ha reforçat una mica. Tot allò 

que les eleccions i l'hipertactisme ha 

fet impossible, ho podria facilitar el 

delegat del govern si segueix posant el 

carro davant dels bous i judicant 

abans d'hora les lleis i la forma de 

governar catalanes. És cert que ningú 

no sap veritablement on comencen 

i on acaben les atribucions dels 

governadors generals, però ho és 

menys que en principi cal creure que 

pel que està absolutament invalidat 

és per dir què fan be o malament les 

institucions d'aquí. 

Les disculpes "a posteriori" del 

senyor Melià, les seves aclaracions, de 

poc serveixen per dissipar la suspita 

que el delegat s'ha instal·lat a Catalunya 

amb la feina suplementària de 

fer de vigilant. Aquell plantejament 

inicial de creure que la missió fonamental 

del "supergovernador" fóra 

coordinar els serveis de l'Estat al 

Principat i facilitar les relacions Madrid-Barcelona, 

ha quedat superat per 

la realitat concreta, per la crítica sobre 

alguns temes sense que ningú li hagi 

preguntat la seva opinió. Tota una 

complicació per normalitzar l'autogovern. 

Les possibilitats que li resten a 

Convergència després d'haver triat 

delegat són molt poques. Cada dia 

que passa es demostra més inequívocament 

que CDC s'ha equivocat en 

pactar amb UCD i s'ha equivocat en 

decidir-se per Melià, malgrat les vinculacions 

d'aquest amb el president 

de la Generalitat, i el moment polític 

no és especialment bo per canviar 

radicalment de posició i iniciar una 

prova de força amb La Moncloa. 

En aquests moments l'interès del 

poder se centra en superar les dificultats 

que cada dia compliquen 

més la seva supervivència. Els processos 

autonòmics, com altres temes 

complexos, estan pràcticament 

aparcats i tots els esforços que necessiten 

per sortir-se'n del cul-desac 

on es troben, els dedica el Govern 

a salvar-se a si mateix. Aquí rau 

la poca sensibilitat demostrada 

arran dels problemes sorgits a Catalunya 

i la impressió que la recerca de 

solucions superestructurals excusa 

els governants d'entretenir-se en els 

temes de cada dia. 

Però els problemes són aquí i el 

conflicte d'interessos entre institucions 

diferents no pot tenir un desenllaç 

ajornat "sine die". Si, finalment, 

alguna de les lleis que surt del 

Parlament o alguna de les decisions 

preses pel Consell Executiu acaben 

davant del Tribunal Constitucional, 

impugnades per l'Administració 

Central, la topada no serà entre 

dues ideologies diferents, sinó entre 

dues maneres d'entendre les estructures 

del poder. I això és definitivament 

greu. Les ideologies, per definició, 

tendeixen a l'enfrontament; 

però que dos poders obligats a 

conviure acabin confiant l'arbitratge 

de llurs problemes al Tribunal 

Constitucional suposa establir un 

precedent intranquil.litzant sobre 

l'encaix imprescindible entre les 

institucions de l'Estat i les de les 

autonomies. 

Constitució. 18-20 • Tel. 332 84 08 -BARCELONA (14) 

LES EINES DE BUTXACA 

I Amb quines eines literàries 

comptem per col·laborar en el 

procés de normalització 

lingüística i cultural a 

Catalunya? ^Què diuen, 

encara avui, els nostres 

clàssics? 

ELS SOTS 

FERÉSTECS 

Raimon Casellas 

Edició a cura de Jordi Castellanos 

RAIMON 

CASELLAS 

'ELSSOTS '•'• 

'i \ FERÉSTECS 

"L'aparició d!Els sots feréstecs, 

el 1901, assenyala l'inici d'una 

de les èpoques més brillants de la 

novel·la catalana: era la primera 

vegada que s'aconseguia d'aplicar 

els pressupòsits estètics del 

Modernisme a aquest gènere 

literari. Raimon Casellas no preténdescriure 

la realitat i, menys, la 

realitat rural catalana. La utiliza, 

en canvi, com a punt de partida." 

(Del pròleg de Jordi Castellanos.) 

ALTRES TÍTOLS DE LA COL·LECCIÓ 

LA BOGERIA, Narcís Oller. 

(Pròleg de Sergi Beser). 

AIGUA AVALL, Josep M. Folch i 

Torres (Pròleg de Jordi Castellanos). 

GATADES, Frederic Soler "Serafí 

Pitarra" (Pròleg de Xavier Fàbregas). 

LA CREACIÓ D'EVA I ALTRES 

CONTES, Josep Carner. 

(Pròleg d'Albert Manem). 

Distribueix: 

Tomàs'Sanz.:45 í.MISLATA -

ADREÇA _ 

CIUTAT _ 

PROVINCIÀ 

PAÍS 

.DTE. 

Desitjo subscriure'm • L'HORA ptr un any. 

L'import de la subscripció el faré efectiu mit* 

jançant: 

G Taló bancari adjunt 

D Domiciliació banciriï 

D Efectiu 

G Gir postal 

a de da 

Signatura 

PREUS D'UNA SUBSCRIPCIÓ PER UN ANY 

(47 números) 

Estat espanyol. 

Europa 

Amèrica i resta del món. 

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA 

.3.300 ptes. 

4.400 ptes. 

.5.000 ptes. 

Senyors, els agrairé que amb cérrec al meu 

compte/llibreta, atenguin el rebut que anualment 

els presentaré L'HORA. S. A.. pel pagament 

de la meva subscripció a L'HORÀ DE CA- 

TALUNYA. 

BANC/CAIXA 

AGÈNCIA — 

NÚM. COMPTE/LLIBRETA 

TITULAR 

DATA 

Un cop ompl·ft 

•nvtar-ho • 

L'HORA OE CATALUNYA 

Aribmi. 80. «tic. 1.* 

BARCELONA-3A 

Signatura 

La passen MARTA MATA 

Oposició parlamentària 

N o fa molts dies va produir-se 

una de tantes concentracions davant 

del Palau de la Generalitat de 

la Plaça de Sant Jaume, una concentració 

de les que es fan per 

donar suport a alguna comissió 

que en aquell moment és dins del 

Palau entrevistant-se amb algun 

governant o altre. 

Aquest tipus de concentracions 

0 manifestacions té una llarga tradició 

en els països que tenen també 

una llarga tradició de normalitat 

democràtica... que no és el nostre 

cas. 

Pi per a nosaltres, la manifestació 

i la concentració té tantes 

connotacions d'oposició a una 

paret d'autoritat totalment impermeable 

a les aspiracions populars, 

si no eriçada de llença pots de fum i 

bales de goma, que els sentiments 

d'ira davant de qualsevol façana, 

per portes i balcons que tingui, 

sovint reapareixen, no tant com el 

de por que abans teníem. 

I a l'altra banda de la façana un 

s'imagina que els sentiments nous 

1 vells d'acolliment i de rebuig de la 

manifestació popular, deuen barrejar-se 

i ser difícilment destriables, 

sobretot si les forces que en 

un moment han de resoldre el 

problema tenen a les mans els 

mateixos pots de fum. 

Sigui com sigui, la comissió del 

cas que ens ocupa va ser rebuda 

mentre a fora la concentració es 

produïa sense estridències. 

Però vet aquí que baixen els 

comissionats i expliquen que han 

estat ben rebuts, per tal Director 

General i per qual Conseller, que el 

tema està encaminat "allí dins" tal 

com ells demanaven que s'enca- 

minés i que "els d'allí dins" farien 

les gestions que ells havien demanat 

que fessin. Tot molt tènue però 

senzillament positiu. 

I llavors, entre els concentrats 

van produir-se dos corrents de 

reacció: els que estaven contents 

que els seus problemes s'encaminessin 

com ells volien "allà dins" i 

els que els molestava que "allà 

dins" estiguessin d'acord amb ells. 

L 

'oposició parlamentària 

que passa per aquesta passera 

està en la línia del primer 

grup i sembla que no pot ser 

d'altra manera si és oposició parlamentària. 

Es defineix com a Oposició, 

amb majúscula, perquè globalment 

té un programa oposat a 

les posicions del programa del Govern. 

Però quan en afers concrets 

hi ha coincidències, no s'estripa les 

vestidures ni pel fet que la coincidència 

s'hauria pogut produir fent 

seves, el govern, posicions de 

l'oposició. Sigui com sigui, no pot 

haver-hi oposició en allò en què hi 

hagi igualtat de posicions. I això 

pot produir-se, i allò que en diem 

oposició responsable ho ha de desitjar. 

Aquesta passera ha de testimoniar, 

des de l'Oposició, en majúscula, 

que no pot parlar de cap 

mena d'acords conjunturals en 

funció d'una situació política per la 

senzilla raó que la "conjuntura 

política" és una nebulosa indefinible 

i que dubto que permeti cap 

acord; però quan es produeix un 

acostament de posicions, com 

aquests dies veurem als diaris possiblement, 

aquesta passera ha de 

remarcar que s'han presentat sobre 

problemes concrets i no pas 

per cap conjuntura,_i ho ha de 

remarcar amb alegria política.

Tribuna J- 

La Secretaria d'Estat i la 

investigació de la informació 

En la comunicació que la Presidència 

del Govern va presentar al 

Congrés de Diputats, com a resultat 

de la petició cursada per la 

diputada catalana i socialista Anna 

Balletbó, hi figura una partida 

dedicada al que s'anomena "finalitats 

de la Secretaria" i que coincideix, 

si és que hem de fer cas al que 

diuen els enunciats, amb subvencions 

per a activitats de caràcter 

acadèmic i amb projectes de recerca 

relacionats amb la comunicació 

social. 

La quantitat "amistosament" repartida 

per aquests conceptes arriba 

fins a 85.000.000 de pessetes. 

Aquesta xifra, ben organitzada 

—què pensaran esforçades fundacions 

catalanes con la Bofill!— 

hauria pogut cobrir les necessitats 

més urgents de recerca que 

planteja avui la planificació de la 

política democràtica de comunicació. 

La recerca sobre la comunicació 

de masses, segons numbrosos 

consells de la UNESCO, constitueix 

una base indispensable per 

poder bastir una política democràtica 

de comunicació. 

La manca d'una política adequada 

en el sector, la manca de 

base teòrica, bancs de dades, personal 

especialitzat, és una de les 

causes, i no la menor, de les numbroses 

contradiccions, desafortunades 

gestions que han portat als 

mitjans de comunicació a la alarmant, 

i perillosa per la consolidació 

democràtica, crisi actual. 

Mentre als diversos països europeus 

les televisions públiques 

inverteixen una part important del 

seus pressupostos a la recerca en 

el sector, la nostra inqualificable 

RTVE és incapaç de mantenir en 

vida l'única revista especialitzada, 

Mensajes y Medios, que ella 

mateixa havia creat. 

El Ministeri de Cultura no anat 

més enllà de l'organització d'alguns 

premis, amb tant d'encert, 

que ha hagut de deixar-los vacants 

per manca de candidats. La mateixa 

MIQUEL DE MORAGAS I SPA 

Secretaria d'Estat, ara farà un 

any, va donar un premi de 1 milió 

de pessetes, Premi Nacional de 

Periodisme, a l'únic candidat que 

havia presentat la seva candidatura. 

Les Facultats de Ciències de la 

Informació, com en general tota la 

Universitat Pública, es veu escanyada 

amb minsos pressupostos 

que impedeixen donar sortida als 

seus projectes acadèmics i de recerca. 

La Facultat de Barcelona, 

per exemple, que compta amb uns 

2.600. estudiants i prop de 100 

professors té un pressupost anual 

de funcionament d'uns 5.000.000 

de pessetes. Amb aquesta quantitat 

ha de fer front a totes les seves 

despeses —Biblioteca, Laboratoris 

de ràdio i TV, impremta, hemeroteca, 

sala d'audiovisuals, centre 

de documentació, lloguer de teletipus, 

publicacions especialitzades, 

activitats diverses dels departaments, 

despeses del deganat i 

secretaria. Els professors no numeraris, 

amb sous inferiors a les 

50.000 pessetes, han de fer les 

seves tesis sense cap mena d'ajut 

ni de recursos. 

L'únic sector que sembla pròsper 

i gras és el de la recerca amb 

finalitats publicitàries. La seva 

rendibilitat comercial garantitza 

la seva expansió. Aquesta recerca, 

que és incapaç de fornir dades 

teòriques o resultats estadístics 

que puguin ser utilitzats mes enllà 

de la perspectiva del consum o 

dels mitjans com a suport publicitari, 

ha estat el sector que s'ha vist 

més beneficiat per l'ajut de la 

Secretaria. 

La manera de repartir els esmentats 

85.000.000 és una nova 

proba de la arbitrarietat de TAdministració, 

de la seva incompetència 

a l'hora de fer front a les 

necessitats de la democràcia i la 

seva indisposició per actuar d'acord 

amb criteris democràtics i de 

transparència en el camp de la 

política científica i comunicativa. 

Esperem, com a mínim, que la 

Secretaria d'Estat faci públic els 

resultats d'unes recerques algunes 

de les quals, elles soles, superen el 

pressupost anual de tota una Facultat, 

com és el cas de la subvenció 

rebuda per "Servimedio S.A." de 

6 milions de pessetes per fer un 

estudi sobre la premsa a Catalunya. 

Esperem que en conèixer 

aquest estudi tots plegats, periodistes 

i investigadors, puguem saber 

on som. Haurem de conèixer, 

igualment, els resultats d'una recerca 

sobre les aplicacions de la 

semiòtica a la comunicació, subvencionada 

amb 3.500.000 pessetes. 

Jo mateix que ja fa bastants 

anys que em dedico a la semiòtica, 

estic en condicions d'afirmar que 

aquest deu ser el "record" mundial 

de subvenció semiòtica. Ni 

Ferdinand de Saussure, ni Algirdas 

Greimas, ni Christian Metz, 

varen dispossar mai d'una tal 

quantitat per l'organització de la 

seva recerca. 

Cal esperar, i exigir políticament, 

que la Sra. Posada, que 

disposa per a l'any 1981 d'una 

quantitat semblant a la que ha 

disposat tan particularment el Sr. 

Melià, faci públiques les condicions 

i criteris per a la distribució 

d'aquets recursos, que s'acabi la 

pràctica de l'ajut arbitrari. B 

Catedràtic de fa Facultat de Ciències de 

la Informació. 

15

CabreraBazànperSevillaiLópezMirallesiJoséBatlésperAlmeriatresnoussenadorssocialistes aAndalusia. 

LA LLUITA PEL PODER _ _ ^ 

No pescaren aigües tèrboles 

Per PEDRÓ ALTARES 

A força de cops i al llarg de maratonianes sessions de 

matí, tarda i, a vegades, nits, el govern va tirant 

endavant la Llei de Pressupostos sense que l'oposició 

no en vegi ni cinc de calaix. Amb la inestimable 

col·laboració, és clar, de Convergència. 

Els pressupostos han esdevingut, 

d'aquesta manera, el darrer reducte 

de l'autoritat governamental, ja 

que, pel que fa a la resta de la 

política quotidiana, el gabinet del 

Sr. Suàrez no coneix altra cosa que 

derrotes, ja es tracti de la contestació 

i els des varis cada vegada més 

accentuats dins del seu mateix partit, 

ja sigui per l'estrepitosa desfeta 

electoral a Andalusia. En alguns 

aspectes, la situació ens recorda 

16 

massa perillosament a l'atmosfera 

que va preludiar la presentació del 

vot de censura per part dels socialistes, 

aquesta darrera primavera. 

UCD: prolegòmens en aigües 

remogudes 

Falta poc més d'un mes perquè 

els delegats centristes es reuneixin a 

Madrid per tal de celebrar llur II 

congrés. UCD, en conseqüència, està 

en aquests moments en autèntica 

bullícia. La lluita pel poder, d'altra 

banda ben lògica, es perfila ara per 

ara en dos fronts simultanis: el control 

de l'aparell i l'enfrontament 

ideològic. Hi ha molts observadors 

que veuen que l'única sortida que té 

UCD és la seva definitiva basculació 

cap a la dreta a través del ^que 

anomenen "aliança natural". Es a 

dir, una coalició amb Fraga. El coqueteig 

d'aquest amb l'esquerra (ha 

votat més vegades amb ella que amb 

el govern en la qüestió dels pressupostos) 

no seria, doncs, altra cosa 

que un joc d'engelosiment. Hi ha 

diversos símptomes que propiciarien 

aquesta tesi: el tomb que ha 

sofert el grup parlamentari centrista

Suarez amb greus problemes davant el congrés de la UCD 

a mans d'Herrero de Minón com a 

punta de llança de l'operació, l'aïllament 

cada vegada més gran dels 

socialdemòcrates (que, d'altra banda 

no tenen prou bases per a contrarrestar 

aquesta ofensiva en el 

Congrés) i la cada vegada més dura 

contestació Suarez, a qui s'acusa, 

entre d'altres coses, de feblesa davant 

l'esquerra i davant les autonomies. 

A aquesta ofensiva interna 

s'hi pot sumar un cert corrent del 

PSOE que estaria disposat a donar 

suport a candidatures com la de 

Landelino Lavilla que, segons ells, 

clarificaria d'una manera important 

el difús panorama actual que es 

perd per una banda i altra del centre 

sociològic amb una UCD que parla 

com un "centre sinistra" i actua com 

a "dreta-dreta". Si més no veurien 

l'operació amb bons ulls. 

5 El que és cert és que les coses 

s'estan posant difícils a l'interior del 

Partit governamental en un moment 

en què, almenys de cara a l'exterior, 

interessava donar una sensació 

d'unitat i d'objectius comuns. Però 

allò que ara s'esdevé és exactament 

tot el contrari: els diversos corrents, 

a*ab pes p sense pes específic a les 

bases (on el desequilibri d'uns i 

altres és enorme), causa la sensació 

Que han iniciat una veloç carrera 

v ers el poder sense que les formes 

e & siguin un escull. Cada "família" 

es reuneix per separat i compta els 

seus possibles vots, al mateix temps 

que no dissimula gens el seu escàs 

apreci vers les altres. Ja no es critica 

°bertament la manca de democràcia 

interna, sinó també l'orientació global 

del partit. I, com és natural, en 

aquest camp les discrepàncies que 

hi ha són nombroses i molt variades 

des de la llei del divorci (que aquests 

dies coneix una forta ofensiva en 

contra) fins a l'actitud davant el 

pressupostos on, en el cas de la 

votació per a les pensions dels exministres, 

set ucedistes van trencar 

la disciplina de vot. 

Així les coses, els acords intercorrents 

no semblen pas probables. 

Hi haurà, tanmateix, un acord tàcit 

consistent en no discutir el lideratge 

de Suarez i plantejar la batalla pel 

control dels òrgans de gestió. La no 

discussió de Suarez té, però, un 

parany poc subtil: no es discuteix 

el nom però sí els seus poders. La 

importància d'una o altra executiva 

serà, per tant, fonamental. Això explica 

que una de les batalles més 

fortes es doni en la ponència que 

redacta els estatuts, a la qual hi ha 

arribat, per cert, Abril Martorell 

(que torna a anar a la Moncloa amb 

assiduïtat) com a "home bo" entre 

els uns i els altres. 

Les coses, doncs, van així en el 

partit del govern. La indeterminació 

de la situació interior d'UÇD té, 

lògicament, el seu reflex en la seva 

actuació exterior. Tot torna a tenir 

un aire provisional, que és el menys 

adequat a allò que les circumstàncies 

exigeixen. La temptació "aliancista" 

explicaria, per un altre costat, 

el suport a Suarez per part dels 

nacionalistes catalans, la intensitat 

del qual ha sorprès força. Una bas- 

Gonzàlez Seara un socialdemòcrata de la UC 

culació definitiva cap a la dreta del 

govern d'UCD és contempla lògicament 

amb bastant de temor a la 

Generalitat i també en el PNB, tot i 

que la tàctica d'aquest sigui radicalment 

la contrària, partint d'una 

constant fustigació a Madrid. Però 

el més greu és la sensació d'inestabilitat 

que els problemes interns 

d'UCD estan donant al país en uns 

moments com els actuals i que són 

els menys propicis per a aquesta 

mena de desvaris que, si són relativament 

normals a qualsevol partit 

polític, propocien l'escassa sensació 

de solidesa que ofereix la situació. 

Aquest és un riu d'aigües remogudes 

amb massa pescadors a les vores. 

El darrer part de les muntanyes 

Llavors ve el gran neguit dels 

cenacles polítics madrilenys. La 

darrera ha estat posar en òrbita 

mental una vella idea que ja s'havia 

fet córrer en alguns cercles el mes de 

juliol passat: el govern de gestió. 

L'invent consistiria en una mena de 

govern provisional que prepararia el 

país de cara a unes noves eleccions, 

presidit per Osorio (un polític "ressuscitat", 

de la dreta autoritària i 

tradicional i posat en òrbita no se 

sap ben bé per qui) i amb el vist i 

plau dels militars i d'altres instàn- • 

17

cies de l'estat, inclosos els socialistes. 

El primer que sobresurt 

d'aquesta operació (una de les moltes 

que pul·lulen per allí, però que 

ha assolit una certa repercussió pública 

i periodística) és la desimboltura 

amb què alguns ambients prescindeixen 

de la Constitució i de les 

sortides constitucionals. Naturalment, 

el PSOE es va apressar a 

desmentir immediatament la seva 

participació en aquesta i altres 

aventures que revelen les ambicions 

d'uns i la nianca d'escrúpols d'altres. 

I la temperatura ambiental, 

absolutament propícia perquè els 

rumoròlegs hi facin el seu agost en 

ple desembre i perquè els conspiradors 

de saló, amb la inestimable 

col·laboració dels "caçadors de notícies" 

—tant si són falses com si 

són veritables— s'hi trobin com peixos 

dins l'aigua. 

La realitat és que això del "govern 

de gestió" no és sinó una altra de les 

múltiples polsegueres que haurem 

de veure d'aquí a uns mesos. Madrid 

torna a conèixer una d'aquestes 

èpoques d'activitat febril als restaurants 

de cinc forquilles. Els polítics 

amb escàs pes específic en les urnes 

i amb un esdevenidor nul en una 

democràcia estable s'han abocat a 

una frenètica carrera de conspiracions 

i, al voltant del braser que 

suposa certa inquietud castrense 

(que encara ningú no aconsegueix 

precisar), no fan cap altra cosa que 

avivar les flames d'inexistents "sortides" 

a la situació. 

Això del "govern de gestió" no 

serà pas l'últim que es muntarà 

artificialment un sector de la dreta 

que es considera "traïda" per Suàrez, 

no se sap ben bé per què, atès 

que un sector molt important 

d'UCD està disposat a patrocinar 

per si mateix el desterrament de 

qualsevol opció liberal o socialdemòcrata. 

Ja s'anirà veient paulatinament 

a mesura que es vagin esbrinant 

les conseqüències dels resultats 

electorals a Andalusia, on 

UCD ha perdut dos escons a Almeria 

i s'ha enfonsat estrepitosament a 

Sevilla. Cal no simplificar, ni. tampoc 

extrapolar, els resultats d'aquestes 

eleccions, però el que està ben 

clar és que han suposat un seriós 

revés per al govern i concretament 

per a Suàrez que es va "dignar" a 

acudir-hi personalment per tal de 

donar un cop de mà als seus candidats. 

En canvi, per al PSOE el fet 

d'haver guanyat, i a més amb un 

18 

espectacular marge de vots populars, 

li ha suposat, i li ha de suposar 

de cara al futur, una reflexió molt 

seriosa respecte a la línia que ha de 

seguir en els propers mesos. El 

PSOE no necessita ni li cal participar 

en aventures extraparlamentàries 

amb aliats més o menys ocasionals. 

És ben clara la seva absència 

de qualsevol mena de temptacions 

de participar en l'invent del "govern 

de gestió". Però ja no ho és tant, 

almenys a nivell de perspectiva, 

respecte de l'"operació Quirinal". 

De la mateixa manera que encara no 

s'ha enterrat definitivament l'assumpte 

del govern de coalició, si més no 

per part d'algunes persones influents 

properes als nuclis de poder de 

í'executiva federal. El millor que pot 

fer el PSOE és esperar les eleccions 

del 83. Com molt bé s'ha vist a 

Almeria i a Sevilla el desgast de 

Suàrez és considerable. Els socialistes 

són ara, i ho seran encara més en 

el futur, una autèntica alternativa de 

poder. 

Per tant no els ha d'interessar en 

absolut sumar-se a la legió de pescadors 

d'aquest riu d'aigües tèrboles 

que és l'actual política madrilenya, 

plena de bastaixos, de conspiracions 

de saló i malestrucs i d'explotadors 

de temptacions turques. 

Contra els invents de cada dia, s'anomenin 

com s'anomenin, no hi ha res 

millor per a l'oposició que jugar net 

o ser-ho. Tal com s'ha vist a Andalusia, 

a la llarga és el que resulta més 

rendible. • 

AVUI 2.000 

Gampanya perdia Gbnsalidaciòisrellançàment dél;dia| 

Rbla. Catalunya, 15, Tel. 317 54 24 

EL MÓN VIST DES 

D'UNA PERSPECTIVA 

CATALANA 

BUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ 

Nom i Cognoms 

Carrer 

Tel. Població 

Els prego que em subscriguin al diari "AVUI" 

a partir del dia 1 . er del mes vinent. 

Barcelona (repartiment a domicili): 

D Trimestral 2.229.- Ptes. 

rj Semestral 4.458,- Ptes. 

O Anual 8.916,- Ptes. 

Fora de Barcelona: 

D Trimestral 2.074.- Ptes 

D Semestral 4.148,- Ptes. 

D Anual 8.295,- Ptes. 

Data i Signatura 

envieu aquest BUTLLETÍ a: 

Campanya AVUI 2.000 Rbla. Catalunya, 15. 3." 2.* 

Barcelona-2

f& 

"•>: 

:£ 

2?/ general Eanes continua a la capitania de l'Estat 

portuguès 

V 

L' ^ A i ^ ' ! ' 

La mort de Sa Carneiro va canviar el resultat electoral 

ELECCIONS AMB RERAFONS DE TRAGÈDIA A PORTUGAL 

Eanes vencé el candidat del 

difunt Sa Carneiro 

Per MATEO MADRIDEJOS 

Davant la sobtada desaparició del primer ministre, 

part de l'electorat dretà es va inclinar per 

l'estabilitat que oferia l'actual president, reelegit 

per a un quadrienni. 

Malgrat el que diguin les llegendes, 

els homes no poden guanyar 

batalles després de morts. Així es va 

comprovar el diumenge passat a 

Portugal amb motiu de les eleccions 

presidencials, en les quals el president 

de la República, general Antonio 

Ramalho Eanes, va derrotar de 

manera força contundent al també 

general Soares Carneiro, mort en 

accident d'aviació quaranta-vuit hores 

abans de l'escrutini. 

La victòria del general Eanes, que 

va obtenir més del 50 per cent dels 

vots a la primera volta i que va 

quedar reelegit per a un nou quadrienni, 

va sorprendre per la seva 

amplitud i constitueix, sens dubte, 

un fre per al que ja semblava irresistible 

ascensió de les forces dretanes, 

car el candidat derrotat, el general 

Soares Carneiro, gaudia del suport 

de l'Aliança Democràtica (AD), la 

coalició conservadsora que havia 

triomfat en les eleccions de desembre 

de 1979 i d'octubre d'aquest 

any. 

La sobtada i tràgica desaparició 

de Sa Carneiro i el triomf del general 

Eanes, encara que no tinguin una 

relació de causa-efecte, afectaran 

profundament el curs de la vida 

política i restaran estretament units 

en el relat dels esdeveniments. En 

una primera anàlisi dels resultats, 

realitzada a la matinada de dilluns 

passat, els observadors lisboetes 

arribaven a la conclusió que la derrota 

del general Soares Carneiro era 

una conseqüència de la indisciplina 

del vot conservador, sens dubte influït 

per la mort del gran federador 

de la dreta. 

En efecte, a tots els districtes 

electorals, el general Eanes augmentà 

substancialment el nombre 

de vots que havien aconseguit socialistes 

i comunistes, els dos partits 

que oficialment donaven suport a la 

seva candidatura, en les eleccions 

del proppassat mes d'octubre. Paral·lelament, 

el general Soares Carneiro 

perdia un nombre semblant de 

sufragis respecte dels que Aliança 

Democràtica havia aconseguit fa 

dos mesos. Aquest transvasament 

de vots generalitzat i altament significatiu 

suggereix que l'electorat 

conservador, confrontat amb la desaparició 

de Sa Carneiro, es va inclinar 

finalment pel cap d'Estat sortint, 

garantia d'estabilitat. 

Un projecte polític estruncat 

La mort del primer ministre en 

l'accident de l'avioneta que l'havia 

de traslladar aOporto en companyia 

del ministre de Defensa, no tan sols 

va commocionar el país, sinó que va 

crear un buit molt difícil d'omplir en 

la vida política. Després de dos anys 

de remolí revolucionari i de é 

19

de govern socialista, el dirigentara 

desaparegut, amb un estil enèrgic, 

de gran duresa en moltes ocasions, 

va aconseguir rearmar ideològicament 

la dreta portuguesa i conduirla 

al triomf en les eleccions parlamentàries. 

L'obra de Sa Carneiro fou un 

projecte polític de "recuperació capitalista" 

del procés revolucionari 

obert el 25 d'abril de 1974 a causa 

de l'enderrocament de la dictadura. 

El projecte incloïa una reforma en 

profunditat de la Constitució de 

1976, pel que té de socialitzant, i la 

tornada dels militars a les casernes, 

amb la consegüent desaparició del 

Consell de la Revolució. El primer 

ministre estava a punt de culminar 

la seva obra, en el terreny electoral 

previ, quan es produí l'accident que 

li va costar la vida. 

L'esquerra en general i els comunistes 

en particular van acusar Sa 

Carneiro de ser l'enterrador de les 

esperances suscitades per la denominada 

"revoluçao dos cravos", però 

no van fer una anàlisi convincent 

de les causes profundes de la inclinació 

dretana de l'electorat. L'esquerra 

va conèixer la derrota electoral 

abans que es decidís a reconèixer 

els seus errors durant el procés 

revolucionari. 

Curiosament, Sa Carneiro va encarnar 

perfectament, amb tenacitat, 

l'esperit del "Termidor" iniciat ara 

pel president, general Eanes, quan 

el 25 de novembre de 1975 es va 

posar al capdavant del sector moderat 

de les Forces Armades i va treure 

els tancs al carrer per tal.d'avortar 

una aparent insurrecció patrocinada 

per l'extrema esquerra. Elegit president 

de la República el 1976, amb 

el suport d'una àmplia coalició que 

anava des dels conservadors als socialistes, 

el general Eanes es va 

convertir finalment en l'últim obstacle 

per al projecte polític de Sa 

Carneiro. Aquesta evolució explica 

que el president de la República i el 

primer ministre arribessin a ser adversaris 

irreductibles. 

Sa Carneiro fou un home d'idees 

arrelades, i les defenia amb energia, 

i, alhora, un polític pragmàtic, suficientment 

flexible com per imposar 

la seva autoritat a tota la dreta, una 

dreta amb famílies laica i confessional 

catòlica, la comunitat d'interessos 

de les quals va acabar triomfant. 

El primer ministre desaparegut fou 

una figura tan imprescindible, que 

20 

fins i tot va aconseguir la tolerància 

dels medis catòlico-conservadors 

cap a una situació familiar no massa 

d'acord amb les exigències de la 

tradició. Sa Carneiro va morir amb 

la seva companya dels últims dos 

anys, Snu Abecessis, mentre la seva 

esposa legal, amb la qual va tenir 

cinc fills, s'assabentava de la tragèdia 

a través de la televisió. 

Problemes de Vesquerra i de la 

dreta 

La mort de Sa Carneiro planteja 

seriosos problemes d'estratègia, 

tant a la dreta com a l'esquerra, 

tenint en compte la tendència endèmica 

a la fragmentació que afecta 

els grups polítics del país veí. A 

l'esquerra no hi ha cap possibilitat 

d'entesa entre un partit comunista 

encastellat en posicions ultraortodoxes, 

rígidament dominat per Àlvaro 

Cunhal, i un partit socialista, 

privat del seu principal líder històric, 

Mario Soares, no acaba de trobar 

la fórmula per corregir els errors i 

recuperar la iniciativa i el favor dels 

electors que va tenir en els comicis 

de 1976. 

A la dreta, el buit deixat per Sa 

Carneiro pot transformar-se en el 

"massa ple",de què va parlar el 

general De Gaulle en contemplar la 

irrefrenable cursa dels seus dofins. 

La mateixa Aliança Democràtica 

(AD) podria veure's compromesa si 

els democristians del Centre Democràtic 

i Social (CDS) no accepten 

el lideratge del substitut que el 

Partit Socialdemòcrata (PSD) buscarà 

per al càrrec de primer ministre. 

Cap dels aspirants no tenen el 

Elpoble 

portuguès va 

emetre el 

vot útil 

carisme de Sa Carneiro ni, probablement, 

la seva energia per portar a 

terme un projecte que inevitablement 

implicava l'enfrontament amb 

els militars moderats que dominen 

el Consell de la Revolució. 

Encara que el general Eanes ha 

estat elegit amb el suport proclamat 

dels partits socialista i comunista, 

cal no descartar la seva entesa amb 

la dreta o, almenys, amb els seus 

sectors menys sensibles al radicalisme 

conservador de Sa Carneiro. 

El president reelegit, si bé té fama 

d'impenetrable, no ha pas amagat el 

seu projecte polític que consisteix 

en coaligar el partit socialista amb 

les forces moderades de la dreta. El 

preu d'aquesta entesa consisteix en 

perpetuar el poder militar i introduir 

paulatinament algunes reformes 

que, sense afectar formalment 

l'esperit de la Constitució, permeten 

igualment de potenciar el sector 

privat de l'economia, amb el corol·lari 

de l'ajut exterior i la fidelitat a 

l'OTAN. 

Orfes de Sa Carneiro, els homes 

del PSD i el CDS tal vegada cercaran 

el camí per reconciliar-se amb el 

president de la República, a qui fins 

ara acusaven, sense cap mena de 

fonament, de ser "un presoner dels 

comunistes". Després del veredicte 

de les urnes, el pragmatisme tornarà 

a imperar. Les maniobres han de 

produir-se amb rapidesa, atès que el 

primer ministre ad interim, el democristià 

Freitas do Amaral, no es 

podrà mantenir per gaire temps. Els 

partits hauran de clarificar les seves 

posicions abans que el president de 

la República obri les consultes per a 

la formació d'un nou govern. •

MALGRAT LA DERROTA DEL 

PROJECTE MILITAR 

La dictadura 

continua a PUruguai 

Per MATEO MADRIDEJOS. 

Afavorits per la situació internacional, els "durs" de 

l'exèrcit, oposats a qualsevol procés institucional, 

descarten el diàleg amb les forces polítiques i podrien, 

fins i tot, intensificar encara més la repressió. 

La derrota del règim militar uruguaià, 

que va assistir aparentment 

impassible al rebuig, en un plebiscit, 

del seu .projecte de constitució, no 

és pas fàcil de comentar. A l'Amèrica 

Llatina pot passar qualsevol cosa, 

fins i tot que un règim dictatorial, 

després de més de sis anys de repressió 

inacabable contra totes les 

forces democràtiques, perdi un referèndum 

amb el qual volia legitimar-se. 

Amb mig milió d'exiliats 

polítics, en un país que no arriba als 

tres milions d'habitants; amb més 

de dos mil presos polítics, uns deu 

mil ciutadans privats de llurs drets 

cívics i el record recent d'una brutalitat 

repressiva sense precedents, 

tan sorprenent resulta que els militars 

hagin perdut el plebiscit com 

que els ciutadans hagin gosat desafiar-los. 

L'explicació més estesa, tot i que 

insuficient, és que l'estructura administrativa 

uruguaiana es troba 

pràcticament intacta, amb funcionaris 

molt professionalitzats que 

han garantit la puresa del sufragi, 

com en els temps en què el país era 

un exemple de democràcia i d'estabilitat 

en un continent convulsionat. 

Si això és així, caldria arribar a la 

conclusió que les purgues de funcionaris 

no va assolir els nivells que 

hom va creure en un principi. La 

neutralitat de l'Administració, que 

sembla deduir-se del resultat del 

referèndum, es compagina malament 

amb la militarització i la repressió a 

què es va sotmetre el país. 

En qualsevol cas, allò que és veritablement 

significatiu és que els 

ciutadans, malgrat estar sotmesos a 

tota mena de pressions que acompanyen 

un plebiscit en un règim 

dictatorial, s'han pronunciat massi- 

vament en contra dels actuals amos 

del poder per un marge superior al 

15 per cent. Davant d'aquesta valerosa 

actitud de la ciutadania, cal 

suposar que els militars uruguaians 

es trobaran molt més aïllats que 

llurs congèneres d'altres països de 

l'anomenat con sud. Si els militars 

brasilers, argentins o xilens van 

gaudir d'algun suport entre la població, 

malgrat que restringit als 

sectors oligàrquics o desenrotllistes, 

els generals de Montevideo només 

compten amb la força. 

Al contrari del que va passar al 

Brasil, Argentina o Xile, les forces 

democràtiques uruguaianes van ser 

conduïdes a les masmorres sense 

cap més culpa que l'exercici legítim 

del poder o la participació electoral. 

En les darreres eleccions democràtiques 

celebrades el 1971, el Front 

Ampli, una mena de "front popular 

a la uruguaiana", dirigit pel general 

Liber Seregni, fou derrotat, encara 

que per un marge molt escàs, pel 

candidat del sector més conservador 

del "Partido Colorado", Juan 

Maria Bordaberry. 

Un pronòstic molt difícil 

Després de la derrota dels militars 

en el referèndum, ningú no gosa 

formular un vaticini. La Junta militar 

ja ha dit que es mantindrà en el 

poder i que el vot negatiu retardarà 

inevitablement el procés de normalització 

institucional. Els més cínics 

han arribat a dir que el rebuig del 

projecte constitucional significa que 

els uruguaians estan satisfets amb 

l'actual situació... 

Els dirigents del Front Ampli a 

l'exili i altres sectors democràtics, si 

Hugo Villar, secretari general del 

Front Ampli. 

bé subratllen la derrota del règim 

militar, que consideren positiva per 

a l'avenç del procés vers un restabliment 

del règim constitucional, no 

descarten, com és lògic, una intensificació 

de la repressió, sobretot, 

tenint en compte que el resultat del 

plebiscit pot afavorir els elements 

més durs de les forces armades que 

ja s'havien oposat a qualsevol mena 

de consulta popular. 

La previsibles divergències entre 

els militars no afavoreixen necessàriament 

els partidaris del diàleg 

amb les forces democràtiques moderades. 

Resultaria ingenu pensar 1 

que els militars reaccionaran com a 

demòcrates davant el refús de llurs 

plans per part de la ciutadania. Els 

diversos projectes de les diferents 

oposicions tampoc no autoritzen 

l'esperança. Entre els antics partits 

oligàrquics —Blanco i Colorado—, 

la responsabilitat indirecta en la 

situació dels quals cal no oblidar-la, 

i les forces progressistes incloses 

dins el Front Ampli, hi ha un abism 

que no serà fàcil de superar. Mentre 

els primers són partidaris del diàleg 

amb el poder militar, els segons 

propugnen el enderrocament de la 

dictadura, encara que no puguin 

explicar prou satisfactòriament com 

ho aconseguiran. 

21

A Walter Medina, jove 

socialista assassinat el 9 

de juliol de 1973 mentre 

escrivia en un mur la consigna 

"CONSULTA POPU- 

LAR" 

Semblava que tot estava previst: 

la dictadura, l'única cosa que havia 

de determinar era el percentatge de 

vots que adjudicaria al NO per donar 

credibilitat a la fraudulenta operació 

plebiscitària muntada per al 

dia 30 de novembre. A les sis del 

matí, hora d'Espanya, els telèfons 

dels dirigents i militants democràtics 

exiliats posaven tothom dempeus; 

el primer dia de desembre de l'any 

vuitanta portava la bona nova que 

els vots pel NO eren majoria esclafant. 

Diuen els tractadistes del Dret 

Polític que és la primera vegada en 

la història que una dictadura perd 

un plebiscit. L'únic antecedent enregistrat 

de la derrota d'un govern 

en una jornada d'aquesta mena datava 

de 1946, a França, quan un govern 

democràtic sortia derrotat en les 

urnes. En el cas Uruguaià, solament 

els compatriotes que s'enfrontaren 

des de l'interior a l'entestament de 

la dictadura d'imposar una constitució 

autoritària de tall feixista, tenien 

esperances d'una reacció majoritària 

de l'oposició. 

Ara, tothom demana quines raons 

expliquen aquest fet inèdit i, al 

mateix temps, de transcendència 

històrica per aTUruguai i per a tot el 

con sud latino-ameriçà. Certament, 

existeix un cúmul de raons que expliquen 

aquesta victòria popular; 

les seves conseqüències són, a 

aquestes alçades, encara imprevisibles. 

En primer lloc, la dictadura oligàrquica-militar 

instaurada a l'Uruguai 

a partir del 27 de juny de 1973, 

va néixer socialment i política aïllada. 

El cop, perpetrat amb nocturnitat 

i en el millor estil delinqüencial, 

no va comptar amb el suport de cap 

grup polític organitzat. Solament 

Bordaberry, propietari rural que va 

arribar a la Presidència després de 

trair sistemàticament tots els seus 

correligionaris (era d'extracció "colorada", 

en el seu pendent més 

22 

Al referèndum uruguaià, l'exercit ha estat derrotat pel poble. 

Uruguai: 

victòria popular 

REINALDO GARGALO 

conservador, però s'havia fet elegir 

senador pel partit blanc el 1958, i 

després es transformà en Ministre 

del govern oliàrquic de Pacheco 

Areco el 1968), va poder donar ía 

nota civil del cop, la qual cosa li va 

permetre aguantar-se en el càrrec fins el 

juny de 1976. Al cop va seguir una vaga 

general que va paralitzar el país durant 

catorze dies, i que solament va poder-se 

derrotar per la violència. Vaga de 

característiques totalment polítiques, 

en la qual no solament van 

participar-hi els treballadors, sinó 

també les capes mitjanes, i els sectors 

importants del Partit Nacional 

—blanc—, que van comprometre la 

seva acció, al costat del Front Ampli, 

en la resistència inicial, i potser 

decisiva per al futur del règim dictatorial. 

La història dels set anys i mig 

de dictadura, transcorreguts des 

d'aquella nit d'hivern de l'hemisferi 

sud, van consolidar i van estendre 

l'aïllament inicial i el transformaren 

en acció política. 

Les dades són conegudes, però 

val la pena de recordar-les: 1) més 

de cent mil ciutadans han passat per 

les presons del règim. En un país de 

tres milions d'habitants, aquest fet 

significa que no existeix cap família, 

o si es vol grup familiar, que no hagi 

patit el terror de la repressió; 2) més 

de mig milió d'uruguaians viuen un 

exili polític o econòmic determinat 

per la implantació de la dictadura. 

Una sisena part de la població d'un 

país no pot ser expulsada gratuïtament. 

No hi ha uruguià exiliat o 

emigrat que no s'hagi convertit en 

enemic jurat del règim, i que no hagi 

traslladat la seva família a l'interior, 

la necessitat de derrotar la dictadura 

és palpable. 3) el punt d'honor 

dels militars els ha portat ha gastar 

el 54% del pessupost nacional en 

"seguretat nacional", això és, en 

pagaments de sous i armament, i en 

detriment no solament de Teducació, 

la sanitat, l'habitatge, etc, 

sinó també, i no menys important 

per a alguns sectors, de l'ingrés de 

les capes de la burgesia mitjana, 

especialment els propietaris de la 

terra, que han finança en gran part 

l'aventura napoleònica (de Napoleó 

el petit) d'una màfia de militars 

feixistes que van declarar un Estat de 

guerra intern (és a dir en contra del 

poble) l'abril de 1972, i que a hores

d'ara encara el mantenen, la qual 

cosa els permet duplicar els seus 

sous. 4) La política econòmica aplicada 

per la Junta d'Oficials Generals, 

que a l'Uruguai és el veritable 

Poder Executiu, ha seguit rígidament 

el model de l'Escola de Xicago, 

la dels famosos "Xicago boys" 

de Milton Friedman, exportadors 

per a Amèrica llatina d'un model, 

neoliberal a ultrança. Aquest model 

té, per definició, uns pocs i únics 

beneficiaris: el gran capital financier 

ja sigui nacional o multinacional. La 

seva aplicació sistemàtica a una 

economia depenent, muntada exclusivament 

sobre una indústria 

substitutiva d'importacions, només 

podia conduir a allò que ha conduït: 

la desfeta de tota la petita i mitjana 

empresa iTendeutament extern asfixiant. 

A l'Uruguai, les capes de 

l'oligarquia beneficiàries d'aquesta 

política són numèricament molt 

reduïdes, i en tot cas no son suficients 

p er^ donar al règim un sòlid 

suport social. 

Podríem seguir. El que hem dit ja 

és suficient per provar que la dictadura, 

en l'intern, està totalment aïllada. 

El moviment democràtic internacional 

ha permès, d'altra banda, 

muntar al seu voltant un cordó 

sanitari que torna histèrics els generals, 

les victòries dels quals només 

es poden mesurar pel nombre d'assassinats 

que han comès. 

En aquestes condicions, emprendre 

la tasca d'institucionalitzar la 

dictadura, volent convertir en llei 

fonamental l'hegemonia de les Forces 

Armades per damunt del conjunt 

de l'Estat, havia de trobar resistències 

que anaven més enllà de 

l'esquerra. 

El règim militar-feixista ha fet esforços 

enormes, durant aquests set anys, 

per podrir la tradició liberal i democràtica 

vigent en el país. Prenent l'ensenyament 

com a centre, però abocat també 

juntament amb els seus esbirros sobre el 

conjunt del tramat social, ha intoxicat el 

poble amb una propaganda ideològica de 

tall medieval destinada a exorcitar els 

setanta anys d'educació laïcal, gratuïta i 

obligatòria que van forjar una massa 

ciutadana tolerant, participativa, crítica, 

polititzada 

País atípic a l'Amèrica del Sud, l'Uruguai 

va resistir aquest embat obscurantista. 

El pes decisiu d'aquesta resistència 

el va dur la classe treballadora, que ha 

estat durament colpejada per la repressió. 

Però en la resistència —una resistència 

que ha pagat el preu de centenars de 

morts i desenes dé milers de torturats, i 

1 que encara té a les presons gaierbé tres 

mil presos polítics— hi han actuat també 

homes que provenen de les files dels 

partits tradicionals, als quals la dictadura 

ha reprimit també amb ràbia. Hector 

Gutiérrez Ruiz, "blanc", ex-president del 

Congrés de Diputats, fou assassinat a 

Buenos Aires, el maig de 1976, a causa 

de la seva militàcia antidictatorial, juntament 

amb ZelmarMichelini, ex-ministre 

i senador del Front Ampli, en un 

operatiu transnacional de les dictadures 

del con sud, revelador de l'estreta aliança 

entre elles i de la naturalesa supranacional 

del projecte que ha portat al Brasü, 

Argentina, Xile, Bolívia, Paraguai i Uruguai, 

amb un total de quasi dos-cents 

milions d'habitants, a viure sota règims 

autoritaris de nítid tall feixista. 

Una combinació de factors, que van 

des de la solidesa amb què la tradició 

democràtica havia penetrat dins la societat 

civil uruguaiana, fins a raons de classe 

no menys definitòries, han actuat per fer 

anar en orris tot aquest projecte institucionalitzador 

d'aquests militars educats 

en les escoles antisubversives de 

l'imperi. 

La supèrbia va arribar a l'extrem que, 

quan es comptaven per dies els terminis 

que mancaven per posar terme al projecte 

de constitució, rebutjaren fins i tot les 

suggerències dels sectors conservadors, 

que demanaven suavitzaries arestes més 

conflictives del text com a condició per 

pujar al carro de la dictadura. El general 

Quirolo, amb una frase que els seus 

col·legues li deuen haver fet empassar, va 

rebutjar tota mena de conciliació: "als 

vencedors no se'ls posen condicions", va 

dir, en un to prepotent. Aquesta política 

va segellar la seva sort, així com la de tots 

aquells que van creure que el terror ho 

pot tot A la resistència unànime i sòlida 

d'una esquerra que representa més del 

vint per cent del país, s'hi van unir, en una 

convergència democràtica de fet, els 

sectors democràtics dels partits "blanco" 

i "colorado" batllista. Els joves van fer la 

resta 

Perquè una de les coses notables de 

l'Uruguai d'avui és que, en estar proscrita 

la militància política de tots el qui tenen 

entre trenta i cinquanta anys, el pes de 

l'acció clandestina i pública contra el 

projecte de constitució va recaure da- 

mmíí QÜESTIÓ OBERTA 

munt eh joves. Van ser éüs qui, tot 

esborrant les fronteres partidistes, van 

estremir el país amb el NO, vessant 

imaginació i coratge. 

La dictadura no li serveix a la classe 

obrera, ni a les capes mitjanes, ni tan sols 

a la burgesia Aquesta ha comprovat que 

el model imperial dels militars acaba 

també amb els seus interessos. L'arc 

d'aliances que va determinar la victòria 

popular s'estén, aleshores, des de la 

dreta moderada fins a l'esquerra, i encara 

que no assenyala un projecte d'alliberament 

nacional, que té un altre esquema, 

sí que tradueix clarament la composició 

del que pot ser el ventall de forces que 

possibilitin una transició cap a la democràcia 

La victòria popular a l'Uruguai és 

també una resposta a l'avançada dels 

plans imperials de Reagan. El cop no 

s'atura a les fronteres de la nostra pàtria 

Els militars argentins, xilens, bolivians 

acusaran segurament les conseqüències 

d'aquest fet i, el que és més important, 

els pobles de tot el con sud llatinoamericà 

farà seva aquesta victòria 

Sense triomfalismes fàcils, s'ha de 

constatar que la situació a l'Uruguai ha 

variat substancialment Per primera vegada 

en deu anys, les forces populars 

poden permetre's passar a l'ofensiva El 

camí cap a la democràcia està prenyat de 

perills. Entre ells, la previsible reacció de 

la ultradreta militar que segurament està 

muntant ja els seus plans provocatius. 

El que més importa, avui encara, és 

defensar i ampliar aquesta victòria popular. 

Ella passa per fer massiva l'exigència 

de convocar una Assemblea Constituent, 

de llevar les proscripcions polítiques, de 

decretar una àmplia i generosa amnistia 

per als presos polítics i exiliats. La unitat 

de les forces democràtiques, determinant 

del triomf, és ara més important que 

mai. 

El procés ha convertit en cadàvers 

polítics els poc aliats dels militars feixistes. 

Una dada important que cal tenir en 

compte de cara al futur. Potser ara 

treguin el cap els qui volen, dins el 

millor estü de l'Administració Carter, una 

democràcia restringida als partits burgesos. 

De democràcia n'hi ha per a tots o no 

hi ha democràcia L'esquerra, en gran 

mesura posseïdora d'aquesta victòria 

popular, defensarà sense transigències 

oportunistes, una Khia de principis que 

obri el cami per forjar, a l'Uruguai, una 

democràcia sobre nous fonaments. 

D'aquests fonaments, el principal 

és una llibertat sense exclusions. 

23

Xipre, l'illa que ha vist 

néixer de les seves aigües 

la deessa Afrodita, ha 

sofert al llarg de la seva 

història contínues 

invasions i es troba des de 

1974 

invasions i es trova 

dividida des de 1974 en 

dues comunitats, la grecoxipriota 

al sud i la turcoxipriota 

al nord. 

ENTRE GRECS I TURCS 

^^^àí-èW^^f^-S-:^^^} 

El palau presidencial mostra, encara, els signes del cop d'Estat de Nikos Sampson. 

Xipre: una illa dividida 

ANTONI CASTELI PERE CIUDAD 

Aquesta illa, situada a la Mediterrània 

oriental, s'ha convertit des del 

final de la segona Guerra Mundial 

en un interessant enclau estratègic a 

causa del permanent conflicte d'Orient 

Mitjà i per la crisi del petroli. 

Després d'una llarga lluita, Xipre 

aconsegueix la independència del 

colonialisme britànic, l'agost de 

1960. La seva Constitució, elaborada 

per Grècia, Turquia i Anglaterra 

fou definida com una "excentricitat 

constitucional" pels observadors de 

les Nacions Unides. La Constitució 

legalitzà l'estada permanent de tropes 

i armament dels tres països i 

permetia dues bases angleses al ter- 

24 

ritori. Els intents de reforma de la 

Constitució que proposa Makàrios, 

l'any 64, foren aprofitats peís representants 

turcs al Parlament i al 

Govern per abandonar llurs càrrecs, 

al·legant que la República de Xipre 

havia deixat d'existir. Des d'aquell 

moment, Turquia donarà suport militar 

i polític als seus aliats, i s'iniciarà 

el desembre del 67 una administració 

provisional turco-xipriota que 

i s'iniciarà una concentració de turco-xipriotes 

al nord de l'illa, que 

estableix el desembre del 67 una 

administració provisional turco-xipriota 

a les àrees sota el seu control. 

D'altra banda, Grècia, sota el poder 

dels coronels, organitzà un cop 

d'Estat a l'illa amb l'objectiu d'enderrocar 

el president Makàrios per 

crear una situació propícia a l'anexió 

desitjada pels elements de la ultradretana 

EOKA. Va ser un home 

d'aquest grup, Nikos Sampson, el 

qui arribaria al poder el 15 de juny 

de 1974. Sampson, el "president de 

la setmana", com se'l coneix actualment 

a Xipre, deixà el poder al cap 

dels set dies, ofegat per la resistència 

dels xipriotes, amb la qual cosa 

la crisi va arribar a la mateixa Grècia i 

va fer caure al règim dels coronels. 

Turquia aprofità aquests fets per

iniciar la invasió de la part nord de 

l'illa, que va justificar en nom de la 

salvaguarda dels drets constitucionals. 

La divisió de l'illa ja era un fet: 

la línia d'Atila separà les dues comunitats. 

D'aquesta manera va quedar, 

al nord, el 18% de la població 

turco-xipriota en un 40% del territori 

i un 70% dels recursos econòmics 

del país, i, al sud, el 82% d'origen 

grec en les terres més estèrils. Balanç 

de l'invasió: cinc mil morts, dos 

mil desapareguts i dos-cents mil 

refugiats greco-xipriotes que havien 

d'anar-se'n cap al sud, mentre que 

cinquanta mil turco-xipriotes havien 

de fer el camí invers. La divisió 

ja era total. A la part nord, quaranta 

mil soldats turcs protegien la República 

Federativa Turco-Xipriota, 

mentre, al sud, tornava Makàrios al 

poder. 

Un mur a Nicòsia 

A Nicòsia, la població greco-xipriota 

viu d'esquenes al mur que el 

separa de la part turco-xipriota. Els 

carrers, a les proximitats del mur, 

romanen buits. La gent té por d'apropar-s'hi. 

El Ledra Palace, antic 

hotel i avui seu dels cascs blaus de 

les Nacions Unides, és l'únic punt 

de pas entre ambdós territoris. Si 

hom a con segueix passar a la part 

turca —no sense intentar-ho diversos 

cops i superant les traves— es 

troba amb una ciutat que canvia 

radicalment fins al punt de semblar 

Istambul. Els carrers amples en un 

principi —era la zona residencial de 

Nicòsia— es tornen estrets, protegits 

per estàtues d'Ataturk i voltats 

de banderes turques —no veurem 

en tota la zona turca cap bandera de 

Xipre—. 

La Kibris República Federativa 

Turca fa una política d'esquena a la 

part greco-xipriota. El seu Parlament 

consta de 40 escons, ocupats 

majoritàriament pel Partit d'Unitat 

Nacional. El Partit Republicà i el 

Partit Comunal són l'oposició parlamentaria. 

El president de la República, 

Denktaskh, que fou elegit a les 

presidencials de l'any 76, ha portat 

fins ara una política clarament proturca. 

Es, sense dubte, l'home d'Ankara, 

encarregat de dur a terme els 

projectes turcs a l'illa i d'endarrerir 

les negociacions" per a la unitat. 

Turquia, present a la zona nord, 

importa del continent la inflació i la 

crisi econòmica —absents a la zona 

greco-xipriota— i trasllada turcs de 

l'Anatòlia a l'illa per tal de canviar la 

demografia i d'equilibrar la població 

entre les dues comunitats. 

Un país de refugiats 

De tornada a Nicòsia greco-xipriota, 

visitem el camp de refugiats 

de Strovolos, situat a uns cinc Ions., 

de la capital. Xipre és un immens 

camp de refugiats. Una persona de 

cada tres és un refugiat que viu als 

camps construïts pel govern prop de 

les ciutats. Les cases unifamiliars no 

fan oblidar als seus habitants el seu 

origen del nord. Així, un vell a Larnaca 

ens digué: "aquí hi vivim bé, 

però mai no podrem deixar de pensar 

en la bellesa de Famagusta". 

Ells volen tornar, un cop oblidat el 

funest president dels set dies, avui 

incomprensiblement en llibertat, 

segons ens digué un delegat del 

ministeri d'informació del govern 

que, alhora, ens negava l'existència 

de més de deu mil homes armats del 

partit partidari de l'Enosi —anexió 

de l'illa a Grècia— EOKA-B, aspecte 

confirmat per un representant del 

partit comunista AKEL, que ens va 

A 

dir que aquest era un dels perills 

mes greus per a la bona marxa de les 

converses entre les dues comunitats, 

iniciades fa pocs mesos a l'hotel 

Ledra Palace. 

Els representants de Xipre, Ionnidis, 

i el de la part turco-xipriota, 

Onan, són els encarregats de dur a 

terme aquestes converses que giren 

sota quatre punts fonamentals: 1) 

qüestió de Varosha —barri de Famagusta 

que es vol poblar de grecoxipriotes. 

2) aspectes territorials. 3) 

aspectes constitucionals." 4) aspectes 

econòmics i de bona voluntat. 

Les converses es preveuen llarges i 

delicades, i no ha transcendit res 

d'elles a l'exterior per desig d'ambdues 

parts. Malgrat tot, hi ha una 

voluntat del poble xipriota d'unir-se 

un altre cop. El representant del 

partit comunista socialista EDEK i 

el partit Democràtic del president 

de la República, Kyprianú, ens digué 

que "el seu poble lluita per 

aconseguir l'unitat perquè aquesta 

serà la base de posteriors lluites". 

Hi ha, per tant, un anhel d'unió que 

està per damunt d'aquesta divisió 

absurda esperonada per la Grècia 

feixista d'aquell temps i mantinguda, 

ara, per una Turquia militar. • 

miiQ * 

fafe UL JUA del OCK> 

lasemanade DSirCClOIld 

25

La manca de professorat és una de les dificultats de l'ensenyament del català. 

LA PROBLEMÀTICA SITUACIÓ 

DE L'IMPARTIMENT DEL NOSTRE IDIOMA 

Mestres de català, els parents 

pobres de l'ensenyament 

MIQUEL RIERA 

Podria equiparar-se la figura del mestre 

—o professor— de català amb la d'un franc tirador que 

lluita en solitari enmig del turbulent "status" 

en què es troba des de sempre l'ensenyament al nostre 

país, per la seva voluntat d'ensenyar una llengua 

que certes ments malpensants consideren en vies 

d'extinció. Ja hem deixat als llimbs de l'oblit l'etapa 

d'aquells .heroics peoners, que en una posició 

d'evident repte a l'autoritat, s'atrevien a fer classes 

de català. Però avui, malgrat tenir una Generalitat 

i un Estatut de flamant factura, la situació 

dels mestres de la nostra llengua ofereix uns clars 

accents problemàtics. 

Manca de professorat, inseguretat 

laboral, absència del nombre necessari 

de personal qualificat, infraestructures 

deficients... aquestes 

són algunes de les dificultats que 

assetgen l'ensenyament del català 

En teoria, és competència de l'ens 

executiu català resoldre els problemes 

esmentats, així com facilitar els 

26 

instruments per assolir la normalització 

en Hmpartiment de l'idioma. 

Això no obstant, encara s'està a 

l'expectativa que se facin d'una vegada 

efectius els traspassos corresponents. 

Segons les darrerers informacions, 

però, el Ministeri s'ha 

decidit a cedir a la Generalitat els 

serveis que en l'actualitat estan en 

possessió de l'Estat, probablemeni 

el proper mes de gener de 1981. Lz 

situació està encallada, com es pol 

veure, mentre s'espera aquest* 

oportuna ràfega d'aire fresc, en for 

ma d'atribucions, que ajudi a sane 

jar el malaltís panorama de l'en 

senyament del català. Per tal d'acla 

rir les arrels de la problemàtica, ení 

hem posat en contacte amb diversoí 

mestres, representats de Rosa Sen 

sat, i amb una remarcable persona 

litat de la Conselleria d'Ensenya 

ment. , 

Els mestres opinen... 

Com és obvi, la normalització de 

català en totes les esferes consti 

tueix una premissa ineludible si vo 

lem aspirar a un correcte impartí 

ment —i a una correlativa assimila 

ció— del nostre idioma als centre: 

educatius. Anem a veure que ei 

pensen els mestres...

—"Opino que l'ensenyament del 

català no està normalitzat. En moltes 

escoles, aquest mínim de tres 

hores setmanals que contempla el 

Decret del senyor Pujol no s'acompleix 

d'una manera real" —ens diu 

la mestra (estatal) de català, Dolors 

Quintana. 

"De totes maneres, aquesta normalització 

s'ha de fer als nivells del 

carrer i de les institucions—continua— 

i per descomptat de televisió. 

Només cal tenir en compte que les 

fonts bàsiques d'aprenentatge d'un 

alumne que cursa EGB són la TV, 

en una proporció del 80 % dels 

coneixements que adquireix, i l'altre 

20 % a l'escola. D'aquest fenomen, 

pot deduir-se la importància 

que tindria una televisió catalana, 

però, encara que no tinguem mitjans 

de comunicació propis, és molt interessant 

la implantació progressiva 

del català a totes les escoles, ja des 

de pàrvuls." 

—Un altre problema que deveu . 

afrontar és el fet de figurar com a 

interins... 

—"Sí, cada any s'acaba el pontracte, 

encara que ens han dit que 

fins el 1983 hi ha feina segura. El 

que passa és que aquesta promesa 

és solament verbal, és a dir, que té 

un caràcter poc consistent. En definitiva, 

podem dir que els mestres de 

català són genèricament interins. 

Manca d'infraestructures 

La manca d'infraestructures 

—llibres, manuals, material audiovisual...— 

és un altre aspecte que 

també dificulta el bon ensenyament 

del català. Diversos mestres coincideixen 

en remarcar especialment la 

manca de llibres de text. 

—(...) "Sí, és veritat que hi ha 

molt pocs llibres, i de manera particular 

a BUP. Solucions...?, per 

començar faria falta una biblioteca 

de la. Generalitat i, és clar, més 

diners. ' 

"A l'escola on treballo —ens diu 

una altra mestra d'ensenyament 

privat, Gèlia Panicot, només hi ha 

un diccionari de català. Veritablement, 

és quelcom irrisori." 

Pocs professors i mala 

planificació 

A la manca d'hores que es destinen 

a l'ensenyament del nostre 

idioma s'hi ajunta el poc nombre i la 

mala distribució de professors qualificats, 

en relació a les necessitats 

de F àmbit educatiu. Un fet que fins i 

tot la mateixa Conselleria d'Ensenyament 

assenyala. Malgrat tot, 

la tasca que està portant a terme la 

Generalitat respecte a això no pot 

catalogar-se d'eficaç i coherent 

d'acord amb els seus bons propòsits 

inicials. 

La cosa és particularment complicada 

a Formació Professional, 

"malgrat l'existència d'un Decret 

Llei del 'Consell Executiu' que es 

publicà al Diari Oficial el mes de 

juliol, i que fa obligatòria l'ensenyança 

del català a tots els cursos 

de FP-1 i FP-2. En l'actualitat, els 

centres només compten amb professorat 

per a impartir català a primer 

grau i al ler. curs de FP-2. Així 

es converteixen en paper mullat els 

propis Decrets de la Generalitat i es 

nega l'ensenyament del català als 

sectors d'estudiants més marginats 

per raons de la seva llengua" 

—d'aquesta manera s'expressaven 

en un recent comunicat els representants 

de l'Assemblea de professors 

interins i contractats de Formació 

Professional i les centrals sindicals 

CC.OO. i USTEC. 

La denuncia de la USTEC (Unió 

de Sindicats de Treballadors de 

l'Ensenyament) s'estén també a la 

matriculació dels cursos per al reciclatge 

de la llengua catalana. En 

aquest sentit, s'exposa una manca 

total de planificació per part de la 

Generalitat en referència al nombre 

de matrícules—que és bastant inferior 

a les necessitats reals— i a la 

centralització dels cursos, la qual 

cosa produeix desplaçaments de 

tota mena per a poder assistir a les 

convocatòries. Les peticions de la 

USTEC, en síntesi, són aquestes: 

augment del nombre de places, descentralització 

dels cursos a nivell 

de municipis i de barris, i, en darrer 

terme, un horari adequat, amb una 

matriculació gratuïta. 

Els problemes, doncs, són obvis, 

malgrat que Ensenyament vulgui 

col·locar una espècie de pantalla 

translúcida al voltant d'un fenomen 

que presenta uns evidents matisos 

conflictius. 

; A partir de 1983 els qui no tinguin 

el corresponent títol no podran ensenyar 

català. Aquesta circumstància 

està produint una virtual massificació 

de sol·licituds per a obtenir 

l'esmentat títol, que la Generalitat 

s'encarrega de tramitar a través de la 

Conselleria d'Ensenyament, sense 

preveure ni organitzar adequadament, 

tant pel que fa al nombre com 

pel que fa a la distribució, les matriculacions. 

Aquestes, en principi, 

haurien d'anar d'acord amb la demanda 

socio-educativa del Principat. 

Sens dubte, "j'-estatus" d'irregularitat 

ve condicionat, en bon 

grau, per l'existència de la Comissió 

mixta Generalitat/MEC, que entorpeix 

les gestions de l'ens executiu 

català en haver-hi una innecessària 

dualitat de funcions. Els pressupostos 

provenen del Ministeri, així com 

la contractació de personal, encara 

Dèficits per unitats: 

L'ensenyament del català presenta índexs deficitaris bastant remarcables, 

encara que menors als del curs passat. 

Barcelona ciutat 

Barcelona comarques 

Total Barcelona 

Girona 

Lleida 

Tarragona 

Estatal 

1979/80 

35 % 

48% 

45 % 

Privada 

1979/80 

14% 

17% 

17 % 

Total 

1979/80 

20 % 

35% 

30% . 

2% 

5% 

10 % 

27

que la Generalitat hauria d'assumir 

en l'actualitat aquestes tasques. De 

fet, tampoc el senyor Melià, en consonància 

amb la lògica autonòmica, 

no hauria d'ésser la segona figura 

política de Catalunya, però en això 

consisteix l'autonomia UCD. 

Davant les anormalitats esmentades, 

les reclamacions dels mestres 

de català es concreten en "exigir a la 

Generalitat que es facin reals d'una 

vegada els traspassos en matèria 

d'ensenyament. Generalització de 

l'ús de l'idioma català, a totes les 

escoles. Eliminació de l'equiparament 

del català a una llengua estrangera 

qualsevol..." 

D'altra banda, el fet que l'impartiment 

del nostre idioma es 

diversifiqui entre llicenciats i mestres 

sense títol universitari produeix 

una situació anòmala i discriminatòria 

respecte a aquests darrers, els 

quals es veuen obligats a restar dins 

d'una esfera laboral inferior i de 

possibilitats més limitades. Un altre 

símptome, en resum, d'aquesta 

irregular política educativa que s'ha 

seguit fins ara. 

L'alumne no-catalanoparlant 

davant el català 

L'assimilació de la llengua catalana 

per part de l'alumne no-catalanoparlant 

és generalment bastant 

28 

acceptable. En aquest aspecte, els 

mestres de català coincideixen amb 

la Conselleria d'Ensenyament que 

no hi ha un rebuig de l'ensenyament 

del català en aquests sectors. Com a 

màxim, s'ha arribat a registrar casos 

particulars d'hostilitat enfront del 

català, però són només exemples 

aïllats i en cap cas la resposta concreta 

dels immigrats. 

"Moltes mares tenien ganes que 

als seus fills, se'ls ensenyés més el 

nostre idioma" —ens matisa Dolors 

Quintana—. 

Això no obstant, és impossible 

aconseguir una autèntica integració 

lingüística —i, conseqüentment, 

cultural— si l'ambient, tant en les 

òrbites familiar, ciutadana com 

escolar en què es mou l'alumne 

castellanoparlant no és catalanitzat; 

malgrat l'aportació —relativament 

minsa— que suposa unes poques 

hores de català a la setmana. 

Ensenyament en català versus 

ensenyament del català...?, davant 

d'aquesta clàssica dicotomia els 

mestres estan d'acord " que el català 

sigui l'idioma que regni als nostres 

coil.legis. Un cop assolida aquesta 

fita, la figura del professor de català 

convencional haurà de desaparèixer 

progressivament, per tal de ser 

substituïda per la de l'especialista 

del nostre idioma". Des del parvulari, l'ensenyament de la llengua important per a l'educació dels infants. 

Decret de la Generalitat de Catalunya 142/1980 del 8/VIII/80 i de POrdre que desenvolupa del 10/X/80. 

Ensenyament del català: 

1) Els professors d'EGB amb 

domini del català parlat hauran 

de fer el català al nivell del qual són 

tutors i en un altre de paral·lel o 

immediat si les necessitats dels 

centres ho requereixen. 

2) Els professors que no tenen 

encara la capacitació o titulació ni 

tampoc .el domini suficient per a 

l'ensenyament de la llengua catalana 

han d'ésser substituïts 3 hores 

setmanals pen 

A) Professor-tutor amb domini 

oral del català. En aquest cas, 

el professor substituït ha de passar 

a fer alguna àrea o matèria a 

d'altres alumnes, o algun servei 

comú a l'escola. 

B) Professor especialista de català. 

En aquest cas les hores vacants 

han d'ésser aplicades a 

funcions relacionades amb la 

docència o l'estructuració del 

centre, i no a treballs individuals 

de cada professor o d'altres, 

adients a l'escola. 

3) El claustre d'un centre pot estar 

compost per: 

1) Per mestres no-catalanoparlants 

en la seva totalitat. 

2) Per mestres capacitats amb 

diploma de mestre de català o 

certificat de capacitació de l. a 

etapa d'EGB o catalanoparlants. 

3) Per professors que tenen 

només domini oral de la llengua. 

4) Per mestres catalanoparlants 

i no-catalanoparlants i especialistes 

de català. 

Les escoles que es trobin en la 

situació expressada a l'apartat 1), 

cal que ho comuniquin al Servei 

d'Ensenyament del Català. 

Els centres als quals fa referència 

l'apartat A), cobriran les neces- 

sitats d'Ensenyament del català 

amb: a) professors del claustre 

capacitats amb diploma del mestre 

de català o amb certificació de 

capacitació a la l. a etapa d'EGB, i 

que faran aquesta docència al seu 

nivell i en un altre si les necessitats 

ho requereixen, b) Els mestres amb 

domini oral del català, quan no hi 

hagi prou de professorat diplomat 

o amb certificació. 

Els centres que es trobin en la 

situació expressada a l'apartat 3), 

cobriran les necessitats d'ensenyament 

del català amb aquests 

professors catalanoparlants i que 

hauran de fer aquesta docència al 

seu nivell i en un altre si les necessitats 

ho requereixen. 

Quant a Yapartat 4) cal precisar 

que quan a l'escola hi ha suficients 

professors tutors (Diplomats 

"Mestres de Català"), amb quali- 

ficació per a primera etapa o amb 

domini oral de la llengua per a 

cobrir la l a etapa, el professor 

especialista de català, professarà a 

la 2na etapa. Amb el benentès que 

2na etapa serà coberta per un professor 

especialista, sempre que les 

unitats de la l. a etapa restin degudamentr 

ateses quant a l'ensenyament 

del català. 

4) El professor tutor té la responsabilitat 

del seu curs àdhuc en les 

hores que estiguin cobertes per 

professors especialistes del seu 

nivell. 

5) El professor especialista de català 

no ha de professar la llengua 

catalana en un nivell on el tutor del 

qual diplomat, amb certificat o 

amb domini oral, ha de fer classes 

de català, segons l'Ordre del 10 de 

setembre de 1980. 

6) Correspon al director l'orien- 

La Generalitat proposa 

i el govern disposa 

Per tal de conèixer com contempla 

la Generalitat aquesta situació, 

hem parlat amb el senyor Arenas, 

cap d'Assessorament Tècnic del 

Servei d'Ensenyament del Català 

que depèn de la Conselleria d'Ensenyament. 

—Quin és F estat de Y ensenyança 

del català als centres educatius? 

—"El català és present a l'escola 

de l'ordre d'un 65-70 %, d'acord 

amb les dades que tenim, corresponents 

a l'any 1979. Hi ha encara un 

30 % d'aules on no s'ensenya. En 

realitat, és competència teòrica de 

la Generalitat solucionar aquest 

afer, però els serveis —puntualitza— 

els té l'Estat. La llei preveu 

aquests traspassos, però de moment 

encara no s'han fet efectius. 

Caldrà esperar l'any que anem a 

entrar. D'altra banda, el Consell 

Executiu ha facultat l'extensió del 

català a BUP i a FP; i un altre Decret 

estableix el nostre idioma a COU". 

—I de la normalització què? No 

creu que pot ser contraproduent el 

projecte del Conseller Max Cahner 

de generalitzar el català en un pe- 

tació i l'ordenació de les activitats 

del centre així com la coordinació 

del seu professorat. El professor 

de català contractat per la Delegació 

del MEC, com a especialista, té 

els mateixos drets i els mateixos 

deures que la resta de professors 

d'EGB que integren el claustre. 

7) Els professors especialistes de 

català cobriran un màxim de sis a 

vuit unitats segons llur dedicació, 

normal o plena. 

Quant a la docència de la llengua 

catalana es cobriran en tot cas, 

amb preferència els nivells de primera 

etapa. 

Ensenyament en català: 

1) Per tal d'anar consolidant 

l'aprenentatge de la llengua catalana 

és necessari que els centres es 

plantegin de fer alguna àrea o nivell 

de català i de manera especial 

d'iniciar l'aprenentatge de la lec- 

ríode de cinc anys? És possible de 

culturalitzar per Decret? 

—"B,é, l'escola es normalitzarà en 

funció de l'actitud dels mestres. Cal 

fer molt bé les classes de català i 

potenciar la implantació de la llengua 

catalana dins l'àmbit educatiu. 

Això inclou la catalanització dels 

rètols, cartells i avisos. Així mateix, 

també seria convenient de fer algunes 

àrees especialitzades en català, 

a fin de donar-li una dimensió científica. 

Amb cinc anys es pot donar un 

pas important, i en concret a nivell 

d'EGB, però no comparteixo la idea 

de Max Cahner, segons la qual la 

normalització és pot assolir en un 

espai cronològic determinat, sinó 

que ha d'ésser un procés progressiu. 

La llengua per a desenvolupar-se 

ha d'ésser a l'entorn social, i també 

ha d'ésser present com a llengua 

d'escola, en el cas del català. 

Malgrat aquest fet, els col·legis no 

poden esperar que aquest entorn 

social es catalanitzi, sense poder 

gaudir mentrestant de les eines necessàries. 

A l'escola se li demana un 

esforç que en l'estadi actual, ha de 

contemplar, per consciència pedagògica, 

una situació social que no es 

tura i escriptura del català allà on 

sigui possible. 

En aquest sentit cal estudiar la 

possibilitat de redistribució necessària 

del professorat del centre per 

tal de facilitar l'aprenentatge del 

català des dels primers nivells. 

2) Els centres que prenguin 

aquesta opció hauran de cursar 

una sol·licitud de formalització a la 

Comissió Tècnica i complimentar 

la documentació requerida que els 

serà facilitada al Servei d'Ensenyament 

del Català, C/. San 

Honorat núm. 1, e a planta. Aquesta 

documentació es pot demanar 

per correu i serà tramesa. 

—La Inspecció Tècnica tindrà 

cura de fer complir la normativa que 

s'explaha en la present comunicació. 

Barcelona, 

octubre de 1980

La mala distribució dels mestres fa que el 

problema s'agreugi 

dóna. Per assolir una plena implantació 

del català, cal fer de la nostra 

llengua una eina d'educació constant. 

Si ja a pre-escolar s'estableix 

una programació des d'una òptica 

globalista l'aprenentatge del català, 

funciona bé. Així mateix, urgeix fer 

un curs de català a la televisió per a 

no-catalanoparlants". 

—Com veieu els problemes dels 

nostres mestres: discriminació salarial, 

inseguretat en el lloc de treball, 

manca d'infraestructures i de professorat, 

insuficiència d'hores... 

—"En primer terme, calremarcar 

que els mestres de català estan en 

categoria de contractats. El fet de 

no ser tutors d'unes classes —no 

estan vinculats a una aula en particular— 

pot condicionar que quedin 

desarrelats. Malgrat això, s'ha 

aconseguit que pertanyin al claustre. 

Quant a l'aspecte administratiu no 

són víctimes de cap discriminació, 

és a dir, estan en les mateixes condicions 

que qualsevol altre mestre." 

—Tocant als salaris, què ocorre? 

Una mestra ens va dir, a tall 

d'exemple, que cobrava de 42 a 3 

mil pessetes al mes per donar sis 

hores diàries... 

—"Puc dir-te que tenen el mateix 

sou que un mestre interí, o sia unes 

cinquanta mil pessetes mensuals, i 

punt." 

Ah, sü. oer acabar aquesta pre- 

30 

L'assimilació de la llengua catalana per part de l'alumnat castellanoparlant és 

generalment, bastant acceptable. 

gunta, les tres hores que preveu el 

Decret és obvi que no són les necessàries, 

però constitueixen —tot enfasitzant-ho— 

una base per a començar 

a treballar". 

—I de llibres què? 

—"Sí, evidentment hi ha manca 

de material. 

—Hi ha friccions entre el professorat 

catalanoparlant i no-catalanoparlant? 

—"En l'actualitat, el 43,5 % 

aproximadament dels nostres mestres 

parlen català. D'aquesta xifra 

RECICLATGE 

un 8 % correspon a professors la 

llengua d'origen dels quals no és el 

nostre idioma. Els mestres no 

s'abandonen a la seva sort sinó que 

s'han creat seminaris —regits per 

un equip assessor— que tenen per 

tasca ajudar i donar suport didàctic 

a l'expansió del català. 

Al mestre no-catalanoparlant se li 

encomana la tasca de cobrir les 

deficiències del sistema, i de tirar 

endavant les programacions educatives. 

Dades sobre el reciclatge a Catalunya 

IC de la UAB + ICE de la UB. 

1979-80 

alumnes matriculats cursos 

6.371 

1.289 

885 

1.049 

0.564 

360 

67 

45 

63 

535 

(2.070 no-catalanoparlants) 

(7.494 catalanoparlants) 

Nota: ICE de la 

títols 

demanats a 

través de l'ICE 

ICE-UB-113 

IC-UAB-230 

TOTAL 343 

UAB Girona 

IÇE DE LA UB Barcelona 

Tarragona

En un altre sentit, en l'actualitat 

hi ha 516 professors a Barcelona 

que només es dediquen al català, 8 a 

Tarragona i 7 a Girona. 

—D'acord, però també em referia 

al fet que s'han produït queixes per 

part de mestres catalans que hi ha 

gent de fóra amb problemes d'integració^— 

la qual està ocupant places 

a Catalunya, mentre que bastants 

mestres d'aquí resten sense lloc de 

treball. 

—"Sí, sí, pel nostre cantó fem 

tots els esforços per tal de solucionar 

aquesta situació, i considero que 

ja ho hem assolit en bon grau tenint 

en compte les nostres possibilitats. 

Però cal considerar que la cosa no 

depèn tampoc exclusivament de nosaltres. 

per altra part, crec que les relacions 

dels mestres catalans amb els 

provinents d'altres regions són de 

forma genèrica bones, i que la integració 

d'aquests va pel bon camí, 

sempre i quan hi posem, és clar, les 

bases perquè aquesta integració sigui 

possible". .. -" 

El parer de Rosa Sensat 

L'escola Rosa Sensat, una institució 

que continua tenint una gran 

importància en l'afermament del 

nostre idioma dins l'àmbit educatiu, 

també aporta la seva contribució al 

tema. 

"L'Assessoria de Didàctica del 

Català de 'Rosa Sensat' — ens manifesten— 

ha fet un gran esforç per tal 

que quan arribaria aquesta hora es 

pogués seguir endavant d'una manera 

planificada, ja que fins avui els 

mestres han hagut d'improvisar". 

—Del famós reciclatge, què en 

penseu? 

—"Hi ha pocs mestres que facin 

el reciclatge, i alhora també hi ha 

poca gent ben preparada que pugui 

fer les classes correctament." 

El pla de normalització de la llengua 

catalana del Sr. Max Cahner 

ataca de nou,. A Rosa Sensat tampoc 

n'estan massa contents, pel que 

sembla "ja que posar una data concreta 

és crear dificultats; és quelcom 

infantil. Malgrat les presumibles 

bones intencions, el problema 

de fons no es resoldrà amb mesures 

d'aquest tipus". 

La problemàtica resta, doncs, en 

suspensió forçosa. Les bones paraules 

de la Generalitat, respecte a ella, 

no són suficients per a arranjar la 

situació dels mestres de català, que 

podríem catalogar com a mínim de 

" dificultosa". La ja tòpica manca de 

competències —tots els homes del 

President no han arribat a provar 

encara el deliciós "caramel" promès 

per Suàrez a canvi de llur confiança—, 

unida a la correlativa manca de 

diners, i a una programació educativa 

bastant desgavellada, són "la 

mare dels ous". (Ja veurem què 

passarà el gener). No cal oblidar que 

el català no pot ser tractat com 

qualsevol altra assignatura o com un 

idioma estranger, tal com deixa entendre 

una recent —i limitada— 

declaració de la Generalitat sobre la 

unitat del nostre idioma, en la qual 

es diu que "per tal com existeix una 

única llengua que és comuna a catalans, 

valencians i balears, ha d'exis- 

tir una única assignatura acadèmica 

per a l'estudi d'aquesta llengua, 

amb programes i titularitat única a 

tot Espanya, així com existeix una 

única assignatura de llengua i literatura 

catalana a tot l'Estat". Seria 

necessari afegir al manifest que el 

català ha d'ésser també el vehicle 

generalitzat d'expressió i de comunicació, 

tant a les escoles, als "massmèdia",com 

al carrer, d'un poble, el 

nostre poble. 

El pressupost de la Generalitat 

per al 81 —que contempla, en concret, 

un total de 4.081 milions per 

als ensenyaments transferits— ha 

provocat globalment un refús per 

part de l'esquerra i contribueix una 

altra vegada a alimentar la rica saba 

de l'etern conflicte que "acarona" la 

vida política catalana d'avui. • 

TOTS ELS "TELEVISIUS" A PREUS BAIXOS 

A MfcS A MES CADA SETMANA UNA SUPER-OFERTA 

ASSEGURI LES SEVES COMPRES ESTALVIANT AMB EL NOSTRE SERVEI 

RESERVA JOGUINES 

MOTO 

RALLY 

CONGOST' 

NINA 

ROSAURA 

JESMAR 

93 cm. 

GERPLEX 

JOCS REUNITS 

GEYPER 

DE 25 

HELICÒPTER 

RESCAT 

MADELMAN 1 

MICROSCOPI 

AMB LLUM 

GRAINES 

S$ Passeig de Gràcia/34| Pi^rMai^àlíîOZ jébansGràlu 

f; Paseig de Fabra i Puig; 256 (toca.ht·a Virrei Amat)M 

I

Lo C.N. T. no ressorgiria mai més de les cendres del cas Scala. 

UN DOBLE JUDICI 

La darrera cita 

amb La Scala 

per FERRAN SALES 

El quinze de gener de 1978 la societat barcelonina es 

donava cita a la Scala. A la una del migdia d'aquell 

diumenge el restaurant i sala d'espectacles havia 

començat a cremar. Una fumarada negra s'aixecava 

cap al cel i els esforços dels bombers no pogueren 

impedir que quatre treballadors hi perdessin la 

vida. 

Dos anys i mig més tard la societat considerats presumptes responsables 

barcelonina es tornava a citar al voltant de la tragèdia. 

de la Scala, aquesta vegada, però, es Una llarga g història judicial j 

tractava de jutjar sis joves anarquistes, 

La 

h 

història judicial de la tragèdia 

32 

Scala, solament comparable a l'incendi 

dels magatzems El Siglo a començaments 

del segle, encara no s'ha tancat, i 

hom calcula que romandrà oberta durant 

molts d'anys. Fins i tot algú ha 

arribat a dir que la veritable història de 

la Scala mai no es tancarà, perquè mai no 

se sabrà la veritat. 

Els historiadors i la societat barcelonina, 

en intentar esbrinar els fets, caldrà, 

que comencin per saber que les 

primeres detencions que practicà la policia 

les va portar a terme quan encara no 

feia vint-i- quatre hores que havia començat 

l'incendi i quan encara no s'havien 

pogut trobar els cossos dels treballadors 

sense vida.

Comencen aquelles primeres detencions 

—fins a onze persones serien detingudes 

primerament— i comença la 

instrucció d'un sumari tan ple d'incongruències 

i d'irregularitats que farien 

trontollar les seves acusacions. Bona 

prova d'aquestes irregularitats judicials 

és aquella pistola de joguina, de plàstic 

platejada, que va recollir la policia i que 

es va adjuntar al sumari com una peça de 

convicció. Una pistola de joguina que un 

dels acusats, Francisco Javier Caiiadas, 

havia regalat al seu germà per reis d'aquell 

any 78. Aquesta pistola, que segons 

la policia era una prova de l'activitat 

delictiva del processat, arriba fins a 

ia taula dels magistrats, aquell 2 de 

desembre, durant el judici de la Scala i 

provoca mes d'un somriure. 

Un personatge anomenat 

Gambin 

Els espectadors del judici oral continuaven 

somrient a mesura que una i 

altra vegada es pronunciava el nom de 

Joaquim Gambin Hernàndez, un delinqüent 

habitual, infiltrat a les files de la 

CNT des del 1977, a Múrcia, i que 

provoca ja aleshores la caiguda de tot 

l'aparell anarquista de la regió. Joaquim 

Gambin, confident policial i alhora cenetista 

activista, és segons els defensors i 

els processats, el responsable directe de 

l'acció.- Ell va ésser qui va llançar els 

còctels després d'incitar els joves a 

fabricar-los. 

Joaquim Gambin Hernàndez, processat» 

amb ordre de recerca i captura, mai 

no va ésser dut a disposició judicial per 

aquest delicte, tot i que, des del dia de 

Fincendi de la Scala ha estat detingut 

sovint per la policia. Hi ha un afany per 

part de la justícia d'amagar Joaquin 

Gambin Hernàndez i d'explicar-nos la 

història de l'incendi de la Scala a mitges. 

Greus penes de presó 

La societat barcelonina, els mateixos 

processats, el públic que omplia de gom 

a gom la sala tercera del dret penal de 

l'Audiència Provincial de Barcelona, 

hauria pogut continuar rient durant tot 

el judici, si no fos que damunt dels 

acusats hi planejaven penes totals de 

nié de tres-cents anys de presó 

Unes penes molt greus que varen 

ésser mitigades a la tercera sessió del 

judici, quan el ministeri fiscal, a la vista 

de les declaracions, va creure molt més 

ajustat demanar solament seixanta-cinc 

anys en total. 

Én tot cas i al marge que els joves 

Prancisco Javier Canadas, José Cuevas, 

ûis Munoz García, Arturo Palma Segu- 

*a, Maria Rosa López Jiménez i Pilar 

Alvàrez Alvàrez, puguin ésser condemnats 

o no, el que mai se sabrà és la veritat 

de la tragèdia Scala. Mai no se sabrà, 

com diu el fiscal, si els veritables responsables 

van ésser aquest grup de 

joves que varen llançar uns còctels molotov 

tot sortint d'una manifestació 

anarquista contra els Pactes de la Moncloa. 

No, mai no és podrà esbrinar la 

veritat ni saber si en realitat, tal i com 

insinuen els advocats defensors, quelcom 

més que uns còctels molotovs 

van esclatar a La Scala el 15 de gener de 

1978. 

NO és un judici a la CNT 

En tot cas el judici Scala no ha estat 

un judici contra la CNT, tampoc no ha 

estat un judici contra els grups anarquistes. 

El judici Scala en realitat ha esdevingut 

un procés contra la mateixa policia, 

que ha instruït un dels sumaris més 

confusos, contradictoris i poc seriosos 

dels darrers anys. 

Al marge de les condemnes que han 

recaigut damunt dels joves anarquistes 

—greus condemnes— han recaigut 

damunt dels responsables de la instrucció 

d'aquest sumari. Aquesta darrera 

condemna ha estat signada per l'opinió 15 de gener de 1978: La Scala cremapels 

pública. 

quatre cantons 

La Scala encara en flames. La policia ja té onze detinguts 

33

Les cendres que sepultaren la CNT 

FRANCESC NAVARRO 

Quan el quinze de gener de 1978 

es cremava l'edifici de la sala de 

festes Scala i hi morien en el seu 

interior quatre treballadors, les 

cendres anaven a dipositar-se sobre 

un sindicat apolític de treballadors, 

la CNT, que en aquell moment començava 

a ser una força social que calia 

tenir en compte. La C.N.T., no ressorgiria 

mai més de les cendres de la 

Scala. 

Dels cent cinquanta mil afiliats 

amb què contava la C.N.T. en aquell 

moment, ara no en queden ni tan 

sols la desena part. Després de 

l'afer de la Scala la fugida va ser 

total. Els conflictes de Bimbo, gasolineres, 

transport i d'altres que van 

donar a la C.N.T. un cert prestigi i 

força sindical quedaren oblidats en el 

moment en què els treballadors 

tornaven a relacionar la C.N.T. amb 

una organització de bombes i pistoles. 

El dany va ser irreparable. 

La C.N.T. s'enfrontava, en el seu 

si amb una dura guerra de dues 

tendències: la sindicalista, que era 

la que dominava el comitè regional 

de Catalunya, i la que podríem ano- 

34 

Forta dels bergants 

menar "faista" provinent bàsicament, 

dels sectors de l'exili. El govern, 

i més concretament Martín 

Villa, va intentar en un primer moment 

utilitzar-les totes dues i, aprofitant 

l'apoliticisme de la C.NJ?, 

frenar l'ímpetu de les centrals sindicals 

lligades a partits d'esquerra, 

fins arribar a temptar Abad de Santillàn 

i més tard d'altres dirigents, 

que sempre els van girar l'esquena. 

Després d'aquestes negatives, la 

C.N.T. es va convertir en la bèstia 

negra de Martín Villa. Les caigudes 

de militants cenentistes se succeïen, 

i l'esforç brutal per part del Ministeri 

de l'Interior per tal de lligar la 

central anar co-sindicalista amb 

qualsevol incident violent de caire 

polític va donar els seu fruit amb el 

cas Scala. Quaranta -vuit hores després 

que l'edifici de la sala de festes 

comencés a cremar, la policia ja tenia 

culpables, Martin Villa potser ja 

els tenia molt temps abans. La policia 

se'n va anar al llit amb la tranquil·litat 

que dóna el deure complert. 

Martín Villa, també: la C.N.T. 

no ressorgiria mai més de les cendres 

del cas Scala. • 

Coses d'espanyols: l'espanyolada 

Ara resulta que es veu que sí, que volen inventar. 

Aquesta gent ha perdut les essències? Unamuno, un 

dels més forts entre els seus —una mena de Carlitus 

Sentís de la psicologia espanyola, potser la seva 

màxima expressió, un autèntic barret de rialles— 

havia sintetitzat perfectament la doctrina espanyola 

sobre la ciència i la investigació: 

Ca imbenten ellos! 

I ho va precisar amb l'exemple. I si en un moment 

d'al·lucinació, perfectament explicable d'altra banda, 

es va equivocar i va cridar 

Biba Pintelliguénsia!. ' " 

es va morir al cap de dos dies. "Un bel morir 

tutta una vita onora" diuen els italians, que són 

molt de la broma. , 

L'eterna doctrina espanyola sobre la investigació, 

sintetitzada pel rector de la universitat— sí, senyors: 

rector d'universitat— de Salamanca continua essent 

la mateixa, lògicament i inevitable: així, més de mig 

segle després del "Ca imbenten", quan els sàtrapes 

RAMON BARNILS 

universitaris demanen augment de sou, el ministeri 

corresponent els diu que sí, però que per no molestar 

la resta dels subjectes els diran que no. L'augment el 

rebran disfressat de complement econòmic destinat 

a la investigació. Tinc els papers: molt complets, 

demanant tots els detalls sobre la investigació que es 

pensa portar a terme amb els diners complement. 

Una espanyolada modèlica. 

Quan tinguem publicacions catalanes ens ho passarem 

d'allò més bé, amb les espanyolades. Cada 

publicació hi tindrà una secció dedicada, tal com les 

publicacions espanyoles dediquen espais a acudits 

d'andalusos, gallecs, catalans i d'altres. De material 

no eh faltarà, a fe que no, entre el del moment i el 

recuperable. Els més divertits seran els dels espan-, 

yols d'origen basc com l'Unamuno, andalús com el 

Guerra, gallec com el Fraga; català com el Melià, que 

diu que durarà poc en el càrrec; vet aquí una dita 

d'espanyol: que no ho veu, que ja està acabat abans 

de començar?

On és en Joaquim Gambin 

ISIDRE AMBROS 

Èl gran absent d'aquest judici i 

peça clau del procés és, sense cap 

mena de dubtes, en Joaquim Gambin. 

Però, qui és aquest personatge 

anomenat "el Grillo"? 

Murcià, d'una edat aproximada 

de cinquanta anys, sabater, comerciant 

i solter. Joaquim Gambin Hernàndez, 

"El Grillo", és un antic 

conegut de la policia, amb un currículum 

delictiu que comença l'any 

1947 i amb un total de vint-i-vuit 

condemnes. Cal dir, però que 

d'aquest Gambin al militant cenetista 

hi ha un gran abisme. 

A finals de l'any 1977, un grup 

armat de la CNT és detingut, i amb 

ell en Joaquim Gambin. La presó 

serà el seu llançament a la fama, a la 

popularitat. Més endavant va ser 

traslladat a la presó Model de Barcelona, 

allà va conectar amb en 

José Cuevas Casado—un altre dels 

inculpats en el cas Scala—. Després 

vindria la seva popularitat dins de la 

CNT catalana, la qual aniria "in 

crescendo" fins al luctuós afer de la 

sala de festes. El dia següent del 

succés, "El Grillo" havia desaparegut 

de la ciutat, ningú no sabia on 

era aquell personatge misteriós que 

segons els acusats va ser el principal 

inductor de Tacte. 

Ben al contrari de tot el que es 

podia suposar, i malgrat l'ordre de 

captura que la policia va dictar contra 

ell, en Gambin circulava tranquiÜament 

pels carrers de Barcelona. 

Fins al punt que va ser detingut 

al llarg d'una manifestació en favor 

de l'eterna "Apala"; al cap d'unes 

hores tornava a estar en llibertat. A 

la localitat d'Elx, el vint-i-set d'octubre 

de 1979, la policia va detenir un 

home anomenat Manuel García 

Gómez, acusat d'intentar dura terme un 

desfalc en una oficina del Banc Exterior 

d'Espanya. Aquest home no 

era altre que en Joaquim Gambin 

Hernàndez. A partir d'aquesta detenció, 

"El Grillo" va ingressar a la 

presó amb una condemna de tretze 

anys. Abans, però, el cinc de març 

del mateix any la "Hoja del Lunes" 

de Múrcia publicava una esquela en 

la qual es notificava la mort d'en 

Gambin, a causa d'un accident de 

carretera. Sembla ser, però, que la 

víctima d'aquest accident no era 

altra que en Joaquim Gambin Hernàndez, 

oncle de l'acusat en el cas 

Scala. El vint-i-quatre de juliol 

d'enguany el diari "abertzale" Egin 

publicava la notícia de la mort d'en 

Gambin, víctima d'un escamot llibertari, 

per ser un provocador i un 

confident de la policia. 

LOTERIA BINGO 

"CHICOS". 

CUINA MÀGICA 

"BREKAR". 

BABY PUPITAS 

"TOYSE". 

NINA NANCY 

"FAMOSA". 

NINA ROSAURA 

"JESMAR" 93 cm. 

NINA JESMY MAMA 

42 cm. 

TRAGABOLES 

"BREKAR". 

PISTA LOOPING 

í'PILEN". 

COTXE ALFA ROMEO 

DIRIGIT RADIO 

"IMPORTACIÓ" 

ASTRONAU M-7-X 

"MADELMAN", 

Finalment, i després d'un període 

de silenci, tornen els rumors que en 

Joaquim Gambin és viu i que es 

passeja tranquil·lament pels carrers 

de la vila d'origen, encara que ara ha 

canviat, totalment, la seva fesomia; 

s'ha tenyit el cabell, i va tot mudat. 

Mentrestant, sis persones hauran 

estat condemnades sense saber ben 

bé si són culpables o innocents. • 

TREN H. O. BLAU 

AMB XIULET 

"VALTOY". 

FUTBOLÍ 

SOBRETAULA 70x40 

PORTANENS PALLA, 

"PICO". 

METRALLETA ESPACIAL 

"GALÀXIA 

CAMIÓ BOMBERS 

"CEFA" 

MOTO 

RALLYE 

CONGOST 

NINA CELESTE 

"B. B." 95 cm. 

35

Agendes en català... ara! 

...vet aquí tota una família d'agendes en català. 

Qualsevol us ajudarà tot l'any a reforçar la vostra memòria. 

Minuciosament pensades per fer-vos un bon servei. 

Totes aquestes agendes en català són productes de la casa 

^ Demaneu-les a la vostra papereria 

r» cigenda 

"inocam PLAÍ 

90 x 160 mm (butxac 

Simple, elegant, estilitzad; 

amb tot el que cal per a ser v 

bona agenda. 

En pells i plàstics de diversc 

qualitats i colors. 

agenda 

cam 60 

145 x 198 mm 

De fulls canviables. 

Molt adequada per portar-la 

cotxe; útil igualment al desp; 

o a casa.. 

En pell de cabra i plàstics. C 

lors seriosos. 

agenda 6o: 

97 x 125 mm (butxaca 


Aquesta ja hi era l'any passat 

i l'altra... fou la primera. Cad; 

any més utilitzada i més de 

manada. 

En pells i plàstics de diverse 

qualitats i colors. 

4 Agenda _ _ & 

mulhFin oc 

200 x 245 mm 


Si us agrada una agenda an 

capacitat, aquí la teniu. Còrr 

da i espaiosa, us farà un ! 

servei.

Manilla d'oros 

Contra llibres, 

demagògia 

IGNASI RIERA 

Expert com sóc en demagogs, 

dels quals n'hi ha reserva de la bona 

als meus indrets quotidians, no caldria 

cridar-los a capítol i que ens 

parlin de llibres? Com més grossa la 

diguin, millor. Perquè els demagogs, 

que sempre empenyen la història 

cap a la prehistòria, amb lúcida 

visió de cranc, us diran que el llibre 

és la metzina dels intel·lectuals contra 

el poble indefens. I que el llibre 

reflecteix les passions d'una burgesia 

poderosa, cruel, catalana i catòlica, 

sempre disposada a fer holocauste 

del poble-popularment-popular. 

Més: els demagogs us diran 

que el llibre en català, a més, discrimina, 

escrit en llengua de l'opresor, 

i que correspon al castellà, llengua 

oprimida, un espai il·limitat. 

Finalment, el demagog us dirà 

que el llibre és de preus prohibitius 

(cosa no casual, ja que d'aquesta 

manera el poble se'n sent allunyat, 

marginat, exclòs, malferit...). 

La conclusió, quan surts d'una 

tertúlia demagògica, és que ets un 

malparit, si vius del llibre; i un 

malnascut per part de pare i mare si 

a més fas llibre en català. Tímid, 

oposes als sacerdots populistes que 

la benzina... S'indignen. El poble no 

gasta gasolines en,va. Si té cotxe és 

com a exigència per poder fer reunions 

(de concentració nacional!) o 

Per projectar, en el terrenito, les 

conquestes de la societat socialista. 

Tanmateix, jo insisteixo en la pro- 

Posta: £per què no determinem el 

P r eu dels llibres mitjançant uns puntets 

al·lusius al preu de la benzina 

Súper —de la normal, si es tracta de 

Nibres populars? Un detall ínfim 

com aquest demostraria que si l'Autopista, 

de Jaume Perich, valia 75 

pts. quan la Súper costava a 11 

pts./litre, ara el llibre costaria 395 

pts. Ep!, i ningú, d'entre els que 

deixen de comprar llibres pel preu, 

deixen d'omplir el dipòsit... pel 

preu. 

Tot això hauria de servir d'introducció 

a una exigència: una llei del 

llibre català, un suport a la nostra 

producció cultural i editorial (i que 

els demagogs rebentin d'empatx de 

bilis). Tinc la lamentable impressió 

. que repeteixo una mateixa consideració 

d'ençà que tinc accés al paper 

imprès (i sóc fill i germà d'impressors, 

m'han apamat a cíceros): podem 

funcionar com a cultura petita 

si els que ens manen observen les 

regles del joc. Fa tretze anys que 

vaig a la Franfurter Buchmesse i fa 

tretze anys que descobreixo, atònit, 

amb un pam de nas, que les cultures 

petites funcionen, gaudeixen de bona 

salut, no se senten indignes i 

emprenyen els senyors Ronald Reaga 

de les cultures grans. Davids 

avesats a foradar Goliats tanoques, 

les cultures petites (que també tenen 

enemics anteriors i salvadors, 

que són encara pitjors que els enemics 

declarats, disposats a redimirlos 

del vici del localisme) s'obren a 

la Història amb la tafaneria de qui 

Ignasi 

Riera 

viu la història, i a l'atlas universal 

amb la seguretat que dóna un coneixement 

exhaustiu de l'atlas local 

(amb vins, i formatges, i savis de 

Villatrista, i clubs, i fundacions, i 

inquisició autonòmica). 

Jo us confessaré que cada dia em 

torno més xovinista, que cada dia 

m'estimo més la meva "dissortada" 

circumstància, que proclamo la fe en 

un futur de poble petit, que els 

regalo totes les institucions culturals 

(o esportives) amb l'adjectiu 

"reial". A canvi, els demano el dret a 

viure sense immodèsties grolleres, 

sense pretensions imperialistes, però 

amb biblioteques ben farcides, 

amb suports que ells donaven a la 

bajanada de la premsa immòbil del 

"movimiento", amb informació gratuïta 

i eficaç sobre els llibres catalans. 

Com a torna, els regalem els 

que han parit el decret de bilingüisme 

al País Valencià i una dotzena de 

botiflers (que sempre els serviran de 

governadors civils o d'àrbitres de 

boxa). 

0 sigui: que a tots ens convé 

recuperar el prestigi i l'humor de 

saber que els llibres ens són indispensables. 

Col·lectivitat, llar, petita 

pàtria, reserva d'indis (encara no 

extingits). 

37

NW HA ce 

i De *of/oj. 

EL C3U€ 

A NO BA/X^ CEL 

ÇN LA 

£2lrl^ 1^ u, UU,A. w w .s^J^tA 

iÀ TE 

reeo foc veis 

'^PARADA D 1 

^ CAM6UL VM PLA D 1 

A M í 

^ .L ^ {3( XOCOLATA 

PAcejAuT AMB 

STÈTE.S SU6.-ÍÍ.F/W BUFAHPEi.'

Tot un equip peballa ara en la realització d'obres noves. 

DICCIONARIS, GEOGRAFIA COMARCAL, ATLAS UNIVERSAL... 

La Gran Enciclopèdia no 

s'acaba aquí 

ISIDRE AMBROS 

Més de deu anys de patiments i de maldecaps queden 

enrera. Tretze mil pàgines de text, gairebé quaranta 

mil il·lustracions i prop de tres mil mapes i 

fotografies aèries han fet que la Gran Enciclopèdia 

Catalana sigui una realitat. Però no una realitat 

tancada, sinó tot el contrari, car només representa 

el primer pas d'un llarg camí que cal recórrer. 

El proppassat mes d'octubre el 

director de la Gran Enciclopèdia 

Catalana, Joan Carreras i Martí, 

afirmava, en adreçar-se als subscriptors, 

que amb aquest darrer volum 

es tanca una etapa i alhora 

se n'inicia una altra que esperem 

que sigui encara més fecunda. 

Es que hi ha obres que s'han de 

fer perquè són necessàries, perquè 

cal assolir una normalització. I, a 

més, s'ha de tenir en compte que 

moltes vegades els editors no s'atreveixen 

a tirar endavant segons 

quines obres, a causa de la problemàtica 

rendibilitat que comporten. 

^ Una vegada acabada la Gran Enciclopèdia 

quins projectes hi ha en 

perspectiva? 

En primer lloc continuar la publicació 

de diccionaris bilingües en la 

línia del que ja s'ha editat fins ara, és 

a dir el Diccionari Francès/Català-Català/Francès, 

que tan bona 

acollida ha tingut. Respecte a això, 

haig de dir que els que estan més 

avençats són els d'anglès i d'alemany. 

A més, s'ha de pensar que els

diccionaris són unes eines molt vàlides 

per a una llengua que pretén 

assolir uns certs nivells de normalització 

com és la nostra. 

Per una altra banda pensen continuar 

amb l'edició, distribució i difusió 

d'El Correu de la UNESCO, 

revista internacional que, entre nosaltres, 

està aconseguint aquella 

sincronia tan necessària i imprescindible 

entre la data que duu i la 

real. 

També hi ha el projecte d'editar 

un Atlas Universal, complement 

de la ja enllestida Gran Enciclopèdia 

Catalana. Encara que, de 

moment, això només és un projecte 

en estudi, que està previst que vegi 

la llum pública l'any 1983. Es pot 

anticipar, però, que l'esmentat atlas 

estarà centrat, en gran manera, en 

•els Països Catalans. A més, voldria 

insistir en allò que t'he dit abans, o 

sigui que és un complement de la 

Gran Enciclopèdia car aquesta està 

desprovista de mapes físics. 

Carreras Candi com a exemple 

Una altra empresa editorial que 

està prevista dur a terme com més 

40 

aviat possible és una Gran Geografia 

Comarcal de Catalunya. S'ha 

de dir, però, que aquesta obra els 

membres de la Fundació Enciclopèdia 

Catalana ja s'ha l'havien 

plantejada abans d'acabar d'editar 

la Gran Enciclopèdia. Amb la 

Gran Geografia el que es pretén és 

ajudar a abastar i a ampliar uns 

coneixements més profunds a l'entorn 

del nostre país, mitjançant la 

superació i ampliació de la informació 

comarcal que ja subministra la 

Gran Enciclopèdia. Pensem que 

es necessari explicar Catalunya, les 

seves comarques i sub-comarques. 

Així, per exemple, a la primavera 

començarà a sortir el primer volum, 

que parla d'Osona i del Ripollès. 

Doncs bé, primer hi haurà una descripció 

general de la comarca en si, 

després s'explicarà, amb tota mena 

de detalls, les subcomarques que hi 

hagi dins l'esmentada comarca i, per 

finalitzar, es durà a terme una acurada 

descripció de tots i cada un 

dels municipis que conformen aquella 

comarca. 

Dit amb d'altres paraules, serà 

PER PROMOCIONAR PUBLICACIÓ 

CATALANA 

NECESSITEM 

2 VENEDORS/ERES 

Amb responsabilitat i iniciativa. 

Imprescindible que parlin català 

Possibilitat d'ingressar 50.000 ptes. 

mensuals. 

Feina totalmente dirigida. 

INTERESSATS, TELEFONEU AL 243 79 05, 

DEMANEU PER SRTA. CARME 

una espècie de Geografia General 

de Catalunya? 

Efectivament, serà una obra molt 

semblant. El que passa és que actualitzada 

i amb una il·lustració totalment 

idèdita, només haig de dir 

que ja ens hem posat en contacte 

amb diversos fotògrafs per tal que 

vagin fotografiant els racons més 

insòlits a la vegada que representatius 

de la nostra terra. 

Voldria afegir que la Gran Geografia 

Comarcal de Catalunya 

constarà de disset volums, més petits 

que els de la Gran Enciclopèdia 

i, lògicamente, amb un llenguatge 

molt més amè. Fins al punt que 

estem convençuts que és una obra 

que pot fer un gran servei per ajudar 

els immigrats a comprendre i conèixer 

Catalunya, a la vegada que pot 

ser una eina molt útil per a les 

escoles. 

I no és possible que es pequi 

d'una visió molt barcelonina? 

No, això és pràcticament impossible, 

des del moment que els col·laboradors 

que la duran a terme són 

gent que viu a la comarca sobre la 

qual ha d'escriure. Aquí, a Barcelona, 

l'únic que es fa és coordinar la 

feina que se'ns envia. 

En un principi, però, la Gran 

Enciclopèdia Catalana sembla 

ser que tenia molts problemes 

econòmics. Amb tots aquests projectes 

no es pot repetir la història? 

Es pràcticament impossible. Si 

que és veritat que en un principi, 

durant els cinc primers anys van 

haver-hi veritables problemes econòmics, 

fins al punt que la publicació 

es va veure seriosament amenaçada. 

Però després, i mercès a 

aportacions particulars i a una més 

bona gestió, es van anar superant els 

números vermells. 

Fundació Enciclopèdia 

Catalana 

Al llarg d'aquest any, en què la 

Gran Enciclopèdia Catalana 

resta enllestida, l'empresa editora 

va decidir convertir-se en una fundació: 

la Fundació Enciclopèdia 

Catalana. Això només ha estat 

possible gràcies al fet que tots els 

accionistes han cedit tant el capital 

com tots llurs drets. Així, doncs, 

Tesmentada Fundació es va poder 

constituir com a tal el proppassat 

dia vint-i-dos de juliol d'enguany.

L'objectiu essencial d'aquesta 

fundació és assegurar que projectes 

com el de l'Enciclopèdia 

Catalana tirin endavant i es 

converteixin en realitat. Es per 

aquest motiu que promou estudis 

i investigacions sobre diferents 

aspectes de la cultura catalana. 

Per altra banda, també 

els dóna suport, els edita i els 

difon, sempre per tal de contribuir, 

tant com pugui a la recuperació 

de la nostra cultura. I és en 

aquesta tasca, que esmerçarem 

des d'ara tots els nostres esforços. 

S'ha de dir, que el patronat de la 

Fundació està format per Antoni 

Forrelad (president), Joan Casablancas 

(vice-president), Joan B. 

Cendrós (vice-president), Joan 

Martí Mercadal (vocal)i Antoni Perramon 

(secretari). Mentre que els 

membres executius són Ferran Arino 

(gerent) i Joan Carreras i Martí 

(director general). 

Precisament en una data tan assenyalada 

com és la de l'Onze de 

Setembre, la Fundació Enciclopèdia 

Catalana definia la Gran 

Enciclopèdia com la suma de tres 

grans obres: el Diccionari General 

de la Llengua Catalana, l'Enciclopèdia 

General Universal i 

l'Enciclopèdia dels Països Catalans. 

Respecte a la primera, cal dir 

que el Diccionari Fabra, malgrat 

ser una obra admirable, va ser 

enllestit l'any 1932 i, d'aleshores 

ençà la tècnica i la ciència 

s'han desenvolupat d'una forma 

ràpida i tan extensa que tota la 

seva terminologia no estava inclosa 

dins el Fabra. És per això, 

principalment que la Gran Enciclopèdia 

sempre ha tingut molta 

cura en la fixació i determinació 

del vocabulari científic actual. 

Pel que fa referència a la segona 

gran obra, l'Enciclopèdia 

Universal, cal dir que s'havia de 

subministrar als habitants d'arreu 

de Catalunya la possibilitat 

de poder informar-se en català, 

de tot aquell ampli ventall de 

coneixements que tot ciutadà de 

qualsevol lloc del món té dret a 

tenir. Des del seguiment dels 

esdeveniments més importants 

úe política mundial fins als darrers 

èxits del món de l'esport o 

de l'espectacle. Sense oblidar, 

El volum número 15 clou la Gran Enciclopèdia. 

per un altre cantó, el desenvolupament 

de l'home a través dels 

anys i de la història. Segons els 

seus promotors, l'Enciclopèdia 

ha volgut ésser humana, i el seu 

centre d'interès ha estat l'home i 

el món on l'home desenvolupa la 

seva activitat. 

L'Enciclopèdia dels Països 

Catalans és la tercera gran obra 

que complementa la Gran Enciclopèdia. 

Pensem que calia recollir 

i aplegar tota la informació, 

dispersa en innombrables obres, 

de vegades encara en els arxius i 

els fitxers dels erudits, sobre el 

passat i el present de les terres 

de parla catalana. S'havia de fer 

per tal de conservar la memòria 

col·lectiva d'un poble alhora que 

es facilita el retrobament de la 

pròpia identitat, enfosquida i 

desfigurada durant molt de 

temps. 

La premsa també és present 

a la Gran Enciclopèdia 

Un dels trets més característics 

de la Gran Ebciclopèdia és que la 

seva redacció està caracteritzada 

pel fet que representa que els articles 

són fruit d'una tasca de síntesi i 

d'elaboració pròpies, de manera 

que en el context del que solen ser 

aquest tipus d'obres, és d'una originalitat 

excepcional. A més, els articles 

van signats pel seu autor, és a 

dir que es fan, directament, responsables, 

Una altra de les particularitats 

d'aquesta enciclopèdia és 

que la premsa catalana també hi 

és present. I no només la que es 

fa al Principat, sinó que també hi 

ha la premsa que es realitza a les 

Illes, al País Valencià i a la Catalunya 

Nord. A més d'això, però, 

també hi ha la premsa més 

important d'arreu del món, però, 

llavors sí, seguint allò que anomem 

la teoria dels cercles concèntrics. 

Aquesta teoria, té com a 

punt de partença tot l'àmbit de 

parla catalana. El segon cercle comprèn 

tota l'àrea d'influència mediterrània. 

I el tercer cercle implica la 

resta d'Europa. A partir d'aquí es va 

produint una relació de proporcionalitat 

ente la longitud del radi del 

cercle i el tractament concret del 

tema en qüestió. •

Cultura en joc JOSEP Ma. CARANDELL 

Fa uns dies, un grup de personalitats 

científiques catalanes ha signat 

un document en el qual demanen 

la urgent transferència a Catalunya 

—i a les altres comunitats 

autònomes— de totes les matèries, 

relacionades amb la ciència, i 

denuncien, una vegada més, la 

inexistència d'una política científica 

en l'Estat Espanyol. Entre els 

signants figuren els catedràtics 

Boles, Font Altaba, Fontboté, Laporte, 

Oró, Solé Sabarís, Subirana, 

Tarradell, Carmina Vigili i el 

president del Parlament, Heribert 

Barrera. Segons la noticia de 

premsa, aquesta declaració està 

oberta a les adhesions de tots els 

investigadors. Recordant la manca 

de política científica, subratlla la 

"incapacitat o manca de voluntat 

per definir-la, fomentar-la i coordinar-la 

dins del context democràtic 

i constitucional del país, tasca 

en la qual els polítics i científics 

han de comprometre's conjuntament". 

El document assenyala que 

"Catalunya, en l'exercici de la sobirania 

que en aquest camp li concedeix 

l'Estatut, ha de reclamar 

que les transferències en matèria 

d'investigació de l'Estat a la Generalitat 

siguin totals i no parcials", 

considerant que "el caràcter universal 

de tota activitat científica no 

està en contradicció amb una vinculació 

concreta i directa dels científics 

i dels centres d'investigació a 

la comunitat en què viuen". El 

comunicat insisteix també que la 

investigació és essencial per al benestar 

i l'autonomia d'un poble, 

car, sense ella, un país està hipotecat. 

42 

CIÈNCIA I 

ADMINISTRACIÓ 

La setmana passada mateix, el 

científic C. Bidón-Chanal publicava 

a "El Periódico" un article —"La 

Per la ciència 

ciència i els seus destinataris"—, 

on comentava el col·loqui internacional 

sobre l'organització de la 

investigació científica, convocat 

per La Caixa amb motiu de la 

inauguració oficial (encara que no 

al públic) del nou Museu de Ciència 

del Tibidabo. Bidon-Chanal, 

amb humor agre, resumia les ponències 

del col·loqui en el sentit 

que totes, en última instància, 

feien dependre de l'Administració 

la solució final dels seus propòsits, 

i comentava que l'Administració 

estava representada en la reunió 

pel director general de política 

científica del Ministeri d'Universitats 

i Investigació, doctor Marcos 

Rico, el qual, com a demostració 

de la política estatal, no participà 

en cap dels col·loquis, llevat d'aquell 

en què ell mateix hi intervenia, 

i en el qual declarà que pròximament 

apareixerien en el BOE 

uns plans sobre política científica, 

sobre els quals res no podia dir, ja 

que "havia oblidat els papers a 

Madrid". " 

FUGIDA DE CERVELLS 

Esmentaré, en tercer lloc, la 

declaració del doctor Oró, col·laborador 

de la NASA, segons la 

qual es podria veure obligat a retornar 

als EUA, acceptant la invitació 

que la NASA li ha fet, si no 

s'acaba de concretar l'esmentada 

transmissió de competències de 

l'Estat a la Generalitat. Josep Pernau, 

uns dies després, publicava 

un article sota el significatiu títol 

de "Good bye", professor Oró", en 

el qual deia que els científics són, 

per regla general, extra-terraquis 

sense pàtria, l'únic déu dels quals 

és la Ciència. També el Dr. Oró 

hagué de fer un dia les maletes, 

abandonar Catalunya i marxar a 

fer les Amèriques... però retornà a 

la seva Lleida natal quan va veure 

que l'autonomia catalana feia possible 

una tasca positiva en el petit 

país, i saludà esperançat l'esdevenidor 

quan baixà de l'avió: "Posaré 

els meus coneixements i la meva 

experiència científica al servei de 

Catalunya", amb una ingeuïtat només 

imaginable en un científic. Ara 

ja parla de tornar-se'n. 

"CIÈNCIA" REVIgTA CA- 

TALANA DE CIÈNCIA I 

TECNOLOGIA 

En aquest lamentable panorama, 

apareix una revista, "(Ciència)", 

dirigida per Joan Senent- 

Josa, en el primer número de la 

qual, del juliol-agost d'enguany, es 

deia que volia ser la continuadora 

de la primera "Ciència", publicada 

els anys 1926 al 1933, i en el tercer 

número, que acaba de posar-se a la 

venda, s'editorialitza l'esmentada 

necessitat dels traspassos a la comunitat 

catalana. És un signe de 

moderat optimisme el fet que 

aquesta revista —tan ben realitzada 

en tots conceptes— pugui aparèixer 

actualment. Es de témer, 

però, que la voluntat del petit 

nombre de persones que suporten 

aquesta publicació no sols es trobi 

amb les reticències de l'Administració, 

sinó també amb les de la 

Generalitat, i el que és pitjor, amb 

la desídia de la gent. Es evident 

que aquell entusiasme dels obrers, 

poso per cas, que els duia a principis 

de segle al Mentora Alsina els 

diumenges al matí per tal d'iniciarse 

en les pràctiques científiques, 

ha desaparegut o s'ha convertit en 

la dèria de les travesses futbolístic, 

i, el que és més impressionant, el 

cas de la intel·lectualitat que ha 

substituït l'interès per la cultura i 

el pensament científic per les pràctiques 

astrològiques ò el joc de les 

piràmides.

Cinema 

"La ciutat de 

les dones" 

ALTONI KIRCHNER 

Al darrer festival de Cannes, Federico 

Fellini presentava la seva 

pel·lícula, "La città delle donne" 

amb aquestes paraules: "El meu 

film és la xerrameca pròpia de 

després de dinar d'un home una 

mica begut. És una faula sobre 

les dones d'ahir i d'avui, explicada 

per un home que no pot pas 

conèixer la dona, perquè està en 

ella mateixa, com la caDutxeta 

vermella errant en el bosc. És un 

somni i el film utilitza el llenguatge 

simbòlic dels somnis. 

M'agradaria que hom veiés el 

film sense deixar-se enlluernar 

per la temptació de comprendre". 

Un cop escoltat això, el primer 

que vàrem pensar, a Cannes, era de 

no parlar-ne més, i de veure el film, 

tenint cura de no deixar-nos enlluernar 

per les significacions que hi 

poguéssim trobar. Però això no és 

possible. Hom hi veu la mà del 

director que satiritza les feministes, 

que intenta penetrar dins de l'univers 

de la dona, sense assolir-ho 

plenament. El mateix Fellini diu: 

"Per a mi, dir davant la dona, 

"no sé res d'ella", roman una 

necessitat vital". 

El cinema de Federico Fellini 

sempre ha estat condicionat per les 

dones. Elles han estat el misteri, el 

núte, la diferència, la fascinació, el 

desig de conèixer, la mirada per 

veure's un mateix. Sembla com si les 

dones ho fossin tot per a en Fellini. 

"Em sembla que el mateix cinema 

és en si mateix fembra, amb 

ta seva alternança de llum i obscuritat, 

tot esperant que la vida 

arribi de la pantalla... hauríem 

d'anar al cinema amb la innocència 

d'un fetus". 

El "metteur en scène" més barroc 

del món ens dóna una nova (?) 

Saleria de personatges amb un vestoari 

esplendorós i a la vegada ridícu 

l, amb uns colors impressionants i 

^s fabulosos decorats instal·lats a 

Marcello Mastroianni i dues mil sis-centes dones en la derrera pel·lícula de Fellini. 

Cinecittà. Marcello Mastroianni és 

el protagonista principal, un home 

perdut en unes civilitzacions d'Amazones 

on regna el matriarcat. 

Faula política i pamflet al·legòric. 

Un film extremadament costós —el 

pressupost va passar de 408 a 646 

milions—, va exigir dos anys de 

preparació i el rodatge, interromput 

alguna vegada, va allargar-se durant 

set mesos. La idea argumental podria 

resumir-se com una mena de 

"Marcello al país de les dones". És 

com una epopeia al voltant de l'anatomia 

femenina. Una celebració de 

la dona-sexe, en el transcurs de la 

qual hom pot veure un professor ferse 

violar en un congrés de feministes. 

Abans d'escriure el guió Fellini 

va tenir contactes amb moltes escriptores 

feministes, per exemple, 

amb Germaine Greer, l'autora de 

"La femme eunuque". Algunes, 

confessa el realitzador, li han escrit 

algunes pàgines. Va demanar a moltes 

feministes de participar en el 

film i varen acceptar. Les va escoltar 

amb respecte i simpatia, sense cap 

esperit polèmic. En arribar el moment 

de rodar el film, de filtrar tot el 

que havia après mitjançant l'expressió, 

la solidaritat iTesquivesa 

que ell havia tingut pel destí de la 

dona en tant que home de la seva 

època, tots aquests elements han 

estat cínicament transformats —segons 

va confiar-nos el mateix autor— 

en material plàstic, en il·luminacions, 

colors, maquillatge. No, 

en Fellini no complaurà pas a les 

feministes, sinó que succeirà tot el 

contrari. Per a l'autor d'"Amacord" 

o de "Casanova", el drama no ha 

estat, per exemple, l'opressió denunciada 

per les feministes abans 

de rodar el film, sinó per saber com 

hauria d'iüuminar l'ull esquerra 

d'aquella dona. 

La caricatura —que farà cruixir a 

més d'una espectadora sensibilitzada 

o no— de l'univers femení no 

arriba per una via directa o dialectal 

sinó per una certa acumulació, una 

certa condensació, però l'autor italià 

no ha volgut, aparentment, falsificar 

els rituals feministes, les inventives 

contra la "falocràcia", la distinció 

entre sorolls mascles i sorolls 

femeues, les temptatives de creació 

de noms per al sexe femení, diferents 

de les apel·lacions porques o 

brutals que li han donat els homes... 

"Aquest rumor de rebel·lió, 

aquestes proclamacions d'hipotesi 

que s'anul.len les unes a les 

altres, aquest món femení en 

agitació, mediocre quan es converteix 

en una corporació o en 

una categoria, patètic en la seva 

desmesurada efervescència, és 

vital com l'aigua, i, com l'aigua, 

corre en riuades, anegant tots 

els espais: és el tremolament de 

terra, el caos del naixement 

d'allò que és nou". 

Les dues hores i vint minuts pesen 

una mica. Algú dirà i amb tota 

raó, que aquest Fellini té moltes 

coses que ja hem vist en altres obres 

precedents. És ben veritat. Hom 

sempre espera l'obra mestra de qui 

sap que ho pot fer, i en aquest cas no 

ha estat aconseguit, però "La città 

delle donne" és un film que s'ha de 

veure, encara que sols sigui per 

poder-lo discutir. H

"El mal de la joventut" un text dens, agre i difícil, i un bon treball de Jordi Mesalles. 

Teatre 

DE LA SEGONA 

CAMPANYA DE " LA 

CAIXA" 

ANTONI BARTOMEUS 

El primer que a un se li acut en 

acabar-se la segona Campanya de 

Teatre de la Caixa, és l'enorme 

quantitat d'incògnites que ha deixat 

plantejades, i a partir de les quals 

pot qüestionar-se gairebé tot. És 

lògic que accions d'aquest tipus posin 

en evidència les inseguretats 

d'aquesta mena de trencaclosques 

(trencacolls, a vegades) que resulta 

ser el fet teatral en aquest país. I, a 

més, les hi posen de cop, perquè no 

hi hagi escapatòria possible. Només 

entenent-ho així es pot comprendre 

la pila de dubtes que han anat sorgint 

al llarg de les sessions del 

Regina. 

Donant per vàlida la Campanya 

(si .neguem la premisa major, el 

sil·logisme se'n va en orris, i no és 

això) perquè ho és, perquè ha permès 

fer uns treballs que s'han pogut 

veure i que probablement es continuaran 

veient, i perquè un no creu 

massa sa voler posar bastons a les 

rodes de ningú, tampoc no cal dissimular 

algunes casualitats clares en 

íl conjunt de les obres presentades. 

Verbigràcia primera: el dèficit 

d'autors catalans. Verbigràcia segona: 

la propensió a la transcendència. 

Verbigràcia tercera: moltes vacil·lacions 

a l'hora de motivar l'espectador. 

44 

No és un plec de càrrecs. Són, 

només, símptomes. Símptomes que 

es poden fer més o menys greus, si 

pensem que la Campanya anava 

adreçada, en certa manera, a grups 

"de base", i que els muntatges que 

hem vist aquests dies tal vegada 

tinguin alguna cosa de representatius. 

No pot ser un plec de càrrecs 

contra la Campanya, que té unes 

normes, un jurat i una utilitat (per 

entendre'ns). Que entre la pre-selecció 

i la selecció s'hagin perdut 

obres d'Àngel Guimerà, Pedrolo, 

Vidal-Alcover i Vicent Andrés Estellés, 

pot ser més o menys sorprenent, 

però cap nom d'autor garanteix, 

ell tot sol, un muntatge interessant. 

Tal i com funciona la Campanya, 

un pot considerar si s'ha 

avorrit o no, o pot anar pensant si 

amb aquest teatre anirem gaire 

lluny. El que és greu, en tot cas, és 

que no s'hagin presentat bons muntatges 

d'autors del país, o que els 

grups vagin prescindint dels textos 

catalans. Aquests són els símptomes 

preocupants. 

Una altra cosa és suggerir (i, per 

mi, suggerit queda) que els responsables 

de la Campanya pensin la 

possibilitat de primar d'alguna manera 

una certa atenció als nostres 

autors; sobretot, potser, si fossin 

inèdits. Es tractaria, doncs, d'augmentar 

l'eficàcia, no de restar res. I, 

en aquest sentit, el fet que els dos 

únics autors catalans presents en la 

selecció hagin estat noms poc "consagrats", 

com són els de Josep 

Ramon Bach i Eduard Delgado 

(prescindim, ara, del resultat: erena 

la selecció), no es pot pas llençar. 

Li caldria, però, a qui correspongui, 

seure i esmolar la imaginació abans 

d'endegar la Campanya següent. 

Apunts sobre 

els espectacles 

Un risc és caure en la temptació 

de comparar; però és difícil no ferho 

quan a l'espectador se li presenta 

un programa de vuit obres en vint-iquatre 

dies. L'altre, globalitzar 

massa; s'han vist coses en molts dels 

muntatges. D'un total de quarantacinc 

propostes presentades se'n va 

fer una pre-selecció de quinze i, 

finalment, al Regina en vàrem veure 

vuit. Donada la garbellada, i insistint 

que molts muntatges han justificat 

coses, en conjunt potser s'ha 

justificat massa poc. Valgui aquesta 

com a idea general. 

Muntatges clars, només dos, al 

meu entendre: El mal de la joventut, 

de Ferdinand Bruckner, pel 

grup de Teatre del Trànsit amb 

direcció de Jordi Mesalles, i Hop 

Signor, de Michel Ghelderode, pel 

TEI de Sant Marçal. I en dir clars, 

penso en la utilització del text i en la 

comunicació assolida. El text de 

Bruckner, escrit l'any 1923, és dens, 

agre i difícil. El gran mèrit de Mesalles 

ha estat, justament, no regatejar-li 

res (ni al text ni als actors, val a 

dir-ho) i deixar que l'espectador, si 

convenia, se sentís incòmode. 

Situada una mica forçadament, és 

cert, en la Viena pre-feixista, l'obra 

incideix en la moralitat d'uns comportaments 

afectats per una situació 

que es dóna per entesa. En el cas 

de Hop Signor (1935), segurament 

l'escenificació més brillant de la 

Campanya, el grup agafa sense dubtar-ho 

tot el barroquisme, tota la 

poesia i tot el que de ritual té el text 

de Ghelderode, i en fa ün espectacle 

apassionat i directe que té molt en 

compte aquell clímax que persegueix 

Y autor. 

Amb La casa d'os (1966), de 

Roland Dubillard, el grup La Gàbia, 

de Vic, demostra, altre cop, la seva 

ja indiscutida maduresa i la seva 

afició pels textos hermètics. Precís i 

contingut, tal vegada hagi ^ estat 

aquest el muntatge més sòlid d e 

tots, com a tal muntatge i pel que fa 

a la interpretació. Els dubtes aquí 

van per al text. Com hi van també en 

el cas de Tot esperant l'esquerra 

(1935), de Clifford Odets, una obra 

d'"agit-prop" amb els personatges

estereotipats que fan al cas, i a la 

qual Jaume Nadal i el grup La 

Persiana n'han tret un partit molt 

acceptable, tot i algunes irregularitats. 

Més enllà, Imatges, d'Eduard 

Delgado, pel grup Tàndem, un espectacle 

complex que intenta aproximar-se 

a la figura d'Anaïs Nin; i 

Eva Perón, de Copi, pel grup 

Menta amb direcció de Jordi Cadena, 

una obra molt menor, amb la 

qual Copi s'hi va divertir molt escrivint-la, 

i Biel Mesquida traduint-la. 

I més enllà, encara, Yes, peut 

etre, de Margueritte Duras, pel 

Teatre de l'Ocàs, i Almanac intermitent, 

de Josep Ramon Bach, 

presentada per l'Aula de Teatre de 

l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. 

Vuit obres i dos autors catalans. 

Alguna cosa s'ha de revisar. •' 

A.B. 

"ffqp Signor", el muntatge més brillant de la campaya 

L'on com balla JAUME FUSTER 

Qui els penellons guarir-se vol unti-se'ls amb saliva de juliol 

Fa un taro que se m'ha glaçat Y article a la màquina; 

I no hi ha qui s'escalfi, que diuen que se'ns acaba el 

gas i que les passarem morades, violetes i liles, amb 

permís de les senyores. Jo, per si un cas, m'he fet 

pescaire i un dia d'aquests m'embarcaré cap al banc 

saharià, vejam si em rapten els polisarios que diuen 

que a ca seva hi fa sempre estiu. 0, amb tot cas, 

vejam si se m'enduen a Casablanca i tinc ocasió de 

veure els amors de la Bergman i el Bogart, que això 

sempre va bé. 

Mentre, però, he demanat de participar al joc de la 

piràmide. Amb el que em paguen de l'HORA podré 

aportar les primeres cent mil pàfies i després, amb 

una mica de sort i si el senyor Rosón no s'hi oposa, 

amb els guanys em compraré una estufa elèctrica per 

anar passant l'estona, en santa companyia i sense fer 

mal a ningú. 

També, per això dels pistrincs, he enviat la meva 

opinió sobre l'Honorable Jordi Pujol al misteriós 

anunciant que aquests dies publica als papers una 

mena de jeroglífic envitricollat. Diu que ell també vol 

fer un llibre sobre el president: El millor i el pitjor 

del president Pujol, diu que es dirà. I voli'opinió de 

centenars d'homes i dones (on queden els nens, els 

gossos i les vaques suïsses de l'Alt Pirineu?). Com 

que s'anuncia com a guanyador de premis i eutor de 

biografies, novel·les i altres papers condignes, m'ha 

fet confiança. A més a més, l'anònim anunciant 

promet cent mil virolles de l'ala a la millor opinió 

sobre el polític, sobre el personatge... jo m'imagino 

que deu ser l'Honorable Max Canher. I el llibret en 

qüestió el primer volum de la col·lecció de butxaca 

amb què ens vol obsequiar. 0 potser el virrei Amat 

—no oblideu que es dedica a qüestions de ploma, el 

mallorquí— que necessita un diccionari de penjaments 

per etzibar-los a l'Honorable Perifèric quan 

coincideixin un altre cop per jugar al joc del pal de 

palé. 

Si no guanyo les cent mil pataques que prometen, 

publicaré les víbries a l'HORA i m'estalviaré la feina 

d'un dia. Si les guanyo, doncs, apa, em firaré el llibre 

sobre Els formatges de Catalunya —que ja les 

val— i em dedicaré al tast de tupines i secalls que 

diuen que també escalfen, amb permís de l'Honorable 

Carol que em comuniquen que no va voler editar 

el llibret en qüestió i que un cop imprès per un 

particular, per posar-hi el nihil obstat generalici, 

agricultor i remader, el va censurar. Com si fos un 

Rosón qualsevol. I els pobres Canut i Navarro uns 

Xavier Vinader de via estreta. 

La vera veritat, però, és que no sé si hi seré a 

temps. Perquè els fats m'anuncien tamborinada 

general a l'horitzó i que del desembre del vuitanta no 

passem. 0 ressuscita l'ínclit General o un extra 

s'aprèn el paper de bursada i ens fa un monòleg 

d'espasa que ens deixa més garratibats que el griso 

polar que ens bufa al damunt. Aleshores, però, ens 

dedicarem —ja en tenim el cul pelat— al ball de 

bastons. Que també escalfa i encara surt més bé de 

preu que no pas el gas. Que Joan Pau II ens agafi 

confessats, combregats i extremuncionats. Amén. 

45

"Dives in misericordiam" la nova encíclica de Joan Pau II 

Religió 

Cara i creu 

d'una Encíclica 

JOSEP BIGORDA 

Feia quatre o cinc setmanes, que 

Sandro Magister, l'expert vaticanòleg 

del setmanari italià "L'Espresso", 

indicava sense massa convenciment, 

enmig d'un article dedicat a 

les persones que col·laboren amb el 

Papa en la preparació dels seus 

discursos, que, a Roma, circulaven 

rumors sobre la pròxima publicació 

d'una segona Encíclica de Joan Pau 

II, i que el tema era la "paternitat 

divina". 

Tot i que ni el mateix Sandro 

Magister s'ho arribava a creure, altra 

vegada es confirma que dels 

rumors cal fer-ne cas. El text.de la 

4fi 

. -..'íl ^- ... 

nova Encíclica del Papa Wojtyla fou 

divulgat la setmana passada. De 

seguida, per raons professionals, 

vaig llegir de dalt a baix la "Dives in 

misericòrdia" —aquest és el títol 

del document—, i vaig sentir dintre 

meu el que en diria la cara i la creu, 

les llums i les ombres, de l'esmentada 

Encíclica. El resultat d'aquelles 

impressions és el que ara voldria 

traslladar a aquest apassionant 

setmanari. 

En primer lloc, la cara. M'adono 

perfectament del risc d'alienació 

que pot comportar la introducció de 

l'ingredient "misericòrida" en el 

tractament dels problemes i de les 

amenaces que graviten actualment 

sobre la "condició humana". Amb 

tot, el fet que el Papa, conscient que 

la mentalitat contemporània se sent 

més aviat l'agosarament de tocar 

aquesta qüestió, no pas com una 

alternativa de la justícia, sinó com 

un element indispensable per a la 

humanització de les relacions entre 

els homes i com un correctiu d'algunes 

desviacions antihumanitàries, 

m'ha semblat positiu. 

Al mateix costat hi posaria el 

diagnòstic que formula sobre l'actual 

civilització, després de contemplar-ne 

alguns dels seus signes. 

Hi reconec una bona dosi de realisme. 

Heus ací algunes notes d'aquesta 

radiografia: la perspectiva d'un 

conflicte que, per mor dels actuals 

arsenals atòmics, podria representar 

l'auto-destrucció parcial de la 

humanitat; els perills d'una civilització 

materialista que accepta el 

primat de les coses per damunt de 

les persones; la por de l'home d'ésser 

víctima de l'atropellament per 

part d'altres homes, de l'ambient, 

de la societat; l'opressió que lleva de 

l'home la llibertat interior, la possibilitat 

d'expressar la seva fe, la 

fidelitat a la pròpia consciència; la 

tortura, exercida sistemàticament 

per l'autoritat com a instrument de 

domini i d'atropellament polític i 

practicada impunement pels subalterns; 

la consciència de les amenaces 

biològiques; la desigualtat que 

segueix incrementant-se; l'agonia 

de molts valors ètics; la desacralització 

que sovint esdevé deshumanització... 

Tot plegat ho consiero positiu pel 

que hi veig d'afany de mirar les 

coses cara a cara i de maldar perquè 

sigui superada l'actual misèria de la 

civilització. 

£l la creu de l'encíclica? Deixeum'hodir 

d'una forma gairebé esquemàtica. 

No m'ha agradat que un 

ESPORTS 

JOGUINES 

ESPORTS 

Roselló 370 

T. 25763 93 

BARCELONA-13

text de més de 80 pàgines sobre la 

misericòrdia, prenent com a model 

la misericòrdia divina, no hi hagi ni 

la més petita menció contra la pena 

de mort. A més, el tractament bíblic 

que reflecteix Joan Pau II en aquest 

document sembla que no té mai en 

compte el progrés realitzat en 

aquest camp de la investigació. 

D'altra banda, el plantejament teològic 

que fa del tema de la "redempció" 

no recull pas, ni de lluny, les. 

perspectives de molts teòlegs actuals 

que apuren molt més el realisme 

del procés al qual fou sotmès 

Jesús i de les forces que el conduïren 

a la condemna, i, per tant, no té 

la força que podria tenir de cara a 

una promoció més responsable de la 

lluita contra les misèries que ofeguen 

l'home. 

Finalment, l'òptica des de la qual 

el Papa contempla la realitat injusta 

del nostre món, que és de contemplació 

gairebé litúrgica i mirant com 

a prospectiva només l'horitzó escatològic, 

i no d'anàlisis de les contradiccions 

i de les causes de les misèries 

de la societat, causa l'efecte que 

la misericòridia no té incidència en 

la lluita contra la injustícia. 

Fàcilment, aleshores, podria aparèixer 

com un altre factor de resignació. 

Hi manca realment una lectura 

de la misericòrdia des dels pressupòsits 

d'una teologia de l'alliberament. 

Per causa d'aquestes ombres, 

l'Encíclica serà contemplada per 

molts com a la reivindicació d'una 

imatge miserable del món, de cara a 

fer més necessari el rol d'una Església 

que practiqui l'exercici de la 

misericòrdia. • 

Art 

Miró sempre 

Miró 

MARIA JOSEP COROMINAS 

No és fàcil parlar d'un artista com 

Miró del qui s'han escrit centenars 

de pàgines de literatura, en les quals 

s'han desglossat l'artista i l'obra, 

des de tots els angles possibles. 

Però no crec que això ens hagi de 

frenar a l'hora d'escriure, ja que 

sempre hi haurà alguna cosa a dir 

sobre un home o una obra. 

Molts artistes menyspreuen treballar 

l'obra gràfica per considerarla 

de segona categoria, però aquest 

no és el cas de Miró, que té una 

important part de la seva producció 

basada en la seva voluntad de completar 

l'obra pictòrica amb un ofici 

que permeti l'accés de molts a la 

seva possessió, o sigui el treball 

gràfic. 

Miró és el gran treballador, experimentador 

incansable de tot allò 

que té al seu abast. La seva llarga 

vida ha permès de fer una "gran 

obra". 

En el seu llarg caminar hi trobem 

tres diferents etapes que són ben 

diferenciades. La primera és aquella 

en què entra amb contacte amb 

tota la cultura ambiental que l'envolta, 

o que el fa ésser i treballar, 

d'una banda, d'acord amb certes 

actituds pròpies de l'art abstracte 

internacional, i, d'altra banda, dintre 

d'una atmosfera que és com la 

traducció surrealista de les mitologies 

mediterrànies, tan cultivades 

pel Noucentisme a Catalunya. L'aspecte 

abstracte el trobem especialment 

a les primeres litografies i 

aquest Mediterranisme màgic, en 

Encreuats núm. 83 JORDI FORTUNY 

HORITZONTALS: 1.- Tres centenàries. 2.- Dit dels 

danesos que han nascut a Figueres. 3.- Així es diria el 

Pinyar si fos d'aquí. Dit de l'ordi que no és res de l'altre 

món. 4.- Dit del càntir que ja té molts anys. Vocal. Amb una 

mica d'ordre podria ser sec, però així fa fàstic. 5.- Mil cinccentes-u. 

El seu marit és un monstre. 6.- Anar-hi a comprar 

sovint és senyal de nó gaire salut. Qualsevol rei francès 

capgirat.7.- No us en podeu fiar. Forma prefixada que ens 

afecta a tots. 8.- Consonant. Al final de la cadena. Qui n'és 

tocat, no hi és tot. Sinuosa i repetida. 9.- S'han posat 

morats de tan tímids que són. 

VERTICALS: 1.- Dues del Barcelona. Dues de futbol. 

2.- Sovint es fa a la romana. 3.- Allò que fa el treballar tan 

pesat. Consonant. 4.- Aquell roser que les fa tan petites. 5.- 

Vocal. Una altra. El seu vestit no us costarà ni un duro. 6.- 

Aqueíl estil tan carregós dels francesos del XVUI. Vocal. 

7.- De la pedra al quadre. Canviar de direcció, tombar. 8.- 

Es una mica més còmoda que un tamboret. En català. 9.- 

Copulativa. Vocal. Organització d'antics terrícoles. 10.- 

Lloc que ocupa la lletra ena. Consonant. 11.- Sons que fa 

el sac i que resulten prou gemànics. 12.- Si us els trobeu al 

mig del mar, ja heu begut oli. 13.- És clar, home, és clar. 

A 

Z 

3 

4 5 

6 

A 2 3 

• M M 

5 é ^ -3 ^ 40 

— 

i M U 

mm 1 1 1 1 

i n i 

8 

E 

SOLUCIÓ ALSL ENCREUATS 82 

AZ 

HORITZONTALS: 1.- P. Or. 2.- Tramuntana. 3.- Hora. 

Ermita. 4.- Tirabuixó. B. 5.- Es. Boja. Neu. 6.- Tità. 

Tangent. 7.- Nova. Torta. 8.- Tètanus. laR. 9.- Sirena. U.A. 

10.- Cabota. 

VERTICALS: 1.- Th. T. T. 2.- Proteines.- 3.- Aristòtil.- 

4.- Mar. Avar. 5.- U. Ab. Ànec. 6.- Nebot. Una. 7.- Truja. 

Sab. 8.-Amiant. 0.9.- Onix. Golut. 10.- Ratonera. A. 11.-A. 

Entra. 12.- Butà. 

' 

47

L'HORA 

PETITS ANUNCIS 

L'Hora de Catalunya incorpora en aquesta Secció de Petits Anuncis i 

com a servei als nostres lectors i comerciants un nou espai dedicat al 

Petit Anunci Comercial. 

: 

El preu per mòdul és de mil cinc-centes pessetes (1.500.-) i respai de 

45x25 mm. ..-''. 

En el cas de deu (10) o més insercions consecutives del mateix anunci (tant 

si ocupa un com més espais) gaudiran d'un 10 % de descompte. 

Les ofertes ï demandes de treball (sempre que no provinguin ( 

d'agències) continuen essent gratuïtes, i necessàriament duran el núm. de 

telef. o ref. de. íanunciant. 

48 

OFERTES 

DEMANDES 

Estudiant nivell universitari 

3er d'Industrials i Llicenciat en 

Filosofia i Lletres, fan classes 

particulars d'EGB i BUP. Escriviu 

STOP L'HORA Ref. 71. 

Per promocionar publicació catalana 

necessitem dues venedores, 

amb responsabilitat i iniciativa. 

Imprescindible que parlim català. 

Mínim garantit en temps de 

prova. Possibilitat d'ingressar 

50.000 ptes. mensuals. Horari 

flexible. Interessades telefonar els 

matins al núm. 254 34 03. 


S'ofereix nois 18 anys per a 

guarderia curs complert de puericultura 

sou a convenir. Truqueu 

a Elsa T. 334 31 69 tot el 

dia o escriviu STOP L'HORA 

Ref. 50. 

S'ofereix noi 18 anys amb 

coneixements català escrit per a 

administratiu. També altres feines 

que calgui català escrit. 

Zona Girona i comarca. Escriviu 


Llicenciada en Psicologia amb 

experiència professional en Escolar 

i Clínica cerca feina per a 

completar jornada (escola o 

compartir despatx amb altres 

professionals). Telèf. 389 00 

56 o STOP L'HORA Ref. 74. 

Fotògraf de 22 anys amb 

equip i cotxe, actualment sense 

feina, s'ofereix per al que sigui, 

no importa si cal fer desplaçaments. 

Truqueu als matins. Tel. 

751 31 16 o escriviu a STOP 

L'HORA Ref. 99. 

Noia estudiant de 3 er. de 

Medicina s'ofereix pe* consulta 

mèdica o semblant. Per referències 

truqueu aJ Tel. 333 1 7 87 o 

escriviu a STOP L'HORA Ref. 

103. 

Grafista amb 7 anys d'experiència 

s'ofereix. T. 308 72 15 o 

escriviu a STOP L'HORA Ref. 

56. 

COMERCIALS 

BAR RESTAURANT 

D'OS 

ESPECIALITAT EN: 

MENJARS CASOLANS, 

MENÚS 

1 SERVEIS ALA CARTA. 

Anbau.86- Te« 253 73 36 

BARCELONA 

Gratificaré a qui m'ajudi a 

recuperar Vespa color butà, 

matrícula B-5743-CU. Telefoneu 

al 254 34 02. Jordi 

STOP. Ref. 113, 

CENTRE DE PSICOLOGIA CLÍNICA 

I PSICOPEDAGOGIA 

De dilluns a divendres. 

Lepanto, 296, 4.°-1. a . 

T. 255 53 08. De 16 a 19 hores. 

Barcelona-25 

- Compraria col·lecció complerta 

"d'Hazaftas Bèlicas" a poder 

ser encuadernadas. No tinc 

telèfon però per a ofertes escriviu 

a: Quím. STOP L'HORA Ref. 

11 O.- 

Menorca. CAP D'EN FONT. 

Venc parcel·la 740 m2. llum i 

aigua a 100 metres mar i al 

costat de Binibeca. Telefoneu al 

254 34 02. STOP L'HORA. 

Ref. 93. 

Centre de relació social i matrimonial 

per a persones soles i 

separades. Cerqui la seva parella. 

Màxima seriositat. Carrer Ecuador 

núm. 53 entresol 4a. B- 

29 T. 322 45 52. STOP L'HO- 

RA Ref. 100. 

MEMBRE DEL GREMI D'ARTICUS D'tSPORTS 

. (93) 3O2 36 99 BARCELONA - 

Venc una tenda, tipus xalet, 

marca André Jamet de 4-5 places 

amb una superfície de 12 

m2 .amb " living" i un espai per a 

cuina. Quasi nova i molt bé de 

preu. Truqueu al telèfon 803 80 

39 d'Igualada o escriviu a STOP 

L'HORA Ref.. 104. 

Pis a Puigcerdà per estrenar, 

de 80 m2. i plaça de garatge. 

Adreça: Baixada de Bourg-Madame 

s/n. Adreçar-se a Putxet 

n.° 80 sobreàtic. 0 escriviu 


P0D0L06IA 

DE L'ADULT 

I DE L'INFANT 

• Peus plans, valgus, varus, 

etc. 

• Micosisn, verrugues, 

hipersudació 

• Galindons, durícies, problemes 

d'ungles, etc. 

I. Ardanuy. Podòleg. Rosselló, 

317. BARCELONA-37. 

Dilluns i dijous 4 a 7 i hores 

convingudes. 

r 2074368 (contestador 

automàtic) 

llibres, 

revistes i 

publicacions 

c. Santa Arma 23 

BARCELONA 2 

T. 3O1 63 27 

teviatan 

Venc bicicleta de carreres 

marca Zeus-Campagnolo. en 

bon estat. Preu trenta mil pessetes. 

Escriviu a STOP L'HORA. 

Ref. 102 o teleToneu al 798 28 

02 de Mataró (Barcelona) de 

dilluns a divendres de 2 a 4 i de 

20 a 24 hores. 

Esports 

JDvuLgrriodL 

Floridablanca, 122 Teléf. 224 08 20 

BARCELONA-11

obres tan importants com la famosa 

peça"Damis i Cloe". 

La segona etapa és la de resposta 

a la situació que es produeix al món 

arrel de la nostra Guerra Civil i de la 

Guerra Mundial. A partir d'aquesta 

actitud fa el "pochoir" que serví de 

model per al cartell AIDEZ L'ES- 

PAGNE, i que va ésser utilitzat com 

a segell per a ajut als combatents 

republicans. L'eco de la Guerra 

Mundial no fou, com en el cas de la 

guerra espanyola, d'intervenció, 

sinó d'una repugnància que el portà 

al món dels astres i dels ocells. 

Una aplicació molt important de 

la seva obra gràfica ha estat la 

il·lustració de llibres. En aquesta 

tasca ha col·laborat amb grans escriptors, 

com Tristan Tzara, Benjamin 

Péret, Ribermont Dessaignes, 

René Crevel, Jacques Prévert, 

Michel Leiris, René Char, Paul 

Eíuard, André Breton, Joan Brossa 

o Perucho. 

Miró té dues, entre moltes d'altres, 

constants bàsiques, que són: la 

seva gran capacitat de treball, que li 

ha comportat la plena experimentació 

de tot, i la força, només comparable 

a la que tenen els infants, 

d'imaginar i realitzar i de fer-ho tot 

molt bé. 

Quan sovint els meus fills es 

troben devant d'obres d'art o de 

llurs reproduccions, no els costa cap 

esforç reconèixer les obres de Miró. 

Aquestes estableixen un diàleg amb 

els nens, situació que he experimentat 

amb altres nens que els meus, i 

puc dir que el resultat ha estat 

sempre el mateix. Els nens, estimulats 

per l'obra d'aquest artista, són 

el veritable element que evidencia la 

interrelació que es crea entre l'espectador 

i l'obra. 

No eps d'estranyar aquesta relació 

amb els nens, ja que Miró, com 

els infants, pertany al tant reduit 

—per desgràcia— grup d'aquells 

que tot i havent esdevingut adults, 

no han perdut mai la pruesa del seu 

mirar. 

La tercera gran etapa és la del seu 

diàleg amb l'absolut. Miró introdueix 

grans taques, totalment negres, 

sense pinzellades, oposades a 

Petites taques de colors vius que 

semblen flotar sobre la massa negra 

que fa de contrapunt. Aquest diàleg 

amb l'absolut ja el trobem en els 

Bizantins, amb els seus fons dau-' 

r ats, i en els retaules gòtics catalans, 

°n les figures es contraposen amb 

"L'inhibe", 1969 

l'abstracció dels camps daurats 

plens de pastillatges. 

Hi ha molts espectadors que se 

senten frustrats per aquesta etapa 

dels negres, perquè enyoren aquell 

joc tan carregat d'alegria, al qual 

Miró els havia acostumat. En contrast, 

l'obra d'aquesta última època 

els sembla una simplificació. Però 

allò que caracteritza les peces 

d'aquesta època, o sigui el diàleg 

amb l'infinit, obra profundes perspectives 

de contemplació i de meditació. 

El resultat del contrast entre allò 

que agredeix els nostres ulls, amb 

una energia vital evident, i un altre 

aspecte de la visió, que és la naturalesa 

insondable d'uns espais tenebrosos 

on cap matís ni textura no 

permeten d'arrapar-nos, és la producció 

d'una plusvàlua que dóna 

privilegi a les petites zones acolorides 

i que ens fa sentir, pel sol fet de 

l'escassedat, aquell augment de valor 

que es produeix per la llei de 

l'oferta i la demanda. 

Sorgeix, en definitiva la sensació 

que allò que existeix i té vida té un 

preu enorme pel sol fet d'existir, 

arran del vertigen del no-res. 

Tècnicament, els primers múltiples 

sobre paper que va realitzar 

van ésser els pochoirs, de 1928; tot 

seguit va començar la seva llarga 

carrera de realització de litografies. 

Les primeres d'elles, entintades 

exclussivament en negre. Més 

tard va iniciar el treball amb la 

"Le Matador", 1969 

tècnica de l'aiguafort, i va penetrar 

en les subtileses de la punta seca. 

Després de la Guerra Mundial, el 

1948, va dilatar les seves possibilitats 

amb la tècnica de la litografia 

en colors. 

Encuriosit per totes les tècniques, 

va treballar després en la talla 

de fusta, tècnica que sol ésser la 

primera en molts gravadors, però 

que per a ell va ésser con una 

manera d'omplir un buit. 

Des de llavors, alguna vegada ha 

tornat a la xilografia i, excepcionalment, 

una altra tècnica més primitiva 

com és el linòleum. Des de 

1952 ha realitzat obres d'una gran 

complexitat tècnica, basades en 

l'aiguafort en color, que, als finals 

dels anys seixanta, s'enriqueix amb 

zones de relleu que aporten un nou 

valor de textura als seus gravats. D 

Música 

Balanç del 

festival de 

Jazz 

JORDI GARCIA SOLER 

La recent celebració del XII Festival 

de Jazz de Barcelona, la manifestació 

organitzada conjuntament 

per Zeleste, Jazzbird i Bol Records, 

49

i que ha comptat amb la col·laboració 

de l'Ajuntament i la Diputació 

Provincial de Barcelona, ha significat 

no únicament la represa d'un 

certamen jazzístic l'estroncament 

del qual havia estat un dels símptomes 

més evidents de la crisi que va 

travessar l'afecció al jazz a casa 

nostra, sinó també la confirmació 

segons la qual aquesta afecció ha 

assolit novament un bon nivell, 

sobretot pel que fa a la seva penetració 

en uns sectors juvenívols que 

poden contribuir decisivament a la 

seva renovació en profunditat; 

Un dels trets més rellevants del 

XII Festival Internacional de Jazz 

de Barcelona ha estat precisament 

aquest perquè l'èxit popular ha 

estat basat en una presenncia majoritària 

d'un públic jove i entusiasta, 

capaç d'acabar amb l'elitisme esteriltzant 

d'alguns reductes nostàlgics 

dels aficcionats clàssics i d'endegar 

tot un nou plantejament del tema. 

Això, unit a Pinterè global del 

conjunt de la programació i al fet 

que aquesta abastés, ultra els grans 

concerts celebrats al Palau de la 

Música Catalana, unes vetllades 

complementàries protagonitzades 

per música de jazz del país i uns 

debats públics sobre el jazz com a 

fet artístic, cultural i social, posa en 

evidència l'existència, per part dels 

organitzadors, d'una concepció 

molt amplia del propi Festival. I ha 

estat probablement aquesta concepció 

molt àmplia del propi Festival 

allò que ha estat una de les 

claus de volta fonamentals del seu 

gran èxit popular. 

Pel que fa a les actuacions, el XII 

Festival Internacional de Jazz de 

Barcelona ens ha ofert des d'una 

brillantíssima sessió protagonitzada 

per Dizzy Gillespie i el seu cuartet' 

actual fins a un concert a càrrec de 

Frank Foster i el seu trio rítmic i un 

altre trio integrat per Hank Jones, 

Ray Brown i Roy Hayhes, passant 

per una vetllada en la qual el llegendari 

Stephaiie Grappelli substituí 

amb el seu trio rítmic el quartet 

del sempre revolucionari Max 

Roach, i una altra sessió co-protagonitzada 

per Johnny Griffin i John 

Abercrombie, cadascun dels quals 

amb el corresponent trio. En conjunt, 

doncs, hom ha pogut assistir a 

tot un seguit de vetllades en les 

quals el jazz-ha estat el gran protagonista 

a través d'exponents estilísticament 

molt diferenciats entre si, 

50 

fins al punt que potser sigui aquesta 

l'edició del Festival que ha ofert una 

programació més equilibrada i correcta 

entre els diversos corrents de 

l'expressió jazzística. 

Després del gran èxit assolit 

enguany, cal esperar i desitjar ferventment 

que el Festival Internacional 

de Jazz de Barcelona tingui la 

continuitat assegurada, i que aquesta 

continuitat sigui una de les bases 

de l'expansió d'una nova i puixant 

afecció jazzística al nostre país. • 

Esports 

H.H. ens ha 

tornat el 

somriure 

ENRIC BANERES 

Caramb amb l'Helenio Herrera! 

En quatre dies s'ha ficat el personal 

a la butxaca. "El Mag" ha fet el 

sortilegi que li convenia al Barca per 

tal d'aixecar l'ànim del públic i per 

enfortir l'esperit dels jugadors. Ha 

estat un encert de la directiva, un 

dels pocs encerts d'aquesta directiva, 

i nno em sap cap greu reconèixer-ho. 

La tasca que està fent l'Helenio 

Herrera al Barca és força positiva. 

Es cert, però, que calia fer-ho molt 

malament per no millorar el papel 

de Kubala —què se n'ha fet de 

Kubala?— que en ben poques setmanes 

ha deixat un dels balanços 

més pobres del futbol mundial. La 

virtut de l'Helenio Herrera ha estat 

donar al Barca trist i ensopit que va 

deixar Kubala un aire eixerit i agressiu, 

en el bon sentit de la paraula. 

"El Mag" ha portat al Barca quelcom 

que li feia molta falta al club 

blaugrana: bon humor. Un dels 

grans defectes de Núnez —un més 

del molts que atresora— és que és 

una home sense cap sentit de 

l'humor. En això l'Agustí Montal 

també li passava la mà per la cara a 

l'ampliador del Camp Nou. Mare de 

Déu si hagués existit ara el "Barrabàs" 

i hagués fet amb el Núnez 

només la meitat de conya que varen 

fer amb Montal. Vaig tenir la sort de 

treballar dos anys en aquella divertida 

revista, precursora del "passotisme" 

editorial, i mai no es va 

rebre cap pressió per part dels directius 

barcelonistes d'aleshores. I 

mira que ens passàvem de bon 

tros... 

- Això és el que m'agrada de l'Helenio 

Herrera i aquesta és la lliçó 

que han d'aprendre d'ell els directius 

d'ara: "El Mag" mai no per la 

seva tranquil·litat per molt que el 

vulguin corsecar. "£A l'asil? Si me'l 

paga en Juanito, m'en vaig ara mateix". 

Senyors, aquesta resposta és 

per à treure's el barret. Es una 

resposta ocurrent, simpàtica, gens 

crispada no ofesa —és cert que no 

ofèn qui vol— i ens recorda que el 

món del futbol és, al cap i a la fi, el 

món d'una activitat que consumin 

els diumenges. Prou maldecaps tenim 

la resta de la setmana com per 

anar a empaitar els jugadors del 

Madrid o per creure que hem de 

rentar l'honor de Catalunya perquè 

el president de l'Atlètic de Madrid 

—quin altre! — ha dit que els àrbitres 

catalans no haurien de sortir 

mai del territori de la Generalitat. 

% Però Helenio Herrera ha tornat el 

somriure a la fesomia dels barcelonistes, 

no solament pels seus acudits 

i per l'agudesa de les seves 

observacions, sinó perquè l'equip 

ha reaccionat. 

En aquest pla, l'esportiu, "el 

Mag" ha fet una cosa molt bona: 

revaloritzar una plantilla en la qual 

molta gent ja hi havia perdut la 

confiança. Ho he dit moltes vegades 

que aquest equip no eran tan dolent 

com Kubala ens feia creure. L'Helenio 

Herrera ha aconseguit introduir 

a la plantilla un clima d'eufòria i 

d'esperança. Ara ja. no hi ha els 

titulars consagrats i imprescindibles 

d'abans ni els pobres marginats 

de fa unes setmanes. 

L'H.H. pot ser un gran entrenador-poht. 

Fixeu-vos que darrerament 

ni Hennes Weisweiler ni'Miljan 

Miljanic volien fer-se càrrec i "el 

Mag" pot crear les condicions necessàries 

en el sí de la plantilla i 

donar de portes enforma la imatge 

de tranquil·litat per tal que ser entrenador 

de l'equip blaugrana no 

faci por qui, per imperatius de l'edat 

del "Mag", l'hagi de succeir. De 

moment ha aconseguit una cosa 

molt bona per a la imatge del Barca: 

que tothom ens oblidem de Núnez. 

Entre "el Barca de Núnez" i "el 

Barca d'Herrera", vostès è 

' trien.;.?-•

Ell DARRER 

DISGsDÍEN SERRAT

LAPEIMERACAIXACATALANA 

FUNDADA EL 1844 

CAIXA DE Üm BARCELONA 

ESTALVIS I MONT DE PIETAT

1 - Atipus

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?