Feu clic aquí per a descarregar el fitxer - Ajuntament de La Seu d ...

Títol del projecte:
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC D’INFRAESTRUCTURES
DEL SUBSECTOR 1 “HORTA DEL VALIRA”
COMPLEMENTACIÓ DE LA XARXA D’EVACUACIÓ D’AIGÜES PLUVIALS i
CONNEXIÓ DE LA XARXA ELÈCTRICA DEL SECTOR AMB LA XARXA
GENERAL DE DISTRIBUCIÓ
(Document per a l’aprovació inicial)
Document 4: Informe ambiental

ÍNDEX DE DOCUMENTS
DOCUMENT I: MEMÒRIA
DOCUMENT II: ANNEXOS
DOCUMENT III: PLÀNOLS

Informe ambiental
Índex
Memòria
Índex
1 Presentació de l’informe ambiental 3
1.1 Introducció 3
1.2 Justificació de l’informe 3
1.3 Objectius del document 4
1.4 Antecedents 4
1.5 Marc legal aplicable 5
1.6 Contingut del document 6
2 Presentació del planejament 9
2.1 Dades generals 9
2.2 Relació de plans i programes vinculats 10
2.3 Descripció de l’Ordenació 10
3 Objectius i criteris ambientals 12
3.1 Definició d’objectius i criteris ambientals 18
4 Descripció del medi receptor 20
4.1 Descripció geogràfica de l’entorn 20
4.2 Espais naturals protegits 21
4.3 Medi físic 22
4.4 El medi biòtic 38
4.5 Paisatge 56
4.6 Medi sòcio-econòmic 57
4.7 Patrimoni cultural 58
4.8 Identificació i avaluació de riscos 65
5 Sensibilitat ambiental. Criteris ambientals específics 71
5.1 Sensibilitat ambiental 71
5.2 Criteris i objectius ambientals específics 72
6 Discussió d’alternatives 77
6.1 Descripció de les alternatives 77
6.2 Anàlisi de les alternatives 79
6.3 Justificació ambiental de l’alternativa escollida 79
I

Informe ambiental
Índex
7 Mesures per a la preservació i millora del medi ambient 81
8 Identificació i avaluació ambiental dels efectes significatius 86
8.1 Avaluació i identificació dels efectes de l’ocupació de sòl i dels usos previstos. 86
9 Compliment dels objectius ambientals i estratègies de sostenibilitat 97
10 Mesures de supervisió i control. Programa de seguiment ambiental. 98
10.1 Objecte del Programa de Seguiment Ambiental 98
10.2 Actuacions del Programa de Seguiment Ambiental 99
11 Síntesi de l’estudi 102
II

Informe ambiental
Índex
Plànols
Plànol 1.1 Situació
Plànol 1.2 Emplaçament i descripció del projecte
Plànol 1.3 Emplaçament sobre Ortofotomapa
Plànol 1.4 Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran. Alt Urgell Nord.
Plànol 2.1.1 Estudi del medi. Pendents
Plànol 2.1.2 Estudi del medi. Orientacions
Plànol 2.1.3 Estudi del medi. Hidrologia superficial
Plànol 2.2.1 Estudi del medi. Vegetació
Plànol 2.2.2 Estudi del medi. Fauna
Plànol 2.2.3 Estudi del medi. Espais protegits o singulars
Plànol 2.2.4 Estudi del medi. Geologia
Plànol 2.3.1 Estudi del medi. Planejament vigent
Plànol 2.3.2 Estudi del medi. Riscos. Inundabilitat
Plànol 2.3.3 Estudi del medi. Riscos. Incendis. Combustibilitat/ Inflamabilitat
Plànol 2.4.1 Estudi del medi. Sensibilitat del medi natural
Plànol 2.4.2 Estudi del medi. Patrimoni cultural
Plànol 2.5 Estudi del medi. Infraestructures
I

DOCUMENT I: MEMÒRIA

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
1 Presentació de l’informe ambiental
1.1 Introducció
El present Informe Ambiental es realitza per encàrrec de l’Institut Català del Sòl
(INCASOL) amb l’objecte de donar compliment a la legislació vigent en matèria
ambiental i d’urbanisme, per a la tramitació de les actuacions previstes al Pla Especial
Urbanístic de sortida d’aigües pluvials al sector residencial l’Horta de Valira i de la
connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució, al terme
municipal de La Seu d’Urgell (Alt Urgell).
Aquestes actuacions tenen per objectiu possibilitar l’evacuació d’aigües adequada a
les necessitats de l’esmentat sector i de la millora de la xarxa soterrada d’alta tensió.
L’estat actual del medi que es veurà afectat per l’actuació, així com les actuacions
previstes i els possibles efectes ambientals que pogués comportar són objecte
d’aquest informe.
1.2 Justificació de l’informe
El present informe ambiental es redacta per tal de donar compliment a la legislació
d’urbanisme. Concretament, la seva estructura, s’adequa a la Llei 6/2009 d’Avaluació
de Plans i Programes. Aquesta llei estableix en els diferents annexes els criteris per
sotmetre el planejament a Avaluació Ambiental estratègica.
3

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
1.3 Objectius del document
El present document es redacta amb l’objectiu de:
• Donar suport legal als traçats de la xarxa d’evacuació d’aigües pluvials, així com
del punt d’abocament i a la nova línia elèctrica soterrada i la nova torre d’alta tensió
del Pla Especial Urbanístic del subsector 1 “Horta del Valira”.
• Determinar a través d’un estudi del medi detallat els possibles impactes que es
poden donar al llarg de l’execució i explotació de les infraestructures incloses en el
present projecte.
• Definir uns criteris d’execució de les infraestructures basats en el respecte amb el
medi receptor, evitant les alteracions en el paisatge i fomentant el
desenvolupament urbanístic sostenible.
• Definir unes mesures preventives i correctores per tal de minimitzar l’impacte de la
nova ordenació sobre el territori.
1.4 Antecedents
Els terrenys afectats pel Pla especial estan inclosos en la seva major part dins l’àmbit
del sector residencial SUD-7 Horta del Valira. El 12 de desembre de 2005 es va
aprovar l’Avanç del Pla parcial que delimitava dos subsectors i determinava la
proposta d’ordenació conjunta. Actualment, només s’ha desenvolupat el subsector 1,
els antecedents del qual es detallen a continuació:
- Convenis urbanístics
El 2 de novembre de 2002, l’Institut Català del Sòl i l’Ajuntament de La Seu d’Urgell
van signar un conveni urbanístic per al desenvolupament del polígon 1 del sector
l’Horta del Valira, del terme municipal de la Seu d’Urgell.
4

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Es va acordar, entre d’altres qüestions, que l’Incasòl seria l’Administració actuant
encarregada de desenvolupar el Pla parcial, el Projecte de reparcel·lació i el Projecte
d’urbanització del polígon 1 del sector Horta del Valira; i l’Ajuntament de La Seu
d’Urgell, l’administració encarregada de desenvolupar i executar el polígon 2.
- Planejament derivat
El 6 d’abril de 2006 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida (en endavant CTU de
Lleida) va aprovar definitivament el Pla parcial urbanístic del subsector 1 Horta del
Valira, amb una sèrie de prescripcions i supeditant la publicació a la presentació d’un
Text refós. El 20 de febrer de 2007 la CTU de Lleida va donar conformitat al Text refós,
que va ser publicat al DOGC número 4852 de 29 de març de 2007.
El 27 de gener de 2009 la CTU de Lleida va aprovar definitivament la Modificació
puntual del Pla parcial del subsector 1 Horta del Valira, amb una sèrie de prescripcions
i supeditant la publicació a la presentació d’un Text refós.
- Gestió
El 26 d’abril de 2007 l’Institut Català del Sòl va aprovar definitivament el Projecte de
reparcel·lació en la modalitat de cooperació del Pla parcial del subsector 1 Horta del
Valira, que va adquirir la fermesa administrativa el 26 de juliol de 2007.
- Obres d’urbanització
El 2 d’abril de 2007 l’Ajuntament de La Seu d’Urgell va aprovar definitivament el
Projecte d’urbanització del subsector 1 Horta del Valira. El 22 de juliol de 2009 es va
cedir provisionalment l’obra d’urbanització.
1.5 Marc legal aplicable
El marc legal que regula les determinacions, contingut, tramitació, publicació i execució
del Pla especial està format per la següent legislació:
5

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
• Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la
Llei d'urbanisme de Catalunya.
• Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei
d’urbanisme.
• Llei 2/2007, del 5 de juny, del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
• Decret Llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística.
• Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.
• Llei 26/2009, del 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i
administratives
• Llei 22/2009, del 23 de desembre, de pesca en aigües continentals.
1.6 Contingut del document
A l’hora de definir el contingut del present document, s’ha procurat adaptar el que es
demana per mitjà de l’annex I de la Directiva d’Avaluació Ambiental Estratègica de
Plans i Programes al cas específic d’actuacions relatives al planejament urbanístic, a
la normativa vigent en matèria d’Urbanisme, però sobretot s’adequa al Plec de
Prescripcions Tècniques per a la redacció de Documents ambientals per al
Planejament Urbanístic de l’Incasòl.
A partir d’aquest capítol de presentació, el document ha estat estructurat en base als
següents capítols:
Després del capítol introductori, el segon capítol, Presentació del planejament, es
descriuen els trets bàsic o paràmetres del planejament proposat, així com la relació
amb altres plans i programes.
6

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
El tercer capítol, Criteris i Objectius ambientals, es defineixen els objectius i mesures
considerats per a l’àmbit el pla, en la normativa vigents i en els instruments de
planejaments territorial i programes aplicables.
El quart capítol, Descripció del medi receptor, descriu els principals factors a
considerar en tots els seus àmbits (físic, biòtic i antròpic). En aquest apartat es
descriuen la situació actual de la zona d’actuació.
El cinquè capítol, Sensibilitat Ambiental. Criteris ambientals específics. Aquest capítol
cataloga el territori d’estudi en diferents sensibilitats(molt alta, alta, mitja i baixa). del
medi (medi físic, medi biòtic i medi antròpic) .
El sisè capítol, Estudi d’Alternatives, resumeix els motius de selecció de l’ordenació
proposada i la forma en què s’ha realitzat l’avaluació d’alternatives durant el procés de
redacció, valorant i justificant l’alternativa escollida, identificant els principals efectes
sobre el medi...
En el setè capítol, mesures per a la preservació i millora del medi ambient, es
descriuran les mesures específiques per compatibilitzar l’actuació amb la preservació i
millora del medi ambient establertes per fases: planejament, realització del projecte,
execució d’obres i explotació.
El vuitè capítol, Identificació i avaluació ambiental del efectes significatius, on
s’avaluen els possibles efectes en el medi físic, biòtic i antròpic.
El novè capítol, Compliment dels objectius ambientals i estratègies de sostenibilitat,
sintetitza el compliment dels objectius i criteris esmentats a l’informe, ja sigui per la
normativa vigents, els de caràcter general o els específics del planejament. En aquest
apartat també es fa referència a les estratègies de sostenibilitat com son les mesures
correctores específiques del planejament, els criteris ambientals establerts.
El desè capítol, Mesures de supervisió i control . Programa de seguiment ambiental on
s’estableixen les mesures de supervisió i control per a les diferents fases que
comporta l’execució de l’actuació.
7

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
El capítol onzè recull un Document de síntesi, de caràcter no tècnic, on es resumeix el
contingut de l’informe i les conclusions finals del document.
8

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
2 Presentació del planejament
2.1 Dades generals
El projecte objecte de planejament, consisteix en la millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials en el subsector residencial 1 “Horta del Valira” i de la millora de la
xarxa d’alta tensió soterrada des de la subestació d’Adrall fins el subsector esmentat
amb l’ instal·lació d’una nova torre d’alta tensió.
La proposta presentada preveu resoldre l’evacuació de les aigües pluvials abocant-les
al riu Valira en dos punts. Aquests punts d’abocament han estat informats positivament
per la Confederació Hidrològica del Ebre i per la Agència Catalana de l’Aigua, establint
mesures correctores.
La segona part del projecte preveu la connexió soterrada de la xarxa elèctrica del
sector amb la xarxa general de distribució i l’ instal·lació d’una nova torre d’alta tensió.
Veure plànols 1.1, 1.2 i 1.3: Situació i emplaçament.
La zona de projecte es troba a marges del riu Valira, on es troba una estreta franja de bosc de
ribera amb presència de pollancres (Populus nigra) i en menor mesura el salze blanc (Salix
Alba), especies característiques dels boscos de ribera, acompanyats d’arbusts com la sarga
(Salix eleagnor) i la vimera (Salix purpurea).
Part del projecte discorre per prats dominats de gramínies d’alt valor farratger i acompanyada
de diversos trèvols. A la vora d’aquests prats hi creixen alguns arbres i arbusts, com freixes
(Fraxinus excelsior), el vern (Alnus glutinosa), l’om (Ulmus minor), l’avellaner (Corylus
avellana), el sanguinyol (Cornus sanguinea), o el saüc (Sambucus nigra), entre d’altres.
Voregen els prats i esdevenen indrets de cria, aliment o refugi de moltes espècies animals.
L’àmbit de projecte, no està inclòs en cap espai del Pla d’Espais d’Interès Natural. Amb tot s’ha
de considerar que el riu Valira i el Segre es troben dintre del pla de conservació de la Llúdriga i
que tot l’àmbit d’estudi es troba dintre del pla de conservació del Trencalòs. Cal esmentar
també, que l’àmbit d’estudi es troba dins dels HIC no prioritaris 6510: format per prats de dall
9

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
de terra baixa i de la muntanya mitjana i 3260: rius de pis de planícia amb vegetació de
Ranunculion fluitantis i de Callitricho-Batrachion.
Veure plànols 2.3.1: Planejament vigent
2.2 Relació de plans i programes vinculats
El 14 de març de 2003 entra en vigor el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM)
de la Seu d’Urgell. D’acord amb aquest planejament vigent, la proposta de la sortida
d’aigües pluvials del sector residencial de l’Horta de la Valira es localitza dintre de sòl
urbanitzable
En el quadre següent es pot observar on es troba situat el Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal dins el planejament urbanístic de la zona mitjançant un esquema en
cascada.
PLA TERITORIAL GENERAL
PLA TERRITORIAL PARCIAL DE PONENT
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
PLANEJAMENT URBANISTIC DERIVAT
2.3 Descripció de l’Ordenació
La primera part de les obres consisteixen en l’execució de dos vessaments d’aigües
pluvials al riu Valira, procedents de les obres d’urbanització del Subsector 1 del Sector
“ Horta de la Valira” al terme municipal de la Seu d’Urgell
El primer punt de vessament es localitza al marge esquerra del riu Valira. Es tracta de
dos tubs d’aigües pluvials de 630 mm i 1.200 mm de diàmetre que vessen a un pou
10

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
decantador ubicat sota rasant i del que parteixen tres tubs de 1.000 mm de diàmetre
que constitueixen el vessament pròpiament dit. A la sortida d’aquests tubs es
disposaran aletes i una manta d’escullera de pes superior a 1.000 Kg, una alçada de
13,4 m, gruix en coronació de 2,50 m i 4,00 m en la base, amb talús 1H:2V. La
cimentació d’aquesta obra s’efectuarà mitjançant escullera concertada de 1,50 m de
profunditat mitjana. La longitud total és d’uns 15 m.
El segon punt de vessament es tracta d’un únic tub de 8000 mm de diàmetre que
aboca al pou decantador i del que surt el tub de vessament pròpiament, del mateix
diàmetre. A la sortida del tub es disposaran aletes i una manta d’escullera de pes
superior a 1.000 Kg, una alçada de 7,00 m, gruix en coronació 2,50 m i 3,00 m en la
base, amb talús 1H:2V. La cimentació d’aquesta obra s’efectuarà mitjançant escullera
concertada de 1,50 m de profunditat mitjana. La longitud total és d’uns 15 m.
La segona part consisteix en la connexió de la xarxa elèctrica soterrada del sector amb
la xarxa general de distribució i l’instal·lació d’una nova torre d’alta tensió. Les
característiques tècniques es defineixen en el “Projecte del CRM-12 i de la millora de
la xarxa soterrada d’alta tensió des de la subestació d’Adrall fins el subsector 1 Horta
del Valira del municipi de la Seu d’Urgell”.
2.4 Relació d’usos i necessitats
El PEU proposat no representa el canvi d’usos del sòl. Es donarà tant sols l’ocupació temporal,
durant la fase d’obres, de la superfície que es precisa per a la instal·lació de les canonades i la
instal·lació de la nova línia elèctrica soterrada. Aquesta superfície actualment és d’us agrícola i
només la part final del tram transcorre per sòl no urbanitzable.
11

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
3 Objectius i criteris ambientals
Els objectius amb anterioritat al Pla Especial Urbanístic d’aquest tipus s’especifiquen a
continuació, i s’indiquen seguint l’estructura dels següents plans:
El Pla Territorial General de Catalunya
El Pla Territorial de l’Alt Pirineu i Aran
El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal
Catàleg del paisatge per l’àmbit territorial de les Terres de Lleida
El Pla Territorial General de Catalunya
El Pla Territorial General de Catalunya, aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març,
defineix diverses funcions a partir de les quals estima que un espai ha de ser objecte
de protecció. Són les següents:
• Pels seus valors intrínsecs: paisatgístics, ambientals, edafològics, d'equilibri
ecològic, d'interès científic i didàctic-educatiu
• Pel seu valor agrícola o forestal
• Per la seva capacitat reequilibradora en la relació home/natura i la seva
utilització com a espais de lleure.
• Pels valors culturals que contenen
• Per criteris de legislacions sectorials
A més, estableix la classificació dels espais que són objecte de protecció pels seus
valors intrínsecs en:
• Espais naturals de protecció especial
12

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
• Altres espais del Pla d'espais d'interès natural (PEIN)
• Espais de lligam o relació entre els espais del PEIN, que es defineixen com: “
aquells espais de connexió que els estructuren (els espais PEIN) en una xarxa
contínua i els incorporen en un sistema territorial més ampli
D'altra banda, el PTG disposa que tenen la consideració de sòls d'especial interès
forestal, d'acord amb la Llei forestal de Catalunya:
• Els terrenys forestals situats a la capçalera de les xarxes hidrogràfiques i amb
masses forestals arborades
• Els terrenys forestals situats a les riberes dels rius, rieres i torrents
• Els terrenys forestals pròxims a poblacions, la funció dels quals correspon a
criteris d'esbarjo i oci
Basant-se en els preceptes anteriors, el PTG de Catalunya estableix una sèrie de
mandats que han de ser considerats també com a objectius directors per al present
treball:
• Tractar els espais d'interrelació (lligam) entre els espais del PEIN com un
sistema territorial integrat d'espais naturals que ofereixen un continu natural i,
d'aquesta manera, assegurar la continuïtat de la taca de sòl no urbanitzable per
tot el territori
• Assegurar la protecció dels espais d'especial interès forestal a partir de les
següents mesures generals
• Procurar la classificació com a sòl no urbanitzable dels terrenys d'especial
interès forestal
• Compensar la possible pèrdua de superfície arborada a causa de l'expansió
dels nuclis urbans o d'altres causes
• Fer compatibles la protecció i la producció forestal
13

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
El Pla Territorial de l’Alt Pirineu i Aran
Els plans territorials parcials classifiquen els sòls en diferents sistemes: sistema
d’espais oberts, sistemes d’assentaments, sistemes d’infraestructures de mobilitat –
carreteres i ferrocarril.
Veure plànol 1.4: Pla territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran. Alt Urgell Nord
En el sistema d’espais oberts es distingeixen tres tipus bàsics de sòl segons el grau de
protecció que el Pla els atorga en front a les transformacions: el de protecció especial,
amb valors intrínsecs que aconsellen el seu manteniment indefinit com no urbanitzable
i l’establiment de certes limitacions a les edificacions i els usos que la legislació
urbanística admet en aquest règim de sòl; els de protecció territorial, amb valors, però
de menys quantia i en els quals la localització o topografia aconsella, a més, restringir
les actuacions d’implantació d’activitats o usos intensius només a casos excepcionals
de comprovat valor estratègic, prèvia la tramitació dels instruments urbanístics
adequats, i per últim, els de protecció preventiva, la resta de sòl actualment no
urbanitzable sotmès a les limitacions pròpies d’aquest règim, dintre del qual el
planejament urbanístic general podrà, en el seu moment, classificar aquelles àrees
que hagin o puguin urbanitzar-se en desenvolupament dels plans municipals. Sense
perjudici que el mateix Pla territorial, o mitjançant altres instruments com plans
territorials sectorials, plans especials urbanístics o instruments de protecció del
paisatge, puguin delimitar-se subàrees subjectes a regulacions més específiques, amb
les tres categories bàsiques del Pla territorial s’estableix una gradació lògica en la
protecció del sòl, en el sentit que les opcions de transformació necessàries caldrà
orientar-les cap els sòls amb menor protecció. Cal afegir que les regulacions que el Pla
estableixi per al sistema d’espais oberts podran assolir el caràcter de normes
d’aplicació directa quan no siguin imprescindibles majors concrecions mitjançant
instruments intermedis.
En el sistema d’assentaments, el Pla assenyala estratègies per al desenvolupament
dels nuclis i àrees urbanes existents en el territori. Les estratègies tipificades cobreixen
una gradació que va des de la de promoure l’extensió d’aquelles àrees amb millors
14

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
condicions fins a la de contenir l’àrea urbana en el seu actual perímetre, passant per
les opcions intermèdies d’extensió moderada, extensió només per necessitats internes
o només operacions de compleció dels teixits perifèrics les quals aniran
acompanyades sovint d’actuacions de reforma interior.
Les estratègies que el Pla territorial estableix tenen el caràcter de directrius per al
planejament general urbanístic -plans directors i plans municipals- que hauran de
concretar aquestes estratègies mitjançant delimitacions i ordenacions específiques de
sòl urbà i urbanitzable.
Pel que fa als sistemes d’infraestructures de mobilitat –carreteres i ferrocarrils- entre
els plans territorials parcials i els plans sectorials específics s’han d’establir relacions
de coherència i complementarietat. Sense contradir o interferir les lògiques funcionals
dels plans sectorials a escala de tot Catalunya, els plans territorials parcials han de
centrar-se en el valor estructurant que les vies tenen per al seu àmbit espacial i en les
exigències d’integració morfològica, la qual cosa aconsella adoptar una tipificació
diferent a les pròpies dels plans sectorials que hauria de facilitar, a més, la
incorporació a la proposta de les vies de funció més capil·lar o paisatgística.
Concretament el Pla Territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran proposa per a cadascun dels
nuclis de població i per a l’escenari 2026, un paper territorial determinat. Per
aconseguir els seus objectius assigna a cadascun dels nuclis de població l’estratègia
de desenvolupament urbanístic que es detalla a continuació
La Seu d’Urgell, que junt amb Montferrer funciona com una única unitat urbana, ha
d’acollir el major potencial de creixement, no tan sols d’aquest sistema si no de tot
l’àmbit, i així consolidar l’esquerra, que acumulen població o activitat.
15

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
La zona d’estudi es situa, segons el PTP de l’Alt Pirineu i l’Aran dintre del nucli històric
i les seves extensions de la Seu d’Urgell. Al nord-oest de l’àmbit tenim el riu Valira,
catalogat com a sòl natural i de connexió. Ja fora de l’àmbit d’influència del projecte, a
la zona situada al sud-est del riu Segre, trobem una extensió de terreny catalogada
com a zona d’alt valor agrícola, a on trobem prats de dall.
16

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
• La llei 8/2005, de protecció, gestió o ordenació del paisatge i els Catàlegs del
paisatge
La Llei de protecció, gestió o ordenació del paisatge fou aprovada l’any 2005 i significa
el reconeixement jurídic del paisatge i estableix el marc normatiu de les polítiques i les
actuacions en matèria de paisatge. La Llei adopta els principis del Conveni europeu
del paisatge, promogut amb la intenció de comprometre els països europeus a valorar
la diversitat paisatgística europea i a integrar progressivament el paisatge en les
polítiques públiques.
L’objectiu principal de la Llei és el reconeixement, la protecció, la gestió i l’ordenació
del paisatge, a fi de preservar-ne els valors naturals, patrimonials, culturals, socials i
econòmics en un marc de desenvolupament sostenible.
D’acord amb aquesta finalitat, la Llei impulsa la plena integració del paisatge en el
planejament, en les polítiques d’ordenació territorial i urbanística i en les polítiques
sectorials que incideixen directament o indirecta en l’evolució dels paisatges.
Aquesta llei dota de tres instruments principals per assolir els seus objectius: els
catàlegs del paisatge, les directrius del paisatge i les cartes del paisatge.
Els catàlegs del paisatge
Els catàlegs del paisatge són documents de caràcter descriptiu i prospectiu que
determinen la tipologia de paisatges de cadascun del set àmbits territorials de
Catalunya, n’expliciten els valors i l’estat i estableixen uns objectius de qualitat
paisatgística per a cadascuna de les unitats de paisatge prèviament determinades.
Els principals objectius que han de complir els diferents catàlegs del paisatge són:
Inventariar els valors paisatgístics presents a la seva àrea d’aplicació, amb la finalitat
d’enumerar les activitats i els processos que hi incideixen de manera més notòria,
delimitar les unitats de paisatge i definir els objectius de qualitat paisatgística per a
cadascuna d’aquestes unitats.
17

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Servir de suport per a la planificació territorial i garantir la incorporació d’objectius
paisatgístics als plans territorials parcials o, en el seu cas, als plans directors
territorials.
Actuar com a documents de base per a campanyes de sensibilització ciutadana i
d’educació escolar sobre els valors del paisatge.
Ser útils en la definició d’estratègies sectorials, com ara polítiques agràries, de
promoció turística associada al paisatge o de desenvolupament rural.
El catàleg de paisatge de l’Alt Pirineu i l’Aran es troba en fase de consulta pública.
Directrius del paisatge
Les directrius del paisatge són el conjunt de normes i recomanacions que, per tal
d’assolir els objectius de qualitat establerts en els catàlegs, s’incorporen al
planejament territorial i es tenen presents en les actuacions amb incidència sobre el
paisatge.
3.1 Definició d’objectius i criteris ambientals
D’acord amb el Decret 305/2006, de 18 de juliol pel qual s’aprova el Reglament de la Llei
d’Urbanisme, els objectius del Pla Especial Urbanístic han de referir-se, com a mínim, als
aspectes que s’inclouen tot seguit:
- Biodiversitat territorial
- Qualitat del paisatge
- Permeabilitat ecològica
- Patrimoni natural
- Cicle de l’aigua
- Sostenibilitat global del model d’ordenació
18

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
- Contaminació acústica i lluminosa
- Qualitat de l’ambient atmosfèric.
A continuació es presenta una taula amb els objectius que determina el Decret
305/2006 i algun addicional, com es l’eficiència energètica i els criteris que s’han
establert en el present projecte per tal de donar-los compliment. Els objectius es troben
ordenats segons la seva importància:
Objectius Criteris d’aplicació
Biodiversitat territorial
Qualitat del paisatge
Establir mesures per la protecció de les espècies protegides a la zona com són la
Llúdriga i el Trencalòs
Conservar i millorar la qualitat del paisatge en la totalitat del territori.
Protegir, millora i recuperar els elements i ambients paisatgístics d’interès
Permeabilitat ecològica Mantenir els corredors de fauna per tal de garantir la permeabilitat ecològica
Patrimoni natural Introduir criteris de biodiversitat i de protecció dels valors naturals de la zona.
Cicle de l’aigua
Sostenibilitat global del
model d’ordenació
Contaminació acústica i
lluminosa
Qualitat de l’ambient
atmosfèric
Preservar i millorar la qualitat de l’aigua
Protecció xarxa hídrica i dels seus entorns
Fomentar les estructures urbanes compactes i plurifuncionals.
Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior
Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació
Prevenció i correcció d’immissions i de fonts contaminants
19

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
4 Descripció del medi receptor
El diagnòstic ambiental del territori permetrà determinar els aspectes rellevants i
significatius que haurà d’atendre el Desenvolupament del Pla General d’Ordenació de
La Seu d’Urgell.
4.1 Descripció geogràfica de l’entorn
La zona d’estudi està situada a la comarca de l’Alt Urgell, i es desenvolupa al nucli urbà de La
Seu d’Urgell al terme municipal del mateix nom, a la comarca de l’Alt Urgell. La Seu d'Urgell,
entre els rius Segre i Valira, es troba situada al bell mig de l'Urgellet, que és com es denomina
la zona més septentrional de la comarca de l'Alt Urgell.
L’àmbit del Pla Especial es troba en una terrassa de materials de dipòsits fluvials del Valira i del
Segre, i la seva forma i superfície han vingut condicionades per les crescudes periòdiques que
pateixen aquests rius característics de muntanya. L’aportació tan de sorres i argiles com de
nutrients per part del riu, i el relleu pla han afavorit l’ocupació de les terres de l’àmbit d’estudi
per conreus i prats de dall i pastura. Aquests prats s’han enriquit per millorar les pastures i
s’han pogut regar mercès a una extensa xarxa de recs que encara circulen per l’àmbit de
treball.
Foto 1:Vista general d’àmbit d’estudi
20

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
L’actual zona es troba en procés d’urbanització del Pla Parcial de l’Horta de Valira, una zona
residencial 187.000 m2 aproximadament.
Veure plànol 2.2.4; Estudi del medi: Geologia
4.2 Espais naturals protegits
La zona on es preveu el desenvolupament del pla parcial, no pertany a cap espai del PEIN (Pla
d'Espais d’Interès Natural, aprovat pel Decret 328/1992 de la Generalitat de Catalunya) ni a cap
Zona Humida de l’Inventari de Zones Humides de la Generalitat de Catalunya (2001). Així
mateix, a la zona d’estudi no hi ha cap paratge natural d’interès nacional, reserva natural, parc
natural, parc nacional, etc.
A l’àmbit d’estudi, no hi ha cap Lloc d’Interès Comunitari (LIC) o proposat com a tal ––fruit de
l’aplicació de la Directiva 92/43/CEE- ni cap Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA)
fruit de l’aplicació de la Directiva 79/409/CEE, designats per formar part de la Xarxa Natura
2000.
En canvi, a aquest sector de l’Alt Urgell, hi ha diversos hàbitats d’interès comunitari –HIC-,
encara que estrictament a la zona d’estudi no es localitza cap HIC prioritari. L’HIC prioritari més
proper el trobem vora un kilòmetre de l’àmbit d’estudi. L’HIC prioritari més proper que trobem, i
que es troba a 1km de l’àmbit d’estudi és el format per vernedes i altres boscos de ribera afins
(Alno-Padion), amb codi 91E0.
Els HICs no prioritaris que trobem a dins de l’àmbit del present informe són el següents:
- Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion), codi 6510.
És un HIC no prioritari.
- Rius de pis de planicia amb vegetació de Ranunculion fluitantis i de Callitricho-
Batrachion, codi 3260. És un HIC no prioritari.
21

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Propers a la zona d’estudi hi trobem altres HIC no prioritaris com:
- Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre substrat calcari
(Festuco-Brometea), codi 6210.
- Alzinars i carrascars, amb codi 9340.
Tant el riu Segre com el riu Valira, relativament proper, pertanyen al Pla de Conservació de la
Llúdriga (Ordre MAB/138/2002 de 22 de març) aprovat pel Departament de Medi Ambient i
Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
La zona d’estudi pertany en la seva totalitat al Pla de Recuperació del Trencalòs (aprovat pel
Decret 282/1994 de la Generalitat de Catalunya). En aquest sector del terme municipal de la
Seu d’Urgell, no hi ha cap Àrea Important per a les Aus (IBAs).
A la zona d’estudi no hi ha cap aqüífer protegit del Catàleg d’Aqüífers Protegits de la
Generalitat de Catalunya.
En relació al patrimoni geològic, no hi ha cap element catalogat com a tal (geozones i geòtops).
Veure plànol 2.2.3: Estudi del medi. Espais protegits o singulars
4.3 Medi físic
4.3.1 Relleu
La comarca de l‘Alt Urgell està situada a la vall del Segre, en una espaiosa esplanada de
muntanya on conflueixen les principals vies de penetració als Pirineus.
La Seu ocupa el centre d'una petita plana al·luvial, al punt on el Valira -que baixa d'Andorras'ajunta
amb el Segre. La ribera queda limitada al sud per la serra del Cadí, i al nord pels cims
22

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
del Pirineu Axial. La Seu té una alçada de 690 m: la cota màxima del municipi és als Rocs de la
Mitxella, a 900 metres.
La Seu d’Urgell es pot dir que es troba entre l’eix axial del Pirineu i el Pre-Pirineu, al mateix
temps de nord a sud separa les parts orientals i occidentals d’aquests sistemes muntanyosos
catalans.
La muntanya més característica de la zona és la serra del Cadí, que forma part del Pre- Pirineu
oriental i que està orientada d’E a W, de relleus abruptes especialment al vessant Nord, però
que al sector més occidental se suavitza fins a baixar de forma gradual cap a la Seu. En canvi
el relleu del cantó nord, a la serralada pirinenca, presenta pendents més importants amb
torrents de recorregut curt però de cabal temporal considerable.
Pendents
El projecte es situa en la seva major extensió en zona planera amb pendents inferiors al 10%.
Només trobem zones amb pendents del 10-20% o 20-30% a la zona de llera del riu Valira i els
marges agrícoles dels camps de cultiu dels col·lectors per a la millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials
Veure plànol 2.1.1:Estudi del medi: Pendents
Orientacions
L’àmbit d’estudi es situat principalment en zones orientades a l’oest/sud-oest.
Veure plànol 2.1.2: Estudi del medi: Orientacions
4.3.2 Geologia
Com a la resta dels Pirineus axials, la prehistòria geomòrfica de l’Alt Urgell no comença fins el
Paleozoic tardà (Carbonífer). Aleshores, a impulsos de forces compressores profundes,
emergiren del fons d’un geosinclinal marí gran aquests esquists ordovicians, de margues
siluarianes i, ja cap a migjorn –on les aigües no eren tan profundes- aparegueren carbons i
conglomerats poc compactes del carbonífer, que es prolonguen en els conglomerats i gresos
23

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
permians. A les compressions havien de seguir distensions que dislocaven els materials
originant falles, per on podien sortir ejeccions granítiques posttectòniques, capces de
metamorfosar els sediments paleozoics.
L’erosió probablement va fer acte de presencia d’immediat, actuant durant el Paleozoic,
Mesozoic i fins el paleogen inicial, originant les superfícies d’erosió (clams si són extenses i
sense bosc).
La zona projecte afecta principalment a zona del quaternari (còdols, graves i llims). La zona del
riu Valira pertany a material cenozoic (lutites).
Veure plànol 2.2.4 Estudi del medi: geologia
4.3.3 Sòls
Pel que fa als tipus de sòl, la comarca de l’Alt Urgell (inclosa a la muntanya mitjana plujosa)
està dins el domini de la terra bruna medieuropea segons la classificació de Kubiëna. A les
àrees calcícoles domina la terra bruna medioeuropea calcària, però en zones molt rentades per
la pluja es produeix la descarbonatació. Llavors en aquestes zones trobem la mateixa
vegetació tant sobre substrat calcari com silici, és a dir, calcífuga. La descarbonatació es
freqüent en diferents punts de la muntanya mitjana plujosa i, encara més, a la zona subalpina i
alpina. En general a les zones calcícoles trobem la vegetació calcícola de caràcter
submediterrani.
Als indrets abruptes i sotmesos a l’erosió es freqüent que no aparegui la terra bruna climàcica,
apareixent el sòls pedregosos sense l’horitzó B (o molt mancat), del tipus rànker en substrats
silicis o rendzines sobre roques calcàries. Sobre substrat calcari normal també es corrent trobar
la terra fosca descarbonatada. Arran d’aigua poden trobar-se sòls inundables molt rics en
humus i de color molt fosc (anmoors) i sòls de natura torbosa. A la muntanya mitjana plujosa
els sòls gipsacis o salats son inexistents.
Des del punt de vista edafològic, la zona d’estudi està formada -segons l’Atlas Universal Català
(1983)- per sòls bruns àcids medioeuropeus.
24

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Foto 2: Camp agrícola pel que transcorre el projecte.
4.3.4 Les aigües
L’àmbit d’estudi, en el marc de la Divisió territorial hidràulica de Catalunya, es troba a les
conques intercomunitàries, Conques de l’Ebre. La Seu d’Urgell es troba en un mesclant
d’aigües de dos rius que formen sengles valls de característiques prou diferents. La vall del
Valira es troba encaixada entremig de muntanyes i alimentada per torrents de curt recorregut
però de cabal estacional que pot ser molt important. La conca de recepció és reduïda (559
km2) però amb una elevada capacitat torrencial que provoca avingudes periòdiques, sobretot a
la tardor. Per l’est davalla de forma més suau la vall de l’alt Segre que davalla de forma més
relaxada per l’ampla plana de la Cerdanya i s’estreny en entrar a l’Alt Urgell encara que a la
Seu manté una davallada relativament tranquil·la.
El Valira és afluent del Segre i s’hi aiguabarreja a l’extrem meridional del Pla Parcial en estudi,
el Segre, alhora, desemboca a l’Ebre. La conca de recepció del Segre és d’uns 1.233 km 2 . A
aquests dos rius principals hi vessen un seguit de rieres i torrents menors, els principals que
vessen al Segre són: pel sud i davallant de la serra del Cadí, el riu Cerc, el torrent de
25

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Casanoves i el de la Bastida; mentre que pel vessant nord els rius són més curts destacant el
torrent del Cortal, i el torrent de les Carboneres.
Les aigües superficials prenen especial importància per a l’estudi en projecte, ja que se’n farà
un abocament a llera en dos punts diferents.
El règim fluvial dels rius Valira i Segre és nivopluvial, depenent tan de les pluges com de la fosa
de les neus. Els màxims es donen a la primavera, amb la fosa de les neus, i també a la tardor,
amb les pluges torrencials. A l’hivern i a l’estiu es donen els mínims, encara que depèn dels
anys.
Fins aleshores al riu Segre hi havia una vegetació exuberant, el formaven nombrosos
meandres, i hi havia una gran illa amb horts on ara hi ha el Parc del Segre. La riuada es va
endur cases, bestiar, arbres, i va modificar el relleu desapareixent l’illa i descalçant els marges
provocant fins i tot algun mort.
Arran d’aquesta riuada, l’any 1987 es va fer la canalització entre la palanca d’Alàs i la de la Seu
d’Urgell. Es va eixamplar la llera tot suavitzant-ne el traçat, es va posar escullera a les ribes, i
es va desforestar completament el llit del riu. Fins i tot es mantenia desforestada la riba.
En adonar-se que la manca d’obstacles al riu encara pot provocar un efecte de l’aigua més fort,
l’any 1999 l’ajuntament de la Seu d’Urgell va impulsar l’anomenat “Contracte del Riu”, en què
diferents agents implicats amb el riu (comunitat de regants, Parc del Segre, propietaris de
graves, naturalistes, pescadors) discutissin i consensuessin la manera d’aconseguir el
manteniment racional i sostenible del riu fent-ne una bona gestió. També es va realitzar un
estudi (Bases para el mantenimiento hidráulico y la gestión ambiental sostenible del río Segre
en la Seu d’Urgell) on es feia una descripció de l’estat natural, els usos i una diagnosi inicial del
Segre.
La hidrogeologia de la zona de la Seu d’Urgell, presenta un caràcter drenant-absorbent (amb
escorriment superficial >50% del total i notable escorriment subterrani). Aquesta regió drenantabsorbent
inclou les àrees carbonàtiques deformades del Pirineu i del sector septentrional de la
26

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Depressió Central Catalana. De fet, l’àmbit d’estudi està al límit nord d’aquest sector drenantabsorbent.
4.3.4.1 Aigües superficials. Dades hidrològiques.
Es disposa de dades enregistrades a l’estació d’aforament del Riu Segre: “Estació d’Aforament.
Riu Segre. La Seu d’Urgell”. Aquestes dades han estat facilitades pel Servei d’Hidrologia de
l’Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat de Catalunya, i la Confederació Hidrogràfica de
l’Ebre.
Les dades contenen els anys hidrològics 1941-1996, i corresponen als següents paràmetres:
• A: Aportació anual en hm3
• Q: Cabal mig en m3/s
• Qc: Cabal màxim del període en m3/s
Període 1941-96 Segre Valira
Q: Cabal anual mig del període 16,5 m 3 /s 10,8 m 3 /s
Qc: Cabal màxim del període 229,0 m 3 /s 365,0 m 3 /s
A: aportació anual mitjana del període 426,5 hm 3 339,8 hm 3
Cabal específic corresponent, qc: 730 m 3 /s km2 1.574 m 3 /s km 2
Taula 1: resum de dades històriques
Període 1941-96 Segre Valira
Tardor 84,9 50,9
Hivern 73,3 40,6
Primavera 196,0 188,4
Estiu 67,3 57,0
TOTAL 426,5 339,8
Taula 2: aportació mitjana per temporades (hm 3 )
Dades pel 2001, índex BMWPC, mentre el Segre es considera a la classe 1, amb índex
superior a 85, d’aigües molt netes. El riu Valira, es considera de classe 3, amb un índex entre
31 i 50, d’aigües eutrofitzades amb signes de contaminació a causa del fet que totes les aigües
negres d’Andorra s’abocaven directament al riu. Aquesta situació, ha anat millorant, ja que el
juny de 2004 el govern d'Andorra va inaugurar una depuradora a Sant Julià de Lòria, que ha de
27

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
servir per filtrar les aigües del riu Valira de tota la zona sud d'Andorra, cosa que representa
gairebé un 75% de la població del país.
Un dels problemes dels rius Segre i Valira és la desviació d’una part important de les aigües
per la captació de central hidroelèctriques, que sovint gaudeixen de concessions de cabals més
grans dels que en porten a nivell mitjà els propis rius. Això fa que sovint aquests rius portin
poca aigua hipotecant-ne el paper ecològic del riu com a ecosistema.
La qualitat de les aigües, segons el ISQA (Índex superficial de qualitat de l’aigua), és
acceptable per ambdós rius, el Segre i el Valira, però amb major variabilitat del Valira, a causa
sobretot de la manca de depuradores d’Andorra, fins ara, i al creixent augment de la seva
població. La contaminació es deu principalment a elements orgànics.
L’Estació depuradora que dóna servei a la Seu d’Urgell funciona des del 1992 i es troba al
municipi veí de Montferrer i Castellbò, funciona per sistema de llacunatge amb aireació amb
una capacitat de 5.000 m3 i dissenyada per a 25.000 habitants. Aboca a llera amb una DBO
estimada de 25.00 mgr/l, i 30.00 mgr/l de sòlids en suspensió.
Els principals índexs de contaminació baixen pel Valira i com ja s’ha dit es deuen al fet que, fins
ara, Andorra no depurava les seves aigües residuals i abocava directament a la llera.
28

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Això ha provocat que fins i tot el riu Valira deixés de ser un riu piscícola com l’hi corresponia
com a riu del Pirineu. També va deixar de ser un riu apte per al bany, i molt menys se’n podia
usar l’aigua per l’ús domèstic.
Un dels principals indicadors de la contaminació per residus orgànics de l’aigua és el nivell de
coliformes (bacteris de les restes fecals). Segons el nivell de concentració d’aquests coliforms
es precisarà un tipus de tractament diferent per a la potabilització de l’aigua:
Qualitat de les aigües Coliforms (NMP/100ml) Tractament
A1 50 Físic i desinfecció
A2 5000 Físic, químic i desinfecció
A3 50000 Físic, químic intensiu i desinfecció
Bany 10000 -
Vida piscícola 0 -
Taula 3: grau de contaminació per coliforms i tractament de depuració
Al riu Valira s’han multiplicat de forma molt important la quantitat de coliforms degut a l’augment
de la població d’Andorra, dels 10000 NMP/100ml s’ha passat als 105200 NMP/100ml, caldrà
veure com evoluciona una vegada recentment inaugurada la depuradora de Sant Julià de Lòria.
A la taula següent es reflecteixen les dades de contaminació per a observar la diferència en la
qualitat de les aigües del Valira i del Segre: QUANTITAT DE COLIFORMS (NMP/100 ml)
Riu 1999 2000 2001 Mitjana
Valira 110.000 (febrer) 130.000 (juliol) 86.000 (gener) 105.200
Segre 6.000 (febrer) 530 (juliol) 680 (gener) 1.530
Taula 4: quantitat de coliforms (NMP/100 ml)
Aquesta contaminació també provoca que l’embassament d’Oliana sigui l’únic eutrofitzat del
Pirineu, ja que l’efecte de la contaminació del Valira es deixa notar fins i tot una vegada
barrejades les seves aigües amb el Segre.
29

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Aquest fet es va reflectir en el Pla Estratègic de la Seu d’Urgell de l’any 1998, on es demanava
el sanejament del riu Valira. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre també va pressionar al
Govern d’Andorra, el qual finalment signà un compromís de depuració de les seves aigües. De
totes maneres la construcció de l’estació depuradora no es va començar fins a principis del
2002, per la qual cosa es va haver d’esperar fins al juny de 2004 per poder començar a depurar
les aigües.
S’han realitzat les consultes relatives al risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua del
document IMPRESS i s’han obtinguts els següents resultats que es mostren a continuació i
dels quals hom pot concloure que no hi ha risc d’incompliment de la de la Directiva Marc de
l’Aigua.
Límit administratiu municipal (*)
Codi INE 25203
Comarca Alt Urgell
Codi postal 25700
Nom municipi La Seu d'Urgell
És capital de comarca? Sí
Cens 11101
Superfície 15,16
Alçada (m) 691
Gentilici urgellencs
Caracterització dels rius
Dades generals
Codi de l'ACA E0130
Nom Conca de la Valira
Categoria Riu
Tipologia segons el MMA 26
Tipologia Rius de muntanya humida calcària
Conca o subconca intercomunitàries
Àrea que drena la massa d'aigua (ha) 18232.31
Àrea de la subconca acumulada (ha) 18232.31
És potencialment de referència
Observacions
No
És fortament modificada (FM)? Sí
FM per endegaments? No
FM per minicentrals? Sí
FM per estar sota d'embassaments? No
És FM recuperable? Sí
30

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Caracterització dels rius
És artificial? No
Tipus de protecció
per abastament No
per espècies d'interès econòmic Sí
per usos recreatius Sí
per nutrients Sí
per hàbitats (Xarxa Natura 2000) Sí
per espècies autòctones Sí
per reserva genètica de truita No
per hàbitats (altres) No
Anàlisi de Pressions i Impactes en rius
Codi de l'ACA E0130
Nom Conca de la Valira
Pressió sobre la massa d'aigua
Preses i rescloses Nul·la (0.17)
Endegaments Nul·la (0.08)
Captacions d’aigua Nul·la (0.23)
Regulació flux Nul·la (0)
Derivació a centrals hidroelèctriques Elevada (5)
Zones urbanes en zona inundable Nul·la (0.11)
Zones extractives en zona inundable Nul·la (0)
Zones forestals en zona inundable Nul·la (0)
Abocaments industrials no biodegradables Nul·la (0.01)
Abocadors de residus urbans Nul·la (0)
31

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Caracterització dels rius
Abocadors de residus industrials Nul·la (0)
Usos urbans Nul·la (0.03)
Pastures intensives Nul·la (0)
Conreus intensius de cereals i farratge, conreus extensius de
regadiu o en zones plujoses
Conreus intensius d’hortalisses, flors, vinya, fruiters de secà,
rosàcies i cítrics
Nul·la (0.02)
Nul·la (0)
Arrossars Nul·la (0)
Dejeccions ramaderes Nul·la (0.13)
Excedents de nitrogen de l'agricultura i ramaderia Nul·la (0.51)
Abocament de fangs d'EDAR Nul·la (0)
Sòls contaminats i potencialment contaminats Nul·la (0)
Vies de comunicació Nul·la (0.05)
Zones mineres i extractives Nul·la (0.01)
Runams salins Nul·la (0)
Espècies invasores (a tota la MA) Nul·la (0)
Fòsfor total d'EDARs Nul·la (0)
Càrrega orgànica (DQO) d'EDARs Nul·la (0)
DQO d'abocaments industrials Nul·la (0.01)
DQO de nuclis no sanejats Nul·la (0.01)
32

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Caracterització dels rius
Descàrrega de sistemes unitaris Nul·la (0)
Fòsfor total d'abocaments biodegradables (total) Nul·la (0)
DQO d'abocaments biodegradables (total) Nul·la (0.02)
Anàlisi de totes les pressions Nul·la (0.51)
Impacte comprovat sobre la massa d'aigua
Substàncies perilloses Nul
Vida piscícola Nul
Zones de bany Nul
Anàlisi d'impactes comprovats Nul
4.3.4.2 Hidrologia subterrània
En general, les aigües subterrànies estan lligades a l'àmbit immediat dels rius Segre i Valira.
Les característiques litològiques dels materials determinen el seu comportament hidrogeològic:
• El riu Segre i els rius o torrents laterals de dimensions menors han anat disseccionant els
materials miocènics que reblien la fossa tectònica terciària i dipositant, en forma de terrasses
al·luvials, còdols granítics i metamòrfics. Es diferencien tres nivells de terrassa: la superior,
situada a uns 50 m sobre el nivell del riu on es troba el nucli principal de la Seu d’Urgell; la
intermitja, a uns 10 m i una potència d’uns 10-15 m; i la inferior, corresponent a la plana
d’inundació del riu Segre.
• Els materials de recobriment quaternari poden considerar-se de permeables a
semipermeables per porositat intergranular, depenen de la fracció argilosa.
33

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
• Els materials de la terrassa inferior del riu, al estar en connexió hidràulica amb el Segre i el
Valira, poden constituir unitat aqüífera, però d'interès limitat per la seva escassa extensió.
• Els dipòsits col·luvials i la terrassa superior, en èpoques favorables, poden assolir un alt grau
d'humitat, trobant-se alguns nivells pràcticament saturats. Aquesta circumstància comporta la
circulació de fluxos d'aigua en el contacte recobriment- substrat, arribant a drenar en punts
localitzats, com petits brolladors.
Els aqüífers de l’àmbit d’estudi, i de tota la plana on es troba la Seu d’Urgell, es troben en la
unitat hidrogeològica Filià-Orri (codi 106). A la taula següent s’adjunten els resultats de l’anàlisi
de les aigües subterrànies d’aquesta unitat per a l’any 1999:
34

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
S’han realitzat les consultes relatives al risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua del
document IMPRESS i s’han obtinguts els següents resultats:
Caracterització de les aigües subterrànies
Codi massa d'aigua subterrània 42
Nom massa d'aigua subterrània Alt Urgell
Fitxa de la massa d'aigua Enllaç fitxa de la massa d'aigua
Àrea hidrogeològica 106; 113
Superfície total (km²) 101
Superfície aflorant (km²) 101
Tipologia litològica dominant Al·luvial
Característiques hidràuliques principals Aqüífers lliures i confinats associats amb
35

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Caracterització de les aigües subterrànies
Aqüífers multicapa? No
Tipus de circulació dominant Porós
Piezometria
predomini del lliure
Permeabilitat (m/d) Sense dades
Transmissivitat (m²/d) Sense dades
Coeficient d'emmagatzematge Sense dades
Relació amb els cursos superficials? Sí
Piezometria coherent amb la topografia
superficial i convergeix cap a l'eix del riu que
és efluent.
Tipologia predominant de relació superficial Cursos predominantment efluents
Zones humides dependents? No
Masses d'aigua superficials dependents
No es coneixen zones humides dependents
significatives
Fàcies hidroquímiques Bicarbonatada càlcica
Donades altres consultes realitzades s’ha obtingut que a la zona d’estudi no hi ha cap zona
humida del Catàleg de Zones Humides de la Generalitat de Catalunya (2001).
També es conclou que la zona d’implantació del projecte pertany a un sector sense aqüífers
superficials importants (de medis inespecífics). Són terrenys amb roques sedimentàries i
impermeables. En canvi poden existir aqüífers profunds captius, tant en materials granulars
com carbonàtics. A les zones properes al riu Segre, hi ha al·luvions connectats i recarregats pel
riu.
Aquests aqüífers no estan inclosos en el Catàleg d’Aqüífers Protegits realitzat pel Departament
de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (Decret 328/1988, d'11 d'octubre de
la Generalitat de Catalunya, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria
de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya).
36

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Foto 3:Vista del riu Valira i del bosc de ribera des de la zona de projecte .
Així mateix aquests aqüífers no estan inclosos dins les Zones vulnerables per contaminació de
nitrats de fonts agràries segons el Decret 283/1998, de 21 d'octubre, de designació de les
zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.
Veure plànol 2.1.3: Estudi del medi: Hidrologia superficial.
4.3.5 Clima
A l’Alt Urgell predominen els climes submediterranis de caràcter continental i relativament secs
però amb un mínim estival que no és gaire sensible. Cal tenir en compte però que les
precipitacions varien molt d’un any a l’altre i que els estius secs no són gaire rars. En general
un o dos mesos a l’estiu solen tenir un caràcter semiàrid.
Pel que fa a les temperatures, els contrastos són forts, fruit de la continentalitat. Per exemple, a
Oliana –a 480 msnm- hi ha dos mesos de temperatura estival (juliol i agost) amb una
37

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
temperatura mitjana superior als 20 ºC i tres mesos (desembre, gener i febrer) de pur hivern,
amb una temperatura mitjana de 0-5 ºC. A la Seu d’Urgell, l’estiu calorós ja desapareix.
El tipus de clima per a la zona d’estudi segons l'índex d'humitat de Thornthwaite, és Subhumit
(C2) amb temperatures que oscil·len entre 2 i 22 ºC. La temperatura mitjana anual de la zona
d’estudi se situa entre els 12-13 ºC. Les temperatures són prou extremes (amplitud tèrmica
anual de 18-19 ºC) i donen un hiverns rigorosos i un estius poc calorosos.
Quant a la pluviositat trobem a Catalunya dues zones ben definides: la Catalunya humida (per
damunt dels 700 mm de precipitació) als Pirineus i gran part del quadrant nord-oriental (la
dorsal pluviomètrica), i la Catalunya eixuta. La precipitació mitjana anual per a la zona on se
situaria la nova actuació urbanística és de més de 750 mm. Per tant, podríem dir que l’àmbit
d’estudi pertany a la Catalunya humida. El règim pluviomètric estacional és EPTH.
4.4 El medi biòtic
4.4.1 Les formacions vegetals
Les unitats de vegetació natural d’aquesta zona corresponen al territori fisiogràfic dels Prepirineus.
Des del punt de vista del paisatge vegetal, la zona d’estudi es troba al Pre-pirineu
Oriental. La comarca de l’Alt Urgell però és original doncs el seu caràcter pirinenc és atípic.
L’aprofitament per conreus com els prats de dall i la humanització del paisatge vegetal es
posen de manifest amb les comunitats vegetals que actualment es troben a la zona d’estudi
així com pel seu estat de conservació.
4.4.2 La vegetació potencial
S’anomena vegetació potencial a la vegetació que existiria en absència de factors pertorbadors
i que, donades unes condicions determinades, utilitzaria més eficientment els recursos dels que
disposa.
38

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
A la major part de la comarca de l’Alt Urgell domina la vegetació submediterrània de caràcter
sec. A la part meridional i baixa, el bosc mediterrani de carrasca ocuparia encara una part
important del terreny, alternant amb el bosc submediterrani de roure valencià amb pinassa.
Tant les condicions locals com l’orientació dels vessants de muntanya decidiran el caràcter
mediterrani o submediterrani de la vegetació. Així a les solanes arrecerades, els ambients més
favorables, creixen les comunitats vegetals mediterrànies com els alzinars continentals, assolint
la Seu d’Urgell. En condicions normals, el bosc predominant seria la roureda de roure valencià.
Però a la part baixa de la comarca, el paisatge té un altre element important. Es tracta dels
pasturatges secs de jonça i fenàs de marge (Aphyllantion) i més rarament, les brolles de
romaní (Rosmarino-Ericion), sensibles al fred.
Als sectors submediterranis, es poden diferenciar dos nivells. Al nivell inferior està el domini del
roure de fulla petita o valencià (Quercus faginea), sovint acompanyat per la pinassa (Pinus
nigra salzmannii). Al nivell superior hi ha el domini del roure martinenc (Quercus humilis), que
freqüentment forma boscos mixtos amb el pi roig (Pinus sylvestris). Aquesta comunitat rep el
nom de Buxo-Quercetum pubescentis. Els pasturatges de les clarianes de bosc submediterrani
tenen normalment caràcter mediterrani: es tracta de joncedes de l’Aphyllantion.
Entre els 1300 i els 1700 m, les muntanyes de la comarca presenten grans boscúries de pi roig
(Pinus sylvestris). Les condicions climàtiques, el lliuren del seus principals competidors (faigs i
roures martinencs). Per sobre dels 1600 m, el pi roig es substituït pel pi negre (Pinus mugo
uncinata).
A la ribera del riu Segre, als voltants de la Seu d’Urgell, hi ha una gran extensió de prats
dalladors (Arrhenatherion).
Pel que fa al municipi de la Seu d’Urgell, el paisatge agrícola representa bona part de la plana
de l'Urgellet. Actualment s'observa un paisatge verd la major part de l'any, malgrat que el clima
sigui estacionalment poc plujós. Això és a causa de la transformació dels prats de secà en
regadiu que es produí a principis del segle XX. Els marges dels prats presenten una gran
riquesa d'espècies vegetals i animals malgrat que sembli que només hi ha herba. Arbustos com
39

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
el sanguinyol (Cornus sanguinea) o el saüc (Sambucus nigra) voregen els prats i esdevenen
indrets de cria, aliment o refugi de moltes espècies animals.
Els boscos de ribera voregen els cursos dels rius Segre i Valira. La vegetació de ribera juga un
paper molt important en els ecosistemes fluvials. Les arrels dels arbres fixen el sòl, el tronc i les
capçades dels arbustos frenen l'embat de l'aigua, acullen una rica comunitat de plantes i
d'invertebrats, l'ombra dels arbres refresca l'ambient i, en definitiva, els arbres enriqueixen molt
el paisatge del riu. Les espècies d'arbres que hi viuen són el vern (Alnus glutinosa), el salze
blanc (Salix alba), la freixera (Fraxinus excelsior), i el clop (Populus nigra). Acompanyant-los
trobem arbustos com la sarga (Salix elaeagnos) i la vimenera (Salix purpurea).És important
remarcar que aquest bosc de ribera del riu Segre acull un total de 169 espècies diferents
d'ocells que representa una mica més de la meitat de les espècies que es poden veure a tot
Catalunya. És un punt important per a les aus migratòries ja que hi troben avituallament i hi
descansen abans de seguir el seu viatge.
La vegetació potencial de la zona d’estudi presenta dos escenaris diferents pel fet de trobar-se
a la zona de contacte del domini de la roureda de roure de fulla petita (Violo-Quercetum
faginae) -a les zones més baixes- i la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum
pubescentis) –als sectors més enlairats-. Val a dir que més al sud (per exemple a Organyà), la
vall del Segre representa una via de penetració del carrascar (Quercetum rotundifoliae).
Els boscos submediterranis (Quercion pubescenti-petraeae)
A Catalunya, els boscos submediterranis estan formats en bona part per les rouredes de roure
martinenc i roures de fulla petita. Les rouredes de roure reboll, la freixeneda amb blada i la
pineda meridional de pi roig ocupen zones més reduïdes.
La roureda seca i basòfila de roure de fulla petita (Violo-Quercetum fagineae)
El seu caràcter de trànsit queda força clar quan es degradada doncs llavors joncedes i brolles
que també apareixen a la terra baixa mediterrània, sorgeixen. El roure de fulla petita és un
roure petit, de fulles menudes, marcescents i fins i tot lleugerament punxents a les puntes dels
lòbuls.
40

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
La rovira de Quercus faginea valentina és una roureda continental, adaptada al fred hivernal i a
les fortes calors de l’estiu. Potencialment s’estén per la zona pre-pirinenca compresa entre els
600-700 m i els 1000 m, però a les parts més baixes queda restringida als obacs perquè als
solells pertanyen encara al domini del carrascar. Als Pirineus el domini de les rouredes seques
(com la de roure de fulla petita o de roure martinenc) s’extingeix entorn dels 1300–1400 m.
L’estrat arbori d’aquesta roureda està format pel roure de fulla petita (Quercus faginea
valentina), la pinassa o pi gargallà (Pinus nigra salzmannii), la blada de fulla gran (Acer opalus
granatense) i el pi roig (Pinus sylvestris). Externament és una formació arbòria de recobriment
molt alt.
A l’estrat arbustiu la humitat regnant permet la presència del boix (Buxus sempervirens), el
corner (Amelanchcier ovalis), l’arç blanc (Crataegus monogyna), el cirerer de guineu (Prunus
mahaleb), el lligabosc etrusc (Lonicera etrusca), la coronil·la boscana (Coronilla emerus) i el
sanguinyol (Cornus sanguinea).
Sota d’aquest estrat, es troba un estrat herbaci amb una viola peculiar endèmica del nord-est
ibèric (Viola willkommii), el marxívol (Helleborus foetidus), la fetgera (Anemone hepatica), el
gerani sanguini (Geranium sanguineum), l’espunyidera (Galium vernum) i la roja (Rubia
peregrina).
Foto 4: El marxívol és una espècie pròpia de les rouredes submediterrànies.
41

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
A la zona, creix la subassociació més estesa, anomenada coronillo-quercetosum-fagineae. Tot i
el caràcter de roureda, en aquesta comunitat la pinassa (Pinus nigra salzmanii) –no es però el
cas de la zona d’estudi- és força abundant i arriba a dominar als roures. En trets generals
recorda a la roureda de roure martinenc típica però amb la Viola willkommii –un endemisme no
protegit del nord-est ibèric- i la presència d’espècies mediterrànies com la roja i el camedris
(Teucrium chamaedrys).
A la zona d’estudi es troben rouredes de roure valencià en els sectors més baixos de
característiques calcàries. Val a dir que resulta però escassa.
La roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis).
Aquesta roureda ocupa preferentment les zones interiors amb clima fred a l’hivern i de substrat
calcari, entre els 1000 i els 1700 m aproximadament. El seu domini ocuparia la muntanya
mitjana plujosa del Berguedà, Alt Urgell, Ribagorça, Pallars, Ripollès i Osona –al voltant dels
500 m-, totes elles zones submediterrànies lleugerament continentals.
La rovira de roure martinenc –subhumida i neutro-basòfila- té un recobriment notori i els arbres
poden arribar als 20 m d’alçada. Aquestes altes rouredes de roure martinenc no formen mai
però poblaments densos, potser això es degut a la ma de l’home doncs han sofert molt
l’impacte humà. Entre els arbres trobem al roure martinenc (Quercus pubescens) –l’espècie
dominant-, el roure cerrioide (Quercus cerrioides) –híbrid del martinenc amb el de fulla petita-,
la blada de fulla gran (Acer opalus opalus) i el pi roig o “rajolet” (Pinus sylvestris). A l’estrat
arbustiu el boix (Buxus sempervirens) –espècie clarament calcícola-, l’arç blanc (Crataegus
monogyna), l’aranyoner (Prunus spinosa), el ginebre (Juniperus communis), l’avellaner (Corylus
avellana), el sanguinyol (Cornus sanguinea) i l’heura (Hedera helix) creen un estrat que pot
arribar a fer els 3 m. La riquesa en arbusts és deguda al caràcter de trànsit d’aquesta formació
boscosa. Al sotabosc el domini del boix es total. En canvi l’avellaner només es troba a les
variants més humides.
42

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Foto 5 : El roure cerrioide és un híbrid del martinenc i del de fulla petita.
L’estrat herbaci, més ric per trobar-nos en una transició cap a la vegetació plenament
medioeuropea, presenta el marxívol (Helleborus foetidus), la prímula vera (Primula veris), el
fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), la fetgera (Anemone hepatica), la lleteresa de bosc
(Euphorbia amygdaloides), la maduixera (Fragaria vesca) i molses com Scleropodium sp.
Aquesta descripció correspon a la subassociació calcícola buxo-cytisetosum sessilifloiae, on
caldria afegir algunes espècies típicament mediterrànies com la carrasca (Quercus ilex
rotundifolia), la roja (Rubia peregrina) o l’heura (Hedera helix). Els costers calcaris del
Berguedà, del Ripollès, Osona, Alt Urgell, Pallars etc. presenten aquesta subassociació.
Sobre sòl silícic –com passa a la zona d’estudi- la roureda de roure martinenc canvia d’aspecte
doncs les espècies eminentment calcícoles com el boix desapareixen i la falguera comuna
(Pteridium aquilinum) i l’escorodònia (Teucrium scorodonia) –acidòfiles- ocupen el seu lloc.
Aquesta subassociació s’anomena pterido-scorodonietosum i sorgeix sempre a la zona
pirinenca (Ripollès, Pallars, etc.). Aquesta es la roureda que es troba en alguns vessants de la
zona d’estudi.
43

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
La roureda de roure martinenc ha estat molt afectada per la intervenció de l’home. Tot i
l’extensió del seu domini climàcic, avui dia és quasi impossible trobar-ne retalls prou grans i en
bon estat de conservació. La implantació de conreus -especialment de prats dalladors- o la
seva explotació fustanera en tandes curtes i/o bosc menut han estat les causes de la seva
dràstica reducció. En definitiva la rovira de roure martinenc està molt malmesa.
Comunitats forestals de ribera
Les vernedes assoleixen el seu màxim desenvolupament a la muntanya mitjana. Les vernedes
són els boscos de ribera de les zones montanes dels vessant sud del Pirineu i de la dorsal
pluviomètica del Principat. Aquestes boscos en galeria, poden ja aparèixer a altituds molt
baixes, en ple país de l’alzinar (a la terra baixa mediterrània septentrional) i enriquits amb
plantes eurosiberianes. Normalment es troba per damunt dels 600–800 m però la verneda amb
consolda (Lamio-Alnetum glutinosae) pot suportar sòls menys humits i penetra a la terra baixa,
trobant-se per sota dels 800 m -sobretot en àrees de plana-.
A la verneda típica (Alnetum catalaunicum) –el bosc de ribera principal a tot l’estatge montà del
vessant meridional dels Pirineus- i del front oriental humit- entre els 800 i 1300 m, l’estrat arbori
està enriquit amb el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior).
Originàriament les vernedes superaven els marges dels rius i cobrien una àmplia banda. Això
actualment és estrany doncs aquests indrets són molt adequats per a l’agricultura i han estat
romputs. Tant es així que avui dia els boscos de ribera solen ser una estreta cinta limitada a la
vora dels cursos d’aigua.
Foto 6: Aspecte característic de l'escorça del vern i fulles joves.
44

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
4.4.3 La vegetació actual
Les comunitats de la vegetació que actualment es manifesta en l’àrea d’estudi respon als
ambients medioeuropeus (rouredes i pinedes de pi roig i pinassa).
Actualment, a la zona d’estudi, les comunitats vegetals presents són
• Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges submontà i montà,
principalment dels Pirineus
• Conreus herbacis extensius de secà
• Rouredes (de Quercus humilis, Q. cerrioides), silicícoles, de la muntanya mitjana (amb
un recobriment del 100%).
• Freixenedes dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques septentrionals
Els prats humits de dall (Arrhenatherion elatioris)
A la muntanya mitjana plujosa, hi ha una comunitat herbàcia molt estesa: els prats de dall.
Aquests prats tenen unes condicions òptimes de creixement a les parts altes de la muntanya
plujosa i parts baixes de l’estatge subalpí. Aquests prats estan formats per herbes altes i
turgents, que resisteixen fins a tres dallades anuals. Entre les espècies herbàcies, dominen les
que tenen fulles amples i curta. Així els prats són d’alfals, trepadella, fenc, etc. i són freqüents
les explotacions bovines.
Per al seu desenvolupament els cal un sòl profund i amb aigua abundant. Aconsegueixen així
una alta productivitat. I aquestes característiques les troben únicament als Pirineus i rodalies
(estatge subalpí i l’alta muntanya mitjana plujosa).
Els prats dalladors ocupen una posició intermèdia entre la vegetació espontània i la cultivada.
En un principi eren prats naturals establerts allà on la roureda o freixeneda havia estat
eliminada. Posteriorment van ser enriquits amb espècies d’interès farratger i finalment han estat
adobats. També es poden formar quan camps d’espècies com l’alfals són deixats de conrear.
45

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
A la muntanya mitjana plujosa troben el seu òptim al domini de la freixeneda, rouredes humides
i fagedes però tot i així mai són freqüents. El caràcter esquerp d’aquestes formacions, pròpies
de vessants de sòl escàs, fa que els prats dalladors siguin més freqüents al domini de la
roureda de roure martinenc. I com a tret típic no faltarà mai el fromental (Arrhenatherum elatius)
una gramínia farratgera.
Foto 7: Fromental.
A la zona d’estudi creixen els prats dalladors de fromental amb llengua de serp (Ophyoglosso-
Arrhenatheretum elatioris) i amb barbeta (Tragopogo-Lolietum multiflori). Aquests prats tenen
un desenvolupament òptim al domini de la roureda de roure martinenc i de la freixeneda típica.
El prat amb barbeta és el més ric de tots, creix a les zones planeres amb sòl profund. En forma
d’una catifa densa formada per herbes tendres es presenten el fromental (Arrhenatherum
elatius), la barbeta (Tragopogon orientalis), la margarida de camp (Chrysanthenum
luecantenum), els trevols (Trifolium repens i T. pratense), el ranuncle (Ranunculus acer), la dent
de lleó (Taraxacum officinale), la pastanaga borda (Daucus carota), el plantatge de fulla estreta
(Plantago lanceolata), el lotus (Lotus corniculatus) i gramínies del tipus poa i festuca.
Les dallades que pateixen fan que el seu aspecte sigui sempre canviant. Això sí sempre ofereix
l’aspecte d’un herbei alt i compacte on predominen les plantes hemicriptofítiques i a on la
riquesa edàfica es transformada en quantitats ingents de matèria orgànica.
46

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
El prat de fromental amb llengua de serp, té bàsicament les mateixes espècies però hi fa acte
de presència la pimpinel·la gran (Pimpinella major), la llengua de serp (Ophioglossum
vulgatum) –una falguera amant d’embassaments temporals- i el raigràs (Lolium vulgare).
Aquest tipus de prat té un valor farratger menor que el de barbeta i és una transició cap els
prats subhumits de Mesobromion. També creix al domini de la roureda de roure martinenc i de
la freixeneda típica.
Les bardisses (Prunetalia spinosae)
Les bardisses són comunitats vegetals caracteritzades per la seva espinositat i compactació.
La majoria de les plantes que integren les bardisses són caducifòlies doncs aquesta comunitat
assoleix el seu màxim esplendor a la zona centroeuropea i que a la terra baixa mediterrània
ocupa les fondalades ombrívoles i frescals.
A la zona d’estudi creix la bardissa amb boix (Buxo-Rubetum ulmifolii), substituint a la bardissa
amb roldor de les parts baixes (domini de la roureda de fulla petita i alzinar). La bardissa amb
boix creix al país del roure martinenc doncs té una clara tendència submediterrània. Als
Pirineus i Pre-pirineus, la bardissa amb boix arriba a penetrar al domini de l’alzinar ocupant les
zones amb caràcter mediterrani.
La trobem als marges de separació entre els prats de dall, als llocs on el bosc està en
recuperació, a les fondalades dels sector més eixuts com les solanes i a les vores dels camins.
Cal dir que en general, el boix no és gaire freqüent pel caràcter silici de la zona d’estudi.
Les joncedes (Aphyllanthion)
El gruix de la vegetació secundària a la muntanya plujosa submediterrània està format
principalment per comunitats herbàcies. La predominança dels prats dominats per gramínies i
plantes similars o be joncedes en el paisatge submediterrani és clara. Les joncedes
(Aphyllanthion) és la forma més típica de la vegetació no forestal submediterrània. Són un
gramenet embosquinat format principalment per plantes perennes que perden la part aèria a
l’hivern i per pocs geòfits.
47

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
La jonceda que trobem a l’àrea d’estudi és la jonceda típica (Brachypodio-Aphyllanthetum).
Aquesta jonceda té una àmplia distribució, apareixent a les àrees calcàries del Berguedà,
Solsonès, Alt Urgell, etc.
A la zona d’estudi, les zones obertes no conreades són escasses i per tant la jonceda té un
paper minso en el paisatge vegetal.
Les pinedes secundàries
La secular acció de l’home ha malmès especialment alzinars i rouredes. Actualment les
rouredes comparteixen l’espai amb pinedes de pi roig (Pinus sylvestis) o pinassa (Pinus nigra
salzmanii).
El marges arbrats i el paisatge en mosaic
A la muntanya mitjana plujosa el paisatge mosaic és força típic. Prats de dall separats per
estretes fileres de vegetació arbòria caducifòlia conformen la imatge típica d’aquests territoris.
A les zones adjacents al lloc d’implantació del pla parcial, aquests marges –sovint amb rouressón
molt freqüents.
4.4.4 La flora
L'àmbit territorial on es troba emplaçada la zona d’estudi, pertany al terme municipal de la Seu
d’Urgell, al nord de la comarca de l’Alt Urgell, al territori fisiogràfic dels Pre-pirineus.
Des del punt de vista del paisatge vegetal, la zona d’estudi es troba al Pre-pirineu Oriental. La
comarca de l’Alt Urgell però és original doncs el seu caràcter pirinenc és atípic.
La zona d’estudi pertany a la quadrícula UTM (de 10 x 10 Km) 31T CG 78. Segons el
Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, en aquesta
quadrícula, les espècies protegides presents són les següents:
48

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Grèvol
(Ilex aquifolium)
Espècie Categoria Observacions
Espècie protegida i no
endèmica
Viu a boscos i landes de l’estatge
montà i zones mediterrànies plujoses.
A la zona d’estudi no s’ha detectat aquesta espècie protegida durant el treball de camp.
4.4.5 Arbres monumentals i d’interès comarcal o local.
La Generalitat de Catalunya, va recollir els arbres monumentals (Decret 214/1987 de declaració
d'arbres monumentals) i els arbres d'interès comarcal i local (Decret 47/1988 sobre la
declaració d'arbres d’interès Comarcal i Local).
A la zona d’estudi no hi ha cap arbre monumental.
Tampoc hi ha arbres d’interès comarcal o local.
Veure plànol 2.2.1: Estudi del medi: Vegetació
4.4.6 Fauna
Un tipus d'aus que està molt ben representat a l'Urgellet són els rapinyaires. Es poden observar
àguiles marcenques (Circaetus gallicus), àguiles daurades (Aquila chrysaetos), falcons
peregrins (Falco peregrinus) o aligots vespers (Pernis apivorus) entre d'altres i també alguns
rapinyaires nocturns com el xot (Otus scops) o el gamarús (Strix aluco).
Un dels mamífers més abundant de l'Urgellet és el senglar (Sus scrofa), l'espècie cinegètica per
excel·lència. També podem trobar guineus (Vulpes vulpes), esquirols (Sciurus vulgaris) o
alguns mustèl·lids com les fagines (Martes foina) o els teixons (Meles meles).
El Segre acull una rica comunitat d'aus aquàtiques ja que en el riu troben aliment, recer, lloc per
niar i un punt de referència per migrar. Podem trobar espècies com el bernat pescaire (Ardea
49

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
cinerea), el corb marí (Phalacrocarax carbo), el blauet (Alcedo atthis) o la merla d'aigua
(Cinclus cinclus).
En aquesta àrea d’estudi els ambients faunístics detectats són les zones forestals (pinedes
secundàries de la muntanya mitjana europea), la fauna de les zones obertes (prats de dall,
conreus extensius de les zones plujoses, camps abandonats i joncedes) i la fauna antropòfila.
Ateses les dimensions i situació de l’àmbit d’estudi –especialment el fet de trobar-se envoltada
per camps de conreu-, la fauna local és força migrada i són escasses les espècies nidificants
de forma permanent.
Entre els mamífers caldria destacar el gat fer (Felis silvestris), una espècie vulnerable segons la
UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) i inclosa a l’annex II del Catàleg
Nacional d’Espècies Amenaçades (RD 439/90). Altres espècies presents i protegides per la Llei
12/2006 -de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de lleis prèvies-, són
l’esquirol (Sciurus vulgaris) i la mostela (Mustela nivalis).
Fam. Felidae
Espècie Hàbitat
Gat fer o salvatge
(Felis silvestris)
Abundància i
reproducció
Grau de protecció i observacions
Bastant lligat a les A les zones forestals Espècie protegida a Catalunya per la Llei
masses forestals de la zona d’estudi. 12/2006 (categoria B).
extenses, en terrenys
Zel entre gener i març. Annex IV de la Directiva d’Hàbitats.
trencats i amb poca
Naixements a l’abril o Segons la UICN és una espècie
influència humana. És
maig. Per pèrdua de la vulnerable.
però força generalista
en l’elecció d’hàbitat
com en l’alimentació.
Pot viure als boscos de
ribera i hàbitats oberts,
però sempre amb
masses forestals
importants properes.
primera ventrada,
algunes femelles
pareixen el juny o juliol.
És una espècie ben distribuïda per les
àrees de muntanya.
50

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
L’esquirol comú (Sciurus vulgaris) és típic de les pinedes i té una gran preferència pels boscos
de pi blanc i pi pinyer (així com pels torrents, especialment durant l’estiu).
Entre els carnívors, podem trobar la mostela (Mustela nivalis) –que pel seu tamany i facilitat per
trobar amagatalls- i el teixó (Meles meles).
Entre les aus, destacar les incloses a l’Annex I de la Directiva Aus (91/244/CE). Aquestes
espècies han de ser objecte de projectes de conservació del seu hàbitat. L’àliga marcenca
(Circaetus gallicus), l’aligot vesper (Pernis apivorus), l’àliga calçada (Hieraaetus pennatus),
l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus), el picot negre (Dryocopus martius), el cotoliu
(Lullula arborea), l’escorxador (Lanius collurio) i la tallareta cuallarga (Sylvia undata) són
nidificants probables. Possiblement també hi és present l’hortolà (Emberiza hortulana).
El milà negre (Milvus migrans), el milà reial (Milvus milvus), el trencalòs (Gypaetus barbatus) el
voltor comú (Gyps fulvus) i l’aufrany (Neophron pernopterus), són ocells estivals no
reproductors. La manca de cingles a la zona d’estudi, no fa possible que hi niïn.
51

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Fam. Accipitridae
Espècie Hàbitat
Àliga marcenca
(Circaetus gallicus)
Àguila calçada
(Hieraaetus
pennatus)
Ocell típicament
forestal i montà.
Prefereix els ecotons
amb bosc, boscos en
devesa i grans
extensions obertes
amb arbres dispersos.
Au forestal que caça
en brolles, garrigues i
conreus.
S’alimenta
fonamentalment de
rèptils (serps), que
caça en brolles,
matollars, prats
montans i camps de
cereal.
Migratòria.
Espècie migratòria
que viu a zones
forestals amb
clarianes i zones
obertes (con els
boscos de pinassa).
També ocupa però
rouredes i boscos de
ribera. També pot niar
en cingles. Té una
forta preferència per
les pinedes.
Abundància i
reproducció
Per niar tria les grans
masses forestals.
Prefereix per niar àrees
de pineda mediterrània,
alzinars, suredes, i en
menor mesura rouredes
i fagedes. No boscos
de ribera ni boscos illa.
Inici de la reproducció a
principis de maig. Els
polls romanen als niu
durant els calorosos
mesos de juliol i agost.
Relativament poc
tolerant a la presència
de l’home als territoris
de cria.
Nidificant probable.
Grau de protecció i observacions
Annex I de la Directiva Aus.
Llei 12/2006 -de mesures en matèria de
medi ambient i de modificació de lleis
prèvies-(categoria C) de la Generalitat
de Catalunya.
Segons els criteris de la UICN, espècie
“propera a l’amenaça” a Catalunya.
Annex II del CNEA - RD 439/1990-.
A partir dels anys 80 en recuperació
però l’abandonament de zones
agrícoles i l’augment de la massa
forestal, pot afectar-la negativament.
Molt sensible a l’electrocució en línies
elèctriques de mitjana tensió doncs
sovint usa els pals elèctrics com a
talaies de caça.
Possible nidificant als Annex I de la Directiva Aus
boscos de pinassa. (79/409/CEE).Annex II del CNEA - RD
Zel durant el mes de
439/1990-. Llei 12/2006 (categoria B).
maig. Posta a finals Afectada per la destrucció i degradació
d’abril o primers dies de dels boscos per aprofitaments forestals
maig. Incuben la posta o incendis. Les electrocucions, obertura
30 dies. Un mes més de pistes forestals i les activitats
tard els polls comencen fustaneres prop dels nius són negatives
a fer exercicis de vol. per a aquest rapinyaire.
Volen 55 dies després
S’aconsella un perímetre de protecció
de néixer (generalment
de 100 m al voltant del niu durant les
a finals d’agost).
primeres fases de la reproducció.
52

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Fam. Accipitridae
Aligot vesper
Espècie Hàbitat
(Pernis apivorus)
Fam. Picidae
Picot negre
viu als boscos
caducifolis (de faig i
roure principalment)
amb clarianes tot i que
pot estar present als
boscos de ribera.
Espècie Hàbitat
(Dryocopus martius)
Ocell estrictament
forestal, tot i que
també pot ocupar
zones amb alternança
de massa arbrada i
espais oberts.
L’hàbitat típic són els
boscos de mitjana i
alta muntanya:
fagedes, avetoses,
pinedes de pi roig i de
pi negre. Pot ésser
present, per tant, fins
al límit altitudinal dels
estatges arbrats (uns
2.000 m).
Abundància i
reproducció
Reproducció entre maig
i agost. Posta a mitjans
de maig. Abandonen el
niu a les 6 setmanes.
Probable reproductor
als sectors forestals.
També en migració.
Abundància i
reproducció
Cria en forats que ell
mateix construeix. La
posta es realitza a
principis del mes de
maig i consta
típicament de 4 ous.
Els pollets,
generalment 2 ó 3,
volen entre mitjans i
finals de juny.
Normalment bona part
dels seus territoris
estan formats per pi
roig amb unes petites
clapes de faig per fer el
niu.
Grau de protecció i observacions
Annex I de la Directiva Aus
(79/409/CEE). Annex II del Catàleg
Nacional d’Espècies Amenaçades. Llei
12/2006 (categoria C).
Grau de protecció i observacions
Annex I de la Directiva d’Aus. Annex II
del Conveni de Berna. Llei 12/2006
(categoria B). Annex II del CNEA.
Representatiu de la fauna dels boscos
de muntanya.
La presència i densitat de les poblacions
vénen determinades per la disponibilitat
d’arbres prou grossos on pugui nidificar
–és el picot més gros- i de fusta morta
com a substrat d’alimentació i també de
nidificació en el cas d’arbres morts
mantinguts dempeus.
En expansió actualment.
53

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Fam. Caprimulgidae
Espècie Hàbitat
Enganyapastors
(Caprimulgus
europaeus)
Fam. Alaudidae
Cotoliu
Boscos amb
clarianes, zones de
matolls, marges
forestals i zones de
prats. També a les
arbredes de les vores
dels rius.
Espècie Hàbitat
(Lullula arborea)
Fam. Sylviidae
A tota mena
d’ambients oberts,
amb arbres o
arbustos on poder
defensar el seu
territori. Sedentària.
Espècie Hàbitat
Tallareta cuallarga
(Sylvia undata)
matollars de caràcter
mediterrani. Absent
de les zones forestals
i de les planes
agrícoles de la
Catalunya humida.
Abundància i
reproducció
nidificant a tota la zona
d’estudi.
Abundància i
reproducció
Abundant a les àrees
centrals de Catalunya
afectades pels
incendis.
Nidificant probable a
tota la zona d’estudi
Abundància i
reproducció
A Catalunya present tot
l’any.
Nidificant probable a
tota la zona d’estudi
Grau de protecció i observacions
Annex I de la Directiva Aus (91/244/CE).
Espècie protegida per la Llei 12/2006 de
la Generalitat de Catalunya (categoria
C).
En altes densitats en formacions
arbustives, paisatges agroforestals i
boscos esclarissats.
Grau de protecció i observacions
Annex I de la Directiva 91/244/CEE.
Espècie protegida per la Llei 12/2006 de
la Generalitat de Catalunya (categoria
C).
Afectat per l’abandonament de conreus i
pastures. Sensible a l’alteració dels
marges arbrats i boscatges.
Grau de protecció i observacions
Annex I de la Directiva Aus.
Espècie protegida per la Llei 12/2006 de
la Generalitat de Catalunya (categoria
D).
Altres espècies protegides per la Llei 12/2006, però menys amenaçades, són l’esparver vulgar
(Accipiter nisus), l’aligot comú (Buteo buteo), el xot (Otus scops), el falcó mostatxut (Falco
subbuteo), el mussol banyut (Asio otus) i el gamarús (Strix aluco).
Als boscos de la zona d'estudi es probable que niïn espècies de la família Accipitridae com
l’esparver o l’aligot comú. Aquestes espècies requereixen de boscos densos o de grans arbres
en zones molt freqüentades per l’home.
54

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Foto 8: El xot viu probablement a la vegetació de ribera del riu.
Fam. Falconidae
Espècie Hàbitat
Falcó mostatxut
(Falco subbuteo)
Ocupa bona part de la
superfície de
Catalunya. Ocupa
masses forestals
associades a terrenys
oberts, assolint els
1800 m.
Abundància i
reproducció
Possible nidificant a les
zones forestals.
Grau de protecció i observacions
Llei 3/88 de Protecció dels Animals de la
Generalitat de Catalunya (categoria B).
Annex II del CNEA, RD. 439/90.
“Proper a l’amenaça” a Catalunya,
aplicant els criteris de la UICN. La seva
conservació depèn de la pèrdua i
degradació de l’hàbitat.
La pèrdua de diversitat ambiental pot
ser negativa per a l’espècie. Cal d’alts
arbres per niar (sovint usa els nius de
les cornelles).
Entre els rèptils, les úniques espècies destacables són el lluert (Lacerta bilineata), la
sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), la sargantana roquera (Podarcis muralis), el
sargantaner gros (Psammodromus algirus), la serp verd-groga (Coluber viridiflavus) i la serp
d’aigua (Natrix maura). Aquestes espècies són considerades d’Interès Especial pel Catàleg
Nacional d’Espècies Amenaçades (RD 439/90).
55

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Entre la fauna amfíbica, el tritó pirinenc (Euproctus asper) i el tòtil (Alytes obstetricans) són
d’Interès Especial (RD 439/90) i pertanyen a l’annex IV de la Directiva Hàbitats.
Veure plànol 2.2.2: Estudi del medi: Fauna
4.5 Paisatge
La comarca de l‘Alt Urgell és situada al bell mig de l’Alt Pirineu, a la vall del Segre, s’obre en
una espaiosa esplanada de muntanya on conflueixen les principals vies de penetració als
Pirineus.
L’Alt Urgell és una de les comarques amb més varietat paisatgística. Als sectors
submediterranis, es poden diferenciar dos nivells. Al nivell inferior està el domini del roure de
fulla petita o valencià, sovint acompanyat per la pinassa. Al nivell superior hi ha el domini del
roure martinenc, que freqüentment forma boscos mixtos amb el rajolet. Els pasturatges de les
clarianes de bosc submediterrani tenen normalment caràcter mediterrani: es tracta de
joncedes. Entre els 1300 i els 1700 m, les muntanyes de la comarca presenten grans boscúries
de pi roig.
A partir d’aquest marc general es poden establir tres grans unitats incloses en l’àmbit d’estudi.
Aquestes tres zones són les que defineixen el caràcter del territori i prevalen per sobre dels
diferents usos que es van superposant, amb major o menor ordre, i que acaben de configurar el
paisatge actual:
• El riu Segre i el Valira, eixos de la vall, definits pel seu cabal permanent i amb vegetació
visible que es desenvolupa en els seus marges. El Segre fa de límit de les zones urbanes
tradicionals, deixant, en el seu marge dret, tota la zona urbana, tradicional i d'eixample, i les
zones de prats, pastures i conreus, sobretot a l’esquerra.
• Els vessants muntanyosos que emmarquen les valls que conflueixen a la Seu d’Urgell,
retallant els peus de muntanya, en les zones més pendents, fent límit amb les zones de prat i
pastures
56

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
• Les zones més planes, ocupats per prats i pastures, en competència amb els límits
urbans.
• El teixit urbà i periurbà de la Seu d’Urgell, en el punt de confluència dels dos rius,
desenvolupant-se actualment pel seu marge esquerra, en competència amb els usos
tradicionals de l'entorn rural.
4.6 Medi sòcio-econòmic
4.6.1 Població
La Seu d'Urgell és la capital de la comarca de l'Alt Urgell. L'extensió del terme municipal és
gairebé de 15 km 2 . Té una població d'uns onze mil habitants. El nucli principal del municipi és la
ciutat de la Seu. L'any 1971 va incorporar el terme de Castellciutat.
4.6.2 Activitat econòmica
L'economia de la comarca, de base tradicionalment agrícola i ramadera, s'ha anat diversificant
fins a l'estructura actual, amb una forta implantació del sector terciari.
L'especialització ramadera de l'Alt Urgell es concentra sobretot en el bestiar boví, amb gairebé
500 explotacions, la majoria de les quals es dediquen a la producció de llet. En aquest sentit,
cal afegir que l'Alt Urgell és un dels màxims productors de llet de Catalunya.
El sector del metall i material elèctric representa el 50 % del valor afegit brut en la indústria de
la comarca. Una altra part important, el 28 %, correspon a la indústria alimentària, especialment
la dedicada a l'elaboració de derivats làctics.
Actualment, les branques d'activitat lligades al turisme, com són el comerç, la restauració,
l'hostaleria, el transport i les comunicacions, són les que ocupen un major nombre de
treballadors en el sector terciari. L'alimentació continua sent el sector majoritari, seguit del tèxtil
i el comerç de maquinària.
57

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
A la comarca qui ha quatre mercats setmanals: a la Seu, dimarts i dissabte; a Oliana, dissabte;
i a Organyà, diumenge.
El turisme és el veritable sector preeminent de l'economia comarcal, en tant que ha
experimentat un creixement important en els darrers anys i que entorn seu es concentren els
principals esforços comercials, inversors i de promoció.
4.7 Patrimoni cultural
S’ha realitzat un inventari dels bens culturals presents inventariats a l’àmbit d’estudi que ha
constat de tres fases:
• Consulta de cartes arqueològiques i bases de bens arquitectònics inventariats, als
serveis d’inventari arqueològic i arquitectònic de la Direcció General de Patrimoni Cultural, del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
• Consulta de béns inventariats al municipi que defineix l’àmbit d’estudi, contemplat en el
planejament.
• Verificació de camp dels diferents jaciments.
A cada un d’ells es fa referència al marc legal de protecció.
Els bens resultants d’aquesta primera fase dels treballs s’han englobat en els capítols
d’Arqueologia i paleontologia, i Patrimoni històrico- artístic.
Per altra banda, s’han estudiat altres tipus d’elements, recollits en el capítol de recursos
culturals de caràcter civil, que responen a quatre tipologies:
• Edificis o recintes de caràcter religiós (Ermites, Cementiris, ...), no inventariats.
• Camins ramaders, en referència a la Llei 3/1995, de 23 de Març, de vies pecuàries
• Senders de Gran Recorregut (GR), seguint, en general, camins històrics.
58

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
• L’àmbit del PEIN, considerat com espai de caràcter cultural en referència a la Llei
12/1985 d’Espais Naturals, de la Generalitat de Catalunya, i ja citat a l’apartat del medi
natural.
• La informació obtinguda es reflexa sobre la planimetria a escala 1:25.000 que se’ns ha
facilitat, dividida en jaciments de caràcter arqueològic, elements de caràcter històricoartístic i
recursos culturals de caràcter civil.
Veure plànol 2.4.2: Estudi del medi: Patrimoni cultural
4.7.1 Marc legal aplicable
La legislació autonòmica catalana estableix un seguit de figures de protecció dels bens
integrants del Patrimoni Cultural Català. Destaquen les següents:
1. Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Són els bens més rellevants del patrimoni cultural
català. Es classifiquen en :
• Monument històric
• Conjunt històric
• Jardí històric
• Lloc històric
• Zona d’interès etnològic
• Zona arqueològica
• Zona paleontològica
• Estan declarats BCIN els castells de Catalunya (disposició addicional primera de la Llei
9/1993 del Patrimoni Cultural Català).
• La incoació de l’expedient de declaració d’un BCIN comporta l’aplicació immediata i
provisional del règim de protecció establert per als BCIN ja declarats (article 9.2 de la Llei
9/1993 del Patrimoni Cultural Català).
2. Bé Catalogat (BC) - Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)
59

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
• Són aquells bens del patrimoni cultural català que malgrat la seva significació i
importància no compleixen les condicions pròpies dels BCIN.
• La catalogació dels bens immobles s’efectua mitjançant la seva declaració com a BCIL.
• Tota catalogació de bens immobles ha de contenir els jaciments del terme municipal
que hagin estat declarats espai de protecció arqueològica (article 15.1 de la Llei 9/1993 del
Patrimoni Cultural Català.). Sota aquesta denominació es consideren aquells llocs no
declarats d’interès nacional on, per evidències materials, per antecedents històrics o per altres
indicis, es presumeix l’existència de restes arqueològics o paleontològics (article 49.1 de la
Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català).
• Segons la disposició addicional primera de la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català
els bens radiats a Catalunya que hagin estat declarats d’interès cultural (BIC) o hagin estat
inclosos a l’Inventari General de Bens Mobles d’acord amb la Llei de l’estat 16/1985, de 25 de
juny, del patrimoni històric espanyol, passen a tenir respectivament la consideració de BCIN o
de BC. Els bens immobles que en el moment de l’entrada en vigor de la Llei 9/93 estiguin
inclosos en catàlegs de patrimoni cultural incorporats a plans urbanístics passen a tenir,
excepte si són BCIN, la consideració de BCIL.
4.7.2 Inventari
Jaciments paleontològics
No existeix constància de l’existència de Jaciments Paleontològics que puguin veure’s afectats
a la zona d’estudi.
Jaciments arqueològics
No s’han fet seguiments programats del patrimoni arqueològic a la Seu d’Urgell, només algunes
intervencions d’urgència i seguiments d’obres, algunes d’elles relacionades amb la restauració
de la catedral de Santa Maria.
Els jaciments inventariats fins ara són els següents:
• l Serrano, El Castell de Castellciutat, El Claustre de la Catedral, La Plaça dels Oms i
Santa Eulàlia.
60

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Cap d’ells es troba dins l’Horta del Valira.
Patrimoni arquitectònic
Els elements amb més valor arquitectònic solen ser declarats Bens Culturals d’Interès Nacional
(BCIN) i solen ser els edificis que ja tenen aquesta consideració, segons el que disposa la Llei
9/1993 del patrimoni cultural català i aquells que l’obtinguin en el futur. Els que actualment
tenen aquesta consideració a la Seu d’Urgell són els següents:
A més d’aquests elements reconeguts a nivell de Catalunya, també el P.G.O.U. de la Seu
d’urgell inclou altres edificis d’interès més local, com:
• Església Catedral Santa Maria, El Palau Episcopal, el Seminari Conciliar, l’ edifici de
l’Ajuntament, l’edifici anomenat cal Mossèn Poldo al carrer Major nº 8, l’edifici anomenat cal
Benet de Gósol al Pati Palau nº7, els edificis anomenats Cal Mossèn Andreu i Cal Patalin a la
plaça Espanya nº 1 i nº 2 respectivament, l’edifici anomenat Cal Don Llorens al carrer major nº
28, l’Hotel Mundial i l’Hotel Andria.
De totes maneres, no hi ha cap edifici ni element catalogat dins la zona del Pla parcial.
4.7.3 Recursos culturals de caràcter civil
Els recursos culturals de caràcter civil responen a tres tipologies:
61

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Edificis o recintes de caràcter mortuori.
El cementiri de la Seu d’Urgell es troba fora de l’àmbit d’estudi.
Vies Pecuàries
No s’han classificat, de moment, camins ramaders al municipi de la Seu d’Urgell i
segons la Llei 3/1995, de 23 de març, de Vies pecuàries. La situació de la Seu
d’Urgell, tot i això, era una cruïlla important de camins, des de vies romanes que
creuaven el Pirineu i seguien el Valira i el Segre, fins a camins-rals de comunicació
entre pobles, així com de camins ramaders que duien el bestiar de les pastures
d’hivern de les planes de Lleida a les pastures d’estiu del Pirineu. L’Horta del Valira, de
totes maneres, es trobava en una zona fora del pas tan del bestiar que anava seguint
el Segre cap a la Cerdanya com seguint el Valira i cap Andorra. Els corredors que es
volen deixar als marges d’ambdós rius, Segre i Valira, afavoreixen el respecte al dret
de pas del bestiar, tot i que ja amb la substitució del bestiar oví per l’actual vacú fa
molts anys que no es fa transhumància per la Seu d’Urgell.
Senders de gran recorregut
El sender de gran recorregut GR-7 creua la Seu d’Urgell i passa pel carrer de Sant
Ermengol tot creuant el pont de Castellciutat. Aquest sender és de caire internacional
atravessant la Península Ibèrica i comunicant amb França. Entrant a Catalunya pels
Ports de Beseit, puja pel Solsonès fins a la Serra del Cadí on baixa per creuar la Seu
d’Urgell i seguir amunt tot creuant Andorra. A la Seu d’Urgell hi arriba també el sender
GR-3 que segueix la Serra del Cadí pel vessant Nord, tot i que cap dels dos GR passa
per l’àmbit del projecte.
62

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Imatge 1: recorregut GR-7 des de Andorra a Tarifa
Camins d’interès local
Cal destacar, així mateix, alguns camins que pel seu valor tant històric com paisatgístic
esdevenen les vies rurals més importants del territori que envolta la Seu d’Urgell.
Alguns d’aquest camins s’han senyalitzat com a itineraris a peu amb la col·laboració de
l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i la Unió Excursionista Urgellenca. De moment s’han
senyalitzat 11 rutes, de les quals l’itinerari de Sant Marc i el de Santa Eugínia de la
Torre, així com la VoltaVerda, passen pel pont de Castellciutat i el Parc dels
Enamorats tot i que queden fora de l’àmbit de projecte.
A més hi ha les rutes pròximes següents:
El camí vell d’Andorra, com a camí de connexió entre els diferents països, i en el seu
recorregut passa per davant de vàries construccions d’interès com la Capella de Sant
Esteve del Pont, el camí de Cal Vinyà i el camí de Benavarre com a vies de connexió
del sector nord de la ciutat.
El camí d’Alàs i el camí d’Arfa com a vies rurals més importants del sector de Llevant i
Ponent respectivament. El camí de la Bastida, el camí cap a la Freita i el camí cap a
les Torres, com a connexió per la zona de Migdia.
63

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Murs de pedra seca
A la visita de camp es va detectar un muret de pedra seca. A les obres s’intentarà no afectar-lo
i en cas de què sigui així es procedirà a la seva reconstrucció amb els mitjans constructius
originals.
Foto 9: Detall muret de pedra
Imatge 2: Localització de la finca on es troba el muret de pedra seca.
Localització murs de pedra
seca
64

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
4.8 Identificació i avaluació de riscos
4.8.1 Risc d’incendis
Molts incendis forestals esdevinguts en els darrers anys s'inicien en zones de gran ús
antròpic properes a zones forestals, essent les vies de comunicació una d'aquestes
àrees. A Catalunya en el període 1992-1994 es varen originar al costat de carreteres el
25,76 % dels incendis.
Aquestes xifres posen de manifest la importància de definir mesures de prevenció
d'incendis específiques per els marges de carreteres i la seva franja perimetral.
El Decret 130/1998 de 12 de maig de Mesures de prevenció d'incendis forestals en les
àrees d'influència de carreteres, estableix una sèrie d'estudis i mesures en l'àmbit dels
estudis d'impacte ambiental i de la conservació i explotació de les carreteres.
Antecedents i marc legal
A més hi ha d'altres antecedents normatius al respecte, com pot ésser el Decret
64/1995 de 7 de març, pel qual s’estableixen Mesures de prevenció d’incendis
forestals.
Segons el Capítol 5 d'aquest Decret el terme municipal de la Seu d’Urgell no ha estat
classificat com a Zona d’alt risc d’incendi durant el període comprès entre el 15 de juny
i el 15 de setembre.
A les zones residencials properes als espais forestals, la Llei 5/2003 de Mesures de
prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata
amb trama urbana, fixa les mesures de prevenció específiques i d’autoprotecció. El
Decret 64/1995 determina altres condicions per a aquestes urbanitzacions. Així mateix,
la Llei obliga als ajuntaments a delimitar les urbanitzacions sense continuïtat amb la
trama urbana i a menys de 500 m de zones forestals.
65

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Tota la zona d’estudi no està inclosa dins els límits dels perímetres de protecció
prioritària per a la planificació de la prevenció d'incendis forestals (pàgina web del
Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya).
Combustibilitat i risc d’incendis
La combustibilitat està lligada amb el comportament i la propagació del foc dins d'una
estructura de vegetació. S'analitza a través de models de combustible (Rothermel,
1972, 1983. Albini, 1976) que tenen en compte els paràmetres físics del combustible
sense interessar-se gens per la descripció florística detallada de la vegetació.
En diferents formacions vegetals el foc es propaga de diferent manera. La
combustibilitat és el paràmetre que s’utilitza per tipificar la propagació del foc dins una
estructura de vegetació. El mètode desenvolupat per Rothermel, considera 13 models
de combustibles distribuïts en quatre grups (pastures o herbassars, matolls, fullaraca
sota arbrat i restes de treballs silvícoles) que tenen en compte característiques com la
càrrega de combustible viu i mort -en tm/ha- agrupada per grandària, densitat de les
partícules de combustible, poder calorífic, etc. Una clau fotogràfica (similar a la
utilitzada pel Servei de Prevenció d’Incendis Forestals de la Direcció General del Medi
Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya)
és un bon sistema per ajudar a identificar un combustible forestal dins d’un àrea
especifica atesa la gran capacitat de síntesi de les imatges.
La següent taula resumeix els models de combustibles existents. La descripció feta de cada
model permet associar un determinat tipus de vegetació a un model concret i configurar els
mapes de combustibilitat. Aquesta classificació és la utilitzada per la Direcció General de
Patrimoni Natural i del Medi Físic de la Generalitat de Catalunya (Departament de Medi
Ambient i Habitatge).
L’àmbit d’estudi es caracteritza amb una combustibilitat global baixa, pel predomini de
conreus de regadiu o humits i el bosc amb matollar poc inflamable.
66

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
GRUP MODEL DESCRIPCIÓ
Pastures
Matoll
Fullaraca sota
arbrat
Restes de tales
i operacions
silvícoles
silvícoles
Zones sense
combustible
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
Pastura fina, seca i baixa, que cobreix completament el terra.
Plantes llenyoses < 1/3 de la superfície de l'àrea.
Quantitat de combustible (matèria seca): 1 - 2 tm/ha
Pastura fina, seca i baixa, que cobreix completament el terra.
Plantes llenyoses entre 1/3 - 2/3 de la superfície.
Quantitat de combustible (matèria seca): 5 - 10 tm/ha
Pastura gruixuda, densa, seca i alta (> 1 m.).
Quantitat de combustible (matèria seca): 4 - 6 tm/ha
Matoll o plantació jove molt densa; de més de 2 m d'alçada.
Quantitat de combustible (matèria seca): 25 - 35 tm/ha
Matoll dens i verd, de menys d'un metre d'alçada.
Quantitat de combustible (matèria seca): 5 - 8 tm/ha
Semblant al 5, però amb espècies més inflamables.
Quantitat de combustible (matèria seca): 10 - 15 tm/ha
Matoll molt inflamable de 0,5 a 2 m d'alçada com a sotabosc en
masses de coníferes.
Quantitat de combustible (matèria seca): 10 - 15 tm/ha
Bosc dens sense matolls.
Quantitat de combustible (matèria seca): 10 - 12 tm/ha
Semblant al 8, però amb fullaraca menys compacta formada per
acícules llargues i rígides o fullaraca de frondoses de fulla gran.
Quantitat de combustible (matèria seca): 7 - 9 tm/ha
Bosc amb gran quantitat de llenya i arbres caiguts.
Quantitat de combustible (matèria seca): 30 - 35 tm/ha
Restes lleugeres. Bosc clar o fortament aclarit.
Quantitat de combustible: 25-30 t/ha.
Restes mitges.
Quantitat de combustible: 50-80 tm/ha.
Grans acumulacions de restes pesades, cobrint tot el sòl.
Quantitat de combustible: 100-150 tm/ha.
R1 Zones rocoses, talussos sense vegetació i camps llaurats
R2 Camps de conreu en fase vegetativa que no propaguen el foc
Taula 4-1: Models de combustibles i la seva descripció. Font: IEC.
67

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Veure plànol 2.3.3: Estudi del medi: Riscos. Incendis. Combustibilitat/ Inflamabilitat
Pel que fa al risc d’incendi forestal, aquest és moderat a les zones forestals i baix a les zones
obertes, a la vegetació de ribera i als conreus com és el cas del nostre àmbit d’estudi.
El municipi de la Seu d’Urgell no és un municipi d’alt risc d’incendis, d’acord el Decret 64/1995
de 7 de març pel qual s’estableixen les mesures de prevenció d’incendis forestals.
A continuació és mostra la taula que resumeix els models d’inflamabilitat:
MODEL DESCRIPCIÓ
1 % de recobriment < 75% d’espècies amb inflamabilitat de tipus 4
2 % de recobriment > 75% d’espècies amb inflamabilitat de tipus 4
3
% de recobriment > 25% d’espècies tipus 3 i % de recobriment >
75% d’espècies tipus 4
4 % de recobriment > 75% d’espècies tipus 3
5
% de recobriment > 10% d’espècies tipus 1 i 2 i % de recobriment
> 75% d’espècies tipus 3
6 % de recobriment > 25% d’espècies tipus 1 i 2
7 % de recobriment > 50% d’espècies tipus 1 i 2
8 % de recobriment > 75% d’espècies tipus 1 i 2
9 % de recobriment > 100% d’espècies tipus 1 i 2
10 % de recobriment > 150% d’espècies tipus 1 i 2
68

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Especies DESCRIPCIÓ
Espècies tipus 1 (molt
inflamables tot l’any)
Espècies tipus 2 (molt
inflamables només a
l’estiu)
Espècies tipus 3
(moderadament
inflamables)
Espècies tipus 4 (poc
inflamables)
Quercus ilex, Pinus halepensis, Erica arborea, Erica scoparia,
Phillyrea angustifolia, Rosmarinus officinalis, Thymus vulgaris,
Calluna vulgaris, Eucaliptus spp. i Phillyrea media
Genista scorpius, Quercus suber, Cedrus spp., Pinus nigra, P.
pinaster, P. pinea, P. radiata, P. sylvestris, Anthyllis cytissoides,
Pseuddotsuga menziesii, Rosmarinus officinalis, Ulex parviflorus,
Lavandula latifolia, Lavandula stoechas, Rubus idaeus, Cistus
ladaniferus, Brachypodium retusum i Stipa tenacissima.
Quercus coccifera, Q. faginea, Juniperus communis, J.
phoenicea, J. oxycedrus, Rubus ulmifolius, Sarothamnus
scoparius, Ononis tridentata, Arbutus unedo, Cistus albidus, C.
laurifolius, C. salviifolius, C. crispus, Erica multiflora, Rhamnus
lycioides i Osyris alba.
Castanea sativa, Fagus sylvatica, Olea europaea, Prunus avium,
Buxus sempervirens, Daphne gnidium, Ruscus aculeatus, Rubia
peregrina, Pteridium aquilinum, Pistacia lentiscus, Rhamnus
alaternus, Hedera helix, Lonicera spp., Smilax aspera i Viburnum
tinus.
Veure plànol 2.3.3: Estudi del medi: Riscos. Incendis. Combustibilitat/ Inflamabilitat
La zona de projecte té lloc a través de zones de conreu i prop de bosc de ribera, on les
espècies estan caracteritzades com a poc inflamables.
4.8.2 Risc d’inundacions
Per a la redacció del Pla Parcial de l’Horta de Valira l’INCASOL va realitzar un estudi
d’inundabilitat del riu Valira i del riu Segre al seu pas per el municipi de la Seu. Aquest estudi ha
estat destinat a definir a les conques internes de Catalunya:
• les línies d'inundació corresponents a 500, 100 i 50 anys de període de retorn en els
rius amb més entitat,
• espais fluvials, identificant els indrets amb problemes recurrents.
69

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
En el plànol 2.3.2 es representa les diferents zones d’inundabilitat dels rius Valira i Segre al seu
pas per el municipi i per la nostra zona del projecte.
Part de l’obra es situa dintre de zona inundable en període de retorn de 50 anys.
Veure plànol 2.3.2: Estudi del medi: Riscos. Inundabilitat
70

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
5 Sensibilitat ambiental. Criteris ambientals específics
5.1 Sensibilitat ambiental
S’ha realitzat un estudi de sensibilitat de l’àmbit d’estudi i la seva àrea d’influència, sota la
perspectiva de l’estudi del medi. Així es pot classificar l’àmbit d’estudi com:
Sensibilitat molt alta
Són àrees que per motius de protecció ambiental o bé per la presència de vectors ambientals
molt fràgils quedarien excloses de qualsevol actuació. En aquestes àrees, la capacitat
ambiental del territori per a absorbir l’actuació proposada seria nul·la.
En l’àmbit d’estudi i la seva àrea d’influència no hi ha àrees que mostrin una molt alta
sensibilitat.
Sensibilitat alta
Són àrees en les que la presència d’elements del medi fràgils o d’elevat interès fan que
qualsevol actuació hagi d’anar acompanyada d’una sèrie de mesures correctores o preventives
importants, per tal de mitigar o evitar impactes severs.
En la zona d’estudi la vegetació arbòria de ribera de l’estatge montà (vernedes i freixenedes) i
vegetació lacustre i dulciaqüícola (jonqueres) presenten una sensibilitat alta, al igual que el
corredor biològic que es el riu Valira i el riu Segre, situat dintre del Pla de conservació de la
Llúdriga.
71

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Sensibilitat mitjana
Són aquelles àrees on, si bé l’actuació prevista requeriria de mesures correctores o
preventives, aquestes serien de menor magnitud o intensitat que en les àrees de sensibilitat
alta, ja que els impactes que es produirien serien, principalment, de caràcter moderat.
En l’àmbit d’estudi presenten aquesta sensibilitat les rouredes de roure martinenc, les pinedes
secundàries de pi roig, les pinedes secundàries de pinassa i les rouredes de roure de fulla
petita.
S’ha considerat també la zones que envolten el riu Valira i Segre de sensibilitat alta com a
zones esmorteïdores i per tant amb una sensibilitat moderada.
Sensibilitat baixa
La resta de l’àmbit d’aquest estudi mostra una baixa sensibilitat i concretament l’àmbit
d’afectació directa del Pla Especial.
Veure plànol 2.4.1: Estudi del medi. Sensibilitat del medi natural
5.2 Criteris i objectius ambientals específics
5.2.1 Diagnosi
Hom valora l’actual capacitat de l’entorn receptor de les futures infraestructures de sanejament i
millora de línia elèctrica per al sector residencial l’Horta de Valira, per a poder admetre la
modificació proposada, tot analitzant la sensibilitat al canvi dels diversos vectors i elements que
defineixen la capacitat del medi receptor.
Amb l’anàlisi dels plànols realitzats a l’estudi del medi, es pot comprovar que la zona d’estudi
presenta una capacitat d’absorbir els canvis proposats en funció dels vectors estudiats.
72

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües
pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
Així, l’element més sensibles i per tant amb una menor capacitat d’absorbir aquesta actuació és
el punt d’abocament dels col·lectors d’aigües pluvials al riu Valira. No obstant, amb l’aplicació
de les mesures preventives durant la fase d’obra; així com unes mesures correctores a
posteriori, fa possible que l’impacte en el medi receptor sigui corregit i mitigat.
Per tant, resumint les diferents sensibilitats presents en el medi receptor s’establiran els criteris
i objectius específics d’aquest Pla Especial.
5.2.2 Relació de criteris i objectius ambientals específics
En aquest apartat es desenvolupen els criteris i objectius ambientals assenyalats al capítol 3,
indicant les mesures adoptades per tal d’assolir aquests objectius.
73

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general
de distribució.
Objectius Criteris d’aplicació Criteris específics en el planejament del Pla especial urbanístic d’infraestructures del subsector 1 “Horta del
Biodiversitat
territorial
Qualitat del
paisatge
Establir mesures per la protecció de les
espècies protegides a la zona
Conservar i millorar la qualitat del
paisatge en la totalitat del territori
Valira”.Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües pluvials i connexió de la xarxa elèctrica.
• Realitzar revegetació a la zona amb les espècies existents per tal de mantenir els hàbitats presents.
• Durant la fase de construcció no s’ha d’afectar el pas de les llúdrigues per l’aigua i per la vegetació i també caldrà
establir restriccions temporals de les esbrossades al trobar-nos dins del pla de conservació de Trencalòs.
• L’extracció d’àrids i l’abandonament de restes generades durant la fase d’obres no s’han de col·locar prop dels
marges del riu (deixar aproximadament una distància de 50 m).
• Respectar en tot moment el cabal del riu per evitar afectar a la fauna piscícola.
• Es tracta de canonada soterrada, màxima mesura integradora en el paisatge, ja que un cop realitzada l’obra els
únics elements visibles seran la sortida dels tubs i la protecció d’escullera dels talussos. De la mateixa manera
que la línia elèctrica passa soterrada i la torre d’alta tensió, donada l’orografia del terreny no causarà un efecte en
el paisatge.
74

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general
de distribució.
Permeabilitat
ecològica
Patrimoni
natural
Cicle de
l’aigua
Protegir, millorar i recuperar els
elements
d’interès.
i ambients paisatgístics
Mantenir els corredors de fauna per tal
de garantir la permeabilitat ecològica
Introduir criteris de biodiversitat i de
protecció dels valors naturals de la
zona.
• El soterrament del col·lector d’aigües i la línia garanteixen que un cop finalitzada l’obra no es vegi l’element des
de cap punt sensible.
• Es veuen afectats dos murets de pedra seca al punt (372.284,4.690.360 i 372.217, 4.690.178). S’afectarà el
mínim possible els murs de pedra i es farà de manera més acurada possible per deixar el mur amb els millors
acabats i integrat al medi.
Compliment de les mesures correctores de l’ACA i de la CHE en l’autorització efectuada amb data 9 de juny del
2009 i exp. 2008-O-1955.
• Balisament de les zones amb vegetació de ribera durant la fase d’obra per tal de minimizar la afecció de la zona.
• Balisament de la zona d’obra per tal de delimitar la zona d’obres i evitar ocupacions fora, ja que ens situem en
zona d’alt valor ecològic
Preservar i millorar la qualitat de l’aigua • Compliments dels paràmetres d’abocaments d’aigües pluvials a llera pública.
Protecció de la xarxa hídrica i dels
seus entorns
• Compliment dels paràmetres de l’ACA i de la CHE a l’aigua abocada al riu Valira, corredor de fauna d’àmbit local
de la zona.
• Balisament de les zones amb vegetació de ribera durant la fase d’obra per tal de protecció de la zona.
75

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació d’aigües pluvials i connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general
de distribució.
Sostenibilitat
global del
model
d’ordenació
Contaminació
acústica i
lluminosa
Qualitat de
l’ambient
atmosfèric
Fomentar les estructures urbanes
compactes i plurifuncionals
Limitar la generació de necessitats
d’enllumenat exterior
Reduir la població exposada a nivells
acústics no permesos per la legislació
Prevenció i correcció d’immissions i de
fonts contaminants
• Estudi del traçat per tal de minimitzar-lo en longitud i evitant l’afecció a veïns i infraestructures, complint la
legislació vigent.
• L’obra de sortida d’aigües pluvials i la connexió de la xarxa elèctrica del sector, un cop finalitzada no serè
necessària la seva il·luminació.
• El projecte d’estudi consisteix en la implantació de les infraestructures de sanejament al sector l’Horta del Valira i
de la connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució. Aquest projecte no preveu
l’increment de nivells acústics ni la zona.
• Efectuar regs periòdics a la fase d’obra per minimitzar la producció de pols, minimitzar així l’afecció a la
vegetació.
• Control de la maquinària per compliment de la legislació (marcat CE, ITV, etc)
• El projecte d’estudi consisteix en la implantació de les infraestructures de sanejament . Aquest projecte no preveu
l’increment de contaminants atmosfèrics a la zona.
76

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials.
6 Discussió d’alternatives
L’estudi de les diferents alternatives del planejament i l’anàlisi de la repercussió ambiental de
cadascuna d’elles és un aspecte fonamental en qualsevol estudi, ja que no es tracta només
d’avaluar l’impacte d’una proposta concreta i les mesures correctores que són necessàries
sinó que, a més és precís justificar i demostrar que l’alternativa escollida és la més idònia.
En el cas concret d’aquest estudi, a continuació es detallen dues alternatives. Per un costat
es presenta l’alternativa 0, encarada en la no realització del projecte d’implantació de sortida
d’aigües al sector residencial l’Horta del Valira i la connexió de la xarxa elèctrica del sector
amb la xarxa general de distribució. Per altra banda es planteja l’alternativa 1, alternativa que
suposa el desenvolupament de les infraestructures necessàries per tal de donar sortida a les
aigües pluvials del sector residencial l’horta del Valira i la seva connexió de la xarxa elèctrica
del sector amb la xarxa general de distribució.
6.1 Descripció de les alternatives
En aquest apartat es presenten les dues alternatives proposades:
Alternativa 0: Proposa la no actuació en l’àmbit del sector residencial l’Horta del Valira
al terme municipal de la Seu d’Urgell. És a dir, les aigües pluvials de la urbanització
s’anirien per escorrentia superficial i no es milloraria la xarxa elèctrica soterrada existent
de distribució d’alta tensió.
Alternativa 1: Proposa la implantació de les infraestructures necessàries per
l’abocament de les aigües pluvials al riu Valira al terme residencial de l’Horta del Valira al
terme municipal de la Seu d’Urgell i de la millora de la xarxa elèctrica soterrada existent
de distribució d’alta tensió.
77

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials.
Amb la proposta de l’alternativa 1 es pretén satisfer els requeriments tècnics exigibles per
aquest tipus de plantejament i amb els requeriments de respecte al medi, de manera que
s’assoleixi un elevat grau de comptabilitat entre ambdós tipus de requeriments. L’alternativa 1
ha estat dissenyada tenint en compte que els efectes que se’n derivin en el medi receptor no
siguin irreversibles per a l’entorn sota els paràmetres de comptabilitat ambiental i de
rendibilitat econòmica i social.
Alternativa 1
La primera part consisteix en l’execució de dos vessaments d’aigües pluvials al riu Valira,
procedents de les obres d’urbanització del Subsector 1 del Sector “ Horta de la Valira” al
terme municipal de la Seu d’Urgell.
El primer punt de vessament es localitza a la marge esquerra del riu Valira. Es tracta de dos
tubs d’aigües pluvials de 630 mm i 1.200 mm de diàmetre que vessen a un pou decantador
ubicat sota rasant i del que parteixen tres tubs de 1.000 mm de diàmetre que constitueixen el
vessament pròpiament dit. A la sortida d’aquests tubs es disposaran aletes i una manta
d’escullera de pes superior a 1.000 Kg, una alçada de 13,4 m, gruix en coronació de 2,50 m i
4,00 m en la base, amb talús 1H:2V. La cimentació d’aquesta obra s’efectuarà mitjançant
escullera concertada de 1,50 m de profunditat mitjana. La longitud total és d’uns 15 m.
El segon punt de vessament es tracta d’un únic tub de 8000 mm de diàmetre que aboca al
pou decantador i del que surt el tub de vessament pròpiament, del mateix diàmetre. A la
sortida del tub es disposaran aletes i una manta d’escullera de pes superior a 1.000 Kg, una
alçada de 7,00 m, gruix en coronació 2,50 m i 3,00 m en la base, amb talús 1H:2V. La
cimentació d’aquesta obra s’efectuarà mitjançant escullera concertada de 1,50 m de
profunditat mitjana. La longitud total és d’uns 15 m.
La segona part consisteix en la millora de la xarxa elèctrica soterrada existent de distribució
d’alta tensió, per tal de garantir el subministrament elèctric del subsector 1, pel que s’haurà de
fer un nou tram soterrat per completar la connexió del CRM-12 amb la xarxa existent. Al
realitzar aquesta connexió caldrà instal·lar una nova torre d’alta tensió.
78

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials.
6.2 Anàlisi de les alternatives
Entenent-se com a necessitats bàsiques el subministrament elèctric i l’evacuació correcta de
les aigües pluvials, un cop edificades les parcel·les al nou sector residencial en
desenvolupament, el plantejament de l’alternativa 0 suposaria la escorrentia superficial de la
part de la urbanització que correspon a aquests col·lectors, sense recollida de pluvials i sense
connexió a la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
La no realització del projecte es tradueix en un seguit d’efectes positius i negatius. D’una
banda, com a aspecte positiu, la no realització del projecte representa la preservació de
l’entorn que l’ha d’albergar, evitant així tota la sèrie d’efectes ambientals negatius que es
deriven en tota realització d’una obra en un medi natural.
D’altra banda, la no execució del projecte, implica un seguit d’efectes negatius, doncs no es
realitzaria la recollida d’aigües pluvials i no es garantia de subministrament elèctric del
subsector.
La proposta plantejada a l’alternativa 1 dóna resposta a les necessitats que es deriven de
l’ampliació d’un nou sector residencial al municipi de la Seu d’Urgell, dotant a aquesta nova
àrea de les infraestructures necessàries per poder realitzar la xarxa separativa de les aigües
pluvials, tal i com exigeix la legislació vigent i cobrir les necessitats bàsiques de
subministrament elèctric del sector residencial.
Els traçats proposats per la xarxa de recollida d’aigües pluvials i de la línia elèctrica són
soterrats i segueixen la traça dels vials del futur subsector 2 del Pla parcial l’Horta del Valira.
6.3 Justificació ambiental de l’alternativa escollida
S’escull l’alternativa 1 com l’alternativa que millor manté l’equilibri entre els efectes positius i
negatius que se’n deriven de l’implantació de les infraestructures necessàries per l’abocament
de les aigües pluvials al riu Valira a l’àmbit residencial de l’Horta del Valira i la seva connexió
a la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
79

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials.
Per aconseguir que l’execució del projecte es tradueixi en el menor impacte en el medi
receptor, es defineixen tot un seguit de mesures per a la preservació i millora del medi
ambient en fase de planejament fase de redacció del projecte o bé en fase d’obres.
Com a mesures preventives més importants, destacar que la canonada d’evacuació d’aigües i
la connexió a la xarxa elèctrica són soterrades en tot el seu recorregut a excepció de
l’abocament al riu Valira i de la connexió a la nova torre d’alta tensió al final de la línia. L’altre
mesura important és que per evitar l’erosió del talús a la sortida del col·lector, aquest es
protegirà. Així mateix, amb l’aplicació de mesures correctores adients, l’afecció de l’obra un
cop estigui finalitzada serà pràcticament nul·la, fet que aconsella l’opció plantejada com
l’opció més viable ambiental i econòmicament parlant. Com a mesura correctora també
destacar la construcció de pous de decantació abans de la sortida de les aigües.
La major part de l’àmbit es troba en camps de conreu dels que se’n farà la restauració de la
terra vegetal. Als marges i talussos seran restaurats amb espècies autòctones de la zona,
prenent especial atenció en els hàbitats més sensibles.
Per tant, amb les raons anteriorment plantejades es considera que l’alternativa 1 és
compatible amb el medi receptor.
80

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials.
7 Mesures per a la preservació i millora del medi ambient
Al present capítol es presenten les mesures per a la preservació i millora del medi ambient
concretes per al pla especial urbanístic del subsector 1 “Horta del Valira”. Les mesures
generals queden recollides a l’annex 1, conjuntament amb les específiques indicades en
aquest apartat.
A l’annex 1 es recullen les mesures presentades mitjançant les taules format INCASÒL. En
aquestes taules es relacionen de manera concreta les mesures per a la preservació i millora
del medi ambient establertes, diferenciades en tres fases: de planejament, de redacció del
projecte i d’obra.
A continuació es detallen les mesures concretes del pla espacial:
• Les obres es duran a terme segons terminis establerts per la Confederació Hidrogràfica
de l’Ebre. Caldrà avisar a la confederació hidrogràfica de l’Ebre de la finalització de les
feines per, si s’estima, realitzar l’ inspecció d’aquestes.
• Les obres s’ajustaran a les descrites a la documentació que l’INCASÒL va sol·licitar a
l’ACA i obeirà, en tots els seus aspectes, a la reglamentació vigent per el cas de cabal
naturals o artificials aplicables al cas. Tota modificació que es realitzi, mentre no siguin a
causa de les condicions de la resolució de la petició de resolució de construcció de les
obres de desaigües, requerirà autorització prèvia per part de la CHE i s’haurà de tramitar
davant de l’ACA.
• No es realitzaran captacions d’aigua del riu ni vessaments residuals del mateix.
• Les actuacions no hauran de suposar afeccions als usos contemplats per a la zona de
servitud de 5 metres prescrit al Text Refós de la llei d’aigües.
• Abans d’iniciar i de finalitzar les obres que afecten al domini públic, l’interessat ho
comunicarà mitjançant fax al núm. 973 26 89 70 a la unitat d’inspecció de l’agència
catalana de l’aigua de Lleida. El telèfon de contacte és el 973 28 96 20.
• Les obres hauran de resistir les forces exercides sobre les mateixes i per l’acció de les
aigües, així com per les empentes del terreny.
81

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials.
• Les obres es realitzaran de manera ordenada, continua i progressiva, afectant el mínim
possible la qualitat de les aigües, el cabal i els marges del riu Valira.
• Acabades les obres, tant el cabal com els talussos i la zona de l’entorn del riu Valira
quedaran nets de qualsevol residu procedent de les obres.
• Queda prohibit acumular residus sòlids, restes o substancies sense importar la seva
naturalesa ni el lloc al que es dipositin, que constitueixin o puguin constituir un perill de
contaminació de les aigües o de degradació del seu entorn. També queda prohibit
efectuar accions sobre el medi físic o biològic que afecti a l’aigua.
• Cal complir les disposicions de la llei de la pesca fluvial per a la conservació de les
especies aqüícoles (Llei 22/2009 de 23 de desembre). Previ inici de l’obra es sol·licitarà
un informe preceptiu a l’òrgan corresponent del departament competent en matèria de
pesca no professional en aigües continentals, qui valorarà les actuacions projectades en
funció de l’afectació que puguin tenir en les espècies aqüícoles i en la pràctica de la
pesca.
Amb aquestes mesures es dóna compliment a les prescripcions tècniques establertes per
l’ACA (Resolució amb referència UDPH2008005801, que s’inclou a l’annex 2 del present
document). Aquesta resolució preveia una consulta a la CHE per tal de determinar la
presència de larves o adults de musclos zebra a la zona, consulta de la que s’ha obtingut un
resultat negatiu, és a dir, que no cal aplicar les mesures correctores del musclo zebra.
82

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials.
Mapa: Conca de l’Ebre afectada per la plaga del musclo zebra. La zona de projecte queda lluny de la
plaga de musclo zebra.
En referència a les mesures preventives per l’avifauna, abans de l’execució de l’obra , es
confirmarà que no s’afectin a cap niu de les especies nidificants de la zona.
A les zones del projecte incloses al Pla de Conservació de la Llúdriga, com són òbviament
els punts de vessament dels col·lectors d’aigües pluvials, caldrà adoptar una sèrie de
mesures per evitar que la presència de l’espècie -i de les seves preses (peixos, crancs i
amfibis)- es vegi compromesa. Algunes d’aquestes mesures seran:
• respectar el pas de l’aigua al tram de riu afectat (el seu incompliment pot provocar la
mort de fauna piscícola i amfíbia).
• durant la fase de construcció no s’ha d’afectar el pas de les llúdrigues per l’aigua i per
la vegetació.
• l’aplec de materials o restes generades durant la fase d’obres no s’han de col·locar
prop dels marges del riu (deixar aproximadament una distància de 50 m).
• respectar en tot moment el cabal del riu per evitar afectar a la fauna piscícola.
83

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials.
Altres mesures correctores a adoptar seran les següents:
• Durant les obres es preservaran en tot moment els murets de pedra seca existents, i
en el cas dels que es vegin afectats, es procedirà a la seva restitució prioritàriament a
l’entorn del projecte.
• Després de la finalització de les obres es procedirà a la restauració de tota la
superfície ocupada en les obres, ja sigui temporal o definitiva. En totes les superfícies
es procedirà a l’estesa de terra vegetal, que serà la que prèviament haurà estat
enretirada i s’efectuaran tractaments de revegetació en aquelles zones on
originàriament hi havia vegetació. Donat que ens trobem en una zona de prats de dall
separats per una estretes fileres de vegetació arbòria caducifòlia, hom proposa les
següents espècies per tal de què formin part de la revegetació que es dugui a terme:
Proposta d’espècies a revegetar al prat de dall
Arbres Fraxinus excelsior
Almus glutinosa
Ulmus minor
Arbustos Cornus sanguinea
Sambucus nigra
Herbàcies Arhenatherum elatius
Trisetum flavescens
Trifolium pratense
Dactylis glomerata
Rhinanthus mediterraneus
Gentia lutea
Poa trivialis
Festuca arundinacea
Lathyrus pratensis
Lychnis flos-cuculi
Linum bienne
Trifolium squamosum
Orchis laxiflora
Bellis perennis
Geranium dissectum
A la zona més propera de riu, les especies proposades són les següents:
Proposta d’espècies a revegetar al marge del riu
Arbres Salix alba
Populus nigra italica
84

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials.
Proposta d’espècies a revegetar al marge del riu
Arbustos Cornus sanguinea
Sambucus nigra
Herbàcies Arhenatherum elatius
Trisetum flavescens
Trifolium pratense
Dactylis glomerata
Rhinanthus mediterraneus
Gentia lutea
Poa trivialis
Festuca arundinacea
Lathyrus pratensis
Lychnis flos-cuculi
Linum bienne
Trifolium squamosum
Orchis laxiflora
Bellis perennis
85

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials.
8 Identificació i avaluació ambiental dels efectes significatius
A continuació s’exposen les possibles afeccions derivades de l’ocupació del sòl i dels usos
previstos.
L’avaluació dels efectes ambientals es realitza a partir de la diagnosi ambiental efectuada i de
les característiques bàsiques del sector econòmic on es troba emplaçat el projecte.
8.1 Avaluació i identificació dels efectes de l’ocupació de sòl i dels usos
previstos.
8.1.1 Medi físic
Geologia, litologia i edafologia
Les activitats d’implantació de les infraestructures al sector residencial l’Hort de la Valira no
han de suposar, en un principi, una afecció important sobre el medi físic, donat que la major
part de les ocupacions seran de caire temporal, durant la fase d’obra.
No obstant, cal contemplar la possibilitat de que es produeixin efectes sobre els relleus i els
sòls de la zona d’actuació. Entre les accions que poden produir afeccions a aquest factor
durant la fase d’obres hi destaquen les següents:
− Tasques d’adequació i explanació del terreny.
− Moviments de terres (excavacions i reblerts)
− Manipulació de productes contaminants durant les obres
86

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials.
Les obres principals consisteixen en la construcció d’una rasa per tal de realitzar la
canalització de les aigües pluvials i la connexió a la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa
general de distribució. El moviment de terres d’aquesta obra no significarà canvis
substancials en la topografia del terreny i tindrà un balanç de terra bastant compensat, ja que
les rases van soterrades i les terres provinents de l’excavació es faran servir per omplir-les.
Per tal de minimitzar impactes en el medi receptor, després de la finalització de les obres es
procedirà a la restauració de tota la superfície ocupada en les obres, ja sigui temporal o
definitiva. En totes les superfícies es procedirà a l’estesa de terra vegetal, que serà la que
prèviament haurà estat enretirada i s’efectuaran tractaments de revegetació en aquelles
zones on originàriament hi havia vegetació.
A la zona no es localitza cap element recollit a l’inventari d’espais d’interès geològic de
Catalunya.
Donat a que les activitats d’implantació de les infraestructures al sector residencial l’Hort de la
Valira no han de suposar, en un principi, una afecció important sobre el medi físic, donat que
la major part de les ocupacions seran de caire temporal, durant la fase d’obra, es considera
que l’impacte produït és compatible.
Orografia i geomorfologia
L’activitat que tindrà més impacte en l’orografia del terreny correspondrà a la col·locació de la
canonada que ha de conduir les aigües pluvials fins al punt d’abocament i de la connexió a la
xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució.
En aquest sentit, i com a mesura correctora, s’ha efectuat el disseny d’una canonada
subterrània, el traçat de la qual ha estat pensat per a tenir el mínim recorregut i impacte en el
medi, de la mateixa manera que la connexió a la línia elèctrica. Un cop es finalitzi la
col·locació de la canonada i la connexió a la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general
de distribució, es procedirà a la recuperació i restitució de la zona afectada, tenint en compte
l’orografia original.
87

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials.
Per tal d’afectar mínimament la llera del riu i estabilitzar-lo a la sortida dels tubs es disposaran
aletes i una zona d’escullera de pes superior a 1000 kg,amb talud 1H:2V. L’obra quedarà
cimentada amb una escullera concertada de 1,50 m de profunditat.
En la fase d’obres es procurarà minimitzar les ocupacions i compensar al màxim els volums
de terres a extreure, de manera que el balanç de terres sigui el més proper al balanç 0. Els
possibles excedents de terres seran gestionats en un abocador controlat, optant a aquesta
opció com la darrera.
D’altra banda, els materials d’importació necessaris per a la urbanització, en el cas que siguin
necessaris, provindran sempre de canteres degudament controlades i legalitzades segons la
legislació vigent.
Donat a que el disseny de la canonada és soterrat, al igual que la connexió amb la línia
elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució i a que un cop es finalitzi la col·locació
de la canonada i la línia, es procedirà a la recuperació i restitució de la zona afectada, tenint
en compte l’orografia original, es considera que l’impacte produït és compatible.
Aigües superficials i subterrànies
Generació d’aigües residuals
La manipulació de productes contaminants durant les obres pot provocar un risc
d’abocaments accidentals o incontrolats que generin un impacte sobre el sistema hídric del
sector, tot i que com a mesura correctora s’han previst pous de decantació per tal de recollir
l’aigua de pluja de la zona urbana.
A la zona d’implantació del sector no es localitza cap element recollit a l’Inventari de Zones
Humides de Catalunya.
88

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials.
Modificació dels cursos naturals i línies de drenatge
La llera en si no es veurà afectada, i es donarà compliment a totes les especificacions
establertes en el dictàmens de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, en el seu dictàmens
2008-O-1955 de manera que l’impacte resultant sigui moderat.
Zones protegides per llei
D’acord amb l’article 6 del RDPH, els marges de les lleres públiques estan subjectes, en tota
la seva extensió longitudinal:
a) a una zona de servitud de 5 m. d’amplada per a ús públic que es regula en el
RDPH
b) a una zona de policia de 100 m. d’amplada a la qual es condicionarà l’ús del sòl i
de les activitats que se’n desenvolupin
La zona de servitud té les finalitats establertes a l’article 7.1 del RDPH. Qualsevol actuació en
zona de servitud estarà sotmesa a l’especificat a l’article 7.2 del RDPH. Les autoritzacions per
a la plantació d’espècies arbòries en aquesta zona requerirà autorització de l’ACA.
Segons l’article 9 del RDPH, a la zona de policia de 100 m d’amplada mesurats
horitzontalment a partir dels marges de la llera i amb la finalitat de protegir el domini públic
hidràulic i el règim de corrents, resten sotmesos al disposat en el RDPH les següents
activitats i usos del sòl:
a) Les alteracions substancials del relleu del terreny
b) Les extraccions d’àrids
c) Les construccions de qualsevol tipus, tinguin un caràcter definitiu o provisional
89

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials.
d) Qualsevol ús o activitat que suposi un obstacle per al corrent en règim
d’avingudes o que pugui ser causa de degradació o deteriorament del domini
públic hidràulic.
Per poder realitzar obres en zona de policia de lleres, cal disposar de la corresponent
autorització prèvia de l’ACA, a menys que el corresponent Pla d’Ordenació Urbana, d’altres
figures d’ordenament urbanístic o plans d’obres de l’Administració, haguessin estat informats
per l’ACA i hagueren recollit les oportunes previsions formulades a l’efecte (article 78.1
RDPH). En tot cas, s’estarà previst als articles 52 a 54, 78 i 79 del RDPH, tot i que es disposa
de les autoritzacions de l’ACA i de la CHE corresponents
Segons els Criteris d’intervenció en espais fluvials aprovats pel consell d’administració (de
l’ACA) es defineix:
Zona fluvial (ZF): definit per la franja delimitada per la línia de cota d’inundació de
l’avinguda de període de retorn de 10 anys. Aquesta definició engloba tant la llera legal
com la seva zona d’influència immediata que es podria catalogar de llera a efectes
ecosistèmics. En aquesta franja no és aconsellable cap ús. Es considera que només es
podrien dur a terme tasques de manteniment de la vegetació destinades a afavorir un
creixement equilibrat i també, mantenir una capacitat hidràulica mínima en el cas de règims
hidrològics modificats per l’activitat humana.
Sistema hídric (SH): es defineix a partir de criteris basats en la consideració de valors
ecològics, naturals i espacials associats als cursos fluvials, observant al mateix temps,
determinades normes i recomanacions tècniques hidràuliques de prevenció, definides per
la planificació hidrològica (Q100) i concretades sobre el territori per la planificació
territorial, dins de les quals es considerarà el risc d’inundació com a factor clau per a la
reserva de sòl. Al SH està expressament desaconsellat qualsevol construcció o moviment
de terres que modifiquin sensiblement el perfil natural del terreny. També caldrà, en
aquelles infraestructures consolidades, la protecció, preservació i/o recuperació del bosc de
ribera i la seva funcionalitat ecosistèmica i hidràulica reservant aquestes zones com a espai
no urbanitzable i protegit.
Es restringeixen els usos permesos en aquesta zona.
90

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials.
S’assimila també amb la Via d’intens Desguàs (VID) a Q100.
Zona Inundable (ZI): es defineix per a la franja delimitada per la línia de cota d’inundació
de l’avinguda de període de retorn de 500 anys. Els usos que es proposa que siguin
permesos a la ZI, fora del SH, no van encaminats a preservar el règim de corrents, sinó a
evitar danys importants.
D’altra banda, els sòls que confrontin amb la torrentera per analogia i d’acord amb els articles
6, 7 i 9 del Reglament del Domini Públic Hidràulic, respectaran les servituds mantenint una
franja lliure de 5 metres d’amplada a partir de la vora superior de la riba de la llera.
Les infraestructures de serveis, aigua, sanejament, canalitzacions elèctriques, etc. quedaran
fora de l’àmbit de la llera. Només es permetran els encreuaments transversals sempre que
no redueixin la secció del desguàs de la llera i es projectin les obres de protecció
corresponents.
Les obres que es projectin i suposin una ocupació de qualsevol tipus del domini públic
hidràulic o de la seva zona de servitud requeriran l’autorització prèvia de l’Agència Catalana
de l’Aigua, que haurà de ser sol·licitada directament pel promotor.
Ambient atmosfèric
Emissions a l’atmosfera
Qualsevol activitat humana genera emissions a l’atmosfera. D’aquesta manera, algunes de
les activitats relacionades amb la implementació de les infraestructures de sanejament i
subministrament elèctric, en especial el funcionament de la maquinària i la generació de pols,
poden generar un increment en els nivells d’immissió de diferents compostos contaminants,
podent provocar alteracions sobre el medi i les persones.
91

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials.
Per últim, cal tenir en compte que els nivells de qualitat atmosfèrica de la zona d’actuació es
troben parcialment alterats per la presència d’una font lineal com és la carretera N-260a, que
es troba al costat del sector residencial l’Horta del Valira.
Qualitat acústica
Increment del soroll ambiental
El desenvolupament del Pla Especial provocarà un increment de soroll durant la fase de
construcció, moment en que hi haurà maquinària i personal en la zona d’actuació. Una
vegada finalitzin els treballs d’execució del projecte no es preveu un augment dels nivells de
soroll a la zona.
Cal tenir en compte que a les proximitats de l’indret es desenvolupen diferents activitats
humanes i que la proximitat de la carretera N-260a ja representa una font lineal de soroll que
provoca un nivell acústic de fons a considerar.
Contaminació llumínica
No es preveu la implementació d’enllumenat a la zona d’actuació del PEU present més que la
que es té prevista per al sector residencial de l’Hort de Valira.
8.1.2 Medi biòtic
Vegetació
Tal i com s’observa en el plànol de vegetació de la zona d’actuació, l’afecció principal es dóna
en camps de cultiu de seca. Així mateix, a la finalització de la canonada es dóna afecció a
vegetació de ribera associada al riu Valira.
92

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials.
Durant la fase de planificació, el disseny dels traçats de les canonades s’ha plantejat pensant
en el menor impacte en el medi receptor. Així doncs s’ha cercat minimitzar els metres de
canonada .
Durant l’execució de les infraestructures es procedirà a l’esbrossada i la tala dels exemplars
que es troben dins els límits d’expropiació. Un cop finalitzin els treballs d’execució dels
treballs es procedirà a la restitució de la vegetació. En els terrenys agrícoles s’efectuarà
l’estesa de terra vegetal, de manera que la zona afectada podrà ser novament conreada. En
el cas de la vegetació de ribera afectada es procedirà a la plantació d’espècies pròpies de la
zona.
Veure Plànol 2.2.1: “Estudi del medi. Medi biòtic. Vegetació”.
Fauna
Tot i que les obres de les sortides d’aigües pluvials no suposen un canvi d’usos del sòl, durant
la fase d’obra es donaran diferents impactes que poden afectar la fauna de l’entorn. Per això
s’aplicaran diverses mesures preventives per tal de minimitzar els efectes negatius sobre la
fauna.
Com a mesura preventiva més important, es la no afecció a la Llúdriga, ja que el riu Valira es
troba dins del Pla de preservació de la Llúdriga. Així, les mesures més importants establertes
durant la fase de construcció, consisteixen en que no s’ha d’afectar el pas de les llúdrigues
per l’aigua ni per la vegetació. Igualment, l’extracció d’àrids generats a l’obra no s’han de
col·locar prop dels marges del riu (deixar aproximadament una distància de 50 m).
Finalment, respectar en tot moment el cabal del riu per evitar afectar a la fauna piscícola.
Així mateix es procedirà a la restauració de totes les zones afectades per l’obra, amb
l’objectiu de retornar el medi receptor a les seves característiques inicials.
Veure Plànol 2.2.2: “Estudi del medi. Medi biòtic. Fauna”.
93

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials.
Espais protegits
El projecte que es presenta en el Pla Especial Urbanístic discorre per HIC no prioritaris i dins
del pla de conservació de la Llúdriga i del Trencalòs. L’impacte que es donarà a la zona serà
temporal, ja que el disseny de la canonada projectada és soterrada, de la mateixa manera
que la nova línia elèctrica. Els única elements visibles seran la sortida de les canonades al riu
Valira i la Torre d’alta tensió de la nova línia elèctrica. Així mateix es prendran tot un seguit de
mesures preventives i correctores amb l’objectiu de minimitzar l’impacte sobre el medi
receptor.
Dins l’àmbit d’estudi del projecte no es troba cap element de patrimoni cultural catalogat.
Veure Plànol 2.2.3: “Espais protegits o singulars”.
Veure Plànol 2.4.2: “Espais protegits: Patrimoni cultural”.
8.1.3 Medi antròpic
Paisatge
El paisatge és un recurs natural, no renovable, de difícil reversibilitat amb fortes connotacions
socioeconòmiques, fruit del procés d'integració contínua, entre l'acció antròpica i el medi físic
que s'identifica amb el conjunt del medi, considerant-lo com el complex d'interrelacions
derivades de la interacció dels elements biòtics i abiòtics que el formen.
La part visible de l’estructura es limita a les boques de sortida dels tubs i a la protecció
d’escullera dels talussos a la part que correspon a la xarxa d’evacuació de les aigües pluvials
del subsector 1 del sector residencial. A la part que correspon a la connexió de la xarxa
elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució, la part visible es limitarà a la nova
torre d’alta tensió que complementarà la a la xarxa elèctrica.
Amb l’execució del PEU no es preveu canvis significants en el paisatge del medi receptor
donat que la nova torre d’alta tensió formarà part de la línia ja existent i donat l’orografia del
94

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials.
terreny no es preveu que la sortida dels tubs i el mur d’escullera afectin al paisatge ja existent.
A més, amb l’aplicació de les mesures correctores d’impacte es procedirà a la restauració
integral de les zones ocupades, pel que l’impacte produït és compatible amb el medi de
l’àmbit.
Usos i ocupacions
El PEU proposat no representa el canvi d’usos del sòl. Es donarà tant sols l’ocupació
temporal, durant la fase d’obres, de la superfície que es precisa per a la instal·lació de les
canonades i la instal·lació de la nova línia elèctrica soterrada. Aquesta superfície actualment
és d’us agrícola i només la part final del tram transcorre per sòl no urbanitzable.
Patrimoni cultural
No hi ha cap element de patrimoni cultural catalogat dins l’àmbit del projecte. Durant
l’execució de les obres i especialment durant el moviment de terres es vigilarà la possible
aparició de restes arqueològiques. En cas de troballa, es comunicarien els fets al
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Durant les obres es preservaran en tot moment els murets de pedra seca existents, i en el cas
de què s’afectin, es procedirà a la seva restitució, prioritàriament, a l’entorn del projecte.
Planejament
No es donen efectes sobre el planejament ja que aquest no presenta cap tipus
d’incoherències o incompatibilitats amb la zona d’estudi.
Veure Plànol 2.3.1.: “Estudi del medi. Planejament vigent”.
95

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials.
8.1.4 Riscos associats als processos naturals
Risc d’inundació
Els efectes sobre el risc d’inundació no es consideren importants, ja que la zona del projecte
queda fora dels sectors qualificats pel risc d’avingudes cada 10, 100 o 500 anys.
Veure Plànol 2.3.2: “Estudi del medi. Medi antròpic. Riscos”.
Risc d’incendi forestal
La zona d’estudi, així com els voltants més immediats, no es troben situats dins d’un municipi
amb un alt risc d’incendi. Així mateix, els efectes del nou plantejament no suposa un
increment pel que fa la risc d’incendi.
Veure Plànol 2.3.3.: “Estudi del medi. Medi antròpic. Riscos”.
96

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials.
9 Compliment dels objectius ambientals i estratègies de sostenibilitat
La legislació vigent preveu que s’ha d’establir en un apartat el grau de compliment dels
objectius ambientals i estratègies de sostenibilitat que s’han esmentat en l’informe.
Aquests criteris es basen en:
• Els inclosos en la normativa vigent, als instruments de planejament i altres plans i
programes aplicables.
• Els adoptats al pla de caràcter general
• Els específics per al planejament.
Així, a l’annex 1 Criteris ambientals, s’inclouen tres taules a on s’hi especifica el compliment
o no dels diferents criteris ambientals. Les taules es troben separades per:
• Criteris en fase de planejament
• Criteris en fase d’urbanització
• Criteris en fase d’obra.
Veure annex 1. “ Criteris ambientals”.
97

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials.
10 Mesures de supervisió i control. Programa de seguiment ambiental
D’acord amb el que exigeix la Directiva 2001/42/CE relativa a l’avaluació dels efectes de
determinats plans i programes en el medi ambient, en l’informe ambiental s’ha de realitzar una
descripció de les mesures previstes per a la supervisió del compliment dels objectius marcats
i els requeriments normatius pel que fa a aspectes ambientals.
En aquest sentit, es defineix un Programa de seguiment ambiental (d’ara en endavant, PSA)
que estableix uns procediments generals per tal de garantir el compliment de les indicacions i
mesures protectores, correctores i compensatòries recollides en l’informe ambiental.
Al capítol de mesures correctores s’han definit les mesures previstes per a reduir, eliminar o
compensar els efectes ambientals negatius significatius.
Aquest PSA és orientatiu, de manera que es concretarà en el moment de la urbanització.
10.1 Objecte del Programa de Seguiment Ambiental
El pla de vigilància ambiental té per objecte:
− Establir els procediments que garanteixin el compliment de les mesures protectores,
correctores i compensatòries.
− Assegurar la correcta aplicació i el grau d’eficàcia de les mesures preventives, correctores
i compensatòries incloses a l’informe ambiental.
− Identificar altres impactes significatius no previstos inicialment i definir les mesures
oportunes que cal aplicar.
98

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials.
10.2 Actuacions del Programa de Seguiment Ambiental
Les mesures definides al Programa de Seguiment Ambiental del Pla Especial Urbanístic per a
la implantació de les infraestructures necessàries per l’abocament de les aigües pluvials al riu
Valira i de la millora de l’adequació de la connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la
xarxa general de distribució, es classificaran segons si s’apliquen a la fase de projecte
d’urbanització, a la fase d’execució o a la fase d’explotació de les infraestructures.
10.2.1 Fase de projecte d’urbanització
Durant la fase de realització del projecte d’urbanització es verificarà que s’incorporen dins del
projecte els criteris ambientals considerats en el present informe ambiental.
En cas de detecció de desviacions respecte als objectius de qualitat ambiental previstos
inicialment o d’aparició de nous impactes no previstos, es procedirà a la definició de noves
mesures correctores per corregir aquests efectes.
10.2.2 Fase d’obres
Gestió ambiental de les obres
Els impactes més importants que pateix el medi es produeixen durant l’execució de les obres.
És per aquest motiu que una gestió ambiental correcta durant la planificació i execució de
l’obra pot suposar una minimització de les afeccions (evitant accions innecessàries) i també
una reducció dels efectes negatius inherents a l’activitat. Els sistemes de gestió ambiental de
qualsevol activitat es centren en dos pilars bàsics.
• Definició d’un organigrama de funcions i responsabilitats ambientals
• Definició d’un pla de gestió ambiental.
99

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials.
S’haurà d’elaborar i definir un sistema de gestió ambiental (SGA) de l’obra a l’inici de
l’execució del projecte, tot i que es tractarà d’un SGA dinàmic que s’haurà d’anar actualitzant i
revisant a les diferents fases. El contingut del SGA haurà de contemplar les directrius i
documents que es recullen a continuació:
1.- Organigrama ambiental de l’obra
L’empresa constructora ha de definir un organigrama que contindrà els càrrecs,
funcions, i els noms de cada un dels responsables de la correcta gestió ambiental
de l’obra, essent el responsable principal de la gestió el Cap d’Obra.
2.- Pla de gestió ambiental de l’obra
El pla de gestió ambiental per a l’execució de l’obra haurà de contemplar els
següents aspectes:
- Els abocadors d’obra, per a la disposició d’excedents i de materials no aptes.
- Els préstecs de materials.
- La gestió dels residus d’obra.
- La gestió dels efluents i emissions.
- La gestió d’emissions acústiques i atmosfèriques.
Control de l’execució i eficàcia de les mesures correctores
En la fase d’execució es realitzaran els controls necessaris per tal de garantir la correcta
execució i eficàcia de les mesures correctores definides.
En cas de detecció de desviacions respecte als objectius de qualitat ambiental previstos
inicialment o d’aparició de nous impactes no previstos, es procedirà a la definició de noves
mesures correctores per corregir aquests efectes.
100

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials.
10.2.3 Fase d’explotació
Durant la fase d’explotació del planejament urbanístic també es realitzaran els controls
necessaris per tal de garantir la correcta execució i eficàcia de les mesures correctores
definides. Els controls on es centraran les mesures ambientals correspondran amb els
utilitzats en la fase d’execució de les obres. En cas de detecció de desviacions respecte als
objectius de qualitat ambiental previstos inicialment o d’aparició de nous impactes no
previstos, es procedirà a la definició de noves mesures correctores per corregir aquests
efectes.
Serà l’entitat responsable de l’explotació la que s’encarregarà de vetllar pel compliment de les
mesures previstes per a la preservació i millora del medi ambient i la totalitat de criteris
ambientals contemplats al planejament.
101

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials.
11 Síntesi de l’estudi
El present Informe Ambiental es realitza per encàrrec de l’Institut Català del Sòl (INCASOL)
amb l’objecte de donar compliment a la legislació vigent en matèria ambiental i d’urbanisme,
per a la tramitació de les actuacions previstes Pla Especial Urbanístic de sortida d’aigües i
connexió a la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució al sector
residencial l’Horta de Valira, al terme municipal de La Seu d’Urgell (Alt Urgell).
La proposta presentada preveu resoldre l’evacuació de les aigües pluvials abocant-les al riu
Valira en dos punts. Aquests punts d’abocament han estat informats positivament per la
Confederació Hidrològica del Ebre i per la Agència Catalana de l’Aigua, establint mesures
correctores. També preveu la connexió soterrada de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa
general de distribució i l’instal·lació d’una nova torre elèctrica.
Part del projecte discorre per prats dominats per gramínies d’alt valor farratger i acompanyats
de diversos trèvols. A la vora d’aquests prats hi creixen alguns arbres i arbusts, com freixes
(Fraxinus excelsior), el vern (Alnus glutinosa), l’om (Ulmus minor), l’avellaner (Corylus
avellana), el sanguinyol (Cornus sanguinea), o el saüc (Sambucus nigra), entre d’altres.
Voregen els prats i esdevenen indrets de cria, aliment o refugi de moltes espècies animals.
L’àmbit de projecte, no està inclòs en cap espai del Pla d’Espais d’Interès Natural. Amb tot
s’ha de considerar que el riu Valira i el Segre es troben dintre del pla de conservació de la
Llúdriga i que tot l’àmbit d’estudi es troba dintre del pla de conservació del Trencalòs. Cal
considerar, també, que tot el projecte queda dins de dos HIC no prioritaris de prats de dall de
terra baixa i de la muntanya i de rius de pis de planícia amb vegetació de Ranunculion
fluitantis i de Callitricho-Batrachion.
Les mesures correctores es concentren bàsicament en mesures a prendre al llarg de la
construcció de la xarxa d’evacuació d’aigües pluvials i de la construcció de la línia soterrada
de connexió de la xarxa elèctrica del sector amb la xarxa general de distribució, donat que els
102

Informe ambiental del PEU d’infraestructures del subsector 1 “Horta del Valira”. Millora de la xarxa d’evacuació
d’aigües pluvials.
impactes només es donaran durant l’execució de l’obra, i per tant són considerats com a
temporals.
Després de l’anàlisi dels impactes ambientals que produirà el projecte del col·lector d’aigües
pluvials i la nova línia elèctrica, es pot concloure que l’impacte d’aquest projecte serà
compatible amb el medi receptor, és a dir, amb l’aplicació de les corresponents mesures
preventives i correctores és possible la integració de les noves infraestructures.
103

DOCUMENT II: ANNEXOS
Annex 1: Criteris i mesures ambientals
Annex 2: Informe ACA

Annex 1: Criteris i mesures ambientals

CRITERIS AMBIENTALS A APLICAR EN FASE DE PLANEJAMENT
D’APLICACIÓ GENERAL
Condicionar el planejament a l’estudi de sensibilitat ambiental de l’Informe Ambiental Preliminar. Sí
Incorporar totes les mesures previstes per a la preservació i millora del medi ambient incloses en els documents ambientals pertinents Sí
Complir els condicionants establerts en la normativa aplicable relativa als aspectes ambientals Sí
OROGRAFIA I GEOMORFOLOGIA
Adaptar el planejament a la topografia de l’àrea afectada, minimitzant el moviment de terres i fomentant la integració amb l’entorn Sí
CONSUM DE RECURSOS. ENERGIA
Regulació de les instal·lacions i aparells d’enllumenat exterior, tant públic com privat, amb l’objectiu d’estalviar energia i prevenir la contaminació lluminosa NP 1
Cal establir la necessitat que l’enllumenat en espais comunitaris o d’accés comptin amb detectors de presència NP 1
Preveure la reserva de sòl per als serveis tècnics relatius al transport i transformació d’energia elèctrica NP 1
Realitzar un estudi de radiació solar i ombres a considerar com a base per a la disposició dels edificis i espais públics NP 1
Ubicar els usos que menys necessitin les aportacions solars a les zones amb menor radiació NP 1
Distribuir les tipologies edificatòries segons les necessitats d’il·luminació, ventilació i climatització NP 1
Afavorir la possibilitat d’edificacions amb orientació al sud (± 45º). NP 1
Considerar que per edifici passant es prioritza l’orientació d’una de les façanes al sud i, per edificis a banda i banda, l’orientació NE-SW i NW-SE NP 1
En sectors residencials, edificis on el 80% d’habitatges rebin 1 h d’assolejament directe a l’obertura de la sala entre 10 i 12 h del solstici d’hivern NP 1
Conformació de les parcel·les afavorint una doble orientació dels edificis. Es prioritzarà la tipologia d’edifici passant NP 1
Limitar (evitar) els habitatges amb orientació exclusiva a nord NP 1
Considerar els fluxos naturals d’aire per dissenyar carrers i parcel·les per tal d’afavorir la ventilació natural a l’estiu i/o la protecció contra vents dominants NP 1
Sectors residencials, obertures de façanes i cobertes dels edificis orientades al SW, amb S = o < 35%, col·locant dispositius protectors a l’exterior o entre dos vidres NP 1
En sectors residencials, considerar la construcció de façanes ventilades quan aquestes estan orientades cap al SW NP 1
En sectors residencials, considerar la construcció de cobertes ventilades en els edificis NP 1
Establir que els elements de protecció solar no computin a efectes d’ocupació NP 1
Possibilitat de l’enjardinament de la coberta de l’edificació, per facilitar que es pugui utilitzar la vegetació com a controlador ambiental passiu NP 1
Enjardinament de façanes i cobertes, amb l’objectiu principal de limitar les demandes de refrigeració a l’estiu NP 1
Obtenció de la certificació de eficiència energètica dels edificis de nova construcció i dels edificis existents que es modifiquin, reformin o rehabilitin NP 1
En sectors residencials, parts massisses dels tancaments verticals exteriors dels edificis, amb coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km= 0,70 W/m 2 K NP 1
Sectors residencials, les obertures de façanes i cobertes dels espais habitables amb coeficient mitjà de transmitància tèrmica de l’obertura < o = Km= 3,30 W/m 2 K NP 1
Sectors residencials, per concessió de llicència d’obres, projecte bàsic d’edificis amb adopció dels criteris relatius a l’energia, contemplats al Decret 21/2006 NP 1
Dotar d’espai lliure a les cobertes de noves edificacions, minimitzant les ombres, per tal de facilitar la instal·lació de captadors solars (tèrmics i/o fotovoltaics) NP 1
Facilitar la integració arquitectònica dels captadors solars NP 1
Sectors residencials amb edificis amb demanda d’ACS igual o superior a 50 l/dia amb sistema de producció d’ACS a partir d’energia solar tèrmica NP 1
Sectors residencials, els edificis amb resistències elèctriques amb efecte Joule en la producció d’ACS, la producció solar mínima haurà de ser del 70% NP 1
Estudiar la viabilitat de sistemes de calefacció/refrigeració centralitzada a nivell de districte (district heating) prioritzant l’ús d’energies renovables NP 1
Possibilitat d’establiment de sistemes de climatització per geotèrmia NP 1
Aplicat (Si/
No/ NP)
Nº
Observació
1
Apartat on
s’inclou al
Planejament

CRITERIS AMBIENTALS A APLICAR EN FASE DE PLANEJAMENT
Estudiar la viabilitat de cobrir el màxim possible de la demanda elèctrica mitjançant energies renovables, efectuant reserves de sòl necessàries NP 1
En sectors residencials, considerar que si es preveuen edificis amb rentavaixelles, aquests hauran de disposar d’una presa d’aigua calenta i d’una de freda
CICLE DE L’AIGUA
NP 1
En l’ordenació del sector, considerar els riscos hidrològics intrínsecs al territori Sí
Per prevenir els riscos hidrològics fruit de la creació de grans superfícies impermeables, es promourà la laminació de l’aigua en les zones properes NP 1
Establir les mesures tècniques adients per tal de minimitzar els riscos hidrològics Sí
Consideració del balanç hídric de la zona i determinació de la capacitat de càrrega del sistema hídric NP 1
Delimitació i protecció de les zones de recàrrega dels aqüífers, promovent actuacions de recuperació i promoció de la infiltració Sí
Regulació d’activitats i usos amb alt consum d’aigua, d’acord amb la capacitat hídrica de la zona NP 1
En cas que existeixin pous dins el sector, si no es preveu el seu ús, contemplar mesures per evitar l’aprofitament i l’afecció a l’aqüífer NP 1
Preveure la necessitat i les dimensions de dipòsits de recollida de pluvials en parcel·la privada NP 1
Preveure xarxes separatives d’aigües pluvials i residuals NP 1
Aprofitar pous existents en l’àmbit del sector, previs a l’obtenció dels permisos de captació corresponents NP 1
Reutilització de les aigües grises en edificis per a recàrrega de cisternes de WC i estudiar altres mesures d’aprofitament NP 1
Reutilització d’aigües de sortida de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) del sector, per altres usos (reg, rentat, etc) NP 1
En sectors residencials, dispositius per economitzar el consum d’aigua en aixetes i dutxes (cabal < 12 l/min i > 9 l/min, pressió dinàmica d’ús > 1bar) NP 1
En sectors residencials, mecanismes de doble descàrrega o descàrrega interrompible en cisternes de vàters dels habitatges NP 1
En sectors residencials considerar aixetes i dutxes dels edificis d’ús docent, sanitari o esportiu amb mecanismes temporitzadors o de detectors de presència NP 1
En sectors residencials, per la llicència d’obres, el projecte bàsic ha de contemplar l’adopció dels criteris relatius a l’aigua, contemplats al Decret 21/2006 NP 1
Estudiar la necessitat d’instal·lar una EDAR, sempre i quan no es pugui connectar a una existent, i reservar la superfície de sòl necessària NP 1
En sectors industrials, preveure la necessitat per a sistemes de pretractament de les aigües, per reduir el volum d’aigua a depurar i la càrrega contaminant NP 1
Les obres es duran a terme segons terminis establerts per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Caldrà avisar a la confederació hidrogràfica de l’Ebre de la
Sí
finalització de les feines per, si s’estima, realitzar l’ inspecció d’aquestes.
Si les obres no es duen a terme en el termini establert, caldrà sol·licitar una concessió de la pròrroga. Aquesta se sol·licitarà per escrit davant la confederació abans
de l’últim mes de vigència de l’autorització, indicant els motius pels que no s’ha pogut realitzar les obres, les actuacions restants i el termini pel se sol·licita la
pròrroga.
Sí
No es realitzaran captacions d’aigua del riu ni vessaments residuals del mateix. Sí
Les actuacions no hauran de suposar afeccions als usos contemplats per a la zona de servitud de 5 metres prescrit al Text Refós d la llei d’aigües. Sí
Abans d’iniciar i de finalitzar les obres que afecten al domini públic, l’interessat ho comunicarà mitjançant fax al num 973 26 89 70 a la unitat d’inspecció de
l’agència catalana de l’aigua de Lleida. El telèfon de contacte és el 973 28 96 20.
Sí
Les obres hauran de resistir les forces exercides sobre les mateixes i per l’acció de les aigües, així com per les empentes del terreny. Sí
Les obres es realitzaran de manera ordenada, continua i progressiva, afectant el mínim possible la qualitat de les aigües, el cabal i els marges del riu Valira. Sí
Acabades les obres, tant el cabal com els talussos i la zona de l’entorn del riu Valira quedaran nets de qualsevol residu procedent de les obres. Sí
Queda prohibit acumular residus sòlids, restes o substancies sense importar la seva naturalesa ni el lloc al que es dipositin, que constitueixin o puguin constituir un
perill de contaminació de les aigües o de degradació del seu entorn. També queda prohibit efectuar accions sobre el medi físic o biològic que afecti a l’aigua.
Sí
Queda obligat complir les disposicions de la llei de la pesca fluvial per a la conservació de les especies aqüícoles (Llei 22/2009 de 23 de desembre) Sí
Aplicat (Si/
No/ NP)
Nº
Observació
2
Apartat on
s’inclou al
Planejament

CRITERIS AMBIENTALS A APLICAR EN FASE DE PLANEJAMENT
Cal complir les disposicions de la llei de la pesca fluvial per a la conservació de les especies aqüícoles (Llei 22/2009 de 23 de desembre). Previ inici de l’obra es
sol·licitarà un informe preceptiu a l’òrgan corresponent del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals, qui valorarà les
actuacions projectades en funció de l’afectació que puguin tenir en les espècies aqüícoles i en la pràctica de la pesca.
CONTAMINACIÓ ATMOSFÉRICA
Sí
Considerar les característiques climàtiques i orogràfiques per preveure la capacitat de dispersió de les emissions contaminants NP 1
Planificar adequadament les zones verdes i els espais lliures urbans, creant, si cal, espais esmorteïdors a l’entorn d’activitats contaminants NP 1
Regular acuradament els usos industrials, adequant les tipologies d’indústria segons la zonificació NP 1
Establir mesures normatives específiques per a la concessió i revisió de llicències d’activitats en funció de la sensibilitat de l’entorn NP 1
Incorporar a la normativa la necessitat d’una avaluació de la potencial incidència olfactiva sobre l’entorn deguda a la incorporació de noves activitats
CONTAMINACIÓ ACÚSTICA
NP 1
Ordenar els usos interns i les tipologies edificatòries de manera adequada, considerant el mapa de capacitat acústica municipal NP 1
Detectar les fonts de contaminació acústica i localitzar al seu volant els usos i les activitats menys sensibles al soroll NP 1
Adoptar solucions (aprofitament de la morfologia del terreny, disminució de cota, soterraments, motes revegetades, etc.) que en minimitzin les zones de soroll NP 1
Aplicar mesures per pal·liar la contaminació acústica en cas de focus emissors preexistents, sempre que es superin els llindars de soroll NP 1
En sectors residencials, els edificis han de tenir unes solucions constructives per un aïllament mínim al so aeri R de 48 dBA en parets i elements horitzontals NP 1
En sectors residencials, obertures dels tancaments exteriors dels edificis amb finestra, doble finestra o balconera per un aïllament mínim al so aeri R de 28 dBA NP 1
En sectors residencials, elements horitzontals de separació les cobertes transitables d’edificis amb nivell d’impacte normalitzat Ln, en l’espai subjacent < a 74 dBA NP 1
En sectors residencials per a la concessió de la llicència d’obres, el projecte bàsic ha de contemplar l’adopció dels criteris relatius al soroll, del Decret 21/2006 NP 1
En les calçades destinades a trànsit motoritzat, adoptar paviments sonoreductors, que garanteixin la màxima absorció acústica NP 1
Procurar allunyar al màxim les zones de circulació amb alta intensitat de trànsit dels habitatges i dissenyar barreres acústiques NP 1
Considerar l’impacte acústic en les llicències d’activitats, exigint el compliment normatiu i la presentació d’un estudi d’impacte acústic
CONTAMINACIÓ LLUMÍNICA
NP 1
Adoptar estructures compactes, evitant la dispersió i l’extensió dels àmbits que requereixen enllumenat nocturn en espais exteriors NP 1
Consideració, en les instal·lacions d’enllumenat exterior dels criteris tècnics del Decret 82/2005 i Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de l’enllumenat NP 1
Considerar l’impacte lluminós en les llicències d’activitats ials projectes que comprenguin enllumenat exterior, donar compliment al Decret 82/2005
EXPOSICIÓ A CAMPS ELECTROMAGNÈTICS
NP 1
En la nova planificació d’infraestructures elèctriques, considerar els criteris per a la protecció sanitària de la població NP 1
Tenir en compte l’existència d’altres infraestructures elèctriques i de radiocomunicació en la distribució dels usos del nou planejament
VEGETACIÓ
NP 1
Contemplar que el projecte d’urbanització inclogui un Projecte de Revegetació i/o enjardinament dels espais lliures i de restauració de les àrees denudades NP 1
Definir normativament l’obligatorietat de l’enjardinament d’un percentatge determinat de les àrees privades lliures d’edificació NP 1
Garantir la possibilitat d’insolació de les zones verdes, de tal manera que l’ombra no superi el 25% de la superfície NP 1
Les espècies de l’enjardinament s’adequaran a les característiques climàtiques, edafològiques i topogràfiques de l’àmbit NP 1
Les espècies de l’enjardinament no necessàriament seran autòctones, però sí que han de tenir un potencial bioinvasor nul o baix NP 1
A les àrees a restaurar (diferents de les zones verdes), s’empraran espècies autòctones detallades a l’IA Sí
Aplicat (Si/
No/ NP)
Nº
Observació
3
Apartat on
s’inclou al
Planejament

CRITERIS AMBIENTALS A APLICAR EN FASE DE PLANEJAMENT
A les àrees a restaurar (no les zones verdes) s’estendrà terra vegetal, s’hidrosembrarà o sembrarà i es faran plantacions arbòries i/o arbustives segons s’indica a
l’IA
FAUNA
Sí
Garantir la continuïtat i correcta funcionalitat (mantenint i potenciant les condicions naturals) dels corredors biològics existents Sí
Incorporar vialitat de trànsit restringit en zones del planejament de sectors residencials properes a àrees naturals sensibles NP 1
Qualificar com a espais lliures els hàbitats d’interès situats dins el sector i dotar-los d’un règim normatiu que n’eviti la transformació NP 1
Fomentar la connectivitat biològica en el disseny de les xarxes d’espais lliures exteriors i el sòl no urbanitzable protegit NP 1
Concebre les franges de protecció d’infraestructures no com a zones ermes sense valor, sinó com a nous hàbitats amb components naturals NP 1
Integrar les zones verdes al sistema urbà, evitant la seva separació de la resta de components
A les zones incloses al Pla de Conservació de la Llúdriga, cal adoptar una sèrie de mesures per evitar que la presència regular de l’espècie -i de les seves preses
(peixos, crancs i amfibis)- es vegi compromesa. Algunes d’aquestes mesures són:
NP 1
• respectar el pas de l’aigua al tram de riu afectat (el seu incompliment pot provocar la mort de fauna piscícola i amfíbia).
• durant la fase de construcció no s’ha d’afectar el pas de les llúdrigues per l’aigua i per la vegetació.
Sí
• l’aplec de materials o restes generades durant la fase d’obres no s’han de col·locar prop dels marges del riu (deixar aproximadament una distància de 50
m).
• respectar en tot moment el cabal del riu per evitar afectar a la fauna piscícola.
En referència a les mesures preventives per l’avifauna, abans de l’execució de l’obra , es confirmarà que no s’afectin a cap niu de les especies nidificants de la
zona.
OCUPACIÓ DE SÒL
Sí
Evitar les expansions innecessàries dels municipis i els models urbans dispersos. Fomentar les estructures urbanes compactes i plurifucionals NP 1
Prioritzar l’optimització funcional i el reciclatge dels teixits urbans existents i la recuperació d’espais intersticials o marginals
Després de la finalització de les obres es procedirà a la restauració de tota la superfície ocupada en les obres, ja sigui temporal o definitiva. En
NP 1
totes les superfícies es procedirà a l’estesa de terra vegetal, que serà la que prèviament haurà estat enretirada i s’efectuaran tractaments de
revegetació en aquelles zones on originàriament hi havia vegetació.
MOBILITAT I INFRAESTRUCTURES VIÀRIES
Sí
Incorporació d’un Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada segons estableix l’article 71 del Decret 305/2006 NP 1
Adequar-se a les agendes 21 Locals, plans de mobilitat urbana i altres instruments de planificació existents NP 1
Analitzar la connectivitat existent al territori, contemplant la proximitat a la xarxa ferroviària, a les línies d’autobús i a la xarxa viària principal NP 1
Introduir l’accessibilitat en transport públic, a peu i en bicicleta, preveient la necessitat de les infraestructures associades i considerar l’increment d’ocupació NP 1
Considerar l’existència i creació d’àrees per a l’aparcament de vehicles en els accessos al transport públic, els adjacents als centres urbans NP 1
Potenciació de formes de desplaçament i transport més sostenibles com recorreguts urbans en bicicleta, a peu o en transport públic NP 1
Facilitar el lligam entre els vials per a vianants i bicicletes i la xarxa de camins existent NP 1
Afavorir la proximitat i comunicació entre les àrees residencials i els sectors de producció, ja sigui dins d’un mateix municipi o en relació als municipis de l’entorn NP 1
Reduir la velocitat de trànsit rodat en aquelles zones exposades a un intens trànsit de vianants, amb l’objectiu i d’augmentar el nivell de seguretat NP 1
Disseny diferenciat de cada franja de circulació (transport públic, bicicletes, vianants, etc. ) utilitzant paviments, vegetació, etc
XARXES DE DISTRIBUCIÓ
NP 1
Aplicat (Si/
No/ NP)
Nº
Observació
4
Apartat on
s’inclou al
Planejament

CRITERIS AMBIENTALS A APLICAR EN FASE DE PLANEJAMENT
Planificar el traçat de les xarxes de distribució i les àrees de serveis tècnics, per així minimitzar els costos d’execució i facilitar la seva posterior gestió Sí
Preveure el soterrament de les infraestructures
RESIDUS I MATERIALS
Sí
Preveure en el planejament espais necessaris en la urbanització per a la deposició i recollida selectiva de residus i per a facilitar la gestió posterior NP 1
Establir dins dels habitatges dels edificis els espais adequats per realitzar recollida selectiva de residus NP 1
En sectors residencials, considerar en la normativa de planejament la priorització de l’ús de sistemes constructius industrialitzats o prefabricats en l’edificació NP 1
En sectors residencials, per a la concessió de la llicència d’obres, el projecte bàsic ha de contemplar els criteris de materials i residus del Decret 21/2006 NP 1
En els plans parcials de sectors industrials, afectar reserves de sòl de cessió per a les necessitats de reciclatge i tractament dels residus industrials
PAISATGE
NP 1
Adopció de les prescripcions i mesures establertes en l’Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística NP 1
Fomentar la màxima integració de l’actuació, adaptant-la a la topografia, adequant-la a l’entorn i aplicant criteris de restauració paisatgística Sí
Afavorir la connectivitat i vertebració dels paisatges existents NP 1
Dissenyar les zones verdes propiciant la integració a àrees naturals, àrees enjardinades, places, passeigs, rambles, etc. ja existents NP 1
Ordenar acuradament les vores dels teixits urbans i els espais periurbans NP 1
Establir els paràmetres d’edificació necessaris per a que les noves tipologies edificatòries mantinguin harmonia amb les tipologies urbanes preexistents NP 1
Conservar, mantenir i potenciar els elements estructuradors del paisatge i els elements o conjunts singulars del patrimoni natural Sí
Establir entorns de protecció per aquells elements d’interès paisatgístic que ho requereixin
PATRIMONI CULTURAL
NP 1
Establir entorns de protecció per aquells elements d’interès paisatgístic que ho requereixin NP 1
Respectar les traces dels camins històrics (carrerades, vies pecuàries, senders, etc.) en el nou planejament i la nova vialitat NP 1
Prioritzar la recuperació de teixits urbans existents a la creació de nous sectors urbanitzats NP 1
Integració en la nova intervenció de les edificacions amb valor cultural de la zona detectats al plànol de sensibilitat NP 1
Al nou planejament, considerar les mesures establertes als estudis d’intervenció arqueològica Sí
Durant les obres es preservaran en tot moment els murets de pedra seca existents, i en el cas dels que es vegin afectats, es procedirà a la seva restitució
prioritàriament a l’entorn del projecte.
ÀMBIT SOCIOECONÒMIC
Sí
Planificació que permeti una diversitat d’usos en els projectes d’edificació posterior NP 1
Només s’exclouran dels barris les activitats econòmiques que siguin incompatibles amb la residencia NP 1
En sectors residencials, afavorir la barreja de les tipologies edificatòries i de la superfície dels habitatges, per així garantir una diversitat social NP 1
Considerar de creació de zones verdes gestionades pels mateixos veïns, d’acord amb els usos predominants a l’entorn (p.ex. espai per a horts urbans). NP 1
Projectar les àrees d’aparcament com espais versàtils, afavorint usos diversos NP 1
Distribució dels usos evitant que es generin zones marginals i buits urbans NP 1
Adequar la densitat edificatòria a l’entorn tenint en compte espais naturals i zones rurals NP 1
Planificació dels espais lliures exteriors evitant la generació d’espais residuals NP 1
En divisions i segregacions de finques rústiques, mantenir les unitats mínimes de conreu establertes en Decret 169/1983, sobre unitats mínimes de conreu NP 1
Aplicat (Si/
No/ NP)
Nº
Observació
5
Apartat on
s’inclou al
Planejament

CRITERIS AMBIENTALS A APLICAR EN FASE DE PLANEJAMENT
Dimensionament dels vials dels nous sectors d’urbanització prioritzant, preferiblement, l’ús per part dels vianants NP 1
Utilització de l’arbrat viari com a mesura de millora de la qualitat ambiental NP 1
Organitzar el sòl edificable de manera que permeti tipologies edificatòries que potenciïn la qualitat i la seguretat dels espais públics que conformen NP 1
Nº Observació
1: No procedeix al tractar-se de l’informe ambiental del pla especial urbanístic d’una xarxa d’evacuació de xarxes pluvials i una nova línia elèctrica soterrada.
NP: no procedeix
Aplicat (Si/
No/ NP)
Nº
Observació
6
Apartat on
s’inclou al
Planejament

CRITERIS AMBIENTALS A APLICAR EN FASE DE REDACCIÓ DEL PROJECTE D’URBANITZACIÓ
D’APLICACIÓ GENERAL
Contemplar en el projecte d’urbanització o projecte constructiu els condicionants ambientals establerts als documents ambiental (ISA, IA) Sí
Incorporar totes les mesures previstes per a la preservació i millora del medi ambient incloses en els documents ambientals pertinents Sí
Complir els condicionants establerts en la normativa aplicable relativa als aspectes ambientals.
GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA
Sí
Geometria dels talussos permanents amb un pendent màxim de 3H:2V.Així es garanteix la seva estabilitat, es preveu l’erosió i es facilita la revegetació. NP 1
Cal evitar la generació d’inestabilitat en marges de rius i torrents, definint les obres de descàrrega de la xarxa de pluvials a les lleres i torrents.
EDAFOLOGIA
Sí
Realització d’un balanç global de moviment de terres compensant, l’excavació i terraplenat. Sí
El projecte d’urbanització o constructiu ha d’incloure un Estudi de Gestió dels residus d’enderrocament, construcció i excavació, figurant la gestió de les terres
sobrants.
NP 1
El projecte ha de contemplar el decapatge i preservació de la terra vegetal per ser utilitzada posteriorment a les àrees a enjardinar o restaurar.
CONSUM DE RECURSOS. ENERGIA
Sí
En parcs i jardins seleccionar les espècies considerant la seva capacitat de regulació climàtica i compaginar aquest criteri amb el consum hídric de l’espècie. NP 1
Considerar la climatologia específica de la zona, per realitzar la selecció escaient del tipus i extensió de les àrees pavimentades en relació a l’emissió d’escalfor. NP 1
En els semàfors i la senyalització, utilitzar dispositius electrònics LED, sistemes més eficients i amb menor costs de manteniment. NP 1
En instal·lacions i aparells d’enllumenat prioritzar: làmpades de vapor de sodi, mecanismes automàtics d’accionament i sistemes de regulació del nivell lumínic NP 1
Dimensionar les xarxes de transport d’energia elèctrica garantint la possibilitat d’implantació d’energies renovables. NP 1
En plans per a sectors industrials, en el cas que es conegui la tipologia d’indústries, realitzar reserves de sòl per a plantes de cogeneració elèctrica. NP 1
Preveure la integració de les infraestructures energètiques dins el conjunt urbà (integració de panells solars en zones d’aparcament, en l’espai públic, etc.). NP 1
Compliment de la legislació vigent d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn.
CICLE DE L’AIGUA
NP 1
Evitar les alteracions dels cursos naturals de l’aigua i, en cas que això sigui inevitable, s’ha de complir la legislació vigent i els criteris de l’ACA. Sí
Fonamentacions en el cicle de l’aigua: prioritzar fonamentacions puntuals enfront les de major superfície continua. Sí
Anàlisi del comportament hídric de la zona: considerar l’augment de cabals punta i establint solucions com zones de laminació i/o infiltració d’excedents Sí
Disseny d’una xarxa separativa per aigües pluvials que descarregui directament en zones de recàrrega dels aqüífers o a la llera pública. Sí
Per a zones industrials, aparcaments o vials incloure una xarxa separativa per aigües pluvials que contingui un separador d’hidrocarburs. NP 1
Prioritzar la triple xarxa de recollida d’aigües: l’aigua pluvial de les teulades, les vies rodades i les aigües residuals. NP 1
Mantenir el balanç de recàrrega dels aqüífers: fomentar paviments permeables i estimar la superfície que cal regar per compensar la infiltració que s’ha perdut. NP 1
Implantació d’elements dins dels propis projectes d’urbanització per a la recollida d’aigües pluvials, amb l’objecte de destinar-la a usos públics (regs, rentats, etc.). NP 1
Disseny de les zones verdes tenint en compte el consum hídric: reg per degoteig soterrat, prioritzar aigües pluvials i de sortida d’EDAR. NP 1
Establiment d’un sistema de control centralitzat per la xarxa de reg i per l’abastament a habitatges, amb control de cabals i pressions. NP 1
Disseny de les instal·lacions per tal de garantir i facilitar el posterior manteniment, tenint en compte la registrabilitat i l’accessibilitat als serveis. NP 1
Les obres es duran a terme segons terminis establerts per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Caldrà avisar a la confederació hidrogràfica de l’Ebre de la
finalització de les feines per, si s’estima, realitzar l’ inspecció d’aquestes.
Sí
Aplicat (Si/
No/ NP)
Nº
Observació
1
Apartat on
s’inclou al
Projecte

CRITERIS AMBIENTALS A APLICAR EN FASE DE REDACCIÓ DEL PROJECTE D’URBANITZACIÓ
Si les obres no es duen a terme en el termini establert, caldrà sol·licitar una concessió de la pròrroga. Aquesta se sol·licitarà per escrit davant la confederació
abans de l’últim mes de vigència de l’autorització, indicant els motius pels que no s’ha pogut realitzar les obres, les actuacions restants i el termini pel se sol·licita
la pròrroga.
Les obres s’ajustaran a les descrites a la documentació que l’INCASOL va sol·licitar a l’ACA i obeirà, en tots els seus aspectes, a la reglamentació vigent per el
cas de cabal naturals o artificials aplicables al cas. Tota modificació que es realitzi, mentre no siguin a causa de les condicions de la resolució de la petició de
resolució de construcció de les obres de desaigües, requerirà autorització prèvia per part de la CHE i s’haurà de tramitar davant de l’ACA.
Sí
No es realitzaran captacions d’aigua del riu ni vessaments residuals del mateix. Sí
Les actuacions no hauran de suposar afeccions als usos contemplats per a la zona de servitud de 5 metres prescrit al Text Refós d la llei d’aigües. Sí
Abans d’iniciar i de finalitzar les obres que afecten al domini públic, l’interessat ho comunicarà mitjançant fax al num 973 26 89 70 a la unitat d’inspecció de
l’agència catalana de l’aigua de Lleida. El telèfon de contacte és el 973 28 96 20.
Sí
Les obres hauran de resistir les forces exercides sobre les mateixes i per l’acció de les aigües, així com per les empentes del terreny. Sí
Les obres es realitzaran de manera ordenada, continua i progressiva, afectant el mínim possible la qualitat de les aigües, el cabal i els marges del riu Valira. Sí
Acabades les obres, tant el cabal com els talussos i la zona de l’entorn del riu Valira quedaran nets de qualsevol residu procedent de les obres. Si
Queda prohibit acumular residus sòlids, restes o substancies sense importar la seva naturalesa ni el lloc al que es dipositin, que constitueixin o puguin constituir
Sí
un perill de contaminació de les aigües o de degradació del seu entorn. També queda prohibit efectuar accions sobre el medi físic o biològic que afecti a l’aigua.
Cal complir les disposicions de la llei de la pesca fluvial per a la conservació de les especies aqüícoles (Llei 22/2009 de 23 de desembre). Previ inici de l’obra es
sol·licitarà un informe preceptiu a l’òrgan corresponent del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals, qui valorarà les
actuacions projectades en funció de l’afectació que puguin tenir en les espècies aqüícoles i en la pràctica de la pesca.
CONTAMINACIÓ ACÚSTICA
Sí
Col·locar indicatius de reducció de velocitat o aplicació d’asfalt sonoreductor en vials interiors amb major intensitat de trànsit rodat. NP 1
Incorporació de sistemes de protecció acústica integrats en el paisatge, en zones on es prevegi una alteració de la qualitat acústica. NP 1
Aprofitament de la topografia existent (com ara desnivells, desmunts, etc.) per disminuir l’impacta acústic de les actuacions considerades en la urbanització.
CONTAMINACIÓ LLUMÍNICA
NP 1
Considerar les condicions de reflexió lluminosa en paviments clars, per evitar contaminació lluminosa a la nit o enlluernaments a les hores de màxima insolació. NP 1
Disminuir les necessitats d’il·luminació en espais privats i limitar tota il·luminació innecessària o injustificada des del punt de vista de seguretat. NP 1
El disseny de les lluminàries, complir l’establert a la normativa (Decret 82/2005) i al plec de condicions tècniques particulars de l’INCASÒL.
EXPOSICIÓ A CAMPS ELECTROMAGNÈTICS
NP 1
Respectar els criteris que fixa la legislació referents a la ubicació de les infraestructures elèctriques, especialment, els de protecció sanitària de la població. NP 1
Fomentar el soterrament de les infraestructures de transport d’energia ,sempre que sigui viable, evitant la contaminació electromagnètica.
VEGETACIÓ
NP 1
Les espècies emprades en l’enjardinament s’han d’adequar a les característiques climàtiques, edafològiques, i topogràfiques de l’àmbit de l’actuació. NP 1
Les espècies emprades en l’enjardinament han de tenir simplicitat de manteniment i nul o baix potencial bioinvasor. NP 1
El projecte ha d’incorporar el disseny del sistema de reg i la planificació de les necessitats de reg (freqüència, horaris de reg, etc.). NP 1
El projecte ha d’incloure un Plec de Prescripcions Tècniques Particulars on s’especifiquin les condicions dels materials a emprar i de les tasques a desenvolupar. NP 1
Garantir la possibilitat d’insolació de les zones verdes: l’ombra no ha de superar el 25% de la superfície. NP 1
Contemplar la restauració de les àrees d’ocupació temporal que no seran urbanitzades ni enjardinades però que han sofert una alteració a causa de les obres. NP 1
Aplicat (Si/
No/ NP)
Sí
Nº
Observació
2
Apartat on
s’inclou al
Projecte

CRITERIS AMBIENTALS A APLICAR EN FASE DE REDACCIÓ DEL PROJECTE D’URBANITZACIÓ
Si l’àmbit és pròxim o limita amb àrees forestals, establir mesures de prevenció d’incendis forestals d’acord amb la legislació (Decret 64/1995, Decret 123/2005). Sí
Si les zones verdes de limiten amb una carretera, establir mesures de prevenció d’incendis forestals i les franges de seguretat i protecció (Decret 130/1998). NP 1
A les àrees a restaurar (diferents de les zones verdes), s’empraran espècies autòctones detallades a l’IA Sí
A les àrees a restaurar (no les zones verdes) s’estendrà terra vegetal, s’hidrosembrarà o sembrarà i es faran plantacions arbòries i/o arbustives segons s’indica a
l’IA
FAUNA
Sí
En el projecte d’urbanització incloure les directrius de connectivitat ecològica establertes en els informes ambientals anteriors (EIP, ESA i IA). Sí
Preservar els corredors existents i establir les mesures necessàries per el seu manteniment. Sí
Permeabilitzar les noves infraestructures viàries a la fauna del territori dotant-les dels passos de fauna i de dispositius d’escapament i dissuasoris necessaris. NP 1
El disseny dels passos de fauna ha de tenir les dimensions adequades, adaptant les embocadures, i creant una ubicació adient en la infraestructura. NP 1
Quan les noves infraestructures elèctriques no es soterrin, s’han adaptar al pas de l’avifauna, dotant-les de dispositius i mesures antielectrocució i anticol·lisió. NP 1
Restricció o control del trànsit i/o la velocitat dels vehicles en zones properes a àrees naturals sensibles.
A les zones incloses al Pla de Conservació de la Llúdriga, cal adoptar una sèrie de mesures per evitar que la presència regular de l’espècie -i de les seves preses
(peixos, crancs i amfibis)- es vegi compromesa. Algunes d’aquestes mesures són:
NP 1
• respectar el pas de l’aigua al tram de riu afectat (el seu incompliment pot provocar la mort de fauna piscícola i amfíbia).
• durant la fase de construcció no s’ha d’afectar el pas de les llúdrigues per l’aigua i per la vegetació.
Sí
• l’aplec de materials o restes generades durant la fase d’obres no s’han de col·locar prop dels marges del riu (deixar aproximadament una distància de 50
m).
• respectar en tot moment el cabal del riu per evitar afectar a la fauna piscícola.
En referència a les mesures preventives per l’avifauna, abans de l’execució de l’obra , es confirmarà que no s’afectin a cap niu de les especies nidificants de la
zona.
MOBILITAT I INFRAESTRUCTURES VIÀRIES
Sí
Aplicar en el projecte les mesures establertes a l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada, incorporant-ne una justificació del seu compliment al projecte. NP 1
Establiment de circuits de bicicleta i per a vianants, que permetin recórrer amb independència del cotxe, els principals espais viaris i lliures. NP 1
Reservar espai per als aparcaments de bicicleta. NP 1
Assegurar la connectivitat entre els vials per a vianants i bicicletes i la xarxa de camins existent. NP 1
Ubicar en als accessos de l’àmbit, aparcaments dissuasoris del vehicle privat i assegurar la connexió d’aquests amb el transport públic. NP 1
Preveure les infraestructures necessàries per fomentar el transport públic, d’acord al sistema i previsions municipals. NP 1
Dissenyar segregadament els itineraris per a transport motoritzat, bicicletes i vianants.
XARXES DE DISTRIBUCIÓ
NP 1
Prioritzar la realització de galeries de serveis per a les instal·lacions d’energia elèctrica, aigua i comunicació. NP 1
Preveure el soterrament de les infraestructures, sempre que no s’intervingui en zones fràgils, com ara a les proximitats de rieres i torrents.
MATERIALS I RESIDUS
Sí
El projecte d’urbanització s’ha d’incloure un Estudi de Gestió dels Residus d’enderrocament, construcció i excavació. Sí
En l’Estudi de Gestió de Residus avaluar la tipologia i el volum dels residus, especificant instal·lacions per a la gestió dins l’obra i centres gestors on es destinaran. Sí
En l’Estudi de Gestió de Residus s’ha de contemplar la possibilitat de reciclatge i reutilització de materials a la pròpia obra. Sí
Aplicat (Si/
No/ NP)
Nº
Observació
3
Apartat on
s’inclou al
Projecte

CRITERIS AMBIENTALS A APLICAR EN FASE DE REDACCIÓ DEL PROJECTE D’URBANITZACIÓ
Incloure al projecte les infraestructures de recollida i gestió de residus: contenidors en vorera, contenidors soterrats, sistemes de recollida pneumàtica, etc. NP 1
El projecte ha de contemplar una planificació correcta dels sistemes constructius, amb l’objecte d’evitar sobrants de materials en la construcció i manteniment. Sí
Potenciar els sistemes amb elements modulars, obtenint, un muntatge més fàcil i ràpid, i per tan una reducció de la quantitat de residus generada. Sí
Ús de fixacions mecàniques, en detriment D’ unions fixes, per facilitar la reposició del material i la recuperació de les peces per posterior reutilització o reciclatge. Sí
Considerar el impacte ambiental de la totalitat del cicle de vida dels materials: energia consumida en l’elaboració, transport, col·locació i el posterior reciclatge Sí
Promocionar productes amb distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya o una etiqueta ecològica regulada per normes UNE. Sí
Els materials de fusta emprats a la urbanització han de provenir d’una gestió forestal sostenible, i disposar de distintius de qualitat d’acreditació (com ara FSC). Sí
Les pintures i vernissos han de ser de base aquosa, d’aquesta manera s’evita que el producte i els seus envasos es considerin residus perillosos o especials. Sí
Priorització de l’ús de materials reciclats o reutilitzats, principalment els generats dins de la pròpia obra ( runa i àrids procedents d’enderrocs i demolicions). Sí
Utilitzar plàstics no clorats, com el polietilè o el polipropilè, en detriment de l’ús de PVC que presenta un impacte ambiental major en la seva producció. Sí
Priorització de l’ús de sistemes constructius industrialitzats o prefabricats, per reduir la generació de residus durant la fase d’obra i optimitzar el seu cicle de vida
PAISATGE
Sí
Adopció de les mesures establertes en l’Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística (en cas que l’actuació comporti l’obligatorietat de redacció d’aquest document). NP 1
Dissenyar els vials i les seccions dels carrers afegint elements de qualitat paisatgística (incorporació de vegetació i correctes elements de mobiliari urbà ). NP 1
Estructuració dels aparcaments amb la incorporació de vegetació, mitjançant la plantació d’arbrat que millorarà la qualitat ambiental de l’espai. NP 1
Incorporació, quan convingui, d’elements de protecció visual amb elements integrats en el paisatge (desnivells, proteccions vegetals, murs d’elements naturals...)
PATRIMONI CULTURAL
NP 1
Durant les obres es preservaran en tot moment els murets de pedra seca existents, i en el cas dels que es vegin afectats, es procedirà a la seva restitució
prioritàriament a l’entorn del projecte.
Nº Observació
Sí
1: No procedeix al tractar-se de l’informe ambiental del pla especial urbanístic d’una xarxa d’evacuació de xarxes pluvials i una nova línia elèctrica soterrada.
Aplicat (Si/
No/ NP)
Nº
Observació
4
Apartat on
s’inclou al
Projecte
NP: no procedeix

CONDICIONS AMBIENTALS A APLICAR EN FASE D’OBRA
D’APLICACIÓ GENERAL
Contemplar els condicionants establerts al planejament i/o projecte d’urbanització o constructiu, concretades a la documentació ambiental (ISA, IA, EIA) Sí
Instal·lació d’un punt net de residus perillosos (RP) per a la gestió de: residus especials i residus no especials sense tractament de valorització estipulat Sí
Les instal·lacions de punt net de RP han de tenir una dimensió suficient per albergar tants bidons com tipologia de residus es prevegin. Sí
Els bidons del punt net de RP han d’assegurar condicions d’estanqueïtat per al residu, han de disposar de tapa i han d’estar correctament etiquetats. Sí
El punt net de RP ha d’estar aïllat del sòl natural (per mitjà d’una llosa de formigó, capa de graves i làmina plàstica, etc.) i preferentment cobert Sí
El punt net de RP ha de disposar de senyalització general per facilitar el seu ús per part dels operaris que participen a l’obra. Sí
Instal·lació d’un punt net de residus no perillosos (RNP) per la gestió de: residus inerts, residus no espacials amb tractament de valorització estipulat Sí
Les instal·lacions de punt net de RNP han de tenir una dimensió suficient per albergar tants bidons com tipologia de residus es prevegin. Sí
El punt net de RNP ha de disposar de senyalització general per facilitar el seu ús per part dels operaris que participen a l’obra. Sí
Instal·lació d’una Zona de Neteja de Canaletes de Formigó (ZNCF) per d’evitar dispersió de formigó arreu de l’obra, concentrant els sobrants i facilitant la gestió Sí
Una ZNCF consta de dues basses excavades contigües, de profunditat < 1,5 m, de 3 x 1,5 m (llargada x amplada), separades per una mota de terra d'1 m de
base i d’alçada 15 cm inferior a la de la paret de les basses.
Sí
Les dues basses de la zona de Neteja de Canaletes de Formigó i la mota han d'estar revestides amb una làmina plàstica impermeabilitzant. Sí
La ZNCF ha de disposar de senyalització general per facilitar el seu ús per part dels operaris que participen a l’obra. Sí
Instal·lació d’un Parc de Maquinària (PM) per concentrar la maquinària mòbil que participa en l’obra. Sí
La zona on s’ubica el PM ha d’estar impermeabilitzada del sòl natural, diferenciant l’àrea per reparació de maquinària de la d’estacionament Sí
El PM ha de disposar de senyalització general per facilitar el seu ús per part dels operaris que participen a l’obra.
FASE DE REPLANTEIX (GENERAL)
Sí
El contractista ha de realitzar el PMA que ha d’incloure les prescripcions del Programa de Seguiment Ambiental i els Plans o Procediments Específics Sí
Assenyalar i delimitar: zones verdes, parc de maquinaria, casetes d’obra, abocadors, vials i accessos a l’obra, Punts Nets de Residus, etc. Sí
Realitzar una proposta dels camins a utilitzar durant les obres i dels que es cregui necessari crear de nou. S’ha d’incloure en el Pla de Medi Ambient (PMA) Sí
Les tasques de restauració de les àrees d’ocupació temporal han d’estar recollides en un pla específic de revegetació. S’ha d’incloure en el Pla de Medi Ambient (PMA) Sí
Planificar les necessitats de moviments de terres amb la finalitat de reduir al màxim les superfícies de sòl alterades i les actuacions de restauració posterior. Sí
Disposar d’equips d’emergència (material absorbent, sacs i estris per a la retirada) per actuar en cas de vessaments incontrolats sobre el sòl. Sí
S’ha de tenir l’autorització, abans de comença l’obra, dels punts de subministrament elèctric i d’aigua per satisfer el consum de l’obra. Sí
Si s’instal·len sanitaris provisionals, connectar les aigües sanitàries a la xarxa pública o abocar-les en fosses sèptiques impermeabilitzades o en dipòsits químics. Sí
S’han de marcar els arbres i/o àrees amb vegetació natural del límit de les obres i que no s’afectin, s’han de protegir en cas necessari. Sí
Es planificaran adequadament les activitats d’obra per tal de no afectar a la fauna pròxima al sector, especialment en el període reproductiu.
EDAFOLOGIA
Sí
Es decaparà la terra vegetal i s’aplegarà el volum que es necessiti per operacions posteriors de treballs de restauració i/o enjardinament. Sí
Els aplecs de terra vegetal no poden superar els 2 m d’alçada i la maquinària no pot circular-hi per sobre. Sí
La terra vegetal no s’ha de barrejar amb altres materials. Sí
A la terra vegetal s’aplicaran tractaments de millora criba (si s’escau) i d’una fertilització mineral i orgànica), abans de la seva estesa en obra. Sí
A les àrees coincidents amb les zones verdes, sempre que les propietats físiques i químiques dels sòls siguin les idònies, es mantindran els sòls originals. Sí
Aplicat (Si/
No/ NP)
Nº
Observació
1

CONDICIONS AMBIENTALS A APLICAR EN FASE D’OBRA
Com a mesura preventiva d’erosió dels sòls, s’han de regar periòdicament tots els sòls que quedin denudats abans de la restauració definitiva. Sí
Restaurar les àrees afectades per les obres que restaran denudades (accessos temporals, abocadors i préstecs de nova creació, zones d’instal·lacions auxiliars, etc). Sí
El manteniment i reparació de maquinària es durà a terme a la zona habilitada a tal efecte dins el parc de maquinària. Sí
S’ha de protegir el sòl natural allà on hi hagi grups electrògens o on la maquinària romangui fixa en un lloc més de 2-3 dies. Sí
La neteja de canaletes de formigó s’ha de dur a terme en la zona habilitada per aquesta fi (Zona de Neteja de Canaletes de Formigó). Sí
La maquinària que estigui fixa en un determinat lloc menys de 2-3 dies, s’haurà de col·locar una cubeta mòbil per a evitar vessaments incontrolats al sòl. Sí
En cas que es produeixin vessaments directes sobre el sòl natural s’ha d’aplicar un material absorbent, retirar el sòl afectat i tractar-ho com a residu
GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA
Sí
Els talussos de terra de nova construcció tindran un pendent inferior o igual a 3H:2V. Sí
Els abocadors (de nova creació o existents) per a les terres inerts i la runa procedents de les obres han de disposar de les autoritzacions i acords pertinents. Sí
Per abocadors de nova creació presentar un pla específic (adjuntat al PMA) amb els criteris especificats al Programa de Seguiment Ambiental del projecte Sí
Els préstecs de terres han d’estar convenientment legalitzats d’acord a la normativa. En cas de crear-ne de nous, han de disposar d’autoritzacions i acords pertinents. Sí
Per préstecs de terres nova creació, presentar un pla específic (adjuntat al PMA) amb els criteris especificats al Programa de Seguiment Ambiental del projecte
HIDROLOGIA
Sí
El manteniment i reparació de maquinària es durà a terme a una zona habilitada a tal efecte dins el parc de maquinària. Sí
S’ha de protegir el sòl natural on hi hagi grups electrògens o on la maquinària romangui fixa en un lloc més de 2-3 dies. Sí
La maquinària que estigui fixa en un lloc menys de 2-3 dies, s’ha de col·locar una cubeta mòbil per a evitar vessaments incontrolats al sòl. Sí
La neteja de canaletes de formigó s’ha de dur a terme en la zona habilitada (Zona de Neteja de Canaletes de Formigó) per aquesta fi. Sí
En cas que es produeixin vessaments directes sobre el sòl natural s’ha d’aplicar un material absorbent, retirar el sòl afectat i tractar-ho com a residu Sí
En abocaments d’aigües a la conca o a la xarxa, es duran a terme els tractaments que exigeixi l’òrgan competent (ACA) i es requerirà l’autorització que correspongui. Sí
La maquinària no circularà per cap element de la xarxa hidrològica (torrents, rieres, etc.). Sí
No es faran acopis de materials o terres en la zona d’influència de la xarxa hidrològica. Sí
No es modificarà ni s’afectarà la xarxa hidrològica existent. Si s’han de crear guals, aquests hauran de ser autoritzats per l’ACA i retirats un cop finalitzi l’obra. Sí
Les obres es duran a terme segons terminis establerts per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Caldrà avisar a la confederació hidrogràfica de l’Ebre de la
finalització de les feines per, si s’estima, realitzar l’ inspecció d’aquestes.
Sí
Si les obres no es duen a terme en el termini establert, caldrà sol·licitar una concessió de la pròrroga. Aquesta se sol·licitarà per escrit davant la confederació abans de
Sí
l’últim mes de vigència de l’autorització, indicant els motius pels que no s’ha pogut realitzar les obres, les actuacions restants i el termini pel se sol·licita la pròrroga.
Les obres s’ajustaran a les descrites a la documentació que l’INCASOL va sol·licitar a l’ACA i obeirà, en tots els seus aspectes, a la reglamentació vigent per el cas de
cabal naturals o artificials aplicables al cas. Tota modificació que es realitzi, mentre no siguin a causa de les condicions de la resolució de la petició de resolució de
construcció de les obres de desaigües, requerirà autorització prèvia per part de la CHE i s’haurà de tramitar davant de l’ACA.
Sí
No es realitzaran captacions d’aigua del riu ni vessaments residuals del mateix. Sí
Les actuacions no hauran de suposar afeccions als usos contemplats per a la zona de servitud de 5 metres prescrit al Text Refós d la llei d’aigües. Sí
Abans d’iniciar i de finalitzar les obres que afecten al domini públic, l’interessat ho comunicarà mitjançant fax al núm. 973 26 89 70 a la unitat d’inspecció de l’Agència
Catalana de l’Aigua de Lleida. El telèfon de contacte és el 973 28 96 20.
Sí
Les obres hauran de resistir les forces exercides sobre les mateixes i per l’acció de les aigües, així com per les empentes del terreny. Sí
Les obres es realitzaran de manera ordenada, continua i progressiva, afectant el mínim possible la qualitat de les aigües, el cabal i els marges del riu Valira. Sí
Aplicat (Si/
No/ NP)
Nº
Observació
2

CONDICIONS AMBIENTALS A APLICAR EN FASE D’OBRA
Acabades les obres, tant el cabal com els talussos i la zona de l’entorn del riu Valira quedaran nets de qualsevol residu procedent de les obres. Sí
Queda prohibit acumular residus sòlids, restes o substancies sense importar la seva naturalesa ni el lloc al que es dipositin, que constitueixin o puguin constituir un
perill de contaminació de les aigües o de degradació del seu entorn. També queda prohibit efectuar accions sobre el medi físic o biològic que afecti a l’aigua.
Cal complir les disposicions de la llei de la pesca fluvial per a la conservació de les especies aqüícoles (Llei 22/2009 de 23 de desembre). Previ inici de l’obra es
Sí
sol·licitarà un informe preceptiu a l’òrgan corresponent del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals, qui valorarà les
actuacions projectades en funció de l’afectació que puguin tenir en les espècies aqüícoles i en la pràctica de la pesca.
CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA
Sí
Sempre que els camions surtin del sector, s’ha de cobrir amb lones la caixa dels camions de transport de terres per reduir l’emissió de partícules. Sí
Regar periòdicament el sòl desproveït de vegetació i els accessos a les obres, per minimitzar el nivell de partícules en suspensió a l’atmosfera. Sí
La maquinària ha de disposar dels corresponents certificats CEE i ITV per ’assegurar que les emissions de gasos de combustió es troba dintre dels límits permesos.
CONTAMINACIÓ ACÚSTICA
Sí
Es respectaran els nivells sonors que determina la legislació aplicable. Sí
Revisar i mantenir la maquinària en bon estat i comprovar que disposi de la certificació CEE. Sí
L’horari d’execució dels treballs estarà comprès entre les 07:00-08:00 i les 20:00-22:00, segons determinin les ordenances municipals corresponents.
CONTAMINACIÓ LLUMÍNOSA
Sí
En les proves d’enllumenat s’han de complir els requeriments referits al Decret 82/2005, d’ordenació ambiental d’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.
VEGETACIÓ
Sí
Minimitzar l’afectació a la vegetació natural i singular s’aplicarant tècniques per a la protecció de la vegetació (col·locació de protectors, abalisament, etc.) Sí
La ubicació dels acopis de terra i materials,es localitzaran en les zones de menor qualitat i fragilitat ambiental i allunyats de les àrees amb vegetació natural. Sí
Comprovar que es du a terme la restauració de les àrees denudades i de nova creació en les èpoques adients i d’acord al pla de restauració. Sí
D’acord a la normativa aplicable, el material vegetal a emprar en l’obra ha de disposar de passaport fitosanitari.
FAUNA
Sí
Si es creu convenient es realitzarà un seguiment del comportament de la fauna per causa del soroll, alteracions del sòl, de la vegetació, etc. i altres efectes Sí
En cas de presència d’espècies sensibles, s’han de respectar els períodes reproductius de la fauna per a l’exclusió de la realització de determinades activitats. Sí
Si es troben individus de fauna salvatge, ferits, desorientats i, si s’afecta un niu o un cau, comunicar-ho al centre autoritzat de recuperació de fauna o al DMAH
A les zones incloses al Pla de Conservació de la Llúdriga, cal adoptar una sèrie de mesures per evitar que la presència regular de l’espècie -i de les seves preses
(peixos, crancs i amfibis)- es vegi compromesa. Algunes d’aquestes mesures són:
Sí
•
•
respectar el pas de l’aigua al tram de riu afectat (el seu incompliment pot provocar la mort de fauna piscícola i amfíbia).
durant la fase de construcció no s’ha d’afectar el pas de les llúdrigues per l’aigua i per la vegetació.
Sí
• l’aplec de materials o restes generades durant la fase d’obres no s’han de col·locar prop dels marges del riu (deixar aproximadament una distància de 50 m).
• respectar en tot moment el cabal del riu per evitar afectar a la fauna piscícola.
En referència a les mesures preventives per l’avifauna, abans de l’execució de l’obra , es confirmarà que no s’afectin a cap niu de les especies nidificants de la zona.
ESPAIS PROTEGITS
Sí
Si el sector es troba dins un espai protegit o a la seva àrea d’influència, considerar les prescripcions establertes als plans dels espais protegits
PAISATGE
Sí
Aplicat (Si/
No/ NP)
Nº
Observació
3

CONDICIONS AMBIENTALS A APLICAR EN FASE D’OBRA
En la conformació de noves àrees (talussos, restauració d’abocadors,etc.), evitar les línies i angles rectes i fomentant una morfologia suau del terreny. Sí
Els aplecs de terra i materials sobrants, així com les zones auxiliars d’obra, s’han de localitzar en les zones de menor qualitat i fragilitat ambiental. Sí
Disposar d’apantallaments perimetrals per minimitzar la visió de les obres, de les àrees d’aplec de material i de les de instal·lacions auxiliars des de fora d’aquestes. Sí
Evitar modificar la morfologia del terreny. Sí
Gestionar correctament les terres inerts i la runa i no generar abocadors o préstecs incontrolats. Sí
A les àrees a restaurar (diferents de les zones verdes), s’empraran espècies autòctones detallades a l’IA Sí
A les àrees a restaurar (no les zones verdes) s’estendrà terra vegetal, s’hidrosembrarà o sembrarà i es faran plantacions arbòries i/o arbustives segons s’indica a l’IA
USOS I OCUPACIONS
Sí
Mantenir la permeabilitat territorial d’infraestructures viàries i la xarxa de camins. Sí
La xarxa viària bàsica i els camins existents que restin afectats per les obres hauran de tenir pas alternatiu degudament senyalitzats. Sí
Planificar adequadament les activitats per no danyar els serveis afectats (electricitat, telèfon, aigua, gas, etc.). Sí
Cal aplicar les mesures establertes a la documentació ambiental pertinent per tal de minimitzar les possibles afeccions als usos existents a l’entorn.
PATRIMONI CULTURAL
Sí
Si es creu convenient o si ho determina la Direcció General del Patrimoni Cultural, realitzar una prospecció arqueològica a peu d’obra durant els moviment de terres. Sí
Si es troben indicis de jaciments arqueològics o béns de patrimoni cultural, s’ha d’aturar les obres i comunicar-ho a la Direcció General del Patrimoni Cultural Sí
Durant les obres es preservaran en tot moment els murets de pedra seca existents, i en el cas dels que es vegin afectats, es procedirà a la seva restitució
prioritàriament a l’entorn del projecte.
RESIDUS
Sí
Segregació de residus especials i els residus no especials sense tractament de valorització estipulat. Sí
Segregació dels residus inerts i no especials amb tractament de valorització estipulat . Sí
Ús del Punt per a la Neteja de Canaletes de Formigó. Sí
Gestió dels residus (especials, no especials i inerts), d’acord amb la normativa vigent. Sí
Sempre que sigui possible, es reutilitzaran materials sobrants de l’obra i residus generats que es puguin tractar i valoritzar dins la mateixa obra. Sí
Cal que es gestionin correctament els olis usats i altres greixos procedents de la reparació i el manteniment de la maquinària que participa en l’obra.
RISCOS
Sí
Evitar qualsevol tipus d’actuació a les àrees d’influència de la xarxa hidrològica. Sí
No ocupar temporalment àrees delimitades com a potencialment inundables o amb risc d’inundació per a períodes de retorn de 50, 100 i 500 anys. Sí
No ocupar temporalment àrees on s’ha detectat risc geològic. Sí
No realitzar cap actuació que pugui generar l’inici d’un incendi forestal en àrees arbrades i arbustives i en les zones properes. Sí
Complir la legislació vigent relativa a mesures de prevenció d’incendis forestals. Sí
No encendre foc dins l’àmbit de les obres per a la crema de residus, ni tan sols els d’origen vegetal. Sí
Elaborar tasques relatives a la prevenció i minimització dels fenòmens erosius contemplades anteriorment (regs, restauracions, etc.). Sí
Aplicat (Si/
No/ NP)
Nº
Observació
4

Annex 2: Informe ACA

DOCUMENT III: PLÀNOLS
Plànol 1.1 Situació
Plànol 1.2 Emplaçament i descripció del projecte
Plànol 1.3 Emplaçament sobre Ortofotomapa
Plànol 1.4 Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran. Alt Urgell Nord.
Plànol 2.1.1 Estudi del medi. Pendents
Plànol 2.1.2 Estudi del medi. Orientacions
Plànol 2.1.3 Estudi del medi. Hidrologia superficial
Plànol 2.2.1 Estudi del medi. Vegetació
Plànol 2.2.2 Estudi del medi. Fauna
Plànol 2.2.3 Estudi del medi. Espais protegits o singulars
Plànol 2.2.4 Estudi del medi. Geologia
Plànol 2.31 Estudi del medi. Planejament vigent
Plànol 2.3.2 Estudi del medi. Riscos. Inundabilitat
Plànol 2.3.3 Estudi del medi. Riscos. Incendis. Combustibilitat/ Inflamabilitat
Plànol 2.4.1 Estudi del medi. Sensibilitat del medi natural
Plànol 2.4.2 Estudi del medi. Patrimoni cultural.
Plànol 2.5 Estudi del medi. Infraestructures

INCASÒL
Institut Català
del Sòl
Generalitat
de Catalunya
ÀREA D'URBANITZACIÓ
i MEDI AMBIENT
Situació
del projecte
CONSULTORS AUTORS DEL PROJECTE TITOL DEL PROJECTE CODI ESCALA
DIN-A1 1 : 10.000
INFORME AMBIENTAL DEL PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE SORTIDA
DIN-A3 1 : 20.000
PIER BERGLUND I VILADEVALL
D’AIGÜES PLUVIALS DEL SECTOR RESIDENCIAL L’HORTA DEL VALIRA 0 100 200m
TERRA ALTA
MONTSIÀ
B AIX EBRE
VAL D'ARAN
A LTA RIBA GORÇA
P ALLARS JUSSÀ
NOGUERA
P ALLARS SOBIRÀ
S EGARRA
SOLSONÈS
Àmbit del projecte
CERDANYA
B ERGUEDÀ
RIPOLLÈS
G ARROTXA
PLA
DE L'ESTANY
A LT EMPORDÀ
B AIX E MPORDÀ
Àmbit del Subsector 1 "Horta del Valira"
________________________________________
La zona s'estudi es situa al Pre Pirineu
català a la comarca de l'Alt Urgell,
concretament al municipi de la Seu
d'Urgell.
________________________________________
BAGES
OSONA
P LA D'URGELL
URGELL
VALLÈS ORIENTAL
SEGRIÀ
ANOIA
VALLÈS
O CCIDENTAL
MARESME
CONCA
G ARRIGUES
DE BARBERÀ
BAIX
LLOBREGAT
B ARCELONÈS
ALT CAMP
BAIX
P ENEDÈS
G ARRAF
PRIORAT
TARRA GONÈS
RIBERA
D'EBRE
BAIX CAMP
TITOL DEL PLÀNOL Núm.DEL PLÀNOL DATA
MAIG 2010
SITUACIÓ
1.1
FULL DE
SELVA
1 1
G IRONÈS
FITXER
1.1.DWG

au de Benavarre
a u e t
e v a
D
DI
ella de Castellciutat
D
PR
D
PR
D
D
Naus del Gomà
D
DI
D
I
DI
D
DI
DI
DI
DI
D
DI
D
DI
I
DI
D
D
DI
D
D
DI
DI
I
D
D
DI
I
DI
Sant Feliu
l a C o m a
I
DI
DI
l a V i n y e t a
INCASÒL
Institut Català
del Sòl
AA
I
PR
I
I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
I
DI
I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI DI DI
I I
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
Camí de l’Hortal
DI
I DI
I
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
BO
BO
Generalitat
de Catalunya
DI
I
DI
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
I
I
I
D
I
I
DI
DI
DI
AA
DI
I DI
I
D
PR
D
AA
l ’ H o r t a l
I
PR
I
F
PRI
el Castell
Castellciutat
la Ciutadella
RA
PR
PR
I
AA
DI
PRI
DI
PRI
e l T r i l l a r
l a V a l i r a
AA
PR
D
AA
D
PR
D
D
AA
PR
PR
PR
D
D
AA
D
D
RA
D
D
AA
D
D
D
D
FC
H o rt s
d e l
Mo lí Ve l l
S a n t a M a g d a l e n a
A m p o l
ÀREA D'URBANITZACIÓ
i MEDI AMBIENT
D
C a l T o n i p a l
D
AA
D
D
D
D
RA
D
RA
RA
D
D
l a V a l i r a
D
RA
D
I
DI
Camí de la Seu d’Urgell a Castellciutat
Camí de l’Horta de la Valira
Borda Estevetó
Borda Canut
H o r t a d e l a V a l i r a
Borda Dalmau
D
D
RA
D
D
Borda Pregada
Casa de
l’Holandès
D
D
D
D
PR
D
D
D
RA
D
DI
DI
AA
DI
F
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
I
DI
PRI
Parc de la Valira
D
Carrer de Circumval·lació
D
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
PRI
DI
DI
PRI
PRI
DI
Santa Magdalena
I
DI
CE I
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
PR I
I
I
RA
I
I
DI
DI
DI
PRI
CE I
RA
DI
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
Alberg La Valira
Carrer de Circumval·lació
D
DI
DI
DI
DI
DI
DI
D
DI
Borda Codina
I
I
Carrer de Cadinell
DI
Carrer del Segre
I
BO
DI
R
DI
Carrer de Setúria
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
RAI
DI
DI
DI
DI
I
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
D
I
I
DI
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Passeig de Pasqual Ingla
DI
I
CE I
CE I
I
PR
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Passeig del Parc
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Plaça
de
Mossèn Pere Pujol
Carrer de l’Orri
Torre de
Santa Magdalena
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
Carrer de Ponent
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I DI
DI
DI
I DI
DI
DI
I
DI
DI
I
DC I
DI
DI
DI
DI
I
D
I
DI
D
DI
DI
DI
I
DI
DI
LA SEU D’URGELL
Carrer de la Mare Janer
Passeig del Parc
Carrer de la Canal Baridana
Carrer de la Canal de Cristall
Carrer de la Canal de l’Ordiguer
Plaça
de
Santa Magdalena
CEIP Mossèn
Albert Vives
E s t a ó
I
Avinguda del Salòria
DI
I
DI
DI
I
DI
D
D
DI
DI
D
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DC I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DC I
DI
D
I
I
D
DI
DI
I
DI
D
I
DC I
Plaça
de
Joan Sansa
DI
DI
I
D
D
D
DI
I
I
DI
Carrer de Josep de Zulueta
Carrer dels Tres Ponts
DI
RA
D
I
I
I
I
DI
D
DI
DI
Carrer de la Germandat de Sant Sebastià
Cadí SCCL
Carrer de Sant Ermengol
Avinguda del Salòria
Santa Magdalena
Plaça
de
les Moreres
Carrer de la Ribera d’Urgellet
Borda del Pal
Avinguda del Salòria
Carrer de Joaquim Viola
DI
DI
DI
DI
CE I
DI
DI
DI
R
DI
Carrer de la Regència d’Urgell
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer del Doctor Iglésias Navarri
Carrer de Circumval·lació
Borda Torredà
I
DI
DC I
I
DI
Carrer de Llorenç Tomàs i Costa
PRI
DI
DI
DI I DI
DI
DI
DI
CE I
DI
I
I
DI
I
CE I
DI
I
CE I
CE I
I
Avinguda de Pau Claris
DI
CE I
CE I
CE I
Escola La Salle
RA RA
Carrer de la Mare Janer
Passatge de l’Institut
IES Joan Brudieu
R e c d e l P l a
CONSULTORS AUTORS DEL PROJECTE TITOL DEL PROJECTE CODI ESCALA
DIN-A1 1 : 2.500
INFORME AMBIENTAL DEL PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE SORTIDA
DIN-A3 1 : 5.000
PIER BERGLUND I VILADEVALL
D’AIGÜES PLUVIALS DEL SECTOR RESIDENCIAL L’HORTA DEL VALIRA 0 25 50m
Camí d’Estaó
DI
D
I
DI
DI
I
I
DI
I
I
DI
DI
D
I
I
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
I
RA
RA
I
DI
DI
DC I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
Con
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
Borda P
Àmbit del projecte
Àmbit del Subsector 1 "Horta del Valira"
Línia elèctrica soterrada
Nova torre elèctrica
________________________________________
El projecte se situa a la vora del riu
Valira, abans de la confluència del riu
Segre, al sud-oest del municipi de la Seu
d'Urgell.
Les obres consisteixen en l'execució de
dos vessaments d'aigües pluvials al riu
Valira i de la millora de la xarxa d'alta
tensió, procedents de les obres
d'urbanització del Subsector 1 del Sector
“Horta de la Valira” al terme municipal de
la Seu d'Urgell.
________________________________________
TITOL DEL PLÀNOL Núm.DEL PLÀNOL DATA
1.2
MAIG 2010
EMPLAÇAMENT I DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
FITXER
FULL DE
1.2.DWG
1 1

INCASÒL
Institut Català
del Sòl
Generalitat
de Catalunya
ÀREA D'URBANITZACIÓ
i MEDI AMBIENT
CONSULTORS AUTORS DEL PROJECTE TITOL DEL PROJECTE CODI ESCALA
DIN-A1 1 : 2.500
INFORME AMBIENTAL DEL PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE SORTIDA
DIN-A3 1 : 5.000
PIER BERGLUND I VILADEVALL
D’AIGÜES PLUVIALS DEL SECTOR RESIDENCIAL L’HORTA DEL VALIRA 0 25 50m
Àmbit del projecte
Àmbit del Subsector 1 "Horta del Valira"
Línia elèctrica soterrada
Nova torre elèctrica
TITOL DEL PLÀNOL Núm.DEL PLÀNOL DATA
1.3
MAIG 2010
EMPLAÇAMENT SOBRE ORTOFOTOMAPA
FITXER
FULL DE
1.3.DWG
1 1

INCASÒL
Institut Català
del Sòl
Generalitat
de Catalunya
ÀREA D'URBANITZACIÓ
i MEDI AMBIENT
________________________________________
El projecte està dintre del nucli històric
segons el pla territorial. El riu Valira està
catalogat com a sòl de valor natural i
connexió.
________________________________________
CONSULTORS AUTORS DEL PROJECTE TITOL DEL PROJECTE CODI ESCALA TITOL DEL PLÀNOL Núm.DEL PLÀNOL
DIN-A1 1 : 75.000
DIN-A3 1 : 150.000 PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L'ALT PIRINEU I ARAN.
1.4
INFORME AMBIENTAL DEL PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE SORTIDA
D’AIGÜES PLUVIALS DEL SECTOR RESIDENCIAL L’HORTA DEL VALIRA
0 750 1.500
ALT URGELL NORD
PIER BERGLUND I VILADEVALL
m
FULL DE
1 1
DATA
MAIG 2010
FITXER
1.4.DWG

au de Benavarre
a u e t
e v a
D
DI
ella de Castellciutat
D
PR
D
PR
D
D
Naus del Gomà
D
DI
D
I
DI
D
DI
DI
DI
DI
D
DI
D
DI
I
DI
D
D
DI
D
D
DI
DI
I
D
D
DI
I
DI
Sant Feliu
l a C o m a
I
DI
DI
l a V i n y e t a
INCASÒL
Institut Català
del Sòl
AA
I
PR
I
I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
I
DI
I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI DI DI
I I
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
Camí de l’Hortal
DI
I DI
I
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
BO
BO
Generalitat
de Catalunya
DI
I
DI
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
I
I
I
D
I
I
DI
DI
DI
AA
DI
I DI
I
D
PR
D
AA
l ’ H o r t a l
I
PR
I
F
PRI
el Castell
Castellciutat
la Ciutadella
RA
PR
PR
I
AA
DI
PRI
DI
PRI
e l T r i l l a r
l a V a l i r a
AA
PR
D
AA
D
PR
D
D
AA
PR
PR
PR
D
D
AA
D
D
RA
D
D
AA
D
D
D
D
FC
H o rt s
d e l
Mo lí Ve l l
S a n t a M a g d a l e n a
A m p o l
ÀREA D'URBANITZACIÓ
i MEDI AMBIENT
D
C a l T o n i p a l
D
AA
c arrer Valira (E)
D
D
D
D
RA
D
RA
RA
D
D
l a V a l i r a
D
RA
D
I
DI
Camí de la Seu d’Urgell a Castellciutat
Camí de l’Horta de la Valira
Borda Estevetó
Borda Canut
H o r t a d e l a V a l i r a
Borda Dalmau
D
D
RA
D
D
Borda Pregada
Casa de
l’Holandès
carrer St.Ermengol (F)
D
D
eix cívic central(C)
D
D
PR
c arrer Josep Zulueta (G)
c arrer de l'Orri (H)
D
D
D
RA
D
v ial servei (B)
c arrer Mare Janer (I)
DI
DI
AA
DI
F
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
I
DI
PRI
Parc de la Valira
nou Passeig (A)
D
Carrer de Circumval·lació
D
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
c arrer Circ umval.lació
PRI
DI
DI
PRI
PRI
DI
I
DI
CE I
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
PR I
I
I
RA
I
I
DI
DI
DI
PRI
CE I
RA
DI
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
Alberg La Valira
Carrer de Circumval·lació
D
DI
DI
DI
DI
DI
DI
D
DI
Borda Codina
c arrer Baridana (J)
Santa Magdalena
I
I
Carrer de Cadinell
DI
Carrer del Segre
I
BO
DI
R
DI
Carrer de Setúria
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
RAI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
D
I
I
DI
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Passeig de Pasqual Ingla
I
CE I
CE I
I
PR
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Passeig del Parc
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Plaça
de
Mossèn Pere Pujol
Carrer de l’Orri
Torre de
Santa Magdalena
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
Carrer de Ponent
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I DI
DI
DI
I DI
DI
DI
I
DI
DI
I
DC I
DI
DI
DI
DI
I
D
I
DI
D
DI
DI
DI
I
DI
DI
LA SEU D’URGELL
Carrer de la Mare Janer
Passeig del Parc
Carrer de la Canal Baridana
Carrer de la Canal de Cristall
Carrer de la Canal de l’Ordiguer
Plaça
de
Santa Magdalena
CEIP Mossèn
Albert Vives
E s t a ó
I
Avinguda del Salòria
DI
I
DI
DI
I
DI
D
D
DI
DI
D
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DC I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DC I
DI
D
I
I
D
DI
DI
I
DI
D
I
DC I
Plaça
de
Joan Sansa
DI
DI
I
D
D
D
DI
I
I
DI
Carrer de Josep de Zulueta
Carrer dels Tres Ponts
DI
RA
D
I
I
I
I
DI
D
DI
DI
Carrer de la Germandat de Sant Sebastià
Cadí SCCL
Carrer de Sant Ermengol
Avinguda del Salòria
Santa Magdalena
Plaça
de
les Moreres
Carrer de la Ribera d’Urgellet
Borda del Pal
Avinguda del Salòria
Carrer de Joaquim Viola
DI
DI
DI
DI
CE I
DI
DI
DI
R
DI
Carrer de la Regència d’Urgell
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer del Doctor Iglésias Navarri
Carrer de Circumval·lació
Camí d’Estaó
Borda Torredà
I
DI
DC I
I
DI
Carrer de Llorenç Tomàs i Costa
PRI
DI
DI
DI I DI
DI
DI
DI
CE I
DI
I
I
DI
I
CE I
DI
I
CE I
CE I
I
Avinguda de Pau Claris
DI
CE I
CE I
CE I
Escola La Salle
RA RA
Carrer de la Mare Janer
Passatge de l’Institut
IES Joan Brudieu
R e c d e l P l a
DI
D
I
DI
DI
I
I
DI
I
I
DI
DI
D
I
I
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
I
RA
RA
I
DI
DI
DC I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
Con
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
Borda P
< 10%
10% - 20%
20% - 30%
30% - 40%
> 40%
Àmbit del projecte
Àmbit del Subsector 1 "Horta del Valira"
Línia elèctrica soterrada
Nova torre elèctrica
________________________________________
El projecte es situa en la seva major
extensió en zona planera amb pendents
inferiors al 10%. Només trobem zones
amb pendents del 10-20% o 20-30% a la
zona de llera del riu Valira i els marges
agrícoles dels camps de cultiu dels
col·lectors per a la millora de la xarxa
d'evacuació d'aigües pluvials.
________________________________________
CONSULTORS AUTORS DEL PROJECTE TITOL DEL PROJECTE CODI ESCALA TITOL DEL PLÀNOL Núm.DEL PLÀNOL DATA
DIN-A1 1 : 2.500
MAIG 2010
DIN-A3 1 : 5.000 ESTUDI DEL MEDI:
2.1.1
INFORME AMBIENTAL DEL PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE SORTIDA
FITXER
D’AIGÜES PLUVIALS DEL SECTOR RESIDENCIAL L’HORTA DEL VALIRA 0 25 50
PENDENTS
PIER BERGLUND I VILADEVALL
m
FULL DE 2.1.1.DWG
1 1

au de Benavarre
a u e t
e v a
D
DI
ella de Castellciutat
D
PR
D
PR
D
D
Naus del Gomà
D
DI
D
I
DI
D
DI
DI
DI
DI
D
DI
D
DI
I
DI
D
D
DI
D
D
DI
DI
I
D
D
DI
I
DI
Sant Feliu
l a C o m a
I
DI
DI
l a V i n y e t a
INCASÒL
Institut Català
del Sòl
AA
I
PR
I
I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
I
DI
I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI DI DI
I I
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
Camí de l’Hortal
DI
I DI
I
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
BO
BO
Generalitat
de Catalunya
DI
I
DI
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
I
I
I
D
I
I
DI
DI
DI
AA
DI
I DI
I
D
PR
D
AA
l ’ H o r t a l
I
PR
I
F
PRI
el Castell
Castellciutat
la Ciutadella
RA
PR
PR
I
AA
DI
PRI
DI
PRI
e l T r i l l a r
l a V a l i r a
AA
PR
D
AA
D
PR
D
D
AA
PR
PR
PR
D
D
AA
D
D
RA
D
D
AA
D
D
D
D
FC
H o rt s
d e l
Mo lí Ve l l
S a n t a M a g d a l e n a
A m p o l
ÀREA D'URBANITZACIÓ
i MEDI AMBIENT
D
C a l T o n i p a l
D
AA
c arrer Valira (E)
D
D
D
D
RA
D
RA
RA
D
D
l a V a l i r a
D
RA
D
I
DI
Camí de la Seu d’Urgell a Castellciutat
Camí de l’Horta de la Valira
Borda Estevetó
Borda Canut
H o r t a d e l a V a l i r a
Borda Dalmau
D
D
RA
D
D
Borda Pregada
Casa de
l’Holandès
carrer St.Ermengol (F)
D
D
eix cívic central(C)
D
D
PR
c arrer Josep Zulueta (G)
c arrer de l'Orri (H)
D
D
D
RA
D
v ial servei (B)
c arrer Mare Janer (I)
DI
DI
AA
DI
F
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
I
DI
PRI
Parc de la Valira
nou Passeig (A)
D
Carrer de Circumval·lació
D
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
c arrer Circ umval.lació
PRI
DI
DI
PRI
PRI
DI
I
DI
CE I
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
PR I
I
I
RA
I
I
DI
DI
DI
PRI
CE I
RA
DI
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
Alberg La Valira
Carrer de Circumval·lació
D
DI
DI
DI
DI
DI
DI
D
DI
Borda Codina
c arrer Baridana (J)
Santa Magdalena
I
I
Carrer de Cadinell
DI
Carrer del Segre
I
BO
DI
R
DI
Carrer de Setúria
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
RAI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
D
I
I
DI
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Passeig de Pasqual Ingla
I
CE I
CE I
I
PR
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Passeig del Parc
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Plaça
de
Mossèn Pere Pujol
Carrer de l’Orri
Torre de
Santa Magdalena
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
Carrer de Ponent
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I DI
DI
DI
I DI
DI
DI
I
DI
DI
I
DC I
DI
DI
DI
DI
I
D
I
DI
D
DI
DI
DI
I
DI
DI
LA SEU D’URGELL
Carrer de la Mare Janer
Passeig del Parc
Carrer de la Canal Baridana
Carrer de la Canal de Cristall
Carrer de la Canal de l’Ordiguer
Plaça
de
Santa Magdalena
CEIP Mossèn
Albert Vives
E s t a ó
I
Avinguda del Salòria
DI
I
DI
DI
I
DI
D
D
DI
DI
D
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DC I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DC I
DI
D
I
I
D
DI
DI
I
DI
D
I
DC I
Plaça
de
Joan Sansa
DI
DI
I
D
D
D
DI
I
I
DI
Carrer de Josep de Zulueta
Carrer dels Tres Ponts
DI
RA
D
I
I
I
I
DI
D
DI
DI
Carrer de la Germandat de Sant Sebastià
Cadí SCCL
Carrer de Sant Ermengol
Avinguda del Salòria
Santa Magdalena
Plaça
de
les Moreres
Carrer de la Ribera d’Urgellet
Borda del Pal
Avinguda del Salòria
Carrer de Joaquim Viola
DI
DI
DI
DI
CE I
DI
DI
DI
R
DI
Carrer de la Regència d’Urgell
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer del Doctor Iglésias Navarri
Carrer de Circumval·lació
Camí d’Estaó
Borda Torredà
I
DI
DC I
I
DI
Carrer de Llorenç Tomàs i Costa
PRI
DI
DI
DI I DI
DI
DI
DI
CE I
DI
I
I
DI
I
CE I
DI
I
CE I
CE I
I
Avinguda de Pau Claris
DI
CE I
CE I
CE I
Escola La Salle
RA RA
Carrer de la Mare Janer
Passatge de l’Institut
IES Joan Brudieu
R e c d e l P l a
DI
D
I
DI
DI
I
I
DI
I
I
DI
DI
D
I
I
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
I
RA
RA
I
DI
DI
DC I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
Con
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
Borda P
Nord
Nord-Est
Est
Sud-Est
Sud
Sud-Oest
Oest
Nord-Oest
Àmbit del projecte
Àmbit del Subsector 1 "Horta del Valira"
Línia elèctrica soterrada
Nova torre elèctrica
________________________________________
L'àmbit d'estudi es situat principalment
en zones orientades a l'oest/sud-oest.
________________________________________
CONSULTORS AUTORS DEL PROJECTE TITOL DEL PROJECTE CODI ESCALA TITOL DEL PLÀNOL Núm.DEL PLÀNOL DATA
DIN-A1 1 : 2.500
MAIG 2010
DIN-A3 1 : 5.000 ESTUDI DEL MEDI:
2.1.2
INFORME AMBIENTAL DEL PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE SORTIDA
FITXER
D’AIGÜES PLUVIALS DEL SECTOR RESIDENCIAL L’HORTA DEL VALIRA 0 25 50
ORIENTACIONS
PIER BERGLUND I VILADEVALL
m
FULL DE 2.1.2.DWG
1 1

au de Benavarre
a u e t
e v a
D
DI
ella de Castellciutat
D
PR
D
PR
D
D
Naus del Gomà
D
DI
D
I
DI
D
DI
DI
DI
DI
D
DI
D
DI
I
DI
D
D
DI
D
D
DI
DI
I
D
D
DI
I
DI
Sant Feliu
l a C o m a
I
DI
DI
l a V i n y e t a
INCASÒL
Institut Català
del Sòl
AA
I
PR
I
I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
I
DI
I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI DI DI
I I
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
Camí de l’Hortal
DI
I DI
I
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
BO
BO
Generalitat
de Catalunya
DI
I
DI
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
I
I
I
D
I
I
DI
DI
DI
AA
DI
I DI
I
D
PR
D
AA
l ’ H o r t a l
I
PR
I
F
PRI
el Castell
Castellciutat
la Ciutadella
RA
PR
PR
I
AA
DI
PRI
DI
PRI
e l T r i l l a r
l a V a l i r a
AA
PR
D
AA
D
PR
D
D
AA
PR
PR
PR
D
D
AA
D
D
RA
D
D
AA
D
D
D
D
FC
H o rt s
d e l
Mo lí Ve l l
S a n t a M a g d a l e n a
A m p o l
ÀREA D'URBANITZACIÓ
i MEDI AMBIENT
Riu Valira
D
C a l T o n i p a l
D
AA
c arrer Valira (E)
D
D
D
D
RA
D
RA
RA
D
D
l a V a l i r a
D
RA
D
I
DI
Camí de la Seu d’Urgell a Castellciutat
Camí de l’Horta de la Valira
Borda Estevetó
Borda Canut
H o r t a d e l a V a l i r a
Borda Dalmau
D
D
RA
D
D
Borda Pregada
Casa de
l’Holandès
carrer St.Ermengol (F)
D
D
eix cívic central(C)
D
D
PR
c arrer Josep Zulueta (G)
c arrer de l'Orri (H)
D
D
D
RA
D
v ial servei (B)
c arrer Mare Janer (I)
DI
DI
AA
DI
F
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
I
DI
PRI
Parc de la Valira
nou Passeig (A)
D
Carrer de Circumval·lació
D
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
c arrer Circ umval.lació
PRI
DI
DI
PRI
PRI
DI
I
DI
CE I
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
PR I
I
I
RA
I
I
DI
DI
DI
PRI
CE I
RA
DI
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
Alberg La Valira
Carrer de Circumval·lació
D
DI
DI
DI
DI
DI
DI
D
DI
Borda Codina
c arrer Baridana (J)
Santa Magdalena
I
I
Carrer de Cadinell
DI
Carrer del Segre
I
BO
DI
R
DI
Carrer de Setúria
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
RAI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
D
I
I
DI
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Passeig de Pasqual Ingla
I
CE I
CE I
I
PR
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Passeig del Parc
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Plaça
de
Mossèn Pere Pujol
Carrer de l’Orri
Torre de
Santa Magdalena
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
Carrer de Ponent
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I DI
DI
DI
I DI
DI
DI
I
DI
DI
I
DC I
DI
DI
DI
DI
I
D
I
DI
D
DI
DI
DI
I
DI
DI
LA SEU D’URGELL
Carrer de la Mare Janer
Passeig del Parc
Carrer de la Canal Baridana
Carrer de la Canal de Cristall
Carrer de la Canal de l’Ordiguer
Plaça
de
Santa Magdalena
CEIP Mossèn
Albert Vives
E s t a ó
I
Avinguda del Salòria
DI
I
DI
DI
I
DI
D
D
DI
DI
D
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DC I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DC I
DI
D
I
I
D
DI
DI
I
DI
D
I
DC I
Plaça
de
Joan Sansa
DI
DI
I
D
D
D
DI
I
I
DI
Carrer de Josep de Zulueta
Carrer dels Tres Ponts
DI
RA
D
I
I
I
I
DI
D
DI
DI
Carrer de la Germandat de Sant Sebastià
Cadí SCCL
Carrer de Sant Ermengol
Avinguda del Salòria
Santa Magdalena
Plaça
de
les Moreres
Carrer de la Ribera d’Urgellet
Avinguda del Salòria
Carrer de Joaquim Viola
DI
DI
DI
DI
CE I
DI
DI
DI
R
DI
Carrer de la Regència d’Urgell
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer del Doctor Iglésias Navarri
Carrer de Circumval·lació
Riu Segre
Borda del Pal
Camí d’Estaó
Borda Torredà
I
DI
DC I
I
DI
Carrer de Llorenç Tomàs i Costa
PRI
DI
DI
DI I DI
DI
DI
DI
CE I
DI
I
I
DI
I
CE I
DI
I
CE I
CE I
I
Avinguda de Pau Claris
DI
CE I
CE I
CE I
Escola La Salle
RA RA
Carrer de la Mare Janer
Passatge de l’Institut
IES Joan Brudieu
R e c d e l P l a
DI
D
I
DI
DI
I
I
DI
I
I
DI
DI
D
I
I
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
I
RA
RA
I
DI
DI
DC I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
Con
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
Borda P
Hidrologia superficial
Àmbit del projecte
Àmbit del Subsector 1 "Horta del Valira"
Línia elèctrica soterrada
Nova torre elèctrica
________________________________________
El riu principal més proper que trobem és
el Segre. El nostre projecte se situa al riu
Valira, afluent del Segre.
________________________________________
CONSULTORS AUTORS DEL PROJECTE TITOL DEL PROJECTE CODI ESCALA TITOL DEL PLÀNOL Núm.DEL PLÀNOL DATA
DIN-A1 1 : 2.500
MAIG 2010
DIN-A3 1 : 5.000 ESTUDI DEL MEDI:
2.1.3
INFORME AMBIENTAL DEL PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE SORTIDA
FITXER
D’AIGÜES PLUVIALS DEL SECTOR RESIDENCIAL L’HORTA DEL VALIRA 0 25 50
HIDROLOGIA SUPERFICIAL
PIER BERGLUND I VILADEVALL
m
FULL DE 2.1.3.DWG
1 1

au de Benavarre
a u e t
e v a
D
DI
ella de Castellciutat
D
PR
D
PR
D
D
Naus del Gomà
D
DI
D
I
DI
D
DI
DI
DI
DI
D
DI
D
DI
I
DI
D
D
DI
D
D
DI
DI
I
D
D
DI
I
DI
Sant Feliu
l a C o m a
I
DI
DI
l a V i n y e t a
INCASÒL
Institut Català
del Sòl
AA
I
PR
I
I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
I
DI
I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI DI DI
I I
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
Camí de l’Hortal
DI
I DI
I
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
BO
BO
Generalitat
de Catalunya
DI
I
DI
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
I
I
I
D
I
I
DI
DI
DI
AA
DI
I DI
I
D
PR
D
AA
l ’ H o r t a l
I
PR
I
F
PRI
el Castell
Castellciutat
la Ciutadella
RA
PR
PR
I
AA
DI
PRI
DI
PRI
e l T r i l l a r
l a V a l i r a
AA
PR
D
AA
D
PR
D
D
AA
PR
PR
PR
D
D
AA
D
D
RA
D
D
AA
D
D
D
D
FC
H o rt s
d e l
Mo lí Ve l l
S a n t a M a g d a l e n a
A m p o l
ÀREA D'URBANITZACIÓ
i MEDI AMBIENT
D
C a l T o n i p a l
D
AA
c arrer Valira (E)
D
D
D
D
RA
D
RA
RA
D
D
l a V a l i r a
D
RA
D
I
DI
Camí de la Seu d’Urgell a Castellciutat
Camí de l’Horta de la Valira
Borda Estevetó
Borda Canut
H o r t a d e l a V a l i r a
Borda Dalmau
D
D
RA
D
D
Borda Pregada
Casa de
l’Holandès
carrer St.Ermengol (F)
D
D
eix cívic central(C)
D
D
PR
c arrer Josep Zulueta (G)
c arrer de l'Orri (H)
D
D
D
RA
D
v ial servei (B)
c arrer Mare Janer (I)
DI
DI
AA
DI
F
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
I
DI
PRI
Parc de la Valira
nou Passeig (A)
D
Carrer de Circumval·lació
D
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
c arrer Circ umval.lació
PRI
DI
DI
PRI
PRI
DI
I
DI
CE I
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
PR I
I
I
RA
I
I
DI
DI
DI
PRI
CE I
RA
DI
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
Alberg La Valira
Carrer de Circumval·lació
D
DI
DI
DI
DI
DI
DI
D
DI
Borda Codina
c arrer Baridana (J)
Santa Magdalena
I
I
Carrer de Cadinell
DI
Carrer del Segre
I
BO
DI
R
DI
Carrer de Setúria
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
RAI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
D
I
I
DI
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Passeig de Pasqual Ingla
I
CE I
CE I
I
PR
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Passeig del Parc
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Plaça
de
Mossèn Pere Pujol
Carrer de l’Orri
Torre de
Santa Magdalena
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
Carrer de Ponent
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I DI
DI
DI
I DI
DI
DI
I
DI
DI
I
DC I
DI
DI
DI
DI
I
D
I
DI
D
DI
DI
DI
I
DI
DI
LA SEU D’URGELL
Carrer de la Mare Janer
Passeig del Parc
Carrer de la Canal Baridana
Carrer de la Canal de Cristall
Carrer de la Canal de l’Ordiguer
Plaça
de
Santa Magdalena
CEIP Mossèn
Albert Vives
E s t a ó
I
Avinguda del Salòria
DI
I
DI
DI
I
DI
D
D
DI
DI
D
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DC I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DC I
DI
D
I
I
D
DI
DI
I
DI
D
I
DC I
Plaça
de
Joan Sansa
DI
DI
I
D
D
D
DI
I
I
DI
Carrer de Josep de Zulueta
Carrer dels Tres Ponts
DI
RA
D
I
I
I
I
DI
D
DI
DI
Carrer de la Germandat de Sant Sebastià
Cadí SCCL
Carrer de Sant Ermengol
Avinguda del Salòria
Santa Magdalena
Plaça
de
les Moreres
Carrer de la Ribera d’Urgellet
Borda del Pal
Avinguda del Salòria
Carrer de Joaquim Viola
DI
DI
DI
DI
CE I
DI
DI
DI
R
DI
Carrer de la Regència d’Urgell
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer del Doctor Iglésias Navarri
Carrer de Circumval·lació
Borda Torredà
I
DI
DC I
I
DI
Carrer de Llorenç Tomàs i Costa
PRI
DI
DI
DI I DI
DI
DI
DI
CE I
DI
I
I
DI
I
CE I
DI
I
CE I
CE I
I
Avinguda de Pau Claris
DI
CE I
CE I
CE I
Escola La Salle
RA RA
Carrer de la Mare Janer
Passatge de l’Institut
IES Joan Brudieu
R e c d e l P l a
CONSULTORS AUTORS DEL PROJECTE TITOL DEL PROJECTE CODI ESCALA
DIN-A1 1 : 2.500
INFORME AMBIENTAL DEL PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE SORTIDA
DIN-A3 1 : 5.000
PIER BERGLUND I VILADEVALL
D’AIGÜES PLUVIALS DEL SECTOR RESIDENCIAL L’HORTA DEL VALIRA 0 25 50m
Camí d’Estaó
DI
D
I
DI
DI
I
I
DI
I
I
DI
DI
D
I
I
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
I
RA
RA
I
DI
DI
DC I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
Con
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
Borda P
Bosc de ribera
Bosc mixt
Bosc caducifoli
Prats de dall
Zones denudades
Zones urbanitzades
Àmbit del projecte
Àmbit del Subsector 1 "Horta del Valira"
Línia elèctrica soterrada
Nova torre elèctrica
TITOL DEL PLÀNOL Núm.DEL PLÀNOL DATA
ESTUDI DEL MEDI:
2.2.1
MAIG 2010
VEGETACIÓ
FITXER
FULL DE 2.2.1.DWG
1 1

au de Benavarre
a u e t
e v a
D
DI
ella de Castellciutat
D
PR
D
PR
D
D
Naus del Gomà
D
DI
D
I
DI
D
DI
DI
DI
DI
D
DI
D
DI
I
DI
D
D
DI
D
D
DI
DI
I
D
D
DI
I
DI
Sant Feliu
l a C o m a
I
DI
DI
l a V i n y e t a
INCASÒL
Institut Català
del Sòl
AA
I
PR
I
I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
I
DI
I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI DI DI
I I
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
Camí de l’Hortal
DI
I DI
I
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
BO
BO
Generalitat
de Catalunya
DI
I
DI
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
I
I
I
D
I
I
DI
DI
DI
AA
DI
I DI
I
D
PR
D
AA
l ’ H o r t a l
I
PR
I
F
PRI
el Castell
Castellciutat
la Ciutadella
RA
PR
PR
I
AA
DI
PRI
DI
PRI
e l T r i l l a r
l a V a l i r a
AA
PR
D
AA
D
PR
D
D
AA
PR
PR
PR
D
D
AA
D
D
RA
D
D
AA
D
D
D
D
FC
H o rt s
d e l
Mo lí Ve l l
S a n t a M a g d a l e n a
A m p o l
ÀREA D'URBANITZACIÓ
i MEDI AMBIENT
D
C a l T o n i p a l
D
AA
c arrer Valira (E)
D
D
D
D
RA
D
RA
RA
D
D
l a V a l i r a
D
RA
D
I
DI
Camí de la Seu d’Urgell a Castellciutat
Camí de l’Horta de la Valira
Borda Estevetó
Borda Canut
H o r t a d e l a V a l i r a
Borda Dalmau
D
D
RA
D
D
Borda Pregada
Casa de
l’Holandès
carrer St.Ermengol (F)
D
D
eix cívic central(C)
D
D
PR
c arrer Josep Zulueta (G)
c arrer de l'Orri (H)
D
D
D
RA
D
v ial servei (B)
c arrer Mare Janer (I)
DI
DI
AA
DI
F
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
I
DI
PRI
Parc de la Valira
nou Passeig (A)
D
Carrer de Circumval·lació
D
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
c arrer Circ umval.lació
PRI
DI
DI
PRI
PRI
DI
I
DI
CE I
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
PR I
I
I
RA
I
I
DI
DI
DI
PRI
CE I
RA
DI
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
Alberg La Valira
Carrer de Circumval·lació
D
DI
DI
DI
DI
DI
DI
D
DI
Borda Codina
c arrer Baridana (J)
Santa Magdalena
I
I
Carrer de Cadinell
DI
Carrer del Segre
I
BO
DI
R
DI
Carrer de Setúria
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
RAI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
D
I
I
DI
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Passeig de Pasqual Ingla
I
CE I
CE I
I
PR
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Passeig del Parc
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Plaça
de
Mossèn Pere Pujol
Carrer de l’Orri
Torre de
Santa Magdalena
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
Carrer de Ponent
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I DI
DI
DI
I DI
DI
DI
I
DI
DI
I
DC I
DI
DI
DI
DI
I
D
I
DI
D
DI
DI
DI
I
DI
DI
LA SEU D’URGELL
Carrer de la Mare Janer
Passeig del Parc
Carrer de la Canal Baridana
Carrer de la Canal de Cristall
Carrer de la Canal de l’Ordiguer
Plaça
de
Santa Magdalena
CEIP Mossèn
Albert Vives
E s t a ó
I
Avinguda del Salòria
DI
I
DI
DI
I
DI
D
D
DI
DI
D
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DC I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DC I
DI
D
I
I
D
DI
DI
I
DI
D
I
DC I
Plaça
de
Joan Sansa
DI
DI
I
D
D
D
DI
I
I
DI
Carrer de Josep de Zulueta
Carrer dels Tres Ponts
DI
RA
D
I
I
I
I
DI
D
DI
DI
Carrer de la Germandat de Sant Sebastià
Cadí SCCL
Carrer de Sant Ermengol
Avinguda del Salòria
Santa Magdalena
Plaça
de
les Moreres
Carrer de la Ribera d’Urgellet
Borda del Pal
Avinguda del Salòria
Carrer de Joaquim Viola
DI
DI
DI
DI
CE I
DI
DI
DI
R
DI
Carrer de la Regència d’Urgell
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer del Doctor Iglésias Navarri
Carrer de Circumval·lació
Camí d’Estaó
Borda Torredà
I
DI
DC I
I
DI
Carrer de Llorenç Tomàs i Costa
PRI
DI
DI
DI I DI
DI
DI
DI
CE I
DI
I
I
DI
I
CE I
DI
I
CE I
CE I
I
Avinguda de Pau Claris
DI
CE I
CE I
CE I
Escola La Salle
RA RA
Carrer de la Mare Janer
Passatge de l’Institut
IES Joan Brudieu
R e c d e l P l a
DI
D
I
DI
DI
I
I
DI
I
I
DI
DI
D
I
I
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
I
RA
RA
I
DI
DI
DC I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
Con
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
Borda P
Fauna aquàtica
Pla de conservació de la Llúdriga
Fauna forestal
Fauna de les zones obertes
Fauna urbana
Àmbit del projecte
Àmbit del Subsector 1 "Horta del Valira"
Línia elèctrica soterrada
Nova torre elèctrica
________________________________________
La fauna present a la zona d'estudi és la
pròpia de zones obertes i urbanes, ja
que ens situem a zones agrícoles molt
properes a nucli urbà.
Es veu afectat la riba del riu Valira, amb
presència de fauna aquàtica. El riu Valira
i Segre estan dintre del pla de protecció
de la llúdriga.
A més, la zona d'estudi pertany en la
seva totalitat al pla de recuperació del
Trencalòs, aprovat pel Decret 282/1994
de la Generalitat de Catalunya.
________________________________________
CONSULTORS AUTORS DEL PROJECTE TITOL DEL PROJECTE CODI ESCALA TITOL DEL PLÀNOL Núm.DEL PLÀNOL DATA
DIN-A1 1 : 2.500
MAIG 2010
DIN-A3 1 : 5.000 ESTUDI DEL MEDI:
2.2.2
INFORME AMBIENTAL DEL PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE SORTIDA
FITXER
D’AIGÜES PLUVIALS DEL SECTOR RESIDENCIAL L’HORTA DEL VALIRA 0 25 50
FAUNA
PIER BERGLUND I VILADEVALL
m
FULL DE 2.2.2.DWG
1 1

s
e
d
e
S
I L S
r
e la Llau de Benavarre
Masia del
Cap del Roc
tel
l bò
L
l
Cortal
del Fontestà
d
e
e
D
E
S
E
N
A
L
O
S
1716
2183
L
C
Cortal de
Prat Comú
a u e t
e v a
ella de Castellciutat
Aristot
bres
e
r
I
P U
c
è
a
B
d
n
Barr
c
a
o
Naus del Gomà
Corral
de l'Almella
1599
949
1941
1236
1236
l
d
e
Sant Feliu
l a C o m a
L l a
l a V i n y e t a
1471
a
C
a
B
1283
t
s
Cal Grabiel
u
Camí de l’H ortal
r
Borda
del Maró
Vilamitjana
d
t
e
v
o
n
l
l
e
r
a
e
n
E
S
R
l ’ H o r t a l
el Castell
Castellciutat
la Ciutadella
e l T r i l l a r
l a V a l i r a
Sant Climenç
M
à
l
o
S
l
d
e
c
Borda
del Salvador
1172
Cortal
del Grabiel
1498
2172
INCASÒL
Institut Català
del Sòl
942
Torre de
Sant Climenç
a
1533
S
E
L
L
E
N
A
B
A
C
S
E
L
E
D
T
A
T o
r
r
e
C a l T o n i p a l
H o r t s
d e l
M o lí V e l l
S a n t a M a g d a l e n a
A m p o l
Coll de Burbre
n t
SE
R R A
d
T
D
e
E
Borda
de Castellnovet
949
o
l
L
r
M
R i
r
M
2076
e
r
O
R
n
R
u
t
A
n
l
L
s
i
o
M
s
l
e
d
c
n
a
r
a
a
s
B
d
d
d
1300
1000
e
'
e
l
e
Roca
del Carret
Sallent
de Castellbò
1031
Roc
del Bordaler
n
S E R R A
C
a s
C ostoja
Generalitat
de Catalunya
t e
g
Re
S
E
B
R
O
C
E
D
T
A
R
R
E
S
R
o
1684
q
u
1285
l
l
b
er
Cal Roca
ò
c
n
a
r
r
a
B
1464
u
e
t
D
a
1736
E
S
l a V a l i r a
Camí de la Seu d’Urgell a Castellciutat
Camí de l’Horta de la Valira
Borda Estevetó
Borda Canut
H o r t a d e l a V a l i r a
Borda Dalmau
A
Borda Pregada
Casa de
l’Holandès
l
o
S
l
e
d
N
T
A
Mas
d'en Roqueta
L
Roc del
Roc de
Fener de l'Ala la Guàrdia
à
1053
L
R i
u
Aravell
Ú
C
1532
l
e
d
'
A
l
l
r
a
Parc de la Valira
C arre r de C ircu mv al·l ació
l
a
t
r
o
C
e
d
t
n
e
r
r
o
T
I
A
A
R
R
E
S
m
o
C
a
l
e
d
t
n
e
r
r
o
T
1712
Coll de la Bescansia
835
893
l
Santa Magdalena
v
e
l
N
a
u
o
R
d
e
a
l
e
l
S E R R A
Collet de Terrassa
Alberg La Valira
C arre r de C ircu mval ·l ació
Borda Codina
d
T or
ÀREA D'URBANITZACIÓ
i MEDI AMBIENT
Carrer de Cadinell
C arre r d el Segre
c
s
o
B
A
G
I
L
À
'
L
E
D
O C
n
t
e
r
T
Cooperativa
Pirinenca
C arrer de Setúria
D
1800
Mas
d'en Valls Vell
E
Cal Grau
P ass eig de Pasqual Ingla
P ass eig del P arc
P laça
de
Mos sèn Pere Pujol
C arre r d e l’Orri
C arre r d e l a Mare Janer
Torre de
Santa Magdalena
L
1306
1145
A
Carre r de la Canal Bari dana
Ca rre r d e la Can al d e Cris tall
Car rer d e la Ca na l d e l’ Ordiguer
P laça
de
S anta Magdalena
C arrer de Ponent
LA SEU D’URGELL
Pass ei g de l Parc
CEIP Mossèn
Albert Vives
Cal Serra
Bellestar
E s t a ó
Collada de
la Torre
Campmajor
Cal Roger
Sant Joan
Bony
de Pui Redon
M
O
L
A
Aravell
Golf Andorra
855
1049
T
Mare de Déu
de la Trobada
A vinguda del Salòria
Carrer de S ant Ermengol
Avingu da del Sal òria
P laça
de
J oan Sansa
Carrer de la Regènc ia d’Urgell
C arrer de l C omtat d’Urgell
C arre r de J os ep d e Zulu eta
C ar rer d els T res Ponts
Carrer de la Germandat de S ant Sebastià
Cadí SCCL
A vi ng ud a de l Salòria
Santa Magdalena
P laça
de
les Moreres
Carrer de la Ribera d’Urgellet
r
o
2377
Ca l'Ignasi
Borda del Pal
l
o
To
j
r
re
u
P
l
e
d
t
n
e
r
o
T
n
746
t
Carrer de Joaquim Viola
C arre r d e l C o mtat d’Urgell
C arre r del Do ctor Iglés ia s Na va rri
Carre r de Circu mval ·l ació
e
r
r
d
e
883
Cam í d’Estaó
l
a
u
à
r
d
i
a
G
Carrer de Llorenç Tomàs i Cos ta
A vingud a de P au Cla ris
Escola La Salle
Ca rre r de la M a re Jan e r
P assa tg e de l ’Institut
IES Joan Brudieu
D
T
A
I
U
P
L
E
R
R
E
S
855
1470
R
S E R
R e c d e l P l a
o
e
r
u
R
l
e
d
l
a
s
s
o
1200
1300
T
l
de
c
n
a
r
Bar
1533
1684
Borda de
Santa Eugínia
1155
A
T
S
Carrer de S ant Joa ap
E
Bo
R
D
R
E
681
'
d
c
A
L
T
B
a
r
r
Borda
Rectora
a
Castellciutat
M
A
Ben
avar
r e
Í
L
O
B a
R
r
r fa
1497
e
n
t
r
o
r
r
d
T
e
O I
814
Càmping
Gran Sol
la Coma
e Nabiners
reita
1257
a
l
681
Cal Joan
e n e r s
n
c
sal de Cal Franc
Fontelles
1209
d
N io
rt
Sola
C or
ta
e
l
n
c
lo Castell
la
C
n
a
1146
r
i
l
a
V
1438
o
1890
e l
rt
d
d
'
'
i
1338
A
A
n
Borda Cadena
Mas de la Font
a
t
i
e
r
F
a
l
de
t
n
e
r
r
T o
Nabiners
s
e
l
l
n
g
n
s
R
o
c
s
d
e
l
a
M
1500
l
s
e
e
e
r
s
r
a
Torre
de Solsona
i
x
e
l
a
s
l
e
d
c
e
R
a
l
l
1400
ll
Cases Roges
s
e
l
b
Q
Ciutadella
de Castellciutat
a
A
R
R
E
S
R
R
S E
S
e
I
B
A
N
E
D
T
la
S
R
E
N
I
B
1133
A
N
E
D
A
901
g
960
o
Ba
1300
r
a
r
n
1200
Estelareny
1283
Sant Serni
de Tavèrnoles
Anserall
(les Valls
de Valira)
P
e
r
t
a
r
u
S
R
E
N
e
R i
Casanoves
la Creu
dels Canyamassos
u
d
830
1700
1600
1100
1000
1400
1141
Cortingles
a
r
i
l
a
V
a
l
n
e
r
r
o
T
T
o
Càmping
En Valira
Santa
Magdalena
2050
e
C
a
s
a
n
o
v
es
Llerola
C a n ale
t a
1256
C
a
l
a
t
C A N T
r
A
d
1822
e
764
t
s
o
C
T o
r
T orr
C
e
r
s
e
n
nt
e
l
o
i
r
r
O
'
d
a
t
d
Calbinyà
l
a
n
bi
y
à
e
T
el
d
o
s
le
r
1525
r
C
Collada del
Fener de la Closa
r
C
e
n
t
d
2231
G
e
l
o
el Poble-sec
O
R
Mare de Déu
de Sagàs
a
t
e
l
na
d
e
R
i
u
C
a
s
a
n
o
v
e
s
1191
1506
B
S
764
1625
o
r
T
r
1569
e
n
t
e
n t
o
i
V
e
t
r
l
l
a
e
d
l
s
'
t
o
O
r
r
i
o
l
1382
Roc
de l'Àliga
Roc del
Forat del Gat
a
r
e
r
o
M
a
l
e
d
t
n
e
r
r
o
T
d e
l
a
B
800
1338
a
s
t
i
1247
663
d
a
1000
900
l'
O ll
a
942
la Bastida d'Hortons
1300
1400
1123
S
E R
R
A
1100
D
E
1200
Solà
de
l
L
A
B
A S
T I
D
A
1500
1400
Cal Camisó
lo
R e b oll
ar
a
G
1309
u
a
1206
r
iol
a
d
es
1143
1500
1800
1600
s
e
Borda de Feners
l'
O ll
a
900
T o r r
E s tr
e m ir
e l
2344
1146
900
2130
n
d
e
1475
e
t
2265
686
l
T o r r e
1173
n
a
t
2617
2353
B
1511
2493
a
a
1500
1400
R a c ó
889
1059
d
a
l
1626
Borda de Tens
l
o
C
s
e
l
e
d
t
n
e
r
o
T
2705
R
i
B
a
a
a
r
r
a
s
s
Ó
E
R
E
P
T
N
A
S
E
D
A
R
R
E
S
'
l
e
d
c
n
r
r
a
B
n
a
Borda Paulet
s
s
Ó
'
l
e
d
c
n
a
r
r
a
B
s
n
e
T
e
d
c
Cortal
de Sant Andreu
u
1902
d
e
la
C asta
n ya
s
t
i
d
S
1000
1266
1029
1178
1122
1800
1700
1600
B a
r
1167
r
a
n
c
1200
d
C e
e
r
2131
l a
l
s
l a
Llirt
Alàs
(Alàs i Cerc)
Bell-lloc
c
828
2011
1408
1128
2848
732
2752
2200
2300
1300
R
1750
B u r n a
S
olà
A
R
R
E
S
T
1700
1900
la
d
e
E
D
C
e
r
Ç
E
P
c
A
Castanyes
les
Colo
mines
2842
o
C r e u
e
g
u
1381
e
2722
1975
r
r
e
1255
1675
n
t
s
e
r
e
n
o
b
r
a
C
s
e
l
B
O
R
R
a
r
e
n
a
B
a
l
e
d
t
n
e
r
r
o
T
1272
n
e
r
r
o
T
O S A
t
C astel
l an
a
d
e
1017
B
e
l
l
e
d
t
n
e
r
r
o
T
-
l
l
958
o
1134
c
900
1053
1653
Roca
de la Guàrdia
Sant Miquel
S
U
O
N
S
L
A
T
R
O
C
S
L
E
D
A
R
R
E
S
a
d
sa
n
e
C
a
l
e
d
n
e
r
o
T
E S
Bosc
de Sant Miquel
T
o
S
r
o
E
R
R
A
r
r
D
r
E
e
e
L
n
n
t
M
A
N
D
R
E
S
Estamariu
s
e
l
e
d
t
a
i
d
r
à
u
G
a
l
e
d
a
c
o
R
a
l
e
d
t
n
e
r
r
o
T
2797
954
711
t
T s
933
de
2215
ne
d
S
e
r
A
Collet de Bentanacs
2200
2100
a
v
a
r
T
a
l
T o rr
e
a
n
s
t
l
T o r
1351
E
1652
1756
B a r
T o s c a r r e
F o ntfr
e d a
1576
00
1100
e n
t
1399
e
L
893
r
s
M iq
d
a
e
P e
u
F
A
e
R
l
r
e
n
t
c
d
1174
e
e
S
1072
e
g
a
l
e
r
s
n
Sant Romà
s
r
e
d
a
t
l
a
S
s
l
e
d
t
e
r
r
R
o
T
s
n
a
r
a
c
e
B
e
d
u
i
Mare de Déu
de les Peces
n
1370
l
a
S
c
1595
2752
d '
B
T
o
e
m
u
a
J
t
n
l
an
c
e
o
a
S
e
d
n
O
d
s
a
c
r
a
1552
r t e d ó
o
1200
a
r
d
l
r
e
e
l
l
1450
s
e
1300
T or
V
e
C
T
A
N
A
B
E
D
A
R
R
E
S
o s t a
2534
1050
l '
Bosc
dels Canemassos
2656
d
r
1386
r
a
e
a
1433
n
1400
2587
t
t
d
1999
1980
d
Cal Morreixol
Cortal d'en Simon
Cal Perot
1308
e C o
s
e
l
la
Cortal
del Teixidor
2620
947
m
1394
1386
a
b
1600
1466
el
la
R
i
O b a c
2836
1440
S a nt
Ja
u m e
1900
B a r
R e ul
1500
u
1700
T o r r e n
r
t
1569
la
1225
d
1400
1146
1597
1576
a n
c
d
126
1600
e
B
a
n
a
t
e
9
C
l
Pla de conservació de la Llúdriga
Xarxa Natura 2000
Hàbitats d'interès comunitari (HIC) prioritaris
Àmbit del projecte
Àmbit del Subsector 1 "Horta del Valira"
Línia elèctrica soterrada
Nova torre elèctrica
________________________________________
La zona on es preveu el
desenvolupament del pla parcial, no
pertany a cap espai del PEIN (Pla
d'Espais d'Interès Natural, aprovat pel
Decret 328/1992 de la Generalitat de
Catalunya) ni a cap Zona Humida de
l'Inventari de Zones Humides de la
Generalitat de Catalunya (2001). Així
mateix, a la zona d'estudi no hi ha cap
espai natural de protecció especial com
reserva de fauna, paratge natural
d'interès nacional, reserva natural, parc
natural, parc nacional.
A més, com es pot observar al plànol,
l'HIC prioritari més proper es troba a més
o menys 1km de l'àmbit del projecte.
________________________________________
CONSULTORS AUTORS DEL PROJECTE TITOL DEL PROJECTE CODI ESCALA TITOL DEL PLÀNOL Núm.DEL PLÀNOL DATA
DIN-A1 1 : 25.000
MAIG 2010
DIN-A3 1 : 50.000 ESTUDI DEL MEDI:
2.2.3
INFORME AMBIENTAL DEL PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE SORTIDA
FITXER
D’AIGÜES PLUVIALS DEL SECTOR RESIDENCIAL L’HORTA DEL VALIRA 0 250 500
ESPAIS PROTEGITS O SINGULARS
PIER BERGLUND I VILADEVALL
m
FULL DE 2.2.3.DWG
1 1

au de Benavarre
a u e t
e v a
D
DI
ella de Castellciutat
D
PR
D
PR
D
D
Naus del Gomà
D
DI
D
I
DI
D
DI
DI
DI
DI
D
DI
D
DI
I
DI
D
D
DI
D
D
DI
DI
I
D
D
DI
I
DI
Sant Feliu
l a C o m a
I
DI
DI
l a V i n y e t a
INCASÒL
Institut Català
del Sòl
AA
I
PR
I
I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
I
DI
I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI DI DI
I I
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
Camí de l’Hortal
DI
I DI
I
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
BO
BO
Generalitat
de Catalunya
DI
I
DI
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
I
I
I
D
I
I
DI
DI
DI
AA
DI
I DI
I
D
PR
D
AA
l ’ H o r t a l
I
PR
I
F
PRI
el Castell
Castellciutat
la Ciutadella
RA
PR
PR
I
AA
DI
PRI
DI
PRI
e l T r i l l a r
l a V a l i r a
AA
PR
D
AA
D
PR
D
D
AA
PR
PR
PR
D
D
AA
D
D
RA
D
D
AA
D
D
D
D
FC
H o rt s
d e l
Mo lí Ve l l
S a n t a M a g d a l e n a
A m p o l
ÀREA D'URBANITZACIÓ
i MEDI AMBIENT
D
C a l T o n i p a l
D
AA
c arrer Valira (E)
D
D
D
D
RA
D
RA
RA
D
D
l a V a l i r a
D
RA
D
I
DI
Camí de la Seu d’Urgell a Castellciutat
Camí de l’Horta de la Valira
Borda Estevetó
Borda Canut
H o r t a d e l a V a l i r a
Borda Dalmau
D
D
RA
D
D
Borda Pregada
Casa de
l’Holandès
carrer St.Ermengol (F)
D
D
eix cívic central(C)
D
D
PR
c arrer Josep Zulueta (G)
c arrer de l'Orri (H)
D
D
D
RA
D
v ial servei (B)
c arrer Mare Janer (I)
DI
DI
AA
DI
F
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
I
DI
PRI
Parc de la Valira
nou Passeig (A)
D
Carrer de Circumval·lació
D
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
c arrer Circ umval.lació
PRI
DI
DI
PRI
PRI
DI
I
DI
CE I
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
PR I
I
I
RA
I
I
DI
DI
DI
PRI
CE I
RA
DI
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
Alberg La Valira
Carrer de Circumval·lació
D
DI
DI
DI
DI
DI
DI
D
DI
Borda Codina
c arrer Baridana (J)
Santa Magdalena
I
I
Carrer de Cadinell
DI
Carrer del Segre
I
BO
DI
R
DI
Carrer de Setúria
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
RAI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
D
I
I
DI
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Passeig de Pasqual Ingla
I
CE I
CE I
I
PR
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Passeig del Parc
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Plaça
de
Mossèn Pere Pujol
Carrer de l’Orri
Torre de
Santa Magdalena
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
Carrer de Ponent
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I DI
DI
DI
I DI
DI
DI
I
DI
DI
I
DC I
DI
DI
DI
DI
I
D
I
DI
D
DI
DI
DI
I
DI
DI
LA SEU D’URGELL
Carrer de la Mare Janer
Passeig del Parc
Carrer de la Canal Baridana
Carrer de la Canal de Cristall
Carrer de la Canal de l’Ordiguer
Plaça
de
Santa Magdalena
CEIP Mossèn
Albert Vives
E s t a ó
I
Avinguda del Salòria
DI
I
DI
DI
I
DI
D
D
DI
DI
D
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DC I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DC I
DI
D
I
I
D
DI
DI
I
DI
D
I
DC I
Plaça
de
Joan Sansa
DI
DI
I
D
D
D
DI
I
I
DI
Carrer de Josep de Zulueta
Carrer dels Tres Ponts
DI
RA
D
I
I
I
I
DI
D
DI
DI
Carrer de la Germandat de Sant Sebastià
Cadí SCCL
Carrer de Sant Ermengol
Avinguda del Salòria
Santa Magdalena
Plaça
de
les Moreres
Carrer de la Ribera d’Urgellet
Borda del Pal
Avinguda del Salòria
Carrer de Joaquim Viola
DI
DI
DI
DI
CE I
DI
DI
DI
R
DI
Carrer de la Regència d’Urgell
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer del Doctor Iglésias Navarri
Carrer de Circumval·lació
Camí d’Estaó
Borda Torredà
I
DI
DC I
I
DI
Carrer de Llorenç Tomàs i Costa
PRI
DI
DI
DI I DI
DI
DI
DI
CE I
DI
I
I
DI
I
CE I
DI
I
CE I
CE I
I
Avinguda de Pau Claris
DI
CE I
CE I
CE I
Escola La Salle
RA RA
Carrer de la Mare Janer
Passatge de l’Institut
IES Joan Brudieu
R e c d e l P l a
DI
D
I
DI
DI
I
I
DI
I
I
DI
DI
D
I
I
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
I
RA
RA
I
DI
DI
DC I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
Con
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
Borda P
Gresos i lutites
Era: Paleozoic
Període: Cambroordovicià
Còdols, graves i llims
Era: Quaternari
Període: Holocè
Lutites
Era: Cenozoic
Període: Neogen
Graves, sorres, llims i argiles
Era: Cenozoic
Període: Quaternari
Àmbit del projecte
Àmbit del Subsector 1 "Horta del Valira"
Línia elèctrica soterrada
Nova torre elèctrica
________________________________________
La zona projecte afecta principalment a
zona del quaternari (còdols, graves i
llims). La zona del riu Valira pertany a
material cenozoic (lutites).
________________________________________
CONSULTORS AUTORS DEL PROJECTE TITOL DEL PROJECTE CODI ESCALA TITOL DEL PLÀNOL Núm.DEL PLÀNOL DATA
DIN-A1 1 : 2.500
MAIG 2010
DIN-A3 1 : 5.000 ESTUDI DEL MEDI:
2.2.4
INFORME AMBIENTAL DEL PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE SORTIDA
FITXER
D’AIGÜES PLUVIALS DEL SECTOR RESIDENCIAL L’HORTA DEL VALIRA 0 25 50
GEOLOGIA
PIER BERGLUND I VILADEVALL
m
FULL DE 2.2.4.DWG
1 1

au de Benavarre
a u e t
e v a
D
DI
ella de Castellciutat
D
PR
D
SUble
PR
D
D
Naus del Gomà
D
DI
D
I
DI
D
DI
DI
DI
DI
D
DI
D
DI
I
DI
D
D
DI
D
D
DI
DI
I
D
D
DI
I
DI
Sant Feliu
l a C o m a
I
DI
DI
l a V i n y e t a
INCASÒL
Institut Català
del Sòl
SUPR
AA
I
I
I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
I
DI
I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI DI DI
I I
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
Camí de l’Hortal
DI
I DI
I
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
BO
BO
Generalitat
de Catalunya
DI
I
DI
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
I
I
I
D
I
I
DI
DI
DI
AA
DI
I DI
I
D
PR
D
AA
l ’ H o r t a l
I
PR
I
F
PRI
el Castell
Castellciutat
la Ciutadella
RA
PR
PR
I
AA
DI
PRI
DI
PRI
e l T r i l l a r
l a V a l i r a
AA
PR
D
AA
D
PR
D
D
AA
PR
PR
PR
D
D
AA
D
D
RA
D
D
AA
D
D
D
D
FC
H o rt s
d e l
Mo lí Ve l l
S a n t a M a g d a l e n a
A m p o l
ÀREA D'URBANITZACIÓ
i MEDI AMBIENT
SNU
SU
D
C a l T o n i p a l
D
AA
c arrer Valira (E)
D
D
D
D
RA
SUble
D
RA
RA
D
D
l a V a l i r a
D
RA
D
I
DI
Camí de la Seu d’Urgell a Castellciutat
Camí de l’Horta de la Valira
Borda Estevetó
Borda Canut
H o r t a d e l a V a l i r a
SUble
Borda Dalmau
D
D
RA
D
D
Borda Pregada
Casa de
l’Holandès
carrer St.Ermengol (F)
D
D
eix cívic central(C)
D
D
PR
c arrer Josep Zulueta (G)
c arrer de l'Orri (H)
D
D
D
RA
D
v ial servei (B)
c arrer Mare Janer (I)
DI
DI
AA
DI
F
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
I
DI
PRI
Parc de la Valira
nou Passeig (A)
D
Carrer de Circumval·lació
D
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
c arrer Circ umval.lació
PRI
DI
DI
PRI
PRI
DI
I
DI
CE I
I
D
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
PR I
DI
DI
I
I
RA
I
I
DI
DI
DI
PRI
CE I
RA
DI
D
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
Alberg La Valira
Carrer de Circumval·lació
DI
Borda Codina
c arrer Baridana (J)
Santa Magdalena
I
I
Carrer de Cadinell
DI
Carrer del Segre
I
BO
DI
R
DI
Carrer de Setúria
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
RAI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
D
I
I
DI
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Passeig de Pasqual Ingla
I
CE I
CE I
I
PR
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Passeig del Parc
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Plaça
de
Mossèn Pere Pujol
Carrer de l’Orri
Torre de
Santa Magdalena
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
Carrer de Ponent
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I DI
DI
DI
I DI
DI
DI
I
DI
DI
I
DC I
DI
DI
DI
DI
I
D
I
DI
D
DI
DI
DI
I
DI
DI
LA SEU D’URGELL
Carrer de la Mare Janer
Passeig del Parc
Carrer de la Canal Baridana
Carrer de la Canal de Cristall
Carrer de la Canal de l’Ordiguer
Plaça
de
Santa Magdalena
CEIP Mossèn
Albert Vives
SNU
I
DI
I
DI
DI
I
DI
D
D
DI
DI
D
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DC I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DC I
DI
D
I
I
D
DI
DI
I
DI
D
I
DC I
Plaça
de
Joan Sansa
DI
DI
I
D
D
D
DI
I
I
DI
Carrer de Josep de Zulueta
Carrer dels Tres Ponts
DI
RA
D
I
I
I
I
DI
D
DI
DI
Carrer de la Germandat de Sant Sebastià
Cadí SCCL
Carrer de Sant Ermengol
SU
E s t a ó
Avinguda del Salòria
Avinguda del Salòria
Santa Magdalena
Plaça
de
les Moreres
Carrer de la Ribera d’Urgellet
Borda del Pal
Avinguda del Salòria
Carrer de Joaquim Viola
DI
DI
DI
DI
CE I
DI
DI
DI
R
DI
Carrer de la Regència d’Urgell
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer del Doctor Iglésias Navarri
Carrer de Circumval·lació
Camí d’Estaó
Borda Torredà
I
DI
DC I
I
DI
Carrer de Llorenç Tomàs i Costa
PRI
DI
DI
DI I DI
DI
DI
DI
CE I
DI
I
I
DI
I
CE I
DI
I
CE I
CE I
I
Avinguda de Pau Claris
DI
CE I
CE I
CE I
Escola La Salle
RA RA
Carrer de la Mare Janer
Passatge de l’Institut
IES Joan Brudieu
R e c d e l P l a
DI
D
I
DI
DI
I
I
DI
I
I
DI
DI
D
I
I
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
I
RA
RA
I
DI
DI
DC I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
Con
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
Borda P
Límit de qualificació
SU Sòl Urbà
SUble Sòl Urbanitzable
SNU Sòl No Urbanitzable
Àmbit del projecte
Àmbit del Subsector 1 "Horta del Valira"
Línia elèctrica soterrada
Nova torre elèctrica
________________________________________
Gran part del projecte transcorre per sòl
urbanitzable, tot i que la part final afecta
a sòl no urbanitzable a la llera del riu
Valira.
________________________________________
CONSULTORS AUTORS DEL PROJECTE TITOL DEL PROJECTE CODI ESCALA TITOL DEL PLÀNOL Núm.DEL PLÀNOL DATA
DIN-A1 1 : 2.500
MAIG 2010
DIN-A3 1 : 5.000 ESTUDI DEL MEDI:
2.3.1
INFORME AMBIENTAL DEL PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE SORTIDA
FITXER
D’AIGÜES PLUVIALS DEL SECTOR RESIDENCIAL L’HORTA DEL VALIRA 0 25 50
PLANEJAMENT VIGENT
PIER BERGLUND I VILADEVALL
m
FULL DE 2.3.1.DWG
1 1

au de Benavarre
a u e t
e v a
D
DI
ella de Castellciutat
D
PR
D
PR
D
D
Naus del Gomà
D
DI
D
I
DI
D
DI
DI
DI
DI
D
DI
D
DI
I
DI
D
D
DI
D
D
DI
DI
I
D
D
DI
I
DI
Sant Feliu
l a C o m a
I
DI
DI
l a V i n y e t a
INCASÒL
Institut Català
del Sòl
AA
I
PR
I
I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
I
DI
I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI DI DI
I I
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
Camí de l’Hortal
DI
I DI
I
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
BO
BO
Generalitat
de Catalunya
DI
I
DI
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
I
I
I
D
I
I
DI
DI
DI
AA
DI
I DI
I
D
PR
D
AA
l ’ H o r t a l
I
PR
I
F
PRI
el Castell
Castellciutat
la Ciutadella
RA
PR
PR
I
AA
DI
PRI
DI
PRI
e l T r i l l a r
l a V a l i r a
AA
PR
D
AA
D
PR
D
D
AA
PR
PR
PR
D
D
AA
D
D
RA
D
D
AA
D
D
D
D
FC
H o rt s
d e l
Mo lí Ve l l
S a n t a M a g d a l e n a
A m p o l
ÀREA D'URBANITZACIÓ
i MEDI AMBIENT
D
C a l T o n i p a l
D
AA
c arrer Valira (E)
D
D
D
D
RA
D
RA
RA
D
D
l a V a l i r a
D
RA
D
I
DI
Camí de la Seu d’Urgell a Castellciutat
Camí de l’Horta de la Valira
Borda Estevetó
Borda Canut
H o r t a d e l a V a l i r a
Borda Dalmau
D
D
RA
D
D
Borda Pregada
Casa de
l’Holandès
carrer St.Ermengol (F)
D
D
eix cívic central(C)
D
D
PR
c arrer Josep Zulueta (G)
c arrer de l'Orri (H)
D
D
D
RA
D
v ial servei (B)
c arrer Mare Janer (I)
DI
DI
AA
DI
F
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
I
DI
PRI
Parc de la Valira
nou Passeig (A)
D
Carrer de Circumval·lació
D
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
c arrer Circ umval.lació
PRI
DI
DI
PRI
PRI
DI
I
DI
CE I
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
PR I
I
I
RA
I
I
DI
DI
DI
PRI
CE I
RA
DI
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
Alberg La Valira
Carrer de Circumval·lació
D
DI
DI
DI
DI
DI
DI
D
DI
Borda Codina
c arrer Baridana (J)
Santa Magdalena
I
I
Carrer de Cadinell
DI
Carrer del Segre
I
BO
DI
R
DI
Carrer de Setúria
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
RAI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
D
I
I
DI
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Passeig de Pasqual Ingla
I
CE I
CE I
I
PR
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Passeig del Parc
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Plaça
de
Mossèn Pere Pujol
Carrer de l’Orri
Torre de
Santa Magdalena
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
Carrer de Ponent
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I DI
DI
DI
I DI
DI
DI
I
DI
DI
I
DC I
DI
DI
DI
DI
I
D
I
DI
D
DI
DI
DI
I
DI
DI
LA SEU D’URGELL
Carrer de la Mare Janer
Passeig del Parc
Carrer de la Canal Baridana
Carrer de la Canal de Cristall
Carrer de la Canal de l’Ordiguer
Plaça
de
Santa Magdalena
CEIP Mossèn
Albert Vives
E s t a ó
I
Avinguda del Salòria
DI
I
DI
DI
I
DI
D
D
DI
DI
D
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DC I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DC I
DI
D
I
I
D
DI
DI
I
DI
D
I
DC I
Plaça
de
Joan Sansa
DI
DI
I
D
D
D
DI
I
I
DI
Carrer de Josep de Zulueta
Carrer dels Tres Ponts
DI
RA
D
I
I
I
I
DI
D
DI
DI
Carrer de la Germandat de Sant Sebastià
Cadí SCCL
Carrer de Sant Ermengol
Avinguda del Salòria
Santa Magdalena
Plaça
de
les Moreres
Carrer de la Ribera d’Urgellet
Borda del Pal
Avinguda del Salòria
Carrer de Joaquim Viola
DI
DI
DI
DI
CE I
DI
DI
DI
R
DI
Carrer de la Regència d’Urgell
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer del Doctor Iglésias Navarri
Carrer de Circumval·lació
Camí d’Estaó
Borda Torredà
I
DI
DC I
I
DI
Carrer de Llorenç Tomàs i Costa
PRI
DI
DI
DI I DI
DI
DI
DI
CE I
DI
I
I
DI
I
CE I
DI
I
CE I
CE I
I
Avinguda de Pau Claris
DI
CE I
CE I
CE I
Escola La Salle
RA RA
Carrer de la Mare Janer
Passatge de l’Institut
IES Joan Brudieu
R e c d e l P l a
DI
D
I
DI
DI
I
I
DI
I
I
DI
DI
D
I
I
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
I
RA
RA
I
DI
DI
DC I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
Con
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
Borda P
Zones inundables amb periode de
retorn de 50 anys
Zones inundables amb periode de
retorn de 100 anys
Zones inundables amb periode de
retorn de 500 anys
Àmbit del projecte
Àmbit del Subsector 1 "Horta del Valira"
Línia elèctrica soterrada
Nova torre elèctrica
________________________________________
L'estudi d'inundació realitzat per
l'INCASOL indica que la zona d'estudi
que es troba a la part final de la zona
dels col·lectors pluvials es situa en zona
inundable amb període de retorn de 50
anys.
________________________________________
CONSULTORS AUTORS DEL PROJECTE TITOL DEL PROJECTE CODI ESCALA TITOL DEL PLÀNOL Núm.DEL PLÀNOL DATA
DIN-A1 1 : 2.500
MAIG 2010
DIN-A3 1 : 5.000 ESTUDI DEL MEDI:
2.3.2
INFORME AMBIENTAL DEL PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE SORTIDA
FITXER
D’AIGÜES PLUVIALS DEL SECTOR RESIDENCIAL L’HORTA DEL VALIRA 0 25 50
RISCOS. INUNDABILITAT
PIER BERGLUND I VILADEVALL
m
FULL DE 2.3.2.DWG
1 1

au de Benavarre
a u e t
e v a
D
DI
ella de Castellciutat
D
PR
D
PR
D
D
Naus del Gomà
D
DI
D
I
DI
D
DI
DI
DI
DI
D
DI
D
DI
I
DI
D
D
DI
D
D
DI
DI
I
D
D
DI
I
DI
Sant Feliu
l a C o m a
I
DI
DI
l a V i n y e t a
INCASÒL
Institut Català
del Sòl
AA
I
PR
I
I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
I
DI
I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI DI DI
I I
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
Camí de l’Hortal
DI
I DI
I
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
BO
BO
Generalitat
de Catalunya
DI
I
DI
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
I
I
I
D
I
I
DI
DI
DI
AA
DI
I DI
I
D
PR
D
AA
l ’ H o r t a l
I
PR
I
F
PRI
el Castell
Castellciutat
la Ciutadella
RA
PR
PR
I
AA
DI
PRI
DI
PRI
e l T r i l l a r
l a V a l i r a
AA
PR
D
AA
D
PR
D
D
AA
PR
PR
PR
D
D
AA
D
D
RA
D
D
AA
D
D
D
D
FC
H o rt s
d e l
Mo lí Ve l l
S a n t a M a g d a l e n a
A m p o l
ÀREA D'URBANITZACIÓ
i MEDI AMBIENT
D
C a l T o n i p a l
D
AA
c arrer Valira (E)
D
D
D
D
RA
D
RA
RA
D
D
l a V a l i r a
D
RA
D
I
DI
Camí de la Seu d’Urgell a Castellciutat
Camí de l’Horta de la Valira
Borda Estevetó
Borda Canut
H o r t a d e l a V a l i r a
Borda Dalmau
D
D
RA
D
D
Borda Pregada
Casa de
l’Holandès
carrer St.Ermengol (F)
D
D
eix cívic central(C)
D
D
PR
c arrer Josep Zulueta (G)
c arrer de l'Orri (H)
D
D
D
RA
D
v ial servei (B)
c arrer Mare Janer (I)
DI
DI
AA
DI
F
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
I
DI
PRI
Parc de la Valira
nou Passeig (A)
D
Carrer de Circumval·lació
D
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
c arrer Circ umval.lació
PRI
DI
DI
PRI
PRI
DI
I
DI
CE I
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
PR I
I
I
RA
I
I
DI
DI
DI
PRI
CE I
RA
DI
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
Alberg La Valira
Carrer de Circumval·lació
D
DI
DI
DI
DI
DI
DI
D
DI
Borda Codina
c arrer Baridana (J)
Santa Magdalena
I
I
Carrer de Cadinell
DI
Carrer del Segre
I
BO
DI
R
DI
Carrer de Setúria
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
RAI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
D
I
I
DI
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Passeig de Pasqual Ingla
I
CE I
CE I
I
PR
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Passeig del Parc
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Plaça
de
Mossèn Pere Pujol
Carrer de l’Orri
Torre de
Santa Magdalena
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
Carrer de Ponent
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I DI
DI
DI
I DI
DI
DI
I
DI
DI
I
DC I
DI
DI
DI
DI
I
D
I
DI
D
DI
DI
DI
I
DI
DI
LA SEU D’URGELL
Carrer de la Mare Janer
Passeig del Parc
Carrer de la Canal Baridana
Carrer de la Canal de Cristall
Carrer de la Canal de l’Ordiguer
Plaça
de
Santa Magdalena
CEIP Mossèn
Albert Vives
E s t a ó
I
Avinguda del Salòria
DI
I
DI
DI
I
DI
D
D
DI
DI
D
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DC I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DC I
DI
D
I
I
D
DI
DI
I
DI
D
I
DC I
Plaça
de
Joan Sansa
DI
DI
I
D
D
D
DI
I
I
DI
Carrer de Josep de Zulueta
Carrer dels Tres Ponts
DI
RA
D
I
I
I
I
DI
D
DI
DI
Carrer de la Germandat de Sant Sebastià
Cadí SCCL
Carrer de Sant Ermengol
Avinguda del Salòria
Santa Magdalena
Plaça
de
les Moreres
Carrer de la Ribera d’Urgellet
Borda del Pal
Avinguda del Salòria
Carrer de Joaquim Viola
DI
DI
DI
DI
CE I
DI
DI
DI
R
DI
Carrer de la Regència d’Urgell
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer del Doctor Iglésias Navarri
Carrer de Circumval·lació
Camí d’Estaó
Borda Torredà
I
DI
DC I
I
DI
Carrer de Llorenç Tomàs i Costa
PRI
DI
DI
DI I DI
DI
DI
DI
CE I
DI
I
I
DI
I
CE I
DI
I
CE I
CE I
I
Avinguda de Pau Claris
DI
CE I
CE I
CE I
Escola La Salle
RA RA
Carrer de la Mare Janer
Passatge de l’Institut
IES Joan Brudieu
R e c d e l P l a
DI
D
I
DI
DI
I
I
DI
I
I
DI
DI
D
I
I
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
I
RA
RA
I
DI
DI
DC I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
Con
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
Borda P
Risc d'incendis baix
Risc d'incendis moderat
Risc d'incendis alt
Risc d'incendis molt alt
Zones urbanitzades
Àmbit del projecte
Àmbit del Subsector 1 "Horta del Valira"
Línia elèctrica soterrada
Nova torre elèctrica
CONSULTORS AUTORS DEL PROJECTE TITOL DEL PROJECTE CODI ESCALA TITOL DEL PLÀNOL Núm.DEL PLÀNOL DATA
DIN-A1 1 : 2.500
MAIG 2010
DIN-A3 1 : 5.000 ESTUDI DEL MEDI:
2.3.3
INFORME AMBIENTAL DEL PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE SORTIDA
FITXER
D’AIGÜES PLUVIALS DEL SECTOR RESIDENCIAL L’HORTA DEL VALIRA 0 25 50
RISCOS. RISC D'INCENDIS
PIER BERGLUND I VILADEVALL
m
FULL DE 2.3.3.DWG
1 3

an Sol
s
a n e r s
e t a
Zona esportiva
Municipal
F o n t A n t i g a
B e n a v a r r e
el Balcó del Pirineu
Borda del Carnicer
Borda Guillà
e l S e r r a t
d e l
C o r b
N-260
e l s H o r t s
e l S e r r a t d e l C o r b
el Corb
INCASÒL
Institut Català
del Sòl
Rec dels Quat re Pobles
la Seu Industrial
Granges de
la Borda Rectora
els Arenals
Generalitat
de Catalunya
enavarre
Granges de
la Borda Rectora
e l S e r r a t
d e l
C o r b
S a c a l e r a
N−260
els Arenals
B e n a v a r r e
e l s V a r a l s
la Seu Industrial
e l P a u e t
Camí de la Llau de Benavarre
S a c a l e v a
Camí de Castellciutat a M ontferrer
L A S E R R A
e l S e g r e
N−260
Ciutadella de Castellciutat
Cal Ramon
de la Cerqueda
Borda Rectora
e l T r e p a t
Borda Feliuet
P e r a u b a
Naus del Gomà
Sant Feliu
l a C o m a
l a V i n y e t a
l e s P ó r q u e s
M e s c l a n t
d e
l e s A i g ü e s
ÀREA D'URBANITZACIÓ
i MEDI AMBIENT
Borda Murris
Camí de l’Hortal
P i l a n s
S a n t E s t e v e d e l P o n t
l a C l o s a
l ’ H o r t a l
el Castell
Castellciutat
la Ciutadella
e l T r i l l a r
l a V a l i r a
H o rt s
d e l
M o l í Ve l l
S a n t a M a g d a l e n a
A m p o l
Cal Majoral
Camí Ral
Camí d’Estaó
Cal Mostatxo
T o r r e n t d e l C o r t a l
Cal Navarro
l a T o r r e
d e
S o l s o n a
Torre de Solsona
Camí de l’Horta de la Valira
les Cases Roges
Borda Sellarès
C a l T o n i p a l
e l S e g r e
Ca l’Estanyol
l a V a l i r a
Camí de la Seu d’Urgell a Castellciu tat
Borda Estevetó
Borda Canut
H o r t a d e l a V a l i r a
Borda Dalmau
Borda Pregada
Casa de
l’Holandès
Borda Maule
R i u d e C a s a n o v e s
Borda Tonipal
Parc de la Valira
Carrer de Circumv al·lac ió
Camí de Sant Esteve del Pont
Santa Magdalena
Alberg La Valira
Carrer de Circumv al·lac ió
Borda Codina
Carrer de Cadinell
Carrer del Segre
Borda Pubill
Carrer de Setúria
Rec del M ol í
l a C a p e l l a
N−260
Pas seig de Pasqual Ingla
Càmping En Valira
Pas seig del Parc
Borda Negui
l a S í n i a
Plaça
de
Mos sèn Pere Pujol
Carrer de l’Orri
Torre de
Santa Magdalena
Borda Fideuaire
Carrer de Ponent
LA SEU D’URGELL
Carrer de la Mare J aner
Carrer de la Canal Baridana
Carrer de la Canal de Cristall
Carrer de la Canal de l ’Ordiguer
Plaça
de
Santa Magdalena
CEIP Mossèn
Albert Vives
Pas seig del Parc
E s t a ó
Borda Nabiners
Borda Gelabert
N−145
Avinguda del Salòria
Avinguda de la Valira
Avinguda del Salòria
Plaça
de
J oan Sansa
Carrer de la Regència d’Urgell
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer de J os ep de Zulueta
e l F i r a l
Carrer dels Tres Ponts
Carrer de la Germandat de Sant Sebastià
Cadí SCCL
Carrer de Sant Ermengol
Avinguda del Salòria
Santa Magdalena
Plaça
de
les Moreres
Carrer de la Ribera d’Urgellet
Borda del Pal
Avinguda de les Valls d’Andorra
Carrer de J oaquim Viola
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer del Doctor Iglés ias Navarri
Carrer de Circumval·lació
Camí d’Estaó
Borda Torredà
Borda Guillà
Plaça
dels
Bisbes Prínceps
Carrer de Llorenç Tomàs i Costa
A vinguda de Pau Claris
Escola La Salle
Carrer de la Mare Janer
Pass atge de l’Institut
IES Joan Brudieu
R ec d e l P l a
Borda Montserrat
N−260
el Firal
Carrer dels Roures
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
Plaça
del
Firal
Carrer de Sant Ot
Avinguda de Joan Garriga i Massó
Consell Comarcal
de l’Alt Urgell
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
Borda Pinell
Borda Ametlla
Borda Andria
Carrer del Monturull
Plaça
de
Catalunya
Carrer del Bisbe Guitart
Carrer del Bisbe Guitart
Carrer de la Serradora
Carre r de Cap devi la
Plaça
del
Carme
Carre r dels Jueus
Camí de Segalers
Pas seig de Joan Brudieu
Borda Jover
Carrer del Bisbe Benlloch
la Sagrada Família
Carrer Major
L E S C O S T E S
Avinguda de Guillem Graell
el Seminari
CEIP Pau Claris Parador
de la Seu d’Urgell
Plaça d’Espanya
Fundació Sant Hospital
Sant Domingo
Ajuntament
Santa Maria
Catedral de
Santa Maria
Museu Diocesà
d’Urgell
Carrer de Lluís d e Sabater
Cam í de la Palanca el Molí
e l S e g r e
Borda Fiter
Borda Ribó
Carrer dels Canonges
Camí vell del Pla de les Forques
Plaça
dels
Oms
Pati
del
Palau
Camí de l ’Olla
Carretera de la Bastida d’Hortons
Borda Saire
Sant Miquel
P l a n a d e l a S e u
Carrer de Sota Palau
Carrer de Bellavista
Xalet Rebés
Llar de Sant Josep
Cal Quico
Parc olímpic
del
Segre
Borda Baró
Borda Nanses
Cal Xató
Borda Lleó
Cal Pantebre
C O S T A D E L S
el Poble−sec
C A R R E U S
S a n t E r m e n g o
Cal Cansalader
LA SEU D’URGELL
Cal Xeco
Borda Parra
Camí de l’Olla
C a n t a c o r b s
Borda Segalers
R i u d e l a C o l o r
Borda Toni
Borda Llangord
Camí de la Sardina
l ’
C a n a l d e l S e g r
e l S a
Cam í del Salit
Borda Peret
de la Masover
Xalet d
l a S a
Borda Guiu
Borda Cin
Bor
R e c d e l ’ O
Model 5: Matoll dens i verd, de menys
d'un metre d'alçada.
Quantitat de combustible (matèria seca):
5 - 8 tm/ha
Model 6: Tipus matoll dens i verd, de
menys d'un metre d'alçada , però amb
espècies més inflamables que al tipus 5.
Quantitat de combustible (matèria seca):
10 - 15 tm/ha
Conreus
Urbà
Prats i herbassars
Àmbit del projecte
Àmbit del Subsector 1 "Horta del Valira"
Línia elèctrica soterrada
Nova torre elèctrica
________________________________________
L'àmbit d'estudi es caracteritza amb una
combustibilitat global Baixa, pel
predomini dels conreus de regadiu o
humits i el bosc amb matollar poc
inflamable.
________________________________________
CONSULTORS AUTORS DEL PROJECTE TITOL DEL PROJECTE CODI ESCALA TITOL DEL PLÀNOL Núm.DEL PLÀNOL DATA
DIN-A1 1 : 5.000
MAIG 2010
DIN-A3 1 : 10.000 ESTUDI DEL MEDI:
2.3.3
INFORME AMBIENTAL DEL PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE SORTIDA
FITXER
D’AIGÜES PLUVIALS DEL SECTOR RESIDENCIAL L’HORTA DEL VALIRA 0 50 100
RISCOS. INCENDIS. COMBUSTIBILITAT
PIER BERGLUND I VILADEVALL
m
FULL DE 2.3.3.DWG
2 3

an Sol
s
a n e r s
e t a
Zona esportiva
Municipal
F o n t A n t i g a
B e n a v a r r e
el Balcó del Pirineu
Borda del Carnicer
Borda Guillà
e l S e r r a t
d e l
C o r b
N-260
e l s H o r t s
e l S e r r a t d e l C o r b
el Corb
INCASÒL
Institut Català
del Sòl
Rec dels Quat re Pobles
la Seu Industrial
Granges de
la Borda Rectora
els Arenals
Generalitat
de Catalunya
enavarre
Granges de
la Borda Rectora
e l S e r r a t
d e l
C o r b
S a c a l e r a
N−260
els Arenals
B e n a v a r r e
e l s V a r a l s
la Seu Industrial
e l P a u e t
Camí de la Llau de Benavarre
S a c a l e v a
Camí de Castellciutat a M ontferrer
L A S E R R A
e l S e g r e
N−260
Ciutadella de Castellciutat
Cal Ramon
de la Cerqueda
Borda Rectora
e l T r e p a t
Borda Feliuet
P e r a u b a
Naus del Gomà
Sant Feliu
l a C o m a
l a V i n y e t a
l e s P ó r q u e s
M e s c l a n t
d e
l e s A i g ü e s
ÀREA D'URBANITZACIÓ
i MEDI AMBIENT
Borda Murris
Camí de l’Hortal
P i l a n s
S a n t E s t e v e d e l P o n t
l a C l o s a
l ’ H o r t a l
el Castell
Castellciutat
la Ciutadella
e l T r i l l a r
l a V a l i r a
H o rt s
d e l
M o l í Ve l l
S a n t a M a g d a l e n a
A m p o l
Cal Majoral
Camí Ral
Camí d’Estaó
Cal Mostatxo
T o r r e n t d e l C o r t a l
Cal Navarro
l a T o r r e
d e
S o l s o n a
Torre de Solsona
Camí de l’Horta de la Valira
les Cases Roges
Borda Sellarès
C a l T o n i p a l
e l S e g r e
Ca l’Estanyol
l a V a l i r a
Camí de la Seu d’Urgell a Castellciu tat
Borda Estevetó
Borda Canut
H o r t a d e l a V a l i r a
Borda Dalmau
Borda Pregada
Casa de
l’Holandès
Borda Maule
R i u d e C a s a n o v e s
Borda Tonipal
Parc de la Valira
Carrer de Circumv al·lac ió
Camí de Sant Esteve del Pont
Santa Magdalena
Alberg La Valira
Carrer de Circumv al·lac ió
Borda Codina
Carrer de Cadinell
Carrer del Segre
Borda Pubill
Carrer de Setúria
Rec del M ol í
l a C a p e l l a
N−260
Pas seig de Pasqual Ingla
Càmping En Valira
Pas seig del Parc
Borda Negui
l a S í n i a
Plaça
de
Mos sèn Pere Pujol
Carrer de l’Orri
Torre de
Santa Magdalena
Borda Fideuaire
Carrer de Ponent
LA SEU D’URGELL
Carrer de la Mare J aner
Carrer de la Canal Baridana
Carrer de la Canal de Cristall
Carrer de la Canal de l ’Ordiguer
Plaça
de
Santa Magdalena
CEIP Mossèn
Albert Vives
Pas seig del Parc
E s t a ó
Borda Nabiners
Borda Gelabert
N−145
Avinguda del Salòria
Avinguda de la Valira
Avinguda del Salòria
Plaça
de
J oan Sansa
Carrer de la Regència d’Urgell
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer de J os ep de Zulueta
e l F i r a l
Carrer dels Tres Ponts
Carrer de la Germandat de Sant Sebastià
Cadí SCCL
Carrer de Sant Ermengol
Avinguda del Salòria
Santa Magdalena
Plaça
de
les Moreres
Carrer de la Ribera d’Urgellet
Borda del Pal
Avinguda de les Valls d’Andorra
Carrer de J oaquim Viola
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer del Doctor Iglés ias Navarri
Carrer de Circumval·lació
Camí d’Estaó
Borda Torredà
Borda Guillà
Plaça
dels
Bisbes Prínceps
Carrer de Llorenç Tomàs i Costa
A vinguda de Pau Claris
Escola La Salle
Carrer de la Mare Janer
Pass atge de l’Institut
IES Joan Brudieu
R ec d e l P l a
Borda Montserrat
N−260
el Firal
Carrer dels Roures
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
Plaça
del
Firal
Carrer de Sant Ot
Avinguda de Joan Garriga i Massó
Consell Comarcal
de l’Alt Urgell
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
Borda Pinell
Borda Ametlla
Borda Andria
Carrer del Monturull
Plaça
de
Catalunya
Carrer del Bisbe Guitart
Carrer del Bisbe Guitart
Carrer de la Serradora
Carre r de Cap devi la
Plaça
del
Carme
Carre r dels Jueus
Camí de Segalers
Pas seig de Joan Brudieu
Borda Jover
Carrer del Bisbe Benlloch
la Sagrada Família
Carrer Major
L E S C O S T E S
Avinguda de Guillem Graell
el Seminari
CEIP Pau Claris Parador
de la Seu d’Urgell
Plaça d’Espanya
Fundació Sant Hospital
Sant Domingo
Ajuntament
Santa Maria
Catedral de
Santa Maria
Museu Diocesà
d’Urgell
Carrer de Lluís d e Sabater
Cam í de la Palanca el Molí
e l S e g r e
Borda Fiter
Borda Ribó
Carrer dels Canonges
Camí vell del Pla de les Forques
Plaça
dels
Oms
Pati
del
Palau
Camí de l ’Olla
Carretera de la Bastida d’Hortons
Borda Saire
Sant Miquel
P l a n a d e l a S e u
Carrer de Sota Palau
Carrer de Bellavista
Xalet Rebés
Llar de Sant Josep
Cal Quico
Parc olímpic
del
Segre
Borda Baró
Borda Nanses
Cal Xató
Borda Lleó
Cal Pantebre
C O S T A D E L S
el Poble−sec
C A R R E U S
S a n t E r m e n g o
Cal Cansalader
LA SEU D’URGELL
Cal Xeco
Borda Parra
Camí de l’Olla
C a n t a c o r b s
Borda Segalers
R i u d e l a C o l o r
Borda Toni
Borda Llangord
Camí de la Sardina
l ’
C a n a l d e l S e g r
e l S a
Cam í del Salit
Borda Peret
de la Masover
Xalet d
l a S a
Borda Guiu
Borda Cin
Bor
R e c d e l ’ O
Model 6: % de recobriment > 25%
d'espècies tipus 1 i 2
Model 8: % de recobriment > 75%
d'espècies tipus 1 i 2
Model 9: % de recobriment > 100%
d'espècies tipus 1 i 2
Conreus
Zones urbanes o industrials
Prats i herbassars
Àmbit del projecte
Àmbit del Subsector 1 "Horta del Valira"
Línia elèctrica soterrada
Nova torre elèctrica
Espècies tipus 1 (molt inflamables tot l'any):
Quercus ilex, Pinus halepensis, Erica arborea, Erica
scoparia, Phillyrea angustifolia, Rosmarinus officinalis,
Thymus vulgaris, Calluna vulgaris, Eucaliptus spp. i
Phillyrea media
Espècies tipus 2 (molt inflamables només a l'estiu):
Genista scorpius, Quercus suber, Cedrus spp., Pinus
nigra, P. pinaster, P. pinea, P. radiata, P. sylvestris,
Anthyllis cytissoides, Pseuddotsuga menziesii,
Rosmarinus officinalis, Ulex parviflorus, Lavandula
latifolia, Lavandula stoechas, Rubus idaeus, Cistus
ladaniferus, Brachypodium retusum i Stipa tenacissima.
________________________________________
La zona de projecte passa a traves de zones
de conreu i prop de bosc de ribera on les
especies estan caracteritzades com a poc
inflamables.
CONSULTORS AUTORS DEL PROJECTE TITOL DEL PROJECTE CODI ESCALA TITOL DEL PLÀNOL Núm.DEL PLÀNOL DATA
DIN-A1 1 : 5.000
MAIG 2010
DIN-A3 1 : 10.000 ESTUDI DEL MEDI:
2.3.3
INFORME AMBIENTAL DEL PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE SORTIDA
FITXER
D’AIGÜES PLUVIALS DEL SECTOR RESIDENCIAL L’HORTA DEL VALIRA 0 50 100
RISCOS. INCENDIS. INFLAMABILITAT
PIER BERGLUND I VILADEVALL
m
FULL DE 2.3.3.DWG
3 3

au de Benavarre
a u e t
e v a
D
DI
ella de Castellciutat
D
PR
D
PR
D
D
Naus del Gomà
D
DI
D
I
DI
D
DI
DI
DI
DI
D
DI
D
DI
I
DI
D
D
DI
D
D
DI
DI
I
D
D
DI
I
DI
Sant Feliu
l a C o m a
I
DI
DI
l a V i n y e t a
INCASÒL
Institut Català
del Sòl
AA
I
PR
I
I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
I
DI
I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI DI DI
I I
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
Camí de l’Hortal
DI
I DI
I
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
BO
BO
Generalitat
de Catalunya
DI
I
DI
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
I
I
I
D
I
I
DI
DI
DI
AA
DI
I DI
I
D
PR
D
AA
l ’ H o r t a l
I
PR
I
F
PRI
el Castell
Castellciutat
la Ciutadella
RA
PR
PR
I
AA
DI
PRI
DI
PRI
e l T r i l l a r
l a V a l i r a
AA
PR
D
AA
D
PR
D
D
AA
PR
PR
PR
D
D
AA
D
D
RA
D
D
AA
D
D
D
D
FC
H o rt s
d e l
Mo lí Ve l l
S a n t a M a g d a l e n a
A m p o l
ÀREA D'URBANITZACIÓ
i MEDI AMBIENT
D
C a l T o n i p a l
D
AA
c arrer Valira (E)
D
D
D
D
RA
D
RA
RA
D
D
l a V a l i r a
D
RA
D
I
DI
Camí de la Seu d’Urgell a Castellciutat
Camí de l’Horta de la Valira
Borda Estevetó
Borda Canut
H o r t a d e l a V a l i r a
Borda Dalmau
D
D
RA
D
D
Borda Pregada
Casa de
l’Holandès
carrer St.Ermengol (F)
D
D
eix cívic central(C)
D
D
PR
c arrer Josep Zulueta (G)
c arrer de l'Orri (H)
D
D
D
RA
D
v ial servei (B)
c arrer Mare Janer (I)
DI
DI
AA
DI
F
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
I
DI
PRI
Parc de la Valira
nou Passeig (A)
D
Carrer de Circumval·lació
D
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
c arrer Circ umval.lació
PRI
DI
DI
PRI
PRI
DI
I
DI
CE I
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
PR I
I
I
RA
I
I
DI
DI
DI
PRI
CE I
RA
DI
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
Alberg La Valira
Carrer de Circumval·lació
D
DI
DI
DI
DI
DI
DI
D
DI
Borda Codina
c arrer Baridana (J)
Santa Magdalena
I
I
Carrer de Cadinell
DI
Carrer del Segre
I
BO
DI
R
DI
Carrer de Setúria
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
RAI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
D
I
I
DI
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Passeig de Pasqual Ingla
I
CE I
CE I
I
PR
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Passeig del Parc
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Plaça
de
Mossèn Pere Pujol
Carrer de l’Orri
Torre de
Santa Magdalena
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
Carrer de Ponent
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I DI
DI
DI
I DI
DI
DI
I
DI
DI
I
DC I
DI
DI
DI
DI
I
D
I
DI
D
DI
DI
DI
I
DI
DI
LA SEU D’URGELL
Carrer de la Mare Janer
Passeig del Parc
Carrer de la Canal Baridana
Carrer de la Canal de Cristall
Carrer de la Canal de l’Ordiguer
Plaça
de
Santa Magdalena
CEIP Mossèn
Albert Vives
E s t a ó
I
Avinguda del Salòria
DI
I
DI
DI
I
DI
D
D
DI
DI
D
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DC I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DC I
DI
D
I
I
D
DI
DI
I
DI
D
I
DC I
Plaça
de
Joan Sansa
DI
DI
I
D
D
D
DI
I
I
DI
Carrer de Josep de Zulueta
Carrer dels Tres Ponts
DI
RA
D
I
I
I
I
DI
D
DI
DI
Carrer de la Germandat de Sant Sebastià
Cadí SCCL
Carrer de Sant Ermengol
Avinguda del Salòria
Santa Magdalena
Plaça
de
les Moreres
Carrer de la Ribera d’Urgellet
Borda del Pal
Avinguda del Salòria
Carrer de Joaquim Viola
DI
DI
DI
DI
CE I
DI
DI
DI
R
DI
Carrer de la Regència d’Urgell
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer del Doctor Iglésias Navarri
Carrer de Circumval·lació
Camí d’Estaó
Borda Torredà
I
DI
DC I
I
DI
Carrer de Llorenç Tomàs i Costa
PRI
DI
DI
DI I DI
DI
DI
DI
CE I
DI
I
I
DI
I
CE I
DI
I
CE I
CE I
I
Avinguda de Pau Claris
DI
CE I
CE I
CE I
Escola La Salle
RA RA
Carrer de la Mare Janer
Passatge de l’Institut
IES Joan Brudieu
R e c d e l P l a
DI
D
I
DI
DI
I
I
DI
I
I
DI
DI
D
I
I
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
I
RA
RA
I
DI
DI
DC I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
Con
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
Borda P
Sensibilitat Baixa
• Zones denudades i prats de dall
Sensibilitat mitjana
• Franja de protecció del riu Segre i
del riu la Valira
• Bosc mixt i caducifolis
Sensibilitat alta
• Riu Segre i riu la Valira
Sensibilitat molt alta
• No es troba a la zona d'estudi
Zones urbanes
Àmbit del projecte
Àmbit del Subsector 1 "Horta del Valira"
Línia elèctrica soterrada
Nova torre elèctrica
________________________________________
A l'àmbit d'estudi no hi ha presència de
cap zona de sensibilitat molt alta. En
canvi, parts dels col·lectors de pluvials
es situen en zones de sensibilitat alta/
mitja al situar-se en la zona de vegetació
de ribera del riu Valira, riu que es troba
dins el pla de protecció de la llúdriga.
________________________________________
CONSULTORS AUTORS DEL PROJECTE TITOL DEL PROJECTE CODI ESCALA TITOL DEL PLÀNOL Núm.DEL PLÀNOL DATA
DIN-A1 1 : 2.500
MAIG 2010
DIN-A3 1 : 5.000 ESTUDI DEL MEDI:
2.4.1
INFORME AMBIENTAL DEL PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE SORTIDA
FITXER
D’AIGÜES PLUVIALS DEL SECTOR RESIDENCIAL L’HORTA DEL VALIRA 0 25 50
SENSIBILITAT DEL MEDI NATURAL
PIER BERGLUND I VILADEVALL
m
FULL DE 2.4.1.DWG
1 1

au de Benavarre
a u e t
e v a
D
DI
ella de Castellciutat
D
PR
D
PR
D
D
Naus del Gomà
D
DI
D
I
DI
D
DI
DI
DI
DI
D
DI
D
DI
I
DI
D
D
DI
D
D
DI
DI
I
D
D
DI
I
DI
Sant Feliu
l a C o m a
I
DI
DI
l a V i n y e t a
INCASÒL
Institut Català
del Sòl
AA
I
PR
I
I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
I
DI
I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI DI DI
I I
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
Camí de l’Hortal
DI
I DI
I
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
BO
BO
Generalitat
de Catalunya
DI
I
DI
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
I
I
I
D
I
I
DI
DI
DI
AA
DI
I DI
I
D
PR
D
AA
l ’ H o r t a l
I
PR
I
F
PRI
el Castell
Castellciutat
la Ciutadella
RA
PR
PR
I
AA
DI
PRI
DI
PRI
e l T r i l l a r
l a V a l i r a
AA
PR
D
AA
D
PR
D
D
AA
PR
PR
PR
D
D
AA
D
D
RA
D
D
AA
D
D
D
D
FC
H o rt s
d e l
Mo lí Ve l l
S a n t a M a g d a l e n a
A m p o l
ÀREA D'URBANITZACIÓ
i MEDI AMBIENT
D
C a l T o n i p a l
D
AA
c arrer Valira (E)
D
D
D
D
RA
D
RA
RA
D
D
l a V a l i r a
D
RA
D
I
DI
Camí de la Seu d’Urgell a Castellciutat
Camí de l’Horta de la Valira
Borda Estevetó
Borda Canut
H o r t a d e l a V a l i r a
Borda Dalmau
D
D
RA
D
D
Borda Pregada
Casa de
l’Holandès
carrer St.Ermengol (F)
D
D
eix cívic central(C)
D
D
PR
c arrer Josep Zulueta (G)
c arrer de l'Orri (H)
D
D
D
RA
D
v ial servei (B)
c arrer Mare Janer (I)
DI
DI
AA
DI
F
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
I
DI
PRI
Parc de la Valira
nou Passeig (A)
D
Carrer de Circumval·lació
D
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
DI
c arrer Circ umval.lació
PRI
DI
DI
PRI
PRI
DI
I
DI
CE I
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
PR I
I
I
RA
I
I
DI
DI
DI
PRI
CE I
RA
DI
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
Alberg La Valira
Carrer de Circumval·lació
D
DI
DI
DI
DI
DI
DI
D
DI
Borda Codina
c arrer Baridana (J)
Santa Magdalena
I
I
Carrer de Cadinell
DI
Carrer del Segre
I
BO
DI
R
DI
Carrer de Setúria
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
RAI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
D
I
I
DI
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Passeig de Pasqual Ingla
I
CE I
CE I
I
PR
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Passeig del Parc
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
Plaça
de
Mossèn Pere Pujol
Carrer de l’Orri
Torre de
Santa Magdalena
I
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
Carrer de Ponent
DI
DI
DI
DI
DI
DI
I DI
DI
DI
I DI
DI
DI
I
DI
DI
I
DC I
DI
DI
DI
DI
I
D
I
DI
D
DI
DI
DI
I
DI
DI
LA SEU D’URGELL
Carrer de la Mare Janer
Passeig del Parc
Carrer de la Canal Baridana
Carrer de la Canal de Cristall
Carrer de la Canal de l’Ordiguer
Plaça
de
Santa Magdalena
CEIP Mossèn
Albert Vives
E s t a ó
I
Avinguda del Salòria
DI
I
DI
DI
I
DI
D
D
DI
DI
D
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DC I
DI
I
DI
DI
I
DI
DI
DI
I
I
DI
DI
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
I
DC I
DI
D
I
I
D
DI
DI
I
DI
D
I
DC I
Plaça
de
Joan Sansa
DI
DI
I
D
D
D
DI
I
I
DI
Carrer de Josep de Zulueta
Carrer dels Tres Ponts
DI
RA
D
I
I
I
I
DI
D
DI
DI
Carrer de la Germandat de Sant Sebastià
Cadí SCCL
Carrer de Sant Ermengol
Avinguda del Salòria
Santa Magdalena
Plaça
de
les Moreres
Carrer de la Ribera d’Urgellet
Borda del Pal
Avinguda del Salòria
Carrer de Joaquim Viola
DI
DI
DI
DI
CE I
DI
DI
DI
R
DI
Carrer de la Regència d’Urgell
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer del Comtat d’Urgell
Carrer del Doctor Iglésias Navarri
Carrer de Circumval·lació
Camí d’Estaó
Borda Torredà
I
DI
DC I
I
DI
Carrer de Llorenç Tomàs i Costa
PRI
DI
DI
DI I DI
DI
DI
DI
CE I
DI
I
I
DI
I
CE I
DI
I
CE I
CE I
I
Avinguda de Pau Claris
DI
CE I
CE I
CE I
Escola La Salle
RA RA
Carrer de la Mare Janer
Passatge de l’Institut
IES Joan Brudieu
R e c d e l P l a
DI
D
I
DI
DI
I
I
DI
I
I
DI
DI
D
I
I
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
I
RA
RA
I
DI
DI
DC I
DI
DI
I
DI
DI
DI
DI
Con
Carrer de Sant Joan Baptista de la Salle
Borda P
Patrimoni arquitectònic - Castell Ciutat
Àmbit del projecte
Àmbit del Subsector 1 "Horta del Valira"
Línia elèctrica soterrada
Nova torre elèctrica
________________________________________
A prop de l'àmbit estudiat cal destacar
l'element de patrimoni arqueològic
Castell ciutat.
________________________________________
CONSULTORS AUTORS DEL PROJECTE TITOL DEL PROJECTE CODI ESCALA TITOL DEL PLÀNOL Núm.DEL PLÀNOL DATA
DIN-A1 1 : 2.500
MAIG 2010
DIN-A3 1 : 5.000 ESTUDI DEL MEDI:
24.2
INFORME AMBIENTAL DEL PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE SORTIDA
FITXER
D’AIGÜES PLUVIALS DEL SECTOR RESIDENCIAL L’HORTA DEL VALIRA 0 25 50
PATRIMONI CULTURAL
PIER BERGLUND I VILADEVALL
m
FULL DE 2.4.2.DWG
1 1

INCASÒL
Institut Català
del Sòl
Generalitat
de Catalunya
ÀREA D'URBANITZACIÓ
i MEDI AMBIENT
N-145
N-260
LV-4008
Àmbit del projecte
Àmbit del Subsector 1 "Horta del Valira"
Línia elèctrica existent
Nova línia elèctrica soterrada
Nova torre elèctrica
CONSULTORS AUTORS DEL PROJECTE TITOL DEL PROJECTE CODI ESCALA TITOL DEL PLÀNOL Núm.DEL PLÀNOL DATA
DIN-A1 1 : 5.000
MAIG 2010
DIN-A3 1 : 10.000 ESTUDI DEL MEDI:
2.5
INFORME AMBIENTAL DEL PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE SORTIDA
FITXER
D’AIGÜES PLUVIALS DEL SECTOR RESIDENCIAL L’HORTA DEL VALIRA 0 50 100
INFRAESTRUCTURES
PIER BERGLUND I VILADEVALL
m
FULL DE
2.5.DWG
1 1