Dinàmica de l'aigua

Dinàmica de l’aigua
Ve determinada per dos conjunts de forces:
Forces gravitacionals: aquelles que tendeixen a desplaçar l'aigua a capes cada vegada més
profundes. Tenen un signe positiu.
Forces de succió: aquelles que retenen l'aigua del sòl. Tenen un sentit negatiu i són les responsables
de les forces de retenció de l'aigua dins del sòl. Aquestes forces són:
a) adsorció: atracció exercida per la superfície de sòlids descompensada elèctricament. Les
molècules de l'aigua actuen com dipols i són atretes, per forces electrostàtiques, a sobre de la
superfície de les partícules dels constituents del sòl.
b) capilaritat: conjunt de forces que retenen l'aigua en els microporus del sòl. És la responsable
de què l’aigua pugi en climes àrids, degut al diferent grau d'humectació que presenta el sòl en
funció de la profunditat. En els horitzons superiors les forces de succió d'aigua són més
intenses que les de els horitzons inferiors. Com a resultat l'aigua puja des dels nivells més
humits cap a la superfície.
Resultat: Quan el potencial de succió és més gran que el potencial gravitacional, l'aigua queda
retinguda en els porus, i quan el potencial de succió és menor que el gravitacional, l'aigua es
desplaça cap avall.
En el cas de sòls salins, és important el potencial osmòtic, degut a les sals. Quan es posen en
contacte dos líquids de diferent concentració, la dissolució més concentrada atreu a l'aigua i, així, es
dilueix.

Tipus d’aigua en el sòl
L'aigua del sòl pot classificar-se de manera diferent, ja sigui des d'un punt de vista físic o des del
punt de vista agronòmic.
1. Des del punt de vista físic (vegeu la
figura del costat).
Aigua higroscópica. La que forma una
fina pel·lícula que recobreix les
partícules del sòl. No està sotmesa a
moviment i no és absorbible per les
plantes. Està fortament retinguda a
forces superiors a 31 atmosferes.
Aigua capil·lar. Continguda en els tubs
capil·lars del sòl. Dins d'ella distingim
l'aigua capil·lar absorbible (és aigua útil
per a la vegetació, constitueix la reserva
durant els períodes secs) i la no
absorbible. Això depèn de l’amplària
dels espais capil·lars.
Aigua gravitacional. No està retinguda
en el sòl. Es parla d'aigua gravitacional
de flux lent (triga de 10 a 30 dies a
travessar el terra i en aquests dies és utilitzable per les plantes) i aigua gravitacional de flux ràpid
en funció de la seva velocitat de circulació, la qual depèn de l’amplària dels porus. L’aigua de
flux ràpid és aigua que no queda retinguda en el sòl i és eliminada al subsòl, podent assolir el
nivell freàtic. És un aigua inútil per les plantes, ja que quan està present en el sòl els porus es

troben totalment saturats d'aigua, el medi és asfixiant i les arrels de les plantes no la poden
prendre.
2. Des del punt de vista agronòmic.
Capacitat màxima. Moment en el qual tots
els porus estan saturats d'aigua. No hi ha
fase gasosa. La porositat total del sòl és
igual al volum total d'aigua en el sòl. És el
cas de la figura anterior.
Capacitat de camp. Quantitat d'aigua que
pot tenir un sòl quan es perd l'aigua
gravitacional de flux ràpid, després de
passats uns dos dies de les pluges (s'haurà
perdut una mica d'aigua per evaporació). És el cas
de la figura del costat dret.
Punt de pansiment. Representa quan el sòl es
desseca a un nivell tal que l'aigua que queda està
retinguda amb una força de succió més gran que
la d'absorció de les arrels de les plantes.
Correspon a l'aigua higroscópica més l'aigua
capil·lar no absorbible. És el cas de la figura de
l’esquerra.
Aigua útil. És l'aigua absorbible per les plantes;
per tant, inclou l’aigua gravitacional de flux lent més la capil·lar absorbible, i no la capil·lar no
absorbible i la higroscópica. Representa l'aigua a capacitat de camp menys la que hi ha al punt de
pansiment. Per a sòls amb diferents granulometries. hi destaquen:
a) Sòls sorrencs, capacitat de camp molt baixa, però gairebé tota la seva humitat és aigua útil ja
que la quantitat d'aigua a punt de pansiment és molt petita.
b) Sòls argilosos, capacitat de camp molt alta, però amb gran quantitat d'aigua inútil a punt de
pansiment.
Sòls de granulometries equilibrades (sòls francs), bones característiques al compensar els efectes
de les sorres i de les argiles.