Model de correcció - Consorci per a la Normalització Lingüística

Prova de nivell
Intermedi 3
MODEL DE CORRECCIÓ
Nom i cognoms
NIF/NIE/Passaport
Professor/a
Data
Model de correcció I3

CPNL
Prova final Intermedi 3 (prova per a cursos iniciats abans de 2013) Correcció
BLOC I. COMPRENSIÓ ORAL
Exercici 1
1. F
2. F
3. F
4. F
5. V
6. F
Exercici 2
1. c
2. c
3. b
4. c
5. a
6. c
BLOC II. COMPRENSIÓ LECTORA
Exercici 3
1. poesia
2. diàleg
3. novel·listes
4. poetes
5. l’humor
6. el dramatisme
Exercici 4
1. b
2. a
3. b
4. c
5. c
6. a
1
Consorci per a la Normalització Lingüística Model de correcció I3

CPNL
Prova final Intermedi 3 (prova per a cursos iniciats abans de 2013) Correcció
BLOC III. GRAMÀTICA I LÈXIC
Exercici 5
1. sabent
2. mesos
3. interessos
4. digués
5. donés
6. volgués
7. complexos
8. angoixosa
Exercici 6
1. a
2. c
3. b
4. b
5. a
6. a
7. c
8. a
Exercici 7
1. ï
2. a
3. tg
4. i
5. o
6. tz
7. ix
8. l
Exercici 8
1. a
2. a
3. b
4. a
5. b
6. c
2
Consorci per a la Normalització Lingüística Model de correcció I3

CPNL
Prova final Intermedi 3 (prova per a cursos iniciats abans de 2013) Transcripció textos comprensió oral
EXERCICI 1
Però per què llegíem? i érem uns quants que llegíem. Doncs potser llegíem perquè era...
No diré que fos una cosa trencadora o perquè anava en contra de les...: en el meu cas, era
prohibit. És a dir, jo no podia llegir narrativa. Tenia prohibit a casa llegir narrativa perquè era
una pèrdua de temps. Quan sentia les passes de ma mare que s’acostaven, xxxxxut!:
ràpidament l’amagava. I a vegades no era prou hàbil d’amagar-lo amb prou rapidesa i
m’enxampava. I aleshores la frase que deia m’ha quedat gravada al cervell: “Tant llegir
novel·les, tant llegir novel·les, acabaràs idiota”. I aquesta frase se m’ha repetit al llarg dels
anys, perquè l’he sentida després, molt després, en molts pares, adreçades als seus fills que
feien altres coses que no fos llegir. Per exemple, quan la televisió va començar a estar molt mal
vista, hosti, infinitat de pares intentaven lluitar perquè els fills no miressin la tele. I la frase era:
“Tant mirar la tele, tant mirar la tele, acabaràs idiota”. És que era la mateixa frase que la meva
mare em deia, però havia canviat ja el pecador principal. Havia canviat ja per això que diu el
Cornudella: perquè la literatura ja no és el pal de paller, ja no és el centre del món narratiu. Ha
quedat desplaçada i ha quedat desplaçada per sempre.
Aleshores, què passa? Clar, jo no m’imagino com es pot ensenyar la literatura, perquè jo no sé
què hauria [hagués a l’àudio] passat si a mi m’haguessin intentat fer llegir la literatura: “has de
llegir això, has de llegir allò”. No sé.
Aleshores, el Tom Wolfe diu, en aquell llibre, que arribarà un moment que, tal com estan les
coses, als museus, les sales tindran unes grans reproduccions, perdó, uns grans textos
grossos, no sé, de cinc metres per sis metres, on hi haurà les paraules del crític: “Aquest
quadro és fantàstic per això; l’obra d’aquest pintor és tal”. I a sota, al costat, en petitet, una
il·lustració del quadro del qual parla el crític. Una mica, si no ho entès malament, aquest és
l’estofat en què està la situació de la literatura que parla de la literatura i que s’alimenta d’ella
mateixa.
Fa un moment, m’ha agradat molt quan ell ha parlat que la literatura no es pot separar del món
real, i això m’ha agradat perquè molt sovint sento a dir que: “oh, quin gran escriptor, viu
completament aïllat del món real!”. I aleshores coincideixo amb les opinions d’un individu, que,
a mi, no m’enamora especialment, però que, en això, penso que hi toca, i és en Pérez Reverte,
quan diu que tota aquesta cosa de la intel·lectualització de la narrativa per col·locar-se la
medalla, doncs això és una manera radical de carregar-se l’interès de molta gent per la
literatura. Que a mi ni em va ni em ve, però amb aquesta explicació jo crec que té tota la raó i
que coincideix amb una que ell deia, sobre que, hosti, si llegeixen Els tres bucaners o Harry
Potter, en base a què hem de menysprear tot això?
Font: http://www.vilaweb.tv/?video=5019
3
Consorci per a la Normalització Lingüística Model de correcció I3

CPNL
Prova final Intermedi 3 (prova per a cursos iniciats abans de 2013) Transcripció textos comprensió oral
EXERCICI 2
Escolta el llibre
En l’any del centenari de Mercè Rodoreda és més recomanable que mai fer un repàs de les
obres de l’escriptora i, en el cas dels més joves, iniciar-se en el món creatiu de l’autora de La
plaça del Diamant. Per fer aquest primer contacte, s’acostuma a triar sempre Aloma, una obra
de joventut de Rodoreda, que ja deixa entreveure quins seran els eixos i els puntals de la seva
escriptura, plena de símbols i de sentiments lliures de sentimentalismes.
Aloma explica el principi del recorregut vital d’una noia barcelonina, òrfena de pares, que viu
amb el seu germà, la seva cunyada i el seu nebot, Dani, un nen petit amb un trist destí. La seva
vida canvia quan un parent, el Robert, passa una temporada amb ells, se n’enamora i entra així
en el món adult d’una manera sobtada.
L’Alícia, el Xavi, la Lorena, l’Àlex i la Laura són alumnes de quart curs d’ESO dels Maristes de
Sants, a Barcelona. De la mà d’Aloma han entrat en un món que coneixen bé: el de
l’adolescència, i en una literatura, la de Rodoreda, que, en canvi, se’ls fa estranya.
Un món ple de símbols que Rodoreda va anar depurant amb els anys. Aloma, de fet, la va
escriure als anys 30 i va ser l’única obra de joventut que l’autora va donar per bona. Abans,
però, la va corregir, en va depurar l’estil i li va treure referències massa concretes per convertirla
en un drama humà, universal. Tot i això, per als [pels nois a l’àudio], Aloma és el testimoni
d’un temps que els és llunyà.
Amb Aloma els nois també es rebel·len davant un text on la dona té un paper que no
reconeixen, i descobreixen un final que, igual que li passa a la mateixa protagonista, suposa el
camí cap a la maduresa.
“Es va agafar fort les mans perquè no li tremolessin tant. Els carrers eren quiets. D’una paret
penjava un roser sense roses. Lluny, hi havia la remor sorda de la ciutat, noies que plantaven
cara a la vida, sense somnis. Una mica de vent va fer moure la flameta del fanal. Les cases
estaven tancades. L’hivern vindria a vetllar-les, i Aloma es va perdre carrers avall, com una
ombra, dintre de la nit que l’acompanyava.”
Font: Escolta el llibre de Catalunya Ràdio, 29 d’abril de 2008
4
Consorci per a la Normalització Lingüística Model de correcció I3