Consulta la Revista - Associació de Dones Periodistes de Catalunya

dones 22
pensar en clau del XXI
Té riscos la
Entre el món ideal i la realitat
Per Marisa Fernández*
L
’atribució de la guarda i custòdia dels fills i filles
menors és una de les mesures més importants que
es prenen en un trencament de parella. De manera general
la cura dels fills s‘ha atribuït a un sol progenitor,
preferentment la mare, però en els últims temps, la
guarda i custòdia compartida o alterna entre ambdós
progenitors és al centre del debat jurídic i social.
Per abordar adequadament la figura emergent de la
guarda i custòdia compartida, cal contemplar l’actual
distribució dels rols a les famílies. Encara avui, les dones
suporten majoritàriament el pes de la criança dels
fills i filles en l’organització familiar. Assumir aquesta
funció, suposa prioritzar els interessos familiars sobre
els propis interessos. És indiscutible que existeix una
diferència de gènere, i malgrat que ha anat canviant en
algunes famílies i entorns socials, el cert és que encara
existeix una asimetria de rols dins de la parella heterosexual,
i el temps dedicat a les tasques de la llar i a la
cura dels fills continua recaient desproporcionadament
sobre les dones.
Castells i Subirats1 assenyalen que un estudi de 2007
sobre 17.000 pares i mares espanyols amb nens menors
de 4 anys, va concloure que tot i que hi ha una
certa evolució en el repartiment del treball domèstic,
la cura de les criatures continua sent majoritàriament
responsabilitat de les mares. Mentre que el 38% de les
mares arribaven a casa abans de les 16 hores per a
cuidar dels seus fills, el 50% dels pares arribava després
de les 19 hores; un 90% de les mares prepara la
roba pel dia següent i un 71% s’aixeca per les nits si
els nens ploren.
A Catalunya, les dades difereixen poc: mentre que un
84% de pares i 78% mares treballen fora de casa, un
55% de mares arriba a casa abans de les 18 hores per
només un 28% dels pares, i un 60% dels infants diuen
que quan arriben a casa està la mare.
La nostra experiència professional és que moltes
sol·licituds de guarda i custòdia compartida són un
instrument per eludir el pagament de les pensions alimentàries
de les filles i els fills i per obtenir l’ús de l’habitatge
familiar. La custòdia compartida com a opció
prioritària discrimina i devalua el treball de la persona
cuidadora primària, generalment la mare, i perpetua
els mites de la negació d’accés dels pares al fills, els
mites de les falses denúncies i de l’alineació de parentiu,
com si succeïssin freqüentment quan en realitat
aquestes conductes rarament es donen.
La guarda i custòdia compartida és, en el món ideal
i paritari, la millor situació familiar. Moltes dones lluiten
diàriament per aconseguir que canviï la inèrcia de
les relacions familiars, però tancar els ulls a la realitat
provoca situacions de discriminació envers les dones,
situacions maquillades de presumpta igualtat.
*Advocada, membre de Dones Juristes
custòd
1 Castells, M i Subirats, M. 2007. Mujeres y hombres, ¿un
amor imposible?, ALIANZA, Madrid