Guia de Petra, seguint les passes de Juníper

GUIA DE PETRA
Seguint les passes de Juníper
Jaume Ribot i Amengual
1

GUIA DE PETRA
Seguint les passes de Juníper
Jaume Ribot i Amengual
Petra, 2002
2

Petra, 2002 ISBN
Dipòsit legal: PM
8 Autor: Jaume Ribot i Amengual
Coordinació edició: Beatriu Ribot i Amengual
8 Fotografia: Miquel Febrer, Jaume Andreu i Joan Martí
Coordinació fotogràfica: Miquel Febrer i Roca
Revisió Lingüística: Antònia García Millán
Diseny i Maquetació: Joan Martí
Fotografia de portada i contraportada: Ca’l Pare Serra al carrer Barracar Alt.
Aquesta guia ha estat possible amb la col·laboració de: Andreu Galmes, Jaume;
Febrer Roca, Miquel; Fraternitat Franciscana de Petra, OFM; García Millán,
Antònia; Gibert Riera, Catalina; Jaume Horrach, Miquel; Ribot Amengual,
Beatriu, Riera Bestard, Llorenç; Riera Monroig, Rafel; Rotary Club Junípero
Serra
Edició a cura de la Fundació Jaume Ribot i Amengual.
Amb el suport de l´Ajuntament de Petra i el Consell de Mallorca.
3
Fundació
Jaume
Ribot i
Amengual

A tots els qui han contribuït a la recopilació
de la història del poble de Petra.
4

Jaume Ribot Amengual
nasqué a Petra el
4 de juny de 1942 i
morí el 14 de febrer de
2000. Dedicat professionalment
al món de
la banca, compaginà
sempre aquesta tasca
amb incomptables activitats
de promoció
social, el món de l’esport, estudi
de la cultura popular, divulgació
històrica de Petra, la figura
i obra del beat franciscà Juníper
Serra i l´eremitisme mallorquí.
Cursà els estudis primaris a
l´escola de Petra i els secundaris
al col·legi Ramon Llull d´Inca.
Era de caràcter obert, jovial i
d´un humor i d´una ironia molt
personals. Una vegada acabat el
servei militar reglamentari, el
prorrogà i es dedicà a la milícia
de manera professional.
Treballà al ram de l´hoteleria i
a la Banca March de Manacor,
Petra i Sóller. L´estada a
aquesta vall el marcà
singularment. L´any 1974,
cercat per Sa Nostra, obrí la
nova oficina de Petra de la qual
fou delegat fundador, un
eficient professional i un
envejable promomotor de la
tasca cultural i social de
l´entitat. A partir d´aquest
L’AUTOR
5
moment s´interessa amb
major insistència per tot
allò relacionat amb el
beat Juníper Serra i va ser
vocal de la Junta
Directiva de l’Associació
d´Amics de fra Juníper
Serra i col·laborador
assidu de la revista local
Apóstol y Civilizador.
Inquiet i alhora agosarat,
com a repte personal, intensificà
una mica més l´esperit olímpic,
a tots els nivells esportius i
sense discriminació generacional:
futbol, ciclisme, senderisme...
Entrenà i dirigí seccions
de la Unió Esportiva Petra.
Fou comissionat per
l´Ajuntament d´algunes festes
patronals de Santa Pràxedis de
les quals l’any 1982 fou pregoner.
També intervingué de forma
determinant a les festes de
la Mare de Déu dels Àngels i
l’any 1983 fundà l’Associació
Serra Mamerra. Impulsà la Coral
Infantil. Una de las seves
darreres obres fou Ca na Mia,
una casa de la seva propietat familiar
que adaptà amb finalitat
cultural. Col·laborà activament
amb l’ONG Pobles Germans.
Amb tacte i finor, conreà
l’amistat a tots el nivells. Arreu
sempre era ben rebut i ca seva
era una porta oberta a tothom.
Fundació Jaume Ribot i Amengual

P. Jacinto Fernández, Hno Sebastià Rubí,
P. Salustiano Vicedo i Jaume Ribot
6

PRÒLEG.
Sovint persones de Mallorca i de fora de l’illa vénen a Petra
per visitar l’entorn on nasqué i visqué la infantesa Miquel Josep
Serra i Ferrer, conegut universalment com Juníper Serra.
L’agradable necessitat d’atendre els visitants, uns que arriben
fent turisme i d’altres a la recerca del missatge juniperià, ha
despert el bell desig de preparar la present guia.
Ha estat elaborada amb la gran il·lusió que la visita els resulti
enriquidora. Sabem que els llocs que veuras i el contacte amb la
nostra gent seran una ajuda per a una millor comprensió de la
gran figura franciscana.
Molt possiblement, aquesta idea, madurada amb els anys, germinà
gràcies a l’apreciada amistat amb les persones que treballaren
per donar-nos a conèixer la nostra història local, com el
mestre D. Miquel Ramis(1900-1987), la Sra. Dina Moore Bowden
(1893 - 1981), el germà de La Salle D. Sebastià Rubí (1911-
1987), el postulador pare Jacinto Fernández-Largo (1928-1986)
i el pare Salustiano Vicedo (1923).
SALUTACIÓ.
Senyores i senyors.
Estic molt content de poder correspondre a la seva visita.
Em complau la seva companyia i m’entusiasma el seu interès per les
nostres coses.
Els mostraré el millor del nostre poble, amb el seu interessant passat
que tant condiciona i enriqueix al nostre present
Des d’un principi cap dir-lis que la rellevància de Petra es deu a la
figura de Juníper Serra, per tant la quasi totalitat dels llocs que visitarem
estan relacionats amb la seva persona.
Des d’ara i per a sempre, siau benvinguts.
7

Va néixer el 24 de novembre
de 1713 i fou batejat el mateix
dia a la parròquia Sant Pere de
Petra, amb el nom de Miquel
Josep. Els seus pares foren
Antoni Serra i Margalida Ferrer.
La Casa del Carrer Barracar
procedia de la seva padrina paterna.
Aquesta casa passà a son
pare el 29 d’octubre de 1719.
Format cristianament per la
seva família, ajuda a conrar els
camps on coneix els diferents
cultius que més tard enseya als
indis i aprèn les primeres lletres
a les aules del Convent de Sant
Bernadí, on li neix la vocació religiosa.
Sortí de Petra als 16 anys per
anar a estudiar a Palma de
Mallorca (1729). Realitza l’any
de noviciat al Convent de Jesús
de Palma i després és traslladat
al Convent de Sant Francesc,
que serà la seva residència fins
a la sortida de l’Illa. Aquí estudià
la carrera sacerdotal, ensenyà
Filosofia i després fou catedràtic
de Teologia a la Universitat
Lul·liana de Palma. Alternava
la docència amb la predicació.
Quan predicava la quaresma
en el seu poble li arriba
el permís per anar-se’n a les
missions. El darrer sermó, el
Vida de Fra Juníper Serra
8
predicà al santuari de la Verge
de Bonany, el tercer dia de Pasqua.
Aleshores féu el seu acomiat.
El dia 13 d’abril de 1749,
després d’haver dinat, s’acomiada
de la comunitat i embarca,
juntament amb el P. Francesc
Palou, camí de Mèxic. En el seu
viatge fa escala a Màlaga. Des
d’aquí continua de cap a Cadis
i hi embarca dia 29 d’agost de
1749. Arribà el 18 d’octubre al
Port de San Juan de Puerto Rico
on realitzaren una missió, d’on
partí l’1 de novembre i arribà a
Veracruz el 7 de desembre.
D’aquí va anar a peu fins al
Col·legi San Fernando de la
Capital i arribà el dia 1 de gener.
Durant aquesta caminada,

Pintura de A. Riera Nadal, titulada «Orígen i realitat de Fra Juníper Serra»
un insecte li picà a la cama, se
li formà una nafra que li durà
tota la vida.
El 31 de maig de 1750 parteix
cap a Sierra Gorda juntament
amb el P. Palou. A Jalpán
va construir una magnífica i es-
9
paiosa església, la qual avui és
l’admiració de tots els que la visiten.
Va esser allà prop de nou
anys, amb el càrrec de President
de les missions de la Sierra Gorda
Queretana, hi va desenvolupar
una enorme tasca missionera.

Des del 1759 al
1767 Juníper es dedicà
a predicar missions
populars a la part central
i meridional de
Mèxic.
Quan els jesuïtes
foren expulsats del
territori espanyol
l’any 1767, Juníper,
com a President, es
féu càrrec d’aquelles
missions.
El Rei decideix
ocupar la costa Nord
del Pacífic. El P. Serra
amb altres missioners
i acompanyats
per la tropa comencen
la conquesta el 28 de
març de 1769.
Fundà la Missió de
Sant Diego el 16 de
juliol de 1769. Fou dia de gran
goig per al gelós missioner.
Aquí va posar els fonaments del
cristianisme a Califòrnia.
El dia 3 de juny de 1770 fundà
la Missió de San Carlos
Borromeo (Carmel). El 14 de juliol
de 1771 funda la Missió de
San Antonio; el 8 de setembre
la de San Gabriel, d’on sortirà
el poble de Los Àngeles; L’1 de
setembre la de San Luis.
Una de les ocupacions primordials
dels missioners era la
de predicar l’Evangeli als indis.
Qualsevol part era apta per a
aquest ministeri. Ensenyaren als
Quadre de Juníper Serra a l’Ajuntament
10
nins els principis essencials de
la doctrina cristiana, també a
llegir i escriure. Desenvoluparen
una gran tasca ensenyant
conrar la terra i la cria dels animals.
D’aquesta manera va millorar
molt la vida dels indis. A
més de l’agricultura i les lletres,
els missioners ensenyaren l’art
del cant, de la pintura, el teatre
i fins i tot formaren bandes de
música.
Constants foren els conflictes
entre Fra Juníper i les autoritats
militars. A més de posar
moltes traves al progrés de la
seva obra, els governadors es fi-

caven amb la seva manera d’actuar.
Per resoldre els problemes
sorgits, Juníper es traslladà el
1772 a Mèxic, acompanyat d’un
jove indi per tractar-los amb el
Virrey. Tornà amb una solució favorable
i carregat de queviures
(1774).
El 13 d’agost es decideix la
fundació de San Juan de Capistrano,
però no seria fundada fins
a l’1 de novembre de 1776.
El 5 de novembre de 1775 els
indis cremaren la missió de San
Diego i mataren el P. Lluís
Jaume, de Sant Joan. També
va morir el fuster, anomenat
Urselino.
El 9 d‘octubre de 1776 es
funda la Missió Dolores (San
Francisco); el 12 de gener de
1777, la de Santa Clara; el 31
de març de 1782, la de San
Buenaventura que ja estava
prevista el 1772.
Nou missions fundà a Califòrnia.
Mortal, com a tots els
homes, li arribà la fi de la seva
vida, fou el 28 d’agost de 1784.
Els nous cristians ploraren desconsolats
la pèrdua de llur protector
i adornaren la seva mortalla
amb les flors d’aquell
camp en el qual deixà marcada
tan profunda empremta. A
la missió del Carmel, on tingué
la seva residència i on acabà
els seus dies, fou enterrat i
és on es conserven les seves
despulles.
11
La seva empremta a Califòrnia
fou tan profunda que des de
l’any 1931 figura com a representant
de Califòrnia a la Galeria
de la Fama dels Estats Units
i fou col·locat un monument al
Capitoli de Washington.
Fou Beatificat el 25 de setembre
de 1988, pel Papa Joan
Pau II. Multitud dels seus devots
acudiren a aquesta solemnitat.
El Sant Pare el reconegué
com a home universal.
Joan Martí, ofm
Obra de Pere Pujol al Santuari de Bonany

El P. Salustiano Vicedo
i D. Miguel Ramis
Dina M. Bowden
Fotografia de les distintes guies editades sobre Petra
12

Les guies turístiques de Petra
Les guies, la majoria de vegades,
neixen de l’agradable compromís
d’informar i complaure
les persones que ens visiten.
Totes han d’ésser renovades
per adaptar-les a l’actualitat que
vivim. Una bona guia ha de mostrar
la millor imatge de la realitat.
En el nostre cas particular, ha
de transmetre el missatge de Juníper.
A Petra, a vegades, s´han fet
realitat per iniciativa particular i
d’altres per patrocini dels organismes
oficials i empresarials.
Cal dir que som un poble amb
una excel·lent imatge gràcies a la
gran obra de Juníper Serra. Això
ens afavoreix de cara a cert sector
de turisme i ens compromet a
tenir la millor guia possible, tot
entenent que és un bon reclam per
atreure els visitants i un bon regal
per complaure’ls.
Al llarg del temps Petra ha
tengut sis guies turístiques, les
quals enumeram per ordre cronològic:
El germà
Sebastià
Rubí
13
1ª. Any 1931, Petra. Junípero
Serra, escrita per Miquel Ramis
Moragues.
2ª. Any 1948, Mallorca y Fray
Junípero Serra, escrita per
A.Mulet i J. Muntaner, editada
pel Foment de Turisme.
3ª. Any... Visit Petra (Mallorca)
Birthplace of Fray Junípero
Serra the founder of
California, editada pel Foment
de Turisme.
4ª. Any 1962, Bienvenidos al
pueblo natal de Fray
Junípero Serra fundador de
las misiones de California,
escrita per D. Miguel Ramis
Moragues i Mrs. Dina Moore
Bowden, editada pel Foment
de Turisme, reeditada i ampliada
l’any 1996.
5ª. Any1981, Guia Juniperiana
de Petra, escrita per
l’Hermano de La Salle
Sebastián Rubí Darder, editada
per “Sa Nostra”, reeditada
i ampliada l’any 1987.
6ª. Any 1994, Petra, editada per
la Mancomunitat Pla de
Mallorca i l’Ajuntament de
Petra.
Cal afegir que existeixen alguns
opuscles, relatius a festes
d’aniversaris de Juníper, que a un
moment donat compliren com a
guies.
Pàg següent Fotografia de
Francesc Torrens a l’Ajuntament

El primer historiador local
És difícil parlar de Petra i de
Juníper i deixar de dedicar un
record d’agraïment a la gran
persona de mossèn Francesc
Torrens i Nicolau (1856-1924).
Fou el primer historiador i
juniperista local que donà a conèixer
nombrosos treballs de
recerca, a uns moments que la
cultura –com diem avui- era ben
mala de vendre. Fou el revulsiu
que necessitava el nostre poble
a finals del segle XIX.
Amb les seves paraules i publicacions
entusiasmà molts de
petrers, i creà una nova consciència
de poble, projectant dins
els seus cors un amor entranyable
a Juníper.
Gràcies a la seva tasca començà
una de les èpoques més
belles de la nostra història. Una
de les primeres passes fou que
per la seva iniciativa es dedicà
a Juníper una de les places del
poble a l’any 1892 i anys després
s’inaugurà el monument al
Pare Serra, possiblement l’acte
més emotiu que hem viscut al
segle XX.
La seva vida és plena de curiositats,
moments emocionals i
hores i hores dedicades a la investigació
de la nostra història
local, tot sabent que és la gran
mestra de la vida, de la qual de-
15
penen en gran part el present i
el futur dels pobles.
Les seves obres publicades
encara són vàlides per als que
es vulguin iniciar a l’estudi del
nostre context històric. Aquestes
són:
Apuntes históricos sobre el Santuario
de Bonany de Petra
(1904).
Bosquejo histórico del insigne
franciscano V.P. Junípero Serra
(1913).
Apuntes históricos de Petra.
Volum I. (Reedició 1982).
Apuntes históricos de Petra.
Volum II. (Reedició 1982).
Realment fou un petrer a
imitar.

16
1.- Església
2.- Plaça Juníper Serra
3.- Museu
4.- Ca’l Pare Serra
5.- Convent Sant Bernadí
6.- Santuari de Bonany

L’ESGLÉSIA PARROQUIAL
Vista general de l’Església Parroquial de Sant Pere
Portal lateral Portal Major
Pàg següent. Fotografia de Gabriel Munar Garcias. Interior de l’Església
17

L’Església
L’any 1239, deu
La construcció
anys després de la
començà a l’any
conquesta, Petra ja era
1582 i fou beneïda al
Parròquia. El rector
1730. És d’una sola
n’era F. de Foneyre, i
nau, molt àmplia, si
a l’any 1248 el Papa
bé darrere l’absis hi
la posà sota la seva
ha la capella caracte-
protecció.
rística de les esglési-
La primera esglées
gòtiques de tres
sia era a la part antiga
naus. L’obra fou di-
del poble, més amunt
rigida pel mestre
que la barriada del
Antoni Genovard.
Barracar, i la segona, Campanar de la Parròquia
És ben d’agrair
que ja estava dedicada a Sant l’esforç dels petrers i petreres
Pere, al mateix lloc que l’actu- dels segles XVI i XVII que, sual.perant
anys de sequeres i pes-
Aquesta tercera fou aixecates, foren capaços d’erigir l’esda
a la part de tramuntana. glésia, a més de la del convent
És bella i majestuosa, i es diu de San Bernadí (1657-1677) i la
que és la darrera mostra del gò- del santuari de Bonany (1604).
tic mallorquí.
Quan encara estava en construcció,
Juníper hi fou batiat i
confirmat, i segurament s’omplí
de felicitat amb
la seva primera comunió.
S’hi visqueren
moments ben
emotius cada vegada
que hi
predicava,
especialment quan
pocs dies abans de
partir cap a les
missions féu una
prèdica sobre la
quaresma.
19

L’any 1713 fou un any de
neu i de pluja. Així ens ho recorda
la història escrita que,
mitjançant un document parroquial,
ens descriu amb certa bellesa
el que passà aquell benaurat
any. En transcrivim algunes
frases per a una millor comprensió:
“A fin no puch dexar de notar
le destemplanse del
temps de dit any 1713 pues
comensant anel Mes de Janer
dich que cada dia plogue
....Del Febrer dich no haver
plogut sinos al primer
disapte de Ntra Sra. fent unes
diades molt bonas de que tots
al sembrats se feren molt
bons que axí blats, ordis et
alias parexia sortien dels
camps que embellia la vista
al mirarlos. Arribaré a la
quaresma die primer de Mars
no se ha poha dia vuy fa diada
Coremal sinos que cada
dia ha plogut no en desmesia
Any de Déu
21
sinos molt normal...Avui als
16 Abril de lo any 1713 dia
de Pasqua de Resurectio del
Senyor feu una nevada axi
per esta vila de Petra com
per tot el pla i montanyes
de Mallorca... sens ponderar
ny havia dos palms per damunt
la terra...Ab les flovias
que feia que parexian floques
de llana molt aixutassa
que si la terra no hagués stat
humida seria stat pitjor...”
“Any de neu, any de Déu”
diu l’adagi popular volent
anunciar la bonança de l’anyada.
I Déu volgué que es
completàs amb el naixement
d’un infantó que a un futur fou
l’intercessor celestial de moltes
persones.
Aquella bona nova creà un
dels documents més importants
de la història del nostre poble,
en el qual es llegeix textualment
el següent:
“Als 24 Nbre. De 1713 baptizi yo Barte. Lledó
pre. Y Vicari a Miquel Joseph Serre fill de
Anti. y De Margta. Ferrer conjs. foren padrins
Barte. Fiol Y Sebastiana Serre nasqué dit die
a la una Despres de mitja nit”

22
Les piles de baptisme de la Parròquia
Sant Pere
Terracota del baptisme del Beat Juníper
Serra, obra de Fra Conrado Lucas
Tovar, ofm. al museu Juníper Serra
Partida del Baptisme del Beat Juníper
Serra, a l’arxiu parroquial

La pila on rebé el baptisme
Miquel Joseph Serra i Ferrer
el mateix dia del seu naixement,
el 24 de novembre de
1713, fou esculpida per Joan
Antich i Miquel Abraham
l’any 1588, pocs anys després
de començar-se les obres de
l’actual església (1582). És de
marès de Santanyí, d’estil renaixentista,
de forma octogonal
i a un dels costats hi ha esculpida
la tiara i a uns altres,
les claus. Aquests dos motius
formen l’escut de Petra.
L’any 1858 fou substituïda
per una altra de pedra viva i
arraconada al corral de la casa
La pila Baptismal
rectoral, on durant molt de
temps fou utilitzada com a
cossiol. Fa uns anys es recuperà
i es col·locà a una petita
capella que es troba entrant
pel portal major a mà dreta,
amb una làpida indicativa de
la relació amb el Pare Serra.
L’any 1980 fou traslladada
al presbiteri i s’hi començà a
administrar una altra vegada
el Sant Baptisme.
Fa uns anys, els californians
en feren una rèplica, on
també batien els infants, i la
dugueren a la missió de Sant
Diego.
Pila del baptisme. Fotografia Gabriel Munar Garcias
23

Quadre i Relíquia de Juníper.
Dins la capella de Santa
Aina, coneguda abans com la
Nativitat de Maria, trobam un
quadre de Juníper, restaurat
l’any 1988 amb motiu de la seva
beatificació. S’hi representa el
Pare Serra predicant a tots, havent
rebutjat l’honor de la càtedra
de la Universitat de
Mallorca i sostenint un calze
d’una metzina que li posaren en
el vi de la missa.
Davall el quadre es pot veure
un reliquiari que guarda un
trosset d’os del Pare Serra.
Cap recordar que a Califòrnia
perdura la creença que Juníper
curava els malalts quan
vivia fent-los el senyal de la
creu. Per això a la seva mort
i en relació a la seva fama de
sant, les poques pertinences
foren repartides com a relíquies.
Era tan gran l’admiració
per la seva persona que
24
fins i tot alguns s’atreviren, malgrat
la presència de dos sentinelles
que el guardaven de cos
present, a tallar trossets de la
part de baix de l’hàbit i part dels
cabells de la coroneta.
L’antic retaule d’aquesta capella
procedeix de l’església vella,
i el baix-relleu policromat,
relatiu al naixement de la Verge
Maria, d’estil gòtic, se situa
al segle XV. Les dues taules renaixentistes
laterals duen la data
de 1611 i representen l’aparició
de l’àngel a Santa Aina i Sant
Joaquim i la presentació del Nin
Jesús al Temple, respectivament.
Relíquia i quadre del Beat a la capella de Santa Aina

Portal lateral amb la imatge de Santa Praxedis
A principis de segle, fou reformat
el portal de l’església
que mira al carrer Major. Hi
podem veure una
imatge de Santa
Praxedis, patrona
del poble des de
l’any 1643, obra
de l’escultor
Guillem Galmés
Socias. La festa
de la patrona se
celebra el 21 de
juliol, i tot fa suposar
que Juníper
en gaudí en
bastantes d’oca-
sions,principalment a la seva infantesa.
L’escultor Galmés (1845-
1927), és descendent de part de
pare de família petrera. A la
casa dels seus familiars, fa uns
anys penjaven un brot de pi damunt
el portal en senyal que tenien
vi per vendre. Avui dia ja
no el posen, si bé segueixen venent
vi, tot molt bo,
especialment el vi anomenat “de
missa”.
L’escultor Galmés fou deixeble
del català Josep Maria
Lladó. Realitzà una gran quantitat
d’obres d’imatgeria religiosa
i fou seguidor de l’estil
Imatge de Santa Praxedes al portal
lateral, obra de l’escultor Galmés
25
d’Adrià Ferrà. La seva obra
s’inclou dins el corrent neogòtic.
A Petra, a més de la imatge
de Santa
Praxedis, hi ha
d’altres obres seves,
com la Verge
Dolorosa, la
Mare de Déu a la
fonteta de
Bonany i l’estàtua
a Juníper.
Seria una
mica llarg enumerar
les obres
que té a la resta
de Mallorca;
però per allò de
citar-ne alguna i
per la gran devoció
que li tenen
cap mencionar la Milagrosa, a
l’església de la Sang de Palma.
Curiosament, a un finestral damunt
la capella d’aquesta imatge,
es veu, entre d’altres, la figura
de Juníper.
Per acabar s’ha de dir que
els terrenys que enrevolten
l’edifici de l’església es coneixen
amb el nom de “El Sagrat”,
antic cementeri del nostre
poble, que gaudia en temps
passats del dret d’inviolabilitat
per als criminals que s’hi
refugiaven.

EL POBLE DE PETRA
Vista de Petra des de Bonany
Els molins formen part del nostre paisatge.
Molí de «Sa Lia».
Les creus de camins... Creu des Vall
26

Els historiadors ens diuen
que amb el nom de Petra ja es
coneixia un assentament rural
en temps de la dominació romana.
Els romans ocuparen la
nostra illa des de l’any 123
a.C. fins a l’any 455 d.C., que
es produí l’ocupació vàndala.
Les nombroses restes arqueològiques
trobades al nostre terme,
com per exemple el fragment
d’una làpida, que avui es
pot veure encastada a una paret
de l’entrada de la casa rectoral,
ens demostren el pas dels romans
pel nostre entorn.
Hem de recordar que a
l’Imperi de Roma, a l’any 313,
es decretà la llibertat de cul-
Vinyeta de
Petra
corresponent
al popular
mapa del
Cardenal
Despuig en el
que
col·laborà el
nebot de Fra
Juníper, Fra
Miquel de
Petra.
Els orígens de Petra
27
tes i es va legalitzar el cristianisme,
que anà guanyant importància
pública fins que a
l’any 380 passà a ser la religió
oficial. A les Balears arrelà
amb força a partir del segle
IV.
A Petra, com a la resta del
món rural de les illes, la romanització
introduiria una
nova civilització, on destacà
la concepció de la vida urbana,
la transformació de les estructures
arquitectòniques,
l’adopció de les divinitats romanes,
la penetració de la
llengua llatina i les innovacions
tècniques a l’agricultura.

Peçes de ceràmica primitiva trobades per Jaume Ribot al terme de Petra
Placa commemorativa per la
visita de Sant Vicenç a Petra
Pintura del s. XVII a l’ajuntament
28
Inscripció romana a la Rectoria

A la segona meitat del segle
XIX, el Pare Serra era quasi
un desconegut al seu poble,
i el seu nom tan sols s’escoltava
el dia de Santa Praxedis
quan el predicador de la festa
anomenava els fills il·lustres
de la vila.
A la vida de Mossèn
Torrens trobam curiositats, la
majoria ornades de certa simpatia.
Ell mateix contava que
a l’any 1876 quan era seminarista,
un dia que passava per
la Plaça del Mercat de Palma,
a una parada d’una dona que
venia llibres usats, trobà la
Biografía de Fray Junípero
Serra escrita pel seu deixeble,
el Pare Francesc Palou i publicada
a Mèxic l’any 1787. Li
era desconeguda; la comprà i
la llegí fervorosament, i tant
s’animà que en publicà un resum
al diari El Áncora.
El 1884 el mateix diari publicà
una carta de NovaYork
que feia referència a les festes
celebrades a Califòrnia
amb motiu del primer centenari
de la mort del Pare Serra.
Aquestes notícies germinaren
amb molta de força dins la
persona del senyor Torrens i
li descobriren la importància
i grandesa de Juníper. De tant
en tant publicava articles a la
Una plaça per a Juníper
29
premsa per donar a conèixer el
gran missioner, i a la seva tasca
sacerdotal predicava amb
entusiasme les seves virtuts.
Després de diversos intents,
per la seva iniciativa i
amb una subscripció popular
per pagar les dues làpides i les
despeses de col·locació –prop
de 170 pessetes-, l’Ajuntament
aprovà dedicar una plaça
al Pare Serra, fet que se
celebra amb una gran festa
diumenge 27 de novembre de
1892.
Des d’aquell dia una nova
dimensió passà a caracteritzar
la nostra història. La nostra
imatge de poble començà a
créixer dins el món i dins la
majoria de petrers nasqué una
veneració al Pare Serra.

30
Fotografía de l’any
1912 de la plaça
abans de la reforma.
Fotografia de la festa
del 28 de setembre
de 1913

La gran festa de la inauguració
del monument a Juníper.
El 28 de setembre de 1913
fou un dels dies més bells i
grans de la història d’aquest
poble. Més de 10.000 persones
vengudes amb carro, amb
tren, amb cotxe, amb bicicleta
i a peu i procedents de la
major part de Mallorca, ens
honraren amb la seva visita
per homenatjar Juníper. Davant
un poble endiumenjat
amb banderes, pins, murtra, ...
i una plaça ornada en els seus
quatre costats amb els escuts
de tots els pobles de Mallorca,
les autoritats eclesiàstiques,
civils i la representanció de
Califòrnia, presidiren la inauguració
de l’estàtua del petrer
Ornament floral de festa juniperiana
31
Primitiva placa de la plaça
universal. Aquesta iniciativa
de Mossèn Francesc Torrens i
pagada per subscripció, és
obra de l’escultor Guillem
Galmés, descendent de família
petrera. S’aixeca majestuosa
al centre de la plaça del
seu nom, que per als petrers
simbolitza l’esforç per l’agraïment
al més estimat dels seus
fills.
La Mare de Déu de Bonany
fou baixada de la petita muntanya
per solemnitzar la gran
festa, i els petrers s’obriren a
Mallorca amb la seva generositat
i hospitalitat. Des
d’aquell dia, 75 anys abans
que fos beatificat a Roma, Juníper
passà a ocupar un lloc
dins l’ésser espiritual de molts
de petrers i mallorquins, i la
plaça del Pare Serra fou i és
objecte de visites de californians
i de persones de tot arreu,
que vénen en homenatge
de veneració a l’Apòstol i Civilitzador
de Califòrnia.

L’any 1999, amb motiu del 250 aniversari de la partida del Beat Juníper
Serra, en les festes juniperianes, davallà la Mare de Déu de Bonany.
32

A vegades és prou difícil de
descobrir l’essència d’un poble,
fins i tot per als qui hi som
nascuts o hi vivim. Per fer-ne
una aproximació a la realitat
es fa necessari barrejar l’opinió
que tenim de nosaltres mateixos
amb la que es formen
els de fora.
Hi ha un fet, que succeí recentment,
que ens descobreix
una característica prou enriquidora.
Vengué a viure al
poble un matrimoni que es
dedicava a la fabricació de records
(“souvenirs”) per a turistes.
A la senyora, que era de
parla catalana i de comportament
refinat, se li preguntà en
certa ocasió per què havien
vingut a viure a Petra quan per
la seva classe de negoci pareixia
més pràctic que visquessin
a una de les zones turístiques
de l’illa. Amb tota delicadesa
contestà: Amb el meu
marit hem recorregut gairebé
la totalitat de pobles mallorquins,
i a la gent dePetra és
on hem trobat més espiritualitat.
Únicament per això és
que decidírem venir-hi a viure
a Petra, i fins ara ens sentim
molt contents i satisfets.
Per conèixer tot el misteri
d’aquest poble cal caminar-hi
sense pressa, cal endinsar-se
El que ens caracteritza.
33
en el seu conjunt històric i escoltar
la destil·lació d’un poble
que a través dels segles
encara conserva costums i virtuts
quasi desaparegudes. Cal
saber descobrir arran de cada
persona i de cada portal aquest
missatge d’espiritualitat que
ens caracteritza. Avançant per
aquest camí i aprofundint en
l’estudi de Juníper és possible
tastar una alegria reconfortant
d’una nova voluntat de futur,
imitant en la mesura de cada
un l’home preparat, amb voluntat
d’acceptació i decisió,
sensible i humanitzant, i
entregat amb valentia a la seva
tasca.

És la barriada més antiga i
humil del poble. Està constituïda
per cases de baixa altura,
de parets de pedra, centenàries
la majoria i algunes habitades
per la generació actual
de famílies antigues a la
barriada. La major part de la
gent és pagesa, treballadora i
agraïda.
Arquitectura
rural i costums
de la gent han suportat
pocs canvis
des de l’època
juniperiana.
L’austeritat i
senzillesa de les
cases i la pau i
bondat de les seves
gents fan
molt agradable la
visita al barri on
visqué la infantesa
Miquel Joseph
Serra i Ferrer.
Una casa pobra
en riqueses
materials, però
rica en virtuts
cristianes; la fauna
i la flora de la
nostra Mallorca
pagesa, i l’escola
franciscana foren
els primers
fonaments de la
El Barracar
35
formació del futur missioner.
Actualment cada matí el
carrer del Barracar Alt s’endiumenja
per rebre els visitants,
i avui, com antany, a
cada posta de sol les campanes
de Sant Bernadí conviden
les famílies del Barracar a la
pregària.
Convent de Sant Bernadí. Vista des del claustre.

El museu dedicat a Juníper
fou inaugurat el 19 de juliol
de 1959 per iniciativa de l’associació
“Amigos de Fray
Junípero Serra”, essent president
i fundador el Dr. Antonio
Bauzá Roca. S’eregí segons
projecte de l’arquitecte mallorquí
D. Gabriel Alomar Esteve.
Fa uns anys fou ampliat
amb col·laboració de la Caixa
d’Estalvis “Sa Nostra”.
El centre disposa de sales
on s’exposen pintures, fotografies,
documents, maquetes,
restes arqueològiques de Califòrnia,
etc., que tenen relació
amb Juníper. En el primer
pis hi ha la sala d’actes, embellida
amb pintures de personatges,
la gran majoria de
l´època juniperiana.
Particularment, m’agrada
visitar el museu. Si bé ja ho
he fet en distintes ocasions,
El Museu
37
quasi sempre descobresc qualque
cosa nova. Quan davall
l’escala, sempre gaudesc amb
el quadre del pintor Joan Miralles
on es representa la fundació
i primera missa de la
missió de San Carlos de
Monterrey, així com també em
delecta i reconforta mirar una
petita imatge de fang esculpida
per fra Conrado Lucas que
representa Juníper amb la
cama nafrada i uns indis que
intenten curar-lo. Interiorment,
faig la lectura de la fortalesa
d’un petrer que s’entesta
fins en el límit per complir
amb el seu deure moral.
Abans de deixar el museu,
cap observar la campana del
jardí, que procedeix de la missió
de Santa Bàrbara, rèplica
de les que Juníper emprava a les
missions. Avui dia, a Amèrica,
campanes com aquesta assenyalen
el Camí Reial.

És la casa amb més carisma
del nostre poble i la més
visitada per la gent que fa turisme.
Persones de tota casta
social i de distintes nacions
conflueixen a la casa pairal
del Pare Serra. Unes ho fan
atretes i admirades per la gesta
grandiosa de Juníper; d’altres,
per cercar el missatge
juniperià, que ja es deixa entreveure
en la humilitat i simplicitat
que s’hi respira.
Alguns visitants s’emocionen
quan hi són dins. De la riquesa
dels seus cors, en parlen
les seves boques. Qualcunes
de les exclamacions s’han
pogut recollir, i les transcrivim
literalment:
- Aquí comença Califòrnia,
la seva història, el seu tot!.
- Aquesta és la més vella
casa de Califòrnia!.
- En aquesta casa tan reduïda
nasqué la gran Califòrnia!.
- Pareix mentida que d’una
casa tan petita i senzilla
hagi sortit un home tan
gran i culte !.
Qualque persona mostra la
seva devoció i agraïment agenollant-se
i besant el sòl de la
casa, i qualcuna agafa una pedreta
del corral i la guarda
com a relíquia.
Ca’l Pare Serra
39
Malgrat que alguns rètols
del nostre poble així com també
algunes guies turístiques
indiquin la casa com a natal de
Juníper, cap historiador no ha
confirmat que hi nasqués. Sí,
però, que hi visqué alguns
anys de la seva infantesa.
Aquesta circumstància en cap
moment ha de ser motiu d’alterar
la nostra disposició personal.
La casa es conserva tal com
fou restaurada l’any 1932 i des
de 1981 es propietat de la
“Fundación Casa Serra”, entitat
integrada pel “Rotary
Club”, que la presideix,
l’Ajuntament de Petra, “la
Asociación de Amigos de Fray
Junípero Serra”, “la Sección
Juniperiana del Círculo de
Bellas Artes de Palma”, “la
Comunidad Franciscana de
Petra” i la Parròquia de Sant
Pere de Petra.

Campanar del Convent
40

CONVENT DE SANT BERNADÍ DE SENA.
En 1607 els Jurats de Petra
demanaren la fundació d’un
convent de frares del Pare St.
Francesc, perquè assistissin els
agonitzants i fessin escola als
nins.
Amb les almoines dels fidels
i devots de St. Francesc, els frares
aixecaren l’església de St.
Bernadí, beneïda el novembre
de 1672.
A l’escola de l’esmentat
convent assistiren molts de fills
il·lustres de Petra, que donaren
dies de glòria a l’Església i a la
Pàtria, com Fra Juníper Serra,
apòstol i colonitzador de
Califòrnia, el seu nebot Fra
Miquel de Petra, arquitecte i
gran matemàtic; Fra Antoni
Perelló...
Hi visqueren pacíficament
els fills del Patriarca St.
Francesc fins l’any 1835 que foren
exclaustrats. Aquests religiosos
eren el consol dels
atribulats, singularment en
temps de fam o epidèmia: sempre
tenien brou per als malalts i
formatge per als pobres, brou i
formatge obtengut de les seves
ovelles que el poble, agraït, deixava
pasturar per totes les pastures
del terme.
Dins l’església de St. Bernadí
reposen les despulles del pare,
41
mare i germana de Fra Juníper.
“Estimem aquest convent tan
lligat a la història de Petra i Califòrnia!”.
Aquesta frase plena de senzillesa
és transcripció de la primera
guia turística de Petra, publicada
l’any 1931. Hi volem
rendir homenatge al seu autor
D. Miguel Ramis Moragues.
Plànol de l’església del Convent

Sant Bernardí, Escola de Juníper.
El seu biògraf i amic, el
Pare Palou, ens descriu amb
tota senzillesa les primeres vivències
del nin Miquel Joseph
al Convent:
Instruyéronlo los devotos
padres desde niño en los rudimentos
de la Fe y en el santo
temor de Dios, inclinándolo,
desde luego que empezó a
andar, a frecuentar la Iglesia
y Convento de San Bernardino,
que en dicha villa tiene
aquella Santa Provincia, de
cuyos Religiosos era el padre
muy querido, y en cuanto llevo
al niño Miguel al Convento
robó a todos el afecto.
Aprendió en dicho Convento
la Latinidad, de que salió perfectamente
instruído, y al mismo
tiempo se habilitó en el
canto llano, por la costumbre
que tenía el religioso Maestro
de Gramática, de llevar los
días festivos a sus discípulos
al coro a cantar con la Comunidad.
De este santo ejercicio
y devotas conversaciones que
oía a sus devotos padres nacieron
en su corazón, muy
temprano, unos fervorosos
deseos de tomar el santo hábito
de N.S.P. San Francisco,
sintiendo la falta de edad para
ello.
42
La vinculació amb el Convent
de Sant Bernadí durà tota
la vida de Juníper. De religiós
hi predicà en diferents ocasions
i durant la quaresma de
l’any 1749 hi rebé, amb goig i
alegria, la llicència per anar a
missionar. Dies abans d’embarcar
féu donació a la biblioteca
del Convent dels seus
llibres, dedicats de puny i lletra.
Dies després hi envià la
carta de comiat perquè un frare
la llegís al seus pares i germana.
Les despulles del seu
pare (1753), de la seva mare
(1754), de la seva germana
(l783) i de la seva padrina de
fonts, descansen a una cripta
del Convent.
Passaven els anys i Juníper
seguia recordant la seva escola
infantil. Per això al seu primer
bateig a la missió de
Monterey, el 26 de desembre
de 1770, posà a un indi el nom
de “Bernardino de Jesús”.
Cal acabar aquesta relació
Convent-Juníper amb una bella
frase de l’historiador Pare
Geiger que diu: Califòrnia
tingué Serra perquè existí un
Sant Bernadí.

Fra Antoni Perelló Moragues. (1673-1748).
Fou un dels petrers
més il·lustres de la nostra
història i un dels franciscans
més savis que ha
tengut la nostra illa.
Gràcies al seu impuls
es realitzaren moltes millores
tant en el Convent
de Sant Francesc, a Palma,
com en el de Sant
Bernadí, a Petra.
El 15 de setembre de
1731 era el Ministre Provincial
de l’Orde i davant
ell professà el novici
de 17 anys Miquel
Joseph Serra i Ferrer.
Això succeïa en el Convent
de Jesús on durant
43
un any en Miquel Joseph havia
fet el noviciat.
Fra Juníper recordà aquell
dia feliç sempre perquè amb
la professió la seva vida cobrà
tot el seu significat. Parlant
amb els seus amics els
deia: «Em vingueren tots els
béns amb ella». Li millorà la
salut i cresqué el que ell pensava
que era una estatura mitjana.
Antiga porteria del Convent
Fr. Antoni Perelló, quadre del Convent

Els franciscans de la província
de Mallorca, quan professaven,
tenien la facultat de
poder canviar el seu nom de
baptisme per un de nou.
Miquel Joseph Serra Ferrer
usà d’aquest privilegi i prengué
el feliç dia de la seva professió
el nom de Juníper, pel
gran apreci que havia agafat
en les seves lectures durant el
noviciat al company de Sant
Francesc. La simplicitat i
l’alegria celestial d’aquell primerenc
franciscà l’entusiasmaren,
i per aquest motiu
el prengué per patró.
Juniperus
44
Aquest germà, que coneixien
com “el joglar de Déu”, havia
pres el nom de Juniperus
de l’aromàtic arbust. Un dia,
després d’una extravagància
inspirada per la seva simplicitat,
féu exclamar a Sant
Francesc: “Vulgui Déu, germans
meus, que tenguem un
bosc sencer d’aquests
junípers”.
Era tan forta l’admiració
del Pare Serra per aquell germà
que quan acabava una tasca
filosòfica acostumava a dedicar
l’esforç a l’honor de la
Santíssima Trinitat, a la Verge
Santíssima, a qualque
sant de l’Orde i al
final sempre mencionava
al benaurat Juníper,
de qui deia que
era “l’exemple més
gran de santa simplicitat”.
Beat Juníper
d’Assís, company
de Sant Francesc.
Al llibre «Les
Floretes de S.
Francesc», un
dels llibres més
populars sobre la
vida de Sant
Francesc.

A la solemnitat de la
festa del dia dels Reis
de l’any 1721 fou beneïda
la imatge de la Immaculada
de l’altar major
del convent de Sant
Bernadí. Miquel Josep
–Juníper-, tenia aleshores
vuit anys i formava
part del cor de nins cantors.
Possiblement era
el primer acte solemne
on participava de forma
directa, així com també
- i quasi inconscientment
- era un primer fonament
per a la seva
formació i futura vocació
franciscana.
La imatge de la Verge
és bella. Presenta una
actitud que convida a la
pregària. El seu mantell
li dóna certa sensació de
moviment.
El seu autor, segurament
l’escultor Gaspar
Homs, i el seu promotor,
l’insigne petrer fra Antoni
Perelló i Moragues, feren realitat
un del més bells retaules de
l’art barroc mallorquí.
La contemplació d’aquest retaule
infon sossec i respecte.
L’exuberància del seu estil que-
L’altar Major
45
da perfectament equilibrada
amb les tres imatges franciscanes:
a dalt Sant Bernadí, patró
del convent; a l’esquerra, Sant
Jaume de la Marca, i a la dreta,
Sant Joan de Capestrano, titular
d’una de les missions fundades
per Juníper.

Molts de nosaltres hem
sentit contar aquella simpàtica
historieta que un dia de
l’Edat Mitjana, a Greccio, poblet
d’Itàlia, Sant Francesc,
fundador de l’orde dels frares
que habiten aquest convent de
Sant Bernadí de Sena, organitzà
una missa on hi havia una
mula i un bou entorn de l’altar
on es consagrava l’hòstia.
Molt possiblement fou el primer
betlem de la terra.
Els frares franciscans continuaren
l’exemple del seu
mestre i on anaven introduïen
el costum de
fer betlem. Així, a
Mallorca, es
creu que el primer
betlem arribà
l’any l536 al
convent de Santa
Maria dels
Àngels de
Jesús, avui derruït,
on va fer el
noviciat Juníper.Actualment,
aquest
betlem es pot
veure a l’església
de la Sang, a
Palma.
A Petra, els
franciscans arribaren
l’any 1607.
La capella del Betlem
46
Dedicaren una capella del convent
al naixement de Jesús,
que fou beneïda solemnement
el 28 de juliol de 1686.
És una de les capelles més
admirades pels visitants, i ben
segur que Juníper passà molts
de moments contemplant-la.
Cap donar una mirada a la
pintura del frontal de damunt
la volta, on podem veure
l’Anunciació de l’Àngel
Gabriel a la Verge Maria.
Capella del Betlem

La imatge
d’aquesta capella
és bastant
bona artísticament.
En temps
passats, gaudí
de gran devoció,
que, en cert
grau, perdura
avui dia.
Possiblement
sigui més
antiga que l’actual
església
conventual, la
qual cosa ens fa
suposar que
procedeix
d’una altra. Per
informació recollida
pareix
que ja va tenir
capella a la petita
i primitiva
església.
D’altra banda, Mossèn
Antoni Maria Alcover deixà
publicat que fa molts d’anys ja
es feia la processó de la Sang
Dijous Sant a totes les parròquies
de la pagesia. A Petra aquesta
processó s’anomenava dels
“Sants Cristos”, perquè hi duien
els tres o quatre grossos de
la Parròquia, el de l’església del
La capella del Sant Crist
Capella del Sant Crist
47
Convent i el de la capella de la
Casa de la Vila.
Sabem que Juníper predicà
a la Parròquia la quaresma de
l’any 1749 i que durant tota la
seva vida a Mallorca va poder
tenir devoció a aquest Sant
Crist, però desconec si la processó
dels Sants Cristos, aleshores
ja se celebrava.

Ramon Llull és un dels més
grans personatges que ens ha donat
l’illa, és “el fill major de la
nostra raça”.
Fou apòstol, savi i sant. La
seva gran ciència i zel apostòlic
han tingut i tenen una gran projecció
dins i fora d’Espanya. Si
bé a la seva joventut dugué una
vida prou desordenada, envoltant
els trenta anys, després de cinc
aparacions de Crist crucificat, es
convertí. Des de llavors treballà
intensament per defensar la veritat
de Déu. Les seves despulles
es guarden a l’església conventual
de Sant Francesc, de Palma.
El retaule de Ramon Llull és
el més senzill d’aquesta església.
Per l’escut de la part superior
La capella del Beat Ramon.
48
sabem que fou fet l’any 1744. La
representació del “Doctor
Il·luminat” es fa damunt una tela
en actitud d’escriure i agenollat
davant un crucifix. Entre la
pintura i l’altar hi ha un medalló
que representa el seu martiri, i en
el frontal de l’altar, un bella
ceràmica del beat.
Existeixen algunes analogies
entre Ramon Llull i Juníper com
la gran preparació filosòfica i el
zel apostòlic.
És una simpàtica casualitat
que el mateix any de la inauguració
d’aquest retaule Juníper es fes
càrrec de la càtedra escotista de
Teologia -de prima- de la Universitat
Lul·liana, així com també
que un dels seus darrers sermons
a l’illa fos el de la festa del benaurat
Ramon Llull, el 25 de gener
de 1749. Juníper tenia fama
de bon predicador: la seva veu era
sonora i sabia adaptar-se a l’auditori.
Ben segur que posà tot el
seu entusiasme en la preparació
d’aquest sermó, donada la solemnitat
de la festa. A hores d’ara en
desconeixem el contingut; malgrat
que hi hagi indicis de la seva
impressió, tan sols ens resta una
frase pronunciada per un famós
ex-catedràtic poc apassionat a la
persona de Juníper, que digué:
“Digne és aquest sermó que
s’imprimesqui amb lletres d’or!”.

Vista general de l’església del Convent
Museu a la sagristia del Convent
49

Creu de pedra de Bonany commemorativa de la despedida de Petra de Juníper Serra.
Instal·lada la 3a. festa de Pasqua de 1949, dos-cents anys després de la partida.
50

LA CREU DE PEDRA DE BONANY.
Bonany és una de les millors
referències de la vida religiosa
del poble. De fet, cada
vegada que visitam la Verge
la nostra espiritualitat en surt
afavorida.
A la segona festa de Pasqua
de l’any 1749, Juníper predicà
per darrera vegada a Petra.
Era el darrer sermó de la quaresma,
que, segons costum, es
feia a Bonany.
El seu cor, secretament, era
ple d’alegria, ja que feia uns
pocs dies que havia rebut la
llicència per exercir el seu
apostolat a les missions
d’Amèrica. Ni els afalacs ni
les promeses de nous càrrecs
ni la pena que sabia que donaria
als seus pares ni la
perillositat de la nova vida
foren suficients per canviar la
seva valenta decisió. L’havia
consultada amb Déu.
51
S’acomiadà de la Verge, dels
feligresos, dels germans de religió,
del seus pares i família, i
prengué camí cap a Ciutat, per
embarcar cap a la Península,
diumenge de l’Àngel.
El record de Bonany
l’acompanyà tota la seva vida.
Ja a la seva vellesa, en recordança
a la seva Verge, batejà
una nina i li posà per nom
“María del Buen Año”.
Dimarts de Pasqua de l’any
1949, amb motiu de la celebració
del segon centenari de la
partida de Juníper, s’aixecà una
creu de pedra al mateix lloc
d’on 200 anys abans s’acomiadà
de la gent, perquè fos un record
perenne de la devoció d’un
poble. “Que servesqui també
com a exemple de la decisió i
valentia que ha de tenir l’home
per acceptar a qualsevol moment
de la vida la voluntat de Déu!”.

Els Ermitans de San Antoni i San Pau han estat molts anys
com a custodis de la Mare de Déu de Bonany
Vista aèria de Bonany. Fotografia de Bartomeu Amengual
52

ANEM ARA A DESCANSAR!.
Aquestes foren les darreres
paraules que pronuncià en
vida el Pare Serra. Moments
després, poc abans de les dues
del migdia, es dormia a la pau
del Senyor. Això succeïa dissabte
28 d’agost de 1784, festa
de Sant Agustí, a la missió
de San Carlos Borromeo de
Carmelo (1770).
Havia viscut 70 anys: 53 de
religiós i 35 de missioner.
D’aquests darrers, en passà 16
a Califòrnia.
Aleshores, a Mallorca vivien
els seus nebots Miquel Ribot
Serra (1741-1803) i Joana
Ribot Serra (1744-1785), i el
fill d’aquesta, el sacerdot Benet
Vadell Ribot (1770-1839).
53
Amb la mort d’aquest darrer
s’extingí la família directa de
Juníper Serra.
Per altra banda, el 15
d’agost de 1835 els seus germans
de religió del Convent
de Sant Bernadí, a Petra, l’hagueren
d’abandonar en compliment
del decret que suprimia
els convents d’ordes regulars
a l’illa.
Aquestes i altres circumstàncies
ajudaren al fet que la
memòria del Pare Serra a poc
a poc s’anàs esvaint entre els
seus paisans, arribant al cas
que tan sols al sermó de la festa
de Santa Praxedis era anomenat
entre els fills il·lustres.

Cel·la de Fra Juníper a la Missió de Carmel on va morir
Tomba de Fra Juníper a la Missió de Carmel Califòrnia
54

BIBLIOGRAFIA
FRATERNIDAD FRANCISCANA DE PETRA.Col·lecció Apóstol y Civilizador.
FRATERNIDAD FRANCISCANA DE PETRA.Col·lecció Petra Nostra,
MANCOMUNITAT PLA DE MALLORCA, Guia del Pla de Mallorca, 1994.
REVISTA COMUNICACIÓ, Centre d´Estudis teològics de Mallorca, Fra
Juníper Serra, Francisca de Mallorca, març juny 1985.
VERDAD Y VIDA, Junípero Serra, reconciliador de hombres, separata T-
XLIV 1986. Madrid.
GAMISSAN, FRANCISCO Junípero Serra. Editorial Seráfica. Barcelona
GEIGER, MAYNARD J. Vida y Epoca de Fray Junípero Serra (2 toms)
Curia Provincial OFM, Govern Balear, Sa Nostra.
OLTRA PERALES, ENRIQUE OFM, Vida de Fray Junípero Serra narrada
para el hombre de hoy. Editorial Asis, Valencia, 1988.
PALOU, FRANCESC Relación histórica de la vida y apostólicas tareas del
venerable padre Fray Junípero Serra Palma, 1977
RAMIS MORAGUES, MIQUEL. Revista Fray Junípero Serra.
RUBÍ DARDER, SEBASTIÀ. La Villa Real de Petra, algunas de sus raíces.
Apóstol y Civilizador. Petra 1987 (2)
TORRENS NICOLAU, FRANCISCO. Apuntes históricos de Petra. (2 tomos)
1921. Reedición de Apóstol y Civilizador. Petra 1982.
VICEDO VICEDO, SALUSTIANO. Convento San Bernardino de Sena. La Escuela
del Beato Junípero Serra. Apóstol y Civilizador. Petra. 1991.
WHITTING, GEORGE, La Cruz y la espada, Editorial Bruguera, 1967.
55

EPITAFI
per al benvolgut
JAUME RIBOT AMENGUAL
Una tristor profunda arreu perdura
quan la mort d’un amic la greu ferida
deixa d’una buidor. La teva vida,
Jaume, ja vola amb Déu cap a l’altura.
Tu has sabut, amic Jaume, amb lleialtat,
donar impuls a una tasca de profit;
i amb el seny que reforça l’esperit,
omplir els cors de pau, goig i veritat.
Jo vaig treballar amb tu, amb la senzillesa
que ens agermana a tots, per l’harmonia
de la nostra Illa d’Or, per l’alegria
i per a la cultura i l’honradesa.
Sempre amb fe en el treball i amb fonament
copsares horitzons, la plenitud
dels teus humils anhels. Sana virtut
sempre t’il·luminà l’enteniment.
Eterna farà el temps la recordança
de la teva sensible i generosa
vida, sempre fidel i vigorosa,
plena d’amor a Petra, i d’esperança.
Miquel Bota Totxo
Petra dilluns 14 de febrer de l’any 2000
PAU
56

«Historiador, enamorat de la
cultura, del seu poble, dels seus
amics i de la seva família»
Associació d´Empleats de Sa
Nostra
«La cultura popular ha trobat
un glosador magnífic que sap
transmetre el seu vast coneixement
fent us del català més nostrat,
mostrant saviesa mitjançant
un parlar fidel a la tradició oral
d´aquest petit pais nostre»
Punt de Comunicació
«Sabies captar no sols les necessitats
físiques i econòmiques
de les persones, sinó que, a més a
més, apreciaves les necessitats espirituals
de la gent»
Catalina Gibert
«Has treballat molt per conservar
i difondre el valuós patrimoni
del poble»
Jaume Andreu
«Ha estat un referent en la
constància, en l´ànim per als altres,
en la correcció suau i en totes
aquelles coses que, podríen
dir, formen la filosofia de vida»
Miquel Jaume
PARAULES AMIGUES
57
«Perfecte coneixedor de quina
era la ciència exacta que regia
les coordenades del panorama
òptim, per a cada situació, singular
o institucional, discretament i
modestament adreçaves les iniciatives
a l´entreforc dels
esdevéniments, immediats o llunyans,
deixant caure una idea,
suggerint oportunament un camí
a recorrer o per investigar»
Rafel Riera
«Omplies es paner, eres generós,
amb el teu fet honrós, feies
la feina ben feta».
Tomeu Salvà
«El estudio, la reflexión, el
trabajo, eran su continuo caminar,
laborioso y cumplidor de su oficio,
vivió alegre y procuando alegrar
a los demás»
M. Llinás
«Les teves anècdotes i
hitorietes que obtenies recercant
en aquelles petites coses que els
altres no veïem i aconseguies ferlos
tornar grans i important»
C. Bauzá
«La primavera i tu no eren
impossibles»
Perlas y Cuevas

ÍNDEX
L’autor........................................................................................... 9
Pròleg ............................................................................................ 11
Salutació ....................................................................................... 11
Vida de Fra Juníper Serra....................................................... 12
Les guies turístiques de Petra ................................................ 17
El primer historiador local ..................................................... 18
L’ESGLÉSIA PARROQUIAL .................................................... 21
L’Església ................................................................................ 23
Any de Déu .............................................................................. 25
La pila baptismal..................................................................... 27
Quadre i relíquia de Juníper................................................... 28
Portal lateral amb la imatge de Santa Praxedis .................... 29
EL POBLE DE PETRA ............................................................... 30
Els orígens de Petra ................................................................ 31
Una plaça per a Juníper .......................................................... 33
La gran festa de la inauguració del monument a Juníper .... 35
El que ens caracteritza ............................................................ 37
El Barracar............................................................................... 39
El Museu .................................................................................. 41
Ca’l Pare Serra ........................................................................ 43
EL CONVENT
Convent de Sant Bernadí de Sena ......................................... 45
Sant Bernadí, escola de Juníper............................................. 46
Fra Antoni Perelló Moragues................................................. 47
Juniperus .................................................................................. 48
L’Altar Major .......................................................................... 49
La capella del Betlem ............................................................. 50
La capella del Sant Crist ........................................................ 51
La capella del Beat Ramon .................................................... 52
LA CREU DE PEDRA DE BONANY ....................................... 55
ANEM A DESCANSAR ............................................................. 57
BIBLIOGRAFIA .......................................................................... 59
EPITAFI ... ................................................................................... 60
PARAULES AMIGUES ..............................................................
58
61

Aquesta guia es va maquetar amb eines d’Apòstol i Civilitzador
a Petra i es va acabar d’estampar
als obradors de Gràfiques Siba de Santa Margalida
el dia 14 de febrer de 2002
segon aniversari del traspàs de l’autor,
festivitat de Sant Ciril i Metodi
patrons d’Europa
MMII
LAUS DEO
59

Fundació
Jaume
Ribot i
Amengual
60