SÈRIE 1 PAAU. LOGSE. Curs 1999-2000 HISTÒRIA Exercici 1 ...

SÈRIE 1 PAAU. LOGSE. Curs 1999-2000 HISTÒRIA
OPCIÓ A
Exercici 1
Llegiu el text següent i responeu les qüestions.
Desitgem, doncs, que torni a posseir la nació catalana ses Corts generals lliures i independents,
obertes pel Cap de l’Estat o per son lloctinent, en les que hi tinguin representació directa totes
les classes socials, des de les més humils a les més elevades. Corts en les que es votin els
pressupostos de Catalunya i la quantitat amb què té de contribuir el nostre país als gastos
generals d’Espanya. Que Catalunya sia senyora del govern interior de sa casa, assenyalant ella
mateixa el contingent de l’exèrcit per al Principat, no quintant-se a sos fills ni fent-se a
Catalunya lleves forçoses, sinó proveint-se de soldats voluntaris i a sou, els qui no hagin de
sortir mai en temps de pau del nostre territori. Que la llengua catalana sia la llengua oficial a
Catalunya per a totes les manifestacions de la vida d’aquest poble. Que l’ensenyança a
Catalunya sia donada en llengua catalana. Que sien catalans els Tribunals de Justícia i totes ses
causes i litigis es fallin definitivament dintre del Territori. Que els càrrecs de la nació catalana
els nomenin els catalans mateixos, procurant que recaiguin en catalans els càrrecs polítics, els
judicials, els administratius i els de l’ensenyança. Que vingui el Cap de l’Estat d’Espanya a
jurar a Catalunya ses Constitucions fonamentals, com a condició indispensable, d’antic
establerta per a exercir a dreta llei la sobirania en el Principat.
Missatge a la reina regent, 1888
1. Resumiu les idees principals del text, tot enumerant les reivindicacions que s’hi
exposen, i situeu-lo en el seu context històric. [1,5 punts]
2. Expliqueu el sentit de la frase «que Catalunya sia senyora del govern interior de sa
casa». Comenteu la composició i les atribucions que haurien de tenir les Corts
catalanes i les referències a la llengua catalana i a la justícia. [1 punt]
3. Exposeu breument el procés de recuperació de la cultura catalana que es va
produir durant el segle XIX i l’evolució del catalanisme polític fins al 1914, tot fent
referència als fets més destacats i a les personalitats més rellevants. [2,5 punts]

Exercici 2
Observeu les dades següents i contesteu les qüestions.
Anys Vehicles venuts Treballadors
1961 36.546 6.575
1962 40.478 6.849
1963 47.313 8.109
1964 76.171 9.401
1965 91.006 10.593
1966 124.103 13.770
1967 160.658 14.661
1968 180.007 17.178
1969 222.218 20.030
1970 283.678 23.524
1971 255.621 24.112
1972 338.438 26.466
1. Descriviu les dades i situeu-les en el seu context històric. [1 punt]
Memòria i balanç de SEAT
2. Resumiu els aspectes bàsics de l’economia espanyola i catalana durant els anys
seixanta i relacioneu-los amb els canvis socials del mateix període històric. [1,5 punts]
3. Exposeu quins van ser els principals grups i moviments d’oposició espanyola al
règim franquista durant el període 1960-1975. [2,5 punts]

OPCIÓ B
Exercici 1
Llegiu el text següent i responeu les qüestions.
Españoles: a cuantos sentís el santo amor a España, a los que en las filas del Ejército y la
Armada habéis hecho profesión de fe en el servicio de la Patria, a cuantos jurasteis defenderla
de sus enemigos hasta perder la vida, la Nación os llama a su defensa. La situación de España
es cada día más crítica; la anarquía reina en la mayoría de sus campos y pueblos; autoridades
de renombre gubernativo presiden, cuando no fomentan, las revueltas; a tiro de pistola y
ametralladora se dirimen las diferencias entre los ciudadanos, que, alevosa y traidoramente,
asesinan, sin que los poderes públicos impongan la paz y la justicia. Huelgas revolucionarias
de todo orden paralizan la vida de la Nación, arruinando y destruyendo sus fuentes de riqueza
y creando una situación de hambre que lanzará a la desesperación a los hombres trabajadores.
Los monumentos y tesoros artísticos son objeto del más enconado ataque de las hordas
revolucionarias, obedeciendo la consigna que reciben de las directivas extranjeras, con la
complicidad y negligencia de los gobernadores de monterilla [...]. El Ejército, la Marina y
demás institutos armados son blanco de los más soeces y calumniosos ataques precisamente
por parte de aquellos que debían velar por su prestigio [...]. Pactos electorales, hechos a costa
de la integridad de la propia Patria, unidos a los asaltos a los Gobiernos Civiles y cajas fuertes
para falsificar las actas formaron la máscara de la legalidad que nos preside [...].
Nada contuvo las apetencias del Gobierno, destitución ilegal del moderador, glorificación
de las revoluciones de Asturias y Cataluña, una y otra quebrantadoras de la Constitución, que
en nombre del pueblo era el código fundamental de nuestras instituciones.
En estos momentos es España entera la que se levanta pidiendo paz, fraternidad y justicia
en todas las regiones; el Ejército, la Marina y fuerza de orden público se lanzan a defender la
Patria. [...]
Españoles, ¡¡¡Viva España!!! ¡¡¡Viva el honrado pueblo español!!!
Al·locució de Francisco Franco radiada a Tetuan el 17 de juliol de 1936
1. Resumiu amb paraules vostres el text i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt]
2. Què van ser les revolucions d’Astúries i Catalunya que s’esmenten en el text?
Segons Franco, quines raons justificaven el cop d’estat militar? Creieu que les
afirmacions de Franco eren certes? Justifiqueu la resposta. [2 punts]
3. Exposeu breument els trets fonamentals dels aspectes militars de la guerra civil,
així com les característiques i l’evolució del bàndol franquista entre 1936 i 1939.
[2 punts]

Exercici 2
Observeu el gràfic següent i contesteu les qüestions.
PERCENTATGE DE LA DESPESA DE L’ESTAT DEDICADA
A DEFENSA (GUERRA) I A EDUCACIÓ
Font: elaboració personal de Josep Fontana.
Publicat per M. Carmen GARCÍA-NIETO i Esperanza YLLÁN, Historia de España 1808-1978.
Vol. 4: Crisis social y dictadura, 1914-1930.
1. Descriviu el gràfic i situeu-lo en el seu context històric. [1 punt]
2. Identifiqueu i comenteu breument el fets que expliquen l’evolució de les despeses
en defensa durant el període que s’indica en el gràfic i descriviu les conseqüències
que van tenir per al país. [2 punts]
3. Exposeu breument els fets socials i polítics més rellevants de la història d’Espanya
durant el primer terç del segle XX (1900-1931). [2 punts]

SÈRIE 3 PAAU. LOGSE. Curs 1999-2000 HISTÒRIA
OPCIÓ A
Exercici 1
Llegiu el text següent i responeu les qüestions.
Catalunya, ara com sempre, donarà proves del seu fervor per les institucions republicanes i per
la Constitució democràtica, i pels ideals d’autonomia, llibertat i progrés.
L’ordre a Catalunya és complet, i si en qualsevol moment els elements feixistes volguessin
alterar-lo, les autoritats respondrien amb rigorosa eficàcia.
El nostre poble ens dóna el suport de la seva assistència calorosa. En la lluita contra el
feixisme i contra les temptatives dictatorials, el Front d’Esquerres de Catalunya, els
organismes obrers sense distinció, la ciutadania tota, en defensa de l’Estatut, de la llibertat i
del dret sota el signe de la dignitat civil i humana, formen un exèrcit invencible.
El poble en tota l’extensió dels seus estaments socials, sota la direcció de les autoritats i
amb les forces al servei lleial de la República, asseguren plenament la legalitat republicana.
Amb la confiança i la seguretat de la nostra decisió, Catalunya tramet una abraçada a tots
els elements que arreu d’Espanya es disposen a assegurar i enfortir la República, i aixafa el
focus sediciós que ha aparegut en alguns llocs.
Al poble de Catalunya li recomano serenitat, que no priva sinó que dóna més eficàcia a la
voluntat desperta i a l’ànim despert.
Res ni ningú no podrà contra el nostre poble, ni contra la democràcia progressiva de la
República, que sortirà d’aquesta prova més enfortida, i més enriquida i més superada.
Salut, catalans! El crit de sempre amb l’emoció de sempre. Visca Catalunya i visca la
República!
Al·locució de Lluís Companys del 19 de juliol de 1936
1. Situeu el text en el seu context històric i esmenteu-ne les idees principals. [1 punt]
2. Qui era Lluís Companys i quin protagonisme va tenir en el catalanisme? Què era
el Front d’Esquerres de Catalunya que s’esmenta en el text? Qui eren i què volien
els elements feixistes a què es refereix Companys? Quines raons expliquen el
fracàs del cop militar a Barcelona? [2 punts]
3. Exposeu breument els principals fets polítics i socioeconòmics que es van produir
a Catalunya des del cop d’estat militar del 18 de juliol de 1936 fins al maig de 1937.
[2 punts]

Exercici 2
Observeu el mapa següent i responeu les qüestions.
La Corunya
Minifundis
Propietats mitjanes
ESPANYA A COMENÇAMENT DEL SEGLE XX
M A R C A N T À B R I C A
Pontevedra
M i ño
Vigo Ourense
Santa Cruz de
Tenerife
Lugo
Huelva
T
Oviedo
Gijón
Lleó
Palència
Valladolid
Latifundis
Santander
Vitòria
Burgos
Zamora
Segòvia
Salamanca
Àvila
Guadalajara
Badajoz
Cadis
Las Palmas
Càceres
Còrdova
Sevilla
Algesires
Toledo
Bilbao
Zona industrialitzada
Logronyo
Madrid
Ciudad Real
Granada
Màlaga
Jaén
Sant Sebastià
Pamplona
Sòria
Saragossa
F R A N Ç A
ANDORRA
0 200 Km
Zona de màxima difusió del socialisme
Centres més importants d'arrelament socialista
Zona de màxima difusió de l'anarquisme
Centres més importants d'arrelament anarquista
Javier TUSELL, Historia de España. Vol. VI
1. Identifiqueu els aspectes bàsics dels quals us informa el mapa i situeu-los en el seu
context històric. [1 punt]
2. Indiqueu la diferència entre minifundi i latifundi. Resumiu les condicions generals del
camp espanyol al llarg del primer terç del segle XX. [1,5 punts]
3. Exposeu breument les diferències ideològiques més importants entre socialisme i
anarquisme a l’Espanya anterior a la guerra civil (Restauració i Segona República).
[2,5 punts]
Conca
Almeria
Terol
S
r
Albacete
Múrcia
r
Osca
Cartagena
Lleida
Castelló
València
Alacant
Tarragona
Tortosa
Eivissa
Girona
Barcelona
Ciutat de Mallorca
Maó

OPCIÓ B
Exercici 1
Llegiu el text següent i responeu les qüestions.
Per virtut de l’espontània i solemne abdicació de la meva il·lustre mare [Isabel II], tan generosa
com infortunada, jo sóc l’únic representant del dret monàrquic a Espanya. Aquest dret arrenca
d’una tradició secular, confirmada per tots els precedents històrics, i està indubtablement unida
a totes les institucions representatives, que mai no van deixar de funcionar legalment durant
els trenta-cinc anys transcorreguts d’ençà que va començar el regnat de ma mare fins que,
encara nen, vaig trepitjar amb tots els meus terra estrangera.
[…] No cal esperar que jo decideixi res completament i arbitràriament; sense Corts no van
resoldre els negocis ardus els prínceps espanyols en els antics temps de la monarquia, i aquesta
regla de conducta justíssima no he d’oblidar-la jo en la meva condició present, i quan tots els
espanyols ja estan habituats als procediments parlamentaris. Si arriba el cas, serà fàcil que
s’entenguin i concertin les qüestions per resoldre un príncep lleial i un poble lliure.
[…] Per la meva banda, dec a l’infortuni estar en contacte amb els homes i les coses de
l’Europa moderna […]. Sigui quina sigui la meva pròpia sort, ni deixaré de ser bon espanyol
ni, com tots els meus avantpassats, bon catòlic, ni, com a home del segle, veritablement liberal.
Manifest d’Alfons XII des de Sandhurst (1 de desembre de 1874)
1. Resumiu les principals idees del text, escrit en els darrers dies d’exili d’Alfons XII,
i situeu-lo en el seu context històric. [1,5 punts]
2. Expliqueu el significat de les frases «les institucions representatives, que mai no
van deixar de funcionar legalment durant els trenta-cinc anys transcorreguts
d’ençà que va començar el regnat de ma mare» i «tots els espanyols ja estan
habituats als procediments parlamentaris», tot relacionant-les amb les
característiques generals de l’etapa d’implantació del liberalisme a Espanya
(regnat d’Isabel II i Sexenni Democràtic). [1,5 punts]
3. Exposeu breument les característiques polítiques i socials del sistema de la
Restauració en el període 1874-1898. [2 punts]

Exercici 2
Observeu les dades següents i responeu les qüestions.
PRESSUPOST FAMILIAR MENSUAL D’UNA FAMÍLIA OBRERA
DE QUATRE MEMBRES A SABADELL (EN PESSETES)
1936 1940 1950
Lloguer 50 50 100
Aliments 200,7 593,2 1.316,1
Roba 40,17 97,86 289,6
Diversos 64,8 111,2 326
Total despeses mensuals 355,67 852,31 2.032,2
Ingressos mensuals 428 443 1.595,9
Diferència ingressos - despeses +72,33 –409,3 –453,3
C. MO L I N E R O i P. YS À S, «Patria, justicia y pan»,
Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya (1939-1951). Barcelona, 1985.
1. Descriviu les dades del quadre i situeu-les en el seu context històric. [1 punt]
2. Exposeu breument les característiques de la política econòmica del primer
franquisme i els seus resultats tot relacionant-ho amb la informació del quadre.
[2 punts]
3. Elaboreu una periodificació de l’evolució econòmica de l’etapa franquista. Exposeu
els trets més rellevants del període conegut com del desenvolupament econòmic
(o desarrollismo) i assenyaleu les diferències fonamentals amb el període a què es
refereix el quadre. [2 punts]