catalans a amèrica - Fundació Lluís Carulla

52 - APORTACIÓ DE CATALUNYA
Visió espectacular del riu
Orinoco (Aisa).
Catifa dels Indis Tikuna, de
Colòmbia. Museu
Etnogràfic dels Caputxins
de Sarrià
(R. Manent).
fundà la Nova Barcelona, a la vora del riu Neverí i
no lluny del Carib; localitat que avui, i amb el nom
de Barcelona, és la capital de l'Estat Anzoàtegui.
La fundació s'efectuà el 1638. El nom de Barcelona
restà en aquella geografia llunyana; emperò
no el de Nova Catalunya que Orpí intentà posar a
les terres de sahanas i de mesas que formen
l'àmplia conca fluvial del riu Unare. La denominació
de Nova Catalunya no meresquè l'aprovació
de Madrid; i l'autorització no arribà mai. Orpí
moria la localitat que havia fundat, el 1645.
L*Apò$tol dels Esclaus
A la vila de Verdú, de la comarca d'Urgell, i
el 1580, hi va néixer un nen a qui l'Església, molt
temps després de la seva mort, li reconeixeria tot
el seu valor humà i el féu sant, sant Pere Claver.
Ingressat de jesuïta, el 1602, fou tramès a les
índies, el 1610, en qualitat de missioner. El seu
lloc de destí fou Cartagena de Indias a la costa
colombiana del Carib. Aquest port, i en aquells
temps, era una poderosa plaça forta i constituïa
un mercat molt important del tràfic d'esclaus negres.
Homes i dones de color hi arribaven, directament
o indirectament, de les costes occidentals
d'Àfrica en les pitjors condicions d'embarcament.
Pere Claver practicava l'amor cristià sense reserves
i per un seguit d'anys, car morí a Cartagena
de Indias el 1654. En la seva vida de misèries,
Pere Claver féu constant costat als esclaus,
no únicament tractant de fer-los-hi la vida més
suportable, sinó també comportant-se amb fermesa
davant els blancs que n'eren els amos. Pere
Claver es guanyà, i molt ben guanyat, el sobrenom
d'Apòstol dels Esclaus.
Lln escriptor veneçolà de primera línia, Mariano
Picón Salas, va escriure, l'any 1950, la biografia
de Pere Claver, canonitzat el 1880, amb el
títol Pedró Claver, el santó de los esclaves.
Un jesuïta narrador
L'any 1686 neixia a Càrcer, al País Valencià, i,
per tant, enguany fa tres segles, Josep Gumilla,