2. Ortografia de la vocal - Pagina de delfos

2. Ortografia de la vocal en les terminacions de les
paraules
2.1 A-E [a] [e] [ε] [ә]
Tots pronunciem clarament quan s’escauen en síl·labes tòniques a-e (pau,peu).
Ara bé en català oriental les vocals a i e en posició àtona (peuet) es pronuncien
amb un mateix so anomenat vocal neutra que fonèticament no és ni a ni e.
Això ocasiona problemes d’ortografia per la qual cosa facilitarem unes regles
per tal de solucionar-ho.
En general, els substantius i adjectius en singular s’escriuen amb e si
són masculins i amb a si són femenins. Exemples
Masculí Femení
Mestre, pobre,sogre, cove, altre,
esquerre, arbre,llibre, negre.
Però en aquestes regles hi han excepcions:
A. Paraules del gènere femení amb e final
Noms corrents i la majoria
d’adjectius d’una sola
terminació
1
Mestra, pobra,dona sogra, altra,
esquerra, pedra, rosa.
acme base Carme classe
catàstrofe crisàlide Clotilde diàstole efígie
espècie fase faringe febre flaire
hecatombe higiene imatge índole intempèrie
Irene jove laringe llebre mare
Matilde piràmide prole sèrie síncope
sístole superfície torre verge
Noms cultes o tècnics barbàrie calvície cúspide el·lipse
hipèrbole
Paraules dels gènere masculí amb a final
califa terra dia indígena goril la

nòmada ioga guàrdia mapa agrícola
titella papa paria sàtrapa geòmetra
trànsfuga idòlatra
També hi ha substantius i adjectius invariables: els acabats en
-aire, –Arca, -ma, -ta, -cida, -ista.
Terminació -a Terminació –e
–Arca -ma -ta -cida -ista -aire
patriarca drama gimnasta insecticida ciclista boletaire
monarca programa patriota fratricida dentista cantaire
jerarca trauma demòcrata homicida modista minaire
oligarca dogma poeta Suïcida egoista puntaire
Terminació –e Terminació
consonant
Cónjugue Cantant Etíop
conserge delinqüent miop
Jove Terratinet
noble Viatjant
salvatge àrab
2.2 Adjectius d’una sola terminació:
Acabats en: Singular i plural Excepcions
-able Amable/s
2
excepcions
ajudant/a,
Client/a

-eble
-ible
-oble
-uble
-al
-el
-il
-ar
-erior
-color
-ant
-ent
-aire
-ista
-a
-e (àtona)
També
feble/s
possible/s
Noble/s
Soluble/s
Igual/s
Fidel/s
Difícil/s, fàcil/s
Escolar/s
Superior/s
Bicolor/s, multicolor
Amargant/s,
elegant/s
Prudent/s,
obedient/s
Xerraire/s
Altruista/es
Persa/es,
agrícola/es
Alegre/s, jove/s,
rude/es tènue/s...
Gran/s, golafre/s,
rude/s, núvol/s...
3
Mal/a, anòmal/a,
paral lel/a
tranquil/a
Avar/a, rar/a
Incolor/a
Sant/a, Ajudant/a
atent/a,content/a,
valent/a,lent/a,
Negre/a, apte/a, culte/a,
agre/a, pobre/a,còmode/a
Verd/a, covard/a, fort/a,
inert/a, gris/a, cortès/a...
B. Els plurals de les paraules que acaben en vocal neutra s’escriuen
amb -es.
Dia - dies, mestre - mestres
També s’escriuen amb -es els noms invariables que acaben en vocal
neutra seguida de s: pàncrees, galimaties, messies, àlies, judes,
mecenes
La formació del plural dels mots que acaben en vocal neutra pot
comportar canvis ortogràfics en l’última consonant:

-ca -ques taca taques
-ga -gues vaga vagues
-ça -ces plaça places
-ja -ges platja platges
-gua -gües llengua llengües
-que -qües ventríloqua ventríloqües
C. En les terminacions verbals que acaben en vocal neutra cal
escriure una -a quan es tracta de l’última lletra i una -e quan es
tracta de la penúltima.
-a: salta, saltava, tracta, para...
-e: saltes, saltaves, témer...
Son excepcions d’aquesta regla:
Les formes verbals correr, vine, obre, omple (i els seus compostos
concórrer, ocórrer, recórrer...)
Els infinitius de la segona conjugació que acaben en -re: moure,
vendre, coure, caure, emetre, interrompre, perdre
D. Tant en substantius i adjectius com en verbs, quan la vocal neutra
es troba al començament o a l’interior d’una paraula, cal buscar una
paraula de la mateixa família en què la vocal sigui tònica. Per
exemple:
peuet ve de peu paguem " jo pago” pesar " jo peso”
Pauet ve de Pau peguem " jo pego” passar " jo passo”
p(a/e)ssar : pas = p(a/e)sar : pes =
passar
pesar
Hi ha uns quants verbs que divergeixen d’aquesta norma:
Els verbs jeure o jaure, treure o traure, néixer o nàixer, péixer o
pàixer i els seus compostos s’escriuen amb a en les formes àtones i
amb la vocal que es pronuncia en les formes tòniques.
trec, trac, traiem
jeus, jaus, jaieu
4

neix, naix, nascut
tregui, tragui, trauré
neixis, naixis, naixent
Els verbs haver, fer, caure, saber presenten alternances de a/e en
el radical, però les formes àtones s’escriuen amb a.
haver: he, hem, ha, hagut, hagués
fer: feia, fent, fa, farà
caure: queia, caus, caient, caigut
saber: sé, sabia, sàpiga, sabut
E. Malgrat totes les regles, cal recordar els mots següents i els
seus derivats perquè sovint s’escriuen malament per
influència del castellà.
S’escriuen amb E amb A
albercoc estendard tàvec ambaixada
ametista Esteve temptejar arravatar
ànec gelea tràfec assassí
assemblea meravella treball avaria
cànem monestir vernís avaluar
Caterina orgue ebenista avantatge
eben polseguera afaitar
efeminat punxegut davant
emparar ràfega latrina
Empordà rave maragda
Empúries resplendir rancor
enyorar sergent sanefa
espàrrec setí sarbatana
5

estella sometent Sardenya
6
malenconia
F. Si ho comparem amb el castellà, la nostra e sol correspondre a
una e o una o castellanes i la nostra a equival a una a castellana.
Però no sempre! de vegades divergeixen del castellà:
pobre pobra rude rude
verd verda trist trista
cortès cortesa inert inerta
calent calenta fort forta
agrest agresta comú comuna
roí roïna covard covarda
gris grisa valent valenta
marroquí marroquina dolç dolça
covard covarda ferm ferma
fort forta
2.3 O[ [o] [ɔ] [u] ] -U [ [u] [w] ] en les terminacions dels noms
i dels adjectius
En català oriental la o que es troba en síl laba tònica distingeix dos
sons: o oberta i o tancada. No presenta problemes per llegir-la
correctament: cosa, jove, porten, doni, home,sabó...; en canvi quan
la o es troba en síl laba àtona es pronuncia u: coseta(es pronuncia
cuseta), jovent(es pronuncia juvent), portem(es pronuncia purtem),
donés(es pronuncia dunés), homenet (es pronuncia "humanet"),
sabonera (es pronuncia "sabunera").
Aquest fet origina un problema ortogràfic que es resol si es tenen en
compte aquestes normes:
1. En el radical. Cal buscar l’arrel d’una paraula de la mateixa
família en què la o o la u estigui en posició tònica. Per exemple:
f(o/u)llet : foll = follet; f(o/u)llet : full = fullet

Com que diem també escrivim
dotze dotzena
ploma plomall
gola golafre
olla Oller, olleta, ollassa, ollada
ull Ullera, ullet, ullàs, ullada
Ell porta Portar, portem, portava,aportació
Ell fuma Fumar, fumem, fumat, fumador
2. O/U en les terminacions verbals. En els verbs hem de buscar la
primera persona del present d’indicatiu:
jugaré perquè ve de jo jugo
posem de jo poso
plorar de jo ploro
Hi ha uns quants verbs que no segueixen aquesta norma:
Els verbs de la 3a conjugació collir(i acollir, recollir,etc.), cosir(i
descosir, recosir...), escopir, sortir(i assortir,ressortir...), tossir i
compostos s’escriuen amb o en les formes àtones i amb u en les
tòniques.
Àtones Tóniques
Collim, colliu... cullo
Cosiu, cossim... cuso
Escopiré,escopim... escup
ha tossit,tossim... tus
Sortir, sortim... Ell surt
Els verbs poder i voler s’escriuen amb o en tots els temps verbals
amb formes àtones, excepte:
- present de subjuntiu:
pugui,puguis,pugui,puguem,pugueu,puguin;
vulgui,vulguis,vulgui,vulguem,vulgueu,vulguin
- l’imperatiu: pugues,pugui,puguem,pugueu,puguin;
vulgues,vulgui,vulguem,vulgueu,vulguin
- la primera persona del singular del present d’indicatiu: jo puc, jo
vull
3. Hi ha uns quants mots cultes que deriven directament del llatí i
que es poden confondre amb mots derivats d’un mot català: son
falsos derivats o pseudoderivats.
7

MOT PRIMITIU
CATALÀ
DERIVATS del
CATALÀ
8
PSEUDO DERIVAT
(del llatí)
Boca boqueta, bocassa... bucal
Cloure Cloenda... Exclusiu, exclusió...
Corb corba, corbat... curvatura, curvilini...
Córrer Concórrer, ocorrent...
concurrència,
ocurrència
Doble Doblar, doblària... Duplicar,duplicitat...
Dolç Endolcir, dolçor... Dulcificar, edulcorar...
Fondre, fos Fonent, foneria... Fundent, fusió...
Fur foral
Home homenot humà, humanisme
Jove jovent, joventut juvenil
Moc Mocar, mocós... Mucosa, mucositat...
Món Mundà, mundial...
Nodrir Nodriment... Nutritiu, nutrició...
Ploma Plomall... plumífer
Pols (masculí) polsera pulsació
Pols(femení) Espolsar, polseguera Expulsar, expulsió...
Porgar Esporgar, esporgador Expurgar, purgar...
Sorgir
Títol Titolàs... Titular...
Volcà Volcànic... Vulcanisme, vulcanòleg...
En les terminacions
A. La primera persona del singular del present d'indicatiu s’escriu
amb -o:

jo canvio, jo cabo, jo temo, jo surto...
B. Els plurals dels noms i adjectius que es pronuncien [us] s’escriuen
amb -os:
pisos, lluços, calaixos, textos, reflexos, rojos...
Cal no confondre’ls amb mots que en singular acaben en -u:
Correu-correus, cacau-cacaus, liceu-liceus, europeu-europeus
S’escriuen amb O S’escriuen amb U
aixovar escodrinyar robí ateneu Pompeu
assortir escrúpol roí bufetada ritu
avorrir-se esdrúixol Romania butlletí riu
bordell governatiu rossinyol cacau sèrum
botifarra Hongria sofrir correu sinus
brúixola Joan sorgir cuirassa subornar
capítol joglar sospirar europeu sufocar
cartolina monyó sostreure fetus supèrbia
colobra nodrir títol focus tètanus
complir ordir triomf fòrum tramuntana
complimentar pèndol torró harmònium trofeu
cònsol podrir liceu turment
embotir polir monticle muntanya vidu
Empordà polvoritzar mussol escullera
escapolir-se rètol porus
9