catalans a amèrica - Fundació Lluís Carulla

Mèxic
En primer lloc, la recepció de refugiats per part
de les Repúbliques americanes no va ésser uniforme.
El país que va donar més facilitats fou
Mèxic. Pel generde 1939promulgà una llei, perla
qual s'obrien les fronteres als refugiats espanyols.
Cal honorar la memòria del president Làzaro
Càrdenas. La llei admetia expressament els
estrangers del Front Republicà Espanyol, amb
una menció que prohibia l'entrada dels "indesitjables"
i es castigaria aquells que violessin l'hospitalitat
que se'ls oferia. El mes d'abril de 1939 es
va constituir una comissió interministerial per situar
refugiats a la província mexicana. És difícil de
dir exactament el nombre de refugiats. Les xifres
que donen els registres i els estudis que s'han fet,
oscil·len moltíssim, S'estimen amb diferències
remarcables entre 15 mil, 16 mil i 22 mil. Per tant,
no hi ha seguretat de cap mena.
El Decret de 23 de gener de 1940 donava facilitats
per a adquirir la ciutadania mexicana (reduc-
Alguns noms de catalans a Mèxic
Pere Bosch Gimpera, Lluís Nicolau d'Olwer, Jaume Serra
Hunier, Carles Bosch Garcia. Eduard Nicol. Rafael i
Ferran de Buen, Pere Calders, Josep Carner, Assumpció
Casals. Joan Comas i Camps, Bartomeu Costa i Amic, Odó
Duran d'Ocon, Joaquim Xirau, Manuel Fontanals. Vicenç
Guarner, Pauli Massip, Otto Mayor Serra, Josep Maria
Miquel i Vergés, Rossend Carrasco i Formiguera, Dutren.
Miquel A. Marín, Pere Foix, Ferran de Pol, Joan Sales,
Manuel Santaló i Sors, Avel·lí Artis, Lluís Ayrnamí i Baudina.
Artur Bladé i Desumvila, Jaume Aíguadé i Miró.
Núria Parés. Agustí Bartra, Joan Casanellas. Àngel Palerm.
Antoni Pevrí, Antoni Peyri i Rocamora, Cèsar Pi-
Sunyer i Bayo, August Pi i Sunyer, Vicenç Riera i Llorca,
Joan Roura i Parella, Miquel Santaló. Antoni Maria Sbert,
Àngel Tarrac, Antoni Vilaíta, Ramon Xirau, |VÍd. El exilio
espanol en México, 1982).
Sobre les editorials catafanes de Mèxic, valgui l'anolació
d'algunes: la Biblioteca catalana, dirigida per Costa-
Amic, el qual va realitzar també una excel·lent tasca a
Guatemala, amb la Biblioteca de Cultura Popular; la Biblioteca
Catalònía, d'Avel·li Artís; el Club del Llibre Català;
les edicions Xaloc; i l'activitat persona) de catalans editors,
com Joan Comas. Francesc Madrid í J. Cuatrecasas.
Els centres catalans, principalment l'Orfeó Català de la
ciutat de Mèxic, s'animaren amb l'arribada dels refugiats.
40 - CATALANS A LES AMÈRIQUES
ció de tarifes, facilitats de tramitació, etc). Valia
per a tots els espanyols i llatino-americans residents
a Mèxic, i no havien de renunciar a la nacionalitat
d'origen. Molts refugiats es van acollir a la
disposició referida i es feren ciutadans mexicans.
Els analistes de l'emigració a Mèxic assenyalen,
com a característica especial, que estava formada
per professionals, periodistes, artistes, polítics,
gent d'empresa i artesans que, a més d'estar en
els anys més productius de llurs existències, representaven
la part substancial dels nuclis intellectuals
d'Espanya. Foren rebuts en un país on
predominava la simpatia envers les persones, encara
que no tot va ésser planer perquè també van
sofrir gelosies, alguna repulsió, a part del trauma
natural per la llunyania de la terra. El treball portat
a terme pels refugiats s'haurà d'escriure algun
dia i demostrarà el progrés cultural de Mèxic,
degut en gran part als refugiats republicans. S'ha
constatat, del 39 ençà, la multiplicació de llibreries,
de teatres, de galeries d'art i, particularment,
el desenvolupament de les activitats editorials. I
un esplet de traduccions d'obres de cultura en
altres idiomes, particularment en obres d'estudi,
en tant que a Buenos Aires s'ha destacat la versió
al castellà d'obres literàries. En educació i en investigació
es va produir una autèntica revolució.
Havia de succeir. La relació de refugiats catalans
a Mèxic és impressionant.
El 1938 es fundà a Mèxic la Casa d'Espanya,
que després es transformà en "El Colegio de México",
de tan gran prestigi. A la fundació inicial del
38 participen Josep Carner, Jaume Pi-Sunyer,
Joan Roura i Parella, Joaquim Xirau, Rossend
Carrasco i Formiguera, Joan Xirau, i, com a becari,
Josep M. Miquel i Vergés. S'hi incorporà
després Lluís Nicolau d'Olwer.
L'aportació catalana a Mèxic en finalitzar la
guerra civil peninsular és brillant, doncs, i ben
significativa.