Les històries estranyes Tres calaveres. Un home alt i vel va arribar ...

Tres calaveres.
Les històries estranyes
Un home alt i vel va arribar un dia al port de la Torre. Portava una caixa negra, va
demanar una habitació i va pagar amb una moneda d’or. Després va preguntar per una
casa per a llogar. El senyor Maties li va oferir la casa dels penyasegats i va anar-se’n a viure
a la casa. Jaume, el fill del botiguer anava a portar-li les queviures i li va contar a la tia
Sofia que a la casa hi havia tres calaveres sobre la lleixa de la llar, y que les calaveres
estaven mirant cap a la finestra, però quan ell estava a la porta deixant el menjar, les
calaveres estaven mirant capa la porta. Aleshores tia Sofia, el seu gos, Poirot, i jo vam anar
a la casa i vam trobar tres presoners i els vam alliberar, però les calaveres ens van
perseguir. La tia Sofia va llançar-li una pedra a un esquelet, Poirot va arrancar-li un os a un
altre, i els presoners van tirar-li còdols al tercer. I així vam poder escapar. Del capità ja no
tornarem a saber res, però Poirot va guardar un gran os.
El fantasma sense nom.
Per Nadal vam visitar l’avia Carme i la tia Sofia, qui em va dir si volia anar amb ella
a casa d’un amic seu, al castell de Marcabrú. L’amic de la tia tenia una néta, Helena, de la
meua edat i em va contar que al castell hi havia fantasmes. La majoria no eren perillosos,
però hi havia un que es dia el fantasma sense nom, que era una xiqueta de cinc o sis anys
que es deixava veure a la galeria nord, però qui la veia moria pocs dies després. L’ultima
nit abans de tornar a casa jo no podia dormir perquè tenia fam i vaig anar a la cuina, en
tornar a la meua habitació vaig passar per la galeria nord i vaig veure una xiqueta
colpejant les finestres, aleshores li vaig dir que entrara i li vaig donar galetes. Al dia
següent ens van enterar que era el fantasma sense nom i que era una xiqueta que havia
mort de fam i fred en la guerra Civil. Jo la vaig ajudar i ningú va tornar a vore el seu
fantasma.
L’amic invisible.
Un dia de Març una dona, Carla, va voler parlar amb la tia Sofia, perquè la seua filla
tenia un amic invisible que es dia Tom i que estava fent que la seua filla canviara,
s’allunyara d’ella i fera malifetes. Quan vam anar a conèixer la xiqueta tia Sofia es va
adonar que la xiqueta sempre mirava un mateix racó i va pensar que Tom era un fantasma.
Aleshores vam anar a la residència d’ancians i allí vam parlar amb una dona que havia
viscut prop de la casa de Carla. La dona ens va contar que a la casa vivia una família amb
un fill, Tom, que era un bandarra i que va morir apunyalat a la seua casa. Tom tenia una
germana que també va morir al mateix lloc que el germà sense que ningú sapiguera com.
La tia Sofia va constar tot a Carla i es van anar de la casa a una altra. Des de aleshores la
filla va tornar a ser una xiqueta simpàtica i agradable.

Habitació 13.
La tia Sofia havia rebut un premi per anar a un balneari gallec i jo la vaig
acompanyar en les vacances de Setmana Santa. En arribar tot el mon era gent gran, però
per la nit vaig conèixer una xiqueta a la habitació del costat. Al dia següent vam anar de
excursió a les coves del murigante i ens vam contar que els murigantes eren unes criatures
paregudes als vampirs. Una dona es va posar malalta i la tia Sofia va veure unes dos
puntets al seu coll. Per les nits jo havia escoltat que algú eixia de la habitació del costat i
vaig contar tot a la tia. Una nit vam estar de guardia fins a escoltar que algú eixia i el vam
seguir fins a una habitació i vam trobar una xiqueta inclinada sobre al llit, però quan la tia
va encendre la llum va fugir saltant per la finestra. Al dia següent els obrers van trobar una
habitació amagada darrere d’un mur en la habitació del costat de la nostra, que semblava
un armari. Havien trobat el cau d’un murigante, i ja no va tornar més.
Paisatge nocturn.
Un dia tia Sofia va rebre un quadre on es veia un mas de la Serra de Mariola, però el
quadre canviava: primer es veia una llum encesa i una dona dins de l’habitació, també hi
havia una ombra sinistra al pinar del costat. Després la dona ja no es veia per la finestra
però l’ombra havia eixit i s’apropava a la casa, era un home amb un punyal. Nosaltres vam
anar a recórrer els masos de la Serra de Mariola fins que vam trobar el mas del quadre. El
mas pertanyia a un pintor i vam esperar al cotxe fins que tornara. Mentre van mirar el
quadre que continuava canviant, i aleshores va arribar l’amo del mas, i li van mostrar el
quadre que va començar a canviar com si fora una pel·lícula. Van vore com l’home entrava
per la finestra i després eixia amb una dona, després un home gran va disparar des de una
finestra i va ferir la dona i l’intrús va agafar-la als braços i van entrar al pinar. El pintor ens
va contar que l’home del quadre era el seu oncle i que l’havia acusat d’assassinat, però el
quadre demostrava la seua innocència.
Sorpresa d’aniversari.
Una nit que els meus pares tenien molt de treball al restaurant em vaig quedar a
dormir amb l’avia i la tia Sofia per no estar sola al pis de dalt i vaig tenir un malson. Vaig
contar-li a tia Sofia que des de menuda sempre tenia el mateix somni la vespra del meu
aniversari. Em veia a mi mateixa que anava a una casa entrava i hi havia una dona vella,
un matrimoni jove una altra dona bella i elegant i una xiqueta, jo bufava els ciris d’un
pastis i després la dona elegant em deia sempre la mateixa frase. L’endemà jo anava a
celebrar el meu aniversari a Morella al casal de les cosines. En arribar al casal em vaig
adonar que era la mateixa casa del meu malson, i tot va ocórrer de la mateixa manera,
encara que ningú va dir la frase. Per la nit tia Sofia em va contar que havia escoltat
llegendes que deien que hi havia bruixes a la Balma i després em va recomanar que fera
front al meu malson. Eixa nit vaig somniar que algú em portava volant fins a una cova on
hi havia una festa, la del meu aniversari. També estava la dama del meu somni que em va
demanar que em quedara, però jo vaig dir-li que era el meu somni i que volia tornar.
Després tia Sofia em va contar que la bruixa de la Balma era en realitat una sanadora que a
més feia festes d’aniversari per als xiquets pobres, però que després la van acusar de
bruixa.