bloc v. objectius ... - El Web Educatiu de les Illes Balears

BLOC V. OBJECTIUS ........................................................................................... 3 

5. ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS ................................................................... 3 

Objectiu A Contribuir a la millora de la qualitat de l’ensenyament mitjançant una formació permanent 

que incideixi en la formació didàctica per a la millora de la pràctica docent......................................... 3 

Indicador A.1. Detecció de necessitats, seguiment i avaluació ........................................................ 4 

Indicador A.1. 1. Eines i processos de detecció de necessitats .................................................... 4 

Indicador A.1. 2. Eines i processos de seguiment i avaluació ...................................................... 7 

Indicador A.2. Equilibri entre les dinàmiques de transmissió i les de reflexió i contextualització al 

centre o a equips docents........................................................................................................... 11 

Indicador A.3. Activitats que afavoreixen l’aplicació a l’aula ........................................................ 14 

Objectiu B Afavorir la formació dels equips docents i dels equips directius dels centres educatius amb 

l’objectiu d’assolir la millora dels resultats acadèmics de l’alumnat ................................................. 16 

Indicador B.1. Actuacions formatives per a càrrecs directius dels centres educatius ...................... 16 

Indicador B.2. Itineraris formatius iniciats i/o consolidats ........................................................... 20 

Objectiu C Donar suport a les iniciatives dels equips de centre, en el marc de la seva autonomia, per 

iniciar processos d’avaluació i elaboració de plans de millora que impulsin propostes d’innovació 

educativa ...................................................................................................................................... 25 

Indicador C.1. Rellevància dels Projectes d’Innovació Pedagògica ................................................ 26 

Objectiu D Oferir una formació diversificada que respongui a les necessitats dels centres educatius, 

del professorat i del sistema educatiu, amb especial esment a les línies prioritàries d’aquest Pla de 

formació i del marc legislatiu vigent................................................................................................ 30 

Indicador D.1. Equilibri entre les modalitats formatives bàsiques i les modalitats experimentals.... 30 

Indicador D.2. Acompliment de les línies prioritàries ................................................................... 33 

Indicador D.3. Oferta diversificada segons formes de participació: presencial, a distància i 

semipresencial ........................................................................................................................... 33 

Indicador D.4. Resposta a les necessitats formatives ................................................................... 36 

Indicador D.5. Ajudes econòmiques individuals .......................................................................... 36 

Objectiu E Desenvolupar tipologies d’actuacions formatives i metodologies que afavoreixin la reflexió 

pedagògica, la participació en la pròpia formació, la formació entre iguals, la difusió de bones 

pràctiques i el treball en xarxa ........................................................................................................ 37 

Indicador E.1. Modalitats formatives experimentals .................................................................... 38 

Indicador E.2. Millora de la capacitació per a la funció assessora ................................................ 38 

Indicador E.3. Nous enfocaments formatius ............................................................................... 38 

Objectiu F Impulsar la perspectiva intercultural de caràcter inclusiu per a totes les etapes educatives, 

amb especial esment al tractament de l’alumnat que s’incorpora tard al nostre sistema educatiu ..... 38 

Indicador F.1 Actuacions formatives o de suport per a l’acollida intercultural .............................. 38 

Objectiu G Contribuir al procés de normalització lingüística dins un context de foment de l’educació 

plurilingüe a través d’actuacions que formin per regular i desenvolupar projectes de tractament i ús de 

les llengües als centres educatius.................................................................................................... 39 

Indicador G.1. Actuacions formatives que responen a l’objectiu de normalització lingüística ........ 39 

Objectiu H Afavorir la millora professional amb actuacions formatives que contribueixin a 

desenvolupar les competències del docent ...................................................................................... 40 

Indicador H.1. Activitats per al desenvolupament de les competències personals i professionals del 

docent ...................................................................................................................................... 41 

Indicador H.2. Activitats de formació en TIC .............................................................................. 41 

Indicador H.3. Activitats sobre LE ............................................................................................. 45 

Objectiu I Aprofundir en la col·laboració amb la UIB per al desenvolupament professional i la millora 

de la formació del professorat i els professionals de l’educació, especialment pel que fa a la vinculació 

entre innovació i recerca i formació inicial i formació permanent ..................................................... 50 

Indicador I.1. Activitats compartides amb l’ICE .......................................................................... 51 

Indicador I.2. Activitats de recerca .............................................................................................. 52 

Indicador I.3. Activitats en relació a la formació inicial ............................................................... 53 

Objectiu J Col·laborar amb institucions i entitats relacionades amb la formació permanent del 

professorat o de professionals de l’educació, docents i no docents, per possibilitar una oferta 

diversificada, però, alhora, coherent amb aquest pla i per facilitar el treball en equip entre diferents 

professionals que incideixen en el món de l’educació ....................................................................... 53 

Indicador J.1. Col·laboració dels CEP amb altres institucions ...................................................... 53 

CEP de Palma ........................................................................................................................ 53

CEP d’Inca ............................................................................................................................ 55 

CEP de Manacor.................................................................................................................... 56 

CEP de Menorca .................................................................................................................... 58 

CEP d’Eivissa ......................................................................................................................... 58 

CEP de Formentera ................................................................................................................ 59 

Indicador J.2. Complementarietat dels programes de formació permanent del professorat d’entitats 

col·laboradores ......................................................................................................................... 59 

Objectiu K Impulsar la millora de la xarxa de formació de les Illes Balears a través de plans específics de 

formació de formadors, plans d’avaluació i una eficient coordinació entre tots els agents que 

intervenen en la formació permanent del professorat ...................................................................... 61 

Indicador K.1. Formació de formadors: formació inicial de formadors, formació de formadors sobre 

CB, curs d’expert amb l’ICE, altres .............................................................................................. 61 

Indicador K.2. Coordinació entre els agents que intervenen a la FPP: equip coordinador CB, equip 

coordinador d’assessories, coordinació de la direcció del CEP amb el SFPP .................................. 64 

Indicador K.3. Adequació i rellevància dels processos d’avaluació................................................ 66 

Indicador K.4. Coordinació interna de la formació permanent del professorat ............................. 66 

Objectiu L Contribuir a la millora de la qualitat de l’ensenyament mitjançant una formació que 

incideixi en la formació tècnica del professorat de formació professional per a la millora de la pràctica 

docent .......................................................................................................................................... 66 

Indicador L.1. Suficiència de l’oferta destinada a professorat d’FP ............................................... 68 

Indicador L.2. Modalitat Estades en empreses ................................................................................ 72 

Indicador L.3. Activitats de la DGFPAP amb altres entitats o institucions ..................................... 76 

Propostes de millora ..................................................................................................................... 77 

Avaluació del Primer Bienni del Pla Quadriennal 2008-2012 

2

Bloc V. Objectius 

5. Assoliment dels objectius 

Si en els apartats anteriors exposàvem els continguts del PQ 2008-2012 en termes 

d’objectius atès que això després ens ajudava a veure, a través d’indicadors concrets, 

el grau de pertinença pel que fa als principis orientadors, o la seva adequació i 

suficiència en relació a l’organització i gestió, ara el que analitzarem és el grau 

d’assoliment dels objectius del PQ 2008-2012. 

Hem cregut oportú que determinats indicadors, tot i formar part d’aquest secció 

referida als objectius, es mostrin en apartats específics dintre de l’índex general 

d’aquest document perquè la seva progressió és determinant a l’hora de veure com 

s’ha desenvolupat el PQ al llarg d’aquest bienni en els diferents centres de formació. 

Aquests indicadors són els referits a: 

Necessitats formatives 

Línies prioritàries 

Projectes experimentals 

La dificultat que comporta el fet de traduir en indicadors concrets determinats 

objectius, i que aquests indicadors siguin els adequats, formaria part d’una futura 

meta-avaluació que ens ajudaria a reformular el disseny del document d’avaluació i, 

per extensió, les descripcions i els indicadors aportats, entre molts d’altres aspectes. 

Aprofitam per tant l’ocasió per encetar un futur debat sobre la necessitat de 

formular plans d’avaluació paral·lels als plans plurianuals de formació atès que els 

plans d’avaluació ens permetran no només verificar la coherència entre els resultats i 

els objectius inicials dels plans pluriannuals de formació, sinó el seu efecte dins del 

marc de les polítiques educatives en les quals es circumscriurien. 

Objectiu A Contribuir a la millora de la qualitat de l’ensenyament mitjançant 

una formació permanent que incideixi en la formació didàctica per a la millora 

de la pràctica docent. 

Els indicadors que hem considerat adequats per tal de determinar l’assoliment 

d’aquest objectiu, objectiu ambiciós i d’ample abast per altra banda, són aquells 

que relacionen més directament formació i pràctica docent: activitats que es 

desenvolupen als centres i tenen més possibilitats de donar resposta a demandes 

concretes de formació i activitats que faciliten mecanismes per implementar allò que 

s’ha après o sobre el que s’ha reflexionat. S’exposen també breument les capacitats 

que el docent europeu hauria de desenvolupar i que són part del resultat de la tasca 

de recerca que es va dur a terme a través del projecte europeu Competences of 


3

professional educators in Europe (COPE) en el qual hi participà el CEP de Manacor i 

que serveixen d’exemple de possibles itineraris formatius per a la millora de la 

pràctica docent. 

Indicador A.1. Detecció de necessitats, seguiment i avaluació 

Indicador A.1. 1. Eines i processos de detecció de necessitats 

La millora de la qualitat de l’ensenyament passa necessàriament per una formació 

permanent que sigui fruit d’un procés rigorós de detecció de necessitats que 

permetrà establir els eixos d’aquesta formació i per extensió la millora de la pràctica 

docent. És per això que hem considerat oportú mostrar aquí de manera resumida 

part de la feina 1 desenvolupada pels participants del projecte europeu "Competences 

of professional educators in Europe" (COPE) en el què participà el CEP de Manacor i que 

es desenvolupà en el marc del programa Comenius. Aquest projecte es realitzà en 

col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears, les Universitats de Twente i 

Saxion (Holanda), la Universitat de Jelling (Dinamarca), la Universitat de Bergen 

(Noruega), les Universitats de Bucarest i Mysloviche (Polònia) i els centres de 

professorat de CCD Bucarest (Romania) i TCEI Gdansk (Polònia). 

A partir de l’anàlisi dels programes de formació de professorat dels diferents països 

participants així com el de les Illes Balears, es van adonar que no hi havia un 

coneixement sobre quines eren les competències específiques que hauria de tenir el 

professorat per poder dur a terme el canvi tan fonamental que implicava el treball 

per competències, ni tampoc hi havia estudis que determinassin les competències 

que actualment posseeix i les que haurien de ser millorades mitjançant els 

programes de formació permanent. 

El punt de partida del projecte va consistir en establir una fase de recerca i 

investigació sobre les competències que hauria d’adquirir el professorat per dur a 

terme la seva tasca com a docent a l’Europa actual i d’aquesta recerca conjunta es 

van establir quatre competències específiques: 

1. Competència interpersonal: el professorat amb bona capacitat de relació 

interpersonal és aquell que comunica i coopera de manera efectiva amb 

l’alumnat i els companys creant un bon ambient de treball i potenciant 

l’autonomia de l’alumnat. 

2. Competència pedagògica-didàctica: el professorat amb bona capacitat 

pedagògica i didàctica és aquell que ofereix als seus estudiants un 

aprenentatge segur i eficaç mitjançant una metodologia participativa i els 

1 Informació obtinguda a partir dels articles elaborats per diferents membres de l’equip pedagògic del 

CEP de Manacor que es publicaran pròximament a la revista digital Innov(IB). 


4

ofereix un desenvolupament social i emocional en el marc de l’escola 

inclusiva. 

3. Competència de reflexió i desenvolupament propi: el professorat amb bona 

capacitat de reflexió i desenvolupament propi és aquell que sovint té en 

compte els seus pensaments i punts de vista sobre la seva competència 

professional al llarg de la seva vida i l’actualitza amb la seva pràctica docent. 

4. Competència informativa: el professorat amb bona capacitat informativa és 

aquell que té coneixements sobre habilitats i procediments per accedir i 

divulgar informació sobre l’educació europea i les diferents formes de 

treballar a cada país. La relació entre la interacció de les competències, 

bàsiques i específiques. 

Prèviament es van analitzar les competències clau establertes a Lisboa l’any 2000 i 

es va constatar que no tots els països europeus coincideixen a l’hora de fixar dites 

competències i després d’una anàlisi comparativa es van destriar les següents: 

1. Competència de comunicació en llengües estrangeres 

2. Competència digital 

3. Aprendre a aprendre 

4. Competència social i cívica 

5. Sentit de la iniciativa, esperit emprenedor i creativitat 

6. Coneixement i expressió corporal 

Una vegada acordades les competències específiques del docent i les competències 

clau, es van relacionar els dos grups i el resultat donà lloc a 24 capacitats que són 

les que es considera convenient que el professorat europeu adquireixi per a la 

realització de bones pràctiques: 

1. Competència en comunicació en llengües estrangeres: 

1. Capaç de comunicar-se amb eficàcia en anglès amb companys i alumnes 

2. Capaç d'ensenyar matèries no lingüístiques en llengua estrangera 

3. Capaç de participar i contribuir a les pràctiques reflexives en un entorn de 

parla de llengua estrangera 

4. Capaç d’accedir i compartir informació en una varietat de mitjans de 

comunicació 

2. Competència digital: 

5. Capaç d'utilitzar recursos electrònics i digitals en la comunicació i 

cooperació amb els companys docents 

6. Capaç d'utilitzar recursos digitals amb una metodologia eficaç en la seva 

pràctica a l'aula 


5

7. Capaç de col·laborar i d'utilitzar mètodes de comunicació electrònics per 

donar suport a la discussió i la reflexió 

8. Capaç d'accedir i d'utilitzar informació a través de mitjans de 

comunicació electrònics 

3. Competència aprendre a aprendre: 

9. Capaç de promoure processos d'aprenentatge cooperatius i col·lectius 

10. Capaç de basar la seva pràctica docent amb nova informació pertinent i 

amb la investigació 

11. Capaç d'aplicar recursos per reflexionar sobre una lliçó ja aplicada, 

incorporant millores 

12. Capaç d'accedir i de proporcionar informació per recolzar l'aprenentatge 

dels alumnes 

4. Competència social i cívica: 

13. Capaç de participar d'una forma eficaç i constructiva en la vida social i 

laboral 

14. Capaç d'ajustar i desenvolupar les seves pràctiques docents segons 

regulacions locals 

15. Capaç de reflexionar sobre competències socials i cíviques 

16. Capaç de situar i utilitzar documents socioeducatius 

5. Competència del sentit d’iniciativa, esperit emprenedor i creativitat: 

17. Capaç de liderar i implicar companys en projectes creatius 

18. Capaç d'aplicar creativament mètodes pedagògics a l'escola inclusiva 

19. Capaç d'utilitzar la reflexió per recolzar la millora i el desenvolupament 

creatiu 

20. Capaç de contribuir al desenvolupament i a les millores de recursos 

informatius 

6. Competència de consciència i expressió cultural: 

21. Capaç d'entendre i de respondre apropiadament a les situacions culturals 

diverses 

22. Capaç de proporcionar oportunitats d'ensenyament i aprenentatge en un 

entorn cultural divers 

23. Capaç de reflexionar sobre la pràctica docent de manera apropiada 

culturalment 

24. Capaç d'accedir i proporcionar informació eficaç i apropiadament 


6

Indicador A.1. 2. Eines i processos de seguiment i avaluació 

Del resultat d’aquesta tasca de detecció de necessitats sorgeix el Pla 

Quadriennal, i amb el Pla els projectes experimentals que el caracteritzaran, i 

els successius programes de formació anuals que se’n derivaran i que tindran 

com a conseqüència última l’avaluació de les activitats formatives i l’avaluació 

de l’impacte i transferència que aquesta formació té a l’aula per, alhora, 

confirmar i/o modificar les necessitats formatives que originaren el Pla 

Quadriennal. Es tracta, per tant, d’una seqüència circular d’actuacions que es 

retroalimenten mútuament i que no poden tractar-se de manera aïllada; són, 

en definitiva, els eixos sobre els quals basarem qualsevol mesura de modificació 

i millora de les propostes formatives del professorat: 

El pla quadriennal és el marc de referència per a l’elaboració, quant als 

continguts i prioritats, dels diferents programes de formació de cada 

curs escolar. 

Els projectes experimentals proposats en els plans i programes 

requereixen, com el seu nom indica, l’avaluació per tal de veure’n la seva 

eficàcia i poder convertir-se en pràctica formativa habitual. 

El programa anual és la concreció del pla quadriennal corresponent a 

cada curs escolar. 

Les actuacions formatives formen el nexe directe amb el professorat i/o 

centres participants i necessiten d’una reformulació constant com a 

conseqüència dels canvis pedagògics i metodològics que es donen a la 

pràctica docent. 

La transferència parla de la transmissió i adquisició de coneixements i és 

la passa prèvia perquè el coneixement adquirit repercuteixi en la tasca 

docent. 

L’impacte de la formació ens ha d’informar sobre la incidència en la 

pràctica docent i en la gestió de centres de les activitats realitzades. 

A continuació mostram l’organització d’aquest seguiment i avaluació que s’ha 

coordinat des del SFPP en col·laboració amb la xarxa CEP i la resta 

d’institucions implicades en la formació. Aquesta organització implica 

diferents agents, moments i instruments que, finalment, ens han de portar a la 

reformulació dels futurs plans quadriennals. 

Què avaluam? ACTIVITATS FORMATIVES 

Quan avaluam? A l’inici de l’activitat 

Al llarg de l’activitat 

Al final de l’activitat 


7

Qui intervé? Professorat participant 

Centres participants 

Assessors de formació 

Eines d’avaluació Entrevistes 

Qüestionaris 

Informe final de l’activitat 

Informació Expectatives/Necessitats formatives 

Desenvolupament de l’activitat 

Continguts 

Organització 

Coneixements adquirits 

Aplicacions a l’aula 

Què avaluam? MODALITATS FORMATIVES EXPERIMENTALS 

Quan avaluam? A l’inici de l’activitat 

Al llarg de l’activitat 

Al final de l’activitat 

Qui intervé? Professorat 

Centres participants 

Assessors de formació 

Eines d’avaluació El Pla d’avaluació de les modalitats experimentals contemplava tres 

instruments principals: 

1. Qüestionari per als participants 

2. Orientacions per a l’elaboració de l’Informe de 

continuïtat/ Memòria final 

3. Registre de buidatge per a l’elaboració de l’Informe de 

continuïtat/ Memòria final 

Informació Indicadors d’entrada: 

Identificació de les necessitats de formació a partir de 

l’adequat diagnòstic del centre i de les seves àrees de 

millora 

Adequació de la planificació 

Indicadors de procés: 

Eficàcia de l’execució de les activitats del projecte 

Adequació i idoneïtat dels recursos materials, funcionals i 

humans assignats 

Nivell d’eficàcia de les estratègies d’organització i de 

funcionament del projecte (organització, metodologia i 

participació) 

Idoneïtat de la dinàmica de coordinació del projecte 


8

Indicadors de resultats: 

Grau de consecució dels objectius proposats 

Riquesa i qualitat dels productes materials aconseguits 

Indicadors d’impacte: 

Transferència de l’aprenentatge a la pràctica docent 

Què avaluam? PLA ANUAL ASSESSORIES 

Quan avaluam? Gener 

Qui intervé? Assessors/es de formació 

Eines d’avaluació Informe de seguiment 

Informació Avaluació de seguiment de les activitats pròpies de cada assessoria: 

Valorar si l’activitat ha donat resposta als àmbits 

d’actuació, la necessitat formativa i la línia prioritària. 

Assoliment dels objectius marcats a la convocatòria. 

Desenvolupament de les sessions (ponents, recursos, 

participació assistents, etc.). 

Aspectes a destacar i/o millorar 

Què avaluam? PLA ANUAL ASSESSORIES 

Quan avaluam? Maig 

Qui intervé? Assessors/es de formació 

Eines d’avaluació Informe de seguiment 

Informació Reflexionar sobre les línies prioritàries i les necessitats 

formatives treballades mitjançant el programa d’activitats. 

Línies prioritàries i necessitats no treballades que s’han de 

tenir en compte per a l’elaboració del proper programa 

anual. 

Primera proposta d’activitats. 

Què avaluam? PLA ANUAL CEP 

Quan avaluam? Reunió trimestral 

Qui intervé? Equip Pedagògic del CEP 

Eines d’avaluació Reunió equip pedagògic 

Actes de la reunió 

Informació Revisió del desenvolupament del programa de formació a nivell de 

CEP 



9

Quan avaluam? Febrer 

Qui intervé? Equip pedagògic del CEP 

Eines d’avaluació Seguiment CEP 

Informe de seguiment 

Informació Valoració de cada un dels projectes experimentals que es 

duen a terme al CEP a partir dels objectius establerts en el 

Pla Quadriennal. 

Valoració de les modalitats formatives bàsiques (tancades, 

iniciades, anul·lades, incorporades). 

Intervenció en projectes específics. 

Acompliment de les línies prioritàries per activitat i 

assessoria. 

Informe econòmic 

Propostes de millora 


Quan avaluam? Juliol 

Qui intervé? Equip pedagògic del CEP 

Eines d’avaluació Base de dades 

Memòria final 

Informació Valoració del grau d’assoliment dels objectius del CEP 

Valoració del grau d’assoliment dels objectis generals del 

PQ 

Valoració d’altres aspectes del programa anual d’activitats: 


Nombre i tipologia de centres adscrits. 

Àmbit territorial de les activitats formatives: CEP, 

autonòmic, illa – només en el cas de Mallorca -, zona. 

Incidència formació: nombre total actuacions , actuacions 

realitzades, actuacions anul·lades, actuacions 

incorporades, hores de formació. 

Incidència participació: total professorat, inscrits, 

admesos, certificats. 

Perfil professorat: Situació administrativa – admesos i 

certificats; Cos/col·lectiu – admesos i certificats. 

Nombre d’actuacions formatives en relació a l’Adscripció 

pressupostària. 

Projectes Experimentals 

Projectes específics 

Pla d’acollida dels assessors novells 

Resum econòmic de les activitats 

Informe econòmic 

Infraestructures i recursos 


10

Què avaluam? PLA QUADRIENNAL 

Quan avaluam? Biannual 

Qui intervé? SFPP i CEP, serveis/entitats col·laboradores 

Eines d’avaluació Base de dades 

Document d’avaluació 

Informació Pertinença als principis orientadors 

Adequació de l’organització i gestió de la formació 

Resposta a les necessitats formatives 

Acompliment línies prioritàries 

Implementació dels projectes experimentals 

Assoliment dels objectius 

Indicador A.2. Equilibri entre les dinàmiques de transmissió i les de reflexió i 

contextualització al centre o a equips docents 

Forma part dels principis orientadors del PQ 2008-2012 (Veure Indicador 1.5.1. 

/Indicador 1.7.1.) impulsar les modalitats contextualitzades al centre i les actuacions 

formatives que són un punt de trobada entre professorat de centres propers. No es 

tracta aquí de repetir el que ja s’ha exposat anteriorment sinó simplement de 

sistematitzar dades i conceptes. 

Quan parlam d’activitats contextualitzades als centres ens referim a quatre 

modalitats: 

1. Seminari a centre 

2. Projecte d’Innovació Pedagògica 

3. Assessorament entre professorat 

4. Projecte de formació de zona 

Els gràfics que mostram a continuació són els que ens ajuden a treure 

conclusions ja que estableixen la relació entre una dada concreta, en aquest 

cas el nombre d’actuacions contextualitzades al centre, amb un conjunt de 

dades per tal de veure’n la seva rellevància i impacte. Atès que la majoria de 

modalitats es poden encabir en diferents dinàmiques d’interfície exposam els 

resultats globals segons aquestes dinàmiques i també els resultats concrets de 

les modalitats contextualitzades al centre: 


11

600 

500 

400 

300 

200 

100 

0 

250 

200 

150 

100 

50 

0 

Dinàmiques d'interfície 2008-2009 Dinàmiques d'interfície 2009-2010 

531 

444 

255 

215 

La dinàmica d’interfície contextualitzada al centre no té una gran 

repercussió en quantitat en relació al total d’actuacions, atès que les 

seves mateixes característiques, com a mínim pel que fa als seminaris a 

centre, als projectes d’innovació pedagògica i als projectes de formació 

de zona, impliquen un grau de dedicació major que en activitats més de 

caràcter transmissiu i per tant el nombre d’activitats mai podrà ser molt 

elevat en benefici de la qualitat. 

Una altra causa de part d’aquest desequilibri entre transmissió i les 

altres dinàmiques, és que gairebé totes les actuacions formatives que no 

són de la xarxa CEP són modalitats més lligades a les dinàmiques de 

transmissió, encara que no exclusivament. 

127 


236 

Transmissió Centre Reflexió Altres 

Modalitats centre 2008-2009 Modalitats centre 2009-2010 

38 

16 16 

Assessorament entre 

professorat 

22 

Projecte de formació 

de zona 

24 

127 

Projecte d'Innovació 

Pedagògica 

35 

199 

22 

28 

Seminari a centre 

12

Lleugera davallada de les modalitats contextualitzades en el centre al 

curs 2009-2010 que coincideix amb la implementació dels Projectes 

d’Innovació Pedagògica (PIP) sobre competències bàsiques i a la no 

publicació de la convocatòria de formació en centres als CEP exceptuant 

el CEP de Menorca. Això fa que per una banda davalli espectacularment 

el nombre de seminaris a centre i que per l’altra banda augmenti el 

nombre de projectes d’innovació pedagògica que al 2009-2010 

treballaven tres aspectes: competències bàsiques, mediació i convivència 

i temes diversos. 

S’incrementa el nombre d’assessoraments entre professorat mentre que 

el nombre de projectes de formació de zona no mostra grans canvis. 

Davallada del nombre d’activitats de caràcter transmissiu tot i ser la 

dinàmica que predomina al llarg del bienni. 

CEP de Palma El canvi social actual i les noves experiències i perspectives per a la 

nova escola, preveuen un ensenyament més participatiu. 

Per aconseguir-ho s’han de tenir en compte noves alternatives 

d’aprenentatge que contemplin una formació menys individualista, 

de caire funcional i centrada en el context, que condueixen a una 

nova forma de veure la formació docent basada en: 

o La reflexió pràctica i teòrica sobre la pròpia pràctica, 

mitjançant una anàlisi de la realitat educativa que condueixi 

al professorat a generar coneixement a partir del seu propi 

anàlisi, (projectes de zona, seminaris de centre). 

o L’intercanvi d’experiències i la reflexió entre iguals 

(assessorament entre iguals) 

o Cercar lligam del professorat, unit a un projecte de feina 

conjunta (projectes de zona) 

Fomentar el desenvolupament personal i de la institució mitjançant 

el treball col·laboratiu (projectes d’innovació pedagògica). 

CEP d’Inca Les activitats formatives contextualitzades als centres, convocades 

des del CEP d’Inca, en general, s’han incrementat al curs 09/10, així 

les activitats dirigides a equips docents d’assessorament entre 

professorat han passat de no existir a ser 5, els projectes de formació 

a centres s’han quadruplicat i els PIP triplicat. La modalitat de 

formació de Seminari a centre no es va convocar durant el curs 

2009-10 i únicament es va realitzar un seminari al centre pilot Escola 

2.0 (CEIP S’hort des Fassers) 

CEP de Manacor Al CEP hi ha dues dades que sobresurten en anys diferents en relació 

a les modalitats contextualitzades al centres i que són conseqüència 

de la publicació de les corresponents convocatòries: gran nombre de 

seminaris a centre al 2008-2009 i increment al 2009-2010 dels 

projectes d’innovació pedagògica directament relacionats amb el 

treball al voltant de les competències bàsiques. 

CEP de Menorca Veure comentari Indicador 1.5.1 


13

CEP d’Eivissa A l’indicador 1.5.1. ja s’han comentat alguns aspectes relacionats 

amb aquest tema. Val, per tant, el que allà es diu. 

Volem aprofitar aquest nou indicador per comentar que si bé els 

assessoraments entre professorat, malgrat el seu escàs pes 

comencen a anar en augment, no es pot dir el mateix pel que fa als 

projectes de formació de zona, dels quals no n’hi ha cap. No existeix 

tradició ni demanda en aquests tipus d’activitat, ni d’altres 

organismes (com el servei d’inspecció educativa) els han incentivat. 

És un aspecte a corregir en el futur. 

CEP de Formentera Al curs 2009-2010 s’han incrementat els PIP. Un era de TIC 2n any, 

continuació del cus 2008-2009 i dos de Competències Bàsiques 1er 

any, a l’IES Marc Ferrer i al CEIP Mestre Lluís Andreu. 

Indicador A.3. Activitats que afavoreixen l’aplicació a l’aula 

Al llarg del Pla de formació precedent es va treballar a fons amb la 

implementació de fases d’aplicació a l’aula als cursos, preferentment als de 

durada superior de 20 hores per així donar una significativitat especial a la fase 

d’aplicació. El PQ 2008-2012 va considerar que s’havia de donar continuïtat a 

aquest aspecte. L’aplicació a l’aula de les actuacions formatives és la que ens 

pot informar sobre la transferència de la formació, i en aquest cas la possible 

aplicació a l’aula es pot facilitar des d’una determinada modalitat o pel mateix 

disseny de l’activitat. 

CEP d’Inca 

Modalitat 2008-2009 2009-2010 

Seminari a centre 30 - 

Cursos 17 21 

Seminari CEP 7 6 

PIP 7 20 

Grup de treball 6 30 

Projecte de formació zona 1 9 

Jornades 5 - 

Conversa pedagògica 1 1 

Assessorament entre professorat - 5 

Comentar aquestes dades es fa difícil si no ens aturam a precisar el 

que entenem per activitats que afavoreixen l’aplicació a l’aula. 

Entenem que les activitats en les quals es demanava una proposta o 

memòria d’aplicació entrarien dins aquesta idea d’aplicació a l’igual 

que els seminaris CEP, els seminaris a centre, els PIP i els grups de 

treball. Hem considerat que modalitats noves com les converses 

pedagògiques i l’assessorament entre professorat compleixen amb el 

requisit d’aplicabilitat d’aquest indicador. 

Això no vol dir que alguns cursos en els quals no es demanava 

aplicació directa a l’aula no hagin tingut, amb el temps, una 

aplicació; tan sols és que no tenim constància d’aquesta. 

Alguns dels cursos no computats dins aquest indicador es refereixen a 

noves temàtiques (un exemple serien els nous plans contables de FP) 

que el professorat desconeixia i, per tant, necessitava una formació 

prèvia a l’aplicació a l’aula. No sempre aquest tipus de formació 

anava associat a la possibilitat immediata de realitzar l’aplicació a 


14

l’aula. Altres exemples de curs que en seu disseny no plantejaven 

aplicació serien el curs d’Internet preparatori per a la formació a distància o 

la Iniciació al GESTIB i ECOIB, entre altres. 

Els cursos de llengua anglesa per a professorat no especialista tampoc 

no demanaven aplicació ja que el seu objectiu no és immediat sinó a 

curt termini i impliquen una modificació en l’organització dels centres 

educatius per tal d’afavorir els programes de Seccions Europees, el 

desenvolupament de projectes Comenius i/o programes d’intercanvis 

entre alumnes i professorat. 

També entenem que algunes modalitats formatives com les Jornades i 

les conferències no demanen, en principi, una proposta d’aplicació. 

És per aquest motiu que hem decidit no incloure aquestes modalitats 

dins la graella; no obstant, som molt conscients que no totes les 

Jornades són iguals, pensam que no és comparable, en termes 

d’aplicació a l’aula, una Jornada d’Estudis Locals amb una Jornada 

d’àmbit CEP o illa on el fil conductor és de temàtica educativa i 

d’intercanvi d’experiències. 

En el curs 08-09 tinguérem 5 Jornades que es realitzaren amb els 

Ajuntaments que tenien com a requisit de certificació afegit el 

lliurament d’una proposta d’aplicació, aquest requisit no es va repetir 

en el curs següent i per tant no s’han comptabilitzat en el còmput del 

09-10. 

Quant la comparativa dels dos cursos que formen el bienni pensam 

que el més destacable és el nombrós número de grups de treball del 

curs 09-10, aquesta diferència respecte al curs anterior és deguda a la 

manera que va trobar el CEP en aquell moment per tal de donar 

resposta, formativa i d’acreditació, als centres que havien quedat 

fora dels PIP de CB. Aquests centres estaven interessats en la reflexió i 

realització de materials sobre la temàtica. Aquest fet s’ha intentat 

solucionar en el present curs 10-11 amb la convocatòria de Formació 

a centres. 

En el curs 09-10 és notable també l’augment dels PIP que passen de 9 

a 20 en un any. La convocatòria de PIP de CB i el manteniment dels 

PIP transversals (segon any) que havien començat en el curs 08-09 

explica aquesta diferencia. 

CEP de Manacor Aquesta és la relació d’activitats que al llarg del bienni contemplen 

l’aplicació a l’aula dintre del seu disseny: 

Modalitat 2008-2009 2009-2010 

Curs 35 30 

Grup de treball 17 77 

Seminari a centre 48 2 

Seminari 8 8 

CEP de Menorca Al CEP s’intenta treballar l’aplicació a l’aula des de tots els vessants 

possibles, essent un dels objectius del projecte educatiu i dels dos 

programes anuals afavorir la incorporació d’aquesta fase a les 

diferents activitats. Més del 90% de les activitats: tota la formació a 

centres, seminaris, assessorament entre professorat i molts cursos 

estan dissenyades amb aquesta finalitat. 

La formació a centres, els seminaris i els assessoraments la porten 


15

implícita, com a característica essencial de la modalitat. Està 

contextualitzada a les necessitats dels col·lectius i es recullen a la 

memòria com s’ha dut a terme. 

Pel que fa als cursos, la gran majoria té com a feina annexa 

l’elaboració d’una proposta d’aplicació, però aquells cursos que 

pensem que tenen un plus de qualitat quant a aplicabilitat, 

incorporen al seu disseny una fase d’aplicació real, i obligatòria per a 

l’expedició del certificat, que s’ha de posar en comú a la darrera 

sessió de l’activitat per així compartir les experiències que s’han 

realitzat i que aquestes siguin una part més dels continguts 

desenvolupats al llarg del curs. 

S’ha elaborat documentació guia per tal d’establir criteris comuns i 

d’orientació per a aquesta aplicació a l’aula. Aquestes aplicacions 

solen convertir-se en exemples de bones pràctiques i caldria fer-ne 

difusió també fora del que ha estat l’àmbit de l’activitat concreta de 

formació. 

CEP de Formentera Llevat de les Jornades, la resta de modalitats treballades ha 

contemplat l’aplicació a l’aula en el seu disseny: 

Modalitat 2008-2009 2009-2010 

Curs 14 12 

Projecte de formació de zona 1 - 

PIP 1 2 

Grup de treball - 1 

Assessorament entre professorat - 1 

Seminari - 1 

Objectiu B Afavorir la formació dels equips docents i dels equips directius dels 

centres educatius amb l’objectiu d’assolir la millora dels resultats acadèmics 

de l’alumnat 

Indicador B.1. Actuacions formatives per a càrrecs directius dels centres 

educatius 

(Veure Gràfics Indicador B.1.) 

Al llarg d’aquest bienni s’ha tengut en compte de manera preferent a aquest 

col·lectiu atès que requereix d’un grau d’atenció específic com a conseqüència 

de la diversitat de realitats i situacions a les quals ha de fer front en el dia a dia 

del centre educatiu. La resposta s’ha donat mitjançant plans de formació 

permanent que incidien en augmentar la preparació pedagògica inicial o les 

mancances en algunes competències transversals (veure Indicador 1.4.4.) i 

també a través de plans de millora de la qualitat de l’ensenyament (veure 

Indicador 1.1.2.). Aquest conjunt de respostes fa que el nombre d’actuacions 

adreçades als càrrecs directius estigui molt per sobre de la resta d’actuacions 

dirigides a altres col·lectius específics i serveis educatius: 


16

70 

60 

50 

40 

30 

20 

10 

0 

Formació per a col·lectius específics 2008-2009 Formació per a col·lectius específics 2009-2010 

64 

3.3.9.1. DIRECTIUS 

34 

23 

18 

3.3.9.2. PROFESSORAT NOVELL 

S’han treballat gairebé totes les necessitats formatives exposades en el PQ 

2008-2012 llevat de la necessitat 5: 

1. Organització i gestió pedagògica de centres, amb especial esment a 

l’atenció a la diversitat de l’alumnat i a la realitat multicultural del 

centre. 

2. Gestió administrativa i de recursos. Eines de gestió als centres de les Illes 

Balears. 

3. Lideratge, treball en equip, gestió del temps, models pedagògics, 

avaluació i plans de millora. 

4. Plans de formació de centre. 

5. Centre i entorn: famílies, entorn, processos d’acollida, etc. 

6. Relació amb altres centres de la zona: models pedagògics, coordinació 

entre etapes, etc. 

7. Tecnologies de la informació i la comunicació per a la funció directiva. 

I la implementació en actuacions formatives concretes ha contemplat: 

Formació inicial, seguint la normativa vigent, per a la funció directiva 

organitzada i coordinada des del Servei de Formació Permanent del 

Professorat (SFPP) i que contempla diferents mòduls distribuïts entre el 

SFPP i els CEP. 


0 

3.3.9.3. NOVES TASQUES 

31 

35 

9 

3.3.9.4. ORIENTACIÓ I SUPORT 

EDUCATIU 

2 4 2 

3.3.9.5. PROFESSIONALS DE L'EAP 

3.3.9.6. PROFESSIONALS DE CEE 

0 

6 

8 

3.3.9.7. FORMACIÓ DE 

FORMADORS 

17 

1 0 0 0 

3.3.9.8. INSPECCIÓ EDUCATIVA 

3.3.9.9. SERVEIS EDUCATIUS

Introducció, aprofundiment, implantació i avaluació de programes de 

qualitat organitzats i coordinats pel Servei d’Implantació de Sistemes de 

Gestió de Qualitat. 

Seminaris als CEP dirigits als representants del claustre als centres de 

professorat. 

Els projectes de formació de zona del CEP de Palma per a la coordinació 

de centres a les àrees de Calvià, Soller, Palma-Centre i Palma- Es Vivero. 

Els projectes de formació de zona del CEP de Manacor per a la 

coordinació entre primària i secundària, per al tractament de la lectura i 

per a la coordinació i desenvolupament dels projectes d’innovació 

pedagògica sobre competències bàsiques. 

Cursos per donar a conèixer el programa GestIB Web per a la gestió 

academicoadministrativa dels centres docents i el programa de gestió 

econòmica ECOIB. 

Centre 2008-2009 2009-2010 

Servei de Formació Permanent del Professorat 3 3 

Servei d’Implantació de Sistemes de Gestió de Qualitat 20 1 

Direcció General de Personal Docent 31 6 

Secretaria General 0 3 

Institut per a l’Educació de la Primera Infància 0 2 

CEP de Palma 6 6 

CEP d’Inca 1 2 

CEP de Manacor 4 6 

CEP de Menorca 1 4 

CEP d’Eivissa 2 2 

CEP de Formentera 0 0 

CEP de Palma Curs 2008/2009 

En coordinació amb el SFPP, es decideix presentar una oferta 

formativa adreçada als membres d’equips directius basada en els 

següents ítems: 

- oferir una formació modular que permeti realitzar l’activitat en 

la seva totalitat o bé en mòduls independents entre si. La suma 

de tots els mòduls dóna dret a una certificació global que és 

obligatòria per als directors en pràctiques. 

- Fer servir la tipologia formativa del blended learning, amb tots els 

avantatges que això suposa, desenvolupada a través del 

Moodle. 

D’altra banda, el fet que les Instruccions de principi de curs 2008/09 

estableixin l’obligatorietat que el representant de claustre als CEP sigui 

el director o cap d’estudis dels centres públics motivà el 


18

eplantejament de la formació adreçada a aquest col·lectiu. Això 

suposà que es dirigís el curs a donar resposta a les necessitats 

formatives dels equips directius lligades amb la formació permanent 

del professorat. 

Curs 2009/2010 

Es continua oferint el model de formació per a membres d’equips 

directius iniciada en el curs 2008/09, basada en el disseny modular i el 

blended learning. 

Els Projectes de formació de zona d’equips directius, fruit de la seva 

valoració positiva, augmenten de 2 a 4. 

Es realitza la I trobada de Projectes de formació de zona d’equips directius on 

es possibilita la trobada de tots els membres dels diferents projectes 

(Calvià-Andratx, Es Vivero, Sóller i Palma-centre). Aquest espai 

formatiu és aprofitat per compartir experiències i rebre formació 

conjunta sobre temàtiques d’interès dels participants. 

CEP d’Inca En aquest indicador queda reflectit com durant el curs 2008/09 es va 

realitzar un cus per equips directius on es desenvoluparen continguts 

organitzatius, comunicatius i de convivència per exercir la funció 

directiva com a factor de qualitat del sistema educatiu. 

Durant el curs 2009/10 es van realitzar dos cursos per equips 

directius, un d’ells amb els mateixos objectius i continguts de l’any 

anterior i l’altre de característiques d’ús i d’aplicació dels programes 

de gestió de centres, el GestIB Web i l’EcoIB. 

Per tant s’ha cobert perfectament l’objectiu d’afavorir aspectes 

d’organització i de gestió de centres. 

CEP de Manacor Atenent a les etapes on s’adrecen les activitats trobem aquestes quatre 

activitats al 08/09 especialment dissenyades per a càrrecs directius: 

Projecte de formació de zona de lectura a Educació primària 

Projecte de formació de zona de lectura a Educació 

secundària obligatòria 

Projecte de formació de zona sobre la implementació de les 

competències bàsiques 

Seminari de representants 

Al curs 09/10 es repeteixen les mateixes i se li sumen aquestes: 

Aplicació informàtica ECOIB 

Aplicació informàtica GESTIB 

A aquestes activitats caldria afegir l’interès que suposen (per a la 

formació indirecta d’equips directius, foment del treball en equip, 

gestió i organització dels centres i de coordinació pedagògica): 

els projectes de formació de zona (1 i 3 pels cursos 08/09 i 

09/10 respectivament), 

les que cobreixen la línia prioritària 5.5 (3 i 2 respectivament) i 

els Projectes d’Innovació Pedagògica (3 i 19). 

CEP de Menorca Cada any s’han incorporat al nostre programa mòduls específics per 

afegir al curs que convoca el SFPP adreçat als equips directius nous 

que han presentat el corresponent projecte de direcció. Tot i que 

s’obren a la resta d’equips directius, orientadors o professorat amb 

experiència, val a dir que la participació és molt reduïda i que el 

benefici és escàs en relació a l’esforç i als recursos dedicats. 

El segon any del bienni s’ha augmentat l’oferta, bàsicament en 


19

continguts sobre organització i coordinació pedagògica, amb una 

resposta, també, decebedora. 

CEP d’Eivissa Les activitats incloses a aquest apartat són els cursos de funció 

directiva que s’organitzen des del SFPP i que tenen una part a 

desenvolupar al CEP d’Eivissa i el seminari per a equips directius de 

primària. 

S’ha de tenir present que els directius de centre tenen les seves pròpies 

associacions, el que empren per a gestionar les relacions amb 

l’administració educativa. 

CEP de Formentera No s’ha realitzat cap activitat. 

Direcció General 

d’Innovació i 

Formació del 

Professorat (DGIFP) 

Altres serveis i/o 

direccions generals 

El SFPP s’ha encarregat d’organitzar i coordinar el curs modular de 

Formació inicial per a la funció directiva que al 2008-2009 estava obert sols 

als directors en pràctiques però que al 2009-2010 es va obrir a tots els 

docents que hi volguessin participar. 

La direcció general de Personal Docent va dur a terme al llarg 

del 2008-2009 la formació sobre el GestIB Web i l’EcoIB, 

mentre que al 2009-2010 sols es va encarregar del GestIB i la 

formació sobre l’EcoIB va passar a mans de la Secretaria 

General alhora que la xarxa de CEP també s’encarregava 

d’engegar activitats sobre aquest tema. 

El servei d’Implantació de Sistemes de Gestió de Qualitat va 

adreçar al 2008-2009 totes les actuacions sobre la gestió dels 

processos de qualitat al col·lectiu dels equips directius, mentre 

que al 2009-2010 la gran majoria s’adrecen a la formació per 

al desenvolupament de noves tasques i la resta es reparteixen 

entre les diferents etapes educatives majoritàries. 

L’Institut per a l’Educació de la Primera Infància va dur a 

terme al 2009-2010 dos cursos àmbit autonòmic sobre GestIB 

Web per a centres de 0-3. 

La davallada d’actuacions formatives sobre el GestIB Web i l’EcoIB i la 

desvinculació del col·lectiu dels càrrecs directius de les activitats sobre 

gestió de sistemes de qualitat, fa que decreixi el nombre total 

d’actuacions al 2009-2010. 

Indicador B.2. Itineraris formatius iniciats i/o consolidats 

Determinades modalitats com són ara els cursos o fins i tot les jornades, 

serviran per iniciar itineraris formatius, i si és així el PQ recomana seleccionar 

prioritàriament equips de centre, per després donar continuïtat a aquests 

itineraris, bé entre equips docents d’un mateix centre (seminari a centre, 

projecte d’innovació pedagògica), bé entre docents de centres diferents 

(projecte de formació de zona, seminari CEP). S’aconsella que els objectius 

principals siguin la pràctica reflexiva, l’elaboració i l’intercanvi de propostes 

didàctiques o instruments d’avaluació, la creació de xarxes de professors i 

professores o de centres, i la coordinació entre etapes educatives per zones 

escolars. 

CEP de Palma Teatre: 


20

És un curs que es fa en coordinació amb l'Ajuntament de Palma. 

El ponent és sempre el mateix i se'n fan dos nivells: Iniciació i 

Aprofundiment. Són dos cursos amb una excel·lent valoració per part 

dels assistents, que requereixen una implicació personal i tenen bona 

transferència a l'aula. 

Seminari sobre pràctica psicomotriu: 

És un dels primers seminaris que es varen posar en funcionament al 

CEP Palma Jaume Cañellas Mut. Està format per mestres d’educació 

infantil i especialistes d’educació física. S’han treballat diversos temes, 

s’han elaborat materials en CD, que estan publicats i ara es treballa 

sobre l’anàlisi i interpretació del dibuix infantil com a eina 

d’avaluació. El present curs s’ha modificat la modalitat formativa, 

enfocada cap a la conversa pedagògica, amb la intenció de donar a 

conèixer el document final de reflexió sobre la representació. 

Seminari de Zona d’Anglès a Calvià i S’Arenal: 

Té per finalitat crear un espai per poder compartir, intercanviar, 

analitzar i elaborar diferents tipus de recursos aplicables a l'aula, 

aprofundir en l'ús de les TIC i desenvolupar les CB. També es fa 

recerca i elaboració de material per a la comprensió lectora i creació 

de blocs. Tot això mitjançant la reflexió, anàlisi i intercanvi de recursos 

aplicables a l'aula. 

Seminari d’astronomia, astronàutica i satèl·lits: 

Està en funcionament des del curs 1999-2000. Té un equip 

permanent de 5 professors que fan recerca de recursos per poder 

posar-los a l’abast de la comunitat educativa. 

Col·laboren amb el OAM (Observatori astronòmic de Mallorca) i fruit 

d’aquesta col·laboració al curs 2009-10 es va fer una activitat 

conjunta mb el CEP d’Inca i l’OAM relacionada amb l’any 

internacional de l’Astronomia (2009). 

Seminari de Zona – Es Tren. Treball sobre la competència lingüística: 

El seminari ha estat coordinat per les inspectores de zona. Els 

objectius han girat a l’entorn de l’assoliment de la competència 

lectora de l’alumnat, i per això s’incidia en les condicions per afavorir 

l’hàbit lector, integrar activitats de comprensió lectora en el treball 

diari de l’aula i revisar el pla lector dels centres. Els resultats han estat 

satisfactoris, i cada any es treballen diferents temes al voltant 

d’aquesta competència. 

Seminari de Filosofia: 

La seva finalitat és compartir estratègies d’intervenció per treballar les 

habilitats de pensament a l’aula i per afavorir l’adquisició d’actituds 

de tolerància i respecte mitjançant el diàleg filosòfic. Altres objectius 

són aprofundir en els diferents programes del projecte Filosofia 3/18 i 

oferir un espai de reflexió sobre la pròpia pràctica docent. 

L’estructura de totes les sessions es basa en quatre punts: diàleg 

filosòfic, intercanvi d’experiències, recollida de documentació d’aula 

per analitzar-la en grup i eines i recursos per treballar les habilitats de 

pensament. 

PIP Badies: 

Es va començar el curs 2008/2009. Aquest tercer any el projecte Com 

hem de treballar a l’escola perquè l’alumne adquireixi les habilitats i destreses 

lingüístiques amb l’objectiu de fer lectors i escriptors competents i funcionals té 


21

com a objectius principals conèixer els àmbits d’intervenció per 

estructurar de forma cooperativa l’aprenentatge a l’aula, conèixer i 

experimentar diferents dinàmiques que afavoreixin l’aprenentatge 

cooperatiu, traspassar a diferents àrees el que en principi s’haurà 

posat en pràctica amb activitats de llengua. 

Seminari d’Ambientalització de centres escolars: 

Aquest seminari està constituït per professorat de diferents nivells 

educatius que són coordinadors ambientals o formen part de 

comissions ambientals dels centres. Fa 10 anys que es va crear i no 

sempre ha estat constituït pels mateixos membres. L’objectiu principal 

del seminari és crear un espai on aquest professorat pugui posar en 

comú les seves activitats, intercanviar idees, unificar esforços i cercar 

vies de comunicació amb l'administració, per tal de fer-li arribar 

propostes dirigides a incloure criteris ambientals als centres escolars. 

Des de fa quatre cursos escolars el seminari ha centrat la seva feina en 

avaluar el grau d’integració de l’educació ambiental en els centres 

escolars públics d’educació infantil i primària i de secundària per 

mitjà d’un projecte d’investigació en el qual han participat 83 centres 

de les Illes Balears. 

PIP TIC Son Ferriol: 

Es va començar amb aquest projecte d’innovació pedagògica el curs 

2088/2009 amb els següents continguts: diccionaris audiovisuals, 

presentacions multimèdia, tractament digital d’imatges, vídeos, la 

pissarra digital, aplicacions educatives (Mud, webquest), recursos a la 

xarxa, tot incorporant experiències/idees per a la integració de les TIC 

a l’aula. 

El segon any 2009/2010, seguint amb l’itinerari formatiu iniciat, els 

continguts varen ser: Web 2.0, eines Google, blocs, ús educatiu de les 

PDI, creació de recursos propis per utilitzar a l’aula. 

El tercer any 2010/2011 s’incorporen al Pla de Modernització 

educativa Xarxipèlag 2.0 i es treballa en la modalitat de microtallers 

amb un bon assoliment i consolidació d’objectius. Es treballen: Blocs 

i eines web 2.0, wikis, Cmaptools,That Quiz 

Seminari sobre competències bàsiques: 

Aquest seminari que du per títol L’ensenyament per competències bàsiques, 

un repte, ha arribat en el present curs 2010-11 a la seva segona 

convocatòria. El present vol ser una continuació de l’anterior i pretén 

atendre a membres d’equips directius de centres que no van ser 

seleccionats a la convocatòria de PIP sobre CB. La dinàmica de 

funcionament i el disseny de les diferents sessions ha reproduït, en la 

mesura del possible, les propostes que es feien als centres amb la 

intenció d’oferir als participants continguts i dinàmiques transferibles. 

La convocatòria ha tengut una millor acollida en la segona edició que 

en la primera, de manera que les places disponibles s’han ocupat, 

pràcticament, en la seva totalitat. Tot i així la continuïtat dels 

mateixos centres ha estat limitada. 

Projectes de formació de zona per a equips directius: 

Es tracta d’activitats formatives dirigides a equips directius de centres 

d’una mateixa zona educativa. 

Els seus objectius són: 

Facilitar la coordinació entre els diferents centres de la zona i 

els seu professorat 


22

Conèixer i intercanviar experiències pedagògiques i 

organitzatives 

Millorar la formació sobre temàtiques que siguin d’interès per 

als participants 

Analitzar problemàtiques i aportar solucions que ajudin a la 

tasca docent 

Ser punt de trobada amb el departament d’Inspecció 

Educativa 

Els continguts del curs vigent es determinen i concreten a la primera 

sessió. En aquesta també es decideix el calendari de reunions i el lloc 

on es desenvoluparan les sessions (és rotatori per propiciar la visita a 

diferents centres educatius i conèixer la realitat educativa i 

contextualitzada dels centres d’una mateixa zona). Es tracta d’una 

modalitat formativa semipresencial o blended learning, amb la qual 

cosa es beneficia de tots els avantatges propis d’aquest tipus de 

formació 

Els Projectes de formació de zona d’equips directius, fruit de la seva 

valoració positiva, han augmentat de 2 a 4 (s’hi afegeixen els de 

Palma-centre i Es Vivero). 

Seminari Educar i conviure. L’actuació del coordinador de convivència dels 

centres educatius. 

Seminari que es duu a terme en col·laboració amb l’Institut per a la 

Convivència i l’Èxit escolar – ha estat coordinat en totes les seves 

edicions per un assessor del CEP de Palma i un representant de l’ICEE. 

Propicia un punt de trobada de docents que alhora desenvolupen la 

tasca de coordinadors als seus respectius centres educatius. Ofereix 

als seus participants un espai de reflexió i col·laboració que faciliti la 

tasca del coordinador de convivència, així com tenir accés a models i 

pautes d’actuació que fomentin la convivència escolar positiva. 

Permet també impulsar la implantació del Pla de convivència del 

centre dels participants. 

La seva valoració ha estat en totes les seves edicions molt positiva, la 

qual cosa ha propiciat que s’hagi consolidat en cursos posteriors 

CEP d’Inca Tant la columna d’iniciats, com la de consolidats, fan referència als 

cursos 08-09 i 09-10. 

Iniciats Consolidats 

11 PIP de competències 

bàsiques 

5 PIP de temes transversals 

4 PIP de convivència 

3 Projectes de formació de 

zona 

2 Grup de treball 

1 Conversa pedagògica 

2 Seminari a centre 


6 Seminari CEP 

4 PIP de temes transversal 

2 PIP d’ICEE 

2 Grup de treball 

1 Seminari a centre 

6 Seminari CEP 

4 PIP de temes transversals 

2 PIP de convivència 

Durant el curs 09-10 no es va treure convocatòria de formació a 

centres, per tant cap activitat formativa d’aquesta modalitat iniciada 

al curs 08-09 i que potencialment podria haver tengut continuïtat no 

en va tenir i no se comptabilitza. 

23

CEP de Manacor Els itineraris formatius consolidats ja fa dos anys que es duen a terme: 


16 PIP competències bàsiques 


zona sobre competències 

bàsiques 


2 PIP temes diversos 

1 PIP mediació 


zona sobre el tractament de la 

lectura a EP i a ESO 

CEP de Menorca D’una o altra forma, totes les activitats desenvolupades en els centres 

constitueixen un itinerari singular. De fet, cada centre, pràcticament 

cada claustre, ha iniciat un itinerari a partir de les seves necessitats o 

mancances i segueix en cursos posteriors, ja sigui aprofundint en 

aspectes concrets el camí encetat o obrint noves perspectives de feina i 

acords. Podem afirmar que la gran majoria dels centres d’infantil i 

primària estan iniciant o consolidant els seus itineraris. A mode 

d’exemple: avaluació, competències bàsiques, convivència, TIC, model 

d’escola, projectes, treball amb famílies, identitat... 

De la mateixa forma, un percentatge molt elevat dels seminaris tenen 

una trajectòria en el temps que permet concloure que estan 

aprofundint en els itineraris fixats en el moment de la seva creació, 

incorporant noves persones, però també noves idees i propostes de 

treball. 

També s’han desenvolupat altres propostes específiques fora 

d’aquestes modalitats: competències bàsiques, TIC o treball 

cooperatiu que vàrem encetar com a idees clau, o fil conductor dels 

programes anuals, que haurien d’impregnar l’oferta formativa i que 

s’han anat incorporant i consolidant en el disseny de bona part de les 

nostres activitats. 

CEP d’Eivissa Els itineraris formatius es fonamenten, actualment, en els PIP de CB. 

S’ha de tenir present que molts centres que en tenien un altre d’iniciat, 

normalment centrats en el funcionament del centre, van demanar PIP 

de CB, per la qual cosa es pot considerar que, en alguns casos, aquest 

són la reconducció d’itineraris formatius anteriors. 


14 PIP EP CB 

1 PIP ESO CB 

1 PIP Mediació ESO 

PIP – 1 Primària, 1 ESO 

FAC – 1 EP 

CEP de Formentera Es pot considerar itinerari consolidat el PIP sobre TIC del CEIP Sant 

Ferran i itinerari iniciat els projectes d’innovació pedagògica sobre CB 

a l’IES Marc Ferrer i al CEIP Mestre Lluis Andreu. 





Servei d’Atenció a la Diversitat 

El programa PAIRE ha iniciat itineraris sobre mediació i acollida de 

l’alumnat nouvingut que després han tingut continuïtat a través de 

seminaris, organitzats des del mateix programa PAIRE, Educació 

intercultural i acollida de l’alumnat nouvingut (2009-2010) o bé en 

24



col·laboració amb els CEP de Palma i Eivissa especialment. 

Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar 

El curs Competència social (2008-2009) organitzat en col·laboració amb 

la xarxa CEP, o el Programa de gestió de convivència als centres d’Educació 

Infantil i Primària (2008-2009) juntament amb els seminaris adreçats a 

formar formadors en competència social i mediació escolar han 

assolit dues vessants: 

Formar formadors, tasca iniciada al curs 2007-2008, que a 

partir del curs 2008-2009 van assessorar als centres 

interessats a crear unitats de mediació escolar. 

Iniciar i continuar itineraris formatius a centres a través de les 

convocatòries que s’han publicat al llarg del bienni per dur a 

terme diferents projectes d’innovació pedagògica sobre la 

implementació de la mediació escolar als centres d’Educació 

Infantil, Primària i Secundària. 

Servei d’Implantació de Sistemes de Gestió de Qualitat 

Aquest servei, que compta amb el seu propi equip d’assessors de 

qualitat que provenen bàsicament de centres amb un nivell 

d’implantació del sistema avançat, ha realitzat un total de dotze 

cursos de formació de nivell introductori en els aspectes bàsics de 

qualitat i altres més específics. Aquests cursos s’han adreçat a càrrecs 

directius, a la formació per a noves tasques i a les etapes d’Educació 

Infantil, Educació Primària i Educació Secundària, l'objectiu és 

aconseguir formar en aspectes de gestió de qualitat el major 

nombre possible de professorat de cada centre. 

Actualment el projecte compta amb deu xarxes de centres que 

sumen un total de 44 centres que continuen l’itinerari formatiu a 

traves de seminaris, al centre o als CEP de la zona, que faciliten 

espais per a la reflexió i l’intercanvi d’experiències. 

Objectiu C Donar suport a les iniciatives dels equips de centre, en el marc de la 

seva autonomia, per iniciar processos d’avaluació i elaboració de plans de 

millora que impulsin propostes d’innovació educativa 

La modalitat preferent dins del marc d’actuació del PQ 2008-2012 és la que 

s’esdevé al propi centre, lligada a la reflexió sobre la pràctica i la innovació 

educativa: els projectes d’innovació. Es tracta de donar suport al 

desenvolupament de projectes de centre per mitjà de la formació permanent 

com a recurs i de facilitar als equips directius la planificació pedagògica del 

centre i els processos de millora que li són inherents. 

La intenció és treballar des de la formació per garantir una autonomia real dels 

centres educatius. Per això el PQ recomana donar una atenció diferenciada als 

centres amb el suport al desenvolupament de projectes d’innovació 

pedagògica que contemplin períodes superiors al de la planificació anual en 

aquells casos en què hi hagi un compromís clar del centre (l’equip directiu, el 

claustre o un grup significatiu de professorat) per millorar algun aspecte de la 

pràctica docent o del funcionament global del centre. 


25

Indicador C.1. Rellevància dels Projectes d’Innovació Pedagògica 

(Veure Gràfics Indicador C.1.) 

Serà convocat des del Servei de Formació del Professorat, en col·laboració amb 

els CEP i altres serveis educatius, si s’escau. De periodicitat bianual o triennal i 

amb assessorament extern, tendrà la consideració de projecte experimental. 

Representa un cert canvi de cultura sobre la formació permanent, tant per part 

del professorat i dels centres, com també per part de l’administració. Per això 

serà necessària la participació activa i coordinada dels agents implicats (centre 

educatiu i xarxa de formació) i la col·laboració de la Inspecció Educativa. Els 

equips pedagògics dels CEP són els encarregats de fer-ne el seguiment, la gestió 

i l’avaluació. La Inspecció Educativa, en el marc del seu àmbit d’actuació, 

avaluarà la transferència i l’impacte d’aquest projecte sobre l’organització de 

centre i la seva pràctica docent. 

El nombre d’actuacions que s’han realitzat al llarg del primer bienni han estat 

les següents: 

Curs 2008-2009 Curs 2009-2010 

Temes 

diversos 

(1r any) 

Mediació i 

Convivència 

(1r any) 

Temes 

diversos 

(2n any) 

Mediació i 

Convivència 

(2n any) 


Mediació i 

Convivència 

(1r any) 

26 

Competènc 

ies Bàsiques 

(1r any) 

Total 18 6 17 6 9 96 

Total hores de formació Inscrits Admesos Certificats 

4395 3926 3768 3345 

a. Projectes d’Innovació Pedagògica sobre temes diversos 

Es publica per primer cop des del SFPP la convocatòria sobre projectes 

d’innovació pedagògica al 2008 amb els següents objectius i línies de treball: 

Objectius Fomentar els processos de reflexió dels equips docents sobre la 

seva pràctica educativa. 

Donar suport a les necessitats actuals dels centres. 

Enfortir les trajectòries formatives del centre i contextualitzar les 

activitats formatives dins d’un projecte global a mig termini. 

Dissenyar la formació del centre per tal que respongui a l’interès de 

la majoria del claustre per tal que pugui ser reconeguda com a un 

element de la trajectòria de formació comuna. 

Avaluar i continuar itineraris formatius ja iniciats en un centre. 

Afavorir el desenvolupament del currículum oficial. 

Implementar els canvis metodològics i organitzatius derivats dels

desenvolupament i l’avaluació del projecte. 

Fomentar la cultura de l’intercanvi i de la cooperació entre els 

docents, en un marc d’autonomia de centre. 

Línies de treball Per a tots els nivells: 

La llengua al centre educatiu (tractament i ús de les llengües al centre, 

foment de la lectura i de l’ús de les biblioteques, programa Portfolio 

Europeu de les Llengües, etc.) 

Cap a una escola inclusiva (implementació dels continguts curriculars 

interculturals; tractament de la multiculturalitat al centre −pla d’acollida, 

mesures organitzatives i metodològiques−, orientació i tutoria, educació en 

valors, educació emocional i habilitats socials, igualtat de gènere, 

comunitats d’aprenentatge, etc.) 

TIC aplicades a l’aula (utilització d’entorns virtuals amb l’alumnat, 

aplicació de les TIC a diferents àrees, etc.) 

Projectes 

seleccionats 

Altres 

18 projectes que es corresponen amb els PIP sobre temes diversos de 1r 

any i que, llevat d’un projecte, continuen al 2009-2010 com a projectes 

sobre temes diversos de 2n any. 

Línies de treball Únicament per a educació secundària: 

Implementació de la mediació escolar als centres de secundària 

El servei de Formació Permanent del Professorat, en col·laboració amb 

l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, treballa per impulsar 

projectes de formació en centres de secundària amb lla finalitat de crear 

unitats de mediació escolar i impulsar la resolució positiva dels conflictes. 

Aquesta formació es farà extensiva a tota la comunitat escolar (professors, 

alumnes, pares i mares i personal no docent). El primer curs tendrà una 

durada de 40 hores , de les quals 27 seran de ponències. El centre 

educatiu s’ha de comprometre a participar en aquest projecte un mínim de 

Projectes 

seleccionats 

3 cursos escolars. 

6 projectes que es corresponen amb els PIP sobre competència i mediació 

de 1r any i que continuen al 2009-2010 com a projectes sobre 

competència i mediació de 2n any. 

b. Projectes d’Innovació Pedagògica sobre mediació i convivència 

L’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar publica al 2009 en col·laboració 

amb el SFPP dues convocatòries per al treball sobre mediació i convivència. 

Una adreçada a infantil i primària per a la gestió del programa de convivència: 

Objectius Facilitar eines de reflexió i de planificació de mesures educatives 

sobre la convivència escolar, que permetin revisar i completar els 

plans de convivència dels centres d’educació infantil i primària. 

Dissenyar mesures de millora de la convivència, tan a nivell d’aula 

com de centre. 

Continguts 1. Mòdul de sensibilització: 

Formació del grup 

Actuacions del centre educatiu per a la millora de la convivència 


27

Posada en comú de conceptes bàsics sobre convivència i resolució 

de conflictes 

2. Mòdul de formació: 

Mesures adreçades a tot el centre: mediació escolar, foment de la 

participació de les famílies, acollida de nous alumnes, mesures 

organitzatives per a la millora de la convivència, etc. 

Mesures adreçades a l’aula: aplicació del currículum de les 

competències socio-emocionals, de P-3 a 6è de Primària 

3. Mòdul d’aplicació: 

Elaboració del projecte de millora de la convivència a cada un dels 

centres participants. 

I una segona convocatòria adreçada a secundària per a la creació i posada en 

funcionament d’un servei de mediació escolar: 

Objectius Facilitar eines de reflexió i de planificació de mesures educatives 

sobre la convivència escolar, que permetin revisar i completar els 

plans de convivència dels centres d’educació secundària. 

Dissenyar mesures de millora de la convivència, tan a nivell d’aula 

com de centre. 

Continguts 1. Mòdul de sensibilització: 

Formació del grup 

Actuacions del centre educatiu per a la millora de la convivència 

Posada en comú de conceptes bàsics sobre convivència i resolució 

de conflictes 

Projectes 

seleccionats 

2. Mòdul de formació: 

Presentació del grup de participants i del programa de formació. El 

conflicte i el seu abordatge. La mediació escolar. 

La comunicació dins el conflictes. L’escolta activa. Fases de la 

mediació. 

El paper de les emocions dins els conflictes. Simulació d’una 

mediació. 

Resum del contingut de les sessions anteriors. La trobada de 

mediació. Simulació d’una mediació. 

3. Mòdul d’aplicació: 

Presentació i difusió del servei de mediació. 

9 projectes que es corresponen amb els PIP sobre mediació i convivència 

de 1r any al curs 2009-2010 (2 adreçats a primària i 7 adreçats a 

secundària). 

c. Projectes d’Innovació Pedagògica sobre Competències Bàsiques 


28

Els PIP sobre competències bàsiques han suposat una gran inversió de temps, 

recursos humans i econòmics atès que s’havia de donar resposta a un seguit de 

situacions: 

Necessitat de formació dels equips pedagògics dels CEP per poder dur a 

terme la coordinació dels PIP. 

Alt grau d’implicació per part de l’equip pedagògic dels CEP a l’hora de 

realitzar aquesta formació als centres pel que implicava de canvis 

metodològics substancials. 

Formació i coordinació de l’equip coordinador dels CEP i en el qual hi 

participaven els directors i un representant del SFPP. 

Objectius Conèixer la proposta de la LOE sobre què són i quines són les 

competències bàsiques. 

Analitzar les causes de la incorporació de les CB i les seves 

implicacions. 

Conèixer quines són les propostes didàctiques més adients per 

treballar les competències bàsiques. Observar la connexió 

d’aquestes propostes amb la vida real. 

Analitzar el currículum i la relació entre el centre educatiu, la 

família i la comunitat. 

Continguts Elements d’un currículum: CB, objectius, continguts i criteris 

d’avaluació. 

Les CB i el seu paper en les programacions didàctiques i el PEC. 

Claus per a la seva elaboració. Disseny i exemplificacions. 

Els projectes de centre i el treball per CB. 

Models d’ensenyament. 

Projectes 

seleccionats 

Avaluació per competències. Exemplificació. 

96 projectes que es corresponen amb els PIP sobre bàsiques de 1r any dels 

quals només dos no van finalitzar la formació. 

CEP de Palma Des del curs 2008-09, s'han iniciat els PIP (de mediació i sobre temes 

diversos). En general estan molt ben valorats. Dels 10 centres que varen 

començar continuen 9, en el segon any d'aplicació. 

El curs 2009-10, es varen iniciar els PIP sobre CB a 35 centres, la valoració 

és desigual en funció dels centres. Continuen per al proper curs un total de 

30 centres. 

També durant el 2009-10, s'han iniciat a 5 centres 5 PIP de mediació que 

continuen l'any vinent. 

CEP d’Inca Pel que fa als PIP de temes transversals, tots continuaren llevat d’un que 

s’hagué de donar de baixa per motius tècnics aliens al CEP. 

Al curs 2008-09 s’iniciaren dos PIP de mediació i convivència que 

continuaren en el curs següent i al 2009-10 se n’iniciaren dos més. 

Al 2009-10 s’iniciaren 11 PIP de competències bàsiques per tal d’afavorir 

l’aplicació de la LOE als centres educatius. D’aquests 11, únicament 3 

CEP de 

Manacor 

eren de secundària 

Al curs 2009-2010 coincideixen els projectes d’innovació pedagògica que 

es desenvolupen en col·laboració amb l’Institut per a la Convivència de 


29


Menorca 

segon any, amb el primer any de desenvolupament dels projectes 

d’innovació pedagògica sobre CB. 

Els PIP sobre temes diversos eren: 

Bases d’una nova concepció del procés d’ensenyament i aprenentatge (Educació 

Infantil) 

Aplicació de les TIC a l’aula i al centre (A. Informàtica) 

La diferència quantitativa entre un i altre curs es troba en el fet que el 

primer any va ser el moment de la implementació dels PIP amb caràcter 

experimental i en el segon la consolidació amb els projectes d’innovació 

sobre les competències bàsiques. 

El model ha resultat interessant i ha obert portes cap a un model 

d’assessoria més d’acompanyament, de processos; de totes formes, s’han 

detectat algunes errades que convindria tenir en compte a l’hora d’avaluar 

la modalitat i de cara a futures convocatòries. 

CEP d’Eivissa Algunes de les dades referides a aquesta temàtica ja s’han comentat a 

l’apartat referit als itineraris iniciats i/o consolidats. Aquí només en 

centrarem en l’esforç que ha representant per a l’equip pedagògic del CEP 

d’Eivissa fer front a 19 PIP, sempre amb intervenció directa assessora. 

Malgrat aquest esforç, la feina es considera molt interessant i enriquidora 


Formentera 

per al conjunt de l’equip pedagògic. 

CB de 1r any: 

-PIP Competències bàsiques IES Marc Ferrer. 

-PIP Competències bàsiques CEIP Mestre Lluís Andreu 

Temes diversos de 1r i 2n any: 

-PIP Aplicació de les TIC a totes les àrees i especialitats al CEIP Sant Ferran. 

Objectiu D Oferir una formació diversificada que respongui a les necessitats 

dels centres educatius, del professorat i del sistema educatiu, amb especial 

esment a les línies prioritàries d’aquest Pla de formació i del marc legislatiu 

vigent 

Indicador D.1. Equilibri entre les modalitats formatives bàsiques i les 

modalitats experimentals 

(Veure Gràfics Indicador D.1.) 

Modalitat Demanda Finalitat Destinataris Recursos Dinàmica 

interfície 

Curs Sistema Sensibilització Professorat Durada definida a priori Transmissió 

Professorat Especialització individual (curta/llarga) 

Centre Transmissió Professorat Ponències experts 

coneixements d’un centre Direcció/Coordinació 

assessoria 

Presencial/Semipresencial 

/No presencial 

Seminari Sistema Aprofundiment Professorat Número de participants Reflexió 

Centre 

individual limitat 

Centre 

Professorat 

Xarxa Presencial /Semipresencial 

(grup) 

d’interès 

Professorat 

d’un centre 


30

Grup de 

treball 

Jornades 

Trobada 

Conferències 

Congrés 

Grup Elaboració de 

materials 

Investigació 

Projectes 

d’Innovació i/o 

experimentació 

Sistema 

(generalment) 

Difusió 

informació 

Monogràfics 

(generalment) 

Sensibilització 

inicial 

Intercanvi 

informatiu 

d’experiències 

Xarxa 

d’interès 

Professorat 

individual 

Les modalitats de formació responen a les necessitats metodològiques que 

cada actuació formativa planteja en el seu disseny inicial. Cada una de les 

modalitats té unes característiques implícites que vénen donades per qui fa la 

demanda, quina n’és la finalitat, quins són els recursos i qui participarà a la 

formació. Les modalitats formatives bàsiques més conegudes i experimentades 

són els cursos, els seminaris, els grups de treball i les jornades. La classificació 

d’aquestes modalitats segons els paràmetres bàsics és la següent: 

Entenem que l’oferta de formació diversificada contempla també la 

diversificació de modalitats formatives, però cal tenir en compte dos fets en 

aquesta afirmació: 

quan parlam de modalitats experimentals contemplam quatre tipologies 

d’actuacions formatives (36%) mentre que les modalitats bàsiques en 

contemplen unes set (64%) d’un total d’onze modalitats emprades i això 

farà que les modalitats bàsiques estiguin sempre molt per sobre de les 

experimentals 

les modalitats experimentals, com el seu mateix nom indica, necessiten 

d’un període de temps per esdevenir habituals i que siguin inherents a la 

tasca formativa de l’assessor i del professorat com a receptor i 

protagonista de la formació i en el nostre cas estem parlant del primer 

bienni del PQ 2008-2012 que és el que introdueix aquestes modalitats 

experimentals 

Dit això no és d’estranyar el clar predomini de les modalitats bàsiques per 

sobre de les experimentals en els dos cursos, tot i que s’observa que al 2009- 

2010 decreix el nombre de modalitats bàsiques i augmenta el nombre de 

modalitats experimentals: 


Pla de treball autònom 

Número molt limitat de 

participants (de 3 a 

10, generalment) 

Assessorament extern (no 

sempre) 

Presencial/Semipresencial/No 

presencial 

(menys) 

Intensiu 

Breu 

Presencial/No presencial (on 

line) 

31 

Reflexió 

Centre 

(investigació- 

acció) 

Transmissió

Modalitats Bàsiques 

Modalitats Experimentals 

Modalitats 2009-2010 Modalitats 2008-2009 

CEP de Palma La tendència formativa del CEP és augmentar el nombre de 

modalitats centrades en el centre, així es veu progressivament en 

l’anàlisi d’aquests dos anys. 

Aleshores, cada vegada més es redueixen activitats de caire 

transmissor i es potencia la reflexió a nivell de grups i a nivell de 

centres. 

CEP d’Inca La modalitat formativa que durant el curs 09-10 ha incrementat 

notablement el nombre d’activitats és el grup de treball i la modalitat 

de cursos ha sofert un increment molt lleu. 

Les modalitats formatives que durant el 2009-10 han disminuït, en 

relació al curs 08-09, són la jornada i els seminaris. 

CEP de Manacor El CEP Manacor durant el curs 2008-09 va desenvolupar un total de 

117 activitats entre les que predominaven els seminaris a centres i els 

cursos. Mentre que durant el curs 2009-10 hi va haver un augment de 

10 activitats, tenint un total de 127 i essent predominant els grups de 

treball i els cursos. 

CEP de Menorca Com ja s’ha comentat abans, el nostre CEP prioritza aquelles 

formacions en què es fa una incidència directa als centres i a l’aula 

(seminaris i formacions en centres). Així es pot veure com al curs 

2009-2010 aquest objectiu es va consolidant, disminuint el nombre 

dels cursos i augmentant el nombre de seminaris, encara que el 

nombre dels seminaris en centres disminueix en el gràfic, aquí no s’hi 

comptabilitzen els quinze PIP relacionats amb les competències 

bàsiques. També es constata que hi ha una progressiva disminució 

dels grups de treball, que hauria de ser l’última fase dels itineraris 

formatius que consolida i fa pública la formació del professorat de 

qualitat. 

CEP d’Eivissa Algunes de les dades que s’exposen ja han estat comentades a 

indicadors anteriors, per tant, aquí ens centrarem en la diversitat de 

l’oferta formativa. 

Com es pot comprovar, l’oferta segueix essent majoritàriament de 

cursos, seguides molt de lluny per seminaris al CEP i jornades. 

CEP de Formentera El que més s’ha treballat al llarg d’aquest bienni ha estat la modalitat 

curs, cosa que hauria de canviar i anar introduint altres modalitats 


63 

191 

704 

850 

32







formatives bàsiques, com pot ser seminaris, grups de treball... 

De les set modalitats formatives bàsiques la DGIFP treballa 

majoritàriament amb la modalitat curs a través del Programa de 

Formació a Distància i el segon lloc l’ocupen les Jornades que es 

reparteixen entre el servei d’Innovació (10) i el servei d’Atenció a la 

Diversitat (11) mentre que el nombre de Jornades organitzades des del 

SFPP és molt menor (6). 

Els seminaris (4) i les conferències (1) serien la tercera i quarta 

modalitat més emprada amb nombres no molt significatius. 

Es diversifica l’oferta segons modalitats formatives bàsiques fins a 

utilitzar sis tipologies diferents: 

Curs: predomini d’aquesta modalitat tot i haver-hi un clar 

descens al 2009-2010. 

Seminari: augmenta de manera considerable al 2009-2010 a 

través sobretot del servei d’Implantació de Sistemes de Gestió 

de Qualitat. 

Jornada: es manté més o menys amb el mateix número 

d’actuacions i la majoria han estat organitzades pel servei de 

Planificació i Participació. 

Seminari a centre: decreix considerablement el nombre 

d’activitats sota aquesta modalitat i totes han estat 

organitzades pel servei d’Implantació de Sistemes de Gestió de 

Qualitat. 

Els cinc grups de treball desenvolupats pel servei 

d’Implantació de Sistemes de Gestió de Qualitat i la direcció 

general de Política Lingüística i la conferència sobre Formació 

Professional del servei de Planificació i Participació ocupen els 

darrers llocs. 

Indicador D.2. Acompliment de les línies prioritàries 

(Veure Bloc III, Indicador 3.1.3. Grau d’acompliment de les línies prioritàries) 

La importància d’aquest indicador a l’hora de valorar el grau d’implementació 

del PQ 2008-2012 en els diferents centres de formació, fa que es tracti en un 

apartat específic de l’índex general d’aquest document. 

Indicador D.3. Oferta diversificada segons formes de participació: presencial, 

a distància i semipresencial 

(Veure Gràfics Indicador D.3.) 

Respecte a l’Ordre de 2002, per la qual es regula la planificació i el 

reconeixement de la formació permanent del professorat no universitari, el Pla 

Quadriennal 2008-2012 fa un seguit de propostes de canvi i/o millora que 

afecten el grau de presència i l’ús o no de les TIC i que ens permet catalogar les 

modalitats en presencial, semipresencial i a distància: 


33

a. El Pla 2008-2012 proposa l’aplicació de metodologies b-learning a les 

modalitats Curs i Seminari que combinaran sessions presencials amb 

sessions a distància, amb ús o no dels entorns virtuals d’aprenentatge, 

ja que aquesta metodologia no solament facilita sinó que dóna 

significativitat a la fase d’aplicació a l’aula . 

b. La Conversa Pedagògica, com a modalitat experimental, també farà 

servir metodologies per a la formació semipresencial amb diverses 

trobades presencials sobre un tema de debat. L’entorn virtual facilitarà 

l’intercanvi d’opinions i reflexions i la publicació dels documents de 

conclusions. 

c. De forma també experimental, i amb l’objectiu que això sigui l’inici d’un 

camí per arribar a oferir actuacions en línia des dels CEP, els assessors 

tutoritzen algunes activitats del programa de formació a distància, acció 

que ja es va iniciar en el Pla Quadriennal anterior (2004-2008). De tota 

manera, en aquest cas, cal distingir entre els cursos de Funcionaris en 

pràctiques i Interins novells, que en el gràfic es contemplen com a 

actuacions a distància (s’han certificat des dels CEP i els equips hi han 

contribuït amb l’actualització dels materials i la tutorització), i les 13 

tutories de temàtica diversa, que es reparteixen entre diferents 

assessories en els CEP, però que no entren en el seu còmput 

d’actuacions, ja que el Programa de Formació a Distància amb seu al 

SFPP s’encarrega de la coordinació general i d’alguns aspectes tècnics 

específics. 

Si observam el gràfic segons el nombre total d’actuacions realitzades al llarg 

del bienni veiem com destaca la modalitat presencial per sobre de la 

semipresencial o a distància, i en termes de progressió hi ha un descens 

significatiu al 2009-2010 de les activitats semipresencials, mentre que les altres 

dues agrupacions augmenten tot i que de manera molt lleu. Cal afegir que les 

activitats considerades semipresencials no sempre inclouran l’ús dels entorns 

virtuals d’aprenentatge en les seves fases a distància. 

A les Instruccions de la direcció general d'Innovació i de Formació del Professorat 

sobre l’organització i el funcionament dels centres de professorat es puntualitzen un 

seguit d’aspectes a tenir en compte a l’hora de classificar una activitat com a 

semipresencial i a l’hora de dur a termes activitats a distància: 

Durada del cursos presencials: 

La tendència ha de ser de dissenyar cursos amb una durada de 20 a 30 hores. Per tenir 

fase no presencial la duració mínima del curs ha de ser almenys de 40 h, de les quals un 

25% (10 hores) poden ser no presencials. 

Activitats semipresencials amb EVA (Moodle): 

Cada assessor n’ha de programar 1, com a mínim. 


34

CEP de Palma Gairebé la majoria d’activitats que es realitzen al CEP són de caire 

presencial, però un gran nombre d’elles ja inclouen entorns virtuals 

d’aprenentatge. Durant aquest bienni s’han obert més de 130 espais 

virtuals. 

Durant el curs 2008-09 n’hi ha 49 i durant el curs 2009-10 n’hi ha 22. 

Encara que hi hagi una part a distància la gran majoria de les 

activitats dissenyades tenen una durada inferior a 40 h., cosa que fa 

reduir el nombre total. 

Les activitats que es realitzen a distància, s’organitzen des del Servei de 

Formació a Distància. Els Centres de Professorat tutoritzen activitats 

totalment a distància que van destinades a funcionaris en pràctiques i 

interins novells. 

CEP d’Inca L’augment considerable de la formació presencial és en gran part 

degut a l’increment dels grups de treball (2008-09: un, 2009-10: 

trenta-un). Les variacions en les modalitats a distància i 

semipresencial no són tan significatives quantitativament, tot i que la 

seva variació sigui apreciable percentualment: les activitats a distància 

es dupliquen d’un curs al següent mentre que les semipresencials es 

redueixen en una proporció similar. 

CEP de Manacor Es detecta un augment considerable de les activitats de formació 

presencials, provocada sobretot per la creació de grups de treball que 

treballaven les CB (vam passar de 17 al 2008-09 a 77 al 2009-2010). 

Al contrari va succeir en les activitats semipresencials que van 

disminuir molt per l’augment de la tasca assessora en els PIP de CB. 

A distancia són dues cada any (Funcionaris en pràctiques i interins). 

CEP de Menorca Un percentatge molt elevat de les activitats que s’han organitzat han 

tingut caràcter presencial, les semipresencials corresponen bàsicament 

a seminaris i alguns cursos que incorporen part de les actuacions 

pròpies de l’activitat desenvolupades amb el suport de l’entorn 

Moodle. És cert que les quantitats han minvat respecte a cursos 

anteriors, però les que es reflecteixen aquí són aquelles en què 

realment l’entorn Moodle ha tingut un pes important, que no ha estat 

emprat només per penjar documentació o experiències. Probablement 

en cursos posteriors el nombre tornarà a augmentar. 

Finalment, s’ha de destacar que les activitats a distància són les 

tutories dels cursos adreçats als nous funcionaris i interins (que 

consten com a dues activitats, però impliquen la intervenció de 

gairebé tot l’equip d’assessors del CEP). 

CEP d’Eivissa El paper de les activitats presencials segueix essent predominant, si bé 

s’ha de fer notar que, en moltes de les que consten com a presencials, 

existia una part a distància que les convertia en realitat en 

semipresencials. Es va tractar, més aviat, d’un error d’interpretació en 

el moment de classificar les activitats. 

Es considera que aquesta part emprant l’entorn Moodle és molt útil 

per a la resolució de dubtes dels assistents, per a la realització de 

determinades tasques, i per a la posada en comú del que s’ha elaborat 

al curs. 

I, pel que fa a les activitats a distància, aquestes són el curs de 

funcionaris en pràctiques i el d’interins novells, del qual en són tutors 

tots els assessors i assessores, menys aquells que ho són a una 


35

activitat del programa de FAD. 

CEP de Formentera La major part de les activitats són presencials. Algunes d’aquestes 







activitats tenen una sessió a distància. 

Predomini de la modalitat a distància com caldria esperar pel fet de 

tenir el Programa de Formació a Distància adscrit al SFPP tot i que la 

diferència amb les activitats presencials no és molta, 15 actuacions 

per sobre; la modalitat semipresencial és gaire bé inexistent si ho 

comparam amb els nombres resultants de les altres dues modalitats. 

Pel que fa a la progressió, hi ha un augment considerable de la 

modalitat a distància front la davallada de gairebé el mateix nombre 

d’activitats presencials (unes 16 actuacions formatives). 

La modalitat presencial es troba molt per sobre de les modalitats a 

distància o semipresencial. 

Les activitats a distància (27) que tenim al 2008-2009 són les 

organitzades per la direcció general de Personal Docent sobre el 

GESTIB WEB, mentre que al 2009-2010 sols hi ha dues activitats, 

Anglès en línia, organitzades pel servei de Programes Internacionals. 

La modalitat semipresencial passa de tres a una activitat al 2009- 

2010. 

Indicador D.4. Resposta a les necessitats formatives 

(Veure Bloc III, Indicador 3.1.1. Actuacions per etapa i/o col·lectiu / Indicador 3.1.2. 

Resposta a les actuacions segons necessitat) 

S’ha considerat oportú tenir un apartat específic per a aquest indicador atès el 

seu valor en el desenvolupament del PQ 2008-2012. 

Indicador D.5. Ajudes econòmiques individuals 

Anualment es convoquen ajuts econòmics individuals per subvencionar al 

professorat les despeses derivades de la participació en activitats de formació 

permanent. Es preveuen dos tipus d’ajuts i modalitats: 

Tipus A: Presencial estatal. 

Postgrau, màster, títol propi de la universitat, cursos d’especialista universitari, 

congressos, cursos i seminaris. 

Quantia màxima 600 

Tipus B: Distància. 

Postgrau, màster, títol propi de la universitat, cursos de especialista 

universitari, 

congressos, cursos i seminaris. 

Quantia màxima 500 

Aquests ajuts no contemplen. 


36

les activitats incloses en el Programa anual de formació permanent, 

excepte les que impliquin desplaçament entre illes. 

la formació encaminada a l’obtenció del Certificat d’Aptitud Pedagògica 

Les activitats de formació per les quals se sol·licita la subvenció, han de 

complir els criteris següents: 

A. Seguir alguna de les línies prioritàries d’actuació del Pla Quadriennal: 

1. Escola inclusiva: atenció a la diversitat, educació intercultural, educació 

per a la igualtat i educació per a la convivència. 

2. Desplegament de la LOE i actualització metodològica. 

3. Ús i aprenentatge de llengües. 

4. Tecnologies de la informació i la comunicació. 

5. Gestió de centres, qualitat i desenvolupament professional. 

6. Educació per a la salut. 

7. Educació científica i educació ambiental. 

8. Educació social, cultural i artística. 

B. Relació directa de l’activitat de formació amb l’àrea/etapa que imparteix la 

persona sol·licitant. 

El nombre de docents que s’han beneficiat d’aquests ajuts al llarg del bienni 

puja a 186 i la seva distribució per cursos és la següent: 

140 

120 

100 

80 

60 

40 

20 

0 

Nombre professorat 

2008-2009 2009-2010 

128 

Objectiu E Desenvolupar tipologies d’actuacions formatives i metodologies 

que afavoreixin la reflexió pedagògica, la participació en la pròpia formació, la 

formació entre iguals, la difusió de bones pràctiques i el treball en xarxa 


58 

37

(Veure Bloc IV. Implementació dels projectes experimentals) 

La importància d’aquests indicadors a l’hora de veure el procés d’implantació 

del PQ 2008-2012 fa que considerem oportú exposar les valoracions i 

comentaris en un apartat específic on agruparem tots els projectes 

experimentals com ja fa el mateix document del PQ. 

Indicador E.1. Modalitats formatives experimentals 

Indicador E.2. Millora de la capacitació per a la funció assessora 

Indicador E.3. Nous enfocaments formatius 

Objectiu F Impulsar la perspectiva intercultural de caràcter inclusiu per a totes 

les etapes educatives, amb especial esment al tractament de l’alumnat que 

s’incorpora tard al nostre sistema educatiu 

Indicador F.1 Actuacions formatives o de suport per a l’acollida intercultural 

CEP de Palma Veure comentaris Indicador 1.2.3. 

CEP d’Inca No s’ha dut a terme cap activitat. 

CEP de Manacor Tot i que s’ha atès puntualment en algunes activitats formatives de 

manera transversal, no hem realitzat cap activitat concreta d’educació 

intercultural. Està programada per al curs 10-11 una activitat que 

donarà resposta a aquesta necessitat. 

CEP de Menorca Es va dur a terme una activitat adreçada al professorat que s’iniciava 

en l’atenció a la diversitat el curs 2008-2009 en col·laboració amb 

PAIRE. Cal destacar que hi ha un servei a Menorca que treballa 

específicament aquesta temàtica amb els centres docents, tant de 

primària com de secundària. 

CEP d’Eivissa Es realitzà una activitat al 2009-2010 per a l’acollida d’alumnat 

nouvingut en col·laboració amb PAIRE. 

CEP de Formentera No s’ha realitzat cap actuació per a l’acollida intercultural. 

Programa PAIRE Els objectius del programa PAIRE contemplen: 

Fomentar la inclusió social i escolar de tot l’alumnat. 

Consolidar la llengua catalana com a llengua vehicular als 

centres educatius. 

Desenvolupar la consciència d’igualtat i dignitat de totes les 

persones com a marc de referència per al diàleg intercultural. 

I és a partir d’aquests objectius que totes i cada una de les actuacions 

que ja hem comentat a l’Indicador 1.2.3. PAIRE són considerades 

com a activitats per a l’acollida intercultural alhora que potencien 

l’ús de la llengua catalana i la projecció de la cultura de les Illes 

Balears. 


38

Objectiu G Contribuir al procés de normalització lingüística dins un context de 

foment de l’educació plurilingüe a través d’actuacions que formin per regular i 

desenvolupar projectes de tractament i ús de les llengües als centres educatius 

Indicador G.1. Actuacions formatives que responen a l’objectiu de 

normalització lingüística 

CEP de Palma Al marge de la Jornada de dinamització de la llengua catalana, que ha servit 

de recapitulació, intercanvi i reflexió general sobre la realitat de la 

llengua catalana als centres de secundària, també s’ha fet una activitat 

de replantejament de l’organització lingüística dels centres mitjançant 

el seminari El desenvolupament de la competència plurilingüe: una proposta 

d'investigació-acció on s’exposava la possibilitat d’una organització que 

preveiés una estructura trilingüe. 

CEP d’Inca Tant les Jornades de literatura a secundària Literaula com la Jornada de 

dinamització de la llengua catalana a secundària donen resposta a una 

de les línies d’actuació del vigent Pla Quadriennal, concretament la que 

fa referència a potenciar l’ús de la llengua catalana a tots els nivells de 

la societat i projectar la nostra cultura. 

Un dels objectius plantejats, i assolit, a les jornades Literaula, va ser 

valorar la literatura com un mitjà d’expressió, de comunicació i 

d’identificació amb la cultura pròpia, i en aquest sentit contribueix 

totalment a desenvolupar l’esmentada línia d’actuació . 

La jornada de dinamització respon més clarament encara a l’objectiu 

de normalització lingüística ja que els principals objectius consistiren a 

potenciar l’ús de la llengua catalana com a llengua vehicular i 

d’aprenentatge i conèixer els recursos de l’entorn per a la seva 

dinamització. 

Cal destacar que la llengua vehicular de totes les activitats i els 

materials lliurats als participants és el català i que els centres de la 

nostra zona la tenen com a llengua vehicular. 

A l’hora de tractar la competència comunicativa sempre es fa des d’un 

punt de vista normalitzador. 

CEP de Manacor Al 2008-2009 no es varen realitzar activitats degut a la manca 

d’inscripcions a les activitats que s’oferiren el curs 2007-2008. En el 

curs 2009-2010 es van realitzar unes jornades per tal de dinamitzar l’ús 

de la llengua catalana als centres de secundària. Anava dirigida als 

coordinadors/es de les comissions de normalització lingüística dels 

centres de secundària per tal que hi hagués una transferència 

immediata de la formació dins els centres. 

De totes formes, en els cursos posteriors es té previst continuar fent 

feina en aquesta línia. De fet, en el curs 2010-2011 ja s’han organitzat 

dues activitats relacionades amb aquest objectiu. 

CEP de Menorca El curs 2009-2010 es va dur a terme la Jornada Dinamica’t: Dinamització 

de la Llengua Catalana a Secundària en què es tracta el tractament i ús de 

les llengües als centres de secundària, amb especial esment a l’ús actual 

de la llengua catalana. 

CEP d’Eivissa Una de les prioritats del CEP d’Eivissa, des de fa molts d’anys és 

incorporar la llengua catalana com a element vertebrador del nostre 

ensenyament i tot i que es van realitzar cinc activitats al 2008-2009 i 


39

quatre al 2009-2010 per tal de treballar específicament la 

normalització lingüística, hi ha d’altres activitats que si bé no tenen 

com a objectiu preferent el que expressa l’indicador sí que intenten 

contribuir-hi. 

CEP de Formentera Es va col·laborar amb les Jornades de dinamització de la llengua catalana. 




Professorat 

(DGIFP) 



No s’ha dut a terme cap actuació. 

La contribució del servei d’Ensenyament del Català a la normalització 

lingüística no es fa tant en termes d’actuacions formatives concretes, ja 

hem vist que el nombre d’actuacions no és molt significatiu (un curs de 

Moodle al 2008-2009 per al professorat del Programa XARXA i unes 

Jornades àmbit autonòmic sobre dinamització de la llengua catalana 

als centres realitzades en col·laboració amb la xarxa CEP al 2009- 

2010), sinó més aviat a través de la tasca assessora a centres i 

professorat de principalment dos equips de feina: 

L’ESAIT (Equip de Suport a l’Alumnat d’Incorporació Tardana) té les següents 

funcions assignades: 

Col·laborar amb el professorat en el desenvolupament de 

programes d'acolliment lingüístic i cultural. 

Assessorar el professorat en matèria de didàctica de segones 

llengües. 

Donar suport a l'alumnat immigrant escolaritzat a IES. 

Facilitar l'acollida de l'alumnat estranger quan arribi al centre 

en circumstàncies no habituals. 

Contribuir a l'intercanvi d'experiències intercentres. 

Elaborar, recollir i difondre materials i recursos didàctics. 

L’ESEL (Equip de Suport a l’Ensenyament de la Llengua) és responsable de la 

formació inicial en ensenyament del català com a segona llengua dels 

centres educatius que ho sol·licitin i com a tal posa a l’abast del 

professorat material de formació. 

La direcció General de Política Lingüística treballa més des de la 

innovació amb l’alumnat, reconeguda en hores de formació, amb la 

convocatòria pública d’ajuts per participar a: 

Trobada d'Educació en Comunicació en català a Educació 

primària a l'àmbit de l'audiovisual 

Trobada en premsa escrita i ràdio en català a Educació 

primària 

Trobada d'audiovisuals en català a l'ensenyament secundari 

Trobada en premsa escrita i ràdio en català a Educació 

primària 

Encontre de teatre en català 

Objectiu H Afavorir la millora professional amb actuacions formatives que 

contribueixin a desenvolupar les competències del docent 


40

Indicador H.1. Activitats per al desenvolupament de les competències 

personals i professionals del docent 

(Veure Bloc I, Indicador 1.8.1.) 

Aquest indicador ja s’ha tractat a l’apartat dels Principis Orientadors a l’hora de 

veure la resposta que s’ha donat des dels centres de formació per tal d’adquirir 

o consolidar les competències bàsiques personals i professionals per ensenyar. 

Indicador H.2. Activitats de formació en TIC 

(Veure Gràfics Indicador H.2.) 

La classificació per centre de formació segons el nombre total d’actuacions que 

han treballat la línia 5.4. Tecnologies de la Informació i la Comunicació al llarg del 

primer bienni del PQ 2008-2012 és el següent: 

1 CEP de Palma 96 

2 Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat (DGIFP) 84 

3 CEP de Manacor 47 

4 CEP de Menorca 40 

5 Altres serveis i/o direccions generals 24 

6 CEP d’Inca 17 

7 CEP d’Eivissa 7 

8 CEP de Formentera 8 

I pel que fa a progressió, observam un decreixement generalitzat a la xarxa CEP 

on sobresurt el CEP de Palma amb una davallada d’unes 40 activitats, mentre 

que la direcció general d’Innovació i Formació del Professorat i la resta de 

serveis augmenta el nombre d’actuacions. 

La classificació per objectius o sublínies, amb els corresponents temes 

preferents, que fa el PQ 2008-2012 dóna els següents resultats: 

Objectius 

5.4. Tecnologies de 

Temes preferents Nombre 

d’actuacions 

la Informació i la 

124 

Comunicació 

5.4.1. Impulsar 

itineraris formatius 

del professorat en 

TIC (competència 

digital) des de l’ús 

de software lliure i 

Informàtica bàsica: ús de l’ordinador, processador 

de textos, Internet, correu electrònic, aspectes 

legals d’ús de les TIC 

Informàtica avançada: maquinària específica, 

ofimàtica, tractament d’imatge i so, web 2.0, 

treball en xarxa, entorns virtuals d’aprenentatge 


33 

41

de codi obert (EVA) 

Formació específica segons l’etapa, l’àrea o 

l’especialitat 

5.4.2. Implementar 

les TIC com a 

recurs educatiu a 

l’aula i des d’un 

enfocament 

metodològic per a 

la millora i la 

innovació 

5.4.3.Educar en 

comunicació 

5.4.4. Aprofitar els 

mitjans tecnològics 

per a la gestió 

pedagògica i 

administrativa dels 

centres escolars 

5.4.5. Facilitar 

itineraris formatius 

de centre en TIC 

Formació per a nous equipaments 

Mitjans informàtics i audiovisuals aplicats a 

l’ensenyament de les àrees 

Informàtica i necessitats educatives específiques 

Recerca d’informació, selecció i producció 

Treball en equip i projectes telemàtics 

col·laboratius 

Recursos i materials 

Nous enfocaments metodològics 

Tractament transversal de les eines de comunicació 

visual, audiovisual i digital 

Desenvolupament de la competència comunicativa 

i digital 

Elaboració i catalogació de continguts educatius 

digitals 

Formació per a tasques específiques de gestió 

(equips directius, coordinadors/es, tutors/es, 

biblioteca ...) 

Eines tecnològiques per a la comunicació amb la 

família i l’entorn 

Projectes de centre 

I tot i que la línia que sobresurt és la 5.4.2. Implementar les TIC com a recurs 

educatiu a l’aula i des d’un enfocament metodològic per a la millora i la innovació, crida 

l’atenció que al llarg del bienni mostra una disminució molt significativa: de 

120 actuacions al 2008-2009 passa a només tenir 27 actuacions al 2009- 

2010, mentre que la línia 5.4. Tecnologies de la Informació i la Comunicació 

augmenta de 49 a 75 activitats. 

Ja hem comentat en altres apartats que la línia relacionada amb TIC és la 

segona més treballada al llarg del bienni, però també és cert que al 2009-2010 

el nombre d’actuacions decreix amb 84 activitats per sota de les 

desenvolupades al 2008-2009. Les possibles causes les podem trobar en: 

La implementació al 2009-2010 dels 96 projectes d’innovació 

pedagògica sobre competències bàsiques que implicaven una gran tasca 

d’organització i coordinació, 

La reducció, també al 2009-2010, del nombre d’actuacions per part de 

les assessories de TIC a l’espera que es posàs en marxa el projecte 

Xarxipèlag 2.0 que els implicaria un augment considerable en el nombre 

d’activitats 


129 

7 

25 

10 

42

CEP de Palma S’han anat incorporant els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) que 

fan referència al Moodle a quasi totes les modalitats formatives. En 

aquests moments en el CEP de Palma tenim 111 espais virtuals en 

funcionament que administram i gestionam des de l’assessoria de 

TIC, arribant als 130 al llarg del bienni. 

Les modalitats mixtes amb una part presencial i una part a distància 

són cada vegada més freqüents, la qual cosa afavoreix el 

desenvolupament de la competència digital i les competències del 

docent en general. 

Cal remarcar la integració d’activitats que desenvolupen la 

competència digital d’una manera generalitzada a tots els àmbits del 

CEP. 

Al curs 2009/2010 es varen començar a realitzar activitats 

d’assessorament en TIC amb la realització de 8 sessions 

practicoinformatives sobre el maquinari i programari Xarxipèlag 2.0, 

sense dret a certificació per tractar-se de la modalitat experimental 

d’assessorament entre professorat i que varen tenir una molt bona 

acollida i participació per part del professorat. 

La forta davallada del 2009-2010 és conseqüència directa de la 

inicialment programada posada en marxa del projecte Xarxipèlag 2.0 

que va fer que no es planificassin tantes activitats. 

CEP d’Inca Del total d’activitats classificades com a TIC només 15 eren 

pròpiament sobre aquest tema, mentre que la resta eren activitats de 

temàtiques diverses, però incloïen una part de treball a distància a 

través d’entorns virtuals de formació. 

CEP de Manacor En el primer any del bienni es varen desenvolupar les activitats 

corresponents al Programa Enseña, amb un total de 10 activitats, la 

resta d’activitats eren sobre l’ús de les TIC com a tractament 

transversal a les diferents àrees. Al 2009-2010, l’oferta formativa va 

estar condicionada per l’espera de l’aplicació del programa Escola 

2.0, fet que motivà la baixada d’activitats de formació relacionades 

amb la temàtica. 

L’aplicació dels PIP de CB van motivar la no convocatòria de formació 

a centres on la temàtica de formació en TIC era molt freqüent. 

CEP de Menorca A part de la formació instrumental en eines informàtiques, s’ha 

incorporat com a novetat el seminari de disseny i posada en marxa del 

projecte col·laboratiu “Menorca prehistòrica”. En els cursos 

instrumentals s’ha intentat donar una visió metodològica de l’ús 

d’aquella eina. 

De cada vegada hem passat de fer una formació més instrumental 

(alfabetització tecnològica) a una formació més metodològica i 

didàctica. Per això, hem potenciat més la formació dins seminaris i 

formacions en centres. 

CEP d’Eivissa El domini de les TIC (i millor de les TAC) ha de ser una de les 

competències a desenvolupar pels docents en el món d’avui. El primer 

dels dos cursos analitzats es realitzaren nombroses activitats 

relacionades amb el tema, moltes d’elles de formació en centres. 

El segon, en que es preveia posar en funcionament el projecte 

Xarxipèlag 2.0, es restringiren les activitats, esperant poder formar els 

centres implicats. Finalment, el projecte només afectà a un centre 

pilot, i no es pogué portar a terme tota la formació inicialment 

prevista. 


43

CEP de Formentera S’han realitzat en total vuit cursos presencials de TIC. 







Del total d’actuacions que ha organitzat el SFPP al llarg del bienni i 

que sumen 148 activitats, 79 activitats a distància organitzades des de 

FAD, d’un total de 95 programades i realitzades,han treballat la línia 

relacionada amb TIC i la distribució segons línia i objectius mostra 

aquests resultats: 

5.4. Tecnologies de la Informació i la 39 

Comunicació 

5.4.1. Impulsar itineraris formatius del 11 

professorat en TIC (competència digital) 

des de l’ús de software lliure i de codi 

obert 

5.4.2. Implementar les TIC com a recurs 23 

educatiu a l’aula i des d’un enfocament 

metodològic per a la millora i la innovació 

5.4.3. Educar en comunicació 1 

5.4.4. Aprofitar els mitjans tecnològics per 3 

a la gestió pedagògica i administrativa dels 

centres escolars 

5.4.5. Facilitar itineraris formatius de 2 

centre en TIC 

A aquestes actuacions a distància s’ha d’afegir la Trobada de tutors de 

formació a distància també organitzada per FAD però en modalitat 

presencial i la Tutorització a distància per a assessors novells coordinada des 

del SFPP i desenvolupada per la xarxa CEP. 

El servei d’Innovació ha realitzat una activitat, Fonts d’informació 

educativa, per implementar les TIC com a recurs educatiu a l’aula i des 

d’un enfocament metodològic per a la millora i la innovació (línia 

5.4.2.). 

Pel que fa a la resta de serveis i/o direccions generals que també han 

implementat aquesta línia a les seves activitats formatives ens trobam 

amb: 

Servei d’Informàtica Educativa: 6 activitats adreçades als 

coordinadors TIC dels centres educatius (5.4.4. Aprofitar els mitjans 

tecnològics per a la gestió pedagògica i administrativa dels centres 

escolars) 

Servei de Planificació i Participació: 2 activitats sobre actualització 

d’eines TIC per al professorat de FP (5.4. Tecnologies de la Informació 

i la Comunicació) 

Servei d’Aprenentatge Permanent: 3 activitats sobre l’ús d’eines TIC 

als ensenyaments musicals (5.4.2. Implementar les TIC com a recurs 

educatiu a l’aula i des d’un enfocament metodològic per a la millora i 

la innovació) 

Secretaria General: 3 activitats sobre el programa de gestió econòmica 

ECOIB (5.4. Tecnologies de la Informació i la Comunicació) 

Servei de Programes Internacionals: 1 activitat de formació individual 

sobre TIC i ensenyament de llengües estrangeres (5.4.2. Implementar 


44

Indicador H.3. Activitats sobre LE 

les TIC com a recurs educatiu a l’aula i des d’un enfocament 

metodològic per a la millora i la innovació) 

Direcció General de Personal Docent: 7 activitats sobre el programa 

de gestió de centres GESTIB WEB (5.4. Tecnologies de la Informació i 

la Comunicació) i 1 activitat sobre el programa EDUCARED (5.4.2. 

Implementar les TIC com a recurs educatiu a l’aula i des d’un 

enfocament metodològic per a la millora i la innovació). 

Per parlar de la tasca formativa que s’ha desenvolupat per a la millora en 

l’ensenyament i aprenentatge de llengües estrangeres cal fer-ho des de diferents 

vessants: el treball que s’ha realitzat des de la xarxa CEP, de la xarxa CEP en 

col·laboració amb el servei de Programes Internacionals i des del servei de 

Programes Internacionals. El servei de Planificació i Participació també està 

treballant al voltant d’aquest àmbit d’actuació amb l’objectiu principal 

d’assolir la competivitat del seu alumnat, i per extensió del seu professorat, en 

el món laboral actual. 

Xarxa CEP en col·laboració amb el servei de Programes Internacionals 

Amb la finalitat de millorar l’aprenentatge de les llengües estrangeres i 

fomentar la dimensió internacional als centres educatius de les Illes Balears, la 

Conselleria d’Educació i Cultura va impulsar, a principis de 2008, el Pla de la 

Tercera Llengua, un pla d’acció que inclou programes i activitats per als 

centres, el professorat i l’alumnat. Aquest Pla es coordina des del servei de 

Programes Internacionals (PI) i respon a la necessitat de trobar estratègies 

formatives que promoguin el coneixement de llengües estrangeres entre el 

professorat de les Illes Balears i que la millora d’aquesta competència els 

permeti participar en iniciatives de dimensió internacional, com són els 

projectes europeus Comenius o Grundtvig, o iniciar-se en l’ensenyament 

d’àrees o matèries en una llengua estrangera, programa de seccions europees al 

centre, o participar d’intercanvis escolars a l’estranger. 

És per tant a través del Pla de la Tercera Llengua i l’aportació econòmica 

estatal procedent del programa de suport per a l’aprenentatge de llengües 

estrangeres (PALE) del Ministeri d’Educació, que PI, mitjançant els convenis 

corresponents, ha finançat les següents actuacions formatives a tota la xarxa 

CEP que s’encarregava de la gestió i en alguns casos també del disseny de les 

activitats: 

Cursos àmbit illa de metodologia per a professorat d’anglès a Educació 

Infantil (30 hores) 

Cursos àmbit CEP de llengua anglesa per a no especialistes (60 hores) 


45

Cursos àmbit CEP d’actualització lingüística per a professorat d’anglès a 

Educació Infantil (50 hores) 

Cursos de llengua anglesa per a professorat de centres amb Seccions 

Europees - AICLE (100 hores) 

Cursos de metodologia AICLE per a professorat de secundària i primària 

de matèries/àrees no lingüístiques (30 hores) 

El nombre d’actuacions desenvolupades al llarg del bienni ha estat el següent: 


Palma 

CEP d’Inca 


Manacor 


Menorca 

CEP 

d’Eivissa 


Formentera 

Metodologia 

per a 

professorat que 

imparteix 

anglès a EI 

1 

1 

1 

1 

2 

Anglès per a no 

especialistes 


9 

3 

4 

4 

3 

2 

Llengua anglesa 

(Formació AICLE) 

1 

46 

Metodologia AICLE, 

primària i secundària 

(Formació AICLE) 

Total 6 25 1 8 

Parlam per tant que, a grans trets, s’ha treballat mitjançant aquestes 

actuacions: 

Primera aproximació a la llengua estrangera al segon cicle. 

Desenvolupament de les competències del professorat. 

Millora i actualització del coneixement i metodologia de la llengua 

estrangera així com del seu aprenentatge a través de continguts 

curriculars (AICLE). 

Planificació de l’ús i del tractament curricular de les llengües al centre. 

Servei de Programes Internacionals 

Del total de 69 actuacions que s’han organitzat i coordinat des d’aquest servei 

4 

2 

2

al llarg del bienni gaire bé un 65% són formacions individuals d’àmbit 

internacional que s’han dut a terme a través del PAP i les accions de mobilitat 

individual Comenius, adreçat als nivells d’Educació Infantil, Primària, 

Secundària i Batxillerat, i Grundtvig, adreçat a les Escoles Oficials d’Idiomes i a 

les Escoles d’Adults, o bé activitats organitzades des de l’Institut Francès i des 

del Goethe que tenen entre 1 i 3 assistents. 

Necessitats treballades des d’aquestes formacions: 

Avaluació de les diferents habilitats lingüístiques 

Competències del docent 

Actualització d’aspectes metodològics de les àrees curriculars. 

Desenvolupament de les competències bàsiques i de l’avaluació 

Aplicació del Portafoli Europeu de Llengües (PEL): estratègies 

metodològiques i autoavaluació 

Actualització en aspectes científics i tecnològics, metodològics i 

didàctics de totes les àrees 

Aplicació de les TIC 

Gestió d’aula 

Millora i actualització del coneixement i metodologia de la llengua 

estrangera així com del seu aprenentatge a través de continguts 

curriculars (AICLE). 

MOBILITAT INDIVIDUAL COMENIUS I GRUNDTVIG 

Hores de formació Nombre d’admesos Nombre de certificacions emeses 

2578 64 64 

Pel que fa a les 17 actuacions restants el treball gira al voltant de la formació 

en llengua anglesa, metodologia d’aula per a l’ensenyament de llengües 

estrangeres i metodologia per a l’aprenentatge integrat de continguts en 

llengua estrangera: 

2 Jornades organitzades pel mateix servei en col·laboració amb la xarxa 

CEP per promoure l’ús del Portafoli i la implementació de seccions 

europees als centres. 

2 Cursos intensius de llengua oral per a professorat especialista en 

llengua anglesa d’educació infantil i primària, com també d’àrees, 

matèries i mòduls en llengua anglesa. 

2 Cursos d’anglès en línia per al professorat no especialista en llengua 

anglesa o que ja es trobi dintre del programa de Seccions Europees 

1 curs per a l’ensenyament de la llengua alemanya a través de continguts 

culturals organitzat per PI amb la col·laboració del CEP de Palma 


47

10 cursos realitzats a l’estranger per a l’actualització lingüística i 

metodològica del professorat d’anglès d’infantil, primària i secundària i 

per al professorat de centres amb seccions europees. 


1052 325 312 

Servei de Planificació i Participació 

La formació en llengua anglesa adreçada a professorat de Formació 

Professional respon a la iniciativa d’implementar l’aprenentatge integrat de 

continguts curriculars en llengües estrangeres als cicles formatius de Grau 

Superior on es té previst impartir dos mòduls en llengua anglesa. Això suposa 

no solament formació i actualització lingüística mitjançant cursos generals de 

llengua sinó també formació en llenguatge tècnic i específic dels mòduls que 

s’hagin d’impartir. Per aquesta raó al 2009-2010 es van començar a organitzar 

des de la direcció general de Formació Professional i abans que la normativa 

entri en vigor, actuacions de formació en llengua anglesa. Es total es van dur a 

terme 5 cursos: 

2 cursos de llengua oral 

2 cursos d’anglès bàsic 

1 curs d’anglès intermedi (2) 


210 56 52 

Xarxa CEP 

CEP de Palma Durant el curs 2008/09 es van dur a terme diferents activitats 

formatives organitzades per l’assessoria de llengües estrangeres. 

Es van convocar 14 cursos, dels quals 5 tractaven aspectes 

metodològics de l’ensenyament AICLE (francès, alemany i 

anglès), 4 sobre metodologia de l’ensenyament de llengües 

estrangeres, 1 sobre la integració de les TIC i 4 més que la seva 

finalitat era exclusivament el perfeccionament lingüístic en 

anglès del professorat especialista i professorat AICLE en les 

diferents etapes educatives. A més dels cursos, es van realitzar 

unes jornades per al professorat d’anglès dels diferents nivells 

sufragades per l’editorial MacMillan. Amb la finalitat d’elaborar 

material didàctic es van crear 12 grups de treballs amb diferents 

temàtiques. 

Pel que fa al curs 2009/10, es van dur a terme 14 cursos, dels 

quals 3 tractaven metodologia AICLE, 2 sobre metodologia i 

didàctica de l’ensenyament de llengües estrangeres, 2 sobre la 


48

integració de les noves tecnologies a l’aula i 7 més per millorar 

la competència lingüística del professorat en anglès. Es van 

organitzar 2 jornades diferents, per al professorat d’anglès i per 

al professorat d’alemany. Per tal de seguir elaborant material 

didàctic, 3 dels grups de treball que van començar durant l'any 

passat van continuar durant aquest curs. Només es va demanar, 

a proposta del professorat interessat, un grup de treball més 

sobre el tractament d’eines TIC a l’aula d’alemany. 

El fet de no tancar els grups de treball al curs escolar que 

s’inicien fa que les dades del gràfic no siguin coincidents amb els 

nombres exposats a la valoració. 

CEP d’Inca 2008-09 

El cinema com a font creativa per a classes d’anglès 

entretingudes. 

Jornades de Porfoli europeu de les llengües (PEL) a les 

EOI. Donat que el claustre de les EOI són inestables es 

va considerat necessari fer una jornada per tal de donar 

a conèixer el PEL ja que per a les EOI representa un 

recurs importantíssim i gairebé indispensable. 

Curs de llengua anglesa. 

Metodologia per al professorat d’anglès a educació 

Infantil (Inca) 

2009-10 

Llengua anglesa per a professorat no especialista (Inca 

matí) 

Llengua anglesa per a professorat no especialista (Inca 

tarda) 

Creativitat a l’aula d’anglès (anul.lat). Hi hagué manca 

d’inscripció. 

Introducció als entorns d’aprenentatge virtual per al 

professorat Moodle (Inca). Aquesta formació tenia com 

a objectiu donar a conèixer i impulsar l’ús de l’entorn 

d’aprenentatge Moodle com nou recurs pel que fa a 

l’aprenentatge de segones llengües. 

Tant el curs de llengua anglesa (08-09), com els dos de llengua 

anglesa per a professorat no especialista (09-10) tenen com a 

objectiu millorar el coneixement de la llengua anglesa entre els 

docents per tal d’impulsar l’ensenyament d’altres matèries en 

llengua anglesa (AICLE). 

CEP de Manacor Durant el primer curs del quadrienni el CEP de Manacor va dur 

a terme les següents activitats: 

2 cursos d’anglès per a no especialistes 

1 seminari de blocs per a l’EOI i CEPA 

1 curs de metodologia de l’anglès per a EI 

1 curs de cinema com a recurs a l’aula d’anglès 

1 grup de treball 

Durant el segon curs del quadrienni el CEP de Manacor va dur a 

terme: 

2 cursos d’anglès per a no especialistes 


49

1 seminari de SE a primària 

1 grup de treball 

CEP de Menorca Al llarg d’aquests dos cursos s’han dut a terme activitats per 

fomentar l’ús i l’aprenentatge de la llengua anglesa a instància 

del Servei de Programes Internacionals i del propi CEP. S’han 

desenvolupat activitats sobre metodologia AICLE adreçades a 

professorat que havia d’engegar el projecte de Seccions 

europees en el seu centre, així com cursos de metodologia per a 

l’ensenyament de les llengües estrangeres en entorns plurilingües 

i la millora de la competència lingüística en totes les etapes 

educatives. També s’han realitzat cursos destinats a millorar la 

competència lingüística del professorat no especialista i a partir 

del curs 2009-2010 es van posar en marxa cursos per a 

l’ensenyament de la llengua àrab. 

CEP d’Eivissa Una de les actuacions fomentades des del Servei de Programes 

Internacionals, i que ha comptat amb el suport dels CEP, és la 

que vol potenciar el coneixement de la llengua anglesa per part 

del professorat. Per això, s’ha comptat amb la col·laboració 

també de l’assessoria de llengües estrangeres del CEP. 

CEP de Formentera S’han dut a terme els cursos de llengua anglesa per a 

professorat no especialista. 

40 

35 

30 

25 

20 

15 

10 

5 

0 

24 

21 

Llengües Estrangeres 2008-2009 Llengües Estrangeres 2009-2010 

4 

3 

Objectiu I Aprofundir en la col·laboració amb la UIB per al desenvolupament 

professional i la millora de la formació del professorat i els professionals de 

l’educació, especialment pel que fa a la vinculació entre innovació i recerca i 

formació inicial i formació permanent 


6 

4 

9 9 8 

6 

1 

1 

36 

33 

0 

5 

50

Indicador I.1. Activitats compartides amb l’ICE 

(Veure Bloc II, Indicador 2.3.1. Actuacions específiques i compartides amb altres 

institucions: Institut de Ciències de l’Educació) 

Centre de formació 2008-2009 2009-2010 

Servei d’Atenció a la 

Diversitat 

Servei de Formació 

Permanent del Professorat 


Nombre Modalitat Nombre Modalitat 

6 Jornades - - 

2 Cursos - - 

1 Conferències 1 Conferències 

1 Jornades - - 

1 

Curs de 

Postgrau 

1 


Postgrau 

- - 1 Curs 

Direcció General d’Universitat - - 12 Seminaris 

CEP de Palma 3 Jornades 3 Jornades 

CEP d’Inca 3 Jornades 2 Jornades 

CEP de Manacor 1 Jornades 1 Jornades 

CEP de Menorca - - 1 Jornades 

CEP d’Eivissa - - 1 Jornades 

CEP de Formentera - - 1 Jornades 

La col·laboració amb l’Institut de Ciències de l’Educació ha donat com a 

resultat un volum important d’actuacions no solament des de la xarxa CEP 

sinó també amb altres serveis i/o direccions generals de la Conselleria. 

D’aquest gruix d’actuacions i, a partir dels comentaris o activitats 

desenvolupades, destacarem un seguit d’actuacions: 

Una de les actuacions més importants que s’ha realitzat en col·laboració 

amb l’ICE des del SFPP ha estat la realització d’un pla específic de 

formació de formadors que no s’havia dut a terme des que existeixen les 

competències estatutàries en educació. Aquest pla sorgia del 

compromís concret del conveni específic de col·laboració amb la UIB 

per tal d’establir línies conjuntes per a la formació del personal docent i 

socioeducatiu. Es van planificar dos cursos de postgrau i per al curs 

2009-2010 es va desenvolupar també un curs semipresencial de 30 

hores com a formació inicial adreçada a assessors de la xarxa de 

formació de la Conselleria d’Educació i Cultura de nova incorporació. 

51

Treball sobre els processos de transició cap a la universitat a través de 

seminaris de curta durada i en col·laboració amb la direcció general 

d’Universitat. 

Contribució, juntament amb el servei d’Ensenyament del Català i la 

xarxa CEP, a la dinamització de la llengua catalana als centres 

educatius. 

Reflexió sobre la millora de la convivència als centres educatius i la 

incorporació d’alumnat de distintes procedències i edats mitjançant les 

activitats desenvolupades en col·laboració amb el SAD. 

Finalment cal afegir que si bé s’han realitzat activitats en col·laboració amb la 

xarxa CEP i que la majoria han tingut molt bona acollida, caldria potenciar 

aquesta col·laboració especialment amb els CEP de Menorca, Eivissa i 

Formentera que degut a la seva situació geogràfica fa que moltes vegades no es 

duguin a terme actuacions conjuntes que sí es duen a la resta de CEP de les 

Illes. 

Indicador I.2. Activitats de recerca 

Són dues les activitats de recerca que s’han desenvolupat al llarg del bienni: 

1. El projecte Avaluació del grau d’integració de l’educació ambiental en els centres 

escolars públics de les Illes Balears, realitzat mitjançant convocatòria de la DGIFP i 

gràcies a la tasca desenvolupada per l’assessoria de l’àmbit cientificotecnològic 

del CEP de Palma en col·laboració amb el Senminari d’ambientalització de centres 

escolars (SACE), té com a objectiu principal obtenir un diagnòstic global de 

l’estat de l’educació ambiental a les escoles públiques de les illes. Per fer-ho es 

va decidir avaluar les estratègies d’intervenció que es fan als centres, és a dir els 

processos, i els resultats d’aquestes intervencions, és a dir els productes. En 

aquest sentit es va decidir avaluar tres aspectes: 

Els processos interns dels centres escolars que afavoreixen el tipus de 

tractament que es fa a l’educació ambiental. 

La gestió dels recursos materials i energètics del centre. 

El grau de sensibilització ambiental de l’alumnat. 

El curs 08-09 es van elaborar els qüestionaris i es van fer les primeres proves per 

validar-los, en el curs 09-10 es van adaptar a qüestionaris on-line i es va fer la 

recollida de dades via web tant per part dels coordinadors ambientals com dels 

alumnes. En total han participat 83 centres públics d’educació infantil i 

primària. 

2. Participació conjunta del CEP de Manacor i la Universitat de les Illes Balears 

en el projecte COPE, Competences of Professional Educators in Europe, amb la 


52

ecerca de les competències del docent i el perfil que ha de reunir el professor/a 

europeu (recerca, detecció de necessitats competencials, disseny i 

implementació de cursos pilot per al seu assoliment, planificació de cursos 

Comenius i mobilitat). 

Indicador I.3. Activitats en relació a la formació inicial 

(Veure Bloc I, Objectiu 1.3.) 

Objectiu J Col·laborar amb institucions i entitats relacionades amb la formació 

permanent del professorat o de professionals de l’educació, docents i no 

docents, per possibilitar una oferta diversificada, però, alhora, coherent amb 

aquest pla i per facilitar el treball en equip entre diferents professionals que 

incideixen en el món de l’educació 

Indicador J.1. Col·laboració dels CEP amb altres institucions 

Són moltes les activitats que desenvolupen els centres de professorat en 

col·laboració amb altres entitats o organismes. El que ara segueix és el recull 

que ha presentat cada CEP amb els corresponents comentaris o valoracions: 

CEP de Palma 

El gran nombre d’activitats en col·laboració amb altres institucions, fa que el 

centre de professorat pugui gaudir d’especialistes en determinades temàtiques 

que augmenta la qualitat i l’especificitat de les intervencions. 

A més la col·laboració amb institucions produeix una renovació de temàtiques 

i productes que fa que ens mantinguem molt actualitzats. 

També la col·laboració fa que el cost total de l’activitat en la gran majoria dels 

casos suposi una despesa del 50% del cost total. 

2008- 

2009 

2008-2009 2009-2010 

30 16 

ENTITAT ACTIVITAT TOTAL 

COFIB Cura de la postura a l'escola. Ergonomia i 

tècniques de relaxació 

DGFPAP (CAEB) Operacions bàsiques de lampisteria I 

Operacions bàsiques de lampisteria II 

Operacions de lampisteria 


1 

3 

53

CENTRE 

D'APRENENTATGE 

CIENTÍFICO- 

MATEMÀTIC. 

SOCIETAT BALEAR 

DE 

MATEMÀTIQUES 

XEIX. 

ICE 

MUSEU ES 

BALUARD I 

AJUNTAMENT DE 

PALMA 

AJUNTAMENT DE 

PALMA 

DGFPAP-CAMBRA 

DE MALLORCA 

GOETHE 

INSTITUTE 

Trobada de seminaris de matemàtiques 

Pràctiques artístiques contemporànies. 

Aproximacions des de l'aula 

Pautes d'alimentació saludable per a nins i joves 

Teatre, joc d'equip 

Taller de teatre, aprofundiment 

Nou títol de cuina i gastronomia 

Actualització IRPF i impost de societats 

Comptabilitat fiscal aplicada a PIMES i 

Microempreses 

Nòmines i seguretat social (1) i (2) 

Lideratge, comunicació, habilitats 

Socials 

Imatge personal 

Tancament fiscal i comptable. Exercici 2008 (1) i 

(2) 

Didàctica i metodologia d'assignatures dels 

currículums no lingüístics en alemany 

BRITISH COUNCIL La literatura juvenil a l'aula d'anglès 

EDITORIAL 

OXFORD 

INSTITUT FRANCÈS 

DE VALÈNCIA 


Activitat formativa per al professorat de llengua 

anglesa 

2 

Estratègies metodològiques per a professorat 

d'anglès 

EMILE per a professorat de llengua francesa o 

matèries no lingüístiques en francès 1 

EDITORIAL 

MACMILLAN 

Diada del professorat de llengua anglesa. 

"Teacher’s day" 

2 

DG INDÚSTRIA La crisi energètica 1 

AJUNTAMENT DE 

PALMA. CONSORCI 

RIBA PER A LA 

La web al carrer disseny i execució 

REHABILITACIÓ 

INTEGRAL DE 

BARRIS. 

1 


DE 

MATEMÀTIQUES 

(SBM - XEIX) 

Matemàtiques dia a dia: iniciació 

Matemàtiques dia a dia: aprofundiment 

III Jornada de professorat de matemàtiques de 

secundària 

CASIO FLAMAGAS Recrear les matemàtiques amb la calculadora 

gràfica 1 

1 

1 

3 

7 

1 

1 

3 

54

2009- 

2010 

CEP d’Inca 

AJUNTAMENT DE 

PALMA 

COL·LEGI OFICIAL 

DE 

FISIOTERAPEUTES 

DE LES ILLES 

BALEARS 

AJUNTAMENT DE 

PALMA 

Itineraris pel centre històric de Palma 

Cura de la postura a l'escola 


Taller de teatre 

Teatre joc d'equip 2 

EDITORIAL 

MCMILLAN 

Diada per al professorat de llengua anglesa. 

1 

CIENMAT - SBM. Les matemàtiques i es competències bàsiques 


DE MATEMÀTIQUES 

1 

AJUNTAMENT DE 

PALMA 

Itinerari literari per Palma 

1 

SOCIETAT BALEAR Matemàtica dia a dia: Iniciació 

DE MATEMÀTIQUES- 

XEIX 

1 

DGFPAP-CAEB Photoshop avançat CS4 1 

DGFPAP-Cambra de 

Comerç de Mallorca 

Climatització de vehicles 

1 

DGFPAP-PIME CTE: aplicacions hidràuliques a edificis i urbanitzacions 1 

DGFPAP-Cambra de 

Comerç de Mallorca 

JAVA J2EE: Posada en pràctica 

1 

DGFPAP-CAEB Serigrafia maneig del DESA (desfibril·lador 

semiautomàtic) 

1 

GOETHE INSTITUT Veu i cos 1 

EDITORIAL 

MACMILLAN 

Diada del professorat de llengua anglesa 

1 

INSTITUT FRANCES L'ensenyament de matèries de llengua estrangera: 

l'enfocament EMILE/CLIL 

1 

ESCOLA BALEAR DE 

L'ESPORT 

El caminar nòrdic amb bastons (nordic walking) com a 

recurs educatiu 

1 

2008-2009 2009-2010 

10 9 

2008-2009 2009-2010 

1. Trobada de seminaris de 

matemàtiques 

CENTMAT (Centre d’Aprenentatge 

CientíficoMatemàtic) 

XEIX SBM (Societat Balear de 

Matemàtiques) 

CEP PALMA 

ICE 

2. Jornades d’educació Infantil. 

1 

1 

55 

1. Jornades experiència matemàtica 

CENTMAT (Centre d’Aprenentatge 

Cientificomatemàtic) 

XEIX SBM (Societat Balear de Matemàtiques) 

CEP Palma 

ICE 

2. Eines i recursos matemàtics per a 

primària 

CENTMAT (Centre d’Aprenentatge

Psicomotricitat: espai – temps d’inclusió. 

CEP PALMA 

CEP MANACOR 

ICE 

3. Formació inicials per al professorat 

d’atenció a la diversitat de primària 

Programa d’Acollida, Integració i Reforç 

Educatiu (PAIRE) 

CEP PALMA 

CEP MANACOR 

4. Curs de llengua anglesa 

PALE 

5. Detecció, intervenció i prevenció de 

l’abús sexual infantil 

CEP MANACOR 

Direcció General d’Innovació i Formació del 

Professorat 

6. IX Jornades d’estudis locals d’Inca 

Ajuntament d’Inca 

7. IX curs: Descobrir el segle XIX 

8. Alcúdia i la Mediterrània. VI Jornades 

d’estudis locals d’Alcúdia . 

Ajuntament d’Alcúdia 

9. II Jornades d’estudis locals de Sa 

Pobla 

Ajuntament de sa Pobla 

Obra Cultural Balear 

10. Competència social 

Institut per a la convivència i l’èxit escolar 

11. Tendències en aparadorisme 

CAEB Confederació d’associacions 

empresarials de Balears 

Direcció General de Formació Professional i 

Aprenentatge Permanent 

12. Competències a l’àrea de 

matemàtiques IV festa de les 

matemàtiques. 

XEIX SBM (Societat Balear de 

Matemàtiques) 


13. Xè curs d’història de Muro 

Ajuntament de Muro 

14. Literaula: Jornades de literatura a 

Secundària 

ICE/CEP Manacor/CEP Palma 

CEP de Manacor 


56 

Cientificomatemàtic) 

XEIX SBM (Societat Balear de Matemàtiques) 

3. Jornada de Formació professional 



CEP Manacor 

4. Instruments financers: actius, 

productes i serveis 

Cambra de Comerç Mallorca 

5. La tutoria d’FCT i l’aplicació 

FORCET (1) 



6. La tutoria d’FCT i l’aplicació 

FORCET (2) 



7. L’astronomia com a agent educatiu 

Mallorca Planetarium 

8. X Jornades d’estudis locals d’Inca 

Ajuntament d’Inca 

9. Dinamicat: Jornada de dinamització 

de la llengua catalana a Secundària 

(Inca) 

SEC Servei d’Ensenyament del Català 

CEP Manacor 

10. Llenga anglesa per a professorat no 

especialista (Inca matí) 

Programes Internacionals (PALE) 

11. Llenga anglesa per a professorat no 

especialista (Inca tarda) 

Programes Internacionals (PALE) 

12. Les competències educatives 

parentals de les famílies dels infants 

de 0-3 anys 

Equip d’Atenció Primerenca del Raiguer 

(EAP) 

2008-2009 2009-2010

25 30 

Les institucions amb les quals el CEP de Manacor ha compartit activitats 

formatives són: 

Agència Executiva (unitat 1) de la Comissió d'Europa a Brussel·les 


Ajuntament d'Artà: teatre d'Artà 

Ajuntament de Capdepera 

Ajuntament de Manacor: Biblioteca municipal (cicles de conferències) i 

Museu de Manacor 

Ajuntament de Montuïri 

Associació de WEBQuest de Catalunya 

Cambra de Comerç de Mallorca 

Casa Corpului didactic Bucuresti 

Centres educatius de la comarca (Formació a centres) 


Confederació d’Associacions Empresarial de Balears 

CVU Jelling 

Departament d’Inspecció Educativa (Projectes de formació de zona) 

Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia (UIB) 

Direcció General d’Ordenació, Administració i Inspecció Educativa 

Direcció General d'Innovació i Formació del Professorat 

Gornoslaska Wyzsza Szkola Pedagogicsna Myslowicach 

Hogskolen I Bergen 

Institut de Ciències de l’Educació 

Institut Ellan 

Institut per a la convivència i l’èxit escolar 

Organismo Autónomo de Programas Educativos Europeos del 

Ministerio de Educación 

Petita i Mitjana Empresa de les Illes Balears 

Programa AVANZA 

Programes Internacionals de la Conselleria d'Educació i Cultura de les 

Illes Balears 

Saxion Hogescholen 

Servei d'Atenció a la Diversitat 

Servei de Formació Permanent del Professorat 

Servei d'Informàtica Educativa 

Servei d'Ordenació 

TCEI Gdansk 

Teatre d’Artà 


57

Universitat de les Illes Balears (Departament de Pedagogia Aplicada i 

Psicologia) de l'Educació 

Universitat de les Illes Balears (UIB) 

Universitatea din Bucarest 

Igualment cal anotar la col·laboració amb els centres escolars de la zona per 

motius diferents (espais, dotacions, etc) així com amb distintes conselleries. 

CEP de Menorca 

S’ha procurat coordinar conjuntament amb altres institucions part de la oferta 

formativa, sobre tot amb l’Associació d’Adults, la CAEB o la Cambra de 

comerç (sota els convenis amb la DGFPAP). En alguns altres casos la 

col·laboració només ha estat conjuntural: hem contribuït a la certificació de 

l’activitat. 

2008-2009 

2009-2010 

CEP d’Eivissa 

2008-2009 2009-2010 

11 17 

Entitat Total 

AEAM 5 

Cambra de comerç 5 

CAEB 1 

AEAM 9 

CAEB 1 

MRPM 1 

EAP 5 

ADESME 1 

El CEP d’Eivissa porta col·laborant amb una àmplia llista d’institucions des de 

fa molts cursos. 

Amb aquestes col·laboracions es pot ampliar l’oferta formativa, tant des del 

punt de vista dels continguts com l’econòmic, a més de conèixer d’altres 

visions de l’educació. 

Entitat Total 

2008-2009 Consell Insular d’Eivissa 22 


58

Fons Pitiús de Cooperació 


Associació Pitiüsa per a la Renovació Pedagògica (APREP) 

Equip de Suport a la llengua 

DGFPAP 

Cambra de Comerç d’Eivissa 

IEPI 

2009-2010 DGFPAP 

Cambra de Comerç 

Fons Pitiús de Cooperació 

Museu arqueològic d’Eivissa i Formentera 

Ajuntament d’Eivissa 

Consell Insular d’Eivissa 

Col·legi de Fisioterapeutes de les Illes Balears 

APREP 

Escola Balear de l’Esport 

Ajuntament de Sant Antoni 

Servei d’Ensenyament del Català 

IEPI 

Comitè Darwin Illes Balears 


CEP de Formentera 

Amb Mans Unides es fa tots els anys un curs i la Cambra de Comerç fa cursos 

per als empresaris al matí on mitjançant un conveni amb la Conselleria hi 

poden assistir professors. 

Entitat Total 

2008-2009 Mans Unides 1 

2009-2010 Mans Unides 

Cambra de Comerç d’Eivissa i 

Formentera 

Indicador J.2. Complementarietat dels programes de formació permanent del 

professorat d’entitats col·laboradores 

Ja hem parlat al Bloc II. Organització i gestió, Indicador 2.2.3., dels ajuts 

econòmics concedits per part de la Conselleria a entitats sense afany de lucre 

que vulguin realitzar activitats formatives. Es tracta ara aquí de mostrar quin és 

el procés que es segueix a l’hora de concedir aquests ajuts i el nombre 

d’entitats i activitats beneficiàries al llarg del bienni per a finalment decidir si 

s’ajusten a l’objectiu inicial que no és sinó el de complementar l’oferta 

formativa ja existent des de la xarxa CEP i des d’altres serveis. 


2 

19 

59

Les activitats de formació per a les quals es poden sol·licitar ajuts han de 

complir els requisits següents: 

Han de ser activitats de formació de la modalitat: cursos, amb els 

requisits que es preveuen a l’article 6 de l’Ordre de 2 de gener de 2002 

(BOIB núm. 8, de 17 de gener de 2002), per la qual es regula la 

planificació i el reconeixement de la formació permanent del professorat 

no universitari. 

Han d’estar adreçades al professorat d’educació infantil, d’educació 

primària, d’educació secundària, de formació professional o 

d’ensenyaments de règim especial de centres docents de les Illes Balears, 

i no es poden adreçar al professorat d’un sol centre. 

Es prioritzaran les temàtiques relacionades amb les línies prioritàries del 

Pla quadriennal de FPP vigent o amb els plans pilot també assenyalats a 

l’esmentat Pla quadriennal, a més de les relacionades amb Formació 

Professional. Les línies prioritàries establertes són les següents: 

1. Escola Inclusiva: atenció a la diversitat, educació 

intercultural, educació per a la igualtat i educació per a la 

convivència. 

2. Desplegament de la LOE i actualització metodològica. 

3. Ús i aprenentatge de llengües. 

4. Tecnologies de la informació i la comunicació. 

5. Gestió de centres, qualitat i desenvolupament professional. 

6. Educació per a la salut. 

7. Educació científica i educació ambiental. 

8. Educació social, cultural i artística. 

S’han de dur a terme fora de l’horari de permanència del professorat en 

el centre. 

Si l’activitat és igual o superior a 18 hores ha d’incloure el disseny, per 

part dels assistents, d’una proposta d’aplicació (didàctica i/o 

organitzativa) relacionada amb els continguts treballats a l’activitat. 

L’elaboració d’aquesta proposta d’aplicació es considerarà part 

imprescindible del curs i, per tant, en el disseny i la difusió de l’activitat 

formativa s’ha d’incloure una informació explícita assenyalant que seran 

necessaris l’elaboració i el lliurament de la proposta d’aplicació per 

poder tenir dret a la certificació. 

Les dades resultants de les dues convocatòries a nivell global són les següents: 

Nombre d’entitats beneficiàries Nombre d’activitats subvencionades 


60

2008-2009 2009-2010 2008-2009 2009-2010 

12 9 125 99 

I la distribució per entitats beneficiàries: 


2008-2009 2009-2010 

Nombre 


Nombre 


FETE-UGT 10 12 

COL·LEGI OFICIAL DE QUÍMICS DE LES ILLES 

BALEARS 

3 - 

BISBAT D'EIVISSA 2 2 

BISBAT DE MALLORCA 4 3 

ANPE 20 21 

STEI-i 41 35 

MOVIMENT DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA DE 

MENORCA 

14 14 

ASSOCIACIÓ DE QUÍMICS DE LES ILLES BALEARS 1 - 

COL·LEGI OFICIAL DE DOCTORS I LLICENCIATS EN 

FILOSOFIA I LLETRES I EN CIÈNCIES DE LES ILLES 

BALEARS 

ESCOLA D'ESTIU - MOVIMENT DE RENOVACIÓ 

PEDAGÒGICA DE MALLORCA 

7 6 

10 5 

ECCA 13 - 

CENTRE D'ESTUDIS D'EDUCACIÓ CORPORAL - 1 

Objectiu K Impulsar la millora de la xarxa de formació de les Illes Balears a 

través de plans específics de formació de formadors, plans d’avaluació i una 

eficient coordinació entre tots els agents que intervenen en la formació 

permanent del professorat 

Indicador K.1. Formació de formadors: formació inicial de formadors, 

formació de formadors sobre CB, curs d’expert amb l’ICE, altres 

Tot i haver parlat ja al Bloc III, Necessitats formatives i Línies Prioritàries, de les 

actuacions desenvolupades des del SFPP per donar resposta a les necessitats 

de formació dels assessors, recordarem aquí aquelles que d’alguna manera 

suposen un canvi en relació a altres PQ, pel que suposen d’inici a l’hora 

61

d’establir un pla de formació per a la xarxa d’assessors que contempli 

trajectòries formatives i tots aquells aspectes inherents a la tasca assessora, i 

que, recordem, han estat: 

2008- 

2009 

2009- 

2010 

Títol Modalitat Hores Certificacions Entitat 

emeses 

col·laboradora 

Expert universitari 

en formació de 

formadors (I) 

Competències 


postgrau 

97 56 ICE 

bàsiques. Formació 

de formadors 

Expert universitari 

Jornada 12 65 Grup Atlántida 

de formació de 

formadors en la 

intervenció en 

centres 

Formació de 


postgrau 

109 51 ICE 

formadors 

(Iniciació) 

Intervenció en 

Curs 30 30 ICE 

centres sobre 

competències 

bàsiques. Formació 

de formadors (I) 

Formació Equip 

Curs 24 54 

Grupo 

Atlándida 

coordinador del 

Projecte d’Innovació 

sobre competències 

bàsiques (I) 

Curs 15 6 

Grupo 

Atlándida 

CEP de Palma Durant els dos anys l’afany per part del SFPP per donar un marc 

formatiu, ha fet que s’impulsés la millora de la xarxa de formadors, i la 

intervenció en els centres educatius. 

Aquest fet s’ha pogut aconseguir mitjançant el curs d'Expert 

Universitari en Formació de formadors i la formació d’un equip base 

en CB. 

Aquestes dues activitats han promogut una millora a nivell del treball 

en equip i un enfortiment i preparació de les dinàmiques grupals i 

d’intervenció als centres. 

La valoració és molt positiva. 


Curs d’Expert Universitari en formació de formadors. Tots els 

assessors del CEP realitzaren aquest curs. Cal destacar que fou 

una activitat formativa intensa (més de 100 hores). Fou 

organitzada des del SFPP conjuntament amb l’ICE per tal de 

cobrir la necessitat d’una formació específica per als assessors 

dels CEP tant a nivell teòric com pràctic. 


62

Promoure la reflexió a partir de la pràctica docent: afrontar la 

complexitat (Imbernon). Aquesta és una formació interna del 

CEP en la qual participà tot l’equip pedagògic. Tenia com a 

objectiu saber com afavorir que el professorat sigui capaç 

d’autoformar-se per tal de millorar la seva pràctica diària. 

Competències bàsiques. Formació de l’equip base. 

Organitzada pel SFPP i també hi participà tot l’equip 

pedagògic de tots els CEP. Es tractava de rebre formació per 

poder intervenir en les activitats formatives sobre la 

implantació del treball en competències bàsiques i molt 

especialment en els projectes d’innovació pedagògica (PIP). 

2009-10 

Curs d’Expert Universitari en formació de formadors en 

intervenció a centres. Hi prengué part tot l’equip pedagògic. 

Fou continuació i consolidació de la tasca realitzada en el curs 

anterior. Aquest va tenir un enfocament més pràctic en la 

intervenció formativa en centres. 

Intervenció en centres sobre competències bàsiques. 

Formació de formadors(I). Organitzada pel SFPP, hi participà 

tot l’equip pedagògic. Fou la continuació i consolidació de 

l’activitat iniciada en el curs anterior Competències: formació de 

l’equip base. 

Formació de formadors. Iniciació. El va realitzar l’únic 

assessor novell que tenia el CEP. Es va programar per als 

assessors novells; fou un curs de curta durada amb la 

referència dels objectius i continguts del primer curs d’Expert 

Universitari en formació de formadors (curs 2008-09) 

CEP de Manacor Els nous assessors/es han estat tutoritzats i formats individualment 

dins el propi CEP. 

Tenint com a referent l’apartat de formació rebuda per part de l’equip 

pedagògic de les corresponents memòries del CEP de Manacor 

d’aquest bienni, es desprenen unes línies de formació encaminades a: 

-Millorar les actuacions de l’assessor als centres i el nou perfil 

d’assessorament (Curs d’Expert amb l’ICE durant dos anys, i el Curs de 

formació interna. Assessories del CEP de Manacor 08-09). 

-Millorar els coneixements sobre CB i estratègies per al tractament 

curricular a les diferents àrees (Activitat organitzada pel servei amb 

jornades de formació). 

-Millorar els coneixements sobre entorns virtuals d’aprenentatge i 

eines informàtiques aplicades a les àrees (participació individual dels 

assessors/es en activitats de formació a distància). 

-Millorar els coneixements sobre els recursos de la web 2.0 i les eines 

col·laboratives en xarxa (Formació interna del CEP per elaborar la 

nova web del CEP de Manacor). 

CEP de Menorca Des del curs 2009-2010 els assessors novells han fet un curs de 

formació inicial que contempla els trets principals de la funció 

assessora i de la funció dels CEP. 

En relació a la formació rebuda vers la temàtica de les CB, cal 

esmentar que s’ha desenvolupat únicament el passat curs escolar, 

prenent com a referent el Proyecto Atlàntida, a partir d’aquí es van 

donar una sèrie de pautes generals. Pel que fa al curs d’expert amb 


63

l’ICE, dir que vam ser nou assessors que vam iniciar la formació i que 

la vam acabar 8. Va ser una formació centrada en el paper de 

l’assessor i en les estratègies formatives més innovadores per al treball 

en el context del centres educatius. 

CEP d’Eivissa La major part de les formacions rebudes per parts dels membres de 

l’equip pedagògic es consideren molt positives. 

Només hi ha crítiques a la formació del Projecte Atlántida pel que fa 

al tema de les competències bàsiques, perquè es considera que no 

s’adaptava a la realitat dels centres i era massa tancada. 

Pel que fa a la resta de formacions, s’ha de tenir clar que es considera 

molt adequada, en afectar al conjunt de l’equip pedagògic, i no com a 

d’altres, que afectaven als assessors i assessores de manera individual. 

CEP de Formentera Al curs 2009-2010 es va participar a la formació inicial de formadors i 

a la formació de formadors sobre CB. 

Indicador K.2. Coordinació entre els agents que intervenen a la FPP: equip 

coordinador CB, equip coordinador d’assessories, coordinació de la direcció 

del CEP amb el SFPP 

Al llarg del bienni el SFPP va establir tres prioritats en termes de coordinació: 

1. Inici i desenvolupament dels projectes d’innovació pedagògica sobre 

CB: es van establir reunions mensuals amb els directors dels CEP que 

actuaven com a coordinadors dels seus equips pedagògics per tal 

d’establir una línia conjunta d’actuació, resoldre possibles dubtes per a 

la implementació dels PIP i intercanviar material i experiències. 

2. Organització pedagògica i administrativa dels centres de professorat: les 

reunions dutes a terme amb els directors dels CEP responen a la 

necessitat de coordinar esforços i aconseguir una implementació 

cohesionada del PQ i de les actuacions que se’n deriven. 

3. Cohesió en les línies d’actuació de les assessories: anualment s’anomena 

un coordinador per assessoria que mitjançant reunions presencials 

normalment convocades pel mateix SFPP o intercanvis de l’assessoria a 

través de l’espai Moodle, té com a tasques assignades: facilitar espais 

de debat i reflexió al voltant dels àmbits d’actuació, coordinar 

l’elaboració del programa d’activitats per assessoria i la seva avaluació 

final. 

CEP de Palma La coordinació entre diferents agents dels CEP, (equip coordinador 

CB, coordinador d’assessors, directors, i SFPP, ) ha produït: 

- Fomentar processos de reflexió entre els equips docents del 

CEP. 

- Enfortir les trajectòries formatives dels equips. 

- Adequar i coordinar la formació de manera més 

contextualitzada als centres. 

- Dissenyar una formació més coordinada i al mateix temps 

adaptada a l’autonomia de cada CEP. 


64

- Posar en comú estratègies d’intervenció i avaluar-les. 

- Implementar canvis metodològics i organitzatius. 

- Fomentar una cultura d’intercanvis i cooperació 

CEP d’Inca L’equip coordinador CB: Encara que millorable, les trobades 

de l’equip coordinador ens varen permetre intercanviar 

opinions i arribar a acords i actuacions comunes. Reconeixem 

l’esforç realitzat des del SFPP per dur a terme aquesta 

coordinació. 

L’equip coordinador d’assessories: en el nostre CEP hi hagué 

dues assessores que coordinaren les seves assessories. En 

general, la coordinació va permetre que les assessores dels 

diferents CEP tinguessin una base comuna de referència per al 

seguiment del curs, un intercanvi d’experiències en les 

activitats formatives de les assessories de cada CEP, la 

concreció de les línies prioritàries treballades i el disseny de les 

activitats per al proper curs. 

Coordinació de la direcció del CEP amb el SFPP: La valoració 

és molt positiva, el fet de poder mantenir un contacte 

permanent i fàcil ens permet resoldre dubtes i manifestar la 

nostra opinió envers la tasca formativa. Quant a les reunions 

periòdiques del SFPP amb els directors del CEP són 

necessàries i útils. Aquestes reunions possibiliten l'intercanvi, 

la resolució de dubtes i afavoreixen el manteniment d’una línia 

comuna d’actuació. 

CEP de Manacor La coordinació de l’equip coordinador de CB durant el curs 2009-10 

va ser adequada a les funcions i necessitats. 

La coordinació i les reunions de coordinació entre assessories sempre 

són funcionals i necessàries. 

La coordinació de la direcció del CEP amb el Servei durant el primer 

bienni del pla quadriennal s’estableix principalment amb reunions 

periòdiques que són molt satisfactòries. 

CEP de Menorca La coordinació ha estat suficient i bona en general. De vegades, el fet 

insular ha condicionat l’agilitat de les reunions de coordinació, però 

podem afirmar que ha tingut els efectes desitjats. 

Creiem que hi ha hagut un bon equilibri entre la necessària 

autonomia i el disseny conjunt d’actuacions; a més, les coordinacions 

han estat útils per mantenir la perspectiva global, per donar suport a 

les diferents parts i per enriquir l’oferta formativa dels programes. 

CEP d’Eivissa Totes les coordinacions s’han de considerar positives. Impliquen que 

tots els agents que intervenen en la FPP a nivell de les Illes Balears 

s’han coordinat a diferents nivells. 

L’equip coordinador de CB va servir per a posar en comú com anaven 

les formacions als diferents CEP, malgrat les diferències sorgides. 

Les coordinacions entre assessories permeten que tots ells posin en 

comú unes línies d’actuació, així com conèixer d’altres punts de vista. 

Pel que fa a la coordinació entre la direcció dels CEP i el SFPP aquesta 

és imprescindible per al correcte funcionament de la xarxa de 

formació permanent del professorat de les illes Balears. 

CEP de Formentera La coordinació entre tots el agents de la FPP ha estat força bona i 

correcta. 


65

Indicador K.3. Adequació i rellevància dels processos d’avaluació 

(Veure Bloc V, Indicador A.1.2. Eines i processos de seguiment i avaluació) 

Indicador K.4. Coordinació interna de la formació permanent del professorat 

El Servei de Formació Permanent del Professorat, com hem vist al llarg 

d’aquest document d’avaluació, també col·labora amb altres serveis de la 

Conselleria d’Educació i Cultura quant a la inclusió d’activitats en els 

programes anuals de formació i, una vegada acabades, en el Registre General 

de Formació Permanent del Professorat. L’organització, la gestió i el seguiment 

d’aquest tipus d’activitats correspon al servei i/o direcció general que les 

organitza però és el SFPP que, mitjançant la publicació anual de les Instruccions 

del director general d’Innovació i de Formació del Professorat per a la planificació, la 

realització i el registre d’activitats de formació permanent del professorat organitzades pels 

diferents serveis de la Conselleria d’Educació i Cultura, s’encarrega d’establir 

protocols en relació als terminis d’inici i acabament de les activitats formatives, 

en relació al procés d’inscripció i finalment en relació a la complimentació de 

la documentació referida a les propostes i a l’avaluació final de les activitats. 

Cal de totes maneres que aquesta coordinació, que té una vesant més 

administrativa, es faci extensiva a la part més de caire pedagògic dels 

programes de formació que presenten les diferents direccions generals, per així 

actuar amb coherència amb el pla quadriennal vigent. 

Objectiu L Contribuir a la millora de la qualitat de l’ensenyament mitjançant 

una formació que incideixi en la formació tècnica del professorat de formació 

professional per a la millora de la pràctica docent 

El PQ 2008-2012 plantejava la insuficient o gairebé inexistent preparació 

pedagògica, durant la seva formació inicial, del professorat de formació 

professional, alhora que posava de manifest la diversitat de trajectòries 

formatives que necessitaven ser unificades en un conjunt d’accions sota un 

objectiu comú que el mateix procés de detecció de necessitats va ajudar a 

sistematitzar en demandes de formació. Les necessitats formatives adreçades a 

aquest col·lectiu contemplaven: 

1. Desenvolupament de les competències generals i específiques que tenen 

associades els mòduls professionals i cicles formatius. 

2. Comprensió del sistema nacional de qualificacions i la seva importància 

dins el sistema productiu i/o acadèmic. 

3. Coneixement dels nous títols de formació professional, els nous 

currículums, així com els Programes de qualificació professional inicial 

en les seves diferents modalitats. 

4. Tractament i desenvolupament de les competències bàsiques de 

l’alumnat, especialment en els Programes de qualificació professional 


66

inicial. 

5. Formació específica pròpia de cada una de les famílies professionals 

(actualització científica i tècnica de l’especialitat), amb actualització 

didàctica dintre de cada activitat de formació específica. 

6. Integració curricular de les TIC i utilització de les plataformes virtuals de 

formació. 

7. Formació en temes transversals com la tutoria i l’orientació acadèmica i 

laboral, l’atenció a la diversitat, la resolució de conflictes, la prevenció 

de riscs laborals, l’educació per a la salut i l’educació ambiental, tant 

amb activitats aïllades sobre aquestes temàtiques com amb la seva 

inclusió dins el conjunt de la formació. 

8. Implantació de projectes innovadors a l’aula. 

9. Foment de les relacions entre el món empresarial i el professorat d’FP 

per tal de conèixer les exigències professionals de l’entorn, al qual 

s’haurà d’incorporar el seu alumnat. 

10. Actualització del professorat en els registres tècnics de llengua anglesa. 

11. Actualització del professorat en els registres tècnics en llengua catalana i 

en el foment de l’ús de la llengua en els àmbits professionals. 

La resposta a totes aquestes necessitats formatives suposa la intervenció de 

diferents agents i xarxes de col·laboració per donar resposta a les diferents 

famílies professionals: 

De la mateixa direcció general de Formació Professional (DGFPAP). 

De la DGFPAP com a òrgan gestor amb les entitats col·laboradores 

(Cambra de Comerç de Mallorca, PIME Balears, CAEB, Cámara de 

Menorca i Cambra d'Eivissa i Formentera). 

De la xarxa CEP en col·laboració amb la DGFPAP o les entitats 

col·laboradores. 

De la xarxa CEP com a únic òrgan gestor amb actuacions organitzades i 

realitzades des dels mateixos centres de professorat. 

A aquesta xarxa d’agents s’hi sumen les ajudes econòmiques individuals 

exclusivament per a professorat d’FP dins del marc del conveni de col·laboració 

entre la DGFPAP i la Confederació de la Petita i Mitjana Empresa de Balears 

(PIMEB), per tal de cobrir la manca de formació específica per aquest 

col·lectiu. 

L’existència també de la modalitat específica per a professorat de formació 

professional, Estades de formació en empreses, pretén complementar la formació 

específica d’especialitat que no pot atendre la xarxa de formació actual. 

L’entramat, per tant, de col·laboracions, ajudes econòmiques i modalitats 

específiques de formació ha d’ajudar a donar resposta a un col·lectiu que sense 


67

ser molt nombrós sí que requereix d’una formació molt específica difícilment 

assumible en recursos humans i econòmics només per la xarxa CEP. 

Indicador L.1. Suficiència de l’oferta destinada a professorat d’FP 

(Veure Gràfics Indicador L.1) 

Com ja hem esmentat abans, tot i ser un col·lectiu que ocupa una franja molt 

petita en el còmput total del professorat de centres públics i concertats, 

destaca pel gran nombre d’activitats formatives que s’hi han adreçat al llarg del 

bienni. Es pot observar al gràfic d’actuacions per etapa que el col·lectiu de 

formació professional és el tercer amb nombre d’actuacions a les quals, a més, 

s’hi han d’afegir les activitats internivellars que també contemplaven el 

professorat de formació professional entre els seus destinataris i que sumen un 

total de 66 activitats més. La formació molt específica i que ha de tenir en 

compte l’alt grau d’especialització és la raó per la qual els nombres resultants 

siguin tan elevats. Recordem que els objectius del PQ en relació a la formació 

professional eren: 

1. Prioritzar els aspectes pràctics i tècnics relacionats amb els processos 

productius actuals. 

2. Adequar la formació a l’alta diversitat d’especialistes i/o famílies 

professionals. 

3. Tenir en compte les directrius de la LOE. 

I pel que fa a les necessitats formatives treballades, veiem que totes han rebut 

resposta amb major o menor nombre d’activitats i, així com dèiem abans, 

destaca com a necessitat més treballada amb un total de 95 actuacions al 

llarg del bienni: 

(5) Formació específica pròpia de cada una de les famílies professionals (actualització 

científica i tècnica de l’especialitat), amb actualització didàctica dintre de cada activitat de 

formació específica. 

I en segon i tercer lloc, tot i que amb un nombre molt més reduït d’activitats: 

24 actuacions al voltant del (9) Foment de les relacions entre el món 

empresarial i el professorat d’FP per tal de conèixer les exigències professionals de 

l’entorn, al qual s’haurà d’incorporar el seu alumnat. 

23 actuacions al voltant del (1) Desenvolupament de les competències generals 

i específiques que tenen associades els mòduls professionals i cicles formatius. 

Per altra banda també han rebut resposta necessitats que no s’havien treballat 

al 2008-2009: 

5 actuacions sobre (10) Actualització del professorat en els registres tècnics de 


68

llengua anglesa. 

3 actuacions al voltant de la (8) Implantació de projectes innovadors a l’aula. 

1 activitat sobre (11) Actualització del professorat en els registres tècnics en 

llengua catalana i en el foment de l’ús de la llengua en els àmbits professionals. 

Cal esmentar que s’ha millorat la dotació de recursos humans als CEP d’Inca i 

Manacor ja que al 2008-2009 compartien l’assessoria de Formació 

Professional però al 2009-2010 ja van poder comptar amb un assessor per 

CEP, mentre que el CEP de Palma té assignats dos assessors i la resta de CEP, 

llevat de Formentera, un assessor per centre de professorat. 

29 

23 

3 

5 

5 

13 12 

CEP de Palma Les activitats formatives han estat adreçades a les següents famílies 

professionals: Transport i Manteniment de Vehicles, Instal·lació i 

Manteniment, Administració i Gestió, Comerç i Màrqueting, Formació i 

Orientació Laboral, Edificació i Obra Civil, Electricitat i Electrònica, 

Informàtica i Comunicacions, Hoteleria i Turisme, Imatge Personal, Sanitat, 

Activitats Físiques i Esportives i Arts Gràfiques. 

La modalitat d’aquestes accions formatives ha tingut la següent 

distribució: 37 cursos, 5 seminaris, 9 Jornades, 1 Formació a Centres 

i 1 Grup de treball. 

Durant aquest bienni, el 34% de les activitats realitzades s’ha 

finançat gràcies a la col·laboració de la Direcció General de 

Formació Professional i Aprenentatge Permanent a través dels 

convenis que aquesta té subscrits amb la Cambra de Comerç de 

Mallorca, amb la CAEB i amb la PIME. Així mateix, també algunes 

d’aquestes accions formatives (un 9%) són conseqüència directa de 

l’adquisició de material educatiu per part de la DGFPAP i/o de la 

relació que manté aquesta amb diferents empreses. 

Amb el desenvolupament d’aquest conjunt d’activitats formatives, 

s’ha aportat al professorat d’FP formació específica de cada una de 

les famílies professionals abans esmentades i, a més, s’han treballat 


12 

CEP Palma CEP Inca CEP 

Manacor 

Formació Professional 

2008-2009 2009-2010 

4 

CEP 

Menorca 

14 

1 

1 

CEP Eivissa CEP 

Formentera 

23 

13 

19 

16 

DGIFP Altres 

Serveis i/o 

DG 

69

aspectes com: 

Nous títols LOE, nous currículums, PQPI i SNQP. 

Formació didàctica de les famílies professionals 

Integració de TIC i EVA 

Temes transversals com: riscs laborals, educació per 

a la salut, educació ambiental… 

Foment de la relació entre la FP del sistema educatiu i les empreses 

dels diferents sectors productius. 


Tendències en aparadorisme 

Aplicació del nou pla de comptabilitat. 

2009-10 

Jornada de formació professional (CEP Inca i CEP Manacor) 

Instruments financers: actius, productes i serveis. 

La tutoria d’FCT i aplicació FORCET (1) 

La tutoria d’FCT i aplicació FORCET (2) Organitzada pel CEP 

d’Inca però impartida al CEP Palma per facilitar la 

participació de la zona. 

Aplicacions informàtiques per a la gestió administrativa. 

L’assessoria d’FP del CEP d’Inca és l’encarregada de convocar totes les 

activitats de la branca de comerç i administració. Cal esmentar que 

totes les activitats que s’organitzen des de l’assessoria d’FP són àmbit 

illa. 

Durant el curs 2008-09 només es convocaren dues formacions ja que 

l’assessor era compartit amb el CEP de Manacor. 

CEP de Manacor Només a partir del 2009-2010 el CEP de Manacor compta amb una 

assessoria d’FP al complet, en tots els cursos anteriors era compartida 

amb el CEP d’Inca. En aquest mateix curs l’assessoria coordina les 

activitats organitzades per la Cambra de Comerç de Mallorca amb 

reserva de places per a professorat d’aquest col·lectiu. 

S’han comptabilitzat exclusivament les activitats on el professorat 

d’FP és el destinatari prioritari. 

CEP de Menorca L’assessoria de formació professional ha dut a terme activitats 

formatives destinades a satisfer les necessitats de formació específica 

dels diferents col·lectius de professorat de formació professional, 

conseqüència dels canvis tecnològics, socials, normatius i/o en el 

sistema productiu, les quals han incorporat en el seu disseny 

l’actualització didàctica necessària i els continguts necessaris per a la 

integració curricular de les TIC. 

Per altra banda, s’han realitzat també activitats de caire més 

pedagògic, com són els cursos de programació i metodologia de 

l’ensenyament per competències, i el seminari de PQPI, més centrat en 

el tema de la gestió d’aula i la resolució de conflictes, així com també 

el seminari sobre Formació en centres de treball (FCT) i el del nou 

mòdul LOE d’Empresa i iniciativa emprenedora (EIE). 

Finalment, cal destacar la jornada de formació professional, per tal de 

donar a conèixer els canvis actuals entorn de la formació professional, 

en resposta a les noves demandes de la societat: el Sistema Nacional 

de Qualificacions i la Formació Professional, els nous títols de la FP a 

la LOE, els certificats de professionalitat, el procés de valoració de 


70

l’experiència professionals i els centres integrats de formació 

professional, entre d’altres. 

CEP d’Eivissa La potenciació de la formació professional per part de les autoritats 

educatives al llarg dels darrers anys, i la major valoració d’aquests 

estudis, fan necessària una actuació molt important per part dels 

CEP. 

Per això els darrers anys s’estan realitzant nombroses actuacions dins 

d’aquest camp, per a la formació del professorat d’aquest cos. 

Moltes d’aquestes activitats venen directament des de la Direcció 

General de Formació Professional i això, de vegades, provoca 

problemes de coordinació i de sobrecàrrega de feina a l’assessoria 

d’FP. 

CEP de Formentera S’han realitzat els cursos de comptabilitat bàsica conjuntament amb 

la Cambra de Comerç d’Eivissa i Formentera. 







El de SFPP coordina les estades formatives en empreses de les quals 

els CEP en fan el seguiment. 

Institut de les Qualificacions Professionals de les Illes Balears 

Va dur a terme tres cursos semipresencials àmbit autonòmic al 2008- 

2009 per donar a conèixer els processos de valoració de l’experiència 

professional. 

Servei d’Administració i Programes Exteriors 

Com ja hem comentat en altres apartats d’aquest document, aquest 

és el servei responsable de la mobilitat transnacional a les Illes Balears 

del professorat de formació professional a través dels programes 

Leonardo Da Vinci i Erasmus, dins el marc del Programa Europeu 

d’Aprenentatge Permanent (PAP), i de les estades formatives de 

qualitat en empreses d’altres països de la Unió Europea que formen 

part de la seva tasca de formació permanent. 

Al llarg del bienni s’han organitzat i realitzat un total de 16 estades 

formatives a diferents països europeus amb un total de 480 hores de 

formació i 26 certificacions. 

Servei de Planificació i Participació 

Amb 19 actuacions àmbit illa i autonòmic que s’han repartit 

bàsicament entre dues modalitats bàsiques, Jornades i cursos, ha ha 

donat resposta a les següents necessitats formatives: 

1. Desenvolupament de les competències generals i específiques que 

tenen associades els mòduls professionals i cicles formatius. (2 

activitats) 

3. Coneixement dels nous títols de formació professional, els nous 

currículums, així com els Programes de qualificació professional inicial 

en les seves diferents modalitats. (3 activitats) 

6. Integració curricular de les TIC i utilització de les plataformes 

virtuals de formació. (1 activitat) 

7. Formació en temes transversals com la tutoria i l’orientació 

acadèmica i laboral, l’atenció a la diversitat, la resolució de 

conflictes, la prevenció de riscs laborals, l’educació per a la salut i 

l’educació ambiental, tant amb activitats aïllades sobre aquestes 

temàtiques com amb la seva inclusió dins el conjunt de la formació. 

(1 activitat) 


71

8. Implantació de projectes innovadors a l’aula. (1 activitat) 

9. Foment de les relacions entre el món empresarial i el professorat 

d’FP per tal de conèixer les exigències professionals de l’entorn, al qual 

s’haurà d’incorporar el seu alumnat. (5 activitats) 

10. Actualització del professorat en els registres tècnics de llengua 

anglesa. (5 activitats) 

I les línies prioritàries treballades han estat: 

5.1.1. Afavorir pràctiques pedagògiques que donin resposta 

educativa a la diversitat. 

5.2. Desplegament de la LOE i actualització metodològica 

5.2.1. Conèixer els principis educatius, metodològics i organitzatius 

que es desprenen de l’aplicació de la LOE 

5.3. Ús i aprenentatges de llengües 

5.4. Tecnologies de la informació i la comunicació 

5.5. Gestió de centres, qualitat i desenvolupament professional 

5.5.1. Donar resposta a les necessitats de formació relacionades 

amb l’organització i gestió administrativa i pedagògica de centres 

educatius. 

Indicador L.2. Modalitat Estades en empreses 

La Conselleria d’Educació i Cultura dissenyà les estades formatives en empreses 

per afavorir l’actualització dels coneixements tècnics i pràctics del professorat 

que imparteix cicles formatius de formació professional en un entorn real de 

treball. Permet ampliar el coneixement que té el professorat sobre els 

procediments de treball, instrumentació i mètodes d’organització a través de la 

seva integració en els diferents processos productius. Així mateix facilita i 

millora la programació del mòdul de Formació en Centres de Treball (FCT). 

L’Ordre de 4 de juliol de 2005 (BOIB núm. 104, de 12 de juliol de 2005), del 

conseller d’Educació i Cultura, és la que va regular la realització d’estades de 

formació en empreses de les Illes Balears del professorat de formació 

professional al curs 2008-2009 atès que s’anaven publicant resolucions de 

caràcter anual del director general d’Innovació i Formació del Professorat 

mitjançant les quals es convocava públicament la seva realització. 

L’Ordre de 27 de març de 2009 (BOIB núm. 57 EXT, 20 d’abril de 2009) 

modificava l’anterior i seria la que passaria a regular les futures resolucions de 

caràcter anual. 

Les resolucions de 2008-2009 i 2009-2010 exposaven les disposicions amb 

més o menys els mateixos termes però al 2009-2010 es van fer un seguit de 

modificacions d’acord amb el que establia la nova Ordre: 

Justificació de la realització de l’estada formativa en les empreses: 


72

Resolució 2008-2009 Resolució 2009-2010 

a) Memòria final amb el següents continguts: 

- Objectius assolits en acabar el projecte. 

- Desenvolupament del projecte. En aquest apartat 

s’hi ha de fer constar el treball realitzat en les 

diferents fases del projecte, així com les 

implicacions organitzatives que ha comportat el 

seu desenvolupament. 

- Conclusions i suggeriments. S’han de reflectir els 

resultats del projecte i la seva incidència en la 

docència directa, la valoració del procés seguit i 

dels objectius assolits, i les propostes que per al 

futur es deriven de la realització del projecte. 


a) Memòria final amb el següents continguts: 

73 

- Programa del desenvolupament de l’estada 

formativa, fent-hi constar el treball realitzat. 

- Objectius assolits. 

- Durada de l’estada, horari i calendari de realització. 

- Incidència de l’experiència en la docència directa. 

- Valoració global. 

- Signatura de la persona beneficiària de l’estada. 

I s’hi van afegir dos apartats no contemplats a les resolucions anteriors: 

Projecte formatiu personal 

El projecte formatiu personal, recollirà com a mínim els apartats següents: 

1. Justificació del projecte en relació a l’actualització professional. 

2. Nom de l’empresa o entitat pública i departament en què se sol·licita la realització de les 

activitats. 

3. Característiques de l’empresa. 

4. Objectius de l’estada. 

5. Continguts: Unitats de competències professionals que es realitzaran a l’empresa. 

6. Programació d’activitats. 

7. Dates previstes per a la realització de l’estada (especificant calendari i horari). 

Seguiment i avaluació 

La Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat, a través del Servei de Formació 

Permanent del Professorat o dels Centres de Formació del Professorat, ha de realitzar el 

seguiment, del qual s’emetrà un informe. 

L’avaluació de les estades de formació serà realitzada per la comissió d’avaluació i estarà 

composada per: 

La presidència: 

- La cap del Servei de Formació Permanent del Professorat o persona en la qual delegui. 

Vocals: 

- La cap de Servei de Planificació i Participació de la Direcció General de Formació 

Professional i Aprenentatge Permanent o persona en la qual delegui.

- Assessor/a de Formació Professional del CEP. 

- Assessor/a del Servei de Formació del Professorat, que també farà de secretari. 

- Un representat de la Inspecció Educativa. 

Per realitzar l’avaluació, la comissió se servirà de la memòria que haurà lliurat el 

professorat beneficiari i, si ho considera oportú, podrà sol·licitar a les entitats o a les 

empreses la informació necessària per a la correcta avaluació dels projectes 

. 

Si l’avaluació és positiva, el Servei de Formació Permanent del Professorat expedirà el 

certificat corresponent. 

En el cas que l’avaluació fos negativa, el professorat beneficiari de l’estada no tendrà dret a 

cap certificació. 

L’avaluació de l’estada es farà tenint en compte els criteris següents: 

a) La memòria s’ha d’ajustar al contingut de l’article quinzè d’aquesta Ordre. 

b) L’estada realitzada ha de cenyir-se al projecte que va aprovar la Comissió de Selecció. 

c) Informe favorable dels seguiments realitzats. 

L’assessoria de formació professional dels CEP de la xarxa farà el seguiment del professorat 

seleccionat en l’empresa on es dugui a terme l’estada, dins l’horari que s’hagi fet constar al 

projecte formatiu personal. 

A cada participant, se li assignarà un assessor de formació professional, que durà a terme el 

seguiment de l’estada. 

Els participants s’hauran de posar en contacte amb l’assessor assignat, un cop es publiqui la 

resolució dels beneficiaris de les estades en empresa. 

La durada de les estades de formació en empreses de les Illes Balears oscil·la 

entre un mínim de 20 hores i un màxim de 100 hores. En tot cas, es computa 

un màxim de 8 hores diàries i un màxim de 40 hores setmanals i el període no 

pot ser coincident amb l’horari lectiu, ni de permanència al centre, ni amb les 

activitats programades pel centre que siguin de compliment obligatori. 

Només es podrà sol·licitar una estada en empresa per convocatòria, que no 

podrà ser a la mateixa empresa o ens públic en què se n’hagués gaudit 

anteriorment. Únicament de manera excepcional podrà repetir-se l’estada en 

una empresa o ens públic, si la comissió de selecció de projectes, prèvia 

justificació de la persona interessada, ho valora positivament. 

El SFPP organitza la distribució del seguiment de cada professor entre els 

assessors de formació professional de la xarxa CEP i és l’encarregat de totes les 

tasques de gestió previstes a l’hora de dur a terme aquesta modalitat 


74

formativa. Al llarg del bienni ha disminuït sensiblement el nombre d’actuacions 

a través d’aquesta modalitat: 

2008-2009 

Nombre d’estades en empreses 23 

Certificacions 23 

Hores de formació 1821 

2009-2010 

Nombre d’estades en empreses 13 

Certificacions 13 

Hores de formació 930 

Tot i que continua sent la segona modalitat més emprada per a les actuacions adreçades a 

professorat de formació professional: 

60 

50 

40 

30 

20 

10 

0 

0 

1 

Modalitats FP 2008-2009 Modalitats FP 2009-2010 

50 52 

23 

13 

CEP de Palma A partir del curs 2009_2010 s’han iniciat les tasques de seguiment, 

per part de les assessories de formació professional dels diferents 

CEP, de les estades de formació en empresa per a professorat de 

cicles formatius i PQPI. 

En aquest primer curs les tres estades dutes a terme han correspost a 

les famílies professionals d’Administració i Gestió, de Sanitat i 

d’Hoteleria i Turisme. 

CEP d’Inca El seguiment de les estades en empreses se va iniciar en el curs 2009- 

10. L’assessor tenia com a tasca fer el seguiment de les estades 

mitjançant dues visites al lloc de treball i participar de les juntes 

d’avaluació finals. 

Aquesta modalitat formativa ha estat molt útil per actualitzar el 

professorat de Formació Professional en les noves tecnologies i 


3 

0 

9 

11 

7 7 

6 

4 

3 

1 

75

adquirir nous coneixements. 

CEP de Manacor Inici del seguiment d’estades en empresa a partir del curs 2009- 

2010. L’assessor, atenent les indicacions marcades pel SFPP, duu a 

terme les visites a les empreses (a Cala Ratjada i a Sa Coma) i 

orienta en l’emplenament de la documentació. Es considera una 

modalitat molt interessant i profitosa per a cobrir necessitats 

d’actualització tècnica i pedagògica molt especialitzada per a 

col·lectius reduïts (donada l’enorme diversitat temàtica dels mòduls 

formatius que s’imparteixen en l’àmbit Manacor). 

CEP de Menorca Des del curs 2009-2010 l’assessoria de formació professional ha 

realitzat el seguiment de les estades de formació en empreses 

realitzades pel professorat de formació professional en empreses de 

l’illa, dues concretament durant aquest curs, les quals han resultat 

molt satisfactòries. 

CEP d’Eivissa El curs 2008-09 el seguiment es portà directament des del SFPP. 

El curs 2009-10 n’hi havia 5 de previstes, que finalment es quedaren 

en 4. 

S’ha de tenir present que, malgrat que aquesta tasca es considera 

interessant, representa un afegit a la feina de l’assessor de formació 

professional. 

CEP de Formentera No s’ha realitzat cap seguiment d’estades formatives en empreses. 

Indicador L.3. Activitats de la DGFPAP amb altres entitats o institucions 

La direcció general de Formació Professional i Aprenentatge Permanent 

organitza actuacions formatives per a les diferents famílies professionals en 

col·laboració amb la: 

Cambra de Comerç de Mallorca 

Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Balears (PIMEB) 

Confederació d’Associacions Empresarials de Balears (CAEB) 

Cámara de Menorca 

Cambra d’Eivissa i Formentera 

La Cambra de Comerç de Mallorca ofereix, dins del marc del Conveni de 

col·laboració amb la Conselleria d’Educació i Cultura i a proposta de la 

Direcció General de Formació Professional i Aprenentatge Permanent, al 

professorat de formació professional la possibilitat de participar en les 

activitats formatives en línia que s’organitzen. 

Els resultats d’aquestes col·laboracions al llarg del bienni ha estat el següent: 

Total 

d’activitats de 

la DGFPAP 

2008-2009 

Cambra de 

Comerç de 

Mallorca 

Cámara de 

Menorca 

Cambra 

d’Eivissa i 

Formentera 


PIMEB CAEB 

20 2 1 2 0 0 

76

Total 

d’activitats de 

la DGFPAP 

2008-2009 

Cambra de 

Comerç de 

Mallorca 

Cámara de 

Menorca 

Cambra 

d’Eivissa i 

Formentera 


PIMEB CAEB 

37 16 1 5 1 3 


INDICADORS Propostes 2010-2011 Propostes 2011-2012 

Objectiu A 

Contribuir a la millora de la qualitat de l’ensenyament mitjançant una formació permanent que 

incideixi en la formació didàctica per a la millora de la pràctica docent. 

A.1. Detecció de 

necessitats, seguiment i 

avaluació 

A.2. Equilibri entre les 

dinàmiques de 

transmissió i les de 

reflexió i 

contextualització al 

centre o a equips 

docents 

A.3. Activitats que 

afavoreixin l’aplicació a 

l’aula 

Objectiu B 

Continuar amb la detecció a partir 

de diferents nivells de concreció i 

dels processos que se’n deriven: 

SFPP (avaluació del programa 

anual), equips de CEP (avaluació 

del programa del CEP), assessories 

(avaluació entre assessories de 

diferents CEP) i activitats (avaluació 

dels responsables i dels 

participants). 

Mantenir les modalitats 

contextualitzades als centres, en 

benefici de la qualitat, tot i que 

impliqui que minvi el nombre 

d’activitats dels programes de la 

xarxa CEP. 

Mantenir, als programes de la xarxa 

CEP i a la resta, els dissenys que 

incorporin aplicació d’aula a totes 

les modalitats en què sigui escaient, 

inclosa la modalitat Curs, sempre 

que els objectius de l’activitat ho 

facilitin. 

Augmentar progressivament el 

percentatge d’activitats amb 

aplicació d’aula al programa FAD. 

77 

Avaluació del Programa anual 10- 

11. 

Avaluació a diferents nivells de 

concreció durant el Programa 11- 

12. 

Avaluació del segon bienni 10-12 

del PQ i del PQ 08-12. 

Detecció de necessitats formatives 

del professorat i dels centres de les 

Illes Balears. 

Elaboració del nou Pla de formació 

quadriennal 2012-2016. 

Mantenir la proporció del 60 % de 

modalitats no transmissives, entre 

les quals les contextualitzades al 

centre o equips docents, als 

programes de la xarxa CEP. 

Millorar els dissenys de les altres 

modalitats de forma que la 

transmissió no sigui l’única 

dinàmica utilitzada. 

Continuïtat de les millores en el 

disseny a tots els programes (Xarxa 

CEP, FAD i resta de la Conselleria). 

Introduir al SFPP un servei d’ajuda 

pel disseny de les actuacions 

formatives organitzades per la resta 

de serveis de la Conselleria. 

Publicar unes noves instruccions per 

a les actuacions pròpies de les 

direccions generals que, a més 

d’aspectes d’organització 

administrativa, contemplin les 

recomanacions pertinents sobre 

disseny pedagògic.


Afavorir la formació dels equips docents i dels equips directius dels centres educatius a través 

d’actuacions formatives consolidades que afavoreixin el treball en equip i el treball sobre aspectes 

d’organització i gestió de centre i de coordinació pedagògica, amb l’objectiu d’assolir la millora 

dels resultats acadèmics de l’alumnat. 

B.1. Actuacions 

formatives per a càrrecs 

directius dels centres 

educatius 

B.2. Itineraris formatius 

iniciats i/o consolidats 

Objectiu C 

Mantenir el programa de formació 

inicial de llarga durada per a la 

funció directiva, segons marqui la 

normativa vigent. 

Mantenir espais formatius 

d’aprofundiment i de reflexió a cada 

CEP i incorporar-los als CEP que no 

en tenen tradició (projectes de 

zona, seminaris d’equips directius i 

de representants al CEP dels centres 

–cap d’estudis o direcció-). 

Continuar impulsant els itineraris 

formatius consolidats als centres, a 

les zones educatives i per a 

col·lectius docents específics, a la 

xarxa CEP. 

Iniciar i mantenir propostes que 

configurin itineraris formatius 

significatius i pertinents, evitar les 

propostes aïllades i disperses, des 

de les direccions generals. 


78 

Continuïtat del programa de 

formació inicial, segons determini la 

normativa vigent. 

Manteniment d’espais formatius 

d’intercanvi i reflexió i 

aprofundiment, si cal, a cada CEP. 

Continuar vetllant per la qualitat i la 

significativitat de les propostes que 

consolidin o iniciïn itineraris 

formatius rellevants, en detriment 

de les propostes aïllades i disperses. 

Donar suport a les iniciatives dels equips de centre, en el marc de la seva autonomia, per iniciar 

processos d’avaluació i elaboració de plans de millora que impulsin propostes d’innovació 

educativa 

C.1. Rellevància dels 

Projectes d’Innovació 

Pedagògica 

Objectiu D 

Potenciar els Projectes d’Innovació 

Pedagògica com a modalitat d’alta 

qualitat ja que suposa un alt grau 

d’implicació de l’equip docent i una 

durada que possibilita la 

transferència i facilita l’impacte en 

l’aprenentatge de l’alumnat. 

Continuïtat. 

Incloure la modalitat a la normativa 

de planificació i al nou Pla com a 

modalitat bàsica. 

Oferir una formació diversificada que respongui a les necessitats dels centres educatius, del 

professorat i del sistema educatiu, amb especial esment a les línies prioritàries d’aquest Pla de 

formació i del marc legislatiu vigent. 

D.1. Equilibri entre les 

modalitats formatives 

bàsiques i les 

modalitats 

experimentals 

Augmentar els percentatges de les 

modalitats experimentals per 

afavorir una resposta més 

contextualitzada de forma que 

s’equilibri l’oferta i es diversifiquin 

les opcions metodològiques que 

Continuïtat d’oferta diversificada de 

modalitats segons rellevància i 

pertinença. 

Incloure a la normativa de 

planificació les modalitats


D.2. Acompliment de 

les línies prioritàries 

D.3. Oferta 

diversificada segons 

formes de participació: 

presencial, en línia i 

semipresencial 

D.4. Resposta a les 

necessitats formatives 

D.5. Ajudes 

econòmiques 

individuals 

Objectiu E 

s’ofereixen al professorat i als 

experimentals avaluades 

centres. 

positivament. 

Veure Bloc III, 3.2. Acompliment de les línies prioritàries 

Augmentar l’oferta formativa de 

formació en línia del programa FAD 

del SFPP, atenent criteris de 

diversificació de destinataris, de 

línies prioritàries i necessitats 

formatives. 

Potenciar l’oferta semipresencial en 

aquelles actuacions en què sigui 

metodològicament pertinent. 

Utilitzar els entorns virtuals com a 

eines de suport comunicatiu, de 

recollida de dades i per compartir 

documentació. 

Formar formadors per poder 

atendre l’augment futur de l’oferta. 

Estudiar millores de gestió, 

organització i disseny de l’oferta en 

línia. 

Veure Bloc III, 3.1. Resposta a les necessitats formatives 

Mantenir aquesta oferta alternativa 

de formació per al professorat. 


79 

Continuar amb l’oferta 

diversificada, amb atenció 

prioritària a col·lectius minoritaris o 

dispersos, des del programa FAD. 

Potenciar l’oferta semipresencial. 

Continuar la formació de formadors 

per atendre l’oferta formativa en 

línia i semipresencial. 

Incloure millores a la normativa de 

planificació i actualitzar-la en 

referència a les formes de 

participació. 

Continuïtat. 

Desenvolupar tipologies d’actuacions formatives i metodologies que afavoreixin la reflexió 

pedagògica, la participació en la pròpia formació, la formació entre iguals, la difusió de bones 

pràctiques i el treball en xarxa. 

E.1. Modalitats 

formatives 

experimentals 

E.2. Millora de la 

capacitació per a la 

funció assessora 

E.3. Nous enfocaments 

formatius: pràctica 

reflexiva 

Objectiu F 

Veure Bloc IV, 4. Implementació dels Projectes Experimentals 

Impulsar la perspectiva intercultural de caràcter inclusiu per a totes les etapes educatives, amb 

especial esment al tractament de l’alumnat que s’incorpora tard al nostre sistema educatiu. 

F.1 Actuacions Consolidar l’itinerari de formació Mantenir els itineraris de formació


formatives o de suport 

per a l’acollida 

intercultural des del 

Servei d’Atenció a la 

Diversitat (Programa 

PAIRE) i als programes 

dels CEP 

Objectiu G 

inicial per a equips de suport, 

mediadors i professorat d’acollida. 

Crear un itinerari de formació 

permanent per a professorat i 

equips de suport des de la 

perspectiva de la creació de xarxa 

d’entorn i de comunitat. 


inicial i permanent per a equips de 

suport, mediadors i professorat 

d’acollida. 

Promoure programes formatius 

contextualitzats als centres 

educatius. 

Contribuir al procés de normalització lingüística dins un context de foment de l’educació 

plurilingüe a través d’actuacions que formin per regular i desenvolupar projectes de tractament i 

ús de les llengües als centres educatius. 

G.1. Actuacions 

formatives que 

responen a l’objectiu de 

normalització 

lingüística 

Objectiu H 

Promoure programes formatius 

sòlids i coherents d’aprofundiment 

de dinamització de l’ús de la llengua 

catalana especialment als centres de 

secundària. 

80 

Mantenir el programa formatiu 

encetat d’aprofundiment de 

dinamització de l’ús de la llengua 

catalana contextualitzat als centres 

de secundària (programa 

DINAMICA’T). 

Avaluar el programa i proposar-ne 

la millora i l’extensió a altres 

centres. 

Donar difusió de les bones 

pràctiques realitzades al Programa 

DINAMICA’T. 

Afavorir la millora professional amb actuacions formatives que contribueixin a desenvolupar les 

competències del docent. 

H.1. Activitats per al 

desenvolupament de les 

competències personals 

i professionals del 

docent 

H.2. Activitats que 

faciliten l’ús didàctic de 

les TIC 

Millorar els dissenys de les 

actuacions formatives de les 

modalitats més adients de forma 

que es visualitzi i tengui pes 

l’objectiu d’adquisició i 

consolidació de les competències 

del professorat. 

Augmentar les actuacions que 

afavoreixen noves metodologies 

d’aula. 

H.3. Activitats sobre LE Metodologia i didàctica de les àrees 

de LE: mantenir l’oferta formativa. 

Coneixement d’idiomes del 

professorat ANL: mantenir l’oferta 

formativa a totes les etapes i 

augmentar-la a l’etapa d’FP. Així i 

tot, s’haurien de cercar altres formes 

alternatives a la FPP ordinària per a 

l’augment del coneixement 

d’idiomes per part del professorat. 

Objectiu I 

Consolidar els dissenys que 

incloguin objectius i continguts 

sobre les competències del 

professorat. 

Continuïtat. 

Continuïtat. 

Aprofundir en la col·laboració amb la UIB per al desenvolupament professional i la millora de la


formació del professorat i els professionals de l’educació, especialment pel que fa a la vinculació entre 

innovació i recerca i formació inicial i formació permanent. 

I.1. Activitats 

compartides amb l’ICE 

I.2. Activitats de recerca 

I.3. Activitats en relació 

a la formació inicial 

Objectiu J 

Continuar amb el programa 

compartit ICE-DGIFP-Xarxa CEP. 

Finalitzar les activitats de recerca 

començades i publicar-ne les 

conclusions. 

Veure Bloc I, Objectiu 1.3. 


Continuïtat. 

Potenciar i facilitar activitats de 

recerca en matèria de formació i 

innovació rellevants per a la 

comunitat. 

Col·laborar amb institucions i entitats relacionades amb la formació permanent del professorat o 

de professionals de l’educació, docents i no docents, per possibilitar una oferta diversificada, 

però, alhora, coherent amb aquest pla i per facilitar el treball en equip entre diferents 

professionals que incideixen en el món de l’educació. 

J.1. Col·laboració dels 

CEP amb altres 

institucions 

J.2. Complementarietat 

dels programes de FPP 

d’entitats 

col·laboradores 

Objectiu K 

Mantenir la col·laboració amb les 

entitats o institucions que puguin 

aportar qualitat, rellevància i 

especialització a la formació 

permanent del professorat. 

Homologar les actuacions 

formatives que siguin rellevants pel 

professorat i segueixin les línies 

prioritàries que marca el Pla vigent. 

Emetre la Resolució anual d’ajudes 

a entitats, fent especial esment a les 

activitats que complementin el 

Programa Anual de la conselleria. 

Continuïtat. 

81 

Millorar la normativa existent sobre 

homologació de forma que aquesta 

col·laboració reverteixi en els 

centres educatius a través de 

programes anuals complementaris 

als de la Conselleria. 

Impulsar la millora de la xarxa de formació de les Illes Balears a través de plans específics de 

formació de formadors, plans d’avaluació i una eficient coordinació entre tots els agents que 

intervenen en la formació permanent del professorat. 

K.1. Formació de 

formadors: formació 

inicial de formadors, 

formació de formadors 

sobre CB, curs d’expert 

amb l’ICE, altres 

Consolidar l’itinerari formatiu 

encetat de formació d’assessors de 

CEP amb actuacions d’avaluació de 

la transferència als equips de CEP i 

a la pràctica de la intervenció 

assessora en centres educatius. 

Iniciar una activitat formativa de 

llarga durada, en col·laboració amb 

la UOC, de formació de formadors 

per a la coordinació, tutoria i 

disseny d’activitats en línia o 

semipresencials. 

Mantenir, consolidar i adequar 

itineraris de formació de formadors 

per assessors novells i equips de 

CEP en relació a la intervenció 

assessora en centres. 

Finalitzar l’actuació de formació de 

formadors per a la coordinació, 

tutoria i disseny d’activitats en línia 

o semipresencials, en col·laboració 

amb la UOC. 

Avaluar la incidència d’aquest 

itinerari en quantitat i qualitat i 

proposar-ne la continuïtat i millora


K.2. Adequació i 

rellevància de la 

coordinació entre els 

agents que intervenen a 

la xarxa de FPP: equip 

coordinador CB, equip 

coordinador 

d’assessories, 

coordinació de la 

direcció del CEP amb el 

SFPP 

K.3 Adequació i 

rellevància dels 

processos d’avaluació 

K.4 Coordinació interna 

de la FPP 

Objectiu L 

Mantenir l’estructura de la 

coordinació entre xarxa CEP i SFPP i 

entre assessories de diferents CEP, 

amb implementació d’eines de 

comunicació virtual (EVA i 

videoconferència), sempre que sigui 

escaient. 

Fomentar la creació de comunitat 

de pràctica entre els membres de la 

xarxa i el SFPP. 

Veure Bloc V, Indicador A.1 

Millorar la coordinació amb les 

direccions generals i serveis que 

intervenen en la FPP. 

Elaborar instruccions i protocols 

d’actuació. 


pel proper Pla. 

Continuïtat 

82 

Revisar les competències en matèria 

de FPP per facilitar la gestió, 

l’organització, l’adequació al Pla de 

formació vigent, les línies 

metodològiques i la rendibilitat de 

recursos humans i econòmics. 

Contribuir a la millora de la qualitat de l’ensenyament mitjançant una formació que incideixi en la 

formació tècnica del professorat de formació professional per a la millora de la pràctica docent. 

L.1. Suficiència de 

l’oferta destinada a 

professorat d’FP 

L.2. Modalitat Estades 

en empreses 

L.3. Activitats de la 

DGFPAP amb altres 

entitats o institucions 

Continuïtat en la coordinació dels 

agents organitzadors i en la 

programació d’una oferta 

diversificada i, alhora, 

especialitzada. 

Continuïtat 

Continuïtat en l’organització, la Continuïtat 

convocatòria i el model de 

seguiment des de l’assessoria del 

CEP corresponent. 

Continuïtat en la col·laboració. Continuïtat en la col·laboració.

Gràfics Indicador B.1. 

60 

50 

40 

30 

20 

10 

0 

5 

6 

3.3.9.1. Càrrecs directius 2008-2009 3.3.9.1. Càrrecs directius 2009-2010 

3 

4 4 

1 1 1 

CEP Palma CEP Inca CEP Manacor CEP Menorca CEP Eivissa CEP Formentera DGIFP Altres Serveis 

i/o DG 


2 

2 

0 

0 

3 

3 

51 

12 

83 

TORNA

Gràfics Indicador C.1. 

60 

50 

40 

30 

20 

10 

0 

9 

48 


7 

Projectes d'Innovació Pedagògica 

20 19 

2008-2009 2009-2010 

17 

3 2 2 1 

CEP Palma CEP Inca CEP Manacor CEP Menorca CEP Eivissa CEP Formentera 

19 

3 

84 

TORNA

Gràfics Indicador D.1. 

400 

350 

300 

250 

200 

150 

100 

50 

0 

0 6 0 1 

112 

377 


Total per modalitat bàsica 

2008-2009 2009-2010 

32 

Conferència Congrés Curs GT Jornada Seminari Seminari Centre 

123 

15 

60 

17 

109 

59 

28 

85

120 

100 

80 

60 

40 

20 

0 

0 0 0 0 

112 


78 


2008-2009 2009-2010 

32 


9 

15 

12 

17 

20 

59 

2 

86

35 

30 

25 

20 

15 

10 

5 

0 

1 

1 


0 

0 

28 

30 

CEP d'Inca 

2008-2009 2009-2010 

1 


31 

11 

5 

7 

4 

29 

1 

87

90 

80 

70 

60 

50 

40 

30 

20 

10 

0 

2 

1 0 0 


37 


31 

2008-2009 2009-2010 

17 


77 

4 

6 

9 

9 

48 

3 

88

60 

50 

40 

30 

20 

10 

0 

2 

0 


0 

1 

57 


39 

2008-2009 2009-2010 

4 


0 

3 

5 

18 

23 

30 

17 

89

70 

60 

50 

40 

30 

20 

10 

0 

2 

2 

0 


0 

65 

50 

CEP d'Eivissa 

2008-2009 2009-2010 

2 

0 1 


3 

8 

4 

16 

1 

90

16 

14 

12 

10 

8 

6 

4 

2 

0 

0 0 0 0 


14 


12 

2008-2009 2009-2010 

1 

2 

0 0 0 0 


1 

0 

91

70 

60 

50 

40 

30 

20 

10 

0 

0 1 0 0 


49 

66 

DGIFP 

2008-2009 2009-2010 

0 

0 

18 

8 

3 

1 0 


0 

92

100 

90 

80 

70 

60 

50 

40 

30 

20 

10 

0 

0 1 0 0 


95 

Altres serveis i/o DG 

71 

2008-2009 2009-2010 

0 


5 

15 

19 

4 

45 

17 

4 

93 

TORNA

Gràfics Indicador D.3. 

800 

700 

600 

500 

400 

300 

200 

100 

0 

729 

759 


Formes de Participació 

2008-2009 2009-2010 

88 

Presencial A distància Semipresencial 

91 

128 

63 

94

250 

200 

150 

100 

50 

0 

202 

151 


2008-2009 2009-2010 


9 


16 

49 

22 

100 

90 

80 

70 

60 

50 

40 

30 

20 

10 

0 

65 

90 

CEP d'Inca 

2008-2009 2009-2010 

2 


4 

20 

11 

95

160 

140 

120 

100 

80 

60 

40 

20 

0 

94 

145 


2008-2009 2009-2010 


2 


1 

26 

9 

120 

100 

80 

60 

40 

20 

0 

110 

99 


2008-2009 2009-2010 

2 


2 

21 

14 

96

20 

18 

16 

14 

12 

10 

8 

6 

4 

2 

0 

16 

19 

CEP d'Eivissa 

2008-2009 2009-2010 

1 

0 0 



0 

20 

18 

16 

14 

12 

10 

8 

6 

4 

2 

0 

16 

19 


2008-2009 2009-2010 

1 

0 0 


0 

97

60 

50 

40 

30 

20 

10 

0 

48 

32 

DGIFP 

2008-2009 2009-2010 


39 


56 

4 

3 

160 

140 

120 

100 

80 

60 

40 

20 

0 

109 

Altres serveis i/o DG 

151 

2008-2009 2009-2010 

27 

2 3 1 


98 

TORNA

Gràfics Indicador H.2. 

80 

70 

60 

50 

40 

30 

20 

10 

0 

71 

5.4. Tecnologies de la informació i la comunicació 2008-2009 5.4. Tecnologies de la informació i la comunicació 2009-2010 

25 

15 

2 

36 

11 

28 

12 

CEP Palma CEP Inca CEP Manacor CEP Menorca CEP Eivissa CEP Formentera DGIFP Altres serveis i/o 

DG 

9 

3 

3 

5 

36 

48 

8 

16 

99

120 

100 

80 

60 

40 

20 

0 

49 

Tecnologies de la informació i la 

comunicació 

75 

26 

7 

Impulsar itineraris formatius del 

professorat en TIC 

(competència digital) des de 

l'ús de software lliure i de codi 

obert 

102 

27 

Implementar les TIC com a 

recurs educatiu a l'aula i des 

d'un enfocament metodològic 

per a la millora i la innovació 

5 

Educar en comunicació 

20 

2 5 4 6 

Aprofitar els mitjans tecnològics 

per a la gestió pedagògica i 

administrativa dels centres 

escolars 

5.4. 5.4.1. 5.4.2. 5.4.3. 5.4.4. 5.4.5. 

2008-2009 2009-2010 

Facilitar itineraris formatius de 

centre en TIC 

100 

TORNA

Gràfics Indicador L.1. 

300 

250 

200 

150 

100 

50 

0 

103 

69 

276 270 

219 

118 

8 

19 

105 

88 

TOTAL ACTIVITATS PER ETAPA 

22 

11 9 10 4 11 

2008-2009 2009-2010 

64 

34 

23 18 

0 

31 

35 

9 2 4 2 0 6 6 1 0 0 0 0 

263 

101

60 

50 

40 

30 

20 

10 

0 

9 

14 

2 

4 

4 

6 

2 

4 

Formació professional 

55 

2008-2009 2009-2010 

40 

5 

10 

8 

1 

0 

3 

12 

12 

5 

0 0 

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 

1 

102 

TORNA

bloc v. objectius ... - El Web Educatiu de les Illes Balears

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?