Construcció Construcció

AR012 Construcció II Àrea de Construcció 

Pàg. 1/75 

MONOFULLA I DOBLE FULLA 

FAÇANES 

Construcció II. Construcció mineral. 2n curs 

Àrea de Construcció 

Curs 2013-2014 

Revisió 07/05/2015 

Autors: Josep Olivé, Marta Adroer

Pàg. 2/75 


Índex 

1. Àmbit d'estudi 

2. Tipologies 

2.1. Façana monofulla 

Concepte i prestacions bàsiques 

Materialització 

Condicionants de projecte (*) 

Característiques constructives (*) 

Punts singulars (*) 

Posada en obra (*) 

Estratègies de comportament 

2.2. Façana doble fulla ventilada 

Concepte i definició del tipus i prestacions bàsiques 

Materialització 

Condicionants de projecte 

Punts singulars 

Posada en obra 

Estratègies de comportament 

3. Fonts d’informació 

(*) Per a Termoargila (i Arlibloc només per a la versió escrita, no per la presentació en classe)

Pàg. 3/75 


Índice 

1. Ámbito de estudio 

2. Tipologías 

2.1. Fachada monohoja 

Concepto y prestaciones básicas 

Materialización 

Condicionantes de proyecto (*) 

Puntos singulares (*) 

Puesta en obra (*) 

Estrategias de comportamiento 

2.2. Fachada doble hoja ventilada 

Concepto, definición del tipo y prestaciones básicas 

Materialización 

Condicionantes de proyecto 

Puntos singulares 

Puesta en obra 

Estrategias de comportamiento 

3. Fuentes de información 

(*) Para Termoargila (Arlibloc sólo en la versión escrita, no se presenta en clase)

Pàg. 4/75 


Vocabulari/Vocabulario 

Estesa/Tendido/Lining 

Mestrejat/Maestreado/Screed 

Remolinat/Fratasado/Float, Scouring 

Lliscat/Enlucir/Final coat 

Raspat/Raspado 

Especejament/Despiece/ 

Dintell= Llinda/Dintel o Cargadero 

Brancals/Jambas 

Replanell d’ampit/Alféizar 

Ampit/Antepecho 

Arrebossat/ Revoco 

Estucat/Estucado

Àmbit d’estudi l Tipologies - Monofulla 

l Tipologies - Doble fulla ventilada l Fonts d'informació 

Pàg. 5/75 

Esquema de capes 

PESADA 


SENSE 

cambra d'aire 

MONOFULLA 

MONOFULLA 

MULTIFULLA 

AMB 

cambra d'aire 

DOBLE FULLA

Introducció l Marc normatiu l Tipologies l Relació amb sistemes I Controls I Conclusió l Fonts d'informació 

Pàg. 6/75 

Tipologies 


MONOFULLA 

sense capa 

específica 

d'aïllament 

MULTIFULLA 

amb capa 

específica 

d'aïllament 

Monofulla 

Convencional: 

Prefabricada: 

Doble fulla: 

amb materials “tradicionals” 

amb materials de baixa conductivitat 

pesada. 

lleugera. 

cavity wall 

full exterior 

pesat 

autoportant 

sense cambra 

amb cambra 

no ventilada 

no ventilades 

ventilada 

Ventilada lleugera 

Abrigada 

full exterior 

lleuger no 

autoportant 

molt ventilada 

no ventilada



Pàg. 7/75 


Concepte i prestacions 

MONOFULLA 

CONCEPTE: 

incorporar aïllament al material (respecte al monofulla 

que aconsegueix aïllament per gruix) 

reduir nombre de materials que intervenen en el sistema 

(respecte als sistemes multi fulla) 

simplificar construcció (respecte als sistemes multi fulla) 

PRESTACIONS BÀSIQUES 

simplicitat constructiva bàsica 

possibilitat de revestir-se (en molts casos, necessitat de fer-ho) 

dependència de materials patentats, depens de l'estoc de fabricació 

gruix considerable 

amb inèrcia tèrmica



Pàg. 8/75 


Materialització: Fulla principal 

EXTERIOR GRUIX DEL MUR INTERIOR 

λ 

e 

Materials 

Malgrat que tots els materials de tipus mineral poden 

utilitzar-se en façanes monofulla, la necessitat de 

garantir un aïllament adequat amb gruixos raonables 

fa que calgui escollir els de menor λ . 

Espessor per a una U M =0,5w/m2K amb 

monomaterial de diferent λ 

Material/sistema Font λ 

espessor 

(cm) 

Pedra calcàrea CTE 1,70 311 

Formigó armat CT-79 1,63 298 

Fab.Bloc de morter CTE 1,12 204 

Fab.Mao perforat CTE 0,62 113 

Fab.Ceràmica alleugerida CTE 0,43 78 

Fab.Ceràmica alleugerida Hysp 0,29 53 

Fab.Bloc morter cel.lular CTE 0,28 51 

Fab.Ceràmica alleugerida mill. Hysp 0,19 35 

Fusta Serrada CTE 0,15 27 

Bloc morter cel.lular. Ytg 0,12 22 

Poliestirè expandit CTE 0,04 7



Pàg. 9/75 



Materials més 

usuals: 

Petits elements per 

formar murs de 

fàbrica 

Palla de blat o d’arròs 

Ceràmica 

lleugera 

Morter lleuger 

Formigó lleuger



Pàg. 10/75 


Materialització: Revestiments 

EXTERIOR GRUIX DEL MUR INTERIOR 

Pel que fa als possibles revestiments caldrà 

diferenciar l’exterior, que te encomanada 

l'estanquitat i el control de la radiació, de l’interior, 

simplement d’acabat. 

Exteriors 

Les condicions dels revestiments exteriors són: 

1. Resistència mecànica 

2. Estabilitat als UVA 

3. Estanquitat a l’aigua 

4. Permeabilitat al vapor d’aigua (transpirabilitat) 

Poden utilitzar-se: 

- Morters tradicionals de calç o ciment 

Sobre els morters es pot col·locar altres tipus 

d’acabats, com per exemple, aplacats 

- Morters monocapa 

Interiors 

Els revestiments interiors han de tenir: 


2. Permeabilitat al vapor d’aigua (transpirabilitat *) 

Solen utilitzar-se esteses de guix o aplacats de guix 

laminat



Pàg. 11/75 


Materialització: Acabat exterior 

Esteses d’arrebossat de morter pòrtland o de calç 

Dosificació: Exterior pòrtland 1:4 - Exterior amb calç 1:1:8 

Según la norma UNE-EN 998-1, se distinguen unos nuevos morteros específicos para 

revestimiento, que se nombran de acuerdo a tres propiedades que son: 

Intervalo de resistencia a compresión a 28 días: Classificació en quatre nivells : 

CSI= 0,4 a 2,5 N/mm2 CSII= 1,5 a 5,0 N/mm2 CSIII= 3,5 a 7,5 N/mm2 CSIV ≥ 6 N/mm2 

Absorción de agua por Capilaridad : Classificació en tres nivells: 

W0= No especificado. W1 = c * 0,40 kg /m2·min 0,5. W2 = c * 0,20 kg / m2·min0,5 

Conductividad térmica: Classificació en dos nivells : 

T1 = 0,1 W / m·K T2 = 0,2 W / m·K 

NOTA: En España no se han comercializado a fecha actual morteros T1 ó T2 

Planor : Mestrejat 

Acabat : Remolinat (2). Lliscat (3). Raspat (4) 

(2) (3) (4)



Pàg. 12/75 

Materialització: Acabat exterior 


Esteses d'estucs monocapa 

Estucs amb diferents tipus d'aglomerant: acrílic, mineral (calç, ciment), resines, etc.... 

El pigment està a la massa. 

S’ha d’exigir que l’estesa sigui impermeable a l’aigua de pluja però permeable al vapor 

d’aigua 

Te una excel·lent adherència sobre el suport, dosificat per a l’aplicació a màquina i és de 

difícil correcció o repàs en cas de deteriorament 

Hi ha una àmplia gamma de colors coordinats amb els mateixos pigments per a pintures 

que la carta de cada marca. 

Hi ha vàries textures d'acabat:



Pàg. 13/75 


Recomanacions de projecte 

1. Gruix de la fulla: dependrà del càlcul de la transmitància tèrmica U. S’ha 

d’adaptar als gruixos estàndard de les peces 

2. Geometria: 

1. Al tractar-se de petits elements de format gran les façanes amb 

geometries complexes (sobretot les corbades) presentaran 

problemes d'especejament i execució quasi irresolubles. 

2. Al dependre de l'estoc de fabricació, la necessitat de peces 

singulars poden tenir repercussions en la marxa de l'obra. 

3. Especejament i modulació 

1. En vertical. Es absolutament imprescindible per tant tots els 

elements (finestres, ampits, alçades entre sostres,...) s’hauran de 

modular a alçades múltiples de 10 cm. (les peces són de 20 cm o 

10 cm d’alçada junta inclosa). 

2. En planta. A priori els diferents sistemes semblen pensats per què 

sigui modulat però la impossibilitat de jugar amb la dimensió de la 

junta vertical (sovint dentada i en sec) no permet resoldre els 

problemes reals de variacions dimensionals de les peces.



Pàg. 14/75 


Palla de blat o d’arròs 

Morter lleuger 


Desenvoluparem 

només aquest sistema 

a classe 

Per la seva complexitat 

constructiva i la difusió 

que ha assolit 

Ceràmica 

lleugera 

Formigó lleuger 

Desenvoluparem 

també aquest sistema 

a la presentació de 

l’eStudy



Pàg. 15/75 


Característiques constructives: concepte 

Bloc de ceràmica alleugerida 

(Termoarcilla®) 

Bloc ceràmic de baixa densitat, 

mitjançant l'addició de 

components granulats que es 

gasifiquen durant el seu procés 

de cocció a 850 º C, aconseguint 

una porositat uniforme en la seva 

massa. 

AÏLLAMENT PER MATERIAL 

MOLTA INÈRCIA 

NECESSITA REVESTIR-SE



Pàg. 16/75 

Característiques constructives: geometria peça convencional i mides estàndard 


mides peça base (L x e x h): 

30x29x19 cm 

mides peces complementàries: 

30x14x19 cm 

30x19x19 cm 

30x24x19 cm



Pàg. 17/75 

Característiques constructives: geometria peça eco-3 

AR012 Construcció II Àrea de Construcció



Pàg. 18/75 

Característiques constructives: addició d’elements i peces especials 




Pàg. 19/75 


Punts singulars: relació amb l’estructura 

Com a element estructural: 

CAPACITAT PORTANT 

- mur estable a empentes horitzontals i encarregat del 

descens de càrregues fins als fonaments 

- forjats inserits en el gruix (es crea pont tèrmic) 

- limitació del nombre de plantes (menor resistència del 

material en comparació a maons massissos i calats)



Pàg. 20/75 


Punts singulars : relació amb l’estructura 

Com a element no portant: 

2. s'ha de posar un junt elàstic a la part 

inferior del forjat per tal d'evitar fissures per 

deformacions 

3. s'ha de col·locar malla de reforç en punts 

de canvi de secció de la fulla



Pàg. 21/75 



Com a element no portant: 

1. Segons el manual del consorci, en l'estructura 

de pòrtics també s'ha de posar un junt elàstic 

al contacte amb el pilar. 

2. El mur s’estabilitza amb el pilar amb 

connectors, tipus fleix. 

3. Segons la solució adoptada caldrà resoldre el 

pont tèrmic dels pilars i forjats. 

(recordar que el mur només es manté estable 

si recolza 2/3 de la peça.) 

http://www2.itl.cat:8080/fitxestecniques/Sistema%202/



Pàg. 22/75 


Punts singulars: contacte amb el terreny 

És indispensable projectar una 

barrera impermeable per tal 

d’evitar les humitats de 

capil·laritat i una cura especial en 

el revestiment exterior (sòcol o 

similar). 

barrera anti-humitat



Pàg. 23/75 

Punts singulars : contacte amb el terreny 

Barrera a l’ascens de l’aigua per capil·laritat 


http://www.texsa.com/es/sistemas.asp?id=311&ficha=28a 

Corte de humedad por capilaridad, mediante banda autoadhesiva previa imprimación asfáltica 

con una dotación mínima de 300 gr./m2 tipo EMUFAL I y la colocación de una banda de lámina 

bituminosa autoadhesiva con armadura de PE y de 2 mm de espesor tipo: TEXSELF BAND 

PE 2 mm; intercalada en la ejecución de la estructura del muro e instalada a todo su ancho 

sobre capa de mortero.



Pàg. 24/75 


Punts singulars : obertures 

Obertures: brancals, dintells i ampits 

Revisar l’acompliment de les demandes a 

l’entorn de la obertura 

Suport: 

Confort: 

Estanquitat: 

Control de la radiació: 

llinda i ampit, i brancals 

ponts tèrmics al perímetre (dintell, brancals i 

replanell) segons la posició de la finestra (el gruix 

que era l’estratègia d'aïllament es redueix en 

aquest punt) 

portar l’estratègia d’estanquitat fins a la fusteria 

posició de la obertura 

persiana de tambor



Pàg. 25/75 


Obertures: brancals, dintells i ampits 


Llindes: utilitzar les llindes 

recomanades pel 

fabricant o be armadures 

de llença, tipus 

MURFOR, per assegurar 

la màxima continuïtat del 

material i evitar l’aparició 

de fissures. 

Brancals: Independentment 

de la col·locació de la 

finestra (interior, exterior 

o centrada) es 

recomanable la utilització 

de brancals aïllats per 

evitar condensacions 

interiors per manca de 

gruix.



Pàg. 26/75 



armadura longitudinal: es recomana la utilització 

d’armadures de llença, tipus MURFOR, per millorar el 

comportament a tracció de les fàbriques lleugeres



Pàg. 27/75 

Posada en obra. Replanteig 




Pàg. 28/75 

Posada en obra. Aparellat i junts de dilatació 




Pàg. 29/75 


Posada en obra. Procés 

Passos a seguir: 

1. replanteig, per a la correcta modulació 

vertical i horitzontal de les peces 

2. humitejat dels blocs per garantir l’adherència 

entre morter i bloc 

3. execució dels dos junts horitzontals amb 

morter, amb un espai central lliure de 3 o 4 cm, 

per evitar pont tèrmic (El junt vertical es col·loca 

en sec, sense morter) 

4. col·locació dels blocs a trencajunt. La 

separació entre juntes verticals de dues fileres 

consecutives ha de ser igual o més gran de 

7cm 

5. execució de les esteses d'acabat exterior i 

interior 

Exemple amb peces ECo-2



Pàg. 30/75 

Posada en obra. Aparellat 

Per a peces Eco-3 


Possibilitat de diferents 

tipus de junta que donen 

diferents prestacions a la 

fàbrica completa 

Mateixos passos a seguir 

que l’anterior Eco-2



Pàg. 31/75 

Posada en obra. Problemes 




Pàg. 32/75 


Característiques constructives: concepte 

MATERIAL: 

BLOC DE FORMIGÓ ALLEUGERIT 

(ARLIBLOCK) 

Procés de fabricació: es mesclen el 

components en una amassadora i 

s’aboquen a la tolva de la premsa, 

que va alimentant el motlle. Es sotmet 

a vibració per obtenir una perfecta 

cohesió dels components. 

La massa, ja dins el motlle, es 

vibropremsada fins a conformar la 

peça. 

Es desemmotllen les peces i es porten 

a túnels de curat on les peces són 

curades per mitjà de vapor d’aigua a 

una humitat relativa del 95% i una 

temperatura de 65ºC. Amb aquest 

curat s’accelera el fraguat 

A les 12 hores de fabricació de la 

peça ja s’obté el 50% de la seva 

resistència. 

-AÏLLAMENT PER MATERIAL 

-MOLTA INÈRCIA 

-NECESSITA REVESTIR-SE 

TANT PER L’INTERIOR COM 

PER L’EXTERIOR 

http://www.apabcn.cat/ca_es/serveicolegiat/publicacions/in 

formatiu/Pagines/presentacio.aspx



Pàg. 33/75 


Característiques constructives: geometria 

Mides peces base (e x h x l) 

-Arliblock multicambra de 

dimensions nominals 

300x200x300 mm amb 

perforacions verticals i junta 

vertical encadellada. 

-Arliblock massís de 

dimensions nominals 

300x200x500 mm amb 

perforacions verticals de 

petites dimensions i junta 

vertical encadellada.



Pàg. 34/75 

Característiques constructives: addició d’elements 




Pàg. 35/75 

Característiques constructives: dades físiques 

BLOC DE FORMIGÓ ALLEUGERIT (ARLIBLOCK) 


Resistència mecànica mitja: 4 N/mm 

Densistat aparent: 

- multicambra 938 Kg/m3 

- massís 898 Kg/m3 

Resistivitat, rd: 

- multicambra 0,057 mm Hg m2 dia/g cm 

- massís 0,071 mm Hg m2 dia/g cm 

Transmitància, U: OBSERVAR QUE NO COMPLEIXEN ELS MÍNIMS DEL CTE 

- multicambra 1,06 W/m2ºK 

- massís 0,95 W/m2ºK 

Índex de reducció sonora, Rw: 

-multicambra 52 dB 

- massís 53 dB



Pàg. 36/75 


Punts singulars: relació amb l’estructura 

Encontre amb pilars 

-l a connexió del tancament amb els pilars 

es fa mitjançant un ancoratge mecànic 

tipus “fleix”. 

- s’ha de recobrir el pilar amb plaqueta 

Arliblock que es reforçarà amb dos 

llences amb un rodó corrugat 

galvanitzada (no evita pont tèrmic) (veure 

armadura de reforç de llença). 

Armadura de reforç de llença: es 

recomana en cantonades, ampits, pas de 

pilars, canvis de secció i alçades de murs 

i on es prevegi una possible fisuració del 

mur. 

Materials recomanats: 

Armadures pre soldades galvanitzades de 

diàmetre 4 – 5 mm 

Rodons corrugats galvanitzats de diàmetre 

5- 6 mm



Pàg. 37/75 



Encontre amb forjats (mur tancament no portant) 

-s’ajustarà l’alçada del mur a l’alçada lliure entre forjats amb plaquetes, deixant un 

gruix que dependrà de la deformació admissible del forjat (2- 3 cm) i s’omplirà amb 

una junta elàstica. 

- s’han de col·locar plaquetes Arliblock davant el cantell del forjat per garantir la 

continuïtat de la base sobre la que s’aplicarà el revestiment, reduint així el risc de 

condensacions (no evita pont tèrmic). 

- S’utilitza fibra de vidre o polipropilè per armar el revestiment exterior.



Pàg. 38/75 


Encontre forjat (mur portant de tancament): 




Pàg. 39/75 


Punts singulars: contacte amb el terreny 

Indispensable projectar una barrera 

impermeable per tal d’evitar les 

humitats de capil·laritat. Aquesta 

làmina impermeable haurà de 

protegir-se amb una capa de morter, 

tant superior com lateralment. 

Cal tenir especial cura en el 

revestiment exterior (sòcol o similar).



Pàg. 40/75 


Punts singulars : junts 

Malles de reforç per el revestiment exterior: 

El revestiment exterior és l’encarregat d’evitar 

que penetrin humitats al mur. Ha de ser 

impermeable a l’aigua. 

Recomanables els morters monocapa 1,5 cm 

com a mínim. 

On hi hagi risc de fissures, ampits, dintells, 

pilars, forjats i caixes de persiana es col·locarà 

fibra de vidre o polipropilè amb tractament 

antialcalins de malla teixida de 135g/m2. 

Juntes de moviment o dilatació: 

- Gruix juntes: 1-2 cm 

- Material elàstic per omplir juntes: poliestirè, 

fibra mineral o poliuretà projectat. 

- Material elastòmer per segellar junts: massilla 

de poliuretà, butil o cautxú. 

- Armadura en z col·locada alternativament a 

cada filada. 

- Claus col·locades cada dues filades que 

permetin el moviment horitzontal del mur.



Pàg. 41/75 



Dintells: 

- S'utilitzaran dintells Arliblock. 

- El recolzament del dintell al mur mai serà inferior de 25 cm. 

- S’utilitzaran plaquetes Arliblock ambdós costats del mur per fer d’encofrat perdut. 

- L’interior del dintell s’armarà i s’omplirà de formigó. 

- No evita pont tèrmic



Pàg. 42/75 


dintells 




Pàg. 43/75 



Dintell amb caixa de persiana 

- Utilització de peces especials Arliblock en forma de L. 

- S’aïllarà la cara superior i la tapa de registre per evitar ponts tèrmics 

- Pot anar col·locada directament sota el forjat (s’evita pont tèrmic) o contra un dintell 

superior del mur portant.



Pàg. 44/75 



Brancals 

- S’utilitzaran blocs tipus de cantonada. Alguns porten incorporats orificis que permeten 

incorporar el premarc de la fusteria. 

- El marc pot encastar-se o fixar-se directament al bloc mitjançant cargols roscats i 

segellant amb espuma de poliuretà. 

- No evita el pont tèrmic



Pàg. 45/75 



Ampits 

- es col·locarà una armadura de llença sobre la filada inferior de l’obertura per evitar 

fissures. 

- no evita pont tèrmic.



Pàg. 46/75 



1. replanteig, per a la correcta modulació vertical i horitzontal de les peces (no es 

poden utilitzar peces que no siguin del sistema) 

2. el bloc no es col·locarà amb una edat de fabricació inferior a 21 dies. 

3. no s’han d’humitejar per la seva col·locació. A l’estiu si les temperatures són 

molt elevades es pot humitejar lleugerament per evitar la dessecació del 

morter. És més aconsellable afegir additiu retenidor d’aigua al morter. 

4. execució dels dos junts horitzontals amb morter (1cm) 

Si s’utilitza morter aïllant (l=0,47 W/mºC) es col·locarà de forma contínua. 

Si s’utilitza morter ordinari es disposarà ambdues bandes. Amplada mínima de 

6cm. 

5. junta vertical encadellada. S’ha de col·locar abans d’entrar en contacte amb el 

morter del junt horitzontal. Col·locació dels blocs a trencajunt. La separació 

entre juntes verticals de dues filades consecutives ha de ser igual o més gran 

de 10 cm. 

6. execució de morter monocapa 1,5 cm com a mínim com acabat exterior 

(recomanat) i enguixat utilitzat a la tradicional obra de fàbrica de 1 cm com a mínim 

com acabat interior (recomanat).



Pàg. 47/75 


Estratègies de comportament de la façana 

EXTERIOR 

GRUIX DEL MUR 

λ 

e 

INTERIOR 

Aïllament tèrmic 

veure higroterm 

Depèn de la conductivitat tèrmica del material, λ, i 

del gruix dels materials del mur, e 

Per incrementar l'aïllament podem millorar el 

material o augmentar el gruix. Els revestiments, 

sobretot l’interior, ajuda a complir aquesta funció 

Espessor per a una U M =0,5w/m2K amb 

monomaterial de diferent λ 

espessor 

Material/sistema Font λ (cm) 

Pedra calcàrea CTE 1,70 311 

Formigó armat CT-79 1,63 298 

Fab.Bloc de morter CTE 1,12 204 

Fab.Mao perforat CTE 0,62 113 

Fab.Ceràmica alleugerida CTE 0,43 78 

Fab.Bloc morter cel.lular CTE 0,32 59 

Fab.Ceràmica alleugerida Hysp 0,29 53 

Fab Arliblok* Webb 0,21 38 

Fab.Ceràmica alleugerida mill. Hysp 0,19 35 

Fusta Serrada CTE 0,15 27 

Bloc morter cel.lular. Ytg 0,12 22



Pàg. 48/75 


Inèrcia tèrmica 


EXTERIOR 

GRUIX DEL MUR 

Ce 

e 

INTERIOR 

Tot el gruix de la façana acumula calor, si bé en les 

que estan formades per materials poc conductors 

tenen menys capacitat d'emmagatzemar-lo que les 

formades per materials massissos. 

Amortiguament i Desfassament per a 

tancaments monomterial de 

U M =0,5w/m2K 

Mao perforat CTE: e=1,1m 

Amortiguament ona tèrmica: 99,98% 

Desfasament: 11,2h 

Termoargila CTE: e= 0,78m 

Amortiguament ona tèrmica: 99,89% 

Desfasament: 4,8h 

http://www.ytong.es/es/content/herramientas_1218.p 

hp > xls cálculo inercia térmica



Pàg. 49/75 


Intercanvi d'aigua 


EXTERIOR 

GRUIX DEL MUR 

INTERIOR 

precipitacions 

En murs sense revestiment o protecció 

front a les precipitacions dependrà de la 

permeabilitat a l’aigua del material i del 

gruix del mur; a la resta de casos el 

revestiment exterior (poc porós) és el 

responsable d’aquesta protecció. 

capil·laritat 

La protecció front a l’aigua ascendent 

dependrà de la porositat del material i de 

l'existència continua d’aigua al sòl. Els 

sistemes de protecció inclouen la 

col·locació de barreres a l'ascensió 

d’aigua capil·lar.



Pàg. 50/75 


Transpirabilitat 



EXTERIOR 

GRUIX DEL MUR 

INTERIOR 

Façana bastant transpirable, en general. Els 

materials de revestiment exteriors han de ser 

transpirables 

No es pot col·locar barrera de vapor intermèdia, 

ha de ser a la capa interior. 

El material de la capa principal no es degrada per 

la humitat moderada.



Pàg. 51/75 

Concepte i prestacions 

DOBLE FULLA VENTILADA 


DEFINICIÓ: 

CONCEPTE: 

PRESTACIONS BÀSIQUES 

Creació d'una cambra mínimament ventilada, entre dos fulls 

pesats 

Fulla exterior autoportant a les càrregues gravitatòries, que 

descarrega el seu pes fins a fonament de manera autònoma. 

Transmet les empentes horitzontals al tancament resistent 

interior. 

evacuar l’aigua que pot passar a la cambra 

reduir els ponts tèrmics passant l'aïllament continu 

es construeix de dins cap a fora, complexitat de posta en obra perquè la 

fulla exterior s'ha de construir des de fora 

bon control de la capa d'aïllament 

bon control de l'estanqueïtat i transpirabilitat per ventilació de la cambra 

fins i tot amb fulla exterior porosa (obra vista) 

amb inèrcia per l'interior i per l'exterior 

evita els ponts tèrmics



Pàg. 52/75 


Materialització: fulls interior i exterior 

EXTERIOR 

FULL EXTERIOR 

CAMBRA VENTILADA 

AÏLLAMENT 

FULL INTERIOR 

INTERIOR 

Materials 

full interior i exterior 

Els materials habituals son les obres de fàbrica. En el 

cavity wall, per definició, son d'obra de fàbrica de maó 

ceràmic, vista la fulla exterior, i no vista, la interior.



Pàg. 53/75 

Materialització: full interior 


Materials més usuals: 

MAÓ CALAT (gero) 

mides format català (h x L x e): 

5x29x14 cm 

7x29x14 cm 

9x29x14 cm 

BLOC DE FORMIGÓ (o de morter) 

mides usuals (h x L x e): 

20x40x15 cm 

20x40x20 cm 

Les seves característiques constructives son les de la construcció de murs



Pàg. 54/75 

Materialització: aïllament tèrmic 

Aïllaments adequats: 


EXTERIOR 

FULL EXTERIOR 


AÏLLAMENT 

FULL INTERIOR 

INTERIOR 

-Han de ser inalterables a la humitat 

moderada o intensa en funció de la zona 

climàtica 

-Han de ser de la classe B-s3,d2 en planta 

baixa i en la majoria d’altres casos 

-Poden ser mantes, projectats o pannells 

rígids 

-Materials més usuals 

-Llana de roca recomanat des del punt de 

vista ambiental 

-Poliestirè extrudit ja que manté les seves 

propietats en presencia d’aigua 

-Escuma de poliuretà projectat : però 

atenció! quan es crema, genera a partir del 

“punt de fumeig” àcid cianhídric: 

extraordinàriament tòxic per a humans. 

-Poden utilitzar-se materials alternatius com la 

llana d’ovella, el suro o el vidre cel·lular



Pàg. 55/75 


Materialització: cambra d’aire 

Finalitat: a l'estar per l'exterior de l'aïllament, la podem ventilar. 

Així s'actua en dos fronts: 

- evaporació de l'aigua de pluja (origen del cavity wall) 

- evacuar per convecció la radiació que emeti el full exterior escalfat per la radiació solar. 

Si la ventilació és molt escassa aquest fenomen és despreciable. (dèbilment ventilada). 

Amplada: 

Per aquests requeriments, l'amplada de la cambra d'aire ha de ser tenir entre 2 i 10 cm 

lliures. 

Ventilació: 

Cal preveure forats de ventilació i d'evacuació d'aigua en el full exterior.



Pàg. 56/75 

Materialització: full exterior 


Materials més usuals: 

Acabat exterior amb estesa: 

TOTXANA 


14x29x9 cm 

Acabat exterior d’obra vista 

MAÓ CALAT 


5x29x14 cm 

7x29x14 cm 

9x29x14 cm 

MAÓ MASSÍS 


3x29x14 cm 

5x29x14 cm 

7x29x14 cm



Pàg. 57/75 


Materialització: unió entre fulls – claus (lañas) de connexió 

Finalitat: Transmetre les empentes horitzontals 

del full exterior al full interior resistent 

Materials: 

- acer inoxidable 

- acer galvanitzat 

- acer protegit amb resines epoxídiques



Pàg. 58/75 


Materialització: acabats 

EXTERIOR 

FULL EXTERIOR 


AÏLLAMENT 

FULL INTERIOR 

INTERIOR 

Pel que fa als possibles revestiments caldrà 

diferenciar l’exterior, que te encomanada 

l'estanquitat i el control de la radiació, de l’interior, 

d’acabat. En el cavity wall no hi ha revestiment 

exterior, pel que la fulla és permeable a l'aigua de 

pluja. 

Les condicions dels revestiments exteriors són: 


2. Estabilitat als UVA 

3. Estanquitat a l’aigua 


Poden utilitzar-se: 

- Morters tradicionals de calç o ciment 

Sobre els morters es pot col·locar altres tipus 

d’acabats, com per exemple, aplacats 

- Morters monocapa(garantits pel fabricant *) 

Els revestiments interiors han de tenir: 



Solen utilitzar-se esteses de guix



Pàg. 59/75 

Materialització: acabat exterior 


Estesa 

Si l'acabat és una estesa (arrebossat 

o estucat) aquest acabat controla 

l'estanquitat perquè l'aigua no arribi al 

full interior. 

A la vegada, aquest acabat controla la 

radiació solar. 

NOTA: Veure les característiques de 

les esteses al mateix punt Materials: 

acabat exterior de l’apartat Monofulla 

Obra vista 

Si l'acabat és la cara vista d'una obra 

de fàbrica, l'aigua pot passar a la cara 

interior del full exterior. En el clima 

mediterrani, poc plujós, això és poc 

provable. De totes formes, el sistema 

evacua aquesta aigua a través de la 

cambra. 

Ara bé, la seguretat que exigeix 

actualment la normativa ens porta a 

reforçar aquest punt, arrebossant la 

cara exterior del full interior 

NOTA: Veure les característiques de 

l’obra vista a l’apartat obres de fàbrica 

de la classe Estructura de 1r ordre 

Murària



Pàg. 60/75 


Condicionants de projecte 

1. Full exterior autoportant fins a 3 

plantes. Full exterior recolzat en 

estructura primària, per alçades 

superiors 

2. Independència de la fulla exterior, a 

esforços verticals, de l’estructura del 

edifici. 

3. Moviments: el full exterior, a l'estar 

exposat a l'intemperie, es susceptible de 

patir moviments tèrmics i higroscòpics 

majors que el full interior, cosa que ens 

obligarà a preveure junts en el full 

exterior a una distancia entre 8 a 12 m. 

4. Estabilitat: Cal preveure sempre la trava 

(claus de connexió) de la fulla exterior 

amb l’interior, a efectes de guerxament i 

càrrega horitzontal. 

5. Dintell independent per a cada fulla 

6. Continuïtat de l’aïllament (posició 

fusteria) 

7. Ventilació efectiva: continuïtat de la 

cambra, posició forats 

8. Control de l’aigua (ampits i llindes, 

forma dels elements de fixació, 

evacuació condensacions) 

9. Posició de la fusteria i obertura 

1. Full exterior 

2. Elements de fixació 

3. Aïllament 

4. Full interior 

5. Doella (telar) 

6. Acabat interior brancals 

7. Llinda de la doble fulla (dintel) 

8. Finestra 

9. Marc 

10. Ampit (antepecho) 

11. Escopidor de la finestra (vierteaguas)



Pàg. 61/75 


Punts singulars : contacte amb el terreny 

És indispensable la barrera impermeable per tal d’evitar les 

humitats de capil·laritat i per drenar l'aigua filtrada a l'interior de la 

cambra: membrana impermeable i forma arrodonida. 

Sortida de l'aigua pels forats de ventilació i per l’estesa (tendel) 

Gafes-traves-claus / 

lajas-grapas 

Sostre sanitari / forjado sanitario 

Ventilació -degollada / ventilación -llaga 

Barrera capilaritat / barrera capilaridad 

Verdugada / verdugada 

Drenatge / drenaje 

Sabata / zapata



Pàg. 62/75 



La fulla interior pot ser portant o simplement un tancament, però 

sempre inserida entre els elements estructurals. És la que 

estabilitza la fulla exterior 

A partir d’alçades de més de 3 plantes, el recolzament del full 

exterior es farà a l'estructura primària mitjançant els forjats: 

cartel·les metàl·liques, peces ceràmiques especials o modificant el 

cantell del forjat (en aquest últim cas no es trenca el pont tèrmic) 

cartel·les metàl·liques peces ceràmiques especials modificació del 

cantell del forjat



Pàg. 63/75 



Situació fusteria 

Es poden situar en tres posicions diferents 

garantint sempre l'estanquitat: 

- exterior: la fusteria es troba molt exposada als 

agents atmosfèrics i gran dificultat per 

garantir l'estanquitat de la part superior. 

NO recomanable 

- interior: fusteria solidaria amb la fulla interior i 

envoltada per un marc que assegura 

l'evacuació de l'aigua cap a l'exterior que 

evita que s'introdueixi a la cambra. 

Dificultat d'evitar ponts tèrmics en brancals, 

dintells i ampits. 

- entre les fulles: introduint el premarc en la 

cambra d'aire, assegurant la unió amb el 

full interior. Es facilita el tancament estanc 

de la cambra d'aire, gràcies al segellat amb 

el full exterior, i la continuïtat de l'envoltant 

tèrmica si la fusteria te trencament de pont 

tèrmic. Posició correcta però, a la vegada, 

condiciona l'obertura de la finestra.



Pàg. 64/75 



Llindes o dintells 

Els dintells han de treballar 

independentment per cada fulla; 

l'habitual és utilitzar un dintell per 

cada fulla però existeixen dintells 

especials que permeten el 

moviment independent de cada 

tancament en un únic element. 

- dintell exterior: per tal de que no 

aparegui reflectit com un material 

diferent es pot utilitzar peces 

ceràmiques armades o perfils 

metàl·lics prims. 

- dintell interior: quedarà normalment 

ocult, i no és necessari (en fulls 

no portants) si s'introdueix caixa 

de persiana o obertura fins al 

forjat. 

- dintell únic: es col·loca dintre de la 

cambra d'aire. No permet l'ús de 

persianes



Pàg. 65/75 






Pàg. 66/75 






Pàg. 67/75 


Llindes o dintells i ampits 




Pàg. 68/75 

Punts singulars : coronament 


Condicions o requeriments. 

Suport: Estabilitat a empentes horitzontals del 

full interior en aquest punt (no està ni 

comprimit, ni confinat: gruix, pilastres, 

pes,etc.) 

assegurar la ventilació: per tal de que hi hagi 

moviment d’aire calen obertures a la part 

superior de la cambra d’aire. Si només es 

pretén evacuar aigua, aquesta obertura no 

es necessària 

assegurar la continuïtat de l'aïllament tèrmic 

en l'últim forjat. 

Es pot arribar a fer continu l'aïllament amb el 

de la coberta (no es el cas del detall adjunt, 

que té un pont tèrmic entre l’ampit de 

coberta i el sostre estructural)



Pàg. 69/75 



Procés de posta en obra 

1. Construcció i aplomada independent de les dues fulles. 

2. Fixació de les claus en el full interior per rebre posteriorment el full exterior, 

estabilitzant-lo i evitant que bolqui (treball de les claus de tracció i 

compressió) 

3. Claus rígides en fulls de material i gruix similar, claus flexibles en fulls molt 

diferents 

4. Densitat de claus per gruixos del full exterior superiors a 9 cm = 2,5 unitats 

cada m2. 

5. Claus amb goteró i inclinació cap a l'exterior per evitar que les gotes d'aigua 

arribin al full interior; i evitar que caigui morter sobre elles per impedir el pas 

d'aigua per capil·laritat 

6. l'aïllament tèrmic es fixa al full interior amb adhesius i/o fixacions 

mecàniques sense pont tèrmic 

7. Al fer la fulla exterior, cal netejar la cambra i les obertures de ventilació 

regularment per evitar que caigui morter i restes d'obra al seu interior, que 

l'obstrueixin i impedeixin la ventilació



Pàg. 70/75 


Claus de fixació 




Pàg. 71/75 


Fixació de l’aïllament 


fixat amb adhesiu 

fixat mecànicament



Pàg. 72/75 


Neteja de la cambra i dels forats de ventilació 




Pàg. 73/75 



EXTERIOR 

FULL EXTERIOR 


AÏLLAMENT 

λ 1 

e 1 

FULL INTERIOR 

λ 2 

e 2 

INTERIOR 

Aïllament tèrmic 

Depèn de la suma de l’aïllament de les diferents capes 

i del grau de ventilació de la cambra. Tot i això el factor 

essencial és la capa l’específica d’aïllament (λ 1 i e 1 ), 

que ocasionalment pot ser també complementada pel 

full interior (λ 2 i e 2 ). 

Ex. Espessor i capes per a una U M =0,5w/m2K 

amb capes de diferent λ i càmera dèbilment 

ventilada 

Font CTE 

LP 15+LlMin 6+CA 2cm+ LP 11cm e:34cm



Pàg. 74/75 



EXTERIOR 

FULL EXTERIOR 


AÏLLAMENT 

FULL INTERIOR 

INTERIOR 

Inèrcia tèrmica 

Depèn de la fulla exterior (per a la radiació solar) i de 

la fulla interior (per emmagatzemar el calor o el fred 

produïts a l’interior) 

Ex. Amortiguament i Desfassament per 

a tancaments monomterial de 

U M =0,5w/m2K 

http://www.ytong.es/es/content/herramientas_1218.p 

hp xls cálculo inercia térmica



Pàg. 75/75 



EXTERIOR 

FULL EXTERIOR 


AÏLLAMENT 

FULL INTERIOR 

INTERIOR 

Precipitacions 

El control de l’entrada d’aigua per precipitacions es 

realitza a la cambra d’aire; cal impedir que l’aigua que 

pugui penetrar arribi al full interior (veure elements de 

fixació) 

Cambra ventilada per evacuar l‘aire humit 

Cal preveure drenatges per a possibles condensacions 

Capil·laritat 

La protecció front a l’aigua ascendent dependrà de la 

porositat del material i de l'existència continua d’aigua al 

sòl. Els sistemes de protecció inclouen la col·locació de 

barreres a l'ascensió d’aigua capil·lar.



Pàg. 76/75 


Transpirabilitat 



EXTERIOR 

FULL EXTERIOR 


AÏLLAMENT 

FULL INTERIOR 

INTERIOR 

Façana bastant transpirable. 

La cambra d'aire evacua l' humitat. 

Els materials han de ser no degradables per la 

humitat moderada i han de ser transpirables, en 

especial l’aïllament tèrmic. 

En cas d’existir condensacions intersticials pot 

col·locar-s’hi una barrera de vapor a la cara 

exterior del full interior (a la cara calenta de 

l'aïllament).



Pàg. 77/75 


Fonts d’informació 

Bibliografia de la classe. OBLIGADA 

- Fachada ventilada con ladrillo cara vista. Ignacio Paricio. Pág. 14 a 21: 2.2 El perímetro de los huecos: 

La localización de la carpintería, Dinteles y cajas de persiana, Elementos de estanqueidad. 

http://www.conarquitectura.com/NA.htm 

- La construcció de l’arquitectura 2. Els elements. Ignacio Paricio. edita ITEC 

Punt 8.6 (pàg. 113) per façanes doble fulla en edificis d'alçada 

Bibliografia complementaria. RECOMANADA 

- Manual para el uso del bloque Termoarcilla. Autor: Federico de Isidro 

Editado por el Consorcio Termo arcilla – 1999 

- Fitxes ITL. Punts d’atenció especial: Encontre de mur de termoargila amb pilar de formigó. 

http://www2.itl.cat:8080/fitxestecniques/Sistema%202/ 

-DAU 02/004 documento de adecuación al uso: ARLIBLOCK 

- Revista l'Informatiu, núm. 299 (Febrer 2008). Procés de fabricació de l’Arlibloc. www.arliblock.es 

- Exemples reals d’aplicació d’aquests tipus de façana (penjats a l’eStudy) 

Bibliografia per als ACABATS INTERIORS 

http://www.salleurl.edu/tecnologia/pdf/teoria/segon/22.pdf > classes d' ACABATS de 2n curs 

Apunts n. 561 "Acabats" , de venda a Publicacions

Construcció Construcció

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?