informe de sostenibilitat ambiental preliminar - Departament de ...

Ref. Comarcal
02-10-19-20-28-
31-34
Núm. expedient
EG.04.09.009
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR
Pla d’Ordenació dels Recursos Forestals
Vegueria de les comarques gironines
Document:
Termes municipals
- Planificació
- Assistència tècnica
- Estudi
- Memòria valorada
Forest o zona d'actuació
Vegueria de les comarques gironines
Equip redactor del projecte per:
Martí Rosell Ibarz
Enginyer de Forests
Laura Ros Ballester
Enginyera de Forests i E.T.Agrícola
Joan Pere Garrido i Palau
Biòleg
Marc Garfella Ruiz
Enginyer Tècnic Forestal
X
Inclòs en:
Nucli significatiu
Comarques
Alt Empordà, Baix Empordà,
Garrotxa, Gironès, Pla de
l’Estany, Ripollès, Selva
Equip director:
Xavier Clopés Alemany
Cap del Servei de Gestió Forestal
Mes i any
Informe de sostenibilitat ambiental preliminar
Girona
Abril, 2011
Codi àrea geogràfica
x

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
ÍNDEX GENERAL
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR
1. INTRODUCCIÓ .............................................................................................................. 1
1.1. Justificació............................................................................................................. 1
1.2. Antecedents ........................................................................................................... 1
2. EL PLA D’ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LES
COMARQUES GIRONINES .................................................................................................. 3
2.1. Marc normatiu........................................................................................................ 3
2.2. Objectius ................................................................................................................ 3
2.3. Marc legal de referència del PGPF ....................................................................... 6
2.4. Proposta d’abast d’avaluació ambiental del PORF ............................................. 7
2.5. L’estratègia per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya......................... 8
2.5.1. Antecedents .................................................................................................. 8
2.5.2. Encaix del PORF dins de l’Estratègia.......................................................... 9
2.6. Relacions amb altres plans o programes .......................................................... 11
2.6.1. Relació de plans territorials sectorials en fase de redacció, revisió i
aprovació..................................................................................................................... 18
2.6.2. Relació d’altres plans territorials i urbanístics aprovats i en fase de
redacció, revisió i aprovació...................................................................................... 22
2.7. Instruments que desenvoluparan el PORF........................................................ 23
2.8. Contingut del PORF............................................................................................. 24
3. PERFIL TERRITORIAL ................................................................................................ 26
3.1. Context territorial................................................................................................. 26
3.2. Descripció general de la vegueria ...................................................................... 27
3.2.1. Estat socioeconòmic.................................................................................. 27
3.2.2. Estat natural................................................................................................ 31
3.2.3. Estat dels recursos forestals..................................................................... 35
3.3. Diagnosi del PORF de les Comarques Gironines.............................................. 39
3.3.1. Conclusions de l’estat socioeconòmic ..................................................... 40

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. ÍNDEX.
3.3.2. Conclusions de l’estat natural ................................................................... 40
3.3.3. Conclusions de l’estat dels recursos forestals ........................................ 40
4. ASPECTES RELLEVANTS DEL MEDI EN RELACIÓ AMB ELS RECURSOS
FORESTALS....................................................................................................................... 41
5. OBJECTIUS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL ............................................................... 45
6. ANÀLISI D’ALTERNATIVES........................................................................................ 46
6.1. Descripció de les alternatives............................................................................. 46
6.2. Justificació ambiental de les dues alternatives................................................. 48
6.3. Metodologia ......................................................................................................... 49
7. BIBLIOGRAFIA............................................................................................................ 50
2

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
1. Introducció
1.1. Justificació
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. INTRODUCCIÓ.
La Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes estableix en
el seu article 5 (Annex I) els plans i programes que s’han de sotmetre a avaluació
ambiental, que d’entre d’altres, són el plans i programes sectorials, i, concretament, els
Plans d’Ordenació dels Recursos Forestals (d’ara endavant, PORF).
En l’article 6 del projecte Decret d’aprovació del Pla General de Política Forestal de
Catalunya 2007 – 2016 (d’ara endavant, PGPF), d’un nivell de planificació territorial
jeràrquicament superior als PORFs, s’especifica que l’avaluació ambiental del pla ha
de respondre a la voluntat d’integració de les consideracions ambientals en la
preparació, seguiment i aprovació del pla i que té com a finalitat identificar, descriure i
avaluar els possibles efectes significatius en el medi ambient de l’aplicació del pla, així
com les alternatives raonables per a la seva eliminació o minimització adoptades.
D’aquesta forma s’inicia el procés d’Avaluació Ambiental Estratègica del Pla
d’Ordenació de Recursos Forestals de les Comarques Gironines, encarregat pel
Departament de Medi Ambient i Habitatge a l’empresa pública Forestal Catalana, amb
la presentació de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar.
1.2. Antecedents
Tot i que l’estudi ambiental del PGPF encara no s’ha aprovat, es preveu utilitzar les
directrius indicades en aquest document per a les avaluacions ambientals dels PORFs,
on es proposen unes directrius per a l’abast geogràfic, temporal i conceptual, per al
grau d’especificitat i per a la metodologia.
El PGPF de Catalunya ha de tenir caràcter de Pla Sectorial, d’acord amb allò que
preveu la Llei 23/1983 de 21 de novembre, de política territorial. Aquest Pla disposa de
27 objectius principals, agrupats en cinc programes.
Programa 1: Manteniment i millora de la salut i vitalitat dels espais forestals i millora del balanç de
carboni
1.1. Regulació i control d’activitats no forestals sobre els espais forestals.
1.2. Gestió i conscienciació del risc d’incendis forestals.
1.3. Regeneració d’àrees afectades per incendis i altres pertorbacions.
1.4. Millora del control, el coneixement i el control de plagues i malures.
1.5. Manteniment i millora del domini públic forestals.
1.6. Promoció i incentivació de la funció forestal acumuladora de carboni.
Programa 2: Millora de les funcions productives
2.1. Dinamització i millora de la competitivitat dels aprofitaments fustaners.
2.2. Potenciació de la producció o la transformació del suro.
2.3. Promoció de l’activitat i les rendes del sector silvopastoral.
1

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
2.4. Regulació de l’explotació i transformació de productes no fustaners.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. INTRODUCCIÓ.
2.5.Potenciació de les indústries de transformació i l’ús energètic dels productes fustaners.
2.6. Enfortiment del mercat dels productes forestals.
Programa 3: Gestió de la diversitat biològica i les funcions protectores dels espais forestals
3.1. Gestió sostenible d’espais forestals protegits i d’ecosistemes i elements singulars.
3.2. Gestió i millora del marc legal sobre flora i fauna protegida i singular.
3.3.Millora i conservació i dels recursos genètics forestals.
3.4. Lluita contra l’erosió i altres riscos naturals.
Programa 4: Millora de les condicions socioeconòmiques i l’ús social del bosc
4.1. Millora de les condicions sociolaborals dels treballadors forestals.
4.2. Regulació i conscienciació de l’ús públic dels terrenys forestals privats i públics.
4.3. Gestió sostenible dels recursos cinegètics i piscícoles.
4.4. Potenciació jurídica i estructural de l’associacionisme forestal
Programa 5: Accions transversals i d’acompanyament
5.1. Millora de la coordinació intersectorial i interdepartamental relacionada amb el planejament forestal.
5.2. Elaboració i potenciació d’instruments de planificació, ordenació i gestió forestal.
5.3. Foment a llarg termini d’instruments econòmics forestals i intersectorials.
5.4. Definició dels mecanismes de participació pública en l’àmbit forestal.
5.5. Acoblament de la recerca i millora de la formació i l’extensionisme forestals.
5.6. Divulgació i millora del coneixement dels espais forestals.
5.7. Millora de les relacions i la cooperació internacional en matèria forestal.
2

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. EL PORF DE LES CG.
2. El Pla d’Ordenació dels Recursos Forestals de les
Comarques Gironines
2.1. Marc normatiu
La Ley 43/2003 de Montes de España, en el seu article 31 defineix els PORFs com
una figura de planificació forestal subregional integrada en el marc de l’ordenació
territorial. En aquesta llei es determina que és un pla d’aplicació en els terrenys
forestals determinats per cada Comunitat Autònoma, que a la vegada també
s’encarrega de definir el contingut i l’abast del mateix.
La Llei Forestal Catalana 6/1988, de 6 de març contempla els Plans de producció en
els seus articles 6.2 i 9. Els PORFs es consideren equivalents a aquests Plans de
producció.
La Llei 1/1995, de 16 de març, pel qual s’aprova el Pla territorial general de Catalunya
fixa l’àmbit d’aplicació dels plans territorials parcials l’àmbit de les Comarques
Gironines, format per les comarques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el
Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva.
De la mateixa forma, el PGPF, actualment en tràmit d’aprovació, fixa l’àmbit d’aplicació
del PORF a la vegueria. En el cas que ens ocupa, la vegueria de les Comarques
Gironines (d’ara endavant, CG) correspon a les comarques de l’Alt Empordà, el Baix
Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva.
2.2. Objectius
L’objectiu fonamental és fomentar les activitats econòmiques del sector i facilitar la
mobilització dels recursos provinents dels terrenys forestals.
Aquest instrument ha de garantir:
• El manteniment dels terrenys forestals preveient usos prioritaris i orientant
activitats.
• La sostenibilitat d’extracció dels diferents recursos forestals.
• La integració dels valors multifuncionals i de biodiversitat, dels quals també n'és
productor.
Es pretén completar el buit en temes de planificació que hi ha entre la planificació
estratègica (PGPF, Plans territorials, etc.) i l’ordenació a escala de propietat (diferents
Instruments d’Ordenació Forestal) tenint present les ORGEST (orientacions de gestió
sostenible i multifuncional), que proveeixen de contingut tècnic els Instruments de
Planificació Forestal a escala de forest, de manera que els PORF i els IOF vagin en la
mateixa direcció. És per tant objecte del PORF traspassar la planificació feta en l’àmbit
estratègic a nivell de territori.
3

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. EL PORF DE LES CG.
Com a objectius concrets, el PORF ha d’abordar els següents punts:
• Zonificació i compatibilitat d’usos. El PORF de les CG identificarà i
delimitarà els Terrenys forestals d’especial interès, que són tots aquells
terrenys inclosos en els articles 13 al 20 de la normativa de l’esborrany del
PGPF:
- Terrenys forestals en espais naturals protegits i espais d’interès
connectors.
- Boscos madurs i reserves forestals genètiques.
- Comunitats forestals d’àrea reduïda.
- Terrenys forestals de ribera.
- Terrenys forestals de caràcter estratègic en la prevenció dels riscs
relacionats amb els incendis forestals.
- Terrenys forestals de protecció hidrològica i de prevenció d’altres riscs
naturals.
- Terrenys forestals d’interès productiu.
- Terrenys forestals d’ús social i recreatiu.
També s’inclouran aquells inclosos en el Catàleg de Forests d’Utilitat Pública
de Catalunya i en el Catàleg de Boscos Protectors.
Qualsevol actuació en aquests terrenys que signifiqui de forma total o parcial la
transformació del seu ús i destí forestal haurà de ser compatible amb la
normativa especificada en cada cas aplicable.
• Directrius de gestió. Es pretén completar el buit en temes de planificació que
hi ha entre la planificació estratègica (PGPF, Plans territorials, etc.) i l’ordenació
a escala de propietat (diferents Instruments d’Ordenació Forestal) tenint
present les ORGEST (orientacions de gestió sostenible i multifuncional), que
proveeixen de contingut tècnic els Instruments de Planificació Forestal a escala
de forest, de manera que els PORF i els IOF vagin en la mateixa direcció.
D’aquesta forma es permetrà traspassar la planificació feta en l’àmbit estratègic
a nivell de territori.
• Programa d’actuacions. El PORF de les CG concretarà unes actuacions
executives, planificades en el temps i pressupostades. A més, també avaluarà
les mancances i en proposarà solucions de millora.
• Instruments per a desenvolupar el PORF. Del PORF de les CG també
podran sorgir unes propostes normatives, nous instruments econòmics,
convenis, etc.
4

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
Imatge 1. Model jeràrquic de la planificació i ordenació forestal.
ORDENACIÓ
EXTRÍNSICA
ORDENACIÓ
INTRÍNSICA
INSTRUMENT DE
PLANIFICACIÓ FORESTAL
Plans forestals nacionals,
regionals i autonòmics.
(Planificació estratègica de
política forestal (PGPF)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. EL PORF DE LES CG.
Plans d’ordenació dels recursos
forestals (PORF)
Instruments d’Ordenació Forestal
(Ordenació de forests i
aprofitaments forestals)
5
ÀMBIT DE
DECISIÓ
Nacional /
autonòmic
Àmbit comarcal,
subregional i/o
provincial o
vegueria
ESCALA DE
PLANIFICACIÓ
ESTRATÈGICA
TÀCTICA
Local, finca o forest OPERATIVA
Segons la Ley 43/2003, el seu article 31 determina la documentació i el contingut dels
PORFs, que podran incloure els següents elements:
• Delimitació de l’àmbit territorial i caracterització del medi físic i biòtic.
• Descripció i anàlisi de les forests i els paisatges existents en aquest territori, els
seus usos i aprofitaments actuals, en particular els usos tradicionals, així com
les figures de protecció existents, incloent els camins ramaders.
• Aspectes jurídicoadministratius: titularitat, forests catalogades, mancomunitats,
agrupacions de propietaris, projectes d’ordenació o altres instruments de gestió
o planificació vigents.
• Característiques socioeconòmiques: demografia, disponibilitat de mà d’obra
especialitzada, taxes d’atur, indústries forestals, incloses les dedicades a
l’aprofitament energètic de la biomassa forestal i les destinades al
desenvolupament del turisme rural.
• Zonificació per usos i vocació del territori. Objectius, compatibilitats i prioritats.
• Planificació de les accions necessàries pel compliment dels objectius fixats en
el pla, incorporant les previsions de repoblació, restauració hidrològic-forestal,
prevenció i extinció d’incendis, regulació d’usos recreatius i ordenació de
boscos, inclòs, quan procedeixi, l’ordenació cinegètica, piscícola i micològica.
• Establiment del marc en el que podran subscriure’s acords, convenis i
contractes entre l’administració i els propietaris per la gestió dels boscos.
• Establiment de les directrius per l’ordenació i aprofitament dels boscos,
garantint que no es posi en perill la persistència dels ecosistemes i es
mantingui la capacitat productiva de les forests.
• Criteris bàsics pel control, seguiment, avaluació i terminis per a la revisió del
pla.

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
2.3. Marc legal de referència del PGPF
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. EL PORF DE LES CG.
L’estudi ambiental del PGPF, a l’apartat 10.2, sobre les directrius per a l’abast
determina que l’avaluació ambiental del PORF no ha d’analitzar la coherència amb
polítiques internacionals, europees o espanyoles o catalanes, que ja ha quedat
garantida a nivell del Pla general del Política Forestal, sinó només la coherència del
contingut i de les determinacions del PORF en relació amb aquest Pla (referint-se al
PGPF).
En l’apartat 1.2 d’antecedents s’aclareix que tot i que el PGPF i el seu estudi ambiental
no està aprovat, s’utilitzaran les directrius indicades. Tot seguit es fa un resum de les
polítiques més significatives d’àmbit internacional, espanyol i català que es van utilitzar
per determinar la coherència externa de les dels objectius del PGPF.
• Àmbit internacional:
− Conferència interministerial per a la protecció dels boscos d’Europa, que
s’ha reunit en quatre ocasions: Estrasburg (1990), Hèlsinki (1992), Lisboa
(1998) i Viena (2003).
− VI Programa d’acció en matèria de medi ambient de la Unió Europea
(2002).
− Estratègia Europea de conservació de la biodiversitat (1998).
− Estratègia panauropea de conservació de la diversitat biològica i
paisatgística (1995).
− Pla d’acció de l’agenda 21.
− Protocol de Kyoto sobre el canvi climàtic (1997).
• Àmbit espanyol:
− Criteris i indicadors de gestió forestal sostenible en els boscos espanyols.
• Àmbit català:
− Pacte del Tinell.
− Línies d’actuació del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
− Llei 6/1998 forestal de Catalunya.
− Llei 12/1985 d’espais naturals protegits.
− Decret 328/1992 de creació del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.
Les directrius indicades en aquestes polítiques són coherents amb el objectius
ambientals del PGPF.
Tot seguit es va avaluar la coherència dels 27 objectius programàtics en què
s’estructura el PGPF en relació amb les principals funcions ambientals dels espais
forestals, que són les següents:
6

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. EL PORF DE LES CG.
• Millorar les funcions protectores, com la retenció hídrica, la regulació
atmosfèrica, la prevenció de l’erosió, l’estabilitat de les vessants o la reducció
de riscos naturals.
• Garantir una productivitat sostenible, contribuint a mantenir la capacitat
productiva dels boscos, sense provocar situacions de sobreexplotació.
• Garantir la salut i la vitalitat dels ecosistemes forestals adjacents, afavorint la
conservació de la biodiversitat i la connectivitat ecològica i paisatgística del
territori.
• Afavorir la fixació de carboni, per reduir l’impacte de les emissions de gasos
d’efecte hivernacle i millorar el balanç de carboni.
• Reduir el risc d’incendis, especialment catastròfics.
• Donar suport a funcions recreatives, una de les funcions no productives dels
espais forestals que més demanda experimenta a Catalunya.
• Contribuir a la vertebració territorial equilibrada, que ajudi a fixar població en el
territori i a prevenir, entre altres, l’abandonament rural.
Cap dels objectius del PGPF es desvincula dels objectius ambientals
2.4. Proposta d’abast d’avaluació ambiental del PORF
Seguint les directrius de per a l’abast que s’especifiquen a l’Estudi ambiental del
PGPF, l’abast té tres dimensions principals: la geogràfica, la temporal i la conceptual o
temàtica, respecte les quals s’avaluaran els impactes del PORF de les CG.
Aquestes dimensions són:
• Abast geogràfic. Tota la superfície forestal de les CG (veure apartat 3.1.
Context territorial) i les seves diferents àrees d’influència, per exemple;
productiva, biodiversitat, hídrica, edàfica, climàtica, recreativa, etc. La
necessitat de considerar les àrees d’influència es desprèn de la voluntat de
considerar els efectes positius, que ultrapassen, sovint, l’àmbit del PORF, en
aspectes importants com pot ser la reducció de risc d’inundació per a la
regulació del balanç hídric.
El PORF de les CG inclourà la identificació dels Terrenys Forestals d’Interès
Especial, sobre els quals aplica la planificació del PORF. Són els següents:
- Terrenys forestals inclosos en els Espais Naturals Protegits i els Espais
Naturals d’Interès Connector.
- Boscos madurs i reserves forestals genètiques.
- Comunitats forestals d’àrea reduïda.
- Terrenys forestals de ribera.
7

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. EL PORF DE LES CG.
- Terrenys forestals de caràcter estratègic en la prevenció dels riscos
relacionats amb els incendis forestals.
- Terrenys forestals de protecció hidrològica i de prevenció d’altres riscs
naturals.
- Terrenys forestals d’interès productiu.
- Terrenys forestals d’ús social i recreatiu.
• Abast temporal. El PORF de les CG tindrà una vigència de 10 anys a partir del
moment en què sigui aprovat. Cal dir que un bon nombre dels efectes del
PORF tindran continuïtat més enllà del seu període de vigència.
• Abast conceptual. Els mateixos objectius de l’estudi ambiental del PGPF, que
cobreix els següents set àmbits ambientals principals:
- Les funcions de protecció: regulació hídrica, protecció de sòls i
estabilitat de vessants.
- Les funcions productives: fusta, llenyes i biomassa i altres productes
secundaris del bosc.
- La biodiversitat i salut de l’ecosistema.
- La contribució a la fixació de carboni.
- La inflamabilitat –risc d’incendi forestal.
- Els usos recreatius de la superfície forestal.
- L’ordenació de la matriu territorial –coordinació amb els plans territorials
parcials.
A més, els següents àmbits socioeconòmics següents:
- Les funcions productives de la superfície forestal.
- Els béns, les funcions ecològiques i serveis ambientals de la superfície
forestal.
2.5. L’estratègia per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya
2.5.1. Antecedents
El 31 d’agost del 2010 es va aprovar l’Estratègia per al desenvolupament sostenible de
Catalunya per acord de Govern (Acord GOV/127/2010, de 31 d’agost).
L’Estratègia per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya és el full de ruta que fixa
els objectius estratègics clau per garantir la transició de Catalunya cap a escenaris de
major sosteniblitat en l’horitzó del 2026, basats en una economia ecoeficient, de baix
contingut en carboni i que minimitza els impactes sobre la salut i el medi.
8

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. EL PORF DE LES CG.
Com a document de planificació, el PORF s’ha d’encaixar dins de les línies i objectius
estratègics que fixa l’Estratègia, sense contradir-se en les seves línies estratègiques.
2.5.2. Encaix del PORF dins de l’Estratègia
El PORF s’encaixa directament dins del primer eix estratègic: Catalunya, un territori
biodivers amb ciutats i pobles i del segon: Catalunya, eficient en l’ús de l’energia i en
l’acció climàtica. La resta dels eixos estratègics es presenten en el PORF de forma
transversal i indirecta, especialment el quart eix estratègic, Catalunya, ecoeficient,
competitiva i innovadora, el sisè, Catalunya cívica, inclusiva, solidària, sana i segura, i
el setè, Catalunya participativa i amb una administració propera.
En el primer eix es remarca, entre d’altres, la importància que tenen les activitats
socioeconòmiques, funcions socioambientals i valors patrimonials dins del context dels
espais lliures. A més, adverteix de la necessitat d’una gestió sostenible de les
superfícies forestals i agràries que garanteixin el manteniment i la millora de la seva
conservació i valorització de les seves funcions econòmiques, ambientals i socials.
Recorda la majoria de la propietat privada de les forests i, per tant, la seva importància
en la millora de l’ordenació i la gestió dels boscos. La gestió integrada del litoral i de
les zones de muntanya ha de contribuir a fer front a l’adaptació als efectes del canvi
climàtic.
Al segon eix es considera la reducció de la dependència energètica de l’exterior de
combustibles fòssils mitjançant el desenvolupament del potencial de les energies
renovables i de l’ús de combustibles alternatius renovables, entre els quals es nomena
la biomassa, especialment la d’origen forestal.
Cada un dels eixos es vertebra en diverses línies estratègiques, algunes de les quals
directament relacionades amb els objectius del PORF.
D’aquesta forma, dins dels eixos anteriors, i tenint en compte el marc on es trobem,
destaquen les següents línies estratègiques:
• Gestió integral del patrimoni natural i conservació de la biodiversitat. Coordinar
i integrar efectivament la conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural
amb les diferents polítiques sectorials, a fi de revertir la tendència a la pèrdua
de la biodiversitat, hàbitats i serveis socioambientals que presten els
ecosistemes.
• Activitat agrària, forestal i pesquera sostenible. Valorització de la funció dels
sòls i de les masses d’aigua per a la producció de productes de qualitat i de
proximitat, tot establint un nou model socioeconòmic per als sector en què es
comptabilitzin i contrarestin els serveis socioambientals.
• Impuls a les fonts d’energies renovables i a la gestió intel·ligent en xarxa.
Incrementar substancialment la generació d’energia renovable, reduir la
dependència envers els combustibles fòssils i l’emissió de gasos d’efecte
hivernacle.
D’altres que de forma indirecta, també s’aborden en el PORF:
• Internalització econòmica d’externalitats socioambientals. Internalitzar de
manera efectiva les externalitats en els balanços econòmics dels sectors de
l’activitat.
9

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. EL PORF DE LES CG.
• Ecoeficiència i innovació dels processos productius i desenvolupament de
serveis ambientals i socials.
• Educació per al coneixement i capacitació per a la sostenibilitat.
• Per una governança més eficient i participativa, que estigui basada en la
transparència de la informació, la comunicació efectiva i la participació dels
actors econòmics, socials i de la ciutadania en general, en la presa de
decisions i en la gestió.
Segons l’Estratègia, per a possibilitar el seu compliment, indica que entre d’altres
programes, els Plans d’Ordenació de Recursos Forestals són un exemple d’instrument
per a l’assoliment dels objectius estratègics. Pel que fa als instruments de gestió,
nombra els Instruments de gestió forestals, i, concretament, els projectes d’ordenació,
els plans tècnics de gestió i millora forestal, els plans simples de gestió forestal i els
plans de gestió conjunta. A més, els instruments de gestió integrada dels espais amb
valor natural, agrícola, forestal i paisatgístic.
Taula 1. Encaix del PORF amb l’Estratègia.
Estratègia per al Desenvolupament
Sostenible de Catalunya
PORF de les Comarques Gironines
Eix Línea estratègica Forma com el PORF inclou la línia estratègica
Eix 1. Catalunya, un
territori biodivers amb
ciutats i pobles
Eix 2. Catalunya,
eficient en l’ús de
l’energia i en l’acció
climàtica
Eix 4. Catalunya
ecoeficient,
competitiva i
innovadora
LE 1.3. Gestió integral
del patrimoni natural i
conservació de la
biodiversitat
LE 1.4. Activitat
agrària, forestal i
pesquera sostenible
LE 2.2. Impuls a les
fonts d’energies
renovables i a la
gestió intel·ligent en
xarxa
LE 4.1. Internalització
econòmica
d’externalitats
socioambientals
Gran part dels terrenys forestals es troben dins d’un
espai protegit per alguna normativa. El PORF
proposarà directrius de gestió forestal específics en
aquests espais que garanteixin la conservació de la
flora i la fauna autòctones i les espècies
amenaçades i així com els aprofitaments dels
recursos forestals. Cal recordar que la ciència
forestal basa la seva activitat en l’aprofitament
sostenible dels recursos com a forma de garantir
l’aprofitament futur dels boscos.
El PORF apostarà per una ordenació màxima dels
terrenys forestals com a eina per a garantir
l’aprofitament sostenible dels recursos forestals.
També proposarà eines per a la valorització dels
productes forestals a les indústries locals. Un dels
objectius principals del PORF és revifar el sector
econòmic forestal i potenciar l’ús de matèria primera
local, per, d’aquesta manera, aconseguir unes
masses forestals més sanes i madures.
La biomassa forestal és una important font d’energia
renovable que a més representa el retorn a un ús
que no fa gaires anys mantenia els terrenys
forestals. El PORF, amb la potenciació de la
biomassa, pretén aconseguir dos objectius:
l’increment de l’ús d’energies renovables i la
revalorització dels productes forestals.
Ja com a línia d’actuació, el PORF indica la
necessitat de trobar mesures econòmiques i/o
fiscals que aconsegueixin el retorn dels serveis dels
ecosistemes i la biodiversitat, així com dels usos
públics sobre uns béns particulars.
10

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
Estratègia per al Desenvolupament
Sostenible de Catalunya
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. EL PORF DE LES CG.
PORF de les Comarques Gironines
Eix Línea estratègica Forma com el PORF inclou la línia estratègica
Eix 6. Catalunya
cívica, inclusiva,
solidària, sana i
segura
Eix 7. Catalunya,
participativa i amb una
gestió propera
LE 4.2. Ecoeficiència i
innovació dels
processos productius i
desenvolupament de
serveis ambientals i
socials
LE 6.3. Educació per
al coneixement i
capacitació per a la
sostenibilitat
LE 7.1. Per una
governança més
eficient i participativa
2.6. Relacions amb altres plans o programes
L’obtenció i revalorització dels productes forestals,
l’augment de la rendibilitat de les seves indústries i
l’increment de l’ocupació en aquest sector forma
part d’una sèrie de propostes incorporades a les
línies d’actuació del PORF.
La difusió del coneixement forestal i de les
interaccions en la protecció de la biodiversitat són
bàsiques per eliminar la percepció negativa que la
societat té davant d’un aprofitament forestal. És per
aquesta raó que s’han incorporat unes línies
d’actuació que tenen per objectiu millorar la
comunicació i les eines per a l’educació de la
sostenibilitat.
La millora de la comunicació dins i fora de
l’Administració i la transparència de la informació és
un aspecte important que el PORF ha tingut en
compte alhora de definir les línies d’actuació.
La Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial (modificada per la Llei
1/1995, de 16 de març i per la Llei 31/2002, de 30 de desembre) estableix un sistema
jeràrquic de planejament territorial. D’aquesta forma, cada nivell d’instrument territorial
ha de desenvolupar i adaptar-se a les orientacions del planejament situat en un nivell
jeràrquic superior. Els instruments d’ordenació territorial per a les CG són, per ordre
jeràrquic de més a menys els següents:
• El Pla Territorial General de Catalunya va ser aprovat per la Llei 1/1995, de
16 de març, i s’ha de desenvolupar mitjançant els plans territorials parcials i
sectorials. Defineix el marc de coherència de tots els plans, programes o
accions amb incidència territorial, les orientacions de les quals s’han de tenir en
compte. Aquest Pla estableix set àmbits per a la formulació dels plans
territorials parcials, entre ells, les CG.
• Els Plans territorials parcials són els instruments per definir els objectius
d’equilibri d’una part del territori de Catalunya i el marc orientador de les
accions que s’hi emprendran. Han de desenvolupar les determinacions del Pla
Territorial General de Catalunya, dins del territori a on incideixen.
L’Avantprojecte del Pla territorial parcial de les CG es troba (a principis del
2010) en procés d’informació pública (DOGC núm.5457 de 03/09/2009).
• Els Plans directors territorials han de concretar les directrius generals del
planejament contingudes en el Pla Territorial General de Catalunya o en els
plans territorials parcials en les àrees i per als aspectes sobre els quals
incideixen i han d’adaptar-se a ells. El seu àmbit territorial ha de ser inferior als
àmbits establerts per la Llei 1/1995, de 16 de març.
11

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
Imatge 2. Model de planificació forestal i territorial.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. EL PORF DE LES CG.
Font: Pla General de Política Forestal, pla d’acció 2009-2014. Acrònims: PTG: Pla territorial general de
Catalunya, PTS: Pla territorial sectorial, PGPF: Pla general de política forestal, PTP: Pla territorial parcial,
PDT: Pla director territorial, PGPF: Pla general de política territorial, PDU: Pla director urbanístic, PEU: Pla
especial urbanístic, POUM: Pla d’ordenació urbanística municipal, POF: Pla d’ordenació forestal, PTGMF:
Pla tècnic de gestió i millora forestal, PSGF: Pla simple de gestió forestal.
Pla territorial general de Catalunya (PTG)
Aquest pla té com a objectius fomentar la distribució equilibrada del creixement per tal
d’assolir nivells de renda adequats en tot el territori, promoure un creixement ordenat
de les implantacions sobre el territori per tal d’afavorir una eficàcia més gran de les
activitats econòmiques i una millor qualitat de vida i afavorir el creixement econòmic de
Catalunya i lluitar contra l’atur.
Per fer-ho, la Llei assigna al PTG dues funcions: definir els objectius d’equilibri
territorial d’interès general per a Catalunya i servir de marc orientador a les accions
que s’emprenen per crear les condicions adequades per atreure l’activitat econòmica
als espais territorials idonis.
El PTG defineix les zones de Catalunya que poden tenir més creixement poblacional a
l’horitzó de l’any 2026. Això té per objectiu l’assignació de recursos per tal d’afavorir
les àrees amb més capacitat per al reequilibri territorial, a més, pretén alentir el procés
de concentració continuat que es produeix a les comarques metropolitanes de
Barcelona i la pèrdua de pes relatiu dels altres àmbits territorials respecte al total de
Catalunya.
D’entre els sistemes urbans que actuen de centre i que cohesionen àmbits territorials a
Catalunya, i que per tant poden ajudar a realitzar les funcions de reequilibri, remarca el
12

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. EL PORF DE LES CG.
de Girona, ja que estableix relacions amb una sèrie d’altres sistemes urbans menors i
conformen un àmbit funcional territorial.
Les propostes per a la millora de la qualitat de vida inclouen l’existència de bons
serveis i equipaments i l’existència d’un entorn mediambiental de qualitat.
L’objectiu de la última funció del PTG és fer compatibles el desenvolupament
econòmic i la protecció del medi natural, ja que són dos aspectes que s’han de
complementar i potenciar.
Per fer-ho estableix quins espais poden ser objecte de protecció, que són aquells que
destaquen pels seus valors intrínsecs (paisatgístics, ambientals, edafològics, d’interès
científic, etc.), pel seu valor agrícola o forestal, per la seva capacitat reequilibradora en
la relació home/natura i la seva utilització com a espais de lleure, pels seus valors
culturals o per criteris de legislació sectorials. Per a cada un d’aquests espais,
estableix les condicions que han de complir per a definir-se com a tals.
D’aquesta forma, el PTG dóna la consideració de sòls d’especial interès forestal als
terrenys forestals situats a la capçalera de les xarxes hidrogràfiques i amb masses
forestals arbrades, els situats a les ribes de rius, rieres i torrents i els pròxims a
poblacions, la funció dels quals respon a criteris d’esbarjo i de protecció del paisatge,
segons la Llei forestal de Catalunya.
Les directrius específiques que el PTG estableix respecte a la protecció dels sòls
d’especial interès forestal són:
• Impulsar la redacció del Pla territorial sectorial corresponent definit a la Llei
6/1988, forestal de Catalunya, com a Pla general de política forestal,, amb totes
les determinacions que cal que contingui, entre les quals hi ha la de classificar
els terrenys forestals i determinar-ne el seu ús. Aquestes determinacions seran
recollides pels plans territorials parcials.
• Procurar la classificació com a sòl no urbanitzable dels terrenys d’especial
interès forestal.
• Compensar la possible pèrdua de superfície arbrada a causa de l’expansió dels
nuclis urbans o d’unes altres causes.
• Fer compatibles la protecció i la producció forestal.
Pel que fa a les estratègies globals per a l’àmbit funcional territorial de les Comarques
gironines, el PTG estableix que:
• Potenciació de la capitalitat i centralitat de Girona dins del mateix àmbit
territorial i com alternativa de descentralització enfront de l’àmbit metropolità de
Barcelona, amb l’objectiu de millorar l’equilibri territorial global de Catalunya.
• Articulació i desenvolupament del sistema de reequilibri territorial de primer
nivell que engloba els sistemes de Girona i Cassà de la Selva amb els tres
sistemes del seu entorn, el de Banyoles - el més important -, situat al nord; el
d’Anglès, a ponent, i el de Santa Coloma de Farners – Sils, al sud. Aquests tres
sistemes, que disposen d’energia i autonomia pròpies, guarden estretes
relacions amb el sistema gironí. Són sistemes sobre els quals pivota l’expansió
d’aquell, cosa que permet un desenvolupament articulat i equilibrat.
13

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. EL PORF DE LES CG.
• Potenciació dels dos sistemes de reequilibri territorial: el de Figueres i el d’Olot,
ja que tots dos són importants per a aconseguir l’equilibri global de Catalunya i
del mateix àmbit territorial funcional. El sistema d’Olot queda molt definit i
acotat fisiogràficament i el de Figueres es localitza al nord de la plana de
l’Empordà i és molt ampli territorialment; la ciutat de Figueres hi exerceix un
paper de capitalitat clara.
• Potenciació del sistema de reequilibri territorial de nivell 3 (sistemes urbans de
Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon i Ribes de Freser), que té
unes propietats físiques espacials de desenvolupament petites, cenyides a les
valls dels rius Ter i Freser. Aquesta característica muntanyenca ha possibilitat
la potenciació turística que ja tradicionalment ha tingut la comarca del Ripollès i
que ha d’absorbir la davallada del sector industrial que s’hi ha produït.
Pla territorial parcial de les Comarques Gironines
(Aquest Pla territorial es troba en fase d’informació pública (principis de 2010)).
El sistema d’espais oberts definit en el Pla territorial parcial de les CG comprèn tot el
sòl classificat com a no urbanitzable, d’acord amb el planejament urbanístic municipal
vigent: com a àmbits en negatiu, amb una funció residual en relació als processos de
transformacions urbanes que operen sobre el territori.
Per tant, els espais oberts definits en aquest Pla inclouen els terrenys forestals i els
agrícoles.
El sòl forestal queda definit com a les zones classificades a la cartografia dels hàbitats
a Catalunya (2005) realitzat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge com a
boscos, boscos i bosquines de ribera, bosquines i matollars, prats i herbassars i
roquissars, tarteres i zones nues.
Els objectius de la planificació territorial sobre el sistema dels espais oberts que marca
el Pla territorial parcial de les CG són:
• Evitar la urbanització i la degradació d’aquells terrenys no urbanitzats que
reuneixen especials qualitats com a espais d’interès natural, agrícola,
paisatgístic, social, cultural, i econòmic.
• Evitar els processos d’implantació urbana en àrees mal comunicades, no aptes
orogràficament o subjectes a riscos, d’acord amb allò que estableix la
normativa urbanística.
• Assegurar les connectivitats ecològiques necessàries per al manteniment de la
biodiversitat i la salut dels ecosistemes i la conservació dels valors geològics i
de les zones humides.
• Preservar aquells terrenys necessaris per al cicle hidrològic i mantenir en bon
estat de conservació les zones humides.
• Dotar de sentit morfològic i territorial a les delimitacions dels sòls integrants del
sistema d’espais oberts, afavorint la màxima continuïtat i dimensió territorial de
les peces no urbanitzades.
14

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. EL PORF DE LES CG.
• Establir una gradació de preferències amb relació a les alternatives
d’urbanització i edificació.
• Garantir la reserva, per raons de localització, connectivitat, topografia i
condicions de les àrees necessàries per a possibles infraestructures o
equipaments d’interès estratègic en el futur.
• Contribuir a garantir la continuïtat de l’activitat agrària i la gestió dels espais
oberts.
• Propiciar la gestió i la protecció del paisatge rural.
• Proporcionar pautes espacials i regulacions per a la implantació d’aquelles
edificacions que es poden admetre en sòl no urbanitzable.
S’estructura el sòl en tres categories bàsiques segons el grau de protecció que els
atorga, en front a les transformacions a què es podria veure sotmès:
• Sòl de protecció especial. Comprèn aquell sòl que pels seus valors
naturals o per la seva localització en el territori, el Pla considera que és el
més adequat per a integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts
que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt del territori, amb els
seus diferents caràcters i funcions. Inclou els terrenys que han estat
protegits per la normativa sectorial o per planejaments específics, com el
PEIN i la Xarxa Natura 2000.
S’inclouen també els sòls de valor forestal, on s’especifica que la seva gestió
ha de fer compatibles les funcions ecològiques bàsiques amb l’aprofitament
ordenat dels seus recursos des del punt de vista productiu i econòmic, així com
amb la seva funció social des de la vessant del lleure. Aquests sòls són els
inclosos en:
- La xarxa d’espais naturals i connectors.
- Les capçaleres hidrogràfiques i la recàrrega dels aqüífers i eviten
l’erosió i l’abocament prematur al mar.
- Els boscos de ribera (inclou els sòls forestals localitzats a menys de
100 metres de distància de les ribes dels rius).
- El sòls forestals amb funcions de fixació de sòl enfront l’erosió.
- Els boscos gestionats pel DMAH.
• Sòl de protecció territorial. Comprèn aquell sòl que el Pla no considera
necessari que formi part de la xarxa del sòl de protecció especial, però que
té valors, condicionants o circumstàncies que motiven una regulació
restrictiva de la seva possible transformació. Els motius pels quals el sòl ha
d’estar incorporat dins d’aquesta categoria és per tenir un interès agrari i/o
paisatgístic, potencial interès estratègic i per a la preservació de corredors
d’infraestructures.
15

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. EL PORF DE LES CG.
• Sòl de protecció preventiva. Comprèn aquells sòls classificats com a no
urbanitzables en el planejament urbanístic que no hagin estat considerats
de protecció especial o de protecció territorial.
Les normes d’ordenació territorial del Pla especifiquen quins seran els usos i
regulacions permesos en les diferents tipologies d’espais oberts. Se’n presenten els
més destacables:
• El sòl de protecció especial (article 2.7) ha de mantenir la condició d’espai
no urbanitzat. Ha de ser classificat com a sòl no urbanitzable en els
POUMs. Es regulen les activitats extractives, les noves edificacions, la
producció agrària i els criteris per a la ubicació de noves infraestructures.
• El sòl de protecció territorial (article 2.9) ha de mantenir majoritàriament
la condició d’espai no urbanitzat i amb aquesta finalitat ha de ser classificat
com a no urbanitzable pels POUMs. Es defineixen les recomanacions
referides als tipus de sòls d’interès agrari i/o paisatgístic, sòl de potencial
interès estratègic, sòl de preservació de corredors d’infraestructures.
• Els POUMs poden classificar com a urbanitzable les peces de sòl de
protecció preventiva (article 2.11) amb unes característiques
determinades.
També estableix unes recomanacions complementàries per a una millor planificació i
gestió dels espais oberts en el que es recomana que en l’àmbit del medi natural:
• El foment de plans especials per a recuperar i conservar el bosc de ribera,
incrementar la qualitat de les aigües, ordenar els usos de les ribes, protegir
el patrimoni fluvial –rescloses, recs, molins–,dissenyar itineraris i ordenar el
seu gaudi social.
• Un estudi acurat de les necessitats d’àrids i materials petris previsibles en
l’horitzó del Pla i de la localització i qualitat dels jaciments possibles.
• Un marc incentivador d’acords de custòdia del territori.
I en matèria de domini públic:
• Un programa de classificació del domini públic constituït pels camins
ramaders, el domini públic hidràulic, el patrimoni arqueològic i paleontològic
i d’altres.
• Una normativa específica i un pla de camins que clarifiqui la titularitat i la
gestió dels diferents tipus de camí.
Plans directors territorials
Dins de l’àmbit del PORF de les CG, els plans directors territorials aprovats es mostren
en la següent taula.
Taula 2. Plans directors territorials aprovats.
16

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
Nom del pla
Pla Director de les estacions
de muntanya
Pla Director territorial de
l’Empordà
Pla Director territorial de la
Garrotxa
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. EL PORF DE LES CG.
Any
d’aprovació Enunciat
2006
2006
2008
RESOLUCIÓ PTO/2232/2006, de 23
de juny, per la qual es dóna publicitat a
l'Acord de Govern de 23 de maig de
2006, pel qual s'aprova el Pla directori
de les Estacions de muntanya.
Aprovat per l’ACORD GOV/130/2006,
de 3 d'octubre, pel qual s'aprova
definitivament el Pla director territorial
de l'Empordà.
Aprovat per l’ACORD GOV/157/2008,
de 16 de setembre, pel qual s'aprova
definitivament el Pla directori territorial
de la Garrotxa.
17
Publicació en el
DOGC
DOGC núm. 4669 de
05/07/2006
DOGC núm. 4744, de
20/10/2006
DOGC núm. 5245 de
28/10/2008
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i elaboració
pròpia.
Pla director de les estacions de muntanya
Aquest Pla té com a objectiu recolzar el turisme de neu i aportar un marc d’actuació
clar i estable per a tots els actors implicats, que millori la competitivitat del sector i
asseguri la seva viabilitat i el seu paper com a motor econòmic de les comarques de
muntanya.
Entre altres àmbits, inclou la meitat nord del Ripollès, on s’estableix que els seus
dominis esquiables són: la Vall de Núria i Vallter 2000. Es proposen una sèrie
d’accions que consisteixen bàsicament en la millora de la qualitat de la neu,
diversificació de les pistes existents, ampliació de les àrees d’aparcament,
establiments de convenis de col·laboració per a la redacció d’un projecte d’ordenació
de l’estació i desenvolupament d’activitats lligades a augmentar l’atractivitat de
l’estació.
Pla director territorial de l’Empordà
Les normes d’ordenació territorial d’aquest Pla al títol II estableixen els usos i
regulacions permeses en el sistema d’espais oberts, que es divideix, com en el Pla
director de les comarques gironines, en tres nivells de protecció: l’especial, la territorial
i la definitiva.
Les regulacions de cada una de les proteccions es poden consultar als articles 2.6.,
2.8. i 2.10.
Igual que el Pla territorial també ofereix unes recomanacions complementàries per a
una millor planificació i gestió dels espais oberts:
• Un programa d’espais agraris tallafoc i definició d’una xarxa de corredors
d’extinció d’incendis.
• Un pla general de política forestal (de Catalunya).

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. EL PORF DE LES CG.
• Un programa de racionalització i minimització de l’impacte paisatgístic de
les infraestructures de transport i transformació d’energia elèctrica
• Una delimitació precisa del domini públic hidràulic i de les zones
inundables.
• Una normativa específica i un pla de camins que clarifiqui la titularitat i la
gestió dels diferents tipus de camins.
• Un pla d’ubicació de les antenes de telecomunicacions.
Pla director territorial de la Garrotxa
Les normes d’ordenació territorial d’aquest Pla al títol II estableixen els usos i
regulacions permeses en el sistema d’espais oberts, que, es divideix, com en el Pla
director de les comarques gironines en tres nivells de protecció: l’especial, la territorial i
la definitiva.
Les regulacions de cada una de les proteccions es poden consultar als articles 2.6.,
2.8. i 2.10.
Aquest pla director territorial i el de l’Empordà estableixen les mateixes recomanacions
per a una millor planificació i gestió dels espais oberts.
Els instruments de planejament del següent nivell jeràrquic són els Plans territorials
sectorials, que s’hauran d’adaptar a les orientacions dels plans territorials.
Els Plans d’ordenació urbanística han de ser coherents amb les determinacions del
Pla Territorial General i els plans territorials parcials i han de facilitar el seu
compliment.
2.6.1. Relació de plans territorials sectorials en fase de redacció, revisió i
aprovació
Els plans territorials sectorials es redacten segons el Capítol IV de la Llei 23/1983, de
21 de novembre, de política territorial. Han de tenir com a àmbit d’aplicació tot el
territori de Catalunya i han de contenir una estimació dels recursos disponibles, de les
necessitats i dèficits de la realitat territorial en el sector corresponent, així com també
la determinació de les prioritats d’actuació i la definició d’estàndards i normes de
distribució territorial.
Amb l’objectiu de desenvolupar aquesta Llei, la Generalitat de Catalunya ha elaborat i
aprovat diversos plans territorials sectorials. Es mostren en la taula següent.
18

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
Taula 3. Plans territorials sectorials aprovats.
Nom del pla
Pla d'Espais d'Interès Natural 1985
Pla de Sanejament de
Catalunya
Pla hidrològic de les conques
internes de Catalunya
Pla territorial sectorial
d'implantació ambiental de
l'energia eòlica a Catalunya
Pla Director d’Instal·lacions i
Equipaments esportius de
Catalunya
Pla d'Infraestructures del
transport de Catalunya 2006 -
2026
Pla sectorial de cabals de
manteniment de les conques
internes de Catalunya
Pla Territorial Sectorial
d'equipaments comercials
2006 - 2009
Pla de ports de Catalunya
2007 - 2015
Pla d'aeroports, aeròdroms i
heliports de Catalunya (2009-
2015)
Pla de transport de viatgers
de Catalunya (2008-2012)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. EL PORF DE LES CG.
Any
d’aprovació Enunciat
1994
1999
2002
2005
2006
2006
2006
2007
2009
2009
Aprovat per la Llei 12/1985, de 13 de
juny, d'espais naturals.
Edicte de 16 de març de 1999, pel qual
es fa públic el text que recull les
determinacions de contingut normatiu
del Pla hidrològic de les conques
internes de Catalunya
Aprovat pel DECRET 174/2002, d'11
de juny, regulador de la implantació de
l'energia eòlica a Catalunya.
Aprovat pel DECRET 95/2005, de 31
de maig, pel qual s'aprova el Pla
director d'instal·lacions i equipaments
esportius de Catalunya.
Aprovat pel DECRET 310/2006, de 25
de juliol, pel qual s'aprova el Pla
d'infraestructures del transport de
Catalunya-Infraestructures terrestres:
xarxa viària, ferroviària i logística.
RESOLUCIÓ MAH/2465/2006, de 13
de juliol, per la qual es fa públic l'Acord
del Govern de 4 de juliol de 2006, pel
qual s'aprova el Pla sectorial de cabals
de manteniment de les conques
internes de Catalunya.
Aprovat pel DECRET 379/2006, de 10
d'octubre, pel qual s'aprova el Pla
territorial sectorial d'equipaments
comercials.
Aprovat pel DECRET 41/2007, de 20
de febrer, pel qual s'aprova el Pla de
ports de Catalunya.
Aprovat pel DECRET 8/2009, de 20 de
gener, pel qual s'aprova el Pla
d'aeroports, aeròdroms i heliports de
Catalunya.
Aprovat per l'ACORD GOV/1/2009, de
7 de gener, pel qual s'aprova el Pla de
transport de viatgers de Catalunya
2008-2012.
19
Publicació en el
DOGC
DOGC núm. 556 de
28/06/1985
DOCG núm. 1973 de
16/11/1994
DOGC núm. 2895, de
25/05/1999
DOGC núm. 3664 de
26/06/2002
DOGC núm. 4397 de
02/06/2005
DOGC núm. 4685 de
27/07/2006
DOGC núm. 4685 de
27/07/2006
DOGC núm. 4740 de
16/10/2006
DOGC núm. 4827 de
22/02/2007
DOGC núm. 5302 de
22/01/2009
DOGC núm. 5300 de
20/01/2009

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
Nom del pla
Pla estratègic de la Bicicleta a
Catalunya (2008-2012)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. EL PORF DE LES CG.
Any
d’aprovació Enunciat
2009
Pla de l'Energia 2006 - 2015 2009
Pla Director dels parcs eòlics
de Catalunya (1997-2010)
Pla Territorial Sectorial
d'Infraestructures de Gestió
de Residus Municipals de
Catalunya
Pla Comarcal de muntanya
2009-2012
Pla Estratègic de Turisme a
Catalunya 2005 - 2010
2009
2009
2009
Aprovat per l'ACORD GOV/2/2009, de
7 de gener, pel qual s'aprova el Pla
estratègic de la bicicleta a Catalunya
2008-2012.
Aprovat per l'ACORD GOV/190/2009,
de 24 de novembre, d'aprovació de la
revisió del Pla de l'energia de
Catalunya 2006-2015.
En procés d'informació pública per
l'ANUNCI d'informació pública del
Projecte de decret pel qual s'aprova el
Pla territorial sectorial d'infraestructures
de gestió de residus municipals
(PTSIRM).
Aprovat per l’ACORD GOV/182/2009,
de 10 de novembre, pel qual s'aprova
definitivament el Pla Comarcal de
Muntanya 2009 - 2012 per als àmbits
de l'Alt Urgell, l'Alta Ribagorça, el
Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el
Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el
Ripollès, el Solsonès i Era Vall d'Aran.
Font: Generalitat de Catalunya (diversos Departaments) i elaboració pròpia..
Taula 4. Plans territorials sectorials en fase d’aprovació
Nom del pla
Pla general de política forestal
2007 - 2016
Pla territorial sectorial de
l'Habitatge
Pla estratègic de la Caça a
Catalunya
Any
d’aprovació Enunciat
-
En procés d'informació pública per
l'ANUNCI d'informació pública del
Projecte de Decret pel qual s'aprova
Pla General de Política Forestal 2007-
2016 i de l'estudi ambiental del Pla.
- En redacció. -
- En redacció. -
Font: Generalitat de Catalunya (diversos Departaments) i elaboració pròpia..
20
Publicació en el
DOGC
DOGC núm. 5300 de
20/01/2009
DOGC núm. 5520 de
04/12/2009 (revisió)
DOGC núm. 5436 de
05/08/2009, pel qual
es sotmet a
informació pública
DOGC núm. 5511 de
23/11/2009
Publicació en el
DOGC
DOGC núm. 4664 de
28/06/2006

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. EL PORF DE LES CG.
El PORF recollirà les determinacions dels Plans sectorials que s’aprovin, els que ja
estiguin aprovats i que tinguin transcendència per a l’ordenació del territori. D’aquesta
forma, les previsions d’aquests Plans aprovats s’incorporaran en els resultats i
conclusions del present PORF, amb l’objectiu de que hi hagi coherència entre totes les
variables que intervenen en el desenvolupament sostenible del territori.
El Pla comarcal de Muntanya 2009 - 2012
Va ser aprovat definitivament pel Govern de la Generalitat el 10 de novembre de 2009.
És l’instrument bàsic per al desenvolupament i aplicació de la política de muntanya, tal
i com estableix la Llei 2/1983, de 9 de març, d’alta muntanya. Les comarques gironines
incloses són el Ripollès i la Garrotxa.
En aquest Pla s’analitzen els elements que tenen incidència sobre el territori: evolució
demogràfica, les comunicacions, les activitats productives, etc. que conclou en la
diagnosi socioeconòmica. El segon pas és definir un conjunt d’actuacions
programades territorialitzats per comarca entre els anys 2009 i 2012.
Pel que fa a la Garrotxa, el Pla remarca els trets següents:
• És l’única comarca de muntanya que creix de manera continuada des del 1960.
• La Garrotxa es diferencia de la resta de comarques de muntanya pel seu
caràcter eminentment industrial. Des de fa molts anys aquest sector és el motor
del creixement econòmic de la comarca. És una indústria consolidada, de
petites i mitjanes empreses, especialitzada en les activitats manufactureres
d’una àmplia diversificació sectorial, molt repartida en el territori i amb capital
local. El subsector més important és el de l’alimentació, seguit pel tèxtil i per les
empreses metal·lúrgiques.
• Estudis efectuats per determinar l’impacte econòmic del nou túnel de Bracons,
que connecta la comarca d’Osona amb la Garrotxa, avancen un increment en
les interrelacions que ja hi ha.
• Els creixements urbans, l’increment de les superfícies forestals, la fragmentació
del territori pels nous eixos de comunicació provoquen que la Garrotxa estigui
perdent terres destinades al conreu.
• S’està consolidant el sector turístic, desenvolupat principalment pel paper
dinamitzador del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i altres
poblacions d’interès històrico – artístic.
• El seu PIB no ha parat de créixer en el darrer quinquenni, en un context
d’increment ininterromput de la població des dels anys 60, on l’atur és
pràcticament inexistent i on un indicador de consum, com la renda familiar
disponible mostra fortalesa.
Les actuacions proposades en l’àmbit de desenvolupament de la temàtica del PORF
són:
• Treballs silvícoles en finques públiques (Mas Quintana).
21

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. EL PORF DE LES CG.
• Restauració i ordenació d’accessos de vianants al Parc Natural de la Zona
Volcànica de la Garrotxa.
També proposa millores en la xarxa viària, de camins rurals, d’infraestructures de
telecomunicacions, electrificació rural, energies renovables, planificació turística, de
dinamització territorial, d’actuacions pilot per al desenvolupament local que
indirectament poden ajudar al sector forestal.
El Ripollès destaca per:
• Les variables demogràfiques no aconsegueixen consolidar-se a l’alça a la
comarca.
• Malgrat les crisis, encara es percep la comarca com un àmbit de vocació
industrial. Malgrat això, cal dir que l’activitat tèxtil i parcialment la metal·lúrgica,
ha desaparegut. El sector industrial no està generant implantacions de noves
empreses.
• En poc més de 20 anys, el Ripollès ha vist com es reduïa a pràcticament una
tercera part el nombre d’explotacions agroramaderes existents. Si bé el nombre
de caps de bestiar no ha baixat gaire, sí que ho ha fet la superfície que s’hi
destina.
• Les valls de Camprodon, Ribes de Freser i les estacions d’esquí de Vallter
2000 i Núria són els punts més importants del turisme Ripollès. La terciarització
de l’economia productiva al Ripollès i a la resta del país és un procés
imparable.
• La reconversió en autovia del recorregut Barcelona – Osona – Ripollès pot tenir
repercussions molt positives, també per al teixit socioeconòmic local. Altres
infraestructures, encara projectades, com el nou traçat de l’N-152, el túnel de
Toses, la millora de la línia de ferrocarril Barcelona – Puigcerdà, etc. també
poden significar una millora l’estat econòmic i un augment d’oportunitats.
2.6.2. Relació d’altres plans territorials i urbanístics aprovats i en fase de
redacció, revisió i aprovació
El Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei
d’Urbanisme estableix les figures del planejament urbanístic general: els Plans
directors urbanístics (PDU), els Plans d’ordenació urbanística municipal (POUM)
i les normes de planejament urbanístic.
A continuació s’ofereix una relació dels Plans directors urbanístics (PDU) aprovats i en
fase de redacció de les comarques i municipis de la vegueria de Girona.
Als PDU es porta a terme la planificació urbanística del territori en coherència amb el
planejament territorial. Els correspon establir les directrius per a coordinar l'ordenació
urbanística d'un territori d'abast supramunicipal, el desenvolupament urbanístic
sostenible, la mobilitat de persones i mercaderies i el transport públic, les mesures de
protecció del sòl no urbanitzable i els criteris per a la seva estructuració orgànica, la
concreció de les grans infraestructures i la programació de polítiques supramunicipals
de sòl i habitatge.
22

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. EL PORF DE LES CG.
Taula 5. Plans Directors Urbanístics (PDU) que afecten l’àmbit de les CG.
Nom del pla Comarca Any
d’aprovació Enunciat
Pla director urbanístic
del sistema costaner
Pla director urbanístic
dels àmbits del sistema
costaner integrats per
sectors de sòl
urbanitzable delimitat
sense pla parcial aprovat
Pla director urbanístic
del sòl no urbanitzat de
la serra de Rodes i
entorns
Pla director urbanístic de
les àrees residencials
estratègiques de l'àmbit
de les comarques
gironines
Alt
Empordà,
Baix
Empordà,
Selva *
Alt
Empordà,
Baix
Empordà,
Selva *
Alt
Empordà
*
Alt
Empordà,
Baix
Empordà,
Garrotxa,
Gironès,
Pla de
l'Estany,
Ripollès,
Selva *
2005
2005
2007
2009
23
EDICTE de 14 de setembre de
2006, sobre una resolució
adoptada pel conseller de
Política Territorial i Obres
Públiques en matèria
d'urbanisme referent a diversos
municipis costaners.
EDICTE de 7 de febrer de 2006,
sobre una resolució del conseller
de Política Territorial i Obres
Públiques referent a diversos
municipis del litoral de Catalunya.
EDICTE de 15 de desembre de
2006, sobre una resolució del
conseller de Política Territorial i
Obres Públiques referent als
municipis de Garriguella, Palausaverdera,
Pau, Pedret i Marzà,
Roses i Vilajuïga.
EDICTE de 22 de maig de 2009,
sobre una resolució del conseller
de Política Territorial i Obres
Públiques per la qual s'aprova el
Pla director urbanístic de les
àrees residencials estratègiques
de les comarques de Girona.
Font: Registre de planejament urbanístic de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres
Públiques i elaboració pròpia.. *: únicament afecta de forma parcial a la totalitat dels municipis de les
comarques.
2.7. Instruments que desenvoluparan el PORF
Publicació en el
DOGC
DOGC núm. 4761,
de 15/11/2006
DOGC núm. 4575,
de 17/02/2006
DOGC núm. 4798,
de 12/01/2007
DOGC núm. 5394,
de 05/06/2009
Com ja s’ha dit en l’apartat 2.2., el PORF és un instrument per a traspassar al territori
les polítiques d’àmbit estratègic. En aquest sentit, el PORF ha d’incloure un conjunt
d’actuacions a ser executades directament i un conjunt d’indicacions a ser
incorporades en els instruments de planificació forestal d’àmbit inferior (els IOF) i que
són els que programen els treballs a realitzar a nivell de finca.
Aquests IOF són els que queden recollits en la Ley 43/2003, de 21 de noviembre, de
Montes, que en el seu article 33 estableix que les forests públiques i privades hauran
de tenir un projecte d’ordenació, pla dasocràtic o qualsevol altre instrument de gestió
equivalent i que a Catalunya queden concretats amb la Llei 6/88, Forestal de
Catalunya, que estableix una planificació obligatòria amb els Plans d’Ordenació
Forestal, els Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal i Plans Simples de Gestió i
Millora Forestal (d’ara endavant, PSGF i PTGMF) i els projectes d’ordenació:

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. EL PORF DE LES CG.
• PSGF. La Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i
administratives crea la figura del Pla Simple de Gestió Forestal, que ha de ser
l’instrument d’ordenació que faciliti la gestió de finques forestals menors de 25
ha.
• PTGMF. La Llei 6/1988, forestal de Catalunya, crea i promou la figura del Pla
Tècnic de Gestió i Millora Forestal, aplicable generalment als boscos privats,
que permet programar la realització de treballs de gestió i millora forestal en un
termini màxim de 30 anys. El PTGMF el proposa el propietari al CPF, el qual,
vist l’informe tècnic dels serveis del CPF, pot aprovar-lo, retornar-lo amb
observacions o denegar-ne l’aprovació.
• Els Plans d’Ordenació, utilitzats generalment en finques públiques.
A les CG s’han aprovat, des de l’any 1993 un total de 1.012 PTGMF, 133 PSGF i 78
Plans d’Ordenació de finques públiques el que representen un total de 180.902,09 ha.
Taula 6. Distribució dels IOF de finques privades de les CG.
Tipus de pla S (ha) Nombre d’IOF aprovats S mitja (ha) per IOF
PSGF 1.667,56 133 12,54
PTGMF 151.307,28 1.012 149,51
Projecte d’ordenació 27.377,29 78 350,99
PTGMF en finca consorciada 549,96 2 274,98
Total 180.902,09 1.225 147,68
Font: CPF, Servei de Gestió Forestal, DMAH i elaboració pròpia.
2.8. Contingut del PORF
El PORF s’estructura en tres grans apartats; un referent a la memòria, on s’han
recopilat totes les dades necessàries per a realitzar la diagnosi i les dades dels
Terrenys Forestals d’Interès Especial, la diagnosi i les actuacions, on es contempla
l’elaboració d’uns pressupostos, uns instruments que desenvoluparan les mesures
incorporades i un control i seguiment del PORF. La cartografia és el referent gràfic de
la memòria i els Annexos.
Memòria
1. Introducció
1.1. Objecte del document i marc legal
1.2. Localització de la vegueria
2. Descripció i anàlisi general de la vegueria de les comarques gironines
2.1. Estat socioeconòmic
2.2. Estat natural
2.3. Estat dels recursos forestals
2.4. Marc legislatiu dels espais i recursos forestals
24

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. EL PORF DE LES CG.
2.5. Mesures d’inversió i foment als espais i recursos forestals
2.6. Zonificació dels terrenys forestals d’interès especial
2.7. Conclusions de la descripció i anàlisis general de la vegueria de les
comarques gironines
2.8. Indicadors de gestió forestal sostenible
2.9. Indicadors de seguiment dels PORFs
2.10. Conceptes per al seguiment de les accions i objectius del PGPF
3. Resultats de la diagnosi
3.1. Matriu DAFO de resum de la diagnosi
3.2. Propostes d’actuació per al compliment dels objectius del PGPF
3.3. Compatibilitat i prioritat d’usos
4. Planificació d’actuacions
4.1. Declaració i priorització d’objectius.
4.2. Assignació d’usos
4.3. Normativa.
4.4. Programa d’accions
4.5. Pressupostos
4.6. Mesures i instruments de desenvolupament del PORF
4.7. Control i seguiment del PORF
5. Bibliografia i urlgrafia
Cartografia
Annexos
I. Índex alfabètic d’acrònims
II. Taules
III. Indicadors de seguiment
IV. Definició de conceptes:diagnosi del PORF dirigida al seguiment de les
accions i objectius del PGPF
V. Pressupost
VI. Cartografia de referència
25

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
3. Perfil territorial
3.1. Context territorial
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. PERFIL TERRITORIAL.
L’àmbit de territorial del PORF de les Comarques Gironines, com ja s’ha mencionat,
està compost per set comarques: l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el
Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Selva. Es tracta d’una superfície de 5.583,89
km 2 , repartits en 208 municipis. Representa el 17,39% del territori de Catalunya.
Taula 7. Superfícies de cada una de les comarques
Comarca Cap de comarca Superfície (km 2 )
26
Superfície (%) en
relació a la
vegueria
Alt Empordà Figueres 1.357,54 24,31
Baix Empordà La Bisbal de l’Empordà 701,69 12,57
Garrotxa Olot 734,62 13,16
Gironès Girona 575,60 10,31
Pla de l’Estany Banyoles 262,78 4,71
Ripollès Ripoll 956,62 17,13
Selva Santa Coloma de Farners 995,04 17,82
Vegueria Girona 5.583,89 100,00
Font: Idescat i elaboració pròpia.
La vegueria gironina està situada al nord-est del territori català. Limita, al nord, amb la
frontera amb França, al sud-est amb la costa mediterrània, al sud amb l’àrea
d’influència de l’entorn metropolità de Barcelona i a l’oest amb la vall del riu Ter.
És un territori format per una gran varietat de paisatges. Així, destaquen les planes
amb zones més abruptes, com l’Empordà i la Selva, els massissos muntanyosos com
les Gavarres, l’Albera, les Guilleries, el Montseny i les terres pirinenques i la densa
xarxa fluvial, encapçalada pel Ter, el Fluvià, part de la Tordera i la Muga.

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
Imatge 3. Localització de les Comarques Gironines.
Font: elaboració pròpia.
3.2. Descripció general de la vegueria
3.2.1. Estat socioeconòmic
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. PERFIL TERRITORIAL.
El territori gironí destaca per la seva diversitat: paisatges molt heterogenis i variats,
tots ells fortament antropitzats des de fa molts segles, atesa la seva disposició
geogràfica excel·lent en relació a la Península Ibèrica i amb Europa. A l’extensa xarxa
viària, cal afegir la ferroviària de les línies de Portbou i Puigcerdà, més la propera
arribada de l’Alta velocitat per la Jonquera, a part de l’aeroport de Girona. El port
comercial de Palamós s’ha consolidat com el més important de la costa gironina. La
part més oriental del territori ha estat una zona de pas, un corredor de comunicacions,
que es veurà potenciat en fer-se realitat el corredor mediterrani ferroviari de
mercaderies.
27

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
La població
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. PERFIL TERRITORIAL.
La població de les CG creix de manera important però de forma heterogènia pel
territori: la població es concentra als municipis costaners i a l’àrea urbana de Girona,
mentre que a la resta del territori, que representa ¾ parts només hi viu ¼ part de la
població. L’estructura per edats és lleugerament més jove que la mitjana de Catalunya,
encara que aquest repartiment tampoc és homogeni en totes les comarques i
municipis, sent les zones rurals les més envellides i les poblacions situades en el
corredor de l’Onyar (àrea urbana de Girona i el sud de la Selva) les que tenen més
tendència al rejoveniment.
Els sectors econòmics
En totes les comarques es consolida el sector terciari, que és superior a la mitjana de
Catalunya, en detriment de la indústria i l’agricultura. El Ripollès, la Garrotxa, la Selva i
el Pla de l’Estany són les comarques amb major pes del sector industrial.
Gràfic 1. Variació del valor afegit brut en percentatge entre els anys 2001 i 2006 per comarques i
sector.
Valor afegit brut (%)
8
6
4
2
0
-2
-4
-6
-8
Alt
Empordà
Baix
Empordà
Font: Idescat i elaboració pròpia.
La cobertura forestal
Garrotxa Gironès Pla de
l'Estany
28
Ripollès Selva
La superfície arbrada de les CG augmenta any rere any encara que no de forma
homogènia. En les comarques de la Selva, el Baix Empordà i el Gironès la superfície
arbrada ha disminuït a favor de la superfície improductiva artificial i dels matollars. La
proporció de superfície arbrada de les CG és superior a la mitjana de Catalunya. La
superfície forestal de les CG és de 404.903,36 ha, el que representa el 72,51% del
territori i el 19,65% de tota la superfície forestal de Catalunya.
Agricultura
Indústria
Construcció
Serveis

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
Imatge 4. Cobertes del sòl de les CG.
Font: MCSC 3ª edició i elaboració pròpia..
La planificació territorial
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. PERFIL TERRITORIAL.
A la planificació territorial jeràrquicament superior aprovada i en fase d’aprovació
aplicable a les CG cal sumar-li les determinacions dels plans directors territorials com
el de les estacions de muntanya i el Pla comarcal de muntanya, també aplicable al
Ripollès i Garrotxa. El Pla director territorial de la comarca de la Garrotxa i el de
l’Empordà quedaran incorporats dins del Pla territorial parcial de les CG en el moment
que s’aprovi. Les indicacions establertes per als terrenys forestals són compatibles
amb els objectius establerts per a aquest PORF.
La propietat dels terrenys forestals
La superfície de les finques forestals i la seva superfície forestal de les CG s’ha
obtingut de l’anàlisi del cadastre realitzat pel CPF durant l’any 2010.
D’aquesta forma, a les CG, com a la resta del territori català, les finques forestals de
propietat privada són les majoritàries. La propietat forestal pública s’estén en
43.975,42 ha, el que representa el 11,03% del total. La propietat forestal privada és de
354.832,86 ha, amb el 88,97%.
29

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
Gràfic 2. Superfície forestal de propietat privada i pública a les CG.
S (ha)
80.000
70.000
60.000
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
0
Alt Empordà Baix
Empordà
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. PERFIL TERRITORIAL.
Garrotxa Gironès Pla de
l'Estany
Font: CPF i elaboració pròpia. Dades obtingudes del cadastre del 2009.
El sector forestal
30
Ripollès Selva
Tot i que la major associació de propietaris forestals agrupa el 23% de la superfície
forestal del territori gironí això no es tradueix en la realització d’una gestió associada
del territori. L’exemple més clar de gestió conjunta es troba al Ripollès, on el Consorci
d’Espais d’Interès Natural del Ripollès gestiona la totalitat de les forests d’utilitat
pública propietat dels ajuntaments de la comarca del Ripollès: 25.198,94 hectàrees,
que representen un 74,4% dels boscos públics de les CG.
El sector industrial i de rematants de la fusta i el suro de les CG està, en la seva
immensa majoria, associat.
Un 40% de les empreses catalanes d’aprofitaments forestals es localitzen a les CG,
principalment a la Selva i al Gironès i mobilitzen gairebé el 50% de la fusta en roll que
s’aprofita a Catalunya.
Les indústries gironines, emplaçades majoritàriament a la Selva, de 1ª transformació
de la fusta consumeixen aproximadament un 22% de la fusta en roll de procedència
catalana del total consumit a Catalunya. Totes les comarques, excepte l’Alt Empordà
tenen alguna indústria fustanera.
La indústria de 2ª transformació gironina que consumeix suro català, espanyol i
europeu és reconeguda i consolidada arreu dels territoris surers. Aquestes indústries
es localitzen principalment al Gironès i al Baix Empordà i produeixen taps per vins
escumosos i tranquils. L’anàlisi dels últims anys indica una disminució de la facturació
del sector en 5,3 milions d’euros. En contraposició a la importància de la indústria
surera, el suro que s’extrau dels boscos gironins és, en general, de qualitat baixa,
utilitzant-se en gran part com a suro de rebuig i cobrint únicament el 10% de les
necessitats del sector.
Associacions de Defensa Forestal
Les Associacions de Defensa Forestal (ADF) es troben molt ben desenvolupades al
territori forestal gironí, cobrint-ne el 84% del territori. L’Alt Empordà, tot i ser la comarca
més afectada per incendis recurrents de les CG, les ADFs només cobreixen el 66% del
Privat
Públic

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. PERFIL TERRITORIAL.
seu territori (el 44% restant correspon als municipis de la plana Empordanesa, amb
més superfície d’ús agrícola).
Altres entitats de caire forestal
L’elevat nombre d’agents socials amb tarannà ambientalista i conservador indica una
alta preocupació per la preservació i manteniment dels paisatges i la biodiversitat
gironines, que sovint han de defensar els seus interessos davant noves
infraestructures, canvis d’usos del sòl, etc.
3.2.2. Estat natural
Geomorfologia
Les comarques gironines conformen un territori que morfològicament està molt lluny de
ser unitari, però amb uns límits clars. Al nord, les serralades pirinenques i
subpirinenques i, a llevant, el litoral. A ponent el límit transcorre per les alçades de les
serres transversal i prelitoral i al sud es difumina per la plana al·luvial de la Tordera. A
l’articulació entre els Pirineus i les serralades litorals es generen unes unitats singulars
ben diferents: la serralada transversal i les planes de l’Empordà. Els cursos fluvials,
relativament importants en un àmbit de clima mediterrani, han contribuït a la modelació
de l’espai i a organitzar les bases sobre les que s’ha estructurat la vida econòmica del
país.
Imatge 5. Unitats de relleu a de les CG.
Font: elaboració pròpia.
31

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
Clima
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. PERFIL TERRITORIAL.
La vegueria té les característiques del clima mediterrani, que és suau i humit al litoral i
prelitoral i més fred cap a les zones pirinenques i muntanyoses, en general. El clima
queda matisat, segons la zona, per l’altitud i l’orientació. Es pot distingir entre el clima
mediterrani de muntanya i el clima mediterrani litoral.
El primer correspon al Ripollès, a la Serralada Transversal i als massissos de la
Serralada Pre-litoral superiors als 700 metres, que es considera una degradació del
clima subalpí propi de les zones pirinenques més elevades, però amb menys pluges i
neu, hiverns més suaus i estius més calents, encara que plujosos, excepte als fons de
les valls i depressions arrecerades, on no arriben els vents humits i les pluges són
escasses.
Un altre component climàtic a destacar són els vents, especialment, la tramuntana,
degut a la seva força i constància, que afecta l’Empordà, on pren direcció nord,
provinent del Rosselló.
Imatge 6. Dades climàtiques.
Font: Atles Climàtic Digital de Catalunya i elaboració pròpia.
32

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
Vegetació
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. PERFIL TERRITORIAL.
Els boscos més extensos són el escleròfil·les i laurifolis, on s’inclouen les suredes,
alzinars i boscos mixtos, localitzats en un 26% del territori, seguits pels boscos
aciculifolis, en un 14 % de la vegueria.
Les regions fitogeogràfiques representades són regió boreoalpina, que correspon a
l’alta muntanya pirinenca, l’eurosiberiana, a la muntanya mitjana de clima temperat i
sense eixut estival i la regió mediterrània, que és la més extensa i està caracteritzada
per tenir hiverns suaus i estius càlids i secs.
Espais protegits
Gairebé el 7% del territori (terrestre) de la vegueria està protegida amb algun nivell de
protecció de la xarxa d’ENPEs i un 32% pertany a la xarxa d’EINs, destacar la
Garrotxa amb més de la meitat de la seva extensió protegida.
Imatge 7. Espais d’Interès Natural de les CG.
Font: DMAH i elaboració pròpia..
Estat sanitari
L’estat sanitari dels boscos gironins és, en general, bo, i no destaca cap plaga o
malura tret d’un coleòpter perforador del suro que afecta a les produccions sureres de
les Gavarres, el qual encara no s’ha pogut controlar. El xancre del castanyer afecta a
33

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. PERFIL TERRITORIAL.
les castanyedes del Montseny i de la Garrotxa. Les proves basades en la introducció
d’un fong hipovirulent semblen donar bons resultats. Gairebé tots els exemplars de les
diferents espècies de pins de les CG es troben amenaçats per la processionària, que
provoca fortes defoliacions i debilita a l’arbre, fent-lo més sensible a l’atac dels
perforadors.
Amenaces
Els incendis forestals són l’amenaça més important dels ecosistemes forestals
gironins, especialment als boscos de l’Alt Empordà i la Selva, que són les comarques
més afectades per incendis històrics. L’INFOCAT defineix els Plans de Prevenció
d’Incendis Forestals (PPI) com l’eina creada amb l’objectiu gestionar els recursos per a
la prevenció d’incendis. S’han definit un total de 7 Perímetres de Protecció Prioritària a
les CG, 5 dels quals ja tenen un Pla de Prevenció d’Incendis (PPI) redactat o en fase
de redacció. La inversió des de l’any 1993 en aquestes zones ha estat propera als 5,4
milions d’euros, sent el Montgrí – la Muntanya Gran on més s’ha invertit per hectàrea.
Imatge 8. Perímetres de Protecció Prioritària a les CG.
Font: Pla INFOCAT i elaboració pròpia..
El risc d’erosió i de desertificació és, en general, baix. Les conques nord-orientals de
l’Alt Empordà són les úniques definides amb la prioritat més elevada pel Plan Nacional
de Actuaciones Prioritarias en materia de Restauración Hidrológico – Forestal, i per
tant, on s’han destinat més recursos econòmics per pal·liar els efectes de l’erosió des
de l’any 1993. Les dues Zones d’Actuació Urgent definides per a la restauració d’àrees
degrades per incendis forestals, especialment suredes, es localitzen en aquestes
zones.
34

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
Imatge 9. Distribució de les conques a les CG amb prioritat d’actuació.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. PERFIL TERRITORIAL.
Font: Programa Nacional de actuaciones en materia de Restauración Hidrológico – Forestal i elaboració
pròpia..
El rics d’allaus i d’inundacions és molt baix, i és el nord del Ripollès la única zona on
es produeixen d’allaus. Les ventades i nevades dels anys 2009 i 2010 han malmès les
masses forestals de la Garrotxa, l’Alt i el Baix Empordà i la Selva on la trencadissa
d’arbres i branques ha generat un augment del combustible forestal que l’Administració
està fent esforços per reduir al màxim abans del període de més risc d’incendis
forestals.
3.2.3. Estat dels recursos forestals
Característiques dasomètriques
Les masses tancades (Fracció de cabuda coberta>70%) suposen gairebé dos terços
de la superfície forestal arbrada, i en conjunt, més del 80% de la superfície forestal té
Fcc >50%. Només un 19% de la superfície forestal té Fcc 70%),
mentre que amb dossers oberts ho és la surera. Els pins ocupen proporcions
semblants en els tres nivells de cobertura, encara que el pi roig és més abundant amb
el dosser tancat (Fcc >70%).
35

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
Regeneració de la superfície forestal
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. PERFIL TERRITORIAL.
El nord de l’Alt Empordà és la zona amb més superfície susceptible a ser regenerada
donat l’afecció d’incendis forestals recurrents i a la baixa cobertura forestal, i, per tant,
amb elevat risc de pèrdua de sòl. Cal reflexionar sobre l’hàbitat potencial d’aquestes
zones, ja que els matollars i les zones arbrades amb menys d’un 20% de cobertura
s’han considerat susceptibles a ser regenerades, però en algunes zones de l’Empordà
és possible que sigui aquest l’hàbitat potencial. La Selva també presenta superfície a
ser regenerada, però amb la diferència de que aquestes àrees no s’inclouen en cap
programa de restauració (Zona d’Actuació Urgent (ZAU)).
Imatge 10. Superfície forestal susceptible a ser regenerada a les CG.
Font: Elaboració pròpia a partir de històric de perímetres d’incendi, DMAH, MCSC 3ª edició i elaboració
pròpia.
Els aprofitaments fusters
Els aprofitaments fusters de boscos públics durant el període 1998 – 2008 ha estat de
66.166 m 3 , gairebé tot de coníferes: pi roig, pi negre i avet.
De l’anàlisi del número d’avisos d’actuació de treballs forestals de finques amb
instrument d’ordenació forestal (IOF) durant el període 2004-2008 a la vegueria de CG
s’observa que:
• El 24% del número d’avisos d’actuació corresponen a treballs forestals sense
aprofitament comercial.
36

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. PERFIL TERRITORIAL.
• El 12,5% corresponen a una extracció total d’aprofitaments menors a 30 metres
cúbics.
• El 29,4% corresponen a aprofitaments de menys de 100 metres cúbics (que
comporten el 3,7% del volum aprofitat).
• El 7,5% corresponen a aprofitaments de més de 100 metres cúbics, que, no
obstant, suposen el 52,5% del total de fusta aprofitada.
• Els aprofitaments de més de 300 metres cúbics suposen el 27% del total
d’expedients però en canvi comporten el 85,7% del volum total.
Durant el període 2004-2008, en finques amb IOF, s’ha aprofitat un total de 659.279,62
tones, sent la Selva la comarca on més tones s’han obtingut.
Pel que fa als aprofitaments forestals en terrenys sense IOF aprovat per el període
1995-2009 per la vegueria de CG:
• El 24,7% dels expedients no contenen dades de volum de fusta.
• El 32,0% dels expedients corresponen a volums inferiors a 30 metres cúbics.
• El 52,8% corresponen a volums inferiors a 100 metres cúbics, que no obstant,
suposen el 16 % del volum aprofitat,
• El 1,4% corresponen a aprofitaments majors de 1.000 metres cúbics, que
comporten el 22,5% del total aprofitat.
• Els aprofitaments de més de 300 metres cúbics suposen el 8,3% del total
d’expedients però en canvi comporten el 59% del volum total.
En les finques sense IOF aprovat s’han extret, durant el període 1995 – 2009 un total
de 656.543,89 tones de fusta i 65.106,19 tones de llenya. La Selva és la comarca on
més tones de fusta i llenya s’ha extret.
Els ajuts a la gestió forestal sostenible dirigits a treballs silvícoles de millora i
regeneració s’han centrat en treballs silvícoles i arranjament i construcció de camins.
Les entitats públiques del Ripollès i el Baix Empordà són, amb diferència, les
comarques que més ajuts han rebut (també són les que tenen més bosc públic) dels
876.715,61 € atorgats a les durant el període 2002 – 2007. Els propietaris particulars
de la Selva han rebut més del 50% dels 22 milions d’euros atorgats a aquest col·lectiu
durant el període 2001 – 2009.
Les suredes i el seu aprofitament
Les suredes gironines s’estenen en un 11,24% de la vegueria, tradicionalment
diferenciat en tres grans zones:
• Les Gavarres – Ardenya – Cadiretes, on les suredes són més joves o bé amb
menor vitalitat; semblen ser les més degradades.
• L’Alt Empordà – l’Albera, en millor estat pel seu aprofitament i segurament de
més edat que en les altres dues zones.
37

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
• Montseny – Guilleries i la plana selvatana.
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. PERFIL TERRITORIAL.
La qualitat actual del suro és discreta. L’abandonament de la gestió de les últimes
dècades ha generat altes quantitats de pelagrí. La producció de suro durant el període
1996 – 2008 ha estat de 38.257,57 tones, amb 86,06 tones/ha i any de producció
mitjana, sent a l’Alt Empordà la producció per hectàrea i any més alta i la del Gironès
la més baixa.
Respecte al potencial màxim es considera que els aprofitaments reals són de l’ordre
del 60% del potencial en masses de suredes actuals, per tant, sembla factible
augmentar la producció en un 40% a mig termini. A llarg termini, l’afavoriment de les
suredes podria suposar un increment molt important, a més la regeneració de les
masses de suredes està garantida.
El pi pinyer i l’aprofitament del pinyó
La producció de pinyó és el segon aprofitament no fuster en importància a les CG. Les
masses de pi pinyer abasten el 2,64% de la vegueria, situats principalment en les
zones costaneres i en la depressió prelitoral. Són masses naturals, amb una estructura
regular i torns de tallada de 80 anys, amb baixa regeneració natural i una densitat
entre 250 i 405 peus/ha. Les tècniques de recol·lecció són, en general, rudimentàries,
tot i que en els últims anys s’ha introduït la recollida mecanitzada davant la manual. La
manca de dades reals de producció de pinya a Catalunya i el baix seguiment específic
de les finques on s’aprofita fa que sigui molt difícil donar dades de productivitat a les
CG.
Tot i que l’aprofitament de productes secundaris del bosc és poc rellevant davant dels
altres sectors, es considera que cal una regulació específica que controli els
recol·lectors d’aquests productes.
La biomassa
La Selva, l’Alt Empordà i la Garrotxa són les comarques amb més biomassa forestal
aprofitable, amb aproximadament 146.000 t/any. No hi ha cap consumidor significatiu
de biomassa per usos energètics, tot i la importància en qualitat i en quantitat. A més,
són grans exportadors de biomassa, principalment cap a Itàlia a través del port de
Palamós. Tot i que hi ha quatre projectes de plantes de cogeneració de mig i gran
tamany, encara no n’hi ha cap en funcionament.
Estat de l’ordenació de les forests gironines
El 41% de la superfície forestal de les CG està ordenada. El Ripollès és la única
comarca amb més superfície forestal ordenada que no ordenada, seguit per la Selva i
la Garrotxa.
38

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. PERFIL TERRITORIAL.
Gràfic 3. Superfície forestal amb IOF i sense IOF distribuïda per comarques.
S (ha)
70.000
60.000
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
0
Alt
Empordà
Baix
Empordà
Garrotxa Gironès Pla de
l'Estany
SF amb IOF SF sense IOF
39
Ripollès Selva
Font: CPF, Servei de Gestió Forestal, DMAH i elaboració pròpia. SF: superfície forestal. Dades del 2010.
Material genètic
L’alzina surera, l’alzina i el faig són les espècies que més àrees disposen per a
l’obtenció de material base de reproducció, que, de forma general, són fonts llavoreres
i rodals selectes. Altres espècies per a l’obtenció de material base són: el pi blanc, el pi
roig, el vern, el pi pinyer, el roure de fulla gran, el pi negre, el cirerer d’arboç, el freixe,
la pinassa, el roure pènol, el boix-grèvol, el càdec, el pollancre, el roure africà, el freixe
de fulla gran, l’avet i el bedoll.
Altres usos
Els visitants de les CG disposen d’una àmplia teranyina de senders i rutes a peu i en
BTT, sovint gestiones per diferents entitats i organismes públics, que fomenten la
terciarització del bosc.
La caça i la pesca hi són molt presents, principalment com a àrees privades i refugis
de pesca respectivament.
3.3. Diagnosi del PORF de les Comarques Gironines
Un dels apartats clau en l’ordenació dels recursos forestals del territori gironí el
constitueix la diagnosi, on s’avalua l’estat dels terrenys forestals i el futur del sector
forestal en base a les debilitats i fortaleses internes i les amenaces i les oportunitats
externes. S’ha realitzat per cada un dels temes i programes del PGPF, que
s’anomenen en l’apartat 1.2. d’aquest document (vegeu annexos).
Tot seguit es resumeix l’estat socioeconòmic, natural i dels recursos forestals del
territori gironí.

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
3.3.1. Conclusions de l’estat socioeconòmic
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. PERFIL TERRITORIAL.
Les característiques pròpies de les CG en relació al sector industrial, les
infraestructures i les diferents connexions amb altres regions, en fan una regió amb
una bona base per la promoció i millora dels recursos forestals.
Això ha comportat una forta pressió sobre el sòl no urbanitzat, el qual es fa palès amb
la incorporació de més de 15.000 ha com a sòl artificial, provinent de conreus i de
superfície forestal. Aquest fet es veu en part compensat per l’augment net de
superfície forestal.
Els plans territorials no consideren l’explotació dels recursos forestals com a sector
econòmic específic, això marca en bona mesura la consideració i la valoració a la que
es sotmeten els terrenys forestals. Alhora, obren la porta a l’elaboració d’altres
instruments de planificació forestals que permetin el desenvolupament econòmic de
sectors concrets, ja que s’especifica que a les CG hi ha capacitat per activar el
potencial econòmic latent en la bona gestió del paisatge i del patrimoni cultural,
mitjançant la implantació d’activitats econòmiques.
Per tal d’endegar la dinamització del sector hi ha una base organitzativa pel que fa a la
propietat forestal i al sector industrial, que es pot utilitzar per tal de superar els escolls
d’un sector molt atomitzat.
3.3.2. Conclusions de l’estat natural
El territori ocupat per les CG s’estén des de la costa a l’alta muntanya. Aquest fet
comporta una gran diversitat d’ambients, que es tradueix, en una gran diversitat a
nivell de vegetació i fauna.
Una gran part de la superfície té algun nivell de protecció (el 33% està dins de la Xarxa
Natura 2000).
Les pertorbacions més importants són els incendis forestals i aquelles relacionades
amb la sequera continuada dels darrers anys que ha provocat debilitaments de la
vegetació en molts zones.
3.3.3. Conclusions de l’estat dels recursos forestals
Les comarques gironines és el territori d’on s’extreu més fusta del conjunt de
Catalunya, al voltant del 50% de la producció anual de fusta de Catalunya. Dins de les
CG la Selva és la comarca d’on se n’extreu més de la meitat, seguida del Ripollès.
La producció de fusta es concentra en els boscos amb instrument d’IOF, el que a les
CG representa el 36,49% de la SF. Tot i això dels anàlisi dasomètrics a partir de les
dades de l’IFN es conclou que s’està aprofitant menys del 15% de l’increment de
volum anual.
Tret del suro, la resta de produccions no fusteres a les comarques gironines no
aporten un benefici econòmic directe a la propietat.
40

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. AVALUACIÓ AMBIENTAL DEL PORF.
4. Aspectes rellevants del medi en relació amb els
recursos forestals
A continuació es mostren quins són els aspectes més rellevants sobre el medi que
poden ser afectats per la planificació dels recursos forestals de les CG, i que s’han de
tenir en compte a l’hora de plantejar l’avaluació ambiental del PORF.
Usos del sòl
• Les àrees forestals de les CG s’estenen en un 73% del territori.
La superfície forestal de les CG és de 404.903,36 ha, el que representa el 73%
del total de la vegueria. Les zones agrícoles es situen en la plana
empordanesa, en l’entorn de la zona d’afecció de l’AP-7, com en el sud de
Girona i, de forma més aïllada, en els entorns de les ciutats d’Olot i Banyoles.
Les zones urbanitzades es troben, a grans trets, en la línia de la costa i també
en l’entorn de l’AP-7. Olot, Banyoles i Ripoll són els únics centres urbans de
certa extensió fora d’aquests àmbits.
A excepció de la resta de nuclis urbans i petites zones agrícoles, la resta del
territori gironí es pot considerar forestal.
• Increment en els últims 20 anys de la superfície forestal no arbrada.
En totes les CG hi ha una incorporació de sòl a la superfície forestal, però
aquest sòl no és en forma de superfície arbrada sinó que ho fa en forma de
prats i herbassars i matollars, els quals, en general, acaben incorporant-se en
el futur com a superfície arbrada. La conseqüència més important d’aquest fet
és l’increment de la facilitat de propagació d’un incendi forestal, de la seva
violència i de la dificultat de l’extinció.
L’abandonament de camps agrícoles i els incendis forestals dels últims anys es
presenten com les principals causes del l’augment de la superfície forestal no
arbrada a les CG.
• Increment de la terciarització de les àrees forestals vers el sector primari.
En els últims anys hi ha hagut un increment dels usos recreatius i paisatgístics
dels terrenys forestals. L’augment dels visitants i les urbanitzacions provoca
una major pressió antròpica sobre el medi i pot incrementar el risc d’ignició dels
incendis forestals. D’altra banda, aquest creixent interès pot plantejar-se com
una oportunitat per millorar el coneixement de la societat sobre dels
ecosistemes forestals, els seus aprofitaments i els seus beneficis sobre el
manteniment de les masses forestals en bon estat.
Incendis forestals
• Els incendis forestals són la gran amenaça dels boscos gironins.
Els incendis dels últims anys han afectat al Cap de Creus, l’Albera, el Montgrí i
el Montseny. En alguns casos, com en la zona de l’Albera, s’han declarat com a
Zones d’Actuació Urgent, el que ha permès l’execució de mesures per a
41

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. AVALUACIÓ AMBIENTAL DEL PORF.
restaurar les àrees afectades. El Cap de Creus i també la zona de l’Albera han
estat afectats per incendis forestals recurrents, fet que dificulta encara més
l’autosuccessió, agreuja els processos de pèrdua de sòl, i, fins i tot, pot
generar-se (temporalment, si no s’actua) una massa arbustiva contínua, i, per
tant, un augment de combustible en el cas d’incendi forestal.
• Reducció de la vulnerabilitat de les masses forestals en ser afectades per
un incendi forestal.
La gestió dels boscos gironins que es proposarà en el PORF tindrà associada
uns criteris que faran menys vulnerables els boscos en el cas de ser afectat per
un incendi forestal. L’objectiu és fer-los més resistents als incendis forestals, fet
que vindrà donat per una millor estructura i sanitat de les masses forestals.
Erosió i pèrdua del sòl
• Els incendis, el canvi climàtic, la modificació dels usos del sòl
incrementen el risc d’erosió.
La pèrdua de sòl és una conseqüència d’altres amenaces sobre el medi. Així, la
pèrdua de la cobertura vegetal, principalment deguda a l’afectació dels incendis
forestals, i especialment, els recurrents, el canvi climàtic i els fenòmens
climàtics extrems, la pressió antròpica dels terrenys forestals, com a factors
més destacables, augmenten el risc de la pèrdua de sòl.
El PORF té com a objectiu identificar les zones de les CG amb més risc,
concretar-les territorialment, recopilar les actuacions que s’hi han fet, i, en
aquelles zones del territori on sigui possible, proposar mesures per a frenar i
prevenir la pèrdua de sòl.
Factors climàtics
• Els fenòmens climàtics adversos, com les nevades i les ventades, que
han afectat a les CG en els últims dos anys han malmès les masses
forestals.
Les adversitats naturals dels últims dos anys han afectat a un gran volum de
fusta, sobretot a les CG, i les masses forestals malmeses trigaran alguns anys
en recuperar-se i en tornar a ser productives.
En el supòsit de que el sector gironí de la 1ª i 2ª transformació de la fusta fos
capaç d’absorbir la fusta generada en les tasques de neteja dels boscos, la
recuperació de les masses seria més ràpid i, possiblement, no serien
necessaris tants esforços per part de les administracions.
• La previsió del canvi climàtic indica unes conseqüències per als
ecosistemes forestals i la seva biodiversitat.
Les previsions del canvi climàtic indiquen un increment de la temperatura
mitjana anual i una disminució de la precipitació, fet que pot comportar un canvi
42

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. AVALUACIÓ AMBIENTAL DEL PORF.
en les espècies forestals actuals cap a altres més adaptades a aquest nou
clima.
Els propietaris forestals i gestors dels boscos no poden obviar els efectes del
que el canvi climàtic pot suposar sobre les masses forestals a llarg termini.
• Els boscos ajuden a la mitigació dels efectes del canvi climàtic mitjançant
la fixació de CO2.
Biodiversitat
Els arbres fixen el CO2 de l’atmosfera en els seus teixits interns a l’hora que fan
la fotosíntesis i desprenen O2 i part del C02. Els boscos amb uns arbres sans,
ben estructurats i amb una gestió adequada ajuden a mitigar els efectes del
canvi climàtic.
A més, l’aprofitament d’aquesta biomassa en detriment d’altres energies no
renovables redueix les noves incorporacions de CO2 a l’atmosfera, i, en
conseqüència, un dels factors de l’efecte hivernacle.
• Identificació dels terrenys forestals d’àrea reduïda i dels terrenys
forestals de ribera com a terrenys forestals d’interès especial.
Dins dels Terrenys forestals d’especial interès s’inclou la identificació dels
terrenys forestals d’àrea reduïda i dels terrenys forestals de ribera. L’objectiu
principal és conèixer-les per tal de poder-los gestionar i protegir de possibles
planificacions posteriors.
• Les propostes de gestió del PORF de les CG seran compatibles amb la
conservació de la biodiversitat.
Les propostes que es realitzin en el PORF tindran uns criteris intrínsecs de
protecció de la biodiversitat, les espècies de flora i fauna amenaçada, el control
de les espècies invasores.
Les directrius de planificació dels recursos forestals seran totalment
compatibles amb els criteris de conservació de la biodiversitat.
Aspectes sòcioeconòmics
• El sector forestal gironí es troba en una situació de crisi productiva i de
comercialització dels seus productes.
La baixa rendibilitat econòmica dels aprofitaments forestals: la davallada del
preu, increment dels costos d’explotació, etc. han conduït a un increment de la
capitalització del bosc en fustes de poc diàmetre i, com a conseqüència, a un
creixent augment de subproductes, que no s’aprofiten.
D’altra banda, l’ecosistema forestal és molt ric en externalitats positives, que no
generen ingressos econòmics que reverteixin en un millor estat dels boscos i
43

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. AVALUACIÓ AMBIENTAL DEL PORF.
en una gestió forestal sostenible, que depèn de subvencions per part de
l’administració pública per poder-se dur a terme.
A més, la millora de l’estat del sector forestal gironí pot revertir en una millora
de les condicions sociolaborals dels treballadors forestals. També, pot implicar
una fixació de llocs de treball, fins i tot en els municipis rurals, sovint amb
tendència al despoblament.
44

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. AVALUACIÓ AMBIENTAL DEL PORF.
5. Objectius de protecció ambiental
Els objectius ambientals del pla s’han obtingut en base a les directrius ambientals que
s’indiquen en el Pla General de Política Forestal per a cada un dels PORFs. A més,
també s’han tingut en compte els aspectes rellevants del medi en relació als recursos
forestals de les CG, indicats en l’apartat anterior i els objectius generals del Pla, on
s’inclou una zonificació dels usos, les directrius de gestió, un programa d’actuacions i
uns instruments que permetin dur a terme les propostes del PORF.
Taula 8. Objectius ambientals i la seva relació amb els aspectes rellevants del medi.
Objectius ambientals Aspectes rellevants del medi
Millorar les funcions protectores, com la retenció
hídrica, la regulació atmosfèrica, la prevenció de
l’erosió, l’estabilitat dels vessants o la reducció de
riscos naturals.
Garantir una productivitat sostenible, contribuint a
mantenir la capacitat productiva dels boscos, sense
provocar situacions de sobreexplotació.
Garantir la salut i la vitalitat dels ecosistemes
forestals i adjacents, afavorint la conservació de la
biodiversitat i la connectivitat ecològica i
paisatgística del territori.
Afavorir la fixació de carboni, per reduir l’impacte de
les emissions de gasos d’efecte hivernacle i millorar
el balanç de carboni.
Reducció del risc d’incendis.
Donar suport a les funcions recreatives, una de les
funcions no productives dels espais forestals que
més demanda experimenta a Catalunya.
Contribuir a la vertebració territorial equilibrada, que
ajudi a fixar la població en el territori i a prevenir,
entre altres, l’abandonament rural.
45
D’entre les diferents amenaces de les masses
forestals estan les que impliquen la pèrdua de les
funcions protectores.
Sector forestal en crisi.
Les propostes de gestió del PORF han de garantir
la conservació i el manteniment de la biodiversitat i
de la salut de l’ecosistema.
En un escenari de canvi climàtic com l’actual cal
preveure l’efecte que pot tenir sobre les masses
forestals. En la mesura del possible també cal
proposar mesures que ajudin a reduir la quantitat
de CO2 emesa.
La gestió del PORF ha d’anar encaminada a la
reducció del risc d’incendis i a facilitar les
actuacions de prevenció.
La terciarització del sector forestal ofereix grans
oportunitats i, a la vegada, grans amenaces per a
les masses forestals, on, per tant, cal trobar
l’equilibri.
El PORF de les CG ha de ser compatible amb les
diferents polítiques i instruments de planejament
territorial.
A més, com a mínim, caldrà avaluar en l’àmbit socioeconòmic, les funcions productives
de la superfície forestal i els béns, les funcions ecològiques i servies ambientals de la
superfície forestal.
Cal dir que no es preveu en l’avaluació ambiental del PORF l’anàlisi de la coherència
amb polítiques internacionals, europees, espanyoles o catalanes, ja que queda
garantida a nivell de PGPF, sinó només la coherència del contingut i de les
determinacions del PORF en relació al PGPF.

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. AVALUACIÓ AMBIENTAL DEL PORF.
6. Anàlisi d’alternatives
Es descriu l’afecció que les dues alternatives proposades poden tenir per cada un dels
objectius ambientals proposats i posteriorment s’indica la metodologia que es seguirà
en l’informe de sostenibilitat ambiental tal i com descriu l’Estudi Ambiental del Pla
General de Política Forestal d’aplicació per als PORFs.
6.1. Descripció de les alternatives
Per a l’avaluació ambiental del PORF es consideren dues alternatives. L’alternativa
zero i l’alternativa proposta de les estratègies del PORF.
L’alternativa zero
Aquesta alternativa és la no elaboració del PORF de les CG, i, per tant aquest
escenari implica que continuïn imposant-se les tendències negatives diagnosticades,
les debilitats i les amenaces i que se’n derivin impactes negatius. A més, la no
aplicació de les estratègies que es proposin al PORF, dins dels objectius considerats,
significaria la pèrdua de les oportunitats destinades a millorar la situació dels recursos
forestals de les CG.
L’alternativa proposta del PORF de les CG
Tal i com ja s’ha dit en l’apartat 2.2., el PORF té com objectius concrets la zonificació i
la compatibilitat d’usos, el desenvolupament d’unes directrius de gestió, un programa
d’actuacions i la proposta d’uns instruments per a dur a terme les actuacions del
PORF. Tot això en cada un dels 5 programes i 27 subprogrames que proposa el PGPF
i, com a àmbit geogràfic, en els terrenys forestals, especialment, en els TFEI de les
comarques gironines.
Taula 9. Afectació de les alternatives sobre els objectius ambientals de l’avaluació ambiental
del PORF. . 1
Nº Objectius ambientals
1
↑ Contribueix a assolir l’objectiu ambiental.
Alternativa zero (absència de
PORF)
↔ Es pot assolir parcialment l’objectiu ambiental amb l’adopció d’altres mesures.
↓ Difícilment s’assolirà l’objectiu.
46
La proposta del PORF de les
CG

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
Nº Objectius ambientals
1
2
3
4
Les funcions productives:
fusta, llenyes, biomassa i
altres productes
secundaris del bosc
Reducció del risc
d’incendis
L’ordenació de la matriu
territorial
Les funcions de
protecció: regulació
hídrica, protecció de sòls
i estabilitat de vessants
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. AVALUACIÓ AMBIENTAL DEL PORF.
Alternativa zero (absència de
PORF)
En un escenari de crisi, és un fet
real la reducció de les oportunitats
productives i de comercialització
dels productes forestals, amb els
corresponents efectes
sociolaborals negatius que això
comporta. A més, cal recordar
l’estat marginal de l’economia
vinculada al sector forestal, que
demana una renovació per evitar
una marginalització més gran del
sector.
La reducció del risc d’incendis per
part dels propietaris i
l’administració es realitza amb
actuacions destinades a la preextinció
i/o a l’extinció. Les eines
de l’administració per actuar en
zones estratègiques per a la preextinció
són costoses i lentes.
El nombre alt d’instruments de
planejament aprovats en els últims
anys al territori gironí i la seva
diferent jerarquia i temàtica fa
necessari un instrument de
planejament forestal que permeti
una coherència de la gestió
proposada en cada un d’aquests
instruments, així com també la
valoració i reconeixement dels usos
dels terrenys forestals.
Tot i que per alguna amenaça
(protecció de la erosió) ja es
disposa d’un document de
planejament (en aquest cas, a
nivell estatal), és necessari per a la
gestió una territorialització i
concreció de les zones de més risc
i de protecció a les CG i
d’instruments que permetin una
ràpida actuació.
47
↓
↔
↓
↔
La proposta del PORF de les
CG
El PORF identifica les
produccions actuals i futures dels
recursos forestals a les CG i les
necessitats i capacitats del sector
industrial de 1ª i 2ª transformació
de la fusta, el suro i els productes
secundaris i n’avalua les seves
possibilitats de millora de
rendiments i de nous productes,
així com les alternatives
d’exportació i importació cap a
Europa.
El PORF identifica els terrenys
forestals de caràcter estratègic en
la prevenció dels riscos amb els
incendis forestals, les directrius
de gestió en aquests espais i tota
la infraestructura existent
associada a la prevenció i extinció
d’incendis forestals. Pretén donar
les eines adminstratives per tal de
poder dur a terme la prevenció i
les directrius de gestió per als
instruments de planificació
inferiors.
S’incorporen tots els instruments
de planificació aprovats o
pendents d’aprovació que afecten
als terrenys forestals de les CG i
a l’ordenació dels seus recursos.
S’afegeix la normativa de cada un
dels instruments de planejament
superior per tal de donar
coherència a les futures
propostes d’estratègia i de gestió
del PORF.
El PORF identifica els terrenys
forestals per a la protecció
hidrològica i de prevenció d’altres
riscs naturals, així com les Zones
d’Actuació Urgent, les zones
susceptibles de restauració de les
CG i les zones amb risc d’erosió.
Concretarà territorialment les
zones de més risc i proporcionarà
el marc de planificació per a que
es duguin a terme les mesures
d’execució de projectes d’aquest
tipus.
↑
↑
↑
↑

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
Nº Objectius ambientals
5
6
7
La biodiversitat i salut de
l’ecosistema
La contribució a la fixació
de carboni
Els usos recreatius de la
superfície forestal
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. AVALUACIÓ AMBIENTAL DEL PORF.
Alternativa zero (absència de
PORF)
Tot i que l’extensió d’espais
naturals protegits de les CG i els
catàlegs de flora i fauna
amenaçada que s’han aprovat
recentment, del catàleg de boscos
singulars i del Pla sectorial de la
connectivitat que s’estan elaborant,
cal una identificació per a la gestió i
protecció de les comunitats
forestals d’àrea reduïda i dels
terrenys forestals de ribera. A més
cal que les funcions de protecció i
de producció dels boscos siguin
compatibles.
La tasca de fixació de carboni dels
boscos és bàsica per a la mitigació
del canvi climàtic. Cal, però, que
els usos dels terrenys forestals i,
com a conseqüència, la seva
estructura evolucionin cap a un
sistema més eficaç.
La terciarització del bosc, la
desconeixença per part dels
visitants de les funcions
productives del bosc i la pressió
antròpica que això provoca és,
sovint, una amenaça per als
boscos, però també ofereix grans
oportunitats que han de potenciarse.
6.2. Justificació ambiental de les dues alternatives
48
↔
↓
↔
La proposta del PORF de les
CG
S’identifiquen els terrenys
forestals inclosos en els ENPEs i
els EIN d’interès connector, així
com també les plagues i
tractaments fitosanitaris en curs,
l’estat de la contaminació
atmosfèrica, les espècies
amenaçades, les comunitats
forestals d’àrea reduïda i els
terrenys forestals de ribera. Les
directrius proposades seran
compatibles amb la protecció de
la biodiversitat i salut de
l’ecosistema.
En el PORF s’identificarà la
contribució a la fixació de carboni
dels boscos de les CG i criteris de
gestió per a la millora de
l’estructura de les masses
forestals.
S’identifiquen els usos socials i
recreatius actuals dels terrenys
forestals i la localització dels
elements d’interès cultural així
com també els boscos d’interès
sociocultural i educatiu.
L’alternativa zero suposa un manteniment, o fins i tot, un empitjorament, de l’estat dels
terrenys forestals i dels seus aprofitaments. En el cas de l’adopció d’aquesta
alternativa, difícilment s’assoliran els objectius ambientals 1, 3, i 5 i els objectius 2, 4, 6
i 7 es poden assolir parcialment per mitjà d’altres actuacions específiques.
L’elaboració i l’aprovació del PORF de les CG permetrà assolir tots objectius
ambientals que s’han plantejat en l’apartat anterior, ja que aquests queden integrats en
els objectius principals del PGPF que s’han desenvolupat en pel marc territorial de les
CG per a l’elaboració del PORF i on es proposaran accions per tal d’assolir-los.
Els indicadors de seguiment s’utilitzaran per avaluar el seguiment de les mesures
proposades pel PORF i, per tant, del compliment dels objectius ambientals definits.
↑
↑
↑

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
6.3. Metodologia
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. AVALUACIÓ AMBIENTAL DEL PORF.
Tal com diu l’Estudi ambiental del PGPF, la metodologia de l’Informe ambiental dels
PORF es recolzarà en l’anàlisi de criteris múltiples i en l’ús de sistemes d’informació
geogràfica, que permetran el primer nivell de traducció cartogràfica i quantitativa de les
directrius d’ordenació o de gestió de l’ordenació dels recursos forestals, així com la
comparança de les diverses alternatives possibles.
Per a l’anàlisi dels impactes ambientals del PORF caldrà identificar i valorar tots els
efectes directes i indirectes que es desprenguin de la seva execució.
L’estudi ambiental recomana fer una valoració quantitativa quan sigui possible, i
qualitativa en cas contrari, dels efectes del PORF sobre els indicadors ambientals,
socials i econòmics.
D’aquesta forma, l’avaluació ambiental es realitzarà confrontant cada alternativa amb
els objectius de protecció ambiental ja mencionats en l’apartat anterior, per tal de
mostrar quina de les dues alternatives s’adequa amb major grau als objectius
ambientals.
Es presentaran dues alternatives. L’alternativa zero és la no elaboració del PORF de
les CG, i per tant, comportaria el manteniment o, en alguns casos, l’agreujament, de
les problemàtiques que s’identificaran en la fase de diagnosi del PORF, com ja s’ha
explicat.
49

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
7. Bibliografia
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. BIBLIOGRAFIA.
2001. Plan Nacional de Actuaciones Prioritarias en Materia de Restauración
Hidrológico – Forestal, control de la Erosión y defensa contra la Desertificación.
Comunidad Autónoma de Cataluña. Província de Girona. Subdirección General de
Montes. Ministerio de Medio Ambiente.
Avila, A., 2004. Els boscos i la contaminació atmosfèrica. A: Els Boscos de Catalunya.
Estructura, dinàmica i funcionament. Documents dels Quaderns de medi ambient; 11.
pp: 137 – 139. Barcelona.
Botey, A., Meya, O., Granyer, O. i Rebollo, H., 2005. Les suredes de l’Espai d’Interès
Natural de les Gavarres: caracterització productiva. Congrés internacional sureres,
fàbriques i comerciants. Passat, present i futur del negoci surer. Palafrugell.
Botey, J. Un potencial de facturació forestal de Catalunya desaprofitat: el pi pinyoner.
Consorci Forestal de Catalunya. Barcelona.
Cambra, J., Carreras, j., Carrillo, E., Curcó, A., Ferré, A., Font, X., Masalles, R., Ninot,
J., Vigo, J., Font, J., Gesti, J. i Vilar, L., 2006. Cartografia dels hàbitats de Catalunya.
Manual d’interpretació. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de
Catalunya. Barcelona.
Colinas, C., Capdevila, J. M., Oliach, D., Fischer, C. R., Bonet, J. A., 2007. Mapa
d’aptitud per al cultiu de la tòfona negra a Catalunya. Centre Tecnològic i Forestal de
Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Solsona.
Conesa, J. A., 2000. Altres aprofitaments forestals. Edicions de la Universitat de
Lleida. Lleida.
Conesa, J. A., 2007. Memòria del Mapa de classes litològiques d'importància forestal a
partir del Mapa Geològic de Catalunya 1:50.000. Centre Tecnològic Forestal de
Catalunya. No publicat.
Correal, E. i Rodríguez, J., 2007. El mercat de la fusta en roll a les empreses de
primera transformació a Catalunya. Full informatiu 6. Centre de la Propietat Forestal.
Santa Perpètua de la Moguda.
CREAF, 1993. Mapa de cobertes del sòl de Catalunya. Centre de Recerca Ecològica i
Aplicacions Forestals. Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya.
CREAF, 2001. Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya. Regió III (Alt Empordà, Baix
Empordà, Gironès, Pla de l’Estany i Selva). Vol. 3. 142 pp. DMAH – CREAF.
CREAF, 2010. Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya. 3ª edició. Departament de
Medi Ambient i Habitage, Generalitat de Catalunya.
CREAF, 2010. Sistema d'Informació dels Boscos de Catalunya. Centre de Recerca
Ecològica i Aplicacions Forestals. Departament de Medi Ambient i Habitatge,
Generalitat de Catalunya. Disponible a: http://www.creaf.uab.es/sibosc/. Consultat:
Abril 2010.
50

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. BIBLIOGRAFIA.
DGCN, 2001. Mapa Forestal de España. Escala 1:50.000. Cataluña. Organismo
autónomo parques nacionales, Ministerio de Medio Ambiente, Madrid.
DGCN, 2005. Tercer Inventario Forestal Nacional (1997-2007): Catalunya. Dirección
General de Conservación de la Naturaleza, Ministerio de Medio Ambiente, Madrid.
DPTOP, 1995. Pla territorial general de Catalunya. Direcció General d’Acció i
Planificació Territorial. Departament de Política Territorial i Obres Públiques,
Generalitat de Catalunya.
DPTOP, 2006. Pla director de les estacions de muntanya. Departament de Política
Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya.
DPTOP, 2006. Pla director territorial de l’Empordà. Departament de Política Territorial i
Obres Públiques, Generalitat de Catalunya.
DPTOP, 2008. Pla director territorial de la Garrotxa. Departament de Política Territorial
i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya.
DPTOP, 2009. Pla comarcal de muntanya 2009 -2010. Direcció General d’Acció i
Planificació Territorial. Departament de Política Territorial i Obres Públiques,
Generalitat de Catalunya.
DPTOP, 2010. Pla territorial parcial de les Comarques Gironines. Departament de
Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya.
DMAH, 2006. Documentació d’informació pública del Pla General de Política Forestal
2007 – 2016. Departament de Medi Ambient i Habitatge.
DMAH, 2006. Estadístiques. Medi Natural. Departament de Medi Ambient i Habitatge,
Generalitat de Catalunya. Publicat: Gener 2006 [Actualitzat febrer 2009]. Disponible a:
http://mediambient.gencat.net/. Consultat: Abril 2010.
DMAH, DGMN, Servei de Prevenció d’incendis Forestals. Metodologia per a la
redacció de plans de prevenció d’incendis forestals.
Estudis previs del Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines. Grup de Recerca
Anàlisi i Planificació Territorial i Ambiental. Càtedra de geografia i pensament
Territorial. Universitat de Girona. Desembre 2006
Fundació Món Rural, 2009. Activitats agràries minoritàries en l’àmbit de Catalunya.
Àrea d’Economia. Lleida.
Gassó, N., Andreu, J. i Pino, J., 2009. Primera diagnosi de l’estat d’invasió per plantes
i vertebrats exòtics a Catalunya. Document inèdit. CREAF.
Gordi, J., 2009. L’evolució del paisatge forestal a les terres gironines a la segona
meitat del segle XX. Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, Centre
de Recerca d’Hirstòria Rural (Institut de Recerca Històrica) de la Universitat de Girona i
Documenta Universitaria. Girona.
Gracia, C. (ed.), 2004. Inventari ecològic i forestal de Catalunya. Centre de Recerca
Ecològica i Aplicacions Forestals, Barcelona.
51

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. BIBLIOGRAFIA.
Granyer, O. i Meya, D., 2003. Suredes de les Gavarres: descripció, gestió i
aprofitament. XIX Jornades Tècniques Silvícoles. Ed. Consorci Forestal de Catalunya.
Santa Coloma de Farners.
Grup de Recerca Anàlisi i Planificació Territorial i Ambiental. Càtedra de geografia i
pensament Territorial, 2006 Estudis previs del Pla Territorial Parcial de les Comarques
Gironines. Universitat de Girona.
ICONA, 1994. Segundo Inventario Forestal Nacional (1986-1995): Catalunya. Instituto
para la Conservación de la Naturaleza, Ministerio de Agricultura, Pesca y
Alimentación, Madrid.
Juanati, C. i Rodríguez, J. i Vayreda, J., 2001. Pla de Biomassa. Àmbit Forestal. Estudi
per avaluar la disponibilitat, autoritzacions, circuits comercials, explotacions i preus
dels recursos forestals susceptibles de ser aprofitats energèticament a Catalunya.
CREAF, CTFC i ICAEN. Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, Generalitat de
Catalunya.
Luque, J., Parladé, J. I Pera, J., 2001. Mesures silvícoles i fitosanitàries per la millora
de les explotacions suberícoles. Dept. Protecció Vegetal. IRTA. Informe preliminar.
Cabrils.
MAPA, 1996. Anuario de Estadística Agraria.
Martínez de Aragón, 2009. Previsió de campanya 2009. Document inèdit.
Martínez, J., 2008. La pinya. Rev. Catalunya forestal, pp 19-23.
Ministerio de Medio Ambiente, 2001. Mapa Forestal de España a escala 1:50.000
digitalizado.
Montoya, J. M., 1990. El pino piñonero. Agroguías Mundi-prensa. Ediciones Mundi-
Prensa. Madrid.
Montoya, J.M., 1988. Los alcornocales. MAPA – SEA. 267 pp. Madrid.
Parés, E., 2006. Arbres monumentals a Catalunya, 18 anys des de la primera
protecció. DMAH, Direcció General de Medi Natural. Barcelona.
Piqué, M., 2003. Models de producció per a les masses de pi pinyer (Pinus pinea L.) a
Catalunya: Orientacions per a la gestió i aprofitament sostenible de fusta i pinya. Tesis
doctoral. Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària. Universitat de Lleida.
Piqué, M., 2004. Els boscos de pi pinyer (Pinus pinea L.) a Catalunya: l’aprofitament
de la pinya. XXI Jornades Tècniques Silvícoles. La Bisbal de l’Empordà.
Piqué, M., 2009. Silvicultura del pi pinyer per a producció de fusta i pinya. V Espècies i
Silvicultura. Centre de la Propietat Forestal. Barcelona.
Piqué, M., Vericat, P., 2010. Tipus de boscos de Catalunya per a la gestió forestal:
Formacions forestals i qualitat d'estació. projecte ORGEST (Anualitat 2009). Centre
Tecnològic Forestal de Catalunya - Centre de la Propietat Forestal, Generalitat de
Catalunya, Solsona.
52

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. BIBLIOGRAFIA.
Plana, E., 2010. Informe sobre la metodologia per a la delimitació dels Terrenys
Forestals d’Interès Especial als Plans d’Ordenació dels Recursos Forestals. Centre
Tecnològic i Forestal de Catalunya. Document no publicat.
Plana, E., Cerdan, R., Garfella, M., Garrido, P., Defior, M., 2005. Avaluació de
polítiques ambientals i de sostenibilitat en l’àmbit agroforestal del pla parcial territorial
de les comarques centrals. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i Direcció General
de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Document no
publicat
Raddi, A., 1998. El mercat dels productes forestal a Catalunya. Quaderns Tècnics
Forestals, 1. 129 pp. Diputació de Barcelona. Barcelona.
Reyna, S., Folch, L. i Alloza, J.A., 2002. La truficultura: una dehesa rentable para los
encinares en suelos calizos. Cuadernos de la Sociedad Española de Ciencias
Forestales, 14.
Ribes, N, 2009. Informe sobre diferents escenaris per a la valorització energètica de
biomassa procedent dels boscos gironins. Consell d’iniciatives locals per al Medi
Ambient de les comarques de Girona.
Rovira, J., 2005. Indústries i empreses del sector forestal a Catalunya. Oficina tècnica
de Prevenció d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona. Torelló.
Salada, Lluís, Martín, A. i Calvet, M., 2007. Proposta de delimitació dels àmbits de
connectivitat entre els espais d’Interès Natural (PEIN i Xarxa Natura 2000). ARDA.
Document inèdit.
Sánchez, G., 2008. Anuario de Sanidad Forestal. Servicio de Protecció de los Montes
contra agentes nocivos (SPCAN). Subdirección General de Política Forestal i
Desertificación. Madrid.
Sanz, M. J. La contaminació atmosfèrica per ozó en l’àrea mediterrània. Fundació
Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani. València.
Tragsatec, 2004. Inventario Nacional de Erosión de Suelos. 2002- 2012. Comunidad
Autónoma de Catalunya. Girona. Dirección General para la Biodiversidad. Ministerio
de Medio Ambiente. 2004.
Vayreda, J. La biomassa forestal com a font d’energia renovable. CREAF. Article.
Vayreda, J., 2005. La biomassa forestal a Catalunya: potencial energètic. CREAF.
53

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. ANNEX.
54

PORF DE LA VEGUERIA DE LES COMARQUES GIRONINES (ALT EMPORDÀ, BAIX EMPORDÀ, GARROTXA, GIRONÈS, PLA
DE L’ESTANY, RIPOLLÈS, SELVA)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR. ANNEX.
55
ANNEX I. Resum de la diagnosi

S (ha)
80
70
60
50
40
30
20
10
PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
Comarca
0
450.000
400.000
350.000
300.000
250.000
200.000
150.000
100.000
50.000
0
PROGRAMA 1 - MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS
FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI
Altres
Arbrat clar
Arbrat dens
MCSC 1ª edició MCSC 3ª edició
Alt
Empordà
Baix
Empordà
SF (ha)
(DMAH) *
Font: Idescat (dades del 2006).
Conreus
Improductiu artificial
% de SF sobre la
total de la comarca
Improductiu natural
Matollars
Prats i herbassars
Valor Actual Brut (%)
Catalunya Garrotxa Gironès Pla de
l'Estany
Agricultura Indústria Construcció Serveis
SF arbrada
SF (ha)
(MCSC 3ª ed.)
Alt Empordà 85.506,56 62,99 84.461,51
Baix Empordà 38.825,35 55,33 38.753,41
Garrotxa 60.655,23 82,57 60.674,47
Gironès 37.233,39 64,69 37.158,40
Pla de l'Estany 15.241,02 58,00 15.211,53
Ripollès 88.832,39 92,86 88.829,48
Selva 78.609,41 79,00 77.784,56
Total 404.903,36 72,51 402.873,36
Font: MCSC 3ª edició, 2007. SF (DMAH): dades de SF indicades pel DMAH en
base al MCSC 3ª ed. La SF de la tercera columna és la que indica el MCSC 3ª
edició.
Font: MCSC 1ª i 3ª edició, 1993 i 2007.
TEMA 1.1. - PRESERVACIÓ DELS ESPAIS FORESTALS
Variació en superfície dels usos del sòl
SF desarbrada
S (ha) S (ha)
Tipus Diferència
MCSC 1ª MCSC 3ª
SF arbrada 316.592,45 318.496,01 1.903,57
SF desarbrada 76.596,99 84.350,47 7.753,48
Total 2 393.189,43 402.846,48 9.657,05
Font: MCSC 1ª i 3ª edició, 1993 i 2007.
La Superfície forestal ( SF )
Total 2
Ripollès Selva Vegueria
Tipus
Habitants / km2
500
400
300
200
100
Font: Elaboració pròpia a partir del MCSC 3ª edició , 2007.
0
Font: Idescat.
158,37
Alt
Empordà
336,73
Baix
Empordà
S (ha)
MCSC 1ª
89,75
470,41
194,51
Garrotxa Gironès Pla de
l'Estany
S (ha)
MCSC 3ª
30,20
209,45
Diferència
Arbrat clar 2.388,21 10.633,98 8.245,78
Arbrat dens 314.204,24 307.862,03 -6.342,21
Conreus 143.689,93 118.162,97 -25.526,96
Improductiu artificial 20.162,02 32.397,16 12.235,14
Improductiu natural 12.142,19 6.607,22 -5.534,97
Matollars 45.087,47 50.664,80 5.577,33
Prats i herbassars 19.367,32 27.078,45 7.711,13
Altres 1.051,30 4.686,07 3.634,77
Total 558.092,68 558.092,68 0,00
Font: MCSC 1ª i 3ª edició, 1993 i 2007.
Densitat de població en SF
Font: Idescat (dades del 2008) i MCSC 3ª edició, 2007.
(SF: superfície forestal).
177,04
Ripollès Selva Vegueria

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 1 - MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS
FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI
TEMA 1.1. - PRESERVACIÓ DELS ESPAIS FORESTALS
Introducció
En aquest apartat s’avaluen les actuacions no forestals que incideixen sobre els espais forestals.
El Pla territorial parcial de les comarques gironines (CG), i en general la planificació territorial, no considera que els
espais forestals siguin objecte d’explotació dels seus recursos, i per tant un territori que genera rendiments i activitat
econòmica. Els "espais oberts" del planejament territorial constitueixen un sistema consistent on s’hi desenvolupen i
hi conviuen funcions i activitats diverses, de vegades contraposades entre si, que cal contemplar amb una òptica
integradora.
La població es concentra als municipis costaners i a l'àrea urbana de Girona, mentre que a la resta del territori, que
representa quasi 3/4 del territori, només hi viu 1/4 part de la població de l'àmbit.
D'altra banda, el Ripollès i la Garrotxa són les comarques on més extensió de superfície forestal hi ha per habitant,
amb menys de 100 habitants per km2 de superfície forestal, mentre que el Baix Empordà i el Gironès són les
comarques amb més pressió, amb més de 300 habitants per km2.
Continua la pèrdua de terrenys forestals que són substituïts per superfície industrial. Malgrat això, en termes
absoluts la superfície forestal continua creixent.
Durant els últims anys s’està detectant un canvi de la societat vers la percepció negativa que presentava davant la
gestió forestal ja que comença a veure’s com un element de creació i manteniment de paisatge aconseguit sota
criteris de sostenibilitat.
A més s’han desenvolupat eines com els Catàlegs i les Cartes del Paisatge i la xarxa de protecció dels EIN i la
Xarxa Natura 2000 per a la protecció dels espais singulars i diferenciats del territori.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 1 - MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS
FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI
Fortaleses
1.1F01 L’espai forestal proporciona a la societat recursos i
beneficis de biodiversitat, paisatge, reducció del canvi
climàtic, etc., fet que reforça la seva multifuncionalitat.
1.1F02 S’està produint un augment net de superfície forestal.
1.1F03 Territori forestal biodivers.
TEMA 1.1. - PRESERVACIÓ DELS ESPAIS FORESTALS
Debilitats
1.1D01 Rendibilitat econòmica baixa intrínseca dels terrenys
forestals, en comparació a altres usos del sòl (urbans,
industrials, agrícoles). Això comporta un baix interés
inversor en aquest sector.
1.1D02 El planejament urbanístic regula accions de tipus forestal.
1.1D03 Manca l'incorporació de l'informació de la component
productiva econòmica en els informes que es redacten
des de la Generalitat sobre el planejament territorial i
urbanístic.
1.1D04 Dificultat del sector forestal per a divulgar els beneficis de
la gestió forestal per a la societat.
1.1F04 Els terrenys forestals conformen el 72,51% del territori
gironí.
Diagnosi
1.1A01
1.1A02
1.1A03
1.1A04
1.1A05
1.1A06
Amenaces
En els instruments de planificació territorial la superfície
forestal/espai obert es veuen com un espai lliure. Tot i que
es diu que sí que existeix una activitat econòmica en el
Pla Especial de les CG, no es desenvolupa.
Distribució de la població heterogènia. ¾ de la població viu
a la costa i a l’àrea urbana de Girona, i on el sector terciari
i la construcció han estat les activitats principals.
Substitució de superfície forestal per conreu (5.810 ha
entre el 1993-2007).
Substitució de superfície forestal per improductiu artificial
(6.410 ha entre el 1993-2007), degut majoritàriament a la
creació de nous polígons industrials.
Control defectiu dels espais forestals.
Percepció de la societat sobre l'ús lliure de la SF, i que és
un tipus de terreny improductiu.
Oportunitats
1.1O01 La societat comença a entendre que la gestió forestal es
fa majoritàriament sota criteris de sostenibilitat i que és un
element de creació i manteniment de paisatge.
1.1O02 Desenvolupament d’eines de protecció i millora del
paisatge (Catàleg i Cartes del paisatge).
1.1O03 Les eines per a la protecció dels espais forestals: xarxa de
PEINs i ENPEs, Xarxa Natura 2000 (el 44% de la
superfície de la vegueria correspon a terrenys forestals en
espais naturals protegits).
1.1O04 El Pla Territorial Parcial de les CG insta a l’elaboració
d’altres instruments de planificació forestals que permeten
el desenvolupament econòmic de sectors concrets, ja que
s’especifica que a les CG hi ha capacitat per activar el
potencial econòmic latent.
1.1O05 El fet d'assegurar la rendibilitat econòmica de la gestió
forestal permet la sostenibilitat del sistema.
1.1O06 Progressos en la valoració de les externalitats.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
84
59
13
9
8
7
5
3
2
1
PROGRAMA 1 - MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS
FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI
TEMA 1.1. - PRESERVACIÓ DELS ESPAIS FORESTALS
Línies d ' actuacions
LA-1.1 -1 Incidir en la planificació urbanística per tal que no impedeixi la gestió forestal o
activitats en terrenys forestals.
LA-1.1 -2 Millorar la regulació i el control dels productes secundaris.
LA-1.1 -3 Identificar i regular els terrenys forestals que reben una major pressió de l'ús públic.
LA-1.1 -4 Incloure en el planejament territorial la gestió forestal com a activitat econòmica que
desenvolupa el territori.
LA-1.1 -5 Redacció, aprovació, desenvolupament i seguiment de les figures i instruments de
planejament sectorial per evitar els canvis d'ús dels terrenys forestals d'interès
especial.
LA-1.1 -6 Incloure la gestió forestal com a element que genera i manté el paisatge, en les
eines de protecció i millora del paisatge.
LA-1.1 -7 Divulgació de les característiques i funcions de les forests, dels seus productes i del
que aporta la gestió forestal a la societat.
LA-1.1 -8 Aprofitar els terrenys que s'incorporen des de l'agricultura per a diversificar i millorar
la rendibilitat de la gestió forestal.
LA-1.1 -9 Promoció i valorització dels productes forestals.
LA-1.1 -10 Crear instruments econòmics per compensar les externalitats.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 1 - MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS
FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI
TEMA 1.2. - GESTIÓ DEL RISC D'INCENDIS FORESTALS
Estat dels perímetres de protecció prioritària ( PPP )
Nom Id S (ha) Data de redacció
Massís del Montseny BG1 43.408,82 No redactat
Massís de l'Albera G1 24.804,39 Esborrany 2001. En redacció
Cap de Creus G2 14.289,84 Actualment està en revisió.
El Montgrí-Muntanya Gran G3 4.991,72 PPI de l’ADF
Les Gavarres G4 38.832,53 Novembre 2008
Muntanyes de Begur G5 4.425,99 Esborrany finals 2009
Massís de Cadiretes G6 26.626,48 Setembre 2006
Font: Àrea de Medi Natural a Girona, DMAH. Dades del 2010.
120
100
80
60
40
20
0
Evolució dels punts d'ignició durant el període 1986 -2008
1.986
1.987
1.988
1.989
1.990
1.991
1.992
1.993
1.994
1.995
1.996
1.997
1.998
1.999
2.000
2.001
2.002
2.003
2.004
2.005
2.006
2.007
2.008
Accidents Causa desconeguda Causes naturals
Intencionats Negligències Revifats
Font: Servei de Prevenció d'incendis Forestals, DMAH.
Font: Elaboració pròpia a partir del Pla INFOCAT, dades del 2010.
Estat de les franges en urbanitzacions
Comarca
Nombre
d'urbanitzacions
segons la Llei
5/2003
Nombre
d'urbanitzacions
on s'hi han
realitzat franges
Ripollès 2 1
Garrotxa 3 1
Pla de l'Estany 5 3
Gironès 26 12
Alt Empordà 55 11
Baix Empordà 82 59
Selva 99 68
Total 272 155
Font: Servei de Prevenció d'incendis Forestals, DMAH.
Dades obtingudes al 2010.
Percentatge de superfíce amb ADF per comarca Zones cremades entre el 1986 i el 2009
Font: Elaboració pròpia a partir del Servei de Prevenció d'incendis
Forestals, DMAH. Dades obtingudes al 2010.
Font: Elaboració pròpia a partir del Servei de Prevenció d'incendis
Forestals, DMAH. Dades obtingudes al 2010.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 1 - MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS
FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI
TEMA 1.2. - GESTIÓ DEL RISC D'INCENDIS FORESTALS
Introducció
Els incendis forestals són un problema complex amb una forta repercussió social i mediàtica. Durant el període 1986
- 2009, a les comarques gironines han cremat el 9,32% de les àrees forestals, sent l'Alt Empordà, amb el 30,62%, i
la Selva, amb el 11,01%, les comarques més afectades.
En els darrers anys s'ha incorporat el terme de gran incendi forestal (GIF), per tal de designar aquells incendis que
superen la capacitat d'extinció dels medis actuals. Si bé la majoria d'incendis són controlats pels mitjans d'extinció
d'una manera efectiva evitant que la pertorbació afecti grans superfícies, i a més s'està produïnt una disminució del
nombre d'incendis, actualment el problema rau en un petit percentatge d'incendis (

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 1 - MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS
FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI
Debilitats
1.2D01 Àrees afectades per condicions climàtiques extremes
(baixa precipitació, fort vent, situacions sinòptiques de
sud, de vent del nord, llevantades, etc.).
1.2D02 Els PPP no disposen d’un desenvolupament normatiu
específic.
1.2D03 Els Plans de Prevenció dels PPP no tenen un procediment
d’aprovació clar.
1.2D04 No hi ha un seguiment unificat de les actuacions de
prevenció d’incendis (planificades i executades).
1.2D05 La propietat dels terrenys on es fan treballs de prevenció,
és majoritàriament privada.
1.2D06 Els PPI municipals sovint tenen incoherències entre
municipis contigus.
1.2D07 Planificació de la xarxa de punts d'aigua, es fa més en
base a criteris de distància que de risc i necessitats.
1.2D08 Al voltant del 50% de la superfície que bombers considera
estratègica per a la prevenció d’incendis està inclosa en
un PPP.
1.2D09 El manteniment i la construcció de les infraestructures de
prevenció
recursos.
i d’extinció d’incendis consumeix molts
1.2D10 L'estat actual dels boscos facilita l'existència dels grans
incendis forestals, el que suposa que un petit nombre
d'incendis forestals acabin afectant a una gran extensió.
1.2D11 Una gran superfície d’intefase urbano-forestal, bona part
de la qual al tenir continuïtat amb el nucli urbà no queda
afectada per la normativa actual referent a urbanitzacions.
1.2D12 En general les urbanitzacions tenen molta superfície
interior ocupada per materials vegetal que no compleix les
exigències de la Llei 5/2003.
1.2D13 Els instruments dirigits al manteniment de les
1.2D15
infraestructures són insuficients vers els instruments
dirigits a l'implementació de noves infraestructures.
Tot i que hi hagut un augment dels punts d'aigua en els
últims anys, s'ha fet sense una planificació que en
racionalitzi la seva distribució i sense tenir en compte els
costos del seu manteniment.
1.2D16 Manca d'actualització de la legislació a les revisions del
mapa de risc bàsic.
1.2D17 Hi ha municipis dins de PPP que no disposen d'ADF.
1.2D18 Alt percentage d'incendis per causes antròpiques.
1.2D19 Manca de comprensió del fenomen foc forestal (més
importància a extinció que a prevenció global).
Fortaleses
1.2F01 L’establiment i desplegament des de l'any 1997 dels PPP
o Sectors de Risc, 7 a les CG (157.379,77 ha).
1.2F02 Dels 7 PPP de les CG 6 ja tenen un Pla de Prevenció
d’incendis elaborat o en fase d’elaboració.
1.2F03 El 47% dels municipis tenen un Pla de Prevenció
d’incendis Municipal realitzat.
1.2F04 Una xarxa bàsica de punts d’aigua molt desenvolupada.
1.2F05 Una gran efectivitat dels mitjans d’extinció.
TEMA 1.2. - GESTIÓ DEL RISC D'INCENDIS FORESTALS
1.2F06 Una població molt conscienciada respecte als incendis
forestals.
1.2F07 El 57% de les urbanitzacions sense continuïtat amb la
trama urbana tenen franges perimetrals executades.
1.2F08 Des de l'any 1994 existeix el Pla INFOCAT que és revisat
periòdicament.
1.2F09 La informació històrica disponible sobre els incendis
forestals.
1.2F10 Existència d'un sistema per la detecció de focs forestals i
l'actuació immediata.
Diagnosi
1.2A01
1.2A02
1.2A03
1.2A04
1.2A05
Amenaces
Terciarització de l’economia i pèrdua d’importància del
sector primari.
La percepció negativa de la societat sobre algunes
actuacions derivades de la gestió forestal, no coincideix
amb el coneixement cientifico-tècnic actual.
S’està produint un augment del risc degut a una menor
intensitat de gestió de les masses forestals.
Les negligències són la principal causa d’incendi: el
53,99% de la superfície forestal cremada és degut a
negligències, el 30,76% són intencionats, el 12,00% per
accidents, el 2,91% desconegut, el 0,17% per causes
naturals i el 0,08% són revifats.
El 43% de les urbanitzacions no disposen de franges
perimetrals.
Oportunitats
1.2O01 S’ha incrementat el pressupost per a l’execució de treballs
de prevenció d’incendis.
1.2O02 Les Administracions incentiven la planificació.
1.2O03 L’augment de la planificació ha permès millorar la
capacitat de reacció davant a una situació d’emergència,
com en el cas dels treballs de prevenció d’incendis
desprès dels darrers temporals de neu i vent.
1.2O04 Les ADFs es troben molt ben desenvolupades al territori
forestal gironí, cobrint-ne el 84% del territori.
1.2O05 El 36,5 % de la superfície forestal disposa d'un IOF.
1.2O06 El desenvolupament de la Llei 5/2003 de 22 d'abril, de
mesures de prevenció dels incendis forestals en les
urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama
urbana.
1.2O07 Tendència a la disminució del nombre d'incendis per
causes intencionades i de negligències.
1.2O08 Cada estiu hi ha una campanya institucional per tal de
conscienciar
negligències.
del risc d’incendi forestal i evitar
1.2O09 Investigació i millora del coneixement gràcies a l'increment
de la recerca.
1.2O10 Línies d’ajuts especifiques i complementàries a la gestió
forestal.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 1 - MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS
FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI
TEMA 1.2. - GESTIÓ DEL RISC D'INCENDIS FORESTALS
Línies d ' actuacions
87 LA-1.2 -1 Potenciar l'agregació entre les ADF a nivell de massissos forestals.
86 LA-1.2 -2 Potenciar que tots els municipis inclosos en PPP tinguin ADF.
85 LA-1.2 -3 Revisar els criteris per a la declaració de municipis amb alt risc d'incendi.
24 LA-1.2 -4 Engegar una campanya d'informació específica per cada tipologia de negligència.
23 LA-1.2 -5 Incorporar la gestió forestal com a element preventiu en la campanya institucional
de la prevenció d'incendis.
22 LA-1.2 -6 Revisar i estendre l'obligació d'autoprotecció a tota la interfase urbano-forestal.
21 LA-1.2 -7 Incentivar la gestió forestal sostenible degut a que es presenta com el millor mètode
en termes de cost-eficiència per la prevenció dels incendis forestals.
20 LA-1.2 -8 Incorporar a la planificació tots els actors que participen tant en la prevenció com en
l'extinció dels incendis forestals.
19 LA-1.2 -9 Potenciar la coordinació i establir procediments entre els agents implicats en la
prevenció d'incendis per tal d'unificar i simplificar les actuacions a realitzar.
18 LA-1.2 -10 Revisar la delimitació dels PPP i, si cal, afegir-ne de nous.
17 LA-1.2 -11 Establir un sistema que permeti el seguiment i control de les actuacions planificades
(prevenció d'incendis, gestió forestal).
16 LA-1.2 -12 Revisar el desenvolupament normatiu i la coherència territorial dels diferents nivells
de planificació de la prevenció d'incendis (PPP, PPI, etc.).
15 LA-1.2 -13 Incorporar el sector forestal dins de la planificació d'emergències per tal de mantenir
una coherència entre els diferents instruments sectorials d'emergències i de gestió
forestal.
14 LA-1.2 -14 Assegurar l'execució del les actuacions planificades en els PPP i promoure altres
activitats que permetin una disminució dels costos que suposa la seva execució.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 1 - MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS
FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI
TEMA 1.3. - REGENERACIÓ D'ÀREES AFECTADES PER INCENDIS I ALTRES
PERTORBACIONS
Superfície forestal ( SF ) cremada
Comarca
Comarca S (ha) 2008 S (ha ) 2010
Alt Empordà 8.288,13 11.033,12
Baix Empordà 0,00 634,35
Garrotxa 21.044,67 0,00
Gironès 0,00 496,57
Ripollès 1.088,91 0,00
Selva 866,87 58,82
Total 31.288,58 12.222,86
Font: Servei de Gestió Forestal, DMAH.
SF cremada
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Servei de Gestió
Forestal, DMAH. Dades del 1987 al 2007.
Superfíce afectada per les nevades del 2008 i del 2010
SF total
Alt Empordà 26.179,24 85.506,56 30,62
Baix Empordà 2.259,21 38.825,35 5,82
Garrotxa 0,00 60.655,23 0,00
Gironès 209,09 37.233,39 0,56
Pla de l'Estany 183,08 15.241,02 1,20
Ripollès 235,13 88.832,39 0,26
Selva 8.654,69 78.609,41 11,01
Total general 37.720,46 404.903,36 9,32
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Servei de Gestió
Forestal, DMAH. Dades del 1986 al 2009.
Superfície arbrada l ' any 1987 i desarbrada després
d ' incendi durant el període 1987 - 2007
%
Font: Servei de Gestió Forestal, DMAH, Institut Geològic de Catalunya i
elaboració pròpia.
Recurrència d ' incendis en el període de 1986 - 2009
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Servei de Gestió Forestal,
DMAH. Dades del 1986 al 2009.
Superfície forestal a ser regenerada
Comarca
S (ha)
% respecte a SF
cremada
Alt Empordà 78,89 0,30
Baix Empordà 322,44 14,27
Gironès 43,60 20,85
Ripollès 11,66 4,96
Selva 866,64 10,01
Total 1.323,24 3,53
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Servei de Gestió
Forestal, DMAH. Dades del 1987 al 2007 i Plan Nacional de Actuaciones
en Materia de Restauración Hidrològico Forestal, 2004.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 1 - MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS
FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI
TEMA 1.3. - REGENERACIÓ D'ÀREES AFECTADES PER INCENDIS I ALTRES
PERTORBACIONS
Introducció
Els incendis forestals, i en els últims anys els fenòmens meteorològics catastròfics, han estat les principals
pertorbacions que han afectat els espais forestals gironins.
Les seves conseqüències són de difícil previsió, i per tant també ho és la planificació i l’estimació del seu cost, que
acostuma a ser elevat, degut principalment a l'orografia catalana.
La disponibilitat d’un catàleg de material base per a la producció de material forestal facilita la selecció de les
espècies i de la llavor de qualitat per a les repoblacions. Tot i així, els factors que participen en el creixement i el
desenvolupament de la planta són de difícil control en els terrenys forestals.
Les àrees afectades per un incendi forestal poden ser vulnerables a l’erosió i a problemes sanitaris, fet que dificulta
la recuperació, tant natural com artificial.
Malgrat què l’evolució de la recuperació natural és difícil de predir, la majoria de les espècies forestals mediterrànies
estan adaptades a les pertorbacions i algunes, fins i tot, als incendis recurrents.
La capacitat de restauració natural comporta que el més important, amb l'objectiu de la restauració, no sigui allò que
socialment més s'hi associa, com són les tasques de plantació, sinó treballs de protecció del sòl i tractaments
silvícoles posteriors a l'establiment de la regeneració.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 1 - MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS
FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI
TEMA 1.3. - REGENERACIÓ D'ÀREES AFECTADES PER INCENDIS I ALTRES
PERTORBACIONS
Debilitats
1.3D01 No es pot preveure la superfície a regenerar en un futur.
1.3D02 És difícil preveure la capacitat de regeneració natural
d’una superfície pertorbada, ja sigui per la capacitat del
propi medi com per la intensitat i tipologia de la
pertorbació.
1.3D04 El cost de la regeneració artificial és elevat, ja que inclou
els costos de l'obra i del manteniment.
1.3D05 Manca de protocols d'actuació post-pertorbació i
infrautilització dels instruments legals d'intervenció per a la
restauració (ZAU, convenis, etc.).
1.3D06 Dificultats per a la mobilització de fusta cremada o
malmesa.
Fortaleses
1.3F01 La multifuncionalitat d’usos dels terrenys forestals fa que
la restauració pugui ser abordada des de criteris diferents.
1.3F02 Les espècies mediterrànies estan adaptades a les
pertorbacions.
1.3F03 Un alt grau de coneixement expert.
1.3F04 Disponibilitat d’un catàleg de materials de base per la
producció de material de reproducció forestal de les
principals espècies forestals de les regions de
procedència catalanes.
Diagnosi
1.3A01
1.3A02
1.3A03
1.3A04
Amenaces
La pressió social que ve motivada per una percepció
esbiaixada respecte les activitats de restauració i pot
comportar una presa de decisions precipitada i
malbaratament de recursos.
Diferents administracions, i dins d’aquestes diferents
àrees, responsables de l’execució de treballs de
restauració, amb criteris diferents.
La fragilitat de les zones pertorbades davant l’erosió i els
problemes sanitaris.
Les pertorbacions extraordinàries són cada cop més
habituals i distorsionen el sistema.
Oportunitats
1.3O01 Hi ha un interès social important en aconseguir la
restauració d’aquestes zones.
1.3O02 El desenvolupament del sector de la biomassa pot ajudar
a absorbir els excedents de fusta malmesa que originen
les pertorbacions.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
124
88
28
27
26
25
PROGRAMA 1 - MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS
FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI
TEMA 1.3. - REGENERACIÓ D'ÀREES AFECTADES PER INCENDIS I ALTRES
PERTORBACIONS
Línies d ' actuacions
LA-1.3 -1 Generalitzar l'ús de figures com ZAU i/o convenis en zones afectades.
LA-1.3 -2 Assegurar que hi hagi Material de Reproducció Forestal.
LA-1.3 -3 Establir procediments per sistematitzar la gestió d'actuacions després de l'afecció
per una pertorbació abiòtica.
LA-1.3 -4 Millorar la resiliència i la resistència del sistema.
LA-1.3 -5 Millorar la comunicació pública de les característiques pròpies del procés de la
regeneració natural i d'altres tècniques utilitzades (bioenginyeria, restauració
hidrològic - forestal, gestió de la regeneració natural) i en conseqüència
desdramatitzar els incendis i els seus efectes.
LA-1.3 -6 Planificar les tasques de restauració de superfície forestal arbrada per tal de poder
garantir la disponibilitat de material de reproducció forestal.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 1 - MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS
FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI
Llistat de plagues
Perforadors de pins
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2000
TEMA 1.4. - SANITAT FORESTAL
2001
2002
Afectació per defoliació
2003
2004
Font: Servicio de Protección de los Montes contra Agentes Nocivos, Dirección General de Medio Natural y
Política Forestal, dades obtingudes al 2011.
2005
2006
2007
2008
2009
Defoliació greu
Defoliació lleugera
Defoliació moderada
No defoliat
Sec o desaparegut
Perforadors de brots Tomicus piniperda L., Tomicus minor Hart., Tomicus destruens Woll.
El perforador del pi roig d’alta muntanya Ips acuminatus Gyll.
Perforadors de frondoses
Fongs
Perforadors de les pinyes Leptoglossus occidentalis, Dyorectria mendacella
Altres perforadors
El corc del pollancre Cryptorrhynchus lapathi L.
L'eruga perforadora del pollancre Paranthrene tabaniformis Rott.
Perforadors del suro Coraebus unduatus, Coraebus bifasciatus, Crematogaster scutellaris,
Crematogaster scutellaris, Lasius Brunneus
El xancre resinós dels pins Fusarium circinatum
El xancre del castanyer Chriptonea parasitica (Murr.) Barr
Escaldat del suro Hypoxylon mediterraneum
El xancre de Quercus. sp. Biscogmiauxia mediterranea
Fong del plàtan Ceratocystis fimbriata
Fong que afecta als pins Diplodia sapinea
Defoliadors
Processionària Thaumatopoea pityocampa Schiff.
La mónaca o limantria dels pins
Lymantria monacha L.
Tòrtrix d’alzines i roures Tortrix viridiana
Tigre del plàtan Corythuca ciliata Say.
Caparreta de l'alzina
Ips sexdentatus, Matsococcus feytaudii, Pissodes notatus, Hylurgus
ligniperda
Kermococcus vermilio
Altres caparretes Paleococcus fuscipennis, Leucaspis pini

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 1 - MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS
FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI
TEMA 1.4. - SANITAT FORESTAL
Introducció
Les plagues i malures que afecten els espais forestals necessiten una millora del seu coneixement i mesures de
prevenció i control efectives.
Tot i que en general l’estat sanitari de la vegueria és bo, es té coneixement sobre algunes plagues i malures que
afecten de forma recurrent els terrenys forestals gironins, que encara no s’han pogut controlar, de plagues molt
agressives sobre les que s’ha de dur a terme uns tractaments de prevenció, i de noves plagues i malures de les que
s’està començant a patir els seus efectes i que afecten a un sector productiu que ja es troba debilitat i és poc
estructurat. D’altra banda també hi ha un esforç per a detectar els efectes de la contaminació atmosfèrica i el canvi
climàtic sobre les espècies forestals.
D’aquesta forma, dins de l’Administració catalana hi ha un coneixement consolidat de la identificació de les plagues,
les mesures per al seu control i prevenció, especialment en les plagues que afecten els terrenys forestals catalans
de forma recurrent.
Les mancances es detecten quan apareix un problema sanitari nou, on la lentitud dels procediments administratius i
les limitacions en recursos humans i materials dificulten una ràpida i eficaç actuació. A més, és necessari un treball
de recerca del qual no se n'obtindran uns resultats immediats. Cal dir que en la recerca d’informació sobre l’afecció
de les plagues en el temps i l’espai hem detectat que no està sistematitzada: les dades no són homogènies i es
troben a diferents nivells territorials.
Els factors climàtics extrems dels darrers anys (sequera, tempestes i nevades, principalment) han deixat grans
extensions boscoses amb arbres debilitats que són susceptibles a problemes sanitaris, a l’afecció de plagues i
malures.
La legislació desenvolupada a nivell estatal (Ley 43/2002, de 20 de noviembre, de sanidad vegetal) promou les
accions encaminades a la prevenció i és una gran oportunitat per a pal•liar els efectes de les plagues i malures.
D’altra banda, es troba a faltar una xarxa de seguiment dins dels espais forestals que detecti certs paràmetres
atmosfèrics, com per exemple contaminants i ozó, ja que els valors de contaminació observats en algunes estacions
de seguiment (fora dels espais forestals) indiquen que es superen els llindars màxims admesos. Les xarxes de
seguiment a nivell europeu són molt útils per a comparar els valors de contaminació i l’estat dels terrenys forestals
(especialment pel que fa a defoliació) dins d’un àmbit gairebé continental, però les seves dades no són suficientment
específiques dins de la vegueria per a poder diagnosticar-la i conèixer els seus orígens inicials.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 1 - MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS
FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI
Debilitats
1.4D01 La reacció lenta davant d’un problema sanitari nou.
1.4D02 Procediments administratius i recursos humans i materials
limitats.
1.4D03 La recollida d’informació no està sistematitzada a nivell
regional, ni inferior, i manquen dades per a fer el
seguiment d’alguns paràmetres (contaminació, superfície
afectada, agents,...).
1.4D04 Dèficit en la recerca respecte a biologia i control de
plagues forestals.
1.4D05 Atomització i manca de traspàs del coneixement en
sanitat forestal.
Fortaleses
1.4F01 Coneixement i experiència per part de la Generalitat
consolidats i connectats al territori, que treballa en aquest
àmbit.
1.4F02 L'estat sanitari global és acceptable.
1.4F03 Legislació ja desenvolupada.
1.4F04 Reconeixement dels experts en l’ús de tractaments
ecològics respectuosos amb el medi ambient.
1.4F05 La base de coneixement permet que la investigació en
aquest àmbit aporti resultats concluents.
TEMA 1.4. - SANITAT FORESTAL
Diagnosi
1.4A01
1.4A02
1.4A03
1.4A04
1.4A05
Amenaces
Els factors climàtics dels darrers anys (canvi climàtic,
sequera, tempestes,...) han deixat els arbres debilitats,
susceptibles a problemes sanitaris.Les previsions de canvi
climàtic dins de l'àrea mediterrània ens fan pensar en un
augment de presència de.
Afecten a un sector productiu malmès i poc estructurat.
Els valors de contaminació atmosfèrica observats en
algunes estacions de seguiment apunten a que es
superen els llindars màxims admesos.
La manca de dades no permet saber l’origen inicial dels
signes observats.
Els sectors productius no fustaners (suro, pinyó) són
especialment sensibles.
Oportunitats
1.4O01 La legislació promou les accions encaminades a la
prevenció.
1.4O02 Accions coordinades i desenvolupades a nivell europeu.
1.4O03 Xarxes de seguiment a nivell europeu (ICP).
1.4O04 Hi ha centres de recerca i d'investigació.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
128
104
75
50
30
29
28
27
2
PROGRAMA 1 - MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS
FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI
Línies d ' actuacions
LA-1.4 -1 Sistematitzar la recollida d'informació i fomentar la seva transmissió.
LA-1.4 -2 Resoldre el problema del corc.
LA-1.4 -3 Modernització i mecanització de les empreses forestals, per així reduir els costos
d'explotació.
LA-1.4 -4 Fomentar la investigació.
TEMA 1.4. - SANITAT FORESTAL
LA-1.4 -5 Establir un sistema de seguiment a nivell de vegueria: protocols d'alerta, actuació i
seguiment. Col·laboració d'altres estaments (universitat, òrgans gestió ENP, etc.) i
administracions.
LA-1.4 -6 Millorar la organització interna. Clarificar l'atribució de tasques en la matèria.
Formació d'equips especialitzats.
LA-1.4 -7 Establir procediments per sistematitzar la gestió d'actuacions després de l'afecció
per una pertorbació abiòtica.
LA-1.4 -8 Millorar la resiliència i la resistència del sistema.
LA-1.4 -9 Promoció i valorització dels productes forestals.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 1 - MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS
FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI
Comarca
TEMA 1.5. - MANTENIMENT I MILLORA DEL DOMINI PÚBLIC FORESTAL
Forests gestionades
pel DMAH*
Forests públiques per comarques
Forests del CUP*1
S (ha) Nombre S (ha) Nombre
Forests amb conveni
S (ha) Nombre
Font: Servei de Gestió Forestal, DMAH. Dades obtingudes al 2010. *: Dades obtingudes de la capa cupcat.mmz. *1: Dades obtingudes del
Catàleg d'UP.
Tipus de propietaris de les forests gestionades del DMAH per comarques
Forests planificades
del CUP
S (ha) Nombre
Alt Empordà 5.193,61 27 3.192,32 13 1.526,29 13 2,89 1
Baix Empordà 3.429,57 19 2.692,78 4 2.765,22 15 2.692,78 4
Garrotxa 3.225,16 15 2.393,06 16 788,95 5 1.462,24 8
Gironès 484,21 14 22,09 2 662,07 18 0,00 0
Pla de l'Estany 272,83 7 74,46 2 121,76 3 0,00 0
Ripollès 26.988,19 66 25.487,21 63 716,49 5 22.601,79 53
Selva 1.486,15 12 0,00 0 1.431,11 19 0,00 0
Total 41.079,72 164 33.861,92 100 8.011,89 78 26.759,70 66
Comarca
Generalitat
S (ha)
Municipal
Font: Servei de Gestió Forestal, DMAH i elaboració pròpia. Dades del 2010.
Privats
Diputacions
Nombre S (ha) Nombre S (ha) Nombre S (ha) Nombre
Alt Empordà 3.227,19 15 51,14 3 1.810,89 9
0
Baix Empordà 289,16 2 2.655,57 6 363,30 11
0
Garrotxa 1.956,63 20 677,12 10 497,57 2 90,63 1
Gironès 0,00 0 21,82 1 462,39 13
0
Pla de l'Estany 136,09 4 0,00 0 135,83 3
0
Ripollès 6.283,34 8 19.935,20 56 345,94 1 0,33 1
Selva 0,00 0 16,52 1 1.469,63 11
0
Total 11.892,41 42 23.357,37 73 5.085,54 47 90,96 2
Font: Servei de Gestió Forestal, DMAH. Dades obtingudes al 2010.
Superfície del CUP i no del CUP Forests públiques amb IOF
Font: Servei de Gestió Forestal, DMAH i elaboració pròpia. Dades del 2010.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 1 - MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS
FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI
TEMA 1.5. - MANTENIMENT I MILLORA DEL DOMINI PÚBLIC FORESTAL
Introducció
La gestió del domini públic forestal correspon a la Generalitat.
La propietat pública inclosa dins del CUP, de forma similar al que passa amb les finques privades, la superficie
indicada varia en funció de les diferents fonts d'informació: els límits cadastrals, els que realment es gestionen i les
extensions indicades en el CUP no coincideixen. Moltes d’aquestes finques forestals encara no estan fitades, i si ho
estan, és difícil recuperar les dades degut a problemes tècnics (manca de delimitacions, problemes de recuperar
marques de les delimitacions, recerca de les fites, etc.).
D’altra banda, tot i que la majoria de les finques de propietat pública estan incloses dins del CUP, encara hi ha unes
10.000 ha que no ho estan, degut o bé a que senzillament no són susceptibles (forests d'ADIF, del Ministerio de
Defensa, etc.) d'estar catalogades o bé a la casuística de la seva obtenció (permutes, noves adquisicions, etc. ) i
que per tant, no queden protegides per la Llei 6/1988 forestal de Catalunya i la Ley 43/2003, de Montes.
L’anàlisi de la gestió d’aquestes finques mostra que la major part de la superfície de forests d’UP i propietat de la
Generalitat de Catalunya té un instrument de planificació forestal, concretament, un 79%. Les directirus dels IOF es
duen a terme, però la no execució de la totalitat de les seves previsions és una conseqüència directa de la manca de
dinàmica del sector i de la manca d'inversió.
La principal amenaça de les forests incloses en el CUP són les resolucions d’altres utilitats públiques (com les
infraestructures) que sempre prevalen sobre la declaració d’UP de la forest.
Les vies ramaderes també formen part del domini públic forestal. Únicament n’hi ha de classificades a l’Alt i al Baix
Empordà, però se n’han identificat arreu del territori gironí.
La propietat forestal de la Generalitat de Catalunya incorpora una serie d'edificacions, com cases forestals, amb
greus problemes de mantenimnent i d'ocupacions il.legals, l'estat actual la seva ubicació i les exigències del propi
marc administratiu dificulta donar-li un ús.
El Fons de millores obliga a les entitats locals propietàries de terrenys forestals d'utilitat pública a destinar el 15%
dels ingressos obtinguts dels aprofitaments que s'hi hagin realitzat a l'ordenació i la millora de les seves masses
forestals. La destinació del Fons és el finançament del Programa anual de millores de les forests.
D'aquesta forma, el marc administratiu actual presenta mancances en el desenvolupament i adaptació de la
normativa vigent referent a boscos públics.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 1 - MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS
FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI
Debilitats
Diagnosi
1.5D01 El 61% del total de les vies ramaderes identificades no
estan classificades. L’Alt i el Baix Empordà són les
úniques comarques que disposen de vies ramaderes
classificades.
1.5D02 Les actuacions executades indicades als IOF no es
recullen de forma sistematitzada.
1.5D03 Les dades del cadastre i l’extensió indicada en el CUP,
disponible pel Servei de Gestió Forestal, no coincideixen.
1.5D04 Segons cadastre hi ha 10.113,50 ha de propietat pública
no incloses en el CUP.
1.5D05 En general, les finques del CUP no estan fitades.
1.5D06 Manca de redacció per arribar a la seva totalitat i
seguiment sistematitzat dels plans d'ordenació forestal de
les forests d'UP.
1.5D07 Reducció dels ingressos en les finques d'UP.
1.5D08 Falten criteris que prioritzin les necessitats de classificació
de les vies ramaderes.
1.5D09 Bona part de les vies ramaderes no estan identificades.
1.5D10 Manca de manteniment de les edificacions i construccions
dins del domini públic.
1.5D11
TEMA 1.5. - MANTENIMENT I MILLORA DEL DOMINI PÚBLIC FORESTAL
No s'ha actualitzat la intervenció administrativa a la realitat
social i econòmica (fons de millores, ocupacions, sistema
aprofitaments, etc.).
1.5D12 Manca de dades reals sobre l'històric d'aprofitaments.
1.5D13 La manca d'infrastructures no ajuda a dinamitzar els
aprofitaments en les forests.
1.5D14 Indefinició en la gestió de les riberes estimades.
Fortaleses
1.5F01 La majoria de forests públiques estan incloses al CUP.
1.5F02 Un 79% de la superfície de forests d’UP i propietat de la
Generalitat està ordenada.
1.5A01
1.5A02
1.5A03
Amenaces
La protecció que ha de tenir la propietat forestal
catalogada no és prou rellevant ni contundent alhora
d'impedir certes actuacions en ella.
La gestió de les forests públiques és poc prioritària per als
seus propietaris.
El mercat actual dificulta la obtenció d'ingressos.
Oportunitats
1.5O01 La legislació protegeix la propietat de les forests del CUP,
l'espai i els seus recursos.
1.5O02 Les forests del CUP tenen prioritat en la línia de
subvencions per a forests públiques.
1.5O03 Grau alt de coincidència del Domini Públic Forestals amb
Espais Naturals Protegits.
1.5O04 Inèrcia important de gestió positiva. Capitalització,
equipament, coneixement, etc.
1.5O05 L'existència de treballs que identifiquen possibles vies
ramaderes (Diputació de Girona).
1.5O06 La característica legal pròpia d'aquests terrenys permet
fomentar l'ús social, la millora del coneixement i la
divulgació dels seu valors.
1.5O07 Capacitat d'oferta de producte que aglutinen les forests
públiques gran.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
83
31
32
33
35
53
59
17
82
99
89
90
91
92
93
94
95
68
PROGRAMA 1 - MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS
FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI
TEMA 1.5. - MANTENIMENT I MILLORA DEL DOMINI PÚBLIC FORESTAL
Línies d ' actuacions
LA-1.5 -1 Agilitzar la gestió dels fons de millores per a forests d'entitats locals.
LA-1.5 -2 Establir una preidentificació de les vies ramaderes de interés general per a què la
Generalitat en pugui iniciar el procès de classificació. Incentivar la seva classificació.
LA-1.5 -3 Regularitzar la situació dels límits de les diferents forests del CUP.
LA-1.5 -4 Incorporar la figura de les forest d'UP dins de la normativa ambiental específica.
LA-1.5 -5 Establir contractes de subministrament.
LA-1.5 -6 Incentivar la redacció, execució i seguiment dels IOFs.
LA-1.5 -7 Millorar la regulació i el control dels productes secundaris.
LA-1.5 -8 Establir un sistema que permeti el seguiment i control de les actuacions planificades
(prevenció d'incendis, gestió forestal).
LA-1.5 -9 Establir els continguts dels instruments de planificació forestal per a forests
públiques.
LA-1.5 -10 Renovació del sistema de gestió del CUP, modernitzant la intervenció
administrativa.
LA-1.5 -11 Establir criteris per a la priorització de les vies ramaderes. Generar un pla de
classificació que estableixi la metodologia per a identificar vies ramaderes.
LA-1.5 -12 Definir ús i pla d'actuacions de les cases forestals.
LA-1.5 -13 Redefinició del marc administratiu.
LA-1.5 -14 Decidir el destí de les riberes estimades.
LA-1.5 -15 Impulsar mesures de reorganització i agrupació de l'oferta en forests públiques.
LA-1.5 -16 Ampliació i renovació del CUP amb la inclusió de noves realitats forestals municipals
(permutes urbanístiques, etc.).
LA-1.5 -17 Anàlisi de la gestió pública de terrenys privats (consorcis, etc.). Explorar oportunitats
de gestió conjunta, biomassa, custòdia, ambientalització.
LA-1.5 -18 Establir uns tràmits administratius relacionats amb la gestió forestal clars, àgils i
transversals, a disponibilitat de l'administrat.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 1 - MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS
FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI
TEMA 1.6. - MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 1 - MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS
FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI
TEMA 1.6. - MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI
Introducció

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 1 - MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS
FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI
TEMA 1.6. - MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI
Debilitats
1.6D01 Mecanismes insuficients per considerar la fixació de CO2
per part dels boscos en la seva totalitat, per a la
compensació de les emissions.
1.6D02 Dificultat per al càlcul de la fixació del carboni per part del
sòl forestal.
1.6D03 Formació i coneixement insuficient en tendències de canvi
climàtic i en mesures reals d’adaptació i mitigació.
1.6D04 Desproporció entre la percepció del risc i importància del
canvi climàtic i l’assignació de recursos al problema.
1.6D05 Presència d'estructures forestals molt vulnerables,
especialment per altes densitats (bosc menut carbonejat,
regeneració post-incendi).
1.6D06 Un percentatge important de la producció i del valor afegit
de la fusta de les CG el generen espècies de creixement
ràpid i/o exòtiques, especialment sensibles al canvi
climàtic.
1.6D07 Presència de força límits d'àrees de distribució (Q.robur,
F. Sylvatica, P. Uncinata, P. Sylvestris, etc.).
1.6D08 Sensibilitat climàtica i fenològica alta dels productes
forestals no fusters amb importància econòmica a les CG
(pinyó, suro).
1.6D09 Proporció alta de sòls molt permeables (silícics i
sorrencs), amb poca capacitat de retenció d'aigua, i molt
sensibles a l'estrès hídric.
Fortaleses
1.6F01 S’està produint un augment net de superfície forestal.
1.6F02 Increment net de biomassa en els boscos gironins.
1.6F03 Els espais forestals contribueixen a la fixació de CO2.
Diagnosi
1.6A01
1.6A02
1.6A03
Amenaces
El 63,51% de la superfície forestal no disposa de IOF.
Presència escassa de lobbies forestals amb influència en
la Unió Europea.
Limitació en les de quotes de compensació per acords
internacionals.
Oportunitats
1.6O01 Ajuts per a la Gestió forestal sostenible (treballs i IOF).
1.6O02 L’aparició de les orientacions de gestió (ORGEST).
1.6O03 Avanç en la investigació del canvi climàtic.
1.6O04 Valoració de la fixació de CO2 (Kyoto).

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
129
100
96
39
38
37
36
27
PROGRAMA 1 - MANTENIMENT I MILLORA DE LA SALUT I VITALITAT DELS ESPAIS
FORESTALS I MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI
TEMA 1.6. - MILLORA DEL BALANÇ DE CARBONI
Línies d ' actuacions
LA-1.6 -1 Promoció dels usos de la fusta de cicle llarg.
LA-1.6 -2 Potenciar la recerca aplicada a la gestió adaptativa: balanços de carboni adaptats
als nostres ecosistemes, metodologies d'avaluació de vulnerabilitat.
LA-1.6 -3 Desenvolupar una cartografia de vulnerabilitat front al canvi climàtic.
LA-1.6 -4 Incentivar la participació dels lobbies forestals en grups de treball de la Comissió
Europea i les Nacions Unides.
LA-1.6 -5 Incentivar tecnologies i pràctiques de gestió forestal sostenible.
LA-1.6 -6 Optimització de la capacitat de fixació de CO2.
LA-1.6 -7 Incentivar la producció i gestió eficient dels diferents productes forestals.
LA-1.6 -8 Millorar la resiliència i la resistència del sistema.

Tones/any
PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
70.000
60.000
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
0
0,33
PROGRAMA 2 - MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES
0,82
0,54
7.716,96 6.872,13 7.335,90 6.944,66
Alt Empordà Baix
Empordà
TEMA 2.1. - FUSTA I LLENYA
Mitjana de les t/any i t/ha aprofitades en finques privades amb IOF
1,03
3,76
5.489,72
Garrotxa Gironès Pla de
l'Estany
Tones/any Tones/any i ha arbrada
Font: CPF, MCSC 3ª edició i elaboració pròpia. Dades del 2004 al 2008.
Tones de fusta i llenya aprofitada
Quercus sp.
3,27%
Pinus halepensis
3,85%
Quercus suber
4,00%
200.000
180.000
160.000
140.000
120.000
100.000
80.000
60.000
40.000
20.000
0
98.762
36.576
14.083
131.908
46.076
1,41
31.021,91
2,46
66.474,65
Ripollès Selva
130.511
44.772
4.891 5.427
4,00
3,50
3,00
2,50
2,00
1,50
1,00
0,50
0,00
Espècies aprofitades en les finques privades amb IOF
Arbutus unedo
2,82%
Fagus sylvatica
5,30% Populus nigra
6,22%
Pinus pinea
6,23%
Pseudotsuga
menziesii
2,11%
Pinus pinaster
7,18%
Platanus hispanica
1,23%
Pinus radiata
7,35%
Font: CPF i elaboració pròpia. Dades del 2004 al 2008.
Pinus nigra
0,83%
Altres
3,00%
Evolució dels aprofitaments durant el període 2004 - 2008
174.400
Tones/any i ha arbrada
Pinus sylvestris
22,05%
Castanea sativa
7,46%
41.729
4.417
123.698
2004 2005 2006 2007 2008
CPF DMAH (Boscos privats) Boscos públics
Font: Servei de Gestió Forestal, DMAH, CPF i elaboració pròpia. Dades del 2004 al 2008.
La mitjana anual de tones de fusta
i llenya aprofitades en aquestes
finques és de 130.000 tones/any.
En les finques privades sense IOF
s'obté una mitjana de 42.000 tones
anuals de fusta i llenya.
De les forests gestionades pel
DMAH s'obté una mitjana de
5.200 tones anuals de fusta i
llenya.
Quercus ilex
17,09%
40.840
4.038

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 2 - MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES
TEMA 2.1. - FUSTA I LLENYA
Introducció
Producte sotmès a una dualitat en la concepció que en té la societat, per una banda es tracta d’una matèria primera
provinent dels espais forestals de forma sostenible i valorada socialment per aquest fet, i que substitueix altres
matèries no renovables, per altra banda la societat té un desconeixement molt gran cap a les tasques de gestió
necessàries per a la seva obtenció, les quals sovint generen un fort rebuig que en dificulta la seva gestió.
Els seu caràcter renovable n’està reactivant el seu consum, però aquest prové majoritàriament de la importació.
La viabilitat econòmica del sector és clau per a reduir els costos derivats de la protecció i conservació del medi
natural, especialment en un context de contenció dels pressupostos públics.
En el sector de la fusta encara s’està en transició d’un model de mercat predominat per l'oferta, gestionada pels
rematants, a un model predominat per la demanda, ja que ara són les indústries les que comencen a controlar el
mercat, principalment en quant al tipus de producte. L’oferta, els rematants, continua mantenint un pes important en
el control del mercat, degut principalment al control dels aspectes operatius de l'explotació que incideixen sobre la
logística d'aprovisionament de la indústria.
Hi ha un desequilibri en la demanda en funció del tipus de fusta. El gruix de la demanda és per a fusta de
dimensions mitjanes i aptitud per a la serra per a la producció d’embalatge, mentre que és molt reduït el de fusta de
dimensions grans i el de fusta de trituració, el que provoca que hi hagi una sobre-oferta de producte de les dues
darreres tipologies que acaba afectant el preu i de resultes la viabilitat de la seva explotació.
Dificultat per tal d’aconseguir una integració i coordinació de la cadena logística (productor - rematant - indústria)
per a l’aprovisionament de la indústria. Dins aquest procés la indústria, tot i que a la pràctica té uns criteris en la
recepció del material, aquests no estan estandarditzats ni se’n fa publicitat, el que dificulta la transparència del
mercat, i l’existència d’un flux d’informació que arribi fins els productors, els quals queden molt aïllats de les
necessitats reals de demanda.
La gestió dels estocs és un problema molt important en aquest sector degut a que el flux del producte ve molt
condicionat en els primers estadis (desembosc i transport) per la climatologia que afecten l’accés de la maquinària i
camions als espais forestals. A aquest fet s’hi afegeixen les restriccions i les tasques administratives imposades per
l’Administració que dilaten en el temps i trenquen el flux d’aprovisionament de la indústria. Això provoca que hi hagi
una gran dificultat per assegurar un aprovisionament continuat de la indústria i, per tant, que aquesta hagi d'assumir
grans estocs d'aprovisionament.
Uns costos d’explotació i transport de caràcter local molt alts deguts a la dificultat de mecanització, la disgregació
de l’aprofitament per unitat de superfície (tallades poc intenses) i limitacions en la càrrega màxima dels camions, en
comprometen la competitivitat front a producte d’altres regions d’Europa.
Hi ha una atomització de la oferta i la dualitat explotador/comercialitzador del rematant no permet una
especialització en l’àmbit de la comercialització que li permeti fer una agrupació de l’oferta de cara a la indústria.
Aquest fet fa agreujar els problemes d’aprovisionament de la indústria i implica haver de fer grans esforços
financers per a mantenir grans estocs.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 2 - MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES
Debilitats
2.1D01 La indústria de la 1ª transformació no publicita uns estàndards
clars del tipus i quantitat de material que necessita - FUSTA.
2.1D02 El gruix del mercat es basa en la fusta en roll per embalatge,
un producte de baix valor afegit - FUSTA.
2.1D03 No hi ha demanda de fusta local de qualitat - FUSTA.
2.1D04 El mercat es limita sobretot a l’àmbit regional: el mercat
exterior és petit i està controlat per un número reduït de
rematants. Un àmbit que es caracteritza per un preu molt lligat
a la demanada - FUSTA.
2.1D05 Una cadena de comercialització de la fusta poc estructurada
(propietari, rematant, indústria de la primera transformació) -
FUSTA.
2.1D06 La indústria de la primera transformació té un elevat poder de
negociació - FUSTA.
2.1D07 Els rematants estan poc organitzats, tecnificats,
professionalitzats i no tenen capacitat d'organitzar l'oferta.
2.1D08 Inadequació estructural de les masses forestals per a la
producció de fusta en totes les seves qualitats.
2.1D09 Pertorbacions, principalment grans incendis forestals (GIF) i
tempestes que modifiquen el mercat- FUSTA.
2.1D10 Els costos d’explotació són elevats - FUSTA.
2.1D11 Els propietaris tenen un baix poder de negociació - FUSTA.
2.1D12 Desconeixement de les necessitats actualitzades del mercat
de la fusta per part dels gestors forestals - FUSTA.
2.1D13 L'estat i estructura de la xarxa viària que no està adaptada a
fer una explotació (Selva). Inadaptació de la xarxa viària.
2.1D14 Necessitat d'espais grans per a la transformació i consum de
productes fustaners.
2.1D15 Les dades dels aprofitaments no corresponen a la realitat.
2.1D16 No hi ha renovació generacional dels rematants.
Fortaleses
2.1F01 La producció de fusta i llenya contribueixen a la millora i
conservació del medi ambient.
2.1F02 El nombre de treballadors forestals a les CG és de 1.019, el
que representa el 41% del total de treballadors forestals de
Catalunya.
2.1F03 L’explotació forestal és una activitat “d’alta incidència
ocupacional”. Un lloc de treball equivalent en l’explotació
forestal s’obté amb una inversió d’uns 9.000 €. En canvi, per
la creació d’un lloc de treball en la indústria dels vehicles de
motor calen 146.000 €.
2.1F04 La indústria de primera transformació no es pot deslligar del
mercat local de fusta en roll - FUSTA.
2.1F05 La presència d’indústria de la primera transformació és
elevada a les CG, en comparació a altres zones de Catalunya
- FUSTA.
2.1F06 La producció de fusta com a matèria primera de les CG
representa el 40% del total de Catalunya - FUSTA.
2.1F07 Producte amb alt marge de benefici - LLENYA.
2.1F08 El mercat està ben desenvolupat - LLENYA.
2.1F10 Els consumidors finals i els propietaris forestals tenen un baix
poder de negociació - LLENYA.
2.1F11 Un producte local que compleix els requeriments de qualitat -
LLENYA.
2.1F12 Procés de transformació senzill i poc costós - LLENYA.
2.1F13 El preu de la llenya no s’ha vist afectat per la crisi - LLENYA.
2.1F14 La producció de fusta com a matèria primera de les CG
representa el 49% del total de Catalunya - LLENYA.
TEMA 2.1. - FUSTA I LLENYA
Diagnosi
2.1A01
2.1A02
2.1A03
2.1A04
2.1A06
2.1A07
2.1A08
2.1A09
Amenaces
Regulacions administratives provinents de diverses
regulacions incrementen les despeses d’extracció i transport -
FUSTA.
Facilitat d’entrada de producte exterior a preus competitius -
FUSTA.
Demanda fortament depenent de la situació econòmica
general, ja que va directament vinculada a sectors productius
afectats per la crisi - FUSTA.
La societat té un desconeixement gran de l’activitat i la gestió
forestal, el que comporta unes pressions que limiten la
viabilitat de la producció forestal - FUSTA.
El propietari no s’encarrega de l’execució de l’aprofitament,
això comporta que a la practica vengui l’explotació del seu
bosc.
Producte substituïble (pèl•let, energia geotèrmica, etc.) -
LLENYA.
Transposició de la directiva OMNIBUS.
Pèrdua d'importància de les funcions productives
remunerades en front de les socials.
Oportunitats
2.1O01 El consum aparent de fusta a les CG és elevat (5 milions de
m3 al conjunt de Catalunya).
2.1O02 Increment de la demanda dels productes renovables per part
de la societat.
2.1O04 Els recursos forestals augmenten en quantitat i superfície, el
que podrà permetre una oferta àmplia i de qualitat en el futur.
Per tant esta garantida la prodcutivatat actual dels terrenys
foaretals amb previsió d'augment futura, cosa que permet
ampliar i.
2.1O05 Existènci d'associacions de propietaris forestals: venda i
gestió del producte en comú i reducció dels costos
d’explotació.
2.1O06 Les ajudes públiques van encaminades a augmentar la
qualitat de la matèria primera - FUSTA.
2.1O07 El preu dels productes energètics no fusters s’incrementa a
una velocitat superior (gasoil, electricitat, gas natural...) -
LLENYA.
2.1O11 Existència de la Taula Intersectorial.
2.1O12 Existència d'associacions que aglutinen rematants i
asserradors que poden servir d'interlocutors davant de les
Administracions.
2.1O13 Existència de l'Observatori Forestal.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
60
41
42
43
44
46
47
48
40
53
130
68
73
75
79
97
98
102
52
PROGRAMA 2 - MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES
TEMA 2.1. - FUSTA I LLENYA
Línies d'actuacions
LA-2.1-1 Publicar uns informes periòdics sobre l'estat i evolució del sector forestal en base al
mercat.
LA-2.1-2 Incentivar altres produccions fusteres de 2ª transformació adequades per la fusta catalana.
LA-2.1-3 Incentivar els usos energètics de la fusta.
LA-2.1-4 Incentivar l'associacionisme de propietaris, rematants i asserradors.
LA-2.1-5 Promoure agrupacions d'interès econòmic de les empreses d'explotació forestal.
LA-2.1-6 Augmentar el volum de la informació disponible de la cadena de comercialització i
transformació.
LA-2.1-7 Assegurar que l'emmagatzematge dels productes fusters i les instal·lacions auxiliars
necessàries es puguin realitzar en sòl rústic.
LA-2.1-8 Revisió de normatives relacionades amb el transport de fusta en roll.
LA-2.1-9 Adopció o establiment d'una norma unificada per fusta en roll, per estella i per fusta
serrada.
LA-2.1-10 Incentivar la redacció, execució i seguiment dels IOFs.
LA-2.1-11 Estudi del potencial de producció fustera dels boscos.
LA-2.1-12 Establir uns tràmits administratius relacionats amb la gestió forestal clars, àgils i
transversals, a disponibilitat de l'administrat.
LA-2.1-13 Promoure la formació dels treballadors forestals i la contractació de personal format.
LA-2.1-14 Modernització i mecanització de les empreses forestals, per així reduir els costos
d'explotació.
LA-2.1-15 Adequar el producte als requeriments de la indústria.
LA-2.1-16 Millorar el programa aprof: millorar els aspectes de tràmit i de cubicació (fer un seguiment
posterior dels aprofitaments). Afegir la biomassa com altre producte. Millora de la
traçabilitat.
LA-2.1-17 Establir una xarxa viària en funció de les unitats estructurals del territori i la seva vocació
productiva.
LA-2.1-18 Incentivar l'associacionisme de propietaris forestals i garantir la seva representació en els
òrgans més importants de presa de decisions en matèria forestal.
LA-2.1-19 Anàlisi i seguiment de la propietat, el mercat i mesures de transparència del sector.

Tones
PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
Comarca
Import (€/t)
2400
2000
1600
1200
800
400
0
2.800
2.400
2.000
1.600
1.200
800
400
0
PROGRAMA 2 - MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES
Producció anual i per torn de pela
Comarca
kg/ha
14 anys
kg/ha/any
Alt Empordà 1.412,46 100,89
Baix Empordà 1.178,53 84,18
Gironès 614,38 43,88
Selva 1.348,68 96,33
Mitjana 1.246,88 89,06
Nombre d'empreses del sector surer
Empreses que
fan aprofitament
TEMA 2.2. - EL SURO
Font: CPF, Servei de Gestió Forestal, DMAH i elaboració pròpia. Dades del 2004 al 2008.
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Alt Empordà Baix Empordà Gironès Selva
1.998 1.999 2.000 2.001 2.002 2.003 2.004 2.005 2.006 2.007 2.008 2.009
Mínim del suro preparat
en pannes
Indústries de 1ª
transformació
Màxim del suro preparat
en pannes
Indústries de 2ª
transformació
Alt Empordà 3 0 1
Baix Empordà 2 0 25
Gironès 3 2 28
Selva 3 2 5
Total 11 4 59
Font: CPF, Servei de Gestió Forestal i elaboració pròpia. Dades obtingudes al
2010
Tones aprofitades durant el període 1996 - 2008
Font: CPF i Servei de Gestió Forestal, DMAH.
Font: Taula de preus de la fusta de Vic.
Evolució del preu del suro
Trituració verd
Zones d'aptitud productiva de suro
Font: CTFC. Dades del 2010.
230
228
226
224
222
229
228
Milions d'euros Facturació del sector surer català
224
2005 2006 2007
Font: Institut Català del Suro.
Exportacions (milions d'€)
Any
Taps per vins Taps per vins Altres
escumosos tranquils productes
2004 67,80 27,70 23,20
2005 58,30 29,30 25,10
2006 56,20 34,80 25,40
2007 57,20 35,90 19,00
Font: Institut Català del Suro.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 2 - MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES
TEMA 2.2. - EL SURO
Introducció
Els productes de suro i, en especial, el tap de suro per a vins han estat uns productes únics a nivell mundial. En
aquests moments, tot i les campanyes de suport pel seu caràcter renovable i la conservació del medi ambient que
permet la gestió associada per a la seva obtenció, està essent substituït per altres materials. Malgrat què alhora
està augmentant la producció de vins a nivell mundial amb la incorporació de nous consumidors i noves zones
productores que compensen part de la substitució.
La indústria del suro ha estat la indústria forestal capdavantera de les comarques gironines, tot i que en aquests
moments s’especialitza únicament en la producció de tap per a vins, perdent la diversificació que havia tingut
anteriorment.
Darrerament s'ha constatat una disminució de la qualitat del suro produït als espais forestals de les CG degut a
l’afectació del corc que n’impossibilita el seu ús per a productes de qualitat. Aquest s'apunta com a un dels motius
pels quals la producció de matèria primera de les comarques gironines és consumida majoritàriament en altres
regions.
Hi ha una atomització de l'oferta, degut a la petita dimensió de la propietat.
La dificultat de mecanització i la delicadesa dels treballs d’extracció, comporten una alta especialització dels
treballs.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 2 - MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES
Debilitats
2.2D01 L'afectació del corc disminuieix notablement la qualitat i el
preu de la pana de suro.
2.2D02 El 98% de la facturació de la indústria local va dirigida a un
sol producte el tap. El suro de rebuig no té sortida
comercial a Catalunya.
2.2D03 La major part de la matèria primera consumida per la
indústria local prové d’altres regions del mediterrani, i a
més, la majoria de la indústria auxiliar es localitza en
aquelles zones.
2.2D04 La indústria té una gran capacitat per posar límits en el
preu de la matèria prima.
2.2D05 Els rematants/peladors no estan organitzats ni suposen
una massa crítica.
2.2D06 Els propietaris forestals estan poc organitzats i hi ha molta
competència.
2.2D07 L’ofici de pelador requereix d’una alta especialització.
2.2D08 La majoria de la producció de matèria primera local
s’exporta fora de Catalunya.
2.2D09 Hi ha zones del territori (Gavarres) que les suredes estan
arribant al final del seu cicle productiu.
2.2D10 Pèrdua d'activitats tradicionals.
Fortaleses
2.2F01 Producte d’alt valor afegit.
2.2F02 La indústria local té un alt grau d’especialització.
2.2F03 La distribució de l'alzina surera és molt limitada a nivell
mundial.
2.2F04 Coneixement del funcionament de l’escaldat del suro,
incorporació del seu tractament en el procés d'explotació.
2.2F05 Es té una percepció general de que la qualitat de la fusta
de les forests gironines és superior a la catalogada i al seu
ús posterior.
2.2F06 Indústria del suro ben estructurada.
TEMA 2.2. - EL SURO
Diagnosi
2.2A01
2.2A02
Amenaces
El tap, producte estrella, és fàcilment substituïble per
productes més econòmics.
La indústria ubicada a l'exterior està més diversificada.
Oportunitats
2.2O01 Increment de la demanda dels productes renovables per
part de la societat.
2.2O02 El suro és un producte amb unes propietats molt
característiques que possibiliten aplicacions molt diverses.
2.2O03 La producció de suro contribueix a la millora i conservació
del medi ambient.
2.2O04 Les polítiques i finançament augmenten els nivells
d’estructuració dels rematants i la indústria.
2.2O05 Les suredes augmenten en quantitat i superfície, el que
pot permetre un oferta àmplia i de qualitat en el futur.
2.2O06 Les perspectives del canvi climàtic fan de la producció de
suro una alternativa per als propietaris forestals vers a
altres aprofitaments.
2.2O07 Presència abundant d'empreses vinícoles properes.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
125
104
103
79
78
75
73
52
51
50
5
2
PROGRAMA 2 - MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES
Línies d'actuacions
LA-2.2-1 Recuperació de les activitats tradicionals.
LA-2.2-2 Resoldre el problema del corc.
LA-2.2-3 Planificació del suro per zones.
LA-2.2-4 Adequar el producte als requeriments de la indústria.
LA-2.2-5 Integrar o controlar les fases més primàries de la cadena de valor, controlant al màxim la
matèria primera.
LA-2.2-6 Modernització i mecanització de les empreses forestals, per així reduir els costos
d'explotació.
LA-2.2-7 Promoure la formació dels treballadors forestals i la contractació de personal format.
LA-2.2-8 Anàlisi i seguiment de la propietat, el mercat i mesures de transparència del sector.
LA-2.2-9 Fomentar la innovació de productes de qualitat alternatius que puguin incloure l'ús de les
panes afectades pel corc.
LA-2.2-10 Fomentar la investigació.
TEMA 2.2. - EL SURO
LA-2.2-11 Divulgació de les característiques i funcions de les forests, dels seus productes i del que
aporta la gestió forestal a la societat.
LA-2.2-12 Promoció i valorització dels productes forestals.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
Font: Mapa d'Hàbitats de Catalunya.
Comarca
PROGRAMA 2 - MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES
TEMA 2.3. - PASTURES I SISTEMES PASTORALS
Zones de prats i pastures
No classificada
Classificada
Vies ramaderes (en Kms.)
En tràmit de
classificació
En tràmit de
classificació aturat
Vies ramaderes
Font: Àrea de medi natural, DMAH; Parc Natural del Cap de Creus;
Consorci d'Espais d'Interès Natural del Ripollès. Dades obtingudes al
2010.
Identificades
Alt Empordà 98,54 130,45 259,40 58,92 64,24 611,56
Baix Empordà 129,23 5,84 0,00 0,00 0,00 135,06
Garrotxa 220,47 0,00 0,36 0,00 4,29 225,12
Gironès 5,18 0,00 0,00 0,00 0,00
5,18
Pla de l'Estany 30,04 0,00 0,00 0,00 0,00 30,04
Ripollès 212,88 0,00 0,00 0,00 899,77 1.112,66
Selva 142,70 0,00 0,00 0,00 0,00 142,70
Total 839,05 136,28 259,76 58,92 968,31 2.262,32
Fonts: Àrea de Medi Natural, DMAH. Dades obtingudes al 2010; Les vies ramaderes classificades com a "Identificades" provenen de : "Inventari de
camins del Parc Natural del Cap de Creus"; Consorci d'Espais d'Interès Natural del Ripollès. Dades obtingudes al 2010.
La longitud total de quilòmetres de vies ramaderes pot no correspondre amb la real de la vegueria, degut a que hi ha solapament de traçats entre les
diferents fonts de les quals prové la informació
Total

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 2 - MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES
TEMA 2.3. - PASTURES I SISTEMES PASTORALS
Introducció
Aquest producte va estrictament lligat a l’existència d’explotacions ramaderes de carácter extensiu les quals no són
administrades per la Generalitat (excepte en les forests propietat de la Generalitat).
Les tendències dels darrers anys han comportat una disminució de la demanda de pastures, el que ha provocat un
abandonament d’aquest recurs i un canvi en l’estructura dels boscos i les pastures.
Aquest fet ha suposat també una disminució de les rendes dels propietaris forestals.
Actualment l'oferta supera a la demanda especialment en les zones arbrades de la muntanya mitjana, mentre que
als prats d'alta muntanya encara es manté una activitat important que genera demanda.
En les pastures de les zones de muntanya, la confluència de les pastures amb les zones de capçaleres dels rius ha
fet que tradicionalment hi hagués una forta pressió per tal d’evitar els efectes derivats d’un excés de pastura sobre
l'erosió del sòl. Actualment, i ajudat per l’èxit de les actuacions de prevenció de l’erosió realitzades i per una
disminució de la demanda, el perill de la sobreexplotació ja no és una conseqüència de la gran quantitat d’animals
sinó de la bona gestió dels ramats.
La gestió dels ramats té uns costos en infraestructures, personal i gestió administrativa que s’han anat incrementant
en el temps.
Actualment es valora l'abandonament de la pastura com una pèrdua d’oportunitat per a la gestió forestal de cara a
la prevenció d’incendis i al manteniment de la diversitat, alhora què és una oportunitat de generar un producte de
qualitat, amb menor petjada ecològica que la producció intensiva.
La producció ecològica i el manteniment de certes infraestructures es planteja com una oportunitat pel sector i per
al manteniment de la demanda del recurs de pastura.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 2 - MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES
Debilitats
2.3D01 L'oferta no està organitzada.
2.3D02 Hi ha poca demanda de pastures.
2.3D03 Necessitat d’infraestructures associades al pasturatge.
2.3D04 Pèrdua d'activitats tradicionals.
2.3D05 La recuperació de les pastures és una despesa gran.
2.3D06 Hi ha pocs pastors i hi ha un problema de relleu
generacional.
Fortaleses
TEMA 2.3. - PASTURES I SISTEMES PASTORALS
2.3F01 Gestió senzilla sense grans requeriments
d'infraestructures.
Diagnosi
2.3A02
2.3A03
2.3A04
Amenaces
Baixa rendibilitat econòmica de la ramaderia extensiva.
Un increment dels tràmits de gestió i administratius relatius
a la ramaderia extensiva.
Dependència dels ajuts.
Oportunitats
2.3O02 La ramaderia extensiva disminueix la càrrega de
combustible i la continuïtat horitzontal i vertical d’aquest
combustible, i per tant contribueix al manteniment de les
infraestructures de prevenció d'incendis.
2.3O03 Activitat lligada a necessitats primàries de la societat.
2.3O04 Un increment en la demanda dels productes ecològics,
afavoreix la ramaderia extensiva.
2.3O05 Aposta pública per la professionalització dels ramaders.
2.3O07 Fixació de població al territori / equilibri territorial.
2.3O08 Existència de regulacions europees (benestar animal,
producció ecològica, etc.) que afavoreixen la ramaderia
extensiva en front de la ramaderia intensiva.
2.3O09 Els ajuts a la ramaderia ecològica ajuden el manteniment
de l'activitat ramadera extensiva.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
125
105
73
57
56
55
54
53
43
35
31
21
PROGRAMA 2 - MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES
TEMA 2.3. - PASTURES I SISTEMES PASTORALS
Línies d'actuacions
LA-2.3-1 Recuperació de les activitats tradicionals.
LA-2.3-2 Actualització de forma periòdica del SIGPAC.
LA-2.3-3 Promoure la formació dels treballadors forestals i la contractació de personal format.
LA-2.3-4 Col·laboració entre els diferents ens de l'Administració que tenen incidències sobre la
ramaderia i els terrenys de pastures.
LA-2.3-5 Crear un segell de qualitat lligat als productes procedents de la ramaderia extensiva.
LA-2.3-6 Facilitar i incentivar la construcció d'infraestructures ramaderes.
LA-2.3-7 Incentivar la ramaderia extensiva.
LA-2.3-8 Incentivar la redacció, execució i seguiment dels IOFs.
LA-2.3-9 Incentivar l'associacionisme de propietaris, rematants i asserradors.
LA-2.3-10 Establir contractes de subministrament.
LA-2.3-11 Establir una preidentificació de les vies ramaderes de interés general per a què la
Generalitat en pugui iniciar el procès de classificació. Incentivar la seva classificació.
LA-2.3-12 Incentivar la gestió forestal sostenible degut a que es presenta com el millor mètode en
termes de cost-eficiència per la prevenció dels incendis forestals.

€/kg
PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
0,50
0,45
0,40
0,35
0,30
0,25
0,20
PROGRAMA 2 - MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES
TEMA 2.4. - ALTRES PRODUCCIONS FORESTALS
Evolució del preu de la pinya durant el període 1998 - 2006
Font: Piqué, 2009.
Tones
200
180
160
140
120
100
80
60
40
98 - 99 99 - 00 00 - 01 01 - 02 02 - 03 03 - 04 04 - 05 05 - 06
109
96
91
151
91
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Comarca
Empreses
d'aprofitament
Indústries
Alt Empordà 4 1
Baix Empordà 4 1
Total 8 2
111
78
62
108
192
Mínim
Màxim
Producció de pinyó amb closca durant el període 1999 - 2008
kg
Font: Servei de Gestió Forestal, DMAH.
Nombre d'empreses del sector del pinyó
Font: Observatori Forestal de Catalunya. Dades obtingudes al 2010.
Evolució de la producció i del preu dels bolets
1.400.000
1.200.000
1.000.000
800.000
600.000
400.000
200.000
0
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Kg €/kg
Font: Servei de Gestió Forestal, DMAH.
Altres produccions...
Plantes medicinals i aromàtiques, castanyer de fruit, el verd
Nadalenc (arbres de Nadal, boix grèvol, vesc, molsa, galzeran)
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
€/kg
kg
3.000
2.500
2.000
1.500
1.000
500
0
Zones d'aptitud productiva per al pi pinyer
Font: CTFC. Dades del 2010.
Mapa d'aptitud per al cultiu de la tòfona negra
Font: Colinas et al, 2007 i elaboració pròpia.
Evolució de la producció i del preu de la la tòfona
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Producció kg Preu
Font: Servei de Gestió Forestal, DMAH i taula de preus de la llotja de Vic.
500
450
400
350
300
250
200
150
100
50
0
€/kg

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 2 - MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES
TEMA 2.4. - ALTRES PRODUCCIONS FORESTALS
Introducció
A més dels productes ja descrits, les forests a les comarques gironines generen d’altres productes que tot i tenir un
impacte econòmic important són considerats marginals o secundaris especialment pels titulars dels terrenys degut a
la dificultat de control de l'activitat i la impossibilitat d'obtenir un ingrés.
Els productes que, en aquest aspecte, tenen més importància són els bolets i el pinyó. Els bolets aporten uns
beneficis associats al sector terciari degut al gran interès social que desperta la seva recolecció com a activitat de
lleure. Quan la recolecció es fa amb intenció de comercialitzar el producte, hi ha una manca de regulació que
comporta que els treballadors es trobin en situacions laborals precàries.
La manca de coneixement sobre aquests productes, la marginalitat dels àmbits de comercialització, la forta
estacionalitat, una forta pressió social i un desconeixement de la societat respecte a la realitat de la propietat
forestal n’ha dificultat la seva regularització.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 2 - MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES
Debilitats
2.4D01 Produccions considerades tradicionalment marginals o
secundàries.
2.4D02 Les produccions són discontínues al llarg de l’any.
2.4D03 La quantitat i qualitat del producte va molt lligada a
l’estacionalitat i a la climatologia específica del moment.
2.4D04 Dificultats en el control de la recol•lecció i la
comercialització.
2.4D05 Manca de coneixement tècnic.
2.4D06 La diversitat de productes del bosc no està prou
promocionada en boscos públics (per exemple, els bolets).
Fortaleses
2.4F01 No incrementa ni la complexitat ni els costos de gestió de
la finca.
2.4F02 Productes d’alt valor econòmic i baix cost de producció.
2.4F03 Compatible amb altres produccions forestals.
2.4F04 Gran diversitat de productes provinents del bosc.
TEMA 2.4. - ALTRES PRODUCCIONS FORESTALS
Diagnosi
2.4A01
2.4A02
2.4A03
Amenaces
Pressió social per a la no regulació.
Regulació defectiva.
Divulgació defectiva.
Oportunitats
2.4O01 Un increment en la demanda dels productes ecològics
n’afavoreix el consum.
2.4O02 Increment de la regulació.
2.4O04 En el cas del sector de les plantacions per a la producció
de tòfona hi ha una alta organització.
2.4O05 La Generalitat a engegat diverses línies d’investigació
associades a aquestes produccions.
2.4O06 Increment de l'interès dels productes secundaris del bosc
per part de la societat.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
59
58
53
50
36
35
5
3
2
PROGRAMA 2 - MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES
Línies d'actuacions
LA-2.4-1 Millorar la regulació i el control dels productes secundaris.
LA-2.4-2 Millorar el mercat de productes forestals no fusters.
LA-2.4-3 Incentivar la redacció, execució i seguiment dels IOFs.
LA-2.4-4 Fomentar la investigació.
TEMA 2.4. - ALTRES PRODUCCIONS FORESTALS
LA-2.4-5 Incentivar la producció i gestió eficient dels diferents productes forestals.
LA-2.4-6 Establir contractes de subministrament.
LA-2.4-7 Divulgació de les característiques i funcions de les forests, dels seus productes i del que
aporta la gestió forestal a la societat.
LA-2.4-8 Aprofitar els terrenys que s'incorporen des de l'agricultura per a diversificar i millorar la
rendibilitat de la gestió forestal.
LA-2.4-9 Promoció i valorització dels productes forestals.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 2 - MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES
TEMA 2.5. - POTENCIACIÓ DE LES INDÚSTRIES DE TRANSFORMACIÓ
Ind. 1ª transformació
Comarca
Nombre d'empreses del sector de la fusta
Ind. de 1ª
transformació
Ind. de 2ª
transformació
Ind. que realitzen la 1ª
i la 2ª transformació
Total
d’indústries
Alt Empordà 1 1 1 1
Baix Empordà 1 0 0 1
Garrotxa 3 3 2 4
Gironès 6 2 1 7
Pla de l’Estany 0 1 0 1
Ripollès 4 4 3 5
Selva 9 7 4 12
Total CG 24 18 11 31
Total Catalunya 108 102 43 167
Font: Observatori Forestal de Catalunya. Dades obtingudes al 2010.
29,5
29
28,5
28
27,5
27
26,5
26
25,5
Evolució del nombre de comptes de cotització de les
indústries de 1ª i de 2ª transformació de la fusta
1r
trimestre
2008
2n
trimestre
2008
3er
trimestre
2008
4t
trimestre
2008
Consums declarats de les indústries de 1ª
transformació per ubicació de la indústria (tones)
1r
trimestre
2009
Comarca 2006 2007 2008 Mitja
Alt Empordà 3.437 3.925 4.072 3.811
Baix Empordà 8.000 9.100 8.400 8.500
Gironès 8.272 7.466 6.919 7.552
Ripollès 10.708 8.210 8.000 8.973
Selva 102.640 107.950 96.350 102.313
Total CG 133.057 136.651 123.741 131.150
Total Catalunya 598.534 614.272 577.137 596.648
Font: Campanya de mobilització de la fusta.
2n
trimestre
2009
3r
trimestre
2009
Ind. 1ª transformació Ind. 2ª transformació
4o
trimestre
2009
Font: Servei d'estudis i Projectes del Departament de Treball i elaboració pròpia.
1r
trimestre
2010
480
460
440
420
400
380
360
Localització de les empreses del sector fuster
Font: Observatori Forestal de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya
i elaboració pròpia. Dades obtingudes al 2010.
Ind. 2ª transformació

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 2 - MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES
TEMA 2.5. - POTENCIACIÓ DE LES INDÚSTRIES DE TRANSFORMACIÓ
Introducció
Hi ha un trencament en la cadena de consum dels productes forestals entre la indústria de la primera i la segona
transformació. La major part del producte consumit per la indústria de la segona transformació no prové de les CG
ni de Catalunya. Això comporta que no s’afegeixi valor al producte local.
La dificultat d’aprovisionament de la indústria de la primera transformació incrementa els costos associats a aquesta
part del negoci, ja sigui en gestió d’estocs com en esforços per a l’obtenció de matèria primera. Aquest fet els hi
resta competitivitat enfront a altres regions europees, que s’acaba traduint en una reducció del preu que en rep el
propietari forestal.
Catalunya és una regió amb una gran demanda de productes forestals (fusta, bolets, pinyó, plantes aromàtiques,
tòfona…) el que millora la competivitat de les indústries de la regió front a altres zones més allunyades.
La globalització dels mercats ha suposat una pèrdua de la diversificació de l’ús de la fusta en la indústria forçant a
la majoria d’indústries cap a una especialització en la producció d’embalatge. Aquest fet ha suposat una disminució
en la demanda de fusta per a serra de qualitat i trituració, mentre que l'oferta s'ha mantingut. Això ha comportat una
disminució del preu d'aquest producte, disminuint-se per tant el rendiment econòmic del conjunt de l'explotació.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 2 - MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES
TEMA 2.5. - POTENCIACIÓ DE LES INDÚSTRIES DE TRANSFORMACIÓ
Debilitats
2.5D01 L’oferta de fusta en roll esta poc estructurada.
2.5D02 El principal producte, fusta de serra per embalatge, és de
poc valor afegit.
2.5D03 Els principals consumidors de la fusta d’embalatge venen
els productes dins l’àmbit català.
2.5D04 La indústria de la segona transformació, de producte de
valor afegit, no consumeix fusta procedent de la indústria
de la primera transformació de la vegueria.
2.5D05 El sistema d’aprovisionament de la indústria de la 1ª
transformació no és estable.
2.5D06 La indústria de la 1ª transformació no publicita uns
estàndards clars del tipus i quantitat de material que
necessita.
2.5D07 Manca d'estudis econòmics periòdics de la indústria
fustera.
2.5D08 Dins de l'àmbit local, el cost de l'obtenció de matèria
primera de fusta és superior al seu preu en fàbrica.
2.5D09 Manca indústria que consumeixi fusta d'alta qualitat i
indústria que consumeixi fusta de medi petita (trituració -
biomassa).
2.5D11 Els costos de producció són superiors al que es paga a la
indústria.
2.5D12 Manca indústria de transformació de fusta de trituració i de
fusta de qualitat alta.
Fortaleses
2.5F01 Alt poder de negociació de la indústria.
2.5F02 Demanda interna elevada de producte transformat a
Catalunya.
2.5F03 Subproducte valoralitzable (estella, serradures, escorça).
2.5F04 La indústria forestal té poc impacte sobre el medi ambient,
requereix un baix consum energètic i el producte generat
és biodegradable.
Diagnosi
2.5A01
2.5A02
Amenaces
Demanda fortament lligada a la situació econòmica
general.
Existència de competidors propers geogràficament.
Oportunitats
2.5O01 El Ripollès, la Garrotxa, la Selva i el Pla de l’Estany són
comarques amb un percentatge de nombre d'industries
per sobre la mitjana de Catalunya.
2.5O02 Un increment en la demanda dels productes ecològics,
afavoreix aquesta indústria.
2.5O03 Existència d’una indústria de la segona transformació.
2.5O04 La certificació de la cadena de custòdia.
2.5O04 Existència d'uns informes periòdics a nivell europeu del
sector fuster.
2.5O05 Existència d'un informe trimestral dels productes forestals
a nivell català.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
44
3
5
6
9
35
36
40
41
2
43
79
46
47
48
50
53
60
72
75
42
PROGRAMA 2 - MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES
TEMA 2.5. - POTENCIACIÓ DE LES INDÚSTRIES DE TRANSFORMACIÓ
Línies d'actuacions
LA-2.5-1 Promoure agrupacions d'interès econòmic de les empreses d'explotació forestal.
LA-2.5-2 Aprofitar els terrenys que s'incorporen des de l'agricultura per a diversificar i millorar la
rendibilitat de la gestió forestal.
LA-2.5-3 Divulgació de les característiques i funcions de les forests, dels seus productes i del que
aporta la gestió forestal a la societat.
LA-2.5-4 Facilitar la instal·lació en sòl rústic de les instal·lacions associades a la gestió forestal.
LA-2.5-5 Incloure en el planejament territorial la gestió forestal com a activitat econòmica que
desenvolupa el territori.
LA-2.5-6 Establir contractes de subministrament.
LA-2.5-7 Incentivar la producció i gestió eficient dels diferents productes forestals.
LA-2.5-8 Adopció o establiment d'una norma unificada per fusta en roll, per estella i per fusta
serrada.
LA-2.5-9 Incentivar altres produccions fusteres de 2ª transformació adequades per la fusta catalana.
LA-2.5-10 Promoció i valorització dels productes forestals.
LA-2.5-11 Incentivar l'associacionisme de propietaris, rematants i asserradors.
LA-2.5-12 Adequar el producte als requeriments de la indústria.
LA-2.5-13 Augmentar el volum de la informació disponible de la cadena de comercialització i
transformació.
LA-2.5-14 Assegurar que l'emmagatzematge dels productes fusters i les instal·lacions auxiliars
necessàries es puguin realitzar en sòl rústic.
LA-2.5-15 Revisió de normatives relacionades amb el transport de fusta en roll.
LA-2.5-16 Fomentar la investigació.
LA-2.5-17 Incentivar la redacció, execució i seguiment dels IOFs.
LA-2.5-18 Publicar uns informes periòdics sobre l'estat i evolució del sector forestal en base al
mercat.
LA-2.5-19 Fer una anàlisi de la indústria de segona transformació en els diferents nivells de la
planificació forestal.
LA-2.5-20 Modernització i mecanització de les empreses forestals, per així reduir els costos
d'explotació.
LA-2.5-21 Incentivar els usos energètics de la fusta.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 2 - MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES
TEMA 2.6. - ENFORTIMENT DEL MERCAT DELS PRODUCTES FORESTALS

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 2 - MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES
TEMA 2.6. - ENFORTIMENT DEL MERCAT DELS PRODUCTES FORESTALS
Introducció
Com ja s’ha esmentat, hi ha un increment generalitzat en la demanda de productes renovables en substitució de
productes d'origen no renovable. Tendència que compta amb el suport de directives i normatives.
Això es tradueix en un increment de la demanda de productes forestals i per tant en un augment del mercat per a
aquests productes.
No obstant, l’ampliació del mercat encara resta condicionada per aspectes externs que en limiten la seva expansió.
Aquests estan relacionats amb: un desconeixement per part dels usuaris de les propietats tecnològiques d’aquests
productes front els productes utilitzats fins ara, especialment en l'edificació i construcció; una manca de suport
normatiu tècnic que n’equipari l’oportunitat d’ús front a altres materials; una manca d’integració de l’ús d’aquests
materials en la promoció pública.
La presència de regions europees amb un gran desenvolupament de la indústria forestal comporta que aquest
augment del mercat per als productes forestals sigui, en molts casos, ocupat per les importacions provinents
d’aquestes regions, en detriment del producte local, amb una indústria molt més petita o pràcticament inexistent per
alguns productes.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 2 - MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES
TEMA 2.6. - ENFORTIMENT DEL MERCAT DELS PRODUCTES FORESTALS
Debilitats
2.6D01 Cadena de proveïment massa rígida.
2.6D02 Mercat limitat a la regió.
2.6D03 Logística i maquinària poc adequada.
2.6D04 El propietari, al no partiticipar d'una manera activa en la
comercialització del producte, desconeix els canvis i la
situació actual d'aquesta.
2.6D05 Demanda estacional i lligada a les condicions climàtiques
anuals - LLENYA.
2.6D06 Els sistemes de certificació existents (PEFC i FSC) estan
poc impantats en el territori. També manca un
reconeixement mutu d'ambdos sistemes.
2.6D07 Necessitat d'una administració que dinamitzi.
Fortaleses
2.6F01 L’activitat forestal es pot definir “d’alta incidència
ocupacional“: un lloc de treball equivalent dins del sector
forestal s’obté amb una inversió de 35.000 €. En canvi, per
la creació d’un lloc de treball en la indústria dels vehicles
de motor calen 146.000 €.
2.6F02 A hores d’ara, en el conjunt de tota la cadena forestal
gironina hi treballen més de 4.500 persones, el que
representa el 18% del total del sector a Catalunya.
2.6F03 La indústria de la primera transformació no es pot deslligar
de l'abastament local de fusta en roll.
Diagnosi
2.6A01
2.6A02
2.6A03
Amenaces
Pertorbacions recurrents a gran escala que desestabilitzen
la disponibilitat i el mercat del producte.
Competència d'altres regions amb una capacitat productiva
molt superior que en faciliten les importacions i dificulten
l’entrada del producte de la regió al mercat.
Una manca de desenvolupament de la normativa tècnica
de la fusta per equiparar-ne el seu ús amb el d’altres
materials.
Oportunitats
2.6O01 Un mercat europeu en creixement.
2.6O02 Demanda de nous productes (biomassa per calefacció i
producció d’electricitat, nous tipus panells de fibres,
química verda, requeriments de sostenibilitat de la
construcció…) que obriran nous mercats a nivell regional i
interregional.
2.6O03 Recerca d'energies renovables.
2.6O04 Campanyes de mobilització de la fusta coordinades per
diversos organismes del DMAH i consensuades amb la
taula Intersectorial.
2.6O05 Proximitat física de mercats industrials i terciaris.
2.6O06 Bona xarxa bàsica d’infrastructures a Catalunya.
2.6O07 Creixent capacitat de consum.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
46
5
14
21
27
35
36
40
41
42
2
44
79
47
48
51
52
53
58
60
72
73
75
43
PROGRAMA 2 - MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES
TEMA 2.6. - ENFORTIMENT DEL MERCAT DELS PRODUCTES FORESTALS
Línies d'actuacions
LA-2.6-1 Augmentar el volum de la informació disponible de la cadena de comercialització i transformació.
LA-2.6-2 Divulgació de les característiques i funcions de les forests, dels seus productes i del que aporta la
gestió forestal a la societat.
LA-2.6-3 Assegurar l'execució de les actuacions planificades en els PPP i promoure altres activitats que
permetin una disminució dels costos que suposa la seva execució.
LA-2.6-4 Incentivar la gestió forestal sostenible degut a que es presenta com el millor mètode en termes de
cost-eficiència per la prevenció dels incendis forestals.
LA-2.6-5 Millorar la resiliència i la resistència del sistema.
LA-2.6-6 Establir contractes de subministrament.
LA-2.6-7 Incentivar la producció i gestió eficient dels diferents productes forestals.
LA-2.6-8 Adopció o establiment d'una norma unificada per fusta en roll, per estella i per fusta serrada.
LA-2.6-9 Incentivar altres produccions fusteres de 2ª transformació adequades per la fusta catalana.
LA-2.6-10 Incentivar els usos energètics de la fusta.
LA-2.6-11 Promoció i valorització dels productes forestals.
LA-2.6-12 Promoure agrupacions d'interès econòmic de les empreses d'explotació forestal.
LA-2.6-13 Adequar el producte als requeriments de la indústria.
LA-2.6-14 Assegurar que l'emmagatzematge dels productes fusters i les instal·lacions auxiliars necessàries es
puguin realitzar en sòl rústic.
LA-2.6-15 Revisió de normatives relacionades amb el transport de fusta en roll.
LA-2.6-16 Fomentar la innovació de productes de qualitat alternatius que puguin incloure l'ús de les panes
afectades pel corc.
LA-2.6-17 Anàlisi i seguiment de la propietat, el mercat i mesures de transparència del sector.
LA-2.6-18 Incentivar la redacció, execució i seguiment dels IOFs.
LA-2.6-19 Millorar el mercat de productes forestals no fusters.
LA-2.6-20 Publicar uns informes periòdics sobre l'estat i evolució del sector forestal en base al mercat.
LA-2.6-21 Fer una anàlisi de la indústria de segona transformació en els diferents nivells de la planificació
forestal.
LA-2.6-22 Promoure la formació dels treballadors forestals i la contractació de personal format.
LA-2.6-23 Modernització i mecanització de les empreses forestals, per així reduir els costos d'explotació.
LA-2.6-24 Incentivar l'associacionisme de propietaris, rematants i asserradors.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 3 - GESTIÓ DE LA CONSERVACIÓ DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA I DE LES
FUNCIONS PROTECTORES
TEMA 3.1. - GESTIÓ DELS ESPAIS PROTEGITS I D'ECOSISTEMES I ELEMENTS SINGULARS
ENPE a les comarques gironines
Tipus
S (ha)
(terrestre)
Paratge natural d'interès nacional 7.777,55
Parc Natural 39.069,85
Reserva Integral 1.818,74
Reserva natural de fauna salvatge 103,56
Reserva natural parcial 3.308,68
Zona Perifèrica de Protecció 0,05
Font: DMAH. Dades obtingudes al 2010.
Nombre i extensió dels espais d'interès natural
Comarca S (ha)
% del total
de S
SF (ha)
Font: DMAH. Dades obtingudes al 2010. SF: superfície forestal.
% del total
de SF
Biodiversitat d'espècies arbustives i llenyoses
Nombre
Alt Empordà 48.145,72 35,47 44.465,58 52,00 9
Baix Empordà 24.663,29 35,15 23.680,86 60,99 8
Garrotxa 38.811,62 52,83 35.975,57 59,31 5
Gironès 17.270,44 30,00 16.769,67 45,04 5
Pla de l'Estany 1.366,81 5,20 1.139,88 7,48 2
Ripollès 32.055,30 33,51 33.126,40 37,29 10
Selva 22.388,66 22,50 21.948,96 27,92 11
Total 184.701,84 33,08 177.106,92 43,74 50
Font: SiBosc, DMAH i elaboració pròpia. Dades del 2010.
Font: DMAH i elaboració pròpia. Dades del 2010.
Espais PEIN
Font: DMAH i elaboració pròpia. Dades del 2010.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 3 - GESTIÓ DE LA CONSERVACIÓ DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA I DE LES
FUNCIONS PROTECTORES
TEMA 3.1. - GESTIÓ DELS ESPAIS PROTEGITS I D'ECOSISTEMES I ELEMENTS SINGULARS
Introducció
A les CG hi ha un total de 184.701,84 ha (terrestres) d’espais d’interès natural (EINs), el que representa el 33% de
la superfície de la vegueria. El 44% de la superfície de la vegueria correspon a terrenys forestals en EINs.
Dins de l’àmbit que ens ocupa, els Plans Especials de protecció del medi natural i del paisatge determinen criteris
per a la gestió forestal i en concret els usos amb l’objectiu de protegir aquells elements i valors que van motivar la
creació de l’espai protegit.
A la pràctica, això implica que la gestió proposada pel titular dels terrenys ha de complir les indicacions esmentades
en la normativa de l’espai, on, sovint, els interessos d’ambdues parts divergeixen i es crea un motiu de conflicte.
Dins d’aquests espais, a més de les limitacions a l'execució, sovint venen associats altres tràmits, s'allarguen els
terminis de concessió d'ajuts o autoritzacions, i s'inclouen condicionaments que encareixen els treballs.
Tot i així, s'hauria de realitzar una gestió encaminada a la protecció que sigui compatible amb la producció. Tot el
contrari, augmenta el valor afegit de l'espai forestal a l'aconseguir una gestió integrada amb objectius de
preservació de la flora i fauna singular, preservació del sòl i alhora obtenint uns rendiments econòmics.
Un altre dels beneficis generats per la protecció d’un espai natural és que la mateixa protecció comporta un
increment de la inversió pública en aquests espais destinada a personal tècnic, estudis del medi, infraestructura,
guarderia, etc., el que hauria de ser molt útil per a la gestió forestal i pot representar un gran suport per als
propietaris.
D'altra banda, s'han d'aconseguir, dins del possible, que les restriccions per a la conservació de la flora i la fauna
siguin clares i no impedeixin la viabilitat econòmica de la gestió forestal.
L’atracció turística generada per la protecció d’un espai crea unes necessitats de serveis sobre el territori que
poden ser resoltes per la població de l’entorn, entre ells, els titulars dels terrenys, de forma que comporta un
increment de les rendes. La generació de llocs de treball i la diversificació d'activitats porten com a conseqüència
una fixació de la població local, la qual és una eina imprescindible per al desenvolupament rural.Tot i això, els
visitants tenen sovint una percepció negativa al respecte de la contribució dels aprofitaments forestals enfront la
conservació del medi.
La planificació dels terrenys forestals sempre és una oportunitat per a la seva conservació i preservació, i, encara
més, si es duen a terme les actuacions planificades. L’administració i el titular del terreny afectat per un espai
protegit han invertit importants recursos en la planificació de la seva finca, un 40% de l’extensió (part terrestre) dels
EINs de les CG té un IOF aprovat.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 3 - GESTIÓ DE LA CONSERVACIÓ DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA I DE LES
FUNCIONS PROTECTORES
TEMA 3.1. - GESTIÓ DELS ESPAIS PROTEGITS I D'ECOSISTEMES I ELEMENTS SINGULARS
Debilitats
3.1D01 Possibles desavinences entre el nou interès general de
l'espai i els interessos dels propietaris. Dificultat per trobar
punts de diàleg.
3.1D02 Manca de coneixement per establir i difondre criteris tènics
per a la gestió d'elements singulars.
3.1D03 L'estructura de la propietat: propietat molt fraccionada,
amb minifundis, sovint amb propietaris desconeguts.
3.1D04 Les diferents competències dels diferents nivells de gestió
que afecten un mateix espai.
3.1D05 Infrarepresentació de certs tipus de boscos (boscos de
ribera, boscos madurs, etc.).
3.1D06 En general, estat dels boscos de ribera dolent.
3.1D07 Pèrdua d’ecotons i mosaics.
Fortaleses
3.1F01 Relació sinèrgica entre la producció i la protecció.
3.1F02 La identificació dels terrenys forestals d’àrea reduïda i els
boscos de ribera de les CG.
3.1F03 El 40% de la superfície dels espais declarats d'interés
natural tenen un IOF aprovat.
3.1F04 L'estat actual dels espais protegits de les CG és
conseqüència de la gestió forestal històrica que s'hi ha
realitzat.
3.1F05 L'existència del model de propietari forestal de finques en
ENP que ha aprofitat les oportunitats de desenvolupament
econòmic.
Diagnosi
3.1A01
3.1A02
3.1A03
3.1A04
3.1A05
3.1A06
3.1A07
3.1A08
3.1A09
3.1A10
Oportunitats
3.1O01 El Pla Territorial Sectorial de Connectivitat Ecològica de
Catalunya està sent redactat.
3.1O02 Els espais protegits atrauen una major quantitat de
recursos econòmics molts dels quals es destinen a la
recerca, que per tant poden revertir en els terrenys
forestals tant de dins com de fora els espais protegits.
3.1O03 Els espais protegits possibiliten un increment de rendes
relatives a l’ús públic provinents del sector terciari.
3.1O04 Una part del sector forestal creu que la normativa del
planejament dels espais protegits és una oportunitat per a
la gestió forestal.
3.1O05 Els propietaris de finques forestals d'ENP comencen a ser
conscients de la necessitat de reajustar criteris de gestió, i
sobretot, expectatives econòmiques.
3.1O06 La qualitat de l'aigua.
Amenaces
Una altre part del sector forestal creu que la normativa del
planejament dels espais forestals no és clara i incideix en
la viabilitat de la gestió forestal.
Una percepció social negativa de la gestió forestal que
comporta la percepció de que la conservació ha
d'excloure la gestió forestal.
Abandonament del territori per part de la població local. A
més, hi ha una concentració de la població heterogènia.
Incidència i influència d'aquesta població en l'espai forestal
protegit. ¾ de la població a la costa i a l’àrea urbana de
Girona, a més el sector terciari i la construcció han estat
les activitats principals.
Manca d'un model clar de gestió dels espais naturals per
part de les administracions competents, amb una
planificació de cada espai i uns criteris tècnics de gestió
centrats en cada territori i acceptats i utilitzats per diferents
administracions.
L'ACA no contempla la producció forestal en cap dels seus
criteris.
Desarrelament cultural de la població.
Diferents administracions intervenen sobre un mateix
territori.
Sobrecostos de gestió deguts a les polítiques en Espais
Naturals Protegits i Xarxa Natura 2000 en les fases
inicials.
Esbiaixament pressupostari cap a zones específicament
protegides
Els espais protegits generen diferencials de competitivitat
amb finques veïnes sovint poc justificades.
3.1O11 Incrementar la participació per part del gestor forestal en
els òrgans de gestió dels espais protegits.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 3 - GESTIÓ DE LA CONSERVACIÓ DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA I DE LES
FUNCIONS PROTECTORES
TEMA 3.1. - GESTIÓ DELS ESPAIS PROTEGITS I D'ECOSISTEMES I ELEMENTS SINGULARS
61
5
7
10
13
23
38
43
1
53
113
62
68
69
81
92
106
107
112
50
Línies d'actuacions
LA-3.1-1 Incorporar el sector forestal en les consultes de participació dels espais protegits.
LA-3.1-2 Divulgació de les característiques i funcions de les forests, dels seus productes i del que
aporta la gestió forestal a la societat.
LA-3.1-3 Incloure la gestió forestal com a element que genera i manté el paisatge, en les eines de
protecció i millora del paisatge.
LA-3.1-4 Equiparar els documents de planejament i planificació forestal (PORF, ORGEST, IOF) als
documents de planejament i planificació territorial.
LA-3.1-5 Identificar i regular els terrenys forestals que reben una major pressió de l'ús públic.
LA-3.1-6 Incorporar la gestió forestal com a element preventiu en la campanya institucional de la
prevenció d'incendis.
LA-3.1-7 Incentivar tecnologies i pràctiques de gestió forestal sostenible.
LA-3.1-8 Incentivar l'associacionisme de propietaris, rematants i asserradors.
LA-3.1-9 Crear instruments econòmics per compensar les externalitats.
LA-3.1-10 Incentivar la redacció, execució i seguiment dels IOFs.
LA-3.1-11 Criteris clars de les limitacions i actuacions consensuades amb tots els tècnics.
LA-3.1-12 Considerar l'ús públic en la planificació forestal.
LA-3.1-13 Establir uns tràmits administratius relacionats amb la gestió forestal clars, àgils i
transversals, a disponibilitat de l'administrat.
LA-3.1-14 Unificació de les directrius tècniques utilitzades per l'Administració alhora d'emetre
informes i valoracions tècniques.
LA-3.1-15 Incentivar la gestió forestal conjunta.
LA-3.1-16 Decidir el destí de les riberes estimades.
LA-3.1-17 Transposició de la directiva Bolkestein/Omnibus.
LA-3.1-18 Incorporació dels criteris del PORF en els Plans Especials dels espais naturals protegits.
LA-3.1-19 Incrementar el coneixement de les espècies protegides i singulars i de la gestió forestal
per a la seva conservació.
LA-3.1-20 Fomentar la investigació.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 3 - GESTIÓ DE LA CONSERVACIÓ DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA I DE LES
FUNCIONS PROTECTORES
Arbres monumentals
TEMA 3.2. - GESTIÓ DE FLORA I FAUNA PROTEGIDA I SINGULAR
Nombre d'espècies vegetals exòtiques Nombre d'espècies de fauna exòtiques
Espècies vegetals amenaçades Espècies de fauna amenaçades
Comarca
Nombre
d'espècies
S (ha) Percentage
Alt Empordà 36 5.823,09 56,56
Baix Empordà 16 1.110,99 10,79
Garrotxa 5 1.603,26 15,57
Gironès 6 415,05 4,03
Pla de l'Estany 2 8,15 0,08
Ripollès 12 287,05 2,79
Selva 8 1.047,01 10,17
Total 85 10.294,60 100,00
Comarca
Font: Gassó et al, 2009 i elaboració pròpia. Dades obtingudes al 2010.
Font: Catàleg de Flora Amenaçada. Dades consultades al
2010
Arbres
Monum.
Arbredes Arbres
Monum. d'interès
local
Alt Empordà 11 12
Arbredes
d'interès
local
Arbres
d'interès
comarcal
Baix Empordà 4 5 1
Garrotxa 6 1
Gironès 1 15
Pla de l’Estany 4 8 4
Ripollès 8 5 3
Selva 17 25 2
Total 51 1 70 9 1
Font: Gassó et al, 2009 i elaboració pròpia.
Àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus)
Milà reial (Milvus milvus)
Trencalòs (Gypaetus barbatus)
Gall fer (Tetrao urogallus)
Font: Servei de Protecció de Fauna, Flora i Animals de Companyia, DMAH.
Arbres i arbredes monumentals
Font: Servei de Parcs, DMAH. Dades obtingudes al 2010. Font: Servei de Parcs, DMAH i elaboració pròpia.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 3 - GESTIÓ DE LA CONSERVACIÓ DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA I DE LES
FUNCIONS PROTECTORES
TEMA 3.2. - GESTIÓ DE FLORA I FAUNA PROTEGIDA I SINGULAR
Introducció
Tal i com ja s’apuntava en el tema anterior, la gestió forestal per a la producció amb criteris de conservació
representa una oportunitat.
Assumir els criteris de multifuncionalitat de les forests i gestionar-les amb aquests objectius porta de forma
intrínseca a la conservació de la flora i fauna.
Tot i això, sovint es fa difícil poder compatibilitzar ambdues funcions degut a una manca de transferència de
coneixement dels gestors de la fauna i flora singular cap al gestor forestal per aplicar en la gestió forestal. Sovint el
que es fa és incorporar una suma de restriccions / limitacions, l'efecte de les quals en l'increment del cost dels
treballs forestals no ha estat valorat i pot impossibilitar la seva viabilitat econòmica.
La Generalitat ha creat eines per a la conservació de la flora i fauna singular on va associat una normativa bàsica i
una regulació d’usos. Però aquestes no han estat desplegades i de moment encara no hi ha cap pla de recuperació
ni de conservació de la flora aprovat, d’espècies que es vegin directament afectades per la gestió forestal.
D’aquesta manera la major part de les restriccions i condicionants que actualment afecten la gestió forestal queden
fora del marc d’aquests plans de conservació i recuperació.
El Catàleg d’arbres i arbredes monumentals indica un total de 132 exemplars protegits a les CG degut a alguna
característica pròpia de l’arbre: mida, edat, localització, etc. Són elements vius que identifiquen un territori per uns
trets distintius.
D’altra banda, actualment s’està redactant el Catàleg de Boscos singulars de Catalunya, on s’inclouran els boscos
amb espècies rares, protegides o amenaçades. Aquests seran, tant els boscos dominats per espècies forestals que
a Catalunya rarament formen boscos, com els boscos en els quals hi viuen altres espècies de flora i/o fauna
protegides.
Els estudis realitzats fins ara no ens permeten oferir una informació homogènia sobre el territori respecte a l'impacte
de les espècies de flora i fauna invasores. Sí que podem, però, identificar aquelles que són al•lòctones i
localitzar-les. Així, segurament degut a una pressió antròpica major, els nuclis urbans gironins i el seu entorn són
les zones on s’ha detectat un major nombre d’espècies exòtiques.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 3 - GESTIÓ DE LA CONSERVACIÓ DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA I DE LES
FUNCIONS PROTECTORES
TEMA 3.2. - GESTIÓ DE FLORA I FAUNA PROTEGIDA I SINGULAR
Debilitats
3.2D01 No hi ha cap pla de recuperació ni de conservació de flora
amenaçada aprovat, tot i que n’hi ha 11 que estan en
tràmit d’aprovació.
3.2D02 Falten directrius consensuades per permetre la
compatibilitat de la gestió forestal i la conservació.
3.2D03 Manca d’una avaluació dels criteris concrets de restricció
tant des del punt de vista de la conservació com des de la
gestió forestal.
3.2D04 La suma de criteris restrictius poden fer inviable
econòmicament la gestió forestal.
3.2D05 Mancança de coneixement sobre espècies invasores.
Fortaleses
3.2F01 La gestió forestal és garantia de conservació.
3.2F02 Un augment dels criteris de multifuncionalitat en la gestió
forestal.
3.2F03 Els diferents catàlegs d'espècies amenaçades i el d'arbres
i arbredes monumentals.
3.2F04 Els hàbitats forestals protegits a nivell europeu.
Diagnosi
3.2A01
3.2A02
Amenaces
El furtivisme i les activitats no regulades.
Les espècies invasores.
Oportunitats
3.2O01 S’està elaborant l’inventari de Boscos singulars de
Catalunya, encàrrec de la Generalitat al CREAF.
3.2O02 Assegurar la rendibilitat de la gestió, permet la
sostenibilitat del sistema.
3.2O03 La conservació de la flora i fauna afavoreix la preservació
de l’espai com a forestal i pot aportar més recursos a la
seva gestió.
3.2O04 El coneixement de la flora i fauna singular reverteix en una
millor gestió forestal.
3.2O05 La gestió forestal permet objectius de conservació.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 3 - GESTIÓ DE LA CONSERVACIÓ DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA I DE LES
FUNCIONS PROTECTORES
113
112
111
110
109
108
59
TEMA 3.2. - GESTIÓ DE FLORA I FAUNA PROTEGIDA I SINGULAR
Línies d'actuacions
LA-3.2-1 Criteris clars de les limitacions i actuacions consensuades amb tots els tècnics.
LA-3.2-2 Incrementar el coneixement de les espècies protegides i singulars i de la gestió
forestal per a la seva conservació.
LA-3.2-3 Generar un sistema unificat d'informació del medi (flora i fauna protegida, HICs).
LA-3.2-4 Potenciar els hàbitats productius i que formen part dels HIC.
LA-3.2-5 Incloure criteris de gestió forestal d'espècies exòtiques no invasores en els Plans
especials dels espais protegits.
LA-3.2-6 Estudiar els efectes i les implicacions de les espècies exòtiques.
LA-3.2-7 Millorar la regulació i el control dels productes secundaris.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 3 - GESTIÓ DE LA CONSERVACIÓ DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA I DE LES
FUNCIONS PROTECTORES
TEMA 3.3. - MANTENIMENT, MILLORA I USOS SOSTENIBLES DELS RECURSOS GENÈTICS
FORESTALS
Material de base de reproducció forestal recol·lectat
Materials de base
Espècie
Nombre
de MB kg consumits
Alnus glutinosa 4
Arbutus unedo 3 65
Fagus sylvatica 9
Fraxinus angustifolia 3 4
Ilex aquifolium 1
Juniperus oxycedrus 1
Pinus halepensis 8
Pinus nigra salzmannii 2
Pinus pinea 4
Pinus sylvestris 7 273
Populus alba 1
Quercus canariensis 1
Quercus ilex 9 63
Importància de cada una de les espècies pel que fa al
Quercus petraea 4
nombre de materials de base on es poden obtenir
Quercus pubescens 2 4 materials de reproducció forestal
Quercus suber 18 662
Quercus suber
Altres
12%
Pinus uncinata 4 876
20%
Fraxinus excelsior 1 2
Abies alba 1
Quercus ilex
Betula pendula 1 11
11%
Total 84 1961
Font: Servei de Gestió Forestal, DMAH. MB: Materials de base.
Dades del 2010.
Fagus sylvatica
11%
Pinus sylvestris
8%
Pinus halepensis
10%
Font: Servei de Gestió Forestal, DMAH. Dades del 2010.
Catàleg de materials de base
Font: Servei de Gestió Forestal, DMAH i elaboració pròpia. Dades del
2010.
Arbutus unedo
4%
Fraxinus
angustifolia
4%
Alnus glutinosa
5%
Pinus pinea
5%
Quercus petraea
5%
Pinus uncinata
5%

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 3 - GESTIÓ DE LA CONSERVACIÓ DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA I DE LES
FUNCIONS PROTECTORES
TEMA 3.3. - MANTENIMENT, MILLORA I USOS SOSTENIBLES DELS RECURSOS GENÈTICS
FORESTALS
Introducció
La diversitat genètica de les espècies forestals, tant entre espècies com dins de la pròpia espècie pot debilitar-se
degut, sobretot, als canvis d’ús de les terres i dels programes de selecció i reproducció realitzats sense atenció a la
conservació i millora genètica. L’administració, tant estatal com autonòmica, està duent a terme una tasca
d’identificació del material base en regions de procedència catalanes, per les diferents categories de material
forestal de reproducció i per les espècies regulades pel Reial Decret 289/03, de 7 de març sobre la comercialització
dels materials forestals de reproducció.
D’aquesta forma, a les CG hi ha presents un total de 84 materials de base. Recentment, l’administració catalana ha
creat una aplicació web lliure on es pot consultar la localització i les característiques de cada un d’ells.
L’ús del material de reproducció forestal certificat no té una gran difusió, especialment en els promotors privats
degut a certes dificultats: la primera barrera a traspassar consisteix en un baix interès en aquest material, sovint
únicament atractiu per a projectes de restauració del medi i no per als titulars dels terrenys interessats en la
producció fustera i restauracions de caire paisatgístic, que prefereixen varietats amb unes tipologies de formació
determinades.
L’interessat en material de reproducció forestal ha de planificar molt bé la seva plantació, ja que la baixa demanda i
estoc fan que la plàntula s’hagi d’encarregar un o dos anys abans de poder-la plantar. Aquest fet s’agreuja quan la
implementació de les planificacions depenen d’altres fets: obtenció de pressupost, contractació de personal,
permisos, època de l’any, etc.
Molts dels planters de les CG disposen de la infraestructura i dels coneixements per a la producció de plançons
amb llavor certificada de la regió de procedència local. En els darrers anys, el viver de gestió pública situat a Breda
ha ampliat el seu suport per a l’obtenció i distribució del material base.
Aquest planter està duent una gran tasca per al manteniment dels recursos genètics forestals. D’entre els seus
objectius, en destaca la creació d’un estoc de llavors certificades, la difusió de l’existència d’aquest material i del
seu ús i la producció de plàntula amb aquesta llavor.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 3 - GESTIÓ DE LA CONSERVACIÓ DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA I DE LES
FUNCIONS PROTECTORES
TEMA 3.3. - MANTENIMENT, MILLORA I USOS SOSTENIBLES DELS RECURSOS GENÈTICS
FORESTALS
Debilitats
3.3D01 Baixa demanda i baix estoc del material de base de
reproducció.
3.3D02 Desconeixement de l’existència de la regulació de la
comercialització de certes espècies forestals i de
l’existència del catàleg material de base per la producció
de material de reproducció forestal.
3.3D03 Baix interès del sector privat.
3.3D04 Necessitat de previsió per tal de tenir disponibilitat de
producte per a repoblacions.
3.3D05 Dificultat en el control de la recollida de material forestal de
reproducció per una concentració de sol•licituds de
recollida en el temps i en canvi una extensió de territori
àmplia.
3.3D07 Les espècies anyívoles no tenen llavor viable tots els anys
i la seva producció és variable.
3.3D08 L'economia del sector provoca que no sigui rendible la
sortida al mercat d'aquest material.
Fortaleses
3.3F01 Disponibilitat d’un catàleg de materials de base per la
producció de material forestal de reproducció publicat al
DOGC i al BOE i amb una aplicació web a la pàgina de la
Generalitat de Catalunya.
3.3F02 Gairebé totes les principals espècies forestals gironines
tenen almenys un rodal selecte declarat.
3.3F03 L’existència de planters de la Generalitat que treballen
orientats per a l’obtenció i la conservació dels recursos
genètics.
3.3F04 La certificació del material de reproducció forestal
assegura l'origen i la qualitat del material que faciliten
l'adaptació del material dins la mateixa regió de
procedència i que permeten contribuir a evitar la
contaminació genètica.
3.3F05 La inclusió d’una finca en el catàleg de materials de base
pera la reproducció proporciona un nou valor a la finca que
no suposa cap greuge ni cap cost per el propietari.
Diagnosi
3.3A01
3.3A02
3.3A03
Amenaces
Exigència d’una viabilitat econòmica a una activitat que és
d’interès general.
Entrada i ús majoritari de material certificat o sense
certificar d’altres procedències no homologables.
Dificultat per poder complir les previsions en l’ús de
material certificat.
Oportunitats
3.3O01 Hi ha vivers privats a Girona i rodalies que produeixen
planta a partir del material de reproducció forestal extrets
dels materials de base declarats dins de diferents
categories.
3.3O02 Un increment de l’estoc de llavor part dels planters de la
Generalitat que està a disposició dels planters privats.
3.3O03 Millora de la difusió de l’existència del material, del seu ús i
disponibilitat mitjançant el registre consultable a través
d’internet, jornades, congressos i xerrades.
3.3O04 La preocupació de la gestió forestal en relació al canvi
climàtic i el possible desplaçament dels paisatges,
desperta l’interès per la conservació de les espècies
forestals existents actualment en el nostre territori.
3.3O05 Altres comunitats autònomes creen bancs de llavors per la
conservació del material genètic.
3.3O06 Increment de recursos econòmics per a la gestió dels
terrenys declarats d'interes genètic.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 3 - GESTIÓ DE LA CONSERVACIÓ DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA I DE LES
FUNCIONS PROTECTORES
TEMA 3.3. - MANTENIMENT, MILLORA I USOS SOSTENIBLES DELS RECURSOS GENÈTICS
FORESTALS
131
115
114
65
63
25
Línies d'actuacions
LA-3.3-1 Execució dels programes per a la conservació, millora i usos dels recursos genètics
forestals.
LA-3.3-2 Col·laboració amb els bancs de germoplasma ex situ per aconseguir un banc de llavors.
LA-3.3-3 Fomentar l'ús de MRF en altres sectors.
LA-3.3-4 Completar el cataleg de rodals selectes.
LA-3.3-5 Difusió de l'existència d'un estoc de material forestal de reproducció certificat
LA-3.3-6 Planificar les tasques de restauració de superfície forestal arbrada per tal de poder garantir
la disponibilitat de material de reproducció forestal.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 3 - GESTIÓ DE LA CONSERVACIÓ DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA I DE LES
FUNCIONS PROTECTORES
TEMA 3.4. - LLUITA CONTRA L'EROSIÓ I ALTRES RISCOS NATURALS
Zones afectades per incendis forestals entre el
1986 i 2009
Font: Servei de Prevenció d'Incendis Forestals, DMAH i elaboració
pròpia.
Inversió (milers d'€)
8.000
7.000
6.000
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
0
7.012,08
Alt
Empordà
1.715,01
Baix
Empordà
Risc de desertificació
Font: Programa de acción nacional contra la desertificación i
elaboració pròpia.
624,56
208,35 71,60 208,99 120,19
Garrotxa Gironès Gironès i
Pla de
l'Estany
Gironès i
Selva
Prioritat d'actuació en conques
Font: Plan Nacional de actuaciones en materia de restauración
hidrológico-forestal, DMAH i elaboració pròpia.
Inversió en actuacions de restauració hidrològic - forestal i erosió durant el període 1993 - 2007
1.561,10
Ripollès Ripollès i
Garrotxa
2.959,34
Selva
Font: Àrea de Medi Natural a
Girona, DMAH.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 3 - GESTIÓ DE LA CONSERVACIÓ DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA I DE LES
FUNCIONS PROTECTORES
TEMA 3.4. - LLUITA CONTRA L'EROSIÓ I ALTRES RISCOS NATURALS
Introducció
Per a la detecció del risc d’erosió a les CG es disposa de dos estudis realitzats a nivell estatal però de gran utilitat a
la zona que ens ocupa: el Plan de restauración hidrológico forestal i l’Inventario Nacional de Erosión de Suelos.
Degut a la generalització i l’escala de base d’aquests estudis, han estat útils com a indicatius de la situació actual.
Aquesta informació ha estat completada amb la consulta a experts del territori per tal de permetre l'orientació
d’aquelles àrees del territori amb més risc.
Tot i que els nivells d’erosió a les CG són en general baixos, algunes conques de l’Alt Empordà, el Baix Empordà i
del Ripollès presenten un risc més elevat que la resta de conques. Els incendis recurrents i els pendents elevats
són els principals factors que dificulten el desenvolupament d’una cobertura vegetal que ajudarà a la fixació del sòl,
i per tant, a la reducció del volum de pèrdua de sòl.
Això podria semblar contradictori amb la comparació de les dades del Mapa de Cobertes del Sòl de la 1ª edició
(1992) i de la 3ª (2002) que indiquen un augment de la superfície forestal, tot i que una anàlisi més profunda mostra
que l'increment és degut a un augment de l'extensió de matollar degut a l'abandonament de camps de conreu.
La gestió forestal pot afavorir la resiliència i la resistència dels terrenys forestals davant de les pertorbacions.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 3 - GESTIÓ DE LA CONSERVACIÓ DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA I DE LES
FUNCIONS PROTECTORES
TEMA 3.4. - LLUITA CONTRA L'EROSIÓ I ALTRES RISCOS NATURALS
Debilitats
3.4D01 Segons els inventaris existents hi ha algunes zones amb
risc d’erosió en lleres alt i molt alt.
3.4D02 L'estat actual dels boscos els fa més vulnerables davant
dels riscos naturals.
3.4D03 Alt risc d’inundabilitat en les zones costeres gironines.
Fortaleses
3.4F01 Reducció del risc de pèrdua de sòl degut a un increment
de la cobertura vegetal.
3.4F02 En general els nivells d’erosió són baixos.
3.4F03 Els boscos disminueixen els efectes d'algunes
pertorbacions.
3.4F04 La gestió forestal millora la resiliència i la resistència del
sistema.
Diagnosi
3.4A01
3.4A02
3.4A03
3.4A04
Amenaces
Els incendis forestals que afecten de forma recurrent
algunes zones del territori gironí.
El canvi climàtic.
En els darrers anys es constata una concentració de
fenòmens meteorològics extrems (sequera, nevades,
ventades).
Els fenòmens meteorològics extrems incrementen la
vulnerabilitat dels boscos davant dels incendis i els danys
sanitaris.
Oportunitats
3.4O01 Implementació del Programa nacional de restauración
hidrológico forestal.
3.4O02 La societat comença a entendre que l'estat dels terrenys
forestals és dolent.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 3 - GESTIÓ DE LA CONSERVACIÓ DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA I DE LES
FUNCIONS PROTECTORES
21
3
5
7
8
9
2
15
140
23
27
28
38
66
139
10
TEMA 3.4. - LLUITA CONTRA L'EROSIÓ I ALTRES RISCOS NATURALS
Línies d'actuacions
LA-3.4-1 Incentivar la gestió forestal sostenible degut a que es presenta com el millor mètode en
termes de cost-eficiència per la prevenció dels incendis forestals.
LA-3.4-2 Aprofitar els terrenys que s'incorporen des de l'agricultura per a diversificar i millorar la
rendibilitat de la gestió forestal.
LA-3.4-3 Divulgació de les característiques i funcions de les forests, dels seus productes i del que
aporta la gestió forestal a la societat.
LA-3.4-4 Incloure la gestió forestal com a element que genera i manté el paisatge, en les eines de
protecció i millora del paisatge.
LA-3.4-5 Redacció, aprovació, desenvolupament i seguiment de les figures i instruments de
planejament sectorial per evitar els canvis d'ús dels terrenys forestals d'interès especial.
LA-3.4-6 Incloure en el planejament territorial la gestió forestal com a activitat econòmica que
desenvolupa el territori.
LA-3.4-7 Promoció i valorització dels productes forestals.
LA-3.4-8 Incorporar el sector forestal dins de la planificació d'emergències per tal de mantenir una
coherència entre els diferents instruments sectorials d'emergències i de gestió forestal.
LA-3.4-9 Elaboració i execució d'un programa d'actuacions de Restauració Hidrològica i Millora
Forestal.
LA-3.4-10 Incorporar la gestió forestal com a element preventiu en la campanya institucional de la
prevenció d'incendis.
LA-3.4-11 Millorar la resiliència i la resistència del sistema.
LA-3.4-12 Establir procediments per sistematitzar la gestió d'actuacions després de l'afecció per una
pertorbació abiòtica.
LA-3.4-13 Incentivar tecnologies i pràctiques de gestió forestal sostenible.
LA-3.4-14 Restaurar les conques amb alt risc d'erosió.
LA-3.4-15 Determinació de les zones de risc i de les zones protectores.
LA-3.4-16 Equiparar els documents de planejament i planificació forestal (PORF, ORGEST, IOF) als
documents de planejament i planificació territorial.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 4 - MILLORA DE LES CONDICIONS SOCIOECONÒMIQUES I DE L'ÚS SOCIAL
TEMA 4.1. - MILLORA DE LES CONDICIONS SOCIOLABORALS DELS TREBALLADORS
FORESTALS
Treballadors forestals del primer
trimestre de l'any 2010
Per compte
Comarca
d'altri
Autònoms
Total
Alt Empordà 29 22 51
Baix Empordà 78 22 100
Garrotxa 73 18 91
Gironès 141 22 163
Pla de l'Estany 9 2 11
Ripollès 32 20 52
Selva 436 115 551
Total 798 221 1.019
Catalunya 2.004 495 2.499
Font: Servei d'Estudis i Estadístiques del Departament
de Treball i elaboració pròpia.
Treballadors a indústries forestals de 1ª
i 2ª transformació durant el primer
trimestre de l'any 2010
Comarca Afiliats Autònoms Total
Alt Empordà 168 125 293
Baix Empordà 638 134 772
Garrotxa 331 129 460
Gironès 538 186 724
Pla de l'Estany 135 66 201
Ripollès 71 43 114
Selva 775 202 977
Total general 2.656 885 3.541
Catalunya 16.281 6.809 23.090
Font: Servei d'Estudis i Estadístiques del Departament
de Treball i elaboració pròpia.
Nombre de treballadors
Nombre de treballadors
1.050
1.025
1.000
975
950
925
900
4.700
4.500
4.300
4.100
3.900
3.700
3.500
Evolució del nombre de treballadors d'aprofitaments forestals
1r
trimestre
2008
1r
trimestre
2008
2n
trimestre
2008
2n
trimestre
2008
3er
trimestre
2008
3er
trimestre
2008
4t
trimestre
2008
4t
trimestre
2008
1r
trimestre
2009
1r
trimestre
2009
2n
trimestre
2009
2n
trimestre
2009
3r
trimestre
2009
Font: Servei d'Estudis i Estadístiques del Departament de Treball i elaboració
pròpia
3r
trimestre
2009
4o
trimestre
2009
Evolució del nombre de treballadors de les
indústries forestals
Font: Servei d'Estudis i Estadístiques del Departament de Treball i elaboració
pròpia
4o
trimestre
2009
1r
trimestre
2010
1r
trimestre
2010
Portada del llibre Seguridad y
salud en el trabajo forestal editat
per la Oficina Internacional del
Trabajo l'any 1998.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 4 - MILLORA DE LES CONDICIONS SOCIOECONÒMIQUES I DE L'ÚS SOCIAL
TEMA 4.1. - MILLORA DE LES CONDICIONS SOCIOLABORALS DELS TREBALLADORS
FORESTALS
Introducció
La relació entre l’empresa i el treballador és bàsica per al funcionament de la comunitat empresarial i, per tant per al
seu rendiment.
Moltes de les empreses que es dediquen als aprofitaments forestals destaquen per una alta rotació i una baixa
professionalització dels treballadors. A més, les condicions dels centres de treball són dures: els treballadors es
veuen sotmesos a les condicions climàtiques adverses, esforços físics importants, l’alta temporalitat i un elevat risc
degut, principalment, a la manipulació d'eines tallants en un entorn irregular. Les condicions s’agreugen en sectors
laborals com el de la pinya. D'altra banda, els temporers contractats per realitzar la pela del suro sovint gaudeixen
de millors condicions sociolaborals que altres treballadors forestals.
Cal dir que és complicat obtenir les dades de temporers del suro provinents d'altres Comunitats Autònomes que
venen a treballar a Catalunya, i a més, hi ha algunes empreses de jardineria que es dediquen, ocasionalment, a fer
treballs forestals, tot i que són difícils d'identificar i, per tant, de valorar l'implicació de totes elles en quant al nombre
de treballadors aportats al sector forestal.
De fet, aquesta situació de precarietat per la temporalitat, es veu agreujada i en part provocada per condicionants
externs a les empreses (restriccions per risc d’incendi, per conservació de la fauna, puntualment l'irregularitat
temporal en les resolucions de les subvencions,…) i que dificulten mantenir la continuïtat en el temps de l’activitat
productiva. Aquests condicionants són agreujats per la pròpia administració, sense valorar, en molts casos, els
efectes de temporalitat que generen en el sector. A més, les inversions per part de l'Administració no solen ser
continuades sinó que es donen en episodis concrets, el que no afavoreix l'estabilitat laboral dels treballadors
forestals.
Una conseqüència de les característiques d’aquests centres de treball és la dificultat de realitzar inspeccions de
seguretat i salut per part dels organismes competents, que tampoc disposen de professionals especialitzats en
aquest sector. D’altra banda, tampoc es disposa d’una normativa específica que indiqui les regulacions de seguretat
i salut pròpies del sector forestal.
Un altre aspecte a considerar és que els treballadors forestals molt experimentats (sovint propers a la jubilació) no
participen de la formació de nous treballadors joves.
Cal observar que la temporalitat que indica la gràfica de l'Evolució del nombre de treballadors d'aprofitaments
forestals no es dóna en la indústria, sinó que principalment es deu al sector de treballs forestals i d'aprofitaments.
Un altre tret que també caracteritza les indústries de 1ª transformació és l’ús de maquinària antiga i obsoleta; la
innovació i/o renovació que hi hagut en el sector ha estat molt baixa i únicament s’ha detectat en les empreses més
grans. A més, les dades d’ocupació mostren una disminució en els últims trimestres del nombre de treballadors de
les indústries de la 1ª i 2ª transformació, possiblement deguda a la situació econòmica actual.
Dins d’aquest entorn negatiu, destaquen grans oportunitats i fortaleses. Les CG són una zona en que encara hi ha
una gran demanda de treballadors forestals, que es deu, principalment, a l'existència d'una silvicultura més
intensiva, que requereix més mà d'obra. És també una de les zones de Catalunya on es produeix més fusta i llenya.
Pel que fa a la seguretat i salut, el coneixement existent sobre organització del treball i senyalització, juntament amb
un ampli mercat d’elements de protecció individual permet evitar riscos laborals. L’enfortiment del compliment
d’aquesta normativa ajuda els treballadors forestals a tenir unes condicions laborals millors. En formació, la nova
introducció del carnet professional europeu de motoserrista és el primer pas per a la consolidació d’un sistema de
formació de professionals.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 4 - MILLORA DE LES CONDICIONS SOCIOECONÒMIQUES I DE L'ÚS SOCIAL
TEMA 4.1. - MILLORA DE LES CONDICIONS SOCIOLABORALS DELS TREBALLADORS
FORESTALS
Debilitats
4.1D01 Poca professionalització i estabilitat laboral dels
treballadors forestals.
4.1D02 Les condicions en el treball dels treballadors forestals són
dures, amb un risc alt associat.
4.1D03 Una bona part de les empreses que realitzen treballs
forestals, així com també les indústries de 1ª transformació
de la fusta a les CG, no ha modernitzat la maquinària.
4.1D04 Poca innovació en el sector.
4.1D05 La poca regularització en l'aprofitament dels recursos
incrementa el risc dels treballadors. Com a exemple es
poden anomenar els recol•lectors de pinya.
4.1D06 La baixa transparència en el sector de la pinya dificulta les
millores en les condicions sociolaborals dels recol•lectors.
4.1D07 Hi ha una tendència a la disminució en el nombre de
treballadors de la 1ª i 2ª transformació de la fusta a les CG.
4.1D08 Hi ha una dificultat de control en l’aplicació de les mesures
de seguretat i salut, degut a la dispersió en el territori, la
temporalitat dels centres de treball i llurs característiques.
4.1D09 Dependència de les empreses de treballs forestals de les
subvencions de la Generalitat.
4.1D10 Hi ha molts treballadors forestals en règim d'autònom.
Fortaleses
4.1F01 El coneixement existent sobre organització del treball i
senyalització permet disminuir riscos laborals.
4.1F02 Una gran demanda de treballadors forestals a les CG pot
ajudar a una estabilitat laboral dels treballadors.
4.1F03 En els últims anys hi ha hagut un enfortiment general del
compliment de la normativa de seguretat i salut que també
ha afectat el sector forestal.
Diagnosi
4.1A02
4.1A04
4.1A05
4.1A06
4.1A08
4.1A09
4.1A10
4.1A11
4.1A12
4.1A13
Amenaces
No es destinen suficients recursos a la formació
d'inspectors de treball i Seguretat Social especialitzats en
el sector forestal.
No hi ha una normativa concreta referent a la seguretat i
salut en l’activitat forestal.
Les restriccions derivades de la normativa de prevenció
d’incendis i de la protecció de la fauna fomenten la
temporalitat de les contractacions del sector.
La manca de planificació i organització en el temps dels
treballs forestals genera inestabilitat, i hi ha incertesa
sobre el percentatge d'execució dels IOF aprovats.
No hi ha un reemplaçament de treballadors amb gran
experiència per nous treballadors amb una formació
adequada.
La mancança de formació específica per a les feines de
camp dins els cicles formatius reglats.
Irregularitat temporal de l'inversió per part de la
Generalitat.
El baix preu dels productes forestals.
Feina poc reconeguda socialment.
Existència d'empreses que s'acullen al règim agrari mentre
d'altres s'han d'acullir al règim general, ja que comporta
diferències en les condicions sociolaborals dels
treballadors.
Oportunitats
4.1O01 Existeixen elements de protecció individual en el mercat
per a disminuir el risc dels treballs forestals.
4.1O02 Les CG són grans productors de fusta i llenya de
Catalunya, fet que pot garantir l’estabilitat del lloc de
treball.
4.1O03 A Santa Coloma de Farners hi ha una important escola de
grau mitjà que forma tècnics mitjans i superiors del sector
forestal, junt amb d'altres escoles properes a la vegueria
que també aporten professionals del sector.
4.1O05 En el sector serveis la Generalitat ha fet un esforç per a
què els treballadors cotitzin en el règim general.
4.1O06 Els IOF aprovats permeten millorar la planificació.
4.1O07 Acords per l'establiment d’un carnet professional a nivell
europeu.
4.1O08 La diversitat de productes deguda a una silvicultura
intensiva pot afavorir la contractació de personal.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 4 - MILLORA DE LES CONDICIONS SOCIOECONÒMIQUES I DE L'ÚS SOCIAL
127
126
117
116
TEMA 4.1. - MILLORA DE LES CONDICIONS SOCIOLABORALS DELS TREBALLADORS
FORESTALS
77
76
75
73
59
58
5
3
2
1
Línies d'actuacions
LA-4.1-1 Racionalització i continuïtat de la inversió directa de la Generalitat.
LA-4.1-2 Revisió de l'impacte de les convocatòries d'ajuts en les empreses de treballs forestals.
LA-4.1-3 Analitzar l'impacte real de les prestacions i competència d'empreses en diferents règims
de cotització sobre l'estabilitat laboral del sector.
LA-4.1-4 Analitzar l'impacte real de les restriccions degudes al risc d'incendi o protecció de fauna
sobre el mercat laboral i les contractacions.
LA-4.1-5 Assegurar que els treballadors forestals tenen les mateixes prestacions i condicions que
els treballadors d'altres sectors.
LA-4.1-6 Elaborar una normativa que regulés els mecanismes de seguretat i salut en el sector
forestal.
LA-4.1-7 Modernització i mecanització de les empreses forestals, per així reduir els costos
d'explotació.
LA-4.1-8 Promoure la formació dels treballadors forestals i la contractació de personal format.
LA-4.1-9 Millorar la regulació i el control dels productes secundaris.
LA-4.1-10 Millorar el mercat de productes forestals no fusters.
LA-4.1-11 Divulgació de les característiques i funcions de les forests, dels seus productes i del que
aporta la gestió forestal a la societat.
LA-4.1-12 Aprofitar els terrenys que s'incorporen des de l'agricultura per a diversificar i millorar la
rendibilitat de la gestió forestal.
LA-4.1-13 Promoció i valorització dels productes forestals.
LA-4.1-14 Crear instruments econòmics per compensar les externalitats.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 4 - MILLORA DE LES CONDICIONS SOCIOECONÒMIQUES I DE L'ÚS SOCIAL
Gestor
S arbrada (ha) per habitant
2,5
2
1,5
1
0,5
0
TEMA 4.2. - USOS PÚBLICS DELS TERRENYS FORESTALS
Alt
Empordà
0,39
Alt
Empordà
0,25
Baix
Empordà
Baix
Empordà
1,02
Xarxes de senders (km)
Gironès Garrotxa
0,19
Garrotxa Gironès Pla de
l'Estany
Pla de
l’Estany
2,24
0,48 0,43 0,45
Ripollès Selva
0,18
Ripollès Selva Vegueria Catalunya
Total (km)
Consorci Alba-Ter 0,00 92,99 0,00 193,74 0,00 257,01 101,01 644,75
Consorci Gavarres 0,00 2.369,33 0,00 276,40 0,00 0,00 4,73 2.650,46
Consorci Vies verdes 0,00 52,50 98,29 150,27 0,00 34,46 71,91 407,43
DIBA / DIGI 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 214,74 214,74
Altres (GR, PR.. etc) 1.395,93 8.408,30 729,58 2.421,67 254,37 48,07 69,88 13.327,80
Itinerannia 464,27 0,00 816,09 0,00 4,66 1.370,28 7,82 2.663,12
CEINR 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 145,02 0,00 145,02
Camí de Sant Jaume 101,97 0,00 40,76 44,11 12,35 0,00 16,37 215,57
Total (km) 1.962,17 10.923,12 .684,72 3.086,19 271,38 1.854,84 486,46 20.268,89
Font: Diverses. Dades del 2010.
Àrees i circuits per a esports motoritzats
Nom
S (ha)
El Massot 11,89
Joanetes 13,03
Mas Amat Gros 1,25
Muntanya Santa 74,02
Obaga del Catllar 3,74
Puigfrancor 514,20
Sant Joan dels Balbs 195,02
Santigosa 50,61
Total 863,77
Superficie arbrada per habitant
Situació de les àrees de lleure i equipaments
d'educació ambiental
Font: Àrea del Medi Natural a Girona, DMAH.
Dades del 2010. Font: Servei de Planificació i Gestió de l'Entorn Natural, DMAH i
elaboració pròpia. Dades del 2010.
Font: MCSC 3ª edició, 2007 i Idescat (dades del 2008).

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 4 - MILLORA DE LES CONDICIONS SOCIOECONÒMIQUES I DE L'ÚS SOCIAL
TEMA 4.2. - USOS PÚBLICS DELS TERRENYS FORESTALS
Introducció
En els últims anys s’ha detectat un augment de la freqüentació en els espais forestals lligat a usos de lleure,
recreatius, divulgatiu i científic. La desconeixença social dels factors que modelen i han modelat l'espai forestal,
juntament amb un increment en la demanda social de l’ús de productes renovables i ecològics, aboca a la societat a
un concepte contradictori de la gestió forestal i dels seus aprofitaments.
Fora del sector forestal i ambiental, es desconeix que la propietat dels espais forestals és, en general, privada. La
idea de que “els boscos són de tots” és equivocada en el sentit més literal de la frase, però no ho és si el que es vol
expressar és que les funcions dels espais forestals ens beneficien a tots.
A Catalunya, i les CG no en són l’excepció, ja hi ha una socialització extrema dels espais forestals i, a més, és una
socialització no regulada que porta a una degradació de l’espai forestal, especialment en certes èpoques del any i
en certs indrets forestals. El desplegament normatiu actual no aclareix la situació legal de l’ús social de les forests, i
el PGPF tampoc en determina les línies d’actuació.
El concepte de multifuncionalitat de l'espai forestal (que defineix la compatibilitat de diversos usos productius,
recreatius i el consum de béns col•lectius, com medi ambient i paisatge) hauria de permetre l’obtenció de rendes
addicionals forestals derivades d’activitats no productives que haurien de revertir en la renda dels productors o en el
seu entorn socioeconòmic. Així, un bé privat que genera aquestes externalitats positives que són un bé col•lectiu
(medi ambient, paisatge, generació d’O2 i captació de CO2, oci, etc) haurien de revertir sobre aquest bé.
L’ús de l'espai forestal amb finalitats recreatives pot generar alguns béns col•lectius, com, per exemple, els
beneficis del turisme: la millora de les infraestructures de comunicació, d’àrees de lleure, així com també les
despeses del turista que són ingressos per a la població de zones rurals. És una forma d’internalitzar les
externalitats.
A les CG hi ha una estructura consolidada i freqüentada de senders i rutes a peu i en bicicleta gestionada per
diverses administracions i entitats, i on sovint hi ha superposicions de gestió. També es disposa d’una xarxa d’àrees
de lleure als ENPEs.
La Llei d’accés motoritzat sobre el medi natural (9/1995) és l'única norma catalana que regula les externalitats
negatives, que es produeixen en el cas d’impactes negatius sobre el medi ambient quan el nombre de consumidors
de determinades activitats és excessiu.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 4 - MILLORA DE LES CONDICIONS SOCIOECONÒMIQUES I DE L'ÚS SOCIAL
TEMA 4.2. - USOS PÚBLICS DELS TERRENYS FORESTALS
Debilitats
4.2D01 La societat desconeix el règim de propietat dels boscos.
4.2D02 L’elevada pressió antròpica sobre alguns espais forestals
(tardor, boscos periurbans, etc).
4.2D03 Hi ha una molt baixa internalització de les externalitats en
el sector primari.
4.2D04 El desconeixement de la situació legal de l’ús social de les
forests.
4.2D05 La baixa permeabilitat de les zones urbanes respecte als
terrenys forestals adjacents.
Fortaleses
4.2F01 Els habitants de les CG disposen d’una mitjana de 0,45 ha
arbrades/habitant. Aquesta dada està molt per sobre de la
mitjana catalana (0,18 ha arbrades/habitant).
4.2F02 L’ús públic aporta recursos econòmics que poden revertir
en la gestió forestal.
4.2F03 L’ús públic de les forests està molt arrelat a la societat
catalana.
4.2F04 Existència de la xarxa d'Espais Naturals Protegits.
4.2F05 La Llei 9/1995, de regulació de l’accés motoritzat al medi
natural.
Diagnosi
4.2A01
4.2A02
4.2A03
4.2A04
4.2A05
4.2A06
4.2A07
Amenaces
La reglamentació autonòmica de l’ús social de les forests
no està desenvolupada, i a més, no s’inclou en el PGPF.
Els terrenys forestals i els productes que se’n deriven són
entesos per la població com a béns col•lectius.
Manca de regulació de l'accés general al medi natural.
Manca de coordinació en la gestió, planificació i, en
determinats casos la retirada, de les infraestructures de
lleure i senyalització (senders, àrees de lleure, retolació,
…).
Concentració de la població heterogènia. ¾ de la població
a la costa i a l’àrea urbana de Girona, i on el sector terciari
i la construcció han estat les activitats principals.
La creació de senders sense tenir en compte la propietat i
les activitats forestals.
Sobrecost de manteniment per a la gestió forestal que no
és assumida per el promotor de l'ús social
Oportunitats
4.2O01 L’existència d’infraestructures per al lleure als espais
protegits.
4.2O02 Alt nombre de senders que són gestionats per diverses
entitats públiques i consorcis. Alguns d’aquests senders
tenen un valor afegit: la història i la cultura que els
acompanya: Carrilet, GR-11, camí de Ronda, ruta del ferro,
etc.
4.2O04 Creixement de la demanda de turisme lligat a la natura.
4.2O05 Existència del Manual Tècnic de Senyalització del DMAH.
4.2O06 Els acords de custòdia del territori potencien l'ús públic i
els valors socials dels terrenys forestals.
4.2O07 La conservació i catalogació del patrimoni històric i
cultural.
4.2O08 Creixent demanda de verd periurbà.
4.2O09 Augment de demanda de productes locals.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 4 - MILLORA DE LES CONDICIONS SOCIOECONÒMIQUES I DE L'ÚS SOCIAL
118
107
13
7
5
1
TEMA 4.2. - USOS PÚBLICS DELS TERRENYS FORESTALS
Línies d'actuacions
LA-4.2-1 Potenciar els usos públics en els terrenys forestals públics.
LA-4.2-2 Incorporació dels criteris del PORF en els Plans Especials dels espais naturals protegits.
LA-4.2-3 Identificar i regular els terrenys forestals que reben una major pressió de l'ús públic.
LA-4.2-4 Incloure la gestió forestal com a element que genera i manté el paisatge, en les eines de
protecció i millora del paisatge.
LA-4.2-5 Divulgació de les característiques i funcions de les forests, dels seus productes i del que
aporta la gestió forestal a la societat.
LA-4.2-6 Crear instruments econòmics per compensar les externalitats.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 4 - MILLORA DE LES CONDICIONS SOCIOECONÒMIQUES I DE L'ÚS SOCIAL
Figures de gestió cinegètica
TEMA 4.3. - GESTIÓ DELS RECURSOS CINEGÈTICS I PISCÍCOLES
Tipus
Nombre S (ha)
Àrea Local de Caça 5 9.021,51
Àrea Privada de Caça 255 498.758,18
Refugi de Fauna Salvatge 9 648,53
Reserva Nacional de Caça 2 20.298,66
Reserva Natural de Fauna Salvatge 3 124,82
Reserva Natural Integral 5 1.836,36
Zona de Caça Controlada 2 2.030,17
Zona de seguretat 11 6.325,50
Zones d’aprofitament comú 698 19.279,08
Total CG 558.322,82
Font: Àrea d'activitats Cinegètiques, DMAH. Dades del 2010.
Nombre d'associacions en
cada un dels règims de caça
Règim de les zones de caça Total
Associació particular 251
Empresa 21
Particular 63
Públic 7
Total 342
Font: Àrea d'activitats Cinegètiques, DMAH. Dades del
2010
Societats de pescadors i
longitud pescable
Comarca Nombre
L (m)
pescable
L (km)
/nombre
Alt Empordà 2 71.269 35,63
Garrotxa 4 59.505 14,88
Gironès 1 12.156 12,16
Pla de l'Estany 1 11.652 11,65
Ripollès 5 159.055 31,81
Selva 3 55.508 18,50
Total general 16 369.145 23,07
Font: Àrea de Pesca Continental, DMAH. Dades del 2010.
5000
4000
3000
2000
1000
0
2001
2002
2003
Font: Area de Medi Natural, DAAM. Dades obtingudes al
2011
Evolució de les llicències de caça demanades
2004
2005
2006
Font: Àrea d'activitats Cinegètiques, DMAH i elaboració pròpia.
2007
Instruments de planificació piscícola
Font: Àrea de Pesca Continental, DMAH i elaboració pròpia.
2008
2009
2010
Alt Empordà
Baix Empordà
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
.Ripollès
Selva
Federació de caça a
Girona
SSTT del DMAH Girona

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 4 - MILLORA DE LES CONDICIONS SOCIOECONÒMIQUES I DE L'ÚS SOCIAL
TEMA 4.3. - GESTIÓ DELS RECURSOS CINEGÈTICS I PISCÍCOLES
Introducció
L’objectiu d’aquest apartat és avaluar la relació que té la gestió dels recursos cinegètics i piscícoles sobre la gestió
forestal de les CG, i no l’avaluació de la gestió cinegètica i piscícola en sí mateixa.
A les CG hi ha una important tradició de caça, amb 342 associacions que poden caçar a gairebé la totalitat del
territori, i de pesca, on el 45% dels rius regulats se’ls reparteixen en 16 associacions.
Malgrat això, els recursos cinegètics i piscícoles no reverteixen en ingressos extres a la propietat (o si ho fan, són
molt baixos): la normativa associada no defensa els interessos de la propietat en els terrenys on s'aplica i tampoc
integra la gestió forestal per a realitzar aquests aprofitaments. A més, la caça i, en menor grau, la pesca, poden
entrar en conflicte amb l’ús recreatiu de l'espai forestal.
D’altra banda, la caça és un gestor que incideix sobre la biodiversitat i, a la vegada, en la gestió forestal. D’aquesta
forma, permet un control de les poblacions que poden afectar al regenerat, les repoblacions, l’erosió, etc. Les
reintroduccions d’espècies cinegètiques poden afectar de forma negativa a l’equilibri de l’ecosistema i, com a
conseqüència, a la gestió forestal.
El Pla estratègic de la caça té com a objectiu la definició d’un model de caça sostenible dins de la natura i
compatible amb les altres activitats territorials, potenciar l’esport cinegètic i reconèixer els valors culturals de la caça
i les funcions que realitza sobre la societat.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 4 - MILLORA DE LES CONDICIONS SOCIOECONÒMIQUES I DE L'ÚS SOCIAL
TEMA 4.3. - GESTIÓ DELS RECURSOS CINEGÈTICS I PISCÍCOLES
Debilitats
4.3D01 En molts casos, la propietat no percep ingressos
econòmics de la caça.
4.3D02 Hi ha conflictes amb l’ús de lleure de les forests.
Fortaleses
4.3F01 La caça és una bona eina de control de poblacions que
poden incidir en la gestió forestal.
4.3F02 A les CG hi ha una important tradició de la caça, amb 342
associacions i un total de 549.387,60 ha (el 98% del
territori gironí) on es pot caçar.
4.3F03 Es pot pescar en 364.928 metres lineals de rius, és a dir,
en el 45% dels rius regulats. Hi ha 16 societats de
pescadors, la majoria al Ripollès i a la Garrotxa.
Diagnosi
4.3A01
4.3A02
4.3A03
4.3A04
4.3A05
Amenaces
Les reintroduccions d’espècies cinegètiques poden afectar
negativament l’equilibri de l’ecosistema, i com a
conseqüència, la gestió forestal.
La legislació piscícola i cinegètica no fomenta la integració
amb la gestió forestal.
La legislació piscícola i cinegètica no defensa els
interessos de la propietat dels terrenys on s’aplica.
Sobrepoblament d'ungulats.
Incompatibilitat de la ramaderia extensiva amb certes
pràctiques cinegètiques.
Oportunitats
4.3O01 Els nous sistemes de cens milloren el coneixement de
l’estat de les poblacions.
4.3O02 S’està redactant el Pla estratègic de la Caça a Catalunya.
4.3O03 Recent aprovada la Llei 22/2009, del 23 de desembre,
d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals.
4.3O04 La caça pot representar una aportació per a la gestió
forestal.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 4 - MILLORA DE LES CONDICIONS SOCIOECONÒMIQUES I DE L'ÚS SOCIAL
121
120
119
TEMA 4.3. - GESTIÓ DELS RECURSOS CINEGÈTICS I PISCÍCOLES
Línies d'actuacions
LA-4.3-1 Promoure la coordinació i compatibilitat entre els usuaris de la caça i la pesca, i els
usuaris recreatius del bosc i altres usos de gestió forestal.
LA-4.3-2 Els contractes d'arrendament de terrenys per constituir el règim cinegètic especial,
incorporin actuacions de millora de la infraestructura forestal de la finca.
LA-4.3-3 Integració de la gestió forestal en la planificació cinegètica i piscícola.

S (ha)
PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 4 - MILLORA DE LES CONDICIONS SOCIOECONÒMIQUES I DE L'ÚS SOCIAL
TEMA 4.4. - PROPIETAT FORESTAL
Nombre de propietats forestals agrupades per extensió
Superfície forestal (ha)
500-900
350-500
200-350
100-200
50-100
Superfície forestal (ha)
80.000
70.000
60.000
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
>900
25-50
10-25
1-10
900
500-900
350-500
200-350
100-200
50-100
25-50
10-25
1-10

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 4 - MILLORA DE LES CONDICIONS SOCIOECONÒMIQUES I DE L'ÚS SOCIAL
TEMA 4.4. - PROPIETAT FORESTAL
Introducció
Els terrenys forestals de les CG, però també de tota Catalunya, són de propietat fonamentalment privada. En
general, només són de propietat pública (tant de l’administració estatal, autonòmica com local) les capçaleres de les
conques mediterrànies al Pirineu, el Montgrí, els Aiguamolls de l'Empordà i gran part de les riberes del Fluvià.
Un altre tret que distingeix la propietat gironina és l’alta fragmentació: hi ha un elevat nombre de propietaris que
posseeixen propietats poc extenses. La majoria de les propietats forestals són inferiors a 25 ha (93,5%). Però les
propietats de més de 25 ha contenen un 77% de la superfície forestal de la vegueria.
En general, els propietaris forestals de les comarques gironines no participen activament en la gestió de les seves
propietats. L'excepció a aquesta regla són els propietaris de les zones més productives, que sí desenvolupen una
silvicultura activa. En general, a la resta del territori la gestió forestal està dominada pels rematants, que amb
tallades selectives sota criteris tecnològics procuren un benefici econòmic als propietaris. S'ha constatat la
consolidació de la figura del tècnic que gestiona els ajuts i part dels treballs planificats, gràcies a la seva participació
en la realització dels IOF.
La gestió conjunta no és una forma habitual de gestió a les CG i està poc desenvolupada: mentre que les finques
del Ripollès de propietat municipal estan associades i fan aquest tipus de gestió, l’alt nombre de propietaris
forestals que estan associats a les CG no realitzen gestió conjunta. La legislació i els procediments administratius
actuals tampoc contemplen aquest tipus de gestió.
No hi ha una estreta relació entre indústria i propietat forestal, fet que es fa palès en la planificació i el coneixement
del producte fuster de les finques.
Es pot dir que existeix un grup de propietaris forestals molt actius que també són una font de coneixement i
d’assessorament al sector.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 4 - MILLORA DE LES CONDICIONS SOCIOECONÒMIQUES I DE L'ÚS SOCIAL
Debilitats
4.4D01 Absentisme de gran part dels propietaris forestals.
4.4D02 Propietaris que tenen una visió de la gestió forestal com a
activitat exclusivament recol•lectora.
4.4D03 La propietat està molt fragmentada (el 88% de les
propietats forestals de les CG tenen 10 o menys ha).
4.4D04 La gestió conjunta està poc desenvolupada.
Fortaleses
4.4F01 Existeixen nuclis de propietaris que desenvolupen una
gestió forestal activa.
4.4F02 Hi ha un grau significatiu d'associacionisme que serveix
per millorar la capacitat de representació de la propietat en
el sector.
4.4F03 Alguns propietaris forestals són una font molt important de
coneixement i d’assessorament.
4.4F04 Cultura patrimonial respecte a les propietats forestals en
bona part del territori.
TEMA 4.4. - PROPIETAT FORESTAL
Diagnosi
4.4A01
4.4A03
4.4A04
Amenaces
No s’internalitzen tots els costos que representa la gestió
per part del propietari.
La normativa actual no fomenta la gestió forestal conjunta.
La societat desconeix el règim de propietat dels boscos.
Oportunitats
4.4O01 Existeixen diverses experiències de gestió forestal
conjunta a les CG.
4.4O02 El 77% de l’extensió dels terrenys forestals pertany a
finques de 25 o més ha.
4.4O03 El mercat i la demanda de biomassa poden ajudar a
potenciar la gestió conjunta.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 4 - MILLORA DE LES CONDICIONS SOCIOECONÒMIQUES I DE L'ÚS SOCIAL
53
2
5
7
13
20
38
1
52
132
60
61
68
80
81
122
43
Línies d'actuacions
LA-4.4-1 Incentivar la redacció, execució i seguiment dels IOFs.
LA-4.4-2 Promoció i valorització dels productes forestals.
LA-4.4-3 Divulgació de les característiques i funcions de les forests, dels seus productes i del que
aporta la gestió forestal a la societat.
LA-4.4-4 Incloure la gestió forestal com a element que genera i manté el paisatge, en les eines de
protecció i millora del paisatge.
LA-4.4-5 Identificar i regular els terrenys forestals que reben una major pressió de l'ús públic.
LA-4.4-6 Incorporar a la planificació tots els actors que participen tant en la prevenció com en
l'extinció dels incendis forestals.
LA-4.4-7 Incentivar tecnologies i pràctiques de gestió forestal sostenible.
LA-4.4-8 Crear instruments econòmics per compensar les externalitats.
LA-4.4-9 Anàlisi i seguiment de la propietat, el mercat i mesures de transparència del sector.
LA-4.4-10 Millora del marc jurídic de la propietat forestal.
LA-4.4-11 Publicar uns informes periòdics sobre l'estat i evolució del sector forestal en base al
mercat.
LA-4.4-12 Incorporar el sector forestal en les consultes de participació dels espais protegits.
LA-4.4-13 Establir uns tràmits administratius relacionats amb la gestió forestal clars, àgils i
transversals, a disponibilitat de l'administrat.
LA-4.4-14 Facilitar als propietaris forestals l'accés a informació relativa a la gestió forestal.
LA-4.4-15 Incentivar la gestió forestal conjunta.
TEMA 4.4. - PROPIETAT FORESTAL
LA-4.4-16 Millorar el coneixement de la realitat socioeconòmica de la propietat forestal.
LA-4.4-17 Incentivar l'associacionisme de propietaris, rematants i asserradors.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
TEMA 5.1. - PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I DESENVOLUPAMENT RURAL

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
TEMA 5.1. - PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I DESENVOLUPAMENT RURAL
Introducció
La importància dels espais forestals com a proveïdors de múltiples matèries i serveis fa imprescindible la
coherència entre diferents nivells de planificació i la relació amb altres planificacions territorials i sectorials.
El Pla territorial parcial de les CG deixa de banda el valor productiu de les forests i en general la planificació
territorial, no considera que en els espais forestals es realitzi una activitat d’explotació fustera i/o d’altres recursos i
on els propietaris obtenen uns rendiments.
La temporització seguida per a l'elaboració del planejament forestal del territori no està seguint un ordre lògic, que
seria, primerament, l’aprovació del PGPF, seguidament adaptació de les actuacions en els diferents PORFs a nivell
regional i, per últim, els IOF per a la concreció de les actuacions en la forest.
Tot i que encara no s’ha aprovat el PGPF, s’utilitza el material generat en la seva redacció per al desenvolupament
del present PORF (que, juntament amb el PORF de les comarques centrals, són els primers que es realitzen a
Catalunya), mitjançant una metodologia que serà estàndard per a la resta dels PORFs que es pretenen realitzar.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
TEMA 5.1. - PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I DESENVOLUPAMENT RURAL
Debilitats
5.1D01 No està aprovat el Pla General de Política Forestal.
5.1D02 El planejament municipal és molt conservador en relació a
les activitats productives a realitzar en sòl forestal, fet que
pot dificultar la viabilitat de l'activitat productiva.
5.1D03 No hi ha un marc estratègic ni tàctic que condicioni i guiï la
gestió forestal, mentre que sí que s’està desenvolupant
planificació territorial d’àmbit inferior que incideixen sobre
el sector forestal (Plans municipals, IOF).
5.1D04 Ni el PGPF ni el PORF profunditzen en la indústria de la
segona transformació.
5.1D05 Estructura de l'Administració deficient.
5.1D06 Manca d'instruments incentivadors específics per equilibrar
les diferències territorials.
Fortaleses
5.1F01 Existència d'una metodologia estàndard i homogènia per a
tots els PORFs.
5.1F02 Inici del procés de redacció dels PORFs.
5.1F03 La participació pública en el marc dels PORFs. Elevat grau
de consens en la diagnosi de la situació.
5.1F04 El PORF és una font d'equilibri i vertebració territorial.
Diagnosi
5.1A01
5.1A02
5.1A03
Amenaces
No s’està seguint l’ordre jeràrquic en la redacció dels
diferents instruments de planificació forestal. La redacció
dels IOF prèvia a la redacció del PORF i a l’aprovació del
PGPF.
No hi ha cap PORF aprovat a Catalunya.
Els agents del sector productiu no participen activament en
l'elaboració dels Plans Especials dels Espais Naturals.
Oportunitats
5.1O01 Les ORGEST, que seran un suport per als instrtruments de
planificació a nivell de finca.
5.1O02 Els instruments de planificació aprovats d’un nivell superior
al PORF.
5.1O03 Existeix el Registre Cartogràfic de Catalunya en el marc
del Pla cartogràfic de Catalunya, on s'hi pot incorporar la
informació cartogràfica que es generi de caire forestal.
5.1O04 Reforma de la PAC cap a una política integral del territori
rural
5.1O05 Assumpció social i política de la sostenibilitat com a pilar
bàsic de totes les polítiques.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
TEMA 5.1. - PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I DESENVOLUPAMENT RURAL
Línies d'actuacions
LA-5.1-1 Fer una anàlisi de la indústria de segona transformació en els diferents nivells de la
planificació forestal.
LA-5.1-2 Aprovació d'un Pla General de Política Forestal.
LA-5.1-3 Integrar la informació territorial relativa als terrenys forestals.
LA-5.1-4 Publicar uns informes periòdics sobre l'estat i evolució del sector forestal en base al
mercat.
LA-5.1-5 Equiparar els documents de planejament i planificació forestal (PORF, ORGEST, IOF) als
documents de planejament i planificació territorial.
LA-5.1-6 Incloure en el planejament territorial la gestió forestal com a activitat econòmica que
desenvolupa el territori.
LA-5.1-7 Divulgació de les característiques i funcions de les forests, dels seus productes i del que
aporta la gestió forestal a la societat.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
S (ha)
70.000
60.000
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
0
Comarca
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
TEMA 5.2. - INSTRUMENTS D'ORDENACIÓ I GESTIÓ FORESTAL (IOF)
Superfície forestal amb IOF i sense IOF
Alt
Empordà
Baix
Empordà
S amb
IOF
Garrotxa Gironès Pla de
l'Estany
SF amb IOF SF sense IOF
SF amb
IOF
SF sense
IOF
Ripollès Selva
Font: CPF i Servei de Gestió Forestal, DMAH. SF: superfície forestal. Dades
obtingudes al 2010.
% de SF
amb IOF
Alt Empordà 34.564,85 29.309,43 56.197,13 34,28
Baix Empordà 12.830,70 11.731,22 27.094,13 30,22
Garrotxa 25.633,41 16.613,16 44.042,07 27,39
Gironès 10.577,03 7.089,01 30.144,38 19,04
Pla de l'Estany 5.557,36 1.521,55 13.719,47 9,98
Ripollès 53.227,87 51.612,12 37.220,27 58,10
Selva 39.278,95 29.859,17 48.750,24 37,98
Total 181.670,17 147.735,66 257.167,70 36,49
Font: CPF i Servei de Gestió Forestal, DMAH. SF: superfície forestal. Dades
obtingudes al 2010.
Tipus de gestió
Tipus
S (ha)
planificada
Font: CPF i Servei de Gestió Forestal, DMAH. Dades obtingudes al 2010.
% respecte al
total
Privada 152.974,84 84,20
Pública Forests del CUP 27.608,09 15,20
Consorcis 549,97 0,30
Forests patrimonials 537,27 0,30
Total gestió pública 28.695,33 15,80
Total 181.670,17 100,00
Superfície amb IOF
Font: CPF i Servei de Gestió Forestal, DMAH i elaboració pròpia. Dades
obtingudes al 2010.
Terrenys forestals de titularitat pública
amb planificació
Font: Servei de Gestió Forestal, DMAH i elaboració pròpia. Dades
obtingudes al 2010.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
TEMA 5.2. - INSTRUMENTS D'ORDENACIÓ I GESTIÓ FORESTAL (IOF)
Introducció
Els instruments de planificació i gestió forestal planifiquen les actuacions a realitzar en les propietats forestals en
base a uns objectius.
El CPF ha realitzat un esforç important en la creació d’eines que faciliten la redacció dels PTGMF i dels PSGF i la
recol·lecció de dades que també permeten la generació de dades de forma homogènia així com també el seu
maneig.
De la mateixa forma la Generalitat està redactant unes instruccions per a l’elaboració d'instruments de planificació
de forests públiques.
Respecte a les dificultats que han d’afrontar els propietaris i gestors de les propietats forestals, cal dir que durant el
tràmit d’aprovació dels IOF es troben a faltar criteris tècnics uniformes i preestablerts. Els tràmits administratius per
a l’aprovació es dilaten en el temps, i encara ho són més quan la propietat forestal es troba dins dels límits d’un
Espai Natural Protegit. Tot i així, sí que hi ha una facilitat de tràmits quan el propietari d’un IOF vol realitzar alguna
de les actuacions planificades, però l'aplicació dels IOF es vista com a rígida.
Els documents de propietat no defineixen de manera prou clara l'abast territorial de la finca. Alguns d'ells no tenen
encara les referencias cadastrals de les parcel·les aque en formen part. La parcel·la cadastral molts cops tampoc
defineix els limits reals de la finca.
Els ajuts a la redacció de PTGMF i PSGF ha permès la planificació de moltes propietats que no l’haurien fet de no
ser per aquestes ajudes.
En un altre nivell, les ORGEST han de ser un instrument que faciliti l’elaboració dels IOF integrant les directrius
propostes en el PORF en la gestió de la propietat forestal.
Posteriorment a l’aprovació de l’IOF manca un seguiment que valori el grau d’execució de les actuacions indicades
al document.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
TEMA 5.2. - INSTRUMENTS D'ORDENACIÓ I GESTIÓ FORESTAL (IOF)
Debilitats
5.2D01 Falta estandarització en els criteris tècnics preestablerts i
uniformes per a l’aprovació dels IOF. Tampoc està clar
quin ha de ser el nivell d’arbitratge de la Generalitat en la
planificació a nivell de finca.
5.2D02 Els tràmits administratius associats a l’elaboració i
aprovació dels PTGMF són complexos, especialment quan
hi ha un Espai Natural Protegit afectat.
5.2D03 Falta un seguiment i una avaluació que valori el nivell
d’execució real dels IOF.
5.2D04 La manca de concreció (delimitació, afitament, revisió del
cadastre i cartogràfica) de límits de les forests públiques
dificulta la seva gestió.
5.2D04 La revisió dels IOF implica a varis estaments de la
Generalitat sense una coordinació de criteris i objectius
establerta, el que genera multiplicitat de criteris.
Fortaleses
5.2F01 L’elaboració de les ORGEST faciliten la inclusió de les
directrius de gestió definides en el PORF i les traslladesn
en la planificació a nivell de finca.
5.2F02 Generalització dels instruments de planificació en la gestió
forestal. A les CG la superficie forestal amb IOF aprovat
representa el % de la superfície forestal.
5.2F03 La disponibilitat d'un IOF facilita la gestió administrativa
per dur a terme la gestió forestal.
5.2F04 Els Plans Simples de Gestió Forestal permeten la
planificació de forma senzilla als propietaris de les finques
de menys de 25 ha.
5.2F05 El CPF ha desenvolupat eines informàtiques de suport per
a la redacció dels PTGMF i els PSGF.
5.2F06 La potestat de delimitació i afitació de les forests del CUP
de què disposa la Generalitat.
5.2F07 Disponibilitat de títulats comptetents per a la redacció dels
IOF.
Diagnosi
5.2A01
5.2A02
5.2A03
Amenaces
Altres planificacions limitants de les activitats forestals
(obertura de camins, rompudes , aprofitaments,...) que no
són del sector forestal.
Desconexió entre el Registre de la Propietat i el Cadastre.
La manca de rendibilitat de les finques forestals fa que no
hi hagi interès per a la planificació. El propietari planifica
per les avantatges fiscals i els ajuts de la Generalitat.
Oportunitats
5.2O01 Existència i regularitat de subvencions per a la redacció
dels IOF.
5.2O02 Les instruccions de redacció i inventari forestal per a
l’elaboració dels IOF en finques privades.
5.2O03 S’estan redactant unes instruccions per a l’ordenació de
finques públiques.
5.2O04 La redacció dels PORF’s és una oportunitat per lligar
diferents nivells de planificació i implicar a la gent del
territori en una gestió adequada a la realitat de la vegueria.
5.2O05 Existeix el Registre Cartogràfic de Catalunya en el marc
del Pla cartogràfic de Catalunya, on s'hi pot incorporar la
informació cartogràfica que es generi de caire forestal.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
TEMA 5.2. - INSTRUMENTS D'ORDENACIÓ I GESTIÓ FORESTAL (IOF)
Línies d'actuacions
LA-5.2-1 Millora de la definició dels límits de les forests delimitades i fitades.
LA-5.2-2 Realitzar un inventari de les propietats públiques.
LA-5.2-3 Potenciació de la planificació a nivell de finca i la seva coherència amb la planificació
forestal regional.
LA-5.2-4 Integrar la informació territorial relativa als terrenys forestals.
LA-5.2-5 Unificació de les directrius tècniques utilitzades per l'Administració alhora d'emetre
informes i valoracions tècniques.
LA-5.2-6 Establir uns tràmits administratius relacionats amb la gestió forestal clars, àgils i
transversals, a disponibilitat de l'administrat.
LA-5.2-7 Incentivar tecnologies i pràctiques de gestió forestal sostenible.
LA-5.2-8 Delimtació i fitació de les forests d'utilitat pública.
LA-5.2-9 Establir un sistema de seguiment a nivell de vegueria: protocols d'alerta, actuació i
seguiment. Col·laboració d'altres estaments (universitat, òrgans gestió ENP, etc.) i
administracions.
LA-5.2-10 Establir un sistema que permeti el seguiment i control de les actuacions planificades
(prevenció d'incendis, gestió forestal).
LA-5.2-11 Redacció, aprovació, desenvolupament i seguiment de les figures i instruments de
planejament sectorial per evitar els canvis d'ús dels terrenys forestals d'interès especial.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
TEMA 5.3. - FOMENT D'INSTRUMENTS ECONÒMICS
Ajuts econòmics per a la gestió forestal sostenible atorgats
pel DMAH segons ens gestor (€) durant el període 2002 - 2007
Comarca CPF DMAH
Mitjana anual
per ha
Alt Empordà 3.049.326,09 2.178,11 5,95
Baix Empordà 2.092.092,23 113.120,59 9,47
Garrotxa 586.482,89 25.473,72 1,68
Gironès 1.152.262,33 14.597,69 5,22
Pla de l'Estany 104.714,42 0,00 1,15
Ripollès 1.273.204,79 721.345,50 3,74
Selva 8.017.686,79 0,00 17,00
Total 16.275.769,54 876.715,61 7,06
Font: CPF i Servei de Gestió Forestal, DMAH. Dades obtingudes al 2010.
Nombre d'ajuts
16
14
12
10
8
6
4
2
0
Selva
50,45%
Nombre d'ajuts atorgats a la contractació d'assegurances forestals
Font: CPF.
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Actuacions acordades en la custòdia del territori
Actuacions
Nombre
Adquisició de drets per mantenir-los inactius 41
Actuacions de conservació de valors naturals 36
Actuacions d'ús sostenible dels recursos de la finca 19
Actuacions de restauració de la finca 4
Altres 10
Total 110
Percentatge d'ajuts certificats pel CPF
durant el període 2001 - 2009
Ripollès
8,31%
Font: CPF. Dades obtingudes al 2010.
Alt Empordà
Baix Empordà
Garrotxa
Gironès
Pla de l'estany
Ripollès
Selva
Alt Empordà
17,41%
Entitats de custòdia principals
Baix Empordà
12,40%
Garrotxa
3,73%
Gironès
7,03%
Pla de l'Estany
0,67%
Entitats de custòdia
S (ha)
custodiada
Acció Natura 220,46
Consorci de l'Alta Garrotxa 700,00
Diputació de Girona 442,58
Obra Social Caixa Catalunya 72.679,70
Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa 233,00
Altres (< 100 ha) 311,67
Font: Xarxa de Custòdia del Territori. Dades del 2010. Font: Xarxa de Custòdia del Territori. Dades del 2010.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
TEMA 5.3. - FOMENT D'INSTRUMENTS ECONÒMICS
Introducció
L’estabilitat econòmica facilita notablement la capacitat de planificació a llarg termini.
Les diferents administracions, especialment les autonòmiques, estatals i europees determinen diverses eines de
foment per facilitar la gestió i promoure les actuacions.
La línia d’ajuts per a la gestió forestal sostenible que atorga la Generalitat tant a propietaris públics, però
especialment a privats, s’ha consolidat en els últims anys.
L’atorgament dels ajuts de forma contínua durant els últims 10 anys ha significat l’emmascarament del cost real de
les actuacions i dels productes que s'obtenen. A part, tampoc ha servit per activar la gestió forestal sostenible en
aquelles zones on ha desaparegut i ha promogut criteris de gestió allunyats de la necessitat actual de la indústria.
Cal dir que els ajuts atorgats es concentren en zones on la gestió és més activa.
D’altra banda, encara no s’ha desenvolupat cap instrument econòmic que ofereixi als propietaris una compensació
per les externalitats que els terrenys forestals proporcionen i altres valors intangibles.
Molt poques finques forestals sol·liciten ajuts per a la contractació d’assegurances forestals, que protegeixen al
propietari en cas d’incendi forestal.
La manca d'associacionisme per l'elevada fragmentació de la propietat forestal i l’efecte de l’opinió pública sobre la
presa de decisions tècniques en les bases reguladores dels ajuts són les principals amenaces que han d’afrontar
els gestors dels ajuts.
La Xarxa de custòdia del territori ha esdevingut una entitat de certa importància que gestiona gairebé tots els
convenis i contractes de custòdia. Tot i així, cal dir que la raó majoritària dels convenis signats en espais forestals
són per a la no gestió, per mantenir-los inactius.
Les subvencions que s’atorguen a nivell estatal i europeu són una gran oportunitat per a la redacció i execució de
projectes. Cal destacar el Pla de Desenvolupament Rural (PDR), el Fons Europeu de Desenvolupament Regional
(FEDER), el Life+, que financia mesures que contribueixen al desenvolupament, l’aplicació i actualització de la
política i la legislació comunitària del medi ambient, i, dins del FEDER, la iniciativa Interreg, que fomenta la
cooperació transfronterera. Tot i així, la tramitació d'aquestes subvencions és complexa i per tant, dificulta l'accès a
propietaris petits.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
Debilitats
5.3D01 Els ajuts no han servit per recuperar la gestió forestal
sostenible en aquelles zones on ja ha desaparegut.
5.3D02 Els ajuts han emmascarat el cost real de la gestió.
TEMA 5.3. - FOMENT D'INSTRUMENTS ECONÒMICS
5.3D03 La planificació ha afavorit uns criteris de gestió allunyats
de la necessitat actual de la indústria.
5.3D04 Els ajuts es concentren en aquelles zones on la gestió
forestal és més activa i sobre terrenys més productius.
5.3D05 Falten eines fiscals/pressupostaries per a la compensació
de les externalitats i altres valors intangibles del bosc.
5.3D06 Es demanen poques ajudes per a la contractació
d’assegurances forestals, ja que solamnet hi tenen acces
les propietats amb IOF aprovat.
5.3D07 No hi ha ajuts pel desenvolupament de la innovació i
l’eficiència, tret d'aquells dirigits a la compra de
maquinaria.
5.3D08 Els tramits de sol•licitud, atorgament i certificació són poc
eficients, i no s’aprofiten de la capacitat tecnològica actual.
5.3D09 Excessivdependència de les subvencions de la
Generalitat.
5.3D10 Incertesa sobre cap on aniran dirigits els ajuts públics
(cap a energia, cap a indústria...), especialment per a la
indústria existent.
Fortaleses
Diagnosi
5.3F01 L’estructura de l’atorgament d’ajuts està consolidada. Durant el
període 2001-2009 2.307.080,90 €/any per a treballs silvícoles i
157.001,04 €/any per a camins. Sobre la superfície forestal de
les CG representa: 51,28 €/ha per a treballs silvícoles i 3,49.
5.3F03 Els ajuts a les finques públiques han estat de 876.715,61 €
durant el període 2002-2007 (sense l'any 2004).
5.3A01
5.3A02
5.3A03
5.3A04
5.3A05
Amenaces
L’efecte de l’opinió pública sobre la presa de decisions
tècniques en les bases reguladores dels ajuts.
La fragmentació de la propietat forestal; el 88% de les
propietats forestals de les CG tenen 10 o menys
hectàrees. A més, el 20% de la superfície són de
propietats forestals de 25 o menys hectàrees, el que
representa el 93% de les propietats.
L'objectiu de la xarxa de custòdia del territori més comú
acordats amb la propietat és la d’”adquisicions de drets per
mantenir-los inactius”.
Contenció en els pressupostos generals.
Fi o reducció del finançament comunitari.
Oportunitats
5.3O01 Altres instruments econòmics: PDR, Feder, Life+, Interreg,
etc.
5.3O02 La Xarxa de Custòdia del territori ha esdevingut una entitat
de cert pes als Països catalans que gestiona gairebé tots
els contractes de custòdia del territori.
5.3O03 Tipus d'interès baixos, inferiors o iguals a la inflació i
creixement de figures d'inversió a llarg termini.
5.3O04 Augment del valor de les finques forestals descomptant el
seu creixent valor terciari
5.3O05 Reforçament dels instruments econòmics a la política
ambiental.
5.3O06 Vertebració de la societat civil i experiència de
corresponsabilització.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
TEMA 5.3. - FOMENT D'INSTRUMENTS ECONÒMICS
Línies d'actuacions
LA-5.3-1 Vinculació d'altres sectors que es beneficien de les forests en el finançament de les
actuacions forestals.
LA-5.3-2 Adequació dels instruments econòmics als objectius, les necessitats i característiques de
les forests.
LA-5.3-3 Garantir l'estabilitat econòmica suficient per permetre la planificació i la gestió forestal a
llarg termini.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
TEMA 5.4. - ASSOCIACIONISME, PARTICIPACIÓ PÚBLICA I SEGUIMENT
Nom de l’associació
Nombre d’associats
a les CG
Superfície associada
(ha) a les CG
Associació de propietaris del Montnegre –
Corredor
50
Consorci forestal de Catalunya 538 92165
Les Garrotxes, Associació de propietaris,
Cinegètica i Forestal
Associació de propietaris forestals de
Guilleries – Savassona
Associació de propietaris del Montseny
Associació de propietaris de finques rústiques
de la Vall de Camprodon
Consorci d’Espais d’Interès Natural del
Ripollès
30
19 25199
Associació de propietaris de boscos de Celrà 38 1026
Associació d'Entitats Locals Propietàries
Forestals
Font: diverses. Dades del 2011.
Comarca
Associacions de propietaris forestals
Nombre d'empreses forestals associades a ARESCAT
Aprofitaments
de fusta i
llenya
Indústria de 1a
transformació
de fusta
Indústria de 2a
transformació de
fusta
Total
Garrotxa 1 0 0 1
Gironès 5 0 0 5
Ripollès 1 0 0 1
Selva 9 0 0 9
Resta de Catalunya 24 10 11 45
Total 40 10 11 61
Font: ARESCAT. Dades del 2010.
Nom
Associació LIFE de productors de bolets i tòfones
amb Seu a Solsona
Fetruse: Associació Nacional d’Exportadors de
tòfones i bolets
Associació de Cultivadors de Bolets de Catalunya -
Localització
de la seu
Solsona
Barcelona
Agrupació de tofonaires de la Garrotxa Sant Aniol de Finestres
Apicultors de Catalunya -
Associació Catalana de Productors de Plantes
Aromàtiques
FETT. Federación Española de Asociaciones de
Truficultores
Associació de Cultivadors d'Arbres de Nadal
Associats de Catalunya
Font: Diverses. Dades del 2011.
Productes que elaboren les empreses
associades a AECORK a les CG
Producte
Nombre
d'empreses
Taps de suro natural 22
Taps per cava 5
Discs de suro natural 4
Especialitats del suro 4
Preparadors 4
Suro aglomerat Compost 3
Taps de mides especials cilíndric 3
Treballs Auxiliars dels taps 3
Altres 7
Total 55
Sindicat
Font: AECORK. Dades del 2011.
Associacions de productes secundaris del bosc
Nombre de
socis a les CG
Sindicats
Nombre de
socis gironins
Nombre total
de socis
Solsona 0 10
Solsona 0 6
Sant Hilari Sacalm 100 100
40
Nombre de
socis
Consorci Forestal de
Catalunya
Unió de pagesos 8000
Institut Català de Sant
Isidre
Joves Agriculors i
Ramaders de Catalunya
Font: Diverses. Dades del 2011.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
TEMA 5.4. - ASSOCIACIONISME, PARTICIPACIÓ PÚBLICA I SEGUIMENT
Introducció
Les forests són multifuncionals i hi interactuen diferents agents econòmics i socials. La participació dels diferents
agents ha d’estructurar-se i ha de permetre el desenvolupament d’activitats de consulta.
Dins d’aquest apartat s’avaluen les diverses tasques i entitats que fomenten l’associacionisme, la participació
pública i el seguiment.
La societat catalana ha mostrat, des del vessant del voluntariat, un alt interès en la protecció i conservació del medi
ambient. Tot i que la Generalitat crear la figura del Voluntariat Forestal, amb una legislació que l'empara de manera
específica, aquesta no ha estat utilitzada per les entitats esmentades i té un baix nombre d'inscrits.
Per tot això, es considera que cal promoure la figura dels voluntaris forestals ja que podria donar cobertura a moltes
tasques relacionades amb el sector forestal i milloraria el coneixement que la població té sobre les actuacions de
gestió forestal. Les experiències que, en aquest àmbit, es duen a terme a d’altres països (UK, Suïssa, EUA, …)
podrien servir de model per a la millora del sistema del voluntariat. En tot cas, un altre aspecte a considerar és com
es fa la integració en el sistema ja existent del Servei Català del Voluntariat.
Les diverses associacions de propietaris, d’empresaris surers, de la fusta i rematants, són una fortalesa, però
encara cal realitzar molta feina per a desenvolupar-les sobre el territori i com a una associació de gestió conjunta.
Pel que fa a les mesures de seguiment, cal dir que el PORF de les CG incorpora uns indicadors de seguiment que
és previst d'actualitzar-los en uns anys per poder avaluar l’execució de les propostes.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
TEMA 5.4. - ASSOCIACIONISME, PARTICIPACIÓ PÚBLICA I SEGUIMENT
Debilitats
5.4D01 El nivell d’associacionisme per a l’optimització de recursos
és molt baix en totes les baules de la cadena forestal.
5.4D02 El nombre de voluntaris forestals a les CG és molt baix, i
no reflecteix l'interès social real: 16 voluntaris a les CG.
5.4D03 Dins de Voluntaris Forestals no queda recollit el conjunt
d’organitzacions que fan tasques de voluntariat en el
sector forestal.
5.4D04 La figura dels VF establerta per normativa, està
infrautilitzada i podria donar cobertura a moltes activitats
de voluntariat relacionades amb el sector forestal.
5.4D05 Alt potencial de les associacions de propietaris per a
estructurar la producció forestal
Fortaleses
5.4F01 L’associacionisme pot esdevenir una eina potent d’activar
la gestió forestal i fer-la sostenible (ecològica i
econòmicament).
5.4F02 Indicadors de seguiment del PORF.
5.4F03 L’associació de Voluntaris Forestals de Catalunya
constituïda el 10 de juny del 2006.
5.4F04 Les diverses associacions de propietaris.
5.4F05 Les associacions empresarials dels sectors del suro,
rematants i serradores.
Diagnosi
5.4A01
5.4A02
5.4A03
Amenaces
No existeix una figura de planificació específica per a la
gestió forestal conjunta.
No s’afavoreix suficientment l’associacionisme.
Desproporció del poder dels lobbies forestals front als
agrícoles i ramaders en la distribució de fons agraris.
Oportunitats
5.4O01 L’Ordre de 10 de juny del 1988 que estableix el Reglament
de les unitats dels Voluntaris Forestals.
5.4O02 L’interès general existent per a la participació del
voluntariat en tasques relacionades amb el medi ambient.
5.4O03 La importància, desenvolupament i experiència que té el
voluntariat a Catalunya i l’associacionisme dins la cultura
catalana.
5.4O04 Existència d'experiencies en aquest àmbit que es duen a
terme a d’altres països (UK, Suïssa, EUA, ...).
5.4O05 Importància dels processos de participació pública dels
projectes de la Generalitat.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
TEMA 5.4. - ASSOCIACIONISME, PARTICIPACIÓ PÚBLICA I SEGUIMENT
Línies d'actuacions
LA-5.4-1 Incentivar l'associacionisme de propietaris forestals i garantir la seva representació en els
òrgans més importants de presa de decisions en matèria forestal.
LA-5.4-2 Anàlisi de la gestió pública de terrenys privats (consorcis, etc.). Explorar oportunitats de
gestió conjunta, biomassa, custòdia, ambientalització.
LA-5.4-3 Incentivar la gestió forestal conjunta.
LA-5.4-4 Incentivar l'associacionisme de propietaris, rematants i asserradors.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
TEMA 5.5. - INNOVACIÓ I TRANSFERÈNCIA DE TECNOLOGIA, FORMACIÓ I EXTENSIÓ
FORESTAL
Centres de recerca
Entitat
Nombre de
treballadors
Centre de Recerca i Aplicacions Forestals 150
Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya 125
Institut Català de la Fusta
Institut Català del Suro
IRTA
Font: diverses. Dades del 2011.
Escola
Centres de formació
Universitat de Lleida. Escola Tècnica i Superior d'Enginyeria
Agrària
Escola de capacitació agrària i forestal de Santa Coloma de
Farners
Formació
Grau en Enginyeria Forestal
Tècnic/a superior en Gestió i organització dels
recursos naturals i paisatgístics.
Institut Josep Brugulat (Banyoles) Tècnic mitjà en fabricació a mida i instal·lació
de fusteria i moble.
Font: diverses. Dades del 2011.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
TEMA 5.5. - INNOVACIÓ I TRANSFERÈNCIA DE TECNOLOGIA, FORMACIÓ I EXTENSIÓ
FORESTAL
Introducció
La formació i la innovació són claus pel desenvolupament de tots els sectors, i el forestal no n’és l’excepció. A més,
cal participar en els programes de recerca i d’innovació per a què s’acostin a les necessitats del sector i millorar la
transferència.
A les CG hi ha diferents institucions on es poden formar estudiants en el sector forestal: l’escola de capacitació
agrària de Santa Coloma de Farners, que forma tècnics mitjans i superiors en gestió i organització dels recursos
naturals i paisatgístics i tècnics en treballs forestals i conservació del medi natural, i l’Institut Josep Brugulat a
Banyoles on s’imparteix formació professional de fusta, suro i moble. A més, l’Institut Català del Suro i l’associació
d’empresaris surers de Catalunya també realitzen cursos de formació relacionats amb el sector surer.
Fora de les CG, cal anomenar l’Escola Tècnica Superior en Enginyeria Agrària, situada a Lleida, que cursa el Grau
en Enginyeria Forestal, màsters i postgraus. Dos centres de recerca i innovació: el Centre Tecnològic i Forestal de
Catalunya i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, i diversos instituts i associacions de caire
empresarial que realitzen formació i transferència tecnològica al sector.
Tot i l’elevat nombre de científics, de titulats universitaris i de tècnics i especialistes, la seva formació és poc
reconeguda pel sector i, com a conseqüència, hi ha una baixa demanda que podria derivar en una disminució en el
nombre de persones interessades en cursar aquesta formació, i en una aturada en la innovació i competitivitat en el
sector.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
TEMA 5.5. - INNOVACIÓ I TRANSFERÈNCIA DE TECNOLOGIA, FORMACIÓ I EXTENSIÓ
FORESTAL
Debilitats
5.5D01 Formació reglada de tècnics forestals mitjans i superiors
poc reconeguda pel sector forestal.
5.5D02 Alt nombre de tècnics forestals mitjans i superiors però
baixa demanda.
5.5D03 La formació professional del sector depèn de dos
organismes diferents (Departament Agricultura i Acció
Rural i Departament d’Educació).
5.5D04 A la pràctica no hi ha una diferenciació entre les tasques
dels enginyers tècnics forestals i els enginyers de forests,
el que deixa una mancança en les tasques que haurien de
desenvolupar.
5.5D05 Manca d’inversió pública en innovació.
5.5D06 Poca transferència de coneixement entre centres
d’investigació i empreses.
Fortaleses
5.5F01 Existència del Consorci Forestal de Catalunya mitjançant
l’organització de jornades, edició de publicacions, etc.
5.5F02 Institut Josep Brugulat a Banyoles on s’imparteix formació
professional de fusta, suro i moble.
5.5F03 Existència de l’escola de Capacitació agrària forestal de
Santa Coloma de Farners, que forma tècnics superiors en
gestió i organització dels recursos naturals i paisatgístics i
tècnics en treballs forestals i conservació del medi natural.
5.5F04 Existència de l’Institut Català del Suro.
5.5F05 Existència de l’Associació d’Empresaris Surers de
Catalunya.
5.5F06 Existència del Laboratori del suro de la UdG.
5.5F07 Existència del centre de l'IRTA Mas Badia (espècies
creixement ràpid, conreus energètics, sanitat, etc.).
Diagnosi
5.5A01
5.5A02
Amenaces
La baixa demanda pot portar a una disminució en el
nombre de persones interessades en cursar la formació de
tècnics superiors en gestió i organització dels recursos
naturals i paisatgístics i tècnics en treballs forestals i
conservació del medi natural.
La baixa demanda d’aquests tècnics per part dels
empresaris pot frenar la innovació i la millora de la
competitivitat en el sector forestal.
Oportunitats
5.5O01 A nivell de Catalunya Existència del CTFC i del CREAF,
dos entitats que tenen per objectiu la investigació, formació
i transferència de tecnologia.
5.5O02 Existència de la UdL, que forma E.T. Forestals i E. de
Forests, a més de diversos màsters especialitzats en el
sector forestal. També és un centre de recerca i
investigació.
5.5O03 Existència de diversos instituts i associacions de caire
empresarial que realitzen formació i transferència
tecnològica al sector.
5.5O04 Institut Català de la Fusta.
5.5O05 Associació d’empresaris Surers de Catalunya (AECORK).
5.5O06 Associació de Rematants i Serradors de Catalunya.
5.5O07 Associació Autònoma d'Empresaris de la Fusta de les
Comarques Gironines i per extensió CONFEMADERA.
5.5O08 Noves tècniques de suport (SIG, internet, Tics.).

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
TEMA 5.5. - INNOVACIÓ I TRANSFERÈNCIA DE TECNOLOGIA, FORMACIÓ I EXTENSIÓ
FORESTAL
Línies d'actuacions
LA-5.5-1 Potenciar la recerca aplicada a la gestió adaptativa: balanços de carboni adaptats als
nostres ecosistemes, metodologies d'avaluació de vulnerabilitat.
LA-5.5-2 Promoure la formació dels treballadors forestals i la contractació de personal format.
LA-5.5-3 Fomentar la investigació.
LA-5.5-4 Millorar la organització interna. Clarificar l'atribució de tasques en la matèria. Formació
d'equips especialitzats.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
TEMA 5.6. - DIVULGACIÓ FORESTAL I CONEIXEMENT

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
TEMA 5.6. - DIVULGACIÓ FORESTAL I CONEIXEMENT
Introducció
L’àmbit en què es desenvolupa l’activitat forestal, sotmès a una multiplicitat de factors ambientals, molt
interrelacionats, fa que bona part del coneixement utilitzat en el sector provingui directament de la pràctica i dels
resultats recollits, i és per això que es considera molt important facilitar la recollida d’informació que es va generant
amb les actuacions de la pròpia activitat, mitjançant la gestió de la informació que permeten les darreres
tecnologies.
Aquest fet ha canviat molt en els darrers anys, gràcies a l’extensió i aprofundiment del coneixement en l’àmbit
ambiental, que ha anat consolidant i ajustant conceptes existents, des de la pràctica científica. En l’àmbit
estrictament forestal, la presència d’uns estudis universitaris d’enginyeria forestal a la Universitat de Lleida i dos
centres de recerca en matèria forestal (CREAF i CTFC), han permès millorar el coneixement del sector i el traspàs
del coneixement generat per altres disciplines, biologia, agricultura, economia, etc.
A les CG l’existència de dos centres a nivell de Formació Professional, una escola de capacitació agrària forestal de
Santa Coloma de Farners i l’Institut Josep Brugulat a Banyoles, on s’imparteix formació professional de fusta, suro i
moble, així com la formació que des de les diferents associacions professionals es va donant, representen un punt
base essencial per a mantenir un bon nivell de treballadors al sector.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
TEMA 5.6. - DIVULGACIÓ FORESTAL I CONEIXEMENT
Debilitats
5.6D01 Cal actualització de les BBDD i formularis que recullen les
dades per les estadístiques d’aprofitaments forestals i
adaptar-les a les noves tecnologies (com els SIG).
5.6D02 No hi ha un recull sistemàtic i amb contingut de les
actuacions realitzades per la Generalitat.
Fortaleses
5.6F01 Existència del Consorci Forestal de Catalunya mitjançant
l’organització de jornades, edició de publicacions, etc.
5.6F02 Institut Josep Brugulat a Banyoles on s’imparteix formació
professional de fusta, suro i moble.
5.6F03 Existència de l’escola de Capacitació agrària forestal de
Santa Coloma de Farners, que forma tècnics superiors en
gestió i organització dels recursos naturals i paisatgístics i
tècnics en treballs forestals i conservació del medi natural.
Diagnosi
5.6A01
Amenaces
El coneixement i la divulgació es restringeix a l’àmbit
estrictament forestal i rarament traspassa a àmbits més
generals o sectors tècnics que en poden ser usuaris
(aparelladors, arquitectes,...).
Oportunitats
5.6O01 Existència del CTFC i del CREAF, dos entitats centrades
en la divulgació forestal i coneixement.
5.6O02 Existència de la UdL, que forma graduats universitaris en
enginyeria forestal, a més de diversos màsters
especialitzats en el sector forestal. També és un centre de
recerca i investigació.
5.6O03 Existència de diversos instituts i associacions de caire
empresarial que realitzen formació i transferència
tecnològica al sector.
5.6O04 Institut Català de la Fusta.
5.6O05 Associació d’empresaris Surers de Catalunya (AECORK).
5.6O06 Associació de Rematants i Serradors de Catalunya
(ARESCAT) i per extensió CEARMADERA i
CONFEMADERA.
5.6O07 Associació Autònoma d'Empresaris de la Fusta de les
Comarques Gironines i per extensió la Confederació
Catalana de la Fusta i a nivell estatal CONFEMADERA.
5.6O08 Professionalització del periodisme ambiental.
5.6O09 Voluntat del sector forestal en comunicar-se.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
TEMA 5.6. - DIVULGACIÓ FORESTAL I CONEIXEMENT
Línies d'actuacions
LA-5.6-1 Millorar el programa aprof: millorar els aspectes de tràmit i de cubicació (fer un seguiment
posterior dels aprofitaments). Afegir la biomassa com altre producte. Millora de la
traçabilitat.
LA-5.6-2 Anàlisi i seguiment de la propietat, el mercat i mesures de transparència del sector.
LA-5.6-3 Augmentar el volum de la informació disponible de la cadena de comercialització i
transformació.
LA-5.6-4 Incloure la gestió forestal com a element que genera i manté el paisatge, en les eines de
protecció i millora del paisatge.
LA-5.6-5 Divulgació de les característiques i funcions de les forests, dels seus productes i del que
aporta la gestió forestal a la societat.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
TEMA 5.7. - RELACIONS INTERNACIONALS EN MATÈRIA FORESTAL
Entitat
Seu
Nombre de
socis catalans
Nombre total
de socis
USSE (Unión de Silviculores del Sur de Europa) Derio (País Basc) 0 13
Arcmed (Associació de Silvicultors de l'arc Mediterrani) Santa Coloma de Farners 1 8
Forespir Touluse 3 27
Gallypir (Red Pirenaica de los Galliformes de Montaña) Touluse 3 11
Retecork (Red Europea de territorios corcheros) Palafrugell 11 58
The International Association for Mediterranean Forests Marseilla 1351
EFI (European Forest Institute) Joensuu 2 124
C.E. Liège (The European cork federation) - 1 6
EFIMED (Mediterranean Regional Office of the European Forest Institute) Barcelona 8 64

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
TEMA 5.7. - RELACIONS INTERNACIONALS EN MATÈRIA FORESTAL
Introducció
Un dels aspectes més importants que, en aquest moment, té el fet d’establir relacions internacionals, és la
participació en els òrgans de representació en els estaments que a nivell europeu estableixen les bases de la
normativa generada per la Comissió Europea.
Aquest fet és clau per tal que es tinguin en compte les característiques pròpies del sector a les CG a l’hora de
definir la normativa i les polítiques de la Unió Europea. Aquesta representació està ben estructurada a nivell privat i
professional, amb una participació directa molt important, especialment en el cas dels propietaris.
En el cas de l’administració aquest fet queda més diluït per la participació d’administracions diferents (ministeri,
autonòmica,...) i per la inclusió de bona part dels temes que afecten al sector forestal en gèneres de caire agrari i
ambiental on la representació del sector forestal alguns cops no queda ben palesa (per exemple: el PDR).

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
TEMA 5.7. - RELACIONS INTERNACIONALS EN MATÈRIA FORESTAL
Debilitats
5.7D01 El sector de la producció i primera transformació de fusta a
comarques gironines suposa una quota molt baixa a nivell
del mercat internacional.
5.7D02 Pel que fa a l’exportació, existeixen pocs lligams
comercials amb el mercat exterior.
5.7D03 Les empreses d’explotació i la majoria de petites
serradores no tenen personal amb la formació adequada
per establir lligams internacionals.
5.7D04 A nivell institucional, la relació entre administracions es
limita als períodes que marquen els programes dels quals
són beneficiàries, no s’estableixen lligams permanents.
Fortaleses
5.7F01 AECORK forma part de CELiège, institució que representa
la indústria europea del suro.
5.7F02 Associació Autònoma d'Empresaris de la Fusta de les
Comarques Gironines a través de CONFEMADERA es
forma part de la patronal europea CEI-Bois.
5.7F03 El CFC a traves de la Confederación de Organizaciones
de Selvicultores de España (COSE) forma part de la
Confederation of European Forest Owners (CEPF).
5.7F04 Experiència acumulada en diversos projectes INTERREG
(Albera, Gavarres, etc.).
Diagnosi
5.7A01
5.7A02
Amenaces
El cofinançament de projectes amb fons europeus
(europa-estat-comunitat autònoma) pot fer que alguns
projectes no es desenvolupin per manca d’un sol dels
pressupostos nacional o autonòmic.
Excessiva dependència de polítiques internacionals
Oportunitats
5.7O01 El CTFC i el CREAF és una entitat de referència en el
sector forestal a nivell Internacional.
5.7O02 Màster Forestal Europeu,amb participació de la UdL i
diverses universitats europees.
5.7O03 Diversos projectes Interreg.
5.7O04 Existència de fons europeus destinats al sector agrari i
ambiental.
5.7O05 Existència de l'Eurodistricte transfronterer i la Casa de la
Generalitat a Perpinyà.
5.7O05 Bona imatge internacional.
5.7O06 Impuls donat pels processos internacionals (CNUMA,
1992).
5.7O07 Els principis sobre boscos a nivell europeu i mundial.

PLA D'ORDENACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS DE LA VEGUERIA
DE LES COMARQUES GIRONINES. Document de treball
PROGRAMA 5 - ACCIONS TRANSVERSALS I D'ACOMPANYAMENT
TEMA 5.7. - RELACIONS INTERNACIONALS EN MATÈRIA FORESTAL
Línies d'actuacions
LA-5.7-1 Millora de la cooperació internacional al desenvolupament.
LA-5.7-2 Millora de les relacions internacionals en el marc de la Unió Europea i països veïns.
LA-5.7-3 Incentivar la participació dels lobbies forestals en grups de treball de la Comissió Europea i
les Nacions Unides.