KONRAD O EL XIQUET QUE VA EIXIR D'UNA LLAUNA DE ...

Resum :
KONRAD O EL XIQUET QUE VA EIXIR D’UNA LLAUNA DE CONSERVES
La senyora Bartolotti, un dia va rebre un paquet molt gran i va pensar que era
alguna cosa que ella havia demanat per correu, aleshores el va obrir i va descobrir que era
una gran llauna que contenia un xiquet anomenat Konrad. Mentre ell dormia, la senyora
Bartolotti va anar a comprar-li roba, joguets i coses per a menjar, encara que cap cosa era
molt adequada per a xiquets.
Una vesprada la senyora Bartolotti va rebre la visita del senyor Egon, què és l’amic
què ix amb ella dues voltes per setmana i és farmacèutic; amb aquesta visita va descobrir
el senyor Egon que la seua amiga tenia un fill i, com que el pare de Konrad no hi estava, ell
va decidir fer el paper de pare, encara que a la senyora Bartolotti no l’agradava massa la
idea.
Diumenge a al vesprada Konrad va demanar que li emportara els llibres per
repassar abans d’anar a l’escola, aleshores la senyora Bartolotti se’ls va demanar a la veïna,
la senyora Rusika, ja que la seua filla, Kitti tenia també set anys igual que Konrad. Però els
llibres se segon grau tenien un nivell molt baix per a ell i va haver de buscar el certificat
que tenia de tercer grau per anar a l’escola el dia següent.
El primer dia d’escola va ser molt interessant i quan els seus pares van anar a
recollir-lo es va trobar amb Kitti Rusika què el va invitar a una festa a sa casa. Però en la
festa es va barallar amb els amics de Kitti, Florian i Anton, encara que a la fi ho va passar
prou bé. A l’escola tampoc aconsegueix fer amics, perquè ell és molt educat i sap moltes
coses i per això sempre rep la felicitació dels professors, i tot açò no agrada als seus
companys, què es riuen d’ell i l’anomenen amb un malnom: Bartolotti, toti, toti.
Però comencen les problemes quan la senyora Bartolotti rep una carta on li
demanen que torne al xiquet, ja que s’ha produït una errada en l’enviament i per tant
aquest xiquet no li corresponia a ella. Aleshores amb l’ajuda de Kitti, van idear un plà per
tal d’aconseguir que Konrad no haguera d’anar-se’n.
El dia que havia de rebre la visita dels representant de la fàbrica i dels vertaders
pares de Konrad, la senyora Bartolotti i Kitti van dur a la farmàcia del senyor Egon una
catifa per amagar dins Konrad i al mateix temps que la senyora Bartolotti explicava al
senyor Egon tot el que estava passant, Kitti s’encarregava de l’educació de Konrad.
D’aquesta manera quan van arribar les persones que volien emportar-se el xiquet, van
trobar un nen molt maleducat i el van deixar amb la senyora Bartolotti, perquè ja no el
volien.

Personatges :
● Senyora Berti Bartolotti: té uns cinquanta anys, fa catifes, és desordenada no sap i
res de xiquets, a més a més, demana coses per correu i porta vestits estrafolaris.
● Konrad Bartolotti: és el xiquet què ix d’una llauna de conserves, té set anys i és
molt educat.
● Senyor Egon: és farmacèutic i ix amb la senyora Bartolotti dues vegades per
setmana. Fa el paper de pare de Konrad.
● Kitti RusiKa: és la filla dels veïns del 1er pis. Té set anys i és amiga de Konrad,
ensenya Konrad a comportar-se a l’escola i l’ajuda a enganyar a les persones de la
fàbrica.
● Florian, Anton, Gitti i Michi: són els amics de Kitti i companys d’escola.
● Senyora stainz: és la professora de Konrad.
Opinió personal :
El llibre m’ha agradat molt, perquè és molt divertit. A més a més ja coneixia aquesta
història, perquè anys enrere va aparèixer un fragment en un dels meus llibres de llengua i
per aquesta raó m’ha agradat encara més, ja que així he pogut conèixer la història
completa.
Allò que més m’ha agradat ha sigut la part on els companys de Konrad es claven
amb ell i ell es va defendre, sobretot pel malnom que li deien: Bartolotti, toti, toti, m’ha
semblat molt divertida aquesta escena.
Referent al llenguatge del llibre, he de dir que m’ha costat molt llegir-ho, perquè hi
havia moltes paraules que no coneixia i havia de buscar-les al diccionari per saber de
quina cosa estaven parlant. M’ha semblat prou difícil.
Pel que fa a l’estructura, la meua opinió és que està un poquet embolicada, perquè
dins de la historia es canvia de tema molt ràpidament i algunes voltes havia de tornar a
llegir, perquè no m’havia adonat que parlaven d’una altra cosa.
Per últim vull dir que és una història molt original i que recomanaria als meus
amics que llegiren aquest llibre.