Safareig del Comú - Dosrius.cat
Safareig del Comú - Dosrius.cat
Safareig del Comú - Dosrius.cat
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Safareig</strong> <strong>del</strong> <strong>Comú</strong><br />
NUCLI: <strong>Dosrius</strong><br />
LOCALITZACIÓ: Carrer Sant Isidre, s/núm.<br />
DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1916. Rehabilitació any 2000.<br />
AUTOR: Desconegut. De la rehabilitació: Jaume Canals.<br />
Fotografia: Neus Alsina i Boix (2005)<br />
DESCRIPCIÓ: <strong>Safareig</strong> públic concebut com una construcció aïllada, de planta<br />
rectangular, amb coberta de teula àrab a quatre vessants que recolza en una<br />
estructura de bigues, riostres i quatre pilars de fusta. Obert a la trama viària per<br />
dos costats, amb un muret de protecció al davant, i pels altres dos és voltat per<br />
un cos d’edifici de planta baixa, de nova construcció. Té una font que mana<br />
aigua d’un pilar amb coronament corbat.<br />
DADES HISTÒRIQUES: Segons documents obrants a l’Arxiu Històric Municipal<br />
de <strong>Dosrius</strong>, en un acta de data 20 de desembre de 1915 consta que es va<br />
acordar que a causa de la construcció <strong>del</strong> camí veïnal entre <strong>Dosrius</strong> i<br />
Canyamars havia de desaparèixer el safareig públic, per la qual cosa es van<br />
comprometre a fer tots els passos necessaris per construir-ne un de nou, a<br />
prop <strong>del</strong> vell.<br />
1
En un altra acta d’11 d’agost de 1916 consta que es va convenir que era<br />
necessari procedir al pagament de l’import de la part proporcional que<br />
corresponia a l’Ajuntament, a la Comissió de Carreteres i a alguns particulars<br />
que gaudien <strong>del</strong> desguàs de l’esmentat safareig per regar les seves terres, en<br />
concepte de les obres efectuades per a la construcció <strong>del</strong> safareig públic, que<br />
amb motiu <strong>del</strong> traçat de la carretera de <strong>Dosrius</strong>-Canyamars havia de ser<br />
traslladat. Així doncs, el cost de la construcció <strong>del</strong> nou safareig va ser de<br />
882,62 PTA, i el seu pagament es va repartir de la manera següent: 294,21<br />
PTA la Comissió de Carreteres; 294,21 PTA l’Ajuntament de <strong>Dosrius</strong>, i 294,20<br />
PTA els propietaris: Salvador Mauri (per regar dos dies 4/7), Joan Nogueres<br />
(per regar dos dies 2/7) i Andreu Bartrés (per regar un dia 1/7).<br />
Per tant, abans que es construís la carretera de Canyamars (1914-1917), el<br />
safareig estava situat a l’actual carrer de Lluís Moret, al mur que actualment<br />
separa el <strong>Safareig</strong> <strong>del</strong> <strong>Comú</strong> i el carrer Sant Isidre de la carretera de <strong>Dosrius</strong> a<br />
Canyamars, on fins aproximadament a mitjà de la dècada de 1980 hi havia un<br />
abeurador per al bestiar, que es va fer desaparèixer. Segons explica la gent<br />
gran, l’abeurador i el rajolí corresponien al safareig antic, que finalment va ser<br />
desmuntat. Es va anivellar el terreny, atès que la zona quedava més enfonsada<br />
de com és actualment.<br />
Fou aleshores quan es va fer la distribució que actualment té la part alta <strong>del</strong><br />
carrer Lluís Moret: construcció <strong>del</strong> nou safareig <strong>del</strong> <strong>Comú</strong>, construcció <strong>del</strong> mur<br />
o paret que separa el carrer Sant Isidre de la carretera i construcció de la torre<br />
on hi ha el distribuïdor de l’aigua. La pica per esbandir que hi ha actualment<br />
sembla que es va construir posteriorment, tot i que es desconeix exactament<br />
l’any.<br />
Aquest safareig que es construí l’any 1916, en origen no estava cobert, i només<br />
un plàtan hi feia ombra.<br />
Fotografia pàgina 30 <strong>del</strong> llibre d’ALSINA, N; JUBANY PINÓS, MA: Una ullada al passat. Història gràfica de <strong>Dosrius</strong>,<br />
Canyamars i El Far (1900 – 1975). Ajuntament de <strong>Dosrius</strong> 1995.<br />
2
El 6 de març de 1958 el Ple de l’Ajuntament va aprovar el projecte tècnic de les<br />
obres per cobrir el <strong>Safareig</strong> <strong>del</strong> <strong>Comú</strong>, atès que a la memòria s’especificava<br />
que amb aquesta obra es volia satisfer una necessitat ineludible de la població,<br />
la de fer el safareig practicable durant tot l’any, fossin les que fossin les<br />
condicions meteorològiques. El sistema constructiu adoptat era el de dos pilars<br />
de fàbrica de totxo i un muret de formigó de 150 Kgs./m3 amb pedra de la<br />
localitat. El sostre havia d’estar format amb biguetes de perfil doble T de ciment<br />
armat i la coberta de teula àrab sobre solera de matxembrat. L’escala d’entrada<br />
al safareig havia de ser de pedra arenisca, aplacada formant l’escaló davanter<br />
<strong>del</strong> mateix material. Sembla que aquest projecte no es devia portar a terme, o<br />
no es devia respectar <strong>del</strong> tot, atès que la coberta <strong>del</strong> safareig es va fer<br />
d’uralita.<br />
L’any 1998, l’Ajuntament de <strong>Dosrius</strong> va convocar un concurs d’idees per<br />
“RENTAR LA CARA AL SAFAREIG DEL COMÚ”. La proposta guanyadora fou<br />
la presentada per l’equip format per Pere Morros i l’Arxiu Històric Municipal de<br />
<strong>Dosrius</strong>, amb les idees<br />
fonamentals de: “1) Intentar respectar els materials, els colors, l’estructura,<br />
l’entorn i tot el conjunt existent, 2) Intentar que la llum tingui un paper important<br />
dins d’aquest conjunt que són el safareig i la font”.<br />
Fotografia: M. Àngels Jubany i Pinós (2009)<br />
3
L’Ajuntament Ple, en sessió de data 10 de juny de 1999, va aprovar el projecte<br />
de rehabilitació <strong>del</strong> <strong>Safareig</strong> <strong>del</strong> <strong>Comú</strong>, redactat per l’arquitecte Jaume Canals,<br />
que recollia la proposta presentada per l’equip guanyador <strong>del</strong> concurs.<br />
La rehabilitació que es portà a terme fou la que ha arribat fins a avui, tot i que<br />
als edificis <strong>del</strong> voltant s’han fet unes obres que han canviant la fesomia i<br />
l’entorn <strong>del</strong> safareig.<br />
La procedència de l’aigua que anava tant al safareig antic com a l’actual és<br />
confosa. Segons alguns procedia de la mina que abasta el safareig d’en<br />
Mandri, i segons altres procedia d’una mina que estava a l’alçada de l’entrada<br />
de cal Raio. El que sí és segur és que durant molts anys procedia de la mina<br />
que la Companyia de les Aigües té al carrer Barcelona, però actualment<br />
procedeix <strong>del</strong> servei d’abastament d’aigua potable de <strong>Dosrius</strong>, atès que la que<br />
venia de la mina es va contaminar.<br />
L’aigua <strong>del</strong> <strong>Comú</strong>, actualment, és una “deixa” de la Companyia d’Aigües de<br />
Barcelona al poble, com a conseqüència <strong>del</strong> conveni que va signar amb<br />
l’Ajuntament per a l’explotació de les aigües de l’aqüífer de <strong>Dosrius</strong>.<br />
Montserrat Pujol i Torres, Montserrat Bassa i Jubany i Lorenza Juncos i López rentant al safareig <strong>del</strong> <strong>Comú</strong>. Fotografia:<br />
Olga Boix i Tubau (1993-1994).<br />
El safareig va tenir una importància vital per a la vida <strong>del</strong> poble fins als anys 70,<br />
en què va arribar la xarxa d’abastament d’aigua potable a <strong>Dosrius</strong> i les<br />
rentadores automàtiques a les cases. Era el lloc on es reunien les dones per<br />
complir dues funcions: la domèstica i la social. Tots i cadascun <strong>del</strong>s fets que<br />
passaven al poble eren comentats al safareig <strong>del</strong> <strong>Comú</strong>, a vegades de bona fe,<br />
d’altres no tant. D’aquí prové l’expressió “Fem safareig”.<br />
4
El safareig era tan utilitzat que les dones havien de fer cua i més d’una vegada<br />
tornar-se’n a casa sense haver rentat la roba.<br />
La font té, també, dues etapes, l’anterior a la instal·lació de la xarxa d’aigua<br />
corrent (anys 1970), i la posterior. Abans s’havia d’anar a buscar l’aigua a la<br />
font per cobrir les necessitats de la casa, tant per a la cuina com per a la neteja.<br />
Per tant, la font <strong>del</strong> <strong>Comú</strong> ha abastat d’aigua moltes de les cases de <strong>Dosrius</strong>.<br />
Veure gent amb galledes o càntirs era el més habitual.<br />
Avui, la font ha recobrat interès, sobretot per part <strong>del</strong>s forasters, que, els caps<br />
de setmana, omplen garrafes d’aigua per emportarse- les a la ciutat. Per a la<br />
gent de <strong>Dosrius</strong>, abans i ara, passar per davant <strong>del</strong> safareig <strong>del</strong> <strong>Comú</strong><br />
representa fer un traguet d’aigua bona i fresca.<br />
BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ:<br />
- Arxiu Històric de l’Ajuntament de <strong>Dosrius</strong>. C-457.<br />
- Arxiu Administratiu de l’Ajuntament de <strong>Dosrius</strong>. C-195.<br />
- ALSINA BOIX, N.; JUBANY PINÓS, M.A. Una ullada al passat. Història<br />
gràfica de <strong>Dosrius</strong>, Canyamars i El Far (1900-1975). Ajuntament de <strong>Dosrius</strong><br />
1995.<br />
- JUBANY PINÓS, M.A. “El <strong>Comú</strong>: Història, funcions, sentiments”. El <strong>Comú</strong>.<br />
Núm. 1. <strong>Dosrius</strong>, 23 d’abril de 1988.<br />
Autors <strong>del</strong> text:<br />
Alsina, Neus; Calonge, Ramon; Cuspinera, Lluís; Jubany Pinós M. Àngels; Lacuesta, Raquel.<br />
5