Atenció al nen i a l'adolescent en processos aguts a l'atenció primària

Guia d’infermeria
Atenció al nen i a l’adolescent
en processos aguts a l’atenció primària

© Àmbit d’Atenció Primària Barcelona Ciutat
Institut Català de la Salut
Edició: Àmbit d’Atenció Primària Barcelona Ciutat
Coordinació editorial: Gabinet de Comunicació
Àmbit d’Atenció Primària
Barcelona Ciutat
Disseny gràfic: Víctor Oliva. Disseny gràfic, SL
Primera edició: maig de 2008

ÍNDEX
Presentació ___________________________________________________________ 5
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents _____________________________ 7
1.1. Problemes de puericultura ________________________________________ 7
1.2. La detecció i captació ____________________________________________ 7
1.3. El rol col·laborador_______________________________________________ 9
2. Principals motius de consulta en nens i adolescents a l’atenció primària ___ 12
2.1. Dispnea _______________________________________________________ 12
2.2. Tos ___________________________________________________________ 14
2.3. Mocs _________________________________________________________ 17
2.4. Febre _________________________________________________________ 18
2.5. Vòmits ________________________________________________________ 24
2.6. Diarrea ________________________________________________________ 27
2.7. Dolor abdominal________________________________________________ 30
2.8. Epistaxi _______________________________________________________ 32
2.9. Ull vermell _____________________________________________________ 35
2.10. Intoxicacions__________________________________________________ 37
2.11. Ferides_______________________________________________________ 39
2.12. Cremades ____________________________________________________ 42
3. Annexos __________________________________________________________ 47
Escales o scores clínics en atenció primària pediàtrica d’urgència _________ 49
Escala de Yale-MacCarty de valoració del lactant febril __________________ 50
Escala de Taussig de valoració del crup _______________________________ 51
Valoració de la dificultat respiratòria
Escala de Downes modificada per Ferrés en crisi asmàtica ______________ 52
Bronquiolitis _______________________________________________________ 53
Valoració del grau de deshidratació __________________________________ 54
Escales de dolor en la infància _______________________________________ 55
Escala de Glasgow de valoració del coma _____________________________ 57
Marges de freqüència cardíaca i respiratòria normals per edats __________ 58
Valoració de l’extensió de les cremades _______________________________ 59
4. Bibliografia ________________________________________________________ 60
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia

REDACCIÓ
Cristina Bonaventura, infermera EAP Montcada
Rocío Casañas, psicòloga
Montserrat Gajans, infermera EAP Montnegre
Francisca Jurado, infermera EAP Casc Antic
Montserrat Martí, infermera EAP Maragall
Modest Masdéu, infermera EAP Carmel
Francisca Peidró, infermera EAP Ramon Turró
Pilar Po, infermera EAP Roquetes
Mª José Pujol, infermera EAP Chafarinas
Maurici Raud, infermer EAP Sant Andreu
Carme Sabaté, infermera EAP Casc Antic
GRUP DE REVISIÓ I CONSENS
Pilar García, pediatra EAP Ramon Turró, SAP Litoral
Beatriz Miguel, infermera Raval Nord, SAP Litoral
Elena Olomi, pediatra EAP Maragall, SAP Dreta
Mª Jesús Galeote, infermera EAP Maragall, Dreta
Marta Bone, pediatra EAP Guineueta, SAP Muntanya
Manuel Enrubia, pediatra EAP Sants, SAP Esquerra
Josep Bras, pediatra EAP Poblenou, SAP Litoral
Francisca Jurado, infermera EAP Casc Antic, SAP Litoral
Modest Masdéu, infermer EAP Carmel, SAP Muntanya
Pilar Po, infermera EAP Roquetes, SAP Muntanya
Montserrat Gajans, infermera EAP Montnegre, SAP Esquerra

PRESENTACIÓ
Aquesta Guia té com a objectiu general oferir coneixements bàsics i criteris d’actuació
estàndards sobre l’atenció a alguns processos aguts en la infància/adolescència,
a les infermeres de les consultes de pediatria d’atenció primària
de l’Àmbit de Barcelona Ciutat.
Aquests processos, tot i ser en gran part banals i amb una evolució favorable,
generen neguit en les famílies. L’Organització Mundial de la Salut considera com a
urgència tota situació que, en opinió del pacient, la família o qualsevol que prengui
la decisió, requereixi una atenció immediata. En el cas dels nens, aquesta decisió
la prenen els seus cuidadors, tradicionalment en funció de diferents factors:
signes, símptomes, grau de coneixement, seguretat, accessibilitat, etc.
A aquests factors s’afegeixen actualment d’altres força rellevants, que incrementen
aquesta demanda. Els més importants són:
■ La conciliació de la vida familiar i laboral és un generador important de visites
espontànies. La necessitat de resoldre el procés al més aviat possible pot estar
o no condicionada també per aquest factor.
■ La presència, cada cop més elevada, de col·lectius immigrants, amb poca o nul·la
cultura de prevenció i que, amb un treball precari en molts casos, tenen serioses
dificultats per programar la visita.
■ La població té més expectatives respecte del sistema sanitari i pot crear més
dependència dels professionals.
La magnitud d’aquesta demanda ha de fer que els professionals d’infermeria de la
consulta pediàtrica no restem aliens a la situació. La intervenció de la infermera en
aquests processos aguts pot millorar la qualitat assistencial: disminuint l’ansietat
dels pares, donant seguretat a la família en la cura del nen, proporcionant les
cures que li són pròpies i participant en el procés terapèutic en el rol col·laborador
amb el pediatre.
Per assolir els objectius esmentats anteriorment, la Guia s’estructura en tres apartats:
el primer, més general, on es descriuen les situacions en què la infermera pot
incidir en una demanda espontània; en el segon es fa una descripció dels principals
motius de consulta on la infermera pot tenir un paper rellevant, i un tercer
apartat d’annexos amb taules i escales de valoració.
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria 5

1. ACTUACIÓ DE LA INFERMERA
EN LES VISITES ESPONTÀNIES
PER PROCESSOS AGUTS
EN NENS I ADOLESCENTS
La visita espontània és una oportunitat per aprofundir en el coneixement del nen
i la seva família, la infermera que ha d’atendre globalment aquest binomi no pot
deixar de banda aquesta circumstància.
Queda clar que en la majoria de casos la resolució del quadre resta en mans del
pediatre, però cal considerar que les infermeres hi tenen un paper propi. Aquest
paper es descriu més detalladament en els apartats següents.
1.1. Problemes de puericultura
Sobretot en el primer any de vida, les consultes espontànies produïdes pel desconeixement
sobre les cures dels nadons i lactants que han de ser assumides pels
professionals d’infermeria de pediatria són relativament freqüents.
1.2. La detecció i captació
La infermera de pediatria ha d’intervenir de forma activa en les visites espontànies;
la detecció de problemàtica subjacent a la de la pròpia consulta espontània
la podríem resumir en els punts següents: manca de seguiment del programa d’activitats
preventives i del calendari de vacunacions sistemàtiques, la hiperfreqüentació
per processos banals o el seguiment inadequat de processos crònics.
1.2.1. Incompliment del programa d’activitats preventives
Com ha quedat demostrat per l’evidència científica en múltiples treballs, l’eficàcia
de les activitats preventives requereix una acció de detecció precoç constant i del
monitoratge del desenvolupament durant tota la infància. El programa d’activitats
preventives és un dret i no podem obligar els pares a portar el nen al nostre centre
si el controlen altres professionals (p. ex.: sector privat), però és un deure del
professional d’infermeria gestionar adequadament aquest programa; per aquest
motiu, cal tenir constància que els nens i adolescents tenen el seguiment necessari
i el motiu pel qual no fan els seguiments al nostre centre. És freqüent en les
consultes d’atenció primària que determinats col·lectius i famílies no facin aquest
seguiment, sigui per desconeixement o per manca de voluntat. Les visites
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria 7
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
4. Bibliografia 3. Annexos 2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària

1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
4. Bibliografia 3. Annexos 2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
espontànies són alguns cops l’únic espai on poder-los captar. En aquests casos cal
estar atent, ja que la manca de seguiment del programa pot amagar maltractaments
físics o negligència: ambdós casos estan tipificats pel Codi penal.
En aquests casos l’actuació ha de ser oportunista i va adreçada a valorar l’estat del
nen i la família, el coneixement sobre el programa, i a realitzar les activitats mínimes
si es té la sospita fonamentada que no hi haurà ocasió de fer-ho de forma programada.
Els col·lectius d’immigrants (a causa del desconeixement i de la manca
de costum al país d’origen) i les famílies autòctones amb factors de risc social o
marginals són els que presenten el percentatge més elevat d’incompliments.
1.2.2. Incompliment del calendari de vacunacions
sistemàtiques
Molts cops està vinculat a la manca de seguiment d’altres activitats preventives,
però pot tenir entitat pròpia. Les causes poden ser múltiples: per oblit, per negativa
paterna, etc.
L’actuació, com en el cas anterior i prèviament d’acord amb el pediatre, ha de ser
oportunista, amb l’administració de la vacuna o les vacunes corresponents i la programació
per continuar el procés en casos d’adaptació al calendari vigent a la nostra
comunitat.
1.2.3. Hiperfreqüentació
Es tracta d’una situació que es produeix sovint a la consulta. La hiperfreqüentació
per processos banals pot produir-se per múltiples motius, induïda pels mateixos
professionals, per ansietat dels pares, per desconfiança, etc. Els estudis realitzats
sobre la influència de l’ansietat materna sobre les visites tenen un grau de fiabilitat
acceptable.
L’actuació en aquesta situació ha de ser:
■ Diferenciar entre dos grups diana: nens amb problemes de salut reals i nens o
pares amb somatitzacions per causes subjacents.
■ En el segon grup cal identificar, en el nen i la família, les causes reals que fan anar
a la consulta, ja que com s’ha dit anteriorment els problemes de salut familiars
poden condicionar aquesta situació. En aquest sentit s’han de valorar coneixements,
situació familiar, condicionants externs i senyals d’alerta sobre violència
domèstica, maltractaments a casa o a l’escola.
■ Fer educació sanitària en els casos de manca de coneixements o d’informació.
■ Fer seguiment d’aquells casos que permetin sospitar una alteració o problema
de més abast o, en el cas que el problema sigui clar, fer-ne la derivació pertinent.
8 Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria

1.2.4. Seguiment inadequat de processos crònics
En ocasions els processos crònics tenen aguditzacions que són conseqüència del
mateix procés, d’altres vegades es deuen a un mal control de la malaltia, sigui per
part de la família o per part dels professionals. És important detectar aquestes
situacions per disminuir la probabilitat de visites per aquest motiu i complicacions.
1.3. Rol col·laborador
Podem distingir dos grans grups en l’actuació de la infermera de pediatria en
aquest bloc:
1.3.1. Ferides, cremades, cops i caigudes
Respecte a les ferides i cremades, la intervenció de la infermera de pediatria, tant
en el diagnòstic com en la resolució i el seguiment, entra dins del seu àmbit de
competències, tot i que en determinades situacions caldrà comptar amb la
col·laboració del pediatre per prendre les decisions pertinents.
Respecte dels traumatismes, la intervenció es pot produir en primera instància o
en segona instància: sigui per valorar la situació o bé per fer la immobilització,
estabilitzar, aplicar el tractament prescrit i la programació del seguiment.
1.3.2. Altres problemes aguts de salut
Aquestes malalties, en molts casos de caràcter epidèmic tot i que tenen generalment
una resolució favorable, poden presentar-se amb signes i símptomes més
severs que poden variar en les diferents etapes de la infància i representar una
amenaça per a l’infant que la pateix o els dels seu voltant.
La resolució de molts d’aquests processos aguts (infecciosos, neurològics,
metabòlics, dermatològics, etc.) requereix un procés de presa de decisions que
entra en la competència del professional mèdic; en aquestes situacions el rol infermer
té com a objectius:
■ Valorar inicialment el quadre per:
• Determinar el grau d’urgència
• Disminuir el temps d’espera del primer contacte
• Reduir nivells d’ansietat del nen i la família
• Augmentar la informació sobre el procés i el temps d’espera
• Augmentar el grau de satisfacció de les famílies
■ Fer proves diagnòstiques concretes
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
9
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia

1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
4. Bibliografia 3. Annexos 2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
■ Fer intervenció educativa: sobre les característiques dels signes/símptomes, la
malaltia, el tractament farmacològic i les mesures complementàries.
■ Aplicar les mesures terapèutiques, si s’escau.
1.3.3.1. Etapes de la valoració inicial de la infermera
Podem diferenciar quatre etapes:
1. Recepció: la infermera es presenta, la família comença a explicar el motiu de
la consulta.
2. Valoració de signes i símptomes: anamnesi, antecedents, medicació que
pren, al·lèrgies, breu exploració inicial si s’escau.
3. Classificació: és la part principal del procés, es realitza partint de signes i
símptomes expressats pel nen o els pares i no partint de diagnòstics mèdics
ni sospites mèdiques diagnòstiques. En atenció pediàtrica el nombre d’interferències
en aquest procés és superior al d’altres etapes, a causa de la
interpretació que fan els pares, en molts casos fruit de l’ansietat, i la dificultat
que el nen expressi realment el que sent.
4. Derivació al metge o resolució pel professional d’infermeria.
1.3.3.2. Classificació segons la gravetat
Es diferencien 4 nivells per classificar aquestes situacions, que van de l’emergència
vital a la resolució a càrrec de la infermera. S’ha de considerar la classificació
com un procés continu, on s’han d’anar reavaluant els nivells assignats, ja que hi
poden haver variacions durant l’espera i que necessiten una nova assignació, això
inclou la sala d’espera.
A l’hora d’establir els nivells cal considerar també que hi ha prioritats relatives, no
només clíniques; aquestes fan referència a situacions d’agressivitat, agressions
sexuals, dificultats per mantenir l’espera, etc.
■ Nivell 0
Atenció immediata. Risc vital. Participació d’ambdós professionals de l’equip
pediàtric en la seva resolució.
• Aturada cardiorespiratòria
• Patologia respiratòria:
- Obstrucció vies aèries superiors
- Obstrucció vies aèries inferiors
- Insuficiència respiratòria
- Apnea
10 Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria

• Patologia neurològica:
- Alteració consciència/coma
- Convulsió/estatus convulsiu
• Accidents greus:
■ Nivell I
- Traumatisme greu
- Ofegament
- Electrocució
- Reacció anafilàctica severa
- Intoxicacions greus
Hi inclourem aquells nens que presenten processos aguts crítics. Resolució a
càrrec del pediatre. Dins d’aquest grup ens trobaríem amb quadres que poden
conduir a un deteriorament ràpid de l’estat general. Requereix visita en un màxim
de 10 minuts i cal fer control mentre s’espera.
■ Nivell II
Hi inclourem aquells nens que presenten processos aguts no crítics. Resolució a
càrrec del pediatre. Suposen una part important del gruix de pacients que van al
centre. Pot necessitar una revaloració i seguiment durant l’espera.
■ Nivell III
Hi inclourem aquells nens en què l’actuació d’infermeria permet resoldre la
demanda.
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
11
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia

1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia
2. PRINCIPALS MOTIUS
DE CONSULTA EN NENS
I ADOLESCENTS EN L’ATENCIÓ
PRIMÀRIA
2.1. DISPNEA
Entenem per dispnea la percepció de dificultat per respirar correctament manifestada
pel nen o els seus acompanyants. Per tant, pot abastar des d’una crisi
asmàtica o un ennuegament a l’obstrucció nasal en un refredat comú.
■ Valoració
VINCLE A: ESCALA DE TAUSSIG DE VALORACIÓ DEL GRUP • VALORACIÓ
DIFICULTAT RESPIRATÒRIA (INCLOU TRES TAULES: WOOD-DOWN, I DOWNES
MODIFICADES) • BRONQUIOLITIS (ESCALA RDAI)
En la valoració de la dispnea el més important és determinar el grau de compromís
respiratori. Per fer-ho ens ajuden diferents taules de valoració de la dificultat
respiratòria.
■ Taula d’insuficiència respiratòria aguda
Puntuació Freq. resp. Sibilàncies* Cianosi Ús musculatura
< 6 mes > 6 mes accessòria
0 < 40 / < 30 No No No
1 41-55 / 31-45 Només al final Perioral (+) Subcostal
de l’espiració Amb plor
2 56-70 / 46-60 Esp. insp. amb Perioral (++)
fonendoscopi En repòs Subcostal
i intercostal
3 > 70 / > 60 Esp. insp. sense Generalitzada (+++)
fonendoscopi En repòs Supraesternal
o absents Subcostal
i intercostal
* Les sibilàncies es poden no auscultar en l’obstrucció molt greu.
Obstrucció: lleu, de 0 a 5; moderada, de 6 a 8; greu, de 9 a 12.
En funció del grau d’obstrucció o de destret respiratori, ja sigui lleu, moderat, greu
o absent, l’actuació serà diferent tal com es mostra a l’algoritme.
12 Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria

■ Taula de valoració insuficiència respiratòria segons pulsioximetria
Escala clínica SpO2
Lleu 0-3 > 94 %
Moderat 4-6 91-94 %
Greu 7-9 < 91 %
En cas de discordança entre diferents escales, utilitzarem sempre la de més gravetat.
A més de valorar el destret, hem de fer l’anamnesi interrogant sobre símptomes
acompanyants, forma d’inici de la dispnea, patologies prèvies, inhalació de tòxics,
antecedents.
■ Signes d’alerta:
• Febre alta
• Inici sobtat
• Estridor
• Antecedents d’asma, cardiopaties, anèmies, malformacions congènites
• Antecedents inhalació de tòxics
• Ansietat
■ Algoritme dispnea
DISPNEA
Anamnesi
Forma d’aparició, signes o símptomes que
l’acompanyen, estat general del nen, auscultació,
antecedents patològics (malalties cardíaques o
pulmonars), inhalació substàncies tòxiques
No destret DR lleu DR moderat DR greu
NIVELL III NIVELL II NIVELL I NIVELL 0
Sospita d’aspiració,
obstrucció vies àreis,
edema glotis, crup sever,
parada respiratòria
NIVELL 0
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
13
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia

1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia
2.2. TOS
És el primer motiu de consulta en atenció primària. Al contrari de la febre, la tos
provoca més sensació d’incomoditat al nen i la família que no preocupació per la
gravetat.
Es tracta d’un mecanisme de defensa útil per al manteniment de la neteja de les
vies respiratòries, que en moltes ocasions és preferible no tractar.
La tos és una resposta a la irritació dels nervis coneguts com a receptors de la tos
que es troben en les vies respiratòries superior i inferior. Els receptors de la tos es
concentren especialment dins del coll i els punts de ramificació més importants de
les vies respiratòries. També es troben als sinus, canals auditius, esòfag, abdomen
i revestiments del cor i pulmons.
2.2.1. Valoració i característiques
És important tenir present els símptomes que acompanyen el quadre.
■ Signes d’alerta:
• Destret respiratori: taquipnea, tiratge, aleteig nasal
• Cianosi
• Febre alta
• Estridor
• Somnolència
• Antecedents de prematuritat, asma, cardiopatia o malformacions congènites.
■ Si la tos és humida, es tracta d’una tos que mobilitza secrecions. És una forma
important en què el cos elimina les secrecions de les vies respiratòries. La tos
humida no s’ha de d’eliminar, és més, potser calgui mirar que sigui més productiva.
Poden ser tractades amb medicaments expectorants: aquests fàrmacs ajuden
a fer les secrecions més suaus i fàcils d’expulsar mitjançant l’acció de tossir.
■ Si la tos és seca / irritativa, com s’ha dit abans, crea força incomoditat en el nen
i la família, per tant és molt freqüent que es demani algun remei o tractament, o
es recorri a remeis casolans com, per exemple: ceba tallada a la capçalera del
llit, etc.
2.2.2. Actuacions davant de la tos
Malgrat tot, s’acostumen a utilitzar medicaments antitussígens en els casos
següents:
■ Quan és una tos seca no productiva, excepte en asma, bronquitis, pneumònia,
bronquiolitis.
14 Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria

■ Quan és una tos productiva que provoca dolors severs al pit, això interfereix
amb el son/descans o provoca malestar considerable.
2.2.3. Intervenció d’infermeria
L’actuació d’infermeria anirà adreçada a:
• Valorar, mitjançant anamnesi i exploració. Interrogar sobre símptomes acompanyants,
antecedents, tipus, forma d’inici, ennuegaments. En l’exploració s’ha
de valorar la presència de taquipnea, de destret respiratori, de crup. En l’algoritme
1 es descriu la seqüència de presa de decisió davant d’un quadre de tos que
permet la seva classificació en els diferents nivells descrits.
• Insistir en la normalitat de la tos en el context del quadre que presenta amb la
seva evolució espontània a la resolució, els avantatges i inconvenients.
• S’ha d’informar la família que la utilització d’antitussígens no està relacionada
amb una disminució en la durada del quadre ni amb una prevenció de la seva
possible evolució cap a vies baixes.
• Fer reforç de les mesures terapèutiques recomanades.
• Fer intervenció educativa que ha de tenir en compte:
- Ingesta abundant de líquids.
- Control de temperatura i humitat ambiental (evitar temperatura i sequedat
ambiental excessives).
- Rentatge de secrecions nasals si s’escau (tècnica explicada a la Guia d’infermeria
per a l’aplicació de tècniques a la infància i l’adolescència en atenció
primària).
- Tractament postural durant el son.
- Evitar exposició del nen als irritants enumerats a la taula.
■ Taula. Factors irritants i de risc per a la tos
Factors irritants i de risc per a la tos
Fum en general Substàncies que es troben en suspensió, com pol·len,
Gasos nocius pols, contaminació.
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
15
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia

1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia
■ Algoritme tos
TOS
Anamnesi: antecedents
Forma d’aparició, tipus, signes o símptomes
que l’acompanyen, estat general del nen
Signes
alerta 1
SÍ NO
NIVELL II NIVELL III
16 Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
Sospita d’aspiració,
obstrucció vies aèries,
edema glotis, crup sever,
aturada respiratòria
NIVELL 0
Signes d’alerta: destret,
cianosi, febre alta, estridor,
somnolència, antecedents

2.3. MOCS
2.3.1. Intervenció d’infermeria
La mucositat a les vies respiratòries altes, en la seva gran majoria, és un procés
infecciós viral que en edat escolar afecta els nens una mitjana de cinc cops cada
hivern, la qual cosa és motiu de consulta freqüent al servei de pediatria. Aquesta
situació s’ha de diferenciar dels processos crònics freqüents, com són el cas de les
al·lèrgies. No existeix evidència científica que relacioni la consistència i el color de
la mucositat amb una causa viral o bacteriana. La persistència de més de 10 dies
de mucositat retronasal està relacionada amb una patologia sinusal o una possible
hipertròfia del teixit adenoide.
L’evolució d’un refredat passa per diferents fases: rinorrea aquosa, congestió
nasal inicial, degoteig retronasal i mocs més espessos. Amb el pas dels dies es pot
aguditzar amb tos nocturna, que freqüentment provoca vòmits.
Davant d’un procés de mucositat, les mesures que es recomanen són:
a) Informació i explicació als pares de l’evolució del refredat, explicar-los que
passa per diferents fases: rinorrea aquosa, congestió nasal inicial, degoteig
retronasal i mocs més espessos, i que amb el pas dels dies pot aguditzar-se amb
tos nocturna que freqüentment provoca vòmits.
b) Augment de l’administració de líquids, preferentment aigua, per assegurar una
bona hidratació i més encara si hi ha presència de febre.
c) Si l’obstrucció nasal molesta, es poden fer rentatges nasals amb sèrum fisiològic
per afavorir l’expulsió de secrecions. L’aspiració de mucositat és habitual en
el lactant, però s’ha de fer amb precaució i no de manera sistemàtica.
d) Conscienciar els pares perquè estimulin el nen a mocar-se i evitar que s’empassi
la mucositat, i explicar-los que la mucositat a les femtes és intestinal i no es
correspon amb la nasal.
e) Aclarir als pares que la utilització d’aquests processos ha de ser simple i el
menys invasiu possible, i que s’ha de respectar l’evolució natural de la malaltia,
ja que no existeix una fórmula ràpida per fer-la desaparèixer de forma immediata.
f) També és important informar els pares que l’ús de descongestius, antihistamínics,
expectorants i antitussígens no aporta grans beneficis i pot augmentar el
risc d’intoxicacions, trastorns gastrointestinals, etc., i que la tos és un mecanisme
de defensa per a l’expulsió de les secrecions.
g) Informar els pares que si la consulta és per mucositat han de demanar hora per
a infermeria.
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
17
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia

1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
4. Bibliografia 3. Annexos 2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
2.4. FEBRE
És la segona causa de consulta urgent als equips pediàtrics dels centres d’atenció
primària. Provoca neguit en la família i sensació d’urgència. Caldrà incidir sobre
aquesta sensació, ja que no sempre està justificada. Diversos autors han presentat
treballs sobre la incidència dels professionals sanitaris en la creació de la
“febrefòbia”.
L’absència d’adopció de mesures per controlar-la en primera instància és una de
les conseqüències més evidents d’aquesta sensació d’urgència. Aquests punts
ens han de fer reflexionar sobre la conveniència d’una acció educativa dels professionals,
per aconseguir estructurar un coneixement adient sobre la febre.
2.4.1. Mesura de la temperatura i classificació
Per oferir una actuació homogènia cal unificar aquests dos criteris:
■ Mesura de la temperatura:
Són diversos els sistemes emprats per mesurar la temperatura, però hi ha un cert
consens que els termòmetres de mercuri (desaconsellats i fora d’ús en l’actualitat)
i els digitals són els més precisos, i els digitals es poden utilitzar a qualsevol edat.
Respecte a la zona, l’axil·lar és la més utilitzada, tot i que la temperatura rectal és
la que s’apropa més a la temperatura central del cos.
A la Guia sobre aplicació de procediments als nens i adolescents es descriuen la
tècnica i les característiques dels diversos termòmetres.
■ Classificació:
Temperatura normal axil·lar: 36 i 37 ºC.
Febreta: temperatura axil·lar de 37 a 38 ºC.
Febre: temperatura axil·lar superior a 38 ºC.
2.4.2. Intervencions davant la febre
Els diferents autors parlen majoritàriament de tres grups, que requereixen intervencions
diferenciades que condicionen la derivació i la conducta mèdica a seguir.
Aquests són:
1. Menors de 3 mesos d’edat
2. De 3 mesos a 3 anys
3. Majors de 3 anys
18 Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria

La rellevància d’un procés febril en un nen d’un mes de vida no és la mateixa que
en un nen de 5 anys. Tot i que el diagnòstic final pugui tenir més gravetat en el nen
de 5 anys, la conducta inicial no és la mateixa. No tots els estats febrils representen
una amenaça per al nen, cal valorar-ne l’estat general, els antecedents i la
presència d’altres signes/símptomes.
2.4.2.1. Intervenció de la infermera en el procés febril
Com hem dit, cal afrontar aquest símptoma des del principi i fer èmfasi que la família
també ho faci. Són massa els casos en què els pares porten el nen sense haver
instaurat mesures antitèrmiques; aquesta serà la primera tasca educativa.
La intervenció infermera es basa en:
a) Valoració dels nens amb estat febril
En l’algoritme 1 es planteja la seqüència de presa de decisió davant d’un quadre
febril que permet la classificació en els diferents nivells descrits anteriorment. A
banda d’aquest algoritme, en pediatria hi ha diferents escales que permeten classificar
la gravetat del procés infecciós i, per tant, la seva possible etiologia bacteriana
o viral. Les més utilitzades són l’escala YIOS (Young Infant Observation Scale)
per a nens menors de 3 mesos (taula 3) i la escala YALE (YOS) per a nens de 3 a 36
mesos d’edat (taula 4).
■ Taula 3. Escala YIOS
Puntuació 1 3 5
Estat / esforç No alteració, Compromís lleu – Destret respiratori
respiratori vigorós moderat (taquipnea, amb esforç inadequat
retracció, queixa) (apnea, fallada
respiratòria)
Perfusió Rosat, Tacat, extremitats Pàl·lid, xoc
perifèrica extremitats fredes
calentes
Afectivitat Somriu i/o Irritable Irritable
no irritable consolable no consolable
Puntuació > 7: Alt risc d’infecció bacteriana
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
19
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia

1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
4. Bibliografia 3. Annexos 2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
■ Taula 4. Escala Yale (YOS). Valoració nens 3-36 mesos
Puntuació Normal (1) Moderat (2) Greu (3)
Qualitat Fort, to normal Es queixa o Dèbil
del plor o content sense plor somiqueja o amb to agut
Reacció Plora breument Plora a estones Plor continu o quasi
als pares i s’atura content no respon
sense plorar
Resposta Somriu o alerta Somriu poc No somriu,
a estímuls o està poc alerta cara ansiosa,
apagat, inexpressiu
o no alerta
Estat de Despert i atent. Ulls tancats, Son profund,
consciència Si està adormit es es desperta durant no desperta
desperta ràpid poc temps o costa
despertar-lo
Color Rosat Extremitats pàl·lides Pàl·lid, cianòtic,
o acrocianosi tacat o cendrós
Hidratació Pell i ulls normals, Pell i ulls normals, Pell pastosa
mucoses humides boca lleugerament o tibant, mucoses
seca seques, ulls
enfonsats
Puntuació ≤ 10 baix risc d’IBG ≥ 10 alt risc d’IBG
b) Col·laboració en la regulació de la temperatura
Les activitats que s’han de desenvolupar són les següents:
■ Control temperatura corporal. Ús del termòmetre: en els termes descrits en
l’apartat anterior.
■ Valoració de l’estat general del nen
■ Administració medicació antipirètica: la medicació antipirètica està indicada
en les situacions següents:
• Antecedents de convulsions febrils.
• Malestar del nen per la febre (encara que no arribi a 38 ºC axil·lar).
En pediatria es dosifiquen les medicacions per pes, cal tenir present que la dosificació
per edats pot induir a errors. El marge terapèutic dels antitèrmics és
ampli i són poc freqüents les sobredosis no accidentals.
El medicament d’elecció és el paracetamol a dosis entre:
Menors de 6 mesos: 10 mg/kg/dosi cada 6h (màxim 40 mg/kg/dia).
Majors de 6 mesos: 15 mg/kg/dosi cada 4h (màxim 75 mg/kg/dia).
20 Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria

Ibuprofèn, a banda de l’efecte antitèrmic, afegeix l’efecte antiinflamatori. Es
dosifica entre 20-40 mg/kg/dia cada 6-8 h (interval mínim 6 h) via oral.
L’àcid acetilsalicílic s’ha deixat d’utilitzar com a antitèrmic a causa de la relació
amb la síndrome de Reye: és un trastorn que afecta el balanç químic normal del
cos, això ocasiona un dany al cervell, els ronyons i el fetge. Els casos més freqüents
d’aquesta síndrome es donen en el context de certes infeccions víriques
(varicel·la, grip, etc.).
Malgrat la controvèrsia en aquest tema i que no s’ha demostrat que se’n millorin
els resultats, sovint es combinen antitèrmics per poder administrar-los amb
una freqüència més curta. Així, és freqüent la combinació de paracetamol amb
ibuprofèn. Cadascun s’administra cada 6 o 8 hores, però s’intercalen. Això fa
possible que cada 3 o 4 hores es pugui donar un fàrmac o l’altre.
■ Aplicació si s’escau de mesures físiques:
L’eficàcia dels mètodes esmentats en l’estat febril no és clara i el seu ús és discutit,
ja que el refredament corporal extern no modifica el punt d’ajustament del centre
termoregulador i l’abast temporal de les mesures físiques és limitat.
En estats febrils, s’apliquen en els casos de temperatura entre 37º i 38º axil·lar o
com a complement de les mesures farmacològiques en el cas de febre més elevada
(febre molt elevada, dificultat del control de temperatura en pacients neurològics,
xoc endotòxic, deshidratació, disfunció cardiovascular, etc.). Només resulten
aconsellables mesures simples com:
• Alleugeriment de la roba del nen. Deixar-lo amb roba interior.
• Disminució de la temperatura ambiental.
• Augment de la ingesta de líquids (especialment frescos i ensucrats).
• En lactants i nens petits: banys/draps amb aigua temperada (tª de l’aigua 2
graus menys que la tª que tingui el nen) i deixar-lo en remull 15-20 minuts; d’aquesta
manera s’igualarà la temperatura corporal amb la de l’aigua. Després
s’eixuga el nen sense fregar i es vesteix amb poca roba. Caldrà controlar que
no hi hagi calfreds ni pell de gallina, en aquests casos s’haurà d’aturar el procediment,
secar i esperar per tornar a reiniciar.
Tradicionalment s’han emprat mètodes més agressius que estan absolutament
contraindicats: banys d’aigua freda, draps d’alcohol, ènemes de sèrum fred, etc.
La vasoconstricció cutània (pell de gallina) que es crea limita fins i tot més la pèrdua
de calor i els calfreds contribueixen a una major producció de calor endògena.
A més, gairebé tots els mètodes que s’utilitzen ocasionen un gran desconfort
en el nen. L’ús d’alcohol afegeix a més efectes adversos sobre la pell i hi ha risc
d’inhalació i intoxicació.
Mentre que en el tractament de la febre de causa infecciosa les mesures físiques
tenen un paper secundari, complementari i de curt abast, constitueixen el tractament
bàsic en la hipertèrmia que acompanya diverses entitats i en el cop de calor.
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
21
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia

1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
4. Bibliografia 3. Annexos 2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
c) Educació sanitària als pares
L’educació sanitària hauria de tenir els continguts següents:
• Explicació de què es considera febre i com controlar-la.
• Entrenament teòric i pràctic en les tècniques de la presa de la temperatura.
• Criteris per repetir les preses de temperatura: freqüència, etc.
• Emfasititzar els beneficis de la febre en un nen infectat.
• Explicar l’ús de mesures físiques descrites: ambientals, corporals i ingesta de
líquids.
• Explicar l’ús de mesures farmacològiques (via d’administració, dosi de fàrmacs
d’antipirètics, etc.).
• Ensenyar als pares els signes d’alerta i criteris per a la consulta mèdica.
• Explicar les mesures per disminuir la temperatura ambiental.
• Explicar l’escassa influència del tractament amb antitèrmics en l’evolució de
la malaltia.
22 Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria

■ Algoritme febre
< 3 mesos
YALE
> 15
NIVELL I
NIVELL I
Sense altres signes
o símptomes clínics
3 m a 3 anys
YALE
< 15
NIVELL II
FEBRE (tª axil·lar > 38º)
Valorar temperatura i presa d’antitèrmic*
Inspecció pell: petèquies i/o altres erupcions
Antecedents convulsions febrils. Signes i símptomes
Estat general del nen
> de 3 anys
EG afectat
SÍ NO
NIVELL I NIVELL II
> 3 mesos
Lleus: odinofàgia,
disfàgia, i/o diarrea,rinorrea
o
otalgiaotàlgia, etc.
BEG > 48 h i/o
EG afectat
Amb altres signes
o símptomes clínics
Moderats/sever:
Diarrees
sanguinolentes,
petèquies,
dispnea,
meningisme,
disúria
NIVELL III NIVELL II NIVELL I
* Administrar antitèrmics si escau.
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
23
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia

1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
4. Bibliografia 3. Annexos 2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
2.5. VÒMIT
Expulsió activa i violenta per la boca del contingut gàstric. És una consulta freqüent
a pediatria, habitualment són quadres d’evolució benigna.
És important diferenciar el vòmit de la regurgitació; en aquesta última no existeix
esforç i generalment són petites quantitats que s’eliminen generalment en el lactant
de menys de 6 mesos.
2.5.1. Valoració
a) Anamnesi: estat general del nen, investigar símptomes associats: infeccions
intestinals, infeccions respiratòries (catarro, otitis, amigdalitis), infeccions de
vies urinàries, afectacions neurològiques.
b) Medicaments: hi ha medicaments que poden originar vòmits, entre els quals es
troben: antibiòtics, paracetamol, prednisona, ferro i mucolític.
S’han de diferenciar els vòmits per medicaments de la intoxicació medicamentosa,
que és causada per una ingestió excessiva de medicaments.
c) Transgressió dietètica, produïda per introducció inapropiada d’aliments per l’edat,
tècniques inapropiades en la preparació de biberons, al·lèrgies alimentàries
i/o dieta abundant.
d) Intolerància digestiva, produïda per possible intolerància alimentària i/o manifestació
al·lèrgica a aliments.
e) Situacions d’estrès: causes psicològiques que reflecteixen conflictes familiars,
escolars o algun tipus de fòbia.
f) Decaïment, pal·lidesa i suor freda: són signes freqüents després d’un vòmit
amb esforç, i si van en augment poden originar complicacions intestinals més
greus.
2.5.2. Signes d’alerta
VINCLE A: VALORACIÓ GRAU DE DESHIDRATACIÓ
A qualsevol edat, vòmits repetits, afectació de l’estat general, deshidratació, antecedents
neurològics o intestinals, dolor abdominal, traumatisme cranial o abdominal.
2.4.3. Intervenció d’infermeria
a) Donar pautes d’educació sanitària als pares indicant-los els senyals de deshidratació:
irritabilitat, anorèxia, disminució de l’orina, taquicàrdia i signe del plec
positiu.
24 Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria

) Recomanar repòs, ja que l’activitat física pot incrementar les nàusees.
c) Vigilar la presència d’altres símptomes associats al vòmit, com són la febre, el
dolor o el color de la pell.
d) Indicar als pares la dieta a seguir; en un quadre de vòmits s’ha de deixar el nen
en dieta absoluta i iniciar la ingesta de sèrum oral o aigua amb sucre preferentment
amb cullera cada 5 - 10 minuts. Si els vòmits persisteixen mantindrem
aquesta pauta. Quan comenci a tolerar, anirem augmentant la freqüència de
sèrum oral o aigua amb sucre fins que veiem que el nen s’ho pren sense dificultats
i van cessant els vòmits. Si desapareixen del tot iniciarem una dieta
suau, fraccionada, controlada i sense forçar.
Cal recordar als pares que són ells qui han de controlar la dieta; per tant, no han
de cedir davant la insistència del nen a prendre el que ell vulgui.
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
25
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia

1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
4. Bibliografia 3. Annexos 2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
■ Algoritme vòmit
< 3 anys
Signes d’alerta
SÍ NO
NIVELL I NIVELL II
VÒMITS*
Valoració inicial
Anamnesi i signes d’alerta
26 Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
> 3 anys
Signes d’alerta
SÍ NO
NIVELL II NIVELL III
Signes d’alerta:
A qualsevol edat – vòmits repetitius, afectació de l’estat general, deshidratació, antecedents
neurològics o intestinals, traumatismes cranials o abdominals i dolor abdominal.
* Exclou regurgitació.

2.6. DIARREA
La diarrea és un símptoma comú en nens, especialment en lactants, que pot durar
uns quants dies i desaparèixer per si sol. Es caracteritza per un augment de la freqüència
i el contingut hídric de les femtes.
En les primeres setmanes de vida, els lactants poden presentar fins a vuit deposicions
diàries amb gran contingut hídric que no es considera diarrea. A partir dels
2-3 mesos de vida es pot considerar diarrea si el nen fa més de tres deposicions
líquides al dia.
Pot ser aguda o crònica, en aquest cas ens referirem a la diarrea aguda.
Majoritàriament està causada per processos infecciosos.
2.6.1. Signes d’alerta en cas de diarrea en nens
VINCLE A: VALORACIÓ GRAU DE DESHIDRATACIÓ
1. Signes de deshidratació: a la taula 4 trobareu la manera de valorar el grau d’hidratació
en nens segons Fortin i Parent. També es pot valorar segons la pèrdua de
pes, però en aquest cas caldrà disposar del pes anterior: deshidratació lleu, pèrdua
de pes del 3-5 %; deshidratació moderada, pèrdua de pes del 6-9 %, i deshidratació
severa, pèrdua de pes superior al 10 %.
■ Taula. Graus de deshidratació en nens
0 1 2
Llengua Humida Una mica seca Seca
Fontanel·la Plana Una mica enfonsada Molt enfonsada
Ulls Normals Una mica enfonsats Molt enfonsats
Plec Recuperació < de 2 segons > de 2 segons
instantània
Neurològic Normal Queixós Apàtic
Respiració Tranquil·la Ràpida Profunda
Extremitats Calentes Fredes Fredes, blavoses
Valoració: si el nen està semicomatós o molt irritable caldrà afegir 3 punts.
Deshidratació lleu: 0-3. Deshidratació moderada: 4-8. Deshidratació severa: 9-17.
2. Febre igual o superior a 39 ºC
3. Sang o altres productes a femtes
4. Afectació de l’estat general
5. Vòmits incoercibles
6. Disminució diüresi
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
27
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia

1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
4. Bibliografia 3. Annexos 2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
2.6.2. Actuacions davant de la diarrea
El tractament és fonamentalment dietètic i va dirigit a ajudar el tracte digestiu a
recuperar-se i sobretot a evitar la deshidratació.
El tractament s’inicia precoçment i, segons l’ESPGHAN, es basa en els punts
següents:
• Utilitzar sèrums de rehidratació oral (ORS o SRO) de 60 mm Os Na/L.
• Rehidratar en 4 hores.
• Alimentació normal precoç: dieta adequada a cada edat sense restriccions.
• Mantenir lactància materna si el nen en pren.
• No donar medicació innecessària. En alguns casos cal donar antibiòtics (infeccions
per shigel·la, giardia lamblia, etc.). La medicació antidiarreica no està
recomanada.
• Reposar les pèrdues amb 10 ml/kg d’ORS per cada deposició aquosa.
• La utilització de fórmules sense lactosa, de fórmules especials i de fórmules
rebaixades està estesa però no té justificació segons l’evidència científica
perquè no millora el tractament de la diarrea aguda.
• No es recomana donar: solucions casolanes (llimonada alcalina), begudes
d’esportistes, coles, llimonades comercials ni sucs de fruita, ja que la concentració
de nutrients i electròlits no són correctes, no estimulen l’absorció
acoblada de sodi i nutrients i poden provocar complicacions.
2.6.3. Intervenció d’infermeria
Valoració dels nens amb diarrea:
• En l’algoritme 5 es planteja la seqüència de presa de decisió davant d’una diarrea
aguda que permet la seva classificació en els diferents nivells de resolució.
• Col·laborar en la identificació dels factors que causen el procés diarreic.
• Control del pes corporal si escau.
• Valoració símptomes de deshidratació (mucoses, pell, fontanel·les).
• Control de deposicions (freqüència, quantitat i característiques).
• Recollida de mostres de femtes en cas d’ordre mèdica per ser analitzades o
entrenament als pares perquè ho facin ells a casa, tenint en compte les mesures
higièniques necessàries i el protocol de recollida vigent en el centre.
• Informar els pares sobre la dieta adequada i les restriccions alimentàries. Es
seguiran els criteris esmentats anteriorment (ESPGHAN):
- Mantenir l’alletament matern.
28 Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria

- Ensenyar la tècnica correcta per a la preparació de biberons, respectant les
proporcions en la seva preparació.
- Assegurar la correcta aportació hídrica, mitjançant les normes de rehidratació.
- Desaconsellar l’ús de fórmules casolanes de rehidratació.
- Avisar que una dieta estricta no canvia el curs de la malaltia que s’autolimitarà
en 7-10 dies.
■ Algoritme diarrea
Presència de signes
d’alerta (deshidratació,
afectació de l’estat
general, vòmits
incoercibles
DIARREA AGUDA
< 6 mesos
febre alta
i vòmits
Absència signes d’alerta
> 5 dep./dia
NIVELL I NIVELL II NIVELL II
< 5 dep./dia
NIVELL III
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
29
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia

1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
4. Bibliografia 3. Annexos 2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
2.7. DOLOR ABDOMINAL
El dolor abdominal és un motiu de consulta freqüent en pediatria. Podem parlar
de dolor abdominal agut i dolor abdominal recurrent.
2.7.1. El dolor abdominal agut
Considerarem agut el que té una evolució inferior a 72 hores.
2.7.2. Intervenció d’infermeria en el dolor abdominal agut
Parlarem de l’actuació davant de la presència de dolor abdominal de menys de 72
hores d’evolució.
■ Valoració inicial.
• Anamnesi general (antecedents personals i familiars) i mesura de temperatura.
• Anamnesi específica:
- Pregunta si és el primer cop o és un dolor recurrent.
- Com s’ha iniciat (brusc o no), què feia el nen quan s’ha iniciat i temps d’evolució.
- En nens grans i adolescents: descripció del dolor.
- Localització.
- Signes i símptomes acompanyants: febre, vòmits, tos, diarrea...
■ Segons edat i estat general, mesura d’FC, FR i T/A.
■ Tira reactiva d’orina, si hi ha síndrome de micció.
■ Valorar intensitat del dolor.
VINCLE A ANNEX 1: VALORACIÓ DEL DOLOR
■ Valoració de signes d’alerta:
• Signes de deshidratació, vòmits.
• Afectació de l’estat general.
• Plor intens, gran irritabilitat o, en nens més grans, descripció de dolor intens.
En l’algoritme 6 es planteja la seqüència de presa de decisió davant d’un dolor
abdominal que permet la seva classificació en els diferents nivells descrits.
30 Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria

■ Algoritme dolor abdominal
DOLOR ABDOMINAL AGUT
Valoració inicial:
anamnesi general i específica
Presència de signes d’alerta: vòmits, dolor intens,
irritabilitat, afectació de l’estat general
SÍ No
NIVELL I NIVELL II
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
31
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia

1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
4. Bibliografia 3. Annexos 2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
2.8. EPISTAXI
Hemorràgia amb origen a les fosses nasals. Molt comú en nens. La majoria dels
episodis són autolimitats i poden ser tractats des de l’atenció primària.
■ Classificació:
• Anterior. Són les més freqüents (90 %). S’originen a la part anterior del nas.
• Posterior. El sagnat flueix a la faringe per les coanes, són més difícils de controlar.
2.8.1. Causes
Encara que les causes són moltes, la més freqüent és l’alteració de la mucosa
nasal, generalment secundària a:
• Furgar-se el nas
• Mocar-se el nas molt fort
• Lesions al nas
• Refredats i al·lèrgies
• Canvis bruscos de temperatura
• Aire excessivament sec
• Traumatismes
• Cossos estranys al nas
• Menstruació
2.8.2. Tractament
■ Tranquil·litzar el pacient.
■ Col·locar el pacient assegut, amb les mans i les cames penjant i el cap inclinat
cap endavant.
■ Valorar l’estat general, (control de TA i freqüència cardíaca) causes, durada i
mesures emprades per reduir l’hemorràgia.
■ Si hi ha sospita de cos estrany, mirar-li l’interior de les fosses nasals ja que s’ha
de treure abans de tot.
■ Compressió bidigital amb els dits polze i índex per sobre les ales nasals durant
10 minuts.
■ Opcionalment: aplicar-li compreses fredes a la nuca i/o al pont del nas per provocar
una vasoconstricció de la zona sagnant.
■ Si no cedeix, mirar-li l’interior de les fosses nasals i l’orofaringe per tal de localitzar
la zona que sagna.
■ Si la sang flueix per l’orofaringe i no localitzem la zona sagnant en les fosses
nasals derivem al pediatre per sospita d’epistaxi posterior.
32 Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria

■ Si la zona sagnant és anterior, mullar una gasa amb aigua oxigenada o amb adrenalina
al 5:10.000 i introduir-la en la fossa nasal sagnant, s’aplica pressió externa
i es retira als 15 minuts.
■ Explorar una altra vegada fosses nasals i orofaringe.
Si encara no cedeix, realitzar un tamponament anterior.
■ Tamponament anterior: Amb una gasa amb voraviu, impregnar-la de vaselina o
pomada antibiòtica. Deixar un extrem de gasa penjant a l’exterior de la fossa
nasal que se subjecta amb la mà esquerra i amb unes pinces (millor de baioneta),
es va col·locant la gasa del terra al sostre i de darrera a endavant (com un
acordió) ben premuda, omplint la cavitat. L’extrem que tenim a la mà esquerra
és l’últim a introduir-se per tal d’evitar el desplaçament de la gasa a la rinofaringe.
Per evitar l’expulsió del tampó, col·locarem un esparadrap. El tamponament
es retirarà a la consulta a les 48 hores.
S’ha de mantenir en repòs relatiu i dormir amb el capçal elevat a 45-90 º, esternudar
amb la boca oberta i no prendre líquids calents.
El pediatre pot prescriure-li antibiòtic el temps que porti el tamponament.
■ Derivació a l’hospital si:
• Mal estat general.
• Sospitem epistaxi posterior.
• No cedeix el sagnat malgrat el tractament.
2.8.3. Educació sanitària
■ Explicar als pares els primer auxilis què s`han de fer si els passa a casa:
• Tranquil·litzar al nen.
• Col·locar-lo assegut i amb el cap inclinat cap endavant.
• Pressionar les fosses nasals de 5 a 10 minuts amb els dits polze i índex.
• Pot col·locar una gasa o cotofluix impregnat en aigua oxigenada dins de l’orifici
nasal i pressionar amb el polze.
• També li pot col·locar fred en el pont del nas o en la nuca.
• Quan el sagnat hagi parat, evitar que faci qualsevol cosa que provoqui la recidiva
del sagnat, com ajupir-se, mocar-se el nas, esternudar violentament, fer
exercici físic intens...
■ Consells per prevenir el sagnat del nas:
• Afavorir la humitat de la mucosa nasal aplicant una capa prima de vaselina 1 o 2
vegades al dia.
• Mantenir les ungles dels nens curtes.
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
33
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia

1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
4. Bibliografia 3. Annexos 2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
• Evitar ambients secs.
• No fumar. El cigarret irrita i asseca el nas.
• Obrir la boca en esternudar.
• Evitar l’ús d’aspirina si no és per indicació mèdica.
■ Algoritme epistaxi
EPISTAXI
Tranquil·litzar.
Pressionar el nas,
assegut amb el cap avall
Afectació estat
hemodinàmic
Compressió bidigital 10 min.
Localitzar zona sagnant
Introduir gasa amb
adrenalina 5:10000 +
Pressió externa 15 min.
Taponament anterior
34 Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
NO
Segueix sagnant?
SÍ
Segueix sagnant?
SÍ
Anterior
SÍ
NO
Posterior
NO
NIVELL 0
NIVELL III
NIVELL I
NIVELL III
NIVELL I

2.9. ULL VERMELL
2.9.1. Definició
Envermelliment de la capa anterior de l’ull. Engloba molts processos i el més freqüent
és la conjuntivitis.
2.9.2. Valoració
■ Forma d’inici
■ Unilateral o bilateral
■ Canvis visuals
■ Fotofòbia
■ Dolor
■ Traumatisme
■ Secreció
■ Ús de lents de contacte
■ Malaltia sistèmica (per exemple: malalties del col·lagen)
2.9.3. Intervenció d’infermeria
Ensenyar els pares o el nen a:
1. Fer rentatges de cada ull independentment amb sèrum fisiològic i gases
estèrils des de l’angle intern a l’extern.
2. Aplicar els fàrmacs oftalmològics després d’haver rentat els ulls.
Col·liris: El nen mirant cap amunt, es fa una mica d’eversió de la parpella inferior
i sense que el comptagotes toqui l’ull, es posa una gota a la cavitat de l’angle
intern. En cas de col·liris a nens petits, cal fer que el nen es posi en decúbit supí
amb els ulls tancats. Es posa una gota per sobre de l’angle intern de la parpella i
se li demana que obri i tanqui els ulls 4-5 vegades, i les gotes ja entraran dintre.
Pomades i gels: es fa eversió de la parpella inferior suaument i es posa una línia
d’ungüent a la conjuntiva de la parpella sense tocar l’ull amb el tub. En nens
petits és més fàcil d’aplicar quan el nen està ajagut.
3. Rentar-se les mans després d’aplicar el medicament.
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
35
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia

1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
4. Bibliografia 3. Annexos 2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
2.9.4. Consells per als pares
■ El nen s’ha de rentar les mans freqüentment i procurar no tocar-se els ulls.
■ No s’han de compartir tovalloles ni fundes de coixins.
■ Cal utilitzar mocadors d’un sol ús i després llençar-los.
■ No s’han de compartir els medicaments oftàlmics ni el maquillatge ni les ulleres.
■ Si té conjuntivitis infecciosa, cal que no vagi a nedar (els bacteris es poden disseminar
a l’aigua).
■ Per evitar la conjuntivitis al·lèrgica, mantingueu les finestres i portes tancades
els dies que hi hagi molt pol·len a l’aire. Eviteu ambients amb fum o gas.
■ Si apareix dolor intens, pèrdua de visió, la llum resulta molesta (fotofòbia) o no
hi ha millora en 4-5 dies, cal tornar a consultar el CAP.
36 Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria

2.10. INTOXICACIONS
La intoxicació és el quadre clínic causat per l’exposició o introducció en l’organisme
de substàncies tòxiques. Els tòxics poden ser substàncies sòlides, líquides o
gasoses.
Avui dia, en el nostre medi, la majoria d’intoxicacions en pediatria es produeixen
a la llar, sobretot per via digestiva, després ve la via respiratòria, la pell i la via circulatòria.
Són més freqüents en nens menors de 4 anys.
En un percentatge important dels casos, entre el 30-50 %, el contacte s’ha produït
amb una substància no tòxica a les dosis referides per la família, de tal manera
que la nostra actuació es veurà reduïda a tranquil·litzar-los i donar-los instruccions
per evitar la repetició d’aquests tipus d’accidents, però en altres casos requerirà
una actuació urgent.
Els principals productes causants de la intoxicació són:
• Fàrmacs: paracetamol, anticatarrals, psicofàrmacs (benzodiazepines).
• Productes d’ús domèstic: càustics: lleixiu domèstic i salfumant. Altres productes:
cosmètics, detergents, hidrocarburs i plaguicides.
• Altres: alcohol, drogues, monòxid de carboni.
Les intoxicacions mortals solen ser produïdes pel monòxid de carboni, hidrocarburs,
plaguicides, medicaments (com els que s’utilitzen per al sistema cardiovascular
i els antidepressius) i drogues il·legals.
2.10.1. Valoració i intervenció
■ Interrupció de l’exposició al tòxic: en cas que hi hagi restes del tòxic a la boca,
roba, etc., caldrà retirar-los i també els elements contaminats.
■ Estabilització i valoració inicial: independentment del tòxic.
• Valorar problemes respiratoris.
• Valorar l’alteració dels signes vitals: FC, FR, T/A o Tª.
• Canvis en l’estat de consciència, alteracions pupil·lars, alteracions en la visió,
mal d’estómac, olors poc habituals en l’alè.
• Maniobres d’RCP si escau.
■ Identificació del tòxic: cal recaptar la màxima informació possible (nom, flascó...).
■ Via de la intoxicació: generalment és digestiva, però també pot ser inhalatòria,
cutània i ocular.
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
37
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia

1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
4. Bibliografia 3. Annexos 2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
■ Quantitat estimada: si no és possible esbrinar la quantitat que l’infant ha pres,
ho podem aproximar amb el nombre de xarrups (en nens menors de 3 anys, cada
xarrup equival a 5 ml; fins a 10 anys a uns 10 ml; en adolescents a uns 15 ml de
volum de la solució) o nombre de pastilles prèvies i les existents després de la
ingesta; si la roba o el terra estaven tacats per la substància o hi havia restes de
pastilles per terra.
• Dosi tòxica de paracetamol: 150 mg/kg
■ Temps transcorregut des de la ingesta del tòxic.
■ Símptomes presents: digestius, respiratoris, neurològics, mucocutanis, oculars.
■ Si ha vomitat després de la ingesta i si al vòmit hi havia restes de tòxic.
■ Antecedents personals d’interès: al·lèrgies, cardiopaties, patologia respiratòria,
renal.
■ En cas de dubte, cal contactar amb l’Institut Nacional de Toxicologia i
Ciències Forenses a Madrid, telèfon 915 620 420, que funciona les 24 hores del
dia els 365 dies de l’any, o a Barcelona, telèfon 933 174 600 (9-14 h).
38 Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria

2.11. FERIDES
Les ferides són lesions amb pèrdua de continuïtat dels teguments i altres teixits,
produïdes per un agent traumàtic.
Segons el mecanisme productor i els teixits afectats, les ferides es poden classificar
en:
■ Abrasiva (erosió, excoriació): produïda per fricció, on es perden les capes superficials
de la pell. Mínima hemorràgia.
■ Incisa: causada per un objecte tallant. És de vores netes i regulars. En funció de
la profunditat poden afectar tendons, músculs i nervis.
■ Contusa: produïda per l’impacte amb un objecte rom. És de vores irregulars. Es
poden acompanyar d’hematomes.
■ Punxant: causada per un objecte punxegut. Predomina la profunditat davant de
l’extensió. L’hemorràgia externa pot ser mínima però la interna abundant.
■ Lacerada: és de vores irregulars i poden aparèixer pelleringues i pèrdues de
substància.
2.11.1. Aspectes a valorar en les ferides
VINCLE A ANNEX 1: VALORACIÓ DEL DOLOR
Davant d’una ferida hem de valorar:
• Causa que l’ha produït.
• Gravetat de la lesió: dolor, pal·lidesa, parestèsia o paràlisi de la zona afectada.
• Temps transcorregut des que s’ha produït la lesió: < de 6 hores (ferida neta);
> de 6 hores, o produïdes en ambients contaminats o causada per mossegada
d’animal o humana (ferida contaminada).
• Extensió: longitud i profunditat.
• Zona anatòmica afectada.
• Exploració de la funció vascular, muscular i sensitiva.
• Valorar si s’ha de suturar.
• Valorar la necessitat de derivació a un centre hospitalari (cremades coll i cara,
mossegades).
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
39
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia

1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
4. Bibliografia 3. Annexos 2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
2.11.2. Actuació d’infermeria davant una ferida
L’actuació es basa en el fet controlar les conseqüències immediates (hemorràgies),
prevenir complicacions tardanes degudes a la seva contaminació (infecció) i
afavorir el procés de cicatrització:
1. Control de l’hemorràgia. Elevació de la zona afectada.
2. Neteja amb sèrum fisiològic i sabó exclusivament.
3. Cobrir la ferida amb apòsit estèril i embenatge.
4. Pot aplicar-se gel a la zona si està edematosa o sagnant. S’ha d’utilitzar una
gasa entre la bossa de gel i la pell per protegir-la de lesions per fred excessiu.
5. Quan hi ha pèrdua de substància caldrà que la ferida es curi per segona intenció.
6. Valorar immunització antitetànica i, en cas de mossegades, valorar també la
necessitat de vacunació antiràbica i protecció antibiòtica.
2.11.3. Cures de ferides amb indicació de no suturar
Hi ha ferides en les quals està indicat no suturar, ja que han transcorregut més de
6 hores i presenten alguna de les característiques següents: ferides infectades,
ferides brutes o que han estat produïdes per mossegada.
MOSSEGADES i URPADES
Les ferides per mossegades d’animals, amb més freqüència els gossos (un 80-90 %),
després les de gats i rosegadors, produeixen lesions penetrants. Poden dividir-se
en tres categories quasi equivalents: abrasions, ferides punyents i laceracions.
La ferida punyent per mossegada de gat implica un alt grau d’infecció. En aquest
cas no s’han d’irrigar i sovint no són ateses perquè se’ls dóna poca importància.
Les ferides per mossegada poden provocar hemorràgies. Generalment existeix
edema, eritema i dolor i tenen un alt risc de desenvolupar infecció. Els organismes
que produeixen la infecció provenen de la flora bacteriana habitual de la boca de l’animal
que els inocula en els teixits profunds amb les dents, i hi contribueixen molt
poc els microorganismes presents a la pell i en les superfícies mucoses de la víctima.
Tractament local de la ferida
• Neteja de la brutícia visible.
• Irrigació d’SF abundant i a pressió (amb xeringa).
• Es desaconsella l’ús de solucions iodades i antibiòtiques, ja que no contribueixen
a disminuir la càrrega bacteriana i per contra poden produir un major
grau d’irritació dels teixits.
• No irrigar les ferides per punció.
40 Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria

A les persones amb ferides per mossegades de gos, gat, ratpenat o altres animals
de sang calenta, se’ls haurà de plantejar la vacunació antiràbica, l’antitetànica (si
no hi estan correctament vacunats) i la protecció antibiòtica.
■ Algoritme ferides
Ferides / incises / contuses
Superficials /
abrasives
Anamnesi
Neteja amb SF i sabó exclusivament
Valoració estat vacunal*
NIVELL III NIVELL II
Temps d’evolució
superior a 6 hores
Profundes /
contuses
Temps d’evolució
inferior a 6 hores.
Valorar si s’ha
de suturar
NIVELL III NIVELL I
FERIDES
Mossegades / punxants /
lacerades
* En cas de + de 5 anys de darrera vacunació
antitetànica i ferida tetaniforme,
cal administrar vacuna, sinó no cal.
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
41
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia

1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
4. Bibliografia 3. Annexos 2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
2.12. CREMADES
Una cremada es defineix com una lesió tissular produïda per líquids calents, objectes
calents, productes químics, electricitat, exposició a les flames o per exposarse
excessivament al sol. Els nadons i els nens petits presenten un risc més elevat
de patir una cremada. La majoria de les cremades es produeixen a la llar, generalment
a la cuina i al bany.
En els nens, les cremades més freqüents són les d’origen tèrmic, especialment les
escaldadures, que es produeixen per sota dels 5 anys d’edat. Les cremades més
greus solen ser les produïdes per foc i la lesió per inhalació, i són més freqüents a
mesura que augmenta l’edat del nen.
2.12.1. Classificació de les cremades
Profunditat Característiques Dolor Tractament Curació
GRAU 1 Eritema, seca, + + Hidratació De 3 a 5 dies
(epidermis) sensible i es blanqueja (emol·lients) No cicatriu
amb la pressió,
no flictenes
GRAU 2 Rosa fosc, flictenes, + + + + Rentatge De 10 dies
SUPERFICIAL reompliment capil·lar de la cremada. a 3 setmanes.
(epidermis a la prensió i és Valorar antibiòtic Poca
i dermis i és dolorosa tòpic, profilaxi possibilitat
superficial) antitetànica, de cicatriu
apòsits estèrils
GRAU 2 Tacat rosat, pot ser + Igual que les Si no hi ha
PROFUND seca o pot presentar anteriors cirurgia,
(dermis flictenes. Reompliment i de vegades epitelització
i dermis capil·lar. Són sensibles requereixen en 21 a 60 dies.
profunda) només a la pressió. resecció Cicatrius
Hi ha destrucció quirúrgica hipertròfiques
terminacions nervioses i empelts
GRAU 3 Produeixen necrosi -/- Resecció Limitacions
totes les capes i escares. Color blanc quirúrgica funcionals.
de la pell. perlat, o carbonitzat, i empelts Cicatrius
Afecta múscul sensibilitat escassa cutanis al més hipertròfiques
i pot arribar o nul·la. No reompliment aviat possible
fins a l’os capil·lar. Absència
de dolor
42 Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria

2.12.2. Factors de gravetat de les cremades
La gravetat d’una cremada ve determinada per diferents factors, entre els quals
destaquen l’agent causal i el temps d’exposició.
■ LOCALITZACIÓ: les que afecten cara i coll poden posar en perill la vida del nen;
les que afecten mans, tòrax o genitals poden deixar cicatrius importants.
■ PROFUNDITAT: la gravetat és directament proporcional a la profunditat. Cal
recordar que com menys dolor, més profunditat i gravetat.
■ EXTENSIÓ: és directament proporcional a la gravetat. Els nens, com més petits,
més superfície correspon al cap i menys a la cuixa.
■ PATOLOGIA PRÈVIA: nens amb afectació renal, pulmonar etc., presenten una
major gravetat.
■ ETIOLOGIA: es consideren potencialment perilloses aquelles que són d’origen
elèctric, químic o de les quals se sospita una síndrome d’inhalació.
2.12. 3. Criteris de derivació hospitalària
VINCLE A: VALORACIÓ DE L’EXTENSIÓ DE LA CREMADA
• Extensió > 10 % de la superfície corporal total, ja siguin de 1r, 2n o 3r grau.
• Cremades de 2n superficial, profund i 3r grau, encara que presentin una
superfície < al 10% i afectin cara, mans, peus, genitals, perineu o articulacions
principals.
• Nens menors d’un any.
• Totes les cremades elèctriques, químiques o per radiació.
• Sospita de síndrome d’inhalació.
• Sospita de maltractament.
• Cremades que afectin la circumferència total d’extremitats o pit.
• Nens amb malalties cròniques associades (diabètics, cardíacs, respiratoris...).
• Cremades associades a altres lesions (fractures, ferides al cap, ferida profunda).
2.12.4. Tractament de les cremades
Inicialment s’han de realitzar tres accions importants:
1. Retirar la roba del nen per evitar que les cremades siguin més profundes i protegir-lo
amb una talla (llençol) neta.
2. Evitar l’aplicació de cremes i ungüents fins a la seva valoració.
3. Administrar un analgèsic, tipus paracetamol, ja que el dolor és important.
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
43
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia

1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
4. Bibliografia 3. Annexos 2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
A continuació cal realitzar les mesures terapèutiques següents:
• Refredar la zona de la cremada i aplicar gases amb sèrum fisiològic a temperatura
ambient. Aquesta mesura contribueix a disminuir el dolor (no s’ha d’aplicar
gel).
• Neteja de la cremada, aplicant-hi un sabó suau. Es pot utilitzar una xeringa
perquè el rentatge sigui de pressió i aconseguir retirar les restes per arrossegament.
• Les flictenes obertes i amb contingut hemàtic s’han de retirar. Quant a les que
estan íntegres hi ha certa controvèrsia: hi ha evidència que el líquid pot
impedir la curació de la ferida, però també se sap, que retirar la flictena pot
augmentar la probabilitat que la ferida s’infecti. A la pràctica, les flictenes
petites o de pell gruixuda, normalment es deixen intactes i les extenses, de
pell fina i totes les produïdes per productes químics, es retiren.
• Tractament: normalment les cremades es tracten amb agents tòpics com la
sulfamidacina argèntica (Silvederma R ), el Nitrofural (Furacin R ) i amb diferents
tipus d’apòsits (hidrocoloide, alginats, de silicona, de plata i gases impregnades
de parafina).
• S’ha de tenir sempre en compte que les cremades poden ser ocasionades per
maltractaments. Això és així en un 9-11 % dels casos, amb una major incidència
en els nens menors de 2 anys. Les lesions més comunes en aquestes situacions
són: cremades per escaldadures, per cigarretes o per objectes
metàl·lics. La sospita de maltractaments és indicació de derivació i d’ingrés
hospitalari, encara que les lesions siguin poc importants (annex diagnòstic
diferencial cremada provocada / no provocada).
• Les cremades que afecten les extremitats s’han de tractar amb mesures posturals,
estimulant la mobilització periòdica per reduir l’edema. És convenient
deixar les puntes dels dits descobertes, per controlar la circulació perifèrica.
• Comprovar la correcta vacunació antitetànica.
2.12.5. Cremades per radiació solar
• La cremada solar és una lesió provocada per la radiació UVB de la llum solar.
És un exemple típic de cremada superficial.
• Els símptomes comencen de forma aguda després de 4-6 hores de l’exposició,
arriba al seu màxim en 12-24 hores i comença a disminuir a partir de les
72 hores.
• En el lloc de la irradiació apareix un intens envermelliment cutani, amb edema
i sensació de calor, i posteriorment apareixen flictenes. Després es formaran
crostes que es resolen amb descamació i curació de les lesions. En els casos
més lleus, l’eritema inflamatori és seguit de descamació i de pigmentació de
la pell.
44 Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria

• En els casos en què la irradiació ha estat intensa, a les alteracions cutànies
s’associen símptomes generals com ara vòmits, cefalees, nàusees, febre i
col·lapse circulatori.
TRACTAMENT
• A les cremades solars, cal aplicar-hi compreses fredes sense gel, de forma
intermitent durant períodes de 15 minuts.
• Aplicar cremes emol·lients (aloe vera).
• Hidratar abundantment.
• Es pot prendre paracetamol o ibuprofèn per al dolor.
• Els antihistamínics i corticoides alleugen la coïssor i la picor.
PREVENCIÓ DE CREMADES SOLARS
• Evitar les hores de màxima intensitat solar, entre les 12 i les 16 hores.
• Portar samarreta, gorra i ulleres per protegir-se del sol encara que estigui
ennuvolat.
• Posar-se crema fotoprotectora d’índex 20 o superior abans de l’exposició
solar i després de cada bany.
• Posar-se barra labial fotoprotectora.
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
45
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia

1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
4. Bibliografia 3. Annexos 2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
■ Algoritme cremades
Qualsevol grau
però amb afectació
de cara,
mans, peus,
genitals, perineu
o articulacions
principals.
Extensió < 10% *
Grau I
Grau II
CREMADES
• Anamnesi
• Valoració inicial i neteja
Grau III
Estat
general
afectat.
Grau II i/o
Grau III
NIVELL I NIVELL III NIVELL III NIVELL I NIVELL 0
NIVELL III
46 Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
Extensió > 10%
Grau I
amb estat
general
conservat
* En aquest punt la classificació en els nivells dóna un ordre de preferència, que caldrà contrastar amb l’extensió
real, no és el mateix un 1% que un 8%, amb les mesures pal·liatives realitzades abans d’arribar a la consulta i el
grau de dolor que presenta el nen.

4. Bibliografia
3. Annexos
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. ANNEXOS
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents

ESCALES O SCORES CLÍNICS
EN ATENCIÓ PRIMÀRIA PEDIÀTRICA
D’URGÈNCIA
Introducció
El terme anglès score s’ha utilitzat per referir-se a tota valoració numèrica de capacitats
funcionals. Pot traduir-se per escala.
En l’atenció primària, l’ús d’escales clíniques ajuda a:
1. Valoració estandarditzada: uniforma la valoració dels diferents quadres clínics.
2. Ítems: valoració obligada dels principals indicadors per a cada patologia.
3. Transmissió d’informació: poden tornar a ser visitats en un altre centre i facilitar
la transmissió d’informació.
Recordarem les escales següents:
■ Yale-MacCarty
■ Taussig
■ Wood-Downes-Ferrés
■ Bronquiolitis
■ Deshidratació
■ Escales de dolor en la infància
■ Glasgow
■ Valors normals de freqüencia cardíaca i respiratòria
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
49
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia

1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
4. Bibliografia 3. Annexos 2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
■ Escala de Yale-MacCarty de valoració del lactant febril
És la més usada en la valoració del lactant febril sense focus aparent.
Puntuació Normal Afectació Afectació greu
(1 punt) moderada (5 punts)
(3 punts)
Qualitat del plor Fort o no plora Ploriqueig, gemec Plor feble de
to agut, gemec
Reacció als pares Plora breument Plora de forma Plor continu
després content intermitent o no respon
Resposta Somriu o alerta Somriures breus No somriu,
a estímuls (< 2 mesos) o alertes breus cara ansiosa,
(somriure, inexpressiva
ansietat, plor) o no alerta
Valoració estat Es manté despert Tanca els ulls, S’adorm o no
de consciència o es desperta breument despert es desperta
ràpidament o costa despertar
Coloració Rosada Extremitats pàl·lides Pàl·lid, cianòtic
o acrocianosi
Hidratació pell Pell i ulls normals, Pell i ulls normals, Pell pastosa
i mucoses mucoses humides boca una mica o cendrosa,
seca mucoses
seques i/o ulls
enfonsats
Valoració
L’escala de Yale té una sensibilitat del 77 % i una especificitat del 88 %. Es va detectar
malaltia greu en el 92 % dels nens amb una puntuació de 16 o més i solament
en el 2,7 % dels nens, amb una puntuació inferior o igual a 10.
Criteris de derivació segons escala:
• Sempre si puntuació > 15.
• Valorar (en funció de la família, els antecedents, malalties prèvies) si puntuació > 10.
50 Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria

■ Escala de Taussig de valoració del crup
Independentment de l’etiologia del crup, l’escala de Taussig pot servir per valorar
la seva gravetat, determinar l’actitud terapèutica o possibilitat de derivació.
Escala de Taussig
Puntuació 0 1 2 3
Estridor No Lleu Moderat Greu
Retraccions No Lleus Moderades Greus
Ventilació Normal Lleu Moderada Greu
disminució disminució disminució
Estat Normal Intranquil Letàrgic
consciència
Deprimit
Coloració Normal Cianòtic
Valoració
• Crup lleu: < 3
• Crup moderat: 3 - 6
• Crup greu: > 7
• L’alteració del nivell de consciència o del color indiquen sempre gravetat extrema.
Criteris de derivació:
• Crup greu (> 7) sempre
• Crup moderat segons altres criteris (malaltia prèvia, família competent...)
TORNAR
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
51
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia

1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
4. Bibliografia 3. Annexos 2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
■ Valoració de la dificutat respiratòria
Escala de Downes modificada per Ferrés en crisi asmàtica
L’escala de Wood-Downes va ser una de les més valorades. Les seves diferents
modificacions són les més utilitzades. Algunes modificacions van fer desaparèixer
paràmetres no clínics (PaO2) i van donar llum a un conjunt d’escales estrictament
clíniques. P. ex.: el Dr. Ferrés va proposar una escala modificada que en
aquest moment és la més utilitzada i validada en el nostre medi.
Puntuació 0 1 2 3
Sibilants No Final Tota Inspiratoris
Tiratge No Subcostal
espiració l’espiració i espiratoris
i intercostal 1 + supraclavicular 2 + supraesternal
i aleteig nasal
FR < 30 31 - 45 46 – 60 > 60
FC < 120 > 120
Entrada d’aire Bona, Regular,
simètrica simètrica Molt disminuïda Tòrax silent
Cianosi No Sí
Valoració
• 1 - 3 punts: Crisi lleu
• 4 - 7 punts: Crisi moderada
• 8 punts: Crisi greu
• La precisió de l’escala de Ferrés par valorar una crisi asmàtica severa (< 8) té una
sensibilitat del 93 % i una especificitat del 75 %.
Criteris derivació:
• Crisi greu
• Crisi moderada segons experiència personal i familiar
• Cianosi
52 Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria

■ Bronquiolitis
Criteris de gravetat de la bronquiolitis
Lleu Moderat Greu
Aspecte general Bo Regular Dolent
Destret respiratori Mínim Lleu-moderat Moderat-greu
Saturació O2 > 95 % 92 % - 95 % < 92 %
Freqüència respiratòria < 50 x minut 50 - 70 x minut > 70 x minut
o apnees
Rebuig d’aliments Absència Absència Presència
Factors de risc* Absents Absents Presents
Distòsia social Absent Absent Present
Derivació a l’hospital No Valorar Sí
* factors de risc: prematuritat, edat < 3 mesos, cardiopatia congènita, immunodeficiència, displàsia broncopulmonar,
fibrosi quística o altres broncopaties cròniques.
Valoració:
Criteris de derivació:
1. Nen de risc: edat menor a 8 setmanes. Malaltia de base greu (cardiopatia, fibrosi
quística...).
2. Evolució de risc: dificultat per alimentar-se, destret greu (cianosi i/o taquipnea
superior a 60 rpm).
3. Bronquiolitis moderades amb freqüències respiratòries persistentment superiors
a 70 rpm en infants menors d’1 any, o superiors a 50 rpm en més grans
d’un any, o en les quals no es pot mesurar la saturació d’oxigen.
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
53
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia

1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
4. Bibliografia 3. Annexos 2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
■ Valoració del grau de deshidratació
Escala deshidratació
Signe Lleu Moderada Greu
Aspecte Assedegat, Assedegat, Fred, suós,
alerta alteració gran alt nivell
nivell consciència consciència
Pèrdua pes < 5 % 5 - 10 % > 10 %
Dèficit líquid < 50 cc/kg 50 - 100 cc/kg > 100 cc/kg
Polsos Normal Ràpid Ràpid i feble
TA sistòlica Normal Baixa De vegades
indetectable
Diüresi Disminuïda Molt disminuïda Anúria
Mucosa oral Discretament Seca Tacada
seca
Fontanel·la Normal Deprimida Enfonsada
anterior
Ulls Normals Enfonsats Molt enfonsats
Llàgrimes Normals Absents Absents
Aspecte pell Normal Freda Freda, acrocianosi
Turgència pell Normal Baixa Pastosa
Respiració Normal Profunda Profunda i ràpida
Reompliment < 2 seg 2 - 3 seg > 3 seg
capil·lar
Valoració
• Deshidratació lleu: pèrdua de pes < 5 %
• Deshidratació moderada : 5 – 10 %
• Deshidratació greu: > 10 %
Criteris de derivació:
• Deshidratació moderada-greu
TORNARPÀG24 TORNARPÀG27
54 Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria

■ Escales de dolor en la infància
1. Mesuraments conductuals
Tipus de plor: Expressió facial: Comportament:
1. ❏ No 0. ❏ Alegre (riu) 1. ❏ Tranquil, immòbil
2. ❏ Queixes 1. ❏ Preocupat 2. ❏ Agitat, rígid
3. ❏ Plor 2. ❏ Somiqueja
Braços: Cames: Llenguatge:
1. ❏ No es toca la ferida 1. ❏ Relaxat 0. ❏ No es queixa
2. ❏ Sí es toca la ferida 2. ❏ Moviments i cops 1. ❏ Es queixa però no de dolor
2. Valoració segons plor
1. ❏ En silenci
2. ❏ Es queixa de dolor
(-) (+) (++) (+++) (++++)
Tranquil, Plora o retira Plora i retira Continua Igual a l’anterior
no plora reflex de reflex de plorant als i es retira de la
la zona la zona braços de consulta plorant
estimulada estimulada la mare
3. Mesuraments de tipus biològic
Observació Criteri Punts
Freqüència cardíaca + 20 % del normal 0
> 30 % del normal 1
> 40 % del normal 2
Pressió sanguínia + 10 % del normal 0
> 20 % del normal 1
> 40 % del normal 2
Plor No plora 0
Plora però respon a carantoines 1
Plora però no respon carantoines 2
Moviments Cap 0
Inquiet 1
Exaltat 2
Agitació Adormit 0
Lleu/neguitós 1
Alterat 2
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
55
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia

1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
4. Bibliografia 3. Annexos 2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
Postura Indiferent 0
Flexió cames 1
S’agafa el lloc de dolor 2
Verbalització del dolor Adormit 0
No pot localitzar-lo 1
No pot localitzar-lo 2
4. Escala d’avaluació del dolor
Criteris Observació Punts
Son Pot agafar el son 0
Breument 1
No pot agafar el son 2
Mímica No 0
Intermitent 1
Anímia 2
Plor Normal 0
Agut 1
Permanent 2
Mobilitat espontània Calma 0
Modulada 1
Agitació permanent 2
Excitabilitat Mode espontani 0
Reactivitat augmentada 1
Disminuïda 2
Extensió dels dits de mà i peu No 0
Intermitent 1
Permanent 2
Succió vigorosa Sí 0
Discontínua 1
No 2
5. Escala de cares
1 2 3 4 5 6
TORNARPÀG30 TORNARPÀG39
56 Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria

■ Escala de Glasgow de valoració del coma
Escala Glasgow (per a > 5 anys)
Puntuació 6 5 4 3 2 1
Obertura Espontània A l’ordre Al dolor Nul·la
d’ulls
Resposta Orientat Confús Paraules Sons Nul·la
verbal inadequades incomprensibles
Resposta Obeeix Localitza Flexió Flexió Extensió Nul·la
motora ordres el dolor normal anormal anormal
al dolor al dolor
Escala de Glasgow modificada per a nens i lactants (< 5 anys)
Puntuació 6 5 4 3 2 1
Obertura Espontània A l’ordre Al dolor Nul·la
d’ulls
Resposta Somriure Irritable, Plor al dolor Gemec al Nul·la
verbal Balbuceig plor dolor
consolable
Resposta Moviment Retirada Retirada Flexió Extensió Nul·la
motora espontani en tocar-lo al dolor anormal anormal
L’escala permet una definició numèrica dels estats de consciència. La profunditat
del coma es mesura entre 3 (màxim) i 15 (normalitat). Al costat d’altres paràmetres
com la reactivitat pupil·lar o els moviments oculars, l’escala de Glasgow s’utilitza
en el control evolutiu dels traumatismes cranioencefàlics (TCE) i per extensió a tot
tipus de coma. Igualment permet la valoració pronòstica, en funció de l’edat del
pacient i el grau d’hipertensió intracranial.
Pronòstic segons l’escala de Gasgow
Puntuació Restitutio ad integrum Estat vegetatiu i/o exitus
11-15 82 % 12 %
8-10 68 % 27 %
5-7 34 % 53 %
3-4 7 % 87 %
Criteris de derivació:
Qualsevol TCE amb Glasgow < 15
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
57
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia

1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
4. Bibliografia 3. Annexos 2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
■ Marges de freqüència cardíaca i respiratòria normals
per edats
EDAT FREQÜÈNCIA CARDÍACA FREQÜÈNCIA RESPIRATÒRIA
En bpm En bpm
Prematur 120-170 40-70
0-3 mesos 100-150 35-55
3-6 mesos 90-120 30-45
6-12 mesos 80-120 25-40
1-3 anys 70-110 20-30
3-6 anys 65-110 20-25
6-12 anys 60-95 14-22
12 anys 55-85 12-18
58 Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria

■ Valoració de l’extensió de les cremades
Per calcular el percentatge de la superfície corporal cremada, es poden utilitzar
diferents mètodes:
• De forma genèrica pot ajudar la regla del palmell de la mà. Consisteix a calcular
la superfície corporal afectada, sabent que el palmell de la mà del nen (des del
canell fins a l’inici dels dits) equival a l’1% d’aquesta superfície corporal.
• Regla de Wallace o regla dels 9: útil en nens majors de 10 anys i adults
Cap i coll________9 %
Braços ________18 %
Tors ___________36 %
Cames_________36 %
Perineu _________1 %
TORNARPÀG43
4,5 % 4,5 %
9 %
9 %
4,5 % 9 % 4,5 % 4,5 % 4,5 %
1 %
9 % 9 %
9 % 9 %
9 %
9 % 9 %
9 % 9 %
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
59
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia

1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
4. Bibliografia 3. Annexos 2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
Taula de Lund i Browder
Taula de Lund - Browder
Percentatges relatius d’àrees corporals segons edat
Àrea Naix. - 1 - 4 5 - 9 10 -14 15 adult
Corporal 1 any anys anys anys anys
cap 19 17 13 11 9 7
coll 2 2 2 2 2 2
tronc ant. 13 13 13 13 13 13
tronc post. 13 13 13 13 13 13
glutis dret 2.5 2.5 2.5 2.5 2.5 2.5
glutis esq. 2.5 2.5 2.5 2.5 2.5 2.5
genitals 1 1 1 1 1 1
avantbraç dret 4 4 4 4 4 4
avantbraç esq. 4 4 4 4 4 4
braç dret 3 3 3 3 3 3
braç esq. 3 3 3 3 3 3
mà dreta 2.5 2.5 2.5 2.5 2.5 2.5
mà esq. 2.5 2.5 2.5 2.5 2.5 2.5
cuixa dreta 5.5 6.5 8 8.5 9 9.5
cuixa esq. 5.5 6.5 8 8.5 9 9.5
cama dreta 5 5 5.5 6 6.5 7
cama esq. 5 5 5.5 6 6.5 7
peu dret 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5
peu esq. 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5
60 Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria

Percentatge dels segments corporals segons edat
(LUND I BROWDER)
1 any
8 setmanes
de gestació
12 setmanes
de gestació
Canvis de les proporcions corporals des de les 8 setmanes de gestació fins a
l’edat adulta.
TORNARPÀG43
1 any 5 anys
Nadó
10 anys 15 anys
2 anys 5 anys 13 anys Adult
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
61
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia

1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
4. Bibliografia 3. Annexos 2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
4. BIBLIOGRAFIA
VEGA-BRICENO, Luis Enrique y SANCHEZ D, Ignacio. Tos persistente como expresión
de asma en el niño. Rev. chil. pediatr. [online]. oct. 2004, vol. 75, nº 5 [citado
08 mayo 2007], p. 463-470.
C Calvo Macías a I, Manrique Martínez b A, Rodríguez Núñez c J, López-Herce Cid d .
Reanimación cardiopulmonar básica en Pediatría. Anales de pediatria.
Septiembre 2006. Volumen 65 - Número 03, p. 241-251.
Isabel María Morales Gil, José Miguel García Piñero. Guía de intervención rápida en
enfermería pediàtrica. Madrid; Valencia: DAE. Difusión avances de enfermería,
2003.
Judy Selfridge-Thomas, Actuación de enfermería en urgencias. Madrid [etc.]:
Harcourt Brace, DL, 1998.
Urgencias pediátricas: guía para el tratamiento ambulatorio. Editor Roger M.
Barkin ; editor asociado Peter Rosen, Madrid [etc.]: Harcourt, DL, 2000.
Psicopatología infantil básica: teoría y casos clínicos: casos clínicos de niños y
adolescentes / Director: Jaime Rodríguez Sacristán; [col.] Pedro J. Mesa Cid, José F.
Lozano Oyola. Madrid: Pirámide, DL, 2000.
Calvo Rosales J, Pediatria social y preventiva, pediatria clinica, Canarias: Icepss
editores, S.L; 1999.
Muñoz Calvo Mª Teresa, Hidalgo Vicario Mª Inés, Rubio Roldan Luis A, Clemente
Poldán Julian. Pediatría extrahospitalaria, aspectos básicos en atención primaria.
3ª ed., Madrid. Ediciones Ergon S.A., 2001.
Aguilar Cordero MJ. Tratado de enfermería infantil. Cuidados pediátricos.
Barcelona. Elsevier Science; 2002.
Chaure López I, Inarejos Garcia M. Enfermería pediátrica. Barcelona. Mason, 2001.
Arroba Lasanta Ml. Servicio de pediatría. Centro de salud el Naranjo. Fuenlabrada.
Madrid. An pediatr (Barc) 2003: Monog.1(1): 55- 61.
Mayol J. Protocolos en pediatría tomo 4: Tratamiento de las quemaduras en pediatría.
Asociación Española de Pediatría, 2002.
Mintegui S, Benito F.Javier. Diagnóstico y tratamiento de urgencias pediátricas.
Ergon 3 ed., enero 2002.
Diaz M, Gómez C, Ruiz MªJ. Tratado de enfermería de la infancia y la adolescencia.
Mcgraw – Interamericana, 2006.
Laura A. Vilaseñor Roa. Cuidados de enfermería en las heridas. Protocolos de
curas. En Manual de enfermería pediátrica para atención primaria. 206-210.
Madrid: Hospital Infantil la Paz. Publimed, 2005.
62 Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria

Eva I. Sánchez Muñoz. Cuidados de enfermería del niño quemado. En Manual de
enfermería pediátrica para atención primaria. 211-214. Madrid: Hospital Infantil la
Paz. Publimed, 2005.
Tratamiento de las quemaduras en Atención Primaria. Boletín Infac. Volumen 13,
nº 5. Mayo 2005. Disponible en: http://www.osanet.euskadi.net. Intranet
Osakidetza- http//www.osakidetza.net
Duran I, Camacho A, Cano JMª. Protocolos en pediatría tomo 4: Intoxicaciones,
medidas generales. Asociación Española de Pediatría, 2002.
Ayala J, Humayor J, Rementeria. Protocolos en pediatría tomo 4: Intoxicaciones no
farmacológicas . Asociación Española de Pediatría. 2002.
Mintegui, S. Manual de intoxicaciones en pediatría. Madrid. Ergon, 2003.
Protocol d’actuació davant d’una mossegada d’animal. Disponible a:
http:/www.gencat.net/salud/depsan/units/sanitat/html/es/dir89/rabia.htm.
Publicat 9-10-2000.
Barcones Minguela F, Aguilar Humanes Fª . Mordeduras de animales. Disponible a:
http:/www.aeped.es/protocolos/urgencias/urgen-conten.htm
Procedimientos y técnicas terapéuticas.
Pediatria en Atenció Primaria. Masson 2a ed. J. M. Vilanova Juanola, D.L. Van Esso
Argolarc.
www.uc.cl/medicina/medicinafamiliar/html/articulos/
www.fisterra.com/guias2/epistaxis.asp
http://www.aepap.org/familia/epistaxis.htm
http://www.aepap.org/familia/conjuntivitis.htm
http://www.gencat.net/ics/profesionales/guies/tracte_respiratori_infant/tracte_res
pirat
http://www.aepap.org/familia/
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanissh/ency/article/001009.htm
http://www.saludalia.com
http://www-aibarra.org/diagnosticos/cie/respiratorio/3230.htm
http://www-aibarra.org/diagnosticos/cre/respiratorio/0403.htm
http://www.iqb.es/monografia/diseases/e010_01.htm
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000626.htm
http://www.msd.es/publicaciones/mmerck_hogar/seccion_18/seccion_18_203
http://www.puc.cl/sw_educ/enfermeria/valoracion/lac_examen/pag1.
http://www.aeped.es/protocolos/index.htm
http://www.saludaliamedica.com/
Guia d’infermeria: Atenció al nen i a l’adolescent en processos aguts a l’atenció primaria
63
1. Actuació de la infermera en les visites espontànies
per processos aguts en nens i adolescents
2. Principals motius de consulta en nens
i adolescents a l’atenció primària
3. Annexos
4. Bibliografia