Safareig del Comú - Dosrius.cat

L’Ajuntament Ple, en sessió de data 10 de juny de 1999, va aprovar el projecte
de rehabilitació del Safareig del Comú, redactat per l’arquitecte Jaume Canals,
que recollia la proposta presentada per l’equip guanyador del concurs.
La rehabilitació que es portà a terme fou la que ha arribat fins a avui, tot i que
als edificis del voltant s’han fet unes obres que han canviant la fesomia i
l’entorn del safareig.
La procedència de l’aigua que anava tant al safareig antic com a l’actual és
confosa. Segons alguns procedia de la mina que abasta el safareig d’en
Mandri, i segons altres procedia d’una mina que estava a l’alçada de l’entrada
de cal Raio. El que sí és segur és que durant molts anys procedia de la mina
que la Companyia de les Aigües té al carrer Barcelona, però actualment
procedeix del servei d’abastament d’aigua potable de Dosrius, atès que la que
venia de la mina es va contaminar.
L’aigua del Comú, actualment, és una “deixa” de la Companyia d’Aigües de
Barcelona al poble, com a conseqüència del conveni que va signar amb
l’Ajuntament per a l’explotació de les aigües de l’aqüífer de Dosrius.
Montserrat Pujol i Torres, Montserrat Bassa i Jubany i Lorenza Juncos i López rentant al safareig del Comú. Fotografia:
Olga Boix i Tubau (1993-1994).
El safareig va tenir una importància vital per a la vida del poble fins als anys 70,
en què va arribar la xarxa d’abastament d’aigua potable a Dosrius i les
rentadores automàtiques a les cases. Era el lloc on es reunien les dones per
complir dues funcions: la domèstica i la social. Tots i cadascun dels fets que
passaven al poble eren comentats al safareig del Comú, a vegades de bona fe,
d’altres no tant. D’aquí prové l’expressió “Fem safareig”.
4