SAMARCANDA, BUKHARA I KHIVÀ: les joies de la Ruta de la Seda ...

38
EUROPA
Davant Santa Sofia i la
Mesquita Blava,
s'estén l'esplanada del
que fou l'Hipòdrom, on
s'aixeca una font
regalada pels
alemanys, un obelisc
egipci i l'edifici del
Museu d'Art Turc i
Islàmic.
Món inèdit
necessitats del Gran Palau, situat en l'altre costat
de l'Hipòdrom. Es pot passejar pel seu interior
mentre el so de l'aigua juga amb el de la música
clàssica. Entre les 336 columnes que sustenten la
cisterna, dues d'elles tenen en les seves bases el
cap invertit de dues meduses. Invertit perquè segons
la creença clàssica, si se les mirava de front,
un quedava convertit en pedra. Es creu que aquestes
figures mitològiques marcaven l'entrada a un
"nymphaeum", altar dedicat a les nimfes de l'aigua.
Es pot continuar fins a la Mesquita Blava, passant
per l'Hipòdrom, construït a partir de l'any 203
després de Crist i posteriorment engrandit per Constantí.
Poc queda de les obres que abans ocupaven
el que ara són soles ruïnes entre un bell parc públic.
Aquesta àrea, destinada originalment a les
curses de carros de cavalls, està situada davant
la Mesquita Blava. En l'actualitat encara romanen
tres antics vestigis de l'original: l'Obelisc de Tutmés
III, una columna egípcia del temple de Karnak que
descansa sobre una base bizantina en la qual es
poden observar amb total claredat els jeroglífics
originals que tenen 3.500 anys d'antiguitat;
l'anomenat Obelisc de Constantí Porphirogenet,
que va estar revestit en bronze però que va ser
espoliat pels cavallers creuats; i la Columna Espiral,
amb serps entrellaçades i que va ser erigida originàriament
a Delfos pels grecs per celebrar la seva
victòria sobre els perses. Desgraciadament en el
trasllat es van perdre els caps de les serps. També
a l'Hipòdrom es troba la Font Cerimonial, construïda
el 1901 en honor al Kàiser Guillerm.
Mentre es recorren les seves fonts i columnes
i es deixa volar la imaginació, al fons ja es pot gaudir
de la vista de Sultanahmet Camii: la mesquita
Blava. Blava perquè la llum es reflecteix a les rajoles
color cobalt de la sala d'oració, creant una visió
impressionant, sobretot a la nit, quan s'il . lumina i
els minarets apareixen envoltats de gavines. El
sultà Ahmet I va decidir la seva construcció en
temps ja de decadència, a començaments del segle
XVII. Va ser construïda entre els anys 1609 i
1619 per un deixeble del gran arquitecte otomà
Sinan. La idea va semblar tan absurda als tresorers
del regne que el sultà va haver de començar a cavar
els fonaments amb les seves pròpies mans
perquè els seus desigs fossin escoltats. Immediatament
la nova mesquita es va convertir en centre
de l'activitat religiosa. Destaca el seu pati interior
amb 26 columnes de pòrfir rematades per 30 cúpules,
que des de dalt crean la sensació d'una cascada
de cúpules i voltes circulars sense fi. La seva imatge
exterior és espectacular amb una enorme cúpula
central i sis minarets estilitzats des dels que es
crida els musulmans a l'oració cinc vegades al dia.
El Gran Basar,
paradís del regateig
Moltes són les entrades al Gran Basar, però
les més accessibles són la porta de Çarsikapi i la
porta de Nuruosmaniye. Botigues de catifes, d'artesania,
joies, roba, cuir, bosses, antiguitats... Un laberint
de carrers, cobert de voltes decorades on
és possible comprar absolutament de tot. Hi ha
zones especialitzades en cada tipus d'article. Al
carrer dels joiers, l'or i la plata es compren al pes
amb un petit recàrrec pel disseny. Allà venen el
famós anell de la sultana, format per almenys quatre
anells entrellaçats i que segons la llegenda, va
lliurar el sultà a la seva esposa per assegurar-se
la seva fidelitat, ja que només ell coneixia la forma
de muntar de nou la joia. Al carrer de les ceràmiques
els artesans realitzen els seus objectes en vista
dels visitants.
El Gran Basar va ser construït el segle XVI i
aglutina 65 carrers, gairebé 4.500 botigues o parades
i una gran plaça central. Tot el conjunt és un
verdader laberint compost per carrerons, estrets
passatges, arcades i cúpules. Antigament es podia
trobar autèntiques joies arqueològiques barrejades
i confoses amb altres tipus d'articles, però la vida
moderna ha modificat alguns hàbits i ara és més
fàcil trobar moderns electrodomèstics que peces
arqueològiques. Malgrat tot, els amants de les compres
troben al Gran Basar un autèntic paradís, no
només per la gran quantitat de productes que s'exhibeixen
sinó perquè, a més, aquí encara es res-
pecta i practica el noble art del regateig.
Els articles que tenen més acceptació són les
catifes i les joies, però es poden trobar coses tan
curioses com a bulbs de tulipa de Yeni Camii, que
ens recorden que la tulipa va arribar a occident procedent
de Turquia i que el seu nom es deriva de
la paraula tulben, que és una part del turbant otomà.
Els mercats i basars als països musulmans són el
viu reflex de la cultura i els costums populars. En
la seva arquitectura mostren construccions senzilles
que s'han anat fent cada vegada més complexes
amb el pas del temps i en les maneres dels
venedors trobem uns hàbits que s'han perpetuat al
llarg dels segles.
Muralles, mesquites i el Basar
Egipci
A les antigues muralles encara pot apreciar-se
la grandesa militar de l'imperi romà i el talent dels
seus arquitectes queda posat de manifest als aqüeductes
elevats i els dipòsits subterranis d'aigua.
La mesquita de Soulimà el Magnífic, considerada
com un dels edificis més bells de l'art islàmic, va
EUROPA
Bicicletes a l’entrada de
l’Oficina de Turisme de
Gant al Belfort en un dels
punts neuràlgics del barri
vell de Gant.
A més de les diverses
ofertes de fruits secs, val
la pena apropar-se fins al
Mercat de Peix que es
troba als peus del Palau
del Topkapi.