Codi de bones pràctiques - CoNCA Consell Nacional de la Cultura i ...

PAUTES D'APLICACIÓ GENERAL
Els drets d’autor són un dels apartats de tractament obligatori quan parlem d’obres
musicals i dels seus autors i intèrprets.
La propietat intel·lectual és un dret subjectiu integrat per una sèrie de facultats personals
i patrimonials que s’atribueixen als artistes creadors i, per analogia, als intèrprets.
Aquests drets acostumen a tenir un paper molt important en seu contractual fins al punt
que moltes vegades són l’objecte del document, tal com succeeix en un contracte de
cessió de drets d’explotació.
La Llei de propietat intel·lectual vigent, aprovada com a Text refós del Reial decret legislatiu
1/1996 de 12 d’abril, modificada per l’article 2 de la Llei 23/2006 de 7 de juliol,
especifica que la propietat intel·lectual està integrada pels drets de caràcter personal
(també anomenats drets morals) i els drets de caràcter patrimonial (o drets d’explotació)
que atribueixen als autors o, si escau, als intèrprets, la plena disposició i el dret
exclusiu d’explotació de l’obra musical sense més limitacions que les establertes a la
Llei de propietat intel·lectual. Així doncs, els drets de la propietat intel·lectual sempre
tenen una vessant moral o personal i una vessant econòmica o patrimonial.
És molt important que els artistes prenguin consciència i tinguin coneixement de com
gestionar el patrimoni que representa la seva obra per, d’aquesta manera, garantir els
drets que es generen mitjançant les relacions que mantindran, mentre duri la seva
carrera professional, amb els diferents agents del sector musical.
Per tal de facilitar aquesta gestió, caldrà que els artistes coneguin alguns aspectes jurídics
bàsics d’aquests drets i alguns aspectes obtinguts de la pràctica i de l’experiència els
quals s’ofereixen, sense ànim de substituir l’assessorament dels professionals del tema,
perquè serveixin de guia bàsica en les relacions entre els agents del sector.