La desafecció política a Catalunya. Una mirada qualitativa

El fenomen de la desafecció política 29
Vegem, doncs, les opinions expressades per les persones entrevistades en aquest
estudi. Les preguntes que els plantegem tenen a veure amb els principals eixos
de debat acadèmic sobre la desafecció democràtica. Les seves respostes, com
veurem, estan molt en la línia de les principals reflexions que s’estan fent en
aquest àmbit. A més, aporten llum sobre les especificitats del fenomen de la
desafecció a Catalunya i sobre la incidència de factors propis de la conjuntura
política actual al nostre país.
El primer bloc de preguntes formulades a les persones entrevistades fa referència
a les dimensions del fenomen de la desafecció política: es tracta d’un fenomen
greu o potser no hi hauríem de donar tanta importància? Tenen la percepció que
és un fenomen global o bé que, per algun motiu, es dóna amb més intensitat a
Catalunya o al conjunt d’Espanya? Es tracta d’un fenomen recent o ve de lluny?
Afecta de manera particular algun col·lectiu social? Quin és el principal objecte
de la desafecció —els polítics, els partits, les institucions…?
Gravetat
Un fenomen greu i preocupant
· La gran majoria de les persones entrevistades coincideix a reconèixer que
el fenomen de la desafecció es pot observar amb claredat a Catalunya i que
es tracta d’un fenomen greu i preocupant, i per tant, digne d’atenció.