EL BRUEL - APNAE

EL BRUEL
1
2
5
8
10
13
3
19
21
22
23
Editorial
Notícies
Article: El llegat
d’Àlex Lorente
Entrevista: Celdoni
Fonoll
Parlen dels
Aiguamolls a...
Activitats
Socis
Aiguamolls del món
El Petit Bruel
Agenda
“CONSERVAR ÉS DONAR VIDA”
Estiu negre per la natura empordanesa
TARDOR 2012
NÚM. 74
L’estiu del 2012 serà recordat durant força temps com un estiu negre per la Natura
empordanesa per dues raons: la mort de l’amic Àlex Lorente, biòleg de la reserva natural de
les Medes i una persona entusiasta i dedicada en cos i ànima a la preservació del medi marí, i
a mantenir els difícils equilibris entre pescadors, submarinistes, administracions, etc. al qual
dediquem un apartat del Bruel. La segona cosa que ha ennegrit, i mai més ben dit, l’Empordà,
ha estat un incendi forestal que ha calcinat unes 13.000 ha de comarca, i en algunes zones
pels mateixos llocs cremats fa 26 anys. Totes les zones boscoses, sobretot en les que
abunda el pi blanc o bord (Pinus halepensis) estan en greu perill d’incendi degut a la seva
altíssima combustibilitat. Cada estiu que acabem amb la gran notícia que no hi ha hagut
incendis, en realitat vol dir que tenim un 30% més de combustible a punt per cremar.
Actualment, hi ha massa combustible al bosc i amb masses forestal massa contínues. Aquest
estiu, com d’altres, s’ha demostrat que quan comença un foc amb unes condicions
meteorològiques adverses (la regla del 30-30-30, vents de més de 30 km/h, més de 30 graus
de temperatura i menys del 30% d’humitat) el foc només es para allà on no troba més
combustible per cremar. Es fàcil d’entendre, fa uns milers d’anys els boscos eren plens de
ramats de grans herbívors, que convertien biomassa vegetal, és a dir combustible, en
biomassa animal. L’espècie humana va fer desaparèixer aquesta gran fauna herbívora i en el
seu lloc hi va posar els ramats d’herbívors domèstics, i a més els mateixos humans treien del
bosc llenya per escalfar-se, per coure el menjar, per fer ceràmica, per fondre els metalls, feien
carbó, etc. etc. Actualment, quasi ningú treu combustible de la majoria de boscos, i no hi ha
ramats d’herbívors, ni salvatges ni domèstics. La solució aparentment és fàcil, cal tornar a
treure combustible del bosc, d’una banda ajudant a fer energia mitjançant centrals de
biomassa, que prioritzin l’extracció de pins i fomentin la presència de suros, alzines i roures,
però sobretot fomentant la gestió amb els herbívors, tan salvatges en llocs remots, com
domèstics en llocs més humanitzats. D’aquesta manera a més es potenciaria l’ofici de pastor,
les races domèstiques autòctones, els productes de qualitat, els camins ramaders, el paisatge
i la biodiversitat. Massa arguments positius perquè no sigui possible. Esperem que aquesta
negror de l’estiu 2012 doni pas a una millor gestió dels boscos, i a una adequada protecció de
les Medes, i de tot el litoral empordanès, on els dofins i a la llarga el vell marí, ens
recordin la feina feta per l’Àlex Lorente i tantes altres persones que treballen i 1
estimen aquestes illes i tota la nostra costa.
Foto. Àlex Lorente
Foto. Àlex Lorente
Àlex Lorente

EL BRUEL
II CENS DE GAIG BLAU
El passat dia 30 de juny, una vintena de voluntaris
de l’APNAE, juntament amb diferents ornitòlegs,
varen dur a terme un cens simultani de gaig blau
(Coracias garrulus) en el marc del Parc Naturals
dels Aiguamolls de l’Empordà i rodalies, per segon
any consecutiu.
Aquests censos permeten comptabilitzar els
territoris existents cada any d’una espècie que va
estar molt a prop de l’extinció a l’Empordà, però que
afortunadament, s’ha recuperat (sobretot gràcies a
la col·locació de caixes-niu) fins arribar a les prop
de 30 parelles que tenim actualment a la comarca.
Durant el cens, els voluntaris es distribueixen
quadrícules d’1 x 1 km, i la prospecten a peu o amb
cotxe, mirant de detectar la presència de l’espècie i,
si és possible, indicis de reproducció. Al llarg dels
dies i setmanes següents al cens, els ornitòlegs del
parc acaben de quadrar les dades, fins arribar a
determinar amb exactitud el nombre de parelles
existents, que enguany ha superat les 25 en l’àmbit
del parc natural.
Gaig Blau (Coracias garrulus)
Paràsit cuaample (Pomarinus patriòtic)
Foto. Joan Martí
Foto. Ponç Feliu
NOTÍCIES
CENS D’OCELLS A LA BADIA DE
ROSES
El dissabte 25 de febrer va tenir lloc l’esperada
sortida en barca per censar ocells a l’hivern.
Després de 2 aplaçaments per fortes tramuntanes,
el temps ens va acompanyar en un dissabte
assolellat de mar en calma i on varem poder
observar diferents ocells marins.
88 participants, entre socis i amics de l’APNAE,
vam salpar del Port de Roses a les 9,15h per
navegar per la Badia de Roses i mar endins de
Cadaqués i Roses, on vam tirar peixet per la popa
del Don Pancho per atraure el primer gavià, i
aquest, a les gavines rialleres i capnegres, els
mascarells, baldrigues... i fins i tot un paràsit! Vam
arribar fins a cap Norfeu, on vam anar vorejant la
costa observant els nius dels corbs marins
emplomallats, fins a tornar al Port passades les
14h.
El dissabte 5 de maig varem fer una segona sortida
on varem observar: 3 paràsits cuaamples, una
baldriga capnegra (3ª cita a l’historia de l’Empordà,
menys de 10 a Catalunya!), mascarells, baldrigues
de 3 espècies més, gavines de diferents espècies,
xatracs, un aufrany, remena-rocs, bernats, arpelles,
falcons, tonyines, etc…tot un èxit!
Relació de les aus observades el 25 de febrer:
Mar Cadaqués
1 Alosa vulgar (Alauda arvensis)
1 Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)
2 Baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
7 Corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis)
*Comentari d’en Ponç Feliu: A Norfeu 4 nius ocupats,
possiblement 5 parelles, enguany
25 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo)
~200 Gavians argentats (Larus michahellis)
1 Gavià fosc (Larus fuscus)
2-3 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
~150 Gavines vulgars (Larus ridibundus)
6 Gavots (Alca torda)
*Comentari d’en Guillem Saguer Parés: Dos d'ells ja
tenen plomatge nupcial, amb el cap negre.
6 Mascarells (Morus bassanus)
1-2 Merles blaves (Monticola solitarius)
1 Paràsit gros (Stercorarius skua)
1 Passeriforme no identificat (Passeriformes sp.)
2 Tudons (Columba palumbus)
Mar St. Pere Pescador
2 Cabussons collnegres (Podiceps nigricollis)
* Comentari Ponç Feliu: Al llarg de la Badia amb barca
14 Cabussons emplomallats (Podiceps cristatus)
11 Calàbries agulles (Gavia arctica)
1 Gavot (Alca torda)
Badia de Roses
1 Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
≥1-3 Gavines capnegres (Larus melanocephalus)
3 Tètols cuabarrats (Limosa lapponica)
2 Xatracs becllargs (Sterna sandvicensis)
2

EL BRUEL NOTÍCIES
EL PNAE DIGITALITZA LES DADES
ORNITOLÒGIQUES
En Ricart Sabà té 23 anys i ha acabat els estudis
d’enginyer forestal. Una beca de col·laboració
entre el Departament d’Agricultura, Ramaderia,
Pesca, Alimentació i Medi Natural i la Universitat
de Lleida per l’establiment d’un programa de
cooperació educativa ha permès que durant 2
mesos i mig (del 2 de juliol al 21 de setembre) el
Parc hagi comptat amb ell per realitzar diferents
tasques:
En primer lloc hi ha hagut un control i seguiment
de la pràctica del “kitesurf” i vigilància de la RNI
de Les Llaunes a la platja de Can Comes.
S’han recuperat les dades de seguiments
ornitològics que estaven en format paper des del
1991 per tal de digitalitzar-les i introduir-les a la
base de dades on-line i oberta a la pàgina web
www.ornitho.cat .
També s’ha digitalitzat l’itinerari ornitològic de les
Llaunes que des del 1991 fins al 2000 es feia
servir per fer el seguiment setmanal ornitològic.
A través de l’Òscar Palou s’ha fet una avaluació
de l’estat actual de les closes des d’un punt de
vista ramader.
I finalment s’han elaborat uns plànols del CUP 91
Riberes del Fluvià a Sant Pere, per tal de situarlos
en un panell informatiu al Club Nàutic, ubicat
dins l’àmbit del Parc.
En Ricart, el becari, i la Rosa treballant al centre de
documentació del Cortalet
Foto. Arxiu del Parc
XXI MEMORIAL ALBERT RAMON I
ESTARRIOL
Els guanyadors del XXI Concurs de Dibuix i
Pintura de la Natura "Memorial Albert Ramon i
Estarriol", corresponent a l'any 2012, han estat:
-Premi Categoria A (de 12 a 14 anys) a l'obra
“AIGUAMOLLS”, d’Elena Villalba de 12 anys:
-Premi Categoria B (de 15 a 18 anys) a l'obra
"CAMÍ PERILLÓS” de Pol Muñoz Pastor de 15
anys:
-Premi Categoria C (de 19 a 25 anys) a l'obra
"EL TIGRE” de Radu Adrian Puiu, de 19 anys.
El jurat, reunit el dia 5 de juliol de 2012 va estar
estar format per: Ricard Anson, Chris Coveney,
Josep Espigulé Dalmau (PNAE), Àurea Garcia,
Daniel Lleixà, Joan Martí (APNAE), Josep
Ministral, Llorenç Pascua (IAEDEN), Mònica
Pepa (IAEDEN), Ramon Pujolboira, Albert
Ramon Torrent (promotor del concurs)
3

EL BRUEL
ACTIVITATS DE LLEURE A L’ESTIU
2012
Enguany al Parc s’han realitzat diferents activitats de
lleure organitzat:
Camp de treball estiu 2012
Aquest estiu, del 30 de juny al 14 de juliol el Parc
Natural dels Aiguamolls de l’Empordà va acollir els
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, demarcació
de Girona, en un camp de treball realitzat sota el
lema “Conca de la Muga: Camins de l’aigua. Un cicle
vital”. Els participants eren vint-i-quatre nois i noies
nascuts majoritàriament durant els anys 1996 i el
1997, provinents de les comarques de Girona i
Barcelona, i un d’ells de les de Tarragona. D’aquests,
n’hi havia sis que repetien experiència. Les tasques
de planificació, realització i avaluació de les activitats
del Camp de Treball anaven a càrrec d’un grup de
quatre monitors que comptaven amb l’ajuda d’un
educador mediambiental encarregat de la coordinació
del treball tècnic. El campament es va situar al bell
mig del parc natural en el terreny destinat a aquest ús
que hi ha just darrera del Mas Matà, molt pròxim als
lavabos però fora de la vista del itinerari.
Es comparteix un interès mutu entre el Parc i el grup
en la realització del Camp de Treball. Els joves van
realitzar tasques de treball tècnic, però que només es
poden fer manualment com extreure joncs, neteja de
recs, desbrossar les vores dels itineraris, recollir
deixalles de la platja o pintar bancs, combinades amb
activitats de lleure que els permeten adquirir
coneixements de la natura i la fauna del territori, així
van fer una visita guiada pel Parc Natural, i pel
Centre de Recuperació de Fauna, van fer l’anàlisi d’
una bassa dels aiguamolls, van estar identificant
invertebrats etc. Tot això sense perdre de vista
l’objectiu educador de potenciar l’organització del
treball de grup i la convivència.
Joves del camp de treball obrint pas d’aigua sota el
pont de la Gallinera
Foto. Josep Espigulé
Campaments de natura, estiu 2012
També aquest estiu s’han realitzat 2 torns de
campaments de natura de quatre dies per a nens
de 6 a 9 anys i un torn per a joves de 10 a 13 anys
amb una durada de 10 dies. L’equip organitzador
era el Centre Excursionista Empordanès.
Un dels grups del casal dels aiguamolls
NOTÍCIES
Casal de natura per a la mainada dels municipis
del Parc: han estat dos torns de cinc dies, a finals
de juny i a primers de setembre, adreçats a nens i
nenes de 6 a 11 anys dels municipis del Parc. El
seu horari era de 9 a 17h. Ha estat organitzat pel
mateix Parc i la COPA (cooperativa de projectes
ambientals), i comptava amb una subvenció del
Parc que reduïa el cost per nen i dia a 8€, la qual
cosa va fer que fossin molt participats.
Donada la situació de crisis actual es van haver de
suspendre per no arribar a un mínim de
participants dos camps de treball clàssics –
enguany no van ser subvencionats- per a joves de
15 a 17 anys i de 18 a 30 anys; un camp de treball
de seguiment de la biodiversitat per joves de 14 a
17 anys, molt engrescador però tampoc
subvencionat; un campament d’anglès i natura per
a nens de 10 a 13 anys a la primera quinzena
d’agost i tampoc es va poder realitzar un
engrescador campament de “Natura i creativitat”
per a mainada de 6 a 11 anys, els primers 10 dies
de juliol i amb un cost de 300 €/ participant.
Les baixes d’aquestes activitats van deixar durant
alguns dies lliures les zones d’acampada del Mas
Matà i de la closa d’en Barraquer la qual cosa ha
permès que durant aquest estiu ens hagin visitat,
fet estada i activitats de natura de descoberta
d’aquest espai protegit 9 grups de diferents
agrupaments de Escoltes i Guies Sant Sant Jordi
de Catalunya amb una mitja de tres dies d’estada;
també ho va poder gaudir el casal de Palau
Saverdera i Vilajuïga i un grup de 70 joves d’una
Estada d’esport naútics que van pernoctar i
visitar-nos dins l’activitat de descoberta de
l’entorn proper.
4
Foto. Josep Espigulé

EL BRUEL
EL LLEGAT D’ÀLEX LORENTE
Àlex de patró en el vaixell Toftevaag per la costa d'Almeria
Abans de treballar com a tècnic del Parc, l’Àlex ja
havia realitzat varis estudis i interessants projectes
a les Illes Medes, a través de Submón, una
associació que va crear juntament amb uns bons
amics amb qui compartia la passió pel mar.
Amb il·lusió i entusiasme va començar a treballar a
l’Àrea Protegida de les Illes Medes, el maig del
2009, abans de la declaració del Parc, on de
seguida es va entendre amb tothom. La seva bona
disposició per escoltar i ajudar van crear moltes
amistats relacionades amb el mar i el poble de
l’Estartit.
Enamorat del mar, va impulsar diferents projectes
per la seva bona conservació, alguns conjuntament
amb la Confraria de Pescadors de l'Estartit, com el
de les ponedores de sèpia amb llentiscle i galceran,
i d’altres també amb la col·laboració de Bombers,
Agents Rurals, biòlegs i patrons/capbussadors del
Parc, entre els quals cal destacar la recuperació de
xarxes de pesca abandonades o la replantació de
corall vermell que agents rurals requisaven als
furtius que tan perseguia.
Ja fos pel port o alguna cafeteria de l’Estartit,
fàcilment trobàvem l’Àlex parlant sobre diferents
temes marins amb gent molt diversa. Fomentava la
conservació de l’entorn, transmetent els valors
naturals a través, també, de conferències obertes o
cursos de guies als monitors dels centres
d’immersió, molts dels quals, es convertiren en
veritables amics seus. Mai es cansava de compartir
els seus coneixements. Una de les coses que feia a
l’Àlex tan extraordinari, era la capacitat que tenia
per encomanar la passió pel mar.
Foto. Submón
ARTÍCLE
L’Àlex era d’aquelles persones
que creuen en el que fan i ho
transmeten amb un gran
somriure. Ha demostrat que la
cohesió entre diferents sectors
és fonamental per la bona
gestió de l’entorn, i ha
aconseguit que així sigui al
Parc Natural del Montgrí, les
Illes Medes i el Baix Ter, on
ara, pescadors, biòlegs i
científics, centres d’immersió,
companys del Parc, agents
rurals, GEAS, bombers, i tota la
gent que ha tingut el plaer de
conèixer-lo, senten tan preuada
pèrdua.
L’Àlex sempre deia: - Hi ha coses que no s'aprenen
als llibres, ni a l'escola, ..., només ens ho ensenya
la veu de l'experiència. Hem d’aprendre dels
pescadors, ells són els grans coneixedors del mar i
hem de vetllar perquè aquests coneixements no es
perdin. Reviure el passat per mirar cap al futur.
Nosaltres, Àlex, no oblidarem un missatge que ens
vas transmetre i ens has llegat:
Conservar és donar vida.
Text: Aida Mir
Amiga i companya del Parc
L’Àlex a punt de fer la travessia de natació
solidaria per la marató de tv3 l'Estartit-Illes
Medes on varen participar 120 persones
Foto. Katia Martin
5

EL BRUEL
Jordi i Àlex després de finalitzar un espectacle
pirotècnic a Tanger (Marroc)
Va ser cap a finals del 90 que vaig conèixer l'Àlex,
en aquella època ell començava a treballar al CIB
(Club d'Immersió Biologia), club del qual jo era soci
des de feia anys. De seguida vaig notar que era
diferent i peculiar, tot li semblava bé i sempre estava
disposat a col·laborar en el que fos.
Cap al 2003, junt al Manel Gazo varem crear
SUBMON, amb l'objectiu de divulgar, estudiar i
conservar l'entorn marí. Aviat varem començar la
nostra aventura amb un projecte internacional
anomenat Odyssée que en va permetre apropar els
nostres coneixements sobre el mar a nens de 12
països de la riba mediterrània fent servir un vaixell
de la marina de Romania com a plataforma.
Enmig d'aquest viatge, quan ens trobàvem vorejant
la costa de Montenegro, varem rebre una trucada
de l'Àrea Protegida de les Illes Medes que ens va
canviar la vida als dos, però sobretot a ell. Ens
havien concedit el nostre primer projecte.
Vam volar des de Romania fins a Barcelona a
principis de juliol i a mitjans de mes ja parlàvem
amb na Núria Muñoz i la Mapi Carabús del projecte,
ja vivíem a l'Estartit i ja començàvem a fer
immersions esporàdiques de treball a les Medes.
En 4 mesos van ser més de 150 immersions
descobrint plegats cada racó de la Costa del Montgrí
i unes quantes més a les Illes Medes, fruit de les
quals tinc unes 2.000 fotos a casa fetes per ell que
ara són per a mi com un tresor.
Al 2004 varem presentar un altre projecte a l'Àrea
Protegida per seguir submarinistes amb un sistema
de GPS flotant a base de 3 botelles de Coca-Cola
lligades a un flotador amb cinta americana. Encara
hi ha gent que hi riu, però aquest projecte ens va
permetre conèixer les Illes Medes pam a pam i
publicar un informe que va ser traduït al francès i
anglès i que ara és tot un referent en estudis
d'aquests tipus a les Medes. Era la llavor que
començava a vincular a l'Àlex de forma estreta a les
Illes.
Foto. Submón
ARTÍCLE
Vam estar vivint plegats a l'Estartit fins a finals de
l'any 2005 quan se'ns va proposar participar a “la
Caixa a favor del mar” un projecte de dos anys
navegant pel mediterrani i l'Atlàntic en el qual l'Àlex
va destacar per sobre de tots portant la coordinació
i essent el responsable de fotografia. Aquest fet el
va permetre entrar en contacte amb diferents
mitjans de comunicació i per sobre de tots amb
National Geographic que va publicar un article
sobre la nostra feina amb fotos del propi Àlex.
A principis de 2008 i juntament amb en Manel
Gazo, l'Eva Flores, la Carla Alvàrez, la Mariluz
Parga i l'Àlex Bartolí varem potenciar encara més
SUBMON, ens vam professionalitzar i varem
diversificat la nostra feina tot i que sempre estava
vinculada amb el mar i moltes vegades amb les
Medes.
Varem treballar plegats fins inicis del 2009 moment
en què va rebre la trucada de la Núria Muñoz,
anterior responsable de l'Àrea Protegida de les Illes
Medes, en la qual li notificava que demanava una
excedència i que la seva plaça quedava vacant. El
destí havia trucat a la se va porta.
Mesos després es feia càrrec de la gestió de les
Illes Medes, havia passat un procés de selecció en
el qual havia demostrat que era la persona idònia
per gestionar de forma única les Illes. Va ser en
aquest moment quan va començar a fer història.
El meu darrer record, la meva darrera trobada amb
ell va ser fent immersió a l'embarcador de la Meda
Gran fent fotos per un projecte sobre nacres que
estic desenvolupant pel Zoo de Barcelona. Estàvem
els tres fundadors inicials de SUBMON ell, en
Manel Gazo i jo, res no havia canviat continuava
essent diferent, peculiar, únic, incomparable i així
fins el darrer segon en què es va acomiadar de tots
de la forma que li hagués agradat, davant de les
Illes Medes.
No t'oblidarem mai Aleco, mai.
Text. Jordi Sanchez
SUBMON
En Jordi i l’Àlex a la Cala Montjoi (Cap de Creus)
Foto. Submón
6

EL BRUEL ARTÍCLE
Com era l’Alex ?
Era un amic per a tothom, de tothom i de tot el
relacionat amb el nostre mar.
Vaig conèixer a l’Àlex i en Jordi fa més o menys 10
anys. Es van donar a conèixer com uns biòlegs
que venien a fer uns seguiments i estudis diferents,
que cap equip de biòlegs s’havien plantejat fer a
les Medes. Els vaig donar tot el meu suport perquè
creia en el que deien i des de llavors i fins ara hem
tingut contínues xerrades i consultes mútues que
van anar estrenyent la nostra relació fins arribar a
una amistat d’aquelles en les que la gent s’entén
amb una mirada.
Quan l’Àlex va començar a l’oficina de les Medes
com a tècnic marí va assumir un gran rol, va saber
conviure i contentar a un sector empresarial lligat a
les illes i sovint decebut per la, de vegades, no
gaire encertada gestió de la reserva des de la seva
creació.
Entre molts altres projectes, va promoure
l’ecobrifing (explicacions de les immersions a
realitzar amb informació i conscienciació sobre la
conservació de la fauna i flora) i, com jo, molta
gent ha vist una gran millora en el comportament
dels submarinistes. També, i potser més important,
va promoure’n la implantació entre els monitors i
patrons a través de cursos i seminaris.
Mai havia vist tant implicat el poble de l’Estartit
(pescadors, club nàutic, centres d’immersió...).
Quan parlaves amb la gent de l’Estartit, sobre
l’Àlex, tothom deia el mateix: hem trobat algú que
s’estima la seva feina i s’estima les nostres Medes.
Ja era un veí de l’Estartit i quasi ja estava tocat per
la tramuntana.
Tot gràcies al seu treball, tenacitat i paciència.
Incansable, sense horaris ni dies de festa, sense
mandra i sempre “al peu del canó”.
Converses, consultes, treballs, sopars. Estava per
tothom i amb tothom, també pels qui no compartien
les seves mateixes idees.
Gràcies Àlex pel teu llegat. Esperem que la teva
feina no hagi sigut envà i que des d’allà on siguis
puguis veure que continuem amb tot el que ens
vas ensenyar.
Foto. Miquel Sacanell
El teu amic Jordi Prat
Centre d’immersió El Rei del Mar
Sèpia posant ous a les ponedores de llentiscle
Durant els anys que l’Àlex va treballar a les illes
Medes va ser quan més el vaig conèixer.
Incansable i implicat, sempre escoltava a tothom i
això li proporcionava quelcom per a prendre
decisions adients sobre el present i el futur del
Parc Natural. I ho va fer molt bé. Es va guanyar la
confiança de tot un poble, va donar exemple i ens
va educar. Els pescadors també van veure que
l’Àlex era una persona diferent: no només parlava
i explicava bones idees; també escoltava i
s’implicava generosament.
La seva passió era el mar i tot allò que amaga, i
com a bon científic i fotògraf sempre guaitava
encuriosit. Pels que com ell ens hem submergit
sota el mar sabem que l’empenyia a capbussarse.
Tenim doncs la responsabilitat de continuar la
seva tasca i vetllar pel que el captivava. Ell ho va
fer per tothom. Ara tots ho hauríem de fer per ell.
Tots portem una mica de l’Àlex amb nosaltres i
aquest és un bon llegat per fer de les Medes un
lloc millor per compartir.
Text. Miquel Sacanell
Confraria de pescadors artesanals de l’Estartit.
Taller de nanses a la Fira del Parc Natural del
Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter amb en Gusto
Prats, pescador artesanal de l'Estartit
Foto. Àlex Lorente
Foto. Àlex Lorente
7

EL BRUEL
Celdoni Fonoll
ENTREVISTA CELDONI FONOLL
1. Sabem que la primera vegada que vas
pujar a un escenari eres petit, petit. Com
recordes aquella experiència? Vas
descobrir allà la teva vocació?
No, no vaig descobrir-hi res, era massa petit,
crec que no tenia encara 4 anys. Era a l’escola i
només em sembla que no em van escoltar gaire
perquè els altres nens xerraven prou.
2. Has recitat i cantant els versos d’un
munt de poetes catalans. N’hi ha algun
que t’hagi marcat més?
N’hi ha uns quants, de Llull a Estellés i de
Cerverí de Girona a Miquel Desclot.
3. Durant una bona temporada participes
en un bonic projecte, portar la poesia a
les escoles. Com reaccionava la mainada
a l’escoltar-te? Quin record tens d’aquells
anys?
Va ser una feina que va durar més de 10 anys,
de finals dels 70 a començaments dels 90. Hi
van assistir uns 300.000 nois i noies. Feia els
recitals normalment en teatres i les escoles hi
portaven els alumnes. Jo anava amb músics,
equips de so i tota la infraestructura que calia
per fer bé la feina. En els recitals barrejava
versos i cançons, poemes senzills amb altres de
més dificultosos i amb explicacions. Els nois i
noies reaccionaven molt bé.
ENTREVISTA
Ja fa anys, en Jordi Sargatal el va
batejar, amb molt encert, com el poeta
de la biodiversitat. En Celdoni Fonoll
(Calaf, 1944), un nom d’arrels ben
“naturals”. Celdoni en grec i significa
Oreneta, ha versat 600 espècies
d’animals i plantes recollides en 11
llibres editats i un d’inèdit.
Però la trajectòria d’aquest rapsode i
poeta ve de més lluny, amb 11 discos
i 28 llibres publicats i amb un munt de
recitals arreu dels Països Catalans
escampant la poesia i la cultura popular.
4. D’on sorgeix la idea de versar
espècies d’animals i plantes? Per on vas
començar?
Va sortir sense proposar-me res. Tot d’una em
vaig trobar fent versos d’ocells, quan en vaig
tenir 40 de versisifcats la Lloll els va presentar
a en Josep del Hoyo que de seguida hi va
veure possibilitats de publicació i va demanar
d’arribar fins a 50, perquè era un número més
rodó, de primer em vaig pensar que no seria
capaç de fer-ne tants i, ja ho veieu, acabo
d’arribar a les 600 espècies versificades
d’animals i plantes. El primer llibre, Veus
d’ocells, va ser publicat per Lynx Edicions l’any
2000 i va tenir una gran acceptació per part del
públic. L’any 2011 Lynx en va fer la cinquena
edició titulada Veus d’ocells / Bells ocells.
5. Els teus llibres a més dels poemes
ofereixen al lector dibuixos, fotografies i
descripcions acurades i senzilles de
cada espècie. Aconsegueixes glossar en
vers descripcions d’exigència científica
de cada espècie. D’on treus tanta
informació?
Dels meus coneixements sobre la natura pel fet
de ser fill de pagesos i haver-hi tingut contacte
directe des de la infantesa; dels llibres; dels
amics naturalistes amb Jordi Sargatal i
l’enyorat Joaquim Maluquer, al capdavant.
8

EL BRUEL
6. Quina és l’espècie que més t’ha costat
descriure en els teus poemes?
No t’ho sabria dir.
7. Quin és el teu últim llibre publicat? A
quines espècies va dedicat?
Abril florit [Herbes de muntanya i del pla] amb 65
espècies de plantes dels Països Catalans i
algunes de fora.
8. Estàs immers en un nou projecte
poèticnatural? Fes-nos-en cinc cèntims.
El passat 9 de setembre, dos dies abans de la
gran manifestació de la Diada, vaig fer un recital
amb Lloll Bertran, i l’Isaac Fonoll als teclats, a la
Setmana del Llibre en Català de la Plaça de la
Catedral de Barcelona. Allà vaig lliurar imprès i
en CD un nou llibre al meu editor, en Jordi Ferré
de Cossetània Edicions. En aquest llibre hi
versifico ocells, papallones i flors.
Celdoni Fonoll amb 10 volums de la seva obra naturalística
Us deixem uns versos que amablement ens ha cedit
als amics de l’APNAE en Celdoni Fonoll, us
convidem a que descobrir-ho a través de la seva
poesia senzilla i amena un bon nombre d’espècies
del món natural. Trobareu molta més informació al
seu espai web www.celdonifonoll.cat
POLLA BLAVA
(Porphyrio porphyrio)
Enmig de canyes i balques
fa la vida el gall marí
lluint cara i potes roges
i viu vestit blau turquí.
ENTREVISTA
Entrevista. Maria Josep Perez Crespo
Foto. Marc Martí
9

EL BRUEL
PARLEN DELS AIGUAMOLLS A...
DIARI DE GIRONA
Diumenge, 15 de juliol de 2012
Els agents rurals van a buscar a
Llagostera un poll de mussol, després
de posar-se en contacte amb l’autor
d’aquesta foto publicada al Twiter, per
tal de portar-lo al centre de
recuperació dels aiguamolls de
l’Empordà.
DIARI EMPORDÀ
Dimarts, 27 de maig de 2012
L’APNAE va celebrar al Cortalet el vintè aniversari de
l’entitat amb un seguit d’activitats, que van estar
condicionades per la pluja. Algunes sortides no es van
poder fer, però sí que es van muntar paradetes i hi va
haver tallers per als més petits.
EL PUNT AVUI
Divendres, 3 d’agost de 2012
La unitat de Medi Ambient de la
policia local de Castell-Platja d’Aro va
recuperar un aguilot comú que tenia
problemes per volar. Els agents rurals
van traslladar l’animal al Centre de
Recuperació del Parc dels Aiguamolls
de l’Empordà.
10

EL BRUEL
EL PUNT AVUI
Diumenge, 22 de juliol de 2012
Ha cremat almenys 1.000 hectàrees i el seu perímetre arriba
a les 7.000 Ha
S'ha demanat el confinament de 9 poblacions
Les flames avancen amb intensitat empeses per la
tramuntana i han arribat ja a Pont de Molins i Llers, molt a
prop de Figueres
Els Bombers treballen en un altre incendi a Portbou
Tallada la circulació de vehicles l'AP-7, N-II, Gi-500, Gi-501,
Gi-610 i N-260
Enllaç notícia
EL PERIÓDICO
Dilluns, 23 de juliol de 2012
La Generalitat ha confinat tota la població de l'Alt
Empordà pel foc descontrolat que s'ha declarat
cap a la una del migdia a la Jonquera i que ja ha
causat almenys tres morts i 19 ferits i ha devastat
almenys 13.000 hectàrees de massa forestal.
Les autoritats informen que diverses persones
estan desaparegudes al saltar aquest diumenge
per un penya-segat fugint del foc.
Enllaç Notícia
EMPORDÀ.INFO
Dimarts, 24 de juliol de 2012
Un equip del cos d’agents rurals ja recull burilles
prop de la carretera on va començar l'incendi de
la Jonquera.
El revifament d'aquest focus impedeix donar per
controlat aquest incendi, segons el conseller Felip
Puig.
Queden dos masos sense subministrament
elèctric i 900 línies telefòniques sense servei.
Enllaç notícia
11

EL BRUEL
DIARI EMPORDÀ
Dimarts, 18 de setembre de 2012
En Josep Maria Dacosta explica que després de la desaparició de la
cigonya a l’Empordà, el 1986, es posà en marxa un programa de
reintroducció d’aquesta espècie, a partir de polls que es criaren en
captivitat. Hom recorda la Guita que era manyaga, no s’espantava de la
gent.
Part de l’èxit d’aquesta repoblació rau en la seva alimentació. La
proliferació del cranc vermell americà li ha suposat un suplement
alimentari gairebé inesgotable. Una altra font de menjar fàcil són els
abocadors.
El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i els jardins del castell de
Peralada, són dues àrees de cria molt definides.
DIARI EMPORDÀ
Dimarts, 18 de setembre de 2012
La creixent demanda de Pa de Tramuntana a les fleques gironines ha obligat als
pagesos del Parc dels Aiguamolls a doblar la superfícia conreada. L’any passat
es van distribuir 80.000 quilos de farina en la primera fornada d’aquest producte,
mentre que aquest any se n’han distribuït 150.000 quilos.
Una altra de les novetats és que el blat ja està certificat com a producció
integrada (amb el màxim respecte al medi ambient i amb el mínim ús de
productes fitosanitaris).
DIARI EMPORDÀ
Dimarts, 9 d’octubre de 2012
La Diputació de Girona ha iniciat les obres per eixamplar la carretera
entre Pau i Marzà, que passa pels Aiguamolls de l’Empordà.
DIARI EMPORDÀ
Dimarts, 9 d’octubre de 2012
El Parc dels Aiguamolls ha acullit una reunió sobre ungulats
salvatges ibèrics, en què han participat grups d’investigació dedicats
a l’estudi d’aquests animals. En les sessions, s’ha parlat de les
actuacions que es porten a terme per controlar les poblacions
d’aquestes espècies.
DIARI EMPORDÀ
Dimarts, 9 d’octubre de 2012
Des del centre d’informació de turisme d’Empuriabrava surt, cada
dissabte a les 10h, un trenet que fa una excursió de 2 hores per
visitar els aiguamolls.
12

EL BRUEL
Participants a l’excursió d’hivern a Villafáfila
EXCURSIÓ A VILLAFÁFILA
Al desembre de 2011 l'APNAE (Amics del Parc
Natural dels Aiguamolls de l'Empordà) va
organitzar una sortida de quatre dies per anar a
veure ocells a Villafáfila, un petit poblet de Castella
i Lleó a la província de Zamora, que compta amb
la població de piocs salvatges (Otis tarda) més
gran del món. A més, a l'hivern arriben desenes de
milers d'oques vulgars i vàries rareses barrejades
entre elles. Així que el dia 8 sortíem repartits en
tres cotxes particulars en direcció Villafáfila. Pel
camí varem anar veient ocells com sisons,
calàndries, esplugabous, rapinyaires de vàries
espècies, cigonyes blanques, etc que ens
comunicàvem des dels diferents cotxes amb uns
walki-talkies que havia dut el guia, en Dani
Valverde. Després d'unes cinc hores varem arribar
a "El embalse de las cañas", a poc més de 2 km
de Logroño però dins de Navarra varem dinar i
després varem observar els ocells que hi havia,
com becadells, cigonyes, ànecs collverds, cullerots
i cuallargs, morells de cap roig, bernats pescaires,
repicatalons, titelles i molts més. A les tres de la
tarda varem reprendre el camí i 4 hores més tard
varem arribar a Toro, la vila on dormiríem. Allà
se’ns van afegir dos cotxes més i vam poder
conèixer totes les persones del grup. Erem els
següents: Dani Valverde (guia), Teresa Tarrés,
Teresa Ballester, Josep Farreny, Pere Plans,
Hubert Mas, Esmeralda, Àngel Torrent, Ricard
Busquets, Carme Almar, Santi Sunyer, Nuri
Vilagran, Neus Diumenge, Nicole, Pierre Kieffer,
Elena Saguer, Enric Saguer i jo. Ens varem
instal·lar i anar a sopar a la planta baixa de l'hotel.
Foto. Ricard Busquets
ACTIVITATS
El segon dia, a dos quarts de vuit tornàvem a
sortir per anar a veure ocells. Feia una boira
molt espessa però per sort es va anar aixecant.
Primer varem anar a la llacuna de Villarrín de
Campos. Allà bàsicament hi havia ànecs
collverds, xarxets, cullerots i moltes oques
vulgars. Un cop ho varem haver vist, varem
anar a buscar piocs pels camps sense gens
d'èxit, anant després cap al centre de visitants
de les llacunes de Villafáfila. Allà hi ha una
llacuna artificial amb observatoris que imiten
els colomars rodons o quadrats característics
de la zona. En aquesta llacuna hi ha molts
ocells, però cal reconèixer que els del centre
fan una mica de trampa al tirar-hi menjar per a
què en vinguin més. Varem veure moltes
anàtides, com morells de plomall, morells caproig
, ànecs cuallargs, collverds, cullerots i,
evidentment, les oques. N'hi havia moltíssimes
de vulgars, una riallera grossa i una de
pradenca. També hi havia fotges, aligots
comuns, molts coloms domèstics i, fins i tot,
una òliba despistada. Al centre d'informació
varem preguntar on podíem veure piocs i altres
ocells esteparis i ens varem dirigir cap el lloc
que ens van indicar. Aquest cop sí que va valer
la pena. Varem veure més de 200 piocs
salvatges, quatre xurres, alàudids de diferents
espècies, arpelles vulgars i pàl·lides, etc.
Varem dinar uns entrepans que ens havien
donat a l'hotel i varem seguir recorrent els
camps.
13

EL BRUEL
Els participants de l’excursió observant ocells
Finalment, varem tornar a Villafáfila a mirar com
anaven a dormir les oques, però abans de que
arribéssim varem veure becuts, ànecs blancs,
altres tipus d'anàtides i un estol de 650 grues que
es van aturar a descansar a la llacuna. Finalment
varem tornar a l'hotel de Toro a sopar i passar la
nit.
El tercer dia varem anar a Tierra de Campos.
Varem estar una hora al cotxe, parant-nos només
per a observar un magnífic exemplar d'esparver
d'espatlles negres. Finalment, varem arribar a
l'anomenada llacuna de la Nava. Aquest any hi
havia hagut sequera i hi havia molt pocs ocells,
només ànecs collverds, grisets, cullerots i
xiuladors. Varem anar després a mirar des d'un
altre punt i els ocells eren similars, a part d'alguns
teixidors i arpelles vulgars. Però al final de
l'itinerari les coses van començar a anar a millor.
Estol de piocs salvatges (Otis tarda)
Foto. Ricard Busquets
Hi havia un grup bastant gran d'oques vulgars i
entre elles varem veure sis oques rialleres
grosses i tres oques de galta blanca. Entre tot,
quan varem arribar als cotxes ja era hora de dinar
i després de desplaçar-nos a un altre punt varem
treure de nou els entrepans. Mentrestant varem
poder observar, des de molt lluny, una oca índia
entre les vulgars. Havent dinat, varem anar a
rondar una mica pels camps. Varem tenir molt
poc èxit, amb només cogullades, aloses,
terreroles i altres ocells petits, a més d'algun estol
d'oques a la llunyania. Finalment varem anar a la
llacuna de Boada, ara bé, amb capelina, ja que
va començar a ploure.
Des de l'observatori varem veure ànecs de
diferent espècies i moltes oques, però totes ens
van semblar vulgars. A més, també varem tenir
temps de disseccionar unes quantes egagròpiles.
Després d'això, quan ja es feia fosc, varem tornar
per a passar l'última nit a Toro, veient una òliba i
varis mussols emigrants pel camí.
El quart i últim dia varem pujar als cotxes
acomiadant-nos de Toro i Villafáfila per tornar a
Catalunya. A mig camí varem parar a dinar a la
llacuna de Candasnos a la província d'Osca, però
hi havia pocs ocells, bàsicament anàtides i fotges
vulgars, i res que no haguéssim vist abans, així
que en poca estona tornàvem a estar en camí.
Finalment varem arribar i ens varem parar a
deixar en Josep, en Pere i la Carme en una àrea
de descans de Barcelona. Allà ens varem
acomiadar i cada cotxe va agafar el seu camí per
tornar cap a Girona.
Text. Guillem Saguer
Foto. Ricard Busquets
ACTIVITATS
14

EL BRUEL
V CURS D’INICIACIÓ A L’ORNITOLOGIA
Sessió d’anellament del V Curs d’iniciació a l’ornitologia
Hola, em dic Eva i tinc 11 anys:
Aquesta primavera, he anat amb la meva família
a fer un curset per aprendre a identificar els
ocells que organitzaven la gent de l’APNAE.
Els professors i els companys de grup, eren
molt simpàtics i agradables. Varem aprendre
moltes coses: a anellar-los, a observar-los, a
identificar-los pel so (a alguns...), i a moltes
coses més!!!
Varem anar a diferents llocs per aprendre a
conèixer els ocells de plana, de mar, de
muntanya, de zones humides, ... Al matí
anàvem a donar una volteta per a fer la
“pràctica” i a la tarda ens passaven
diapositives del tipus d'ocell que havíem vist
aquell matí.
L'ocell que més em va agradar, segurament va
ser l'abellerol, pels colors tan bonics que té. I el
dia que més em va agradar va ser el dia
d'anellar ocells, ja que els varem poder veure
més a prop. Per anar a veure els ocells de
costa, varem anar a la punta del Cap de Creus i
allò semblava una autopista d'ocells perquè
veiem passar molts ocells direcció cap al nord,
anaven d'emigració cap al nord d'Europa, i la
mateixa autopista la farien servir per tornar.
Varem veure per exemple cormorans i
baldrigues.
Cadernera (Carduelis carduelis)
Fotos. Família
Vicente Tonico
ACTIVITATS
Un altre dia varem anar a Planoles a veure els
ocells de muntanya, on ens varem trobar un niu
gegant de formigues, i ens van dir que era com
un “spa” per als ocells, ja que anaven allà, i tot
rebolcant-se, feien enfadar a les formigues i
deixaven anar àcid fòrmic i li escampaven per
les plomes, i així els bitxos, no se li apropaven
de la pudor que feia. Varem fer el mateix amb
un mocador de paper, el varem estirar a sobre
del formiguer i el varem començar a picar amb
un pal i les formigues i pujaven i deixaven anar
l’àcid fòrmic. Al cap d'una estoneta d'anar picant
el mocador, varem espolsar les formigues i el
varem olorar: era per desmaiar-se de la pudor
que feia...
Un altre dia ens varem quedar als Aiguamolls de
l'Empordà on varem passar per tots els aguaits
varem veure els diferents tipus d'ànecs, de
limícoles i també varem veure una oca egípcia. I
l’últim dia, ens varem acomiadar tot sopant a un
càmping i com a última activitat, varem anar a
escoltar ocells de nit.
Va ser molt divertit!!!
Text: Eva Vicente Tonico
15

EL BRUEL
Massís de la Maladeta des de la Collada d'Ampriu
EXCURSIÓ A BENASQUE
Divendres 15 de juny de 2012
Ja hi tornem a ser! Una altra vegada ens n'anem
d'excursió amb l'APNAE. En aquesta ocasió hem
escollit un destí insòlit: l'alta muntanya de la Vall de
Benasque. La sortida pinta interessant ... però dura.
Com sempre, cap a quarts de quatre de la tarda
enfilem l'autopista cap a Martorell fent parada a l'àrea
de Bellaterra per a recollir els barcelonins. A Martorell
enfilem l'A2 cap a Lleida. Com que el viatge és llarg,
fem una parada a la sortida de l'autovia per estirar les
cames i que el conductor pugui fer el descans
reglamentari. Havent descansat i berenat, tornem a
pujar a l'autobús i enfilem camí cap a Benavarri,
Graus, Castejón de Sos i l'Hospital de Benasque, on
arribem just per a sopar. Després de sopar, a dormir,
que el dissabte serà llarg.
Dissabte 16 de juny de 2012
A quarts de set del matí sona el despertador i a les set
tothom, o gairebé tothom, ja està esmorzant. Puntuals
com un rellotge, a les vuit del matí pujem a l'autobús
que ens portarà a l'Ampriu, a 2000m just sobre el
poble de Cerler. La intenció és remuntar les pistes
d'esquí fins arribar sota el Pic del Gallinero (2630m).
La primera part de la caminada és suau, però
rapidament s'enfila com un ciri. Mentre pujem, anem
observant diferents ocells típics d'aquest entorn: sits
negre (Emberiza cia), verderoles (Emberiza citrinella) o
escorxadors (Lanius collurio). Poc abans d'arribar a la
Collada de l'Ampriu el camí passa per sota un rocam.
Comencem a guaitar bé les roques i finalment la
veiem, allà dalt, a dalt de tot: la merla roquera
(Monticola saxatilis). Un mascle ben bonic, llàstima
que estigui tant amunt... Com no podia ser d'altra
manera, continuem amunt. Al cap d'una estoneta
podem veure un trencalòs (Gypaetus barbatus).
Arribats a aquest punt ja hi ha gent que es queda
enrera, però continuem amunt. De sobte, els últims
ens avisen pel walkie-talkie que hi ha una parella
d'aufranys (Neophron percnopterus) sobrevolant la
zona. Els veiem, magnífics! Al cap de poc, arribem al
coll, on bufa un bon airet. Aprofitem per ganyipar
alguna cosa a redòs de les instal·lacions de les pistes
mentre esperem els últims del grup.
ACTIVITATS
Foto. Dani Valverde Foto. Dani Valverde
Mentrestant fem una ullada al voltant i aconseguim
veure un ramat d'isards (Rupicapra pyrenaica). Al
coll n'hi ha uns quants que abandonen, però els
més valents seguim amunt. Al cap d'una estoneta
alguns afortunats albirem un dels objectius del
viatge, el pardal d'alablanca (Montifringilla nivalis).
Els veiem lluny, força lluny i només un momentet,
però cap allà ens dirigim. Quan ens hi acostem
tornem a veure'n un individu. Arribem al lloc on els
hem vist inicialment, però per molt que els
busquem no hi ha manera de tornar-los a
localitzar. Continuem pujant i buscant, ja que
l'hàbitat és molt propoci per a l'espècie. Al cap
d'una estona, però, desistim de continuar pujant i
buscant i comencem la baixada. A mesura que
baixem anem recuperant el personal que s'ha
quedat pel camí. Ens parem a dinar just a sota el
rocam on hem vist la merla roquera. Tornem a
provar sort, però d'això no n'hi ha. Havent dinat
continuem baixant cap a l'Ampriu. Poc abans
d'arribar-hi, ens acostem a fer un cop d'ull al
barranc de l'Ampriu, però la calor ja apreta i no hi
veiem gaire res. A l'Ampriu ens trobem els primers
que han abandonat, que han aprofitat l'estona per
fer la migdiada a l'ombra del telecadira. Abans de
marxar, però, un milà reial (Milvus milvus) que fa
les delícies dels presents.
Milà reial (Milvus milvus)
16

EL BRUEL
Un cop descansats, l'autobús ens porta a l'inici de
la Vall de Benasque, al Congost de Ventamillo. Un
cop allà, una carretera molt estreta (ja esperada) i
un sol de justícia no ens posaran les coses fàcils.
L'objectiu de visitar el congost és trobar el preuat
pela-roques (Tichodroma muraria). Hi dediquem un
parell d'hores, però no hi ha sort. Tot està molt
tranquil, massa. Tot i que veiem alguns voltors
comuns (Gyps fulvus) i gralles de bec vermell
(Pyrrhocorax pyrrhocorax), en general hi ha pocs
ocells. Ho deixem estar i tornem cap als Llanos de
l'Hospital. Abans, però, ens aturem a Benasque a
fer un refresc ben merescut. Un cop a l'hospital i
ben dutxats, alguns aprofitem per fer una
caminadeta pels voltants abans de sopar. A part de
força ocells forestals, el que hi ha, i molts, són
mosquits.
Diumenge 17 de juny de 2012
Ahir va ser un dia de fortes pujades, avui serà un
dia bàsicament pla: anem al Forau d'Aigualluts. A
primera hora arribem al Pla de Besurta, on ja veiem
que l'autobús no ho tindrà fàcil per a girar. Nosaltres
comencem la caminada. Tal com ja he dit, la ruta és
força planera. La primera part és ideal per als ocells
forestals: mallerenga petita (Periparus ater),
llucareta (Cardualis citrinella), piula dels arbres
(Anthus trivialis) o fins i tot l'esquiu i misteriós picot
negre (Dryocopus martius). Tot i així, hi ha pocs
ocells en general. Per tant, a falta d'ocells, plantes!
Ens dediquem a fer fotos de tot tipus de planta:
ditera tacada (Orchis maculata), pastorel·la
(Gentiana verna), botonets de gos (Orchis majalis)
o la carnívora viola d'aigua (Pinguicola grandiflora)
van fer les delícies dels fotògrafs. Entre plantes i
ocells arribem al Forau d'Aigualluts. Aquesta és una
formació ben curiosa. Aquí desaigüen les geleres
(cada cop més minses) d'Aneto i Barrancs.
Descansant a la Collada d'Ampriu
Foto. Dani Valverde
ACTIVITATS
Doncs bé, aquesta aigua és engolida per la terra,
travessa la carena cap al nord i torna a eixir a la
Valh d'Aran als Uelhs deth Joèu, abocant les
aigües, finalment, a la Garona. Poc després del
Forau arribem al magnífic Pla d'Aigualluts. Aquí el
paisatge és simplement magnífic, amb l'Aneto
(3404m), el sostre dels Pirineus, dominant l'entorn.
Arribem fins al final del pla, on hi ha un roquissar,
per buscar-hi la merla roquera. No hi ha sort. Ja de
tornada, parem al Forau d'Aigualluts quan algú
crida: Pela-roques!!! Efectivament, l'ha vist! El
busquem, però no hi ha sort. Amb tot, no és temps
perdut, ja que veiem una altra de les reines de
l'alta muntanya: la gralla de bec groc (Pyrrhocorax
graculus). Nova espècie pel viatge. Continuem
baixant i, entre foto i foto, arribem al Pla de
Besurta una altra vegada. Allà dinem tot fent una
cerveseta ben fresca i merescuda. Després de
dinar enfilem el camí de tornada cap a casa. Pel
camí, fem parada a l'Estany d'Ivars a estirar les
cames i perquè el conductor pugui descansar.
Veiem alguns ocells, encara que no gaires, per
l'època i la poca afluència de migrants d'enguany.
Finalment arribem a casa, cansats però satisfets
d'haver passat un cap de setmana en bona
companyia, enmig d'uns paisatges i una fauna i
flora magnífics.
Viola d'aigua
(Pinguicola grandiflora)
Foto. Dani Valverde
17

EL BRUEL
Llista d'ocells
1. Cigne mut Cygnus olor
2. Ànec collverd Anas platyrhynchos
3. Griset Anas strepera
4. Cabussó emplomallat Podiceps cristatus
5. Esplugabous Bubulocus ibis
6. Agró roig Ardea purpurea
7. Cigonya blanca Ciconia cicona
8. Milà reial Milvus milvus
9. Milà negre Milvus migrans
10. Voltor comú Gyps fulvus
11. Trencalòs Gypaetus barbatus
12. Aufrany Neophron percnopterus
13. Àguila daurada Aquila chrisaetos
14. Àguila marcenca Circaetus gallicus
15. Arpella vulgar Circus aeruginosus
16. Aligot comú Buteo buteo
17. Aligot vesper Pernis apivorus
18. Xoriguer comú Falco tinnunculus
19. Polla d'aigua Gallinula chloropus
20. Fotja Fulica atra
21. Gavina riallera Larus ridibundus
22. Gavina capnegra Larus melanocephala
23. Gavià argentat de pota groga Larus
michahellis
24. Colom roqué Columba livia
25. Tudó Columba palumbus
26. Tórtora turca Streptopelia decaocto
27. Falciot negre Apus apus
28. Abellarol Merops apiaster
29. Picot negre Dryocopus martius
30. Picot verd Picus viridis
31. Picot garser gros Dendrocopos major
32. Cogullada vulgar Galerida cristata
33. Roquerol Ptyonoprogne rupestris
34. Oreneta cua-blanca Delichon urbicum
35. Oreneta vulgar Hirundo rustica
36. Grasset de muntanya Anthus spinoletta
37. Cuereta blanca Motacilla alba
38. Cuereta torrentera Motacilla cinerea
39. Merla d'aigua Cinclus cinclus
40. Pardal de bardissa Prunella modularis
41. Pir-roig Erithacus rubecula
42. Rossinyol Luscinia megarrhynchos
43. Cotxa fumada Phoenicurus ochruros
44. Còlit ros Oenanthe oenanthe
45. Bitxac comú Saxicola torquatus
46. Bitxac rogenc Soxicola rubetra
47. Griva Turdus viscivorus
48. Merla de pit blanc Turdus torquatus
49. Merla d'aigua Turdus merula
50. Merla roquera Monticola saxatilis
51. Tallarol de casquet Sylvia atricapilla
52. Trist Cisticola juncidis
53. Boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus
54. Balquer Acrocephalus arundinaceus
55. Mosquiter comú Phylloscopus collybita
56. Mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli
57. Reietó Regulus regulus
58. Cargolet Troglodytes troglodytes
59. Papamosques gris Muscicapa striata
60. Mallerenga blava Cyanistes caeruleus
61. Mallerenga emplomallada Lophophanes
cristatus
62. Mallerenga petita Periparus ater
63. Teixidor Remiz pendulinus
64. Pelarroques Tichodroma muraria
65. Escorxador Lanius colurio
66. Garsa Pica pica
67. Gaig Garrulus glandarius
68. Gralla de bec vermell Pyrrhocorax
pyrrhocorax
69. Gralla de bec groc Pyrrhocorax graculus
70. Cornella negra Corvus corone
71. Corb Corvus corax
72. Estornell negre Sturnus unicolor
73. Estornell vulgar Sturnus vulgaris
74. Pardal domèstic Passer domesticus
75. Pardal xarrec Passer montanus
76. Pardal d'ala blanca Montifringilla nivalis
77. Pinsà comú Fringilla coelebs
78. Passerell Carduelis cannabina
79. Cardina Carduelis carduelis
80. Verdum Carduelis chloris
81. Llucareta Carduelis citrinella
82. Gafarró Serinus serinus
83. Trencapinyes Loxia curvirostra
84. Pinsà borroner Pyrrhula pyrrhula
85. Verderola Emberiza citrinella
86. Sit negre Emberiza cia
Llista de mamífers
1. Isard Rupicapra pyrenaica
2. Cabirol Capreolus capreolus
3. Marmota Marmota marmota
4. Esquirol Sciurus vulgaris
Marmota (Marmota marmota)
ACTIVITATS
Foto. Dani Valverde
18

EL BRUEL
UN LLIBRE PER A REGALAR-NOS
El verb regalar tant ens serveix per indicar que
lliurem un present a algú com per explicar com
ens tractem bé a nosaltres mateixos. I ambdós
destins pot tenir el llibre que aquí us presentem.
Es tracta de la magnífica presentació del fruit de
dies i dies de treball, de moltes estones de
paciència i d’una acurada tasca posterior de tria i
redacció.
Amb aquest llibre gaudireu d’unes fotografies
fantàstiques, uns textos amb una part que ens
dóna informació acurada sobre cada una de les
aus presentades i una altra part, la més
emocionant on se’ns explica les aventures
viscudes per aconseguir les fotos que ara gaudim
tranquil·lament asseguts a casa, així com la feina
que molta gent arreu de les Espanyes porta
endavant de manera quasi anònima, tot avançant
en la recerca i la preservació dels rapinyaires i
conseqüentment, el paisatge i el territori on viuen.
Referència bibliogràfica.- “El libro de las
Rapaces”. Marcos Lacasa. Photodigiscoping,
SCP. 2011. Codi ISBN.- 978-84-939534-0-9
Text: Joan Morales
UNA PEL·LÍCULA: THE BIG YEAR
SOCIS
Títol original: The Big Year (2011)
Títol a l’estat espanyol: El gran año
País: USA
Director: David Frankel
Guió: Howard Franklin
Intèrprets: Jack Black, Owen Wilson, Steve Martin,
Rosamund Pike, Jim Parsons, Rashida Jones, Anjelica
Huston, Joel McHale, Dianne Wiest.
Música: Theodore Shapiro
Fotografia: Lawrence Sher
Durada: 100 minuts
Qualificació: Apta per a tots els públics
Basada en la novel·la de Mark Obmascik, "The Big
Year: A Tale of Man, Nature and Fowl Obsession"
(1998), aquesta pel·lícula explica la història de tres
homes (Steve Martin, Jack Black y Owen Wilson) de
tarannà i circumstàncies personals ben diferents que
estan passant per un moment de crisi personal,
cansats de les seves obligacions i responsabilitats.
Cada un d’ells, per superar-ho, decideix participar en
la competició que es fa anualment per veure qui
observa més espècies d’ocells d’Amèrica del Nord
durant tot un any.
Aquest tipus de competició ens remet
immediatament en el que aquí anomenem “el
rècord”, que es fa des dels anys 80 del segle XX a
Catalunya i a l’estat espanyol, on equips de 5
ornitòlegs han de veure la varietat màxima d’ocells
en 24 hores. És una vessant curiosa del naturalisme,
ja que els límits de la competitivitat són de vegades
extrems. Els participants eviten adormir-se per tal de
no perdre’s un sol cant d’ocell nocturn, s’aguanten
les ganes d’anar al lavabo fins que no n’hi ha una
necessitat extrema, mengen en els trajectes, i agafen
llanxes i avionetes seguint una ruta escrupulosament
estudiada, tot per poder arribar a veure una espècie
a afegir a la llista...
El rècord europeu el tenen els membres del TBT
(Tramuntana Birding Team) amb 217 espècies vistes
en 24h i sense sortir de Catalunya.
La pel·lícula és divertida, entreteniment de diumenge
a la tarda, que compta un repartiment d’excepció, els
tres actors són reconeguts, simpàtics i agaradables, i
mostra uns paisatges naturals impressionants. No
deixa de ser una caricatura, que exagera (o no?)
l’obsessió dels ornitòlegs, sempre des d’un punt de
vista entranyable...
Us deixo amb una crítica de A. O. Scott a The New
York Times:
"Com l’ observació d’ocells, 'The Big Year'
recompensa als pacients. Respecta tant la integritat
com l’ excentricitat de l’afició ocellaire i ens explica
coses sobre la fascinant abundància i particularitats
dels animals en sí mateixos".
Text. Rosa Llinàs
19

EL BRUEL
LA WEB
AviBirds http://www.avibirds.com/
Lloc web amb una àmplia informació ornitològica. Es troba estructurada en 4 grans apartats:
1. European Bird Online Guide : conté
informació de més de 700 espècies europees.
Es descriuen característiques físiques,
hàbitat, moviments migratoris i distribució.
Gairebé cada espècie conté vídeo, so, mapes
de distribució i fotografies.
2. Bird Sounds: base de dades amb
enregistraments de més de 6000 espècies.
SOCIS! SI TENIU ALGUNA RESSENYA QUE VULGUEU PUBLICAR
AL BRUEL ENVIEU-LA A: apnae@apnae.org
LA BENVINGUDA A...
JOSEP MARIA SEGURA I FAMÍLIA (SANT JOAN D’ESPÍ)
MARIA HERRERA CORCOLL (GIRONA)
DOLORS SUBIRÓS PUIG (CASTELLÓ D’EMPÚRIES)
SOCIS
3. Photo Gallery: galeria de fotos on cadascú
hi pot publicar fins a 1Gb de fotografies de
forma gratuïta.
4. Planet of Birds: recull que intenta descriure
el màxim nombre d'espècies a nivell mundial.
Al març de 2012 hi havia publicades més de
2900 espècies i més de 2000 articles
científics publicats en format PDF.
Text. Dani Valverde
20

EL BRUEL
RESERVA NATURAL DE SÉNÉ - FRANÇA
Indicacions per arribar-hi
A la costa sud de la Bretanya francesa, prop de la
ciutat de Vannes, es troba el golf de Morbihan, “ La
petite mer” com l’anomena la gent de la regió.
Aquest golf, una meravella de la natura, és una
enorme badia tancada (de 20 km d’amplada) que
s’obre a l’Oceà Atlàntic només per un pas estret
d’uns 800 metres d’ample, on dues vegades al dia
es pot admirar l’espectacle de la pujada de la marea
amb l’entrada d’un riu d’aigua salada que inunda la
badia. Tota la zona és un focus turístic de primer
ordre. En aquest golf desemboquen 3 rius i presenta
grans extensions de fangs intermareals, praderies
submergides de Zoostera i maresmes salabroses.
En aquesta zona, prop del poble de Séné, es van
crear unes Salines al segle XVIII amb les seves
llacunes i motes; depenien de l’església fins que
amb la Revolució Francesa van passar a mans de
particulars. Aquestes devien ésser un focus
important d’atracció per a les aus tal com ho són avui
les salines a casa nostra. El negoci de la sal, que
s’exportava amb vaixells, va florir fins a mitjans s.
XIX quan amb l’aparició del tren, la sal es va passar
a importar del sud, molt més barata i les salines
locals es van anar abandonant (les darreres van
funcionar fins el 1950). Aquells terrenys,
posteriorment, es van dedicar en part a zones de
pastura, però molts es van abandonar i les motes
que fins llavors retenien l’aigua es van anar trencant i
l’espai es va anar degenerant així com el seu interès
natural.
El 1979 es va engegar un procés de restauració
paisatgística i natural de la zona amb la
reconstrucció de les basses de les Salines amb les
seves motes i la seva habilitació com a zona humida
per part d’un grup d’institucions locals (Ajuntament,
societat de caçadors, associacions naturalistes).
Ràpidament, la zona va tornar a ser utilitzada per la
fauna fins a esdevenir un espai d’importància
internacional per a la migració i hivernada de
diferents aus limícoles i anàtides.
El 1996 va esdevenir Réserve Naturelle Nationale i
el 2002 es va ampliar fins les 530 Ha.
AIGUAMOLLS DEL MÓN
Panoràmica de la reserva i voltants
Tot el golf de Morbihan (23.000 Ha) està declarat
Espai Ramsar, d’importància internacional per a aus
aquàtiques, des del 1991, amb més de 100.000 aus
hivernants segons els anys.
A la zona s’han detectat unes 220 espècies (76 d’elles
nidificants) i destaca sobretot en època de migració o
hivernada amb recomptes importants per a tot el golf
(p.ex. hivern 2010-11) per a l’oca de collar (15.800),
fotja (6000), ànec blanc (4700), ànec xiulaire (3200),
ànec cuallarg (1500), bec de serra mitja (1500) i
multitud de limícoles com becs d’alena (700), tètol
cuanegre (350), Territ variant (13000) podent-se
observar també espècies més rares com el cabussó
orellut, el morell d’ulls grocs, l’ànec glacial i la calàbria
petita.
La reserva està condicionada i disposa d’un centre de
recepció de visitants (amb zona d’exposició i botiga),
diversos itineraris i observatoris. Uns itineraris són
lliures i uns altres són de pagament (Entrada 5€) amb
dret a prismàtics i, segons els dies, presència de guies
(“animateurs”). Llàstima que aquesta zona està
tancada entre setembre-gener , el que limita una mica
la visita (es pot concertar per a grups) i la resta de
l’any només obre a la tarda (fins les 19 h) excepte per
setmana santa, juliol i agost en que és oberta mati i
tarda.
Evidentment, s’ha de tenir en compte els horaris de
les marees. La visita de la reserva és més interessant
amb la marea alta quan molts dels ocells van a les
motes i basses a descansar, mentre que amb la marea
baixa s’alimenten a la badia fora de la reserva.
La visita es pot complementar amb la visita a la ciutat
emmurallada de Vannes i a Carnac, famosa pels seus
impressionants monuments megalítics amb
alineaments de cents de menhirs i que es troba a pocs
kilòmetres de la zona.
UBICACIÓ GPS: long 02°42’46”O – lat 47°37’01”N
Nom: Réserve Naturelle des Marais de Séné,
Brouël Kerbihan 56860 Séné
http://www.reservedesene.com / Tel 0297669276
Text. Hubert Mas
21

EL BRUEL
US HO AGRAIRAN, SEGUR!
Fa pocs dies escrivia en un altre paper una idea
que fa anys una entomòloga va fer que em
quedés gravada al cap. Quan som menuts
qualsevol formigueta, flor, marieta o curculla ens
crida l’atenció. La mainada sempre està atenta i
interessada en tota mena de detalls que la natura
els ofereix. Quantes pedres “inútils” recollides per
la nostra canalla no hem carrossat fins a casa!
Però quan creixem els ulls s’allunyen del terra i la
ment s’allunya de la terra, malauradament. No
sempre, però. Si els més grans hi posem les
eines, potser aconseguirem que aquells preadolescents
que comencen a sortir del niu
mantinguin un lligam amb la natura. No cal que
tots acabin essent científics de camp, tampoc hi
cabríem, però si es bo que se’ls obri un camp on
ells mateixos puguin créixer i deixar-se amarar
per sensacions i emocions que ajudaran a
conformar aquell motllo personal i intransferible
que ens marca a cada un de nosaltres de per
vida.
Aquesta que us presentem és una eina excel·lent
per aquesta fi. Una guia d’ocells, sí. Però no una
més. Un llibre per a la mainada, sí. Però no un
més. És una combinació fantàstica entre el llibre
per lector infantil/juvenil i el rigor d’una guia
naturalista. Només un detall d’aquesta
combinació: la guia va acompanyada d’un CD
amb els cants de cada una de les espècies
representades a la guia. Les il·lustracions i els
textos mantenen aquesta sàvia combinació. El
seu títol ho diu tot. I de veritat que ho
aconsegueix.
JOC DEL MEMORY DELS 20 ANYS!
EL PETIT BRUEL
Referència bibliogràfica.- “La meva primera guia
d’ocells”. José Luis Gallego. Ed La Galera 2011.
Codi ISBN.- 978-84-246-3372-1.
En castellà.- “Mi primera guia de aves”. José Luis
Gallego. Ed La Galera 2011. Codi ISBN.- 978-84-
246-3373-8.
Text: Joan Morales
Si voleu rebre
l’arxiu pdf amb el
memory dels 20
anys de l’APNAE
envieu un mail a
apnae@apnae.org
22

EL BRUEL
DESEMBRE GENER
EXCURSIÓ D’HIVERN A LA BADIA
D’ARCACHON
La Badia d'Arcachon es troba situada al sudoest
de França, al sud de la desembocadura de
la Garona i a uns 50 quilòmetres al sud-oest de
Bordeaux, és una de les reserves obertes al
públic més grans del país. L'àrea té multitud de
zones d'interès per als ornitòlegs, com ara el
Domaine des Certes o l'Etang de Cazaux.
Actualment hi crien unes 80 espècies i se n'hi
han registrat més de 260. Juntament amb la
Camarga, constitueix un dels punts d'hivernada
d'aus més important del país veí. A diferència
d'aquesta, però, la influència atlàntica fa que hi
trobem espècies poc habituals per a nosaltres,
com ara el cabussó gris (Podiceps grisegena),
l'oca de collar (Branta bernicla), el territ gros
(Calidris canutus) i el territ fosc (Calidris
matítima), el gavià argentat de pota rosa (Larus
argentatus) o el gavinot (Larus marinus).
Durant els dies que estarem per la zona
visitarem les principals zones ornitològiques de
la Reserva Ornitològica del Teich i de la Badia
d'Arcachon per trobar-hi totes aquestes
especialitats i moltes més. A més, podrem
provar les delicioses ostres d'Arcachon.
Dies: Del 6 al 9 de desembre de 2012
Sortides: Barcelona, Estació del Nord: 9:00h
Girona, Bar Núria: 10:00h
Figueres, Estació d'autobusos: 10:30
Preu soci: 300 euros
Preu no soci: 375 euros
*El preu inclou: guia, desplaçaments amb bus,
allotjament a l’Hôtel le grain de sable amb esmorzars
i sopars. No inclou els dinars (es podran comprar els
pic-nics en establiments propers)
ASSEMBLEA DE L’APNAE
AGENDA
Data: 12 de gener
1a convocatòria:16,30h
2a convocatòria: 17,00h
Lloc: Sala d’actes del Cortalet (Castelló
d’Empúries).
Ponència:
“La iniciativa Rewilding Europe: fent
d'Europa un lloc més salvatge" a càrrec
de Deli Saavedra. Rewilding Manager a
Rewilding Europe (rewildingeurope.com)
SORTIDA EN BARCA PER LA
BADIA DE ROSES
Excursió matinal per observar i censar ocells
marins hivernants a la badia de Roses.
Data: 19 de gener de 2013
Lloc i hora de trobada: 8.45 hores al moll
de Roses.
Preu: socis APNAE 20 euros, no socis 25
euros, menors de 18 anys fins a 6 anys 15
euros (gratuït pels menors de 6 anys).
Podeu portar: roba d’abric i prismàtics.
Organitza: Col·laboren:
Per a informació i inscripcions:
apnae@apnae.org
972 454 672
Dibuix. Toni Llobet
23

OBERT DE
SETMANA SANTA
AL 31 D’OCTUBRE
SOM MOLT
A PROP!
Tel. 972 52 05 06
17470 SANT PERE PESCADOR
info@campinglaspalmeras.com
www.campinglaspalmeras.com
EQUIP DE REDACCIÓ
Dani Valverde, Jordi
Sargatal, Ponç Feliu, Joan
Morales, Hubert Mas, Maria
Josep Pérez i Aida Mir
HAN COL.LABORAT EN
AQUEST NÚMERO
Jordi Sanchez, Jordi Prat,
Miquel Sacanell, Celdoni
Fonoll, Guillem Saguer,
Eva Vicente, Rosa Llinàs,
Ricart Sabà, Ricard
Busquets, Josep Espigulé,
Cristina Bertran, Katia
Martin, Submón i Marc
Martí
Editat per APNAE
Associació d’Amics del
Parc Natural dels
Aiguamolls de l’Empordà.
Declarada d’Utilitat Pública.
PRESIDENT
Carles Ginès Gibert
VICEPRESIDENT
Dani Valverde Saubí
SECRETARI GENERAL
Hubert Mas
TRESORER
Joan Morales Dumanjó
VOCALS
Jordi Sargatal Vicens,
Joan Martí Vitoria, Mireia
Codina Diago, Ma Josep
Pérez Crespo, Ponç Feliu i
Àngel Torrent