AUDIÈNCIA PÚBLICA DEL PRESSUPOST 2006 - Ajuntament de ...

amb la comunitat educativa. És partidari de l’endeutament sempre que sigui per a fer
inversions com ara la futura llar d’infants, el Teatre Maragall, el Parc Arqueològic, l’Arxiu
Històric, etc. per acabar demana al portaveu del PPC que rectifiqui el seu discurs.
.....................
El sr. Grau, comença matisant que, respecte la llei de barris, és cert que es va presentar un
projecte a la 1ª convocatòria de la Generalitat, però no a la segona, i es mostra d’acord en què
la Generalitat prioritzi les concessions, però és incomprensible que el govern municipal no
tingui clar que hi ha barris a Gavà necessitats de potents inversions urbanístiques i socials i que
no s’hagi demanat la subvenció. Respecte al tema de l’endeutament quantifica en 18 milions el
deute a llarg termini, que sumats els 6.720.000 € en projectes d’inversions per a 2006, fan un
total aproximat de 24 milions d’euros, que suposarien entre 22 o 23 milions si se li treu
l’amortització. Aclareix que quan ha fet referència a la pòlissa de crèdit, no parlava sols de
l’Ajuntament sinó també d’organismes autònoms i empreses municipals –bàsicament GTI-
que han fet servir aquesta eina d’endeutament (pensada a curt termini i només per atendre
desfasaments entre ingressos i despeses) i que durant els anys 2003/2005 l’endeutament real
supera els 15 milions d’euros contínuament; per tant el desfasament és de 3 anys per cancel·lar
aquest deute amb ingressos que no se sap quan es cobraran. Això justifica la seva definició de
trampa o truc legal a l’obra d’enginyeria econòmica consistent en no computar com a deute a
llarg termini aquestes pòlisses de crèdit, pràctica una mica tramposa en el sentit que encobreix
un dèficit pressupostari. Segueix la seva intervenció sobre el deute concloent que, si es
consideren les xifres conjuntes, l’endeutament suposaria entre un 105 i un 120% d’ingressos, és
a dir, que estaríem fregant el límit màxim que marca la llei, tot advertint que, si se sobrepassés
aquest límit, l’Estat podria intervenir les finances municipals.
Destaca que el seu grup comparteix algunes inversions, però que s’està perdent capacitat
d’inversió en obres més necessàries que la reforma de la Rambla o l’Ajuntament. Comenta
algunes propostes que va presentar el seu grup, rebutjades en el seu moment i que enguany
s’estan realitzant com són: la llar d’infants municipal proposada l’any 2000, el pla d’habitatge i
el pàrquing de Batista i Roca proposats l’any 1999, la remodelació dels carrers Montflorit i
Colomeres i l’eixample al 2002 –fa un incís per aclarir que aquest projecte no els hi agrada ja
que no inclou zones verdes - o també l'Agenda 21 proposada fa deu anys. Aprofita per a
informar que el seu grup està preocupat per la despesa en energia elèctrica i en aigua i, per això
fa temps que van presentar plans d’optimització que no s’han tingut en compte fins al
moment. A continuació passa a enumerar els eixos bàsics de les propostes que el seu grup ha
presentat al pressupost: Pla d’habitatge, programa d’estalvi energètic, augment del transport
públic, Consell regulador dels mitjans de comunica ció, equipament a les Colomeres i a les
Bòbiles, xarxa de carril bici, condicionament dels sectors municipals en els hàbitats naturals de
la zona del Pla de Ponent creant el Parc de Ponent, projecte d’equipament cultural a l’antiga
caserna de Can Torelló, programa d’extracció d’energia solar fotovoltàica als edificis
municipals, programa de recuperació del patrimoni històric i arqueològic, ampliació de l’àrea
de lleure de la Sentiu, programació estable de dansa, segon pla integral de joventut, programa
municipal d’atenció a les drogodependències, pla integral per a la dona, pla d’accés a les noves
tecnologies i societat del coneixement, adquisició d’un pis per a dones víctimes de violència,
augment de subvencions a entitats esportives de base o servei gratuït de fisioteràpia per a gent
gran a zones esportives municipals. Per finalitzar, advoca per pressupostos participatius en els
que la ciutadania decideix en diferents espais i trobades la destinació de determinades partides
d’inversions i programes d’actuació, sempre tenint en compte que actualment no es poden fer
polítiques públiques sense adequar-les a la realitat social canviant i a les noves exigències de
futur, com ara l’arribada de la igualtat de gènere a les finances.
16 de 22