22.04.2013 Views

Fàtima López Pérez L'ORNAMENTACIÓ VEGETAL DE LES ...

Fàtima López Pérez L'ORNAMENTACIÓ VEGETAL DE LES ...

Fàtima López Pérez L'ORNAMENTACIÓ VEGETAL DE LES ...

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

ART NOUVEAU & ECOLOGY: Historical lab 1_Art Nouveau Herbarium<br />

ART NOUVEAU & ECOLOGIE: Laboratoire historique 1_L’herbier art nouveau<br />

Terrassa - VI 2010<br />

<strong>Fàtima</strong> <strong>López</strong> <strong>Pérez</strong><br />

GRACMON (Grup de Recerca en Història de l'Art i del Disseny Contemporanis)<br />

Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona<br />

Montalegre, 6-8. Despatx 4005.<br />

08001 Barcelona, Spain<br />

fatimalopez@ub.edu<br />

L’ORNAMENTACIÓ <strong>VEGETAL</strong> <strong>DE</strong> <strong>LES</strong> FARMÀCIES MO<strong>DE</strong>RNISTES <strong>DE</strong><br />

BARCELONA<br />

The article has been peer reviewed.<br />

Abstrait:<br />

The research analyses 24 pharmacies in Barcelona that have preserved their Art Nouveau<br />

decoration. The study encompasses three disciplines: History of Art, History of Pharmacology<br />

and Botany. Plant motifs are the predominating theme, with a total of 216 elements<br />

corresponding to 77 different types of plants and flowers. Most are plants with medicinal<br />

properties that were used in medicine and pharmacology in the late nineteenth and early<br />

twentieth centuries. There is therefore a clear relationship between the functions of the<br />

establishment and the artistic motifs depicted.<br />

1. Presentació<br />

La present comunicació engloba els resultats obtinguts en el treball d’investigació<br />

L’ornamentació vegetal de les farmàcies de Barcelona (1889-1914) per a l’obtenció del<br />

Diploma d’Estudis Avançats del Doctorat d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona,<br />

presentat a l’any 2008. Actualment, el tema de la decoració vegetal i floral s’està treballant en<br />

la Tesi Doctoral L’ornamentació vegetal dels espais d’oci a la Barcelona del 1900, ambdues<br />

investigacions dirigides per la Dra. Teresa-M. Sala Garcia. 1<br />

Podem constatar que les farmàcies modernistes de Barcelona es tracten d’obres de gran<br />

qualitat artística, projectades per artistes de renom a Catalunya com Lluís Domènech i<br />

Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Alexandre de Riquer o Enric Sagnier i Villavecchia. Obres<br />

realitzades amb diverses arts aplicades (fusta, vidre, marbre, escultura, mosaic, metall,<br />

pintura, etc) per artesans destacats de l’època del Modernisme català com Lluís Bru, Escofet,<br />

Gaspar Homar i Rigalt, entre d’altres.<br />

És habitual trobar referències dels elogis de les noves decoracions de les farmàcies a la<br />

premsa de l’època, exaltant el gust i la intel·ligència del propietari i dels artistes, anotant en<br />

alguns casos que es tracten de les millors instal·lades del moment. Es considerava a l’època,<br />

que aquestes decoracions milloraven l’aspecte artístic de la ciutat de Barcelona, probablement<br />

com la resta d’establiments. Per això, algunes farmàcies d’aquest període van ser<br />

mereixedores dels premis del Concurs d’edificis artístics i establiments urbans de<br />

l’Ajuntament de Barcelona.<br />

1 La comunicació que ara presentem i el desenvolupament de la Tesi Doctoral es poden portar a terme amb el<br />

suport del Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la<br />

Generalitat de Catalunya i del Fons Social Europeu. Dins del projecte de recerca Els espais de l’oci a la<br />

Barcelona de 1900. Un projecte d'e-research al voltant dels orígens de la indústria cultural finançat pel<br />

Ministerio de Ciencia y Innovación (Ref. HAR2008-4327/ARTE) del GRACMON (Grup de Recerca en Història<br />

de l'Art i del Disseny Contemporanis), Universitat de Barcelona.<br />

www.artnouveau-net.eu 1


ART NOUVEAU & ECOLOGY: Historical lab 1_Art Nouveau Herbarium<br />

ART NOUVEAU & ECOLOGIE: Laboratoire historique 1_L’herbier art nouveau<br />

Terrassa - VI 2010<br />

2. Estat de la qüestió del tema d’estudi<br />

Les farmàcies de l’època del Modernisme de Barcelona han sigut estudiades bàsicament des<br />

de la vessant de la Història de la Farmàcia, sense tenir gran rellevància dins de la Història de<br />

l’Art, tractant-lo de forma molt generalitzadora dins d’un context més ampli com pot ser la<br />

història de les botigues. Generalment, es tracten aspectes relacionats amb la pràctica històrica<br />

farmacèutica, al·ludint a les decoracions modernistes però sense un anàlisi<br />

historiogràficament artístic.<br />

Pel que respecta a l’ornamentació vegetal representada en les farmàcies modernistes ens vam<br />

trobar que les referències bibliogràfiques eren inexistents.<br />

Aquest darrer aspecte que es produeix en les farmàcies no és un cas aïllat dins de<br />

l’ornamentació vegetal i floral del Modernisme català. El món vegetal va ser un dels<br />

repertoris més àmpliament utilitzats a l’ornament de les diverses manifestacions que va<br />

adoptar el Modernisme, aspecte que està considerablement relacionat amb el concepte d’Art<br />

total. Un dels primers problemes que planteja el tema de l’ornamentació vegetal és la manca<br />

d’un estudi precís i aprofundit. L’estudi pioner és L’Herbari modernista, que tracta sobre la<br />

representació dels vegetals i les flors aplicades als teixits modernistes. Recerca que és fruït de<br />

la col·laboració entre el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa (CDMT) i el<br />

Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona.<br />

L’exposició, juntament amb el seu catàleg, es converteixen en una font de referència al<br />

conjunt de l’ornamentació vegetal modernista i un punt de partida per a futures<br />

investigacions. Aquest estudi ens va permetre obtenir uns paràmetres deductius per a les<br />

farmàcies, ja que l’ornament vegetal i floral és comú ambdós casos.<br />

3. Metodologia d’un estudi interdisciplinari: nova perspectiva de recerca<br />

En el nostre treball d’investigació L’ornamentació vegetal de les farmàcies de Barcelona<br />

(1889-1914) s’ofereix una perspectiva de recerca diferent als estudis precedents, relacionant<br />

tres disciplines: Història de l’Art, Història de la Farmàcia i Botànica. Es tracta de la primera<br />

investigació que inclou un estudi sobre els vegetals i les flors representants en diverses arts<br />

aplicades de la decoració exterior i interior d’un dels establiments modernistes més<br />

representatius de Barcelona.<br />

Per a poder aconseguir aquesta interdisciplinarietat vam comptar amb l’orientació de la Dra.<br />

Anna Maria Carmona i Cornet (Professora del Departament d'Història, Legislació i Gestió<br />

farmacèutiques de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona) i la col·laboració<br />

en la identificació de motius vegetals i florals del Dr. Carles Benedí González (Professor del<br />

Departament de Productes Naturals, Biologia Vegetal i Edafologia de la Facultat de Farmàcia<br />

de la Universitat de Barcelona) i del Dr. Josep Maria Montserrat Martí (Director de l’Institut<br />

Botànic de Barcelona).<br />

La inexistència de referències dels motius vegetals i florals en farmàcies o altres establiments<br />

va comportar, més que aplicar, dissenyar una metodologia de treball, un aspecte de gran<br />

rellevància que ens havia de permetre organitzar la recerca amb el seu caràcter<br />

interdisciplinari.<br />

www.artnouveau-net.eu 2


ART NOUVEAU & ECOLOGY: Historical lab 1_Art Nouveau Herbarium<br />

ART NOUVEAU & ECOLOGIE: Laboratoire historique 1_L’herbier art nouveau<br />

Terrassa - VI 2010<br />

En la recerca del treball d’investigació vam aconseguir presentar per primera vegada un<br />

catàleg que agrupava totes les farmàcies que vam poder documentar que s’havien decorat, tant<br />

d’inauguracions de noves decoracions com reformes de decoracions preexistents, durant el<br />

període del Modernisme. Cada farmàcia anava acompanyada, quan era possible, de la seva<br />

corresponent ornamentació vegetal i floral.<br />

En aquest recull de 25 anys de farmàcies modernistes de Barcelona es va agrupar l’estat de la<br />

qüestió dels estudis precedents juntament amb la recerca realitzada que va propiciar noves<br />

aportacions de farmàcies, fins al moment desconegudes i noves dades com dates, ubicacions,<br />

descripcions de decoracions i artistes com decoradors projectistes i artesans col·laboradors.<br />

Principalment aquestes van ser extretes de la recerca d’hemeroteca amb el buidat de<br />

publicacions del tombant del segle XIX al XX, una font primària essencial del nostre estudi.<br />

4. Farmàcies modernistes conservades a Barcelona<br />

Avui en dia, resten 24 farmàcies 2 existents a Barcelona que conserven decoració de l’època<br />

del Modernisme de les 63 que en tenim constància que es van obrir i reformar entre els anys<br />

1889-1914, eixos cronològics que vam delimitar com el període en el que s’integren les<br />

farmàcies que segueixen la estètica decorativa modernista.<br />

Es tracta d’una estadística positiva en comparació amb d’altres tipologies de botigues dels que<br />

no es conserven un número tan ampli d’exemples, convertint-se aquestes en els establiments<br />

modernistes més nombrosos de la ciutat. Per aquest motiu, és admirable que els farmacèutics<br />

actuals puguin establir un equilibri entre l’estructura històrica i les exigències modernes, un<br />

patrimoni que en molts casos està arrelat a sentiments familiars o admiració per la decoració<br />

artística de l’època del Modernisme. Algunes d’aquestes farmàcies de propietat s’han<br />

beneficiat d’intervencions de restauració de Barcelona posa’t guapa de l’Institut de Paisatge<br />

Urbà de l’Ajuntament de Barcelona.<br />

5. Identificació dels motius vegetals i florals<br />

En el nostre estudi analitzem les farmàcies conservades de Barcelona a l’actualitat, que no<br />

sempre corresponen a la seva totalitat, en alguns casos s’ha conservat alguns elements de<br />

l’interior i no de l’exterior, o al contrari. Hem optat per aquest criteri perquè no hem<br />

aconseguit disposar de tot el material gràfic necessari per a fer un anàlisis complet d’aquestes<br />

característiques. Fins i tot en alguns casos no disposem de cap document gràfic d’algunes de<br />

les farmàcies desaparegudes.<br />

De les 24 farmàcies estudiades obtenim un total de 216 motius vegetals representats<br />

corresponents a plantes i flors, d’aquests 147 s’han pogut identificar (taula 1). Generalment<br />

l’estilització pròpia de l’Art Nouveau que repercuteix en la poca definició de les<br />

característiques pròpies de cada gènere i espècie ha sigut el motiu principal que no ens ha<br />

permet realitzar una identificació total dels motius. Si més no, s’han pogut identificar un<br />

número considerable de plantes i flors superior proporcionalment a les no identificades.<br />

2 No incloem l’antiga Farmàcia Vilardell que s’ubicava a Gran Via de les Corts Catalanes, 650 – Pau Claris, 96 i<br />

es va traslladar a les dependencies de la Zona Universitària de la Universitat de Barcelona. A conseqüència de la<br />

coincidència d’aquest canvi d’ubicació, no vam poder estudiar la seva decoració vegetal i floral.<br />

www.artnouveau-net.eu 3


ART NOUVEAU & ECOLOGY: Historical lab 1_Art Nouveau Herbarium<br />

ART NOUVEAU & ECOLOGIE: Laboratoire historique 1_L’herbier art nouveau<br />

Terrassa - VI 2010<br />

6. Predomini de la representació de plantes medicinals<br />

Els 147 motius vegetals identificats corresponen a 77 plantes i flors, d’aquestes 63 tenen<br />

propietats medicinals (taula 2). En varies farmàcies la mateixa planta o flor es repeteix,<br />

aspecte que hem anotat amb la variant de freqüència.<br />

Entre les conclusions extretes de la nostra recerca, podem afirmar que l’ornamentació vegetal<br />

és el tema decoratiu predominant de les farmàcies modernistes de Barcelona. La gran part dels<br />

motius vegetals i florals representats corresponen a plantes d’usos medicinals que s’aplicaven<br />

en la medicina i la farmacopea de finals del segle XIX i començaments del XX, aspecte que<br />

hem pogut corroborar a través de publicacions de botànica medicinal de l’època. Per tant,<br />

estem davant d’un predomini de l’adequació entre la funció de l’establiment i la decoració<br />

artística representada.<br />

A continuació ens centrarem en les plantes i flors més representatives. Com podem observar,<br />

el cascall (figura 1) és el més utilitzat, apareixent en quasi la meitat de les farmàcies.<br />

Considerem que el motiu principal és que té moltes propietats farmacològiques i per això ha<br />

estat relacionat amb la Farmàcia.<br />

Figura 1: Representacions del cascall (Papaver somniferum) en les farmàcies Novellas,<br />

Uruguaia i Salomó (fotografia: <strong>Fàtima</strong> <strong>López</strong>).<br />

Segons explicava el Dr. Rengade a la seva obra Las plantas que curan y las plantas que<br />

matan. Nociones de Botánica aplicadas á la higiene doméstica. Complemento de la obra la<br />

vida normal y la salud de l’any 1887, aquesta planta té els següents usos medicinals: “Es la<br />

que se dedica más principalmente á la obtención del opio. Los pericarpios ó cabezas de la<br />

adormidera proporcionan el importante producto médico-farmacéutico ya mencionado (…) El<br />

opio contiene varios principios alcaloideos de poderosa actividad, y como tales, empleados<br />

con frecuencia en medicina y en veterinaria. (...) Propiedades y usos del opio. -El opio es uno<br />

de los más preciosos remedios de la medicina. Calmante en dosis reducida, excitante en dosis<br />

algo mayor, es un veneno cuando se administra en gran cantidad (...) Aparte del opio, en<br />

farmacia tienen aplicación los siguientes productos de la adormidera: las cápsulas, la semilla,<br />

las hojas y las flores” (Rengade, 1887, pp. 14-17).<br />

www.artnouveau-net.eu 4


ART NOUVEAU & ECOLOGY: Historical lab 1_Art Nouveau Herbarium<br />

ART NOUVEAU & ECOLOGIE: Laboratoire historique 1_L’herbier art nouveau<br />

Terrassa - VI 2010<br />

Seguidament es produeix el mateix número de representacions del llorer i la rosa. La<br />

constància del llorer està justificada pel fet que en la gran part dels casos acompanya al<br />

símbol farmacèutic per excel·lència de la serp i la copa (figura 2). Segons exposava la Dra.<br />

Anna Maria Carmona (Carmona, 2000) la serp ha estat sempre associada a la ciència del<br />

coneixement i la salut per les essències vitals contingudes en el seu cos que han estat<br />

considerades com un remei per a totes les malalties i afeccions patològiques. Pel que respecta<br />

a la copa, aquesta ha estat moltes vegades lligada a la medicina, representant la figura<br />

d’Escolapi, Higia, Atenea o Apolo.<br />

Figura 2: Representacions del llorer (Laurus nobilis) en les farmàcies Comabella, Sabatés i<br />

Vintró (fotografia: <strong>Fàtima</strong> <strong>López</strong>).<br />

Blas Lázaro Ibiza, Doctor en Ciències Naturals i en Farmàcia i Catedràtic de Botànica anotava<br />

a la seva obra Plantas medicinales publicada a Barcelona l’any 1904, sobre el llorer: “Las<br />

hojas son estimulantes y carminativas y de los frutos se obtiene una manteca medicinal”<br />

(Lázaro, 1904, pp. 192-193).<br />

www.artnouveau-net.eu 5


ART NOUVEAU & ECOLOGY: Historical lab 1_Art Nouveau Herbarium<br />

ART NOUVEAU & ECOLOGIE: Laboratoire historique 1_L’herbier art nouveau<br />

Terrassa - VI 2010<br />

Referent a la rosa (figura 3), també se li atribuïen propietats medicinals, segons el Dr.<br />

Rengade: “Estos frutos, que son astringentes cuando secos, sirven para preparar i conserva de<br />

cinosbatos empleada en la diarrea y en la hemoptisis. En las hojas se producen, como<br />

resultado de la picadura de un insecto, unas agallas llamadas Bedegares, que en la actualidad<br />

sólo se usan en medicina doméstica y son astringentes. La corteza de la raíz ha tenido también<br />

alguna aplicación en medicina” (Rengade, 1887, pp. 64). Però a més aquesta flor és un símbol<br />

de Catalunya i és molt utilitzada en els repertoris decoratius de l’època. Per això, és probable<br />

que la seva representació en farmàcies estigui més relacionada amb aquest aspecte que no pas<br />

amb els seus usos medicinals.<br />

Figura 3: Representacions de la rosa (Rosa) en les farmàcies Novellas, Padrell i antiga Viladot<br />

(fotografia: <strong>Fàtima</strong> <strong>López</strong>).<br />

Continuant per ordre, destaca el botó d’or amb vuit representacions. Segons exposava Lázaro<br />

aquesta flor “Es acre y se ha usado como vejigatorio contra la gota y reuma” (Lázaro, 1904,<br />

pp. 65-66). Es tracta d’una flor que també es representa sovint en escultura aplicada a<br />

l’arquitectura d’edificis de l’Eixample de Barcelona.<br />

La cinquena planta més representada és la camamilla justificada també pel seu ús medicinal,<br />

Rengade anotava que “En medicina doméstica se usan las flores, que son tónicas y<br />

estimulantes, y se emplean en los cólicos, indigestiones, inapetencia, y en todos los casos en<br />

que se emplea la Manzanilla romana, á la cual reemplaza con frecuencia por gozar de las<br />

mismas propiedades que ella. Es remedio vulgar que se administra en infusión caliente, á la<br />

dosis de 4 gramos por 360 de agua, contra las indigestiones. También se aconseja la lavativa<br />

de Matricaria para curar los cólicos nerviosos” (Rengade, 1887, pp. 91).<br />

7. Programes decoratius<br />

Després de l’anàlisi de la representació de les plantes i flors que decoren les farmàcies<br />

modernistes de Barcelona, podem constatar que es produeixen diferents programes decoratius<br />

referents a la seva distribució i número de freqüència.<br />

El primer és el més interessant i probablement el més distintiu per diferenciar la decoració<br />

d’aquests establiments de la resta de botigues. Es caracteritza per concentrar-se un conjunt<br />

considerable de diferents gèneres de plantes representades, organitzades en el que hom<br />

considera un equivalent als herbaris.<br />

www.artnouveau-net.eu 6


ART NOUVEAU & ECOLOGY: Historical lab 1_Art Nouveau Herbarium<br />

ART NOUVEAU & ECOLOGIE: Laboratoire historique 1_L’herbier art nouveau<br />

Terrassa - VI 2010<br />

El primer cas el trobem en la Farmàcia del Dr. Padrell (actual Farmàcia Fonoll) reformada<br />

l’any 1894, on la majoria dels 18 motius identificats dels 20 representats, corresponen al fris<br />

de la tela pintada amb representacions de diverses plantes medicinals indicades amb el seu<br />

nom en llatí (figura 4), acompanyades d’estris de caire farmacèutic. A partir d’una fotografia<br />

de l’interior d’aquesta farmàcia conservada a l’Arxiu Mas (Institut Amatller), coneixem que<br />

part del sostre, segurament les quatre cantonades, anaven pintades amb més motius vegetals.<br />

La indicació del nom científic també apareix en la Farmàcia del Dr. Sabatés (actual Farmàcia<br />

Madroñal) decorada l’any 1901, amb un major número de motius vegetals representats. La<br />

gran part dels 25 motius identificats es representen també en la tela pintada situada a la part<br />

superior dels armaris amb el seu nom en llatí, el gènere i l’espècie o un dels dos, englobat dins<br />

d’un pergamí. La policromia s’ha anat enfosquint amb el temps però hem arribat a identificar<br />

un gran número.<br />

Figura 4: Tela pintada de la farmàcia del Dr. Padrell (fotografia: <strong>Fàtima</strong> <strong>López</strong>).<br />

El fet que el motiu vegetal vagi acompanyat del seu nom científic, ens indica que hi ha una<br />

intenció de deixar constància de quin tipus de vegetals estan representats, plantes i flors que<br />

tenen uns usos medicinals i que per tant formen part de l’àmbit farmacèutic.<br />

Aquesta característica no es troba en les altres dues farmàcies integrades dins d’aquest primer<br />

programa decoratiu, però en las que també es representen un gran número de motius vegetals.<br />

A la Farmàcia dels Drs. Parent (actual Farmàcia Hernández de la Rosa) reformada l’any 1900,<br />

es representen un conjunt de plantes i flors, agrupats per parelles a la part superior dels<br />

armaris que recobreixen les parets laterals de l’establiment (figura 5). La premsa de l’època és<br />

qui ens aporta més dades al respecte d’aquesta farmàcia, referent a la decoració dels armaris<br />

s’anotava que “interpretando de un modo acabado varias plantas de utilidad medio<br />

farmacéutica”. 3 La façana, actualment reformada, presentava una decoració prou interessant<br />

que ens indica un altre paper que ocupava la Botànica en aquests conjunts. A partir d’una<br />

noticia coneixem com estava decorada aquesta part de l’establiment: “La fachada ha sido<br />

también objeto de una completa reforma estando constituida de un mármol “verdiglio” de<br />

diferentes entonaciones, destacándose en su parte alta dos hermosos bajos relieves<br />

representando la Botánica y la Química, ejecutados por el escultor señor Carreras”. 4<br />

La Farmàcia del Dr. Novellas (actual Farmàcia Bolós) inaugurada en 1902, conserva quasi<br />

íntegrament la seva decoració, la representació de plantes medicinals es disposa a la volta del<br />

sostre i a la part superior de les parets. També destaquem el taronger representat en vitrall a la<br />

3 La Dinastía, 11 de novembre de 1900, núm. 8612, pp. 3.<br />

4 El Noticiero Universal, 11 de novembre de 1900, núm. 1971, pp. 2.<br />

www.artnouveau-net.eu 7


ART NOUVEAU & ECOLOGY: Historical lab 1_Art Nouveau Herbarium<br />

ART NOUVEAU & ECOLOGIE: Laboratoire historique 1_L’herbier art nouveau<br />

Terrassa - VI 2010<br />

porta d’entrada. La representació dels motius, que podem considerar que segueix prou bé el<br />

model natural, ens ha permet reconèixer la gran part dels motius vegetals representats. La<br />

premsa de l’època ens ofereix descripcions de l’aspecte que presentava la decoració interior<br />

d’aquesta farmàcia en el moment de la seva inauguració, sense grans variacions amb l’aspecte<br />

actual, a continuació recollim el comentari del diari El Noticiero Universal: “Son notables<br />

particularmente los plafones de la pared de fondo, representándose con apropiado simbolismo<br />

en uno, el mecanismo de las preparaciones magistrales y en el otro una bella alegoría de los<br />

narcóticos. La decoración pictórica de techos y paredes, asi como también las de cristaleria y<br />

de hierro forjado están basadas con gran oportunidad en la representación de la flora<br />

farmacéutica, bellamente estilizada Añadiéndose á esto la original estructura abovedada del<br />

techo y la harmonía de los tonos empleados, resulta un conjunto que rompe los moldes<br />

generalmente seguidos en esta clase de obras, revelando en sus directrices gran suma de<br />

conocimientos y un criterio artístico acertado en la interpretación del Arte moderno”. 5<br />

Figura 5: Interior de la farmàcia dels Drs. Parent (fotografia: <strong>Fàtima</strong> <strong>López</strong>).<br />

En el segon programa decoratiu, observem una diversitat de vegetals i flors que es van<br />

distribuint sense produir-se cap concentració en zones determinades.<br />

5 El Noticiero Universal, 11 de gener de 1902, núm. 2576, pp. 1.<br />

www.artnouveau-net.eu 8


ART NOUVEAU & ECOLOGY: Historical lab 1_Art Nouveau Herbarium<br />

ART NOUVEAU & ECOLOGIE: Laboratoire historique 1_L’herbier art nouveau<br />

Terrassa - VI 2010<br />

A tall d’exemple citem la Farmàcia Catalunya (actual Farmàcia Baltà) inaugurada en 1895, on<br />

les plantes i flors apareixen dispersant-se en el mobiliari. En la Farmàcia Uruguaià (actual<br />

Farmàcia Romacho) de principis dels anys noranta del segle XIX, observem uns interessants<br />

motius al vitrall darrera del taulell i al paviment. Un altre exemple el trobem a la Farmàcia del<br />

Dr. Salomó (actual Farmàcia Nordbeck) de 1905 on els motius vegetals i florals representats<br />

es disposen a la façana (figura 6), sobretot als plafons de fusta i als vitralls, i també als taulells<br />

de l’interior.<br />

Figura 6: Façana de la farmàcia del Dr. Salomó (fotografia: <strong>Fàtima</strong> <strong>López</strong>).<br />

Pel que respecte al tercer programa decoratiu, aquest correspon a aquelles farmàcies on<br />

predominen un o varis motius vegetals que es repeteix en tota la decoració de forma<br />

continuada regint-se per unes lleis simètriques.<br />

En el predomini d’un motiu vegetal anotem la Farmàcia del Dr. Cases (actual Farmàcia<br />

Cases) de 1910, amb la representació de la rosa a la decoració interior. La mateixa flor<br />

adquireix gran rellevància a la Farmàcia del Dr. Sañé (actual Farmàcia Casaus) de l’any 1911.<br />

A la Farmàcia del Dr. Comabella (actual Farmàcia Mas i Docampo) reformada a l’any 1904,<br />

destaquen les representacions del cascall, igual que a la part superior dels armaris de la<br />

Farmàcia del Dr. Robert (actual Farmàcia Ferrer Arguelaguet) inaugurada al 1906. La<br />

carxofera predomina a la Farmàcia del Dr. Diví (actual Farmàcia Santa Caterina) de 1904, en<br />

els armaris i en la llum central.<br />

Pel que fa a la representació de varis motius vegetals i florals, podem destacar la Farmàcia del<br />

Dr. Durán i Espanya (actual Farmàcia Flores) inaugurada a l’any 1896, el gira-sol i la vinya es<br />

www.artnouveau-net.eu 9


ART NOUVEAU & ECOLOGY: Historical lab 1_Art Nouveau Herbarium<br />

ART NOUVEAU & ECOLOGIE: Laboratoire historique 1_L’herbier art nouveau<br />

Terrassa - VI 2010<br />

van alternant al llarg de la decoració dels armaris. Segons el diari de La Renaixensa, aquest<br />

era l’aspecte que aquesta farmàcia oferia en el moment de la seva inauguració: “quinas<br />

cualitats unidas al ayre modern de la instalació fan que un no’s cansi de contemplar los variats<br />

y lógicas detalls de la ornamentació, que està en sa part essencial composta d’uns armaris<br />

baixos ab prestatges, tot de fusta de cedre en son color natural, afectant la decoració formas<br />

tretas de la flora medicinal, especialment de la familia de las malvas, del acónit y de las<br />

compostas en general, acmpanyats per lo simbólich serpent caragolat pel bastó d’Esculapi.<br />

Entre’ls armaris y ‘l fris del sostre hi ha un tondo de tapís, compost ab fullaraca de falsías y<br />

falgueras y contenint los diagramas de las familias botánicas medicinals més conegudas, ab<br />

flors coloridas del natural y artísticament estilisades. Filacterias ab los noms llatins dels<br />

exemplars acompanyan las flors y en lo fris s’hi llegeixen uns versículs de la Biblia apropiats<br />

al exercici de la farmàcia”. 6<br />

Un altre exemple és la Farmàcia del Dr. Rapesta (actual Farmàcia Mestre i Boleda) de 1902,<br />

on les flors del no m’oblidis i la rosa es repeteixen als vitralls de la façana i els botons d’or a<br />

la part inferior de les obertures exteriors i a tot el mobiliari interior.<br />

En un últim programa decoratiu es representen els vegetals i les flors puntualment però sense<br />

produir-se cap repetició, com a la Farmàcia del Dr. Vallet (actual Farmàcia Sanchís)<br />

inaugurada a l’any 1900, on es presenten en la tela pintada situada damunt dels armaris,<br />

ornaments vegetals envoltant bustos de farmacèutics. A la Farmàcia del Dr. Palomas (antiga<br />

Farmàcia Viladot) de 1905 podem identificar l’assutzena, el margalló, el botó d’or i la rosa a<br />

l’estuc del sostre i als vitralls dels aparadors. Un darrer exemple és la Farmàcia del Dr. Tarrés<br />

(actual Farmàcia Tarrés) de 1914 que disposa a la façana plafons de mosaic amb<br />

representacions individuals de plantes i flors.<br />

Tot sembla indicar que la interrelació entre les representacions de plantes medicinals del<br />

programa decoratiu amb l’espai i funció de la farmàcia es precisaria amb les indicacions que<br />

el propietari indicava a l’encarregat de projectar i decorar la farmàcia. És probable que el<br />

farmacèutic es convertís en un col·laborador del programa decoratiu ja que tenia tots els<br />

coneixements de botànica necessaris per a assenyalar quines plantes i flors volia que<br />

estiguessin presents en la decoració del seu establiment.<br />

Segons indicava Lluís Agromayor amb l’opinió del Dr. Viladot (Agromayor, 1979, pp.100) el<br />

Dr. Francesc Xavier Palomas va donar unes indicacions molt precises del disseny de la seva<br />

farmàcia, a més hem de tenir en compte que era Catedràtic de Matèria Farmacèutica Vegetal.<br />

Un exemple prou il·lustratiu el trobem en les indicacions que realitza el propi Dr. Novellas<br />

(propietari fundador de l’actual Farmàcia Bolós) en la decoració de la seva nova farmàcia i<br />

que recull anys més tard en les seves Memorias y Documentos de Antonio Novellas y Roig 7 .<br />

Dins de l’apartat “Mi Oficina de Farmacia (11 de Enero de 1902 – 11 de Enero de 1927)”<br />

escrivia: “A fines de setiembre de 1910 hallé un local para alquilar en casa nueva aún no<br />

6 La Renaixensa. Diari de Catalunya, 2 de desembre de 1896, núm. 7143, pp. 7090-7091.<br />

7 Document conservat pel Sr. Jordi Bolós Giralt, actual propietari de l’antiga Farmàcia del Dr. Novellas.<br />

www.artnouveau-net.eu 10


ART NOUVEAU & ECOLOGY: Historical lab 1_Art Nouveau Herbarium<br />

ART NOUVEAU & ECOLOGIE: Laboratoire historique 1_L’herbier art nouveau<br />

Terrassa - VI 2010<br />

terminada en el núm. 77 de la Rambla Cataluña-Valencia y frente al monumento a Clavé, casi<br />

cara con la vieja farmacia del Dr. Andreu. Disponiendo de menguados recursos económicos,<br />

negocié con mis amigos los hermanos Falguera, arquitectos ya, a fin de instalar la oficina en<br />

el local citado. Estos amigos dibujaron la farmacia según el gusto neo moderno imperante<br />

entonces, aprovechando que el local era pequeño y de malas condiciones. Se redujo la oficina<br />

a un salón - dispensario con grandes cancelas vidrieras de cristales policromados figurando un<br />

naranjo, dando a la calle. La estantería era de haya de color rojo con un mostrador de fresno y<br />

caoba, de forma caprichosa y rebuscada. Tres grandes taburetes blancos completaban el ajuar.<br />

Una puerta daba al despacho de la derecha, mirando al fondo y otra al laboratorio y con la<br />

cordialera de sólidos y líquidos una a cada lado. La iluminación fue primitivamente a gas y<br />

más tarde en 1906 instalé la electricidad (…) La decoración del dispensario era de estilo y<br />

simbólica. El techo se mejaba abovedado, de fondo azulado con dos frisos de hojas y cultivos<br />

botánicos que remataban a los lados con cuatro medallones dorados y verde con la copa y la<br />

serpiente; bajo ellos unas cintas de los nombres de “Fors”, “Carbonell”, “Scheele” y<br />

“Lemery” cuatro grandes farmacéuticos de mi gran respeto. El motivo botánico que enlazaba<br />

los medallones a base de adormideras, estramonios, beleños, acónitos y prímulas se<br />

desarrollaba en el plafón de fondo con dos efebos que pulverizaban drogas en un gran mortero<br />

mientras el sol se levantaba en el cielo con todo el frescor y galas del día naciente (Plafón<br />

izquierdo). Otro niño sacudía una adormidera que dejaba caer sus semillas sobre otro<br />

durmiendo sobre el signo de la luna sobre búhos y murciélagos (Plafón derecho). En cinta que<br />

abrazaba los dos lados se leía la sentencia “Corpora non agunt nisi solita (lado izquierdo).<br />

Omne cum somno arcesito recte fertur morbos (lado derecho). Esta última sentencia la<br />

compuse yo y la tradujo al latín mi malogrado amigo el Doctor Norberto Font y Sagué (Todos<br />

los sufrimientos se apaciguan con un narcótico)”.<br />

Trets que distingeixen la decoració de la Farmàcia Bolós apareixen tres anys després en la<br />

reforma de la Farmàcia del Dr. Sastre Marquès realitzada per Josep Puig i Cadafalch. No<br />

disposem de dades suficients per a afirmar que l’arquitecte es va inspirar en la Farmàcia del<br />

Dr. Bolós en el moment de projectar la decoració de la Farmàcia Sastre Marqués. Si més no,<br />

podem anotar que hi ha una relació al presentar uns nens realitzant activitats relacionades amb<br />

plantes medicinals, a més de l’aparició del taronger a la façana.<br />

8. Primeres aproximacions per a la recerca de l’ornamentació vegetal i floral del<br />

Modernisme català<br />

L’ornamentació vegetal i floral del Modernisme català és un tema complex que no ha sigut<br />

tractat amb deteniment dins d’una perspectiva global.<br />

Possiblement el procediment adequat seria investigar-lo des de les diferents vies d’estudi que<br />

agrupen el conjunt de l’Art total del Modernisme català amb l’objectiu d’establir un repertori<br />

vegetal i floral. Tanmateix això ens permetria observar les similituds i diferències entre les<br />

diverses arts decoratives del Modernisme, i també estudiar les seves possibles connotacions<br />

simbòliques. Aquests resultats es podrien comparar amb altres centres d’Art Nouveau i així<br />

aconseguir definir els vegetals i les flors característics d’aquest període artístic.<br />

En unes primeres aproximacions per a la recerca d’aquest tema, observem que els resultats del<br />

nostre estudi ens ofereixen una visió que presenta algunes similituds i diferències respecte a<br />

L’Herbari modernista del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. Partim<br />

www.artnouveau-net.eu 11


ART NOUVEAU & ECOLOGY: Historical lab 1_Art Nouveau Herbarium<br />

ART NOUVEAU & ECOLOGIE: Laboratoire historique 1_L’herbier art nouveau<br />

Terrassa - VI 2010<br />

d’algunes farmàcies que hem pogut analitzar per la seva conservació i d’uns mostraris de<br />

teixits, es tracten doncs d’uns elements molt específics, que no ens permeten generalitzar.<br />

A la investigació portada a terme per a l’exposició L’Herbari modernista, en el catàleg<br />

s’exposa la classificació taxonòmica de les mostres analitzades (Centre de Documentació i<br />

Museu Tèxtil de Terrassa; Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, 2006,<br />

taules 3 i 4). Si comparem aquestes taules amb la segona que presentem sobre farmàcies, hem<br />

observat que de les 77 plantes i flors que nosaltres hem identificat 39 no es troben. Una gran<br />

part d’aquestes corresponen a plantes medicinals, d’igual manera que altres plantes<br />

identificades a L’Herbari modernista no apareixen representades en les farmàcies analitzades.<br />

Si més no, els primers indicis assenyalen també que l’ordre de freqüència presenta<br />

diferències, exceptuant dos casos. La rosa és la flor més representada entre els teixits<br />

analitzats i en les farmàcies també obté una gran rellevància, és probable que sigui per ser un<br />

símbol nacional de Catalunya.<br />

El cascall que és el més representat a les farmàcies, ocupa la quarta planta més representada<br />

als teixits. Possiblement quedi justificat perquè com s’indica en aquest estudi, és considerada<br />

una de les espècies més emblemàtiques del Modernisme català.<br />

No deixen de ser unes primeres aproximacions a un tema tan complex, però pels resultats<br />

obtinguts de les dues investigacions tot sembla indicar que depenent del suport aplicat, alguns<br />

vegetals representats formen part d’un repertori comú i uns altres varien. Es tracten<br />

d’hipòtesis que requereixen una recerca aprofundida.<br />

Farmàcia<br />

Farmàcia Dr. Vintró<br />

(actual Farmàcia Cuartero Pelegay)<br />

Farmàcia Dr. Tayá<br />

(actual Farmàcia Martínez Altarejos)<br />

Farmàcia Dr. Padrell<br />

(actual Farmàcia Fonoll)<br />

Farmàcia Catalunya<br />

(actual Farmàcia Baltà)<br />

Farmàcia Dr. Guinart<br />

(actual Farmàcia Guinart)<br />

Farmàcia Dr. Durán i Espanya<br />

(actual Farmàcia Flores)<br />

Farmàcia Uruguaia<br />

(actual Farmàcia Romacho)<br />

Farmàcia Plaça dels peixos<br />

(actual Farmàcia Puigoriol Mas)<br />

Farmàcia Dr. Vallet<br />

(actual Farmàcia Sanchís)<br />

Farmàcia Drs. Parent<br />

(actual Farmàcia Hernández de la Rosa)<br />

Farmàcia Dr. Sabatés<br />

(actual Farmàcia Madroñal)<br />

Any<br />

d’inaugura- Adreça<br />

ció de la<br />

decoració<br />

modernista<br />

1889 Gran Via de les Corts<br />

Catalanes, 688<br />

ca.1893 Diputació, 331-<br />

www.artnouveau-net.eu 12<br />

Girona, 59<br />

Plantes i flors representades<br />

Llorer<br />

3 motius vegetals no identificats<br />

1894 Sant Pere més Baix, 52 Vinca, lliri d’aigua, camamilla,<br />

digital, ricí, iris, còlquic, lli, rosella,<br />

cascall, ull de perdiu, el·lèbor, roses,<br />

llimoner, belladona, trompeta i tell<br />

1895 Rambla de Catalunya, 1 – Margarida, camamilla, blat de moro,<br />

Ronda de la Universitat pi penyer i herba fetgera<br />

1896 Gran de Sant Andreu, 306 Acant i llorer<br />

1896 València, 278 Gira-sol i vinya<br />

Principis dels<br />

noranta del<br />

segle XIX<br />

finals del segle<br />

XIX<br />

Bruc, 88 Acant, narcís, camamilla, roure,<br />

llorer i cascall<br />

Ripoll, 27 Llorer<br />

1900 Rambla Catalunya, 117 –<br />

Roselló, 239<br />

Roure, cascall i trèvol<br />

1900 Rambla, 38 Colitxos, gira-sol, camamilla, roure,<br />

blat de moro, olivera, cascall, herba<br />

de la passió, magraner, herba<br />

fetgera, botó d’or, belladona i vinya<br />

1901 Comte Borrell, 133 Acant, clavell, àrnica, boixac de<br />

jardí, xicoira, camamilla, pota de<br />

cavall, nap, créixecs, navissera,<br />

verònica, centaura, civada, espígol,


ART NOUVEAU & ECOLOGY: Historical lab 1_Art Nouveau Herbarium<br />

ART NOUVEAU & ECOLOGIE: Laboratoire historique 1_L’herbier art nouveau<br />

Terrassa - VI 2010<br />

Farmàcia Dr. Novellas<br />

(actual Farmàcia Bolós)<br />

Farmàcia Dr. Rapesta<br />

(actual Farmàcia Mestre i Boleda)<br />

1902 Rambla de Catalunya, 77<br />

– València, 256<br />

1902 Gran Via de les Corts<br />

Catalanes, 540 –<br />

Villarroel, 53<br />

1904 Carders, 3 – Giralt el<br />

Pellisser<br />

www.artnouveau-net.eu 13<br />

llorer, segell de Salomó, cascall,<br />

plantago, geum, cinc en rama,<br />

ametller, rosa, asperula, comí de prat<br />

i anís<br />

Acant, vinca, heura, lliri d’aigua,<br />

llúpol, saüc, maravella, dàlia, girasol,<br />

ínula, matricària, iris, cascall,<br />

trèvol, capil·lera, botó d’or, reina<br />

dels prats, maduixera, rosa, taronger<br />

agre i trompeta<br />

No m’oblidis, carxofera, cotó, botó<br />

d’or i rosa<br />

Farmàcia Dr. Diví<br />

(actual Farmàcia Santa Caterina)<br />

Carxofera i botó d’or<br />

Farmàcia Dr. Comabella<br />

(actual Farmàcia Mas i Docampo)<br />

1904 Carme, 23 Llorer i cascall<br />

Farmàcia Dr. Palomas<br />

1905 Ronda de Sant Pere, 40 – Assutzena, margalló, botó d’or i rosa<br />

(antiga Farmàcia Viladot)<br />

Bruc, 8<br />

Farmàcia Dr. Salomó<br />

1905 Ausiàs Marc, 31 Llúpol, gira-sol, blat de moro,<br />

(actual Farmàcia Nordbeck)<br />

castanyer d’Índia, gladiol, lliri,<br />

nenúfar, cascall, llengua de bru i<br />

botó d’or<br />

Farmàcia Dr. Robert<br />

1906 Roger de Llúria, 74 Acant, heura, cascall, maduixera i<br />

(actual Farmàcia Ferrer Arguelaguet)<br />

rosa<br />

Farmàcia Dr. Esteba 1908 Passeig de Gràcia, 59 -<br />

València<br />

Vinca, clavell, margarida i iris<br />

Farmàcia Dr. Cases<br />

1910 Plaça de la Llana, 11 – Llúpol, carxofera, margarida,<br />

(actual Farmàcia Cases)<br />

Corders, 2<br />

camamilla, llorer, cascall, pomera i<br />

rosa<br />

Farmàcia Dr. Sañé<br />

1911 Aribau, 91 – Mallorca, Llorer, botó d’or i rosa<br />

(actual Farmàcia Casaus)<br />

195<br />

Farmàcia Dr. Puigoriol<br />

(actual Farmàcia Puigoriol)<br />

1913 Mallorca, 312 3 motius vegetals no identificats<br />

Farmàcia Dr. Tarrés<br />

1914 Carme, 84 – Riera Alta, 2 Camamilla, hortènsia, llorer, oxalis,<br />

(actual Farmàcia Tarrés)<br />

cascalla i botó d’or<br />

Farmàcia Dr. Suriñach<br />

(actual Farmàcia Barri)<br />

1914 Aribau, 180 - París Rosa<br />

Taula 1: Farmàcies modernistes de Barcelona amb la seva corresponent identificació de flors i<br />

plantes (elaboració pròpia).<br />

Família Gènere Espècie Nom comú Farmàcia Freqüèn-cia<br />

Papaveràcies Papaver P. somniferum Cascall Dr. Padrell,<br />

Uruguaià,<br />

Dr. Vallet, Drs.<br />

Parent,<br />

Dr. Sabatés,<br />

Dr. Novellas,<br />

Dr.Comabella,<br />

Dr. Salomó,<br />

Dr. Robert,<br />

Dr. Cases i<br />

Dr. Tarrés<br />

11<br />

Lauràcies Laurus L. nobilis Llorer Dr. Vintró,<br />

Dr. Guinart,<br />

Uruguaià,<br />

Plaça dels peixos,<br />

Dr. Sabatés,<br />

Dr.Comabella,<br />

Dr. Cases,<br />

Dr. Sañé i<br />

Dr. Tarrés<br />

9<br />

Rosàcies Rosa Rosa Dr. Padrell,<br />

Dr. Sabatés,<br />

Dr. Novellas,<br />

Dr. Rapesta,<br />

Dr. Palomas,<br />

Dr. Robert,<br />

9


ART NOUVEAU & ECOLOGY: Historical lab 1_Art Nouveau Herbarium<br />

ART NOUVEAU & ECOLOGIE: Laboratoire historique 1_L’herbier art nouveau<br />

Terrassa - VI 2010<br />

Dr. Cases,<br />

Dr. Sañé i<br />

Dr. Suriñach<br />

Ranunculàcies Ranunculus R. repens Botó d’or Drs. Parent,<br />

Dr. Novellas,<br />

Dr. Rapesta,<br />

Dr. Diví,<br />

Dr. Palomas,<br />

Dr. Salomó,<br />

Dr. Sañé i<br />

www.artnouveau-net.eu 14<br />

Dr. Tarrés<br />

Compostes Matricaria M. chamomilla L. Camamilla Dr. Padrell,<br />

Catalunya,<br />

Uruguaià,<br />

Drs. Parent,<br />

Dr. Sabatés,<br />

Dr. Cases i<br />

Dr. Tarrés<br />

Acantàcies Acanthus A. mollis Acant Dr. Guinart,<br />

Uruguaià,<br />

Dr. Sabatés, Dr.<br />

Novellas i<br />

Dr. Robert<br />

Compostes Helianthus H. annuus Gira-sol Dr. Durán i<br />

Espanya, Drs.<br />

Parent,<br />

Dr. Novellas i<br />

Dr. Salomó<br />

Iridàcies Iris I. germanica Iris Dr. Padrell,<br />

Dr. Novellas,<br />

Dr. Salomó i<br />

Dr. Esteba<br />

Apocinàcies Vinca Vinca Dr. Padrell, Dr.<br />

Novellas i<br />

Dr. Esteba<br />

Cannabàcies Humulus H. lupulus Llúpol Dr. Novellas,<br />

Dr. Salomó i<br />

Dr. Cases<br />

Compostes Cynara C. scolymus Carxofera Dr. Rapesta,<br />

Dr. Diví i<br />

Dr. Cases<br />

Compostes Leucanthemum Margarida Catalunya,<br />

Dr. Esteba i<br />

Dr. Cases<br />

Fagàcies Quercus Roure Uruguaià,<br />

Dr. Vallet i<br />

Drs. Parent<br />

Gramínies Zea Z. mays Blat de moro Catalunya,<br />

Drs. Parent i<br />

Dr. Salomó<br />

Araliàcies Hedera H. helix Heura Dr. Novellas i<br />

Dr. Robert<br />

Cariofil·làcies Dianthus D. caryophyllus Clavell Dr. Sabatés i<br />

Dr. Esteba<br />

Ranunculàcies Anemone A. hepatica Herba fetgera Catalunya i<br />

Drs. Parent<br />

Rosàcies Fragaria F. vesca Maduixera Dr. Novellas i<br />

Dr. Robert<br />

Solanàcies Atropa A. belladonna Belladona Dr. Padrell i<br />

Drs. Parent<br />

Solanàcies Datura D. stramonium Trompeta Dr. Padrell i<br />

Dr. Novellas<br />

Vitàcies Vitis V. vinifera Vinya Dr. Durán i<br />

Espanya i<br />

Drs. Parent<br />

Amaril·lidàcies Narcissus Narcís Uruguaià 1<br />

Caprifoliàcies Sambucus S. nigra Saüc Dr. Novellas 1<br />

Compostes Árnica Árnica Dr. Sabatés 1<br />

Compostes Calendula Boixac de jardí Dr. Sabatés 1<br />

8<br />

7<br />

5<br />

4<br />

4<br />

3<br />

3<br />

3<br />

3<br />

3<br />

3<br />

2<br />

2<br />

2<br />

2<br />

2<br />

2<br />

2


ART NOUVEAU & ECOLOGY: Historical lab 1_Art Nouveau Herbarium<br />

ART NOUVEAU & ECOLOGIE: Laboratoire historique 1_L’herbier art nouveau<br />

Terrassa - VI 2010<br />

Compostes Calendula C. arvensis Maravella Dr. Novellas 1<br />

Compostes Cichorium C. intybus Xicoira Dr. Sabatés 1<br />

Compostes Tanacetum T. parthenium Matricària Dr. Novellas 1<br />

Compostes Tussilago T. farfara Pota de cavall Dr. Sabatés 1<br />

Crucíferes Brassica B. napus Nap Dr. Sabatés 1<br />

Crucíferes Nasturtium Créixecs Dr. Sabatés 1<br />

Ericàcies Vaccinium Navissera Dr. Sabatés 1<br />

Escrofulariàcies Digitales D. purpurea Digital Dr. Padrell 1<br />

Escrofulariàcies Verónica Verònica Dr. Sabatés 1<br />

Euforbiàcies Ricinos R. communis Ricí Dr. Padrell 1<br />

Gencianàcies Centaurium Centaura Dr. Sabatés 1<br />

Gramínies Avena A. sativa Civada Dr. Sabatés 1<br />

Hipocastanàcies Aesculus A. hippocasta-num Castanyer Dr. Salomó 1<br />

www.artnouveau-net.eu 15<br />

d’Índia<br />

Labiades Lavandula L. vera Espígol Dr. Sabatés 1<br />

Liliàcies Colchicum C. autumnale Còlquic Dr. Padrell 1<br />

Liliàcies Lilium L. candidum Assutzena Dr. Palomas 1<br />

Liliàcies Polygonatum Segell de Dr. Sabatés 1<br />

Salomó<br />

Linàcies Linum L. usitatissimum Lli Dr. Padrell 1<br />

Malvàcies Gossypium G. herbaceum Cotó Dr. Rapesta 1<br />

Nimfeàcies Nymphaea Nenúfar Dr. Salomó 1<br />

Olèacies Olea O. europaea Olivera Drs. Parent 1<br />

Papaveràcies Papaver P. rhoeas Rosella Dr. Padrell 1<br />

Pinàcies Pinus P. pinea Pi pinyer Catalunya 1<br />

Polipodiàcies Adiantum A. capillus-veneris Capil·lera Dr. Novellas 1<br />

Polipodiàcies Phyllitis P. scolopendrium Llengua de bru Dr. Salomó 1<br />

Punicàcies Punica P. granatum Magraner Drs. Parent 1<br />

Ranunculàcies Adonis A. vernalis Ull de perdiu Dr. Padrell 1<br />

Ranunculàcies Helleborus H. albus El·lèbor Dr. Padrell 1<br />

Rosàcies Filipendula F. ulmaria Reina dels Dr. Novellas 1<br />

Rosàcies Pyrus P. malus Pomera Dr. Cases 1<br />

Rosàcies Potentilla P. reptans Cinc en rama Dr. Sabatés 1<br />

Rosàcies Prunus P. amygdalus Ametller Dr. Sabatés 1<br />

Rosàcies Rosa R. rubra Rosa Dr. Padrell 1<br />

Rutàcies Citrus C. aurantium Taronger agre Dr. Novellas 1<br />

Rutàcies Citrus C. limon Llimoner Dr. Padrell 1<br />

Tiliàcies Tilia T. platyphyllos Tell Dr. Padrell 1<br />

Umbel·líferes Carum C. carvi Comí de prat Dr. Sabatés 1<br />

Umbel·líferes Pimpinella P. anisum Anís Dr. Sabatés 1<br />

Taula 2: Plantes medicinals representades en les farmàcies modernistes de Barcelona<br />

(elaboració pròpia).<br />

Referències bibliogràfiques<br />

• Agromayor, Ll. (1979) Farmacias modernistas de Barcelona I, Jano. Medicina y<br />

Humanidades 406, pp. 97-102. Carmona, A. M. (2000) Estudio iconográfico del emblema<br />

farmacéutico, El farmacéutico 251, pp. 84-90.<br />

• Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa i Institut de Ciència i Tecnologia<br />

Ambientals de la UAB (2006) L’Herbari Modernista. Catàleg de l’exposició (Terrassa:<br />

Centre de Documentació i Museu Tèxtil).<br />

• Lázaro, B. (1904) Plantas medicinales (Barcelona: Sucesores de Manuel Soler Editores).<br />

• <strong>López</strong>, F. i Ojuel, M. (2009) Les farmàcies de Barcelona premiades (1902-1930), L’Avenç<br />

347 (juny), pp. 50-55.<br />

• Rengade (1887) Las plantas que curan y las plantas que matan. Nociones de Botánica<br />

aplicadas á la higiene doméstica. Complemento de la obra la vida normal y la salud<br />

(Barcelona: Montaner y Simon).<br />

• Sorní, X. i Casas, J. (2004) Símbolos de la Farmacia, El farmacéutico 314, pp. 80-81.<br />

prats

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!