Projecte d'arranjament i ampliació del camí d'Alfara de Carles a ...

Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
ACORD
de 4 de maig de 2010, de declaració d’impacte ambiental del Projecte d’arranjament i
ampliació del camí d’Alfara de Carles a Xerta, Ref. EAA-PR080052, als termes municipals
de Xerta i Alfara de Carles, promogut i tramitat per la Direcció General de
Desenvolupament Rural del DAR.
Antecedents
En data 25 de novembre de 2009, va fer entrada la documentació relativa al projecte i a
l’estudi d’impacte ambiental de l’arranjament del camí d’Alfara de Carles a Xerta
promogut per la Direcció General de Desenvolupament Rural del Departament
d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.
La documentació que conforma l’expedient és la següent:
Projecte constructiu de l’arranjament i ampliació del camí d’Alfara de Carles a Xerta,
redactat per la Sra. Irene Torra Bernat d’Enginyeria Inalba, SL i datat al maig de 2009.
Estudi d’impacte ambiental del projecte d’arranjament i ampliació del camí d’Alfara de
Carles a Xerta, redactat i signat pel Sr. Pere Magrané Fonts de PHILAE Enginyeria de
Projectes, SL i datat al maig de 2009.
Marc normatiu i procediment administratiu
El projecte no figura entre els supòsits previstos en l’annex del Decret 114/1988, de 7
d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental, en tractar-se d’una obra d’arranjament i
ampliació d’un camí existent. Tanmateix, atès que l’actuació pot afectar directament o
indirectament els valors naturals de l’espai inclòs en el PEIN, els Ports, que forma part de
la xarxa Natura 2000 amb el codi ES5140011, calia determinar si el projecte s’havia de
sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental de conformitat al previst al Reial
Decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
d’avaluació d’impacte ambiental de projectes.
D’acord amb l’article 17.2 del Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, es van
realitzar consultes a les següents administracions afectades i públic interessat:
Consultes efectuades Resposta rebuda
Àrea del Medi Natural (Serveis Territorials a Terres de l’Ebre del DMAH) X
Agència Catalana de l’Aigua X
Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a Terres de l’Ebre X
Serveis Territorials d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural a Terres de l’Ebre X
Direcció General de d’Arquitectura i Paisatge (Dept. De Política Territorial i Obres
Públiques)
Consell Comarcal del Baix Ebre
Ajuntament de Xerta X
1

Ajuntament d’Alfara de Carles X
Parc Natural dels Ports X
SEO/Birdlife
DEPANA X
GEPEC
Ecologistes en Acció
Les respostes a les consultes efectuades fan referència als següents aspectes:
L’Àrea del Medi Natural va creure convenient aplicar el procediment d’avaluació d’impacte
ambiental.
L’Agència Catalana de l’Aigua va comunicar que els treballs executius d’aquest projecte
requereixen la seva autorització en allò que respecta a les obres en domini públic
hidràulic i zona de policia de lleres. Així mateix, assenyalava una sèrie d’aspectes a
justificar i esmenar.
Els Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació van comunicar la necessitat
de realitzar prèviament a l’execució del projecte un treball de prospecció arqueològica
superficial per tal d’evitar qualsevol afectació.
Els Serveis Territorials d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural van proposar estudiar amb
més detall alguns aspectes relatius a l’afecció als espais agraris existents en l’àmbit del
projecte.
L’Ajuntament de Xerta va considerar que no calia sotmetre el projecte al procediment
d’avaluació d’impacte ambiental.
L’Ajuntament d’Alfara de Carles va comunicar que creia convenient que es porti a terme
el procediment d’avaluació d’impacte ambiental.
El Parc Natural dels Ports va assenyalar que el projecte s’ha de sotmetre a avaluació
d’impacte ambiental i va detallar alguns aspectes a tractar.
La Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural demanava l’avaluació ambiental del
projecte, ja que considera que aquest camí travessa, en part, un espai protegit, implica un
augment del trànsit, preveu una modificació del traçat existent i no està relacionat amb les
necessitats de l’activitat agrària, sinó amb la comunicació entre les dues poblacions.
La Ponència Ambiental, en la sessió realitzada el 29 de juliol de 2008, va decidir
l’aplicació del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental i la determinació de l’abast i el nivell
de detall de l’estudi d’impacte ambiental del projecte.
El 25 de novembre de 2009, la Direcció General de Desenvolupament Rural del
Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural va trametre el projecte actualitzat i
l’estudi d’impacte ambiental de l’arranjament i ampliació del camí d’Alfara de Carles a
Xerta.
El projecte i l’estudi d’impacte ambiental s’han sotmès a informació pública per part del
Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, mitjançant un anunci al Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya, núm. 5428, de 24 de juliol de 2009 i als taulers d’anuncis
dels Ajuntaments de Xerta i d’Alfara de Carles. Segons l’escrit tramés per la Direcció
2

Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
General de Desenvolupament Rural en data 19 de novembre de 2009, finalitzat el termini
d’informació pública, s’ha presentat una al·legació del Sr. Adolfo Ribé que demana
mantenir el traçat actual i no afectar la edificació present a la parcel·la 10 del polígon 21
d’Alfara de Carles. Es respon l’al·legació assenyalant que durant el replanteig i execució
de les obres s’ajustarà el terraplè per evitar qualsevol afecció.
Descripció del projecte i de l’estudi d’impacte ambiental
L’objectiu del projecte és l’arranjament i l’ampliació del camí d’Alfara de Carles a Xerta,
amb l’augment de la plataforma del camí a 5 m i la millora d’alguns revolts.
El projecte s’ha modificat respecte del presentat inicialment i s’ha situat l’inici de l’actuació
a l’entrada d’Alfara de Carles incrementant així la longitud del camí en 260 m. La longitud
actual del projecte és de 8.977 m.
S’ha previst una plataforma de 5 m d’amplada amb sobreample en el carril interior dels
revolts i amb bermes de 0,25 m. El ferm serà de 20 cm de tot-u artificial i 5 cm de mescla
bituminosa en calent tipus D-12.
El camí projectat es divideix en 4 trams:
Tram 1 (del PK 0,000 al 3,220, inclòs en el TM d’Alfara de Carles):
En l’inici del projecte, PK 0,000, es preveu ampliar el pont existent sobre el barranc del
Llop mitjançant la construcció d’una llosa de formigó per damunt del pont actual recolzada
sobre uns murs, conservant així el pont existent.
Fins el PK 2,700 el camí es projecta sobre l’existent, millorant el traçat en planta d’alguns
revolts.
En el PK 2,700 es preveu realitzar una variant de 220 m. El camí existent s’aprofitarà com
a berma. Es projecta un mur de formigó ancorat al marge dret de 70 m i una alçada
màxima de 8 m.
Amb aquesta variant s’ocupa un camí, per reposar-lo es dóna accés en el PK 2,610
construint un nou tram de 120 m de llargada i 3 m d’amplada fins connectar amb el camí
ocupat.
Entre el PK 2,920 i el 3,220 el camí es projecta sobre l’existent.
Tram 2 (del PK 3,220 al 5,160, a partir del PK 3,220 el camí discorre pel TM de Xerta):
En aquest tram el camí es projecta sobre l’existent.
Tram 3 (del PK 5,160 al 6,040):
En el PK 5,160 es fa una variant al camí existent per creuar el canal Xerta–Càlig i seguir
el traçat del camí vell d’Alfara de Carles a Xerta.
En el PK 5,770, per travessar el barranc de Xiveli, es preveu un pont de 25 m de llum,
amb una plataforma de 6 m d’amplada amb formigó armat in situ d’un gruix de 25 cm,
dues voreres d’1 m i barreres de seguretat de formigó armat in situ, resultant un ample
total de 9 m. El tauler es recolza sobre dos estreps de formigó armat que es fonamenten
directament sobre el terreny amb una sabata de formigó.
3

Tram 4 (del PK 6,040 al 8,977):
En el PK 7,530 es creua el barranc de l’Orella mitjançant un calaix rectangular de 12x4,5
m. En el calaix es preveu una plataforma de 5 m amb sobreample interior al revolt i dues
voreres d’1 m.
Entre els PK 8,815 i 8,942 al marge esquerre es projecta un mur d’escullera.
En el PK 8,958, per travessar la via verda es dissenya un pas inferior mitjançant un calaix
de 7,60 d’amplada i 5,40 m d’alçada.
En el punt d’entroncament amb la C-12, PK 8,977, es preveu donar accés a la via verda.
En aquest punt l’amplada del camí serà de 4 m.
El drenatge transversal del camí es realitzarà mitjançant 5 tubs de formigó armat de 2 m
de diàmetre, el pont de 25 m que travessa el barranc de Xiveli i el calaix de 12x4,5 m que
travessa el barranc de l’Orella.
Pel drenatge longitudinal es realitzaran cunetes a les zones de desmunt revestides de
formigó quan el pendent sigui superior al 8%. A les cunetes es disposaran pous amb
reixes connectats amb col·lectors de formigó que canalitzaran l’aigua fins al punt de
desguàs. Quan la secció no ho permeti és disposarà d’una cuneta reduïda. A les zones
amb murs d’escullera s’han projectat vorades. A les zones de terraplè de poca alçada no
s’ha projectat cap element de desguàs.
Per minimitzar l’impacte causat pels talussos de terraplè de grans dimensions que es
projectaven inicialment, es preveuen els següents murs d’escullera amb una
fonamentació de mínim un metre de profunditat i amb un rebliment de formigó en
l’escullera que queda sota la rasant del terreny:
Mur d’escullera en terraplè entre els PK 0,194 i 0,215 amb una alçada màxima de 2 m.
Mur d’escullera en terraplè entre els PK 0,437 i 0,518 amb una alçada màxima de 4 m.
Mur d’escullera en terraplè entre els PK 0,963 i 1,050 amb una alçada màxima de 4 m.
Mur d’escullera en terraplè entre els PK 1,809 i 1,944 amb una alçada màxima de 5 m.
Mur d’escullera entre els PK 2,690 i 2,761 en terraplè amb una alçada màxima de 5 m.
Mur d’escullera en terraplè entre els PK 2,784 i 2,895 amb una alçada màxima de 6 m.
Mur d’escullera en desmunt entre els PK 3,280 i 3,300 amb una alçada màxima de 2 m.
Mur d’escullera en desmunt entre els PK 8,815 i 8,942 amb una alçada màxima de 6 m.
L’estudi d’impacte ambiental recull les determinacions que estableix l’article 2 del Decret
114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental i conté l’amplitud i el nivell de
detall requerits per l’òrgan ambiental, així com l’estudi d’alternatives per a diferents punts.
En l’estudi d’impacte ambiental, del PK 0,440 al 0,520 (punt 1), en el PK 1,640 (punt 2),
del PK 1,810 al 1,930 (punt 3) i en el PK 2,060 (punt 4) s’analitza com a alternativa A la
conformació de talussos de terraplè i com a alternativa B la construcció de murs
d’escullera.
4

Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Així mateix, per al canvi de traçat del camí del PK 2,620 al 2,920, punt 5, es plantegen
tres alternatives. L’alternativa A considera seguir el traçat actual ampliant-lo a 5 m, per la
qual cosa cal realitzar terraplens, murs d’escullera i discórrer arran d’un cingle amb risc
de despreniments. L’alternativa B implica obrir una nova via al nord en una cota inferior a
l’actual fent una variant de 220 m des del PK 2,700 al 2,920. La via actual serviria de
berma per recollir els materials que es desprenguessin del cingle i seria necessari
construir un mur de formigó ancorat al desmunt des del PK 2,830 al 2,900 de 70 m i amb
una alçada màxima de 8 m per estabilitzar la vessant i murs d’escullera. L’alternativa C
suposa fer una variant de 300 m des del PK 2,620 al PK 2,920 amb la utilització de la via
actual com a berma i la construcció d’un mur de formigó ancorat de 70 m i 8 m al punt
més alt.
Per travessar el barranc de l’Orella en el PK 7,510, punt 6, es plantegen dos alternatives:
l’alternativa A que consisteix en seguir el traçat existent i l’alternativa B que consisteix en
realitzar una variant per millorar l’obertura del revolt i permetre el gir de vehicles de grans
dimensions com tractors amb remolc, amb la restauració del tram del traçat que quedi
inutilitzat i la construcció d’una obra de drenatge de 12 x 4,5 m.
Segons el balanç de terres realitzat a l’estudi d’impacte ambiental, es preveu que es
generin en desmunt 21.560,90 m³ mentre que en terraplè en calguin 30.761,06 m³. Per
tant, seran necessaris 7.044,07 m³ de terres de préstec. Com a zona de préstec es
proposa l’abocador temporal de les obres del canal Xerta–Sénia sector 1.
Com a zona d’abassegament es preveuen dos zones ubicades aproximadament en el PK
8.720.
L’estudi d’impacte ambiental determina, entre d’altres, les següents mesures preventives i
correctores que han estat objecte de valoració econòmica:
Regs periòdics del traçat, camins i zones complementàries.
Situar els abassegaments temporals fora de les zones d’alta sensibilitat ambiental.
Evitar treballar fora de l’horari solar i en el període comprès entre el gener i el juliol
ambdós mesos inclosos.
Recollida i conservació del sòl fèrtil.
Restauració a mesura que s’avanci l’obra dels talussos i les superfícies afectades per
l’obra.
Restauració dels trams de vials inutilitzats.
Aplacar el mur de formigó amb pedra de coloracions grisenques del mateix aspecte que
la de la zona.
Transplantat dels exemplars de Chamaerops humilis.
Capacitat del medi receptor
L’Estudi d’impacte ambiental descriu i valora suficientment els factors ambientals
susceptibles de ser afectats pel projecte.
5

Les zones més sensibles es troben:
En el tram inicial del camí (del PK 0,000 al 1,400) que tot i que es troba exclòs del Parc
Natural dels Ports i del PEIN és un espai d’igual valor paisatgístic i ecològic que la part
protegida. A tocar del nucli d’Alfara de Carles, hi ha el parc infantil de la Font Vella, espai
que es veurà afectat pels talussos de l’inici del projecte. En el barranc del Llop es
localitzen petits trams de bosc de ribera amb presència d’oms (Ulmus minor), xops
(Populus nigra) i àlbers (Populus alba), dels quals es preveu que s’afectin alguns
exemplars. A més, part del tram 1 del camí travessa l’espai d’interès geològic Mont Caro–
El Toscar (GZ–318).
En el tram que discorre dins de l’espai natural de protecció especial –Parc Natural dels
Ports–; com a espai d'interès natural –els Ports– establert pel Decret 328/1992, pel qual
s’aprova el Pla d’espais d’interès natural (PEIN); i com a espai inclòs en la xarxa Natura
2000 –sistema prelitoral meridional, codi ES5140011 –aprovada per Acord de Govern
GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a
les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC), en
aplicació de la Directiva 92/43/CE (des del PK 1,400 fins el PK 3,200).
A més, en alguns trams el camí afecta dos hàbitats d’interès comunitari no prioritaris:
matollars termomediterranis i predesèrtics (codi 5330) i pinedes mediterrànies (codi
9540).
D’una altra banda, tot i que en l’àmbit no s’inclou cap bé inventariat pel que fa al patrimoni
arquitectònic i arqueològic, en la prospecció arqueològica superficial realitzada s’han
localitzat 5 elements arqueològics pròxims als talussos. A més, s’han de destacar la
presència de marges de pedra seca en les parcel·les agrícoles adjacents.
Els factors ambientals més sensibles quant a l’execució del projecte recauen sobre la
vegetació, el paisatge i la ocupació del sòl.
Tenint en compte tots aquests factors ambientals i valorant les mesures correctores
proposades i la magnitud del projecte, la capacitat del medi receptor es preveu suficient
per assumir l’obra objecte d’aquest acord.
Avaluació
Vist el projecte i l’estudi d’impacte ambiental en què no es preveuen efectes negatius,
notables, irreversibles i permanents sobre cap factor ambiental sensible i que valora
l’impacte global del projecte com a moderat, i vista la capacitat del medi receptor, a
proposta de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, la Ponència
Ambiental formula la declaració d’impacte ambiental amb caràcter favorable a les
alternatives adoptades per l’EIA (alternativa B en els punts 1, 2, 3 i 4; alternativa B en el
punt 5; i alternativa B en el punt 6) si s’implementen les condicions establertes en l’estudi
d’impacte ambiental i les addicionals fixades en el present Acord.
6

Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Condicions addicionals
Sobre el procediment administratiu
Abans de l’inici de les obres, caldrà obtenir informe i les corresponents autoritzacions de
l’Agència Catalana de l’Aigua, per la correcta execució del projecte.
Sol·licitar permisos de tallada i trasplantat dels margallons, quan per a l’execució de
l’obra, sigui necessari d’acord amb el que estableix la legislació sectorial.
Sobre la definició del projecte, la rehabilitació dels espais afectats i la integració
paisatgística de l’actuació
En el tram del PK 0+000 fins al PK 0+600:
Estudiar la substitució dels murs d’escullera per estructures que permetin un millor grau
d’integració en l’entorn amb l’aplicació de tècniques de bioenginyeria com entramats de
fusta, tipus krainer o d’altres solucions.
Desplaçar la traça allunyant-se del barranc per tal de minimitzar l’afecció sobre la
vegetació de ribera.
Compatibilitzar en la millora d’aquest tram, la conservació de l’àrea de la Font Vella.
En la resta de recorregut, s’estudiarà la substitució dels trams d’escullera previstos per
evitar l’afecció territorial per entramats de fusta o altres solucions que permetin una millor
integració de les obres.
Per permetre la rehabilitació i revegetació dels talussos de desmunt, aquests hauran de
tenir un pendent H3/V2. Si en algun cas això no és possible, caldrà implantar tècniques
específiques de bioenginyeria per a la seva estabilització i revegetació.
En cas de desmunts de roca o no revegetables cal aplicar tècniques per naturalitzar-los i
integrar-los paisatgísticament. En tot cas s’ha d’evitar deixar la superfície llisa per tal
d’afavorir la colonització de la vegetació espontània.
S’hauran d’adoptar mesures que minimitzin l’impacte visual de les obres de fàbrica i
emprar materials, acabats, colors i textures que afavoreixen la integració a l’entorn. No es
col·locarà formigó visible a les sortides de les obres de drenatge.
L’evacuació de les aigües procedents del drenatge del camí s’haurà de realitzar en lleres
naturals o vies preferents d’aigua per tal d’evitar afeccions sobre els finques agràries.
En el tram que discorre dins del Parc Natural cal utilitzar barreres de seguretat revestides
amb fusta tractada. S’haurà de realitzar un tractament cromàtic a la resta de barreres de
seguretat de manera que s’integrin visualment a l’entorn.
Caldrà senyalitzar l’entrada al Parc Natural amb un senyal perimetral d’acord al Manual
Tècnic de Senyalització d’Espais Naturals Protegits de Catalunya.
7

S’evitarà la utilització de formigó en les cunetes laterals, baixants i canalitzacions. En
aquells casos en que es prevegi erosió s’estudiarà l’aplicació de geomalles o altres
tècniques de bioenginyeria, que permetin la integració a l’entorn. Les cunetes trepitjables
es realitzaran amb tractament cromàtic i s’utilitzaran en el aquells trams que sigui
necessari per assolir l’amplada.
Sobre el patrimoni cultural
Abans d’iniciar les obres cal realitzar un estudi dels murs de pedra seca que poden ser
afectats per l’obra i preveure les mesures preventives, correctores i compensatòries
necessàries.
Durant les obres, cal senyalitzar els 5 elements arqueològics detectats pròxims als
talussos i realitzar un seguiment arqueològic en tot l’àmbit del projecte durant la fase de
moviments de terres. En cas d’aparició de restes caldrà seguir les directrius del Servei
d’Arqueologia de la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura.
Mesures preventives i de control addicional
En relació amb la prevenció d’incendis forestal, s’haurà de donar compliment a les
mesures establertes al Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de
prevenció d’incendis forestals. Definir un pla de prevenció d’incendis que avaluï el risc i
fixi les mesures de prevenció necessàries per minimitzar-lo.
Establir un sistema de gestió dels residus generats a l’obra (olis, formigons, bidons,
llaunes, plàstics, etc.) d’acord amb el que estableix el Decret 1/2009, de 21 de juliol, pel
qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus.
La tallada i eliminació de restes vegetals es realitzarà d’acord amb les prescripcions de la
normativa sectorial de prevenció d’incendis forestals i de residus.
La selecció d’espècies vegetals a utilitzar en la revegetació tindrà en compte els diferents
ambients que travessa el camí. Així mateix, haurà d’evitar la presència d’espècies no
adequades ni al·lòctones com a mesura per prevenir la introducció d’espècies invasores.
Situar el parc de maquinària i instal·lacions provisionals d’obra en zones de mínim risc,
poc permeables, allunyades de rieres i torrents i fora de les zones protegides. Aquestes
zones, un cop utilitzades, seran restaurades restituint-les a la seva situació original.
Realitzar un pla de gestió de terres que determini l’origen del material, així com
l’emplaçament i capacitat dels abassegaments de les terres sobrants, restauració
d’abocadors..., que s’haurà d’incloure al projecte constructiu. Els abocadors s’hauran de
restaurar mitjançant l’estesa de terra vegetal i la seva revegetació sense perjudici dels
permisos o autoritzacions que requereixin.
Sobre el programa de vigilància ambiental
8

Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
Responsabilitzar de l’execució del programa de vigilància ambiental i els seus costos el
promotor del projecte. Aquest disposarà d’una direcció ambiental la qual tindrà com a
funció vigilar el correcte compliment de tot allò que disposa la present declaració
d’impacte ambiental.
Incorporar al pressupost general del projecte executiu tot allò que derivi de l’aplicació de
les mesures preventives i correctores de l’estudi ambiental i de les condicions addicionals
que fixa la present declaració.
Constituir, abans de l’inici de les obres, una comissió mixta de concertació i control entre
el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el promotor. Aquesta comissió tècnica
vetllarà pel contingut, la periodicitat, l’aplicació i l’època de realització de les mesures
correctores i de protecció que assenyalen l’estudi d’impacte ambiental i la present
declaració.
El titular de l’obra trametrà als Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament
de Medi Ambient i Habitatge, de manera prèvia a l’inici de les obres, la següent
documentació:
Còpia del projecte definitiu al qual s’hauran incorporat les mesures definides a l’estudi
d’impacte ambiental i a la present declaració. El projecte constructiu inclourà un annex
que justifiqui de quina manera s’han incorporat aquestes mesures.
Còpia del programa de vigilància ambiental definitiu, en el qual s’hauran incorporat els
controls i sistemes de gestió que estableix la present declaració.
Un estudi dels murs de pedra seca afectats per l’obra en què s’assenyali el seu estat de
conservació i les mesures que s’han previst per restituir-los.
Pla de camins a utilitzar, accessos i localització de les explanades d’obra.
Pla de gestió de terres.
Pla específic per a la gestió dels residus generats.
Aquest declaració d’impacte ambiental s’incorporarà als tràmits administratius i resolutoris
que autoritzin total o parcialment aquest projecte. D’acord amb el que estableix l’article 15
del Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, l'òrgan substantiu quan autoritzi el
projecte haurà de posar a disposició del públic la següent informació:
El contingut de la decisió i les condicions imposades.
Les principals raons i consideracions en què es basa la decisió, en relació amb les
observacions i opinions expressades durant l’avaluació d’impacte ambiental.
Una descripció, quan sigui necessari, de les principals mesures per a evitar, reduir i, si és
possible, anular els principals efectes adversos.
D’acord amb el que estableix l’article 5 del Decret 114/1988, de 7 d’abril,
d’avaluació d’impacte ambiental, aquesta declaració d’impacte ambiental s'ha de
fer pública mitjançant la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya i s’ha de notificar al Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció
Rural.
9