1,4 milions d'euros per al nucli antic d'Artesa - La Palanca

Viur iur iur iure iur e amb amb Fusta Fusta
Fusta
Revestiments de fusta (II): tarimes i parquets
Els terres
Al parlar del recobriment del terra molts
de nosaltres pensem en el “parquet”
actual (també anomenat parquet flotant),
però abans els més normals eren
l’entarimat i l’encolat directament al
terra (o lamparquet).
L’entarimat estava format en la seva
base per uns llistons o llates d’uns 30 a
50 mm de gruix que es collaven al terra
pel paleta (o el mateix fuster) i damunt
de les quals calia clavar la tarima
en si, que eren unes taules de fusta
massissa d’uns 20 o 25 mm de gruix;
per tant, l’alçada total de la tarima era
de 60 mm aproximadament. Aquestes
taules massisses, que podien ser de diferents
fustes (des de pi fins alzina, passant
per roure, noguera o qualsevol altra),
havien de ser clavades al través
dels llistons, en una sola direcció, o a
l’espiga, o també en llosetes i formant
Foto 2 - entarimat a l’espiga acabat a l’obra
dibuixos, etc. Després, una vegada clavades
i rejuntades, calia polir tot el terra
–lògicament, a la mateixa obra– i
envernissar-lo amb tres o més passades
d’un vernís especial, amb la conseqüent
pols i forta olor de vernís que
durava diferents dies.
Pràcticament, l’únic avantatge
d’aquest sistema era l’aïllament del terra
i, sobretot, gaudir d’un dels paviments
més nobles; però avui s’utilitza
menys, degut als seus preus i inconvenients,
com per exemple: que té la seva
feina el col·locar i polir, que cal preveure
la seva alçada al construir el pis
de formigó, que amb el temps el moviment
de la fusta massissa provoca obertures
a les juntes i els “sorolls” que fa
al passar per damunt.
Aquests inconvenients, juntament
amb la industrialització del sector (a tot
el món s’han muntat grans fàbriques
dedicades exclusivament a fabricar el
Foto 1: Preparació del entarimat
parquet “modern”) han fet possible que
avui molta gent pensi amb recobrir els
seus terres amb aquest últim material:
el parquet flotant. Han baixat els preus
considerablement i s’ha facilitat també
molt el seu muntatge, arribant al punt
que molts particulars el munten ells
mateixos.
Podem dir que de recobriments de
fusta o derivats pel terra n’hi ha quatre
grups:
1) Tarima: Està feta de taules de fusta
massissa, que poden arribar fins a 5
metres de llarg, 35 cm d’ample i uns
25 mm de gruix en una sola peça, encara
que les mides normals són sobre 2
metres de llarg i entre 9 i 18 cm d’ample.
De fustes per tarima n’hi ha de
moltes classes, de les més clares a les
més fosques, o de les més dures a les
Foto 3 - Parquet encolat al terra
24
la Palanca
més toves, amb mes o menys dibuix,
etc. Aquesta fusta està assecada artificialment,
tractada antiparàsits i, a més
de la tradicional que s’acaba en l’obra,
també pot ser treballada, polida i envernissada
a fàbrica, per tant, a punt de
col·locar a l’obra (sense pols ni olors a
casa).
2) Lamparquet (també dit de
llistonets o “tablilla”): És conegut com
a parquet empegat i, igual que a la tarima
tradicional, tot el procés és manual
i es realitza a l’obra amb tot tipus de
fustes, que generalment es col·loquen
en paral·lel a junta lliure, formant espigues,
etc. (és l’ideal per fer tota classe
de dibuixos –foto 3–). Es necessita una
bona solera per a un bon encolat del
parquet que s’acaba polint i envernissant
“in situ”.