1,4 milions d'euros per al nucli antic d'Artesa - La Palanca
1,4 milions d'euros per al nucli antic d'Artesa - La Palanca
1,4 milions d'euros per al nucli antic d'Artesa - La Palanca
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
300<br />
300<br />
300<br />
Manifest contra el cinisme dels botxins<br />
E<br />
ls sotasignats, membres de la Comissió<br />
300 anys, donem suport<br />
<strong>al</strong> manifest de la Coordinadora d’Associacions<br />
<strong>per</strong> la Llengua cat<strong>al</strong>ana<br />
(CAL), que transcrivim íntegrament.<br />
“Els intel·lectu<strong>al</strong>s espanyols del<br />
Manifesto i els jacobins francesos de<br />
l’Académie no poden suportar l’existència<br />
del cat<strong>al</strong>à. Heus ací el motiu<br />
vertader de la seua compartida<br />
“desazón”. Ens voldrien morts,<br />
lingüísticament parlant. Voldrien que<br />
el cat<strong>al</strong>à fóra ja una llengua morta,<br />
anorreada “por justo derecho de conquista”.<br />
I en veure que encara és viva<br />
arreu dels Països Cat<strong>al</strong>ans, neguitegen.<br />
El Manifiesto i la declaració de<br />
l’Académie són diàfans exemples d’un<br />
nacion<strong>al</strong>isme xenòfob i excloent, inspirat<br />
en conceptes irracion<strong>al</strong>s de su<strong>per</strong>ioritat<br />
lingüística i cultur<strong>al</strong>. Són<br />
pro<strong>per</strong>s a ideologies intolerants basades<br />
en la su<strong>per</strong>ioritat raci<strong>al</strong> com ara el<br />
nazisme i l’ apartheid. Totes dues iniciatives<br />
són exemple d’un nacion<strong>al</strong>isme<br />
exterminacionista que no dubta a subvertir<br />
i manipular els v<strong>al</strong>ors democràtics<br />
<strong>per</strong> t<strong>al</strong> de justificar els seus objectius.<br />
El que pretenen és mantenir una<br />
injusta i ominosa diferència entre llengües<br />
su<strong>per</strong>iors i llengües inferiors, i<br />
justificar sense contrició democràtica<br />
el dret de les primeres a fer desaparèixer<br />
físicament les llengües <strong>per</strong> ells con-<br />
siderades inferiors. No és <strong>al</strong>tra situació,<br />
doncs, que aquella de vencedors i<br />
vençuts, de la metròpoli i la colònia, i<br />
de la imposició –encara!– dels detestables<br />
drets de conquesta.<br />
És miserable i mesquina la tergiversació<br />
de la re<strong>al</strong>itat lingüística que fan<br />
dels Països Cat<strong>al</strong>ans. És <strong>per</strong> a nos<strong>al</strong>tres<br />
un dret democràtic irrenunciable conservar<br />
el nostre cat<strong>al</strong>à com a llengua<br />
pròpia i única <strong>al</strong>s Països Cat<strong>al</strong>ans, <strong>per</strong><br />
a la qu<strong>al</strong> cosa invoquem el mateix dret<br />
que tenen, posem <strong>per</strong> cas, un parisenc<br />
a viure íntegrament en francès a París<br />
o un sevillà o un madrileny a viure en<br />
espanyol en els seus respectius territoris,<br />
sense haver de patir interferències<br />
ni imposicions de llengües <strong>al</strong>ienes imposades<br />
ací <strong>per</strong> interès polític.<br />
Donar suport i justificar els esbiaixats<br />
arguments del Manifiesto i de<br />
l’Académie és posar-se <strong>al</strong> costat del<br />
dret a l’extermini, i <strong>per</strong> tant acceptar<br />
com a germans ideològics el nazisme i<br />
l’ apartheid crimin<strong>al</strong>s. Els intel·lectu<strong>al</strong>s<br />
i acadèmics que han elaborat i subscrit<br />
sengles declaracions contra el cat<strong>al</strong>à<br />
són més aviat ment<strong>al</strong>itats torbades<br />
<strong>per</strong> rancis deliris de su<strong>per</strong>ioritat<br />
nacion<strong>al</strong> i lingüística. Hàbils en la tergiversació<br />
de la re<strong>al</strong>itat, i <strong>per</strong> això<br />
avantatjats deixebles de les doctrines<br />
manipuladores del nazi Goebbels, han<br />
donat proves irrefutables d’una profun-<br />
31<br />
la P<strong>al</strong>anca<br />
Ràdio<br />
Artesa<br />
90.2<br />
FM<br />
da misèria intel·lectu<strong>al</strong>.<br />
I v<strong>al</strong> a dir ja estem farts. Farts de tantes<br />
i tantes lleis que han fet i fan contra<br />
el cat<strong>al</strong>à. Farts que hagen mensypreat<br />
tantes <strong>per</strong>sones que foren empresonades,<br />
torturades i assassinades <strong>per</strong> defensar<br />
el dret a existir del cat<strong>al</strong>à. Farts<br />
que encara avui dia adreçar-se a un policia<br />
en cat<strong>al</strong>à puga ser considerat delicte.<br />
Farts d’intel·lectu<strong>al</strong>s<br />
pseudodemocràtics <strong>al</strong> servei de la mentida.<br />
Nos<strong>al</strong>tres, ciutadans i ciutadanes dels<br />
Països Cat<strong>al</strong>ans, defensem el nostre dret<br />
irrenunciable a viure en cat<strong>al</strong>à sense<br />
haver de demanar <strong>per</strong>misos, sense haver<br />
de ser considerats, a casa nostra,<br />
ciutadans i ciutadanes de segona categoria,<br />
i menys encara haver de ser titllats<br />
d’antidemocràtics <strong>per</strong> voler-ho i<br />
defensar-ho.<br />
No c<strong>al</strong>drà demanar ací, de cap manera,<br />
que els estats francès i espanyol<br />
reconeguen la seua secular intenció<br />
exterminacionista. No ens c<strong>al</strong>. No ens<br />
c<strong>al</strong>en declaracions hipòcrites de dos<br />
estats que s’han fonamentat i construït<br />
sobre la destrucció i l’extermini dels<br />
<strong>al</strong>tres pobles, <strong>per</strong>què som conscients<br />
que aquesta intenció anorreadora forma<br />
part intrínseca de les seues respectives<br />
concepcions nacion<strong>al</strong>s. I <strong>al</strong>guns<br />
dels seus intel·lectu<strong>al</strong>s més conspicus<br />
han tornat a recordar-nos-ho.<br />
Pel dret a viure en cat<strong>al</strong>à <strong>al</strong>s Països<br />
Cat<strong>al</strong>ans i contra el cinisme dels botxins<br />
espanyols i francesos.”<br />
Carme Barril, Ramon Giribet,<br />
Moisès Martí, Eva Maza,<br />
Francesc Puigpinós i Pere Vid<strong>al</strong>