Unitat 3 - a quina hora et lleves.pdf - sp10catala

En aquesta unitat aprendrem a:
Demanar i dir què fa algú habitualment.
Demanar l’hora.
Descriure la rutina diària i parlar d’accions
quotidianes en els diferents moments del dia.
Demanar i dir què va fer algú en el passat.
Demanar i dir què fa o està fent algú, ara, en el
moment present.
UNITAT 3:
A QUINA
HORA ET
LLEVES?
OBJECTIUS I CONTINGUTS
TASCA FINAL: APRENDREM A FAREM SERVIR
Escriure un article
per a la revista de
MML sobre com
passen els caps
de setmana els
alumnes de
Cambridge.
CONTINGUTS
CULTURALS
TEXTOS LITERARIS
I/O
AUDIOVISUALS
TASCA DE
TRADUCCIÓ
Demanar i dir què fa algú
habitualment.
Demanar l’hora.
Descriure la rutina diària i
parlar d’accions quotidianes
en els diferents moments del
dia.
Demanar i dir què va fer algú
en el passat.
Demanar i dir què fa o està
fent algú, ara, en el moment
present.
- Lectura: Els horaris a Espanya
Unitat 3
A quina hora et lleves?
- Cançó: Jean-Luc, Els amics de les Arts
- Els hàbits diaris: traducció d’un fragment.
Adverbis temporals de freqüència (mai, gairebé
mai, de vegades / algunes vegades, de tant en
tant, sovint, gairebé sempre, normalment,
sempre)
Expressions de temps: el matí, la tarda, el vespre,
Les hores
Dies de la setmana.
Present d’indicatiu dels verbs: esmorzar, dinar,
berenar, sopar, beure, menjar, prendre... i altres
verbs per parlar de les accions quotidianes,
feines domèstiques i cura personal.
Passat perifràstic de verbs que indiquen accions
quotidianes.
Sp10 –Llengua catalana Prof. Carme Calduch / 2012-2013
25

Què fa la Berta cada dia?
Les hores en català
La Berta es lleva cada dia a dos quarts de vuit. Es dutxa amb aigua
molt calenta. Es prepara l’esmorzar i renta els plats. A les 8 i mitja va a la
feina amb autobús. El trajecte li costa 15 minuts, així que arriba a la feina
a tres quarts de nou.
De nou a dues la Berta treballa de dependenta en uns grans
magatzems. A dos quarts de tres, dina en un bar prop de la feina.
Després va a estudiar anglès i rus a una acadèmia.
A la tarda es troba amb els amics a la bolera, per a jugar a bitlles. De
vegades sopen junts. A les onze torna cap a casa amb l’autobús. Abans
de dormir llegeix una estona.
El cap de setmana no li agrada llevar-se d’hora, així que dorm fins a
les deu o les onze del matí. Li agrada molt llevar-se tard.
Per preguntar l’hora: http://www.comunicaciodigital.com/rellotge_catala/rellotge_catala_flash.htm
Els minuts
Quina hora és?
L’hora en punt
És la una en punt (verb ser en singular)*
Són les dotze del migdia (verb ser en plural)
Són les cinc de la vesprada
Són les nou del matí
*Fixa’t que “la una” no s’apostrofa
Hora En català oriental En català occidental
5.05 pm Són les cinc i cinc Són les cinc i cinc
5.12 pm / 5.10 pm Mig quart de sis Són les cinc i deu
5.15 pm Un quart de sis Són les cinc i quart
5.20 pm Un quart i cinc de sis Són les cinc i vint
5.25 pm Un quart i deu de sis Són les cinc i vint-i-cinc
5.30 pm Dos quarts de sis Són les cinc i mitja
5.35 pm Dos quarts i cinc de sis Són les sis menys vint-i-cinc
5.40 pm Dos quarts i deu de sis Són les sis menys vint
5.45 pm Tres quarts de sis Són les sis menys quart
5.50 pm Tres quarts i cinc de sis Són les sis menys deu
5.55 pm Tres quarts i deu de sis Són les sis menys cinc
6 pm Són les sis Són les sis
L’horari
Quan tens classe? Escriu el teu horari de classes segons l’exemple.
Jo tinc classe de francès els dilluns de deu a onze, i classe de català els dimarts de
cinc a sis.
Sp10 –Llengua catalana Prof. Carme Calduch / 2012-2013
26

Quina hora marca cada rellotge?
Les parts del dia
1) El matí
2) La tarda / la vesprada
3) La matinada
4) La nit
5) El migdia
6) El vespre
Canta el gall - cançó infantil
(Melodia popular francesa del segle XVIII, versionada per Mozart)
Cada dia al de matí
canta el gall quiquiriquí
I la gent mig adormida,
Es desperta de seguida
Cada dia al de matí
Canta el gall quiquiriquí
Sp10 –Llengua catalana Prof. Carme Calduch / 2012-2013
27

Vocabulari - Les accions de cada dia
despertar-se
rentar-se la cara
rentar-se les dents
esmorzar
quedar-se a casa
sopar
llevar-se / alçar-se
banyar-se
pentinar-se
anar a la universitat
avorrir-se
treballar
quedar-se al llit
dutxar-se
vestir-se
prendre l’autobús
divertir-se amb els amics
mirar la televisió
arreglar-se
rentar-se els cabells
fer els deures
anar a classe
relaxar-se
gitar-se / anar a dormir
Sp10 –Llengua catalana Prof. Carme Calduch / 2012-2013
28

Què fas al matí?
Ordena els verbs següents segons l’ordre en què fas les accions al llarg del dia:
Treballar
fumar
fer la migdiada
anar a dormir
dutxar-se
llevar-se
llegir
Al matí
Al migdia
A la tarda
Al vespre
A la nit
A la matinada
esmorzar
fer el llit
rentar els plats
fer el dinar
posar una rentadora
sopar
dormir
Quines altres coses feu durant el dia i no estan a la llista?
Adjectiu interrogatiu Quin, quina, quins quines?
dinar
berenar
escoltar música
anar al cine
escombrar la casa
netejar la cuina
llençar les escombraries
Quin + nom masculí singular Quin telèfon tens? Tinc el 973 23 67 32.
Quina + nom femení singular Quina hora és? És la una de la nit.
Quins + nom masculí plural Quins llibres prefereixes? Els llibres d'història.
Quines + nom femení plural Quines pel·lícules prefereixes? Les d’aventures.
Adjectiu interrogatiu quant, quanta, quants, quantes?
Quant + nom masculí singular Quant vi vols? Vull una ampolla de vi negre.
Quanta + nom femení singular Quanta gent hi ha a classe? Hi ha trenta alumnes.
Quants + nom masculí plural Quants anys tens? Tinc 25 anys.
Quantes + nom femení plural Quantes beques puc tenir? En pots tenir una.
Sp10 –Llengua catalana Prof. Carme Calduch / 2012-2013
29

Lectura i traducció
Escull un dels fragments que vulguis is fes-ne la traducció. Desprès, envia-me-la per correu perquè la pugui
corregir:
Els horaris
Parts del dia
Aquí dividim el dia en sis parts, que aproximadament corresponen a les hores següents: matinada (5-7 h),
matí (8-12 h), migdia (12-14 h), tarda (15-18 h), vespre (19-21 h) i nit (22-4 h). L’hora del dinar sol ser cap a
les 14 h –unes dues hores més tard que per a la majoria de països d’Europa, també d’Àsia i els Estats Units,
entre d’altres– i la del sopar, entre les 21 i les 22 h, en tots dos casos més tard que en molts altres països
d’Europa, Àsia i Àfrica.
La inpuntualitat, és un tòpic?
A quarts de...
Les llengües reflecteixen la manera de viure de les persones que les parlen, i de vegades resulta sorprenent
de veure fins a quin punt s’adapten a les necessitats dels parlants. Una mostra de tot això és l’expressió
catalana a quarts de… –com ja sabeu, en català les hores s’expressen en quarts–, que sovint utilitzem quan
no volem dir l’hora exacta a què arribarem a una cita. És, de fet, una manera de dir que arribarem després
de dos quarts.
Quina gana!
Menjar i relacionar-se
Fem tres o quatre àpats: l’esmorzar, al matí; el dinar, al migdia; el berenar (algunes persones, sobretot els
infants), a la tarda, i el sopar, a la nit. D’aquests àpats, el dinar i el sopar són els més abundants.
Això ens diferencia d’altres cultures, com, per exemple, la britànica, en què l’esmorzar és un àpat
important, i el dinar queda en segon terme. Hi ha qui fa un petit desdejuni en sortir de casa, si és abans de
les 8 del matí, per exemple, i que a mig matí –cap a les 10– torna a fer un petit esmorzar, que en aquest cas
pot ser un entrepà, una pasta (croissant, ensaïmada…), etc.
Me’n vaig de festa
Horaris nocturns
Un aspecte de la nit que cal dominar bé són els horaris nocturns, no fos cas que arribeu massa d’hora al
club de torn i us passeu una hora sols, ballant amb el DJ… Aquí, la gresca comença cap a les dotze, quan la
gent es troba als bars i locals d’oci per fer-la petar i beure en grup. Les discoteques comencen a omplir-se
cap a les dues. De tres a cinc, la millor hora, és quan hi ha més gent i quan és més fàcil fer amics. La majoria
de locals tanquen entre les cinc i les sis, tot i que n’hi ha que tanquen més tard. Si aleshores encara teniu
ganes de moure l’esquelet, teniu llocs encara oberts la darrera per acabar la nit de festa fins veure sortir el
sol. Molta gent jove, de tornada cap a casa, aprofita per fer el primer mos del dia.
Sp10 –Llengua catalana Prof. Carme Calduch / 2012-2013
30

Els adverbis de freqüència
Activitat en parelles. Fas les mateixes coses cada dia? Explica a la teva parella a quina hora fas cada
activitat i escriu les coincidències i les diferències entre els dos. Mira l’exemple.
Després comenta-ho amb la classe.
Exemple:
Activitat Alumne A Alumne B Alumne A i B
Llevar-se
A les 8 A les 8.30
Esmorzar
100% de les vegades
0% de les vegades
- sempre / cada dia
- gairebé sempre / quasi sempre / normalment
- sovint
- de tant en tant / de vegades
- algunes vegades
- gairebé / quasi mai
- mai
L’Albert es lleva a les 8 de dilluns a divendres, i jo em llevo normalment a les 8.30.
L’Albert i jo esmorzem a les 9 / L’Albert esmorza a les 9 i jo també.
L’Albert i jo no esmorzem / L’Albert no esmorza, i jo tampoc.
A les 9
Sp10 –Llengua catalana Prof. Carme Calduch / 2012-2013
31

Abans de fer aquesta activitat, repassa la formació dels verbs en present (unitat 2).
Relaciona els dibuixos amb els verbs. Després, fes una frase amb cada verb (llegir i vestir-se són verbs
incoatius).
Completa les frases amb aquests verbs conjugats:
Parar (la taula) llegir jugar anar
nedar fer mirar desparar (la taula)
a) Abans de dinar, el meu germà sempre ______________________ taula.
b) Després de dinar, jo ______________________ una volta.
c) Cada matí, els meus companys ______________________ a la piscina.
d) Cada diumenge, els meus veïns ______________________ al teatre.
e) L’ avi ______________________ una revista.
f) Al matí, els nens ______________________al pati.
g) Al vespre, després de sopar, els pares ______________________ la televisió.
h) Després de sopar, la meva germana ______________________ la taula.
(Vincles 1. Generalitat de Catalunya)
(Vincles 1. Generalitat de Catalunya)
Sp10 –Llengua catalana Prof. Carme Calduch / 2012-2013
32

I què vas fer ahir?
Roser: Ei, hola, Mireia! Com va?
Mireia: Doncs mira, anem fent...
Roser: Què et passa alguna cosa?
Mireia: No, no passa res. Sols que ahir a la nit vaig anar a sopar a un
restaurant hindú i vaig menjar tant, que crec que em va caure
malament el sopar. No estic acostumada a menjar tan picant.
Roser: Bé, ja passa... Jo anit 1 també vaig sortir a sopar amb uns amics. Vam
anar a un restaurant italià i vam menjar macarrons amb salsa bolonyesa. M’encanta la pasta!
Mireia: I que vas demanar de postres 2 ?
Roser: Doncs vaig demanar tiramisú! És el meu dolç preferit.
Mireia: Ah, i tant! A mi també m’encanta.
Roser: Doncs la setmana que ve, si vols hi anem juntes!
Mireia: Perfecte! Et telefonaré per quedar.
Roser: Molt bé, doncs fins la setmana que ve!
Mireia: D’acord, adéu!
I tu, què vas fer anit?
Pronom
personal
Pretèrit perfet perifràstic Complement
Jo vaig anar al cinema
Tu vas fer la compra
Ell / ella / vostè va llegir un poema
Nosaltres vam (vàrem)* sortir a sopar
Vosaltres / vós Vau (vàreu)* jugar un partit
Ells / elles van (varen)* mirar una pel·lícula
*Les formes vàrem, vàreu, varen, són molt utilitzades en alguns dialectes, són correctes però no es consideren català
estàndard. Podeu trobar-les en textos, però és recomanable que quan escriviu utilitzeu la forma vam, vau, van.
Pere ens explica la seva vida
Vaig néixer a Mequinensa el dia 10 de juliol de 1953. Vaig anar a l'escola fins als 14 anys i després
vaig treballar a la botiga del meu pare. A l'estiu de 1974 vaig anar a la festa major de Lleida i vaig ballar tota
la nit amb una noia. Al cap d'un mes ens vam prometre. Ens vam casar el 12 de setembre de 1974. El 1975
va néixer la Marta i al cap de dos anys va néixer la Teresa. I l'Ignasi va néixer el 1980. Més tard vam anar a
viure a Lleida.
Quin any va anar a la festa major de Lleida?
Quin dia es va casar
Quin any va néixer la Teresa
Quin any va néixer el pare de l'Ignasi?
Quin dia va néixer el pare de l'Ignasi?
1 Anit = ahir a la nit, la nit passada
2 Postres (les): sempre plural femení
Sp10 –Llengua catalana Prof. Carme Calduch / 2012-2013
33

Què estàs fent ara mateix?
Riiiiiiing, riiiiing, riiiiiing
Paula: Diguem?
Mireia: Hola Paula, sóc la Mireia. Què fas?
Paula: Res, estic esperant la meva germana. Ahir vam quedar d’anar al centre
juntes a fer una volta. I tu, què estàs fent?
Mireia: Doncs estic mirant la televisió. Estan fent un reportatge ben interessant
sobre l’Antàrtica. Escolta, et trucava per veure si vols venir al cinema més
tard.
Paula: D’acord, quines pel·lis fan?
Mireia: Què et sembla si anem a veure la última pel·lícula d’Alejandro Amenábar? Em sembla que la fan a la
sessió de 7.30 pm.
Paula: Molt bé, a aquesta hora em va perfecte. Així no tornem massa tard a casa, que demà he de matinar.
Mireia: Sí, jo també he de fer força coses demà de matí... Estem a meitat de trimestre i tinc molta feina.
Paula: Bé, doncs, ens veiem a les 7 a la porta del cinema?
Mireia: Perfecte, fins després.
Paula: Au, fins ara!
Què estàs fent?
Estic esperant la meva germana
Estic mirant la televisió
Estan fent un reportatge
S’usa la construcció ESTAR + GERUNDI per indicar:
- Un acció que passa en aquest precís instant (Estic fent els deures de català).
- Una acció que es desenvolupa en el present, i que no ha acabat (Estic estudiant a la universitat de
Cambridge). En aquest cas també es podria utilitzar el present (Estudio a la universitat).
Pronom personal Verb estar Gerundi Complement directe
Jo estic cantant una cançó
Tu estàs fent els deures
Ella està mirant un reportatge a la televisió
Nosaltres estem llegint una novel·la
Vosaltres esteu bevent una cervesa
Ells estan escrivint un nou llibre
Estem estudiant Filologia a Lleida.
Estic fent un màster en comerç internacional.
Perdoni, la biblioteca, sisplau? Pujant a mà dreta.
Algunes variacions en el gerundi:
fer – fent
escriure – escrivint
beure – bevent
Cantar Perdre Dormir Llegir
cantant perdent dormint llegint
prendre – prenent
dir – dient
moure – movent (ploure –
plovent)
Sp10 –Llengua catalana Prof. Carme Calduch / 2012-2013
34

Què estan fent els personatges?
Exemple:
Oriol està menjant un entrepà.
TASCA FINAL
TASCA 1: Arnau ens explica que el cap de setmana passat va anar d’excursió al Montseny 3 amb uns
amics. Explica la història utilitzant els verbs i els complements que tens a continuació. Pots allargar la
història tant com vulgues, i introduir nous verbs i complements. La imaginació al poder!
Exemple: ANAR - Vam anar d'excursió al Montseny.
LLEVAR-SE - d'hora.
PREPARAR - l'esmorzar i la motxilla.
SORTIR - aviat.
CAMINAR - tot el dia.
ARRIBAR - molt cansats.
PLANTAR - Al vespre, les tendes de campanya.
CANTAR/TOCAR – després de sopar / la
guitarra.
PLEGAR –L'endemà les tendes
BAIXAR - / cap a casa.
TASCA 2: La revista de la facultat de MML està fent un reportatge sobre com passen els caps de
setmana els joves de Cambridge. Escriu un petit article per la revista en què expliques què vas fer el cap
de setmana (150-175 paraules). Envia’m el text per correu electrònic.
Més endavant els editors de la revista donaran un premi als millors articles. Hi ha tres categories:
PREMI AL CAP DE SETMANA MÉS DIVERTIT
PREMI AL CAP DE SETMANA MÉS ORIGINAL
PREMI AL CAP DE SETMANA MÉS AVORRIT
3 El Montseny és un parc natural de la provincia de Barcelona. Per saber més:
http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?parc=3
Sp10 –Llengua catalana Prof. Carme Calduch / 2012-2013
35

El perquè de les coses - Lectura
Els horaris a Espanya 4
Aquest divendres vaig anar a sopar a un restaurant italià de què som fans. Eren les 20.40h i no hi
havia ni un ànima en el restaurant! Ningú, zero, tot per a nosaltres. Un luxe! Però, per què estàvem sols al
restaurant?
Alguna cosa que crida l'atenció quan viatges a l'estranger o quan algun estranger ve al nostre país
(especialment els nostres veïns europeus) són els horaris. Realment tenim un problema amb el rellotge. A
qualsevol país del nostre voltant, els horaris són molt més racionals que els nostres. Sobretot pel que fa a
l'hora del sopar. Sempre m'ha xocat el fet que tinguem horaris tan diferents a la resta d'Europa. La meva
explicació fins ara es basava en el clima: més hores de sol, més calor a certes hores del dia, etc. Però, per
què a Itàlia, Grècia o Portugal no ocorre el mateix?
Això no ha estat així sempre. Fins als anys 30, a Espanya, es menjava a migdia i se sopava a les 17
com en molts països d'Europa. Però quin va ser l'origen del canvi? La causa: La guerra. La conseqüència: la
pluriocupació.
Després de la guerra civil, el país estava destrossat. Les cartilles de racionament 5 eren necessàries per
adquirir menjar. Era també l'època de l'estraperlo i la picardia. En aquesta situació era molt complicat
mantenir a una família amb un sol treball. Més encara si tenim en compte que el règim de Franco no
permetia treballar les dones casades, sense l'autorització del marit. La conseqüència directa va ser la
pluriocupació.
Recordo que el meu avi m'explicava com guanyava 500 pessetes al matí i 500 pessetes a la tarda en
dos treballs diferents. Era la norma. La pel·lícula El pluriempleado de 1972 és tota una revelació. Aquesta
pluriocupació va forçar un horari laboral amb jornada partida, i fins molt tard al vespre. Era molt comú que
el marit arribés a les 2 o 2:30 a casa per dinar, i que tornés a casa a les set o les vuit a la tarda. Jo mateix he
viscut aquest horari, i segur que molts de vosaltres també.
La qüestió és que aquests costums i horaris són iguals des de llavors, però la nostra productivitat
continua sent de les més baixes d'Europa! És més, estem entre els països d'Europa que menys dormen, i
això no solament afecta a la productivitat, sinó també a la salut. Per exemple, el “prime time” de televisió
aquí és a les 22 mentre que a Anglaterra és a les 20 o les 19.
Com escapar d'aquesta espiral? Canviant. Adoptant hàbits racionals. Per descomptat, cal complir
amb els horaris laborals d'una forma molt més estricta, sortint del treball tots els dies a la mateixa hora.
Això permetria més temps per a altres activitats. Als Països Baixos, per exemple, només acabar la jornada
laboral se sopa, al voltant de les cinc o les sis de la vesprada; i després es fa esport, es va de compres. A les
vuit o abans ja estan tots a casa, i preparant-se per dormir.
4 Traducció i adaptació de: La locura de los horarios en España. Causas y consecuencias. www.uncafelitoalasonce.com
5 cartilla de racionament: ration book
Sp10 –Llengua catalana Prof. Carme Calduch / 2012-2013
36

Cançó
Els amics de les arts - Jean- Luc
http://www.youtube.com/watch?v=A3Yl3Fsj7tw&feature=related
www.elsamicsdelesarts.cat
Ens vam retrobar una nit d'estiu
en un cicle especial de cinema francès a la fresca.
El meu pla era tornar aviat
però al final tot es va anar allargant
i els dos vam decidir sortir de gresca.
Se'ns va fer tard,
va dir: “No agafis pas el cotxe,
si vols et pots quedar,
que al pis i tinc un quarto exprés per convidats”
“I et deixo aquí sobre un cobrellit
perquè ara no, però després fot rasca, ja veuràs.
Si tens gana o vols aigua tu mateix,
pots fer, pot fer com si fossis a casa. “
La manera com va dir “bona nit” i va picar l'ullet
era fàcilment malinterpretable.
Vaig augurar una nit per la posteritat,
fer un cim, fer un vuit mil, fer quelcom
difícilment igualable.
Però ja no passava res
només aquell silenci trencat pel meu somier
potser no era el seu tipus
millor que no fes res.
I en una paret al fons
imprès en blanc i negre hi havia un poster d'en
Godard
potser podria dir-me perquè em ballava el cap.
Ai Jean-Luc, ai Jean Luc,
vull entendre-ho però no puc.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Ai Jean-Luc, ai Jean Luc,
vull entendre-ho però no puc.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Ell va dir que en casos com aquest
no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig,
sinó d'estar convençut de fer-ho
Jo vaig dir “ja, però si ara hi vaig i ella no ho vol
després què,
després tot això acaba siguent un rotllo patatero”
Em va convidar a fumar
i en un plano-seqüència
una frase magistral
una dona és una dona,
no et preocupis, tant se val.
L'endemà vam esmorzar
ni tan sols vaig mirar-la
i a l'hora de marxar
ella em va fer un petó
que encara no sé interpretar
Ai Jean-Luc, ai Jean Luc,
vull entendre-ho però no puc.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Ai Jean-Luc, ai Jean Luc,
vull entendre-ho però no puc.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.
Ai Jean-Luc (x8)
Sp10 –Llengua catalana Prof. Carme Calduch / 2012-2013
37

Avaluació de la Unitat 3
Sí No
Has après a dir les hores?
Si has marcat SÍ, quin és l’horari d’obertura de la biblioteca de la facultat? (escriu-ho amb lletres) _______
__________________________________________________________________________________________
Si has marcat NO, ves a la pàgina 24 i repassa les hores, i després respon a la pregunta anterior.
Sí No
Has après a explicar la teva rutina?
Si has marcat SÍ, a quina hora et lleves cada matí? I què fas després? _____________________________
_______________________________________________________________________________________
Si has marcat NO, ves a les pàgines 26, 27 i 29 i revisa els adverbis i els verbs, i després respon a la pregunta
anterior.
Sí No
Has après a demanar què va fer algú en el passat?
Si has marcat SÍ, explica que vas fer ahir a la nit abans d’anar a dormir.
_______________________________________________________________________________________
Si has marcat NO, ves a la pàgina 31 i repassa el p. Perfet perifràstic, i després respon a la pregunta
anterior.
Sí No
Has après a demanar i dir què fa o està fent algú, ara, en el moment present.
Si has marcat SÍ, ves a l’habitació del costat teu (al col·legi o a casa teva) i mira què està fent el teu
company o la teva companya. Escriu què fan aquí: ______________________________________________
_______________________________________________________________________________________
Si has marcat NO, ves a la pàgina 32 i repassa la formació del gerundi, i després respon a la pregunta
anterior.
Autoavaluació. Reflexiona sobre les preguntes següents
He entès tot el que s’ha treballat a classe? Quin aspecte de la unitat no m’ha quedat clar?
A part de les hores de classe, li he dedicat suficient temps de treball autònom per assolir els
objectius que marcava la unitat?
De quines maneres puc completar l’aprenentatge pel meu compte?
De quina manera puc millorar...
o La meva expressió oral?
o El meu vocabulari?
o La meva expressió escrita?
o La meva comprensió oral?
Quina qualificació et poses en
aquesta unitat?
Molt bé Bé
Regular Malament
Sp10 –Llengua catalana Prof. Carme Calduch / 2012-2013
38