El Llibre de la Festa Major (9MB) - Consell Comarcal de la Noguera

“Les nostres festes”
Dies 14, 15 i 16 de setembre

Les
nostres
festes
Coordina
Regidoria de cultura de
l’Ajuntament de Ponts
Col·labora Jordi Vidal, Manuel
Gabriel, Mossén Jaume Mayoral,
Ramon Fort, Pere Pinós, Jaume
Invernon, Jordi París i SOFRE
Dimonis de Ponts.
Fotografi a Lluís Salvadó i Agustí
Cucurull
Imprimeix impremta Barnola -
Guissona
Disseny gràfi c Pilar Batlle
Dip. Legal L-1179-2007
SUMARI
3 Salutació de l’Alcaldessa
5 Ban
L’onze de setembre és la Diada Nacional de
Catalunya
6 Actes de la Festa Major
10 Els Reis i Sant Sebastià
De Cap d’Any a Sant Sebastià
14 El Ranxo
Un Ranxo per la Festa Major
20 Setmana Santa. Els armats. Les caramelles
Armats i caramelles en el costumari popular
pontsicà
22 Recull de TV3
Quan Ponts es va fer divendres
24 1 de maig
El primer dia de maig
26 El Roser i Corpus
El món: capital Ponts
30 Lo Festeto
L’endemà del Festeto
32 La Festa Major
El ball de rams que en Miquel mai oblidarà.
Conte de Festa Major
40 La publicitat
91 Aprofi tem per anunciar-vos...

SALUTACIÓ DE
l’ALCALDESSA
Pontsicans i pontsicanes,
Després de les merescudes vacances d’estiu, ja ho tenim tot a punt per començar la Festa
Major de la nostra vila.
Des del Patronat Municipal d’Iniciatives i la Comissió de Festes, juntament amb les
entitats i associacions, s’ha organitzat un extens programa d’actes pensant en satisfer una
mica tots els gustos: tant els més grans com els de mitjana edat, els joves i també els més
petits, trobareu un espai per passar-ho d’allò més bé.
El llibre que teniu a les mans és fruit de la col·laboració de molts establiments, comerços
i empreses que, malgrat la situació econòmica, han fet una vegada més l’esforç de contribuir
en què aquest llibre de la Festa Major que tant ens identifi ca pugui tornar a sortir al carrer.
Us en donem les gràcies.
També hem d’agrair la col·laboració de tots els narradors que ens han ajudat a donar
contingut al llibre amb els seus escrits, aquest any dedicat especialment a fer un recull amb
textos i fotografi es de les nostres festes més signifi catives. Segur que en gaudireu.
I aquest 2012, com a novetat, us adjuntem un petit regal: un DVD amb el recopilatori
d’alguns vídeos del Ranxo del 2007 i del 2012 i també de la gravació del programa “El
Divendres” a Ponts el passat mes d’abril. Ens ha fet il·lusió poder-lo compartir amb vosaltres
i pensem que serà un bon record.
Pontsicans i pontsicanes, la Festa Major és un bon moment de retrobar-nos amb els
amics, de ballar, de passejar per la nostra vila i gaudir de la família.
Com a Alcaldessa i com a pontsicana us convido a tots a gaudir de la festa. Participeu-hi i
divertiu-vos tant com pugueu, sense oblidar el civisme i el respecte envers el altres. Convideu
també amics i familiars a participar de la nostra festa. Entre tots hem de fer possible que, ni
que sigui per uns dies, la diversió i els bons moments ens ajudin a oblidar els mals de cap del
dia a dia.
Pontsicans i pontsicanes, bona Festa Major!
Maria Antònia Pubill
Alcaldessa
3,

4
11 de setembre

BAN. L’Onze de Setembre és la
Diada Nacional de
Catalunya.
Aquest dia, el nostre país recorda la desfeta de 1714, reivindica la recuperació de les
llibertats perdudes fa gairebé 300 anys i reclama el dret a decidir lliurement el propi futur,
com a garantia per construir una societat justa i autènticament democràtica.
Ara més que mai tenim la necessitat de celebrar i trobar el sentit reivindicatiu a aquesta
diada.
Els constants atacs de l’Estat a l’autogovern de Catalunya, a la nostra llengua, el dèfi cit
fi scal ... han causat que una majoria social àmplia defensi la necessitat d’un Pacte Fiscal just
per Catalunya que pal·liï l’històric dèfi cit que suporten Catalunya i els catalans, petició que
abandera el Govern del país. Molts ja demanem anar molt més enllà i fer un pas decidit cap
a la independència. Però encara ens queden moltes preguntes per respondre i molta gent que
mostra reticències a aquest canvi de rumb.
El que sí que està clar és que les relacions entre Catalunya i Espanya han canviat i que hem
pres un camí sense retorn. La majoria de les forces polítiques catalanes lluiten per aconseguir
recuperar el nostre autogovern i pal·liar el dèfi cit fi scal, però ens cal la força de tota la societat
civil per aconseguir assolir aquest objectiu.
És per aquest motiu que, ara més que mai, us convido a participar i gaudir dels actes de
commemoració de la nostra Festa Nacional.
Visca Catalunya!
Maria Antònia Pubill
Alcaldessa
5,

6
ELS ACTES
DE
LA
FESTA MAJOR

DILLUNS 10 DE SETEMBRE
• SOPAR DE JOVENT. A La Sala.
Després del sopar nit de gresca amb discomòbil fi ns a la matinada.
Organitza SOFRE.
DIMARTS 11 DE SETEMBRE
• XV TROBADA DE PUNTAIRES. Al Passeig, durant tot el matí.
Organitza DOMISE.
• EXPOSICIÓ DE BONSAIS. Al Passeig, a partir de les 10 del matí.
• CANTADA NACIONALISTA. A la plaça del Blat, a les 12 del migdia. Tots junts
cantarem el nostre himne nacional acompanyats per la CORAL PONTSICANA.
• BALLADA DE SARDANES. Al Passeig, a la 1 del migdia. Amb la Cobla Onze de
Setembre.
• PARLAMENT DEL SR. JOSEP VALLVERDÚ en commemoració de la Diada
Nacional de Catalunya. A la sala d’actes de l’Ajuntament, a les 6 de la tarda.
• FUTBOL, PRETEMPORADA. Futbol Aleví a 2/4 de 7 de la tarda, Futbol Femení
(Dones del poble vs. Equip femení CEP) a 2/4 de 8 de la tarda i Futbol de
Veterans a 2/4 de 9 del vespre. Organitza CLUB ESPORTIU PONTS
DIJOUS 13 DE SETEMBRE
• NIT JOVE DJs. A La Sala, a les 11 de la nit. Organitzat pel Futbol Femení
7,

8
DIVENDRES 14 DE SETEMBRE
• CERCAVILA D’ACOMPANYAMENT DE LES AUTORITATS A MISSA MAJOR.
Inici a la plaça Planell a 2/4 de 12 del migdia, amb els gegants i capgrossos i
conduïts per l’Orquestra Rosaleda.
• SOLEMNE MISSA MAJOR. A les 12 del migdia, cantada per la Coral Pontsicana.
En acabar la missa, baixada dels gegants i capgrossos amb els Grallers de Ponts.
• BALLADA DE SARDANES. Al Passeig, a la 1 del migdia amb la Cobla Orquestra
Rosaleda.
• CONCERT. A la Sala, a les 6 de la tarda amb l’Orquestra Rosaleda.
• BALL LLARG. A la Sala, a 2/4 de 8 de la tarda amb l’Orquestra Rosaleda.
• PRESENTACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “LA POESIA DELS TANINS”. A la sala d’actes
de l’Ajuntament, a les 8 de la tarda. (Programes a part).
Projecte vínico-artístic a dues veus de Rosa Ma. Arrazola i Jaume Gaspà.
• EXPOSICIÓ “BOLIESTONES” de Xita Montolio. A la biblioteca municipal.
(Programes a part).
• EXPOSICIÓ “BRODAT I POESIA”. Al Casal de Gent Gran, a càrrec de Mercè
Nosàs. (Programes a part).
• GRESCA PEL JOVENT. A la Sala, a partir de les 12 de la nit SESSIÓ DE
DISCOMÒBIL amb Disco Band i a partir de 2/4 de 2 marxeta amb La Banda del
Coche Rojo.

DISSABTE 15 DE SETEMBRE
• 2n QUADRANGULAR TIRADA DE BITLLES DE FESTA MAJOR. Al Parc Municipal
La Roca del Call, a les 10 del matí.
• FESTA DE L’ESCUMA. A la plaça Planell, a les 12 del migdia.
• ARRIBADA DELS BASTONERS DE SANT QUINTÍ DE MEDIONA. A la plaça
Planell, a les 6 de la tarda.
• PLANTADA DE GENGANTS I CERCAVILA AMB ELS GRALLERS. Al patí de
l’esglèsia, a les 6 de la tarda.
• CONCURS DE BOTIFARRA. Al Casal de Gent Gran, a partir de les 6 de la tarda.
• NIT DE MARXA. A a la Sala, a partir de les 12 de la nit amb el grup Tràfi c.
DIUMENGE 16 DE SETEMBRE
• VOLADA D’AEROMODELISME. Al camp municipal de futbol, a les 10 del matí.
• VIII TROBADA DE PLAQUES DE CAVA. Al Passeig, durant tot el matí.
• ANIMACIÓ INFANTIL amb titelles, música i pallassos. Al Passeig, a 2/4 d’1 del
migdia a càrrec de Dandy Clowns.
• CONCERT. A La sala, a les 6 de la tarda a càrrec de l’Orquestra La Chata.
• BALL LLARG. A La sala, a 2/4 de 8 de la tarda amb l’Orquestra La Chata.
9,

10
ELS REIS I SANT SEBASTIÀ

DE CAP D’ANY a
SANT SEBASTIÀ
Jaume Invernon i Forn
De cap d’any a Sant Sebastià hi van vint dies comptats. Tants com dits de mans
i peus, sumats. Vint dies vénen a ser una cosa així com el cinc i mig per cent del
total d’un any, un percentatge que a priori pot semblar ridícul, però donat que són
els primers dies de l’any, adquireix una grandíssima importància, com ho fan els
primers dies de vida, en la vida d’una vida.
De cap d’any a Reis, seria, a aquesta vida, l’alletament. Fixem-nos, doncs, com
poden arribar a ésser d’importants. És per cap d’any que farcim de propòsits el nostre
tarannà, i era per cap d’any que, en temps passats, la plaça del Lleó i el Passeig,
passant per la plaça del Planell, s’omplia de gom a gom de firaires i marxants
en la Fira que aleshores se celebrava a vila. O sigui que, en temps pretèrits, més
miseriosos segurament que els actuals, amb aquest parent aparegut ara, anomenat
crisi, que s’asseu descaradament a taula de gairebé tota família, s’encetava l’exercici
i la seva activitat econòmica practicant l’art del mercadeig. I mentre això succeïa,
com a pronòstic d’un futur que vés a saber com es presentava, els Reis d’Orient,
amb el seu seguici de camells, patges i camàlics s’endevinaven creuant xino-xano
els Pirineus, més o menys com l’Anníbal l’any 218 a.C. quan se n’anava cap a Itàlia
amb trenta-vuit elefants i una pila de soldats a fer batalla. La comparació en la
transcendència del viatge, a part de les penúries, és que mentre uns se n’anaven
amb la mala baba que deu fer anar-se’n a la guerra, els altres s’acosten carregats
d’il·lusions i fent saltar cuquetes enjogassades en el ventre de tota la canalla.
D’aquesta manera aquests dies primerencs ben bé esdevenen una estrena
contínua, com ho són els d’una existència, perdurant fins que un altre fet la
substitueix. Aquesta és una circumstància que acostuma a passar en molts aspectes
de la vida, perquè vulguem o no, com en una cursa, anem fent etapes i etapes,
aconseguint fites i perdent-ne alguna pel camí, però essent tanmateix, la darrera, la
més important.
Així ens plantem al dia vint de gener, Sant Sebastià, que, donant compliment a
una promesa, enfilem a peu la Costa Blanca direcció a El Gos per a retre agraïment al
sant que va intercedir anys enllà, quan els antibiòtics i les vacunes no eren sinó una
infusió d’herbes remeieres, i el millor recurs per sanar el cos era el que assíduament
s’usava per a sanar l’ànima, o sigui la pregària i els vots, que mai no han estat de
franc pel que es veu. A aquest sant, el pobre, el van cosir els seus propis soldats
11,

12
amb no sé quantes sagetes, però, miraculosament, no va morir
d’aquest succés sinó que al cap d’uns anys, quan es presentà
novament a l’emperador per a retreure-li l’assetjament dels
cristians, aquest va ordenar-ne l’execució que, segons diuen,
va ser aixafant-li el crani amb un mall, no fos que amb els
dards passés el mateix de l’altra vegada.
L’Església, que té sants per a tot i per cada dia de l’any,
el va nomenar protector contra la pesta i, vet aquí que quan
aquesta va comparèixer per les nostres contrades fou a ell
que se li demanà la intercessió. Però l’Església és un pou de
confusions i contradiccions. Així s’escau que al pobre màrtir els
homosexuals l’han escollit com el seu sant patró però s’han
trobat un mur tan alt que arriba fins al cel i que els impedeix
poder-lo oficialitzar donat el rebuig de la seva condició sexual
per part de l’estament eclesiàstic i la seva interpretació de les
lleis divines. Aquest, però, seria un altre debat, el que sí és
cert, i això és el que interessa, és que les persones no podem
oblidar els deures contrets, que qui dóna rebre espera malgrat
que vagin canviant les maneres de fer-ho.
El diumenge següent al vint de gener, retornant de cantarli
els goigs al sant i d’haver endrapat coca i xocolata que
l’ajuntament paga per a satisfer el seu compromís amb l’heroi
de les epidèmies, es completa la festa a la plaça Planell i es
mata dos pardals d’un tret, ja que, aprofitant que al dissetè
dia del mes n’hi ha un altre, de sant, el qual any rere any
ens crea el dilema de si és dels rucs o dels paletes, i no
ho esbrinem fins que ens venen les butlletes d’una rifa i ens
diuen que és pel porquet de Sant Antoni. En altres èpoques
s’enlairaven globus de paper en forma de garrí per homenatjar,
no pas l’animal, sinó al sant que un dia el va guarir. Com a

mostra d’agraïment la bestiola el va seguir tota la vida com un
ca fidel i, donat l’amor que l’home sentia per les bestioletes, el
designaren patró de les de peu rodó i de les de companyia.
Podríem continuar esmentant sants, festes o esdeviments
relacionats amb la nostra vila, però l’encàrrec era parlar de
Cap d’any a Sant Sebastià i publicar-ho en aquest llibret de
Festa Major, una festa tan allunyada en el temps dels dies
que hem lletrat que, més d’un podrà pensar, i no seré jo qui
ho contradigui, que el Sant Crist se’ns pot ofendre o enutjar
per no parlar de la seva, de festa, de les seves virtuts i del zel
amb que protegeix la vila i llurs pobladors i, en canvi, ens hem
estès en la d’un màrtir, uns reis, un amant dels animalons
i un cabdill cartaginès entre d’altres pensades, que, com el
Tenorio, tenen el seu propi mes i el seu dia per a fer-ho.
Tot és festa, tanmateix, i si l’epístola ha servit per anar fent
boca ja ens podem donar per satisfet.
13,

14
EL RANXO

UN RANXO
per la FESTA MAJOR
Pere Pinós Vilalta
Per anar bé hauria de fer fred. I és que m’han encomanat un Ranxo per la Festa
Major. Pots comptar, que aquest setembre, com cada setembre, farà una calor de
mil dimonis i per fer un Carnaval, si vols quedar bé, hauria de fer fred. Però si no
en fa, potser tampoc no se sorprendrà ningú perquè amb la volubilitat que fem les
coses avui dia, no et cal estranyar de res: encara no deu fer ni mig any que vam
veure un Ranxo a l’abril.
Em sembla que hauríem de collar els rituals, procurar de mantenir-los tal com
els hem rebut. Vull dir que la festa del Ranxo, com totes les que volen ser genuïnes,
conté uns elements que la identifiquen i la defineixen i són els que són, els vivim,
els gaudim, els guardem en el record i no tornen fins l’any que ve. No cal barrejar-hi
res més, la tradició ja s’encarrega de tot, només cal respectar-la. Però potser no tinc
raó i ja deu estar bé que al Ranxo també hi arribin coses noves, que les successives
generacions hi anem afegint foteses o detalls. Bé deu ser cert allò de l’Heràclit que
tot flueix, que tot canvia, el que importa potser, al capdavall, és saber-ne mantenir
l’essència, encara que l’essència, si ho pensem bé, qui sap on para?
A mi, ja em disculpareu, el Ranxo m’agrada recordar-lo tal com el vaig conèixer,
amb la nostàlgia que s’arrapa en la certesa que qualsevol temps passat fou millor,
i la veritat és que mai no tornarem a ser tan joves com havíem estat.
Per veure’l tal com jo, us hauríeu d’enfilar a la meva vora, dalt del taulell que
teníem per vendre arengades, a tocar de l’entrada de la botiga de la plaça. Potser
també hi trobareu ma germana, mon pare recolzat i algun altre vailet, però no patiu
que us hi farem lloc, encara que la fusta grinyoli, hi cabrem tots i ens aguantarà.
En alguna paret de per allà, no em feu dir quina que no me’n recordo, hi penjarà
el cartell del corderet blanc amb el llaç vermell del Norit i en un altre pany el de
tintes ibérica. Nosaltres no ens direm res, només mirarem.
El nostre món s’estendrà per tot el que dóna el Planell: dels coberts a la pujada
del Portal Nou, de Casa la vila al carrer Major, de la capelleta de sant Antoni fins
a l’entrada de la carretera i del carreró de cal Joanilla al passatge Pinyolà. Al cel
de la plaça, el vent farà bellugar els serrells descolorits de paper groc i blau i, si
fa fred, no en tindrem.
15,

16
Desapercebut com s’oblida la permanència d’un costum, al
bell mig de la plaça, d’esquena la gentada, dins d’un jardinet
enquadrat de reixes baixes, hi romandrà alt i impàvid el monument
a la llum, envoltat per quatre bancs encarats a cada
punt cardinal. Al mig del parterre s’enlairarà un dau de pedra
rabassut que sosté encastada com un tatuatge la placa dels
25 años de paz, potser a Ponts no va donar per un monòlit.
Del punt més aixecat del dau, que fa un gest com una piràmide
escapçada, en sortirà aquell fanal tan alt que en dèiem
la farola. A dalt de tot, més amunt del cel, espiarà indulgent
la torratxa de teula vermellosa de la Caixa, i arreu hi lluirà,
tènue i cofoi, el sol tan agradable de febrer. Davant nostre
hi tindrem la munió dels capets de la gentada, la plaça serà
plena a vessar, per això ens hem enfilat dalt del taulell, per
veure-ho tot més bé.
Quan arribi l’hora, mai no fou al mateix punt, notarem que
el murmuri de la plaça canvia de to i els caps es giren. Des
de gairebé la boca del passatge Pinyolà, la gentada anirà fent
un carreró per on avançaran l’Agutzil i el Sereno, amb les espatlles
decantades pel pes de l’ansa. En arribar davant la taula,
amb compte perquè pesa i crema, deixaran la caldera al terra.
Només una caldera: el símbol de tot plegat. Ens n’arribarà la
fumera espessa i aquella olor bullida.
La taula serà llarga i estarà parada. Damunt les estovalles
de quadrets verds, les mateixes que feien servir al menjador
escolar del carrer de França, hi haurà un plat de porcellana
blanca amb el seu tovalló a la vora i una cullera per comensal,
dues soperes d’alumini perquè servir directe de la caldera no
fa fi i un parell o potser tres porrons de vi. Darrera la taula, de
cara la gentada, hi hauran arribat aquells senyors dels abrics
llargs, anomenats altrament les autoritats. Seriós, com imposa
l’ocasió, l’Alcalde adoptarà el posat que se sol fer servir per
presidir. De tant en tant, mentre esperen no sé què, potser que

mossèn Jaume beneeixi, el més assedegat aixecarà el porró i
xerricarà: els llavis tesos i estirats, gairebé amb la boca tancada,
només la mica d’obertura que permeti un orifici oscil·lant;
a la cara hi dibuixarà un gest estrambòtic i còmic però pràctic
per beure vi amb porró. Després prendrà el tovalló que fa
joc amb les tovalles i s’eixugarà la mica de rajolí morat, que
de sota del llavi, ha baixat com un riu i s’ha perdut en algun
confí de la barbeta. En acabat hi farà passar el tovalló per
eixugar-se, el gest voldrà ser dissimulat i íntim, després potser
somriurà amb complicitat, per si algú s’hi ha fixat.
Aleshores arribarà mossèn Jaume i la gent recularà per ferli
lloc. Mossèn Jaume sap què ha de fer, coneix el seu paper
i el lloc que li pertoca a l’escenari, de seguida se’n fa l’amo i
és que sap que tot plegat és teatre. Anirà abillat amb la sotana
de sempre, i l’estola li penjarà a banda i banda d’espatlla
d’una manera ritual i provisional. El Rector es mirarà la concurrència
com aquell que repassa si hi són tots. És el primer
actor que mira l’infinit i a cadascú, i se sap segur perquè davant
hi té el seu públic. A l’esguard hi posarà un riure petit i
condescendent, com el vell savi que perdona perquè ho entén
tot. Sense canviar cap facció, aixecarà el braç i aspergirà aigua
beneïda amb ganes, en el joc de canell hi notareu la perícia
d’un professional. Ruixarà a tort i a dret, beneirà primer tota la
parròquia i després el Ranxo. Seguidament es plantarà davant
la caldera i, a l’aire, farà el senyal de la Creu. Es girarà d’una
revolada i se’n tornarà a l’altra banda, a vora la presidència,
al seu lloc. Es llevarà l’estola perquè només l’ha de dur per
beneir, i, en passar-se-la per damunt del cap, mirarà les autoritats
amb un rictus de compromís entre inquisidor i complaent,
una mirada que no he entès mai. En aquest punt l’Alcalde dirà:
“Au, ja podem començar”.
Mossèn Jaume prendrà el plat, del plat en sortirà fum,
l’aixecarà fins gairebé a ran de boca i hi introduirà la cullera,
17,

18
les autoritats faran com ell i la gent anirà seguint tot el recorregut de l’acte: de
la cullera a la boca. La primera cullerada cremarà, per això la concurrència disculparà
aquella mica de xarrupamenta. Havent fet aquesta cullerada faran la segona,
aleshores es miraran els uns als altres i assentiran, no diran res només assentiran,
això voldrà dir que està bé de sal, que no hi falta ni hi sobra res, que tots els ingredients
han estat cuits en el seu punt, que ha sortit bo. No recordo si n’hi havia
cap que deixés el plat aturat a taula, suposo que no perquè el trajecte de la cullera
hauria estat molt llarg i carregat d’accidents. Per tant, tindrem els plats una mica
més amunt de l’alçada del pit i les respectives culleres que pugen i baixen, sense
cap concert que les coordini, del plat a la boca i de la boca al plat.
El posat voldrà representar que ho fan perquè els correspon de fer-ho, però a
mi sempre em va semblar que els agradava, que s’hi delitaven. El moment del tast
s’escau passat el migdia i cal considerar l’estona que els separava de l’esmorzar, és
comprensible. L’afany i el gest de satisfacció que els haurà arribat a la cara, diran
que el troben bo. Només Mossèn Jaume i algun altre d’agosarat repetiran. I pots
comptar que els altres es quedaran amb les ganes. I la gentada que fa de públic,
com ha estat sempre i com ha de ser, s’ho mirarà.
En el repartiment d’actors, hauran acompanyat Mossèn Jaume les autoritats, és
clar: El senyor Alcalde que era el senyor Maig, quin nom més bonic; el President
de la Diputació, de Vilanova; el caporal de la guàrdia civil que es deia el cabo i no
era pas de Ponts; el senyor Joan de cal Salvia que no recordo si era a la taula o
voltava a fer retrats; el senyor Marcos que era el mestre; els regidors i algun any,
fins i tot, hi convidaven el Governador, deu o dotze, quinze a molt estirar, però
comptats (Ara, d’uns anys cap aquí, com que la casa deu voler semblar gran o no
deuen saber dir que no, aquella taula s’ha allargat tant que se n’hi ha hagut d’afegir
dues més, una per banda, i no sé si s’hi entra convidat o hi fa cap qui vol. Amb
tantes autoritats on anirem a parar! Potser s’hauria de triar, i exigir una invitació
rigorosa. Tanta gent darrere fa de llepa. He vist vora la presidència gent que no he
sabut mai què hi feia, ni què representava: la dona de no sé qui, canalla, acompanyants
de càrrecs forasters, polítics sense càrrec, cops de colze i tota la comèdia. I
què me’n dieu dels que quan han fet, freguen el plat amb un tovalló de paper i se
l’enduen? Una mica de respecte, si us plau! A la taula de les autoritats només hi
hauria d’haver l’Alcalde amb la vara, tots els regidors -els que tenen banda l’han de

dur-, el Rector de la parròquia vestit de capellà i, si li vaga, té el goig i ens vol fer
l’honor, s’hi convida el President de la Generalitat, en lloc seu només hi acceptarem
un Conseller o un càrrec d’aquells tan alts del govern català, i prou. Tanta gent
ho desmereix, tot plegat perd prestigi. La taula de les autoritats hauria de lluir, a
l’escenari hi ha d’haver capteniment, elegància i només els actors i els papers que
digui el guió, un guió que encara està per escriure, és clar. Però pocs i bons).
Havent feta la benedicció i el tast de les autoritats doncs, arribarà l’hora de la
gent al Muro. Per això baixarem del taulell on ens hem enfilat i canviarem d’escenari.
Entre el Catalunya i cal Remiro s’estendrà, recta, longitudinal, severa i fosca la filera
de calderes damunt la línia de foguera. Pel mig aire d’aquell entorn s’enlairarà
la fumera i hi planarà suspès, entre les coses i la gent, aquell baf que fa veure el
món puntejat de megapíxel. Es descompondran els colors de la gentada i emergirà
el moviment màgic del tragí dels ajudants que remenen, atien el foc, reserven olles
per amics, parents o restaurants, suen i van d’un lloc cap un altre amb aquell pas
que solen adoptar els que creuen que se’ls ha girat feina. Allà el primer actor, l’amo,
serà el Bravo, el cuiner amb bata blanca, que tasta i mana, i també hi serem nosaltres,
que som el públic, el poble que espera i, de moment, mira.
Els pontsicans i els visitadors, ens abocarem a l’espectacle, al gran teatre que
és el Ranxo, i ningú no farà cua perquè no n’hem feta mai, desgraciat el dia que a
algun regidor il·luminat se li acudeixi de fer-nos-en fer. El cas és que allà, difuminats
pel baf de les calderes, romandrem premuts, més units, més iguals i més pontsicans
que mai. Els ulls guaitaran els tràfecs de l’altra banda, l’escalfor i el bull del brou.
Les mans servaran una senalla amb l’olla a dins, perquè es porta millor i ningú no
n’ha de fer res. Esperarem el torn, que sempre ha estat a l’arbitri del criteri del
repartidor. Seguint amb una mirada impacient, de desfici dissimulat i amb el just i
callat sentiment de potser ja em toca, atendrem que algú ens vegi, que el Càndido,
l’Agutzil, el Sereno o el Joanilla, mirin amb complicitat els nostres ulls. Serà el
senyal que haurà arribat l’hora de passar l’olla a l’altra banda. Però per anar bé,
hauria de fer fred.
19,

20
SETMANA SANTA
ELS ARMATS
ELS ARMATS
LES CARAMELLES

ARMATS I CARAMELLES
en el costumari
popular pontsicà
Mn. Jaume Mayoral
Dos dels elements més tradicionals de la nostra Setmana Santa, on lo religiós i
lo tradicional es fonen per donar un sentit de poble i d’arrelament a la terra i a
Ponts, són els armats i les caramelles.
Ja en el llibre del Dr. Montanyà de l’any 1906 ens parla dels armats “desde pocs
anys ençà s’ha tingut el bon acort de fer asisistir á les professons de Setmana Santa
els armats, que donen á aquelles funcions religioses animació i magestat”. I malgrat
les dificultats, i gràcies a la constància i la bona “tossuderia” d’un grup de veïns,
no han faltat mai aquest grupet de joves que amb el seu pas i el so de les llances
picant al terra, sent l’únic so d’una veritable i participada processó del silenci. Una
recomanació, poder gaudir de les fotografies d’època en les quals podem veure una
veritable secció d’armats de totes les edats, que amb la seva presència donaven
aquell embolcall popular i familiar a les solemnes processons de la Setmana Santa,
d’aquells temps d’antuvi. Al voltant dels armats tot un seguit de gent que fan
possible poder reviure el sentit popular amb les escenes del Via Crucis.
I tot moment de dolor i de silenci té el seu contrapunt i aquest el donen les
caramelles, que tres dies després del Divendres Sant, el dia de Pasqua ressonen per
tot el poble, els i les cantaires omplen molts racons entranyables de la vila amb els
seus cants pasquals i joiosos, una moguda que fa que ben abillats amb els vestits
tradicionals i amb un bon repartiment musical, recorren els carrers i les places del
poble anunciant aquest sentit joiós de la Pasqua. Els cantaires ben vestits, on no
hi pot faltar la barretina i una bona faixa ben posada al voltant dels pantalons, i
a la immensa i pensant ballesta que es desplega per arribar fins als balcó més alt
per poder recollir els donatius de la gent. Tots els caramellaires van a missa per
donar gràcies de moltes coses i demanar-ne moltes més, i ara encara amb més
sentit davant la crisis que estan vivint moltes de les nostres famílies. I al migdia la
baixada del corder des del balcó de l’ajuntament, el darrer acte del matí, un corder
ben lligat i que sense patiments arriba fins als cantaires. La plaça Planell plena i les
darrers cançons i músiques ressonant entre la gentada que hi ha.
Nota: Si això encara es fa és gràcies a la feina que any darrera any, amb penes i
dificultats, fan un grupet de gent i jovent al poble, i a vosaltres gràcies i a la resta
que estimeu les coses del poble, mirem de col·laborar-hi, només així no es perdrà i
sentirem el soroll sec de les llances xocant al terra dels nostres carrers i escoltarem
les cançons pasquals de les nostres caramelles i continuarem fent país i terra !!!
21,

22
RECULL DE TV3

Quan Ponts
es va fer DIVENDRES
Jordi París i Domingo
Escarxofada al sofà, amb el cul que li havia anat relliscant cap avall, una persona
qualsevol mirava la televisió mentre esperava que el seu estómac país el dinar. La
Riera ja s’havia acabat, la seva ment havia navegat per la publicitat i ara començava
El Divendres a TV3. Quina ciutat visitava l’Espartac aquella setmana? Ponts. Ponts?
En efecte, la gent que no era del poble, què devia pensar de Ponts? Quina
imatge se’n va fer amb els programes? Era justa o infidel? Ells no podien jutjar-ho
fins que no visitessin el poble. En qualsevol cas, la persona que mirava el Divendres,
havent vist tots els programes, va pensar que Ponts devia ser més o menys així:
Ponts era la porta d’entrada i sortida del Pirineu, la confluència dels camins,
poble de parada i fonda, centre gastronòmic. Si per casualitats de la vida t’hi
aturaves i decidies estar-t’hi, podies deixar-te endur pel nucli antic, l’església amb el
seu retaule, el museu d’armes i motos antigues, El Bosquet i les curses de motos,
visitar la col·legiata de Sant Pere, el Parc del Segre, o realitzar excursions per la Vall
de Rialb, l’embassament de Rialb i les Serres d’Aubenç i de Turp. A més, hi havia
algunes dates assenyalades al calendari, com la Festa del Roser o “Lo Ranxo”. I
la gent gran semblava força simpàtica i el mossèn actuava, fins i tot, com a guia
turístic.
Ben bé es podria dir que tots els camins menen a Ponts. A Barcelona ja he tingut
unes quantes sorpreses quan la gent, endevinant el meu accent, em preguntaven
“D’on ets tu?” i jo els responia “De Ponts, un poble de Lleida”. Quina sorpresa, la
meva, quan sentia: “Ah, Ponts! Jo quan vaig a esquiar sempre paro a una pastisseria
que hi ha a comprar esmorzar”; o: “Caram, Ponts. Nosaltres al baixar d’Andorra
sempre parem en un restaurant a fer un mos. En un hi fan el millor pa en tomàquet
que he menjat mai”.
Al final, aquella persona que mirava la tele, qui sap perquè, potser perquè li va
semblar que podia ser enriquidor veure un lloc recòndit i petit com aquell, potser
perquè imaginava descobrir un tresor amagat en els paisatges que encara no havien
estat gastats per les mirades humanes, va decidir d’anar a treure el cap a Ponts
per la Festa Major. Després d’entrar a La Sala i contemplar-la admirat, es va dirigir
cap a la barra i, mentre demanava un beure, va recordar somrient aquella cançó
cantada per aquelles dones tan animades del poble: “No en volem cap que no
sigui borratxo/No en volem cap que no estigui ben gat/A la fonda que’nirem venga
cigarros venga cigarros/A la fonda que’nirem venga cigarros i aiguardent”.
23,

24
1 DE MAIG

EL PRIMER DIA DE Maig
Intentar explicar en poques paraules el que significa la festa del primer de maig per a
un pontsicà d’adopció com jo, resulta ser alhora un repte i un plaer per la mateixa raó.
La mirada d’una persona que no ha nascut a Ponts, que no hi ha passat ni la infància
ni l’adolescència, vull dir, sense aquella profunda sensació de pertinença que et proporcionen
els amics de l’escola o els jocs del carrer, no sempre és la mateixa d’aquell que
ha mamat el flaire del fum de les estufes de llenya del carrer de Vilanova o la frescor de
l’horta i de l’aigua del Segre amb els seus companys de classe de primària i en aquesta
mancança hi resideix el repte i el plaer.
Així doncs, què significa per a mi aquesta festa de l’1 de maig?
Tal com jo ho veig, poques celebracions estan tan integrades com aquesta en la cultura
i en les tradicions de Ponts. En pocs anys la festa s’ha consolidat i allò que va començar
com un acte reivindicatiu ha acabat com una expressió festiva i lúdica.
Encara recordo que vaig assistir admirat al meu primer aplec a finals dels anys 70 i
en la meva percepció de foraster hi vaig veure, hi vaig sentir la força de la voluntat dels
pontsicans i pontsicanes i, més de trenta anys després, encara la sento, això sí, ara també
més meva.
L’esforç i el treball constant dels voluntaris juntament amb el suport incondicional de la
gent de Ponts i de les institucions han cristal·litzat en la meravella de la Col·legiata de St.
Pere i la festa que ens aplega anualment als seus voltants demostra que tant la col·legiata
com la bellesa domesticada de l’entorn són part del caràcter pontsicà.
Ara ho vivim com una festa de retrobament de famílies i d’amics però cada vegada que
em miro el campanar em ve al pensament que soc allí gràcies als que hi han treballat i
també penso que hauríem de posar el mateix esforç en conservar tant el monument com
la festa per tal de perpetuar aquesta comunió entre el passat i el present .
En la festa actual hi veig alegria, també un bon moment per relacionar-nos en un ambient
relaxat i sobre tot moltes ganes de passar un bon dia amb la família o els amics i
això m’agrada.
Crec que és una festa amb una curta tradició però amb un llarg futur.
Així ho desitjo.
Bona Festa Major!
Ramon Fort Sans
25,

26
EL ROSER I CORPUS

SOBRE ELS ORÍGENS
de la FESTA DEL
ROSER DE PONTS
Manuel Gabriel i Forn
En la seva configuració actual, la festa del Roser de Ponts manté una continuïtat
i una puixança remarcables que fan que sigui una manifestació plena de valors, tan
en el sentit cívic i social-- amb el protagonisme excepcional de la mainada--com en
el de manteniment d’una tradició ancestral que no hem de deixar perdre. Permeteume,
per tant, que faci algunes disquisicions de caire antropològic i folklòric sobre
els origen d’aquesta festivitat a Ponts i a la resta de viles i ciutats de Catalunya on
encara se celebra.
Les festes maials i la festa del Roser:
La festa del Roser és una de les manifestacions més característiques de les
celebracions maials o festes del Roser de Maig i de la Santa Creu, que tenen el seu
origen en les antigues religions naturals de la vella Europa, degudament passades
pel sedàs pietós del catolicisme, les quals tenen la rosa com a símbol espiritual. Es
tracta d’unes festivitats que es commemoren --de manera conscient o inconscient--
des de temps molt reculats a totes les terres que envolten la Mediterrània. Des de
l’antiguitat, han estat celebracions cantades pels poetes clàssics romans : Virgili,
a les «Geòrgiques», Horaci, a les «Odes» i també Ovidi, quan ens descriu Flora i
les «floràlia», festivitats del món romà antic que se celebraven cada any entre els
mesos d’abril i maig.
A la vila de Ponts, la festa del “Quarto”, ressenyada detalladament pel Dr.
Montanyà a la seva “Topografia mèdica”, es duia a terme durant l’octava de la
festa del Corpus Christi i durava sis dies. Contenia nombrosos elements de caire
paganitzant que emparentaven les pietoses festes del Roser de maig i de la Santa
Creu amb els antics cultes en honor de la floració vegetal, com la plantada-- la
vigília de la diada del Corpus -- de l’arbre “maig”, a la plaça del Blat. Es tractava
d’un altívol pollancre portat de la vora del Segre, despullat del seu brancam i
guarnit, a la part de la capçana, amb flocs i cintes de colors, entorn del qual unes
rotllanes de balladors de totes les edats hi executaven-- en jornades successives--
un seguit de dances i contradances pròpies per a l’ocasió.
27,

28
I per tal de reafirmar la vocació floral d’aquestes festes, el Dr. Montanyà ressenya
que: “El dia següent (a la diada del Corpus) els vehins del barri primer acudien al
solemne Ofici en aquesta forma: se guarnien tres arcs ab flors, ramatge, flocs, etc.,
els quins eren portats per sis donselles luxosament vestides, ostentant e llurs caps
riallers l’airosa mantellina blanca; dessota de cada arc anaven tres casades, vestides
també ab llurs millors robes, i portant en llurs mans una llarga i apetitosa coca,
rublerta d’adornos i flors; acompanyaven, ademés, noyetes vestides de blanc, i ab
corones de verge, i vàries dones que portaven sobre’l cap artísics panés o ramells
de flors”. (1). Podria tractar-se, si més no, d’un cerimonial similar al que evoquen
els versos del poeta romà Ovidi: “Manifesta’t, mare de les flors, a qui cal honorar
amb alegres espectacles”.
Actualment, les mateixes processons del Corpus, amb els seus motius florals,
enramades i catifes, i els nens vestits de Primera Comunió fan coincidir gairebé en
el temps i en l’escenografia, les primitives cerimònies d’exaltació de la primavera i
les maies amb les actuals festivitats instituïdes per l’Església catòlica.
La institució de les majorales del Roser:
Les confraries del Roser -- la primera de les quals es diu que va ser fundada
a Barcelona cap a l’any 1222, al convent de Santa Caterina, eren associacions de
dones-- i també d’homes-- que tenien cura de la celebració de les festes de maig
o -- en versió cristianitzada -- de la Mare de Déu del Roser. En el seu darrer estadi
de pervivència --dins la màxima assimilació de les “festes de l’amor” (espiritual o
físic) que provenen dels antics rituals de l’època greco-romana en honor de la
deessa Afrodita/ Venus-- la festa del Roser de Maig es convertí en una pràctica
quasi mística benvista i autoritzada per l’Església. La consolidació definitiva li vingué
donada per la Contrareforma catòlica durant la segona meitat del segle XVI. L’avenç
de la devoció a la Mare de Déu del Roser i la creació de la majoria de les confraries
del Roser existents als Països Catalans va tenir lloc a partir de l’any 1571, en ocasió

de la victòria de les flotes cristianes contra l’imperi otomà a la batalla de Lepant,
per intercessió de la Mare de Déu del Roser.
Als Països Catalans, les confraries del Roser funcionaven com a associacions
religioses de culte al Rosari i eren constituïdes per 24 persones -- la vint-i-quatrena
-- i administrades per dos priors masculins : el paborde casat i l’eclesiàstic. Hi havia
un tercer prior que era fadrí i dues priores o majorales (una casada i una soltera)
que s’elegien per torns de rotació anual.
Des del segle XVII, si més no, per la diada del Roser, les majorales sortien
a cantar pels carrers i places de viles i ciutats al so d’un pandero (cançons de
pandero). Aquest instrument de percussió l’havia de fer sonar la majorala soltera --
una majorala encara verge, doncs -- per acompanyar les tonades que s’interpretaven
durant la plega d’aquella diada. Les majorales també solien cantar amb motiu de
batejos, bodes i llevants de taula en general. Per tal d’obsequiar a tots aquells
que es mostraven generosos, els priors que acompanyaven les majorales duien
un recipient de vidre de cinc brocs anomenat almorratxa plena d’aigua de roses
o aiguarosera, ornada de clavells i de cintes de seda acolorides, que espargien
sobre els que havien fet un donatiu. Per la feina de cantar i d’acompanyar la festa,
aquestes dones rebien un pagament en diners o en espècie, que havien de lliurar
als confrares administradors de la confraria del Roser, donat que el tarannà de
les societats rurals tradicionals no podia permetre que les dones poguessin exercir
professions artístiques si no era sota l’excusa o l’empara d’un cert pietisme religiós.
Totes aquestes activitats pseudo-religioses eren promogudes per la confraria, amb
el vist-i-plau de les autoritats eclesiàstiques, i generaven uns guanys en forma de
capital acumulat, el qual serviria per a sufragar la construcció de magnífics retaules
barrocs, dedicats a la Mare de Déu del Roser, com el que podem admirar a l’església
parroquial de Ponts, el qual podem datar entorn de l’any 1635 .
No podem deixar de notar la similitud existent entre les funcions festives que
exercien de les majorales del Roser de l’àmbit cultural català amb les “mayas” de
les festivitats del mes de maig de la resta de cultures de la península ibèrica, les
quals també tenien la comesa de recaptar fons per a organitzar-les. Les festes de
les joves “mayas” del costumari peninsular-- que podem trobar en moltes peces
literàries del Siglo de Oro espanyol-- i les expansions musicals de les majorales del
Roser podrien ser un mateix element de les celebracions parateatrals d’exaltació de
la bellesa i la joventut per mitjà de l’amor afrodisíac que inspira el mes de maig i
el sentit joiós i màgic que evoca l’esclat de la primavera.
(1) - “Topografia Mèdica de Pons i sa comarca”.- pàg. 191.
Nota:
L’autoria de les dues fotografies que acompanyen el text-- que s’han de datar
entre els anys 1953 i 1954-- és del fotògraf pontsicà Joan Calvet i Rosell.
29,

30
LO FESTETO

L’endemà
del FESTETO
SOFRE, Dimonis de Ponts
Gairebé no puc obrir els ulls. Els tinc enganxats amb lleganyes que se m’han
format després de dormir deu hores seguides, amb una calor... Quina hora deu ser?
Alguna hora de la tarda i és que ahir quan vaig arribar a casa ja havia sortit el sol.
M’estic fregant les orelles, que encara em ressonen a conseqüència de la quantitat
de decibels que van rebre ahir, entre els altaveus de la discomòbil i del grup que
tocava, les carretilles i els tambors de la percussió del correfoc…Tambors, això és
el que ressona dins el meu cap! Quin mal que em fa! Em sembla que em vaig passar
amb els cubates… M’alçaré del llit que ja va sent hora. Uf! Quina cremada que
tinc al turmell. És la marca de guerra del correfoc d’ahir. Encara recordo el primer
dia que vaig tirar foc. Quin munt de cremades em vaig fer i com les ensenyava,
tot orgullós, l’endemà. De sobte, he recordat aquella xiqueta tan maca que vaig
conèixer ahir ...com es deia, a sí, Clara... que bé estàvem tots dos darrera del poliesportiu
mirant com sortia el sol... (somriure difícil d’arrencar). No se si em trucarà...
vaig a enviar-li un missatge. Pip!Pip! Potser és ella. Ostres no, és el Xavier que em
recorda que avui hem d’anar a recollir tot el que queda de l’espectacle sofrero al
camp de futbol. Com pesaven aquells ferros que formaven la piràmide demoníaca
de l’espectacle, però que bé va quedar! Ahir la gent ens va aplaudir molt. No van
entendre el significat que tenia l’espectacle però crec que no l’enteníem ni els dimonis.
El castell de focs va ser espectacular, a mi em va fer caure la llagrimeta. I ara
que hi penso! Que se n’ha fet del meu barret de palla? Ah! Em sembla que se’l va
quedar aquell nen de Cal Pepito que després del castell encara donava tombs pel
concert del camp de futbol. Aquesta canalla sí que s’ho devien passar bé ahir a la
tarda: correfoc infantil, feta de l’escuma, taller demoníac... El correfoc infantil ha de
tenir una continuïtat perquè d’aquesta manera els infants se sentiran més propers
a la festa i quan siguin adolescents ja voldran començar a formar part del grup de
dimonis. Les noves generacions han de fer créixer Lo Festeto com lo que ja és, una
de les festes més importants del poble. Bé, després de tant divagar, més val que
vagi a prendre’m un ibuprofè, que mengi alguna cosa i marxi cap a desmuntar tot
el que queda, perquè a mi encara em queden uns quants Festetos per jubilar-me.
31,

LA FESTA MAJOR

El ball de rams que en
Miquel mai oblidarà
Conte de Festa Major
Jordi Vidal i Sordé
A la vila de Ponts, els habitants de la qual encara patien els darrers sospirs de
la dura postguerra que els tocà passar, el dia 25 d’agost de 1958, dos nois que
vorejaven els quinze anys, comentaven al Passeig (que llavors denominaven Paseo
de la Liberación), els darrers esdeveniments que havien succeït a la vila, asseguts
en un banc contigu a la Font del Nen del Cargol, la qual havia estat solemnement
inaugurada durant la Pasqua d’aquell any.
Començava a fosquejar quan el més espigat d’ambdós, en Miquel de ca la
Marina, inicià una conversa quan tot just s’havien encès les faroles de formigó que
hi havia en dit passeig.
- Josep, ahir van arribar els que van anar als campaments de la OJE a la
Pobleta de Bellveí. He vist ja al Rafael Morera i al Manuel Gabriel, que m’han dit que
s’ho passaren d’allò més bé, tot i que a aquest darrer se li acabaren els “quartos”
massa aviat. Es veu que hi ha una piscina espectacular i la veritat és que m’hagués
agradat anar-hi, però ja saps que a casa no em van deixar per la merda de les
notes.
- Si, a tu pels estudis i a mi pel cony de la política. A casa meva això dels
camaradas i de tot el que fa olor a Movimiento no en volen saber res. El que em
sap més greu però, no són els campaments que m’he perdut, sinó el fet de no
poder anar a l’estranger l’any vinent, durant el que hi haurà la possibilitat d’anar a
Suècia o Itàlia a través del Frente de Juventudes.
Veient les lamentacions del Josep, en Miquel canvià de tema, passant a parlar de
la Festa Major, que en aquells dies constituïa un dels principals temes de conversa
entre la jovenalla.
- Ja saps que venen “Els Verds” de Mataró, que ja han actuat aquí altres anys?
- Si, ja ho se... i també m’han dit que vindrà l’Espanyol a jugar contra el Ponts,
i que fan una exposició d’art al local del CNS. Ah, i els d’Acció Catòlica organitzen
una tómbola destinada a la parròquia, suposo que per ajudar a pagar les obres del
33,

34
nou Centre Catòlic que estan fent. Bé, això és el que em va
dir mossèn Jordi.
- Em fa l’efecte que la Festa Major d’enguany no serà res
de l’altre món però, ja veuràs com ens ho passarem bé.
- I és clar que si. I si al ball no suquem res, sempre tenim
el recurs de veure bones pel·lícules al Fideué.
Tot seguit, s’acomiadaren i se’n anaren cap a les seves
respectives cases. En Miquel, tot just passant pel pont que
hi havia damunt del Torrent a l’acabament del Passeig, sentí
la veu d’en Manuel, el seu pare, que venia de fer una llarga
jornada a la fàbrica Abella i Ginestà. Tot i la bona colla de
metres que separaven ambdós, aquest li preguntà:
- Què, noi, ja has anat a repàs de “mates”?
- Si, és clar.
I seguiren plegats travessant el Portalet i enfilant la
Carrerada, que és on residien... sense dirigir-se cap altre mot
fins arribar a casa.
Dies després, concretament el dia 13 de setembre, aquell
tàndem format pel Miquel i en Josep era a la plaça Planell
(llavors Plaza del Generalísimo), just davant de ca la Blàudia,
contemplant com muntaven el luxós envelat de la casa Rovira,
que pel que esbrinaren parlant amb un dels operaris, procedia
de Barcelona, on havia estat la seu dels actes lúdics de la
passada Festa Major de Gràcia.
Quan se’n cansaren de veure com anava pujant l’estructura
se’n anaren a prendre una grosella a l’Oasis, a la plaça
Sant Cristòfol, on tenia la parada l’Alsina Graells. Al cap d’un
estona de ser-hi, arribà el cotxe procedent de Barcelona, del
qual baixà una autèntica munió de viatgers, la majoria dels
quals, venien a celebrar la Festa Major de la vila. En Miquel
fixà la mirada en una noieta que el deixà embadalit. Era més
aviat baixeta i lluïa unes llargues trenes més negres que la
nit, mentre el vistós vestit que portava era d’un verd llampant
que feia joc amb els seus ulls veritablement impactants. Anava
acompanyada per un home i una dona, que presumptament
eren els seus pares.
En Miquel s’adreçà al Josep.
- Has vist aquella mossa del vestit verd?

- I tant que l’he vist!
- Que maca és... m’agrada força!
- Cony, i a mi! És com una nina.
Els dos adolescents s’estigueren una estona més en
aquell indret i tot seguit emprengueren camí cap a les seves
respectives llars.
El dia 14, festivitat del patró de la vila, després del solemne
ofici a l’església de Santa Maria, cap a migdia, es feu una ballada
de sardanes a la plaça del Lleó, i fou precisament allí on en
Miquel tornà a veure aquella noia que l’havia deixat bocabadat.
Anava acompanyada per tres noies autòctones de la població,
d’edats semblants a la seva, que contemplaven rialleres als
que ballaven sardanes, mentre xerraven pels descosits.
Al cap d’una estona la noia de les trenes se’n anà, i al Miquel
li mancà temps per adreçar-se a una de les l’acompanyaven,
que encara continuava en aquell indret.
- Joana, com estàs?
- Bé, i tu?
- Jo també. Has vist l’envelat? És guapo, oi?
- La veritat és que fa patxoca i com diria el meu pare,
sembla de casa bona.
- Ah, una cosa Joana... qui era aquella noia que venia amb
vosaltres?
- És l’Ester, de Granollers. S’està a cal Carulla. Crec que el
seu pare s’havia estat a Ponts abans de la guerra.
- Aniràs al ball avui?
- Si, és clar.
- Doncs ja ens veurem. A reveure.
A dos quarts de set, en Miquel fou un dels primers d’entrar
a l’envelat, on justament en aquella hora començava el ball
de tarda. Es posà al “palco”, llavors buit, que havien llogat
els seus pares, i durant una bona estona estigué contemplant
com arribava la gent. Els músics començaren a tocar i els més
atrevits sortiren a la pista.
Quan ja feia més de mitja hora que hi era, va veure
35,

36
complagut l’arribada de l’Ester, que anava precedida per les
mateixes noies del matí. Llavors, pensà en veu baixa...
- N’estava segur que vindria!
I li faltà temps per atansar-se dissimuladament al grupet de
poncelles que havien fet l’entrada triomfal al recinte. La Joana
el va veure, i com que el Miquel s’havia interessat per l’Ester
al matí, els presentà, adoptant aires d’amfitriona.
- Ester, et presento al Miquel... i Miquel, aquesta és l’Ester.
I si la setciències de la Joana s’hagués limitat a aquella
simple presentació, en Miquel li ho hagués agraït d’allò més,
però la Joana afegí...
- Bé, aquest és un gran esportista però no té els pares
massa contents degut a les notes que treu.
L’Ester no feu cap comentari, només respongué amb un
somriure rient-li la gracieta. En Miquel, encara desconcertat,
va quedar mut i no trigà gaire en allunyar-se del grup, pensant.
- Per què ho havia de dir això, la punyetera?
Aquell comentari havia estat un cop baix pel Miquel, que
–interiorment– li estava maleint els ossos a la Joana, mentre
donava per fet que la coneixença de l’Ester que ell pretenia,
se li havia posat molt costa amunt.
El dia 16 però, durant el ball de fi de festa, en Miquel
tornà a veure l’Ester, i armat de valor, s’adreçà a la noia i li
preguntà si volia ballar amb ell. Temia que li donés carabassa,
però l’Ester assentí a la seva petició amb un escarit si, que em
Miquel pràcticament només intuí, ja que la noia el pronuncià
amb un fil de veu gairebé imperceptible.
Durant el primer ball que feren intercanviaren ben poques
paraules... segurament degut a que el pasdoble “Islas Canarias”
que interpretaven els músics no convidava massa a la xerrameca,
i ambdós balladors estaven més pendents de marcar bé el pas
i d’esquivar les parelles que tenien properes. L’Ester però, fent
us d’un comentari que recordava haver sentit a casa, li digué
al Miquel:
- Sabies que aquesta peça la va compondre un català?
- És la primera notícia.

Tot seguit començà una sessió de balls lents i llavors la
conversa entre ambdós començà a fruir. Parlaren dels estudis,
de com passaven les hores de lleure a Granollers i a Ponts,
dels cantants que els agradaven i d’una bona colla de temes
més. Després, es tornà a fer el silenci, i mentre sonaven els
compassos de “Camino Verde” les galtes d’ambdós es fregaren
per primera vegada. I que allò fou una sensació agradable
tant per l’un com per l’altre no n’hi ha cap dubte, ja que des
d’aquell moment seguiren, com aquell que diu, materialment
enganxats.
Mentre això passava, al “palco” dels pares del Miquel
s’esdevenia una conversa entre els cònjuges, que pràcticament
acabaven d’arribar a l’envelat:
- Josefina, això t’ho havia d’haver dit abans però t’ho dic
ara perquè ja m’he refet de la impressió... quan estava veient
el partit de futbol del Ponts contra l’Espanyol m’he trobat amb
el meu germà Pere. D’entrada he fet com si no el veiés però
només al cap d’un instant m’he adreçat a ell i l’he abraçat amb
cos i ànima. M’ha sortit de l’ànima... perquè tot i el que va
fer, continua essent el meu germà i l’estimo. La seva addicció
a la república tant se me’n fot... i qui sap si algun dia els ben
vistos seran els que la defensaren i no els que ens revelarem
contra ella. El cas és que no l’havia vist més des de l’any 36
i com comprendràs, tenia unes ganes boges de veure’l.
- A veure Manuel, jo no m’hi he volgut posar mai en
aquesta qüestió, però això que has fet avui fa molt temps que
ho hauries d’haver fet, i més, després de la mort del teu pare.
- És clar, et dono tota la raó. És veritat que el pare va
dir-li que no el volia veure mai més quan s’allistà voluntari
a les milícies antifeixistes, però això ja és aigua passada, i a
més, si els del Movimiento l’han deixat tornar és que no deu
haver-hi delictes de sang que puguin imputar-li. Bé, el cas és
que l’he convidat a dinar demà a casa. Es veu que el seu amic
Carulla el convidà a passar la Festa Major a casa seva, que
és on s’està amb la seva companya Ninette, a qui m’ha dit va
conèixer a Argelers durant el decurs del seu captiveri al camp
de concentració. Em fa l’efecte que no estan casats però tenen
una filla, l’Ester, a qui tampoc coneixem.
- Però demà no anàvem al canal amb els amics?
37,

38
- Si noia, però després del que ha passat, he pensat que fer un dinar a casa
amb ells és el que tocava.
- Tens raó, ja els ho diré jo als amics que no hi anem.
Mentre tant, el cantant de l’orquestra “Els Verds” anunciava que tot seguit tindria
lloc el ball de rams i convidava a tots els homes a adquirir la flor per lliurar a les
seves respectives parelles.
En Miquel fou el primer en comprar-la i amb ella a la ma, retornà amb pas ferm
i decidit fins retrobar l’Ester. I sense dir-li res, li lliurà, obsequiant-la, això si, amb
un ampli somriure.
El ball de rams començà i després d’un parèntesi sense parlar-se, en Miquel
s’apropà a l’orella de l’Ester, dient-li:
- M’agrades molt i ets la noia en la que sempre havia somiat.
L’Ester, visiblement torbada es quedà uns segons mirant fixament els ulls d’en
Miquel. Llavors li respongué sense cap timidesa:
- Miquel, jo tinc un sentiment semblant al teu.
Tot seguit, seguiren ballant sense parar-ne ni un fins que s’acabà aquell sarau,
acomiadant-se amb un innocent petó a la galta, no sense abans haver-se intercanviat
les adreces respectives i prometent-se mútuament que s’escriurien.
L’endemà, mentre molts pontsicans, seguint la tradició, feien els preparatius per
tal de desplaçar-se a la capçalera del canal d’Urgell com a comiat de la Festa
Major, l’Ester i els seus pares enfilaren el carrer de la Carrerada per anar a ca
la Marina, on estaven convidats. Quan gairebé eren a punt d’arribar-hi, el cap de
família es deturà, i adreçant-se a la Ninette i l’Ester, i assenyalant el mur de la
façana d’una d’aquelles cases, els digué:
- Mireu, justament fou aquí per on les tropes carlines entraren a la vila l’any
1839.

No hi afegí res més perquè aquell episodi de la història local ja el coneixien prou
ambdues gràcies a les explicacions que ja els havia donat en més d’una ocasió. Uns
metres després, arribaren just davant la porta de ca la Marina, que era oberta de
bat a bat, i on els esperava el germà dén Pere, que tot just en veure’ls, exclamà:
- Pere, Ninette i Ester... sigueu benvinguts! Aquesta és casa vostra, tot i que algú,
que per cert ja no hi és, hagués impedit que hi entréssiu.
Tot seguit en Manuel intercanvià sentits petons amb les dues femelles i s’abraçà
fortament amb el seu germà pròdig, talment com si encara no s’haguessin vist
abans. Pujaren tots plegats per les empinades escales de l’immoble fins arribar al
primer pis, en el rebedor del qual els esperaven impacients la Josefina i el Miquel.
Aquest, en veure l’Ester dins el grup, va canviar el somriure dels seus llavis sense
poder evitar que el seu rostre es transformés d’immediat i reflectís un total desencís
per la seva presència... ni més ni menys perquè constatava que l’Ester era la filla
dels seus tiets que llavors descobria, la qual cosa, inevitablement, el convertia en
cosí germà de qui l’havia enlluernat durant aquella inesborrable Festa Major.
39,

40
LA PUBLICITAT

teràpies manuals
c/ Dr. Fleming, 53 1r 2a 25740 PONTS
Mòbil 646 47 72 08
MARCHSL MARBRES
MARBRES i GRANITS
Pol. Ind. parcel·la, 2
25740 PONTS (Lleida)
Ofi cina: Tel./Fax 973 460 134
massatge terapèutic
massatge esportiu
drenatge limfàtic
refl exologia podal
tractaments facials i corporals
tractaments amb cavitació
pressoteràpia
manicura i pedicura
depilació
maquillatge
nutrició i dietètica

FORN DE PA I PASTISSERIA
ELABORACIÓ PRÒPIA
Ctra. de La Seu d’Urgell, 13 25740 PONTS Tel. 973 46 02 37
Xamfrà
de Ponts Antiga Casa Lisa
973 46 00 68 – 635 71 76 85
Us desitja una Bona Festa Major!
Nova zona chill-out
Menjar pa
és menjar sa

Ctra. Seu, 30
PONTS
Tel. 973 46 00 06
US DESITGEM BONA
FESTA MAJOR!
Pubill
Assessoria, assegurances, autoescola
Av. Alt Urgell, 11
OLIANA
Tel. 973 46 31 32
PENSIÓ - BAR
Cadí
RUTA BARCELONA - ANDORRA
SERVEI ESMERAT - MENJARS CASOLANS
Ctra. Seu d’Urgell, 39 - Telèfon 973 46 00 02 25740 PONTS (Lleida)
MÀQUINA D’AIGUA A PRESSIÓ
Neteja - Façanes - Toldos
Desembós de canonades
Cornel Parjolea
Av. de l’Esport, 14 25740 PONTS (Lleida)
Tel. 666 62 29 72

Prat Ctra.
AV. DEL PASSEIG, 10
25740 PONTS (Lleida)
Tel. i Fax. 973 46 00 39
Antiga Casa Tambó
fundada el 1870
Alimentació i xarcuteria
de Lleida, 12 25740 Ponts (Lleida) Tel. 973 46 01 79
L’ESTANC
Joaquim i Mireia
LLIBRERIA
TABACS
PAPERERIA
OBJECTES DE REGAL
FOTOCÒPIES B/N - COLOR
ENQUADERNATS

AUTO PONTS
Ctra. de Calaf, s/n 25740 PONTS (Lleida)
Tel. 973 46 00 34 – 696 61 87 82
Tel. vendes: Jordi 679 85 98 99
Bona
Festa
Tecnologia i Regs
Jardineria
mancomunitat
de serveis
del
mig segre
Major M S
Plaça Planell, 5 25740 Ponts
REPARACIÓ I MANTENIMENT DE VEHICLES
VENDA DE VEHICLES NOUS, SEMINOUS, KM 0, DEMO
FINANÇAMENT DE VEHICLES
VENDA DE RECANVIS I ACCESSORIS EN GENERAL
ELS MILLORS VEHICLES ALS MILLORS PREUS
INSTAL·LACIÓ DE GESPA DECORATIVA ARTIFICIAL
Construcció de jardins i espais verds
BELLPUIG
Tels. 973 32 22 51 - 610 280 844
www.tecnoregs.com
tecnoregs@tecnoregs.com
Demani’ns
pressupost
sense compromís

GABINET DE SERVEIS, S.L.
Administració de Finques
Serveis Financers
Gestoria Assegurances
Laboral Fiscal Comptable
Av. Passeig, 12 25740 PONTS (Lleida) Tel. 973 460500 Fax 973 460555
blai@blai.com www.blai.com
BIATRANS, S.L.
TRANSPORTS I CIMENT
* MANTENIMENT PREVENTIU D’A.T. I B.T.
* INSTAL·LACIONS ELÈCT. D’A.T. I B.T. I CENTRES
TRASFORMADORS
* INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS
* INSTAL·LACIONS D’ENLLUMENAT PÚBLIC
BIATRANS, S.L.
Sant Julià, 1 25740 PONTS (Lleida)
Tel. 973 460500 Fax 973 460555
blai@blai.com www.blai.com
Ctra. Seu d’Urgell, C-13 Km. 9,5
Tef. 973 196 536 - Fax. 973 196 537
25660 ALCOLETGE
email: eme@emesl.com

C/ Sió, 18
973 39 03 66
AGRAMUNT
Peix i Marisc Ramon Cuñat, S.L.
Venda al major i al detall
C/ Major, 70 973 46 04 34 PONTS
RELLOTGERIA
FERNANDET
Maria Palou i Solans
RELLOTGERIA BIJUTERIA
PERFUMERIA OBJECTES DE REGAL
C/. VILANOVA, 1 Tel. 973 46 07 73 25740 PONTS (Lleida)
Carrosseries
Carrosseries Pujol us desitja una Bona Festa Major
www.carrpujol.com / info@carrpujol.com
Avda. Barcelona
973 47 06 80
OLIANA
Carrosseries, bolquets, grues, frigorífi cs, isotèrmics, plataformes
elevadores, contenidors, construccions metàl·liques i reparació de
carrosseries (mantenint el mateix format)
PONTS, tallers i ofi cines
Tel. 973 460 721 /973 460 546
Fax: 973460630
GOLMÉS, polígon Golparc,
C/ Europa parcel·la 53
Tel. 609365759 Fax: 973460630

IBERCAJA ELS DESITJA
BONES FESTES.
Ctra. Seu d’Urgell 78-80 25740 PONTS (LLeida)
Tel. 973 460 333 viladrich@millorsoft.es
www.abellana.cat
Abellana-Viladrich s.l. us desitja una bona Festa Major!

Carbòniques Escolà Bernaus
BEGUDES I ALIMENTACIÓ
C/ Joan Maragall, 3 25740 PONTS (LLEIDA) Tel./Fax 973 46 03 12
carboniquesescola@hotmail.com
Mercedes - Benz
Taller S. Vilalta, S.L.
Ctra. de Barcelona, s/n. 25740 PONTS (Lleida)
Tel. 973 46 03 55 Fax 973 46 04 81
ossal
onstruccions
Jordi Castilló Fité
Especialitzat en xalets d’alt standing
Rehabilitacions i reformes de vivendes rústiques i urbanes
Masia Castilló, s/n - 25746 Tossal (Lleida)
Tel. 647 995 295 - Fax 973 460 377 - constossal@gmail.com

CONSTRUCCIÓ I REPARACIÓ DE CARROSSERIES, BOLQUETS I GRUES
AUTO REMOLQUE SORRIBES, S.L.
Ctra. de la Seu d’Urgell, 110
25740 PONTS (Lleida)
Ctra. la Seu d’Urgell, 7
Plaça Sant Cristòfol, 4
TEL.: 973 46 00 75
Fax.: 973 46 21 45
MOLÍ D’OLI DE PONTS
«Ca l’Oliaire»
Telèfon 973 46 00 58
25740 PONTS

ARCOLL,S.L
Ctra.Seu d’Urgell, 98
25740.PONTS. Tel. 973 460 214 OFERTES EN
SERVEI DE
GRUA
MECÁNICA-
PLANXA I
PINTURA
VENDA
VEHICLES
NOUS I
D’OCASIÓ
PNEUMÀTICS
D’OCASIÓ
PLAQUES DE
MATRÍCULA
DISSENY INTERIOR MOBLES DE CUINA BANYS
NETEJA DE
TAPISSERIES
C/. Porta, 21 Tel. 973 46 09 89
Avda. Font de Valldans, 19 - Tel./Fax 973 46 11 42 25740 PONTS (Lleida)

Estació de servei
Ondina del Segre
GASOIL A DOMICILI
MÀNEGUES A PRESSIÓ
BOTIGA
Us desitja Bona Festa Major
PONT DE RENTAT
RENTAT DE CAMIONS
ASPIRADOR
Tel: 973 46 00 85 Fax: 973 46 00 00 ondina@ondinadelsegre.com
Plaça Sant Cristòfol, 1
25740 PONTS (Lleida)
Solans Joiers
Telèf. 973 46 10 02
Fax 973 46 10 04
Pl. Planell,15 Tel. 973 46 01 31
25740 Ponts (Lleida)
Us desitgem
Bona Festa
Major!

Al servei del poble des de l’any 1934
Ponts - 0084
Pl. Planell, 15
25740 PONTS
Venda i manteniment d’ordinadors
Instal·lació de centraletes de telefonia
Venda amb servei tècnic propi
de tot tipus d’aparells electrònics
i electrodomèstics
BAR - RESTAURANT
ELS BRAVOS
US DESITGEM
BONA FESTA MAJOR!
Ctra. Seu d’Urgell, 76 25740 PONTS Tel. 973 46 03 32
També li podem donar d’alta a
DIGITAL+
Ens poden trobar al núm. 44 de l’Avinguda del Passeig de Ponts,
al telèfon 973 46 09 88, o al mòbil 619 157 344
i ara, a més, a www.electronicajaume.com

ca la
Servei de Taxi
Lluís Arauz Solé
Tel. 973 46 02 92 Mòbil 609 30 59 82
MARGARIDA
ARGARIDA Des de 1931
Ctra de Lleida, 7 | 25740 PONTS (Lleida)
Tel. 973 46 05 48 | Mòbil 659 58 88 57
Dilluns tancat

PONTS · Plaça Planell, 14 · T. 973 460 631 - BARCELONA · C/Vilarós, 3-5 · T. 93 253 04 05 - REUS · C/Monterols,
15 · T. 977 34 30 29 - FIGUERES · C/Forn baix, 8 · T. 972 50 19 65 - VIC · C/de les Escales, 2 · T. 93 886 90 36 -
IGUALADA · C/Sta. Caterina, 37 · T. 93 804 92 80 - MANRESA · C/Àngel Guimerà, 45 · T. 93 872 65 88
VENDA I REPARACIÓ DE MOTOS, BICICLETES
ESPECIALITAT EN REPARACIÓ DE MOTOS D’ENDURO I CROS
Avda. Sant Jaume, 4 25740 PONTS (Lleida) Tel. i Fax 973 46 07 94

Us desitgem una bona Festa Major
Gili Vallès, sl C/ Sant Cristòfol, 12-14 baixos Ponts Tel. 973 462 144
PERRUQUERIA
Roser
Ctra. Lleida, 9 - Tel. 973 46 21 04 25740 PONTS
Avda. Font de Valldans, 51 Tel./Fax 973 462 091 25740 PONTS
ELECTRODOMÈSTICS
JARDINERIA
BRICOLATGE
MATERIAL ELÈCTRIC

BBVA us desitja molt bona Festa Major
Carretera de la Seu d’Urgell, 13 25740 PONTS Telèfon 973 46 01 25
Llibreria
NOVELL
Pintura i Decoració
ENRIC
Objectes de regal
NOVELL
Ctra. de la Seu d’Urgell, 1 Tel. 973 46 02 35 25740 PONTS (Lleida)
Piscines, s/n Tel. 973 46 10 28 609 22 34 26 25740 PONTS (Lleida)

MÀSCARA
PLAÇA PLANELL, 1 - 25740 PONTS TEL. 973 46 09 96

CONSTRUCCIONS
ROSALLA
ROSALL
CONSTRUCCIONS ROSALLA
Av. Generalitat, 21
25740 PONTS
Tel. 690 128 773 - 646 722 766

Ctra. de Calaf, s/n. Tel. 973 46 00 93 973 46 00 17
ESTHER
PERRUQUERIA
HOME & DONA
Tel. 973 46 01 58
Av. Generalitat, 4 - 25740 PONTS (Lleida)

Camí del Bosquet, s/n
Tel. 659 498 884
25740 PONTS (Lleida)
Josep Ramon
TREBALLS DE PALETA
Tel. 973 46 08 52 PONTS (Lleida)
Ctra. de Lleida, 26 3r Tels. 973 46 08 52 – 636 36 05 16 25740 PONTS (Lleida)
FLECA
PASTISSERIA
Major, 2 Tel. 973 47 60 18 SANAÜJA
Ctra. de Lleida, 1 Tel. 973 46 04 58 PONTS

ÒPTICA
CAPELLADES
Us desitja bona Festa Major
Ens trobareu a la Ctra. de La Seu d’Urgell, 10 Tel. 973 46 09 94
Catering Carnisseria
PONTS
BOUTIQUE
Mercè
producció artesanal
pròpia
Ctra. Seu d’Urgell, 8 25740 PONTS (Lleida)
C. Major, 66
Tel. i fax 973 461 084

ANNA RIBÓ I BARÓ
CTRA. DE LA SEU D’URGELL, 32
25740 PONTS
TEL. 973.460 952
Forn de Pa
J. SOLANS
Ctra. de la Seu d’Urgell, 22 Tel 973 46 02 12 25740 PONTS (Lleida)
CONSTRUPONS
S. COOP. S. LTDA.
Els desitja una molt bona Festa Major!
Pompeu Fabra, 13 Bis 25740 PONTS (Lleida)
Tel. 973 46 10 07 973 46 08 82

JOAN MASES i GRAELLS
Carrer Porta, 17 Tel. 973 46 20 08 25740 PONTS (Lleida)
Modes DAINA
MODA INFANTIL-JUVENIL
LLISTES DE NAIXEMENT
TOT EN PUERICULTURA
Carrer Sant Julià Tel. 973 46 09 05 25740 PONTS (Lleida)
Av. Font de Valldans, 9
25740 PONTS (LLEIDA)
Tel. 973 46 09 19.

dd
pg
david
puig
fl ors naturals
ornamentació
bodes
FLORS
BONA FESTA MAJOR 2012!
festes
corones
etc.
iris
Ctra. Lleida, 22 25740 PONTS Tels. 973 46 03 37 / 973 46 21 37 / 661 784 782
Hotel
Restaurant
Cafeteria
Ctra. de La Seu d’Urgell, a 600 mts. de Ponts
Tels. 973 46 00 19 / 973 46 01 00
25740 PONTS (Lleida)

MOTORAUTO S.A.
planxisteria i pintura
FITÉ
CONFECCIÓ
Ctra. Seu d’Urgell, 24 Tel. 973 46 03 43 25740 PONTS
SERVEI MULTIMARCA
Ctra. de La Seu d’Urgell, s/n. Tel. 973 46 02 04 PONTS
SERVEI OFICIAL

Bailèn 7, 2n. 2a. 08010 Barcelona Tel. 93 265 70 33 • Sant Llorenç 44 , 25280 Solsona Tel. 620 246 736
Francesc Macià 1, 25620 Tremp Tel. 659 838 398 • valeri@valericonsultors.net
Ho fem bo, molt bo.
suma
SUPERMERCATS
Pompeu Fabra, 7c - Tel 973 461 109 - PONTS
CANSALADERS ARTESANS
Ctra. de la Seu, 8
25740 PONTS
Tel. 973 46 00 64

Perruqueria Anna
Anna Piqué
Anna Solé
Fotodepilació Làser
Bronzejat de DHA (extracte de fruites)
PEDICURA MANICURA DEPILACIÓ
Plaça Planell, 15 25740 PONTS Tel. 973 46 03 69 Part. 973 46 11 13
Especialitats
Pedicura Manicura
Estètica Massatge
Ulls de poll Durícies
Sessions de solarium
Perruqueria i Perfumeria
MERSÒ
Novetat!!
Depilació làser
Rejuveniment de la pell
Tractament de l’acne
Pl. Anton Castellà, s/n. 25740 PONTS (Lleida) Tel. 973 46 02 54

CARNISSERIA
Rosita
Ctra. La Seu d’Urgell, 61
Tel. 973 462 080
25740 PONTS (Lleida)
CANSALADERIA
Ctra. Seu d’Urgell, 26 Tel 973 46 03 83 PONTS

Pl. Portalnou, 1
25740 Ponts
bugaderia
AMADA S.C.P.
RENTAT I TENYIT DE
TOT TIPUS DE PRENDES
Ctra. La Seu, 16 baixos Tel. 973 460 441 25740 PONTS (Lleida)
Transerra, s.l.
Seber Logístics, s.l.
Tels. +34 973 46 10 18 +34 973 46 08 18
Fax +34 973 46 10 99
C/. Gregal Pol. industrial 25740 PONTS (Lleida)
Telf/fax: 973 460 908
mòb: 608 531 738
Transport internacional
Especialistes en gran volum

Construccions
PONTANYÀ
Us desitja bona Festa Major
Tel. 973 46 01 04 - 973 46 22 04 PONTS
TALLER DE REPARACIÓ
CAL MOLES
Ctra. Seu d’Urgell, 14 - Tel. 973 46 07 49 PONTS
C/. Sant Miquel, s/n. Tel. 973 46 01 69 25740 PONTS (Lleida)

Bar
Hostal
Restaurant
✓ Reparació de vehicles de totes les marques
✓ Servei de mecànica, planxa i pintura
✓ Canvi de pneumàtics
Avgda. Passeig, 24 PONTS Tel. 973 46 07 38
J ardí
Av. Font de Valldans, 11 - PONTS - Tel. 973 460 831 - 973 460 116
restaurant ventureta
ctra. de la Seu d’Urgell, 2 25470 Ponts
(dimarts tancat)
something special for someone special
Tel. 973 46 03 45 / 630 806 255

Dibuix realitzat a partir d’una fotografi a de principis de segle commemorativa
de la inauguració de la línia Ponts - Barcelona de l’Alsina Graells.
CAFETERIA BAR RESTAURANT
Plaça Sant Cristòfol, 3 Tel. 973 46 10 16 25740 PONTS
Bar - Restaurant
Ca La Sofi a
Passeig Sant Cristòfol, 16 25740 PONTS (Lleida) Telèfon 973 46 20 48

ENERGIES RENOVABLES
PER A VIVENDES I GRANGES
SOLAR BIOMASSA GEOTÈRMIA
INSTAL·LACIONS RAMADERES
GRANGES CLAUS EN MÀ
Avda. Diputació, 10 Tel. 973 46 02 78 - PONTS (Lleida)
Av. Pompeu Fabra, s/n
(Cantonada C/. St. Jaume)
25740 PONTS (Lleida)
Tel. 609 72 68 76
Us desitja
bona Festa Major
MATERIALS CONSTRUCCIÓ, FERRETERIA I GRUES
Ctra, Calaf, s/n (polígon industrial) – 25740 PONTS
Tel. 973 46 02 55 – Fax 973 46 01 90

Ctra. de Lleida, núm 8 - PONTS
Pallet
Guarniments del vestit
i treballs per encàrrec
fets a mà
Moda

Servei 24 hores
4 cotxes al seu servei
Sortides en grup
Pressupostos
sense compromís
SAT LECSL
Mòbil
629 08 18 69
629 20 64 72
GASFREDLLUMAIGUACALEFACCIÓ
CLIMATITZACIÓTELECOMUNICACIONS
E N E R G I A R E N O V A B L E
magda regada
ADMINISTRACIÓ DE LOTERIA
Tel./Fax 973 46 03 20
Tel. 973 46 00 47
taxitorra@gmail.com
C/ Mossèn Celestí, 27, 1a
25740 PONTS (Lleida)
Joan Maragall, 11-13
25740 PONTS (Lleida)
Tel. 973 46 10 46 | Fax 973 46 08 44
Mòb. 619 78 25 54 | 619 78 26 38
satolec@mcgrup.net
Ctra. de la Seu d’Urgell, 11 Tel. 973 46 07 13 25740 PONTS (Lleida)

Serveis Agraris
Cal Cal Riera RieraS.L. S.L.
TRANSPORTS i
MOVIMENTS DE TERRA
Tel. 973 46 06 80
Mòbil 607 380 130
PONTS (Lleida)
CONSTRUCCIONS J. TORRENT
Jaume Torrent Bernaus
Ctra. de Calaf, 30, 2n
25740 PONTS (Lleida) Mòbil 619 013 754

C/ del Pont, s/n
25747 GUALTER
Baronia de Rialb, Lleida Tel. 973 46 20 38
Pellets de Fusta per a
calderes de Biomassa
ENERBIO
TOT UN VENTALL DE SERVEIS
LA BOTIGA - REGAL, MENATGE I FERRETERIA
INSTAL·LACIONS I REFORMES - FONTANERIA, GAS,
ELECTRICITAT - CALEFACCIÓ - AIRE CONDICIONAT
BON SERVEI I PRESSUPOSTOS
P. Planell, 4 Tel.: 973 46 09 35
Centre de recollida:
Ctra. de Calaf, km 1,3
25740 PONTS (Lleida)
Tel. 973 460 171

T’oferim classes:
Vivers Ponts
Centre de Jardineria
Bona Festa Major!
Ctra. de Gualter, Km. 0,3 PONTS
Tel. 660 208 756
d’idiomes: català, castellà, anglès, francès i alemany
de tècniques d’estudi
de repàs: matemàtiques, física, química, català, castellà, ...
preparació per a proves d’accés
preparació per a exàmens ofi cials (Junta Permanent de
Català, Universitat de Cambridge, Escola Ofi cial d’Idiomes,
Alliance Française...)
d’informàtica i mecanografi a (infants, joves i adults)
i també traduccions i correccions
Per a tots els nivells i edats: FORMACIÓ A EMPRESES:
Infantil
Primària
Secundària
Batxillerat
Adults
PERRUQUERIA PAQUITA
I ESTÈTICA SILVIA
de dilluns a dijous
C/. Agramunt, 1 baixos
divendres i dissabte
Ctra. Lleida, 5
100% Bonifi cable!
(idiomes, manipulador
d’aliments, protecció de
dades, informàtica...)
Carrer Tiurana, 2 1r
25740 Ponts
Tel/fax: 973 460 741
bona Festa Major
Depilacions
Massatges
Pedicures, Manicures
Refl exologia Podal
Solarium
Neteges de Cutis
Bronzejat amb sucre de canya
Depilació Làser
Tel. 973 46 01 85 – 660 98 15 87 – 650 00 60 11 – 25740 PONTS (Lleida)

C/ Sant Jaume, 6 bis
25740 PONTS (Lleida)
BONA FESTA MAJOR
LLOGUER DE
PLATAFORMES
ELEVADORES
Xavier Jou
David Serra
Mòbil 646 96 96 64
Mòbil 630 22 32 43

TINTORERIA
Assumpció
R. Sangrà Solsona
TAXI PLA
Plaça Planell, 3 Tel. 973 46 08 32 Mòbil 636 99 43 50 25740 PONTS (Lleida)
Jaume Gibal Castelló
ESTUDI D’ARQUITECTURA I URBANISME
PONTS - LLEIDA Tel: 626 53 44 53
Amb la col·laboració de
Plaça Anton Castellà Tel. 973 46 00 65 Ponts

SERVEI OFICIAL
Ctra. de Calaf, s/n. 25740 PONTS Tel. 973 46 10 68
edella de Cal Miró
Xavier: 629 240 739
Verònica: 629 285 069 www.vedelladecalmiro.cat
CALÇATS
BARÓ
CTRA. SEU D’URGELL, 19 Tel 973 46 04 49 25740 PONTS (Lleida)

FUNERÀRIA I TANATORI DE
Serveis per a particulars, companyies d’assegurances i mútues
SERVEI PERMANENT
Productes químics per a:
Col·legis
Hostaleria
Hospitals
Colectivitats
Residències
Food
ATENCIÓ AL CLIENT 973 75 05 13
Pol. Ind. Torrefarrera. C/ Ponent, 2
Plaça Església, s/n Tel. 973 46 11 14 PONTS
el Xalet
bar - cafeteria - restaurant
botiga - terrassa d’estiu
Us desitja bona Festa Major
A 1 km del centre del poble
Ctra. de Barcelona, s/n. Tel. 973 46 07 27. 25740 PONTS (Lleida)
I COMARCA
24 HORES 973 39 08 62
HIGIENE INSTITUCIONAL
Maquinària de neteja:
Aspiradors
Escombradores
Fregadores
Rotatives
Alta pressió
Neteja tapisseries
QUALITAT I PROFESSIONALITAT AL SEU SERVEI
www.derquim.com
25123 TORREFARRERA

Ctra. de Ponts, s/n
25748 CABANABONA
(Lleida)
TONI PAMPALONA S.L.
CONSTRUCCIONS
CONSTRUCCIÓ D’OBRA PÚBLICA
OBRA NOVA I REPARACIÓ EN GENERAL
Ramon Pampalona i Armengol
Joan Ramon Carabasa Fontanet
Hores convingudes: Tel. 680 354 142
Tel. 973 46 02 24
659 26 43 32
Fax 973 46 08 63
OSTEÒPATA
QUIROMASSATGISTA
TERAPEUTA MANUAL
Avgda. Font de Valldans, 45 25740 PONTS
Us desitja una feliç festa
Assessorament PCs portàtils
ordinadors de sobretaula impressores
Servei tècnic propi formació
consumibles programari comercial a mida
Ctra. Seu d’Urgell, 7 - 25740 Ponts (Lleida) Tel/Fax: 973 46 20 51 click_informatica@telefonica.net

TALLER CANES
JOAN PUJOL i ALET
Reparacions - Construccions:
Maquinària agrícola
Metàl·liques
Mecàniques
Manteniment i venda en general
Verge de Montserrat, 5 25740 PONTS Tel. 973 46 01 32 (taller) 973 46 03 65 (part.)
ASSEGURANCES ISIDRE
Av. Passeig, 66 Tel/Fax 973 46 09 95 Tel. 973 46 05 53
Fruites i Verdures
VILASECA
C/. Verge de Montserrat, 12 baixos 25740 PONTS (Lleida) Tel. 973 46 20 15 (Botiga) 973 46 01 60 (Particular)

www.aridsroma.com
fem tot tipus d’emmarcació
et donem assessorament i pressupost
C/ Carrerada, 1 25740 PONTS (Lleida) Tel. 973 46 10 42
Av. Dr. Garcia Teixidó, 114 25242 MIRALCAMP (Lleida) Tel. 973 60 17 33 Fax 973 60 06 12

Gestió i transport de piles, bateries, fl uorescents,
residus tèxtis i olis vegetals
Gestió i destrucció confi dencial de documents
PLANXISTERIA i PINTURA
Antoni Balagué
❁
Avinguda Passeig, 11 Tel. 973 46 00 95 25740 PONTS (Lleida)
Estanc
Fotografi a
Llibreria
Papereria
Quiosc
Edelweiss
Bona Festa Major
Objectes de regal
Articles de festa
Fotocòpies
Blanc i negre
color
Plastifi cats fi ns A-3
Av. Font de Valldans, 13 Tel. / Fax 973 46 10 41 25740 PONTS (Lleida)
Av. Passeig, 50 baixos
25740 Ponts (Lleida)
Tel. +34 973 46 07 92
e-mail: toner2000@toner2000.cat
www.toner2000.cat
Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
Agència de Residus de Catalunya

CENTRE MÈDIC ESTÈTIC
• Aprimaments
Dietes, infiltracions(mesoteràpia), carboxiteràpia...
• Tractament de les arrugues
“rellenos” amb àcid Hialurònic (llavis, entrecelles...)
• Tractaments facials
Mesoteràpia facial i vitamines
Toxina butolínica (“bótox”)
• Varius i berrugues
Tots aquests tractaments són duts a terme en el Centre de Quiromassatge i Estètica Glòria Rua (Ctra. La Seu d’Urgell, 17 baixos
tel. 973 460 167) per la Dra. Noemí Puig García (núm. col·legiada 27147) de l’Equip Mèdic System del Centre Mèdic Delfos).
Informa’t gratuïtament Centre mèdic estètic autoritzat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
QUIROMASSATGE I ESTÈTICA
• MASSATGES ( Terapèutics, relaxants, drenatge
limfàtic, post-part...)
• ESTÈTICA (Tractaments facials i corporals)
• MANICURES I PEDICURES
• BRONZEJAT AMB CANYA DE SUCRE
• SOLÀRIUM (RAig UVA)
Homologat per l’Institut Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya
I RECORDA, DES DEL 15 DE JULIOL TENIM PREUS ANTI-CRISI EN DEPILACIÓ AMB CERA
Ctra de la Seu d’Urgell, 17 Tel. 973 46 01 67
Pintats i Decorats
PINTATS VILLARTES, S. C. P.
Bona Festa Major
Carrer Major, 9, 2n Tel. 973 46 07 54 25740 PONTS (Lleida)

90
Agraïm a tots els establiments i professionals
que, amb els seus anuncis, han
col·laborat en fer possible la publicació
d’aquest llibre de Festa Major.

APROFITEM PER
ANUNCIAR-VOS...
91,

93,

94
FESTA DELS ESCACS CATALANS
La Federació Catalana d’Escacs i la secció de la Província de Lleida celebraran conjuntament
la gran Festa dels Escacs Catalans a la nostra contrada, Ponts.
• DISSABTE 29 DE SETEMBRE
Campionat de Catalunya de Partides Ràpides 5 minuts.
• DIUMENGE 30 DE SETEMBRE
Campionat per Equips de Partides Ràpides.
Celebració del dinar de la Festa dels Escacs Catalans.
Organitza Club d’Escacs Ponts. (Programes a part).
JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI
A CATALUNYA 2012
• 29 i 30 DE SETEMBRE
L’Ajuntament de Ponts, en col·laboració amb l’Associació d’Amics de Sant Pere
de Ponts, han organitzat aquestes jornades amb l’objectiu de promoure l’accés al
Patrimoni Cultural.
Es realitzaran visites guiades a la Col·legiata de Sant Pere i a la nova Sala Capitular,
recentment reconstruïda.
Les visites guiades es faran a les 12h del migdia. Caldrà concertar hora a les
Ofi cines del Patronat Municipal d’Iniciatives.

Des del Patronat Municipal d’Iniciatives de Ponts
i la Comissió de Festes volem expressar el nostre
agraïment a les entitats i associacions que,
amb la programació de les seves activitats, contribueixen
a que la nostra Festa Major sigui més
lluïda.
Així mateix, volem donar les gràcies a totes
aquelles persones que han col·laborat en
l’elaboració d’aquest llibre amb els seus articles.
95,

Bona Festa Major