L'Aixada 12 - Pradell de la Teixeta

Endevina
La solució la podeu buscar al proper butlletí.
Link d’accés a la Biblioteca Nacional de Catalunya: http://www.bnc.cat/
Les solucions a
l’Aixada 11
Cèlia Amorós Mas . Mar Amorós Mas . Berta Asens Moragas . Joan Banús Masdeu
Josep Cabré Just. Cristina Sanvisens Cabré. Xavier Vaqué Piñol .
Coordina l’Associació d’Excursionisme i Coneixença de l’Entorn de Pradell
NOTA : Si voleu rebre l’Aixada al vostre correu electrònic o patrocinar-la, envieu-nos la petició a laixada@yahoo.es
20
Les dites
Dites utilitzades a Pradell
- Arribar i moldre
- Cap geperut no es veu el gep
- Això són fi gues d'un altre paner
- Caure-hi de quatre potes
- Costar Poblet i Santes Creus
- On no n’hi ha, no en pot rajar
- Enfi lar-se per les parets
- Fer patxoca
- Fer volar coloms
- Ficar-se de peus a la galleda
- Fil per randa
- Gratar-se la butxaca
- Llançar la casa per la fi nestra
- Mai no plou a gust de tothom
- De mica en mica s’omple la pica
- De novembre enllà, agafa la
manta i no la deixis estar
- En un tancar i obrir d’ulls
- A cada bogada es perd un llençol
- Explicar un sopar de duro
- Gat escaldat, amb aigua tèbia en
té prou
- A bodes em convides
- Tanta roba, tan poc sabó i tan
neta que la volen
Editorial
- Enllestir de seguida
- Ningú es veu els seus defectes
- El que es diu fa canviar el que es
creia, o és diferent del que s'havia dit
abans
- Caure en un engany
- Costar molt
- No es pot esperar res, de qui res et pot
donar.
- Estar molt enfadat
- Fer goig, tenir bon aspecte
- Il.lusionar-se; ocupar-se de coses
inútils
- Dir o fer alguna cosa inconvenient
- Detalladament
- Desprendre diners, pagar
- Gastar molt, malgastar, dilapidar.
- A tothom no ens agrada les mateixes
coses
- Amb constància o a poc a poc es poden
aconseguir coses
- Cal abrigar-se a partir de novembre
- En un instant, en un espai de temps
imperceptible
- Es diu per Al.ludir a una successió de
desgràcies
- Explicar un fet de poca volada presentat
com a magnífi c; fanfarronada.
- Desconfi ança després d’una experiència
negativa
- Quan et fan una proposició molt agradable
Situacions on hi ha molta feina a fer, sense
grans mitjans i amb moltes exigències
4 2 8 7
2 4
8 5 2
3 7 6
6 3 4 7
9 2
5 1 3
8 5
3 8 4 9
Cal Serafí
9 2 6 5 4 3 1 8 7
7 1 3 8 9 2 4 6 5
8 4 5 7 6 1 2 9 3
5 7 1 4 3 6 9 2 8
3 9 8 2 1 7 5 4 6
4 6 2 9 5 8 3 7 1
2 5 7 3 8 9 6 1 4
6 3 9 1 7 4 8 5 2
1 8 4 6 2 5 7 3 9
Cost 1€
L’AIXADA 12
PRADELL, MARÇ 2013
EOOOO !!!! Ja tornem a estar aquí amb un número carregat de simbologia: el 12.
Ja portem tantes edicions com mesos té l’any i com signes del zodíac. En sànscrit el Sol
té dotze noms i en la cosmologia japonesa, el creador està assegut sobre dotze coixins.
Pel cristianisme aquest número signifi ca “elecció” ( els dotze apòstols, les dotze tribus
d’Israel, les dotze portes de Jerusalem, els dotze àngels, etc. no són numerus clausus,
sinó que conformen els escollits d’entre tots). El ous es compren per dotzenes, el dotze
és el nombre atòmic del magnesi, hi ha dotze hores de dia i dotze de nit, la bandera
europea té dotze estrelles i dotze són les tecles de funció al teclat de l’ordinador.....
L’exposició sobre el túnel als locals de la Societat
El túnel de l’Argentera, amb un sol
sentit de circulació i una longitud de
4.044 metres, va resoldre el problema
de connexió ferroviària entre la vall de
l’Ebre i el Camp de Tarragona.
Aquesta obra faraònica, duta a terme
durant el període de 1887 a 1890, va
ser dirigida per l’enginyer de camins
Eduard Maristany i Gibert i va donar
peu a la publicació d’un text (tot un
clàssic en la construcció de túnels) que
durant les darreres setmanes ha pogut
ser contemplada al local del Sindicat
del nostre poble. Es tracta del Túnel de
l’Argentera, tractat de construcció de
túnels de 1892.
El conjunt de l’obra està composta de
3 volums on es detalla tot el procediment
de perforació i construcció del túnel
i d’unes 200 làmines i fotografi es
que han permès als Pradellencs i molts
altres visitants de l’exposició de realitzar
un viatge a un fet rellevant de la
història del nostre poble.
Alguns ens hem deixat endur per les
xifres com els 41945.650,41 pessetes
en què es va pressupostar l’obra, altres
per l’avançada tecnologia que és va
utilitzar en aquella època com la construcció
de calderes de producció de vapor
i compressors d’aire, però el que
no ens ha passat per alt a ningú de nosaltres
ha estat la vesant més humana
que ha representat l’estació ferroviària de Pradell i la construcció d’aquest túnel. Per
això és important recordar el mig miler de treballadors que van fer d’aquest projecte
una realitat, els 31 accidents 14 dels quals van resultar mortals, la forta convulsió
per tots els pobles de la zona que van veure augmentada la seva població de forma
notable i posteriorment, durant el període de la Guerra Civil, la utilització de l’estació
i túnel artifi cial com hospital de campanya, la qual cosa explica l’existència de fosses
comunes prop d’aquesta zona.
1

Editorial Aquest número de l’Aixada arriba a
les vostres mans bastant més tard del que tots
hauríem volgut. La vida al poble no s’ha aturat
encara que no sortís L’AIXADA i s’han fet moltes
activitats que ara no podem encabir i mostrar
en l’espai limitat d’aquesta revista, tot i que per
compensar una mica, és un número amb més
pàgines que els anteriors. Trobareu algunes fotografi
es i/o reproduccions de cartells d’algunes
activitats, actes i celebracions del poble sense
fer-ne comentaris. Algunes les podeu trobar
amb més detall a la pàgina web de l’ajuntament.
Les festes nadalenques han portat, com cada
2
E l s 1 1 d e s e t e m b r e
L’11 de Setembre de 2010, Diada Nacional
de Catalunya, l’Associació excursionista de
la Baronia va convocar vilatans dels pobles
de Riudecanyes, Duesaigües i Pradell per
col·locar aquesta immensa estelada a
l’Enderrocada, a la Serra de Pradell.
És un acte de reafi rmar que som més que
mai defensors dels Països Catalans, que
estimem la nostra Terra, la seva llengua i
la seva cultura.
El de 2012 es va caracteritzar per la gran
manifestació que hi va haver a Barcelona,
que va marcar, possiblement, un nou
rumb en la idea de país...
Hi van acudir gent de totes les comarques
i pobles de Catalunya Els de Pradell
també hi èrem amb un grupet de més de
vint persones, entre els que hi vam anar
en l’autocar i els que s’hi van aincorporar
directament des de Barcelona.
Pensàvem fer una gran caminata per
Barcelona seguint la manifestació, pero
en prop de tres hores vam poder avançar
uns cent metres per la Gran Via, des de
la rambla de Catalunya fi ns el passeig de
Gràcia.
any el Caga Tió, el concert de Nadal a l’església,
la cantada de nadales dels Cantaires de Pradell
(aquest any molt ben acompanyats per la coral
de Marçà), arribades del patge reial i els Reis.
Dinars dels caçadors, sopars de Sant Joan, del
futbol- sala, la clotxa de l’11 de setembre, el de
dones per Santa Àgueda i algun altre que em
dec deixar, castanyada, etc.
Carnaval amb disfresses, ball i xocolata, cantada
de caramelles i concert de fi de curs per la
coral, festivals EVA, festes majors, recapta de
fons per la Marató de TV3, caminades i altres
activitats d’estiu.
L’onze de setembre de 2011 tornem a
pujar a la serra per recol.locar per terdera
vegada la senyera que algú o alguns
s’entesten a arrencar-la. Potser no esta
bé omplir la muntanya de coses alienes
a ella, com senyals, pals, plafons, etc...
La nostra única justifi cació és el desig
de deixar constància de QUI som i QUE
volem ser. Confi em en que algun dia puguem
anar a enretirar el que ara hem posat
perquè ja no sigui necessari reclamar
el reconeixement del nostre país i la seva
gent.
Jordi Foraster
Dubtes amb la llengua? El Servei Comarcal de Català us ajuda a resoldre’ls
l Servei Comarcal de Català del Prio-
Erat, ubicat a les dependències del Consell
Comarcal, depèn del Centre de Normalització
Lingüística de l’Àrea de Reus
Miquel Ventura i forma part de la xarxa
de serveis de català que el Consorci per
a la Normalització Lingüística (CPNL) té
distribuïts per tot Catalunya.
Amb la voluntat de promoure i preservar
l’ús de la llengua catalana a la nostra
comarca, s’ofereixen diferents serveis
perquè la població del nostre territori
pugui trobar suport a les seves necessitats
lingüístiques.Així, doncs, s’ofereix el
servei gratuït de revisió de textos breus,
d’informació sobre recursos lingüístics i
eines informàtiques en català, i proporciona
models de documents per a associacions
i empreses. Els textos per revisar
es poden fer arribar personalment, però
també per mitjà del correu electrònic o
del fax.
D’altra banda, el Servei Comarcal de Català
du a terme tasques de dinamització
per estendre l’ús del català en àmbits on
no hi és prou representat. Així, per exemple,
es poden dissenyar plans a mida per
a empreses i entitats que volen iniciar un
procés de normalització lingüística o incrementar
l’ús o la qualitat del català que
empren, i que poden comprendre des de
l’elaboració d’un informe d’anàlisi lingüística
i propostes de millora, a la utilització
del servei de revisió de textos, passant
per cursos de formació per adequar el nivell
de català dels seus membres a les
necessitats del lloc de treball.
Com a acció dinamitzadora per a la promoció
de la llengua catalana, es desenvolupa
el programa Voluntariat per la
llengua: si es disposa d’una hora a la setmana
i es vol ajudar persones que estan
aprenent català perquè tinguin més
oportunitats d’expressar-se en aquesta
llengua, es pot participar en aquest programa,
bé sigui a títol personal, bé sigui
com a activitat organitzada en el si d’una
entitat o empresa, o com a establiment
col·laborador.
I fi nalment, per millorar els coneixements
de català de la ciutadania el Servei
ofereix formació i autoformació mitjançant
cursos per aprendre a parlar el
català i per aprendre a usar-lo i escriure’l
correctament. Normalment s’ofereixen
cursos a distància del nivell Intermedi i de
sufi ciència, i presencials del nivell Bàsic.
Us convidem a consultar el web http://
www.cpnl.cat/xarxa/cnlreus per conèixer
més a fons les accions que duem a terme
i us animem a fer-vos seguidors nostres
per mitjà de les xarxes socials:
@CNLReus , CNL de l’Àrea de Reus
Miquel Ventura
Per a més informació podeu adreçar-vos
al Servei Comarcal de Català del Priorat,
pl. de la Quartera, 1 43730 Falset, o posar-vosen
contacte amb nosaltres a través
del tel. 977 83 19 83 o bé de l’adreça
electrònica priorat@cpnl.cat
El CPNL és un ens creat a partir de la voluntat
comuna de la Generalitat i de nombrosos
ajuntaments, consells comarcals i
diputacions, entre els quals, el Consell Comarcal
del Priorat, que va convertir-se en
ens consorciat l’any 1992, amb l’objectiu
de facilitar el coneixement i promoure l’ús
de la llengua pròpia de Catalunya en tots
els àmbits de la societat.
Amb aquestes jornades els organitzadors:
Plataforma en
defensa de la Terra Alta i Plataforma
del Priorat van aprofundir
el coneixement que tenim
del nostre model energètic, debatre
i refl exionar sobre on ens
agradaria arribar, i veure per on
podem començar a caminar.
Es van plantejar ponències i
taules rodones des de la perspectiva
acadèmica, professional
i de l’activisme social, per posar
en comú punts de vista i experiències
per marcar una línia de
treball.
Van ser dos dies amb gran concurrència
de participants i xerrades,
conferències, debats i taules
rodones de nivell molt alt.
Amb aquesta AIXADA
teniu els fulls informatius
FALCA,en els
que trobareu
informació
del Consorci
per a la normalització
del Català: actes, cursos,
activitats i altres
actuacions que es porten
a terme, que sens
dubte un poden ser
d’utilitat.
19

CAMINADA AL CAMÍ DE LES
MELITXES
Dia: Dissabte 5 de gener.
Hora de sortida: A les 10:00 h.
Lloc de sortida: A la plaça de l’església.
Hora d’arribada: Al voltant de les 14:00 h.
Distància: 10 km aprox.
Dificultat: Baixa.
Organitza: Associació d’excursionisme i protecció de l’entorn de Pradell de la Teixeta.
18
cartell, participants a la caminda i plànol del recorregut
Cartell de la caminada i grup de participants
Els cantaires de Pradell
Concert
de fi de
curs 2012
< Grallers
de Pradell
>
Exposició
de vestits
de núvia
ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA: JUNTS PER UN PAÍS DIGNE
Quan al febrer d'enguany un grup de gent del
Priorat ens trobàvem al Casal de Marçà per saber
què era això de l'Assemblea Nacional Catalana
(ANC), només els més somniadors donaven crèdit al
full de ruta per la independència que el Pere i la Roser
(gràcies!) s'esforçaven a fer-nos creïble.
Encara no deu mesos després, els fets els (ens)
van donant la raó. La societat catalana ha respost
en un in crescendo
continu les diferents
convocatòries de
l'Assemblea. Centenars
d'actes a l'estiu
estesos per tot el
territori, dins la Marxa
cap a la Independència,
que han
servit per presentar
l'ANC i escampar la
necessitat d'organitzar-nos per posar fi a la Catalunya
sotmesa als interessos espanyols. A tot arreu, la
sensació que ja n'hi ha prou, que és hora de mirar
pels nostres, d'interessos, comptant amb el potencial
humà, cultural i econòmic del país. Ni més, ni menys.
Recordem l'acte a Pradell de la Teixeta, al març,
amb què Priorat per la Independència - ANC vam
començar una ruta que ens ha portat a reunir en cada
poble les persones interessades, en comptem més de
600 en total, i que en el cas de Porrera i Poboleda han
constituït la seva pròpia assemblea local. En aquest
moments només al Priorat ja som més de 40 persones
compromeses amb l'Assemblea, prop de cent
cinquanta informats i connectats permanentment a
través d'un grup de correu electrònic, del web i del
bloc i més de 800 que segueixen el nostre perfi l del
Facebook.
Aquest moviment transversal, popular, de persones
individuals amb ideologies diverses, amb partit o
sense, coincidint tots que per assolir la independència
cal un poble organitzat, responsable, capaç de
fer compatible la ideologia pròpia amb la defensa de
l'interès comú de la nació, havia de servir de catalitzador
dels sentiments de la majoria del país. Així, l'11
de setembre, Barcelona va viure la manifestació més
multitudinària de la història sota un clam unànime:
Independència!, perquè Catalunya pugui esdevenir
un nou estat d'Europa. Del Priorat vam omplir fi ns a
sis autocars per ser-hi, en una mobilització realment
extraordinària.
Ara, les eleccions al Parlament acaben de refermar,
per si algú en dubtava, que a una immensa majoria
de catalans ens interessa decidir el futur del país, i que
ens hem concedit el permís nosaltres mateixos, amos
absoluts del nostre destí. L'opció de la independència
per construir l'estat pro-
pi
també s'ha manifestat
ma majoritària a les urnes,
cl clarament, per primera
ve vegada.
A l'Assemblea Nacional
co continuarem la feina uni-
tà tària, indispensable per
a
l'èxit d'una empresa, la
d' d'esdevenir lliures, que
exigirà determinació determinació, dispon disponibilitat i maduresa. Hem
iniciat un cicle de xerrades sota el nom genèric Diàlegs
per al nou estat català; arribarem als pobles del Priorat
que encara no han organitzat la presentació (només
en queden quatre), i demanarem que tots els ajuntaments
s'impliquin en el procés, com han fet els 13
que ja són membres de l'Associació de Municipis per
la Independència. Ens mantindrem units, informats i
atents als esdeveniments per donar resposta si cal als
reptes que es puguin plantejar. I vetllarem perquè els
representants polítics compromesos sentin el suport,
i l'exigència, social que els faci anar endavant sense
dubtes.
Si comparteixes aquests plantejaments, si creus
que en aquest moment no pots restar passiu, afegeixte
a l'Assemblea! Aquells somniadors de què parlàvem
al principi hem deixat de ser-ho, perquè tots plegats ja
hem fet les primeres passes del tram defi nitiu, sense
retorn, cap a la llibertat.
Josep M. Fort
Assemblea Nacional Catalana - Priorat
Web: http://www.prioratperlaindependencia.cat/
El 27 de maig es va celebrar la 2a MARATÓ DE
LA BARONIA que recorre els 7 pobles. A Pradell
s'hi estableix el control d’avituallament a la
plaça de l'església i la Raquel, la Gisel.la, el Narcís
i ..... (em sembla que algú més va ajudar)
van cuidar que als corredors no els faltes res
i estessin segurs en el pas de la carretera. La
Cristina i la Ruth van anar al control del Castell.
El dia abans havien senyalitzat una part de la
ruta. Tot va resultar bé i ningú no va prendre
mal. Fins l'any vinent i animeu-vos a participar !
http://www.maratoescornalbou.blogspot.com/
3

S
om un grup molt petit, quatre persones; nuts de durada en el qual hem volgut pre- pre-
fa uns anys vam participar al projecte sentar, encara que parcialment, el ric patri-
de Carrutxa Petjades sobre el coster: arquimoni en pedra seca que es pot admirar tot
tectura rural al Priorat, que va obtenir una caminant per les Serres de Pradell. La pro-
beca de recerca dins l’Inventari del Patrimoni jecció va anar precedida d’una síntesi dels
Etnològic de Catalunya. Durant uns mesos elements que s’han localitzat, es va parlar
vam recórrer el terme de Pradell a la recer- de tècniques de construcció, d’aprofi tament
ca d’elements en pedra seca. Un cop acabat dels recursos, de diferents aspectes del pa-
aquell projecte, i desprès d’un llarg parèntesi, trimoni cultural i natural.
vam decidir que havíem de continuar aquella Al fi nal, hi havia per tothom una fotocòpia
del recull de poesies Enyoro la terra d’en Xavier
Amorós, i molts han volgut que el poeta
els hi dediqués, cosa que ha fet encantat.
Aquesta obra agrupa 12 poesies que, principalment,
van ser escrites a fi nals del 1959,
on, com ell mateix escriu, intenta “expressar
el meu dolor per haver perdut l’estret contacte
amb la terra que els meus avantpassats
tenien”, i aquesta terra dels avantpassats és,
evidentment, Pradell de la Teixeta. Són uns
versos de to elegíac, d’un gran valor literari.
En Xavier Amoròs en va comentar dos, el
recerca, i així vam tornar a començar, però
aquesta vegada ens vam dedicar principalment
a les Serres on, fi ns ara, hem identifi -
cat, inventariat, mesurat, fotografi at i estudiat
més d’un centenar d’elements en pedra
seca entre barraques, aixoplucs, balmes murades,
amagatalls, arneres, cisternes, etc.
Fem tot això per vàries raons: a) conèixer
els contextos que han portat a la seva construcció,
b) donar a conèixer aquest ric patrimoni
també als més joves perquè aprenguin
a estimar-lo, i c) perquè ens agrada.
És clar que no podem dedicar tot el temps
que voldríem, de manera que tot procedeix
molt lentament: les nostres ocupacions,
el mal temps, la salut, els compromisos,
de vegades ens impedeixen sortir a fer
l’imprescindible treball de camp, però no ens
rendim.
El passat dia 1 d’octubre vam tenir la possibilitat
de presentar, dins del programa de
la festa major de Sant Miquel 2011, una part
dels resultats assolits fi ns ara a les Serres,
que es va concretar en un acte realitzat a la
sala polivalent del cafè La Societat de Pradell,
i que ha pres el nom d’ Homes, natura,
pedres. L’acte, a la qual van participar una
vuitantena de persones, la major part pradellans,
va ser presentat per Josep Maria Duran;
hi van participar la Dra. Montse Flores,
historiadora i membre de Carrutxa, el poeta i
escriptor Xavier Amorós, que va tancar l’acte
i que, malgrat haver nascut a Reus, considera
Pradell “com al bressol on no vaig néixer”,
com escriu en el seu poemari Enyoro la terra
(1961).
A més vam preparar un video d’uns 25 mi-
4
HOMES, NATURA I PEDRES
primer (Soc al Pradell de les cinc del matí) i
l’últim (Tota la nit que sento).
A tots als assistents a l’acte es va entregar
un punt de llibre commemoratiu, i una fi txa
com a mostra del que fem cada cop que descobrim
una nova barraca, o una nova cisterna
etc.
Hem de dir que l’èxit d’aquesta presentació
pública ens ha omplert de satisfacció, ha alimentat
encara més la nostra il.lusió per continuar
sortint pel terme a la recerca de nous
elements en pedra seca.
És per tot això que volem agrair pública
ment a l’Ajuntament de Pradell la preciosa
col.laboració que ens ha brindat, i volem dir
gràcies també a totes les persones del poble
que ens han ajudat i, esperem, continuaran
a ajudar-nos en la recerca, i a tots els que
han participat a aquest acte.
Gràcies a tots!
Joan de la Cruz, Josep Maria Duran, Encarnació
Sánchez i Cosima Vergari, components del grup
de recerca d’elements de pedra seca en el terme de
Pradell de la Teixeta.
Diari d’una forastera
i en aquest nou número de la nostra
S revista parlem d’energia o de residus,
la primera associació espontània que
m’ha vingut a la ment ha estat l’esperit
del reciclatge, de la mescla i de la reutilització
de tot el que ens envolta i del que
sovint no en som conscients... (cartrons,
papers, plàstics, teixits, vidre,etc.)
Podria començar parlant de modes o de
grans marques que ja ho estan integrant
en les seves línies “customitzades” de
roba i decoració, però també en productes
quotidians, com, per exemple, reciclar
sacs de ciment per crear estoigs o bolsos
de rètols plastifi cats... En segon lloc també
podria esmentar tot el món de la segona
mà, tant en botigues concretes com
el considerable augment d’aquest mercat
a internet.
Encara que la força del canvi, de la lluita,
que ens ha d’impulsar en els nous temps
del “no consumisme desaforat” ha de venir,
una vegada més, de l’experiència de
la gent gran ; hem de recordar la veu i
el sentir d’altres temps. Semblava que ho
sabíem tot, fi ns i tot que podíem mirar
Una recerca d’esgarranxades
Vàrem anar a cercar la Font de la Salut
el Josep Maria Pau i jo al barranc dels
Solans pel damunt del Pont Vell dels racons
de la N-420. A l’indret hi ha el Monolit
de la Pastera, amb la cinglera del mateix
nom, i s’observa la curiosa Roca Falcada.
Hi ha al peu del cingle bolcs que formen
passos força entretinguts. Nosaltres
vàrem entrar al barranc seguint la pista
agrícola dels Solans de cal Samarra, una
cinquantena de metres, per fi car-nos per
un pas de senglars que davalla i segueix
el peu de la cinglera, on per cert hi ha
una via d’escalada de dos llargs de corda
que s’anomena Via del Jordi, de difi cultat
IVº IV+, oberta fa una colla d’anys per J.
M Torres, J.M Sales i B. Vaqué. Molt recomanable.
Sigui com sigui, vàrem passar una autèntica
agonia seguint el barranc amunt
i avall, que està taponat de brossa i relligat
d’aritjols, com tota la raconada, sense
amb condescendència les herències i els
consells dels avis. Ara ens queda, cadascú
a la seva mida, recuperar el bagatge
perdut. Per exemple, jo recordo les reutilitzacions
i els estalvis en la vida de cada
dia que m’havia ensenyat la meva mare
i que jo ja havia oblidat... Darrerament
penso molt en la sobrietat del seu esperit
i que és precisament en el camí de
l’austeritat, no en les retallades bàsiques
injustifi cades, on hem de tornar dignament
a començar, a refer plantejaments
fonamentals en èpoques de suposades
“vaques grosses”
Hauríem de seure, refl exionar i escoltar els
nostres grans, aprendre a donar segones
o terceres oportunitats a qualsevol objecte.
No hem de tenir por a l’autocrítica, en
aquest sentit aprendre a refer no suposa
fer un pas enrere, ben al contrari, indica
tornar al nostre seny.
Acabaria aquest diari encoratjant-nos a
organitzar una trobada d’estiu per escoltar,
prendre notes dels nostres mestres i
interioritzar en el nostre dia a dia l’esperit
del reciclatge i la reutilització.
Lourdes Piñeiro
trobar tr res que s’assemblés a una font. Tot
i que hi ha una cinglera que donava esperances
a trobar-hi un cocó o quelcom per
l’estil.
Finalment, quan donàvem la recerca per
inútil, vàrem desgrimpar per un petit
salt del barranc sota mateix de la cinglera
(havíem reculat). A sota d’aquest salt
hi vàrem trobar una coveta, amb blogs
encaixats al fons i vam suposar que això
era la Font de la Salut, tot i que estava
eixuta d’aigua tota la cavitat. Potser
només brolla després de pluges prou importants.
El mateix sector, i més avall del
Pont Vell i havia l’Ullal del Frare, que va
ser taponat pel nou traçat de la N-420. En
conclusió, el sector desbrossat, fora força
bonic, amb el Pont Vell de pedra i tot plegat.
Malauradament ho esgarra tot el soroll
del trànsit, que retrona que fa fàstic.
Continuarem cercant fonts ni que siguin
minses o ressecades i seguirem parlantne.
Benjamí Vaqué
17

E L S M E U S R E C O R D S
ecordar la meva infantesa i adoles-
R cència és viure moments de molt de
treball i esforç per part de la meva família,
sobretot del pare i de la mare.
Bé, això començà quan els meus pares
varen agafar el càrrec d’agutzils.
Jo aleshores tenia cinc o sis anys i ho
varen ser durant tretze anys. Recordo
les feines; des de netejar la peixateria,
el matadero, la casa de la vila, les
basses de la font, donar corda al rellotge,
tocar campanes i fer pregons amb
trompeta recorrent els carrers del poble
tot fent parada en alguns punts que
ja estava estipulat. Aquesta tasca em
va tocar fer-la moltes vegades, però no
m’agradava gens perquè em feia molta
vergonya. Però es veu que amb això no
n’hi havia prou, i mentrestant va sorgir
la ocasió de fer de jornalers de la Societat
(el cafè), i ho vàrem fer durant
quinze anys. Aquesta feina ja em va
agradar més. Recordo molts bons moments
viscuts allí. El Cafè s’obria tots
els dies cap al capvespre, i més d’un
dia em va tocar fer-ho a mi. Els primers
en arribar eren el Martí Massipó, un
home que sempre em saludava amb un
somriure o bé el Pep de la Fermina que
em deia: “Patufet, fes-me un cafè!”. El
seu tracte cap a mi em resultava carinyós.
També gent com el vell Pipo fent el
solitari, acompanyat pel vell Beltranet.
I des de l’altra taula, amb la mirada
fi xada i el seu caliquenyo (aleshores si
hagués existit la llei antitabac...) que
s’ho mirava. També el Joan Quinto, que
quan eres a unes passes d’ell, ja senties
el fl aire peculiar. Tenia un ramat
de cabres. El Joan Duran, que sempre
llegia el diari i parlava fi losofant. El
Benjamí, el Joan Rosals, el Francisco
Xiu, un home molt alt, o almenys jo li
veia en aquell moment! El Josep Gepes,
el Lluis Xai, i així un llarg etcètera.
I com no, fer rellevància al Pep Climent
i el Pep de la Fiquènia, sempre
drets a la punta de la barra. La seva
companyia em resultava agradable.
Recordo també la taula rodona de
marbre on jugaven a les cartes, la taula
del dòmino dels diumenges on s’hi
asseien el senyor Rafel de la plaça,
el senyor Boada amb el seu gendre
l’Esteve, el Jordi Pipo, el Marcel...
Quan arribava la Festa Major allò eren
les quaranta-vuit hores maratonianes.
16
Recordo quan estava al ball i els músics
anunciaven la mitja part, jo tenia que sortir
corrent cap a dalt al Cafè ajudant als
meus pares. Això em feia molta ràbia,
perquè tots els meus amics anaven a la
font. Aleshores el meu lloc al Cafè era a
la punta de la barra a servir les begudes
als cambrers que eren: el Cisco de la Font
Encantada que no estava mai cansat, el
Federico de Rasquera, el Miquel Xacó que
sempre estava content, i allí al meu costat,
un home de poques paraules però de
molts números, el tiet Mundet. La seva
manera de sumar m’impactava, era una
calculadora mental, feia el compte de la
llista dels cambrers. I allí darrere la barra,
el papa i la mama resistint l’allau de gent.
Al costat d’ells una dona molt peculiar, la
Rosa Porteta. La llogaven per rentar gots i
copes, sempre reia i era com un belluguí.
Penso que totes aquestes persones formaven
un equip de treball perfecte. Es
podien esgotar els caixons de cervesa,
però ells semblava que no es cansessin
mai. Al veure’ls a ells així, aquella
ràbia meva del principi m’anava
passant i al fi nal m’agradava estar allà
entre ells. D’altra banda, la part més negativa
d’això, va ser que la meva família
no vàrem poder dinar mai junts els
dies de festa, ni tan sols el dia de Nadal.
I tornant a la ràbia meva que jo sentia,
m’imagino la de la meva mare, una dona
que li agrada més el ballar que el dormir,
quan estava el dissabte de la Festa Major
per la tarda netejant les basses de la font
i sentia tocar la música d’orquestra del
ball de tarda. Per això encara ara que té
noranta anys s’ha de dir: “Antònia, posa’t
mudada i cap al ball de la Festa Major!”.
Antonieta Cabré
Un dia molt ventós de Nadal
collint olives... Benjamí Vaqué
Avui és Nadal
i el vent bramula:
és que no tindré per una estona
una mica de bonura?
T’has esforçat, ben malastrat
en fer-me la vida difícil,
doncs per a tu el malefi ci
i tota l’eternitat!
Ja m’has ben esventat
tota l’espiritualitat!
La Plana 25-12-2010
Qualitat de vida
a meva mare és de Tarragona i el meu
Lpare és nascut a Cabacés, jo vaig néixer
a Tarragona.
A casa érem set, i els meus pares, durant
molts estius, m’enviaven a Cabacés
amb l’àvia Rosa fi ns que en vaig fer catorze.
Va ser fantàstic... per a una criatura
créixer a un poble és ideal... però després,
la cosa va canviar i em vaig arrelar
a Tarragona.
No hagués dit mai que acabés visquen
en un poblet del Priorat, aquesta comarca
tan xula!!! amb el Montsant, que avui dia
28 de juny encara i per desgràcia s’està
cremant per Cabacés juntament amb les
moltes bestioles que hi viuen. Em dol a
l’ànima... en fi , no he pogut evitar fer
aquest incís, anem a lo que anàvem.
Ara ja fa quatre anys que visc a Pradell,
aquest poble que està súper bonic, i
més que n’estic feliçment casada, amés,
per el millor jutge de pau del moment,
en Josep Mª Durán pare. Com anècdota
puc explicar que la nostra gosseta Eco en
va ser testimoni, si, si, una amiga li va
posar un collar de boles vermell i cap a la
biblioteca, on es va celebrar la cerimònia.
Va ser una boda molt senzilla però molt
bonica, i es que teníem el millor padrí de
noces del mon. Gràcies Carlos.
Les sensacions que tinc vivint aquí no
tenen preu:
A l’estiu, amb la garbinada, poder dormir
tapats amb un llençolet.... el paisatges
d’hivern, el fred sec, el llenyer ple,
el foc a terra, les verduretes a la brasa...
(quan vaig a Tarragona o a Reus i entro
en alguna botiga, sento que les dependentes
diuen : -no notes olor a barbacoa?
I resulta que soc jo que faig olor de
foc a terra, ja, ja!!!) el clima de Pradell...
on va a parar... es genial.
Els despertars agradables, matinar, obrir
el balcó i sentir la pau i la tranquil•litat,
la lentitud d’un temps marcat per les
SOLDEVILA
S’aixeca el Sol
al carrer Soldevila,
tot és quiet, deshabitat.
En ses mitges bótes
creix romer i espígol,
sobre un cel ben blau.
A precs,la Font demana
una gola,remullar
d’aigua cristal·lina
i clara, impol·luta
i servicial;
que ens dugui a tots
al paradís celestial.
Dos il·lustres Sols,
agermanen el bell racó,
donant-li l’escaient
nom “Soldevila”;
als voltants,
la morera ombreja,
i sentat,
el llogater fa seu.
campanes, tots els pagesos i/o pageses
que cada dia aneu al tros, els veïns amb
la canalla i l’agradable mur-mull familiar
dels qui passen xerrant pel carrer.
Fer exercici i gaudir alhora tot passejant,
caminant, pujar a les Serres, a la Mola, al
Montsant, anar a la Cova del Rector, a les
Esporreres, als Ràfols, a la Serra Aprop, a
la Serra Lluny, al “detrás”de les Eres, a les
Sentiu..un troç idíl-lic, ¿que les sentiu?,
¿que les sentiu? (les campanes), es veu
que per això es diu així aquesta partida...
entrar al bosc amb les seves tan bones
olors, l’aire pur, i tot caminant apreciar
sovint apreciar tota mena de construccions
de pedra seca, mare meva!!!
Fins i tot la conducció he canviat, ara
pausada, molt més prudent. La sort
d’haver trobat una bona feina i d’anar a
treballar per carreteres amb bones vistes.
Prendre consciència, tot més real...i
de vegades, a l’hivern, sortir a donar
un tomb mentre el poble dorm...sembla
que tots els racons estiguin fets per
a tu, i també les ombres de les faroles,
les branques despullades...rotllo película
de Tim Burton, que xulo...mentrestant,
el silenci, el silenci en estat pur... però
això sí, si estàs molt, molt atent sempre
et pot sorprendre el pet d’una bella o bell
dorment ;)
La fl ora i fauna, i continuaria...
En fi , l’únic que puc dir és que m’hi sento
tant bé que no ho canviaria per a res.
Ara puc dir que soc on he de ser i amb
qui he d’estar.
Molt agraïda. Salut i alegria
Geo-r-gina
Text original prèviament publicat al llibret de festes
2012. Amb les presses de la correcció ortogràfi -
ca, algunes paraules van ser retocades i/o omeses.
Disculpeu per tots els inconvenients. Comissió de
Festes de Pradell."
Xavier Vaqué
5

PREGÓ DE LES FESTES DE PRADELL DE LA TEIXETA EN HONOR A SANTA MAGDALENA
20 DE JULIOL DEL 2012
B
ona tarda a tothom! agradat molt, m’han arribat al cor. La
En primer lloc vull agrair que qüestió és que vaig rectifi car el no del
m’hàgiu confi at el pregó d’aquestes fes- primer moment; la sorpresa, l’emoció, el
tes en honor a Santa Magdalena que, per desconcert i el pànic es van transformar
cert, és molt venerada també en moltes en alegria, en agraïment; he acceptat el
regions italianes.
compromís contenta i agraïda en saber-
Un dels refranys populars i religiosos
me la primera estrangera que té aquest
italians diu: “Santa Maddalena l’acqua se
honor, i amb la il.lusió d’encetar amb
la mena”, que traduït al català ve a dir
tots vosaltres les festes en honor a Santa
que Santa Magdalena porta pluja, o sigui
Magdalena, la vostra patrona.
que hi ha la convicció que el 22 de juliol En Joan Banús té raó: la meva acredi-
generalment plou. En algunes regions itatació per ser la pregonera d’una de les
lianes, entre les quals la meva, aquesta festes més importants i tradicionals del
pluja és defi neix com “les llàgrimes de la poble, no pot ser altra que la gran esti-
Magdalena”, com a record de les llargues mació que sento pel poble de Pradell i per
penitències en les quals es representa la la seva gent.
santa. A més dels refranys que la relacio- No he nascut a Pradell, els records de
nen amb la pluja, n’hi ha molts altres que la meva infantesa i joventut tenen altres
la relacionen amb l’avellana, o la nou, o la escenaris, a dos mil cinc-cents quilòme-
civada, i és considerada també la patrona tres d’aquí. Els escenaris de la meva in-
del vi.
fantesa i joventut són un poble amb els
El dimarts passat, o sigui fa tres dies, el seus carrers, una església, una plaça amb
regidor de Cultura, el Sr. Joan Banús, em una petita font que rajava aigua els dies
va demanar, en nom de l’Ajuntament, fer de festa, una estació de tren, una escola,
el pregó de les festes de Santa Magdalena una mestra meravellosa, un pregoner, la
d’enguany, donat que la persona que es- meva mare que a l’estiu, cap al vespre,
tava destinada a fer-ho s’havia vist obli- sortia al carrer amb la cadira a la mà i
gada a renunciar-hi. Aquesta petició em anava a seure al costat d’alguna porta
va provocar sorpresa, emoció, desconcert amb altres veïnes, i totes xerraven men-
i pànic alhora, sobretot pànic. La meva tre cosien, brodaven o feien mitja. També
primera reacció va ser de dir que no. nosaltres, la canalla, quan ens cansàvem
No he fet mai cap pregó, no he nascut
de jugar, els nens amb els nens i les ne-
aquí, no tinc vivències ni anècdotes per
nes amb les nenes, anàvem a formar part
explicar!
d’aquell grup de dones, i escoltàvem. A
certes hores també els homes s’hi suma-
I què diria, jo, quina podria ser la meva ven.
aportació?
A l’hivern l’escena era la mateixa, però
En Joan Banús, el regidor, anticipant-se al costat d’una llar de foc…
a la meva reacció, en un correu electrònic
em va escriure:
Ja ho veieu, resulta que podem compartir
records, perquè en el fons tots els po-
“És un petit pregó de festes, tot molt cables, i les seves dones i els seus homes,
solà i senzill, a peu de plaça de l’església, i la canalla, tenen sempre moltes coses
envoltats de pradellencs que s’estimen el en comú, encara que els separin dos mil
poble. No és un pregó a dalt del balcó de cinc-cents quilòmetres.
l’Ajuntament, o a la sala d’actes. Normalment
el fa una persona que té alguna re-
Ara bé, d’entre tots aquells escenaris
lació amb el poble, sigui pradellenc o no,
que sobreviuen en la meva memòria, un
i crec que tu ets una persona que ho pot
dels més vius és el d’una fi nca sense cap
fer molt bé, perquè t’estimes el nostre
valor des del punt de vista agrícola: la
terme com si fossis nascuda a Pradell”.
meva àvia paterna l’havia heredada dels
seus pares i, ja se sap, per la seva con-
Sí senyors, va escriure exactament això: dició de dona li havia tocat la fi nca més
“crec que tu ets una persona que ho pot dolenta. Allà no hi havia terra ni aigua,
fer molt bé, perquè t’estimes el nostre només pedres per tot arreu, i és per això
terme com si fossis nascuda a Pradell.” que es va destinar a conrear fi gueres, oli-
A mi aquestes últimes paraules m’han vers, alguns ceps de vinya i tàperes. Si
6
Carrer del Barranquet
El carrer del Barranquet, és el que ha tingut una transformació
més ostensible de tots els carrers del poble, doncs
com el seu nom indica fa unes dècades era un barranc ple
d’escòrrecs on resultava difícil transitar-hi per l’erosió del
terreny produïda per la baixada de les aigües fl uvials. Ja
fa bastants anys es va solucionar el deteriorament del terreny
i es va replanar, la qual cosa va promoure el trànsit
rodat; això va infl uir que els corrals o els darreres de les
cases, que tenen l’entrada principal al carrer Major o Soldevila
es transformessin amb garatges. Recentment, les
aigües fl uvials també han estat conduïdes. Aquest carrer
acaba en la cruïlla amb el camí de circumval·lació i el de la
riera, i hi concorren el carrer i la travessia Soldevila.
Romer
Planta perenne arbustiva
sempre verda, de la
família de les labiades les
seves fulles linears amb
el revers esblanqueït;
molt representativa del
clima mediterrani i que habita preferiblement
en terrenys calcaris secs. La propagació
es fa per llavor o per esqueix. A
Pradell la podem trobar per molts indrets
especialment a la Costa, la Serra, l’Era,
El Puig, la Bauma etc.
El romaní és una de les plantes medicinals
més conegudes i apreciades. La diversitat
d’usos medicinals que té és amplíssima,
així doncs la decocció de brots
administrada oralment, serveix com anticatarral,
per millorar l’espessiment anormal
de la sang, antisèptica, antiasmàtica,
contra trastorns hepàtics, contra la hipertensió
i com a digestiva i és un bon aliat
contra les varius.
És un liniment molt bo per fer friccions
contra el reuma i per tonifi car els músculs
en cas de fatiga, cames cansades i dolors
articulars, i per alleujar el mal de les rampes
podem fer banys d’infusió de romaní
durant 20 minuts; ja ho diu el rodolí:
“L’esperit de romaní, el dolor fa fugir”
L’oli que s’obté és essencialment aromàtic
i encara és usat en la fabricació de perfums
Antigament en algunes comarques catalanes
elaboraven unes locions casolanes
amb aquesta planta que com la camamilla,
s’usaven per enrossir el cabell, una
vegada nets se’l mullaven amb aquest lí-
quid i se’ls deixaven assecar al sol. També
l’oli de romaní havia tingut l’anomenada
com a producte per fer créixer el cabell i
encara ara s’inclou en nombroses preparacions
capil·lars; així, un refrany castellà
diu “Quien no conoce el romero tiene falta
de pelo”
Es diu que una branqueta sota el coixí
prevé de malsons
El romaní també ha simbolitzat el record
i la fi delitat amorosa i es solia dur als funerals
i a les cerimònies nupcials, costum
que pot explicar l’origen d’aquests rodolins
“Qui no cull/porta romaní no té amor
ni en vol tenir” o “El romaní a l’amor diu
que si”
També s’usa per assaonar les olives, i
intervé en la preparació de licors casolans
(ratafi a), a alguns d’aquest licors,
se’ls atribueix propietats medicinals (per
exemple, en trastorns de la menstruació)
És una espècie molt aprofi tada per les
abelles. La mel derivada d’aquesta planta
gaudeix d’una àmplia reputació popular i
és molt indicada per combatre constipats
broncopulmonars
És un excel·lent condiment culinari intensifi
ca el gust dels menjars i lliga amb
diversos plats, com ara el peix, el porc, la
carn a la brasa, la vedella, el xai al forn,
l’arròs a la cassola i un brot a les carns
rostides ajuda a la digestió.
El romaní, cremat damunt la brasa viva,
s’havia usat com a aromatitzant de la llar
o de habitacions de malalts.
Romaní del caminet,
herba humil, fl oreta blava.
Vora la vinya has crescut,
entre el mar i la muntanya
Berta Asens
15

ELS NOSTRES CARRERS
Carrer Burguera
El carrer Burguera té un traçat ben curiós, va de la cruïlla
del carrer de Les Eres i a la
meitat del trajecte s’uneix al
carrer del Barranquet, i poc
abans d’aquesta connexió,
surt un carrer travesser que
porta idèntic nom i l’acobla
al carrer Major. Hi ha cases,
que es podrien considerar
pairals i que els seus hereus
hi viuen de manera permanent:
cal Curbo, cal Julian o
cal Jepes; altres, que vivinthi
els descendents, se’ls ha
anat reemplaçant el nom,
com és el cas: de cal Sixto
o cala Maria el Bou (que ara
tothom anomena ca l’Artemi
o cala Mundeta); altres famílies
de llarga tradició, que al
canviar de casa han donat el
seu nom a l’actual com: cal
Cantó (abans cala Marieta
Pastissera), o la Mercè de cal
França (que ha incorporat el
seu nom a l’original: Cal França), o cases amb renom com
Cal Patró (que han traspassat el seu nom al domicili que ara
viuen) i que des de fa anys és la residència de la família Morales).
I, per altra banda, podem trobar cases que són habitades
esporàdicament, com són: cala Quima (ara ca l’Artiol,
descendents d’un antic alcalde de Pradell), cal Josep Domingo
(ara cal Miret-Berthomiere), Cal Maset (ara cala Heidi), cal
Paco l’Amadeu (ara cal Manel i Rosita Biscaí), cal Peripau (ara
cala Àgueda), cala Pilar Sabaté (ara ca l’Esteve i Nuri). I, per
últim, anomenar que hi ha cases tancades: cal Zacaries (que
va annexar cala Bessona), cal Beltranet o la pallissa de cal
Jai.
Num. Noms antics Noms actuals
1 CalPavet Ca l’Alteri, Ca la
Mundeta
3 Corral de Cal Maset Corral de l’Alteri
5 Cal Garrantxer, Ca la Quima Cal Qico Maco
7 Cal Patró Cal Paco
9 Cal Maset CalMaset
11 Cal Fança Ca la Mercè
2 Ca l’arbolí Ca l’Arbolí
6 Cal Fabian, Cal Pastisser Cal Pepito Cantó
8 Cal Zacaries i Ca la Bessona Cal Rafaló
14 Cal Fraret Cal Fraret
14 Cal Gepis Cal Gepis
16 Cal Malitxe Cal Julian
18 Cal Francisco Lluis- Ca la Pilar Sabaté Ca l’Esteve i la Nuri
20 Cal Joan Lluís Cal Curvo
12 Cal Motxu, Ca la Munda Mitjera, Ca
l’Amadeu Cal Manel
14
pels adults aquella fi nca era dolenta, per
a mi era la més bonica de totes.
Jo estimava aquell paisatge, on abundaven
els murs de pedra, els camins empedrats,
les trones per als arbres, les cisternes.
Al bell mig de la fi nca, l’avi, de jove, havia
fet construir dues barraques de pedra
seca enormes, una al costat de l’altra.
Recordo que a uns cent cinquanta metres
d’aquestes barraques, que en la meva
llengua materna es diuen "caseddi" (cases
petites o casetes) hi havia la "pedrera", el
lloc d'on s'havien extret les pedres per a
la seva construcció i la dels marges, que
únicament tenien funció delimitadora. La
pedrera tenia formes estranyes, en alguns
llocs més profunda, en altres menys, hi
havia passadissos, hi havien quedat com
seients de pedra, per mi era un lloc fantàstic
per jugar, sola o amb altres nens,
podia ser ara un palau ara un laberint.
Per mi aquell lloc era ple de màgia, ideal
per als nostres jocs.
Han passat molts anys des de llavors;
mentrestant m’he casat, he començat a
parlar llengües diferents de les que em
va ensenyar la mare a casa i la mestra a
l’escola, he tingut fi lls, fi ns que, un bon
dia, al 2000, des de Carrutxa, em van parlar
del programa “Petjades sobre el coster”,
de la Generalitat de Catalunya. Em
van explicar que es tractava de localitzar
i catalogar elements de pedra seca a tot
el Priorat. La idea em va agradar molt i el
Joan i jo ens hi vam apuntar immediatament
i, com que podíem triar el terme on
realitzar la nostra recerca, vam escollir el
de Pradell de la Teixeta, potser per la seva
proximitat a Reus. Érem a la tardor, i un
diumenge ens vam preparar per la nostra
primera sortida a la caça d’elements de
pedra seca, sobretot de barraques. Vam
començar per les Serres, i al camí del Repetidor,
mentre intentàvem apropar-nos a
una barraca tota envoltada de pins i argilagues,
pràcticament inaccessible, va
arribar un senyor i ens va preguntar si
buscàvem alguna cosa. Li vam explicar el
motiu de la nostra presència en una fi nca
que no ens pertanyia, i la nostra sorpresa
va ser quan ens va explicar que ell ja tenia
fotografi ades moltes de les barraques del
terme. En aquell moment no vam gosar
demanar-li que ens ajudés, però li vaig
demanar el número de telèfon, “per si de
cas”, li vaig dir, i pocs dies després, tímidament,
li vaig trucar i li vaig demanar
ajut, conscient que sense una persona del
poble mai no hauríem pogut portar a terme
aquella recerca. No es va fer pregar:
durant dos anys, el meu home i jo, vam
venir a Pradell cada dimenge a les tres
de la tarda; i ell ens acompanyava allà
on sabia que hi havia barraques o cisternes.
Quan van haver passat dos anys, el
treball de recerca al Priorat es va donar
per acabat, i es va concloure a Torroja del
Priorat el 30 de novembre del 2002, amb
una jornada d’estudi sobre “Arquitectura
rural i vida quotidiana al Priorat”.
Estic segura que tots vosaltres ja sabeu
que allà on he dit “aquell senyor” em referia
al Josep Maria Duran, de Cal Pau.
Per nosaltres és tot un privilegi haver-lo
conegut, i una gran sort, puix el nostre
primer contacte amb Pradell ha estat gràcies
a una persona generosa, sensible a
totes les manifestacions de la natura, discreta
i sàvia, que s’estima sobremanera
el seu poble natal. El Josep Maria Duran
de Cal Pau i l’Encarnació, la seva dona,
van ser la carta de presentació de Pradell
de la Teixeta. I ara ens sentim doblement
privilegiats, per la gent que hem anat coneixent
i que ens acull generosament, ens
ajuda, ens acompanya i comparteix les
nostres il·lusions.
Aquí [a Pradell] he retrobat part d’aquells
escenaris que van acompanyar la meva
infantesa i juventut i, per tant, aquí he
deixat d’enyorar-los.
La pedra és una constant a Pradell.
Per augmentar la superfície i la qualitat
del terreny cultivable, aquí sempre ha calgut
treure pedra i posar terra.
Voldria ser capaç de traduir en paraules
l’emoció que em produeix la troballa
d’un element de pedra seca: sento un respecte
profund, talment com si es tractés
d’un objecte sagrat, d’un santuari. Hi puc
establir un diàleg; d’alguna manera es fa
perceptible la presència dels nostres pares,
que van treballar durament per poder
treure fruit de la terra.
Considero aquestes construccions una
metàfora de la dura lluita de molts homes
i moltes dones per a dominar les pedres,
com l’expressió d’una forma de vida anterior,
amb unes característiques pròpies
marcades imperativament per l’orografi a i
la climatologia.
Considero aquestes construccions elements
signifi catius del llegat cultural dels
nostres avantpassats, que han conformat
7

tot un territori, i l’han construït, i l’han
modifi cat.
Un fet que em va commoure molt va
ser quan el Josep Maria em va explicar la
funció d’un bassot localitzat als Ràfols:
quan plovia hi entrava aigua provinent
del camí, aigua barrejada amb fang, i
quan l’aigua s’evaporava, al fons de la
bassa quedava una mica de terra que
el pagès es preocupava de dipositar als
bancals, com un tresor.
M’he fet una imatge molt poètica
d’aquell pagès, que ja forma part del
meu sentir, i m’imagino els seus fi lls,
que són els fi lls de Pradell, com a dipositaris
d’un llegat, un llegat encara vigent,
puix contribueix a mantenir i preservar
l’actual ecosistema.
És hora de posar fi a aquest pregó,
però abans permeteu-me llegir uns versos
del nostre poeta i escriptor Xavier
Amorós, que avui ens ha fet l’honor
de ser aquí entre nosaltres, en aquesta
plaça, uns versos extrets de la seva
obra Enyoro la terra:
Tota la nit que sento
els perdiguers del temps
lladrant cara a la lluna.
Ara m’aixeco
i dintre el sol repasso
antics rosaris.
Sóc al Pradell de sempre
i acordo
el ritme del respir
al compàs d’aquest aire.
Humilment m’arrecero
a l’ombra del meu pare
i em confonc amb la terra.
Reposo
tan pròxim a la deu
que sento néixer l’aigua.
Gràcies, Xavier, per aquest regal, gràcies
per haver transformat el poble de
Pradell en poesia.
I no m’allargaré més. Només dir-vos
que aquest pregó no és altra cosa que la
meva penyora d’agraïment a tot el poble
de Pradell.
Moltes gràcies per la vostra atenció i
us desitjo de tot cor que passeu una feliç
Festa Major de Santa Magdalena.
8
Cosima Vergari
L
La Carta del paisatge del Priorat
a redacció de la Carta es va reprendre
l'any 2010 després d'una parada des de
l'any 2006. Es quan s'inicia un procés de
participació ciutadana, en el que s'inviten
a diferents agents socials a prendre-hi
part. Per una banda, les institucions públiques
que d'una manera o altra gestionen el
paisatge (ajuntaments, consell comarcal,
departaments de la generalitat,...). També
institucions i entitats socials vinculades
directament amb la gestió i protecció del
paisatge (adf, unió de pagesos, associacions
d'excursionistes, associacions de defensa
del territori...). D'altra banda, també
es convidava a participar a tota persona
o agrupació que tot i no estar vinculada
directament amb el paisatge, tenia interès
pel projecte (associacions de dones, de
veïns, particulars,...). Finalment, el sector
privat també va participar en el projecte:
cellers, productors d'oli, restaurants i cases
rurals,...
L'objecte de la carta del paisatge és unir
esforços de la pròpia societat per a protegir,
mantenir i millorar el paisatge de la comarca.
La fi nalitat és que la pròpia societat
(tant a nivell públic com privat) col·labori
realitzant accions (dins de les seves capacitats)
per aconseguir uns objectius.
Els objectius de qualitat paisatgística van
ser decidits pels participants als tallers de
la Carta del Paisatge i responen a la pregunta
"com volem que sigui el paisatge del
Priorat?". Després cada una de les entitats,
empreses o persones que van voler
van aportar els seus propis compromisos
amb el paisatge del Priorat. les entitats voluntàriament
s'han compromès a realitzar
diferents accions que fan referència a un
o varis dels objectius. Hi ha compromisos
estructurants que congreguen diferents
institucions i entitats, i donen força a la
Carta del Paisatge.
En defi nitiva és un document que recull
acords i compromisos propis de la societat
prioratina per tal de garantir una bona
gestió, una millora i una protecció del paisatge
de la comarca.
Per exemple, existeix una comissió de
mestres de la comarca que redacten nous
materials educatius sobre medi ambient
per als alumnes de les diferents escoles de
la comarca. Aquesta comissió ha fet uns
materials a base de fi txes en que es treballa
el paisatge i l'art conjuntament (pintura
de paisatges del priorat, poesia sobre
el paisatge del priorat,...), amb l'objectiu
de que els alumnes coneguin el paisatge i
aprenguin a estimar-lo i preservar-lo.
Si voleu més informació: www.consensus.cat/priorat
on trobareu més informació,
butlletins amb notícies, etc.
Eva Torà
XXI Trobada de gent gran del Priorat
El dia 16 de juny la 21 trobada de gent
gran del Priorat es va fer a casa nostra.
Va reunir al voltant de quatre-centes
persones dels diversos
pobles de la comarca.
La bona disposició de
40 voluntaris que sabien
exactament que
havien de fer va ajudar
a que tot anés
com una seda. Només
baixar de l’autocar
dos voluntaris els donaven
la benvinguda
i els proposaven
fer una visita guiada
al poble: Església, molí i escoles, plaça
del castell, centre cultural Xavier Amorós,
plaça dels vallets i altres recons del poble.
En cada indret, altres voluntaris els
donaven una explicació més detallada i
responien les preguntes que els feien.
Al fi nal del recorregut, després de visitar
l’exposició de vestits de núvia, muntada
per donar una mica més de relleu a l’acte,
sel’s mostrava el lloc que havien d’ocupar
durant els actes, espectacle
i sopar.
La festa va acabar
amb un animat
ball i els autocars
que havien omplert
el poble de gent de
fora van tornar-lo a
buidar. Organitzadors
i voluntaris van
començar a respirar
tranquils. Tot havia
funcionat com un rellotge
de precisió i les paraules de felicitació
i de satisfacció de molts dels as-
sistents feien veure que Pradell havia
quedat a un nivell molt alt: per la organització,
pel bon fer les persones que els
havien atés, i també perque havien trobat
un poble net, ben posat i molt agradable.
any 2012 Disfresses de Carnaval any 2013
Cada any es fa algun acte per recaptar diners per la Marató. El
2011 es va fer un joc de paraules, com es veu a la fotografi a. A la
última Marató es van fer dos actes: Un petit concert musical dels infants
en el que els participants van mostrar les seves habilitats amb
els instruments i un bingo solidari. En total es va fer una aportació
de 535 €, que és una quantitat molt respectable.
Considerem molt important i que cal remarcar especialment que
el concert que ens van oferir els petits músics va ser el resultat
d’una iniciativa seva al cent per cent, com també l’organització, la
programació, direcció i actuacions. Enhorabona! Aprenguem d’ells!
13

• paper absorbent de cuina: si és brut d’oli o restes de
menjar, pot anar amb la MATÈRIA ORGÀNICA. Si té
restes de productes de neteja, anirà amb el REBUIG
• paper acetat (o parafi nat, el d’embolicar la carn):
REBUIG
• paper de plàstic de les hamburgueses: REBUIG
• pasta de dents: ENVASOS
• pastes (el paper de magdalenes i pastisseria vària):
REBUIG
• pegament: REBUIG
• penja-robes: DEIXALLERIA
• pilota de futbol de cuir: REBUIG
• píndoles i pastilles (els envasos): ENVASOS.
• pintures (olis, esmalt, aiguarràs, tints, protectors de
fusta, vernissos, coles,
dissolvents, ceres, etc.) DEIXALLERIA
• piles: CONTENIDORS ESPECIFICS o DEIXALLE-
RIA. MAI llençar-les amb la resta de fraccions. Poden
contaminar greument l’aigua
• pinyols d’olives: MATÈRIA ORGÀNICA
• pneumàtics: DEIXALLERIA
• pols d’escombrar i aspirar: REBUIG
• poms de porta: DEIXALLERIA
• porexpan (safates): sempre que sigui a nivell
domèstic, amb els ENVASOS
• preservatius usats: REBUIG
• puntes de llapis: REBUIG
R
• radiografi es: DEIXALLERIA
• raspall de dents o de cabell: REBUIG
• roba : Intenta donar-ho a alguna ONG. Sinó es pot
portar a la DEIXALLERIA.
• runa (obra menor): DEIXALLERIA
S
• sabates: Intenta donar-ho a alguna ONG. Sinó es
poden portar a la DEIXALLERIA.
• safates blanques per envasar aliments: ENVASOS
• salva-slip: REBUIG
• serradures: MATÈRIA ORGÀNICA (a nivell domèstic).
• sobres amb fi nestreta: PAPER i CARTRÓ. Els sobres
que s’usen per material fràgil
(amb plàstic a l’interior) els llencem al REBUIG
12
• somier: DEIXALLERIA
T
• tabac (paquet): el plàstic exterior i interior a ENVA-
SOS, el cartró a PAPER
• tampons: al REBUIG, igual que les compreses. També
els plàstics aplicadors
• taps de plàstic, xapa o metall: ENVASOS
• taps de suro: MATÈRIA ORGÀNICA
• targetes de crèdit: REBUIG
• te: MATÈRIA ORGÀNICA
• telèfons mòbils: DEIXALLERIA
• termòmetre: DEIXALLERIA
• terra vella de testos: REBUIG (si no és molta quantitat)
• test ceràmica: REBUIG
• típex: REBUIG
• tiquets de caixa: PAPER
• tovalloletes: les tovalloletes que s’usen per a la
higiene infantil van al REBUIG
• tovallons de paper: si s’han usat a la cuina, amb
menjar, van a la MATÈRIA ORGÀNICA, sinó al PAPER
• transformador: DEIXALLERIA
• tub pasta de dents: REBUIG
U
• ulleres de sol i graduades: FARMACIA o bé a les
ÒPTIQUES
• ungles: REBUIG
V
• vaixella i estris de cuina: si són de metall, es poden
portar a la DEIXALLERIA perquè s’aprofi tarà per fer
nou metall. Si són de porcellana, quan es trenquen
poden anar al REBUIG. Si són de plàstic, amb els
ENVASOS.
• vidre (copes, gots, vaixelles, gerros, vidre pla, vidre
armat, vidre laminat, fi nestres, i altres que no siguin
un envàs): DEIXALLERIA
X
• xarxa (bosses de patates, cebes ...): ENVASOS
• xeringues d’insulina: s’han de tractar als CENTRES
DE SALUT.
• xiclet i el seu paper: REBUIG
• xinxetes: REBUIG
• xumet: REBUIG
!! En cas de dubte, millor llençar l’objecte
al REBUIG per no difi cultar la tasca de reciclatge.
!! Els productes que porten el símbol d’un
contenidor tatxat, reben el mateix tractament
que els aparells elèctrics i electrònics
!! Si un objecte porta una mica de fusta millor
llençar-lo al REBUIG, perquè de vegades
no val la pena reu litzar-la si cal separar-la
dels altres materials
Associació la Karantoina
El passat ssat 20 d’octubre van succeir a PraPradell dos events d’especial rellevància.
part del Poble, Poble ens és molt important. impo Tan
important com el fet de poder celebrar i
El primer event era esperat per milers de difondre la nostra manera d’entendre la
persones: va ser la pluja. Va ploure amb infància i la nostra tasca com a adults en
ganes; una pluja dita amb totes les lle- l’acompanyament i cura d’aquest període
tres. El segon event va ser una mica més vital tan important i fantàstic que estan
humil, però també més eixerit. No èrem vivint aquestes persones, nens i nenes,
milers, però si unes quantes decenes de que massa sovint han estat relegades
persones molt contentes i felices perquè del seu paper com a agents en la cons-
aquest dia vam celebrar la Primera Festrucció d’aquesta família, d’aquest poble,
ta i Jornada de
d’aquesta comu-
Portes Obertes
nitat, societat...
de l’Associació
D’aquest mòn en
per la Criança
què vivim. Per
i l’Educació “La
això, què millor
Karanto ina”.
que celebrar que
ho estem fent! Si
més no, celebrar
que estem intentant-ho!
Fins llavors,
l’entitat havia
participat
col·laborant en
alguns events
culturals i festius
de Pradell
com el Carnaval,
amb un espai de construcció d’instruments
i el famòs “Primer Concurs de Truites”,
però aquesta era la primera vegada que
des de l’Associació realitzàvem una jornada
festiva pròpia, i estàvem inquietes
per com aniria. Vindrà molta gent? Agradarà
al poble? Ploura? Farà sol? Hi haurà
prou menjar? En fi , volíem disfrutar i
compartir aquest goig i aquesta alegria
d’estar al poble de Pradell amb tothom.
Per aconseguir-ho vam comptar, afortunadament,
amb la participació voluntària
i altruista de moltes persones: pares, mares,
familiars, músics, infants, contacontes,
amics, viletans i viletanes de Pradell,
l’Ajuntament i altres col.lectius (com el
GEPEC, la Plataforma Priorat, el grup de
consum de productes ecològics “La Fava”
i la Llibreria Gaudí) van posar tots i totes
el seu gra de sorra per a què aquesta festa
fos possible. A totes vosaltres, MOLTES
GRÀCIES!
Per les persones que formem part de
l’associació la Karantoina, el fet d’imbricarnos
en el teixit associatiu de Pradell, de
participar i col·laborar en les seves festes
i els seus actes i, en defi nitiva, de formar
En fi , tal com
dèiem, aquesta
era la primera
festa, i des de
l’associació ens hem quedat amb ganes
de repetir. Si amb la pluja ja vam xalar, la
imaginació vola pensant com ens ho podem
passar en un dia de sol!
Ens resta dir-vos que esperem que disfrutessiu
i gaudíssiu d’aquesta celebració
tant com nosaltres, i agrair de nou la col.
laboració de tothom, que fa possible que
una entitat humil com La Karantoina pugui
seguir al Priorat desenvolupant les seves
tasques en favor dels ideals de respecte
a la infància i la família. També, com no,
convidar a tota aquella persona que vulgui
fer-se sòcia o col.laborar en qualsevol
tipus d’aportació o ajuda, es posi en contacte
amb nosaltres, que disposem d’una
gran creativitat a l’hora d’imaginar i proposar
coses a fer!
I Moltes gràcies, revista Aixada, per haver-nos
convidat a escriure.
Una gran salutació,
Associació per a la Criança i Educació “La
Karantoina”
lakarantoina@tinet.org lobruc@tinet.org
9

CONTENIDOR DE VIDRE
CONTENIDOR DE PAPER
CONTENIDOR D’ENVASOS
Recicla
Tot el que siguin envasos de vidre rodó, sense taps,
fi lferros ni etiquetes, per tal de millorar la qualitat del
vidre reciclat
Paper i cartró, eliminant tots els elements estranys
(tapes o lloms de plàstic, grapes, cintes adhesives, les
fi nestretes de plàstic, etc).
No hi dipositarem paper plastifi cat, envernissat i paper
tèrmic de fax.
Si el paper i cartró està molt brut de greix, millor al
contenidor d’ORGÀNIC
Es aconsellable plegar les caixes per minimitzar el volum
Només envasos buits de plàstic, de metall i brics.
També les caixes petites de fusta (com les de puros, vi
o petites caixes de verdures o maduixes).
No hi dipositarem les joguines, mànegues de regar, etc
que, malgrat ser de plàstic, no constitueixen envasos.
Mentre, i per tal d’aprendre a fi lar més
prim, us adjuntem aquesta guia :
A
• aerosols i esprais: quan ja són buits a ENVASOS
• aixetes: DEIXALLERIA
• agulles: REBUIG
• alumini (paper de): ENVASOS. Si té restes de menjar
(ex. punta de pa) ho
llençarem al rebuig.
• antimosquits (recanvi pastilla o ampolla): REBUIG
• aparells elèctrics i electrònics. Es poden deixar a les
botigues on es compren els
nous
• auriculars: DEIXALLERIA
B
• baietes (fregall o drap): REBUIG
• bandes depilatòries: REBUIG
• bastonets de les orelles: REBUIG
• bateries: DEIXALLERIA
• biberons: REBUIG. També les tetines, les culleretes
de silicona i en general tots els
productes que tenen a veure amb la lactància (xumets,
discs de lactància ...)
10
Us facilitem les
dades de la deixalleria
més propera:
DEIXALLERIA
COMARCAL DE
FALSET
(TEL. 977830119)
De l’1 d’abril al
30 de setembre:
Matí: de dimarts a
dissabte de 9-13h.
Tarda: de dilluns a
dissabte de 16-18h.
De l’1 d’octubre al
31 de març: Matí:
de dimarts a dissabte
de 9-13h.
Tarda: de dilluns a
dissabte de 15-17h.
• bijuteria i complements: REBUIG
• bolígrafs: REBUIG
• bolquers: REBUIG
• bombetes: les bombetes tradicionals van al RE-
BUIG, les de baix consum han
d’anar a la DEIXALLERIA.
• bosses d’aspiradora: quan ja són plenes, amb el
REBUIG
• bosses de reixeta (de patates o taronges): ENVA-
SOS
• burilles de cigarreta: REBUIG
C
• cabells: REBUIG
• canyetes, per beure líquids: REBUIG
• capsa de cartró de pizza: PAPER si no està molt
bruta
• càpsules de cafè (sense marro): ENVASOS
• caramels (de tot tipus: tous, amb pal, ...): REBUIG.
Si el paper està enganxat,
també va al REBUIG.
• carbó: REBUIG. També el carbó actiu que es fa servir
pels fi ltres dels aquaris
• cartutxos (tinta impressora, tòners ...): DEIXALLE-
RIA
• cartutxos de càmping gas buits: REBUIG
• cendres: REBUIG
• cera: REBUIG
• cigarretes: REBUIG. L’envàs de les cigarretes va, si
és de cartró, a PAPER i
CARTRÓ i si és de plàstic a ENVASOS.
• cintes de casettes, vídeo i cd’s: REBUIG.
• clips REBUIG.
• closca: MATÈRIA ORGÀNICA, tant si és de fruit sec
com de marisc
• coberts: DEIXALLERIA
• colònia: si l’envàs és de vidre, amb el VIDRE; si és de
plàstic dur i porta el símbol
d’ecoembes (fl etxes) amb els ENVASOS
• compreses: REBUIG
• cordill: si ja no es pot tornar a fer servir a REBUIG
• cotons (per desmaquillar): REBUIG
• crema d’afaitar (tub): ENVASOS
• cromos (embolcalls): quan són de paper, amb el
PAPER; quan són plastifi cats,
amb els ENVASOS
D
• desodorant en roll-on: ENVASOS
• discs lactància: REBUIG
• draps bruts: REBUIG.
E
• embolcall de formatges i embotits: és un paper
plastifi cat i, per tant, pot anar amb ENVASOS i embalatges
• endoll o lladres: DEIXALLERIA
• etiquetes adhesives: REBUIG
• escombra: REBUIG (vegeu pal)
• escuradents: MATÈRIA ORGÀNICA
• esprais de productes no tòxics: ENVASOS
• excrements d’animals i sorra de gats: REBUIG.
F
• farmaciola (restes de cures: esparadrap, gasses,
tiretes ...): quan ho utilitzem a casa
en poca quantitat es pot tirar al REBUIG.
• fi gures de porcellana, ceràmica: REBUIG
• fi l dental: REBUIG
• fi ltres: que no han contingut residus especials:
REBUIG.
• fi ltres de cafè: ORGÀNICA
• fi ltres de gerros purifi cadors: REBUIG
• fi lm transparent: ENVASOS
• fl ors i plantes: les fl ors naturals a ORGÀNICA. Les
fl ors artifi cials (sintètiques) al REBUIG. El test i la
sorra amb el REBUIG
• fl uorescents: DEIXALLERIA
• fotografi es: REBUIG
• fregall (de plats, terres, rajoles ...): REBUIG (vegeu
pal)
G
• galleda de plàstic: DEIXALLERIA
• gespa (i restes de jardí): en poca quantitat, MATÈ-
RIA ORGÀNICA. En cas que en tinguem una quantitat
important ho hauríem de portar a la DEIXALLE-
RIA
• gomes de cabell: REBUIG
• grapes: REBUIG
• grapadora: DEIXALLERIA
I
• informàtica: VOLUMINOSOS I APARELLS ELEC-
TRÒNICS. DEIXALLERIA
• infusions: la bossa d’una infusió pot anar a la MA-
TÈRIA ORGÀNICA (la grapeta no cal treure-la)
• insecticides: ENVASOS
• iogurts (i làctics en general): ENVASOS. També la
tapadora
J
• joguines (i altres elements de plàstic): REBUIG
• joguines de peluix: REBUIG
• joguines electròniques: DEIXALLERIA
L
• llapis: REBUIG
• llaunes de conserves buides: ENVASOS
• lleixiu: quan el pot de lleixiu és buit, el podeu llençar
amb els ENVASOS
• llima d’ungles: REBUIG
• llum: DEIXALLERIA
• llumins: poden anar amb la MATÈRIA ORGÀNICA
M
• maquinetes d’afaitar: REBUIG
• marro del cafè: MATÈRIA ORGÀNICA
• medicaments (també tubs de pomada buits): a la
FARMÀCIA
• mitges: REBUIG
• mirall: DEIXALLERIA
• mobles (sofàs, armaris i altres voluminosos):
DEIXALLERIA.
• mocadors de paper: REBUIG.
• moneder de pell: REBUIG
N
• neumàtics: als TALLERS (en el preu dels nous ja hi
és inclòs el cost del reciclatge).
O
• oli de cotxe i domèstic (sobrant dels fregits, amanides,
conserves, etc.):
DEIXALLERIA. Si es llança pel desguàs, l’oli fl ota
sobre l’aigua, la depuradora no el fi ltra i contamina
rius i mars.
• ossos (també el de pernil): MATÈRIA ORGÀNICA
• ordinadors, pantalles d’ordinador i tòners: DEIXA-
LLERIA
P
• pals (d’escombra, fregall ...): REBUIG.
• pals de gelat (de fusta): FRACCIÓ ORGÀNICA
11