La desafecció política a Catalunya. Una mirada qualitativa

Temàtica i preguntes
El fenomen de la desafecció política 13
Durant els darrers anys hem assistit a Catalunya a un intens debat al voltant de
la relació entre la ciutadania i les institucions democràtiques. Els baixos nivells
de participació en algunes conteses electorals, el creixement del vot en blanc i
del vot nul, així com les actituds de desinterès i de desconfiança cap a la política
expressades en les enquestes d’opinió reflecteixen el distanciament creixent de la
ciutadania respecte de la política i el descrèdit i la manca creixents de legitimitat
de tot allò que s’hi relaciona.
Cal advertir, però, que aquest fenomen no només s’observa a Catalunya sinó que
també ha estat identificat, d’unes dècades ençà, en altres països, fins i tot en
aquells amb més tradició democràtica. El debat sobre l’anomenada desafecció
política es va iniciar en països com els Estats Units d’Amèrica, França o la Gran
Bretanya entre les dècades dels anys seixanta i setanta. Aquest debat continua
vigent en aquests països i en molts altres països democràtics, inclòs el nostre. En
tots s’observen símptomes de distanciament entre la ciutadania i les principals
institucions democràtiques, tot i que no hi ha unanimitat sobre quines són les
dimensions del fenomen, les principals causes que l’expliquen, la valoració que
cal fer-ne i, menys encara, sobre el tipus de mesures que caldria emprendre per
pal·liar-ne els efectes.