AJUNTAMENT DE FIGUERES Març 2009

AJUNTAMENT
DE FIGUERES
Regidoria de Joventut, Educació, Habitatge
i Participació
Març 2009
Pla Local
de
Joventut
2009-2011

INDEX
- 2 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
1. PRESENTACIO ................................................................................................................. - 3 -
2. ESTRUCTURA DEL DOCUMENT I METODOLOGIA .............................................. - 4 -
2.1. Estructura del document ................................................................................................ - 4 -
2.2. Metodologia ................................................................................................................... - 5 -
3. EL MUNICIPI DE FIGUERES.......................................................................................... - 6 -
4. ESTRUCTURA I RECURSOS DEL SERVEI DE JOVENTUT ................................. - 8 -
5. VISUALITZACIÓ DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT ......................................... - 10 -
6. DIAGNOSI, ANÀLISI DE LA REALITAT JUVENIL .................................................... - 15 -
6.1. ANÀLISI DE DADES QUANTITATIVES ............................................................................. - 15 -
6.1.1. Anàlisi demogràfica ............................................................................................... - 15 -
6.1.2. Anàlisi socioeconòmica ......................................................................................... - 25 -
6.2. ANÀLISI DE DADES QUALITATIVES ............................................................................... - 38 -
7. DISSENY .......................................................................................................................... - 49 -
7.1. OBJECTIUS I ACTUACIONS ............................................................................................ - 50 -
7.2. PROGRAMES ................................................................................................................. - 57 -
7.3. TEMPORALITZACIÓ ....................................................................................................... - 71 -
7.4. PRESSUPOST 2009-2011 ............................................................................................... - 74 -
8. AVALUACIÓ ..................................................................................................................... - 75 -
9. ANNEXOS ........................................................................................................................ - 77 -
9.1. ÍNDEX DE TAULES ......................................................................................................... - 77 -
9.2. ÍNDEX DE GRÀFICS ........................................................................................................ - 78 -

1. PRESENTACIO
- 3 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
El Pla local de joventut de la ciutat de Figueres que us presentem a continuació, el
qual es preveu desenvolupar durant els anys 2009, 2010 i 2011, és el resultat de
l’anàlisi de diferents tallers i estudis realitzats amb la finalitat de definir què fem i
quines són les necessitats i demandes del jovent de Figueres, un document que ens
ha de permetre avaluar les activitats que es duen a terme a la ciutat i oferir-ne de
noves, a fi de satisfer les expectatives actuals dels joves.
En aquest sentit, les tres necessitats bàsiques que es desprenen d’aquest estudi són:
1.- Recopilar tota la informació relativa a temes de joventut del mateix
Ajuntament de Figueres, així com de la Secretaria General de Joventut de la
Generalitat de Catalunya, del Consell Comarcal i d’altres, i crear els mecanismes
oportuns perquè aquesta informació estigui actualitzada en tot moment.
És imprescindible que el Servei de Joventut prioritzi aquest objectiu si el que volem és
que els joves siguin els receptors directes dels avantatges i les oportunitats que les
administracions els oferim.
2.- Millorar la difusió.
Del Pla local de joventut es desprèn que, ara per ara, no estem arribant al sector de
població que ens ocupa, malgrat que observo que moltes demandes podrien trobar
resposta fàcilment, per la qual cosa és imprescindible buscar els canals de
comunicació adients.
3.- Disposar d’un local de referència.
Cal un espai de referència a la ciutat on el jove trobi la informació que busca o on se’l
sàpiga derivar a la institució o administració oportuna. Aquest espai també ha de poder
ser la seu d’activitats diverses, hotel d’entitats, buc d’assaigs, etc., tant per al jove
associat com per al no associat.
La materialització d’aquest espai i dels serveis que ha d’oferir no es pot fer efectiva
sense la complicitat de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya i del
Consell Comarcal de l’Alt Empordà, atès l’àmbit d’avaluació del Pla, que també té en
compte els municipis més pròxims a l’àrea urbana.
Probablement per les mancances que acabo d’exposar, malauradament molts joves de
la ciutat només aprecien una relació directa entre aquest col·lectiu i l’Ajuntament de
Figueres si parlem d’oci, i més concretament si parlem de les Fires i Festes de la
Santa Creu. Sincerament, crec que només millorant els aspectes esmentats
aconseguirem obrir el ventall a altres necessitats tan importants com la cultura,
l’educació, l’habitatge...
Finalment, vull agrair a totes les persones que han intervingut en l’elaboració d’aquest
document el seu esforç i dedicació. És el meu desig que es materialitzin totes les
expectatives que hi hem dipositat.
Yolanda Milán Peñalver
Regidora de Joventut
Ajuntament de Figueres

- 4 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
2. ESTRUCTURA DEL DOCUMENT I METODOLOGIA
2.1. Estructura del document
Presentem a continuació una breu descripció de l’estructura del document, amb els
seus apartats i el seu contingut:
o Presentació: A càrrec de Yolanda Milán, regidora del Servei de Joventut,
Educació, Habitatge i Participació.
o Estructura del document i Metodologia: Descripció de l’estructura del document
i un breu repàs a la metodologia i les tècniques utilitzades en l’elaboració del PLJ.
o El municipi de Figueres: Una breu introducció al municipi de Figueres.
o Estructura i Recursos de l’Servei de Joventut: Esquema organitzatiu del Servei
de Joventut i dels recursos pressupostaris de què disposa.
o Visualització de les Polítiques de Joventut: Quadre-resum de totes les
polítiques de joventut municipals, ordenades segons els eixos del Pla Nacional de
Joventut de Catalunya.
o Diagnosi de la realitat juvenil: Anàlisi de la realitat dels joves de Figueres a partir
de dades quantitatives i qualitatives.
o Disseny: A partir de la visualització de les polítiques de joventut de l’Ajuntament de
Figueres i de les conclusions de la diagnosi de la realitat juvenil s’assenyalen els
objectius a assolir i es dissenyen els programes que poden contribuir a la seva
consecució.
o Avaluació: Per tal de millorar i reorientar la intervenció de les polítiques de
joventut municipals es planifica un procés d’avaluació del PLJ.
o Annexos: Documentació complementària.

2.2. Metodologia
- 5 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
El Pla Local de Joventut s’elabora amb la voluntat de convertir-se en l’eina que ha de
permetre a l’Ajuntament de Figueres fer polítiques integrals de joventut. En la
consecució d’aquest objectiu s’ha seguit un procés d’elaboració ajustat a les
necessitats reals del municipi de Figueres, intentant ésser fidels a una estructura i
unes pautes metodològiques ben definides i marcades per un cronograma que ha
marcat les diferents fases dels procés: la diagnosi, el disseny i l’avaluació.
La línia principal de treball per a l’elaboració del Pla Local de Joventut ha estat de
caràcter multi estratègic, amb la utilització de fonts primàries i secundàries, amb
l’objectiu de disposar d’una interpretació el màxim d’aproximada a la realitat i
necessitats dels joves i proporcionar als grups de discussió i altres agents socials
implicats, el màxim d’informació possible per basar les seves reflexions i propostes.
Tècniques utilitzades
Les tècniques utilitzades han estat diverses treballant tan amb dades quantitatives,
bàsicament dades estadístiques, com amb dades qualitatives. Ha estat en l’obtenció
d’aquestes últimes on s’ha intentat sempre que fos un procés el màxim de participat
per part de tots els agents implicats, participació que ha tingut el seu màxim exponent
en els grups de discussió i les entrevistes a persones que, per la seva professió, tenen
un punt de vista privilegiat de la realitat dels joves de Figueres. Alhora també s’ha
intentat buscar la participació i la implicació de tots els tècnics/ques de l’Ajuntament de
Figueres que a través de les Memòries d’Activitats de l’any 2008 han permès
visualitzar les polítiques de joventut del consistori figuerenc. Aquest procés participat
pot ser una bona oportunitat perquè en un futur proper, i gràcies a l’aposta ferma de
l’Ajuntament, el treball del grups de discussió es pugui recuperar per disposar d’un
grup de seguiment del PLJ o fins i tot d’un òrgan d’interlocució que pugui incidir i
acompanyar el Consistori en l’elaboració de les polítiques de joventut del municipi.
La consulta de publicacions i estudis realitzats en relació a aspectes de la realitat
juvenil també ens ha servit per a complementar, quan ha calgut, les dades
quantitatives i qualitatives. En aquest sentit cal esmentar la consulta del PLJ Figueres
2005-2007 de gran utilitat, tan per establir-hi línies de continuïtat com per a reordenar-
ne d’altres.

3. EL MUNICIPI DE FIGUERES
- 6 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
L’Alt Empordà és una comarca amb seixanta-vuit municipis i 129.158 habitants que
limita al nord amb el Rosselló francès, per ponent amb la Garrotxa, per llevant amb la
mar mediterrània i al sud amb el massís del Montgrí.
A la comarca es poden diferenciar clarament tres zones geogràfiques que
caracteritzen l’orografia actual: la plana, la muntanya i el litoral. Així, la plana està
conformada per Figueres i els municipis dels voltants definint el que s’anomena Àrea
Urbana o Àrea Funcional de Figueres; la muntanya s’ha caracteritzat històricament per
tenir una població dispersa i una economia basada en l’activitat ramadera i forestal; i la
costa, formada per les darreres muntanyes pirenaiques provinents de la serra de
l’Albera, es caracteritza per la forta tradició pesquera dels seus municipis, que han
protagonitzat un increment espectacular de l’activitat urbanística i turística en l’ultima
dècada.
Per la seva situació geoestratègica l’Alt Empordà és la porta d’entrada a Europa. Els
desplaçaments cap a la comarca es poden realitzar per carretera, ferrocarril, aire i mar.
Per carretera, s’hi arriba amb facilitat per l’autopista AP-7, que connecta Barcelona
amb Figueres, la N-II i la C-31. Pel que fa al transport públic per carretera, cal destacar
les dues línies principals d’autobús que actuen a la comarca, Sarfa i Teisa. D’altra
banda, la línia de tren Barcelona-Portbou creua la comarca de nord a sud. Quant a les
connexions internes de la comarca, la xarxa de transport públic intern és bastant
deficitària i la mobilitat intermunicipal es basa principalment en l’ús del vehicle privat
per la manca d’una estructura de transport públic que cobreixi les necessitats.
Per últim cal destacar la proximitat de l’aeroport Girona-Costa Brava com a enllaç
d’excepció amb Espanya i Europa, en el que operen algunes línies de baix cost que
han afavorit el fort creixement de la seva activitat en els últims anys.

- 7 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Figueres, situada a l’extrem nord-oriental de Catalunya, és la capital i centre
administratiu de la comarca de l’Alt Empordà. Amb una població de 42.968
habitants 1 és la ciutat més important de les properes a la frontera amb França i articula
un important nus de comunicacions que la converteixen en la porta d’entrada i punt de
parada obligada dels viatgers i turistes que entren i surten de l’Estat espanyol.
Figueres és doncs el punt central d’on parteix la xarxa de carreteres comarcal que es
configura al voltant de quatre eixos principals: la N-II que creua la comarca arribant
des de Barcelona fins a la Jonquera, la N-260 amb direcció al nord est fins a la costa,
la carretera comarcal C-252 amb direcció al sud de la comarca i la carretera comarcal
C-260 que surt de Figueres i arriba a Castelló d’Empúries i Roses.
Situada en el centre d’una extensa planura fluvial, Figueres com a capital de la
comarca de l’Alt Empordà actua com a centre econòmic, comercial, social i cultural de
la comarca i amb una important vocació turística.
L’existència al municipi de museus com el Museu de l’Empordà, el Museu de la
Tècnica de l’Empordà, el Museu del Joguet de Catalunya, però sobretot l’emblemàtic
Teatre-Museu Dalí ha convertit la capital alt-empordanesa en la capital del surrealisme
dalinià.
1 Segons dades del Padró municipal d’habitants de Figueres a data 1 de gener de 2008.

- 8 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
4. ESTRUCTURA I RECURSOS DEL SERVEI DE
JOVENTUT
En l’actual legislatura municipal 2007-2011 el Servei de Joventut ha fet un pas
qualitatiu important, almenys pel que fa a la seva visualització formal, a l’aparèixer
esmentat com a tal en la Regidoria delegada de Joventut, Educació, Habitatge i
Participació, serveis tots ells generadors de polítiques de joventut i que conviden a la
intensificació de la coordinació i del treball transversal i interdepartamental.
Actualment, el Servei de Joventut compta amb els recursos humans següents: una
regidora delegada del servei, un coordinador d’activitats i una auxiliar administrativa
compartida amb el Servei d’Acció Cívica.
L’organigrama és el següent:
SERVEI
ACCIÓ CÍVICA
AJUNTAMENT DE FIGUERES
REGIDORA DELEGADA DE
JOVENTUT, EDUCACIÓ,
HABITATGE I PARTICIPACIÓ
CIUTADANA
COORDINADOR DEL
SERVEI DE
JOVENTUT
1 AUXILIAR ADMINISTRATIVA
àmbit polític
àmbit tècnic i de
gestió
àmbit de
tramitació

- 9 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Aquesta estructura organitzativa és una estructura hereva d’altres governs municipals i
que de moment l’actual equip de govern també ha assumit com a seu. Tot i així cal dir
que s’està treballant perquè les contractacions que puntualment s’han fet per a la
realització de projectes eventuals, tan a empreses com a entitats i a persones físiques,
deixin de tenir un caràcter temporal per tal de consolidar un Servei de Joventut, que
per les característiques del municipi de Figueres s’ha de dotar de majors recursos
financers alhora que ha de promoure una nova gestió de les polítiques de joventut
basades en la integralitat, la transversalitat, la interdepartamentalitat i la
interinstitucionalitat i sobretot en una major participació i implicació de la població jove
en el disseny i avaluació de les polítiques de joventut municipals.
En relació als recursos pressupostaris del Servei de Joventut de l’Ajuntament de
Figueres previstos per l’any 2009 (453.447,76€), aquests representen un 1% del total
del pressupost municipal (54.752.452,45€). Tot i així cal aclarir que això no vol dir que
l’Ajuntament de Figueres destini només un 1% dels recursos econòmics a polítiques
de joventut sinó que aquest 1% és el que es gestiona directament des del Servei de
Joventut. Com es podrà observar a continuació en l’apartat de Visualització de les
Polítiques de Joventut de l’Ajuntament de Figueres, són moltes les àrees per no dir
pràcticament totes, que realitzen actuacions destinades directament o indirectament al
col·lectiu dels joves, essent però difícil de comptabilitzar els recursos que s’hi destinen
per formar part sovint de projectes i actuacions més àmplies.
Gràfic A: Pressupost del Servei de Joventut en relació al pressupost de
l’Ajuntament de Figueres 2009.

- 10 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
5. VISUALITZACIÓ DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT
La visualització és un mecanisme d’anàlisi que ens permet fer visible, valgui la
redundància, totes aquelles polítiques públiques que tenen com a població-objectiu els
joves del municipi.
En el quadre que segueix a continuació es poden observar les actuacions dutes a
terme tan des de la regidoria de Joventut, Educació, Habitatge i Participació, com des
d’altres serveis de l’Ajuntament de Figueres així com des d’altres institucions públiques
que directa o indirectament també actuen en el municipi. Les actuacions han estat
ordenades en funció dels eixos marcats pel Pla Nacional de Joventut de Catalunya.
Aquesta informació junt amb les conclusions de l’anàlisi quantitatiu i la detecció de
necessitats realitzada a través de l’anàlisi qualitatiu ens ha de permetre finalment
dissenyar els programes del Pla Local de Joventut, essent-nos de gran utilitat per
veure què cal continuar potenciant, que cal modificar o fins i tot què cal deixar de fer.
Com ja hem esmentat anteriorment per a la realització d’aquesta visualització ha estat
imprescindible la contribució i la participació dels tècnics/ques del consistori figuerenc
que han facilitat memòries d’activitats corresponents a les seves respectives àrees
alhora que alguns d’ells també han participat activament en els grups de discussió
amb experts aportant la seva experiència i visió professional al procés.
S’ha vist fomentat així el treball participat, transversal i interdepartamental tan
necessari per a una òptima planificació, execució i avaluació de les polítiques
públiques en general, i d’aquelles destinades a la població jove en particular.

VISUALITZACIÓ
Eixos del PNJC
Educació
Treball
Regidoria de joventut,
educació, habitatge i
participació ciutadana
Beques a la Joventut
Excel·lent (per a alumnes
d’ESO, batxillerat i cicles
formatius)
Obertura de 8 biblioteques
escolars fora de l’horari
lectiu (uns 700 usuaris/mes)
(actuació del Pla Educatiu
d’Entorn)
Patis oberts (actuació del
Pla Educatiu d’Entorn)
Tallers intensius de llengua
catalana adreçats a
alumnes de secundària
nouvinguts
(actuació del Pla Educatiu
d’Entorn)
Conveni de col·laboració
amb la Universitat Catalana
d’Estiu
Altres serveis/departaments de
l’Ajuntament de Figueres
Xerrades de sensibilització als IES,
Servei de Creació d’Empreses
Programa diürn en medi obert adreçat
a adolescents en risc social (projecte
socioeducatiu), coordinat pel Servei de
Benestar Social
Programa d’actuacions socioeducatives
amb joves al barri de la Marca de
l’Ham dins el marc del Projecte
d’Intervenció Integral al barri, coordinat
pel Servei de Benestar Social
Borsa de treball, SMIO-Servei
d’Ocupació
Pla de Transició al Treball (PTT) en
col·laboració amb el CCAE i el
Departament d’Educació de la
Generalitat de Catalunya
Escola Taller, promoguda per
l’Ajuntament i subvencionada pel
Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC)
i el Fons Social Europeu (FSE)
- 11 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Altres administracions
Punt de suport de la UOC (CCAE)
Punt de suport de la IOC a l’Escola d’Adults
UNED, amb el suport també del Servei
d’Educació de l’ajuntament.
Taula comarcal per a la formació i
l’ocupació dels i les joves de l’Alt Empordà
(CCAE)
http://www.formacio-ocupacio.empordajove.org/

VISUALITZACIÓ
Eixos del PNJC
Habitatge
Salut
Regidoria de joventut,
educació, habitatge i
participació ciutadana
Oficina Municipal
d’habitatge (assessorament,
recepció i tramitació de
sol·licituds...)
Borsa d’Habitatge per al
Lloguer Social
Borsa Jove d’Habitatge
Activitats esportives
extraescolars als IES
Curs d’esquí per a joves
d’ESO i d’ensenyament
secundari post-obligatori
Altres serveis/departaments de
l’Ajuntament de Figueres
Programa conjunt de prevenció de les
Drogodependències a la comarca de
l’Alt Empordà, en conveni amb CCAE
Participació del Servei de Benestar
Social i la de Salut en la Taula
comarcal de salut juvenil de l’Alt
Empordà (CCAE)
Programa de prevenció de conductes
de risc amb alumnes de les UEC i els
PQPI, amb la col·laboració i suport del
Consell Comarcal de l’Alt Empordà i
Dipsalut. L’entitat ACEDA és
l’encarregada de dur a terme aquest
programa
Col·laboració amb el programa Tarda
Jove de la Generalitat de Catalunya dut
a terme des del Centre Social Joaquim
Vallmajó i orientat a promoure la salut
sexual i reproductiva de la població
jove.
- 12 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Altres administracions
Taula comarcal de salut juvenil de l’Alt
Empordà (CCAE)

VISUALITZACIÓ
Eixos del PNJC
Cultura
Mobilitat
Interlocució
Regidoria de joventut,
educació, habitatge i
participació ciutadana
Premis de creació literària
Anglada Joves, en record a
Maria Àngels Anglada,
adreçats a alumnes dels
centres d’educació
secundària del municipi
Concurs de Música Jove
Joan Trayter
Descomptes a escolars per
a espectacles.
Servei de mobilitat de les
associacions (2 vehicles
municipals a disposició de
les entitats)
Informació i assessorament
a totes aquelles peticions
que arriben alServei de
Joventut
Altres serveis/departaments de
l’Ajuntament de Figueres
Beques Agita’t
Aula de Teatre per a joves
Festival Acústica
Festicurts
Educació per a la mobilitat segura.
Xerrades-taller de sensibilització
ofertes pels Monitors d’Educació viària
de la Guàrdia Urbana adreçades als
centres docents del municipi, seguint
les recomanacions de la Guia
d’educació per a la Mobilitat Segura del
Servei Català de Trànsit
Registre d’entrada
Inscripció de les entitats juvenils als
Registre Municipal d’Entitats
Ciutadanes
- 13 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Altres administracions
Ajut a la mobilitat dels joves de la comarca
amb servei d’autocars per a participar a
determinades activitats (Festes de la Sta.
Creu de Figueres, concerts a Barcelona,
jornades d’esquí...) (CCAE)
Punt d’Informació Juvenil (CCAE)
http://www.empordajove.org
Ciberespai jove (CCAE)

VISUALITZACIÓ
Eixos del PNJC
Suport a
l’associacionisme
Foment de la
participació
Regidoria de joventut,
educació, habitatge i
participació ciutadana
Subvencions a les entitats
juvenils, tan de caràcter
ordinari com extraordinari
Assessorament jurídic i
tècnic per a la constitució
de noves
associacions/entitats
Suport a les entitats en la
realització de les seves
activitats (p.ex. Trobada
Minyons Escolta “100+tu”)
Suport i dinamització del
Consell Municipal de
Joventut
Suport a la creació del
Consell Local de Joventut
Altres serveis/departaments de
l’Ajuntament de Figueres
Suport econòmic.
Suport en l’organització.
Espais a disposició.
Espai Jove, espai de trobada lúdic i
educatiu per a joves adolescents de la
zona nord-oest, coordinat pel Servei de
Benestar Social
Portal d’Entitats
- 14 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Altres administracions
Cursos de pre-monitors, monitors i directors
en el lleure
Taula comarcal de tècnics de joventut
(CCAE)

- 15 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
6. DIAGNOSI, ANÀLISI DE LA REALITAT JUVENIL
6.1. ANÀLISI DE DADES QUANTITATIVES
En aquest apartat es fa l’anàlisi quantitatiu de la situació dels joves de Figueres.
L’anàlisi quantitatiu es imprescindible per disposar d’una base adequada per a la
diagnosi, que ens servirà en última instància per orientar les polítiques de joventut del
municipi. Per altra part les conclusions i informacions que es desprenguin de l’anàlisi
de les dades quantitatives seran contrastades amb els grups de discussió, per tal
d’ajustar la interpretació de les dades.
Tot i que hem pogut tenir accés puntualment a dades molt actualitzades facilitades pel
Departament d’Estadística i Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament de Figueres, cal
insistir però en el greuge que representa haver d’utilitzar en la majoria de casos dades
del 2001 (les que disposa l’IDESCAT) i no disposar de dades més actualitzades que
permetin una interpretació més ajustada de la realitat.
6.1.1. Anàlisi demogràfica
Evolució i característiques de la població
El ritme de l’evolució de la població de la comarca de l’Alt Empordà i del municipi de
Figueres, segons les dades obtingudes a l’Idescat i complementades pel padró
municipal d’habitants de Figueres, presenta unes característiques similars a d’altres
municipis gironins. Una evolució més o menys estable al llarg de les dècades dels
anys vuitanta i noranta que a partir de l’any 2001 inicia un creixement sostingut que
arriba fins als nostres dies. Les darreres dades recollides així ho evidencien. L’1 de
gener de 2008 la ciutat de Figueres comptava amb 42.968 habitants empadronats, el
30 de juny del mateix any la xifra augmentava a 44.403 ciutadans.
La principal causa d’aquest increment demogràfic ha estat, com a la majoria de
municipis del país, la immigració. El factor migratori ha motivat doncs, a partir de l’any
2001, un augment mitjà anual entorn als 1.000 habitants alhora que s’apunta com el
principal factor explicatiu del canvi i la diversificació de la composició social de la
població del municipi. El balanç demogràfic de l’any 2007 recollit en la Taula 1.1. ens
identifica el pes de cada factor com a causant del creixement, evidenciant l’important
pes del factor migratori en el creixement de la població de Figueres.

Taula 1.1. Balanç demogràfic 2007. Municipi de Figueres
- 16 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
RESUM PER CONCEPTES
Habitants a 31/12/2006
rectificat
ALTES BAIXES TOTAL
41.783
Naixements i defuncions 497 -305 192
Immigració i emigració
3.864
-2.271
1.593
Omissions i duplicats
64
-47
17
Baixes per caducitat
-617
-617
Habitants a 31/12/2007
42.968
Font: Dades facilitades pel departament d’estadística i relacions ciutadanes de l’Ajuntament de Figueres
La taula 1.2. ens permet observar l’evolució de la població del municipi i la comarca
que ja apuntàvem. Veiem com l’increment de la població al llarg de les dècades dels
anys vuitanta i noranta es situava entorn a l’1%, observant-se fins i tot un lleuger
decreixement de la població de Figueres en la dècada dels noranta. Les dades però de
2007 reflecteixen clarament la nova dinàmica iniciada amb el canvi de segle amb un
índex de creixement de la població que es situa en el 10% a nivell comarcal i
lleugerament per sota, en el 8% en el municipi de Figueres.
Taula 1.2. Evolució de la població del municipi i la comarca. 1981 - 2007
Alt Empordà Figueres
Any Habitants Increment a (1) Habitants Increment a (1)
1981 80.790 30.412
1986 85.398 1,14 31.942 1,01
1991 90.755 1,25 34.573 1,65
1996 93.172 0,53 33.157 -0,82
2001 99.321 1,32 33.064 -0,06
2007 129.158 10,01 41.115 8,12
Font: Elaboració de la SJ a partir de les dades del Padró continu d'habitants, Cens 1991 i 2001, Estadística de Població 1996.
Idescat.
(1) Increment anual brut

- 17 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Les dades de la taula es visualitzen més fàcilment en les gràfiques següents:
Gràfic 1.1. Evolució de la població de Figueres 1981 - 2007
Font: Elaboració de la SJ a partir de les dades del Padró continu d'habitants, Cens 1991 i 2001, Estadística de Població 1996. Idescat.
(1) Increment anual brut
Gràfic 1.2. Evolució de la població de la comarca de l’Alt Empordà 1981 - 2007
Font: Elaboració de la SJ a partir de les dades del Padró continu d'habitants, Cens 1991 i 2001, Estadística de Població 1996. Idescat.
(1) Increment anual brut
Una de les conseqüències més significatives de l’important creixement de la població
en la darrera dècada, motivat sobretot pel factor migratori, ha estat el rejoveniment de
l’estructura de la població.
Com podem observar en la gràfica de la piràmide d’edats de Figueres, el quinquenni
més significatiu és el de 25/29 seguit molt de prop pel de 30/34, tant en la població
masculina com en la femenina, tot i ser quantitativament més nombrosa la població

- 18 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
masculina d’aquests quinquennis, atribuint-se com veurem més endavant, al perfil de
la població immigrada on destaquen com a grup majoritari els homes procedents del
continent africà, seguits per les dones procedents del continent sud-americà.
Gràfic 1.3. Piràmide de població de Figueres 2007
Font: Elaboració de la SJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.
La constatació d’aquest rejoveniment de la població de Figueres la trobem també
expressada en la taula 1.2. relativa als índexs de població del 2007 i on es fa pal·les
que Figueres té un índex d’envelliment de la població significativament inferior als que
presenten la comarca de l’Alt Empordà i Catalunya.
Taula 1.3. Índexs de població. 2007
Habitants Índex de Índex Índex de
2007 dep. juvenil d'envelliment dependència
Figueres 41.115 23 96 45
Alt Empordà 129.158 25 110 46
Catalunya 7.210.508 23 113 52
Font: Elaboració de la SJ a partir de les dades del Padró. Idescat.
Índex de dependència juvenil (Població < 15 anys / població de 15 a 64 anys)*100
Índex d'envelliment (Població > 64 anys / Població < 15 anys)*100
Índex de dependència global [(Població < 15 + Població > 64) / Població de 15 a 64
anys)]*100

Evolució i característiques de la població jove
- 19 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Si analitzem detalladament les característiques de la població jove de Figueres
observem un cop més el creixement experimentat en la primera dècada del segle XXI,
creixement que en nombres absoluts és clarament observable tan en el cas del
municipi de Figueres com en la comarca de l’Alt Empordà, no així a nivell global de
Catalunya on s’aprecia un lleuger decreixement.
Cal destacar però que tot i el creixement observat en nombres absoluts el percentatge
de joves segueix però una tendència decreixent d’ençà 1996. Tot i que la immigració
dels darrers anys ha contribuït a rejovenir l’estructura de la població això només ha
suposat un petit alentiment de la tendència generalitzada a l’envelliment de les
poblacions occidentals.
Taula 1.4. Evolució dels joves de 15 a 29 anys i de la seva proporció respecte del total de població.
Municipi, comarca i Catalunya. (dades absolutes i percentatges)
1996 2001 2007
joves % joves joves % joves joves %joves
Figueres 7.688 23,19 7.365 22,27 9.054 22,02
Alt Empordà 20.647 22,16 20.430 20,57 24.809 19,21
Catalunya 1.454.489 23,88 1.380.599 21,77 1.378.831 19,12
Font: Elaboració de la SJ a partir de les dades de l'Estadística de Població 1996, Cens 2001, Padró continu d'habitants.
Idescat.
La següent gràfica ens permetrà observar millor aquesta disparitat entre l’increment
del nombre de joves i la disminució de la proporció d’aquests dins el conjunt de la
població del municipi.
Gràfic 1.4.
Evolució de la població jove de Figueres 1981 - 2007
Font: Elaboració de la SJ a partir de les dades del Padró continu d'habitants, Cens 1991 i 2001, Estadística de Població 1996. Idescat.

- 20 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Si estudiem l’evolució de la població jove per grups d’edat observem un cop més, com
ja ens indicava la piràmide d’edats, que la proporció més important de joves es
concentra actualment en el quinquenni 25/29 que ha crescut un 10% d’ençà 1996.
Simultàniament els altres dos quinquennis 15/19 i 20/24 tenen un creixement negatiu,
més significatiu, gairebé d’un 10%, en el quinquenni de 15/19 fet que confirmaria la
tendència cap a l’envelliment de la població.
Gràfic 1.5. Evolució de la proporció de joves de 15 a 29
anys per grups d’edat quinquennals.
Figueres (percentatges)
Font: Elaboració de la SJ a partir de les dades Estadística de Població 1996, Cens 2001, Padró continu d'habitants. Idescat.
Si estudiem aquesta població jove de 15 a 29 anys segons el seu lloc de naixement
observem com a Figueres el % de joves nascuts a Catalunya, el 57%, és relativament
inferior al que correspon a la comarca de l’Alt Empordà, gairebé un 62%, i
substancialment inferior al que correspon a Catalunya, el 72%. El 43% doncs de la
població jove de Figueres de l’any 2007 era població immigrada, gairebé un 6%
procedent d’altres Comunitats Autònomes i un 37% d’origen estranger.
Taula 1.5.
Població jove de 15 a 29 anys segons lloc de naixement. Municipi, comarca i Catalunya. 2007
nascuts a Catalunya
nascuts resta
de l'Estat nascuts a l'estranger
joves % joves % joves %
Figueres 5.171 57,11 538 5,94 3345 36,94 100,00
Alt Empordà 15.317 61,74 1.350 5,44 8.142 32,82 100,00
Catalunya 993.252 72,04 56.048 4,06 329.531 23,90 100,00
Font: Elaboració de la SJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.

- 21 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Quan comparem el lloc d’origen del total de la població amb el de la població jove
observem com hi ha una certa correspondència entre el percentatge total de població i
el percentatge de joves nascuts a Catalunya, entorn el 57%. Per contra, mentre un
18% del total de la població és originària d’altres comunitats autònomes només un 6%
dels joves haurien nascut a la resta de l’estat espanyol. En la situació inversa hi
trobem la població d’origen estranger. Mentre aquesta representa un 24% del total de
la població del municipi, els joves d’origen estranger representen el 37% del total del
col·lectiu d’edats compreses entre els 15 i els 29 anys, com podem observar en la
següent gràfica.
Gràfic 1.6.
Població del municipi segons lloc de naixement.
2007 (percentatges)
Font: Elaboració de la SJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.

- 22 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
El nombre més important de joves entre 15 i 29 anys d’origen estranger prové, com
podem observar en la gràfica següent, del continent africà essent majoritàriament
homes en una proporció que duplica gairebé el nombre de dones procedents d’aquest
continent.
El segon col·lectiu més nombrós prové d’Amèrica del Sud on destaca en aquest cas la
preeminència de la població femenina per davant de la població masculina, situació
que també es dóna en la població procedent del continent europeu i d’Amèrica del
Nord.
Gràfic 1.7.
Joves de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera segons continent d'origen i per sexe.
Figueres
2007
(dades absolutes)
Font: Elaboració de la SJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.

- 23 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Per nacionalitats, i si tenim en compte les 12 principals nacionalitats de la població
jove de Figueres d’origen estranger destaca indubtablement per damunt de totes el
Marroc d’on prové el 54% d’aquesta població. Si a aquest 54% li sumem el 6%
procedent del Senegal resulta que el 60% d’aquest col·lectiu d’origen estranger entre
15 i 29 anys prové del continent africà.
Les principals nacionalitats procedents d’Amèrica del Sud, un 32% del total, són per
aquest ordre, Bolívia i Colòmbia (8% cadascuna), Argentina i Equador (5% cadascuna)
seguit de Uruguai, Brasil i República Dominicana (2% cadascuna).
El 8% restant correspondria al 4% de nacionalitat francesa seguit del 2% procedents
de Rússia i Romania.
Gràfic 1.8.
Distribució percentual de la població de Figueres, de 15 a 29 anys segons les 12 nacionalitats més nombroses
(Dades 2006)
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.

- 24 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
No podem tancar l’apartat dedicat a les dades relatives a les característiques de la
població de Figueres sense fer una breu referència al que alguns estudis anomenen la
Figueres Funcional. Figueres, com a capital de l’Alt Empordà i centre administratiu i de
serveis de la comarca ha esdevingut un pol d’atracció socioeconòmic molt important
per als setze municipis que l’envolten 2 . La proximitat de la capital i sovint les reduïdes
dimensions d’aquests pobles ha fet que molts d’aquests municipis acabessin depenent
de Figueres per a satisfer alguns dels serveis bàsics, sobretot pel que fa als serveis
sanitaris i educatius. S’ha constatat que molts d’aquests habitants de l’àrea funcional
s’identifiquen sovint com a figuerencs en la mesura que desenvolupen la major part de
les seves activitats formatives, laborals, lúdiques... a la capital altempordanesa mentre
que les seves activitats en els municipis de residència es redueixen bàsicament a
l’àmbit estrictament familiar.
És per aquest motiu que es considera necessari tenir en compte que a part de la
població jove resident a Figueres també cal considerar un volum gens menyspreable 3
de població jove que tot i no residir a Figueres sí que hi estudia, treballa... i per tant
que de manera directa o indirecta també es pot beneficiar de les polítiques de joventut
endegades des de l’Ajuntament.
2 Els 16 municipis que segons alguns estudis conformarien l’Àrea Funcional de Figueres són: Avinyonet
de Puigventós, Borrassà, Cabanes, El Far, Fortià, Llers, Navata, Ordis, Peralada, Pont de Molins, Santa
Llogaia d’Àlguema, Vilafant, Vilamalla, Vilanant, Vila-Sacra i Vilabertran.
3 Segons les darreres dades consultables a l’Idescat, el volum de població juvenil (de 15 a 29 anys)
resident en aquests 16 pobles era de 2.990 joves l’any 2001.

6.1.2. Anàlisi socioeconòmica
- 25 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
En aquest apartat intentarem aproximar-nos a les dades relatives a educació, treball i
habitatge en general relatives al municipi de Figueres i quan s’escaigui a la comarca
de l’Alt Empordà i Catalunya. Cal tenir en compte però que les dades de què s’ha
disposat per aproximar-nos a aquesta realitat socioeconòmica són majoritàriament de
l’any 2001 o anteriors, i en conseqüència són dades anteriors al fenomen que hem
assenyalat en l’anterior apartat, el del creixement de la població, i sobretot de la
població juvenil de Figueres, d’ençà principis del segle XXI motivat per l’arribada de
població immigrant. Així mateix les dades tampoc recullen la conjuntura actual de crisi
econòmica per la qual cosa hauran de ser observades a partir de les observacions que
aquí s’han fet.
Educació
Els joves del municipi de Figueres tenen un nivell d’instrucció baix en comparació amb
les dades a nivell de Catalunya. El percentatge de joves figuerencs que tenen estudis
obligatoris o inferior (és a dir aquells que no saben llegir o escriure; no tenen estudis
primaris; o que han finalitzat l’EGB, ESO o Batxillerat elemental) és del 54%, valor molt
per sobre del 39% que correspon a Catalunya. Així mateix el % de joves del municipi
amb estudis postobligatoris no universitaris (FP Grau Mitjà o Superior o Batxillerat
superior) i amb estudis universitaris és en ambdós casos gairebé un 10% inferior a la
mitjana catalana.
Taula 2.1. Joves de 25 a 29 anys segons nivell d'instrucció. Municipi, comarca i Catalunya. 2001.
E. obligatoris o
inferior
E. postobl. no
universitaris
E.
universitaris
j % j % j %
Figueres 1497 54,14 773 27,96 495 17,90 100,00
Alt Empordà 12.005 58,80 6.011 29,44 2.400 11,76 100,00
Catalunya 214.484 38,61 195.433 35,18 145.534 26,20 100,00
Font: Elaboració de la SJ a partir de les dades del Cens 2001. Idescat.

Les dades són fàcilment observables en la següent gràfica:
- 26 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Gràfic 2.1. Joves de 15 a 29 anys segons nivell d'instrucció. Municipi i Catalunya. 2001.
(percentatges)
Font: Elaboració de la SJ a partir de les dades del Cens 2001. Idescat.
Per sexes podem observar com les dones serien el col·lectiu amb major percentatge
d’estudis postobligatoris i universitaris mentre la població masculina presentaria un
percentatge molt elevat, un 60%, d’estudis obligatoris o inferior.
Gràfic 2.2. Joves de 25 a 29 anys segons nivell d'instrucció per sexe. Municipi. 2001. (percentatge)
Font: Elaboració de la SJ a partir de les dades del Cens 2001. Idescat.

Treball
- 27 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Pel que fa a la situació laboral dels joves figuerencs entre 15 i 34 anys observem que
entre 1996 i el 2001 no s’han produït massa canvis tot i que s’aprecia un major grau
d’ocupació en les dades de 2001, sobretot entre el quinquenni de 15/19 anys i amb un
increment també significatiu en el quinquenni de 20/24. Alhora també podem observar
com el percentatge de desocupats també disminueix en les dades del 2001. És clar
que aquestes dades com podem observar s’allunyen força del 2009 i de les
circumstàncies actuals de crisi econòmica per la qual cosa cal prendre-les amb
reserva.
Gràfic 2.3. Població de 15 a 34 anys segons situació laboral i per grups d’edat. Figueres. 1996 i 2001
1996. (percentatges)
Font: Elaboració de la SJ a partir de les dades del Cens 2001. Idescat
2001. (percentatges)
Si comparem aquestes dades amb les de la comarca de l’Alt Empordà i Catalunya
veiem com en general no difereixen massa, tret potser del percentatge de joves
dedicats a les feines de la llar o que viuen d’altres situacions, paràmetres que serien
més elevats en el cas del municipi de Figueres.

- 28 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Gràfic 2.4. Joves de 15 a 29 anys segons situació laboral. Municipi, comarca i Catalunya. 2001.
(percentatges)
Font: Elaboració de la SJ a partir de les dades del Cens 2001. Idescat.
Per sexes observem que els homes estan ocupats en un percentatge superior a les
dones, fet que podria ser atribuïble en part al fet ja observat anteriorment que les dones
estudien en un percentatge superior als homes i per tant la seva incorporació al mercat
laboral seria així també més tardana, valoració a la que hi hem d’afegir un percentatge
important de població femenina dedicada a les feines domèstiques.
Gràfic 2.5.
Joves de 15 a 29 anys segons situació laboral per sexe. Municipi. 2001.
(percentatges)
Font: Elaboració de la SJ a partir de les dades del Cens 2001. Idescat.

- 29 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Pel que fa a branques d’activitat, i comparant-ho amb les dades relatives a Catalunya,
tot i seguir uns paràmetres força similars, els valors de la taula següent ens permeten
apropar-nos a la realitat econòmica de Figueres on, a banda de la construcció que ha
estat un sector important en els darrers anys arreu del territori, destaquen sobretot el
comerç i l’hostaleria.
Gràfic 2.6.
Joves de 16 a 29 anys ocupats segons branques d'activitat. Municipi i Catalunya. 2001. (percentatges)
(percentatges)
Font: Elaboració de la SJ a partir de les dades del Cens 2001. Idescat.
Per sexes, la principal activitat econòmica que ocupa a homes serien els artesans i
treballadors qualificats de la indústria i la construcció seguit pels operaris
d’instal.lacions, maquinària i muntadors així com els treballadors de serveis i venedors
de comerç. Pel que fa a les dones, la majoria treballa en el sectors serveis i comerç o
fent tasques administratives com podem observar en la gràfica següent.

- 30 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Gràfic 2.7. Joves de 16 a 29 anys ocupats segons professió per sexe. Municipi. 2001 (percentatges)
Font: Elaboració de la SJ a partir de les dades del Cens 2001. Idescat.
Cal dir que tot i disposar de dades relatives al % de joves en situació d’atur, evolució
de l’atur registrat i evolució dels tipus de contractes hem considerat que donat que les
dades es refereixen al 2001 ens podrien facilitar poca informació sobre l’actual situació
dels joves pel que fa a aquestes valoracions i per tant les conclusions que se’n podrien
extreure serien poc rellevants. És per aquest motiu que no s’han inclòs en aquest
apartat.

Habitatge i emancipació
- 31 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Segons les dades estadístiques del 2001 el percentatge de població entre 20 i 34 anys
de Figueres que vivia emancipada era del 56%, essent bàsicament població dels
quinquennis 25/29 i majoritàriament del de 30/34 com observem en les gràfiques
següents:
Gràfic 2.8.
Població de 20 a 34 anys segons si està emancipada. Municipi. 2001.
(percentatges)
Font: Elaboració de la SJ a partir de les dades del Cens 2001. Idescat.
Gràfic 2.9.
Població de 20 a 34 anys segons si està emancipada per grups d'edat. Municipi. 2001.
(percentatges)
Font: Elaboració de la SJ a partir de les dades del Cens 2001. Idescat.

- 32 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Si ho comparem amb les dades relatives a l’Alt Empordà i Catalunya observem com a
Figueres el % de joves entre 20 i 34 anys que vivien emancipats era un 6% superior a
la mitjana catalana i lleugerament superior, un 3%, a la mitjana de la comarca, fet que
coincideix amb les dades de la gràfica 2.3 on observem com la població del quinquenni
20/24 estaria ocupada en un 55% mentre que la dels quinquennis 25/29 i 30/24 ho
estaria gairebé en un 75%, situació que facilitaria aquesta emancipació.
Gràfic 2.10. Població de 20 a 34 anys segons si està emancipada. Municipi, comarca i Catalunya (percentatges)
Font: Elaboració de la SJ a partir de les dades Estadística de Població 1996, Cens 2001. Idescat.
Pel que fa al règim de tinença observem també una evolució en funció dels
quinquennis. Mentre en el quinquenni 20/24 el percentatge de joves que viuen de
lloguer es situa en el 43%, aquesta proporció va disminuint amb l’edat, quan
s’incrementa el % d’habitatges en propietat
Gràfic 2.11. Població de 20 a 34 anys segons règim de tinença, per grups d'edat. Municipi. 2001.
(percentatges)

Font: Elaboració de la SJ a partir de les dades del Cens 2001. Idescat.
- 33 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Tot i això el % de joves que viuen en pisos de lloguer, comparat amb les dades de què
disposem a nivell comarcal i de Catalunya seria lleugerament superior en el cas del
municipi de Figueres com podem observar en la gràfica següent.
Gràfic 2.12. Població de 20 a 34 anys segons règim de tinença. Municipi, comarca i Catalunya. 2001.
(percentatges)
Font: Elaboració de la SJ a partir de les dades del Cens 2001. Idescat.
Com ja hem assenyalat inicialment però caldria tenir dades més actualitzades per a
poder obtenir una anàlisi més acurada de la realitat del municipi a nivell
socioeconòmic.

Salut i conductes de risc
- 34 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Malauradament l’Idescat no facilita pràcticament cap dada relativa a qüestions de salut
i conductes de risc associades als joves, disgregades per municipis.
Tot i així hem cregut oportú incorporar en aquest apartat dades relatives a un estudi
comparatiu dels anys 2003-2008 realitzat pel Programa de Prevenció de
Drogodependències, programa interinstitucional en el que hi participen el Consell
Comarcal de l’Alt Empordà i municipis de la comarca.
Aquest estudi en concret fou realitzat pel CCAE i els ajuntaments de Figueres, Roses i
Castellò d’Empúries el març de 2008.
La població objecte de l’estudi foren els alumnes de 3r d’ESO a 2n de Batxillerat, és a
dir joves de 14 a 19 anys, en una mostra de 2.240 dels quals el 46% eren nois i el 54%
noies.
L’estudi es centra en els hàbits de consum de tabac, alcohol, cannabis i cocaïna i
drogues de síntesis.
Tabac
En el gràfic següent següent podem observar com l’estudi comparatiu dels resultats
del 2003 amb els de 2008 confirmen una tendència decreixent en el consum diari de
tabac que ha caigut en més d’un 10% en aquest quinquenni. Tot i així es constata que,
tot i reduir-se i tendir a equiparar-se, es manté lleugerament la tendència en què la
població femenina fumadora habitual supera a la població masculina.
Gràfic 2.13 Consum de tabac segons sexe 2003-2008
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
76,8%
53%
74,7%
Font: Dades facilitades pel CCAE
61,1%
43,8%
25,1%
45,6%
30,3%
21%
10,1%
23%
Nois Noies Nois Noies Nois Noies
PROVAT ACTUAL DIARI
10,9%
2003
2008

Alcohol
- 35 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Pel que fa al resultat de l’enquesta sobre el consum d’alcohol podríem destacar
l’increment significatiu dels joves que van contestar que el seu consum és normal. Ens
faltarien aquí dades per a valorar què consideren els joves com a consum normal
d’alcohol. Tot i així els gràfics ens permeten valorar que de la comparació de les dades
de 2003 al 2008 hi ha una tendència creixent entre els joves d’aquest quinquenni al
consum d’alcohol.
Gràfic 2.14 Percepció del consum d’alcohol 2003-2008
Normal
18%
Poc
36%
En general, quan diries que beus?
2003
Bastant
5%
Molt
1%
Font: Dades facilitades pel CCAE
Gens
40%
Gens
Poc
Normal
Bastant
Molt
Normal
29%
En general, quant diries que beus?
2008
Bastant
6%
Molt
1%
Poc
31%
Gens
33%
Gens
Poc
Normal
Bastant
Molt

- 36 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Més preocupants però són les dades observables en el gràfic següent on es mostra
una tendència creixent en totes les edats, però sobretot un creixement significatiu dels
joves de 2n batxillerat, que reconeixen haver anat una o més vegades en un vehicle
(cotxe o moto) conduït per un mateix o per algú altre amb la conducta alterada o les
facultats disminuïdes a causa de l’alcohol durant els últims 12 mesos previs a
l’enquesta.
Gràfic 2.15 Consum d’alcohol i conducció 2003-2008
50,0%
45,0%
40,0%
35,0%
30,0%
25,0%
20,0%
15,0%
10,0%
5,0%
0,0%
Font: Dades facilitades pel CCAE
Aquestes dades les podem complementar amb les del següent gràfic on preocupa
l’11% de joves que afirma que emborratxar-se de tant en tant no comporta cap risc junt
amb el 36% que diu que en comporta pocs.
Pel que fa al consum del tabac sembla que hi ha més conscienciació dels riscos que
aquest hàbit comporta (41% afirma que comporta bastants riscos i un 37% molts),
dades que coincidirien amb les dades anteriorment esmentades i que confirmen una
tendència decreixent en el consum de tabac.
Pel que fa al consum de Cannabis també és remarcable que un 24% dels joves afirmin
que comporta pocs riscos.
Pel que fa a les drogues de síntesi i el consum de cocaïna sembla haver-hi una major
conscienciació dels riscos que comporta ja que un 65% dels joves així coincideixen a
afirmar-ho.
13,9%
17,4%
19,4%
23,8%
26,8%
25,4%
30,6%
44,4%
3r ESO 4t ESO 1r BATX 2n BATX
2003
2008

- 37 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Tot i així sorprenen però les dades de la darrera columna on més d’un 10% dels joves
afirmen no conèixer els riscos que el consum d’aquestes substàncies comporta.
Gràfic 2.16 Percepció dels riscos: Quants problemes comporta... 2008
Font: Dades facilitades pel CCAE
100,0%
90,0%
80,0%
70,0%
60,0%
50,0%
40,0%
30,0%
20,0%
10,0%
0,0%
Fumar tabac cada dia 3,9% 10,4% 41,6% 37,4% 6,7%
Emborratxar-se de tant en tant 11,8% 35,8% 30,0% 16,5% 6,0%
Fumar porros de tant en tant 7,1% 24,1% 33,5% 30,7% 7,2%
Prendre cocaïna de tant en tant 3,3% 2,7% 17,8% 65,1% 11,0%
Prendre drogues de síntesi de
tant en tant
Cap Pocs Bastants Molts No ho sé
2,7% 2,8% 16,3% 64,7% 13,5%

6.2. ANÀLISI DE DADES QUALITATIVES
- 38 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
L’anàlisi qualitatiu de la realitat juvenil de Figueres s’ha realitzat, com ja s’ha esmentat
en la metodologia emprada en l’elaboració del PLJ, mitjançant un procés que s’ha
pretès el màxim de participat.
Així la informació de caràcter qualitatiu s’ha obtingut bàsicament mitjançant la
realització de grups de discussió amb joves i experts que des de les seves
perspectives vitals i des de les seves professions han valorat les polítiques actuals de
joventut i han fet noves propostes al respecte.
En relació al perfil dels participants en els grups de discussió cal dir que en el grup de
discussió amb joves hi va assistir un nombre destacable de joves associats. Tot i que
som conscients que els joves associats representen una minoria dins el col·lectiu dels
joves de Figueres creiem que la seva aportació és doblement enriquidora per al grup
de discussió en la mesura en què ells com a joves han pogut aportar les seves
valoracions personals alhora que com a membres d’entitats que alhora també estan en
contacte constant amb la realitat juvenil han permès incloure les necessitats d’altres
joves del municipi.
Pel que fa al grup de discussió amb experts, esmentar que s’ha intentat també la
participació de professionals representatius de cadascun dels eixos i que per la seva
professió estan en contacte directe amb els joves.
El buidatge d’aquests grups de discussió s’ha fet a través d’uns quadres-resum on tota
la informació ha estat ponderada i ordenada segons els eixos del PNJC per tal de
facilitar la seva interrelació amb la visualització de les polítiques de joventut, les dades
quantitatives i la resta d’eines d’anàlisi d’aquest document.
Aquesta anàlisi qualitativa obtinguda a partir dels grups de discussió i estudiada en
relació a la resta de dades de la diagnosi ens ha permès arribar a una primera
conclusió que marcarà també a posteriori la definició dels programes del PLJ, i és
l’escassa visibilitat de les polítiques de joventut de l’Ajuntament de Figueres que s’ha
traduït sovint en els quadres que segueixen a continuació en deteccions errònies dels
serveis que presta el consistori figuerenc.

EIXOS D’EMANCIPACIÓ
EDUCACIO
- 39 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Grup Aspectes positius Aspectes negatius Propostes
Joves
Experts
Existència d’espais
d’educació en el
lleure
Existència de
programes
formatius i de
cursos de formació
ocupacional per a
joves
Existència de
centres cívics
El mapa educatiu
del municipi en
zones fa que es
concentri
artificialment la
població
nouvinguda i de
determinades
cultures en uns
determinats CEIP i
IES creant ghettos.
Falta un punt
d’informació sobre
ensenyament i
recursos educatius
adreçat a infants i
joves de totes les
edats.
Falten aules
d’estudi que
estiguin obertes en
horaris no lectius,
caps de setmana,
vacances de
Nadal...
Pocs programes i
poc atractius
adreçats al
col·lectiu de noies
joves
Elevat índex de
fracàs escolar,
entorn 28%
Poca oferta
educativa dels
centres cívics
adreçada als joves
Educació no formal
molt privatitzada,
sovint a mans
d’empreses, i amb
poca oferta
Fa uns anys es va
perdre l’oportunitat
històrica de tenir
estudis universitaris
al municipi
Repartiment
equitatiu dels
alumnes amb
necessitats
especials a tots els
centres educatius
del municipi.
Que es convoquin
les entitats de
lleure al Consell
escolar d’educació
Incrementar el nº
de places de
l’escola taller i dels
cursos de formació
ocupacional en
general.

TREBALL
- 40 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Grup Aspectes positius Aspectes negatius Propostes
Joves
Experts
Existeixen serveis
d’informació que
alhora treballen en
xarxa: SMIO, OTG,
PIJ...
Fundació Promoció
Oficis (Joves
empresaris de l’Alt
Empordà)
Falta una borsa de
treball jove (si
existeix no se’n fa
suficientment i
adequada difusió)
Falten plans
d’ocupació
específics adreçats
a joves
Faltaria una escolataller
amb capacitat
per atendre major
nombre d’alumnes
L’estructura de
transport públic de la
comarca dificulta i
condiciona la
mobilitat laboral
Precarietat en la
contractació (88%
dels contractes són
temporals)
Faltaria unificar
millor els serveis
d’informació. Hom
no sap on s’ha
d’adreçar
Costa que els
serveis existents
puguin donar
resposta a les
demandes del
context actual
Ofertes de feina molt
orientades a sectors
estacionals i d’àmbit
comarcal (comerç i
turisme)
Creació d’una borsa
de treball jove
Augmentar el
nombre de Plans de
Formació
Crear una escolataller
amb capacitat
per atendre la
demanda d’alumnat
Creació d’espais de
formació i de
contacte amb el món
de l’empresa dins
els centres
educatius (ex.
Projecte Rumb)

HABITATGE
- 41 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Grup Aspectes positius Aspectes negatius Propostes
Joves
Experts
Molta oferta
d’habitatges
Borsa d’habitatge
visible
Habitatges de
protecció oficial
Falta una borsa
d’habitatge
municipal i
comarcal (si
existeix no se’n fa
suficientment i
adequada difusió)
Escasses ajudes
que fomentin
l’emancipació dels
joves
Pocs pisos de
protecció oficial
Preu de l’habitatge
junt a la poca
capacitat d’estalvi
dels joves dificulta
l’accés al primer
habitatge
Retard en el
cobrament dels
ajuts a
l’emancipació
Crear una borsa
d’habitatge
municipal i
comarcal
Incrementar els
ajuts a
l’emancipació
Creació de borses
per a compartir pis

SALUT
- 42 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Grup Aspectes positius Aspectes negatius Propostes
Joves
Experts
Existència d’un punt
jove de salut “Tarda
Jove”
(assessorament en
matèria de sexualitat
Campanya donació
de sang
Projecte Som.nit de
Creu Roja, projecte
d’informació i
prevenció de
consum de drogues.
Es destinen molts
recursos i esforços
vers campanyes de
sensibilització
Existència d’una
Taula comarcal de
salut que sembla
que s’està
consolidant
Horari molt restringit
d’aquest servei
“Tarda Jove”, dilluns
de 16 a 20 hores.
Poca difusió i
coneixement de
l’existència d’aquest
punt
d’assessorament
Falta major flexibilitat
i obertura dels
horaris dels centres
d’atenció primària.
Poques campanyes
de sensibilització
Faltaria unificar les
actuacions per tal
que els resultats
fossin més visibles
La no percepció del
risc per part dels
joves fa que no
prenguin mesures
per a prevenir les
MTS.
A la Taula comarcal
de Salut no hi
participa el tècnic de
joventut de
l’ajuntament tot i
estar-hi convocat
“Tarda Jove” ocupa
un espai no adequat
Crear un punt de
salut jove que
assessori sobre
sexualitat, nutrició,
drogodependències..
. en un
espai/equipament
més cèntric i
accessible i en un
horari més flexible
(p.ex. dimecres i
divendres a la tarda
quan els joves no
tenen classe a l’IES;
o fins i tot
diumenges i dilluns
al matí)
Agent de Salut
Participació del
tècnic de joventut de
l’ajuntament de
Figueres a la Taula
comarcal de Salut

- 43 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
CULTURA
Grup Aspectes positius Aspectes negatius Propostes
Joves
Experts
Descomptes del
20% per als joves a
teatres, museus...
Figueres, capital de
la cultura catalana
“Acústica”
Obertura de
biblioteques escolars
a la població de
Figueres en horari
no lectiu.
Oferta cultural
nombrosa
Descomptes per als
joves
Escassa oferta
cultural adreçada als
joves
Poca difusió de
l’oferta existent
Limitacions a la
participació dels
joves en
l’organització de les
festes
Potser l’oferta
cultural existent no
s’adequa a les
demandes dels
joves ni s’adreça
tampoc
específicament a
aquest col·lectiu
Caldria crear
mecanismes per a
conèixer què
interessa als joves,
quines són les seves
demandes
Oferta cultural als
joves sovint massa
lligada al fenomen
“Barraques”
Que es programin
activitats culturals
més enfocades al
col·lectiu dels joves
Que es creïn bucs
d’assaig
Donar suport a les
escoles per tal que
fomentin la cultura
de la participació
Crear mecanismes
per a detectar les
demandes culturals
dels joves
Mecanismes de
difusió més eficaços
Obertura d’una sala
de cinema al centre
de la ciutat

MOBILITAT
- 44 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Grup Aspectes positius Aspectes negatius Propostes
Joves
Experts
Bus nit durant les
festes de Sta. Creu
Pàrquing a la zona
dels cines
Figueres és una
ciutat que es pot
creuar a peu amb
20 minuts
Pocs carrils bici
Existència de
moltes barreres
arquitectòniques
Connexions amb
bus dins el municipi
amb poca
freqüència i retards;
escasses
connexions amb
bus amb els
municipis de l’àrea
funcional
Escasses places
d’aparcament
Les noves zones
d’oci estan a les
afores i s’ha
d’agafar el vehicle
privat per a arribarhi
ja que els
diumenges no hi ha
autobús urbà i anarhi
a peu és perillós.
Poques facilitats
perquè els joves de
la comarca es
desplacin a
Figueres (fora del
transport privat)
Inexistència de
carrils bici
Existència de
barreres
arquitectòniques
Potenciar l’ús de la
bici
Millorar els horaris i
la puntualitat dels
autobusos urbans
Facilitar la mobilitat
inte- i intracomarcal
(p.ex. mala
comunicació amb
Banyoles; els
diumenges els
joves dels pobles
petits dels voltants
de Figueres no
tenen servei
d’autobús per anar
fins a Figueres...)
Millorar les
connexions cap a
les zones d’oci dels
afores amb
transport públic
Millorar les
comunicacions
intercomarcals (si
un autobús no és
rendible potser sí
ho seria un
microbús)

EIXOS DE PARTICIPACIO
INTERLOCUCIO
- 45 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Grup Aspectes positius Aspectes negatius Propostes
Joves
Experts
Major receptivitat
per part de
l’administració/Ser
vei de joventut a
les demandes
fetes per les
entitats
L’interlocució amb
el jove associat és
àgil no així amb el
jove no associat
que és el majoritari
i que per pròpia
iniciativa no
s’acosta als
serveis/oficines
d’informació
No hi ha agilitat ni
rapidesa en les
respostes de
l’administració
municipal/Servei
de joventut i
massa sovint fins i
tot no hi ha
resposta
Falta informació
unificada de tot
allò relatiu als
joves i a la joventut
que es fa des de
l’ajuntament
Falten espais de
comunicació
Web de
l’ajuntament poc
àgil
Escassa
transversalitat de
l’Servei de joventut
que dificulta
l’accés a la
informació.
No hi ha
comunicació amb
el joves no
associat o almenys
no
institucionalitzada
Web de
l’ajuntament molt
deficitari
Possible confusió
en temes de
joventut entre el
consell comarcal
(PiJ) i l’ajuntament
a l’estar tots dos
situats a Figueres
ciutat.
Que no hi hagi un
PIJ a Figueres
(existeix un del
Consell Comarcal
però no és el perfil
de PIJ que cal a la
ciutat)
Existència del web
empordajove.org
però fins el
moment els joves
no se l’han acabat
de fer seva
(funciona més aviat
com una intranet dels
tècnics juventut
comarcals)
Millorar la web de
l’ajuntament
Que es creï un PIJ
que consti d’un
espai on els joves
es puguin adreçar
a buscar
informació però
que alhora fomenti
al màxim la difusió
de la informació.
Les iniciatives que
afectin als joves
haurien de tenir un
major ressò
mediàtic (però
sense crear
tampoc falses
expectatives)
Que el web de
l’ajuntament
contempli un
apartat per temes
de joventut
Fer ús de nous
canals de
comunicació per
arribar als joves no
associats

- 46 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
ASSOCIACIONISME
Grup Aspectes positius Aspectes negatius Propostes
Portal d’entitats No hi ha
Hotel d’entitats
Subvencions de equipaments Establir un
caràcter ordinari i municipals
calendari de
extraordinari
destinats a
convocatòries de
joventut. Falta
subvencions
un espai jove.
(p.ex. que
Falta regularitat anualment al
en la
febrer hi hagi una
convocatòria
convocatòria
del CMJ
ordinària de
Falta regularitat subvencions)
en la
Creació d’un
Joves
convocatòria
de subvencions
segell de qualitat
per a les entitats
Falta control
que presten
administratiu
serveis a infants i
sobre les
entitats i
sobretot les
empreses que
presten serveis
a infants i joves
(subvencions
municipals no
exigeixen p.ex.
monitors amb
títol)
joves
Important tradició El nombre i
Facilitar espais
associativa al perfil del jove
de trobada i de
municipi
associat és una referència
Existència de minoria dins els
nombroses i col·lectiu
variades entitats Falta projecció,
Existència d’un difusió del que
portal d’entitats
estan fent les
Experts
entitats
Falten
equipaments i
hotel d’entitats;
lloc de reunió
per a entitats...
Escàs
recolzament
econòmic a les
entitats

- 47 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
FOMENT DE LA PARTICIPACIO
Grup Aspectes positius Aspectes negatius Propostes
Falta certa cohesió Fira d’entitats
entre les entitats per Convocar les entitats
tal de sumar
a les taules de
esforços per assolir
participació
objectius comuns.
municipals ja
Manca de difusió de
existents en funció
les entitats
de les seves
figuerenques
activitats principals
Joves
Falta una fira
d’entitats
(taules de
educació, ...)
salut,
Convocar
periòdicament joves
i entitats en grups de
discussió sobre tots
aquests temes que
afecten els joves
(educació,
habitatge...)
treball,
Cal veure les noves Falta una major Aprofitar les noves
tecnologies com una educació per a la tecnologies per tal
oportunitat per
participació ja des d’afavorir la
afavorir la
de les escoles
participació
Experts
participació dels
joves en la vida del
No hi ha
representació
una
real
Que el tècnic de
joventut de
municipi
del col·lectiu dels l’ajuntament de
Existència del CMJ
joves de la ciutat als Figueres participi en
òrgans participatius la taula comarcal de
municipals
tècnics de joventut

- 48 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Per a l’obtenció però de dades qualitatives no s’ha comptat només amb els grups
d’experts sinó que la informació obtinguda en aquests processos participats també
s’ha intentat contrastar mitjançant entrevistes a persones que pel seu càrrec i/o
professió tenen també una perspectiva privilegiada de la realitat juvenil de Figueres.
En aquest sentit hem comptat amb les aportacions de caire més polític de:
- Santi Vila, alcalde de Figueres
- Yolanda Milán, regidora dels serveis de Joventut, Educació, Habitatge i
Participació
- Mireia Mata, regidora d’ERC a l’oposició
I de les valoracions tècniques de:
- Ferran Campistol, tècnic de joventut de l’Ajuntament de Figueres
- Vicenç Cànovas, tècnic de joventut del Consell Comarcal de l’Alt Empordà
Aquestes valoracions han estat incorporades al llarg de tot el document i han estat
imprescindibles a l’hora de dissenyar els programes del Pla Local de Joventut.

7. DISSENY
- 49 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
La Diagnosi, mitjançant l’anàlisi de les dades quantitatives i qualitatives, amb les
mancances i limitacions que ja hem assenyalat en el seu moment com les dificultats
per accedir a dades estadístiques actualitzades a través de l’Idescat, ens ofereix una
fotografia volgudament nítida de la realitat juvenil al municipi de Figueres.
La Diagnosi però, gràcies al seu procés participat, també ens ha permès detectar
necessitats dels joves del municipi. Algunes d’elles amb respostes perfectament
assumibles des de l’Servei de joventut de l’Ajuntament mentre d’altres, la majoria,
necessiten d’un plantejament integral obligant a una intervenció transversal que
requereix la implicació de diferents àrees de l’ajuntament i alhora la intervenció
simultània de diverses institucions,organismes... és a dir una aposta per la
interinstitucionalitat.
L’adequació doncs de les respostes a les necessitats plantejades és la voluntat
expressa d’aquest PLJ i alhora la clau de volta que ha de contribuir a avaluar-ne a
posteriori els seus resultats.
A continuació detallem com s’ha estructurat aquest apartat:
- Objectius i actuacions, ordenats segons els eixos del PNJC
- Programes
- Temporalització
- Pressupost

7.1. OBJECTIUS I ACTUACIONS
Eixos Diagnosi Objectiu General
Educació
- Falta un punt d’informació
sobre ensenyament i
recursos educatius
adreçat a infants i joves
de totes les edats
- Falten aules d’estudi per
a universitaris que
estiguis obertes en
horaris no lectius, caps de
setmana, vacances de
Nadal...
- Concentració d’alumnes
amb necessitats especials
en determinats centres
educatius del municipi
- Existència d’escassos
programes formatius i de
cursos de formació
ocupacional i alhora els
existents són poc
atractius
- Escassa oferta educativa
dels centres cívics
adreçada als joves
- Escassa oferta d’educació
no formal i sovint a mans
d’empreses privades
1. Organitzar formacions i cursos de
formació complementària que siguin
atractius pels joves
2. Oferir aules d’estudi en horaris no
lectius, caps de setmana...
3. Potenciar i coordinar els canals
de comunicació i informació
4. Evitar la concentració d’alumnat
amb necessitats especials en
determinats centres educatius
5. Permetre mecanismes de
participació dels joves en part dels
processos d’elaboració de les
polítiques públiques
Objectius específic
Quantitatius Qualitatius
1. Organitzar un mínim de 3 cursos
o formacions anuals als centres
cívics ajustades a les necessitats i
peticions dels joves.
2. Obrir aules d’estudi per a
universitaris
3. Intensificar la comunicació i
informació
3. Organitzar un mínim de 4
reunions anuals de coordinació
d’entitats
4. Repartir l’alumnat amb
necessitats especials de manera
més equitativa a nivell de municipi
5. Permetre que els joves participen
un mínim de 2 vegades l’any en
Taules de participació ja existents a
nivell municipal.
1. Recollir les necessitats dels joves
per adaptar els cursos a les seves
necessitats.
2. Disposar d’espais per a ser usats
com a aula d’estudi
3. Crear mecanismes de
comunicació via web, sms...
3. Crear una agenda d’activitats
àmplia
3. Organitzar reunions de
coordinació amb entitats dedicades
a l’àmbit educatiu
4.Afavorir la cohesió social als
centres educatius
5. Facilitar la participació dels joves
en les taules de participació
municipals ja existents i/o crear-ne
de noves
Programa o actuacions
1/3/5. Programa de cursos i/o
formacions adaptades a les
necessitats dels joves.
1/5. Taules de participació municipal
obertes als joves
1/3. Crear una agenda d’activitats
àmplia
2. Aules d’estudi per a universitaris
4. Zona educativa única al municipi

Treball
- Existència de serveis d’informació
que treballen en xarxa: SMIO, OTG,
PIJ... però es considera que no se’n
fa suficient difusió i els joves ho
desconeixen.
- Falten plans d’ocupació específics
destinats al col·lectiu dels joves
- Cal ampliar el nombre d’alumnes
de l’escola taller.
- L’estructura de transport públic de
la comarca dificulta i condiciona la
mobilitat laboral
- Precarietat en la contractació
- Cal unificar els serveis
d’informació per a facilitar l’accés a
aquesta
- Les actuacions dels serveis
públics existents no acaben
d’ajustar-se a les demandes de la
situació actual
- Ofertes de feina molt orientades a
sectors estacionals i d’àmbit
comarcal (comerç i turisme)
1. Dinamitzar la borsa de treball.
2. Potenciar el transport.
3. Derivació als serveis
especialitzats d’assessorament a
joves emprenedors.
4. Ajustar l’oferta de formació
ocupacional a la demanda, tan a
nivell del tipus de cursos oferts com
al nombre d’interessats a participarhi.
5. Potenciar/afavorir un tipus de
contractació que eviti la precarietat i
temporalitat
1. Assolir un nombre òptim
d’ofertes, consultes i insercions a
través de la borsa
2. Mantenir o incrementar el nombre
de connexions de transport amb els
espais de treball.
3. Incrementar el nombre de
comunicacions i informacions sobre
la creació d’empresa.
4. Ajustar l’oferta i la demanda de
cursos de formació ocupacional.
5. Incrementar el número de cursos
de formació ocupacional o ampliar
la capacitat dels ja existents.
- 51 -
1. Connectar la borsa de treball amb
altres borses de la comarca i de la
província.
1. Donar conèixer la borsa de treball
al màxim d’empreses possibles, en
especial a les empreses del
municipi.
1. Facilitar informació als joves
sobre l’existència de la borsa de
treball
1. Aconseguir que la majoria
d’aquestes ofertes no perpetuïn la
precarietat i temporalitat
2. Potenciar les connexions de
transport amb els espais d’estudis o
treball.
3. Oferir als joves els serveis
d’assessorament disponibles per a
crear la seva pròpia empresa.
4. Crear mecanismes de
participació entre els diferents
agents implicats per detectar de
manera més acurada quines són les
demandes reals.
5. Oferir cursos d’ocupació adaptats
a les necessitats reals de
l’economia
Pla Local de Joventut, 2009-2011
1. Dinamització i difusió entre els
joves de la borsa de treball.
2/4. Transport públic
1/2/4 borsa de transport privat.
1/3. Derivació de joves a serveis de
creació d’empresa.
1/2/3/4/5. Taules de participació
municipal i comarcal que garanteixin
la participació dels diferents agents
implicats, incloent joves.

Habitatge
Salut
Sexualitat, esport, drogoaddiccions i nutrició.
- Existència d’una àmplia oferta
d’habitatges en el municipi, inclosos
els de protecció oficial.
- Borsa d’habitatge
- Dificultats per accedir al primer
habitatge degut a l’elevat preu
d’aquests
- Retards en la percepció dels ajuts
a l’emancipació
- Existència d’un punt jove de salut,
d’àmbit comarcal, el “Tarda Jove”
d’assessorament en matèria de
sexualitat tot i que disposa d’un
horari d’atenció molt restringit, els
dilluns de 16 a 20 hores.
Poca difusió i escàs coneixement
entre els joves d’aquest servei.
- Existència d’una Taula comarcal
de Salut
- Campanyes de sensibilització i
d’informació sobre nutrició,
sexualitat, drogoaddiccions
abundants però amb resultats
potser no proporcionals als recursos
destinats
- Detecció d’un comportament de no
percepció del risc per part dels
joves que fa que no prenguin les
mesures oportunes per a prevenir
les MTS, embarassos no desitjats...
a part del consum de substàncies
com les drogues i l’alcohol que
augmenten el risc d’accidents de
trànsit...
- Oferta múltiple d’activitats
esportives
1. Facilitar l’accés a l’habitatge dels
joves del municipi.
2. Informar als joves de les noves
promocions de pisos
3. Promoure la construcció de més
habitatges de protecció oficial.
1. Fomentar entre els joves el
coneixement i la difusió de
l’existència de diversos serveis
públics i privats de consulta i
atenció en l’àmbit de la salut.
2. Unificar les actuacions
públiques, privades... en l’ambit de
la salut per tal d’aconseguir
resultats proporcionals als esforços
invertits
3. Vetllar per una major implicació
dels joves en els aspectes
relacionats amb la salut.
4. Continuar fomentant les activitats
esportives
1. Incrementar les informacions
disponibles sobre els ajuts a
l’habitatge.
2. Incrementar la informació que
s’ofereix als joves al respecte de les
promocions de pisos disponibles.
3. Incrementar el parc d’habitatges
de protecció oficial.
1. Difondre als joves els recursos
existents en l’àmbit de la salut
1. Promoure l’ús dels equipaments
existents en l’àmbit de la salut
incrementant el nombre d’usuaris
joves d’aquests.
2. Intensificar les trobades dels
agents implicats per unificar
esforços i incrementar resultats
3. Incrementar la participació dels
joves en taules participatives en
l’àmbit de la salut
3. Implicar els joves en les
campanyes que es realitzin
4.Mantenir i incrementar el nombre
d’activitats esportives.
4. Incrementar el nombre de joves
que continuen a les entitats
esportives després de
l’adolescència.
4. Mantenir i incrementar el nombre
d’èxits esportius.
4. Mantenir i incrementar el nombre
d’entitats esportives
- 52 -
1. Connectar la borsa de
d’habitatge amb altres borses de la
comarca i de la província.
1. Derivar i informar de les
ajudes, descomptes o
facilitats que es poden oferir
als joves en l’adquisició
d’habitatge.
2. Informar de les noves promocions
que hi ha al municipi.
3. Facilitar als joves l’accés a
l’habitatge a través dels habitatges
de protecció oficial.
1. Unificar la informació
relativa a l’àmbit de la
salut
1.Promoure campanyes
d’apropament als
recursos existents
1. Vetllar per la millora de l’accés
dels joves als serveis i professionals
per consultes relacionades amb
salut.
2. Vetllar perquè la
comunicació i informació
entre els agents implicats
circuli amb fluïdesa
3.Facilitar la participació
dels joves en Taules
participatives sobre salut
3. Evitar formacions en que el jove
assistent s’hagi de sentir observat
com a consumidor o afectat.
4. Potenciar el treball de
les entitats esportives.
4. Fer difusió de les pràctiques
esportives i de les informacions
relacionades.
Pla Local de Joventut, 2009-2011
1/2. Dinamització i difusió entre els
joves de la borsa d’habitatge.
1. Difusió i seguiment de les ajudes
pels joves facilitades tan a nivell
estatal com des de la Generalitat
de Catalunya
1. Crear una borsa per compartir
habitatge
1/2/3 Incrementar els ajuts públics
a l’emancipació
3. Construcció habitatges de
protecció oficial.
1/2/3/4 Crear una agenda
d’activitats i una cartera de serveis
sobre temes de salut en sentit ampli
(sexualitat, esport, nutrició,
drogoadiccions...)
1/2Informació i derivació sobre
espais d’atenció i assessorament.
1/2 Contactes per incorporar agent
o servei d’assessorament.
3 Taules de participació en temes
de salut que garanteixin també la
participació dels joves
2/3. Formacions o activitats
informatives sobre pràctiques de
salut consensuades o plantejades
també a partir de la detecció dels
interessos dels joves (nutrició,
teràpies alternatives...).
2/3. Accions sobre consum o
pràctiques responsables
4. Suport a les entitats
esportives i a la pràctica
de l’esport

Cultura
Mobilitat
- Descomptes especials per a joves
per l’assistència a teatres, museus...
- Oferta cultural nombrosa i diversa
però poc ajustada als interessos
culturals dels joves
- Oferta cultural adreçada
específicament als joves lligada
gairebé de manera exclusiva a
“Barraques”.
- Figueres és una ciutat que es pot
creuar a peu en 20 minuts però
també és cert que existeixen
sectors com la Marca de l’Ham i
l’Olivar Gran que no estan massa
ben connectats amb la resta del
municipi i en els que és impossible
accedir-hi a peu i el transport públic
urbà no acaba de resoldre de
manera òptima aquesta connexió.
- Existeixen moltes barreres
arquitectòniques (voreres
estretes...)
- Pocs carrils bici
- Les connexions de l’autobús urbà
presenta retards i poca freqüència
- Difícil connexió intercomarcal i
intracomarcal, fet que dificulta la
mobilitat i els desplaçaments cap
als centres educatius i per exemple
l’accés a determinades ofertes
laborals... si no es disposa de
transport privat.
1. Potenciar l’activitat cultural.
2. Disposar de programació cultural
i d’espais adreçats a joves i entitats
juvenils, desvinculant l’oferta
cultural i de lleure adreçada als
joves del fenomen “Barraques”
(considerat “cultura” en la mesura
que inclou l’organització de concerts
de música)
3. Implicar els joves en la
programació d’activitats.
.
1. Facilitar l’ús del transport públic.
2. Facilitar les connexions dels
sectors de la Marca de l’Ham i
l’Olivar Gran amb la resta del
municipi
3. Eliminació de barreres
arquitectòniques
4. Facilitar la connexió amb
transport públic amb d’altres
municipis de la comarca i de la
província
5. Fomentar la mobilitat sostenible
1. Mantenir o incrementar els
recursos adreçats al foment de la
cultura.
2. Incrementar el nombre i varietat
d’activitats culturals adreçades a
joves.
2. Disposar d’equipaments
municipals destinats als joves i a les
entitats juvenils per tal de facilitarlos
un lloc de reunió, d’organització
d’activitats...
3. Crear canals de participació dels
joves en la programació de l’oferta
cultural del municipi.
1. Incrementar el nombre d’usuaris
del transport públic.
1. Intensificar la freqüència i garantir
la puntualitat del transport públic
2. Intensificar la freqüència i garantir
la puntualitat del transport públic
que connecta la Marca de l’Ham i
l’Olivar Gran amb la resta del
municipi.
3. Eliminar les barreres
arquitectòniques
4. Intensificar la freqüència i garantir
la puntualitat del transport públic en
les connexions inter- i
intracomarcals.
5.Incrementar els carrils bici i el
nombre d’usuaris de la bicicleta.
- 53 -
1. Fomentar la cultura.
1. Fer una major difusió de la
programació cultural
2. Suport a les entitats.
2. Fomentar una programació plural
on hi tingui cabuda les activitats
adreçades al col·lectiu jove.
2. Organitzar activitats innovadores.
3. Prioritzar la gestió de les
activitats des dels mateixos grups o
entitats juvenils.
3. Facilitar la participació activa dels
joves en la programació cultural
1. Ajustar més els horaris del
transport públic a les necessitats de
la població.
1. Potenciar l’ús del transport públic
2. Millor les connexions dels sectors
de la Marca de l’Ham i l’Olivar Gran
amb la resta del municipi
3. Millorar la mobilitat
4. Millorar les connexions amb els
municipis de la comarca i de les
comarques veïnes
5. Fomentar la mobilitat sostenible
Pla Local de Joventut, 2009-2011
1/3 Potenciar els mecanismes
d’informació i difusió cultural ja
sigui a través de cartells, díptics...
com a través de la potenciació i
periòdica actualització de la pàgina
web
2. Suport i coordinació a les entitats
2.Equipaments municipals al servei
dels joves i les entitats
2/3. Canals de participació dels
joves i/o per detectar els seus
interessos en la programació
cultural
1/2/4. Negociació companyia
d’autobusos.
1/2. Facilitats us del transport
públic.
3. Detecció i reducció de les
barreres arquitectòniques
5. Ampliar i millor la xarxa de carrils
bici

Interlocució
-Es detecta una interlocució àgil
amb els joves associats, no així
amb els no associats que són la
majoria.
- Es troba a faltar un punt
d’informació unificat de tots aquells
temes que poden implicar a la
joventut (borsa de treball, habitatge,
mobilitat, recursos educatius...).
N’existeix un a nivell comarcal però
es reivindica l’existència d’un a
nivell de ciutat.
- L’escàs perfil transversal de
l’Servei de joventut dificultaria
l’accés a la informació.
- Manquen espais de comunicació
establerts
- Els mecanismes d’interlocució i
comunicació existents són o bé poc
àgils (instàncies que tarden a
obtenir resposta) o bé poc
actualitzats (web de l’ajuntament)
1. Aconseguir una relació de
proximitat amb els joves no
associats
2. Millorar la comunicació i els
canals d’informació municipals
3. Incrementar el personal de
l’Servei de joventut de l’ajuntament
4. Crear un punt
d’informació/emancipació juvenil
que centralitzi i unifiqui tota la
informació que pot interessar al
col·lectiu dels joves
5. Fomentar la transversalitat de
l’Servei de joventut
1. Incrementar el nombre de
contactes directes i de gestions
conjuntes amb els joves.
2. Incrementar el nombre de
comunicacions i d’informacions
adreçades a joves.
3. Incrementar el personal destinat
a les gestió de les polítiques de
joventut i a la dinamització dels
joves del municipi.
4. Crear un espai que unifiqui i
centralitzi tota la informació relativa
a joventut.
5. Participació de l’Servei de
joventut en taules de participació
que fomentin la seva transversalitat
dins l’organització municipal i el
treball interinstitucional
- 54 -
1. Potenciar i millorar la relació del
consistori amb el col·lectiu jove.
1. Ajustar-se constantment a les
seves necessitats i donar-hi
resposta buscant alhora la seva
implicació.
1. Facilitar la empatia i la
comprensió mútua entre joves i
consistori a través del contacte i la
comunicació directa.
2. Millorar i actualitzar
periòdicament la informació relativa
als joves i fer-ne una major difusió
3. Incrementar el personal destinat
a l’Servei de joventut per tal de
donar resposta a les noves
demandes plantejades.
4. Disposar d’un espai Jove
5. Promoure les actuacions
coordinades de l’Servei de joventut
amb d’altres àrees de l’ajuntament i
amb d’altres institucions com el
Consell Comarcal
Pla Local de Joventut, 2009-2011
1/3/4. Equipament municipal de
referència en temes de joventut,
que faci visible tot el que
l’ajuntament i d’altres institucions,
entitats... estan fent en polítiques de
joventut
1/3/4 Contractació d’un/a
dinamitzador/a juvenil que reforci la
tasca del tècnic de joventut
1/3. Tasca de proximitat de la
regidoria de joventut i des
responsables municipals en
general.
2. Dinamització de la web de
l’Ajuntament i informacions a través
del correu electrònic, SMS...
5.Participació activa de l’Servei de
joventut en estructures de
participació transversals i en taules
d’àmbit comarcal...

Suport a l’associacionisme
- Existència d’una important tradició
associativa al municipi que es
tradueix en l’existència de
nombroses i diverses entitats que
disposen des de fa poc d’un portal
propi
- Assessorament jurídic... a la
constitució de noves entitats
- Suport a l’associacionisme a
través de la convocatòria de
subvencions de caràcter ordinari i
extraordinari tot i que caldria una
calendarització de les subvencions
ordinàries per tal que les entitats
poguessin organitzar-se millor.
- Dos vehicles municipals al servei
de la mobilitat de les associacions
- Falta d’equipaments municipals
que es puguin destinar a lloc de
reunió, d’organització d’activitats...
tipus hotel d’entitats
- Falta de control administratiu a les
entitats i sobretot les empreses que
presten serveis a infants i joves
- Falta una major difusió del que
estan fent les entitats
1. Fomentar el teixit associatiu
continuant donant suport a les
seves actuacions i contribuint a la
seva difusió.
2. Garantir la cessió d’equipaments
municipals per a ús de les entitats,
tan per a la seva gestió interna com
per a l’organització de les seves
activitats
3. Intensificar el control qualitatiu de
les entitats /empreses que presten
serveis, sobretot a infants i joves
1. Mantenir o incrementar els
recursos destinats a les entitats.
1. Fer major difusió de les activitats
de les entitats
2. Fer un hotel d’entitats
3. Exigir que les entitats/empreses
que presten serveis a infants i joves
disposin d’un nombre mínim de
monitors amb títol reconegut.
- 55 -
1. Fomentar la participació de les
entitats.
1. Vetllar per una bona coordinació
entre entitats i entitats amb
l’Ajuntament.
2.Afavorir la cessió d’equipaments
municipals a les entitats que ho
requereixin
3. Donar segells de qualitat a les
entitats i empreses de serveis que
ho acreditin
Pla Local de Joventut, 2009-2011
1. Suport entitats.
1. Coordinació ajuntament i entitats.
1.Fira d’entitats
1/2 Hotel d’entitats i/o equipaments
municipals al servei de les entitats
1/3. Segell de qualitat a les entitats
que ho acreditin

Foment de la participació
- Caldria aprofitar les noves
tecnologies (internet, SMS...) per
afavorir la participació dels joves
- Suport i dinamització del Consell
Municipal de Joventut
- Manca de cultura participativa dels
joves
- No hi ha una representació real del
col·lectiu dels joves en els òrgans
participatius municipals
1. Seguir potenciant la participació
de les entitats ja sigui en la fórmula
actual a través del CMJ o a través
del Consell Local de Joventut, si
s’acaba constituint com a tal.
2. Potenciar la participació del
col·lectiu jove, fomentant la seva
presència en els òrgans
participatius municipals
3. Fomentar ja des de les escoles la
cultura participativa
1. Mantenir o incrementar els
recursos destinats al suport a les
entitats.
2. Incrementar el nombre de joves
que participen en els òrgans
participatius municipals
2. Promoure la cultura participativa
a les escoles a través de xerrades,
presentació de propostes al Ple
Municipal...
- 56 -
1. Potenciar la coordinació entre
entitats.
1. Fomentar un calendari d’activitats
divers i intensificar la seva difusió.
2. Afavorir la participació dels joves
en la vida municipal
3. Potenciar la cultura democràtica i
participativa
Pla Local de Joventut, 2009-2011
1. Dinamització web i informació
sobre activitats.
1/2/3 aprofitar les noves tecnologies
per afavorir la participació
2. Establir canals de participació
dels joves en el procés d’elaboració
de les polítiques públiques, ja sigui
a través de la participació en els
òrgans participatiu municipals o bé
fomentant la cultura de la
participació a través de la promoció
de presentació de propostes al
consistori municipal però sense
crear falses expectatives al respecte
1/2/3 Garantir que els processos
participatius i participats tinguin el
retorn corresponent i que no vagin
acompanyats de la creació de falses
expectatives que poden conduir a la
frustració i la decepció.

7.2. PROGRAMES
- 57 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
La voluntat i aposta clara des del Servei de Joventut de l’Ajuntament de Figueres per
l’èxit d’aquest nou PLJ s’ha traduït en una clara voluntat de donar resposta al màxim
de propostes sorgides dels processos participatius, és en aquest sentit que s’han
dissenyat 4 programes interrelacionats entre ells i que s’exposen tot seguit de manera
esquemàtica i es desenvolupen a continuació.
PROGRAMA
D’ACTIVITATS,
OCI, LLEURE I
FORMACIÓ
PROGRAMA
D’EMANCIPACIÓ
PROGRAMA
COMUNICACIÓ
PROGRAMA DE
SUPORT A LES
ENTITATS
JUVENILS

PROGRAMA d’EMANCIPACIÓ
LÍNIA: Emancipació
EIXOS: Educació, Treball, Habitatge, Salut, Cultura, Mobilitat, Interlocució, Suport a l’Associacionisme i Foment de la Participació.
JUSTIFICACIÓ: La ciutat de Figueres, al llarg dels diferents governs municipals, ha anat acumulant un dèficit històric: La falta
d’equipaments/espais destinats exclusivament als i per als joves. Fa uns anys es va caure en l’error de creure que l’existència a la ciutat d’un
Punt d’Informació Juvenil del Consell Comarcal de l’Alt Empordà feia innecessària l’existència d’un PIJ municipal. Ara però les tres institucions
implicades, la Generalitat de Catalunya a través de la Secretaria de Joventut, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i l’Ajuntament de Figueres
han reiniciat una fase de negociacions per tal de consensuar la creació d’una Oficina d’Emancipació Juvenil, que possiblement tindrà la seva
seu en l’antic alberg de joventut reformat, en un futur desitjablement proper.
OBJECTIUS: Disposar d’un espai de referència pels joves on s’hi aglutinin tots els serveis adreçats a aquest col·lectiu, alhora que resoldre
altres necessitats específiques d’espai amb la creació d’un hotel d’entitats.
OBJECTIUS QUANTITATIUS
- Disposar d’un espai de referència per als joves
- Incrementar el nombre de contactes directes i de gestions
conjuntes amb els joves
- Incrementar el nombre de comunicacions i d’informacions
adreçades als joves
OBJECTIUS QUALITATIUS
- Potenciar l’empatia i la comprensió mútua entre joves i el
consistori municipal a través del contacte i la comunicació
directa
- Disposar d’un dinamitzador juvenil que junt amb el tècnic de
joventut esdevinguin un referent de les polítiques de joventut i
de la dinamització del col·lectiu
Indicadors d’avaluació
- Disposar d’un espai propi de referència pels joves
- Nombre de contactes amb els joves
- Nombre de comunicacions i informacions a joves
Indicadors d’avaluació
- Valoració dels joves
- Disposar d’un dinamitzador juvenil
Criteris d’avaluació
- Disposar de l’espai
- Mínim d’un contacte directe setmanal amb joves
- Mínim de 2 comunicacions mensuals adreçades a joves
Criteris d’avaluació
- Valoració positiva dels joves respecte la relació amb el
consistori
- Contractació d’un dinamitzador juvenil

- 59 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
ACTUACIONS:
Creació d’una Oficina d’Emancipació Juvenil
Contractació d’un dinamitzador juvenil
Tasca de proximitat de la regidora i el Servei de Joventut amb la resta de tècnics i polítics de l’Ajuntament de Figueres
Tasca de proximitat de l’Ajuntament de Figueres i especialment del Servei de Joventut amb d’altres administracions que facin
polítiques de joventut en el territori
METODOLOGIA:
Cal continuar impulsant les negociacions amb les altres institucions públiques implicades per tal de coordinar i iniciar les obres de millora de
l’antic alberg de joventut de Figueres, edifici on s’establiria la seu de l’Oficina d’Emancipació Juvenil. L’Ajuntament de Figueres havia estat
estudiant d’altres possibles ubicacions però la recuperació d’aquest antic projecte reforçaria el treball interinstitucional i es considera prioritari.
DESTINATARIS: Tots els joves del municipi i alhora els joves d’aquesta anomenada “àrea funcional” de Figueres tenint en compte a l’hora de
programar les actuacions concretes les franges d’edat, les motivacions, necessitats, inquietuds...
AGENTS IMPLICATS: Ajuntament de Figueres i més concretament la regidora titular del Servei de joventut i el personal tècnic que
correspongui a aquesta Servei; el Consell Comarcal de l’Alt Empordà; la Generalitat de Catalunya i en concret la Secretaria de Joventut; les
entitats i joves del municipi de Figueres i de la seva àrea funcional.
TEMPORALITZACIÓ:
1a Fase Negociacions i converses entre les institucions implicades
2a Fase Obres de remodelació i establiment del servei
3a Fase Posada en funcionament de l’Oficina d’Emancipació Juvenil
AVALUACIÓ:
L’avaluació es farà al final de cada fase amb la participació de tots els agents implicats.

Pressupost 2009-2011 PROGRAMA D’EMANCIPACIO
- 60 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Inversions Ordinari
Coordinació transversal entre diferents serveis municipals - 0 €
Coordinació interinstitucional - 0 €
Converses i negociacions amb institucions implicades - 0 €
Creació de l’Oficina d’Emancipació (Rehabilitació de l’edifici i mobiliari) 350.000 € -
TOTAL 350.000€

PROGRAMA de COMUNICACIO
LÍNIA: Participació
- 61 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
EIXOS: Interlocució, Foment de la cultura de la Participació, Suport Associacionisme, Educació, Cultura, Salut, Treball, Habitatge, Mobilitat
JUSTIFICACIÓ: Una de les principals conclusions que s’han pogut extreure creuant les dades dels grups de discussió amb la visualització de
les polítiques de joventut de l’Ajuntament de Figueres és que existeixen determinats serveis, com les borses de treball o d’habitatge però que
els joves les desconeixen. Si tenim en compte la manca d’hàbit dels joves per acostar-se a l’administració i informar-se cal crear un programa
atractiu de comunicació/difusió de totes aquelles activitats que s’estan fent des de l’ajuntament, com també d’aquelles que organitzen d’altres
institucions o les mateixes entitats.
OBJECTIUS: Millorar la comunicació entre els joves i l’administració per fer més viable la participació i la implicació, fins i tot la representativitat
contribuint a una major difusió i visualització de les polítiques de joventut.
OBJECTIUS QUANTITATIUS
- Incrementar el nombre de contactes amb el col·lectiu jove.
- Incrementar els canals de comunicació entre els joves i
l’ajuntament.
OBJECTIUS QUALITATIUS
- Facilitar canals de comunicació.
- Contemplar mesures específiques per arribar a aquells
col·lectius que estan en desigualtats de condicions.
Indicadors d’avaluació
- Nombre de canals de comunicació.
- Nombre de comunicacions adreçades als joves.
- Nombre de comunicacions dels joves cap a l’Ajuntament.
Criteris d’avaluació
- Increment d’un 100% en el nombre de canals de comunicació
disponibles.
- Increment d’un 200% de les comunicacions de l’ajuntament
cap als joves.
- Increment d’un 100% de les comunicacions dels joves cap a
l’ajuntament (o al tècnic i dinamitzador/a de joventut).
Indicadors d’avaluació
Criteris d’avaluació
- Disponibilitat dels canals d’informació per a cada persona. - Disponibilitat d’un canal d’informació directe mínim als centres
educatius (p.ex. cartellera)
- Recepció de la informació per almenys dos
canals d’informació a cada jove del municipi, considerant també
els col·lectius desafavorits.

ACTUACIONS:
Introducció de la comunicació via web, correu-e, SMS, cartelleres, mitjans de comunicació...
Disseny base pels materials procedent del Servei de Joventut
Construcció i distribució de les cartelleres i/o pantalles i actualització de les informacions
Coordinació i espai d’informació als centres educatius (IES, Escola Taller...)
Mailing periòdic als centres educatius
Sistemes de recollida de dades.
Campanyes de difusió dels nous mecanismes d’informació.
Articulació d’òrgans i mecanismes d’interlocució
- 62 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
METODOLOGIA: A través de la millora dels canals de comunicació ja existents i amb la creació de nous s’espera arribar així a tots els joves del
municipi amb major facilitat i agilitat. Per fer-ho però caldrà disposar d’una banda amb una bona base de dades dels joves del municipi (correue,
adreces, número de mòbil...) per tal que els arribi la informació que haurà estat recollida en el Programa Agenda d’activitats.
Per totes les activitats es tindrà en compte mesures de discriminació positives per facilitar la participació de col·lectius específics.
DESTINATARIS: Els destinataris directes serien els joves del municipi tot i que de manera directa o indirectament la informació també arribarà
als joves de l’àrea funcional.
AGENTS IMPLICATS: Ajuntament de Figueres i més concretament la regidora titular del Servei de joventut i el personal tècnic que
correspongui a aquesta Servei; les entitats, altres institucions i el col·lectiu dels joves.

TEMPORALITZACIÓ:
- 1a fase, Organització dels canals i recollida de dades dels joves
- 2a fase, Difusió dels nous mecanismes de comunicació
- 3a fase, Posada en funcionament dels nous mecanismes de comunicació
AVALUACIÓ:
Després de cada fase es farà una reunió d’avaluació entre els agents implicats.
Pressupost anual PROGRAMA DE COMUNICACIÓ
- 63 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Creació del llistat d’adreces, correus-e, números de mòbil, servei de missatgeria SMS... i gestió
d’aquest llistat
2.000 €
Implementació de cartelleres i/o pantalles als centres educatius de secundària i altres 10.000 €
Distribució periòdica de la informació a les cartelleres 0 €
Inclusió d’informacions als mitjans de comunicació 1.000 €
Disseny base pels materials procedents de l’Servei de joventut. 300 €
Recollida d’informació (impressió) 0 €
Campanyes difusió nous mecanismes de comunicació 3.000 €
Contractació temporal d’un dinamitzador juvenil 4 6.000 €
TOTAL 22.300 €
4 El cost de la contractació del dinamitzador juvenil durant 6 mesos és de 18.000€ que hem repartit entre els programes de Comunicació,
Activitats i Suport a les entitats juvenils.

PROGRAMA d’ACTIVITATS
LÍNIA: Participació
EIXOS: Interlocució, Foment de la Cultura de la Participació, Suport Associacionisme, Educació, Cultura, Salut, Mobilitat
- 64 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
JUSTIFICACIÓ: La diagnosi de la realitat juvenil a Figueres indica que tot i l’existència d’una important agenda d’activitats culturals, esportives...
sovint la informació/comunicació sobre la seva realització no arriba al col·lectiu dels joves, potser perquè se’n fa difusió per canals que els joves
de determinades franges d’edat habitualment no utilitzen, per exemple la lectura de la premsa diària, o bé perquè sovint qui programa les
activitats li costa detectar quins són els interessos culturals, musicals, esportius, educatius no formals i informals... dels joves d’avui.
La resolució de part d’aquesta problemàtica passa necessàriament per la participació dels joves en la programació de l’oferta d’activitats
lúdiques/culturals/formatives...intentant implicar-los al màxim en la seva programació i gestió.
En la resta de programes també trobem actuacions que contribuiran també a nodrir aquest programa d’activitats alhora que aquest també es
podrà beneficiar de la difusió/comunicació realitzada des del programa descrit per assolir aquesta finalitat.
COORDINACIÓ: Aquest és el programa més transversal, doncs pot alimentar-se de la resta de programes i alhora coordinar-se amb la resta
d’àrees o regidories. També les entitats poden tenir un paper rellevant en fer arribar les seves aportacions, així com les diferents regidories,
sense oblidar evidentment que el calendari d’activitats l’han de marcar els joves.
OBJECTIUS: Vincular els joves en l’organització del seu propi calendari d’activitats i formacions per tal d’implicar-los també en la gestió de les
polítiques de joventut del municipi.

OBJECTIUS QUANTITATIUS
- Organitzar un mínim de 3 cursos o formacions anuals
ajustades a les necessitats i peticions dels joves.
- Organitzar un mínim de dos activitats anuals que no s’hagin
fet fins el moment.
- Coordinar les entitats perquè treballin determinades activitats
de forma conjunta.
- Mantenir o incrementar la proporció d’activitats adreçades a
joves.
- Mantenir o incrementar el nombre d’activitats proposades i
gestionades pels joves.
- Incrementar el nombre d’activitats amb contingut educatiu
treballat coordinadament des de les entitats.
- Mantenir o incrementar els recursos adreçats al foment de la
cultura i a la seva difusió.
- Mantenir o incrementar els recursos adreçats al foment de la
cultura participativa i a la seva difusió.
- Organitzar un mínim de 2 activitats d’oci anuals ajustades a
les necessitats i peticions dels joves.
OBJECTIUS QUALITATIUS
- Afavorir que els diferents col·lectius de joves puguin endegar
activitats segons les seves necessitats i motivacions.
- Prioritzar la gestió de les activitats des dels mateixos grup o
entitats juvenils.
- Millora de la implicació de col·lectius poc vinculats al teixit
associatiu.
- Fomentar una programació cultural plural on hi tingui cabuda
les activitats adreçades al col·lectiu jove.
- Fomentar una programació d’oci plural on hi tinguin cabuda
les activitats adreçades al col·lectiu jove i alhora que promoguin
la salut.
Indicadors d’avaluació
- Nombre d’activitats.
- Tipologia d’activitats.
- Nombre de trobades amb les entitats.
- Recursos destinats a la programació d’activitats culturals.
- Nombre de coordinacions amb altres ens municipals.
Indicadors d’avaluació
- Grau d’implicació dels joves en les activitats.
- Implicació dels col·lectius no relacionats amb les entitats.
- Existència de programació cultural juvenil.
- 65 -
Criteris d’avaluació
Pla Local de Joventut, 2009-2011
- Avaluació positiva dels joves i del grup de seguiment.
- Celebrar un mínim de 4 reunions anuals de coordinació amb
les entitats.
- Manteniment o increment dels recursos destinats a la
programació d’activitats culturals.
- Avaluació positiva extreta de les avaluacions després de cada
activitat.
- Haver establert un mínim de 3 coordinacions anuals amb
altres ens.
Criteris d’avaluació
- Un mínim de 10 activitats anuals gestionades pels joves.
- Un mínim de 10 activitats anuals proposades directament pels
joves.
- Un mínim de 3 activitats culturals anuals específicament
destinades al públic jove.

- 66 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
ACTUACIONS:
Establir mecanismes de recepció de propostes que promoguin la participació dels joves
Reunions periòdiques de coordinació amb entitats juvenils
Programació anual d’activitats de formació, lleure...
Programació anual d’activitats d’oci que promoguin conductes de salut responsables
Afavorir la mobilitat segura dels joves cap a les zones d’oci
Disseny i edició de material de difusió del programa.
Fer ús de les noves tecnologies: internet, SMS... per a difondre les activitats
Contractació d’un dinamitzador juvenil
Coordinació d’activitats o recursos amb altres àrees de l’ajuntament i amb d’altres institucions com el Consell Comarcal de l’Alt Empordà.
METODOLOGIA:
Com dèiem el programa d’activitats és una oportunitat per iniciar un procés d’implicació dels joves del municipi, sempre a través de les seves
motivacions i interessos vehiculats a través de les activitats.
Caldrà en un primer moment iniciar un procés de recollida de propostes, necessitats i interessos, que serà se’ns dubte la base del programa.
Després d’aquesta recollida el següent pas consistirà en implicar aquelles persones interessades en la gestió i organització de les activitats, i
fins i tot crear un grup de seguiment útil per anar prenent el pols al desenvolupament del programa. Un cop el programa estigui enllestit caldrà
preparar els mecanismes de difusió i seguiment.
Tot aquest procés ha de ser útil també perquè en una segona fase es pugui ampliar l’espai de participació dels joves i fer un pas més en el grau
d’implicació dels joves en les polítiques de joventut del municipi.
Caldrà tenir en compte que aquest és un programa que s’autoalimenta constantment, i per tant caldrà readaptacions constants a les diferents
necessitats i interessos.

- 67 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
És evident que per gestionar correctament processos i programes d’aquest tipus cal que Figueres faci un pas endavant en la consolidació de les
seves polítiques de joventut incrementant els recursos econòmics i personals destinats a l’Servei de joventut.
DESTINATARIS: tots els joves Figueres i directa/indirectament els joves de l’àrea funcional
AGENTS IMPLICATS: Regidora de joventut, tècnic i dinamitzador/a del Servei de joventut, joves del municipi, altres àrees de l’ajuntament i
altres institucions tan públiques com privades
TEMPORALITZACIÓ:
- 1a fase, Procés de selecció i contractació d’un dinamitzador juvenil
- 2a fase, Establir els mecanismes de recopilació de propostes d’activitats i dels canals per fer-ne difusió
- 3a fase, Recopilació de propostes d’activitats i difusió
AVALUACIÓ:
Després de cada fase es farà una reunió d’avaluació entre els agents implicats. Per altra part hi haurà una avaluació de cada activitat per part
dels mateixos participants, i també dels responsables de l’activitat amb el tècnic de joventut.
Pressupost anual PROGRAMA D’ACTIVITATS
Programació d’activitats de lleure, formació, culturals... 6.000 €
Programació d’activitats d’oci 21.000 €
Difusió de les activitats fent ús de les noves tecnologies, SMS 2.000 €
Disseny i edició de material de difusió del programa d’activitats 1.000 €
Contractació temporal d’un dinamitzador juvenil 6.000 €
TOTAL 36.000 €

PROGRAMA DE SUPORT A ENTITATS JUVENILS
LÍNIA: Participació
EIXOS: Interlocució, foment de la cultura de la participació i suport associacionisme.
- 68 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
JUSTIFICACIÓ: Figueres és una ciutat amb una llarga tradició associativa. Des de fa anys existeix un Consell Municipal de Joventut, el CMJF,
òrgan consultiu que en aquests moments es troba en una fase de replantejament i que pretén orientar-se cap a la creació d’un Consell Local de
Joventut. És gràcies a aquesta tradició “històrica” de vinculació del consistori figuerenc amb les entitats juvenils que s’explica que bona part de
les polítiques de joventut endegades des de la mateixa Servei de joventut i en conseqüència bona part dels recursos pressupostaris d’aquesta
s’orientin cap al suport a les entitats juvenils.
COORDINACIÓ: el programa de suport a les entitats juvenils té relació sobretot amb el programa d’activitats. Com dèiem l’objectiu és que la
majoria de les activitats estiguin gestionades per part dels mateixos joves. En aquest cas el teixit associatiu és molt potent, de manera que en
moltes ocasions les entitats seran els gestors d’aquets activitats que els mateixos joves o el consistori voldrà impulsar. En d’altres programes,
com el de salut, també les entitats adquireixen una rellevància especial, en especial referència l’aspecte esportiu.
Pel que fa a la coordinació amb altres àrees resulta gairebé obligada. La majoria de les entitats tenen a veure amb esports, cultura, educació,
salut o joventut, de manera que és imprescindible que aquestes regidories es mantinguin coordinades per treballar unitàriament davant les
entitats.
OBJECTIUS: Fomentar l’associacionisme i donar suport a les entitats juvenils del municipi.

OBJECTIUS QUANTITATIUS
- Mantenir una bona coordinació entre entitats i entitats amb
l’Ajuntament.
- Mantenir o incrementar els recursos destinats a les entitats.
- Incrementar el nombre de joves implicats ens tasques de
responsabilitat de les entitats, promovent el relleu generacional
- Incrementar el nombre de monitors amb titulació que presten
servei a infants i joves a través de les entitats juvenils
OBJECTIUS QUALITATIUS
- Facilitar que les entitats treballin activitats de forma conjunta.
- Fomentar la participació i la comunicació de les entitats.
- Facilitar espais de reunió i d’organització a les entitats que ho
sol·licitin
- Facilitar la mobilitat de les entitats
Indicadors d’avaluació
- Nombre de reunions de coordinació amb les entitats.
- Recursos destinats.
- Nombre de joves que ocupen càrrecs de responsabilitat.
- Nombre de monitors amb titulació
Indicadors d’avaluació
- Nombre activitats o decisions conjuntes.
- Nombre d’activitats organitzades per les entitats.
- Nombre de sol·licituds ateses satisfactòriament
- Nombre de sol·licituds d’ús dels dos vehicles municipals
reservats per aquest ús
- 69 -
Criteris d’avaluació
Pla Local de Joventut, 2009-2011
- Mínim d’una reunió trimestral de coordinació amb les entitats.
- Manteniment o increment dels recursos destinats a les
entitats.
- Increment del nombre de joves amb responsabilitats a les
entitats.
- Increment del nombre de monitors amb titulació
Criteris d’avaluació
ACTUACIONS:
Reunions de coordinació ambentitats.
Definir temes i aspectes a treballar de forma conjunta.
Suport econòmic a entitats a través de convocatòries ordinàries i extraordinàries de subvencions anuals
Organització d’una fira d’entitats.
Hotel d’entitats
Cessió de locals i vehicles per afavorir el funcionament de les entitats.
Foment de l’associacionisme: informació i suport a les gestions.
- Mínim una activitat conjunta anual.
- Mínim 3 activitats mensuals de mitjana organitzades per
entitats.
- Mínim la meitat de sol·licituds presentades anualment
- Mínim la meitat de sol·licituds presentades anualment
METODOLOGIA: Cal establir un calendari de trobades amb ordres del dia ordenats i amb una persona de referència que pugui fer el
seguiment.
El sistema de convenis que ja té establert l’ajuntament amb les entitats que reben suport econòmic és eficient i cal mantenir-lo.

- 70 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
DESTINATARIS: Entitats juvenils i altres entitats del municipi. Les reunions i propostes de coordinació igualment fan referència a totes les
entitats del municipi.
AGENTS IMPLICATS: Entitats juvenils, entitats, regidora de joventut, altres regidories i tècnic/s de joventut.
TEMPORALITZACIÓ: En aquest cas la temporalització no requereix de masses previsions. Tenint en compte que aquest és un programa ja
està endegat només cal donar-hi continuïtat i seguir amb la tasca.
En l’apartat de la temporalització de les actuacions s’hi reflecteix la previsió de reunions de coordinació amb les entitats i les convocatòries
ordinàries de subvencions.
AVALUACIÓ:
L’avaluació del programa es farà a finals de cada any en el cas de la coordinació i després de cada activitat en el cas de l’organització
d’activitats conjuntes. Hi participarà la regidora de joventut, el tècnic/a de joventut i les mateixes entitats.
Pressupost anual PROGRAMA DE SUPORT A ENTITATS JUVENILS
Reunions de coordinació amb entitats 0 €
Vehicles a disposició de la mobilitat de les entitats 3.000 €
Fira d’entitats 6.000 €
Suport econòmic a entitats 14.500 €
Contractació temporal d’un dinamitzador juvenil 6.000 €
TOTAL 29.500 €

7.3. TEMPORALITZACIÓ
- 71 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
El quadre que segueix a continuació és la presentació de la temporalització del
Pla Local de Joventut de Figueres pel període 2009-2011.
Excepte el programa de suport a les entitats juvenils la resta de programes són
nous. Tot i així cal dir que en el PLJ Figueres s’ha previst per a tots ells un
període de reflexió, de preparació i d’organització, ja que la voluntat de l’actual
equip de govern de prioritzar el treball transversal i interinstitucional així com
l’aposta per un Servei de joventut més visible obliga a replantejar-se maneres
de fer i de gestionar les polítiques de joventut que fins ara li eren adscrites per
tal de garantir així una millora en el funcionament del Servei.
Cal tenir en compte també que en la calendarització s’han assenyalat només
els terminis “fixes” ja que en molts programes també existeixen moments
d’avaluació al final de cadascuna de les activitats, avaluacions que no s’han
recollit en aquest calendari.

Emancipació
Comunicació
Activitats
Suport a les
entitats
juvenils
Programes
Negociacions i converses interinstitucionals
Construcció Punt Emancipació Juvenil
Posada en funcionament
Moments d’avaluació
Organització dels canals i creació base dades
Difusió nous canals comunicació
Posada en funcionament
Moments d’avaluació
Procés de selecció d’un dinamitzador juvenil
Contractació d’un dinamitzador juvenil
Mecanismes de recollida de propostes i canals per fer-ne
difusio
Programació de les activitats
Execució de les activitats
Moments d’avaluació
Reunions de coordinació de les entitats amb el Servei de
Joventut
Convocatòria ordinària, adjudicació i justificació de
subvencions
Moments d’avaluació
2009
Gener
- 72 -
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre

Emancipacio
Comunicac
ió
Activitats
Suport a les
entitats
juvenils
Programes
Negociacions i converses
interinstitucionals
Construcció Punt Emancipació Juvenil
Posada en funcionament
Moments d’avaluació
Actualització de la base dades
Difusió de la informació a través dels nous
canals comunicació
Moments d’avaluació
Procés de selecció d’un dinamitzador
juvenil
Contractació d’un dinamitzador juvenil
Mecanismes de recollida de propostes i
canals per fer-ne difusio
Programació de les activitats
Execució de les activitats
Moments d’avaluació
Reunions de coordinació de les entitats
amb el Servei de Joventut
Convocatòria ordinària, adjudicació i
justificació de subvencions
Moments d’avaluació
2010
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
- 73 -
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
2011
Gener
Febrer
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre

7.4. PRESSUPOST 2009-2011
- 74 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
En el pressupost hem recollit els grans grups de despeses. El cost detallat dels diferents
programes es pot consultar en la descripció d’aquests en l’apartat corresponent.
Despeses 2009-2011
Despeses per programes Cost
Programa d’Emancipació 350.000 €
Programa de Comunicació 48.900 €
Programa d’Activitats 90.000 €
Programa de Suport a les entitats
juvenils
70.500 €
Total despeses programes
Despeses de personal
559.400 €
Coordinador d’activitats 95.000 €
Dinamitzador juvenil 90.000 €
Total despeses personal 185.000 €
TOTAL 744.400 €
Previsió Ingressos 2009
Concepte
Secretaria de Joventut 19.300 €
TOTAL 19.300 €

8. AVALUACIÓ
- 75 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
L’avaluació és una part central de tot Pla Local de Joventut. És en aquest sentit que es
valorarà en base als tres criteris que estableix la Secretaria de Joventut:
1. Eficàcia, identificant fins a quin punt s’han assolit els objectius proposats
prèviament.
2. Eficiència, preguntant-nos si el compliment d’aquests objectius s’ha fet de la millor
manera possible, és a dir, optimitzant recursos i aprofitant els ja existents, complint
la planificació pressupostària,...
3. Realisme, valorant en quin grau el PLJ de Figueres s’ha adequat a l’anàlisi de la
realitat juvenil del municipi.
QUÈ S’AVALUARÀ
Es farà una avaluació de les diferents parts del PLJ de Figueres:
Diagnòstic: S’avaluarà si la realitat del municipi ha canviat i si cal actualitzar el
diagnòstic.
Objectius del PLJ: S’avaluaran els indicadors que contemplen els mateixos
objectius del document a través dels criteris proposats, per tal de valorar el seu
plantejament i compliment, així com la seva adequació a la realitat local.
Programes: S’avaluarà l’adequació del seu plantejament pel que fa als efectes en
la població destinatària i aspectes com el pressupost, el calendari, etc.
QUI AVALUARÀ
Diferents agents participaran a l’avaluació del PLJ de Figueres:
La gent jove de Figueres així com les entitats juvenils, amb el suport del
coordinador del Servei de Joventut.
L’Ajuntament de Figueres, a través de l’equip de govern.
Els agents socials del municipi també podran formar part de l’avaluació, per
tal de tenir una visió més àmplia de la realitat local juvenil.
La Secretaria de Joventut.

COM S’AVALUARÀ
- 76 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Es proposen eines metodològiques diverses per a portar a terme l’avaluació del PLJ de
Figueres, algunes quantitatives i d’altres qualitatives.
Eines quantitatives: Com per exemple, els registres d’assistència de joves en
activitats o del nombre d’usuaris/usuàries de serveis i ajudes.
Eines qualitatives: A través de qüestionaris de satisfacció i valoració dels serveis i
activitats ofertes, però especialment a partir de reunions amb els joves, l’equip de
govern, els agents socials i els òrgans tècnics locals, comarcals i catalans de
l’àmbit de la joventut.
QUAN S’AVALUARÀ
Es preveuen moments d’avaluació específics per a cada programa previst en el PLJ de
Figueres. Així mateix també es preveu un termini d’avaluació intermig a finals de 2009 per
valorar com s’ha fet la implementació del PLJ 2009-2011 així com per establir la possible
reformulació i adequació dels programes de cares al bienni 2010-2011.

9. ANNEXOS
9.1. ÍNDEX DE TAULES
- 77 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Taula 1.1. - 16-
Balanç demogràfic 2007. Municipi de Figueres.
Taula 1.2. -16-
Evolució de la població del municipi i la comarca. 1981-2007
Taula 1.3. -18-
Índexs de població. 2007
Taula 1.4. -19-
Evolució dels joves de 15 a 29 anys i de la seva proporció respecte del total de
població. Municipi, comarca i Catalunya. (dades absolutes i percentatges)
Taula 1.5. -20-
Població jove de 15 a 29 anys segons lloc de naixement. Municipi, comarca i
Catalunya. 2007
Taula 2.1. -25-
Joves de 25 a 29 anys segons nivell d’instrucció. Municipi, comarca i
Catalunya. 2001

9.2. ÍNDEX DE GRÀFICS
- 78 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Gràfic A -9-
Pressupost del Servei de Joventut en relació al pressupost de l’Ajuntament
de Figueres 2009.
Gràfic 1.1. -17-
Evolució de la població de Figueres. 1981-2007
Gràfic 1.2. -17-
Evolució de la població de la comarca de l’Alt Empordà. 1981-2007
Gràfic 1.3. -18-
Piràmide de població de Figueres 2007
Gràfic 1.4. -19-
Evolució de la població jove de Figueres. 1981-2007
Gràfic 1.5. -20-
Evolució de la proporció de joves de 15 a 29 anys per grups d’edat
quinquennals. Figueres (percentatges)
Gràfic 1.6. -21-
Població del municipi segons lloc de naixement. 2007 (percentatges)
Gràfic 1.7. -22-
Joves de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera segons continent d’orígen i
per sexe. Figueres. 2007 (dades absolutes)
Gràfic 1.8. -23-
Distribució percentual de la població de Figueres de 15 a 29 anys, segons les
12 nacionalitats més nombroses (Dades 2006)
Gràfic 2.1. -26-
Joves de 15 a 29 anys segons nivell d’instrucció. Municipi i Catalunya. 2001
(percentatges)
Gràfic 2.2. -26-
Joves de 15 a 29 anys segons nivell d’instrucció per sexe. Municipi. 2001
(percentatges)
Gràfic 2.3. -27-
Població de 15 a 34 anys segons situació laboral i per grups d’edat. Figueres.
1996 i 2001

- 79 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Gràfic 2.4. -28-
Joves de 15 a 29 anys segons situació laboral. Municipi, comarca i Catalunya.
2001 (percentatges)
Gràfic 2.5. -28-
Joves de 15 a 29 anys segons situació laboral per sexe. Municipi. 2001
(percentatges)
Gràfic 2.6. -29-
Joves de 16 a 29 anys ocupats segons branques d'activitat. Municipi i
Catalunya. 2001 (percentatges)
Gràfic 2.7. -30-
Joves de 16 a 29 anys ocupats segons professió per sexe. Municipi. 2001
(percentatges)
Gràfic 2.8. -31-
Població de 20 a 34 anys segons si està emancipada. Municipi. 2001
(percentatges)
Gràfic 2.9. -31-
Població de 20 a 34 anys segons si està emancipada per grups d'edat.
Municipi. 2001
Gràfic 2.10. -32-
Població de 20 a 34 anys segons si està emancipada. Municipi, comarca i
Catalunya (percentatges)
Gràfic 2.11. -32-
Població de 20 a 34 anys segons règim de tinença, per grups d'edat. Municipi.
2001 (percentatges)
Gràfic 2.12. -33-
Població de 20 a 34 anys segons règim de tinença. Municipi, comarca i
Catalunya. 2001 (percentatges)
Gràfic 2.13. -34-
Consum de tabac segons sexe. 2003 i 2008
Gràfic 2.14. -35-
Percepció del consum d’alcohol. 2003 i 2008

- 80 -
Pla Local de Joventut, 2009-2011
Gràfic 2.15. -36-
Consum d’alcohol i conducció 2003 i 2008
Gràfic 2.16. -37-
Percepció dels riscos: Quants problemes comporta...2008