Guia d'estudi: Intel·ligència Artificial - La Salle

2. Si l’atribut A té algun valor assignat, retorneu aquest valor.
3. Altrament, comproveu si l’atribut “instància” té algun valor assignat. Si no en té
cap, FALLEU.
4. Altrament, aneu al node identificat per l’atribut “instància” i comproveu si allí
existeix algun valor per a l’atribut A. Si hi és, RETORNEU-LO.
5. Altrament, repetiu fins que l’atribut “és-un” no tingui cap valor assignat o fins a
trobar una resposta.
a. Obtingueu el valor de l’atribut “és-un” i aneu a aquest node.
b. Comproveu si l’atribut A té algun valor. Si el té, RETORNEU-LO.
Aquesta és una versió simple de l’algorisme que no té en compte el tractament
d’inconsistències degudes, per exemple, a l’herència múltiple. És a dir, en cas
d’herència múltiple, pot ser que s’heredin dos valors diferents per a un mateix atribut.
En aquest cas, es necessitarà un sistema de desambiguament per identificar quin dels
dos valors s’ha de prendre com a vàlid.
Coneixement deductiu
L’herència de propietats és una forma molt potent d’inferència però a vegades es
necessita tota la potència de la lògica tradicional. En aquest cas el coneixement
deductiu proposa usar la lògica tradicional com a eina de representació del
coneixement. Així mateix, proposa l’ús de tècniques de procediments deductius, com
pot ser la resolució per la lògica de primer ordre, com a mecanisme d’inferència.
Coneixement operacional o procedimental
Entendrem per coneixement operacional o procedimental aquell que especifica què
fer quan es dóna una determinada situació. És a dir, la base de coneixement consta
d’entitats que determinen el conjunt d’accions a realitzar davant d’una nova entrada.
La representació d’aquest tipus de coneixement pot venir especificada de moltes
maneres. La manera més intuïtiva és l’ús d’algorismes i funcions per a tal efecte.
D’aquesta manera, la base de coneixement constaria d’un conjunt de funcions que
porten codificat un comportament a realitzar per a unes entrades determinades.
Malgrat la potència que entranya l’ús de funcions, hi ha dos problemes principals que
frenen el seu ús:
1. La dificultat d’implementat un programa que es comporti exactament igual que
un altre.
2. L’eficiència adquisicional, és a dir, la dificultat d’actualitzar i depurar trossos de
codi, sobretot quan aquests creixen.
Per aquest motiu, alguns autors van simplificar la representació del coneixement amb
la utilització de regles de producció en comptes d’algorismes. Mentre les regles de
producció es poden veure com un programa limitat – el qual especifica una o vàries
accions a realitzar per a una entrada determinada –, el seu manejament, adquisició,
actualització i depuració és molt més sezill. Per aquest motiu, avui en dia molts
algorismes que cauen sota el coneixement procedimental usen regles.
93