La ruta dels Ibers - Ajuntament de Lloret de Mar

Coberta CATALA_Fortaleza Grande.qxp:Coberta CATALA.qxp 22/5/08 14:38 Página 1
C
Generalitat
de Catalunya
Disseny gràfic original: Josep M. Mir
C
Cultura Museus
La ruta dels Ibers

Fulleto-guia Ibers_CATALA.qxp:Fulleto-guia Ibers CATALA.qxp 22/5/08 20:36 Página 2
La ruta dels Ibers
La Ruta dels Ibers us convida a seguir les petjades d’una de les cultures
més importants de la península Ibèrica gaudint d’un patrimoni arqueològic
tan monumental com espectacular: ciutadelles fortificades,
poblats emmurallats, ciutats que van existir fa més de 2.500 anys.
El territori ibèric estava ocupat per diferents pobles, dels quals coneixem
el nom gràcies als textos dels escriptors grecs i romans. La Ruta dels
Ibers inclou diferents itineraris que mostren els escenaris propis de cadascun
d’aquests pobles.
El país dels indigets
Entre els pobles ibèrics destacaren els indigets, que habitaven l’Empordà,
el Gironès i la Selva, segons les notícies d’autors grecollatins com Aviè,
Ptolomeu, Estrabó i Plini el Vell.
En el territori dels indigets es van fundar les ciutats gregues d’Emporion
(Empúries) i Rhode (Roses). La presència grega en aquesta zona va contribuir
al gran desenvolupament cultural, econòmic i tecnològic dels ibers
indigets. Un escriptor anomenat Hecateu de Milet, els va donar el nom de
misgets, que vol dir “barrejats”.
Els conjunts arqueològics
Ullastret
Ullastret, Baix Empordà
És el principal assentament que coneixem dels indigets, i també el nucli
urbà més gran de la cultura ibèrica que s’ha conservat, o almenys que
s'ha descobert fins ara a Catalunya.
Ullastret estava formada per dos nuclis d’hàbitat. Va ser gairebé una ciutat,
amb les funcions pròpies dels assentaments urbans -mercat, centre
de producció i distribució de mercaderies, centre polític, militar i religiósi
conserva un recinte fortificat de primer ordre. Al Museu podreu veure

Fulleto-guia Ibers_CATALA.qxp:Fulleto-guia Ibers CATALA.qxp 22/5/08 20:36 Página 4
molts dels objectes que s’han trobat durant les excavacions que es porten
a terme cada any.
Museu d’Arqueologia de Catalunya – Ullastret
Afores, s/n. Puig de Sant Andreu, 17114 Ullastret
Tel. 972 17 90 58 / 972 20 46 37
macullastret.cultura@gencat.cat
www.mac.cat
1-VI / 30-IX: 10-20 h
1-X / 31-V: 10-14 h / 15-18 h
Dilluns tancat
Per Setmana Santa regeix l’horari d’estiu
Com arribar-hi?
Venint de Girona, per la carretera C-255 direcció Palamós, passat el desviament
de la Pera, a mà esquerra trobarem un trencall que ens indica
cap a Ullastret. Seguirem aquesta carretera fins a Serra de Daró, on girarem
a mà dreta en direcció a Ullastret; un camí asfaltat, a mà esquerra,
ens conduirà cap al poblat.
Puig Castellet
Lloret de Mar, La Selva
El Puig de Castellet era un recinte fortificat que servia com a talaia o lloc
de guaita. Malgrat que al seu entorn immediat hi ha altres punts més alts,
aquest era un lloc òptim per vigilar una part del litoral; en canvi, no era fàcil
de veure, ni des de l'interior, ni des de la costa. Va estar habitat per
uns cinquanta anys durant el s. III aC. No cal dir que actualment des del
jaciment es pot gaudir d’una vista panoràmica fantàstica de l’entorn.
Ajuntament de Lloret de Mar – Oficina de Turisme del Museu del Mar
Passeig Camprodon i Arrieta, 1. 17310 Lloret de Mar
Tel. 972 36 47 35 / Fax 972 36 05 40
rsanchez@lloret.cat
Consulta telefònica dels horaris
Com arribar-hi?
Arribant a Lloret de Mar des de Tossa de Mar, a la dreta de la carretera trobem
una desviació a l’urbanització Roca Grossa, a l’entrada de la mateixa prenem
el camí que puja a l’esquerra. Hem de seguir el carrer Xaloc i el dels Cingles
que ens porta a la Ronda del poblat ibèric que rodeja el jaciment.
Castell
Palamós, Baix Empordà
Emmarcat en un dels últims espais verges de la Costa Brava, el poblat ibèric
de Castell és un clar exemple del que fou la cultura dels indigets a les
nostres terres. Situades dalt d’una petita península que s’endinsa al mar,
les restes arqueològiques, que abracen del s. VI aC al canvi d’Era, mostren
l’estreta relació dels seus habitants amb el mar i amb el comerç en
el Mediterrani. El poblat de Castell, articulat en diverses terrasses, només
s’ha excavat parcialment. Avui és visitable, de forma permanent, el sector
de la plaça de les sitges i el sistema de control d’accés al poblat (entrada
i torres de defensa).
Museu d’Arqueologia de Catalunya – Empúries
17130 Empúries - L’Escala - Tel. 972 77 02 08
macempuries.cultura@gencat.cat
www.mac.cat
Jaciment obert permanentment

Fulleto-guia Ibers_CATALA.qxp:Fulleto-guia Ibers CATALA.qxp 22/5/08 20:36 Página 6
Com arribar-hi?
A pocs quilòmetres de Palamós en direcció a Palafrugell, trobarem un giratori
amb l’indicador de Platja de Castell. Cal seguir per una petita pista forestal fins
a la platja del mateix nom. Deixarem el cotxe a l’aparcament i pujarem al promontori
qui hi ha a mà esquerra fins a la porta d’entrada al jaciment.
Què més podem fer?
Visitar...
- La serra de l’Albera, un terreny de paisatge mediterrani amb pi, alzina i roure.
- El castell i el jardí botànic del Cap Roig (Calella de Palafrugell), un espai
de gran encant paisatgístic.
- Les Illes Medes (l’Estartit), formació càrstica amb grans cavitats i túnels
rics en corall.
- El Massís del Montgrí. Un mirador imponent sobre la costa i l’interior.
- Jaciment arqueològic d’Empúries, porta d’entrada de les cultures grega
i romana a la península.
- El Museu del Mar de Lloret de Mar, els Jardins de Santa Clotilde, el Castell
de Sant Joan i el cementiri modernista de Lloret.
Comprar...
- Terrissa popular a la Bisbal d’Empordà i a Breda.
- Dolços i pastissos, com ara els bunyols, la coca de llardons o el tortell
de massapà.
- Embotits cuits o bulls i la botifarra dolça.
Tastar...
- La cuina empordanesa ha tingut en Josep Pla un cronista extraordinari.
Us recomanem els plats mariners com ara el suquet de peix, la sípia
amb pèsols, l’arròs negre, les garoines, les gambes, el xanguet i tota la
varietat de la rica pesca local.
Gaudir...
- Dels diversos festivals d’estiu -la majoria a l’aire lliure- que es fan a la Costa
Brava, com el Festival de Música de Torroella de Montgrí, el de Peralada
o el Festival de Jazz dels jardins del Cap Roig (Calella de Palafrugell).
El país dels laietans
Els laietans s’estenien entre les terres que van des del Montnegre fins al
Garraf, en els territoris que avui són les comarques del Baix Llobregat, el
Barcelonès, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme.
A la Laietània hi havia assentaments de grans dimensions com Burriac,
a Cabrera de Mar. També hi havia molts poblats fortificats -sovint encimbellats
dalt dels turons de les serralades litorals-, i explotacions agràries
a les terres baixes. En molts d’aquests indrets els arqueòlegs han trobat
restes i objectes que evidencien una societat aristocràtica, guerrera i jerarquitzada.
Els conjunts arqueològics
Ca n’Oliver
Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental
Al cim d'un turó de la serra de Collserola es localitza aquest poblat de
grans dimensions des del qual els seus habitants dominaven tota la plana
vallesana, on es trobaven petits assentaments agrícoles que depenien del
poblat. Ocupat entre el 550 i el 50 aC, aquest enclau era un important
centre d’acumulació de l’excedent agrícola, que va ser la base d’un actiu
comerç amb els pobles de la Mediterrània (cartaginesos, grecs i, més
tard, romans), tal i com testimonien el camp de sitges, situat a l’exterior
del poblat, i la quantitat i qualitat dels materials d’importació localitzats.
Les escultures de lleó, juntament amb d’altres materials, que es poden
veure al Museu A. Ortadó - R. Maymó denoten la presència de famílies de
posició social elevada. Al 2009 està previst obrir al públic el museu del
jaciment on es podran veure les col.leccions de material ibèric de
Cerdanyola.

Fulleto-guia Ibers_CATALA.qxp:Fulleto-guia Ibers CATALA.qxp 22/5/08 20:36 Página 8
Poblat ibèric de Ca n’Oliver
València, s/n. 08290 Cerdanyola del Vallès
Obert diumenges d’11 a 14 h. Entrada lliure
Cada mes, excepte juliol i agost, s’hi organitza una activitat gratuïta al voltant
de la cultura ibèrica.
Museu A. Ortadó - R. Maymó
Plaça de Sant Ramon, 23-24. 08290 Cerdanyola del Vallès
Gener, febrer, març, juliol i desembre: diumenges de 10.30 a 14.30 h.
De març a juny i de setembre a novembre: dissabtes de 10.30 a 14.30 h
i de 17 a 20 h. Diumenges de 10.30 a 14.30 h. Agost tancat.
Per a més informació:
Tel. 936 923 322 / patrimonicultural@cerdanyola.cat
Com arribar-hi?
L'accés des de l'autopista de Barcelona-Terrassa es fa per l'avinguda Canaletes,
l'avinguda de Guiera i el carrer de Santa Rosa; gireu a mà esquerra
per l'avinguda Flor de Maig, tombeu pel carrer Montflorit i continueu
pel carrer València, on hi ha l'entrada del jaciment.
Puig Castellar
Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès
El jaciment ibèric de Puig Castellar es troba al cim d’un turó del parc de la serralada
de Marina que domina el curs baix del riu Besòs. El poblat és un assentament
d’aproximadament uns 5.000 m 2 situat, un cop més, en un punt geogràficament
estratègic i data dels segles V-IV a l’inici del segle II aC, moment en
què és abandonat a causa dels esdeveniments relacionats amb la Segona Guerra
Púnica. S’hi distingeixen dos tipus d’espais, uns destinats a habitatge i uns altres
més vinculats a les funcions productives del poblat. Al voltant del Puig Castellar,
però a la zona de plana, hi havia almenys dos assentaments, dedicats a l’agricultura
principalment, que devien dependre del poblat. Al Museu Torre Balldovina
podreu veure gran quantitat dels objectes trobats al llarg de les excavacions.
Museu Torre Balldovina
Pl. de Pau Casals, s/n. 08922 Santa Coloma de Gramenet
Tel. 933 857 142
www.gramenet.cat/museutorreballdovina
www.diba.cat/museuslocals/nouwebmuseus/28.html
m.st.colomag@diba.es
Jaciment obert permanentment
Consulteu els horaris per a visitar el museu
Com arribar-hi?
- Bus B-30, parada final Ramon Berenguer IV, i pujar al turó caminant pel
torrent de les Bruixes.
- Bus 800, parada carrer Menorca / miradors dels Ibers, i pujar al turó caminant
per pista forestal.
- Vehicle per la BV-5011. En arribar al coll, seguir per la urbanització Vallensana
i pujar el darrer tram del turó caminant per pista forestal.
Què més podem fer?
Passejar...
En unes comarques tan urbanitzades com el Barcelonès, el Vallès o el Maresme,
la pressió sobre els espais verds ha fet que els diferents municipis
de la zona s’hagin preocupat de tenir-ne cura. Us recomanem que aprofiteu
la visita a aquests jaciments per fer una passejada pels següents parcs:
- Parc de Collserola o el massís de l’Obac al Vallès Occidental.
- Parc de la serralada de Marina al Barcelonès i el del Montnegre-Corredor
al Maresme.

Fulleto-guia Ibers_CATALA.qxp:Fulleto-guia Ibers CATALA.qxp 22/5/08 20:36 Página 10
Tastar...
- Les tradicions culinàries de la zona tenen contrastos: a la costa predominen
els plats amb peix i hortalisses i a l’interior plats com ara els peus
de porc i una gran varietat de bolets. A més, la presència de gent de la
resta de la península i de l’estranger ha fet que les cuines regionals
(basca, gallega, castellana i andalusa) també hi siguin presents i que
hagin anat proliferant cada vegada més els locals de tapes.
El país dels cessetans
El país dels cessetans comprenia una part de la costa central catalana,
amb les comarques actuals de l’Alt i Baix Penedès, Garraf, el Camp de Tarragona
i probablement una part de l’Anoia. Era una zona poc accidentada
i amb una llarga costa, plena de petits assentaments que, com que estaven
molt pròxims els uns dels altres, formaven una densa xarxa.
En aquest territori van tenir lloc els primers enfrontaments entre romans i
cartaginesos. En concret, sabem que l’escenari de la victòria d’Escipió sobre
Hannó (218 aC) es trobava a les proximitats d’una ciutat anomenada
Kissa o Cissis, que possiblement estaria situada a Tarragona o prop d'aquesta
ciutat.
Els conjunts arqueològics
Olèrdola
Olèrdola, Alt Penedès
La muntanya d’Olèrdola, un enclavament estratègic des del qual es domina visualment
tota la plana penedesenca i el massís del Garraf, ha estat habitat successivament
per l’home des de fa 4.000 anys fins a l’època medieval. Entre els
segles V-IV aC i l’I aC, Olèrdola va ser un dels principals poblats cessetans,
amb una extensió de 3,5 ha. A l’entrada del recinte fortificat s’hi ubicaven un
taller metal·lúrgic i una tintoreria i adoberia.
Des d’Olèrdola es controlaven els petits assentaments situats a la productiva
plana penedesenca, indret per on passava la via Heràclea, antecessora de la
via Augusta romana. Precisament per aquest motiu, a l’inici del segle I aC, els
romans escolliren la muntanya per establir-hi una fortificació militar.
Museu d’Arqueologia de Catalunya – Olèrdola
Castell d’Olèrdola. 08734 Olèrdola
Tel. 675 782 936 / 938 901 420 / 934 246 577
difusiomac.cultura@gencat.cat
www.mac.cat
Del 16-X al 15-III: feiners de 10 a 14 h i de 15 a 18 h
Dissabtes i festius: 10-16 h
Del 16-III al 15-X: de 10 a 14 h i de 15 a 20 h
Dilluns tancat
Com arribar-hi?
La carretera que porta directament al conjunt (BV-2443) es troba al km
40,5 de la carretera C-15 de Vilafranca del Penedès a Vilanova i la Geltrú,
entre els pobles d’Olèrdola i Canyelles.

Fulleto-guia Ibers_CATALA.qxp:Fulleto-guia Ibers CATALA.qxp 22/5/08 20:36 Página 12
La Ciutadella
Calafell, Baix Penedès
A dalt d’un petit turó, davant dels estanys de la platja de Calafell, es va establir
fa uns 2.500 anys aquesta ciutadella ibèrica. Era un recinte d’uns
tres mil metres quadrats perfectament fortificat on, probablement, residien
alguns dels caps del llinatge de la tribu dels cessetans. De la ciutadella
depenien tot un seguit de petits nuclis o masos, dispersos en un radi
d’uns quatre o cinc quilòmetres. Després de deu anys d’excavacions, la
ciutadella ha estat reconstruïda in situ emprant tècniques d’arqueologia
experimental. Durant la visita podreu entrar a l’interior dels habitatges,
sentir les olors i provar alguns dels elements d’ús quotidià dels ibers com
ara els molins, els telers, els vestits i les armes.
Ciutadella ibèrica de Calafell
Ctra. C-31, km. 141. 43820 Calafell
Tel. 977 694 683
Gener, febrer, novembre i desembre: de dimarts a diumenge, d’11 a 14 h
De març a juny i de setembre a octubre: de dimarts a diumenge, d’11 a
14 h i de 16 a 18 h
Juliol i agost: tots els dies, d’11 a 14 h i de 18 a 21 h
Dilluns tancat
Com arribar-hi?
L'accés al recinte es fa pel km 141 de la carretera C-31 de Vilanova i la
Geltrú al Vendrell.
Què més podem fer?
Gaudir...
- De les platges amples i de sorres fines de l’anomenada Costa Daurada i
de les cales rocalloses i les platges del Garraf. Us recomanem una estada
de tarda i quedar-s’hi fins a la posta de sol. Si preferiu la muntanya,
el Parc Natural del Garraf, el Parc Comarcal d’Olèrdola i, en general, el
Penedès són ideals per fer excursionisme. Podeu anar a la serra de l’Ordal,
les serres de Mediona i Orpinell i la serra de Montmell, que és un
magnífic mirador de la costa; a totes hi ha rutes i senders senyalitzats.
- De les actuacions de les colles de castellers, que tenen gran tradició i
arrelament a les festes de la zona i són freqüents entre la primavera i
la tardor.
- Del ric patrimoni, des de la ciutat romana de Tàrraco, les vil·les dels
Munts i Centcelles, fins al modernisme i el romanticisme que trobareu a
Sitges i Vilanova.
Tastar...
- Els vins amb denominació d’origen Penedès i el cava, que té la capital
reconeguda a Sant Sadurní d’Anoia. És recomanable visitar-ne els cellers
i les caves o assistir a les diverses festes de verema que se celebren
a moltes de les poblacions vinícoles del Penedès.
- El romesco, una salsa feta amb nyores, tomàquet, ametlles i avellanes torrades,
és un element indispensable de la gastronomia d’aquestes terres.
Dos plats en destaquen: la xatonada i la calçotada.
- Podeu menjar bon peix a tota la costa. Al Serrallo, el barri de pescadors
de Tarragona, és típic el peix fresc fregit.
El país dels ilercavons
Els ilercavons eren el grup tribal que controlava el tram final de l’Ebre.
L’interès econòmic i estratègic d’aquest riu en l’antiguitat no és gens discutible;
és l’únic gran riu amb condicions de ser navegat amb vertaderes
naus. En una època en què tots els transports importants s’havien de fer
amb vaixells, aquesta era la millor ruta per anar a l’interior.

Fulleto-guia Ibers_CATALA.qxp:Fulleto-guia Ibers CATALA.qxp 22/5/08 20:36 Página 14
Molts comerciants d’origen divers travessaven aquestes terres i això permet
entendre la riquesa i varietat dels objectes trobats als jaciments. A la
Ilercavònia també podeu veure fortificacions importants i ben situades per
vigilar els passos estratègics.
COLL DEL MORO
SANT MIQUEL
Els conjunts arqueològics
El Castellet de Banyoles
Tivissa, Ribera d'Ebre
La situació estratègica del poblat iber del Castellet de Banyoles s’explica per
la seva posició en el marge esquerra del riu Ebre. Aquest privilegiat enclavament
va permetre als seus habitants controlar el comerç, entre la costa i l’interior,
dels colonitzadors grecs i fenicis, que navegaven a la recerca de cereals,
fusta i metalls. La singularitat del jaciment radica en el seu sistema defensiu
d’origen hel·lenístic: dues torres pentagonals barren l’entrada -el punt
per on era més fàcil l’accés- i dificultaven els possibles atacs. La troballa de
l’anomenat Tresor de Tivissa, conjunt únic de peces votives ibèriques de plata,
fa pensar que a l’interior del poblat hi havia un santuari o lloc de culte que
encara no ha estat localitzat.
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Passeig de Santa Madrona, 39-41. 08038 Barcelona
Tel. 934 246 577
difusiomac.cultura@gencat.cat
www.mac.cat
Jaciment obert permanentment
Oficina de Turisme de Tivissa
Foig, 5. 43746 Tivissa
Tel. 977 417 551
turisme@tivissa.altanet.org
Com arribar-hi?
Pel km 23 de la carretera C-44. Venint de Tivissa, direcció Móra la Nova,
trobem un camí de terra senyalitzat que ens condueix al jaciment.
Sant Miquel
Vinebre, Ribera d'Ebre
En aquest establiment, situat sobre el serral d’uns 100 m d’alt, en el punt més
pròxim del riu Ebre, hi podem visitar tot un recinte que tanca un complex d’estructures
molt adaptades a la morfologia del terreny, que corresponen a l’etapa
final de l’època ibèrica (entre l’últim quart del segle II i la segona meitat del
segle I aC). S’ha comprovat l’existència de dos sistemes defensius clarament
diferenciats que responen a diverses etapes de planificació constructiva en un
lapse de temps molt curt. Des del punt de vista constructiu i funcional correspon
a la tipologia dels establiments en barrera. L’estratègica situació del turó
de Sant Miquel explica que, durant la Guerra Civil, fos una posició dominant
operativa, de la qual, encara avui, podem veure vestigis com trinxeres,
nius de metralladores, etc.
Ajuntament de Vinebre
Torre, 21. 43792 Vinebre
Tel. 977 405 781
Consulta telefònica dels horaris
Com arribar-hi?
S’ha de prendre la carretera des de Móra d’Ebre cap a Ascó i Flix. Abans d’arribar
a Vinebre, passat el km 6, trobem a la dreta un desviament que porta a
l’ermita de Sant Miquel. Seguim la pista de ciment i a dalt del pujol veiem un
camí a mà esquerra que puja fins el cim. En aquest punt cal deixar el vehicle
aparcat i pujar al promontori, a pocs metres ja es veu el poblat ibèric.

Fulleto-guia Ibers_CATALA.qxp:Fulleto-guia Ibers CATALA.qxp 22/5/08 20:36 Página 16
La Moleta del Remei
Alcanar, Montsià
Es troba en un petit puig vora la costa i la desembocadura de l’Ebre. Es
tractava d’un centre emmurallat del qual depenien petits assentaments
propers. Els seus habitants eren l’elit del grup, que controlava els excedents
de la zona -principalment cereals- i els intercanviava per productes
de luxe (olives, salaons de peix, vi, ceràmica feta al torn...) amb diferents
pobles de la Mediterrània. Això explica la construcció de sistemes defensius
monumentals que no devien tenir finalitats militars sinó que pretenien
ser símbol de prestigi dels seus habitants.
A la casa O’Connor d’Alcanar trobareu el Centre d’Interpretació que explica
el desenvolupament de l’edat del ferro i la cultura ibèrica al municipi i, en el
qual, s’exposen els materials del jaciment de la Moleta del Remei i de Sant
Jaume-Mas d’en Serra. Al Museu Comarcal del Montsià hi trobareu una síntesi
del territori, la cultura i el poblament del tram final de l’Ebre, així com
materials arqueològics d’altres jaciments.
Centre d’Interpretació de la Cultura dels Ibers. Casa O’Connor
Generalitat, 14. 43530 Alcanar
Tel. 977 737 639 / 977 702 954
De dijous a diumenge de 17 a 20 h
Poblat ibèric de la Moleta del Remei
Crta. Alcanar-Ulldecona (TP-3318), km 2
43530 Alcanar
Tel. 977 737 639 / 977 702 954
Fax 977 730 790
Dissabtes i diumenges d’11 a 14 h
Oficina de Turisme d’Alcanar
Lepanto, s/n. 43569 Les Cases d’Alcanar
Tel. 977 737 639
Museu del Montsià
Gran Capità, 34, 43870 Amposta
Tel. 977 702 954
info@museumontsia.org - www.museumontsia.org
Juliol, agost i setembre: dissabtes d’11 a 14h i de 17 a 20 h. Diumenges
d’11 a 14h. Resta de l’any: diumenges d’11 a 14 h
Com arribar-hi?
Després del km 4 de la carretera TP3318 es troba un desviament senyalitzat
que condueix a l’Ermita del Remei.
Coll del Moro
Gandesa, Terra Alta
El Coll del Moro està constituït per dos jaciments diferents, una necròpolis
amb tres àrees d’enterrament, datada entre el 800 i el 500 aC, i un recinte
fortificat del V aC al I dC. És, per tant, un dels pocs poblats ibèrics de Catalunya
del qual es coneix, i es pot visitar, la necròpolis. El recinte fortificat
del Coll del Moro està presidit per una gran torre situada en el punt més alt
de l’assentament. A l’interior del poblat s’ha descobert un taller destinat a
la transformació de lli i a la manufactura de teixits.
L’emplaçament del Coll del Moro s’explica per la situació estratègica de domini
del territori, en una zona on conflueixen les vies de comunicació naturals
entre el Baix Aragó i la desembocadura de l’Ebre, i des de la qual es controlaven
els fluxos d’intercanvis comercials entre la costa i les terres de l’interior.
Per a visitar el jaciment cal fer reserva prèvia.

Fulleto-guia Ibers_CATALA.qxp:Fulleto-guia Ibers CATALA.qxp 22/5/08 20:36 Página 18
Museu d'Arqueologia de Catalunya
Passeig de Santa Madrona, 39-41. 08038 Barcelona - Tel. 934 246 577
difusiomac.cultura@gencat.cat - www.mac.cat
Ajuntament de Gandesa
Pl. Espanya, 1. 43780 Gandesa - Tel. 977 420 007
Com arribar-hi?
Prenem la carretera de Gandesa en direcció Terol. Passat el km 797, s’arriba
a Coll del Moro i a l’esquerra podem veure la gran torre de la fortificació.
Què més podem fer?
Navegar...
- Pel riu Ebre, la via de comunicació tradicional. Podeu llogar una barca i
recórrer el curs.
Gaudir...
- Del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Us recomanem una estada de cap de
setmana i visitar l’Encanyissada, la Tancada, l’Illa de Buda... per gaudir del
paisatge deltaic i de l’observació ornitològica.
- Si el que us agrada és fer travesses per senders de gran recorregut, visiteu el
Parc Natural dels Ports, la serra de Montsià o la serra de Cardó i la serra de
Llaberia i de Tivissa, zones muntanyoses de gran bellesa, tant pels seus paisatges
com pels seus poblets.
Tastar...
- La cuina de les comarques de l’antiga Ilercavònia, tan variada com els seus
paisatges. Als pobles de l’interior podeu menjar carn de moltó, plats de caça,
cargols, etc., tot regat per bons vins i rebosteria tradicional. Vora el mar proveu
els llagostins del Delta, els arrossos, el suquet... i l’excel·lent fruita seca!
El país dels ilergets
El poble ilerget fou un dels més destacats del món ibèric ja que controlava
gran part de les actuals comarques del Segrià, la Noguera, l’Urgell, les
Garrigues i les terres orientals de l’Aragó. Les seves terres eren molt aptes
per al conreu del cereal i per a la pastura. Aquest territori estava vertebrat
per les ciutats d’Iltirta i d’Atanagrum, que n’exercien la capitalitat.
La ubicació d’ambdues es desconeix tot i que Iltirta, probablement, era
l’actual Lleida. Per les fonts clàssiques, en especial per Polibi i Titus Livi,
sabem que fou un poble que participà molt activament en les guerres que
envoltaren la conquesta romana d’Ibèria. La revolta contra els romans encapçalada
per dos prínceps o caps ilergets, Indíbil i Mandoni, reflecteix la
complexa organització política d’aquest poble.
Els conjunts arqueològics
Els conjunts arqueològics
La Fortalesa
Arbeca, Les Garrigues
A la comarca de les Garrigues, al mig de la plana i vora el canal d’Urgell,
trobem aquesta fortalesa única en el món ibèric. La seva singularitat es
troba en el complex sistema defensiu que es remunta al segle VIII aC. La
fortalesa, reformada en diferents etapes, fou concebuda perquè fos inexpugnable:
una muralla de cinc metres d’amplada amb dotze torres, una
barrera de pedres clavades i un fossat de tretze metres d’amplada i quatre
de profunditat.
Aquestes desmesurades defenses eren, sens dubte, l’expressió del poder
d’un príncep o cabdill sobre les comunitats del territori circumdant. Va ser
abandonada a l’entorn del 325 aC.

Fulleto-guia Ibers_CATALA.qxp:Fulleto-guia Ibers CATALA.qxp 22/5/08 20:37 Página 20
Ajuntament d’Arbeca
Plaça Generalitat, 1, 25140 Arbeca
Tel. 973 160 008
Jaciment obert permanentment
Com arribar-hi?
L'accés al jaciment es fa al km 71 de la carretera C-233 d'Arbeca a Bellpuig
d'Urgell. Un cop hem sortit del poble, passat el cementiri, cal agafar
un camí senyalitzat i actualment asfaltat que ens queda a la dreta, que
ens portarà al jaciment. Durant bona part del trajecte trobem la sèquia
principal del canal d'Urgell a la nostra dreta.
El Molí d’Espígol
Tornabous, Urgell
Sobre una lleu elevació de la plana urgellenca es construí el poblat ibèric
del Molí d’Espígol. Aquest assentament, de finals del segle VI o inicis del
V aC, constitueix un dels exemples d’urbanisme més desenvolupat en les
terres lleidatanes. Es tracta d’un centre polític i comercial de primer ordre
que basava la seva economia en l’agricultura i la ramaderia.
La disposició urbanística general es correspon amb aquesta intensa activitat
econòmica: les cases són molt complexes, compartimentades en diferents
estances i amb habitacions enllosades utilitzades com a magatzems.
Alguns dels carrers disposaven de canalitzacions, sota l’enllosat,
per reconduir l’aigua de pluja. Amb l’arribada dels romans el poblat entraria
en decadència fins l’abandonament total.
Museu d'Arqueologia de Catalunya - El Molí d’Espígol
Camí Santa Maria, km 1. 25331 Tornabous
Tel. 675 785 126 / 934 246 577
difusiomac.cultura@gencat.cat
www.mac.cat
De l’1-X al 31-V: dissabtes i diumenges de 10 a 13.30 h i de 15 a 17.30 h
De l’1-VI al 30-IX: dissabtes i diumenges de 10 a 13.30 h i de 16 a 19.30 h
Com arribar-hi?
L'accés al jaciment es fa al km 10 de la carretera LV-3231 de Tornabous
a Agramunt. Un cop hem passat el poble, ens cal agafar un camí de terra
senyalitzat que ens queda a la dreta.
Què més podem fer?
Visitar...
- Els nombrosos castells medievals com els de Verdú, Guimerà, Montclar,
Ciutadilla, Albi, etc. Com a complement a aquesta ruta us recomanem
la visita a les fortificacions del Pilar d’Almenara i a la torre romana de
Castell Nou d’Ossó.
- Els tallers artesans que encara conserven l’encant dels antics oficis. Entre ells
destaquen els picapedrers de la Floresta i els ceramistes de Verdú.
Tastar...
- Un dels millors olis del món: la varietat arbequina, denominació d’origen Les Garrigues.
El podeu comprar en una de les nombroses cooperatives de la comarca.

Fulleto-guia Ibers_CATALA.qxp:Fulleto-guia Ibers CATALA.qxp 22/5/08 20:37 Página 22
- L’excepcional cuina, en especial l’olla barrejada, les faves, els cargols a
la llauna amb allioli, el cóc i la coca de recapte i les orelletes.
- Els vins de denominació d’origen Costers de Segre. Us recomanem els
blancs joves i els negres.
Gaudir...
- De les festes típiques de la comarca, de les fires de teatre al carrer de Tàrrega,
la del torró a Agramunt, la de Santa Caterina a Arbeca i la de l’oli
a Les Borges Blanques. És tradicional la festa dels Tres Tombs d’Anglesola.
A Verdú se celebra la Càntir Festa i la Festa de la Verema i del Vi.
- De les nits d’estiu gràcies al cicle Música als Castells: concerts a l’aire
lliure en el marc incomparable dels castells de la zona.
- D’un allotjament immillorable fent turisme rural. Trobareu tota la tranquil·litat
i les comoditats que podeu desitjar!
El país dels ausetans
Els ausetans habitaren la Plana de Vic i les serres circumdants. Els seus
poblats fortificats s’aixecaren en llocs estratègics que dominaven el territori.
Les fonts clàssiques ja ens parlen d’aquest poble. Així, Titus Livi esmenta
el setge de la seva capital, Ausa, per part de les tropes romanes
l’any 218 aC: “En van morir uns dotze mil; quasi tots els que van sobreviure
van llençar les armes i van fugir, i van acabar perduts per camps i
muntanyes”. Aquest va ser un dels pocs pobles que van encunyar denaris
de plata, a més de monedes de bronze, amb la llegenda ausesken.
Los conjuntos arqueológicos
Els conjunts arqueològics
El Turó del Montgròs
El Brull, Osona
La fortificació ibèrica del Turó del Montgròs es troba dins el marc incomparable
del Parc Natural del Montseny. Aquesta fortificació controlava el coll Formic,
una de les vies de penetració a la plana des de la costa. La muralla és una
barrera imponent de 145 metres de longitud i un gruix de 5 metres.
Ara per ara, es creu que devia ser la seu d’una guarnició militar permanent en
la qual, en èpoques de perill, es podia refugiar la gent de la contrada amb els
seus ramats. L’incendi i la destrucció del nucli van coincidir amb el moment
més dur de la Segona Guerra Púnica, i s'ha situat cap al 205 aC.
Diputació de Barcelona, Parc Natural del Montseny,
Servei de parcs naturals
Gestió de visites:
Centre d´informació El Brull - Parc Natural del Montseny
Plaça de l´Ajuntament s/n. 08553 El Brull
Tel. 938 840 692
Visites guiades a l´estiu: dissabtes, diumenges i festius, a les 11 h, a les 13 h i a les
16 h; a l'hivern: dissabtes, diumenges i festius, a les 11 h, a les 13 h i a les 16 h.
Visites concertades per a grups amb reserva prèvia.

Fulleto-guia Ibers_CATALA.qxp:Fulleto-guia Ibers CATALA.qxp 22/5/08 20:37 Página 24
Com arribar-hi?
La carretera de Seva a Palautordera ens porta fins el nucli urbà d'El Brull,
podem continuar a peu, passant pel Boix, fins arribar al Montgròs (uns 15
o 20 minuts).
ElCasoldePuigcastellet
Folgueroles, Osona
Es tracta d’una fortificació situada en un dels primers turons alçats de les Guilleries,
des d’on es controlava l’accés natural entre la plana de Vic i les terres
baixes gironines seguint el curs del riu Ter. La fortificació respon a un traçat urbanístic
preconcebut: un gran pany de muralla rectilínia, amb una torre central
adossada i, a l’interior, onze murs que compartimentaven àmbits utilitzats
com a habitatge o magatzem. La construcció es va utilitzar durant poc més d’una
generació, uns cinquanta anys, coincidint amb l’època de trasbalsament de
la conquesta romana. La gran entitat de l’estructura constructiva i la breu ocupació
fan suposar una participació supralocal per a la planificació i l’execució.
Ajuntament de Folgueroles. Can Dachs – Centre d’Interpretació
Pl. Verdaguer, 2. 08519 Folgueroles
Tel. 938 122 329 / 938 122 054
www.folgueroles.cat
Jaciment obert permanentment
Visites guiades amb reserva prèvia
Com arribar-hi?
Per l'Eix transversal (C-25), sortim al km 187 (Sant Julià de Vilatorta, Calldetenes);
cal agafar la carretera N-141, travessar el poble de Folgueroles i, 1 km
després, trobarem a mà dreta un camí de terra senyalitzat que ens portarà al
jaciment.
L’Esquerda
Roda de Ter, Osona
Aquest jaciment està situat en un dels meandres que fa el riu Ter abans d’endinsar-se
a les Guilleries. Aquest impressionant espai, envoltat pel riu i flanquejat
per pronunciats espadats a l'est i a l'oest, va estar habitat des de la
prehistòria fins a l’edat mitjana. El període de plenitud del poblat ibèric va de
finals del segle V aC fins al segle III aC. D'aquesta època destaca la muralla
amb les dues torres massisses que flanquejaven l’entrada i un carrer empedrat
que travessava el poblat en direcció nord-sud.
A inicis del segle II aC el poblat va patir una important destrucció que va afectar
tota la fortificació. L'ocupació ibèrica va acabar en el segle I aC, quan es va
abandonar el lloc després d'una nova destrucció.
Museu Arqueològic de L’Esquerda
Bac de Roda, 6. 08510 Roda de Ter
Tel. 938 540 271
m.a.esquerda@rodadeter.cat
www.lesquerda.cat
Horaris de visita del Museu
Dimecres i divendres: d’11 a 13 h
Dissabtes: del 31-X al 30-IV de 17 a 19 h; de l'1-V al 30-X de 18 a 20 h
Diumenges i festius: de 12 a 14 h
Jaciment obert permanentment
Visites comentades en hores convingudes
Com arribar-hi?
Per l'Eix transversal (C-25), sortim al km 183 (Roda de Ter, Polígon Industrial
Vic Est); cal agafar la carretera C-135 cap a Roda de Ter. A l'alçada del Pont
Vell veurem un indicador de la Ruta que ens portarà fins a la plaça Major, on
trobem un senyal que ens indica L'Esquerda; a partir d'aquí cal seguir recte i
aproximadament a uns 700 m trobarem el jaciment.

Fulleto-guia Ibers_CATALA.qxp:Fulleto-guia Ibers CATALA.qxp 22/5/08 20:37 Página 26
Què més podem fer?
Passejar...
- Per la comarca d’Osona. No oblideu que us trobeu al bell mig del Parc
Natural del Montseny, i podeu fer travesses pels camins senyalitzats de
l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, la vall de Sau-Collsacabra, el
Lluçanès, etc.
Volar...
- Amb globus. Si no teniu vertigen és una forma ben original de conèixer el territori!
Visitar...
- Les construccions del primer romànic, com el campanar o la cripta de la catedral
de Vic, el monestir benedictí de St. Pere de Casserres o les esglésies de
Taradell, St. Esteve de Tavèrnoles, St. Andreu de Tona, entre moltes altres. No
us perdeu les encantadores viles d’aire medieval com Tavertet, Rupit, Pruit...
Gaudir...
- De les festes i mercats tradicionals. Us recomanem el Mercat del Ram,
els mercats del dissabte a Vic i el Mercat de Música Viva de Vic; la festa
Verdagueriana de Folgueroles; el Festival de Música de Cantonigròs,
el Festival de Cinema de Muntanya de Torelló, etc.
- De les rutes literàries de Verdaguer (Folgueroles) i de Martí i Pol (Roda de Ter).
Tastar...
- La fantàstica cuina de la comarca. No us esteu de tastar l’escudella i
carn d’olla, les faves, les mongetes amb botifarra, l’ànec amb peres, els
embotits de Vic, el pa de pessic, la nyoca amb vi bo i la crema catalana!
El país dels lacetans
Els lacetans s'establiren a la part central de Catalunya de forma que limitaven
al nord amb els bergistans, a l'est amb els ausetans i els laietans, al sud amb
els cessetans i a l'oest amb els ilergets. El centre del seu territori correspon a
la comarca del Bages, tot i que també es van estendre per l'Anoia, el Solsonès
i la Segarra.
Els lacetans foren un poble que es distingí per la seva forta resistència a
l'ocupació romana, contra la qual lluitaren aliant-se amb altres pobles ibèrics
com els ausetans o els ilergets. Tot i així, foren sotmesos per Cató i el
seu exèrcit vers el 195 aC.
Els conjunts arqueològics
El Cogulló
Sallent, Bages
El poblat ibèric del Cogulló es troba situat al terme municipal de Sallent (Bages)
sobre un turó que controla el riu Llobregat al seu pas pel Pla de Bages. La seva
estratègica posició ens permet entendre el jaciment no tan sols com a nucli de
població d’un grup humà, sinó també com a centre de mercat, de relació, de
protecció d’altres assentaments propers, de lloc de pas i de control territorial. El
poblat fou ocupat des de final de l'època del bronze fins al segle I aC.

Fulleto-guia Ibers_CATALA.qxp:Fulleto-guia Ibers CATALA.qxp 22/5/08 20:37 Página 28
Actualment, es duen a terme campanyes d’excavacions anuals per a aprofundir
en el seu estudi i coneixement.
Ajuntament de Sallent
Plaça de la Vila, 1. 08650 Sallent
Tel. 938 370 200
Per a visitar el jaciment cal fer reserva prèvia
Com arribar-hi?
Des de la comarcal C-16, direcció Manresa-Berga, arribareu al municipi de
Sallent on trobareu ben senyalitzat com arribar al poblat ibèric del Cogulló.
Què més podem fer?
Passejar...
- No us podeu perdre fer un tomb per l'espai natural de La Corbatera, una de
les restes d'aiguamolls naturals més grans i importants de la Catalunya central.
Gaudireu amb l'observació d'una gran varietat d'ocells, diferent segons
l'època de l'any per el gran nombre d'aus migratòries que hi fan parada.
Visitar...
- La Casa Museu Torres Amat construïda al segle XVII on podreu conèixer
com era la vida del bisbe Torres i la seva família a través dels mobles,
objectes d'art, retrats, ornaments i objectes litúrgics que s'hi conserven.
En la vil·la també podeu visitar la casa natal de Sant Antoni M. Claret, el
temple romànic de Sant Esteve i el Castell.
- En el municipi de Sant Fruitós del Bages no us perdeu una visita al monestir
romànic de Sant Benet.
- Des del castell gòtic de Balsareny trobareu una fantàstica vista de la contrada.
No oblideu que en el mateix poble s'hi celebra cada any la coneguda
Festa dels Traginers.

Fulleto-guia Ibers_CATALA.qxp:Fulleto-guia Ibers CATALA.qxp 22/5/08 20:37 Página 30
Per a més informació
Els jaciments de la Ruta dels Ibers
Ullastret (Ullastret, Baix Empordà)
Tel. 972 179 058 / 972 204 637
Puig de Castellet (Lloret de Mar, La Selva)
Tel. 972 364 735 / 972 360 540
Castell (Palamós, Baix Empordà)
Tel. 972 770 208
Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
Tel. 936 923 322
Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès)
Tel. 933 857 142
Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès)
Tel. 938 901 420 / 934 246 577 / 675 782 936
La Ciutadella (Calafell, Baix Penedès)
Tel. 977 694 683
El Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre)
Tel. 934 246 577 / 977 417 551
Sant Miquel (Vinebre, Ribera d’Ebre)
Tel. 977 405 781
La Moleta del Remei (Alcanar, Montsià)
Tel. 977 737 639
Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta)
Tel. 934 246 577 / 977 420 007
La Fortalesa (Arbeca, Les Garrigues)
Tel. 973 160 008 / 973 702 028
El Molí d’Espígol (Tornabous, Urgell)
934 246 577 / 675 785 126
El Turó del Montgròs (El Brull, Osona)
Tel. 938 840 692
El Casol de Puigcastellet (Folgueroles, Osona)
Tel. 938 122 054 / 938 122 329
L’Esquerda (Roda de Ter, Osona)
Tel. 938 540 271
El Cogulló (Sallent, Bages)
Tel. 938 370 200
L’Oficina d’Informació de la Ruta dels Ibers
Tel. 934 246 577
difusiomac.cultura@gencat.cat / www.mac.cat