Codi de bones pràctiques - CoNCA Consell Nacional de la Cultura i ...

PAUTES D'APLICACIÓ CONCRETA
Disposicions generals
Concepte de la relació: es pot definir com aquella relació per la qual un artista concedeix
a una persona jurídica o empresa discogràfica, el dret a reproduir i a distribuir una
obra prèviament enregistrada a canvi d’una remuneració, normalment anomenada
regalia, consistent en un percentatge de cada exemplar venut.
La companyia discogràfica s’encarrega de l’enregistrament i la fabricació del CD, amb
independència de qui es faci càrrec del pagament, segons s’hagi especificat en els
acords particulars del contracte discogràfic, i també és qui aconseguirà que aquell
enregistrament estigui en els punts de venda físics i digitals per si mateix o a través del
seu distribuïdor habitual amb qui té el contacte. A més, s’encarregarà de la promoció i
difusió de l’enregistrament i de fer-lo entrar en el circuit dels mitjans de comunicació i
incentivar el seu ús amb el consegüent augment dels drets de comunicació pública en
benefici de l’artista. Per últim, en els darrers anys s’han incorporat noves formes de
negoci, com poden ser les descàrregues a mòbils, per Internet o SMS, que també formen
part de la relació comercial entre artistes i discogràfiques.
Les discogràfiques independents des de sempre han competit amb les discogràfiques
multinacionals (majors) per l’accés als punts de venda i als mitjans de comunicació.
Actualment, a més, han de lluitar contra els serveis il·legals d’Internet que posen la
música a disposició de tothom sense que hi hagi cap contraprestació. Aquesta tasca
és força important en l’àmbit musical i repercuteix de forma directa en tots els actors
d’aquest àmbit.
Relació contractual
Per mitjà del contracte discogràfic, l’empresa discogràfica adquireix els drets de reproducció
i de distribució i contracta un artista en exclusiva per fer un nombre d’enregistraments
determinats a canvi d’una contraprestació en forma de regalia.