1,4 milions d'euros per al nucli antic d'Artesa - La Palanca

Ima Imatg Ima tg tges tg es d’Ahir
d’Ahir
El pont de Vall-llebrera. 1944-1949
V
a ser l’últim pont en acabar-se a
la nostra rodalia. Més que res,
perquè a més del pont es va fer el mur
de Vall-llebrera que refermava el
poble i la zona del pont.
Hi havia també una dificultat afegida
al pont de Vall-llebrera respecte al
d’Alentorn. Al fer les voladures, al de
Vall-llebrera es va posar la dinamita a
la base del pont, mentre que al
d’Alentorn es va posar més amunt, per
la qual cosa es van poder aprofitar els
fonaments ancorats al mig del riu.
Aquesta dificultat afegida va ser una
de les causes de la demora en l’acabament.
Era laboriós treballar buscant el
ferm amb els ferros i pilones clavats al
mig del riu mentre baixava aigua.
El riuet de Vall-llebrera és el riu de
les Segues. Abans baixava cabalós, tenia
fins i tot un molí fariner, però des
de fa molt temps baixa prim, llevat de
les vegades en què s’enrabia i provoca
avingudes. El nom li ve d’una muntanya
escarpada amb unes ascles fondes
on les abelles feien dintre arnes naturals,
“segues”. Al final, els pagesos
portaven les seves arnes a prop de les
segues per tenir més mel.
Just després de la guerra, l’exèrcit
tenia colles d’especialistes en fabricar
ponts provisionals de fusta. Anaven
molta colla i ningú no s’explicava d’on
sortia tanta gent. Van fer un pont de
fusta provisional, calia agilitar el poc
trànsit que hi havia.
Aquests especialistes
eren coneguts per
“fontaners” i aprofitant
que el barranquet
de Vall-llebrera era
més estret que el
Segre, a base de posar-hi
gent, van tenir
el pont de fusta acabat
ben aviat.
Abans de la guerra,
els cotxes passaven
per dalt, arran de
les cases. Va ser durant
els 9 anys que
van des de 1940 fins
a 1949 que la gent,
l’Alsina Graells, els camions i els pocs cotxes
passaven pel pont provisional de fusta.
Quan es feia el pont actual, es va
omplir el terraplè a cop de vagonetes i
barrinades per a fer-lo tot de nou, buscant
el ferm des de baix, omplint els
fonaments des de baix, des de la llera
del riuet.
Hi havia uns 60 treballadors, la major
part dels quals eren peons que al
principi tenien un jornal de 15 ptes. al
dia (un pa en valia 14), si bé es va anar
apujant amb els anys. El carro de bolquet,
segons l’animal i el carro, cobrava
més que els altres; el preu oscil·lava
entre 30, 35 i 40 ptes. al dia, al començament
de l’obra.
54
la Palanca
L’empresari fort era el Cases de la
Pobla, que va aportar els primers camions
amb caixa de ferro i vagonetes amb
carril i amb guia (per canviar la direcció
on abocar la càrrega). El “llistero”
era el Josep Regué i Camats.
Val a dir que tots els ponts són plans,
però el de Vall-llebrera va estar enginyat
amb pujada i baixada, i encara avui
es conserva així. Mentre es feia, semblava
impossible als ulls de la gent, però
va ser la solució tècnicament perfecta,
donada la molt difícil orografia de la
zona.
Bartomeu Jové i Serra
Fotos: Josep Regué i Camats (epd)