EL BRUEL - APNAE

EL BRUEL
1
2
5
8
10
13
3
16
18
19
20
Editorial
Notícies
Article
Entrevista: Prof. Joaquín
Barraquer
Parlen dels Aiguamolls a...
Activitats
Socis
Aiguamolls del món
El Petit Bruel
Agenda
JOVENT I NATURA
HIVERN 2011
NÚM. 72
Vivim en una societat que interactua dia a dia amb la natura,
el que fem i deixem de fer, vulguem o no, l’afecta. Som les
persones qui hem de vetllar per viure de manera sostenible
a l’entorn natural i hem de fomentar que les futures
generacions en siguin conscients.
Involucrar el jovent a la natura és una peça clau per la
conservació del medi natural, perquè per valorar la natura,
cal apropar-s’hi, conèixer-la i estimar-la. Una bona manera
de prendre consciència és participant en activitats
relacionades amb el medi.
És fonamental la col·laboració dels joves en tasques de
conservació a l’entorn natural, no tan sols per la millora
d’aquests paratges, sinó també per el creixement personal i
desenvolupament d’uns valors que podran transmetre a les
properes generacions.
Un cant de rossinyol, una volada de flamencs o un estany
cobert de ranuncle d’aigua poden donar sentit naturalista als
joves d’avui que s’implicaran en la conservació del demà.
Viure de cara i no d’esquena a la natura sempre ens aporta
un enriquiment i benestar personal i està a les nostres mans
el transmetre els coneixements al jovent. Cada gra de sorra
que aportem és vital per construir un món d’il·lusions on
natura i humans convisquin en harmonia.
Foto. Carles Ginés
1

EL BRUEL NOTÍCIES
AGUAIT DE LA MASSONA
Aquesta tardor i hivern podrem tornar a gaudir
d’una perspectiva de paisatge i d’aproximació a la
fauna aquàtica del parc des d’un aguait que des de
fa anys romania tancat.
Hem recuperat per a l’ús del públic en general
l’aguait de la Massona. Ha estat possible amb l’ajut
dels joves dels camps de treball d’aquest estiu. A
més a més de moltes altres tasques –com la
recuperació d’un camí i construcció d’un pont a les
closes d’en Llovet i de la Gallinera- han enllestit la
llarga tanca de canyes que aïlla visualment la
Llauna de la Massona de l’itinerari que condueix a
l’aguait, així com l’arranjament i condicionament del
mateix.
Veniu a observar la vida salvatge, sobretot matins i
capvespres, des d’aquest aguait que s’endinsa dins
la llacuna i ofereix una intimitat única en la
maresma.
Aquest aguait es tancarà en època de cria, és a dir,
igualment que la platja de can Comes, el seu accés
romandrà tancat de l’1 d’abril al 15 de juny.
Aquest aguait es troba a l’itinerari del Cortalet a la
platja, entre l’aguait del Bruel i el de les Arpelles,
just abans de travessar el rec que connecta la
Massona amb l’estany Sirvent, a unes 200 passes a
l’esquerra.
EL XOT EDUCADOR AMBIENTAL
Al centre de fauna hi viu un xot, en Moxi, que des
de fa un any es dedica a l’educació ambiental. El
xot en qüestió va ser trobat a Sant Antoni de
Calonge, al jardí d’un particular el dia 7 de juliol de
2010 i dos mesos més tard va ser traslladat al
Centre de Recuperació de Fauna dels Aiguamolls
de l’Empordà. Encara era un poll i estava molt prim,
segurament per mala alimentació, pesant només 77
grams amb les plomes de la mà i les ales
trencades; en general es trobava en mal estat.
Ara ja ha passat un any i mig i en Moxi està
acabant de mudar les plomes, ha augmentat el pes
i està bé físicament, però no podrà ser alliberat ja
que està improntat, és a dir, està massa acostumat
als humans. Per això es quedarà al Centre de
Fauna exercint d’educador ambiental tot el que li
queda de vida.
Des de llavors els agents rurals el porten a escoles
per fer educació ambiental. Durant aquest any 2011
ha visitat més d’una trentena d’escoles de l’Alt i
Baix Empordà i també ha anat a campaments
d’estiu i camps de treball.
Aguait de la Massona
Vistes des de l’aguait de la Massona
El xot Moxi
Foto. Aida Mir
Foto. Arxiu del Parc
Foto. Arxiu del Parc
2

EL BRUEL NOTÍCIES
S’ESCAPA GRUP DE BÚFALES
El passat divendres 4 de novembre una vintena
de búfales es van escapar d’una finca situada a
la Reserva de Mig de dos Rius on havien estat
destinades perquè netegessin la zona. Les
búfales van caminar direcció a l’escola de St.
Pere Pescador, es van aturar a menjar en un
camp d’userda i després amb molta parsimònia,
van anar tornant cap a la finca, d’on no se sap
com en van sortir, ja que els fils estaven
correctes.
EL CORTALET ACULL DIVERSES EXPOSICIONS
Durant l’any el Cortalet acull diferents
exposicions d’interès. El passat trimestre i ha
hagut tres diferents exposicions.
La primera va ser del Consell Comarcal sobre
el reciclatge: Premi 2009 de l’Agència de
Residus de Catalunya, disseny del reciclatge:
producte reciclat/reciclable, que va està
exposada des del 8 d’agost a l’1 de setembre.
Tot seguit varem poder gaudir d’una vintena
d’obres d’aquarel·les i pintures, “Cercant
l’essència del paisatge” , de Teresa Jané Solé,
des del 14 de setembre al 12 de novembre.
I actualment podeu assistir a l’exposició “Els
nostres ocells”, fotografies retratades amb la
tècnica Digiscoping per Carles Ginés, fotògraf i
president de l’APNAE, que estaran exposades
aproximadament fins el 31 de gener.
Foto. Aida Mir
Una de les búfales camí de St.Pere Pescador
Exposició sobre reciclatge Exposició “Cercant el món”
Carles Ginés i “Els nostres ocells”
Foto. Gloria Rosas
3
Foto. Aida Mir Foto. Aida Mir

JA ARRIBEN ELS OCELLS
HIVERNANTS ALS AIGUAMOLLS
Poc a poc van arribant diversitat d’ocells a
passar l’hivern als Aiguamolls. Les pluges han
afavorit les condicions idònies perquè els
ocells puguin establir-se en aquest indret.
Podem observar flamencs, oques,
fredelugues, cabussets, garses de mar, entre
molts altres, i fins i tot, a principis de
novembre es va observar una grua des de
l’observatori del Quim Franch i un cigne a
l’estany de Vilaüt!
Durant aquest mes de novembre també s’han
observat papallones als Aiguamolls, fet que
no és gaire habitual a aquesta època de l’any.
Papallona als Aiguamolls
Flamencs als Aiguamolls de l’Empordà
Foto. Gloria Rosas
Cigne a l’estany de Vilaüt
Animeu-vos a visitar el
Parc per gaudir d’aquesta
vairetat d’ocells i de
l’exposició de
fotografies!
Foto. Carles Ginés
Foto. Gloria Rosas
4

EL BRUEL
Introducció
JOVENT VOLUNTARI AL PARC DELS AIGUAMOLLS
El nou agrupament dels Xots al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà
El Parc dels Aiguamolls de l’Empordà, a banda
dels camps de treball d’estiu, també acull a
altres grups de joves voluntaris disposats a fer
feines productives als Aiguamolls. L’any passat
es van acollir un total de 23 grups i aquest any
22.
El Parc enguany ha condicionat excel·lentment
una de les instal·lacions d’acampada, la closa
d’en Barraquer, on hi poden fer estada diferents
grups per un valor simbòlic de 2,83 euros per
persona i nit. Aquests joves tenen l’opció de fer
algun servei pel Parc, és un voluntariat que es
fomenta i promou des del Parc, que també
s’encarrega de fer l’acompanyament d’aquests
grups. Posa a la disposició dels joves els
coneixements, recursos i el material necessari
per dur a terme les tasques que convinguin. Tot
aquest treball ha ajudat a fer satisfactòria
l’estada del jovent que marxen contents i amb
ganes de repetir.
Des de l’APNAE creiem que és vital l’esperit
naturalista del jovent per reforçar i donar
continuïtat a la protecció de paratges naturals
com són els Aiguamolls de l’Empordà. Les
noves generacions són el futur, i és primordial
que coneguin i estimin el valor d’aquest entorn
preciat perquè s’impliquin en la seva
conservació.
Dos grups diferents de joves han volgut
compartir la seva experiència. El primer es
tracta d’un grup d’escoltes de Martorell, que
després de temptejar possibles voluntariats a
altres parcs, el dels Aiguamolls va ser el primer
que els va obrir les portes. I el segon fa
referència al nou grup de Xots dels escoltes de
Castelló d’Empúries, als qui es fomenta que es
facin seu el Parc.
Text. Aida Mir
DE MICA EN MICA, S’OMPLE LA PICA
ARTÍCLE
Quan estàs a punt de marxar de campaments,
els companys sempre et miren com dient: Et
perdràs una setmana de vacances per anar a
fer el hippy a la muntanya? Segurament, no
saben el que es perden. Aquesta setmana és de
reflexió, de tranquil·litat, de contacte amb la
natura, de rialles, de feina, de jocs i de fer
servei. Sí, Truc vol dir créixer i, a més a més,
intentar aportar el nostre petit grà de sorra al
món. Truc és treball i, en definitiva, ser escolta.
Formar part d’una unitat de sis joves d’entre 17 i
19 anys no és fàcil. Comporta trobar-se dissabte
rere dissabte al nostre cau, l’Agrupament
Escolta Joan XXIII de Martorell, buscar-se a un
mateix i buscar inquietuds per a intentar ajudar
a canviar el nostre petit entorn. D’entre moltes
idees volades i projectes materialitzats (que
comporta fracassos, alegries i, a conseqüència
aprenentatge) vam decidir fer servei en un dels
entorns naturals del nostre país.
La proposta va ser ben rebuda pels membres
del parc i, després de treballar, estar tots
d’acord i donar sentit a la nostra nova idea, vam
tirar pel dret cap als Aiguamolls de l’Empordà.
Arribats a port, vam ser molt ben acollits.
D’entrada, hem estat acampats els nou dies en
una de les closes que integra la reserva i, com
es dorm millor que entre cigonyes, daines i
centenars d’altres espècies que et rodegen? Val
a dir, que els mosquits ens els haguéssim pogut
estalviar.
Les feines que hem dut a terme han estat de
neteja d’una de les closes al costat de la
carretera, treballar pel manteniment del centre
de recuperació de fauna del parc i fer tasques
de fusteria traient l’escorça de troncs que
després serviran per fer taules, ponts, baranes,
o altres usos.
Foto. AIEG Els Xots
5

EL BRUEL ARTÍCLE
La nostra contribució ha estat minúscula però
creiem en això. Volem millorar l’entorn en el qual
vivim i, a petita escala, és el que hem fet.
D’esquerra a dreta: L’Alba, la Susanna, en Jose, la
Laia i en Jordi traient l’escorça dels troncs
Anecdòticament, podem recordar la quantitat
d’escombraries que hem recollit en un territori no
tant gran com la closa que vam netejar, la majoria
de plàstic. També, molts conductors tenen una
afició estranya en accidentar-se contra els marges
de la reserva. Si haguéssim recol·lectat totes les
parts que hi havia, en podríem haver fet un de
nou, de cotxe!
Respecte la tasca de la gent del parc, estem molt
agraïts a la Mariona que ens ha guiat en el nostre
dia a dia, al Josep que ha contribuït a donar sentit
i a desvetllar-nos alguns dels secrets del parc, al
Josep Maria que ens ha portat als nostres llocs de
treball i ens ha ensenyat la meravellosa costa que
tenim al nord-est de Catalunya i a la Mireia i el
Jorge que ens han mostrat la dura feina de
sanejar i reincorporar animals en el seu espai
natural. En definitiva, un gran grup de
professionals (molts dels quals no hem tingut el
gust de conèixer) però que treballen dia a rere dia
per a tenir una zona sensacional pels animals i pel
gaudi de les persones.
A més a més, no ens volíem quedar a aquí. El
poble que queda més a prop és Castelló
d’Empúries i volíem fer un petit acte per a conèixer
la vila i dinamitzar el poble. Vam crear un joc de la
oca gegant de caire ecològic per a que els nens
que volguessin apropar-se a jugar es poguessin
conscienciar de diverses situacions i
problemàtiques que ens envolten. Tot i que la
participació no va ser molt àmplia, vam poder
estar amb un grapat d’infants que van gaudir d’una
bona estona. Per a nosaltres, va ser una molt
bona experiència.
Foto. Trucaires de AEIG Joan
XXIII de Martorell
La unitat de Truc dinamitzant l’activitat a la plaça
de l’Església de Castelló d’Empúries amb una
colla d’infants.
Foto. Trucaires de AEIG Joan XXIII
de Martorell
Finalment, només agrair als membres dels
Aiguamolls que ens hagin deixat participar en les
seves activitats i hàgim pogut fer una mica de
servei en el qual tant creiem. Ha estat una
experiència molt bona i molt recomanable per a
gent que tingui ganes de donar un cop de mà per a
millorar un dels paratges més fantàstics de la
nostra nació i per a créixer al costat de la natura.
Per descomptat, encara hi ha molta feina a fer i
això només és un petit testimoni. Tanmateix, davant
els valors individuals i econòmics que ens venen
donats, cal tenir clar que aquesta no és la única
realitat. Encara hi ha gent que no vol que siguin el
seu dogma i que creu que les coses no estan prou
bé com estan.
“No n’hi ha prou en saber, cal també aplicar-lo;
no n’hi ha prou en voler, cal també fer”.
(Goethe)
D’esquerra a dreta: Alba, Pere, Susanna, Maria,
Jordi, Adrià i Laia a la closa dels aiguamolls on
teníem el campament.
Text. Adrià Arqué, Jordi Anton, Alba Vidiella,
Maria Vidiella, Laia Bargués, Jose Montero,
Pere Miró i Susanna Álvarez.
Unitat de Truc de l’Agrupament Escolta
Joan XXIII de Martorell.
6
Foto. Unitat Truc

EL BRUEL ARTÍCLE
NEIX L'AEIG ELS XOTS, EL NOSTRE CAU LLIGAT AL
PARC DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ
Els xots a l’àrea d’acampada del Matà
Som Els Xots, l'Agrupament Escolta i Guia, obert
aquest any 2011-2012 a Castelló d'Empúries.
El dia 15 d’octubre varem fer la Festa del Pas,
un dia que se celebra anualment en els
agrupaments escoltes per tal d’acollir els nens
nous a la branca que els toca, donar-los la
benvinguda i per tal que reflexionin sobre què
esperen fer en aquest curs i del nou grup
d'amics que els envolta.
De moment tenim uns 36 nens entre 5 i 14 anys.
La majoria d’ells provenen de Castelló
d'Empúries, però també n'hi ha de Roses i algun
de Llançà.
La sortida va començar a les 9 del matí des del
Mas d'en Llovet, on els van deixar els pares i
varem anar caminant fins a les Closes d'en
Llovet, on varem parar a esmorzar i jugar una
estona i començar a mostrar la natura en estat
pur. Després varem agafar direcció cap a les
torres del Matà, on varem dinar.
Els Xots fent activitats als Aiguamolls de l’Empordà
Foto. AEIG Els Xots
Les activitats es van centrar en fer un tòtem, on
els nens havien de penjar els seus desitjos i
esperances sobre el Cau Xots.
A les 5 de la tarda van venir els pares a fer un
berenar col·lectiu i després varem fer l'entrega de
fulards separats per branques. Una vegada
entregats els fulards varem fer jugar els pares
juntament amb els nens, i tots van gaudir d'una
manera espectacular.
Quan els petits van marxar, varem començar a
preparar el joc de nit amb els ràngers, la branca
gran. Havíem decidit que aquests es quedessin a
acampar, per tal de potenciar aquesta branca
que, de moment, només compta amb 5 escoltes.
Ells no sabien que es tractaria d’un joc de por
nocturn i s’ho van passar d’allò més bé.
L'endemà varem fer l'entrega d’insígnia dels
Ràngers i els va agradar molt!
Els monitors érem:
La Clàudia, l'Aida, l’Helena, la Melissa, la Lorena,
la Roser, en Yeray, l'Edu, l'Elvira, la Mireia i
l'Aleix.
Esperem tenir moltes més aventures junts!
Foto. AEIG Els Xots
Text. AEIG Els Xots
7

Foto. Arxiu del Dpt de Fotografia del Centre
d’Oftalmologia Barraquer
EL BRUEL
ENTREVISTA
ENTREVISTA PROFESSOR JOAQUÍN BARRAQUER
Professor Joaquín Barraquer
2. Sovint feu estades amb la família. Quina
època de l’any gaudiu més els paisatges
dels Aiguamolls? Què és el que més us
agrada d’aquest indret?
Els mesos de juliol i agost són els que més ens
agraden, i quan podem escapar-nos. Gaudim
de la tranquil·litat i pau que es respira. També
m’agrada molt navegar des del port
d’Empuriabrava. D’un costat cap al nord fins a
Cadaqués, i cap al sud, fins a Llafranc.
3. Sabem que teniu un vincle especial amb
Castelló d’Empúries. Què us atrau
d’aquest poblet?
A la “Catedral” de Santa María van batejar el
meu avi matern, el Dr. Joaquim Moner
Carbonell, ja que la nostra finca pertany al terme
municipal de Castelló d’Empúries. Des de
sempre hem mantingut una estreta relació amb
la gent del poble fins el punt que em van fer “Fill
adoptiu” i van dedicar-me una plaça que porta
el meu nom: “Plaça del Prof. Joaquín Barraquer
Moner”.
4. Coneixeu aquest territori des de fa molt
anys, com heu viscut les transformacions
que han anat acompanyant els
aiguamolls durant tots aquests anys?
Què milloraríeu?
Crec que els aiguamolls estan ben organitzats
El Professor Joaquín Barraquer (Barcelona, 1927) és catedràtic i
cirurgià ocular, director del Centre d’Oftalmologia Barraquer. La
seva trajectòria científica i mèdica ha estat reconeguda i molt
valorada internacionalment. La família Barraquer és propietària del
Cortal d’Avinyó situat als Aiguamolls de l’Empordà, on al Professor
li agrada passar les vacances.
1. Podem dir que el Cortal d’Avinyó està al bell mig dels
aiguamolls. Com va néixer la idea de construir el Cortal en
aquest paratge? Què significa per a la vostra família
l’Empordà?
El meu avi, Joaquim Moner Carbonell, natural de Figueres, va
construir la “casa nova” l’any 1903. Una arquitectura molt típica
d’aquella època i realment bonica. Al costat de la casa hi ha
l’edifici dels masovers i tot el conjunt té el nom de “Cortal Avinyó”.
Són ja més de cent anys de pertinença a aquelles terres, pel que
ens uneixen forts vincles amb elles i, per sobre de tot, amb la seva
gent.
i s’han de protegir, tal i com ja ho estan fent.
Milloraria la neteja de la platja de davant dels
aiguamolls que també s’anomena “Platja de
Can Comes”.
5. Passegeu sovint pel parc? Quin itinerari
recomanaríeu? Quina espècie d’ocell us
atrau més?
Passejo pel parc tant com puc i en quant a
l’itinerari..., des de l’entrada del parc i arribar
fins al mar per les vores de la “Rogera”. Tot i no
ser un gran aficionat a l’ornitologia cal destacar
la reintroducció, ja fa anys, de les cigonyes
blanques que ens permet gaudir d’aquest ocell.
6. Quines aficions us agrada practicar en
aquest trosset d’Empordà?
Nedar a les cales molt netes que hi ha per tota
la costa, i per les tardes caminar, procurant
evitar les zones dels mosquits.
7. De la família Barraquer ja en són 5 les
generacions que us heu dedicat i
dediqueu a l’ oftalmologia. I en el seu
cas, vareu començar de ben petit. Ens
podria parlar una mica de la vostra
professió? Podem dir que és
vocacional? Com va ser la seva primera
experiència com a oftalmòleg? De les
moltes intervencions que heu fet, quina
ha estat la més emotiva?
8

EL BRUEL
Als 13 anys, ajudant el meu pare, em va fer
operar una cataracta i va quedar molt bé (es
tractava d’un ull que per una altra malaltia era
incurable amb perill de perjudicar l’altre, s’havia
d’enuclear, és a dir, treure’l). En tota la saga
Barraquer, l’oftalmologia és vocacional, sens
dubte. Entre moltíssims bons records, n’hi ha un
molt especial d’una nena d’Àfrica del Sud, que ja
havia estat operada de cataractes a Holanda,
sense haver guanyat visió. Passat un any va
venir a Barcelona (1960) i la vaig reoperar.
Quinze anys més tard va tornar i va escriure una
nota en el nostre “Llibre d’Or” que deia: Professor
Barraquer “You opened de World for me”. És a
dir, “Vostè ha obert el món per a mi en retornarme
la vista”.
8. Ens podria explicar alguna anècdota
professional? I alguna a l’Empordà?
Per la meva professió generalment les persones
que em reconeixen pregunten com veig els seus
ulls, i m’agrada respondre que “molt macos...
m’estic enamorant d’ells” (s’entén que es tracta
de senyores).
A Suïssa i també a Àustria, que coneixen la meva
fascinació per les muntanyes del Canigó, em
pregunten si aquestes són tan boniques com
els Alps. Jo els hi dic les postes de sol del
Canigó, amb la plana de l’Empordà als peus, són
úniques...
El Professor Joaquín Barraquer amb la Sra. Mercè Miró al Cortal Avinyó
ENTREVISTA
9. Les seves investigacions i descobriments han
fet la volta al món i han ajudat molt en
l’evolució de l’oftalmologia. Està immers en
algun nou projecte professional?
Cal destacar les investigacions de diferents grups
internacionals implicats en desenvolupar la “visió
artificial”. Es tractaria d’implantar un xip electrònic al
cervell. Tot està encara en fase d’estudi. Aquest xip
rebria per ones, com la TV, senyals d’una càmera
que es col·locaria a les ulleres. El xip intracraneal i
la càmera de TV rebrien l’energia elèctrica de fonts
independents. La càmera captaria les imatges i les
processaria el xip, per després traslladar la
informació mitjançant impulsos que el cervell podria
interpretar. Tot i que les imatges produïdes per l’ull
artificial no serien perfectes, serien suficientment
nítides per a que una persona cega pogués trobar el
seu camí dins un edifici, obrir portes o finestres i
evitar obstacles. També estic en el procés de
publicar la meva experiència de 50 anys de
Microcirurgia Ocular, dels quals ja està a punt de
sortit el volum IV i és la meva intenció arribar fins al
X, amb il·lustracions d’unes 10.000 fotografies de les
casuístiques.
10. Per últim, com descriuria el paisatge dels
Aiguamolls amb ulls d’oftalmòleg?
Com a oftalmòleg, també tinc dret a ser poeta, i veig
els aiguamolls amb ulls amorosos.
Entrevista. MªJosep Perez i Aida Mir
Foto. Arxiu del Dpt de Fotografia del Centre
d’Oftalmologia Barraquer
9

EL BRUEL
PARLEN DELS AIGUAMOLLS A...
DIARI EL PUNT
Dilluns, 29 d’agost de 2011
El centre de Recuperació de Fauna del Parc Natural
dels Aiguamolls de l’Empordà va alliberar xoriguers
recuperats al Mas Margall. Els responsables del
centre van fer una convocatòria per fer l’alliberament
a les 20h.
DIARI EMPORDÀ
Dimarts, 13 de setembre de 2011
Durant el setembre es va moldre el blat, i la farina
resultant es va repartir entre el centenar de fleques de
la demarcació per elaborar el Pa de Tramuntana i
comercialitzar-lo.
Han calgut més de tres anys d’investigació per poder
recuperar les dues varietats de blat i ajustar-ne el
procés de cultiu.
DIARI EMPORDÀ
Dimarts, 20 de setembre de 2011
Alumnes i professors de l’escola Anicet de Pagès
de Figueres parlen de la seva positiva experiència
durant l’acampada al Parc Natural dels Aiguamolls
de l’Empordà.
DIARI EL PUNT
Dimarts, 21 de setembre de 2011
Editen la “Guia d’Espais i Activitats a la Natura
Accessible” amb 166 indrets de l’Estat espanyol
òptims per al turisme per a discapacitats, un dels
quals és el centre de visitants El Cortalet dels
Aiguamolls de l’Empordà.
10

EL BRUEL
DIARI EL PUNT
Dissabte, 24 de setembre de 2011
El grup Mascort de Torroella de Montgrí
va inaugurar el dia 23 de setembre “Info
Empordà Natura”, una oficina d’informació
dels Parcs Naturals de l’Empordà a
l’entrada de l’Estartit.
DIARI EMPORDÀ
Dimecres, 12 d’octubre de 2011
El mes d’octubre va sortir a la venda el Pa de
Tramuntana, elaborat amb varietats antigues
cultivades en sòls agrícoles del Parc Natural
dels Aiguamolls de l’Empordà. L’objectiu és
que l’any vinent el pa pugui comptar amb la
denominació d’origen.
CANAL 33
Divendres, 14 d’octubre de 2011
En Joan Martí, vocal de l’APNAE, va
explicar com fa fotografies amb la tècnica
digiscòping als Aiguamolls de l’Empordà
al programa GR Pirineus.
Es pot veure el capítol sencer seguint
l’enllaç següent:
http://blogs.ccrtvi.com/granrecorregut.
php?itemid=42563
DIARI EMPORDÀ
Dimarts, 18 d’octubre de 2011
Una nova màquina sembradora, que ha adquirit
la Cooperativa Agrícola de Castelló d’Empúries
amb l’ajut del Departament d’Agricultura, fa
possible que es pugui sembrar a les closes
castellonines sense necessitat de llaurar el sòl,
fomentant així l’agricultura de conservació.
11

EL BRUEL
DIARI EMPORDÀ
Dimarts, 25 d’octubre de 2011
Porten cinc búfales d’aigua procedents d’una
granja de Palau-saverdera a Terol, a la
llacuna del Cañizar, per intentar adaptar-se a
l’espai natural i així controlar el creixement de
la vegetació i convertir-se en un atractiu
paisatgístic més.
DIARI DE GIRONA
Divendres, 28 d’octubre de 2011
El Servei de Control de Mosquits ha localitzat el
primer exemplar a Girona d'un mosquit rar, escàs i
del qual, fins ara, tan sols se n'havien detectat dos
més en altres punts de Catalunya. Es tracta d'una
espècie tan poc comuna que no se la coneix per cap
altre nom que no sigui el científic, Uranotaenia
ungiculata, tal com va aclarir el director del servei
que l'ha trobat als Aiguamolls de l'Empordà, Eduard
Marquès.
Notícia completa
DIARI DE GIRONA
Divendres, 4 de novembre de 2011
El propietari de les búfales que pasturen als
Aiguamolls de l'Empordà va haver de recuperar
ahir un ramat que s'havia escapat de la finca de
Mig de dos Rius, on pasturava a Sant Pere
Pescador.
Notícia completa
DIARI EL PERIÓDICO
Dimarts, 8 de novembre de 2011
Al Parc Natural dels Aiguamolls de
l’Empordà, un ramader ha posat en marxa
l’única explotació de búfales que existeix
a Catalunya, un projecte que va
començar la passada primavera i que ja
està produint 1000 litres diaris de llet. És
possible que el proper estiu es porti als
mercats, la primera mozzarela de búfala
elaborada al nostre país.
Notícia completa
12

EL BRUEL
XIX Tertúlia de natura
XIX TERTÚLIA DE NATURA
Foto. Aida Mir
ACTIVITATS
Durant la tarda del passat
dissabte 3 de setembre va tenir
lloc la XIX Tertúlia de natura a
la sala d’actes del Cortalet. Els
35 assistents varem descobrir la
natura de Costa Rica a través
del viatge que l’Hubert va fer
amb la seva família. Varem
conèixer anècdotes de diferents
animals i fins i tot un jardí
d’orquídies, sense oblidar, és
clar, la gran diversitat d’ocells
que s’hi poden trobar i que ens
van anar acompanyant durant la
tertúlia amb moltes fotografies.
Tot seguit en Joan Martí ens va fer un recorregut per Califòrnia, un viatge que va fer amb la Núria, i
ens va endinsar en el món de les sequoies, els gegants del món, uns arbres mil·lenaris increïbles!
Ens vam quedar parats amb la història de la Julia Butterfly, una activista i ecologista de 23 anys que
va viure en una sequoia durant 2 anys per aturar la desforestació d’aquests boscos tan apreciats,
lluitant contra la fred i tempestes de neu i vent per aquesta bona causa, quina noia més valenta! La
Núria ens va presentar la seva petita sequoia que cuida amb molta estima perquè algun dia sigui tan
alta com les que van veure a Califòrnia, això sí, per arribar-hi haurà de passar per centenars de
generacions!
Amb tots aquests viatges i bones històries vam compartir un petit berenar aprofitant la terrassa de la
sala d’actes i el bon temps que ens acompanyà tot xerrant entre els participants i comentant les
tertúlies.
Gràcies a tots per venir i us esperem a les properes!
La Núria envoltada de Sequoies a California
Foto. Joan Martí
Text. Aida Mir
13

EL BRUEL
CONCURS D’OBSERVACIÓ D’AUS
Participants al concurs d’observació d’aus
al Mas Joncar
El passat dissabte dia 1 d’octubre l’APNAE va
commemorar el dia mundial dels ocells, fent un
concurs d’observació d’aus.
Ens vam trobar al Mas del Joncar, on el
tribunal va donar les indicacions del concurs
abans de començar.
Els 10 concursants van observar durant unes
dues hores un total de 34 espècies diferents
per l’entorn de la Reserva Natural de Mig de
Dos Rius.
El primer premi el van guanyar en Fèlix i la
seva filla Carla, una estada per a dues
persones al Mas del Joncar. El segon premi va
ser per l’Enric i el seu fill Guillem, que podran
gaudir d’una sortida en barca per la Badia de
Roses el dia 21 de gener. I per últim, en
Fernando i la Teresa, acompanyats de la
família, van obtenir el tercer premi, una
col.lecció completa de Bruels, posters i llibres.
En definitiva, una tarda molt agradable per
compartir l’afició d’observar els ocells, tot
commemorant aquest dia mundial tan especial.
Text. Aida Mir
Anec collverd
Bernat pescaire
Fotja vulgar
Picot verd
Pardal comú
Estornell vulgar
Gavia argentat
Colom domèstic
Tortora turca
Cadernera
Cogullada
Verdum
Tudó
Aligot comú
Oreneta vulgar
Mallerenga carbonera
Gavina vulgar
Corbmarí gros
Polla d'aigua
Rossinyol bord
trist
Martinet blanc
Gamba verda
Rascló
Picot garser petit
Garsa
Xoriguer
Mallerenga blava
Esplugabous
Puput
Cuereta blanca
Merla
Foto. Aida Mir
Espècies observades pels concursants
Passerell
Becadell comú
ACTIVITATS
14

EL BRUEL
TESTIMONI DELS GUANYADORS
Lliurament 1er premi del concurs d’observació d’aus
Hola em dic Carla, tinc 9 anys i sóc la
guanyadora del concurs d’observació
d’aus, que va organitzar l’Associació
d’Amics del Parc Natural dels Aiguamolls.
El meu pare ho va veure al Facebook, i em
va demanar si m’agradaria anar-hi. Ell, em
va dir que m’ajudaria, que només havíem de
passejar i buscar tota mena d’ocells i
escriure-ho en un paper.
Quan vam arribar, ens van explicar de que
es tractava i que disposàvem de 2 hores per
fer-ho. Jo estava molt emocionada. Hi
havia molta gent, pares i fills. També un
gosset.
El meu pare i jo vam decidir anar per el
camí de l’esquerra. Vam passar al costat
del riu i varem veure uns ànecs, i ho vaig
escriure ràpidament. El meu pare em va dir
que teníem que estar en silenci i mirar amb
molta atenció i així anàvem veiem un ocell,
i un altre, i un altre.
Foto. Aida Mir
ACTIVITATS
Vam caminar força i també vam veure com
uns senyors collien pomes dels arbres.
També vam fer fotos dels ocells.
Quan portàvem una bona estona mirant, el
meu pare em va dir, bé ja hem de tornar ! El
temps va passar volant !
Ens ho havíem passat molt bé. Vam donar el
paper amb la llista d’ocells que havíem vist. Jo
vaig voler dibuixar-hi dues floretes.
Desprès van dir el resultat del concurs. I quan
vaig sentir el meu nom, em vaig posar molt i
molt contenta. Tenia moltes ganes de explicarli
a tothom.
Ara tinc pendent de passar un cap de setmana
al Mas Joncar amb el meu pare. Aquest va ser
el nostre premi.
Moltes gràcies i fins molt aviat.
Text. Carla Cobo
15

EL BRUEL
ATLES DELS OCELLS DE
CATALUNYA A L´HIVERN 2006-2009
Magnífic llibre d’ocells realitzat a Catalunya i en
català, presentat a l’estiu de 2011 . El trobo
imprescindible per a tot aquell que vulgui estar al
dia en el món de l’ornitologia i la natura en
general. Juntament amb una guia d’identificació
serien els dos llibres bàsics per començar,
continuar i progressar en l’estudi dels ocells a
Catalunya.
Un senyor llibre de mides i pes amb 645 pàgines,
a mida foli. Ple de color amb dibuixos de Martí
Rodríguez , fantàstics, que recullen a la perfecció
cada espècie d’ocell descrita. Escrit per més de
1.000 col·laboradors. Alguns són membres de
l’APNAE. Uns, essent els autors de l’espècie,
sols o en companyia . També hi ha qui ha aportat
dades de camp . Magníficament editat per
l’editorial Lynx. Només obrir-lo ja entra pels ulls.
Acompanyant el text hi trobem mapes de
distribució, mapes d’abundància, també mapes de
recuperacions europees. En l’apartat de gràfics
trobem els d’hàbitat i altitud. Tot a doble pàgina, el
text d’ecologia acompanyat de la seva distribució
és un recull exhaustiu dels hàbitats i localització
dels ocells a l’hivern.
Tota aquesta ingent quantitat de dades ha estat
coordinada per l’ ICO, Institut Català
d’Ornitologia. De fet aquest llibre no es més que
la complementació de l’Atles dels Ocells
Nidificants de Catalunya 1999-2002 on es recollia
per primera vegada mapes d’abundància i
població estimada per cada espècie de casa
nostra. Ambdues obres permeten fer una foto de
la biologia, distribució, abundància i
desplaçament dels ocells a Catalunya. Amb la
nova obra podríem dir que Catalunya està en
primera línea europea en relació als estudis de
seguiment d’ocells. Mereixen reconeixement de
tots els ornitòlegs europeus.
En el llibre podrem consultar dades de tendències
de cada espècie, sempre difícils d’estimar, també
les seves variacions interanuals. Tota aquesta
obra serà imprescindible per la consulta de
qualsevol persona que gestioni temes ambientals
o d’ecologia.
Ressenya bibliogràfica.- “Atles dels ocells de
Catalunya a l’hivern 2006-2009”. Hernando, S. et
alter. Lynx Edicions 2011. Codi ISBN.- 978-84-
96553-72-9
Ressenya de l’Atles de nidificants: “Atles dels
ocells nidificants de Catalunya 1999-2002”.
Estrada, J. et alter. Lynx Edicions 2004. Codi
ISBN.- 84-87334-70-9
Text. Àngel Torrent
SOCIS
PODEM SEGUIR CREIXENT SENSE
ATURADOR?
Ramon Folch és un dels maitres á penser del
nostre entorn més immediat. Desaprofitar-lo és
quasi bé un pecat. El seu convenciment que el
coneixement i les inquietuds del científic o de
l’intel·lectual no poden ser privilegi d’uns quants
sinó que cal que arribin a la societat es fa ben palès
als seus articles i intervencions als mitjans de
comunicació, i de tant en tant als seus llibres.
Ara podem aprofitar l’oportunitat que ens brinda la
publicació de la seva darrera obra: La quimera de
créixer.
Es tracta d’un assaig en el que Folch ens fa
arribar el seu pensament respecte a la sostenibilitat
d’una manera amena i provocativa. Ens explica
quina és la realitat, i ens situa davant d’un futur que
representa tot un repte per a la humanitat. Sense
solucions perfectes, però amb necessitats evidents
de modificar el rumb. El món, el planeta,
continuaran endavant, no cal patir que no ens els
carregarem. Per el que sí que cal preocupar-se és
per si serà habitable per aquesta espècie de mico
nu que es creu el centre de tot i sembla
escarrassar-se en fer inviable o molt penosa la
seva pròpia existència.
Referència bibliogràfica: “La quimera de créixer.
Una reflexió sostenibilista en el tombant
postindustrial”. Ramon Folch. Ed. La Magrana
2011. Codi ISBN: 9788482649122.
Versió en castellà: “La quimera del crecimiento. La
sostenibilidad en la era postindustrial”. Ed RBA
2011. Codi ISBN: 9788490060193.
Text. Joan Morales
16

EL BRUEL
LA WEB
El escarabajo verde
http://www.rtve.es/television/escarabajo
Pàgina web on es poden visualitzar els
documentals de medi ambient emesos
per TV2 setmanalment, els divendres a
les 18h i el diumenge a les 13:45 h.,
elaborats per TVE Catalunya, on es
poden trobar reportatges molt
interessants sobre diversos aspectes de
la natura i l’ecologia des d’una vessant
proteccionista.
Dins els darrers reportatges n’hi han dos
de molt interessants, dedicats a la Serra
de Tramuntana de Mallorca, declarada
recentment Patrimoni Mundial de la
UNESCO (juny 2011) i on podeu veure
imatges del voltor negre, de falcó de la
reina, també ens dóna informació sobre
el GOB (Grup Ornitològic Balear) i la seva lluita per evitar la urbanització de la zona i en concret de l’illa de
Sa Dragonera, de forma semblant a com es va fer als Aiguamolls de l’Empordà, amb una acampada que
va durar mesos i amb reclamació als tribunals fins aconseguir que Sa Dragonera no fos urbanitzada (any
1984) i esdevingués parc natural.
L’estil del programa és entretingut, molt enfocat al naturalisme i amb una fotografia fantàstica.
SOCIS
La web té també un apartat dedicat a les darreres notícies sobre conservació, altres de participació, una
connexió al Facebook i un cercador on trobar altres programes emesos amb anterioritat, que es poden
visualitzar sense problemes. Si feu la recerca posant Girona trobareu programes com el dedicat al Club
Mediterranée del Cap de Creus del novembre del 2010 o un dedicat a la MAT – la torre 114 - emès l’abril
del 2010.
LA BENVINGUDA A...
MARIA CARME GUBAU XARGAY (GIRONA)
FRANCESC NONÓ ORTEGA (GIRONA)
MIKE I KATHY MENZEL (EDIND-ESTATS UNITS)
BRIGITTE I JEAN-MARC HAYOZ (GENÈVE BERNEX)
ALEXANDRE AROCAS TORTA (VILABERTRAN)
SOCIS! SI TENIU ALGUNA RESSENYA QUE VULGUEU PUBLICAR
AL BRUEL ENVIEU-LA A: apnae@apnae.org
Text. Hubert Mas
17

EL BRUEL
AIGUAMOLLS DEL MÓN
EL PARC NACIONAL DELS EVERGLADES (FLORIDA, USA)
La Florida és el nom que rebé una terra
(re)descoberta per Juan Ponce de León i companyia
quan, per Pasqua florida de l’any 1513, toparen amb
un lloc exuberant, tropical i acolorit, a un extrem del
Golf de Mèxic (a diferència d’altres exploradors
contemporanis, poca cosa des del punt de vista
natural hi van saber apreciar uns personatges que
havien batejat els nadius amb el nom de micos
sucios -actualment encara la tribu dels micosukees,
indians of Florida).
En l’actualitat, quan el naturalista modern hi arriba, queda fàcilment sobrepassat
pels boscos subtropicals ufanosos, amb bromèlies i una gran varietat d’epífits;
alternats amb grans extensions de praderies seques per on encara campen coiots i
pumes; així com amb els grans aiguamolls interiors, els manglars i les maresmes
costaneres, i l’extens rosari de surgències cristal·lines que cada hivern concentren
centenars de manatís, gràcies a les seves aigües termals.
Malgrat que pugui semblar contradictori, aquest panorama actual tan bucòlic amaga
una gran fragilitat. De fet, a diferència de la majoria de Parcs Nacionals dels Estats
Units, la protecció dels seus ecosistemes aquàtics fou el que motivà ja la protecció
dels Everglades l’any 1947, aquesta vasta zona humida que comprèn, en total, més
de 6000 km 2 (més que tota la demarcació de Girona!) de terres protegides a nivell
federal. Alimentats per un conjunt de rius que s’originen al llac Okeechobee –situat
uns 70 km al nord i a una alçada sobre el nivell del mar molt similar– fins a mitjan
segle passat es mantenia un equilibri dinàmic entre els llacs i rius, els boscos i
praderies temporalment inundats –seguint un cicle anual molt marcat–, i el conjunt
de maresmes i manglars, majoritàriament a l’extrem sud. Aquest gran sistema, però,
es degradà a finals de segle passat, quan l’estat de Florida va incrementar
dramàticament en població, els usos del sòl canviaren i el continu hidrològic entre el
centre-nord de la península (la conca que recollia les aigües) i el sud (la zona
humida en sentit estricte) es va trencar. Actualment, un gran projecte de restauració
hidrològica –el més gran mai dut a terme als Estats Units, planificat per un termini
de més de 35 anys i 10 bilions de dòlars– pretén tornar a unir les parts d’un sistema
degradat i restaurar el funcionament ecològic d’aquest gran tresor.
Tot i que l’ideal és disposar d’uns 12-15 dies per poder cobrir la majoria de llocs de
visita obligada de Florida (tot i així, la província del panhandle, que s’extén cap a
l’oest seguint el Golf de Mèxic, mereixeria un capítol a part), els grans hàbitats de
l’estat estan representats al Parc Nacional, i aquest es pot conèixer en profunditat si
es disposa d’almenys una setmana. Considereu visitar-lo a l’hivern (durant l’època
seca i, per tant, amb la fauna molt més concentrada a certs llocs... i pocs mosquits!).
Volant a Miami, us sorprendrà la proximitat d’un santuari de natura que comença
just al costat de la gran ciutat, així com el grau de desenvolupament de l’ecoturisme
en general i de l’ornitològic en particular (170 espècies d’ocells són perfectament
raonables, i amb grans possibilitats fotogràfiques). Degut a l’accessibilitat de la
megafauna –al·ligàtors al llarg del Tamiami trail, anhingues, pelicans i ibis arreu, ós
negre al Big Cypress, cocodrils a Flamingo, etc. –, si aquesta és la primera visita a
un parc estadunidenc probablement us assetgi una barreja de sentiments al veure
reserves naturals basades en wildrives –és a dir, pensades per ser visitades en
vehicle, a l’estil d’un safari, amb tot tipus de serveis i comoditats– amb la natura
convertida en un mer producte. Paradoxalment, un producte de gran qualitat, sense
l’explotació turística del qual avui segurament no se’n podria finançar la seva
restauració, ni conservació, per a les generacions futures.
Més informació: Great Florida Birding Trail http://floridabirdingtrail.com/
Everglades National Park http://www.nps.gov/ever/index.htm
Text. Albert Ruhí
Manglars del 9-mile
pond, molt
aconsellable de
descobrir amb canoa
Martinet tricolor
(Egretta tricolor)
Cria d'al·ligàtor (Alligator
mississippiensis)
18
Foto. Albert Ruhí Foto. Albert Ruhí
Foto. Albert Ruhí

EL BRUEL
MOXI, EL XOT TRIST
EL PETIT BRUEL
Hi havia una vegada, enmig de la plana empordanesa, un petit xot que observava
unes fulles de cirerer des del niu. Feia 15 dies que havia sortit de l’ou, va ser el
primer de néixer i va poder veure com els seus tres germans trencaven els blancs
ous i sortien piulant. Dia rere dia esperaven, amagats dins el forat, que la mare
tornés amb alguns insectes per menjar, i així, amb el temps, aquesta mare
preocupada pels fills, els anava alimentant perquè creixessin sans i forts i aviat
poguessin volar i procurar-se sols l’aliment.
En Moxi somniava volar sobre els camps i esperava impacient descobrir què s’amaga
a cada paratge, ja n’estava fart d’estar dins aquell forat! Des del niu només veia
arbres, troncs i fulles.. –Què hi deu haver més enllà d’aquests arbres? – pensava.
Els germans l’admiraven molt a en Moxi, però sempre li deien que tenia el cap ple
de pardals.
Fins que després de deu llargs dies, en Moxi ja se sentia fort i preparat per volar i orgullós va dir als seus
germans: - Estimats germans, jo vaig ser el primer de trencar l’ou i com que sóc el més gran, seré el primer de
volar! Tornaré per explicar-vos tot el que he vist i us ensenyaré a volar perquè ho pugueu veure amb els vostres
grans ulls! Els germans espantats li van dir a en Moxi que s’esperés una setmana més, tal i com havia dit la mare,
però en Moxi tenia tantes ganes de veure què hi havia més enllà d’aquell forat, que decidit va dir: - No patiu, ara
torno! Va estendre les ales, va respirar fons i es va convèncer que ho podia fer, endavant! Va fer un gran salt i
les ales ben esteses anava movent, tal i com li havia vist fer a la mare, però en Moxi encara no estava preparat i
en comptes de volar, anava caient i caient fins que va notar un cop fort. Quan es va despertar pensava que havia
mort però es va adonar que estava envoltat de moltes fulles que li havien parat el cop. Es va aixecar del terra
amb grans dificultats, li feia molt de mal una ala i no la podia estendre. – I ara què faré aquí baix sense poder
volar? Va mirar amunt i va veure els seus germans preocupats mirant des del forat del tronc, d’on havia caigut. –
Els hauria d’haver fet cas, espero que la mare no s’enfadi quan em trobi aquí baix- va pensar. De cop, va sentir
una fressa, com si les fulles parlessin, i cada vegada més fort, era una família que les trepitjava i s’anava
acostant. - Mira pare, aquí hi ha molts bolets, són bons aquests?- va dir una nena. -A veure... sí filla, són camasecs,
els posarem al cabàs- va contestar el pare.
En Moxi espantat es va voler amagar entre les fulles perquè no el veiessin, però va ser en va, un nen el va veure i
ràpidament va dir: - Pare, pare, aquí hi ha un ocell! –És un petit xot- va dir el pare. Sembla que hagi caigut de
l’arbre i no pugui volar. La mare s’hi va acostar: -té l’ala ferida...pobret, l’haurem d’ajudar! Quan l’agafaven, en
Moxi va intentar explicar-los que la seva mare ja el vindria a ajudar i el tornaria a portar amb els seus germans,
però no el van escoltar i se’l van emportar a casa. El van alimentar i cuidar a casa durant un temps, els nens
estaven molt contents amb en Moxi, el passejaven pel jardí i li explicaven secrets, se l’estimaven molt. En Moxi
es va anar acostumant a estar amb aquesta nova família, però dia rera dia es preguntava què estarien fent els
seus germans, potser ja volaven descobrint increïbles indrets quan ell estava tot el dia veient el mateix jardí...
ja li agradava la família, l’havien cuidat, però en Moxi estava trist, ell volia tornar amb la seva família i volar ben
alt. Fins que un dia, el van pujar a un cotxe i en Moxi content va pensar que el tornarien a casa d’on l’havien tret
feia un mes i mig, però va arribar a un altre lloc, era el Centre de Recuperació de Fauna dels Aiguamolls de
l’Empordà, què hi anava a fer allà? Si ell ja estava recuperat! El que volia era tornar a casa! Als cuidadors del
centre els hagués encantat poder-lo tornar al seu habitat, però sabien que si el deixaven sol al bosc, en Moxi no
sobreviuria, havia passat massa temps amb humans i mai podria tornar a la vida salvatge. El dia que en Moxi es
va assabentar d’aquesta notícia, va ser el dia més trist de la seva vida, mai podria tornar a veure els seus
germans, ni la mare, ni complir el seu somni: sobrevolar boscos, camps i conèixer indrets fantàstics.
Un any i mig després, en Moxi viu al Centre de Fauna, allà el cuiden molt bé, i sovint els agents rurals el porten a
les escoles a conèixer nens i nenes molt simpàtics que el fan sentir molt important, però en el fons, en Moxi està
trist i cada dia pensa com hagués estat la seva vida si aquella família no l’hagués trobat, probablement ara
estaria sobrevolant camps i boscos tot complint el seu somni juntament amb els seus germans, probablement si
aquella família no s’hagués quedat en Moxi tot aquell temps a casa seva, ara seria feliç.
Text. Aida Mir
19

EL BRUEL
DESEMBRE GENER
XIX FESTIVAL DE LES AUS
Data: Diumenge 4, dilluns 5 i dimarts 6 de
desembre
Lloc: Parc Natural dels Aiguamolls de
l’Empordà
Programa: Podeu consultar totes les activitats i
horaris en el document adjunt
Més informació
Preu: Totes les activitats són gratuïtes excepte
"Palejant per el riu la Muga", sortida en caiac
que té un cost de 10 euros.
Organitza: Parc Natural dels Aiguamolls de
l'Empordà.
SORTIDA EN BARCA PER LA
BADIA DE ROSES
Excursió matinal per observar i censar ocells
marins hivernants a la badia de Roses.
Data: 21 de gener
Per contactar amb l’APNAE
durant el mes de desembre:
apnae@apnae.org
Lloc i hora de trobada: 8.45 hores al moll
de Roses.
Preu: socis APNAE 18 euros, no soci 23
euros, menors de 18 anys fins a 6 anys 15
euros (gratuït pels menors de 6 anys).
Inscripcions: Del 2 al 20 de gener.
Podeu portar: roba d’abric i prismàtics.
ASSEMBLEA DE L’APNAE
Data: 21 de gener a la tarda
Lloc: Cortalet (Castelló d’Empúries)
Dibuix. Toni Llobet
AGENDA
20

OBERT DE
SETMANA SANTA
AL 31 D’OCTUBRE
SOM MOLT
A PROP!
Tel. 972 52 05 06
17470 SANT PERE PESCADOR
info@campinglaspalmeras.com
www.campinglaspalmeras.com
EQUIP DE REDACCIÓ
Dani Valverde, Jordi
Sargatal, Ponç Feliu,
Joan Morales Dumanjó,
Maria Josep Pérez
Crespo i Aida Mir
HAN COL.LABORAT EN
AQUEST NÚMERO
Professor Joaquín
Barraquer, Unitat de Truc
de l’Agrupament Escolta
Joan XXIII de Martorell,
AEIG Els Xots, Albert
Ruhí, Carla Cobo,
Àngel Torrent, Carles
Ginés, Joan Martí, Berto
Minobis, Gloria Rosas i
Ruben Merino
Editat per APNAE
Associació d’Amics del
Parc Natural dels
Aiguamolls de
l’Empordà.
Declarada d’Utilitat
Pública.
PRESIDENT
Carles Ginès Gibert
VICEPRESIDENT
Dani Valverde Saubí
SECRETARI GENERAL
Ponç Feliu
TRESORER
Joan Morales Dumanjó
VOCALS
Mireia Codina Diago, Ma
Josep Pérez Crespo,
Jordi Sargatal Vicens,
Joan Martí Vitoria,
Hubert Mas i Àngel
Torrent