Llibreta hort - Ajuntament de Dosrius

ELS HORTS URBANS DE DOSRIUS

Poc ens podiem imaginar, al juny del 2009, el canvi en les nostres vides que significaria
el fet de tenir un hort.
En el meu cas diré que jo sóc una persona a qui li agrada força fer mandres al llit, quan
es pot, els dies de festa. Però això era abans, perquè ara, tot sovint, em desperto a les
set o quarts de vuit, i sense esmorzar ni res, de pet cap al’hort. Sempre hi ha alguna cosa
per fer, que si regar, sembrar, plantar, esporgar, lligar, ruixar, collir, arrencar les maleïdes
herbes�Tota una corrua de verbs que fins fa poc els coneixiem a nivell teòric, però
que ara els patim o els disfrutem diàriament.
És una il·lusió constant. Experimentar amb la màgia de la vida és apassionant. És
increïble com d’una llavor, moltes vegades minúscula, i una mica d’aigua, al cap de pocs
dies comencen a sortir unes fulletes, després unes altres, i ja no hi ha qui ho pari.
Sempre pensant en què es pot sembrar en aquest moment, pensant en aquella tomaquera
que no creix com les altres, o en aquella altra que té uns tomàquets tan grossos.
Que si els pèsols ja tenen flor, i aviat veurem les tavelles. Quan veiem les tavelles, ja
pensem quan tardaran en ser plenes. Quan són plenes, d’on treurem el temps per a desgranar-les,
i
congelar els pèsols.
Mai l’espai del temps de televisió, havia estat tan important. Pobre pagès, sempre mirant
al cel!

D’altra banda, ens hem conegut una bona colla de gent, i en un àmbit molt distès, i amb uns
nous interessos comuns per a tots. Ara, quan el diumenge surts al mercat, per exemple, ja
no saps el que pots arribar a tardar en arribar a casa. Sempre et trobes algun veí d’hort, i,
és clar, t’has d’aturar a parlar dels pebrots, dels calçots, de si t’ha sobrat una mica de planter,
o si les patates t’han sortit grans o petites, rodones o boterudes, de qualsevol cosa, però
el tema és el de sempre: l’hort.
També ens ha canviat la dieta en major o menor mesura. Mai de la vida havia menjat tantes
amanides i tanta verdura!
I quedi clar que aquest és un comentari positiu, perquè la verdura que mengem de l’hort és
indiscutiblement la millor del món. Això és cert per dos motius. El primer és la evident i
objectiva qualitat dels productes, que arriben a casa acabats de collir, en el seu punt just de
maduresa, i sense haver passat per cap cambra frigorífica, sense haver rebut cap cop, tractats
com si fossin una floreta. El segon és que són nostres, són com un fill, que l’hem vist
néixer, i créixer, i aquesta il·lusió fa que els trobem encara més bons.
Quan per fi arriba l’època de collir (el que sigui), llavors ja és una bogeria. Com que de
moltes coses no es pot donar l’abast, arriba el moment de regalar. Quin goig fa donar quatre
tomàquets i un parell de cogombres als pares, germans, o amics. Encara que només siguin
unes fulles de bleda, ja saps, o t’imagines, que qui ho reb ho disfrutarà gairebé tant com tu,
perquè d’allò no en trobarà enlloc, ni al mercat.
Jordi Baltà, pagès de l’hort número 3

ALBERGÍNIA
SOLANUM MELONGENA
ORIGEN: ÍNDIA, IMPORTADA PELS
ÀRABS
CONREU: Com que té un potent sistema
radicular no és gaire compatible
amb altres hortalisses.
PROBLEMES: Mosca blanca, fongs
de fulles, pugó.
PROPIETATS: Baixa en calories,
rica en vitamines i fibra. Diürètica i
anticancerígena

VARIETATS: Apart de la típica albergínia negra, i estreta, també
tenim la negra i ampla, la morada i llistada, o de Gandia, i una que
és totalment blanca.
GASTRONOMIA: Escalivades, arrebossades, a la planxa, farcides
amb ceba, pebrot, i carn o ou batut i amb una mica de formatge al
forn, amb truita, mussaca, o les petitones, adobades en vinagre,
donen molt joc a la cuina. Si us agrada fer pizzes a casa, proveu
de posar-hi una capa d’albergínia tallada molt prima, hi queda molt
bona.Tant si les voleu fer arrebossades, a la planxa, o fregir-les
per fer truita, és convenient tallar-les, salar-les, i posar-les en una
escorredora perquè deixin anar aigua. Si les heu de fregir, feu-ho
amb poc oli, perquè tant com n’hi poseu, tant en xuclarà, són com
una esponja, i el plat que volgueu prepearar us quedaría massa
oliós.

ALL
ALLIUM SATIVUM
ORIGEN: ÀSIA CENTRAL
CONREU: S'associa bé amb
enciams, remolatxa i bleda.Cal
evitar que coincideixi amb pèsols
o faves.
PROBLEMES: L'all sol tenir
pocs problemes de plagues o
malalties.
PROPIETATS: Ric en aminoàcids,
minerals i vitamines. Antitrombòtic,
diürètic, bactericida, i
analgèsic. Remei casolà contra
picades d’insectes i afeccions de
la pell

VARIETATS: Hi ha dos grups de varietats: els alls blancs i
els alls rosats. Els alls blancs es conserven millor i se solen
consumir secs mentre que els rosats es consumeixen més
tendres.
GASTRONOMIA: Condiment indispensable als sofregits i
salses (romesco, allioli,�)
Potencia el sabor de molts aliments, com ara bolets, gambes
a la planxa, etc.
Quan són tendres, feu-ne truites, tenen un gust especial que
agrada inclús a qui no li agrada el gust d’all.
És molt bo el remenat d’alls tendres, espàrrecs, i gambes.

BLEDA
BETA VULGARIS
ORIGEN: COSTES EUROPEES
CONREU: És compatible amb l'enciam,
les cols, la ceba i l'all. Cal evitar
les altres Quenopodiàcies com la
remolatxa i l'espinac.
PROBLEMES: El pugó pot afectarla,
l'oïdi pot infectar les fulles.
PROPIETATS: Conté vitamines, minerals,
fibra, i àcid fòlic. És laxant,
digestiva i anticancerígena

VARIETATS: Hi ha varietats de sembra primaveral i altres de
sembra a la tardor. Aquestes darreres toleren millor les baixes
temperatures. També es poden diferenciar les varietats pel color
dels peciols de les fulles que poden ser blancs o vermells.
GASTRONOMIA: És la típica verdura que es menja bullida amb
patates, i que molts nens es queixen que no els agrada. Queda
molt bona a l’ensaladilla russa, si hi poseu les tiges tallades a
quadrets. També és molt bona amb patates tallades a llesques i
ofegades amb ceba, després hi afegiu les bledes bullides i ho
deixeu tot junt una estona. Les penques grosses tallades a rectangles
més o menys grossos (8-10 cm) bullides i després arrebossades
amb farina, ou, i pa ratllat, i fregides són boníssimes.

BORRAINA
BORAGO OFFICINALIS
ORIGEN: MEDITERRÀNIA EUROPEA I
ÀSIA MENOR
CONREU: Protegeix el tomàquet dels
cucs. És planta molt rústega i amb la
humitat normal de la tardor ja en té prou
per créixer bé, acostuma a perdurar autosembrant-se
durant molts anys.
PROBLEMES: Pocs, pot ser atacada per
cucs, és per això que protegeix els tomàquets.
PROPIETATS: Conté vitamines, minerals
i fibra. Diürètica, sudorífica, tonificant,
antiinflamatòria, reforça el sistema
immunològic.

VARIETATS: La borraina de conreu pot ser de flor blanca o de flor blava,
però també es pot trobar en estat salvatge a finals d’hivern o començament
de primavera.
GASTRONOMIA: Molt popular i apreciada a Navarra, Aragó, Extremadura,
Portugal i la Ligúria, i molt poc coneguda a Catalunya. Només es
menja la tija, les fulles es llencen, encara que també es poden fer arrebossades.
Es menja bullida, amb patates, com si fossin bledes, però
és una verdura més fina. Bullida i després passada per la paella amb
una mica de pernil o bacó a tiretes, una mica de farina i una mica del
suc de la cocció, perquè amb la farina espesseixi i fagi una salsa més
o menys clara o espessa, segons el gust, són una delícia.

BRÒQUIL
BRASSICA OLERACEA ITALICA
ORIGEN: EUROPA
CONREU: És més rústega que la coliflor
especialment pel que fa a resistència
al fred, en canvi no suporta la forta
calor de l'estiu.
PROBLEMES: Mosca de la col, per
prevenir: Plantar menta a prop de les
cols
PROPIETATS: Conté minerals, vitamines
i fibra. Disminueix el risc de
càncer, particularment de cólon, combat
malalties cardíaques, presbícia,
cataractes ,conjuntivitis, grip i bronquitis.

VARIETATS: Les varietats més corrents són la Calabresa ,la de color
porpra, i especialment les de color verd.
GASTRONOMIA: Bona verdura per menjar bullida amb patates. Excel·lent
al forn amb o sense patates, ceba ofegada amb carn picada,
beixamel, formatge i gratinat. També amb rissotto, arrebossat amb
tempura, a l’arròs, adobat en vinagre i a l’amanida, menestra de verdures...

CALÇOT
ORIGEN: XAT DE BENAIGUES,
CAMPEROL DE VALLS, FI DEL SE-
GLE XIX
CONREU: Abans de plantar-los, cal
tallar-li la part superior a la ceba, per
tal que els calçots creixin més espaiats.
PROBLEMAS: El cultiu del calçot no
sol presentar problemes.
PROPIETATS: Alt contingut de vitamines
i minerals. Tonificant, diürètic,
digestiu, anticancerigen, i afrodisiac

VARIETATS: No és que es pugui parlar de varietats, però el més
conegut i amb denominación d’origen és el de Valls, però el millor,
sens dubte, és el del vostre hort
GASTRONOMIA: La forma més típica i clàssica de menjar-los, és
escalivats i amb la seva típica salsa, que és una varietat del romesco.
El millor és embrutar-se les mans fins als colzes i no netejar-les
fins que s’acaba l’àpat.
També es poden menjar arrebossats, en sopa, o fer-ne salsa.

CARBASSA
CUCURBITA MAXIMA
ORIGEN: AMÈRICA TROPICAL
CONREU: A partir d'uns 10ºC germina
amb normalitat. La sembra se
sol fer l'abril o maig i necessita una
gran quantitat d'adob orgànic i molt
d'espai. Creix amb gran rapidesa i
els fruits acostumen a madurar a
partir d'agost.
PROBLEMES: Taques a les fulles
PROPIETATS: Alt contingut en minerals,
provitamines, i sucres.Vermífug,
laxant,diurètic, bona
per a la hipertensió, afeccions coronàries
i prevenció del cáncer.

VARIETATS: Carbassa cabell d’àngel(cucurbita ficifolia), carbassa
d’aigua(lagenaria siceraria), carbassa del bon gust, carbassa
del pelegrí, carbassa llarga, carbassa petita (cucurbita moschata),
carbassa de fregall (luffa cilindrica).
GASTRONOMIA: Molta gent només la utilitza posant-ne un tros a
l’escudella, però té moltes altres aplicacions culinàries, com la
sopa de carbassa, semblant a la de carbassó, però més dolça.
Proveu de fer-la amb porro, ceba, i carbassa, que és molt bona.
Truita de carbassa, amb ceba. Tallada a llesques primes i arrebossada.
Pastís de carbassa.
. .

CARBASSÓ
CUCURBITA PEPO
ORIGEN: CENTREAMÈRICA
CONREU: Es pot associar amb enciam,
rúcola o rave.
PROBLEMES: Pugons, la mosca
blanca i els cargols i els llimacs. A
finals d’estiu és habitual que les fulles
agafin oïdi.
PROPIETATS: Conté molta vitamina
A i C, àcid fòlic i minerals. Diürètic,
de fàcil digestió. Indicat contra
la hipertensió, càlculs renals, i arteriosclerosi.

VARIETATS: Les varietats de carbassó es classifiquen pel color
de la pell del fruit en varietats de fruit verd, groc o blanc.
• Carbassó tipus fosc: el seu color és verd o negre i la seva
forma cilíndrica. Inclou diferents classes de carbassó: Sofia:
de color verd mig, y Samara: de color negre brillant.
• Carbassó tipus clar: els fruits són de color gris o gris verdós.
Dins d'aquesta varietat també hi ha diferents tipus: Grison:
varietat de carbassó verd clar amb punts grisos, i Clarita: varietat
de color verd molt clar.
GASTRONOMIA: En sopa (crema), truita, arrebossats, amb rissotto,
farcits, a la planxa, pisto...És una verdura amb gust propi,
però que no mata el gust d’altres aliments quan es cuina conjuntament.
També es poden fer amanits, és qüestió de tallar-los ben
prims, i deixar-los macerar amb una mica de sal, llimona o vinagre,
oli, i si us agrada, unes fulles de menta o alfàbrega fresca
ben picades.

CARXOFA
CYNARA SCOLIMUS
ORIGEN: NORD D’ÀFRICA
CONREU: Planta trianual, necessita
força espai.
PROBLEMES: Cendrosa, ascochita,
barrinador, pugó de la carxofa.
Les gelades per sota dels 2 graus
sota zero poden deixar la planta
força malparada.
PROPIETATS: Gran contingut de
magnesi, fòsfor i calci.Diürètica, digestiva,afavoreix
la síntesi i secreció
de bilis. Indicada contra la hepatitis,
arteriosclerosi, i diabetis

VARIETATS: Blanca de Tudela, Madrilenya, Violeta de Provença,
Camus de Bretanya, Romanesca, Espinós Sard, Californiana, etc.
Aquestes varietats es diferencien principalment per la forma (esfèrica
o oval), mida, color del capítol (verd o violeta) i per la precocitat
(varietats de dia curt o dia llarg), La varietat més cultivada a Espanya
és la Blanca de Tudela.
GASTRONOMIA: A la brasa, en truita, fregides, arrebossades, a
l’arròs, als estofats...Costa trobar una altra verdura que acompanyi
tan bé qualsevol menjar. Si us agrada l’arròs bullit, proveu-lo de fer
amb un parell de carxofes tallades a trossos, i si no us agrada l’arròs
bullit, proveu-ho també, que us agradarà, a més va molt bé quan tens
la panxa regirada.

CEBA
ALLIUM CEPA
ORIGEN: ÀSIA CENTRAL
CONREU: És compatible amb tomàquet,
pebrot, albergínia, l'enciam, la
pastanaga, les cucurbitàcies (cogombre
i meló). No és compatible amb plantes
de la mateixa família com són l'all i el
porro. Tampoc és compatible amb les
lleguminoses com la fava o el pèsol
PROBLEMES: Floració prematura. Si
ens trobem amb aquest problema cal
eliminar l’espiga floral el més aviat possible.
PROPIETATS: ampli contingut de nutrients,
vitamines, glúcids i fibra. Indicada
per l’asma, diabetis i hipertensió

VARIETATS: Són moltíssimes les varietats de ceba: la ceba blanca espanyola,
la ceba morada espanyola, ceba groga de sofre, la gegant espanyola,
ceba dolça tendra de Fuentes de Ebro, Spring, Babosa, Liria, Pacific
Sweet, Chalota francesa llarga o Escalunya, las Cebetes franceses o chalotas
rodones, ceba vermella italiana, ceba de Figueres...
GASTRONOMIA: A la nostra cuina no podriem fer prácticamente res sense
la ceba. És la base de tots els sofregits, n’hi posem en moltes sopes,
truites, amanides, escalivades...Hem de parlar de la clàssica(gairebé històrica)
sopa de ceba, amb la ceba a llesques,i ofegada, la torrada, el brou, i
el formatge gratinat, ideal per un dia fred d’hivern. Si la voleu posar a
l’amanida i no us agrada si pica, talleu-la i poseu-la en un bol amb aigua,
vinagre i sal unes hores, això li rebaixa molt la picor, encara que si la ceba
és d’aquelles rabioses, llavors no us en sortireu, millor deixar-la per al sofregit.

COGOMBRE
CUCUMIS SATIVUS
ORIGEN: SUD DE L’ÍNDIA
CONREU: Es pot associar amb el pèsol,
la mongeta, la pastanaga i la remolatxa.
És preferible evitar les hortalisses de la
mateixa família com el carbassó, el meló
i la síndria i també el tomàquet o les patates.
PROBLEMES: Pugons, la mosca blanca
i els cargols i els llimacs que es mengen
les fulles. A finals d’estiu, quan la humitat
ambietnal és major, és habitual que
les fulles agafin oïdi.
PROPIETATS: Alt contingut de potassi, i
vitamínic, i molt baix contingut energètic.
Diürètic. Molt útil pel tractament de
l’obesitat, i per l’eliminació de l’àcid úric
de la sang.

VARIETATS: Hi ha varietats de cogombre de fruit de diferent grandària,
forma allargada o arrodonida i de diferents colors (de verds a
grocs). Les varietats tipus francès, són les més habituals, d’uns 20 cm
de llargada i amb la pell verda. Es consumeixen en fresc. Les varietats
tipus espanyol o curtes, són cogombres més petits, de 15 cm com a
màxim i són verds amb ratlles grogues. Es poden utlitzar per a conserves
o consumir en fresc. Finalment, les varietats de tipus holandès, són
més llargs, 25 cm o més i de forma punxeguda, es consumeixen en
fresc.
GASTRONOMIA: No es pot destacar gaire cosa quan a receptes amb
cogombre. A l’estiu, però, una amanida de cogombre, ben fresca, sempre
vé de gust. O un bon bol de gaspatxo, del qual el cogombre n’és
part important. És un dels aliments amb més baix valor calòric, o sigui
que en podem menjar tant com vulguem que no engreixa.

COL
BRASSICA OLERACEA
ORIGEN: EUROPA OCCIDENTAL
PROPIETATS: Conté gran quantitat
d’aminoàcids, proteïnes i oligoelements.
Diürètica, antidiarreica i antibronquial.
Millora les condicions mentals, prevé
l’esquizofrènia, i vitalitza l’organisme.
CONREU: És aconsellable no regar en
excés, però també cal evitar la sequera.
És una planta que requereix una gran
aportació de nitrògen, per tant s’ha
d’adobar bé, si volem que els fruits siguin
grans.
PROBLEMES: Cargols, cuc verd i
corc.

VARIETATS:
Col silvestre (Brassica oleracea oleracea)
Col de Brusel·les (Brassica oleracea gemmifera)
Col arrissada (Brassica oleracea sabellica)
Col Farratgera(Brassica oleracea viridis)
Col de grans penques (Brassica oleracea costata)
Col de Milà (Brassica oleracea sabauda)
Col medul·losa (Brassica oleracea medullosa)
Col palmifolia (Brassica oleracea palmifolia)
Col de cabdell (Brassica oleracea capitata)
Colirave (Brassica oleracea gongylodes)
Col Vivaç(Brassica oleracea ramosa)
GASTRONOMIA: Es pot menjar crua, amanida, però normalment es menja
bullida. Dóna un gust excel·lent a l’escudella, i a més fa el brou més blanc.
Les seves grans fulles permeten fer-ne farcellets amb carn, escaldades i
embolcallant una bola de carn amb ceba, amb una beixamel clareta i al
forn. Impressionant el trinxat de patata i col amb cansalada, botifarra i
botifarra negra, passat per la paella, amb forma de truita, i una mica
torradet.

COL-I-FLOR
BRASSICA OLERACEA BOTRYTIS
ORIGEN: ÀSIA MENOR I MEDITE-
RRANI ORIENTAL
PROPIETATS: Conté molta vitamina
C i “folato” que són els responsables
d’equilibrar el sistema immunològic.
Diürètica i anticancerígena
CONREU: És aconsellable no regar
en excés, però també cal evitar la
sequera. És una planta que requereix
una gran aportació de nitrògen,
per tant s’ha d’adobar bé, si volem
que els fruits siguin grans.
PROBLEMES: Cargols, cuc verd i
corc. Mildiu, botritis, hernia o potra
de la col.

VARIETATS: Coliflors tropicals: la White Baron i la White Corona.
Coliflors vernalitzants: Walcheren Winter i els seus derivats, així com la
Gegant de Nàpols. Coliflors no vernalitzants: la coliflor Erfurt, la tipus
Snowball, Suprimax i la varietat Matra.
GASTRONOMIA: Normalment la coliflor es menja cuita bullida. També
es pot menjar crua o adobada en vinagre. A la Catalunya Nord es
prepara la "Amanida blanca i verda" amb coliflor, mongetes verdes,
formatge i una salsa vinagreta. És molt freqüent fer-la gratinada al forn,
amb beixamel, i carn picada sofregida amb ceba. És molt bona feta amb
pernil sofregit amb ceba i pebrot vermell tallats a tires, i ofegada en una
cassola.

ENCIAM
LACTUCA SATIVA
ORIGEN: EUROPA I ÀSIA
CONREU: Compatible amb el cogombre,
ceba, rave, pastanaga i
tomàquet. Evitem posar-la prop d'una
planta de la mateixa família com
l'escarola.
PROBLEMES: Pugó, espigat, mosca
blanca.
PROPIETATS: Ric en vitamines i
fibra. Diürètic, sedant, preveu
l’arteriosclerosi, i disminueix el colesterol.

VARIETATS:
Enciam romà: cal lligar-lo quinze dies abans de la collita per
blanquejar-lo.
Enciam francès o trocadero: de fulles mantegoses i llises, molt
saborós.
Enciam iceberg: forma un cabdell molt apretat, té una textura molt
consistent i es pot escaldar per farcir.
Enciam meravella: és la varietat que dóna més bon resultat en
l'horturbà, molt saborós.
Enciam fulla de roure: les fulles són de color vermellós i molt
ondulades, dóna color a les amanides.
GASTRONOMIA: És el rei de les amanides, amb permís de
l’escarola. Apart d’això, poca cosa més en podem dir. Els entrepans
calents, de pollastre, bacó, etc� queden molt bons amb una mica
d’enciam tallat a tiretes molt primes i una mica de maionesa.

ESCAROLA
CICHORIUM ENDIVIA
ORIGEN: ÍNDIA
CONREU: Cal evitar l'enciam, que
és de la mateixa família. És compatible
amb la ceba, l'all i el tomàquet.
PROBLEMES: presenta poques
malalties. Es pot veure afectada per
alguna espècie de pugó i llimacs.
PROPIETATS: Rica en potassi, àcid
fòlic, ferro, calci, magnesi i antioxidants.
Té continguts moderats en
vitamines A i B . Estimula la secreció
de la bilis i prevé els càLculs biliars.
El contingut en minerals ajuda
a prevenir l'osteoporosis.

VARIETATS: Hi ha varietats de fulla arrissada i varietats de fulla
ampla. Dins de les varietats de fulla arrissada, amb la vora molt
dentada hi ha les varietats Wallones que són escaroles molt
grosses i resistents al fred. També són molt populars les varietats
Cabell d'Àngel que, com el seu nom indica, tenen les fulles molt
arrissades i fines
GASTRONOMIA: De la mateixa manera que l’enciam, quan
pensem en l’escarola, ja ens la imaginem a l’amanida, però en
aquest cas, també hi ha el “xató”, amanida d’escarola, amb
tonyina, anxoves, bacallà dessalat, olives negres, i amanit amb
romesco, espectacular. Les fulles més verdes, les de fora, es
poden aprofitar bullides com si fossin espinacs.

ESPINAC
SPINACEA OLERACEA
ORIGEN: PÈRSIA
CONREU: Incompatible amb bleda i
remolatxa. Compatible amb el blat de
moro, la mongeta i el maduixot.
PROBLEMES: Pugó.Pujada de flor
prematura.Cargols i baboses.Fongs
de fulles.
PROPIETATS: Bona font d´àcid fòlic,
fibra, vitamines, ferro i calci. Laxant,
combat l’anèmia, i anticancerigen,
especialmente contra el càncer de
pulmó.

VARIETATS: En funció de l'època en que es planten, es poden dividir en:
Varietat d'estiu: són les que es planten a la primavera i a l'estiu. En aquest apartat hi ha
l'espinac "Rei de Dinamarca" i la "Cleanleaf"
Varietat d'hivern: aquesta varietat és més gruixuda i resistent que la d'estiu. En aquest
grup estan els espinacs "Broad-Leave Princkly", les "Greenmarket" i les "Monnopa".
GASTRONOMIA: Es solen fer bullits, i després saltats a la paella amb algun
acompanyament (alls, pernil, bacó, panses i pinyons�). Són molt bons els canelons
d’espinacs, feu la farsa amb els espinacs bullits,escorreguts, i passats per la paella
amb mantega, pernil, panses i pinyons i ou dur. O amb lassanya, alternant capes
d’espinacs, bullits, escorreguts i ofegats amb mantega, de carn picada amb ceba i
tomàquet, i de beixamel. Amb patates panaderes. I també en plan “flam jardí de verdures”:
els espinacs bullits, molt ben escorreguts, prement-los amb les mans, saltats amb
oli, pernil, panses i pinyons, s’han d’afegir una mescla de quatre ous batuts i que posteriorment
haureu remenat amb un quart de litre de llet bullent, tot això s’ha de posar en
un motlle tipus “plum cake” i al bany maria mitja hora o tres quarts, es pot menjar calent,
tebi o fred, però és un entrant per quedar bé amb convidats. Ah, si no els heu provat
mai amanits, feu-ho, les fulles més tendres dónen molt color i sabor a les amanides.
I per acabar, el mite del ferro i la força d’en Popeye, són fruit d’un error. L'origen
d'aquesta equivocació està en un error del científic I. Von Wolf (1870), que va multiplicar
per 10 la quantitat de ferro en errar en la col·locació d'una coma.

FAVA
VICIA FABA
ORIGEN: ÀFRICA-ORIENT MITJÀ
CONREU :És incompatible amb la
mongeta, el pèsol, les cebes i els
alls.
PROBLEMES: Cargols, baboses,i
pugó. Taques foliars
PROPIETATS: Contingut en proteïnes,
calci, fibra i vitamines B1 i B2.
Antidiürètiques, depuratives i antireumàtiques,
ajuda a baixar el nivell
de colesterol.

VARIETATS: Les varietats d'horta més coneguda són el agua dulce
de Sevilla, la Mutxamel del País Valencià i la de Maó, totes elles
considerades les millors del món.
GASTRONOMIA: Potser les més conegudes a casa nostra són les faves
a la catalana, ofegades amb cansalada i botifarra negra. Les petitones
s’escalden i són molt bones a l’amanida. Si són tendres, proveu a fer-les
com més us agradi, però amb pell i tot, sense desgranar-les, són més
suaus, s’aprofiten més i val la pena. Una recepta molt curiosa i típica
d’alguns pobles de Tarragona és les “faves del gitano”. Es tracta de fer-les
de manera molt semblant als calçots. Es punxen les tavelles amb un filferro,
fent una espècie de garlandes, i es posen al foc, a flama viva. Per girar-les
és molt fácil, amb les rotllanes ( també es poden posar en graelles).
Quan ja són de color negre, es posen en una caixa i es tapen amb
paper de diari uns vint minuts, això fa que s’acabin de coure. Es preparen
uns bols amb romesco, i cadascú s’agafa les seves faves i se les pela posant
les granes al bol. Només queda menjar-se-les amb una forquilla.
T’embrutes les mans fins als colzes, però val la pena. Feu servir faves
mitjanetes, ni molt granades ni molt petites.

JULIVERT
PETROSELINUM CRISPUM
ORIGEN: GRÈCIA I CERDENYA
PROPIETATS: Gran contingut en
vitamines i minerals. Antianèmic,
vitamínic, antiescorbútic, antiespasmòdic,
antimicrobià, antipirètic,
antirraquític, antireumàtic, aperitiu,
anticarminatiu (contra les flatulències),
depuratiu, desintoxicant,
diürètic, laxant, emmenagog (regula
la menstruació i en redueix els dolors),
estomacal, expectorant, vermífug.

VARIETATS: De les dues varietats de julivert, la de fulles arrissades
(Apium petroselinum) és més decorativa però amb un gust menys intens.
: A la gent extremadamente extrovertida, simpàtica, i divertida, sovint
se’ls anomena “el julivert”, perquè estan en totes les salses. No és veritat
que el julivert estigui en totes les salses, però Déu n’hi do. En una bona
picada, el julivert és esencial. A les gambes, o els bolets ala planxa, junt
amb l’all, potencia el sabor. Hi ha una salsa verda, feta amb julivert, alguna
fulla d’enciam ( perquè el color sigui més verd), una mica de pa sec, oli,
sal, vinagre, i aigua, passats pel pímer, que va molt bé per acompanyar
patates fredes, bullides senceres amb pell i tot. Es deixen refredar, es pelen,
es tallen a llesques, la salsa per damunt, i a la nevera. S’hi pot posar
ou dur o el que vulgueu. Millor deixar-ho reposar una estona a la nevera
perquè agafui millo el gust de la salsa. A l’estiu, quan tornes de la platja,
per exemple, entra de meravella.

MONGETA DEL GANXET
PHASEOLUS VULGARIS
(Varietat Ganxet)
ORIGEN: AMÈRICA CENTRAL I DEL SUD
CONREU: Compatible amb la carbassa,
l’api, el meló i blat de moro. Cal evitar
l’associació amb les liliàcies com ceba, all i
porro.
PROBLEMES: Pugons, cargols, llimacs,
àcars o algunes erugues. Si hi ha humitat
ambiental poden patir problemes de fongs a
les fulles com l’oïdi o l’antracnosi.
PROPIETATS: Rica en proteïnes, fibra,
vitamina A, C, E i minerals com el calci, el
magnesi, el potassi i el ferro. Té fama de
reduir el colesterol gràcies al contingut en
fibra soluble i prevenir el càncer pel seu
contingut en antioxidants.

VARIETATS: La mongeta del ganxet és de per sí, ja una varietat. És
potser la més fina i apreciada de les mongetes seques, juntament
amb el fesolet de Santa Pau.
GASTRONOMIA: Com tota mongeta seca es fa bullida, havent-la
posat prèviament en remull, encara que hi ha qui diu que no cal. Un
cop cuita es pot menjar directament, amb un raig d’oli, i una mica del
suc de la cocció, i és com més es pot apreciar el seu gust, i la seva
gran qualitat. Escorreguda i passada per la paella, amb unes tiretes
de cansalada, potser és la forma més típica de servir-la, i millor,
acompanyada d’una bona butifarra. Proveu de fer una truita amb
unes quantes seques, i una mica de bacallà dessalat, esmicolat, i
passat per la paella.

MONGETA TENDRA
PHAESOLUS VULGARIS
ORIGEN: CENTRE I SUD D’AMÈRICA
CONREU: Compatible amb la carbassa,
l’api, el meló i blat de moro. Cal evitar
l’associació amb les liliàcies com ceba, all i
porro.
PROBLEMES: Pugons, cargols, llimacs,
àcars o algunes erugues. Si hi ha humitat
ambiental poden patir problemes de fongs
a les fulles com l’oïdi o l’antracnosi.
PROPIETATS: Rica en proteïnes, fibra,
vitamina A, C, E i minerals com el calci, el
magnesi, el potassi i el ferro. Té fama de
reduir el colesterol gràcies al contingut en
fibra soluble i prevenir el càncer pel seu
contingut en antioxidants.

VARIETATS: Hi ha més de cent varietats de mongeta tendra, que es
classifiquen en dues grans subespecies: mongeta d’enramatge i
mongeta enana.
En funció del color de la beina, tenim:
Mongeta blava, poc freqüent.
Mongeta Bobby, de forma arrodonida.
Mongeta Borlotto, blanca i tacada vermella.
Mongeta de cera, de color groc o blanc.
Mongeta Marbel, verd amb taques violeta.
Mongeta obelisco, verd amb taques porpra.
Mongeta princesa, verd.
I potser la més coneguda, la perona.
GASTRONOMIA: Normalment es menja bullida, amb patates i un raig
d’oli. Són molt bones poc bullides, refrescades amb aigua freda i una
mica de maionesa. Indispensables en una ensaladilla russa. O en un
bon arròs de verdures, tipus paella, però vegetariana, amb carxofes,
bròquil, pèsols, pebrot, mongetes, sofregit d’all, ceba, tomàquet, i, és
clar, l’arròs.

PASTANAGA
DAUCUS CAROTA
ORIGEN: ÀSIA MENOR, IRAN.
CONREU: S'associa bé amb cebes,
alls, enciam, rave, tomàquet i
pèsol.Cal evitar que coincideixin amb
verdures de la mateixa família com el
julivert, l'api i el fonoll.
PROBLEMES: Mosca de la pastanaga,
pugó.
PROPIETATS: Alt contingut en betacarotè
i vitamines, baix en lípids i proteïnes.
Bona contra l'asma, el nerviosisme
i algunes alteracions de la pell.

VARIETATS: Primerenca: Banjo, Presto F1
Tardana: de Colmar (cònica), de Tilquer (cilíndrica), Fedora F1
Orientals: originàries de l'Àsia central, solen ser de color púrpura pels
pigments d'antocianina o grogues, i tot sovint bifurcades.
GASTRONOMIA: Es pot menjar de totes maneres, crua, en amanides,
tallada a rodanxes, o al llarg, o ratllada. Adobada en vinagre es conserva
bé i dóna molt joc a les amanides. Cuita, bullida amb d’altres verdures
i patates, dóna color i dolçor al plat. Trinxada, i en el sofregit va molt
bé en plats que portin bolets, substituint el tomàquet, que es menja el
sabor dels bolets.
Es pot utilitzar també en postres, afegint-la ratllada a la massa d’una
coca o pastís. Hi ha un pastís de pastanaga i anous que és molt bo, es
fa amb una base típica de pastís, amb la pastanaga ratllada, i les
anous.

PATATA
SOLANUM TUBEROSUM
ORIGEN: AMÈRICA DEL SUD.
PROPIETATS: És un dels vegetals amb un
contigut més gran de midó, riques en potassi i
vitamina C. Combat problemas hepàtics, reumatisme,
depressió i obesitat.
PROBLEMES: Mildium de la patata, provocat
pel fong Phytophthora infestans, fong Alternaria
solani; causa taques necròtiques a les fulles de
color marró a negre, fusariosis, provocada pel
fong Fusarium oxysporum,etc.
L'escarabat de la patata, cuc blanc, llangardaixos
talladores, la pulguilla, el sant Antoni verd, els
pugons, el trips, el cuc filferro, la mosca minador,
el corc de la patata, l'arna de la patata, la paratrioza,
el nematode daurat de la patata, el fals nematode
del nus.

VARIETATS: Té més de 200 varietats i es classifiquen pel seu color de pell i
de carn, per les seves gemmes i per la seva forma i mida.
Agra, Bartina, Bimonda, Cantant, Faula, frisos, Inca, Marka, Mundial, Incola,
Obelix, Spunta i Xantia., són algunes d'elles.
Les més conegudes a casa nostra són la monalisa, la vermella, i la Kennebec.
GASTRONOMIA: Fregides, bullides, al caliu, es poden cuinar de moltes maneres.
Acompanyant qualsevol tipus de verdura bullida, per aportar els
hidrats de carboni. Bullides senceres i amb pell, fredes, pelades, tallades a
llesques i amb salsa verda. Patates braves, amb allioli i pebre o amb salsa
picant vermella. Patates panaderes, fregides a poc a poc, amb ceba i toves.
Puré de patates. L’heu provat fred, amb tonyina, anxoves tallades petites, olives,
tomàquet ratllat, julivert i maionesa? Genial a l’estiu. Amb un puré consistent,
amb carn de “pinxos” ja cuita i tallada molt petita, feu-ne boles, i arrebosseu-les.
És molt bo. Patates d’Olot. Truita de patates�
Vaja, que la patata és un dels aliments amb més possibilitats, i més utilitzat a
la cuina. Gràcies, Cristòfol Colom!

PEBROT
CAPSICUM ANNUUM (Vermell)
CAPSICUM BACATUM (Verd)
ORIGEN: BOLÍVIA, PERÚ.
CONREU: Compatible amb tomàquet,
albergínia i alfàbrega.
PROBLEMES: L'excés de temperatura
i reg irregular pot provocar avortament
floral.Es pot veure afectat per
pugó i alguna eruga.
PROPIETATS: És molt ric en vitamines,
especialment la vitamina C i també
A, E i B. L'elevat contingut en antioxidants
li dóna propietats preventives
contra el càncer i l'arteriosclerosis.

VARIETATS: Una primera diferenciació seria entre varietats dolces i varietats
picants.
Dins les varietats dolces hi hauria les de fruit vermell i carnós, que es solen consumir
en fresc. Un altre grup de varietats dolces, serien els pebrots italians, menys
carnosos i més allargats, que es cullen verds i s'utilitzen per cuinar.
Les varietats picants s'anomenen també bitxos, solen tenir una forma més allargada.
N'hi ha de vermells i de grocs.
Altres pebrots molt coneguts són els del piquillo (País Basc i Navarra), o el xili
(Mèxic). Nyores i pebrots de romesco (es consumeixen secs), i els pebrots de
Padrón, petitets i que “unos pican y otros non”
GASTRONOMIA: Crus, a l’amanida són una gran font de vitamines, i donen gust
i color. Fregits, escalivats, en sofregits, alegren els plats en què intervenen. Farcits
de brandada de bacallà, amb una mica de crema de llet o una beixamel clareta
i gratinats al forn són una autèntica bogeria. Si feu un entrepà calent, i li poseu
unes tiretes de pebrot vermell, fregit i pelat, guanyarà molt, en gust i textura.
O els ous ferrats, que si els feu, posant previament a la paella unes tiretes molt
primes de pebrot vermell, són molt més bons. Aquest és un consell de la Montserrat
Caballé, que d’ous no sé, però de cantar, i menjar ben segur que hi entén
una estona.

PÈSOL
PISUM SATIVUM
ORIGEN: CAUCÀS I PÈRSIA
CONREU: S'associa bé amb la pastanaga,
el rave, la col i l'enciam. Cal evitar que
coincideixin amb verdures de la mateixa
família com la fava i la mongeta. Tampoc
es recomanable que coincideixi amb l'all o
la ceba.
PROBLEMES: Mosca blanca, pugó,
trips.
PROPIETATS: El pèsol és ric en proteïnes,
té un contingut interessant en vitamina
A, C i sals minerals, potassi, ferro, zinc,
luteina i àcid fòlic. És l'aliment més ric en
vitamina B1 i té un 5% de fibra
Els nutrients del pèsol són bons pel cor,
redueixen el colesterol a la sang, controlen
els nivells de sucre i són rics en antioxidants.

VARIETATS: Les varietats de pèsol es classifiquen segons el creixement
de la planta en:
Varietats nanes: la tija no sobrepassa els 90 cm de longitud.
Varietats de creixement indeterminat: la tija sobrepassa el metre i en alguns
casos pot arribar a 2-3 m.
Floreta, garrofal, del ganxo, pèsol negre, típic del berguedà�
GASTRONOMIA: Es poden fer bullits, acompanyant patates. Ofegats,
amb una mica de pernil. Sípia amb pèsols(un dels plats més típics del
Maresme, i que dóna lloc a jornades gastronòmiques a Llavaneres). Si
en poseu uns quants, ja escaldats, quan feu ous al plat, veureu que són
més bons els pèsols que l’ou. A l’arròs, per donar color, i gust. A
l’ensaladilla russa. Amb faves. Però possiblement, com són més bons,
són del cistell, acabats de collir, crus. Si no són molt grossos, són molt
dolços, i venen molt de gust tant com aperitiu com de postres.

PÈSOL INDIÀ ( TIRABEC )
PISUM SATIVUM
ORIGEN: CAUCÀS I PÈRSIA
CONREU: S'associa bé amb la pastanaga,
el rave, la col i l'enciam. Cal evitar que
coincideixin amb verdures de la mateixa
família com la fava i la mongeta. Tampoc
es recomanable que coincideixi amb l'all o
la ceba.
PROBLEMES: Mosca blanca, pugó, trips.
PROPIETATS: El pèsol és ric en proteïnes,
té un contingut interessant en vitamina
A, C i sals minerals, potassi, ferro,
zinc, luteina i àcid fòlic. És l'aliment més
ric en vitamina B1 i té un 5% de fibra.
Els nutrients del pèsol són bons pel cor,
redueixen el colesterol a la sang, controlen
els nivells de sucre i són rics en antioxidants.

VARIETATS: El pèsol indià és ja una varietat.
GASTRONOMIA: La diferència amb els típics pèsols és que aquests no
s’han de desgranar, es mengen amb tavella i tot. De fet s’han de collir
quan són tendres i el gra encara no s’ha format del tot, si no, pot ser que
la pell sigui massa fibrosa, i ens faci una mica de fregall a la boca.
Es solen fer bullits, acompanyant patates, i amb un raig d’oli. També es
poden bullir sols, i després refrescar-los amb aigua freda. Es posen al
plat, i una cullerada de maionesa. S’agafen amb els dits, per la cua, i es
suquen una mica a la maionesa, es fiquen a la boca, i al tancar-la, estirem
la cueta i sortiran els fils dels costats, i així, anar fent d’un en un.
També es pot fer una sopa (o puré, depèn de la consistència que més us
agradi), ofegant ceba, després els pèsols, i després la patata. Es fa bullir i
es passa pel túrmix. És aconsellable colar-lo amb el xino, perquè si no
ens podriem trobar algun fil.

PORRO
ALLIUM AMPELOPRASUM
ORIGEN: EURASIA
CONREU: Són plantes pròpies de climes
oceànics temperats, molt resistents al
fred . En climes càlids se sembra a l'estiu
i es cull a l'hivern, en els altres se sembra
a la tardor i es cullen a l'estiu. Necessita
molta pluja (o regadiu) per a desenvolupar-se
bé. El color blanc de la base de les
fulles s'aconsegueix tapant amb terra
(acotxar) aquesta part de la planta un
mes abans de la collita prevista.
PROBLEMES: Lepidòpters (a les fulles),
nemàtodes (a les arrels) i fongs com el
rovell Puccinia porri (a tota la planta).

VARIETATS: Allium ampeloprasum var. ampeloprasum conreat pels seus bulbs
Allium ampeloprasum var. porrum conreat per les seves fulles (és la varietat conreada
més habitual)
GASTRONOMIA: Un bon brou, de verdures, o una escudella, necessita que li
posem un bon porro. Per fer fons de carn, hi va molt bé. La crema de porros
(vichyssoise) és excepcional. Si vols aprofitar al màxim les seves vitamines, és
millor consumir-lo cru, com un ingredient més a les teves amanides. Amb galtes
de porc hi ha una recepta molt interessant. Es necessita un porro gros o dos mitjans,
i mitja ceba per cada galta que volgueu cuinar. S’enrosseixen les galtes en
una cassola amb oli, i es reserven. Es tallen els porros i la ceba, i s’ofeguen a la
mateixa cassola. Quan ja són tous s’hi afegeixen les galtes i aigua o brou fins
que cobreixi. Es tapa i es fa coure una hora i mitja. Es treuen les galtes i es passa
la resta pel túrmix. Es pot passar pel xino però si els porros són tendres no
cal. S’hi tornen a posar les galtes i es deixa coure mitja hora més. És un plat amb
molt de suc, i l’acompanya molt bé un arròs bullit, refrescat, escorregut, i passat
per la paella, amb oli fins que quedi una mica torrat. No és bo, és més que bo.

RAVE
RAPHANUS SATIVUS
ORIGEN: XINA-MEDITERRÀ ( No se
sap del cert)
CONREU: s'associa bé amb l'enciam i el
pèsol i és preferible evitar les verdures de
la mateixa família com la col, col-i-flor i el
nap.
PROBLEMES: Pugó, cargols, formigues
i ocells.
PROPIETATS: contingut baix en calories,
nivells moderats de vitamina C i petites
quantitats de vitamines del complex B,
ferro i fòsfor. Propietats diürètiques i antiescorbútiques,
hom diu que ajuda a esvair
la indigestió i les flatulències i que es
pot consumir com a expectorant. Les fulles
també són un aliment interessant com
a substitut dels espinacs en una truita o

VARIETATS: Hi ha varietats de colors diferents: vermell, groc, vermell i
blanc i negre. Si tenim en compte el cicle de cultiu, les principals de
varietats són:
- Varietats de cicle curt: són varietats que es poden collir quatre setmanes
després de la sembra. Es poden sembrar tot l'any sempre que no
hi hagi risc de glaçades intenses. El tubercle és petit i arrodonit.
- Varietats d'estiu-tardor: formen tubercles més grans i allargassats que
l'anterior. El cicle de cultiu és més llarg, d'unes 6 setmanes.
Varietats d'hivern: són les que formen tubercles més grans i tenen un
cicle de cultiu al voltant de tres mesos.
GASTRONOMIA: Amb els raves no tenim moltes possibilitats, si bé
que posats a l’amanida donen molt color i tenen un gust molt particular.
N’hi ha que piquen, i la picor dels raves és molt bèstia, no es pot matar
ni amb aigua ni amb vi ni res, has d’esperar que passi. Es pot fer una
sopa de raves, jo l’he provat i no em va agradar gens.

TOMAQUERA
SOLANUM LICOPERSICUM
ORIGEN: PERÚ
CONREU: compatible amb l'enciam,
ceba, escarola, all i col. Cal evitar associar-la
amb altres plantes de la mateixa
família de les solanàcees, com
l'albergínia
PROBLEMES: Esquerdat del fruit,
necrosi apical, mosca blanca
PROPIETATS: Conté vitamines del
grup A, C, B i minerals com el calci,
fòsfor i ferro.

VARIETATS: Les varietats més utilitzades al nostre país són les següents:
Tomàquet d'amanir: el que s'utilitza per l'amanida, se sol collir una mica verd. El més conegut
i apreciat és el pometa, però n’hi ha d’altres igualment bons, com el de cor de bou.
Tomàquet de branca: també anomenat Canari, és el que s'utilitza per sucar, es cull madur i
normalment és més petit que el tomàquet d'amanir.
Tomàquet Cherrie: és un tomàquet molt petit que s'utilitza sencer per guarnir amanides. Hi
ha varietats de color vermell i altres de color groc.
Tomàquet de penjar: és un tomàquet de mida petita que s'utilitza per sucar i té la característica
que es pot conservar tot l'any penjat en un lloc fresc i sec.
Tomàquet Montserrat: també anomenat tomàquet de Rosa, és un tomàquet amb molt espai
buit que s'utilitza per farcir.
Tomàquet de Pera: té aquest nom perquè la forma recorda una mica a una pera. És el tomàquet
que utilitza la indústria per a fer conserves. És molt carnós i va molt bé per fer salses o
gaspatxo.
GASTRONOMIA: Amanit, fregit, en sofregits, en salses. A l’estiu, un tomàquet acabat de
collir, tallat, amb sal i oli, vé de gust tant per dinar com per sopar, inclús per esmorzar.
Hi ha una recepta molt simpàtica, fresca i bona, que es diu “bolets verinosos”. Es necesiten
uns tomàquets xerri,no molt petits, uns quants ous de guatlla bullits i pelats, i unes anxoves.
Li treiem als tomàquets la part de dalt amb un ganivet, hi posem un trosset d’anxova, i l’ou
per la part rodona. Ho punxem amb un escuradents, i tenen l’aspecte del típic bolet verinós
(amanita muscaria), amb el peu blanc i el barret vermell.