Feu clic aquí per a descarregar el fitxer - Ajuntament de La Seu d ...

Informe
ambiental
Informe de Sostenibilitat
Ambiental
Pla Especial del cementiri
municipal de la Seu d’Urgell
(Alt Urgell, Lleida)
Febrer 2008
(E-02-028-07)
Promotor
Consultor

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
PLA ESPECIAL DEL CEMENTIRI MUNICIPAL DE LA SEU D’URGELL (ALT URGELL)
ÍNDEX DE DOCUMENTS
DOCUMENT I: MEMÒRIA
DOCUMENT II: REPORTATGE FOTOGRÀFIC
DOCUMENT III: PLÀNOLS
DOCUMENT IV: ANNEXOS
ANNEX 1. Consultes prèvies
ANNEX 2. Estudi del medi
ANNEX 3. Característiques tècniques del forn crematori
ANNEX 4. Pla Territorial de l’Alt Pirineu i Aran. Justificació de
compatibilitat del Pla Especial amb el Pla Territorial

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
PLA ESPECIAL DEL CEMENTIRI MUNICIPAL DE LA SEU D’URGELL (ALT URGELL)
DOCUMENT I: MEMÒRIA

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Índex de la memòria
1 Introducció ........................................................................................................................ 1
1.1 Objecte ................................................................................................................ 1
1.2 Àmbit.................................................................................................................... 1
1.3 Justificació de l’informe ....................................................................................... 3
1.4 Marc legal aplicable............................................................................................. 3
1.5 Contingut del document....................................................................................... 4
2 Presentació del Pla Especial ............................................................................................ 6
2.1 Característiques principals de la proposta de pla ............................................... 6
3 Diagnosi Ambiental........................................................................................................... 9
3.1 Descripció geogràfica de l’entorn ........................................................................ 9
3.2 Espais naturals protegits ................................................................................... 10
3.3 Medi natural....................................................................................................... 13
3.4 Paisatge............................................................................................................. 23
3.5 Patrimoni cultural............................................................................................... 25
3.6 Disponibilitat de recursos naturals i energia...................................................... 26
3.7 Àrees de risc...................................................................................................... 36
3.8 Sensibilitat de l’àmbit......................................................................................... 42
3.9 Conclusions ....................................................................................................... 43
4 Objectius i criteris ambientals ......................................................................................... 44
4.1 Objectius existents amb anterioritat al Pla ........................................................ 44
4.2 Definició d’objectius i criteris ambientals........................................................... 49
5 Avaluació d’alternatives .................................................................................................. 54
5.1 Introducció ......................................................................................................... 54
5.2 Metodologia ....................................................................................................... 54
5.3 Descripció de les alternatives............................................................................ 55
5.4 Valoració de les alternatives.............................................................................. 56
5.5 Conclusions ....................................................................................................... 62
6 Afecció ambiental del pla o programa ............................................................................ 64
6.1 Àrees d’afectació significativa ........................................................................... 64
6.2 Avaluació dels efectes sobre el medi ................................................................ 64
6.3 Valoració prèvia de l’afecció ambiental ............................................................. 68
7 Mesures preventives, correctores i compensatòries ...................................................... 69
8 Avaluació global.............................................................................................................. 82
1

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
8.1 Introducció..........................................................................................................82
8.2 Verificació d’objectius i criteris...........................................................................82
9 Mesures de seguiment....................................................................................................86
9.1 Introducció..........................................................................................................86
9.2 Sistema de seguiment .......................................................................................86
10 Document de síntesi........................................................................................................89
10.1 Introducció..........................................................................................................89
10.2 Presentació del Pla Especial del Cementiri Municipal de la Seu d’Urgell .........89
10.3 Diagnosi Ambiental ............................................................................................89
10.4 Objectius i criteris ambientals ............................................................................90
10.5 Avaluació d’alternatives .....................................................................................91
10.6 Afecció ambiental del pla o programa ...............................................................91
10.7 Mesures preventives, correctores i compensatòries .........................................91
10.8 Avaluació global.................................................................................................94
10.9 Mesures de seguiment.......................................................................................95
10.10 Conclusió ...........................................................................................................95
2

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
1 Introducció
1.1 Objecte
El present Informe de Sostenibilitat Ambiental es realitza per encàrrec de l’Ajuntament de la
Seu d’Urgell amb l’objecte de donar compliment a la legislació vigent en matèria ambiental i
d’urbanisme, per a la tramitació de les actuacions previstes a l’àmbit del Cementiri Municipal
de La Seu d’Urgell, al terme municipal de La Seu d’Urgell (Alt Urgell).
Aquestes actuacions tenen per objectiu el desenvolupament d’un àmbit de sòl no
urbanitzable, amb terrenys qualificats com a sistema d’equipaments.
L’estat actual del medi que es veurà afectat per l’actuació, així com les actuacions previstes
i els possibles efectes ambientals que pogués comportar són objecte d’aquest informe
ambiental.
1.2 Àmbit
L’àmbit d’estudi és el Cementiri Municipal de La Seu d’Urgell, el qual està situat al sud-est
del municipi.
La Seu
Vista aèria de l’àmbit del Cementiri Municipal de La Seu d’Urgell
1
Àmbit Cementiri
Riu Segre

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
La Seu d'Urgell es troba al cor de l'Alt Pirineu català, a la vall del Segre, a deu quilòmetres
d'Andorra i a quaranta-cinc de la frontera francesa. És la capital de la comarca de l'Alt
Urgell. L'extensió del terme municipal és de gairebé 15 km 2 . Té una població d'uns onze mil
habitants.
La Seu ocupa el centre d'una petita plana al·luvial, al punt on el Valira, que baixa d'Andorra,
s'ajunta amb el Segre. La ribera queda limitada al sud per la serra del Cadí, i al nord pels
cims del Pirineu Axial. La Seu està a una altitud de 690 m: la cota màxima del municipi és
als Rocs de la Mitxella, a 900 metres
L’àmbit del Cementiri Municipal de La Seu d’Urgell inclou els terrenys qualificats com a
sistema d’equipaments situats al peu de la carretera de Cerc, identificat amb la clau E. El
sector de planejament té una superfície aproximada de 38.898 m 2
Veure plànols 1.1, 1,2 i 1.3 Localització, emplaçament i emplaçament sobre ortofotomapa
Foto 1: Vista aèria de l’emplaçament del Pla Parcial del Cementiri de la Seu d’Urgell, al nord de l’Olla, a la comarca de
l’Alt Urgell. En vermell, el perímetre de la parcel·la afectada. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.
2

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
1.3 Justificació de l’informe
El present Informe de Sostenibilitat Ambiental es redacta per tal de donar compliment a la
llei d’urbanisme (Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol) i el seu corresponent reglament
(Decret 305/2006, de 18 de juliol). Aquesta llei fixa en el seu capítol II, els principis generals
de l’actuació urbanística, entre ells, el de desenvolupament urbanístic sostenible.
La Llei defineix el desenvolupament urbanístic sostenible com la “utilització racional del
territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement urbà amb la
preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i
culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures”.
La Llei parla també de “la configuració de models d'ocupació del sòl que evitin la dispersió
en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl
urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals
i consolidin un model de territori globalment eficient.evitar la dispersió en el territori”.
L’esmentada Llei contempla la inclusió d’un informe mediambiental entre la documentació
mitjançant la qual es realitza la formalització dels plans urbanístics.
El reglament, en el seu article 70, especifica que en cas de formulació o revisió dels plans
d’ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació
ambiental, l’informe ambiental que preveu la Llei d’urbanisme ha de tenir la naturalesa i
contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació
ambiental de plans i programes, amb el grau d’especificació que estableixi l’òrgan ambiental
en el document de referència, establint un contingut mínim al qual s’ajusta el present
informe.
Dins el procés d’Avaluació Ambiental, el primer pas a realitzar és el de redactar l’Informe
Ambiental Preliminar. Aquest va ser fet amb data d’abril de 2007. El Document de
Referència corresponent, va ser rebut amb data juliol de 2007. S’adjunta còpia del mateix
en l’Annex I (Consultes prèvies)
1.4 Marc legal aplicable
Així, el desenvolupament de l’informe de sostenibilitat ambiental del Pla Especial del
cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)està sotmès bàsicament a la següent
legislació i normativa:
• Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
d’urbanisme (deroga els textos de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme i la
Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, del 14 de març,
3

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i
de l’autonomia local).
• Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei
d’urbanisme.
• Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre “evaluación de los efectos de determinados planes
y programas en el medio ambiente”.
Tal com estableix la Llei 9/2006, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha realitzat una sèrie de
consultes prèvies a les Administracions públiques afectades, per al desenvolupament del
Pla Especial del Cementiri:
• Consulta a l’Institut Geològic de Catalunya, en quan a hidrogeologia
• Consulta a l’Institut Geològic de Catalunya, en quan a punts d’interès geològic i
paleontològics
• Consulta al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, en quan a patrimoni
arqueològic i paleontològic
• Consulta al Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, en quan a
agricultura
• Consulta a l’Agència Catalana de l’aigua, en quan a aqüífers classificats, zones
vulnerables i zones sensibles
S’ha rebut resposta per part de l’Administració. Aquestes han estat favorables, indicant en
alguns casos mesures incloses en el present document. (Veure Annex 1; Consultes prèvies)
1.5 Contingut del document
A partir d’aquest capítol de presentació, el document ha estat estructurat en base als
següents capítols:
• Després del capítol introductori, el segon capítol, Presentació del Pla Especial es
centra en la descripció breu dels objectius del planejament, els antecedents
existents i les actuacions bàsiques.
• El tercer capítol, Diagnosi ambiental, descriu el medi on es desenvoluparà el
planejament, així com l’anàlisi de possibles riscs de caràcter natural i els principals
factors a considerar en la composició dels vectors ambientals que caracteritzen la
zona d’estudi en l’estat actual.
4

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
• El quart capítol, Objectius i criteris ambientals, es presenten els objectius
ambientals del planejament que caldrà desenvolupar en forma de mesures
ambientals i avaluar el seu compliment.
• El cinquè capítol, Avaluació d’alternatives, en el qual es realitza una avaluació de
les alternatives plantejades i s’exposen les conclusions que fan referència als
motius de selecció de l’ordenació proposada.
• El sisè capítol, Afecció ambiental del pla, identifica i avalua els principals efectes
ambientals produïts pel desenvolupament del planejament.
• EL setè capítol, Mesures ambientals, descriu les mesures ambientals
contemplades al pla i aquelles necessàries per tal de complir els objectius
ambientals establerts.
• El vuitè capítol, Avaluació global, presenta la justificació del compliment dels
objectius ambientals establerts en el planejament.
• El novè capítol, Mesures de seguiment, es defineix el sistema de seguiment del
compliment dels objectius i mesures ambientals per part de les fases posteriors del
planejament.
• El desè capítol recull un Document de síntesi de caràcter no tècnic on es resumeix
el contingut de l’informe i les conclusions que se’n desprenen.
5

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
2 Presentació del Pla Especial
2.1 Característiques principals de la proposta de pla
L’àmbit objecte del Pla Especial comprèn una superfície de aproximadament 4 ha. L’àmbit
territorial del Pla Especial de l’Àrea de Cementiri es troba emplaçat al peu de la Ctra. de
Cerc, la qual delimita l’àmbit per l’oest, i del Riu de Cerc, que el delimita per l’Est. Al Nord de
l’àmbit trobem la Torre del Cap.
En l’actualitat, aquests terrenys estan qualificats com a sistema d’equipaments, clau E. En
ells trobem un curs fluvial important, el riu Cerc, i nuclis aïllats d’habitatges rurals, alguns
pràcticament abandonats.
Els objectius i criteris generals plantejats en l’ordenació han estat els següents:
• L’objectiu fonamental d’aquest Pla Especial és establir els criteris sobre les
característiques i localitzacions més adients per a les construccions i
edificacions; de manera que no trenquin l’equilibri ecològic i tinguin el menor
impacte possible.
• Determinar les necessitats en relació al servei del cementiri i preveure les
millores necessàries d’accés a l’equipament a través d’una rotonda, donant
accés independent al Tanatori i al Cementiri.
• Definir les condicions tècniques per a la construcció d’instal·lacions que, en cas
d’una mala execució, podrien tenir un risc de contaminar el medi, sobretot per
les construccions referent a nínxols i fossa/dipòsit.
• Protegir els espais i elements naturals que defineixen l’aspecte global del
territori, preservant els valors ecològics i paisatgístics.
Com a principi ordenador es projecta:
- Assimilar els nínxols a les feixes que escalonen els camps. De manera que la
seqüència de nínxols formin fileres contínues al terreny i s’adaptin
topogràficament, per tal de disminuir l’impacte de la seva presència, ja que la
construcció només es fa palesa amb el frontal dels nínxols. Aquests frontals
es regularan a partir d’una ordenança pròpia del cementiri de manera que
tampoc intervinguin amb impacte visual. A més, donat que la pendent de
l’emplaçament és perpendicular a la carretera, sent la línia topogràfica més
alta la de la pròpia carretera, la percepció visual del conjunt des del vial seran
6

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
un conjunt de plans verds esglaonats que no impedeixen les vistes sobre
l’horitzó.
- El pàrking s’organitzarà per la part inferior del traçat de la carretera, fent
d’element de transició entre una zona sorollosa, de pas de vehicles, i el
cementiri. L’accés a l’equipament es realitzarà a partir d’una nova rotonda
que, a més de millorar l’accessibilitat, la seva situació li permetrà actuar
d’element vertebrador del pàrking, dividint-lo en dues parts amb accés
independent pel tanatori i el cementiri.
- Per tal de que la magnitud en superfície de l’edifici del tanatori no tingui un
impacte paisatgístic, es planteja que la composició volumètrica sigui com una
seqüència de petits cossos adjacents en planta baixa, definint l’ocupació
màxima i la distància mínima als límits de finca.
- Pel que fa als sistemes d’equipaments, espais verds i vialitat, l’organització de
la vialitat, les construccions i les zones lliures del propi equipament es
repartiran en franges més o menys amples, alternades i paral·leles a la traça
que defineix la carretera i la topografia. Es definirà una zona d’espai verd
paral·lel a tot el límit de la parcel·la de l’actuació, equivalent als 25 metres
d’amplada de la zona de protecció que exigeix l’article 39 del Reglament de
policia sanitària mortuòria, amb una segona línia de protecció de 225 metres
d’amplada.
- Es preveu la implantació de la incineradora, assegurant-se el mínim
d’emissions a l’atmosfera.
- Finalment, per tal d’aconseguir una màxima integració ambiental, els
materials i els sistemes constructius s’assemblaran a les edificacions en sòl
no urbanitzable propis de la zona.
La zonificació de l’àmbit serà la següent:
• Sistema viari: 0,86 %
• Sistema d’equipaments: 99,14 %
o Tanatori-Incinerador: 6,93 %
o Cementiri: 38,29 %
o Zona d’aparcament: 10,85 %
7

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
o Espai lliure d’equip: 43,05 %
Veure plànol 2.1 Descripció del Projecte; Planta General
8

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
3 Diagnosi Ambiental
El diagnòstic ambiental del territori permetrà determinar els aspectes rellevants i significatius
que haurà d’atendre el Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell).
3.1 Descripció geogràfica de l’entorn
L’àmbit territorial del Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell se situa al SE
del nucli urbà de La Seu d’Urgell al terme municipal del mateix nom, a la comarca de l’Alt
Urgell.
Foto 2: El camp que queda en primer plànol és el lloc on es preveu la construcció del Pla Parcial del Cementiri de la
Seu d’Urgell (Alt Urgell).
L’emplaçament de la nova actuació urbanística -d’aproximadament 6,5 ha de superfície-
ocuparà un sector principalment agrícola. Tanmateix, tot l’entorn -especialment a ponent i al
sud- es bàsicament forestal. Al nord, el tret paisatgístic més destacable és el riu Segre i les
planes agrícoles a ambdues ribes del riu.
La Seu d'Urgell, entre els rius Segre i Valira, es troba situada a la zona més septentrional de
la comarca de l'Alt Urgell.
9

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
La comarca de l‘Alt Urgell s’ubica al bell mig de l’Alt Pirineu, a la vall del Segre, que en
forma l’eix, i que al sector de la seva capital, s’obre en una espaiosa esplanada de
muntanya on conflueixen les principals vies de penetració als Pirineus i la fan un important
nus de comunicacions vers el Principat d’Andorra, La Cerdanya, el Pallars Sobirà i la
Noguera.
L’Alt Urgell és una de les comarques amb més varietat paisatgística: cada vall és diferent de
les altres, amb les seves pròpies característiques, la seva particular fisonomia. El clima
extremadament rigorós a l’hivern i suau a l’estiu, permet tota mena d’activitats esportives
relacionades amb una i altra estació, a la vegada que esdevé un eix viari molt important
entre el triangle Catalunya-França-Andorra.
La Seu d'Urgell es troba al cor de l'Alt Pirineu català, a la vall del Segre, a deu quilòmetres
d'Andorra i a quaranta-cinc de la frontera francesa.
La zona d’estudi -situada entre els 740 i 750 msnm- es troba a la muntanya mitjana plujosa i
està bastant transformada per l’ús agrícola i per la desaparició de les comunitats vegetals
pròpies. Hi ha un curs fluvial important: el riu de Cerc. Els habitatges presents són nuclis
aïllats de caràcter rural, alguns pràcticament abandonats.
3.2 Espais naturals protegits
La zona on es preveu el desenvolupament del pla parcial, no pertany a cap espai del PEIN
(Pla d'Espais d’Interès Natural, aprovat pel Decret 328/1992 de la Generalitat de Catalunya)
ni a cap Zona Humida de l’Inventari de Zones Humides de la Generalitat de Catalunya
(2001).
Així mateix, a la zona d’estudi no hi ha cap espai natural de protecció especial com reserva
de fauna, paratge natural d’interès nacional, reserva natural, parc natural, parc nacional, etc.
A l’àmbit d’estudi, no hi ha cap Lloc d’Interès Comunitari (LIC) o proposat com a tal -fruit de
l’aplicació de la Directiva 92/43/CEE- ni cap Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA)
fruit de l’aplicació de la Directiva 79/409/CEE, designats per formar part de la Xarxa Natura
2000.
El riu Segre, relativament proper, pertany al Pla de Conservació de la Llúdriga (Ordre
MAB/138/2002 de 22 de març) aprovat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la
Generalitat de Catalunya. No es descartable que la llúdriga (Lutra lutra).pugui fer incursions
al riu de Cerc.
10

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
La zona d’estudi pertany en la seva totalitat al Pla de Recuperació del Trencalòs (aprovat
pel Decret 282/1994 de la Generalitat de Catalunya). En aquest sector del terme municipal
de la Seu d’Urgell, no hi ha cap Àrea Important per a les Aus (IBAs).
A la zona d’estudi no hi ha cap aqüífer protegit del Catàleg d’Aqüífers Protegits de la
Generalitat de Catalunya.
En relació al patrimoni geològic, no hi ha cap element catalogat com a tal (geozones i
geòtops).
Pel que fa als Hàbitats d’Interès Comunitari (segons la Directiva 67/97/CE) cal dir que a la
zona d’estudi n’hi ha diversos. Són els següents:
• Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion), codi 6510. És
un HIC no prioritari.
• Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre substrat calcari
(Festuco-Brometea), codi 6210. Es tracta d’un HIC no prioritari.
• Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion), codi 91E0. Aquest hàbitat és
prioritari.
Els prats de dall poden ser afectats pel desenvolupament del Pla Parcial. Tanmateix,
l’aspecte actual dels camps fa pensar que han estat abandonats.
El següent mapa mostra els hàbitats presents actualment.
11

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Mapa 1: Hàbitats presents a la zona d’estudi. En vermell, la zona a ocupar pel Pla Parcial. A la cantonada inferior
dreta, el nucli urbà de Cercs. Font. DMAH.
Llegenda 3-1: Llegenda dels hàbitats. Font: DMAH.
Veure plànols d’Estudi del medi, (3.1 ) A on es situen els Espais Naturals Protegits: Parcs
Naturals, la Xarxa Natura 2000, Espais PEIN i els Hàbitats d’Interès Comunitari.
Finalment, al destacar que l’àmbit d’estudi es troba dins l`àmbit del Pla Territorial de l’Alt
Pirineu i Aran, pel qual es determinen, entre altres, la delimitació i protecció especial
d’aquells espais oberts que actualment estan protegits sectorialment per la legislació
ambiental i aquells que el Pla considera que cal preservar pel seu valor com a peces i
connectors d’interès natural i agronatural o com a sòls d’alt valor agrícola productiu i també
per la seva funció específica en l’equilibri mediambiental, com és el cas de les àrees de
recàrrega dels aqüífers. De fet, segons el Pla Especial, afecta unes 4 ha de prats de dall
qualificades com a Sòl de Protecció Especial d’Alt Valor Agrari. L’àmbit afectat s’ubica
12

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
just al límit entre aquest tipus de sòl i el sòl de protecció preventiva, (Veure plànol del Pla
Territorial de l’Alt Pirineu i Aran)
S’adjunta a l’Annex 4 la justificació de la compatibilitat entre els futurs usos del territori
(cementiri) i els valors de la protecció especial del Pla Territorial. S’adjunta així mateix
l’escrit fet per l’equip del Programa de Planejament Territorial del Departament de Política
Territorial i Obres Públiques, en el que es compatibilitzen les determinacions del Pla
Especial amb les del Pla Territorial de l’Alt Pirineu i Aran.
3.3 Medi natural
En el present apartat s’estudia el medi físic, en el qual es realitza el Pla Especial del
cementiri municipal de la Seu d’Urgell Així en l’estudi del medi es descriuran les
característiques biòtiques i abiòtiques de l’àrea d’estudi. A l’annex 2 s’incorpora l’estudi del
medi.
A continuació es presenta un resum dels temes més importants de l’estudi del medi realitzat
per l’Informe de Sostenibilitat Ambiental per el Pla Especial del cementiri municipal de la
Seu d’Urgell. L’estudi del medi s’adjunta a l’annex 2 del present document.
3.3.1 Medi físic
Descripció geogràfica de l’entorn
El projecte de desenvolupament del Pla Parcial del Cementiri de la Seu d’Urgell se situa al
SE del nucli urbà de La Seu d’Urgell al terme municipal del mateix nom, a la comarca de l’Alt
Urgell.
L’emplaçament de la nova actuació urbanística -d’aproximadament 6,5 ha de superfície-
ocuparà un sector principalment agrícola. Tanmateix, tot l’entorn –especialment a ponent i al
sud- es bàsicament forestal. Al nord, el tret paisatgístic més destacable és el riu Segre.
La comarca de l‘Alt Urgell és situada al bell mig de l’Alt Pirineu, a la vall del Segre, que en
forma l’eix, i que al sector de la seva capital, s’obre en una espaiosa esplanada de
muntanya on conflueixen les principals vies de penetració als Pirineus i la fan un important
nus de comunicacions vers el Principat d’Andorra, La Cerdanya, el Pallars Sobirà i la
Noguera.
La Seu d'Urgell es troba al cor de l'Alt Pirineu català, a la vall del Segre, a deu quilòmetres
d'Andorra i a quaranta-cinc de la frontera francesa.
La zona d’estudi .-situada entre els 740 i 750 msnm- es troba a la muntanya mitjana plujosa
i està bastant transformada per l’ús agrícola i per la desaparició de les comunitats vegetals
13

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
pròpies. Hi ha un curs fluvial important: el riu de Cerc. Els habitatges presents són nuclis
aïllats de caràcter rural, alguns pràcticament abandonats.
Geologia
Com a la resta dels Pirineus axials, la prehistòria geomòrfica de l’Alt Urgell no comença fins
el Paleozoic tardà (Carbonífer). Aleshores, a impulsos de forces compressores profundes,
emergiren del fons d’un geosinclinal marí gran aquests esquists ordovicians, de margues
siluarianes i, ja cap a migjorn –on les aigües no eren tan profundes- aparegueren carbons i
conglomerats poc compactes del carbonífer, que es prolonguen en els conglomerats i
gresos permians. A les compressions havien de seguir distensions que dislocaven els
materials originant falles, per on podien sortir ejeccions granítiques posttectòniques, capces
de metamorfosar els sediments paleozoics.
L’erosió probablement va fer acte de presencia d’immediat, actuant durant el Paleozoic,
Mesozoic i fins el paleogen inicial, originant les superfícies d’erosió (clams si són extenses i
sense bosc).
Segons el SIG (cartografia geològica) del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la
Generalitat de Catalunya, la litologia de la zona d’estudi –en color marfil al mapa- està
formada principalment per graves com a litologia predominant amb sorres, llims i blocs (del
Cenozoic, període Quaternari, època Plistocè Superior).
Tanmateix, a banda i banda d’aquesta franja central hi ha unes zones (al mapa, en color
beige) on trobem lutites (del Cenozoic, període Neogen, època Miocè).
Més al sud hi ha un sector (en color taronja) format per gresos com a litologia predominant
amb microconglomerats, lutites i roques volcanoclàstiques (del Paleozoic, període
Ordovicià, època Ordovicià Superior).
14

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Color
Mapa 2: Mapa geològic per a la zona d'estudi. En vermell, el perímetre de la parcel·la a ocupar. En blau, la xarxa
hidrogràfica superficial. Font: DMAH.
Litologia
predominant
Altres litologies Era / Període / Època
lutites CENOZOIC, NEOGEN, MIOCÈ
graves sorres, llims i blocs
gresos
microconglomerats, lutites i roques
volcanoclàstiques
15
CENOZOIC, QUATERNARI, PLISTOCÈ
SUPERIOR
PALEOZOIC, ORDOVICIÀ, ORDOVICIÀ
SUPERIOR
còdols graves i llims CENOZOIC, QUATERNARI, HOLOCÈ
andesites - PALEOZOIC, CARBONÍFER-PERMIÀ
Llegenda 3-2: Llegenda del mapa geològic per a la zona d’estudi.

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Consultada la base de dades de geòtops i geozones de Catalunya de la Direcció General de
Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la
Generalitat de Catalunya, s’ha constatat que no n’hi ha cap.
Veure plànol 3.2 Estudi del medi: Geologia.
Relleu
La Seu ocupa el centre d'una petita plana al·luvial, al punt on el Valira -que baixa d'Andorra-
s'ajunta amb el Segre. La ribera queda limitada al sud per la serra del Cadí, i al nord pels
cims del Pirineu Axial. La Seu està a una altitud de 690 m: la cota màxima del municipi és
als Rocs de la Mitxella, a 900 metres.
La zona d’estudi -situada entre els 740 i 750 msnm- es troba a la muntanya mitjana, al SE
del nucli urbà de la Seu d’Urgell, en un sector planer drenat pel riu de Cerc i amb el turó de
Sant Antoni a llevant. A ponent, hi ha suaus ondulacions.
Aigües
Tota la zona d’estudi pertany a la conca del Segre. Des del punt de vista administratiu ens
trobem a la conca de l’Ebre (Confederación Hidrográfica del Ebro)
A la zona objecte d’estudi trobem el riu de Cerc i un canal de reg. Tot i l’estretor del riu, la
vegetació arbòria de ribera i el fet que els sectors adjacents han estat transformats en
camps de conreu, augmenten el seu paper en el paisatge vegetal.
A la zona d’estudi no hi ha cap zona humida del Catàleg de Zones Humides de la
Generalitat de Catalunya (2001).
Veure plànol 3.4 Estudi del medi:. Hidrologia superficial.
La zona d’implantació del nou cementiri pertany a un sector sense aqüífers superficials
importants (de medis inespecífics). Són terrenys amb roques sedimentàries i impermeables.
En canvi poden existir aqüífers profunds captius, tant en materials granulars com
carbonàtics. A les zones properes al riu Segre, hi ha al·luvions connectats i recarregats pel
riu.
Aquests aqüífers no estan inclosos en el Catàleg d’Aqüífers Protegits realitzat pel
Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (Decret 328/1988,
d'11 d'octubre de la Generalitat de Catalunya, pel qual s'estableixen normes de protecció i
addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya).
16

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Així mateix, aquests aqüífers no estan inclosos dins les Zones vulnerables per contaminació
de nitrats de fonts agràries segons el Decret 283/1998, de 21 d'octubre, de designació de les
zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.
En quant al medi hidrogeològic, segons els resultats de la consulta realitzada a l’Institut
Geològic de Catalunya per l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, els terrenys afectats es troben
damunt de dipòsits al·luvials quaternaris de l’Holocè del riu Segre i estan constituïts per
materials detrítics: lutites, sorres, graves, que poden arribar a presentar una potència
superior als 30 metres. Aquests materials quaternaris reposen discordantment damunt d’un
sòcol constituït per materials neògens, corresponents a la unitat litoestratigràfica
anomenada Ballestar.
La permeabilitat estimada és de mitjana a alta pels nivells de graves i sorres quaternaris i
pels nivells de bretxes, sorres i conglomerats corresponents al substrat neògen. La
permeabilitat passa de ser baixa a molt baixa pels nivells lutític-argilosos, tant quaternaris
com miocènics. En conjunt, tants els dipòsits quaternaris com els materials del substrat
neògen poden arribar a conformar un aqüífer.
La xarxa canalitzada d’aigües municipals no arriba a assolir aquesta zona, per tant el
subministrament d’aigua a les masies es realitza a partir de pous de caràcter particular.
A la zona trobem 2 pous particulars propers a aquests terrenys, i que correspondrien al pou
del Torre del Cap (A) d’una fondària de 18 m., i al pou B amb una fondària de 26 m.
Donat que el nivell freàtic de la zona en aquests terrenys es situa a una fondària d’uns 15
metres, el flux de les aigües subterrànies seria en direcció aproximadament de sud-oest a
nord-est.
Per tot això, l’informe de l’Institut Geològic de Catalunya considera que la ubicació del
Cementiri pot contaminar l’aqüífer lliure que es troba en el subsòl, podent contaminar el pou
del Torre del Cap (A) degut a la curta distància a que es troba dels terrenys proposats i
conclou.que no resulta aconsellable la construcció del recinte en aquests terrenys, i que per
tant cal assumir el següent:
• Substituir el cabal d’abastament proporcionat pel pou de la Torre del Cap (A) per
aigua de xarxa municipal o altre procedència sanitàriament correcta.
• Establir un control periòdic de la qualitat bacteriològica de l’aigua del pou de la Torre
del Cap (A).
• Preveure en el projecte constructiu les mesures adients per evitar la infiltració dels
lixiviats, així com un sistema correcte d’evacuació de les aigües d’escorrentia.
17

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
• Es recomana que els enterraments es facin exclusivament en nínxols.
3.3.2 Medi biòtic
Ambients faunístics
En l’àmbit d’estudi els ambients faunístics detectats són els següents:
• Zones forestades: Pinedes secundàries de la muntanya mitjana europea.
• Fauna de les zones obertes: Prats de dall, conreus extensius de les zones plujoses,
camps abandonats i joncedes.
• Fauna antropòfila
Ateses les dimensions i situació de l’àmbit d’estudi -especialment pel fet de trobar-se
envoltada per camps de conreu-, la fauna local és força migrada i són escasses les
espècies nidificants de forma permanent.
Entre els mamífers caldria destacar:
• Gat fer (Felis silvestris): espècie vulnerable segons la UICN (Unió Internacional per
a la Conservació de la Natura), i inclosa a l’annex II del Catàleg Nacional d’Espècies
Amenaçades (RD 439/90).
• Esquirol (Sciurus vulgaris): típic de les pinedes, amb una gran preferència pels
boscos de pi blanc i pi pinyer (així com pels torrents, especialment durant
l’estiu).Espècie protegida per la Llei 12/2006.
• Mostela (Mustela nivalis): petit carnívor amb facilitat per trobar amagatalls. Espècie
protegida per la Llei 12/2006.
A més, tot i que menys destacable, podem trobar un altre petit carnívor, el teixó (Meles
meles).
Pel que fa a les aus, com a nidificants probables trobem les següents espècies, incloses a
l’Annex I de la Directiva Aus (91/244/CE), les quals han de ser objecte de projectes de
conservació del seu hàbitat:
• Àliga marcenca (Circaetus gallicus)
• Aligot vesper (Pernis apirovus)
• Àliga calçada (Hieraaetus pennatus)
18

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
• Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)
• Picot negre (Dryocopus martius)
• Cotoliu (Lullula arborea)
• Escorxador (Lanius collurio)
• Tallareta cuallarga (Sylvia undata)
• Hortolà (Emberiza hortulana)
D’altra banda, trobem una sèrie d’espècies d’ocells estivals no reproductors, que per la
manca de cingles a la zona d’estudi, no es possible que hi niïn.
• Milà negre (Milvus migrans)
• Milà reial (Milvus milvus)
• Trencalòs (Gypaetus barbatus)
• Voltor comú (Gyps fulvus)
• Aufrany (Neophron pernopterus)
Altres espècies protegides per la Llei 12/2006, però menys amenaçades són:
• Esparver vulgar (Accipiter nisus)
• Aligot comú (Buteo buteo)
• Xot (Otus scops)
• Falcó mostatxut (Falco subbuteo)
• Mussol banyut (Asio otus)
• Gamarús (Strix aluco)
Als boscos de la zona és possible que niïn espècies de la família Accipitridae com l’esparver
o l’aligot comú, les quals requereixen de boscos densos o de grans arbres en zones molt
freqüentades per l’home.
19

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Entre els rèptils, les úniques espècies destacables, considerades d’Interès Especial pel
Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades (RD 439/90) són:
• Lluert (Lacerta bilineata)
• Sargantana ibèrica (Podarcis hispanica)
• Sargantana roquera (Podarcis muralis)
• Sargantaner gros ( Psammodromus algirus)
• Serp verd-groga (Coluber viridiflavus)
• Serp d’aigua (Natrix maura)
Finalment, en quant a la fauna amfíbica, les úniques espècies d’Interès Especial (RD
439/90), les quals pertanyen a l’annex IV de la Directiva Hàbitats són:
• Tritó pirinenc (Euproctus asper)
• Tòtil (Alytes obstetricans)
Veure plànol 3.5. Estudi del medi: Fauna i connectivitat
Vegetació
La vegetació potencial de la zona d’estudi presenta dos escenaris diferents pel fet de trobarse
a la zona de contacte del domini de la roureda de roure de fulla petita (Violo-Quercetum
faginae) -a les zones més baixes- i la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-
Quercetum pubescentis) -als sectors més enlairats-. Val a dir que més al sud, la vall del
Segre representa una via de penetració del carrascar (Quercetum rotundifoliae).
L’alçada de la zona d’estudi -entre els 740 i 760 m- ens situaria dins del domini de la
roureda de roure valencià als sectors calcaris però als indrets silicis trobaríem la roureda de
roure martinenc.
Si tenim en compte les característiques orogràfiques, climàtiques i biològiques (classificació
de Solé i Sabarís), la zona objecte d’estudi estaria a la muntanya mitjana eurosiberiana.
La tipologia de boscos que trobem a l’àmbit d’estudi són:
• Els boscos submediterranis (Quercion pubescenti-petraeae)
• Comunitats forestals de ribera
20

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Els boscos submediterranis (Quercion pubescenti-petraeae)
Pel que fa als boscos submediterranis (Quercion pubescenti-petraeae), a la zona d’estudi
trobem la subassociació més estesa de la roureda seca i basòfila de roure de fulla petita
(Violo-Quercetum fagineae), anomenada coronillo-quercetosum-fagineae.
A la zona d’estudi es troben rouredes de roure valencià en els sectors més baixos de
caracterísitques calcàries. Val a dir que resulta escassa.
En quan a la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis), a la zona
d’estudi trobem la subassociació anomenada pterido-scorodonietosum.
A la zona d’estudi és la roureda dominant, que creix a ponent del lloc d’implantació del nou
cementiri i al vessant de llevant del turó de Sant Antoni.
Finalment, trobem la freixeneda típica (Brachypodio-Fraxinetum excelsoris). Aquesta és una
espècie notable en el paisatge vegetal de l’àmbit del cementiri. Així, al peu dels vessants i a
tocar de la vegetació de ribera, creix una freixeneda destacable. També sovint es troba als
marges arbrats que delimiten els prats de dall que apareixen el fons de les valls i baldanes
obagues de la zona.
Comunitats forestals de ribera
Pel que fa a les comunitats forestals de ribera, a la zona d’estudi, concretament al riu Cerc,
s’han localitzat alguns fragments de verneda. Una estreta filera de verns que marquen el
curs del riu Cerc. També creixen alguns verns a tocar del canal cimentat que travessa la
zona d’estudi.
Actualment, a la zona d’estudi, les comunitats vegetals presents - que responen als
ambients midioeuropeus (rouredes i pinedes de pi roig i pinassa)- , són
• Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges submontà i
montà, principalment dels Pirineus.
• Conreus herbacis extensius de secà.
• Rouredes (de Quercus humilis, Q. cerrioides), silicícoles, de la muntanya mitjana
(amb un recobriment del 100%).
• Freixenedes dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques septentrionals (al riu
de Cerc).
El següent mapa mostra els hàbitats presents actualment.
21

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Mapa 3: Hàbitats presents a la zona d’estudi. En vermell, la zona a ocupar pel Pla Parcial. A la cantonada inferior
dreta, el nucli urbà de Cercs. Font. DMAH.
Veure plànol 3.3. Estudi del medi: Vegetació
Llegenda 3-3: Llegenda dels hàbitats. Font: DMAH.
Els prats humits de dall (Arrhenatherion elatioris)
A la zona d’estudi creixen els prats dalladors de fromental amb llengua de serp
(Ophyoglosso-Arrhenatheuretum elatioris) i amb barbeta (Tragopogo-Lolietum multiflori).
Aquests prats tenen un desenvolupament òptim al domini de la roureda de roure martinenc i
de la freixeneda típica.
El lloc d’implantació del nou pla parcial ocuparà un camp –en part ja abandonat- on hi havia
un prat de dall. Al bell mig, trobem algunes fileres de fruiters.
22

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Les bardisses (Prunetalia spinosae)
A la zona d’estudi creix la bardissa amb boix (Buxo-Rubetum ulmifoli), substituint a la
bardissa amb roldor de les parts baixes (domini de la roureda de fulla petita i alzinar). La
bardissa amb boix creix al país del roure martinencm docns té una clara tendència
submediterrània. Als Pirineus i Pre-pirineus, la bardissa amb boix arriba a penetrar al domini
de l’alzinar ocupant les zones amb caràcter mediterrani.
La trobem als marges de separació entre els prats de dall, als llocs on el bosc està en
recuperació, a les fondalades dels sectors més eixuts com les solanes i a les vores dels
camins. Cal dir que en general, el boix no és gaire freqüent pel caràcter silici de la zona
d’estudi.
Les joncedes (Aphyllanthion)
La jonceda que trobem a l’àrea d’estudi és la jonceda típica (Brachypodio-Aphyllanthetum),
tot i que a la zona, les zones obertes no conreades són escasses i per tant la jonceda té un
paper minso en el paisatge vegetal.
Les pinedes secundàries
La secular acció de l’home ha malmès especialment alzinars i rouredes. Actualment les
rouredes comparteixen l’espai amb pinedes de pi roig (Pinus sylvestris) o pinassa (Pinus
nigra salzmanii).
Marges arbrats i paisatge en mosaic
A la muntanya mitjana plujosa el paisatge mosaic és força típic. Prats de dall per estretes
fileres de vegetació arbòria caducifòlia conforme la imatge típica d’aquests territoris.
A les zones adjacents al lloc d’implantació del pla parcial, aquests marges –sovint amb
rorues- són molt freqüents.
3.4 Paisatge
La zona d’estudi -situada entre els 740 i 750 m- estriba a la muntanya mitjana plujosa i està
bastant transformada per l’ús agrícola i per la desaparició de les comunitats vegetals
pròpies. Hi ha un curs fluvial important: el riu de Cerc. Els habitatges presents són nuclis
aïllats de caràcter rural, alguns pràcticament abandonats.
Per poder caracteritzar el paisatge vegetal de la zona d’estudi, podem utilitzar el mapa
d’usos del sòl del 2002. A llevant del nucli urbà de la Seu d’Urgell hi ha una àmplia zona on
predominen els conreus herbacis de regadiu.
23

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
A banda i banda de la carretera LV-4008, ja a l’entorn de la zona d’estudi, hi ha conreus
herbacis de secà. Al SE de la zona urbana de la Seu d’Urgell, trobem boscos d’aciculifolis,
de caducifolis, bosquines i prats.
Mapa 4: Usos del sòl el 2002, per a la zona d'estudi. En rosa i vermell, les superfícies urbanitzades. En color vermell,
la xarxa de carreteres secundàries. En blau, la xarxa hidrogràfica superficial. Font: DMAH.
Llegenda per als usos del sòl 2002 a la zona d'estudi.
24

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Aquest sector del terme de La Seu d’Urgell és un territori planer on destaca el turó de Sant
Antoni (de 870 m)..
La zona on es preveu la implantació del pla parcial del cementiri es combinen les zones
agrícoles -amb prats de dall i conreus de secà-, marges arbrats dominats pels roures
(Quercus sp.), la vegetació de ribera del riu de Cerc i als turons boscos d’aciculifolis.
La enorme proximitat del nucli urbà de la Seu d’Urgell fa que les visuals extrínseques de la
zona on s’ha previst el pla parcial siguin escasses, així com el nombre d’espectadors
permanents. La situació però, en el fons de la petita vall del riu de Cerc, i no en un sector
alterós, així com el fet que el futur pla quedi apartat del nucli urbà, minimitzarà la seva conca
visual.
3.5 Patrimoni cultural
El 14 de març de 2007 es va realitzar consulta al Departament de Cultura i Mitjans de
Comunicació dels Serveis territorials a Lleida de la Generalitat de Catalunya sobre
l’afectació al patrimoni arqueològic i paleontològic, del Pla especial per al nou cementiri
municipal de La Seu d’Urgell.
Aquest Departament comunica que, per la primera planimetria proporcionada i un cop
consultades les dades referents a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble, i realitzada una
visita d’inspecció superficial de la zona, resulta que cap jaciment arqueològic i paleontològic
actualment conegut o detectat superficialment queda afectat pel Pla Especial del cementiri.
Tanmateix, s’aplicarà la normativa vigent, segons la qual si durant l’execució d’una obra es
troben objectes amb valor arqueològic, el promotor o la direcció facultativa de l’obra, han de
paralitzar els treballs, han de prendre les mesures adequades per a la protecció de les
restes i n’han de comunicar el descobriment, en el termini de quaranta-vuit hores, al
Departament de Cultura per valorar la troballa (article 52.1 de la Llei 9/1993, de 30 de
setembre, del Patrimoni Cultural Català).
Veure annex 1: Dictamen del patrimoni cultural i informes de prospecció
25

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
3.6 Disponibilitat de recursos naturals i energia
3.6.1 Aigua
Recursos hídrics superficials
Catalunya té un clima predominantment mediterrani. Amb relació a la pluviometria, les
característiques principals són unes quantitats anuals de precipitació modestes, molt
concentrades en el temps i irregularment distribuïdes en l’espai. Així, per una part, conviuen
xàfecs i aiguats intensos que descarreguen en pocs minuts grans quantitats d’aigua, amb
prolongats períodes secs, desencadenants de sequeres que poden afectar quan part del
territori, mentre que per l’altra, es passa d’escassament 300 mm anuals a les terres
meridionals i de ponent, als 800-1.300 mm als Pirineus, passant pels 500-600 mm a bona
part del litoral del país.
Paral·lelament, els volums d’aigua subministrats pels diferents usos posen de manifest una
demanda elevada (més de 1.000 hm 3 anuals a les conques internes de Catalunya), que es
satisfà en el conjunt del territori amb quantitats semblants de recursos superficials i
subterranis. Per usos, destaquen els volums destinats a consum domèstic, els quals es
cobreixen majoritàriament amb aigües superficials. En canvi, les indústries consumeixen
essencialment recursos subterranis.
Pel que respecta al Pla Especial del cementiri, actualment no hi ha cap xarxa d’aigua
potable que abasteixi el sector, de manera que el Pla Especial preveu la col·locació de
diferents dipòsits de recollida d’aigua de pluja. Alguns d’ells amb la previsió de
potabilització de l’aigua per abastir els serveis, i els altres per abastir la xarxa de reg.
El dipòsit que subministri aigua als serveis (aigua potable), només recollirà aigua de la pluja
de les cobertes no trepitjades. La resta de dipòsits recolliran l’aigua d’una xarxa interna de
clavegueram i només s’utilitzaran per a la xarxa de reg.
Aquests dipòsits disposaran d’un sobreeixidor que evacuarà aquestes aigües netes de pluja
directament al Torrent de Cerc o al rec lateral de la xarxa de cultius.
Per l’aprofitament d’aigües pluvials es tindrà en compte allò establert en l’article 86 del
Reglament del Domini Públic Hidràulic (RDPH) (RD 849/1986, d’11 d’abril).
En qualsevol cas, si en un futur fos necessari captar aigua subterrània, caldrà obtenir la
corresponent autorització d’aprofitament o de la concessió d’aigües, que serà atorgada per
la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE)
26

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Pel que fa al sanejament de les aigües, el Pla Especial preveu la col·locació d’un dipòsit
fossa, amb la implicació de buidar-lo amb un període de temps estimatiu per una empresa
externa que ho transporti a una depuradora específica per aquest tractament d’aigües. Es
preveurà un doble circuit amb les aigües grises (serveis) i aigües negres (sala de
tanatopràxia) fins a la pròpia fossa, per tal que de cara al futur hi hagi la possibilitat
d’evacuar les aigües grises al col·lector o en una depuradora.
Qualitat de la xarxes de control
El control de la qualitat de les aigües superficials es duu a terme a partir de diferents xarxes
manuals i d’una xarxa automàtica (Xarxa Automàtica de Control de Qualitat de les Aigües,
XACQA), amb punts de mostreig repartits per les diferents conques fluvials, i les de totes les
rieres costaneres.
Els paràmetres analitzats a les xarxes de control són molt diversos. Això no obstant, a partir
dels indicadors ISQA (índex simplificat de la qualitat de l’aigua), amoni i índex biològic
BMWPC, s’obté una bona imatge de síntesi de la qualitat de les aigües fluvials per a la
majoria de rius de Catalunya.
Per tant, si cal establir mecanismes de control d’aquests recursos, sobretot pel que fa als
aspectes que puguin incidir tant en la disponibilitat d’aigua per a consum humà com en les
garanties de qualitat corresponents, és imprescindible fer un seguiment permanent de l’estat
del sistema hídric en conjunt. A tal efecte, és important poder disposar d’eines que permetin
obtenir una visió sintètica i el més global possible de la qualitat del medi hidrològic.
S’ha consultat a l’agència Catalana de l’aigua els punts de control pròxim a la zona d’estudi.
S’ha trobat a prop dos punts. Un al municipi d’Alàs i Cerc i l’altre a la Seu d’Urgell.
La consulta de l’índex de Qualitat ISQA dona per sobre de 90 pràcticament en totes les
mesures observades al llarg del 2006, a excepció de dues amb valors 87 i 89, sent indicatiu
d’una bona qualitat d’aigua (0=mínima qualitat; 100= Qualitat màxima).
3.6.2 Energia
Les fonts d’Energies utilitzades a Catalunya són: carbó, fusta, butà, gasoil, fuel, propà, gas
natural, electricitat i energia solar. Aquestes fonts s’utilitzen en diferents proporcions segons
el consum energètic que estem realitzant. El factor d’emissió de kg de CO2/kWh es diferent
en funció de la font d’energia, tal i com es pot comprovar al quadre següent.
27

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Pel que fa al subministrament d’energia, actualment ja hi ha xarxa elèctrica que arriba dins
l’àmbit del cementiri, la qual serà la font energètica principal, tenint a més previsió d’altres
fonts d’energia, com el gasoil (dipòsit) i renovables.
S’ha estudiat la possibilitat d’utilització de l’energia solar per a l’abastiment energètic del
cementiri, però degut a la ubicació poc privilegiada d’aquest es descarta dita opció.
S’estudiaran, per tant, altres possibilitats d’obtenció d’energia a partir de fonts renovables,
com per exemple utilitzar biomassa en pellets per a la combustió de calderes per fer
calefacció.
3.6.3 Atmosfera
La qualitat de l’aire
Fonts d’Energia
utilitzada
% del Total
Factor d’emissió
Kg CO2/kWh
Carbó 1,0 % 0,347
Fusta 0,2 % -
Butà 23,0 % 0,235
Gasoil 5,0 % 0,264
Fuel 0 % 0,282
Propà 0 % 0,235
Gas Natural 27,0 % 0,202
Energia Elèctrica 44,0 % 0,106
Energia Solar 0,1% -
El Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell preveu la construcció d’un forn
crematori, el qual serà l’element que més incidència tindrà sobre la qualitat de l’aire.
Aquest, així com totes les instal·lacions que puguin emetre fums a l’atmosfera hauran
d’assegurar el mínim d’emissions complint amb totes les Normes Europees i totes les
vigents en el moment.
Pel que fa a la legislació estatal reguladora de la cremació caldrà complir amb la següent
normativa:
• Decret 6 febrer 1975, núm. 833/75. Que desenvolupa la Llei de 22 de Desembre
1972 de protecció del ambient atmosfèric. L’activitat de cremació es troba
classificada en el Grup B, apartat 2.12.3: Forns crematoris.
28

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
• Ordre de 18 d’octubre de 1976 (Ministerio de Industria), sobre prevenció i correcció
de la contaminació atmosfèrica d’origen industrial.
• Reial Decret 1073/2002, de 18 d’octubre, sobre avaluació i gestió de la qualitat de
l’aire en relació al diòxid de sofre, diòxid de nitrogen, òxids de nitrogen, partícules,
plom, benzè i monòxid de carboni.
Encara que la normativa espanyola no ho contemplés, el forn crematori hauria de considerar
altres aspectes més restrictius per tal de no afectar el medi, com són les dioxines i els
contaminants orgànics persistents (COP’s). La seva eliminació requereix el manteniment de
la temperatura dels gasos de combustió per sobre dels 850ºC per un temps de 2 segons,
amb un contingut d’oxigen superior al 6%. Aquests requisits més restrictius ja s’apliquen
actualment per a la incineració de residus.
El model de forn crematori escollit és el C3X SP, les característiques del quan fan que els
nivells d’emissió a l’atmosfera siguin sensiblement inferiors als nivells màxims establerts per
la legislació vigent, com es pot comprovar en la taula següent (Veure annex nº3:
Especificaciones técnicas del horno crematorio:
Component
Valor màxim
Forn crematori
29
Valor màxim
Segons legislació vigent
CO 50 mg/Nm 3 500 mg/Nm 3
Partícules Sòlides 100 mg/Nm 3
150 mg/Nm 3
SO2 200 mg/Nm 3 4.300 mg/Nm 3
HCl 120 mg/Nm 3 460 mg/Nm 3
NOX 150 mg/Nm 3
300 mg/Nm 3
Per tant, el model de forn crematori escollit haurà de complir amb els requisits legals
reguladors de la cremació.
Tanmateix, s’haurà de considerar un augment en les emissions a l’atmosfera dels gasos
resultants de la cremació: CO, SO2, HCl, NOx i partícules sòlides, i estudiar la capacitat del
territori d’absorbir aquest augment.
A Catalunya l’estudi de la qualitat de l’aire es realitza mitjançant l’anàlisi dels nivells
d’immissió, coneixent la concentració de cada contaminant en l’aire que ens envolta.
A Catalunya es realitza una Vigilància Atmosfèrica mitjançant la Xarxa de Vigilància i
Previsió de la Contaminació Atmosfèrica a Catalunya (XVPCA). Amb les dades
d’aquesta xarxa s’obtenen els nivells de concentració a l’aire dels principals contaminants

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
atmosfèrics. Amb els valors obtinguts es realitzen les actuacions necessàries amb la finalitat
de complir la normativa de protecció de l’ambient atmosfèric.
L’índex Català de Qualitat de l’Aire (ICQA) pondera en una xifra única l’aportació a la
qualitat global de l’aire dels sis principals contaminants atmosfèrics: el monòxid de carboni
(CO), el diòxid de nitrogen (NO2), el diòxid de sofre (SO2), l’ozó (O3) i les partícules en
suspensió. L’ICQA proporciona en una mateixa escala les concentracions de cada un dels
contaminants mesurats, obtenint un índex unitari.
L’ICQA es calcula diàriament per a totes les estacions automàtiques. Dels ICQA calculats
per a cada contaminant, es tria el més baix que passa a ser l’ICQA d’aquell dia. Per tant, no
es una mitjana, sinó que està afectat pel contaminant que més ha incidit en la qualitat de
l’aire aquell dia. L’ICQA negatiu significa que, com a mínim, un dels contaminants ha
ultrapassat el nivell límit d’immissió fixat per la normativa vigent i l’ICQA positiu significa que
els sis contaminants que determinen l’ICQA estan presents a l’aire en concentracions
inferiors als valors límit.
La consulta dels valors de l’ICQA de l’estació mes propera a la zona d’estudi, l’estació de
Bellver de Cerdanya, dona els següents resultats:
A la consulta realitzada amb dada 17 de d’abril del 2007 es presenta els resultats de la
darrera setmana (dades del 4-10/04/07). Segons les mesures efectuades en aquesta
estació el 100% de les mesures han donat una qualitat acceptable. El resum setmanal dona
les següent estadístiques:
El contaminant crític és l’O3. Tot i així, la qualitat de l’aire durant el període setmanal ha
estat bona. Les pluges d’aquests dies i la reducció de les emissions dels dies festius han fet
que els valors mitjans diaris es mantinguin amb nivells similars al llarg de tot el període.
ICQA màxim 39
ICQA mitjà 36
ICQA mínim 32
30

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Instruments de planificació
La llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric, crea la figura
dels mapes de capacitat i vulnerabilitat del territori com a elements de referència que han de
facilitar l’actuació dels poders públics en matèria de planificació i ordenació del territori per
preservar i/o millorar la qualitat de l’aire.
Per elaborar aquests mapes, el territori de Catalunya es divideix en 9 zones que permeten
suposar que les condicions de dispersió són similars. Els contaminants analitzats són el CO,
el SO2, els NOx i les partícules en relació amb les dades d’emissions industrials
domèstiques i del trànsit. Un cop realitzat aquest inventari d’emissions, s’aplica un model de
dispersió de contaminants que donades la meteorologia i topografia local, permet tenir
dades de les immissions en cada zona.
La vulnerabilitat es defineix com un indicador del risc d’exposició de la població i dels espais
d’interès naturals als contaminants atmosfèrics. En canvi, l’objectiu del càlcul de la capacitat
és determinar les àrees del territori que ofereixen condicions més favorables per a
l’establiment de nous focus emissors. D’acord amb el marc legal vigent i tenint en compte la
definició de capacitat, cal indicar que, en aquelles zones que s’han caracteritzat com a punts
de capacitat restringida respecte a algun contaminant, s’ha de ser restrictiu pel que fa
l’autorització de noves activitats que puguin comportar un increment d’aquest contaminant
en concret.
Els següents mapes corresponen a l’àrea objecte d’estudi; l’àrea 8 corresponent a les
comarques: Berguedà, Solsonès, Cerdanya, Alt Urgell, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Vall
d’Aràn, Ripollès i Alta Ribagorça.
Com es veu en els mapes exposats, el territori té una capacitat alta per a assimilar
concentracions extres de PST (Partícules Sòlides Totals), sense sobrepassar els límits
d’immissió legals. Aquest factor té especial rellevància donat que la incineradora emet un
total de 100 mg/Nm 3 a l’atmosfera, i per tant és important conèixer quina és la capacitat que
té el territori per acollir aquest augment de les emissions.
31

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Mapes de Capacitat i Vulnerabilitat per a PST
32

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
En quant a SO2, el territori té una capacitat entre alta i moderada per a assimilat
concentracions extres d’aquest gas sense sobrepassar els límits d’immissió legals. Les
emissions d’aquest gas es veuran incrementades per la implantació del forn crematori, el
qual emet 200 mg/Nm 3 .
33
Mapes de vulnerabilitat per a SO2

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Finalment, el territori té un perill d’exposició nul per a CO, tal com es meu en el mapa
anteriorment exposat.
Mapa de vulnerabilitat per a CO
Per tot això, es conclou que el territori té una capacitat suficient com per assimilar
l’augment de les emissions de gasos a l’atmosfera que es derivaran de la implantació
del Pla Especial, i especialment del forn crematori.
Ambient lumínic
Pel que fa a l’ambient lumínic, la legislació de referència és la llei 6/2001 i el Decret 82/2005
(Reglament de la Llei). El Govern de la Generalitat, a través del Departament de Medi
Ambient i Habitatge, va aprovar per Resolució de 19 de desembre de 2007, el Mapa de la
Protecció a la Contaminació Lluminosa a Catalunya. Tot i estar aprovat, aquest Mapa no
34

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
ha estat publicat. En ell es mostrarien les diverses zonificacions dels municipis de
Catalunya.
Ambient sonor
L’Ajuntament de la Seu d’Urgell no disposa, a la data de redacció del present document,
d’Ordenaces de Soroll. Tanmateix, el PGOU de 2002 preveu que, mentre no es facin
ordenances específiques, s'apliqui el Text Refós del PGOU de 1991.
Així mateix la Llei 16/2002 de 28 de juny de protecció contra la contaminació acústica,
regula, a nivell de tota Catalunya, els límits acústics admissibles per a qualsevol activitat.
El cementiri projectat no es considera que hagi de produir cap impacte sobre l’ambient sonor
que hagi de ser corregit.
3.6.4 Residus
Els principals residus que es generaran amb el Pla Especial del Cementiri seran residus
municipals, lixiviats corresponents a la descomposició dels cossos en els nínxols, i residus
vegetals procedents de les corones, flors i restes de poda de l’enjardinament del recinte.
Per a la gestió dels residus municipals es col·locaran diferents punts de deixalles i residus al
llarg del cementiri, que es buidaran en un o uns contenidors mòbils situats en un recinte
tancat i arrecerat de les visuals respecte al paisatge. Una empresa contractada pel propi
ajuntament serà l’encarregada de transportar els contenidors a una deixalleria o abocador
específic.
Pel que fa als lixiviats, el propi sistema constructiu dels nínxols s’encarregarà del seu
sanejament. Aquest sistema complirà el Reglament de Policia sanitària i mortuòria que
permet la construcció de nínxols fabricats amb formigó armat perfectament vibrat, resultant
impermeables a líquids i gasos. L’hermeticitat s’aconseguirà tancant el nínxol amb una tapa
de formigó armat amb morter expansiu. Per ventilar i evacuar els lixiviats, cada nínxol estarà
connectat per dos orificis a un desguàs general que conduirà per una banda, els líquids a
una rasa feta prèviament al terreny on es col·locarà grava amb sosa càustica, i per altra
banda evacuarà els gasos amb el corresponent filtre de carboni actiu.
Finalment, pel que fa a les restes vegetals es preveu la recollida i retirada de les mateixes
amb la corresponent gestió en una planta autoritzada per al tractament d’aquest tipus de
residus. La planta més propera la municipi és la Planta de Compostatge de la Seu
d’Urgell, amb adreça Camí d’accès des de Bellestar, 25700 La Seu d’Urgell.
Aquesta mateixa planta podrà gestionar els residus municipals generats pel cementiri.
35

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
3.7 Àrees de risc
En qualsevol entorn existeixen factors de risc molt diversos i amb orígens i característiques
molt diferents. És per aquest motiu que calen actuacions de control, prevenció i planificació
per cada una de les situacions concretes, i per tant, és necessària una avaluació
individualitzada de cada entorn.
El risc ambiental es defineix com la possibilitat que sobrevingui un esdeveniment susceptible
de perjudicar el medi ambient, i conseqüentment, té una incidència cabdal a la seguretat i
benestar de les persones.
Els riscos ambientals potencials que poden afectar a un territori s’indiquen a la taula de la
pàgina següent.
Riscos naturals Riscos Sanitaris Riscos antròpics
Inundacions i riuades
Riscos geològics
(esllavissaments de terra i
roques, sismes)
Neu, gel i baixes temperatures
Ventades
Boira
Calamarsada
Sequeres
Incendis forestals
Plagues
Contaminació bacteriana i
vírica
Intoxicacions alimentàries
massives
Contaminació atmosfèrica
Exposició a materials de
construcció tòxics
36
Incendis urbans i industrials
Explosions
Esfondrament d’infraestructures i edificis
Aglomeracions i col·lapse (pànic de
multituds)
Contaminació química
Contaminació de radiació
Contaminació electromagnètica
Grans avaries en els serveis municipals
(electricitat, gas, aigua i telèfon)
Transport de mercaderies perilloses
Accidents ferroviaris
Accidents aeris
Accidents en carretera
Accidents marítims
Com es pot comprovar les possibles contingències que es poden produir són moltes, però al
present informe ambiental i donades les característiques del seu entorn i del projecte, en
són objecte les següents:
√ Risc d’inundabilitat
√ Risc d’incendis

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
No s’ha realitzat un estudi detallat dels riscos a l’àmbit del Pla Especial. Si que s’han tingut
en comte però els riscos que s’han considerat més importants a l’hora de realitzar el Pla
Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell.
3.7.1 Risc d’inundabilitat
De la consulta feta per l’Ajuntament de la Seu d’Urgell a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)
el 10 d’abril de 2007, se’n deriva la corresponent resposta, en la que es demanava que es
revisés l’estudi d’inundabilitat que en el seu dia es va presentar doncs no complia amb la
“Guia Tècnica. Recomanacions Tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”.
L’empresa Eurogeotècnica va refer l’estudi (desembre 2007) d’acord al requeriment de
l’ACA. (Veure Annex 1. Consultes prèvies).
Aquest treball té per objectiu la valoració del risc d’inundabilitat de la zona d’ubicació del nou
Cementiri Municipal, degut a la seva proximitat al Torrent de Cerc.
Segons aquest estudi, les condicions de contorn de la zona que poden afectar el risc
d’inundabilitat de la zona són les següents:
• El Torrent de Cerc és interceptat per dos ponts, el Pont 1 i el Pont 2.
• Hi ha la carretera que discorre de nord a sud-est que creua per sobre del torrent
d’aigua a través del Pont 1.
Trobem 2 canals de rec, un que discorre paral·lel a la carretera pel seu marge dret, i un altre
perpendicular a l’anterior i amb pendent cap al torrent. De l’estudi es conclou que la
sobreelevació creada en el Pont 1 és assumible pel mateix en la seva configuració actual en
el cas del cabal associat a un període de retorn de 10 anys però no així en el cas de 100 i
500 anys de període de retorn. Pel que fa al Pont 2, la sobreelevació creada pel mateix pot
causar el desbordament de l’aigua per sobre seu amb la seva configuració actual.
3.7.2 Risc d’incendis
Molts incendis forestals esdevinguts en els darrers anys s'inicien en zones de gran ús
antròpic properes a zones forestals, essent les vies de comunicació una d'aquestes àrees. A
Catalunya en el període 1992-1994 es varen originar al costat de carreteres el 25,76 % dels
incendis.
Aquestes xifres posen de manifest la importància de definir mesures de prevenció d'incendis
específiques per els marges de carreteres i la seva franja perimetral.
A les zones residencials properes als espais forestals, la Llei 5/2003 de Mesures de
prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb
37

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
trama urbana, fixa les mesures de prevenció específiques i d’autoprotecció. El Decret
64/1995 determina altres condicions per a aquestes urbanitzacions. Així mateix, la Llei
obliga als ajuntaments a delimitar les urbanitzacions sense continuïtat amb la trama urbana
i a menys de 500 m de zones forestals.
Tota la zona d’estudi no està inclosa dins els límits dels perímetres de protecció prioritària
per a la planificació de la prevenció d'incendis forestals (pàgina web del Departament de
Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya).
Per tal de caracteritzar les diferents àrees que envolten el projecte s'ha seguit la
metodologia de models del NFFL (Northern Fire Fuel Laboratory), desenvolupats a Espanya
per l'ICONA i que s'han convertit en l’estàndard de models de combustible al nostre país,
essent adoptats a Catalunya per la Direcció General del Medi Natural del Departament de
Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, en la confecció dels mapes
comarcals de combustibles forestals.
Aquesta metodologia estableix un seguit de models de combustible en funció de diversos
criteris entre els quals hi ha el tipus de combustible, del seu comportament en un foc, de la
seva càrrega combustible i de la seva alçada.
La combustibilitat està lligada amb el comportament i la propagació del foc dins d'una
estructura de vegetació. S'analitza a través de models de combustible (Rothermel, 1972,
1983. Albini, 1976) que tenen en compte els paràmetres físics del combustible sense
interessar-se gens per la descripció florística detallada de la vegetació.
A continuació s'exposen els models que s'han reconegut en aquesta metodologia. Així es
distingeixen diferents models per a 5 àmbits diferents: pastures, matoll, fullaraca sota
arbrat, restes de tales i operacions silvícoles, i -finalment- zones sense combustible.
38

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
GRUP MODEL DESCRIPCIÓ
Pastures
Matoll
Fullaraca sota
arbrat
Restes de
tales i
operacions
silvícoles
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
Pastura fina, seca i baixa, que cobreix completament el terra. Pot aparèixer alguna planta
llenyosa dispersa ocupant < 1/3 de la superfície de l'àrea. Quantitat de combustible (matèria
seca): 1 - 2 tm/ha
Pastura fina, seca i baixa, que cobreix completament el terra. Les plantes llenyoses disperses
cobreixen entre 1/3 - 2/3 de la superfície, però la propagació del foc es realitza per la pastura.
Quantitat de combustible (matèria seca): 5 - 10 tm/ha
Pastura gruixuda, densa, seca i alta (> 1 m.). Es el model típic de la sabana i de les zones
pantanoses en clima càlid o temperat. Els camps de cereal són l'exemple representatiu per
excel·lència d'aquest model. Poden presentar-se plantes llenyoses disperses. Quantitat de
combustible (matèria seca): 4 - 6 tm/ha
Matoll o plantació jove molt densa; de més de 2 m d'alçada, amb branques mortes al seu
interior. Propagació del foc per les capçades de les plantes. Quantitat de combustible (matèria
seca): 25 - 35 tm/ha
Matoll dens i verd, de menys d'un metre d'alçada. Propagació del foc per la fullaraca i les
pastures. Quantitat de combustible (matèria seca): 5 - 8 tm/ha
Semblant al 5, però amb espècies més inflamables, o amb restes de tales i amb plantes de
major alçada. Propagació del foc amb vents de moderats a forts. Quantitat de combustible
(matèria seca): 10 - 15 tm/ha
Matoll d'espècies molt inflamables de 0,5 a 2 m. d'alçada, situat com a sotabosc en masses de
coníferes. Quantitat de combustible (matèria seca): 10 - 15 tm/ha
Bosc dens sense matolls. Propagació del foc per la fullaraca molt compacta. Els boscos
densos de pi silvestre, pinassa o faig són exemples representatius d'aquest model. Quantitat
de combustible (matèria seca): 10 - 12 tm/ha
Semblant al model 8, però amb fullaraca menys compacta, i formada per acícules llargues i
rígides o fullaraca de frondoses de fulla gran. En són exemples els boscos de pinastre, de
castanyer o de roure. Quantitat de combustible (matèria seca): 7 - 9 tm/ha
Bosc amb gran quantitat de llenya i arbres caiguts, com a conseqüència de forts vents o
plagues intenses entre d'altres factors. Quantitat de combustible (matèria seca): 30 - 35 tm/ha
Restes lleugeres. Bosc clar o fortament aclarit. Restes de poda o aclarida disperses amb
herbàcies rebrotant. Pocs materials caiguts de més de 7,5 cm de diàmetre. Quantitat de
combustible: 25-30 t/ha.
Restes mitges. Predomini de les restes sobre l’arbrat. Major quantitat de material caigut de més
de 7,5 cm de diàmetre (restes de poda o aclarida cobrint tot el sòl). Poden generar cendres.
Quantitat de combustible: 50-80 tm/ha.
Grans acumulacions de restes pesades, cobrint tot el sòl. Càrrega més pesada que el model
12. Les restes formen una capa continua o quasi continua, no excessivament compactada,
amb un alçada mitja de 1 m. Quantitat de combustible: 100-150 tm/ha.
Zones sense R1 Zones rocoses, talussos sense vegetació i camps llaurats
combustible R2 Camps de conreu en fase vegetativa que no propaguen el foc
Models de combustibilitat i la seva descripció
39

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
GRUP MODEL
Pastures
Matoll
Fullaraca sota
arbrat
40
Quantitat de
combustible (tm/ha)
1 1 - 2 tm/ha
2 5 - 10 tm/ha
3 4 - 6 tm/ha
4 25 - 35 tm/ha
5 5 - 8 tm/ha
6 10 - 15 tm/ha
7 10 - 15 tm/ha
8 10 - 12 tm/ha
9 7 - 9 tm/ha
10 30 - 35 tm/ha
Restes de 11 25-30 t/ha
tales i
operacions
12 50-80 tm/ha
silvícoles 13 100-150 tm/ha
Zones sense R1 -
combustible R2 -
Models de combustibilitat i la quantitat de combustible que presenten
En diferents formacions vegetals el foc es propaga de diferent manera. La combustibilitat és
el paràmetre que s’utilitza per tipificar la propagació del foc dins una estructura de la
vegetació. El mètode desenvolupat per Rothermel, considera 13 models de combustibles
distribuïts en quatre grups (pastures o herbassars, matolls, fullaraca sota arbrat i restes de
treballs silvícoles) que tenen en compte característiques com la càrrega de combustible viu i
mort en t/ha agrupada per grandària, densitat de les partícules de combustible, poder
calorífic, etc. Una clau fotogràfica (similar a l’utilitzada per la Subdirecció General d’Agents
Rurals i Prevenció d’Incendis Forestals) és un bon sistema per ajudar a identificar un
combustible forestal dins d’un àrea especifica atesa la gran capacitat de síntesis de les
imatges.
S’han consultat els models de combustibilitat per a la zona d’estudi, i com es pot comprovar
en el mapa següent, les zones forestals situades a la meitat del plànol, presenten models de
combustibilitat 5, 6 i 8.

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Mapa 5: Models de combustibles per a la zona d'estudi. En color vermell, el perímetre de la parcel·la a ocupar. Font:
En blau, la xarxa hidrogràfica superficial. Font: DMAH.
Llegenda 3-4: Models de combustibilitat de la zona d’estudi.
Per tant es pot concloure que, el risc d’incendi és moderat a les zones forestals i baix a les
zones obertes, a la vegetació de ribera i als conreus.
Veure plànol 3.7 Estudi del medi. Anàlisi del risc. Risc d’incendis
41

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
3.8 Sensibilitat de l’àmbit
S’ha realitzat l’estudi de la sensibilitat de l’àmbit sota la perspectiva de l’estudi del medi.
3.8.1 Sensibilitat del medi
Sensibilitat molt alta
Són aquells sectors on les espècies presents o els hàbitats, presenten un gran valor i per
tant, no es recomanable fer-hi cap actuació.
A la zona d’estudi, no n’hi ha cap.
Sensibilitat alta
Són aquelles zones en les que l’actuació prevista pot provocar impactes de tipus sever, de
manera que caldrà intensificar les mesures preventives, correctores i compensatòries
necessàries.
A la zona d’estudi la vegetació arbòria de ribera de l’estatge montà (vernedes i freixenedes),
la vegetació lacustre i dulciaqüícola (jonqueres) i el corredor biològic del riu de Cerc,
presenten una sensibilitat ambiental alta.
Sensibilitat mitjana
Són aquelles zones en les que l’actuació prevista pot provocar impactes de tipus moderat
que requereixen de l’aplicació de mesures preventives, correctores i compensatòries.
A la zona d’estudi no hi ha cap, tot i que a les seves proximitats trobem rouredes de roure
martinenc (Quercus humilis), pinedes secundàries de pi roig (Pinus sylvestris), pinedes
secundàries de pinassa (Pinus nigra salzmannii), rouredes de roure de fulla petita (Quercus
faginea), prats de dall i els HICs no prioritaris, que presenten una sensibilitat ambiental
mitjana.
Sensibilitat baixa
Són les zones on l’actuació prevista pot provocar impactes de tipus compatible i que, si
requereixen d’algun tipus de mesures correctores, aquestes són de baixa intensitat i poc
cost.
Dins la zona d’estudi, les zones obertes amb camps abandonats, joncedes, boixedes i
bardissars, i els conreus herbacis extensius de secà de contrades plujoses, són
ambientalment poc sensibles.
Veure plànol 3.8. Sensibilitat del medi. Zones de preservació.
42

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
3.9 Conclusions
Inicialment, el medi presenta capacitat per admetre i compatibilitzar els efectes que les
actuacions projectades en el Pla Especial comportin si s’adopten el conjunt de mesures
descrites en el capítol de mesures atenuadores i correctores que es contemplen en aquest
document.
43

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
4 Objectius i criteris ambientals
El present capítol descriu els objectius existents amb anterioritat del Pla, així com aquells
específics que s’emmarquen dins del Pla Especial, i els criteris ambientals que se’n deriven.
D’una banda, els objectius amb anterioritat del PGM es corresponen amb objectius
ambientals derivats d’acords internacionals en matèria de sostenibilitat territorial,
directives i legislació urbanística o ambiental, així com amb objectius ambientals
derivats del planejament d’ordre jeràrquic superior.
D’altra banda, els objectius i criteris que es definiran a l’apartat 4.2 pretenen abastar tots
aquells àmbits en què l’urbanisme pot incidir relacionats amb el medi ambient i els recursos
naturals. L’estructura en què es jerarquitzaran es correspon amb l’emprada al capítol de
diagnosi (model territorial i ocupació del sòl, cicle de l’aigua, ambient atmosfèric, etc.).
4.1 Objectius existents amb anterioritat al Pla
A continuació es descriuen els objectius de protecció ambiental fixats a l’àmbit internacional,
comunitari europeu, estatal o català o local que tenen relació amb el Pla Especial.
4.1.1 Objectius ambientals derivats d’acords internacionals en matèria de
sostenibilitat territorial, directives i legislació urbanística o ambiental
Els objectius amb anterioritat al Pla Especial d’aquest tipus són els següents, que
s’especifiquen a continuació:
Carta d’Aalborg (1994)
Declaració de Hannover (2000)
Directiva d’Hàbitats (92/43/CEE) i altres disposicions
Conveni europeu del paisatge, Consell d’Europa (2000)
Legislació urbanística catalana i el principi de desenvolupament urbanístic sostenible
Carta d’Aalborg (1994)
La Carta d'Aalborg (1994), autèntic pilar de les accions locals cap a la sostenibilitat a
Europa, argumenta l’estratègia de la sostenibilitat a partir d’un objectiu bàsic: la consecució
de la justícia social, d’economies sostenibles i d’un medi ambient durador: “La justícia social
44

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
passa necessàriament per la sostenibilitat econòmica i l’equitat, que precisen al seu torn
d’una sostenibilitat ambiental.”
La Carta d’Aalborg assenyala també que la sostenibilitat ambiental requereix de les ciutats:
- Que la velocitat de consum de recursos naturals renovables no superi aquella a
què els sistemes naturals poden reproduir-los
- Que la velocitat de consum de recursos no renovables no superi el ritme de
substitució per recursos renovables
- Que el ritme d’emissió de contaminants no superi la capacitat de l’aire, de
l’aigua i del sòl per absorbir-los i processar-los
- Que es mantinguin la diversitat biològica, la salut pública i la qualitat de l’aire i
del sòl a nivells suficients per preservar indefinidament la vida i el benestar
humans, i també la flora i la fauna
Declaració de Hannover (2000)
Fixa com a punts claus de la gestió urbana cap a sostenibilitat local els següents:
- Planificació urbana integrada
- Desenvolupament de ciutat compacta
- Rehabilitació d’àrees urbanes deprimides
- Menor consum i ús més eficient del sòl i els altres recursos naturals
- Gestió local del transport i de l’energia
- Lluita contra l’exclusió social, l’atur i la pobresa
Directiva d’Hàbitats (92/43/CEE) i altres disposicions
La Directiva d’Hàbitats, peça bàsica de la política comunitària de conservació de la natura,
té com a objectiu fonamental afavorir el manteniment de la biodiversitat al territori europeu.
Així, l'article 2 estableix que “La present Directiva té per objecte contribuir a garantir la
biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres al
territori europeu dels Estats membres a qui s'aplica el Tractat”
Amb aquesta finalitat determina la creació d’una xarxa ecològica europea coherent de zones
especials de conservació, la Xarxa Natura 2000, configurada a partir de les propostes que
cada estat fa arribar a la Comissió Europea. Aquestes propostes han de garantir globalment
el manteniment en un estat favorable de conservació i, si és el cas, el restabliment, dels
hàbitats d’interès comunitari i dels hàbitats de les espècies d’interès comunitari.
Aquests hàbitats i espècies són especificats, respectivament, als annexos 1 i 2 de la
Directiva 97/62/CE.
Seguint l’articulat del Reial Decret que fa referència a tals qüestions, és necessari assumir
els següents objectius directors:
45

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
- Garantir la biodiversitat al territori en aplicació de la Directiva 92/43/CEE,
mitjançant l’adopció de mesures per a la conservació dels hàbitats naturals i de
la fauna i flora silvestres al territori espanyol.
- El manteniment o el restabliment, en un estat de conservació favorable, dels
hàbitats naturals i de les espècies silvestres de la fauna i de la flora d’interès
comunitari al territori espanyol.
- Legislació urbanística catalana i el principi de desenvolupament urbanístic
sostenible
Legislació urbanística catalana i el principi de desenvolupament urbanístic
sostenible
Llei 2/2002, d’urbanisme
La Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme es posicionava conceptualment del costat
d'aquests plantejaments. Així, segons queda expressat en la seva exposició de motius,
“...aquesta Llei es pronuncia clarament a favor d'un desenvolupament urbanístic sostenible,
sobre la base de la utilització racional del territori, per a compatibilitzar el creixement i el
dinamisme econòmics necessaris amb la cohesió social, el respecte al medi ambient i la
qualitat de vida de les generacions presents i futures.”
Llei 10/2004, de modificació de la Llei 2/2002 d’urbanisme
La Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, d'urbanisme, per al
foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local, que
consolida aquest plantejament de la sostenibilitat al desenvolupament urbanístic. Diu el seu
preàmbul: “L'articulació del territori català com una realitat ambientalment sostenible,
funcionalment eficient, econòmicament competitiva i socialment cohesionada ha d'ésser
l'objectiu principal de l'acció dels poders públics i de la normativa en matèria d'urbanisme i
ordenació del territori. Per a avançar cap a aquests fins, imprescindibles a l'hora de garantir
el benestar de les generacions presents i de les venidores, cal promoure un model
d'urbanització que es caracteritzi, en termes generals, per la compacitat dels assentaments,
la diversitat de llurs funcions i el caràcter socialment integrat de llur població.”
El concepte de desenvolupament urbanístic sostenible i els criteris generals que l’han de
regir són desenvolupats especialment als articles 3 i 9 del DL 1/2005. De la seva lectura, es
destil·len, entre altres, els següents objectius directors:
- La consecució de models d'ocupació concentrada del territori: “El
desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat,
comporta també la configuració de models d'ocupació del sòl que evitin la
dispersió en el territori...” i “....considerin la rehabilitació i la renovació en sòl
urbà...” (article 3.2)
- L’afavoriment de la cohesió social i de la preservació i la millora dels
sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals (article 3.2).
- La consolidació d’un model de territori globalment eficient (article 3.2).
46

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
- La preservació dels valors paisatgístics d’interès especial, el sòl d'alt valor
agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis (article 9.3).
Una distribució en el territori dels àmbits destinats a espais lliures i equipaments que
s'ajusti a criteris que garanteixin la funcionalitat en benefici de la col·lectivitat (article
9.7).
Decret 305/2006, Reglament de la Llei d’urbanisme
Aquest Decret és vigent d’ençà l’1 de setembre de 2006. Aquest Decret en els seus articles
defineix el contingut de l’informe ambiental )art. 63.5 del Decret 305/2006), l’Informe de
Sostenibilitat Ambiental (art. 70), l’objecte i contingut de l’informe ambiental dels plans
urbanístics derivats (art 100) i la informació pública de l’avanç del instrument de planejament
(art. 106).
4.1.2 Objectius ambientals derivats del planejament de rang jeràrquic superior
Els objectius amb anterioritat al Pla Especial d’aquest tipus s’especifiquen a continuació, i
s’indiquen seguint l’estructura dels següents plans:
El Pla Territorial General de Catalunya
El Pla d’espais d’interès natural (PEIN)
El Pla Territorial General de Catalunya
El Pla Territorial General de Catalunya, aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març, defineix
diverses funcions a partir de les quals estima que un espai ha de ser objecte de protecció,
que són les següents:
- Pels seus valors intrínsecs: paisatgístics, ambientals, edafològics, d'equilibri
ecològic, d'interès científic i didàctic-educatiu
- Pel seu valor agrícola o forestal
- Per la seva capacitat reequilibradora en la relació home/natura i la seva
utilització com a espais de lleure.
- Pels valors culturals que contenen
- Per criteris de legislacions sectorials
A més, estableix la classificació dels espais que són objecte de protecció pels seus valors
intrínsecs en:
- Espais naturals de protecció especial
- Altres espais del Pla d'espais d'interès natural (PEIN)
- Espais de lligam o relació entre els espais del PEIN, que es defineixen com: “
aquells espais de connexió que els estructuren (els espais PEIN) en una xarxa
contínua i els incorporen en un sistema territorial més ampli
47

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
D'altra banda, el PTG disposa que tenen la consideració de sòls d'especial interès
forestal, d'acord amb la Llei forestal de Catalunya:
- Els terrenys forestals situats a la capçalera de les xarxes hidrogràfiques i amb
masses forestals arborades
- Els terrenys forestals situats a les riberes dels rius, rieres i torrents
- Els terrenys forestals pròxims a poblacions, la funció dels quals correspon a
criteris d'esbarjo i oci
Basant-se en els preceptes anteriors, el PTG de Catalunya estableix una sèrie de mandats
que han de ser considerats també com a objectius directors per al present treball:
Tractar els espais d'interrelació (lligam) entre els espais del PEIN com un sistema
territorial integrat d'espais naturals que ofereixen un continu natural i, d'aquesta
manera, assegurar la continuïtat de la taca de sòl no urbanitzable per tot el territori
Assegurar la protecció dels espais d'especial interès forestal a partir de les
següents mesures generals
− Procurar la classificació com a sòl no urbanitzable dels terrenys d'especial interès
forestal
− Compensar la possible pèrdua de superfície arborada a causa de l'expansió dels
nuclis urbans o d'altres causes
− Fer compatibles la protecció i la producció forestal
El Pla d’espais d’interès natural (PEIN)
Les determinacions del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), aprovat pel Decret 328/1992,
de 14 de desembre, en tant que pla territorial sectorial -i per tant també de rang jeràrquic
superior- són d'obligat compliment per al planejament urbanístic, de manera que els seus
objectius han de resultar igualment vinculants:
Delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció
bàsica dels espais naturals, assegurant els seus valors científics, ecològics,
paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius.
Contribuir al manteniment de les activitats tradicionals que es desenvolupen en el
seu àmbit, de forma compatible amb la protecció dels valors protegits.
Als espais inclosos en el PEIN se’ls apliquen les regulacions fixades per la Llei 12/1985,
d’espais naturals i altres disposicions, les normes generals i particulars establertes pel propi
Pla i les determinacions dels plans especials de protecció del medi natural i del paisatge
formulats per al desplegament del PEIN.
D’altra banda, tal com s’ha exposat anteriorment, els instruments de planejament, a més de
recollir els espais del PEIN i dotar-los d’un règim adequat, han de protegir degudament els
àmbits necessaris per garantir la connectivitat biològica entre aquests espais.
Pel que es refereix al règim urbanístic, és d’aplicació en els espais del PEIN el règim propi
48

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
del sòl no urbanitzable.
La llei 8/2005, de protecció, gestió o ordenació del paisatge i els Catàlegs del
paisatge
La Llei de protecció, gestió o ordenació del paisatge fou aprovada l’any 2005 i significa el
reconeixement jurídic del paisatge i estableix el marc normatiu de les polítiques i les
actuacions en matèria de paisatge. La Llei adopta els principis del Conveni europeu del
paisatge, promogut amb la intenció de comprometre els països europeus a valorar la
diversitat paisatgística europea i a integrar progressivament el paisatge en les polítiques
públiques.
L’objectiu principal de la Llei és el reconeixement, la protecció, la gestió i l’ordenació del
paisatge, a fi de preservar-ne els valors naturals, patrimonials, culturals, socials i econòmics
en un marc de desenvolupament sostenible.
D’acord amb aquesta finalitat, la Llei impulsa la plena integració del paisatge en el
planejament, en les polítiques d’ordenació territorial i urbanística i en les polítiques sectorials
que incideixen directament o indirecta en l’evolució dels paisatges.
Aquesta llei dota de tres instruments principals per assolir els seus objectius: els catàlegs
del paisatge, les directrius del paisatge i les cartes del paisatge.
Els catàlegs del paisatge
Els catàlegs del paisatge són documents de caràcter descriptiu i prospectiu que determinen
la tipologia de paisatges de cadascun del set àmbits territorials de Catalunya, n’expliciten els
valors i l’estat i estableixen uns objectius de qualitat paisatgística per a cadascuna de les
unitats de paisatge prèviament determinades.
Directrius del paisatge
Les directrius del paisatge són el conjunt de normes i recomanacions que, per tal d’assolir
els objectius de qualitat establerts en els catàlegs, s’incorporen al planejament territorial i es
tenen presents en les actuacions amb incidència sobre el paisatge.
4.2 Definició d’objectius i criteris ambientals
Hom defineix els objectius i criteris que s’han adoptat per realitzar el Pla Especial del
Cementiri. Aquests són congruents i determinen les línies directrius incloses al document
ambiental en resposta a l’aprovació de l’avanç de planejament.
Els principals aspectes ordenats jeràrquicament segons la seva importància relativa serien:
49

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
- Qualitat del paisatge
- Ambient atmosfèric
- Biodiversitat i Patrimoni Cultural
- Ocupació del sòl
- Cicle de l’aigua
- Gestió de materials i de residus
50

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Qualitat del
paisatge
Objectius Criteris d’aplicació
Ambient
atmosfèric i
Eficiència
Energètica
Biodiversitat i
patrimoni natural
en general
Gestionar el paisatge per tal de garantir el seu
manteniment regular i per dirigir i harmonitzar els
canvis provocats pels processos econòmics i
ambientals
Prevenció i correcció d’immissions i de fonts
contaminants
Millorar l’eficiència energètica i reduir la seva
contribució al canvi climàtic
Limitar la generació de necessitats d’enllumenament
exterior (públic i privat) i evitar-ne els fluxos hemisferi
superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre
els organismes vius.
Establir, com a element bàsic i vertebrador del model
territorial, una xarxa d’espais d’interès natural (riu
Cerc), físicament contínua i connectada amb les xarxes
territorials exteriors.
51
• Mantenir els elements estructuració i de
connectivitat dels paisatges i controlar la
fragmentació d’aquestes.
• Integració efectiva dels objectius de
qualitat de les diverses unitats del paisatge
• Assignar els usos del sòl en funció de la
capacitat del medi atmosfèric de dispersió
de contaminants
• Planificar adequadament les zones verdes
i els espais lliures urbans
• Millorar l’eficiència energètica de les
instal·lacions estudiant alternatives
d’energies renovables.
• Ordenar el territori en funció de la seva
vulnerabilitat a la contaminació lluminosa i
establir en cada cas la regulació adient per
assolir els nivells de brillantor fixats per la
legislació.
• Exigència d’enllumenat públic de baix
consum en espais públics i espais
comunitaris.
• Afavorir la presència de mostres suficients
dels hàbitats d’interès comunitari d’acord
amb la Directiva Hàbitats
• Establir mesures necessàries per evitar
usos que transformin la destinació o
naturalesa de sòls o bé lesionin o
impedeixin la realització dels valors
protegits o preservats.
• Introduir criteris de biodiversitat i una
concepció reticular en el disseny dels
espais lliures urbans i, en general, en el
tractament de la vegetació urbana.
Recuperar valors naturals en les
operacions de millora urbana.

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Objectius Criteris d’aplicació
Ocupació i
consum del sòl
Cicle de l’aigua
Gestió de
materials i residus
Assignar els usos del sòl sense sobrepassar la
capacitat d’acollida del territori
Contribuir a la mobilitat sostenible en el municipi
mitjançant la planificació integrada dels usos del sòl i
de la mobilitat
Preservar els espais i elements de valor rellevant del
territori
Prevenir els riscs hidrològics, provocats per períodes
importants d’avingudes
Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua
Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbà
adients per a la reutilització i la recollida selectiva de
residus
52
• Situar les àrees d’expansió urbana sobre
espais adequats d’interès natural baix
• Conservar la biodiversitat i mantenir la
permeabilitat ecològica del territori
• Avaluar i reduir la mobilitat obligada
• Establir mesures necessàries per evitar
usos que, atenent els valors protegits o
preservats, transformin la destinació o
naturalesa dels sòls o bé lesionin o
impedeixin la realització de dits valors i
l’assoliment de finalitats
• Delimitació zones inundables: regulació
estricta d’usos i prohibició d’edificació
• Protecció xarxa hídrica i dels seus entorns
• Evitar actuacions generadores d’erosió
d’àmbits de protecció hidrogeològics i
agrícoles.
• Protecció de la coberta vegetal en àmbits
de protecció hidrològic- forestal. Evitar
actuacions generadores d’erosió.
• Facilitar la retenció de l’aigua de pluja
• Fomentar la reutilització de les aigües
pluvials, depurades, grises, etc.
• Utilització en la jardineria d’espais públics i
privats d’espècies vegetals adaptades a les
condicions bioclimàtiques de la zona.
• Avaluar la problemàtica de gestió dels
residus que s’originin en l’àmbit territorial
del planejament i determinar aquelles
demandes i dèficits de caràcter urbanístic.

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Objectius Criteris d’aplicació
Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva
amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als
material utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la
reutilització i el reciclatge.
53
• Fomentar a través de la normativa
d’urbanització i d’edificació i, si és el cas.
D’ordenances específiques, la utilització de
materials i productes que disposin de
distintiu de garantia de qualitat ambiental i
l’elecció preferent de materials de llarga
durada, reutilitzables o reciclables.

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
5 Avaluació d’alternatives
5.1 Introducció
En el present capítol es fa una avaluació des del punt de vista ambiental de l’alternativa
d’ordenació proposada respecte al planejament vigent al municipi, amb el coneixement en
detall tant del medi com de les característiques de les alternatives.
Les alternatives d’ordenació han de satisfer els requeriments tècnics exigibles per aquest
tipus de planejament i els de tipus ambiental, de forma que s’assoleixi un elevat grau de
compatibilitat entre ambdós tipus de requeriments.
Per tant, no es duu a terme una valoració real entre diferents alternatives, sinó la validació
del compliment dels objectius ambi entals plantejats a nivell d’ordenació bàsica i en relació
al planejament existent.
5.2 Metodologia
La metodologia seguida en aquesta fase de l’estudi és la següent:
• Descripció de les alternatives.
• Avaluació ambiental de les alternatives. Es realitza mitjançant taules
d’identificació i avaluació dels diferents impactes lligats a cadascuna de les
alternatives i discussió d’aquests. De forma genèrica, aquests impactes són els
següents:
- Ocupació i consum de sòls
- Cicle de l’aigua
- Ambient atmosfèric
- Gestió de materials i residus
- Sostenibilitat i ecoeficiència
- Patrimoni natural (vegetació, biodiversitat, permeabilitat, etc.)
- Qualitat del paisatge
- Patrimoni cultural
54

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
• Alternativa escollida: elecció de l'alternativa i motivacions de l’elecció final.
5.3 Descripció de les alternatives
5.3.1 Introducció
En la generació de l’alternativa d’ordenació proposada pel Pla Especial del cementiri
municipal de la Seu d’Urgell (alternativa 1), s’ha partit de la situació actual corresponent al
planejament vigent, la qual es defineix com a alternativa 0. Partint de les classificacions de
sòl existents i tenint en compte una sèrie de condicionants de partida de tipus territorial, del
propi municipi i ambientals, es realitza una anàlisis del compliment dels objectius relacionats
a l’apartat 4.
En aquest apartat es presenten les diferents alternatives presentades. En el present Pla
Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell es presenten dues alternatives, que
s’estudien, s’analitzen i es comparen sota una perspectiva ambiental amb la finalitat
d’escollir aquella més compatible amb el medi.
Es a dir, aquesta proposta d’ordenació es basa en els objectius de partida establerts en el
Pla Especial del cementiri i tenint en compte condicionants de tipus ambiental.
5.3.2 Alternatives
L’avaluació ambiental de les alternatives d’ordenació plantejades, respon a diferències
bàsiques en la ubicació i en la superfície destinada a cada classificació del sòl en funció de
si és urbà o urbanitzable.
Veure plànols 5.1 i 5.2 (Planejament vigent i Proposta de Modificació)
55

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Alternativa 0: Planejament vigent
L’alternativa d’ordenació de partida correspon al planejament vigent al municipi de la Seu
d’Urgell. A grans trets, el planejament vigent classifica els terrenys objecte d’aquesta
Modificació com a sòl no urbanitzable, qualificats com a sistema d’equipaments. En ells
trobem un curs fluvial important, el riu Cerc, i nuclis aïllats d’habitatges rurals, alguns
pràcticament abandonats.
Alternativa 1:Proposta de Modificació
Durant els últims anys hi ha hagut una mitjana d’unes 115 sepultures per any, fet que posa
de manifest la necessitat d’una nova infraestructura per donar cabuda a les defuncions
donada la limitació d’espai del cementiri actual, situat dins de la ciutat.
Els terrenys que es consideren més adients i sostenibles per a constituir el nou Cementiri
Municipal de la Seu d’Urgell són, els situats al peu de la carretera de Cercs, amb una
superfície aproximada de 38.898 m 2 .
Es proposa, doncs, la implantació del nou Cementiri Municipal als terrenys comentats
anteriorment.
5.4 Valoració de les alternatives
5.4.1 Introducció
En aquest apartat s’efectua l’avaluació ambiental de les alternatives de planejament, atenent
als efectes ambientals que poden variar en la seva valoració en funció de l’alternativa de
què es tracti. Així mateix, s’avalua cada alternativa des del punt de vista de la seva
preferència vers l’altra tenint en compte el vector del medi analitzat.
L’avaluació ambiental de cadascuna de les alternatives, es fa per separat i de forma
independent, donant com a resultat la valoració dels impactes de cadascuna d’elles
(compatible, moderat, sever, crític o efecte positiu).
En la discussió de l’avaluació es fa incidència en l‘existència o no de diferències
significatives entre les alternatives proposant preferències per alguna d’elles si s’escau. Les
preferències no tenen relació directa amb la valoració dels efectes (encara que no en són
totalment independents), sinó que fan referència a la necessitat d’escollir alguna de les
alternatives per algun dels factors de forma clara.
Ambdós anàlisis es fan, com ja s’ha dit en l’apartat anterior de Metodologia, per cada un
dels efectes diferencials sobre els vectors avaluats.
56

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
En els apartats que segueixen, doncs, es fa l’avaluació de cadascuna de les alternatives
descrites anteriorment.
5.4.2 Avaluació comparativa de les alternatives
Un cop descrites les dues alternatives del planejament, s’inicia la part que correspon a
l’avaluació ambiental de les alternatives seleccionades.
Qualitat del paisatge
Com a aspecte determinant de tot el conjunt, cal tenir en compta l’alt valor paisatgístic de
l’emplaçament, situat a peu de muntanya i límit del Parc Natural del Cadí-Moixeró, des d’on
s’obren unes visuals sobre l’entramat de camps amb un horitzó caracteritzat per la
presència de les muntanyes per damunt de la silueta de la Seu. D’altra banda, s’haurà de
considerar l’efecte sobre les visuals del paisatge des de la carretera LV-4008, ja que el
cementiri surt d’una vall boscosa, i per tant l’impacte sobre de les vistes sobre l’horitzó dels
camps no s’hauria de trencar.
Com a valoració general, hi ha certes diferències entre el planejament vigent i el nou pel que
fa a l’afectació a les unitats paisatgístiques actuals. Per tal de minimitzar aquest impacte,
s’establiran mesures d’integració paisatgística, que ja s’han introduït i definit en els criteris
de l’apartat 4.
Valoració de l’efecte per a cada alternativa
Ambient atmosfèric i eficiència energètica
Alternativa 0 Alternativa 1
Qualitat del paisatge * **
Compatible * Moderat: ** Sever: *** Crític: **** Positiu +
Pel que fa a la qualitat de l’aire, la construcció del nou Cementiri municipal comportarà un
augment de les emissions a l’atmosfera, tot i no suposar un increment significatiu en la
mobilitat, ni en el consum energètic, donada la implantació del crematori. Tot i així, segons
el tipus de forn crematori escollit i l’estudi de capacitat del territori realitzat es conclou que es
pot admetre les emissions que es derivaran del funcionament del crematori:
57

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Valoració de l’efecte per a cada alternativa
Alternativa 0 Alternativa 1
Qualitat de l’aire * **
Compatible * Moderat: ** Sever: *** Crític: **** Positiu +
Biodiversitat, connectivitat ecològica i patrimoni natural
Tota ocupació del territori afecta la biodiversitat, connectivitat ecològica i patrimoni natural al
urbanitzar zones naturals. Tal i com s’ha comentat anteriorment s’ha d’intentar que aquest
creixement urbà es realitzi protegint les zones amb més valor ecològic i amb funcions de
connectivitat ecològica.
La proposta del Pla Especial del Cementiri, tot i la seva proximitat al curs fluvial del riu Cerc,
no suposa una alteració significativa en la biodiversitat, la connectivitat ecològica i el
patrimoni natural de la zona, respectant en tot moment les comunitats vegetals i els hàbitats
existents.
Per tant, a nivell general, la nova proposta de planejament no suposarà efectes majors
sobre el patrimoni natural en sentit ampli, sempre i quan s’adoptin les mesures correctores
necessàries. Per tant, caldrà estudiar els efectes i establir mesures a un nivell major de
detall per minimitzar les afeccions en cada casa concret.
Ocupació i consum de sòls
Valoració de l’efecte per a cada alternativa
Biodiversitat,
connectivitat i
patrimoni natural
Alternativa 0 Alternativa 1
Pel que respecta a la ocupació del sòl, el nou planejament suposa una disminució del sòl
agrícola. Evidentment la segona alternativa presenta un consum de sòls en el municipi.
Aquest consum es però inevitable degut a la necessitat del municipi d’un nou cementiri, no
podent-se realitzar una ampliació del cementiri actual ja que el creixement i
desenvolupament de la ciutat ha arribat a la màxima proximitat.
Com a alternativa a urbanitzar l’àmbit escollit es una bona opció, ja que no comporta
ocupació de sòls amb alt valor natural, sempre que es respectin les zones boscoses
58
** **
Compatible * Moderat: ** Sever: *** Crític: **** Positiu +

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
existents i la franja de vegetació associada al riu Cerc. A més, el seu emplaçament en la vall
del riu Cerc, permet una bona integració paisatgística.
Com a conclusió, la Pla Especial no ha de comportar diferències significatives respecte al
planejament vigent, si s’adopten les mesures preventives adients en el desenvolupament de
les propostes pel que fa a la preservació de les zones boscoses existents i a la franja de
vegetació associada al riu Cerc.
Cicle de l’aigua
Valoració de l’efecte per a cada alternativa
Alternativa 0 Alternativa 1
Sòls (ocupacions) ** **
Compatible * Moderat: ** Sever: *** Crític: **** Positiu +
Respecte als espais fluvials i aqüífers existents, no es preveuen efectes sobre aquests en la
mesura que es respectin les franges inundables, mitjançant una assignació d’usos
adequada.
En els dictàmens rebuts de les consultes efectuades a les Administracions son favorables,
tot seguint una sèrie de mesures correctores:
• Substituir el cabdal d’abastament proporcionat pel pou de la Torre del Cap per aigua
de xarxa municipal, que ‘ha d’establir un control periòdic de la qualitat bacteriològica
de l’aigua del pou de la Torre del Cap.
• Preveure en el projecte constructiu les mesures adients per evitar la infiltració dels
lixiviats, així com un sistema correcte d’evacuació de les aigües d’escorrentia.
• Es recomana que els enterraments es facin exclusivament en nínxols.
• La zona de servitud de la llera del riu de Cerc ha de quedar lliure de qualsevol
edificació, construcció.
El Pla Especial implicarà un augment de la superfície impermeabilitzada, que pot influir en la
capacitat de recàrrega dels aqüífers. Aquest efecte, però, no és significatiu, donat que el PE
preveu una zona d’espai verd paral·lela a tot el límit de parcel·la d’actuació, que equival als
25 metres d’amplada de protecció.
59

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Tanmateix, es preveu que l’escolament superficial que es produeixi a les zones
formigonades del cementiri, anirà a parar al curs d’aigua del riu Cerc.
Tot i així, s’haurà de minimitzar la superfície formigonada, incrementant al màxim les zones
verdes.
En quant a les demandes addicionals d’aigua i d’instal·lacions de sanejament, aquestes es
tractaran a un segon nivell d’anàlisi del present informe.
Com a conclusió, el Pla Especial no ha de comportar diferències significatives respecte al
planejament vigent, si s’adopten les mesures preventives adients en el desenvolupament de
les propostes pel que fa a riscos hidrològics.
Gestió de materials i residus
Valoració de l’efecte per a cada alternativa
Alternativa 1 Alternativa 2
Hidrologia */** */**
Compatible * Moderat: ** Sever: *** Crític: **** Positiu +
Els principals residus que es generaran amb el Pla Especial del Cementiri seran residus
municipals, lixiviats procedents de la descomposició dels cossos als nínxols, i residus
vegetals procedents de les corones, flors i restes de poda de l’enjardinament del recinte.
Pel que fa als residus municipals i vegetals, els efectes no es derivaran tant de l’aplicació
del Pla Especial, sinó de la gestió de residus a nivell municipal i les iniciatives que es
prenguin per tal de reduir la generació de residus mitjançant la recollida selectiva i el foment
del reciclatge. En qualsevol cas, el planejament haurà de facilitar aquesta correcta gestió
amb les disposicions necessàries en la urbanització i disseny dels edificis.
Pel que fa a la generació de lixiviats, serà el propi sistema constructiu dels nínxols els que
solucionaran el problema, amb un sistema d’evacuació i emmagatzematge tant de líquids
com de gasos adient.
Com a conclusió, tot i que la implantació del Pla Especial suposarà un augment en la
generació de residus, es considera que les mesures previstes per a la seva gestió són
suficients, i que per tant no comportarà diferències significatives respecte el plantejament
vigent.
60

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Valoració de l’efecte per a cada alternativa
Gestió de materials i
residus
Alternativa 0 Alternativa 1
61
* *
Compatible * Moderat: ** Sever: *** Crític: **** Positiu +
Comunicacions i permeabilitat territorial
L’accessibilitat al sector del Cementiri es fa a través d’una única carretera local, la LV-
4008.El Pla Especial preveu millorar l’accés propi a la zona d’actuació a partir de la formació
d’una nova rotonda que, a més de millorar l’accessibilitat, la seva ubicació li permetrà actuar
d’element vertebrador del futur pàrking de l’equipament, dividint-lo en dues parts amb accés
independent pel Tanatori i el Cementiri.
Com a conclusió, el Pla Especial presentarà una millora en l’accessibilitat de la zona, sent
favorable respecta l’alternativa 0.
Valoració de l’efecte per a cada alternativa
Comunicacions i
permeabilitat del
territori
Alternativa 0 Alternativa 1
* +
Compatible * Moderat: ** Sever: *** Crític: **** Positiu +
5.4.3 Taula resum d’avaluació ambiental de les alternatives
A continuació, es presenta una taula-resum de la valoració dels efectes per a les dues
alternatives, segons la classificació establerta per la normativa d’avaluació d’impacte
ambiental (compatible, moderat, sever, crític o positiu).
En la columna de la dreta, s’indica si existeix preferència d’alguna de les alternatives
respecte al vector ambiental estudiat (ALT0, ALT1: Preferència des del punt de vista
ambiental,=: sense diferències significatives entre les alternatives).

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Valoració dels efectes per cada alternativa
Alternativa 0 Alternativa 1
62
Preferència
Qualitat del paisatge * ** 0
Ambient atmosfèric i
eficiència energètica
Biodiversitat territorial i
permeabilitat ecològica
* ** 0
** ** =
Ocupació i consum del sòl ** ** =
Cicle de l’aigua */** */** =
Gestió dels materials i dels
residus
Comunicacions i
permeabilitat del territori
Efectes globals de
l’alternativa
* * =
* + 1
COMPATIBLE/
MODERAT
/MODERAT 0
Compatible * Sever *** Positiu +
Moderat ** Crític ****
Com s’observa a la taula, l’efecte global de l’Alternativa 0 és Compatible, mentre que l’efecte
de l’Alternativa 1 és Moderat.
Tot i que des del punt de vista ambiental hi ha preferència per l’Alternativa 0 pel que fa a
l’efecte sobre la qualitat del paisatge i l’ambient atmosfèric, i eficiència energètica, es
considera adequada la ubicació del Pla Especial del Cementiri.
5.5 Conclusions
Fruit de l’anàlisi d’alternatives realitzat, es conclou que tot i que entre l’alternativa 0
(planejament vigent) i l’alternativa 1 (Pla Especial Cementiri), s’aprecien certes diferències
en els seus efectes ambientals, és adequat l’emplaçament del Pla Especial del Cementiri.
Pel que fa l’impacte que aquest tindrà sobre l’ambient atmosfèric, es considera que seria
similar en qualsevol altre ubicació al terme municipal de la Seu d’Urgell, a més d’estar
minimitzat pel forn crematori escollit. Tanmateix, es considera que les mesures
contemplades al Pla Especial per a disminuir l’impacte paisatgístic son suficients i
adequades.

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Finalment, els terrenys escollits corresponen a una zona d’interès natural baix, donat que es
tracta de terrenys qualificats com a explotació agrària de secà, però en estat improductiu.
Per tot això, i pel fet que el cementiri actual es troba als límits de la seva explotació, i donat
que el desenvolupament i creixement de la ciutat ha arribat a la màxima proximitat amb
l’actual cementiri, no permet executar cap tipus d’ampliació en la seva situació actual, es
conclou que la ubicació del cementiri en l’Alternativa 1 és adequada.
En els capítols següents s’avaluen més detalladament els efectes ambientals de l’alternativa
escollida i es defineixen les mesures ambientals a aplicar sota criteris de desenvolupament
urbanístic sostenible.
63

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
6 Afecció ambiental del pla o programa
6.1 Àrees d’afectació significativa
El Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell preveu el canvi de la construcció
del nou cementiri municipal en una extensió de 36.803 m 2 repartits amb un terreny de forma
irregular, amb uns límits adaptats a la topografia. El terreny està relativament allunyat del
nucli urbà i a peu del Parc Natural del Cadí-Moixeró.
En el present informe, l’anàlisi es centra en aquells aspectes ambientals que es poden veure
més afectats amb aquesta actuació, per tal de poder disposar d’una bona anàlisi de la
situació ambiental i poder establir les mesures correctores necessàries per minimitzar
l’impacte que tota actuació provoca en el medi que es realitza.
6.2 Avaluació dels efectes sobre el medi
A continuació, s’exposa una taula amb l’avaluació dels efectes ambientals per al Pla
Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell.
L’avaluació dels efectes ambientals es realitza a partir de la diagnosi ambiental efectuada i
de les característiques bàsiques dels sectors, donant com a resultat la valoració dels
impactes de cadascuna d’elles (compatible, moderat, sever, crític o efecte positiu).
Per a la valoració, s’ha tingut en compte l’estudi del medi realitzat i els plànols de sensibilitat
i de capacitat realitzat a l’apartat 3 del present informe.
64

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Àrees d’afectació significativa
Pla Especial del
cementiri municipal
de la Seu d’Urgell
Ocupació de sòl **
Riscos hidrològics (inundabilitat i
aqüífers)
*/**
Cicle de l’aigua */**
Vegetació i espais d’interès natural **
Fauna i connectivitat ecològica **
65
Descripció de la Valoració
L’ocupació de sòl que es realitza és d’un impacte moderat ja que no comporta ocupació de sòls amb alt valor
natural, respectant-se les zones boscoses existents i la franja de vegetació associada al riu Cerc, la superfície no
impermeabilitzada en la zona verda és gran, afavorint la infiltració de l’aigua de pluja.
Els riscos hidrològics estan minimitzats en aquesta actuació ja que no es preveuen usos de l’àmbit que puguin
afectar a l’aqüífer, protegit en aquesta zona, adoptant les mesures establertes en la consulta d’hidrogeologia.
La implantació del cementiri no suposarà un gran augment del consum d’aigua del municipi, ja que es preveu la
col·locació de diferents dipòsits de recollida d’aigua de pluja, alguns d’ells amb la previsió de potabilització per a
abastir els serveis, i la resta per abastir la xarxa de reg. Tampoc es preveuen efectes sobre els espais fluvials i
aqüífers existents en la mesura que es respectin les franges inundables, no disminuint considerablement els
nivells de recàrrega d’aqüífers. Respecte per la zona de servitud de 5 metres d’amplada.
La vegetació més sensible i natural de la zona es situa al voltant del Riu Cerc. Caldrà doncs, deixar una franja
d’espai suficient per a minimitzar l’afectació sobre dita vegetació. En aquest sentit s’aconsella una franja de
protecció de la vegetació de ribera.
A la zona d’estudi hi ha un corredor biològic d’àmbit local, el riu Cerc. Així doncs, cal preservar-lo tot mantenint
una franja de protecció addicional per evitar les pertorbacions derivades de la presència humana.

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Àrees d’afectació significativa
Pla Especial del
cementiri municipal
de la Seu d’Urgell
Paisatge **
Ambient atmosfèric **
Gestió de residus i materials *
Patrimoni cultural **
66
Descripció de la Valoració
Cal tenir en compte l’alt valor paisatgístic de l’emplaçament, situat a peu de muntanya i límit del Parc Natural del
Cadí-Moixeró, i per la proximitat al riu Cerc. No obstant, s’han previst mesures per tal de que la integració
paisatgística sigui el més gran possible, com l’assimilació dels nínxols a les feixes que escalonen els camps, l’ús
de materials i sistemes constructius que s’assemblin a les edificacions en sòl no urbanitzable propis de la zona,
etc.
L’ambient atmosfèric, segons els plànols de vulnerabilitat i capacitat del camp de la Seu d’Urgell, té la capacitat
d’absorbir la urbanització de la zona. Amb tot es prendran les mesures necessàries per minimitzar la producció
de substàncies contaminants, la contaminació lumínica i el consum d’energia, tenint especial consideració en les
emissions produïdes pel crematori, que emet principalment, CO, PST, SO2, HCL i NOx, pels quals el territori té
una capacitat suficient d’assimilació.
Pel que fa a l’ambient lumínic, la zona del projecte quedaria inclosa com a zona E2 de nivell de protecció a la
contaminació lluminosa (Llei 6/2001 i Decret 82/2005)
Els principals residus que es generaran corresponen a residus vegetals procedents dels rams i corones florals,
així com residus urbans. D’altra banda, les aigües negres procedents de la sala d’autòpsies s’emmagatzemaran
en un dipòsit fossa, amb la implicació de buidar-lo amb un període de temps estimatiu, per una empresa externa
que ho transporti a una depuradora específica per a aquest tractament d’aigües. Tanmateix, el sanejament dels
lixiviats produïts pels nínxols es soluciona amb el propi sistema constructiu dels nínxols.
A la zona d’estudi s’ha realitzat un estudi arqueològic, concloent que cap jaciment arqueològic i paleontològic
actualment conegut o detectat superficialment queda afectat pel projecte d’obres esmentat.
Compatible * Sever **** Positiu +
Moderat ** Crític ****

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
67

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
6.3 Valoració prèvia de l’afecció ambiental
De la valoració prèvia dels efectes de les actuacions considerades sobre els aspectes
ambientals analitzats, se’n desprèn la necessitat d’incorporar determinacions i mesures
complementàries al planejament amb l’objectiu de reduir els efectes més significatius.
Amb tot, les mesures més importants desenvolupades al llarg d’aquest document i que
minimitzen els impactes, son la les mesures d’integració paisatgística i de minimització dels
impactes a l’atmosfera.
Pel que afecta a les mesures d’integració paisatgística cal destacar que en l’ordenació i
l’’organització del cementiri, s’han cercat recursos del propi paisatge, observant que els
camps, a mesura que s’aproximen al peu de les muntanyes es van esgraonant a partir de la
formació de feixes i alineació d’arbres al mig del camp a mode de divisió de camps o
tallavents. Per tot això, les mesures destinades a minimitzar l’impacte en el paisatge del Pla
Especial consisteixen a assimilar els nínxols a les feixes que esgraonen els camps,
permentent que la vegetació cobreixi el mòdul inferior dels nínxols. Tanmateix, els materials
i els sistemes constructius s’assemblaran a les edificacions en sòl no urbanitzable pròpies
de la zona. Finalment es tindrà molt en compte la proximitat del riu Cerc a la zona, de
manera que es prendran les mesures de protecció necessàries, respectant la zona de
servitud del mateix. Aquesta zona de servitud quedarà lliure de qualsevol edificació,
construcció, inclús murs, tanques, moviment de terres, etc... Aquesta zona és de 5 metres
d’amplada al llarg de l’eix del riu.
Pel que fa a les mesures de minimització de l’impacte sobre l’atmosfera es tindran en
compte els mapes de capacitat i vulnerabilitat del territori i la incidència que tindrà
l’implantació de la incineradora sobre l’ambient atmosfèric de la zona. Caldrà un seguiment
periòdic i permanent de la composició i comportament de les emissions (emissió i immissió)
En el capítol següent, s’analitza amb més detall el compliment dels diferents objectius
ambientals plantejats per part del Pla Especial i en els casos que sigui necessari, es
plantegen mesures a adoptar en fases posteriors del planejament.
68

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
7 Mesures preventives, correctores i compensatòries
En aquest apartat es desenvolupen els criteris assenyalats al capítol 4, indicant les mesures
adoptades Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell per tal d’assolir aquests
objectius.
7.1.1 Qualitat del paisatge
Aquest criteri ambiental pretén la integració dels requeriments paisatgístics en el
planejament, sent un dels criteris més importants resultat de l’anàlisi d’alternatives Per això
al Pla especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell s’hi realitza:
- El tractament paisatgístic sistemàtic de tot el territori amb la identificació de les
distintes unitats de paisatge que l’integren o, al menys, els patrons o pautes
característiques.
- L’anàlisi de la fragilitat i vulnerabilitat paisatgístiques del territori com a base per
l’adopció de decisions concretes. Així, s’estableix també que la unitat
paisatgística més fràgil i vulnerables dins de l’àmbit del Cementiri es el riu Cerc,
tal i com ha quedat reflectit a l’estudi del medi i als plànols de sensibilitat
realitzats.
- La preservació de singularitats paisatgístiques, elements i ambients d’interès,
signes d’identitat, mostres excepcionals.
- El disseny constructiu i la distribució dels elements del cementiri es realitzarà
per tal de que la integració paisatgística sigui màxima; els materials i els
sistemes constructius seran similars a les edificacions pròpies de la zona, i els
nínxols es distribuiran de tal manera que la percepció visual del conjunt sigui un
conjunt de plans verds esglaonats que no impedeixen les vistes sobre l’horitzó.
Així l’objectiu per conservar la qualitat del paisatge es:
Gestionar el paisatge per tal de garantir el seu manteniment regular i per dirigir i
harmonitzar els canvis provocats pels processos socials, econòmics i ambientals
El planejament ha d’assumir la gestió del paisatge com un objectiu clau, mantenint-ne els
elements estructuradors i les pautes característiques dels diversos tipus de paisatges
existents en l’àmbit d’actuació. Per aquest motiu un dels objectius principals per la
conservació de la qualitat del paisatge a l’àmbit del Cementiri ha de ser la gestió del
69

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
paisatge present a l’àmbit per tal de garantir el seu manteniment regular i per dirigir i
harmonitzar els canvis provocats per l’actuació
Així, els criteris utilitzats seran:
- Mantenir els elements estructuració i de connectivitat dels paisatges i controlar
la fragmentació d’aquestes
- Integració efectiva dels objectius de qualitat de les diverses unitats del paisatge
Mantenir els elements estructuració i de connectivitat dels paisatges i controlar la
fragmentació d’aquestes
A la zona d’estudi hi ha un corredor biològic d’àmbit local, el riu Cerc, del qual depèn la
connexió entre les grans masses forestals situades al sud de la zona d’estudi i el riu Segre
El Pla Especial s’ubica integrament en zona de policia de lleres públiques del riu Cerc, al
marge esquerre, afectant la seva zona de servitud de 5 metres d’amplada.
Per tal de preservar aquest corredor biològic, es mantindrà una franja de protecció
addicional per tal d’evitar les pertorbacions derivades de la presència humana, establint una
zona d’espai verd amb la màxima superfície possible, tot respectant el mínim de 25 metres
d’amplada, amb vegetació similar a la que acull el riu Cerc.
Integració efectiva dels objectius de qualitat de les diverses unitats del paisatge
Alhora de dissenyar la integració del nou planejament es realitzarà tenint en compte les
unitats de paisatge situades al voltant de l’àmbit d’actuació, així, els materials i els sistemes
constructius s’assemblaran a les edificacions en sòl no urbanitzable propis de la zona.
Alhora d’establir el disseny de les zones verdes es realitzarà en concordança amb el
paisatge potencial de l’indret i alhora també s’adoptarà espècies arbòries, arbustives i
herbàcies que siguin eficients enfront la climatologia de la Seu d’Urgell per tal de reduir els
costos de manteniment.
Tanmateix, el Pla Especial preveu assimilar els nínxols a les feixes que esgraonen els
camps, de manera que la seqüència de nínxols formin fileres contínues aterrassant el
terreny i adaptant-se topogràficament. Aquest abancalament permetrà que la vegetació
cobreixi el mòdul inferior dels nínxols, disminuint l’impacte de la seva presència, ja que la
construcció només es farà palesa amb el frontal dels nínxols. Aquest frontals es regularan a
partir d’una ordenança pròpia del cementiri de manera que tampoc intervinguin amb
l’impacte visual.
70

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Finalment, la situació del tanatori es trobarà on es concentra la major densitat de vegetació,
permetent les visuals cap al paisatge des de la carretera LV-4008 venint d’Ortedó.
7.1.2 Ambient atmosfèric i Eficiència Energètica
En el planejament es pot incidir amb els següents punts per tal de millorar l’ambient
atmosfèric.
- Actuant sobre les fonts fixes de contaminació, amb la previsió de la ubicació de
les noves fonts en indrets ambientalment adequats i d’espais lliures que puguin
desenvolupar funcions de pulmó i de separació, la regulació dels usos
industrials i altres.
A continuació es relacionen els objectius establerts per tal de preservar l’ambient
atmosfèric així com els criteris d’aplicació dissenyats per assolir aquests objectius.
Prevenir i corregir les immissions i les fonts contaminants
Assignar els usos del sòl en funció de la capacitat del medi atmosfèric de dispersió de
contaminants
En aquest aspecte s’ha tingut en compte amb l’estudi dels mapes de capacitat i
vulnerabilitat del territori en quant a emissió de gasos, donada la incidència que podria tenir
la implantació del crematori sobre l’ambient atmosfèric.
Tanmateix, els fums emesos tan pel tanatori com per la resta d’instal·lacions del Pla
Especial, asseguraran el mínim d’emissions a l’atmosfera, complint amb totes les Normes
Europees i totes les vigents en el moment, tenint en compte que ens trobem en una zona
amb una capacitat entre alta i moderada d’admissió de PST, SO2 i CO.
Encara que la normativa espanyola no ho contemplés, el forn crematori hauria de considerar
altres aspectes més restrictius per tal de no afectar el medi ambient, com són les dioxines i
els contaminants orgànics persistents (COP’s). La seva eliminació requereix el manteniment
de la temperatura dels gasos de combustió per sobre dels 850ºC per un temps de 2 segons,
amb un contingut d’oxigen superior al 6%. Aquests requisits es compleixen amb la
implantació del model de forn crematori que es preveu en el Pla Especial.
Planificar adequadament les zones verdes i els espais lliures urbans
El disseny de les zones verdes i dels espais lliures en una zona urbana pot ajudar a millorar
l’ambient atmosfèric, ja que millora la qualitat de l’aire, ajuda al control climàtic de l’entorn
urbà, augmenta la biodiversitat. aprofitament dels recursos hídrics i control del drenatge de
l’aigua de pluja, etc.
71

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Per aquest motiu es defineix una zona d’espai verd paral·lel a tot el límit de parcel·la de
l’actuació.
Tanmateix es tindrà en compte la incidència de l’impacte lumínic sobre la fauna i el corredor
biològic presents en la zona, sent una zona vulnerable.
Millorar l’eficiència energètica de les edificacions i reduir la seva contribució al
canvi climàtic
Millorar l’eficiència energètica de les instal·lacions estudiant alternatives d’energies
renovables
Per tal de millorar l’eficiència energètica de les instal·lacions del cementiri es té previsió de
complementar la font d’energia elèctrica amb energies renovables, i tot i la ubicació poc
privilegiada per a l’aprofitament de l’energia solar, s’estudiaran altres possibilitats d’obtenció
d’energia a partir de fonts renovables (biomassa per a calefacció mitjançant pelets)
Limitar la generació de necessitats d’enllumenament exterior (públic i privat) i
evitar-ne els fluxos hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu
sobre els organismes vius.
Ordenar el territori en funció de la seva vulnerabilitat a la contaminació lluminosa i establir
en cada cas la regulació adient per assolir els nivells de brillantor fixats per la legislació
Un dels impactes més directes de l’actuació és la il·luminació d’aquest i per tant l’increment
de la contaminació lumínica de la zona. L’excés d’il·luminació degrada el paisatge nocturn,
representa un malbaratament energètic i, indirectament, l’increment de contaminació de
l’ambient atmosfèric per substàncies. D’altra banda, una il·luminació excessiva o
inadequada pot afectar negativament a determinades espècies faunístiques.
A l’hora de dissenyar les edificacions del Pla Especial es tindran en compte criteris
bioclimàtics d’eficiència energètica, per tal de minimitzar les necessitats d’il·luminació
artificial, elements de regulació de la temperatura, etc.
A l’hora de realitzar el Pla Especial es limitarà la contaminació lumínica aplicant la normativa
vigent.
Exigència d’enllumenat públic de baix consum en espais públics i espais comunitaris
Es preveurà la instal·lació d’una xarxa d’enllumenat amb bombetes de baix consum per tal
de minimitzar el consum energètic.
72

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
7.1.3 Biodiversitat i patrimoni natural en general
La biodiversitat i la conservació d’aquesta és una de les premisses bàsiques de qualsevol
política de sostenibilitat, inclosa la urbana.
El planejament pot desenvolupar un paper primordial en la conservació de la biodiversitat i
dels altres components del patrimoni natural a través de la preservació de mostres suficients
i adequades de la varietat d’ecosistemes i hàbitats existents, el garantiment de la
connectivitat biològica i el control de la fragmentació territorial, el tractament de les xarxes
d’espais lliures urbans i rurals i l’articulació de mecanismes de gestió apropiats,
especialment per aquelles zones més valuoses, fràgils o amenaçades.
Establir, com a element bàsic i vertebrador del model territorial, una xarxa
d’espais d’interès natural (riu de Cerc), físicament contínua i connectada amb les
xarxes territorials exteriors.
Des d’una perspectiva ambiental, els sistemes d’espais lliures, a més de desenvolupar
funcions relatives al control climàtic, drenatge de les aigües, tal i com s’ha comentat en els
criteris i objectius anteriors, han de garantir fonamentalment la conservació de mostres
suficients i adequades de la diversitat biològica del territori i una permeabilitat que permeti el
manteniment de les connexions biològiques, sens perjudici d’incloure també altres elements
caracteritzats pels seus valors geològics, paisatgístics, etc.
L’estudi del medi realitzat permet conèixer la dinàmica de la zona d’actuació. Així, permet
protegir les zones més vulnerables del territori. Segons aquest estudi les zones més
vulnerables són la vegetació de ribera i les corresponents al corredor biològic del riu de
Cerc. En aquest, la situació de la zona verda que envolta el cementiri, garantitzarà el continu
de la vegetació de ribera i del corredor biològic natural que es un curs d’aigua, millorant la
biodiversitat i protegint la zona més sensible de l’àmbit.
Afavorir la presència de mostres suficients dels hàbitats d’interès comunitari d’acord amb la
Directiva Hàbitats
La zona que envolta el Pla Especial del cementiri s’hi troba un Hàbitat d’interès comunitari
no prioritari, els prats de dall, així com el corredor biològic del riu de Cerc. Tot i que dins de
l’àmbit del Pla Especial no trobem cap zona amb un alt interès natural, tractant-se d’una
zona catalogada com a explotació agrària de secà, en estat improductiu.
Establir mesures necessàries per evitar usos que transformin la destinació o naturalesa de
sòls o bé lesionin o impedeixin la realització dels valors protegits o preservats.
Els sòls que tenen més valors naturals han de ser protegits, i per tant tenir un tractament
específic en el moment de l’ordenació del planejament. En el cas de l’àmbit que s’estudia en
73

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
el present estudi aquest sòls amb més valors naturalístics es situen a la zona del riu Cerc i
es per aquest motiu el Pla Especial pretén integrar el curs fluvial del riu Cerc a la zona del
cementiri, condicionant-la i protegint-la situant-se al seu voltant el major percentatge de
zona verda de l’àmbit d’estudi.
A més, s’establiran mesures per tal de conservar el valor paisatgístic de la zona, potenciant
l’estructura de les parcel·les, dividint-les amb fileres de vegetació, procurant utilitzar
espècies pròpies de la zona.
Introduir criteris de biodiversitat i una concepció reticular en el disseny dels espais lliures
urbans i, en general, en el tractament de la vegetació urbana. Recuperar valors naturals en
les operacions de millora urbana.
Les politiques de medi ambient urbà recomanen la creació d’una estructura verda a les
zones urbanes adreçades a establir connexions, que garanteixin la viabilitat de la flora i la
fauna , entre els espais verd existent i entre la ciutat.
Els d’experts consideren que perquè la creació de l’estructura verda esmentada compleixi el
seu propòsit, ha d’estar formada pels recursos més importants que es troben a la zona (sòl i
hàbitats de sistemes naturals i artificials) i ha de basar-se en els següents principis de
planificació i gestió:
− Oferir hàbitats segurs i de gran qualitat per a diverses espècies distintes.
− Definir clarament la natura i intensitat de les activitats que es realitzen al seu
interior.
− Generar un sentiment d'identitat i familiaritat en els seus usuaris per a la seva
bona conservació.
− Brindar oportunitats per educar i explicar com es manté aquest recurs i les
tècniques innovadores que s'utilitzen amb aquest fi.
− Oferir mecanismes per seguir els avanços realitzats cap a la consecució de les
fites originàries (indicadors quantitatius).
Tots aquests criteris es tindran en compte alhora de decidir les especies més adients per
plantar a les zones verdes definides a l’àmbit.
7.1.4 Ocupació i consum de sòl
El sòl, objecte de l’activitat urbanística, és un recurs limitat i no renovable, i el marc físic on
es desenvolupen i renoven molts dels altres recursos naturals.
74

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Un planejament sostenible implica un model d’ocupació de sòl que evitin la dispersió en el
territori i afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà,
atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i
consolidin un model de territori globalment eficient.
A continuació es desenvolupen els tres objectius plantejats en el Pla Especial per tal de
gestionar l’ocupació del sòl i el seu consum i també els criteris que s’estableixen per assolir
els objectius plantejats.
Assignar els usos del sòl sense sobrepassar la capacitat d’acollida del territori
A l’hora de fer el planejament s’ha de realitzar un estudi de la capacitat de càrrega de un
territori. La sensibilitat i la capacitat d’un territori estan directament relacionades i de manera
inversa, es a dir, com més sensible sigui un territori menys capacitat d’acollida te d’un nou
planejament.
Situar les àrees d’expansió urbana sobre espais adequats d’interès natural baix
El Pla Especial del Cementiri es situa en uns terrenys amb un interès natural baix, estant
qualificats com a explotació agrària de cultiu de secà, trobant-se actualment en estat
improductiu.
Conservar la biodiversitat i mantenir la permeabilitat ecològica del territori
En aquest sentit es potenciarà la introducció d’espècies vegetals pròpies de la zona, a més
de protegir el marge del riu de Cerc, el qual actua com a corredor biològic, mantenint així la
permeabilitat ecològica del territori.
Contribuir a la mobilitat sostenible en el municipi mitjançant la planificació
integrada dels usos del sòl i de la mobilitat
La mobilitat dels habitants del municipi esta directament connectada amb el planejament
que es fa. La barreja d’usos en un mateix àmbit, la millora de les comunicacions i
l’establiment de mitjans de transport col·lectius són elements a tenir en compte a l’hora de
desenvolupar un planejament.
Avaluar i reduir la mobilitat obligada
El desenvolupament sostenible de les ciutats inclouen l’adopció de polítiques per a una
mobilitat urbana sostenible, en el marc de les quals es considera indispensable reduir la
mobilitat obligada i deixar de fomentar l’ús innecessari de vehicles motoritzats.
En aquest sentit, el Pla Especial preveu un accés a l’equipament a partir d’una nova
rotonda, la qual millorarà l’accessibilitat.
75

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Preservar els espais i elements de valor rellevant del territori
Un model territorial sostenible ha de comportar una minimització del consum de sòl,
emfatitzar l’optimització de l’eficiència i les potencialitats dels teixits urbans preexistents, i
una assignació i regulació dels usos del sòl i de l’edificació congruent amb la capacitat de
càrrega del territori (vegeu objectius anteriors).
Establir mesures necessàries per evitar usos que, atenent els valors protegits o preservats,
transformin la destinació o naturalesa dels sòls o bé lesionin o impedeixin la realització de
dits valors i l’assoliment de finalitats
Per la preservació d’espai es el d’establir limitació d’usos en determinades zones del
planejament que per les seves característiques es necessari protegir per la seva sensibilitat.
En l’àmbit d’estudi es situen en la zona del riu de Cerc del Pla Especial ja es preveu
concentrar les zones verdes, limitant així els seus usos, i protegint-la alhora.
El projecte del cementiri es troba inclòs en el Pla Territorial de l’Alt Pirineu i Aran i catalogat
com a Sòl d’Alt Valor Agrícola. Les característiques de la parcel·la (situada al límit de l’espai
agrícola protegit), l’estat d’abandonament de l’activitat agrícola i el fet que la proposta
d’ubicació del cementiri fos anterior a l’aprovació de l’esmentat Pla Territorial, fan que, tot i
trobar-se dins el sòl agrícola protegit, pugui considerar-se que l’activitat del cementiri hi sigui
compatible (S’adjunta un Annex on es desenvolupa aquesta breu exposició)
7.1.5 Cicle de l’aigua
Tal i com s’ha establert en el capítol 3 del present document, l’aigua és un recurs natural
limitat i renovable, que esdevé un element indispensable per al desenvolupament de
qualsevol activitat diària, la producció industrial i alimentària, la salut i higiene, la llar i fins i
tot el lleure.
La seva escassetat planteja eines en el planejament que gestioni correctament aquest factor
evitant la seva sobreexplotació i la seva contaminació.
Així, a continuació es relacionen els dos objectius principals establerts al Pla Especial del
cementiri municipal de la Seu d’Urgell per gestionar adequadament el cicle de l’aigua i els
criteris utilitzats per assolir els objectius plantejats.
Prevenir els riscs hidrològics
La urbanització del sòl, sense un estudi previ de l’orografia del terreny de les cursos fluvials
que es situen al voltant pot provocar riscos associats al règim pluviomètric. S’ha de realitzar
un model de planejament que eviti l’edificació en zones no inundables o en zones sense
riscos hidrològics, permeten així assegurar la seguretat i benestar de les persones.
76

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Delimitació zones inundables: regulació estricta d’usos i prohibició d’edificació
Per a l’establiment d’un model de planejament que es basi en la previsió dels possibles riscs
naturals subjectes al territori, es requereix una delimitació d’aquelles zones o àrees
subjectes a possibles riscs. La llei d’urbanisme estableix que esta prohibit urbanitzar i
edificar en zones inundables i en zones de risc per a la seguretat i benestar de les persones.
S’ha realitzat el corresponent estudi d’inundabilitat, on pareixen les limitacions d’ocupació
degut a les avingudes en els períodes de retorn de 100 i 500 anys
Protecció xarxa hídrica i dels seus entorns
Com ja s’ha comentat en apartat anteriors els cursos fluvials i la vegetació associada són
elements molt sensibles i d’una elevada biodiversitat, connectors biològics de territoris i amb
una funció biològica important. Per tant la seva protecció esdevé cabdal.
Aquesta sensibilitat ha propiciat la seva protecció per part del Pla Especial del corredor
Biològic i curs fluvial del riu Cerc. Per això es preveu un marge de protecció del mateix,
potenciant espècies pròpies de la vegetació de ribera, tot assegurant i mantenint la
conservació de la vegetació associada al mateix, així com la seva biodiversitat.
Evitar actuacions generadores d’erosió
L’alteració de la coberta vegetal en els vessants de les conques i en les zones de ribera, per
ocupació del sòl per usos agrícoles, ramaders, extractius i urbanístics, és una dels principals
causes de la reducció de la biodiversitat tant faunística i florística, i de generació de
problemes erosius.
Resulta important, no sols la protecció de la vegetació dels entorns immediats dels cursos
d’aigua, sinó també garantir la funció de protecció hidrològica dels terrenys forestals, amb la
delimitació d’aquelles àrees que desenvolupen aquesta funció i amb una regulació d’usos
que declari com a incompatibles aquells que puguin eliminat de forma significativa la coberta
vegetal i generar processos erosius.
En aquest sentit es defineix una zona d’espai verd paral·lel a tot el límit de parcel·la de
l’actuació, protegint ell curs fluvial i corredor biològic del riu de Cerc, tenint en compte que la
seva protecció garantitza la conservació del mateix.
Protecció de la coberta vegetal en àmbits de protecció hidrològic-forestal. Evitar actuacions
generadores d’erosió
En aquest sentit s’establirà una cap de vegetació suficient, especialment entorn el riu de
Cerc, per tal d’evitar l’erosió a la zona, i protegir l’àmbit de protecció hidrolòcig-forestal del
riu.
77

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua
L’escassetat de l’aigua fa necessària una cultura social de l’aigua que valoritzi aquest
recurs, creï consciència sobre el conjunt d’impactes i alteracions (en la quantitat i la qualitat)
que genera l’activitat humana i prioritzi l’estalvi i l’eficiència en els usos de l’aigua.
Per aquest motiu és molt important el planejament territorial i urbanístic destinat a la
protecció dels recursos hídrics i minimitzar el consum d’aigua fomentant l’estalvi i la
reutilització de l’aigua.
Facilitar la retenció de l’aigua de pluja
L’ocupació de terrenys augmenta les superfícies impermeables que dificulten la retenció i
filtració de l’aigua de pluja. Aquesta menor retenció natural de l’aigua de pluja accentua el
risc d’inundacions i els efectes negatius d’aquestes i, al mateix temps, dificulta la recàrrega
dels aqüífers.
Amb la finalitat de facilitar la retenció de l’aigua de pluja es pot limitar les àrees
pavimentades, i mantenir així el màxim de zona sense pavimentar sobretot a la zona de
servitud del riu de Cerc. A les zones pavimentades es seguirà un sistema de pavimentació
porosa, amb llambordes separades entre si per espais vegetats, que permeten el drenatge
de l’aigua a través seu.
78

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Fomentar la reutilització de les aigües pluvials, depurades, grises, etc.
79
Exemple de pavimentació porosa
Un dels mecanismes per a fomentar l’estalvi de l’aigua, és la utilització d’aigües d’una
qualitat no apta per al consum de boca, per a altres usos, És el cas de la reutilització de
l’aigua depurada o de pluja per al rec de parcs i jardins privats o per a garantir els cabals
ecològics dels rius, especialment en el seu tram baix.
En aquest sentit es preveu la col·locació de diferents dipòsits de recollida de l’aigua de pluja.
Alguns d’ells amb la previsió de potabilització de l’aigua per abastir als serveis; i els altres
serviran per abastir la xarxa de reg. El dipòsit que subministri aigua als serveis, que ha de
ser potable, només recollirà aigua de la pluja de els cobertes no trepitjades.
Utilització en la jardineria d’espais públics i privats d’espècies vegetals adaptades a les
condicions bioclimàtiques de la zona
Les espècies vegetals escollides en els espais verds del Pla Especial tindrà en compte la
vegetació actual de la zona, sobretot en l’àmbit d’afectació del riu de Cerc, i afavorint al
màxim la integració paisatgística.

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
7.1.6 Gestió de materials i residus
El planejament pot contribuir a una millor gestió dels materials en tot el seu cicle de vida, a
través de les mesures destinades a reduir l’impacte de les activitats necessàries per a la
seva obtenció, producció i transformació; la regulació de les condicions d’edificació per tal
de fomentar l’ús de productes ambientalment adequats; l’adopció de mesures de disseny
urbà que afavoreixin la recollida selectiva i el reciclatge; la previsió de sòls per a la ubicació
d’instal·lacions de dipòsit, valorització i altres formes de tractament, etc.
A continuació es relacionen els objectius establerts en aquest camp i es desenvolupen els
criteris assignats a aquests objectius per tal de portar-los a terme.
Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de
minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la
durabilitat, la reutilització i el reciclatge
El planejament ha de fomentar l’ús de materials ecològics. Aquests materials són aquells
que el seu cicle de vida comporti globalment un impacte ambiental baix, tant pel que fa al
procés d’obtenció, de fabricació o d’elaboració, com en la fase d’implementació o
funcionament, i el seu possible reciclatge o reutilització.
Fomentar a través de la normativa d’urbanització i d’edificació i, si és el cas, d’ordenances
específiques, la utilització de materials i productes que disposin de distintiu de garantia de
qualitat ambiental i l’elecció preferent de materials de llarga durada, reutilitzables o
reciclables
A més d’utilitzar materials amb garantia de qualitat ambiental, amb llarga durada,
reutilitzables i reciclables, tal com indica el Pla Especial, els materials utilitzats i els sistemes
constructius s’assemblen a les edificacions en sòl no urbanitzable propis de la zona.
Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la
reutilització i la recollida selectiva de residus
El planejament ha de fomentar l’ús de materials ecològics. Aquests materials són aquells
que el seu cicle de vida comporti globalment un impacte ambiental baix, tant pel que fa al
procés d’obtenció, de fabricació o d’elaboració, com en la fase d’implementació o
funcionament, i el seu possible reciclatge o reutilització.
Avaluar la problemàtica de gestió dels residus que s’originin en l’àmbit territorial del
planejament i determinar aquelles demandes i dèficits de caràcter urbanístic
Alhora de desenvolupar el planejament, es poden estudiar l’ús de la Utilització de les Millors
Tècniques Disponibles (MTDs), enteses com la manera ambientalment més respectuosa
80

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
que es coneix de dur a terme una activitat tenint en compte que el cost per a les empreses
que les han d’utilitzar estigui dins d’uns límits raonables
Igualment s’intentarà afavorir, sempre que sigui possible, la utilització de materials de la
construcció reciclables.
81

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
8 Avaluació global
8.1 Introducció
D’acord amb el que es descriu en l’apartat anterior i tenint en compte les mesures
complementàries que caldria adoptar en el desenvolupament del planejament, es procedeix
a la verificació del compliment dels objectius ambientals plantejats.
8.2 Verificació d’objectius i criteris
En la següent taula es presenta, de forma sintetitzada, la verificació del compliment dels
objectius generals plantejats per part del Pla Especial del de Cementiri Municipal de la Seu
d’Urgell. La justificació del compliment mitjançant l’adopció de criteris i mesures ambientals
concretes es detalla al capítol 7: “Mesures ambientals”.
Objectius generals del planejament Compliment Justificació del compliment dels criteris i objectius
Gestionar el paisatge per tal de
garantir el seu manteniment i dirigir i
harmonitzar els canvis
Mantenir els elements d’estructuració i
de connectivitat dels paisatges i
controlar la fragmentació d’aquestes
Integració efectiva dels objectius de
qualitat de les diverses unitats del
paisatge
Objectius generals del
planejament
Prevenir i corregir les immissions
i les fonts contaminants
Planificar adequadament les zones
verdes i els espais lliures urbans x
Sí No
x
x
x
82
Principalment a la zona del riu de Cerc, la zona més
sensible de l’àmbit d’estudi.
Compliment Justificació del compliment dels criteris i objectius
Sí No
S’escolliran espècies vegetals pròpies de la zona,
planificant les zones verdes per tal de que s’assemblin al
màxim al paisatge de la zona.

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Objectius generals del
planejament
Millorar l’eficiència energètica de les
edificacions i reduir la seva
contribució al canvi climàtic
Millorar l’eficiència energètica de les
instal·lacions estudiant les
alternatives d’energies renovables x
Objectius generals del
planejament
Establir com a element bàsic una
xarxa d’espais interès natural
Afavorir la presència de mostres
suficients dels hàbitats d’interès
comunitari.
Compliment Justificació del compliment dels criteris i objectius
Sí No
x
83
Les instal·lacions seguiran criteris de baix consum
energètic, en quan a les necessitats d’il·luminació,
calefacció,...
Compliment Justificació del compliment dels criteris i objectius
Sí No
x
x
Protecció del Riu de Cerc
Establir mesures per evitar la
transformació o naturalesa dels sòls x Protecció del Riu de Cerc
Introduir criteris de biodiversitat
x Protecció del Riu de Cerc
Objectius generals del planejament Compliment Justificació del compliment dels
criteris i objectius
Sí No
Assignar els usos del sòl sense sobrepassar la
capacitat d’acollida del territori x
Situar les àrees d’expansió urbana sobre espais
d’interès natural baix
x
El Pla Especial es situa en uns terrenys
amb un interès natural baix, qualificats
com a explotació agrària de secà,
actualment en estat improductiu.

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Objectius generals del planejament Compliment Justificació del compliment dels
criteris i objectius
Contribuir a la mobilitat sostenible en el municipi
mitjançant la planificació integrada dels usos del
sòl de la mobilitat
Fomentar la plena accessibilitat, dissuadir de l’ús
innecessari dels mitjans motoritzats individuals
Avaluar i reduir la mobilitat obligada
Sí No
x
x
x
Objectius generals del planejament Compliment Justificació del compliment dels
criteris i objectius
Preservar els espais i elements de valor
rellevant del territori
Establir mesures necessàries per evitar que es
transformin la naturalesa dels sòls
Sí No
x
x
Objectius generals del planejament Compliment Justificació del compliment dels criteris i objectius
Prevenir els riscs hidrològics
Delimitació de zones inundables
Protecció xarxa hídrica o els seus
entorns x
Evitar actuacions generadores
d’erosió x
Sí No
x
x Revisió de l’estudi d’inundabilitat realitzat
Objectius generals del planejament Compliment Justificació del compliment dels
criteris i objectius
Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua
Facilitar la retenció de l’aigua de pluja
Sí No
x
84

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Objectius generals del planejament Compliment Justificació del compliment dels
criteris i objectius
Fomentar la reutilització de les aigües pluvials,
depurades grises. x
Sí No
Utilització d’espècies vegetals adaptades a les
condicions bioclimàtiques de la zona x Especialment entorn el riu de Cerc
Objectius generals del planejament Compliment Justificació del compliment dels
criteris i objectius
Promoure en els edificis la previsió d’espais que
facilitin la recollida selectiva dels residus, així com
les operacions de gestió
Exigència als projectes de previsió dels espais
adequats per a la recollida selectiva
Sí No
x
x
85
S’habilitaran zones destinades a la
recollida selectiva dels residus generats
pel Pla Especial.
Objectius generals del planejament Compliment Justificació del compliment dels
criteris i objectius
Implantar l’equipament i els sistemes de
disseny urbà adients per a la reutilització i la
recollida de residus
Incloure en el disseny de la vialitat pública espais
suficients i adequats per a la col·locació de
contenidors o altres equipaments per a la recollida
i transport de residus.
Sí No
x
x
S’habilitaran zones destinades a la
recollida selectiva dels residus generats
pel Pla Especial.
Objectius generals del planejament Compliment Justificació del compliment dels
criteris i objectius
Sí No
Ordenar el desenvolupament de l’activitat
constructiva per minimitzar impactes x
Prioritzar els materials i productes de qualitat
ambiental
x
S’utilitzaran materials similars als de les
construccions pròpies de la zona, que a
més seguiran criteris ambientals com la
reciclabilitat,...

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
9 Mesures de seguiment
9.1 Introducció
D’acord amb el que exigeix la legislació vigent relativa a l’avaluació dels efectes de
determinats plans i programes en el medi ambient, l’informe de sostenibilitat ambiental ha de
realitzar una descripció de les mesures previstes per a la supervisió del compliment
dels objectius marcats i els requeriments normatius pel que fa a aspectes ambientals.
En aquest sentit, es defineix una proposta de supervisió que estableix uns procediments
generals per tal de garantir el compliment de les indicacions i mesures protectores,
correctores i compensatòries recollides en apartats anteriors.
9.2 Sistema de seguiment
9.2.1 Objecte
El seguiment ambiental té per objecte:
• Establir els procediments que garanteixin el compliment de les mesures
protectores, correctores i compensatòries.
• Assegurar la correcta aplicació i el grau d’eficàcia de les mesures preventives,
correctores i compensatòries incloses a l’informe ambiental.
• Identificar altres impactes significatius no previstos inicialment i definir les
mesures oportunes que cal aplicar.
9.2.2 Documents de planejament derivat
És de vital importància que les mesures complementàries del present informe siguin
recollides en els documents de desenvolupament de les actuacions del Pla Especial o altres
de caràcter especial però que afectin a l’ordenació urbanística del municipi.
Per tant, tots els documents que es generin corresponents al planejament derivat hauran
d’incorporar la documentació necessària per tal de verificar el compliment dels objectius,
criteris i mesures ambientals descrites en aquest informe.
Els projectes constructius o llicències d’obres que es derivin d’aquest planejament hauran
d’incorporar aquestes mesures en funció de la fase d’execució en què es trobin i el nivell de
detall que els sigui aplicable.
86

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
9.2.3 Fase d’execució
Una part important dels impactes o alteracions que pateix el medi es produeixen durant
l’execució de les obres. És per aquest motiu que una gestió ambiental correcta durant la
posta en obra pot suposar una minimització de les afeccions (evitant accions
innecessàries) i també una reducció dels efectes negatius inherents a l’activitat. Els
sistemes de gestió ambiental de qualsevol activitat es centren en dos pilars bàsics.
• La definició d’un organigrama de funcions i responsabilitats ambientals
• La definició d’un pla de gestió ambiental.
S’haurà d’elaborar i definir un sistema de gestió ambiental (S.G.A.) de les obres a l’inici
de l’execució dels projectes que es derivin del planejament, tot i que es tractarà d’un S.G.A.
dinàmic que s’haurà d’anar actualitzant i revisant a les diferents fases. El contingut del
S.G.A. haurà de contemplar les directrius i documents que es recullen a continuació:
9.2.4 Fase d’explotació
• Organigrama ambiental de l’obra
• L’empresa constructora ha de definir un organigrama que contindrà els
càrrecs, funcions, i els noms de cada un dels responsables de la correcta
gestió ambiental de l’obra, essent el responsable principal de la gestió el
Cap d’Obra.
• Pla de gestió ambiental de l’obra
• El pla de gestió ambiental per a l’execució de l’obra haurà de contemplar els
següents aspectes:
- Els abocadors d’obra, per a la disposició d’excedents i de materials no
aptes.
- Els préstecs de materials (activitat extractiva).
- La gestió dels residus d’obra.
- La gestió dels efluents i emissions.
- La gestió d’emissions acústiques i atmosfèriques.
Tant en la fase d’execució com de funcionament del planejament urbanístic, es realitzaran
els controls necessaris per tal de garantir la correcta execució i eficàcia de les mesures
correctores definides.
Aquests controls es centraran especialment en les següents mesures ambientals:
87

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
• Mesures d’estalvi energètic i de reducció de les emissions.
• Mecanismes d’ús sostenible i estalvi d’aigua.
• Correcta gestió de residus.
• Mesures d’integració paisatgística de les noves edificacions.
• Mesures de protecció de l’ambient acústic, atmosfèric i lumínic.
• Manteniment i utilització de vegetació autòctona en l’arbrat urbà i espais
verds.
En cas de detecció de desviacions respecte als objectius de qualitat ambiental previstos
inicialment o d’aparició de nous efectes no previstos, es procedirà a la definició de noves
mesures correctores per tal de corregir aquestes situacions.
88

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
10 Document de síntesi
10.1 Introducció
El present Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) es realitza amb l’objecte de donar
compliment a la legislació vigent en matèria ambiental i d’urbanisme, per a la tramitació del
Pla Especial del Cementiri Municipal de la Seu d’Urgell.
La diagnosi de l’estat actual del medi, la determinació d’objectius ambientals i la verificació
del seu compliment per part de la proposta de planejament són l’objecte principal d’aquest
informe de sostenibilitat ambiental.
L’àmbit del Cementiri Municipal de La Seu d’Urgell inclou els terrenys qualificats com a
sistema d’equipaments situats al peu de la carretera de Cerc, identificat amb la clau E. El
sector de planejament té una superfície aproximada de 38.898 m 2
10.2 Presentació del Pla Especial del Cementiri Municipal de la Seu
d’Urgell
L’àmbit objecte del Pla Especial comprèn una superfície de aproximadament 4 ha. L’àmbit
territorial del Pla Especial de l’Àrea de Cementiri es troba emplaçat al peu de la Ctra. de
Cerc, la qual delimita l’àmbit per l’oest, i del Riu de Cerc, que el delimita per l’Est. Al Nord de
l’àmbit trobem la Torre del Cap.
En l’actualitat, aquests terrenys estan qualificats com a sistema d’equipaments, clau E. En
ells trobem un curs fluvial important, el riu Cerc, i nuclis aïllats d’habitatges rurals, alguns
pràcticament abandonats.
10.3 Diagnosi Ambiental
Un cop realitzat l’estudi i la cartografia de la vegetació, fauna i connectivitat ecològica, xarxa
hidrogràfica superficial es pot concloure:
Espais protegits: La zona d’estudi pertany en la seva totalitat al Pla de Recuperació del
Trencalòs, i trobem diversos HIC en les proximitats de la zona, com els Prats de Dall de la
terra baixa i de la muntanya mitjana, els Prat medioeuropeus seminaturals sobre substrat
calacari i les vernedes i altres boscos de ribera afins.
Medi natural: La zona d’estudi es troba a la muntanya mitja plujosa i està bastant
transformada per l’ús agrícola per la desaparició de comunitats vegetals pròpies. Hi ha un
89

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
curs fluvial important: el riu de Cerc el qual té un paper de corredor biològic. Els habitatges
són nuclis aïllats de caràcter rural, alguns pràcticament abandonats. La zona d’implantació
del cementiri pertany a un sector sense aqüífers superficials importants, tot i que poden
existir aqüífers profunds captius.
Patrimoni Cultural: Segons la consulta al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
dels serveis territorials a Lleida de la Generalitat de Catalunya, cap jaciment arqueològic ni
paleontològic actualment conegut o detectat superficialment queda afectat pel Pla Especial
del Cementiri.
Amb l’anàlisi del medi realitzat i la diagnosi dels vectors implicats es pot classificar l’àmbit
d’estudi en les següents sensibilitats, a tenir en compte a l’hora de realitzar el planejament
derivat:
• Sensibilitat ambiental baixa: Correspon a zones obertes (camps abandonats,
joncedes, boixedes i bardissars) així com els conreus herbacis extensius de secà de
contrades plujoses.
• Sensibilitat ambiental mitjana: No es detecta cap zona amb sensibilitat mitjana,
tot i que en les proximitats de l’àmbit del Pla Especial trobem rouredes de roure
martinenc, pinedes secundàries de pi roig, de pinassa, rouredes de fulla petita i
prats de dall (HICs no prioritaris) que presenten sensibilitat mitjana.
• Sensibilitat ambiental alta: Inclou la zona del riu de Cerc que atresora importants
valors del medi natural, actuant com a corredor biològic, així com la les vernedes,
freixenedes i jonqueres..
• Sensibilitat ambiental molt alta: No es detecta zones amb alta sensibilitat
10.4 Objectius i criteris ambientals
Pel que fa als objectius ambientals del Pla Especial del Pla General Municipal, i aplicables
en general al planejament urbanístic sostenible, s’han de centrar en els següents aspectes:
• Qualitat del Paisatge: integrar els objectius de qualitat de les diverses unitats de
paisatge i mantenir els elements d’estructuració i de connectivitat, així com controlar
la fragmentació d’aquestes.
• Ambient atmosfèric: minimitzar els efectes del planejament sobre Ia qualitat de
l'aire i el canvi climàtic, i, en general, reduir el màxim les immissions de substàncies
contaminants, especialment pel que fa a la implantació del forn crematori Per altra
banda, prevenir i corregir Ia contaminació acústica i lumínica.
90

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
• Biodiversitat, connectivitat ecològica i patrimoni natural en general: conservar
Ia biodiversitat territorial i els altres elements d'interès natural, i promoure'n l’ús
sostenible.
• Ocupació i consum del sòl: minimitzar el consum del sòl i racionalitzar-ne I'ús,
d'acord amb un model territorial globalment eficient.
• Cicle de l'aigua: compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l'aigua i
racionalitzar I'ús d'aquest recurs en el marc d'un model territorial globalment eficient.
• Gestió de residus i de materials: fomentar el reciclatge i Ia reutilizació dels residus
urbans i facilitar Ia disponibilitat d’instal·lacions adequades per al seu tractament i/o
dipòsit. Minimitzar l'impacte de Ia construcció sobre el cicle dels materials i el medi
ambient en general.
10.5 Avaluació d’alternatives
Es planteja una avaluació comparant el planejament vigent amb la nova proposta a un nivell
general de classificació del sòl. Fruit de l’anàlisi d’alternatives realitzat, es conclou que entre
l’alternativa 0 (planejament vigent) i l’alternativa 1 (Pla Especial), s’aprecien certes
diferències pel que fa estrictament a llurs efectes ambientals a nivell global.
10.6 Afecció ambiental del pla o programa
Es realitza una avaluació dels efectes sobre el medi del Pla Especial del Cementiri
Municipal de la Seu d’Urgell.
Segons aquesta valoració els objectius establerts es veuen afectats de forma compatible o
moderada pel Pla Especial del cementiri. Així,de la valoració prèvia dels efectes de les
actuacions considerades sobre els aspectes ambientals analitzats, se’n desprèn la
necessitat d’incorporar determinacions i mesures complementàries al pla especial amb
l’objectiu de reduir els efectes més significatius. La mesura més important que es proposa
és la integració paisatgística del Pla especial, així com el compliment de la legislació en
quan a emissions a l’atmosfera per la implantació del forn crematori.
10.7 Mesures preventives, correctores i compensatòries
A continuació es presenta un resum del objectius, criteris i mesures preventives i correctores
establertes al Pla Especial del Cementiri.
91

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
10.7.1 Qualitat del paisatge
Gestionar el paisatge per garantir el seu manteniment
regular i per dirigir i harmonitzar els canvis provocats pels
processos socials, econòmics i ambientals
Ordenar acuradament les vores dels teixits urbans i els
espais periurbans.
Integració efectiva dels objectius de qualitat de les diverses
unitats del paisatge
10.7.2 Ambient atmosfèric i Eficiència Energètica
Planificar adequadament les zones verdes i els espais
lliures urbans
Condicions d’emplaçament i d’orientació de les edificacions
Limitar la generació de necessitats d’enllumenament
exterior (públic i privat) i evitar-ne els fluxos hemisferi
superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els
organismes vius
Ordenar el territori en funció de la seva vulnerabilitat a la
contaminació lluminosa i establir en cada cas la regulació
adient per assolir els nivells de brillantor fixats per la
legislació.
Ordenar el territori en funció de la seva vulnerabilitat a la
contaminació atmosfèrica.
10.7.3 Biodiversitat i patrimoni natural en general
Establir, com a element bàsic i vertebrador del model
territorial, una xarxa d’espais d’interès natural, físicament
contínua i connectada amb les xarxes territorials exteriors
(nucli urbà) i amb els espais lliures urbans.
Afavorir la presència de mostres suficients dels hàbitats
d’interès comunitari d’acord amb la Directiva Hàbitats
92
Es gestionarà el paisatge tenint especial cura en la zona
del riu Cerc, la qual és la que presenta una sensibilitat més
alta. Tanmateix es realitzaran mesures d’integració
paisatgística del cementiri.
El planejament derivat ordenarà acuradament les vores
dels teixits urbans i els espais periurbans, tenint especial
cura a la zona del riu Cerc.
Es tindrà en compte el paisatge potencial de l’indret alhora
d’escollir la vegetació de les zones verdes
Principalment a la zona del riu Cerc, donant un marge de
protecció suficient i establint una vegetació similar a la que
presenta, per tal de protegir i garantir la seva funció de
corredor biològic.
Tenir en compte altres elements d’edificació sostenible,
com la ventilació creuada. Sempre es tindrà de referència
el Codi Tècnic d’Edificació i el seu compliment
En el planejament derivat s’aplicarà tota la normativa de
contaminació lumínica vigent.
Es tindrà riu Cerc per tal de compaginar la protecció a la
vegetació de la zona amb la il·luminació necessària en un
parc de caràcter periurbà.
Es tindran en compte els mapes de vulnerabilitat i capacitat
del territori, i es compliran la legislació vigent en matèria
d’emissions a l’atmosfera, especialment en la implantació
del forn crematori.
La designació de la zona del riu Cerc com a parc fluvial i
zona verda compleix aquest objectiu de connector
territorial i de continu d’espais verds
Es protegirà el corredor biològic d’àmbit local present a
l’àmbit d’estudi, el riu Cerc, així com la vegetació que
aquest acull, donant una franja de protecció suficient amb
plantacions de vegetació de ribera.

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Establir mesures necessàries per evitar usos que
transformin la destinació o naturalesa de sòls o bé lesionin o
impedeixin la realització dels valors protegits o preservats.
Introduir criteris de biodiversitat i una concepció reticular en
el disseny dels espais lliures urbans i, en general, en el
tractament de la vegetació urbana. Recuperar valors
naturals en les operacions de millora urbana.
10.7.4 Ocupació i consum de sòl
Adoptar metodologies de planejament que permetin avaluar
la capacitat d’acollida del territori
Fomentar la plena accessibilitat, dins i entre els sistemes
urbans; dissuadir l’ús innecessari dels mitjans motoritzats
individuals
Avaluar i reduir la mobilitat obligada
Establir mesures necessàries per evitar usos que, atenent
els valors protegits o preservats, transformin la destinació o
naturalesa dels sòls o bé lesionin o impedeixin la realització
de dits valors i l’assoliment de finalitats
10.7.5 Cicle de l’aigua
Delimitació zones inundables: regulació estricta d’usos i
prohibició d’edificació
Protecció xarxa hídrica i dels seus entorns
Evitar actuacions generadores d’erosió
Facilitar la retenció de l’aigua de pluja
Fomentar la reutilització de les aigües pluvials, depurades,
grises, etc.
93
Aquest criteri es un dels utilitzats per concentrar un
percentatge important de zona verda en el riu Cerc.
La biodiversitat i la connexió de zones verdes queden
garantides amb la protecció del riu Cerc i tota la vegetació
de ribera que es troba.
En el present document s’ha realitzat un estudi de
sensibilitat i de capacitat del territori com a eina de
planejament. El planejament adoptat t’adaptarà el màxim
possible a l’orografia del sistema.
Construcció d’una nova rotonda d’accés, la qual millorarà
l’accés a la zona.
Entre les mesures que es poden estudiar a l’hora de
desenvolupar el Pla Especial del Cementiri es el de definir
un carril segregat del trànsit per a la mobilitat amb bicicleta
que connecti amb el nucli de la Seu d’Urgell i també
preveure les parades o estacionaments de transport públic
col·lectiu.
A la zona del riu Cerc es preveu concentrar les zones
verdes, limitant així els seus usos, i protegint-la alhora. A
més de definir un espai verd de 25 metres d’amplada
paral·lel a tot el límit de la parcel·la.
D’acord als resultats de l’estudi d’inundabilitat.
Donar una franja de protecció suficient amb vegetació de
ribera a la zona del riu Cerc.
Dotar el Pla Especial d’àrees verdes suficients,
especialment al voltant del riu Cerc.
Acumulació de l’aigua de pluja en dipòsits per a la seva
posterior reutilització.
Acumulació de l’aigua de pluja en dipòsits per a la seva
posterior reutilització, amb xarxes separatives per a abastir
l’aigua de reg, i els serveis.

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
10.7.6 Gestió de materials i residus
Exigència als projectes de previsió dels espais adequats per
a la recollida selectiva
Incloure en el disseny de la vialitat pública espais suficients i
adequats per a la col·locació de contenidors o altres
equipaments per la recollida i transport de residus
Priorització de materials i productes que disposin de distintiu
de garantia de qualitat ambiental i l’elecció preferent de
materials de llarga durada, reutilitzables o reciclables,
sempre que sigui possible
10.8 Avaluació global
94
L’augment de la producció de residus fa necessari
preveure si amb les instal·lacions actuals estan cobertes
l’augment de producció de residus urbans i vegetals, així
com preveure en el criteri constructiu dels nínxols
l’emmagatzematge dels lixiviats generats per la
descomposició dels cossos.
El planejament derivat haurà de preveure aquest espais
S’estudiarà lús de la Utilització de les Millors Tècniques
Disponibles (MTDs). Igualment s’intentarà afavorir, sempre
que sigui possible, la utilització de materials de la
construcció reciclables.
En aquest punt es realitza una verificació del compliment dels objectius generals plantejats
per part del Pla Especial.
De l’avaluació global efectuada se’n desprenen les següents consideracions:
• El Pla Especial del Cementiri Municipal de la Seu d’Urgell cerca ampliar del
cementiri actual, el qual es troba als límits de la seva explotació, no permetent
executar cap tipus d’ampliació en la seva situació actual..
• Que la protecció del riu Cerc com a zona verda esdevé element de protecció en
molts dels objectius establers, com a mesura de protecció del paisatge, com a
connector biològic, i per la protecció de la seva vegetació, del seu sòl es una de les
principals mesures de protecció establerta en el Pla Especial del Cementiri, així com
la integració paisatgística del mateix amb l’estructura de l’ordenació.
• Es tindran en compte els mapes de capacitat i vulnerabilitat del territori en quan a
emissions atmosfèriques, així com la normativa actual a l’hora d’implantar el forn
crematori donada la incidència que aquest tindrà sobre l’ambient atmosfèric de la
zona.
• Es gestionaran adequadament els residus generats per la implantació del Pla
Especial, especialment pel que fa al sanejament dels lixiviats (el qual es solucionarà
amb el propi sistema constructiu dels nínxols) i les aigües de sanejament
procedents de la sala de tanatopràxia.

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
10.9 Mesures de seguiment
Es proposa un sistema de seguiment del compliment dels objectius i de les mesures
ambientals establertes en el present informe. La verificació del compliment caldrà fer-lo a
nivell de disseny (planejament i projectes derivats), execució (seguiment de la gestió
ambiental de les obres) i explotació (control del funcionament de les mesures aplicades).
10.10 Conclusió
Com a conclusió final, es pot afirmar que el medi objecte d’aquest estudi pot admetre els la
implantació del cementiri, ja que el planejament ha tingut en compte l’adopció de criteris de
desenvolupament urbanístic sostenible en la seva definició.
Per tal de garantir una minimització dels efectes sobre el medi de les actuacions derivades
del planejament, s’haurà de verificar el compliment de les mesures ambientals definides i
dur a terme un desenvolupament adequat de les actuacions a realitzar.
La Seu d’Urgell, febrer de 2008.
Joan Tàsias
ENTORN S.A.
95

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
96

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
PLA ESPECIAL DEL CEMENTIRI MUNICIPAL DE LA SEU D’URGELL (ALT URGELL)
DOCUMENT II: REPORTATGE FOTOGRÀFIC
97

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Foto 3: Vista Sud parcial de l’àmbit del cementiri (La Seu d’Urgell, Alt Urgell)
Foto 4: Vista parcial a Est de l’àmbit del cementiri. Estat actual
I

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Foto 5: Vista a Nord-est de l’àmbit del cementiri.
Foto 6: Vegetació de ribera al límit Sud de l’àmbit.
II

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Foto 7: Vista parcial a Nord de l’àmbit del cementiri
Foto 8: Vista parcial a Sud; Zones boscoses properes a l’àmbit del cementiri i vegetació de ribera al límit
Sud-est del mateix.
III

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Foto 9: Masia “Torre del Cap” situada al límit Nord de l’àmbit del cementiri.
Foto 10: Vista parcial a Est; conreus existents a la zona.
IV

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
PLA ESPECIAL DEL CEMENTIRI MUNICIPAL DE LA SEU D’URGELL (ALT URGELL)
DOCUMENT III: PLÀNOLS

Informe Sostenibilitat Ambiental Memòria
Pla Especial del cementiri municipal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
Índex de plànols
Plànol 1.1 Localització
Plànol 1.2 Emplaçament
Plànol 1.3 Emplaçament sobre ortofotomapa
Plànol 1.4 Emplaçament. Pla territorial parcial de l'Alt Pirineu i Aran. Alt Urgell Nord
Plànol 2.1 Descripció del Projecte; Planta General
Plànol 3.1 Espais naturals protegits
Plànol 3.2 Estudi del medi: Geologia
Plànol 3.3 Estudi del medi: Vegetació
Plànol 3.4 Estudi del medi. Hidrologia superficial
Plànol 3.5 Estudi del medi: Fauna i connectivitat
Plànol 3.6 Estudi del medi: Anàlisi del risc. Estudi d’inundabilitat
Plànol 3.7 Estudi del medi: Anàlisi del risc. Risc d’incendis
Plànol 3.8 Sensibilitat del medi: Zones de preservació
Plànol 5.1 Alternativa 0. Planejament vigent
Plànol 5.2 Alternativa 1: Proposta de modificació
Document III: Plànols 1

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
PLA ESPECIAL DEL CEMENTIRI MUNICIPAL DE LA SEU D’URGELL (ALT URGELL)
DOCUMENT IV: ANNEXOS

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
PLA ESPECIAL DEL CEMENTIRI MUNICIPAL DE LA SEU D’URGELL (ALT URGELL)
ANNEX I: CONSULTES PRÈVIES
1. DOCUMENT DE REFERÈNCIA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE
2. DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, ALIMENTACIÓ I ACCIÓ RURAL. PLA SECTORIAO
AGRARI.
3. DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ. AFECCIÓ AL
PATRIMONI ARQUEOLÒGIC I PALEONTOLÒGIC
4. INSTITUT GEOLÒGIC DE CATALUNYA. DICTAMEN HIDROGEOLÒGIC
5. INSTITUT GEOLÒGIC DE CATALUNYA. JACIMENTS PALEONTOLÒGICS O PUNTS
D’INTERÈS GEOLÒGIC
6. DIPUTACIÓ DE LLEIDA. DADES D’AFORAMENTS DE TRÀNSIT
7. PROGRAMA DE PLANEJAMENT TERRITORIAL. COMPATIBILITAT AMB EL PLA
TERRITORIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN
8. AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA (RESPOSTA CORREGIDA EN L’ESTUDI)

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
PLA ESPECIAL DEL CEMENTIRI MUNICIPAL DE LA SEU D’URGELL (ALT URGELL)
ANNEX II: ESTUDI DEL MEDI

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
Annexe II.
Estudi del medi.
Foto 1: Vista general del lloc on s’emplaçarà el nou cementiri de la Seu d’Urgell. Al fons, St. Antoni.
1

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ .......................................................................................................................... 3
2. SITUACIÓ GEOGRÀFICA........................................................................................................ 3
3. EL MEDI FÍSIC........................................................................................................................... 5
3.1. RELLEU................................................................................................................................... 5
3.2. GEOLOGIA............................................................................................................................... 6
3.3. SÒLS ....................................................................................................................................... 8
3.4. LES AIGÜES ............................................................................................................................. 8
3.4.1. Hidrogeologia .............................................................................................................. 10
3.5. CLIMA................................................................................................................................... 11
4. EL MEDI BIÒTIC ..................................................................................................................... 11
4.1. LES FORMACIONS VEGETALS................................................................................................. 11
4.1.1. La vegetació potencial.................................................................................................. 11
4.1.2. La vegetació actual ...................................................................................................... 20
4.1.3. La flora......................................................................................................................... 26
4.1.4. Arbres monumentals i d’interès comarcal o local........................................................ 27
4.2. LA FAUNA ............................................................................................................................. 27
4.3. CONNECTIVITAT ECOLÒGICA ................................................................................................ 32
4.4. ESPAIS NATURALS PROTEGITS............................................................................................... 33
5. PAISATGE ................................................................................................................................. 36
6. RISC D’INCENDIS.................................................................................................................... 39
6.1. INTRODUCCIÓ ....................................................................................................................... 39
6.2. ANTECEDENTS I MARC LEGAL ............................................................................................... 39
6.3. ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL............................................................................................. 39
6.4. RISC D’INCENDIS................................................................................................................... 41
7. MEDI SÒCIO-ECONÒMIC..................................................................................................... 41
7.1. POBLACIÓ ............................................................................................................................. 41
7.2. ACTIVITAT ECONÒMICA ........................................................................................................ 42
8. SENSIBILITAT AMBIENTAL ................................................................................................ 42
2

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
1. Introducció
L’àrea on es preveu la ubicació de la nova actuació urbanística es troba al terme municipal
de La Seu d’Urgell, a la comarca de l’Alt Urgell.
Aquest informe ambiental té com a objecte, evidenciar els valors del medi biòtic del sector
on s’ha projectat el Pla Parcial del Cementiri.
2. Situació geogràfica.
El projecte de desenvolupament del Pla Parcial del Cementiri de la Seu d’Urgell se situa al
SE del nucli urbà de La Seu d’Urgell al terme municipal del mateix nom, a la comarca de l’Alt
Urgell.
L’emplaçament de la nova actuació urbanística -d’aproximadament 6,5 ha de superfície-
ocuparà un sector principalment agrícola. Tanmateix, tot l’entorn –especialment a ponent i al
sud- es bàsicament forestal. Al nord, el tret paisatgístic més destacable és el riu Segre.
La Seu d'Urgell, entre els rius Segre i Valira, es troba situada al bell mig de l'Urgellet, que és
com es denomina la zona més septentrional de la comarca de l'Alt Urgell.
3

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
Foto 2: Vista aèria de l’emplaçament del Pla Parcial del Cementiri de la Seu d’Urgell, al nord de l’Olla, a la
comarca de l’Alt Urgell. En vermell, el perímetre de la parcel·la afectada. Font: Institut Cartogràfic de
Catalunya.
La comarca de l‘Alt Urgell és situada al bell mig de l’Alt Pirineu, a la vall del Segre, que en
forma l’eix, i que al sector de la seva capital, s’obre en una espaiosa esplanada de
muntanya on conflueixen les principals vies de penetració als Pirineus i la fan un important
nus de comunicacions vers el Principat d’Andorra, La Cerdanya, el Pallars Sobirà i la
Noguera.
L’Alt Urgell és una de les comarques amb més varietat paisatgística: cada vall és diferent de
les altres, amb les seves pròpies característiques, la seva particular fisonomia. El clima
extremadament rigorós a l’hivern i suau a l’estiu, permet tota mena d’activitats esportives
relacionades amb una i altre estació.
La Seu d'Urgell es troba al cor de l'Alt Pirineu català, a la vall del Segre, a deu quilòmetres
d'Andorra i a quaranta-cinc de la frontera francesa.
La zona d’estudi –situada entre els 740 i 750 msnm- es troba a la muntanya mitjana plujosa i
està bastant transformada per l’ús agrícola i per la desaparició de les comunitats vegetals
pròpies. Hi ha un curs fluvial important: el riu de Cerc. Els habitatges presents són nuclis
aïllats de caràcter rural, alguns pràcticament abandonats.
4

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
Foto 3: El camp que queda en primer plànol és el lloc on es preveu la construcció del Pla Parcial del
Cementiri de la Seu d’Urgell (Alt Urgell).
3. El Medi Físic
L'àmbit territorial on es troba emplaçada la zona d’estudi, inclou el terme municipal de La
Seu d’Urgell, al nord de la comarca de l’Alt Urgell, a la regió natural dels Pre-pirineus.
3.1. Relleu
La comarca de l‘Alt Urgell és situada a la vall del Segre, que en forma l’eix, i que al sector de
la seva capital, s’obre en una espaiosa esplanada de muntanya on conflueixen les principals
vies de penetració als Pirineus. L’Alt Urgell és una de les comarques amb més varietat
paisatgística: cada vall és diferent de les altres.
La Seu ocupa el centre d'una petita plana al·luvial, al punt on el Valira -que baixa d'Andorra-
s'ajunta amb el Segre. La ribera queda limitada al sud per la serra del Cadí, i al nord pels
cims del Pirineu Axial. La Seu té una alçada de 690 m: la cota màxima del municipi és als
Rocs de la Mitxella, a 900 metres.
5

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
La zona d’estudi –situada entre els 740 i 750 msnm- es troba a la muntanya mitjana, al SE
del nucli urbà de la Seu d’Urgell, en un sector planer drenat pel riu de Cerc i amb el turó de
Sant Antoni a llevant. A ponent, hi ha suaus ondulacions.
Foto 4: Al nord de la zona d’estudi es troben les muntanyes –com la Serra de Sant Pere- que delimiten pel
nord la vall del Segre.
3.2. Geologia
Com a la resta dels Pirineus axials, la prehistòria geomòrfica de l’Alt Urgell no comença fins
el Paleozoic tardà (Carbonífer). Aleshores, a impulsos de forces compressores profundes,
emergiren del fons d’un geosinclinal marí gran aquests esquists ordovicians, de margues
siluarianes i, ja cap a migjorn –on les aigües no eren tan profundes- aparegueren carbons i
conglomerats poc compactes del carbonífer, que es prolonguen en els conglomerats i
gresos permians. A les compressions havien de seguir distensions que dislocaven els
materials originant falles, per on podien sortir ejeccions granítiques posttectòniques, capces
de metamorfosar els sediments paleozoics.
6

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
L’erosió probablement va fer acte de presencia d’immediat, actuant durant el Paleozoic,
Mesozoic i fins el paleogen inicial, originant les superfícies d’erosió (clams si són extenses i
sense bosc).
Mapa 1: Mapa geològic per a la zona d'estudi. En vermell, el perímetre de la parcel·la a ocupar. En blau, la
xarxa hidrogràfica superficial. Font: DMAH.
Color
Litologia
predominant
Altres litologies Era / Període / Època
lutites - CENOZOIC, NEOGEN, MIOCÈ
graves sorres, llims i blocs
gresos
microconglomerats, lutites i roques
volcanoclàstiques
CENOZOIC, QUATERNARI, PLISTOCÈ
SUPERIOR
PALEOZOIC, ORDOVICIÀ, ORDOVICIÀ
SUPERIOR
còdols graves i llims CENOZOIC, QUATERNARI, HOLOCÈ
andesites - PALEOZOIC, CARBONÍFER-PERMIÀ
Llegenda 3-1: Llegenda del mapa geològic per a la zona d’estudi.
7

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
Segons el SIG (cartografia geològica) del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la
Generalitat de Catalunya, la litologia de la zona d’estudi –en color marfil al mapa- està
formada principalment per graves com a litologia predominant amb sorres, llims i blocs (del
Cenozoic, període Quaternari, època Plistocè Superior).
Tanmateix, a banda i banda d’aquesta franja central hi ha unes zones (al mapa, en color
beige) on trobem lutites (del Cenozoic, període Neogen, època Miocè).
Més al sud hi ha un sector (en color taronja) format per gresos com a litologia predominant
amb microconglomerats, lutites i roques volcanoclàstiques (del Paleozoic, període
Ordovicià, època Ordovicià Superior).
Consultada la base de dades de geòtops i geozones de Catalunya de la Direcció General de Patrimoni
Natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya,
s’ha constatat que no n’hi ha cap.
3.3. Sòls
Pel que fa als tipus de sòl, la comarca de l’Alt Urgell (inclosa a la muntanya mitjana plujosa)
està dins el domini de la terra bruna medieuropea segons la classificació de Kubiëna. A les
àrees calcícoles domina la terra bruna medioeuropea calcària, però en zones molt rentades
per la pluja es produeix la descarbonatació. Llavors en aquestes zones trobem la mateixa
vegetació tant sobre substrat calcari com silici, és a dir, calcífuga. La descarbonatació es
freqüent en diferents punts de la muntanya mitjana plujosa i, encara més, a la zona
subalpina i alpina. En general a les zones calcícoles trobem la vegetació calcícola de
caràcter submediterrani.
Als indrets abruptes i sotmesos a l’erosió es freqüent que no aparegui la terra bruna
climàcica, apareixent el sòls pedregosos sense l’horitzó B (o molt mancat), del tipus rànker
en substrats silicis o rendzines sobre roques calcàries. Sobre substrat calcari normal també
es corrent trobar la terra fosca descarbonatada. Arran d’aigua poden trobar-se sòls
inundables molt rics en humus i de color molt fosc (anmoors) i sòls de natura torbosa. A la
muntanya mitjana plujosa els sòls gipsacis o salats son inexistents.
Des del punt de vista edafològic, la zona d’estudi està formada -segons l’Atlas Universal
Català (1983)- per sòls bruns àcids medioeuropeus.
3.4. Les aigües
Tota la zona d’estudi pertany a la conca del Segre. Des del punt de vista administratiu ens
trobem a la conca de l’Ebre.
8

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
A la zona trobem el riu de Cerc i un canal de reg. Tot i l’estretor del riu, la vegetació arbòria
de ribera i el fet que els sectors adjacents han estat transformats en camps de conreu,
augmenten el seu paper en el paisatge vegetal.
El riu de Cerc desguassa en el Segre, al nord de la zona d’estudi. L'any 1987, a
conseqüència dels aiguats que afectaren a la ciutat de La Seu l'any 1982, es va fer la
canalització del riu Segre.
A la zona d’estudi no hi ha cap zona humida del Catàleg de Zones Humides de la
Generalitat de Catalunya (2001).
Foto 5: El riu de Cerc travessa la zona d’estudi. És un afluent del Segre.
9

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
3.4.1. Hidrogeologia
Foto 6: Un canal cimentat creua el riu de Cerc, al sector nord de la zona d’estudi.
La zona de la Seu d’Urgell, presenta un caràcter drenant-absorbent (amb escorriment
superficial >50% del total i notable escorriment subterrani). Aquesta regió drenant-absorbent
inclou les àrees carbonàtiques deformades del Pirineu i del sector septentrional de la
Depressió Central Catalana. De fet, l’àmbit d’estudi està al límit nord d’aquest sector
drenant-absorbent.
La zona d’implantació del nou cementiri pertany a un sector sense aqüífers superficials
importants (de medis inespecífics). Són terrenys amb roques sedimentàries i impermeables.
En canvi poden existir aqüífers profunds captius, tant en materials granulars com
carbonàtics. A les zones properes al riu Segre, hi ha al·luvions connectats i recarregats pel
riu.
Aquests aqüífers no estan inclosos en el Catàleg d’Aqüífers Protegits realitzat pel
Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (Decret 328/1988,
d'11 d'octubre de la Generalitat de Catalunya, pel qual s'estableixen normes de protecció i
addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya).
Així mateix aquests aqüífers no estan inclosos dins les Zones vulnerables per contaminació de
nitrats de fonts agràries segons el Decret 283/1998, de 21 d'octubre, de designació de les
zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.
10

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
3.5. Clima
A l’Alt Urgell predominen els climes submediterranis de caràcter continental i relativament
secs però amb un mínim estival que no és gaire sensible. Cal tenir en compte però que les
precipitacions varien molt d’un any a l’altre i que els estius secs no són gaire rars. En
general un o dos mesos a l’estiu solen tenir un caràcter semiàrid.
Pel que fa a les temperatures, els contrastos són forts, fruit de la continentalitat. Per
exemple, a Oliana –a 480 msnm- hi ha dos mesos de temperatura estival (juliol i agost) amb
una temperatura mitjana superior als 20 ºC i tres mesos (desembre, gener i febrer) de pur
hivern, amb una temperatura mitjana de 0-5 ºC. A la Seu d’Urgell, l’estiu calorós ja
desapareix.
El tipus de clima per a la zona d’estudi segons l'índex d'humitat de Thornthwaite, és
Subhumit (C2) amb temperatures que oscil·len entre 2 i 22 ºC. La temperatura mitjana anual
de la zona d’estudi se situa entre els 12-13 ºC. Les temperatures són prou extremes
(amplitud tèrmica anual de 18-19 ºC) i donen un hiverns rigorosos i un estius poc calorosos.
Quant a la pluviositat trobem a Catalunya dues zones ben definides: la Catalunya humida
(per damunt dels 700 mm de precipitació) als Pirineus i gran part del quadrant nord-oriental
(la dorsal pluviomètrica), i la Catalunya eixuta. La precipitació mitjana anual per a la zona on
se situaria la nova actuació urbanística és de més de 750 mm. Per tant, podríem dir que
l’àmbit d’estudi pertany a la Catalunya humida. El règim pluviomètric estacional és EPTH.
4. El Medi biòtic
4.1. Les formacions vegetals
Les unitats de vegetació natural d’aquesta zona corresponen al territori fisiogràfic dels Prepirineus.
Des del punt de vista del paisatge vegetal, la zona d’estudi es troba al Pre-pirineu
Oriental. La comarca de l’Alt Urgell però és original doncs el seu caràcter pirinenc és atípic.
L’aprofitament per conreus com els prats de dall i la humanització del paisatge vegetal es
posen de manifest amb les comunitats vegetals que actualment es troben a la zona d’estudi
així com pel seu estat de conservació.
4.1.1. La vegetació potencial
S’anomena vegetació potencial a la vegetació que existiria en absència de factors
pertorbadors i que, donades unes condicions determinades, utilitzaria més eficientment els
recursos dels que disposa.
11

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
A la major part de la comarca de l’Alt Urgell domina la vegetació submediterrània de
caràcter sec. A la part meridional i baixa, el bosc mediterrani de carrasca ocuparia encara
una part important del terreny, alternant amb el bosc submediterrani de roure valencià amb
pinassa. Tant les condicions locals com l’orientació dels vessants de muntanya decidiran el
caràcter mediterrani o submediterrani de la vegetació. Així a les solanes arrecerades, els
ambients més favorables, creixen les comunitats vegetals mediterrànies com els alzinars
continentals, assolint la Seu d’Urgell. En condicions normals, el bosc predominant seria la
roureda de roure valencià.
Però a la part baixa de la comarca, el paisatge té un altre element important. Es tracta dels
pasturatges secs de jonça i fenàs de marge (Aphyllantion) i més rarament, les brolles de
romaní (Rosmarino-Ericion), sensibles al fred.
Als sectors submediterranis, es poden diferenciar dos nivells. Al nivell inferior està el domini
del roure de fulla petita o valencià (Quercus faginea), sovint acompanyat per la pinassa
(Pinus nigra salzmannii). Al nivell superior hi ha el domini del roure martinenc (Quercus
humilis), que freqüentment forma boscos mixtos amb el pi roig (Pinus sylvestris). Aquesta
comunitat rep el nom de Buxo-Quercetum pubescentis. Els pasturatges de les clarianes de
bosc submediterrani tenen normalment caràcter mediterrani: es tracta de joncedes de
l’Aphyllantion.
Entre els 1300 i els 1700 m, les muntanyes de la comarca presenten grans boscúries de pi
roig (Pinus sylvestris). Les condicions climàtiques, el lliuren del seus principals competidors
(faigs i roures martinencs). Per sobre dels 1600 m, el pi roig es substituït pel pi negre (Pinus
mugo uncinata).
A la ribera del riu Segre, als voltants de la Seu d’Urgell, hi ha una gran extensió de prats
dalladors (Arrhenatherion).
Pel que fa al municipi de la Seu d’Urgell, el paisatge agrícola representa bona part de la
plana de l'Urgellet. Actualment s'observa un paisatge verd la major part de l'any, malgrat
que el clima sigui estacionalment poc plujós. Això és a causa de la transformació dels prats
de secà en regadiu que es produí a principis del segle XX. Els marges dels prats presenten
una gran riquesa d'espècies vegetals i animals malgrat que sembli que només hi ha herba.
Arbustos com el sanguinyol (Cornus sanguinea) o el saüc (Sambucus nigra) voregen els
prats i esdevenen indrets de cria, aliment o refugi de moltes espècies animals.
Els boscos de ribera voregen els cursos dels rius Segre i Valira. La vegetació de ribera juga
un paper molt important en els ecosistemes fluvials. Les arrels dels arbres fixen el sòl, el
tronc i les capçades dels arbustos frenen l'embat de l'aigua, acullen una rica comunitat de
plantes i d'invertebrats, l'ombra dels arbres refresca l'ambient i, en definitiva, els arbres
enriqueixen molt el paisatge del riu. Les espècies d'arbres que hi viuen són el vern (Alnus
12

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
glutinosa), el salze blanc (Salix alba), la freixera (Fraxinus excelsior), i el clop (Populus
nigra). Acompanyant-los trobem arbustos com la sarga (Salix elaeagnos) i la vimenera (Salix
purpurea).És important remarcar que aquest bosc de ribera del riu Segre acull un total de
169 espècies diferents d'ocells que representa una mica més de la meitat de les espècies
que es poden veure a tot Catalunya. És un punt important per a les aus migratòries ja que hi
troben avituallament i hi descansen abans de seguir el seu viatge.
La vegetació potencial de la zona d’estudi presenta dos escenaris diferents pel fet de trobarse
a la zona de contacte del domini de la roureda de roure de fulla petita (Violo-Quercetum
faginae) -a les zones més baixes- i la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-
Quercetum pubescentis) –als sectors més enlairats-. Val a dir que més al sud (per exemple
a Organyà), la vall del Segre representa una via de penetració del carrascar (Quercetum
rotundifoliae).
L’alçada de la zona d’estudi –entre els 740 i 760 m- ens situaria dins el domini de la roureda
de roure valencià als sectors calcaris però als indrets silicis trobaríem la roureda de roure
martinenc.
Si tenim en compte les característiques orogràfiques, climàtiques i biològiques (classificació
de Solé i Sabarís), la zona objecte d’estudi estaria a la muntanya mitjana eurosiberiana.
13

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
Foto 7: Camp de conreu extensiu, en part desmantellat, vegetació arbòria de ribera i zones forestals amb
pinedes i rouredes, a la zona d’estudi.
4.1.1.1 Els boscos submediterranis (Quercion pubescenti-petraeae)
A Catalunya, els boscos submediterranis estan formats en bona part per les rouredes de
roure martinenc i roures de fulla petita. Les rouredes de roure reboll, la freixeneda amb
blada i la pineda meridional de pi roig ocupen zones més reduïdes.
La roureda seca i basòfila de roure de fulla petita (Violo-Quercetum fagineae)
El seu caràcter de trànsit queda força clar quan es degradada doncs llavors joncedes i
brolles que també apareixen a la terra baixa mediterrània, sorgeixen. El roure de fulla petita
és un roure petit, de fulles menudes, marcescents i fins i tot lleugerament punxents a les
puntes dels lòbuls.
La rovira de Quercus faginea valentina és una roureda continental, adaptada al fred hivernal
i a les fortes calors de l’estiu. Potencialment s’estén per la zona pre-pirinenca compresa
entre els 600-700 m i els 1000 m, però a les parts més baixes queda restringida als obacs
perquè als solells pertanyen encara al domini del carrascar. Als Pirineus el domini de les
rouredes seques (com la de roure de fulla petita o de roure martinenc) s’extingeix entorn
dels 1300–1400 m.
14

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
L’estrat arbori d’aquesta roureda està format pel roure de fulla petita (Quercus faginea
valentina), la pinassa o pi gargallà (Pinus nigra salzmannii), la blada de fulla gran (Acer
opalus granatense) i el pi roig (Pinus sylvestris). Externament és una formació arbòria de
recobriment molt alt.
A l’estrat arbustiu la humitat regnant permet la presència del boix (Buxus sempervirens), el
corner (Amelanchcier ovalis), l’arç blanc (Crataegus monogyna), el cirerer de guineu
(Prunus mahaleb), el lligabosc etrusc (Lonicera etrusca), la coronil·la boscana (Coronilla
emerus) i el sanguinyol (Cornus sanguinea).
Sota d’aquest estrat, es troba un estrat herbaci amb una viola peculiar endèmica del nordest
ibèric (Viola willkommii), el marxívol (Helleborus foetidus), la fetgera (Anemone
hepatica), el gerani sanguini (Geranium sanguineum), l’espunyidera (Galium vernum) i la
roja (Rubia peregrina).
Foto 8: El marxívol és una espècie pròpia de les rouredes submediterrànies.
A la zona d’estudi, creix la subassociació més estesa, anomenada coronillo-quercetosumfagineae.
Tot i el caràcter de roureda, en aquesta comunitat la pinassa (Pinus nigra
salzmanii) –no es però el cas de la zona d’estudi- és força abundant i arriba a dominar als
roures. En trets generals recorda a la roureda de roure martinenc típica però amb la Viola
15

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
willkommii –un endemisme no protegit del nord-est ibèric- i la presència d’espècies
mediterrànies com la roja i el camedris (Teucrium chamaedrys).
A la zona d’estudi es troben rouredes de roure valencià en els sectors més baixos de
característiques calcàries. Val a dir que resulta però escassa.
La roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis).
Aquesta roureda ocupa preferentment les zones interiors amb clima fred a l’hivern i de
substrat calcari, entre els 1000 i els 1700 m aproximadament. El seu domini ocuparia la
muntanya mitjana plujosa del Berguedà, Alt Urgell, Ribagorça, Pallars, Ripollès i Osona –al
voltant dels 500 m-, totes elles zones submediterrànies lleugerament continentals.
La rovira de roure martinenc –subhumida i neutro-basòfila- té un recobriment notori i els
arbres poden arribar als 20 m d’alçada. Aquestes altes rouredes de roure martinenc no
formen mai però poblaments densos, potser això es degut a la ma de l’home doncs han
sofert molt l’impacte humà. Entre els arbres trobem al roure martinenc (Quercus pubescens)
–l’espècie dominant-, el roure cerrioide (Quercus cerrioides) –híbrid del martinenc amb el de
fulla petita-, la blada de fulla gran (Acer opalus opalus) i el pi roig o “rajolet” (Pinus
sylvestris). A l’estrat arbustiu el boix (Buxus sempervirens) –espècie clarament calcícola-,
l’arç blanc (Crataegus monogyna), l’aranyoner (Prunus spinosa), el ginebre (Juniperus
communis), l’avellaner (Corylus avellana), el sanguinyol (Cornus sanguinea) i l’heura
(Hedera helix) creen un estrat que pot arribar a fer els 3 m. La riquesa en arbusts és
deguda al caràcter de trànsit d’aquesta formació boscosa. Al sotabosc el domini del boix es
total. En canvi l’avellaner només es troba a les variants més humides.
16

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
Foto 9: El roure cerrioide és un híbrid del martinenc i del de fulla petita.
L’estrat herbaci, més ric per trobar-nos en una transició cap a la vegetació plenament
medioeuropea, presenta el marxívol (Helleborus foetidus), la prímula vera (Primula veris), el
fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), la fetgera (Anemone hepatica), la lleteresa de bosc
(Euphorbia amygdaloides), la maduixera (Fragaria vesca) i molses com Scleropodium sp.
Aquesta descripció correspon a la subassociació calcícola buxo-cytisetosum sessilifloiae, on
caldria afegir algunes espècies típicament mediterrànies com la carrasca (Quercus ilex
rotundifolia), la roja (Rubia peregrina) o l’heura (Hedera helix). Els costers calcaris del
Berguedà, del Ripollès, Osona, Alt Urgell, Pallars etc. presenten aquesta subassociació.
Sobre sòl silícic –com passa a la zona d’estudi- la roureda de roure martinenc canvia
d’aspecte doncs les espècies eminentment calcícoles com el boix desapareixen i la falguera
comuna (Pteridium aquilinum) i l’escorodònia (Teucrium scorodonia) –acidòfiles- ocupen el
seu lloc. Aquesta subassociació s’anomena pterido-scorodonietosum i sorgeix sempre a la
zona pirinenca (Ripollès, Pallars, etc.). Aquesta es la roureda que es troba en alguns
vessants de la zona d’estudi.
La roureda de roure martinenc ha estat molt afectada per la intervenció de l’home. Tot i
l’extensió del seu domini climàcic, avui dia és quasi impossible trobar-ne retalls prou grans i
en bon estat de conservació. La implantació de conreus -especialment de prats dalladors- o
la seva explotació fustanera en tandes curtes i/o bosc menut han estat les causes de la seva
dràstica reducció. En definitiva la rovira de roure martinenc està molt malmesa.
A la zona d’estudi és la roureda dominant, que creix a ponent del lloc d’implantació del nou
cementiri i al vessant de llevant del turó de Sant Antoni.
17

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
Foto 10: Roureda silicícola de roure martinenc i cerrioide a ponent de la zona d’estudi.
La freixeneda típica (Brachypodio-Fraxinetum excelsoris)
La freixeneda és un bosc caducifoli que pràcticament no penetra al domini del pi roig i de
l’avellanosa. Aquesta comunitat fa de trànsit entre els boscos caducifolis humits i les
comunitats de ribera de fons de la vall. Com el lloc òptim de desenvolupament coincideix
amb les zones més favorables per a l’agricultura (conreus i prats dalladors), la freixeneda ha
desaparegut de força indrets. Actualment, i de la ma de l’home, ha quedat arraconada a les
obagues pirinenques entre els 800 i els 1300 m, creixent entre la vegetació de ribera i
l’avellanosa o la pineda boreal de pi roig de les zones altes.
En aquests reductes arrecerats i humits, la freixeneda és una penetració dels boscos
caducifolis humits (Fraxinio-Carpinion) a l’interior del domini submediterrani de les rouredes
seques i del altimontà fred de les pinedes boreals de pi roig.
La freixeneda està formada per un estrat arbori amb freixes de fulla gran o freixera (Fraxinus
excelsior) -que poden atènyer els 15 m- com a espècie típica. Trèmols (Populus tremula),
bedolls (Betula pendula) i roures de fulla gran (Quercus petraea) l’acompanyen. Al sotabosc
abunda l’avellaner (Corylus avellana), el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), la
maduixera (Fragaria vesca) i l’arç blanc (Crateugus monogyna).
18

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
A la zona d’estudi encara és una espècie notable en el paisatge vegetal. Així al peu dels
vessants i a tocar de la vegetació de ribera, creix una freixeneda destacable. També sovint
es troba als marges arbrats que delimiten els prats de dall que apareixen al fons de les valls
i baldanes obagues de la zona d’estudi.
4.1.1.2 Comunitats forestals de ribera
Les vernedes assoleixen el seu màxim desenvolupament a la muntanya mitjana. Les
vernedes són els boscos de ribera de les zones montanes dels vessant sud del Pirineu i de
la dorsal pluviomètica del Principat. Aquestes boscos en galeria, poden ja aparèixer a
altituds molt baixes, en ple país de l’alzinar (a la terra baixa mediterrània septentrional) i
enriquits amb plantes eurosiberianes. Normalment es troba per damunt dels 600–800 m
però la verneda amb consolda (Lamio-Alnetum glutinosae) pot suportar sòls menys humits i
penetra a la terra baixa, trobant-se per sota dels 800 m -sobretot en àrees de plana-.
A la verneda típica (Alnetum catalaunicum) –el bosc de ribera principal a tot l’estatge montà
del vessant meridional dels Pirineus- i del front oriental humit- entre els 800 i 1300 m, l’estrat
arbori està enriquit amb el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior).
Originàriament les vernedes superaven els marges dels rius i cobrien una àmplia banda.
Això actualment és estrany doncs aquests indrets són molt adequats per a l’agricultura i han
estat romputs. Tant es així que avui dia els boscos de ribera solen ser una estreta cinta
limitada a la vora dels cursos d’aigua.
A la zona d’estudi –al riu de Cerc- s’han localitzat alguns fragments de verneda. Una estreta
filera de verns marca el curs del riu de Cerc. També creixen alguns verns a tocar del canal
cimentat que travessa la zona d’estudi.
19

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
4.1.2. La vegetació actual
Foto 11: Aspecte característic de l'escorça del vern i fulles joves.
Les comunitats de la vegetació que actualment es manifesta en l’àrea d’estudi respon als
ambients medioeuropeus (rouredes i pinedes de pi roig i pinassa).
Actualment, a la zona d’estudi, les comunitats vegetals presents són
• Prats dalladors amb fromental (Arrhenatherum elatius) dels estatges submontà i
montà, principalment dels Pirineus
• Conreus herbacis extensius de secà
• Rouredes (de Quercus humilis, Q. cerrioides), silicícoles, de la muntanya mitjana
(amb un recobriment del 100%).
• Freixenedes dels Pirineus i de les muntanyes catalanídiques septentrionals (al riu
de Cerc).
El següent mapa mostra els hàbitats presents actualment.
20

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
Mapa 2: Hàbitats presents a la zona d’estudi. En vermell, la zona a ocupar pel Pla Parcial. A la cantonada
inferior dreta, el nucli urbà de Cercs. Font. DMAH.
Veure plànol de vegetació.
Llegenda 4-1: Llegenda dels hàbitats. Font: DMAH.
4.1.2.1 Els prats humits de dall (Arrhenatherion elatioris)
A la muntanya mitjana plujosa, hi ha una comunitat herbàcia molt estesa: els prats de dall.
Aquests prats tenen unes condicions òptimes de creixement a les parts altes de la muntanya
plujosa i parts baixes de l’estatge subalpí. Aquests prats estan formats per herbes altes i
turgents, que resisteixen fins a tres dallades anuals. Entre les espècies herbàcies, dominen
les que tenen fulles amples i curta. Així els prats són d’alfals, trepadella, fenc, etc. i són
freqüents les explotacions bovines.
21

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
Per al seu desenvolupament els cal un sòl profund i amb aigua abundant. Aconsegueixen
així una alta productivitat. I aquestes característiques les troben únicament als Pirineus i
rodalies (estatge subalpí i l’alta muntanya mitjana plujosa).
Els prats dalladors ocupen una posició intermèdia entre la vegetació espontània i la
cultivada. En un principi eren prats naturals establerts allà on la roureda o freixeneda havia
estat eliminada. Posteriorment van ser enriquits amb espècies d’interès farratger i finalment
han estat adobats. També es poden formar quan camps d’espècies com l’alfals són deixats
de conrear.
A la muntanya mitjana plujosa troben el seu òptim al domini de la freixeneda, rouredes
humides i fagedes però tot i així mai són freqüents. El caràcter esquerp d’aquestes
formacions, pròpies de vessants de sòl escàs, fa que els prats dalladors siguin més
freqüents al domini de la roureda de roure martinenc. I com a tret típic no faltarà mai el
fromental (Arrhenatherum elatius) una gramínia farratgera.
Foto 12: Fromental.
22

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
A la zona d’estudi creixen els prats dalladors de fromental amb llengua de serp
(Ophyoglosso-Arrhenatheretum elatioris) i amb barbeta (Tragopogo-Lolietum multiflori).
Aquests prats tenen un desenvolupament òptim al domini de la roureda de roure martinenc i
de la freixeneda típica.
El prat amb barbeta és el més ric de tots, creix a les zones planeres amb sòl profund. En
forma d’una catifa densa formada per herbes tendres es presenten el fromental
(Arrhenatherum elatius), la barbeta (Tragopogon orientalis), la margarida de camp
(Chrysanthenum luecantenum), els trevols (Trifolium repens i T. pratense), el ranuncle
(Ranunculus acer), la dent de lleó (Taraxacum officinale), la pastanaga borda (Daucus
carota), el plantatge de fulla estreta (Plantago lanceolata), el lotus (Lotus corniculatus) i
gramínies del tipus poa i festuca.
Les dallades que pateixen fan que el seu aspecte sigui sempre canviant. Això sí sempre
ofereix l’aspecte d’un herbei alt i compacte on predominen les plantes hemicriptofítiques i a
on la riquesa edàfica es transformada en quantitats ingents de matèria orgànica.
El prat de fromental amb llengua de serp, té bàsicament les mateixes espècies però hi fa
acte de presència la pimpinel·la gran (Pimpinella major), la llengua de serp (Ophioglossum
vulgatum) –una falguera amant d’embassaments temporals- i el raigràs (Lolium vulgare).
Aquest tipus de prat té un valor farratger menor que el de barbeta i és una transició cap els
prats subhumits de Mesobromion. També creix al domini de la roureda de roure martinenc i
de la freixeneda típica.
El lloc d’implantació del nou pla parcial ocuparà un camp –en part ja abandonat- on hi havia
un prat de dall. Al bell mig, trobem algunes fileres de fruiters.
4.1.2.2 Les bardisses (Prunetalia spinosae)
Les bardisses són comunitats vegetals caracteritzades per la seva espinositat i
compactació.
La majoria de les plantes que integren les bardisses són caducifòlies doncs aquesta
comunitat assoleix el seu màxim esplendor a la zona centroeuropea i que a la terra baixa
mediterrània ocupa les fondalades ombrívoles i frescals.
A la zona d’estudi creix la bardissa amb boix (Buxo-Rubetum ulmifolii), substituint a la
bardissa amb roldor de les parts baixes (domini de la roureda de fulla petita i alzinar). La
bardissa amb boix creix al país del roure martinenc doncs té una clara tendència
submediterrània. Als Pirineus i Pre-pirineus, la bardissa amb boix arriba a penetrar al domini
de l’alzinar ocupant les zones amb caràcter mediterrani.
23

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
La trobem als marges de separació entre els prats de dall, als llocs on el bosc està en
recuperació, a les fondalades dels sector més eixuts com les solanes i a les vores dels
camins. Cal dir que en general, el boix no és gaire freqüent pel caràcter silici de la zona
d’estudi.
4.1.2.3 Les joncedes (Aphyllanthion)
El gruix de la vegetació secundària a la muntanya plujosa submediterrània està format
principalment per comunitats herbàcies. La predominància dels prats dominats per
gramínies i plantes similars o be joncedes en el paisatge submediterrani és clara. Les
joncedes (Aphyllanthion) és la forma més típica de la vegetació no forestal submediterrània.
Són un gramenet embosquinat format principalment per plantes perennes que perden la part
aèria a l’hivern i per pocs geòfits.
La jonceda que trobem a l’àrea d’estudi és la jonceda típica (Brachypodio-Aphyllanthetum).
Aquesta jonceda té una àmplia distribució, apareixent a les àrees calcàries del Berguedà,
Solsonès, Alt Urgell, etc.
A la zona d’estudi, les zones obertes no conreades són escasses i per tant la jonceda té un
paper minso en el paisatge vegetal.
4.1.2.4 Les pinedes secundàries
La secular acció de l’home ha malmès especialment alzinars i rouredes. Actualment les
rouredes comparteixen l’espai amb pinedes de pi roig (Pinus sylvestis) o pinassa (Pinus
nigra salzmanii).
24

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
Foto 13: Pinedes de rajolet i pinassa a l’obaga del turó de Sant Antoni. En primer terme, el camp on es
preveu la construcció del nou cementiri de La Seu. Al peu del turó, el riu de Cerc envoltat per la vegetació
de ribera i la freixeneda.
4.1.2.5 El marges arbrats i el paisatge en mosaic
A la muntanya mitjana plujosa el paisatge mosaic és força típic. Prats de dall separats per
estretes fileres de vegetació arbòria caducifòlia conformen la imatge típica d’aquests
territoris.
A les zones adjacents al lloc d’implantació del pla parcial, aquests marges –sovint amb
roures- són molt freqüents.
25

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
4.1.3. La flora
Foto 14: Marge arbrat amb roures, al sector NW de l’àmbit d’estuydi.
L'àmbit territorial on es troba emplaçada la zona d’estudi, pertany al terme municipal de la
Seu d’Urgell, al nord de la comarca de l’Alt Urgell, al territori fisiogràfic dels Pre-pirineus.
Des del punt de vista del paisatge vegetal, la zona d’estudi es troba al Pre-pirineu Oriental.
La comarca de l’Alt Urgell però és original doncs el seu caràcter pirinenc és atípic. De les
tres subcomarques fisiogràfiques de l’Alt Urgell, la zona d’estudi està a la dels Pre-pirineus.
La zona d’estudi pertany a la quadrícula UTM (de 10 x 10 Km) 31T CG 78. Segons el
Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, en aquesta
quadrícula, les espècies protegides presents són les següents:
Espècie Categoria Observacions
Grèvol
Espècie protegida i no Viu a boscos i landes de l’estatge
(Ilex aquifolium)
endèmica
montà i zones mediterrànies plujoses.
26

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
A la zona d’estudi no s’ha detectat aquesta espècie protegida durant el treball de camp.
4.1.4. Arbres monumentals i d’interès comarcal o local.
La Generalitat de Catalunya, va recollir els arbres monumentals (Decret 214/1987 de
declaració d'arbres monumentals) i els arbres d'interès comarcal i local (Decret 47/1988
sobre la declaració d'arbres d’interès Comarcal i Local).
A la zona d’estudi no hi ha cap arbre monumental.
Tampoc hi ha arbres d’interès comarcal o local.
4.2. La fauna
Un tipus d'aus que està molt ben representat a l'Urgellet són els rapinyaires. Es poden
observar àguiles marcenques (Circaetus gallicus), àguiles daurades (Aquila chrysaetos),
falcons peregrins (Falco peregrinus) o aligots vespers (Pernis apivorus) entre d'altres i
també alguns rapinyaires nocturns com el xot (Otus scops) o el gamarús (Strix aluco).
Un dels mamífers més abundant de l'Urgellet és el senglar (Sus scrofa), l'espècie cinegètica
per excel·lència. També podem trobar guineus (Vulpes vulpes), esquirols (Sciurus vulgaris)
o alguns mustèl·lids com les fagines (Martes foina) o els teixons (Meles meles).
El Segre acull una rica comunitat d'aus aquàtiques ja que en el riu troben aliment, recer, lloc
per niar i un punt de referència per migrar. Podem trobar espècies com el bernat pescaire
(Ardea cinerea), el corb marí (Phalacrocarax carbo), el blauet (Alcedo atthis) o la merla
d'aigua (Cinclus cinclus).
En aquesta àrea d’estudi els ambients faunístics detectats són les zones forestals (pinedes
secundàries de la muntanya mitjana europea), la fauna de les zones obertes (prats de dall,
conreus extensius de les zones plujoses, camps abandonats i joncedes) i la fauna
antropòfila.
Ateses les dimensions i situació de l’àmbit d’estudi –especialment el fet de trobar-se
envoltada per camps de conreu-, la fauna local és força migrada i són escasses les
espècies nidificants de forma permanent.
Entre els mamífers caldria destacar el gat fer (Felis silvestris), una espècie vulnerable
segons la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) i inclosa a l’annex II
del Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades (RD 439/90). Altres espècies presents i
protegides per la Llei 12/2006 -de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de
lleis prèvies-, són l’esquirol (Sciurus vulgaris) i la mostela (Mustela nivalis).
27

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
Fam. Felidae
Espècie Hàbitat
Gat fer o salvatge
(Felis silvestris)
Bastant lligat a les
masses forestals
extenses, en terrenys
trencats i amb poca
influència humana. És
però força generalista
en l’elecció d’hàbitat
com en l’alimentació.
Pot viure als boscos
de ribera i hàbitats
oberts, però sempre
amb masses forestals
importants properes.
Abundància i
reproducció
A les zones forestals
de la zona d’estudi.
Zel entre gener i març.
Naixements a l’abril o
maig. Per pèrdua de la
primera ventrada,
algunes femelles
pareixen el juny o
juliol.
Grau de protecció i observacions
Espècie protegida a Catalunya per la Llei
12/2006 (categoria B).
Annex IV de la Directiva d’Hàbitats.
Segons la UICN és una espècie
vulnerable.
És una espècie ben distribuïda per les
àrees de muntanya.
L’esquirol comú (Sciurus vulgaris) és típic de les pinedes i té una gran preferència pels
boscos de pi blanc i pi pinyer (així com pels torrents, especialment durant l’estiu).
Entre els carnívors, podem trobar la mostela (Mustela nivalis) –que pel seu tamany i facilitat
per trobar amagatalls- i el teixó (Meles meles).
Entre les aus, destacar les incloses a l’Annex I de la Directiva Aus (91/244/CE). Aquestes
espècies han de ser objecte de projectes de conservació del seu hàbitat. L’àliga marcenca
(Circaetus gallicus), l’aligot vesper (Pernis apivorus), l’àliga calçada (Hieraaetus pennatus),
l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus), el picot negre (Dryocopus martius), el cotoliu
(Lullula arborea), l’escorxador (Lanius collurio) i la tallareta cuallarga (Sylvia undata) són
nidificants probables. Possiblement també hi és present l’hortolà (Emberiza hortulana).
El milà negre (Milvus migrans), el milà reial (Milvus milvus), el trencalòs (Gypaetus barbatus)
el voltor comú (Gyps fulvus) i l’aufrany (Neophron pernopterus), són ocells estivals no
reproductors. La manca de cingles a la zona d’estudi, no fa possible que hi niïn.
28

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
Fam. Accipitridae
Espècie Hàbitat
Àliga marcenca
(Circaetus gallicus)
Àguila calçada
(Hieraaetus
pennatus)
Aligot vesper
(Pernis apivorus)
Fam. Picidae
Ocell típicament
forestal i montà.
Prefereix els ecotons
amb bosc, boscos en
devesa i grans
extensions obertes
amb arbres dispersos.
Au forestal que caça
en brolles, garrigues i
conreus.
S’alimenta
fonamentalment de
rèptils (serps), que
caça en brolles,
matollars, prats
montans i camps de
cereal.
Migratòria.
Espècie migratòria
que viu a zones
forestals amb
clarianes i zones
obertes (con els
boscos de pinassa).
També ocupa però
rouredes i boscos de
ribera. També pot niar
en cingles. Té una
forta preferència per
les pinedes.
viu als boscos
caducifolis (de faig i
roure principalment)
amb clarianes tot i que
pot estar present als
boscos de ribera.
Espècie Hàbitat
Picot negre
(Dryocopus martius)
Ocell estrictament
forestal, tot i que
també pot ocupar
zones amb alternança
de massa arbrada i
espais oberts.
L’hàbitat típic són els
boscos de mitjana i
alta muntanya:
fagedes, avetoses,
pinedes de pi roig i de
pi negre. Pot ésser
present, per tant, fins
Abundància i
reproducció
Per niar tria les grans
masses forestals.
Prefereix per niar àrees
de pineda mediterrània,
alzinars, suredes, i en
menor mesura rouredes
i fagedes. No boscos
de ribera ni boscos illa.
Inici de la reproducció a
principis de maig. Els
polls romanen als niu
durant els calorosos
mesos de juliol i agost.
Relativament poc
tolerant a la presència
de l’home als territoris
de cria.
Nidificant probable.
Possible nidificant als
boscos de pinassa.
Zel durant el mes de
maig. Posta a finals
d’abril o primers dies de
maig. Incuben la posta
30 dies. Un mes més
tard els polls comencen
a fer exercicis de vol.
Volen 55 dies després
de néixer (generalment
a finals d’agost).
Reproducció entre maig
i agost. Posta a mitjans
de maig. Abandonen el
niu a les 6 setmanes.
Probable reproductor
als sectors forestals.
També en migració.
Abundància i
reproducció
Cria en forats que ell
mateix construeix. La
posta es realitza a
principis del mes de
maig i consta
típicament de 4 ous.
Els pollets,
generalment 2 ó 3,
volen entre mitjans i
finals de juny.
Normalment bona part
dels seus territoris
estan formats per pi
Grau de protecció i observacions
Annex I de la Directiva Aus.
Llei 12/2006 -de mesures en matèria de
medi ambient i de modificació de lleis
prèvies-(categoria C) de la Generalitat
de Catalunya.
Segons els criteris de la UICN, espècie
“propera a l’amenaça” a Catalunya.
Annex II del CNEA - RD 439/1990-.
A partir dels anys 80 en recuperació
però l’abandonament de zones
agrícoles i l’augment de la massa
forestal, pot afectar-la negativament.
Molt sensible a l’electrocució en línies
elèctriques de mitjana tensió doncs
sovint usa els pals elèctrics com a
talaies de caça.
Annex I de la Directiva Aus
(79/409/CEE).Annex II del CNEA - RD
439/1990-. Llei 12/2006 (categoria B).
Afectada per la destrucció i degradació
dels boscos per aprofitaments forestals
o incendis. Les electrocucions, obertura
de pistes forestals i les activitats
fustaneres prop dels nius són negatives
per a aquest rapinyaire.
S’aconsella un perímetre de protecció
de 100 m al voltant del niu durant les
primeres fases de la reproducció.
Annex I de la Directiva Aus
(79/409/CEE). Annex II del Catàleg
Nacional d’Espècies Amenaçades. Llei
12/2006 (categoria C).
Grau de protecció i observacions
Annex I de la Directiva d’Aus. Annex II
del Conveni de Berna. Llei 12/2006
(categoria B). Annex II del CNEA.
Representatiu de la fauna dels boscos
de muntanya.
La presència i densitat de les poblacions
vénen determinades per la disponibilitat
d’arbres prou grossos on pugui nidificar
–és el picot més gros- i de fusta morta
com a substrat d’alimentació i també de
nidificació en el cas d’arbres morts
29

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
Fam. Picidae
Espècie Hàbitat
Fam. Caprimulgidae
al límit altitudinal dels
estatges arbrats (uns
2.000 m).
Espècie Hàbitat
Enganyapastors
(Caprimulgus
europaeus)
Fam. Alaudidae
Boscos amb
clarianes, zones de
matolls, marges
forestals i zones de
prats. També a les
arbredes de les vores
dels rius.
Espècie Hàbitat
Cotoliu
(Lullula arborea)
Fam. Sylviidae
A tota mena
d’ambients oberts,
amb arbres o
arbustos on poder
defensar el seu
territori. Sedentària.
Espècie Hàbitat
Tallareta cuallarga
(Sylvia undata)
matollars de caràcter
mediterrani. Absent
de les zones forestals
i de les planes
agrícoles de la
Catalunya humida.
Abundància i
reproducció
roig amb unes petites
clapes de faig per fer el
niu.
Abundància i
reproducció
nidificant a tota la zona
d’estudi.
Abundància i
reproducció
Abundant a les àrees
centrals de Catalunya
afectades pels
incendis.
Nidificant probable a
tota la zona d’estudi
Abundància i
reproducció
A Catalunya present tot
l’any.
Nidificant probable a
tota la zona d’estudi
Grau de protecció i observacions
mantinguts dempeus.
En expansió actualment.
Grau de protecció i observacions
Annex I de la Directiva Aus (91/244/CE).
Espècie protegida per la Llei 12/2006 de
la Generalitat de Catalunya (categoria
C).
En altes densitats en formacions
arbustives, paisatges agroforestals i
boscos esclarissats.
Grau de protecció i observacions
Annex I de la Directiva 91/244/CEE.
Espècie protegida per la Llei 12/2006 de
la Generalitat de Catalunya (categoria
C).
Afectat per l’abandonament de conreus i
pastures. Sensible a l’alteració dels
marges arbrats i boscatges.
Grau de protecció i observacions
Annex I de la Directiva Aus.
Espècie protegida per la Llei 12/2006 de
la Generalitat de Catalunya (categoria
D).
Altres espècies protegides per la Llei 12/2006, però menys amenaçades, són l’esparver
vulgar (Accipiter nisus), l’aligot comú (Buteo buteo), el xot (Otus scops), el falcó mostatxut
(Falco subbuteo), el mussol banyut (Asio otus) i el gamarús (Strix aluco).
30

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
Als boscos de la zona d'estudi es probable que niïn espècies de la família Accipitridae com
l’esparver o l’aligot comú. Aquestes espècies requereixen de boscos densos o de grans
arbres en zones molt freqüentades per l’home.
Fam. Falconidae
Foto 15: El xot viu probablement a la vegetació de ribera del riu de Cerc.
Espècie Hàbitat
Falcó mostatxut
(Falco subbuteo)
Ocupa bona part de la
superfície de
Catalunya. Ocupa
masses forestals
associades a terrenys
oberts, assolint els
1800 m.
Abundància i
reproducció
Possible nidificant a les
zones forestals.
Grau de protecció i observacions
Llei 3/88 de Protecció dels Animals de la
Generalitat de Catalunya (categoria B).
Annex II del CNEA, RD. 439/90.
“Proper a l’amenaça” a Catalunya,
aplicant els criteris de la UICN. La seva
conservació depèn de la pèrdua i
degradació de l’hàbitat.
La pèrdua de diversitat ambiental pot
ser negativa per a l’espècie. Cal d’alts
arbres per niar (sovint usa els nius de
les cornelles).
Entre els rèptils, les úniques espècies destacables són el lluert (Lacerta bilineata), la
sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), la sargantana roquera (Podarcis muralis), el
sargantaner gros (Psammodromus algirus), la serp verd-groga (Coluber viridiflavus) i la serp
31

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
d’aigua (Natrix maura). Aquestes espècies són considerades d’Interès Especial pel Catàleg
Nacional d’Espècies Amenaçades (RD 439/90).
Entre la fauna amfíbica, el tritó pirinenc (Euproctus asper) i el tòtil (Alytes obstetricans) són
d’Interès Especial (RD 439/90) i pertanyen a l’annex IV de la Directiva Hàbitats.
4.3. Connectivitat ecològica
La implantació d’actuacions urbanístiques fragmenta el territori mitjançant barreres artificials.
A banda dels impactes directes que causen sobre els ecosistemes naturals, provoquen -en
alguns casos- un efecte indirecte d’aïllament. La protecció d’espais naturals concebuts com
a illes enmig d’un entorn artificialitzat no garanteix la diversitat d’espècies que allotgen. Avui
cal desenvolupar xarxes ecològiques, és a dir, un conjunt d’espais naturals connectats
mitjançant ambients prou conservats que permetin la dispersió d’espècies de fauna i flora.
Si es parla de fauna, aquests connectors (o corredors) biològics són indrets que permeten
els animals migrar, desplaçar-se o dispersar-se per a cercar noves fonts d’aliments, llocs de
reproducció etc. A tota Europa, la definició de xarxes ecològiques s’està impulsant en el
marc de l’Estratègia Panaeuropea de la diversitat biològica i paisatgística (1995). Això
suposarà la definició de tres tipus d’elements: zones nucli, corredors biològics (un element
lineal com un riu, petites àrees -o “stepping stones”- situades enmig de dos espais a protegir
o un espai amb un paisatge amb activitats humanes compatibles amb la dispersió de la
fauna) i àrees d’influència (espais contigus als perímetres dels espais naturals d’interès i
dels connectors biològics).
A la zona d’estudi, hi ha un corredor biològic d’àmbit local. La connexió entre les grans
masses forestals situades al sud de la zona d’estudi i el riu Segre –especialment en un
territori on l’agricultura té una forta implantació- depèn de corredors com el riu de Cerc. Així
doncs, cal preservar aquest corredor biològic de caràcter local tot mantenint una franja de
protecció addicional per evitar les pertorbacions derivades de la presència humana.
32

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
Foto 16: La discreta amplada del riu de Cerc, la manca de refugi i la facilitat d’accés redueixen la seva
funcionalitat com a corredor biològic.
4.4. Espais naturals protegits
La zona on es preveu el desenvolupament del pla parcial, no pertany a cap espai del PEIN
(Pla d'Espais d’Interès Natural, aprovat pel Decret 328/1992 de la Generalitat de Catalunya)
ni a cap Zona Humida de l’Inventari de Zones Humides de la Generalitat de Catalunya
(2001).
Així mateix, a la zona d’estudi no hi ha cap espai natural de protecció especial com reserva
de fauna, paratge natural d’interès nacional, reserva natural, parc natural, parc nacional, etc.
A l’àmbit d’estudi, no hi ha cap Lloc d’Interès Comunitari (LIC) o proposat com a tal ––fruit
de l’aplicació de la Directiva 92/43/CEE- ni cap Zona d’Especial Protecció per a les Aus
(ZEPA) fruit de l’aplicació de la Directiva 79/409/CEE, designats per formar part de la Xarxa
Natura 2000.
El riu Segre, relativament proper, pertany al Pla de Conservació de la Llúdriga (Ordre
MAB/138/2002 de 22 de març) aprovat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la
33

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
Generalitat de Catalunya. No es descartable que la llúdriga (Lutra lutra).pugui fer incursions al riu
de Cerc.
Foto 17: El riu Segre (a la imatge, al seu pas per la Seu d’Urgell i a 1.400 m de la zona d’estudi), pertany al
Pla de Conservació de la llúdriga.
La zona d’estudi pertany en la seva totalitat al Pla de Recuperació del Trencalòs (aprovat
pel Decret 282/1994 de la Generalitat de Catalunya). En aquest sector del terme municipal
de la Seu d’Urgell, no hi ha cap Àrea Important per a les Aus (IBAs).
A la zona d’estudi no hi ha cap aqüífer protegit del Catàleg d’Aqüífers Protegits de la
Generalitat de Catalunya.
En relació al patrimoni geològic, no hi ha cap element catalogat com a tal (geozones i
geòtops).
Pel que fa als Hàbitats d’Interès Comunitari (segons la Directiva 67/97/CE) cal dir que a la
zona d’estudi n’hi ha diversos. Són els següents:
• Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion), codi 6510. És
un HIC no prioritari.
34

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
• Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre substrat calcari
(Festuco-Brometea), codi 6210. Es tracta d’un HIC no prioritari.
• Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion), codi 91E0. Aquest hàbitat és
prioritari.
Els prats de dall poden ser afectats pel desenvolupament del Pla Parcial. Tanmateix,
l’aspecte actual dels camps fa pensar que han estat abandonats.
Mapa 3: Hàbitats d’interès comunitari presents a la zona d’estudi. Al sector central, amb el perímetre en
color vermell, es troba el camp que serà ocupat pel futur Pla Parcial del Cementiri de la Seu d’Urgell. A la
cantonada inferior dreta, el nucli urbà de Cercs. En blau, la xarxa hidrogràfica superficial. Font. DMAH.
Llegenda 4-2: Llegenda dels hàbitats d’interès comunitari. Font: DMAH.
35

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
5. Paisatge
La comarca de l‘Alt Urgell és situada al bell mig de l’Alt Pirineu, a la vall del Segre, que al
sector de la seva capital, s’obre en una espaiosa esplanada de muntanya on conflueixen les
principals vies de penetració als Pirineus.
L’Alt Urgell és una de les comarques amb més varietat paisatgística. Als sectors
submediterranis, es poden diferenciar dos nivells. Al nivell inferior està el domini del roure de
fulla petita o valencià, sovint acompanyat per la pinassa. Al nivell superior hi ha el domini del
roure martinenc, que freqüentment forma boscos mixtos amb el rajolet. Els pasturatges de
les clarianes de bosc submediterrani tenen normalment caràcter mediterrani: es tracta de
joncedes. Entre els 1300 i els 1700 m, les muntanyes de la comarca presenten grans
boscúries de pi roig.
Foto 18: Les masses forestals situades al sud de la zona d’estudi, a la Collada, representen el fons escènic
proper sud de la zona d’estudi.
La zona d’estudi –situada entre els 740 i 750 msnm- es troba a la muntanya mitjana plujosa i
està bastant transformada per l’ús agrícola i per la desaparició de les comunitats vegetals
36

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
pròpies. Hi ha un curs fluvial important: el riu de Cerc. Els habitatges presents són nuclis
aïllats de caràcter rural, alguns pràcticament abandonats.
Per poder caracteritzar el paisatge vegetal de la zona d’estudi, podem utilitzar el mapa
d’usos del sòl del 2002. A llevant del nucli urbà de la Seu d’Urgell hi ha una àmplia zona on
predominen els conreus herbacis de regadiu.
A banda i banda de la carretera LV-4008, ja a l’entorn de la zona d’estudi, hi ha conreus
herbacis de secà. Al SE de la zona urbana de la Seu d’Urgell, trobem boscos d’aciculifolis,
de caducifolis, bosquines i prats.
Aquest sector del terme de La Seu d’Urgell és un territori planer on destaca el turó de Sant
Antoni (de 870 m)..
La zona on es preveu la implantació del pla parcial del cementiri es combinen les zones
agrícoles -amb prats de dall i conreus de secà-, marges arbrats dominats pels roures
(Quercus sp.), la vegetació de ribera del riu de Cerc i als turons boscos d’aciculifolis.
La enorme proximitat del nucli urbà de la Seu d’Urgell fa que les visuals extrínseques de la
zona on s’ha previst el pla parcial siguin escasses, així com el nombre d’espectadors
permanents. La situació però en el fons de la petita vall del riu de Cerc, i no en un sector
alterós, així com el fet que el futur pla quedi apartat del nucli urbà, minimitzarà la seva conca
visual.
37

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
Mapa 4: Usos del sòl el 2002, per a la zona d'estudi. En rosa i vermell, les superfícies urbanitzades. En color
vermell, la xarxa de carreteres secundàries. En blau, la xarxa hidrogràfica superficial. Font: DMAH.
Llegenda per als usos del sòl 2002 a la zona d'estudi.
38

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
6. Risc d’incendis
6.1. Introducció
Molts incendis forestals esdevinguts en els darrers anys s'inicien en zones de gran ús
antròpic properes a zones forestals, essent les vies de comunicació una d'aquestes àrees. A
Catalunya en el període 1992-1994 es varen originar al costat de carreteres el 25,76 % dels
incendis.
Aquestes xifres posen de manifest la importància de definir mesures de prevenció d'incendis
específiques per els marges de carreteres i la seva franja perimetral.
El Decret 130/1998 de 12 de maig de Mesures de prevenció d'incendis forestals en les
àrees d'influència de carreteres, estableix una sèrie d'estudis i mesures en l'àmbit dels
estudis d'impacte ambiental i de la conservació i explotació de les carreteres.
6.2. Antecedents i marc legal
A més hi ha d'altres antecedents normatius al respecte, com pot ésser el Decret 64/1995 de
7 de març, pel qual s’estableixen Mesures de prevenció d’incendis forestals.
Segons el Capítol 5 d'aquest Decret el terme municipal de la Seu d’Urgell no ha estat
classificat com a Zona d’alt risc d’incendi durant el període comprès entre el 15 de juny i el
15 de setembre.
A les zones residencials properes als espais forestals, la Llei 5/2003 de Mesures de
prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb
trama urbana, fixa les mesures de prevenció específiques i d’autoprotecció. El Decret
64/1995 determina altres condicions per a aquestes urbanitzacions. Així mateix, la Llei
obliga als ajuntaments a delimitar les urbanitzacions sense continuïtat amb la trama urbana
i a menys de 500 m de zones forestals.
Tota la zona d’estudi no està inclosa dins els límits dels perímetres de protecció prioritària
per a la planificació de la prevenció d'incendis forestals (pàgina web del Departament de
Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya).
6.3. Estudi d'impacte ambiental
El Decret 130/1998 a l'article 11 enumera els estudis que caldrà complimentar en la
elaboració d'un estudi d'impacte ambiental. Aquest són els següents:
combustibilitat i imflamabilitat
anàlisi de la continuïtat i superfície de les masses forestals
39

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
anàlisis de les dades dels incendis i de les causes
estudi de mesures de prevenció i correcció.
Tenint en compte la naturalesa del projecte objecte d’estudi, no cal donar compliment a
aquests punts. A títol orientatiu, s’ofereix el mapa de combustibles per a la zona d’estudi, on
queda palès allò dit.
Mapa 5: Models de combustibles per a la zona d'estudi. En color vermell, el perímetre de la parcel·la a
ocupar. Font: En blau, la xarxa hidrogràfica superficial. Font: DMAH.
Llegenda 6-1: Models de combustibilitat de la zona d’estudi.
40

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
Les zones forestals situades a la meitat sud del plànol, presenten models de combustibilitat
5, 6 i 8.
6.4. Risc d’incendis
Pel que fa al risc d’incendi forestal, aquest és moderat a les zones forestals i baix a les
zones obertes, a la vegetació de ribera i als conreus.
Veure plànol de Risc d’Incendis.
7. Medi sòcio-econòmic
7.1. Població
La Seu d'Urgell és la capital de la comarca de l'Alt Urgell. L'extensió del terme municipal és
gairebé de 15 km 2 . Té una població d'uns onze mil habitants. El nucli principal del municipi
és la ciutat de la Seu. L'any 1971 va incorporar el terme de Castellciutat.
Foto 19: Edificis, alguns ja abandonats, situats al nord del lloc d’implantació del futur cementiri de la Seu
d’Urgell.
41

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
7.2. Activitat econòmica
L'economia de la comarca, de base tradicionalment agrícola i ramadera, s'ha anat
diversificant fins a l'estructura actual, amb una forta implantació del sector terciari.
L'especialització ramadera de l'Alt Urgell es concentra sobretot en el bestiar boví, amb
gairebé 500 explotacions, la majoria de les quals es dediquen a la producció de llet. En
aquest sentit, cal afegir que l'Alt Urgell és un dels màxims productors de llet de Catalunya.
El sector del metall i material elèctric representa el 50 % del valor afegit brut en la indústria
de la comarca. Una altra part important, el 28 %, correspon a la indústria alimentària,
especialment la dedicada a l'elaboració de derivats làctics.
Actualment, les branques d'activitat lligades al turisme, com són el comerç, la restauració,
l'hostaleria, el transport i les comunicacions, són les que ocupen un major nombre de
treballadors en el sector terciari. L'alimentació continua sent el sector majoritari, seguit del
tèxtil i el comerç de maquinària.
A la comarca qui ha quatre mercats setmanals: a la Seu, dimarts i dissabte; a Oliana,
dissabte; i a Organyà, diumenge.
El turisme és el veritable sector preeminent de l'economia comarcal, en tant que ha
experimentat un creixement important en els darrers anys i que entorn seu es concentren
els principals esforços comercials, inversors i de promoció.
8. Sensibilitat ambiental
En base a l’estudi del medi s’ha dividit el territori segons la sensibilitat que presenta a les
alteracions que la construcció d’una nova actuació urbanística pugui provocar. Les zones
urbanitzades i vies d’accés, queden fora d’aquestes consideracions ambientals.
Aquestes zones amb diferents sensibilitat són:
Sensibilitat ambiental baixa: són les zones on l’actuació prevista pot provocar impactes de
tipus compatible i que, si requereixen d’algun tipus de mesures correctores, aquestes són de
baixa intensitat i poc cost.
Dins la zona d’estudi, les zones obertes amb camps abandonats, joncedes, boixedes i
bardissars, i els conreus herbacis extensius de secà de contrades plujoses, són
ambientalment poc sensibles.
42

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
Foto 20: Els camps de conreu herbacis presenten una sensibilitat ambiental baixa.
Sensibilitat ambiental mitjana: són aquelles zones en les que l’actuació prevista pot
provocar impactes de tipus moderat que requereixen de l’aplicació de mesures preventives,
correctores i compensatòries.
Les rouredes de roure martinenc (Quercus humilis), les pinedes secundàries de pi roig
(Pinus sylvestris), les pinedes secundàries de pinassa (Pinus nigra salzmannii), les rouredes
de roure de fulla petita (Quercus faginea), els prats de dall i els HICs no prioritaris,
presenten una sensibilitat ambiental mitjana.
43

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
Foto 21: Les pinedes i rouredes, presenten una sensibilitat ambiental mitjana.
Sensibilitat ambiental alta: són aquelles zones en les que l’actuació prevista pot provocar
impactes de tipus sever, de manera que caldrà intensificar les mesures preventives,
correctores i compensatòries necessàries.
A la zona d’estudi la vegetació arbòria de ribera de l’estatge montà (vernedes i freixenedes),
la vegetació lacustre i dulciaqüícola (jonqueres), el corredor biològic del riu de Cerc i els
Hàbitats d’interès comunitari prioritaris, presenten una sensibilitat ambiental alta.
44

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe II Estudi del Medi
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
Foto 22: El corredor biològic del riu de Cerc, presenta una sensibilitat ambiental alta.
Sensibilitat ambiental molt alta: són aquells sectors on les espècies presents o els
hàbitats, presenten un gran valor i per tant, no es recomanable fer-hi cap actuació.
A la zona d’estudi, no n’hi ha cap.
Veure plànol de sensibilitats.
Febrer 2008
45

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
PLA ESPECIAL DEL CEMENTIRI MUNICIPAL DE LA SEU D’URGELL (ALT URGELL)
ANNEX III: CARACTERÍSTIQUES DEL FORN CREMATOR

Tecnología de
Refractarios
P l i b r i c o
Avda. Metalurgia, 7. Polígono de Bankunión 2 -33211- Gijón – Spain
Apartado de correos 4050 -33200- Gijón – Spain
Tfno: (34) 985 32 43 58 Fax: (34) 985 32 43 51 E-mail: plibrico@plibrico.es
1. INTRODUCCIÓN
ESPECIFICACIONES TECNICAS
HORNO CREMATORIO C3X SP
El Horno Crematorio C3X SP ha sido especialmente diseñado para satisfacer las
necesidades especificas de las instalaciones de crematorios modernos. El crematorio
permitirá la debida eliminación de ataúdes y restos humanos cumpliendo con las
normativas necesarias y legislación de emisión de gases de combustión vigentes
(2 segundos / 850°C)
Este horno crematorio ha sido específicamente diseñado tras muchos años de
experiencia e investigación en este campo tan especializado. Para el diseño del horno
crematorio se ha simplificado su tarea de funcionamiento y la sencillez del mismo
garantiza una fácil operación.
El diseño de este horno crematorio es capaz de reducir el cuerpo a una ceniza inerte
de alta calidad de una manera muy eficaz.
Las Características Técnicas Avanzadas del Horno Crematorio C3X SP incluyen:
• Excelente Rendimiento Medio Ambiental - emisiones que cumplen con las
Normas Europeas y Normas Mundiales vigentes.
• Solera Sólida y Robusta de alta calidad y duración y de la que se retiran las
cenizas con suma facilidad utilizando una simple y apropiada herramienta
• Materiales refractarios de alta calidad - incluye 63% de Alúmina en zonas de
mayor desgaste
1

Tecnología de
Refractarios
P l i b r i c o
Avda. Metalurgia, 7. Polígono de Bankunión 2 -33211- Gijón – Spain
Apartado de correos 4050 -33200- Gijón – Spain
Tfno: (34) 985 32 43 58 Fax: (34) 985 32 43 51 E-mail: plibrico@plibrico.es
• Construcción robusta - un diseño capaz de realizar 3 a 6 incineraciones al día,
con tiempos de incineración de alrededor de entre los 80 y 120 minutos
• Un quemador en la cámara de combustión secundaria garantiza una temperatura
en la misma de 850ºC, que puede ser mantenida bajo todas las condiciones de
operación normal.
• Carcasa exterior de fabricación industrial fácilmente desmontable.
• Control automático de aire – tanto para la combustión como para el enfriado de
los gases de combustión.
• Equipo con prestaciones de control PLC avanzadas y modernas que garantizan
unas condiciones de combustión óptimas mediante una continua monitorización
a lo largo de la incineración.
• Control automático del proceso por medio del análisis tanto del Oxigeno de los
gases de la combustión como de la presión interna.
• Control de temperatura automático de la zona de combustión primaria y zona de
postcombustión.
• Autoprotección automática contra sobretemperatura y sobrepresión.
• Disponible en formato con una sola puerta como opción estándar.
• Diseño compacto que facilita su instalación.
2

Tecnología de
Refractarios
P l i b r i c o
Avda. Metalurgia, 7. Polígono de Bankunión 2 -33211- Gijón – Spain
Apartado de correos 4050 -33200- Gijón – Spain
Tfno: (34) 985 32 43 58 Fax: (34) 985 32 43 51 E-mail: plibrico@plibrico.es
2. RENDIMIENTO MEDIO AMBIENTAL
Las características técnicas avanzadas del Horno Crematorio C3X SP aseguran un
excelente rendimiento medio ambiental, reduciendo el cuerpo a una ceniza inerte de
alta calidad de una manera muy eficaz y minimizando al máximo las emisiones a la
atmósfera, cumpliendo con todas las Normas Europeas y Normas Mundiales
vigentes.
Actualmente, no existe ninguna Directiva Europea armonizada que regule la cremación
en toda la Unión Europea, por lo que cada país tiene su legislación propia. En concreto,
en España aplica la siguiente normativa:
- Decreto 6 febrero 1975, núm. 833/75. Desarrolla la Ley del 22 diciembre 1972
de protección del ambiente atmosférico. La actividad de cremación se encuentra
clasificada en el Grupo B, apartado 2.12.3: Hornos crematorios (hospitales y
cementerios).
- Orden de 18 de octubre de 1976 (Ministerio de Industria), sobre prevención y
corrección de la contaminación atmosférica de origen industrial.
- REAL DECRETO 1073/2002, de 18 de octubre, sobre evaluación y gestión de la
calidad del aire ambiente en relación con el dióxido de azufre, dióxido de
nitrógeno, óxidos de nitrógeno, partículas, plomo, benceno y monóxido de
carbono.
El horno crematorio C3X-SP está diseñado para cumplir no sólo con la normativa
española anteriormente citada, sino también con las normativas medioambientales
europeas más restrictivas, vigentes en países como Austria, Bélgica, Suiza, Italia,
Alemania, Holanda, Suecia, Noruega o Finlandia. En estos países existe una especial
preocupación por las dioxinas y COP’s (Contaminantes Orgánicos Persistentes), para
3

Tecnología de
Refractarios
P l i b r i c o
Avda. Metalurgia, 7. Polígono de Bankunión 2 -33211- Gijón – Spain
Apartado de correos 4050 -33200- Gijón – Spain
Tfno: (34) 985 32 43 58 Fax: (34) 985 32 43 51 E-mail: plibrico@plibrico.es
cuya eliminación se requiere el mantenimiento de la temperatura de los gases de
combustión por encima de los 850ºC por un tiempo superior a 2 segundos.
Actualmente, este requisito de eliminación de dioxinas y COP’s ya aplica para la
incineración de residuos (Directiva 2000/76/CE del Parlamento Europeo y del Consejo,
de 4 de diciembre de 2000; en España : Real Decreto 653/2003) y, aunque aún no
existe una Directiva Europea referente a cremación, la Unión Europea está
considerando exigir los mismos requisitos medioambientales a la cremación que a la
incineración de residuos.
De este modo, para poder cumplir con la normativa ya existente en varios países
europeos y que, con toda probabilidad, se extenderá al resto de la Unión Europea, el
diseño del horno crematorio C3X-SP prescinde de la utilización de reactores térmicos
(ampliamente empleados en crematorios de tecnología obsoleta) e incluye una cámara
de postcombustión de 1,74 m 3 de volumen que garantiza el mantenimiento de la
temperatura de combustión de los gases de la combustión por encima de los 850ºC
por un tiempo superior a 2 segundos durante la operación, con un contenido de
Oxígeno superior al 6%, tal y como marcan las legislaciones vigentes para garantizar
la completa eliminación de dioxinas y COP’s (Contaminantes Orgánicos Persistentes).
El contenido de Monóxido de Carbono típico sobre la incineración será en todo
momento inferior a 50 mg/Nm3, según las mediciones en condiciones de referencia de
11% O2, 0,101 Mpa, 0 ºC, seco.
Asimismo las emisiones de Partículas en Gases de Combustión serán inferiores en
todo momento a los 100mg/Nm 3 constantemente, según las mediciones en
condiciones de referencia de 11% O2, 0,101 Mpa, 0 ºC, seco.
4

Tecnología de
Refractarios
P l i b r i c o
Avda. Metalurgia, 7. Polígono de Bankunión 2 -33211- Gijón – Spain
Apartado de correos 4050 -33200- Gijón – Spain
Tfno: (34) 985 32 43 58 Fax: (34) 985 32 43 51 E-mail: plibrico@plibrico.es
2.1. Emisiones a la atmósfera
El horno crematorio C3X SP cumple holgadamente con los límites de emisiones
marcados por la legislación vigente. Los resultados de un análisis más detallado de las
emisiones dependerán, en gran medida o exclusivamente, de la composición del féretro
(tipo de madera, posible existencia de componentes plásticos entre la madera y el
recubrimiento textil interno, composición de colas y adhesivos utilizados en la
fabricación, etc) y del combustible utilizado. Por tanto, será responsabilidad del usuario
asegurarse de que la composición del combustible y del ataúd a incinerar permitan el
proceso de cremación sin superar los límites legales establecidos. Como guía, se
pueden tener en cuenta los siguientes valores que, en ningún caso, constituirán
especificación o garantía.
COMPONENTE
VALOR
MÁXIMO
C3X-SP
VALOR
MÁXIMO
SEGÚN
LEGISLACIÓN
CO 50 mg/Nm 3 500 mg/Nm3
Partículas
sólidas
100 mg/Nm 3
150 mg/Nm3
SO2 200 mg/Nm 3 4300 mg/Nm3
HCl 120 mg/Nm 3 460 mg/Nm3
NOX
150 mg/Nm 3
(valor típico obtenido
con ataúd de madera
maciza)
300 mg/Nm3
5
OBSERVACIONES
Independiente del tipo de
combustible (gas/gasóleo).
Independiente del tipo de
combustible (gas/gasóleo).
Este valor depende de la
composición del féretro y de la
calidad del combustible (opción
diésel). Habitualmente no se supera
el valor máximo indicado en esta
tabla.
Este valor depende exclusivamente
de la composición del féretro,
siendo responsabilidad del cliente la
introducción de féretros apropiados.
Habitualmente no se supera el valor
máximo indicado en esta tabla.
Los valores de NOX dependen
fundamentalmente del tipo de
féretro, siendo más elevados cuanto
mayor es la cantidad de colas y
adhesivos empleados en la
fabricación del mismo. Valores
bajos se obtienen con féretros de
madera maciza.

Tecnología de
Refractarios
P l i b r i c o
Avda. Metalurgia, 7. Polígono de Bankunión 2 -33211- Gijón – Spain
Apartado de correos 4050 -33200- Gijón – Spain
Tfno: (34) 985 32 43 58 Fax: (34) 985 32 43 51 E-mail: plibrico@plibrico.es
2.2. Evaluación de ruido
En la tabla adjunta se recogen los niveles de presión acústica (SPL) en ciertos
puntos y a distancias de 1 metro y de 2 metros en la proximidad del horno
crematorio. Los resultados son válidos con quemadores de gas o gasóleo
indistintamente.
Ubicación
6
Distancia:
1 metro
Distancia:
2 metros
Puerta principal (central) 64.3 dB(a) 62.1 dB(a)
Panel de control (central) 64.1 dB(a) 63.4 dB(a)
Ventiladores (central) 67.1 dB(a) 64.1 dB(a)
Ventiladores entrada de aire (lateral) 66.5 dB(a) 65.3 dB(a)
Cámara de entrada de aire (central) 75.9 dB(a) 71.3 dB(a)
Parte posterior de la máquina (central) 73.9 dB(a) 71.9 dB(a)
Lateral del horno crematorio (central) 75.3 dB(a) 72.7 dB(a)
Puerta desde elevación lateral 64.5 dB(a) 62.2 dB(a)
Parte superior frontal (central) 68.3 dB(a) 70.1 dB(a)
Parte superior trasera (central) 73.2 dB(a) 75.4 dB(a)

Tecnología de
Refractarios
P l i b r i c o
Avda. Metalurgia, 7. Polígono de Bankunión 2 -33211- Gijón – Spain
Apartado de correos 4050 -33200- Gijón – Spain
Tfno: (34) 985 32 43 58 Fax: (34) 985 32 43 51 E-mail: plibrico@plibrico.es
3. SEGURIDAD
Los hornos crematorios C3X-SP llevan el marcado “CE” y se entregan junto con la
Declaración de Conformidad firmada y sellada por el fabricante.
El horno crematorio cumple, por tanto, con todas las directivas europeas en materia de
legislación sobre seguridad industrial:
- Directiva para máquinas 98/37/CE.
- Directivas europeas sobre seguridad industrial 89/392/CEE; 91/368/CEE;
93/44/CEE; 93/68/CEE.
- Normas Europeas Armonizadas S.I. 1992/3073; S.I. 1994/2063.
- Directivas europeas sobre seguridad industrial EMC 89/336/CEE; 92/31/CEE;
73/23/CEE; 93/68/CEE; 90/396/CEE (BS EN746).
7

Tecnología de
Refractarios
P l i b r i c o
Avda. Metalurgia, 7. Polígono de Bankunión 2 -33211- Gijón – Spain
Apartado de correos 4050 -33200- Gijón – Spain
Tfno: (34) 985 32 43 58 Fax: (34) 985 32 43 51 E-mail: plibrico@plibrico.es
4. INSTALACIÓN BASICA
El equipo básico consiste en:
• Horno crematorio C3X SP diseñado con una sola puerta.
• 2 Ventiladores para Aire de Combustión y Expulsor de Gases de la Combustión
integrados en el conjunto.
• Sistema de Control Automático con base PLC completo con interfaz entre Máquina
y Hombre (HMI) de fácil uso.
• MODEM para apoyo técnico a distancia.
• Equipo de Monitorización de Gases de la Combustión con Analizador de O2 y
Control Automático de presión.
• Chimenea vertical y recta hasta una altura total de 6 metros desde el suelo.
• Presentación exterior totalmente cerrada por todos los lados a base de paneles
pintados pre-acabados.
• Documentación general.
4.1. Opciones con un costo adicional
1) Procesador de Ceniza en mueble aparte con meseta de acero inoxidable.
2) Mesa automática para la Carga de Ataúdes.
3) Analizador de CO.
4) Analizador de Polvo con OPACIMETRO a la salida.
5) Estación de Control por Ordenador completa con sistema de Registro de Datos.
6) Tramos y curvas de chimenea adicionales.
Plibrico/Facultatieve Technologies está a su disposición para discutir cualquier
requisito adicional que usted necesite.
8

Tecnología de
Refractarios
P l i b r i c o
Avda. Metalurgia, 7. Polígono de Bankunión 2 -33211- Gijón – Spain
Apartado de correos 4050 -33200- Gijón – Spain
Tfno: (34) 985 32 43 58 Fax: (34) 985 32 43 51 E-mail: plibrico@plibrico.es
4.2. Instalación propuesta
LES OFRECEMOS EL CREMATORIO C3X-SP FORMADO POR EL EQUIPO
BASICO CON LAS OPCIONES 1 Y 2 INCLUIDAS.
IMPORTANTE : Este equipo básico incluye una chimenea que tiene 6 mts.
medidos desde el suelo dónde se emplaza el horno hasta su extremo superior.
Sí por causas ajenas a Plibrico fuese necesario aumentar su altura, se facturaría
aparte la longitud añadida. Esto puede ocurrir, por ejemplo, cuando el tejado del
edificio que alberga al horno fuese más alto que la chimenea standard y/o que
las autorizaciones oficiales lo exijan para salvar la mayor altura de edificios
colindantes.
9

Tecnología de
Refractarios
P l i b r i c o
Avda. Metalurgia, 7. Polígono de Bankunión 2 -33211- Gijón – Spain
Apartado de correos 4050 -33200- Gijón – Spain
Tfno: (34) 985 32 43 58 Fax: (34) 985 32 43 51 E-mail: plibrico@plibrico.es
5. DESCRIPCIÓN GENERAL
5.1. Principio de la Operación
El horno crematorio está compuesto de una cámara principal de amplias proporciones
en la que se introduce el ataúd y dentro de la cual tiene lugar la combustión principal.
La solera está formada por baldosas de silimanita a fin de mantener la cámara principal
completamente separada de la cámara secundaria, situada bajo la principal, y evitar
así la filtración de los gases de la combustión. La solera en sí no contiene aperturas,
con el objetivo de que todos los materiales sean retenidos para su combustión en la
cámara principal.
El gas de desecho producido en esta fase del proceso sale de la cámara principal a
través de una puerta de transferencia en la pared lateral de la cámara, descendiendo
por debajo de la chimenea al interior de la zona de combustión secundaria en la que
tiene lugar la fase de combustión de los gases.
Los gases entran a esta zona y son calentados por el quemador de la zona secundaria
y tratados mediante la introducción de aire adicional. Los gases de la combustión
pasan repetidamente al interior de la zona de combustión secundaria, donde su
temperatura se mantiene como mínimo a 850ºC, cumpliéndose así los dos requisitos
de temperatura y oxígeno que garantizan el cumplimiento de las exigencias medio
ambientales locales.
5.2. Cámara de Combustión Principal
La cámara principal está equipada con un quemador único situado en la pared frontal
posterior y dos juegos de toberas de aire controladas de manera independiente que
constan de:
10

Tecnología de
Refractarios
P l i b r i c o
Avda. Metalurgia, 7. Polígono de Bankunión 2 -33211- Gijón – Spain
Apartado de correos 4050 -33200- Gijón – Spain
Tfno: (34) 985 32 43 58 Fax: (34) 985 32 43 51 E-mail: plibrico@plibrico.es
• Toberas de aire superiores a lo largo de la cresta del arco.
• Aire lateral a lo largo de la pared lateral del horno crematorio ligeramente por
encima de la solera.
5.3. Zona de Combustión Secundaria
El horno crematorio C3X SP cuenta con una zona de combustión secundaria de gran
amplitud, 1,74 m 3 en volumen, y es lo suficientemente grande como para garantizar un
tiempo de permanencia de los gases de la combustión de 2 segundos durante la
operación.
El horno crematorio C3X SP ha sido diseñado con una zona de combustión secundaria
que consiste en una serie de pasos por debajo y a un lado de la cámara principal; un
quemador de operación independiente dentro de esta zona garantiza que los requisitos
de temperatura se mantengan a la vez que un suministro adecuado de aire y el uso de
paredes deflectoras en el conducto de combustión garantizan altos niveles de
turbulencia para facilitar una combustión completa.
La postcombustión de los gases de la combustión queda confinada a estas áreas de
alta intensidad, y por consiguiente todos los olores y humos son eliminados. El diseño
de las cámaras de postcombustión garantiza un largo y complejo paso de los gases a
través del horno crematorio antes de su salida hacia la chimenea y exterior.
5.4. Sistema de Combustión
El quemador de la cámara principal tiene una potencia máxima de 300 KW en la
versión de gas y 356 kW en la versión de gasóleo. Ambas opciones permiten una
temperatura operativa normal de aprox. de 800ºC para esta cámara principal.
(La temperatura operativa máxima permitida es de 1100ºC a 1150ºC).
11

Tecnología de
Refractarios
P l i b r i c o
Avda. Metalurgia, 7. Polígono de Bankunión 2 -33211- Gijón – Spain
Apartado de correos 4050 -33200- Gijón – Spain
Tfno: (34) 985 32 43 58 Fax: (34) 985 32 43 51 E-mail: plibrico@plibrico.es
El quemador de la zona de combustión secundaria tiene una potencia máxima de 325
KW en la versión de gas y 356 kW en la versión de gasóleo, y esto permite que se
alcancen unas temperaturas de 850ºC en la cámara secundaria según lo exigido por
las Normas Medio Ambientales locales.
Los quemadores están instalados en la parte frontal posterior del horno crematorio
facilitando así el acceso para su mantenimiento y reparación.
Los quemadores de gas están configurados para un control de modulación total, se
encienden automáticamente y el sistema de quemador está protegido contra apagado
de llama, cumpliendo así con las normas de gas.
Los quemadores de gasóleo son opcionales y están configurados para trabajo
automático de max/min.
5.5. Instrumentación y Control de Válvulas
La adición controlada de aire de combustión al proceso de combustión se efectúa
mediante 5 válvulas esféricas de control, modulado para suministros independientes a
cada uno de los quemadores, a la cámara principal y a la cámara de combustión
secundaria.
Las temperaturas de la cámara principal y de la secundaria se miden con termopares
tipo K y se indican de manera independiente en los instrumentos de temperatura, así
como en el Interfaz entre Máquina y Hombre del horno crematorio.
El horno crematorio también va equipado con conmutadores individuales de la presión
del aire de combustión para verificar el suministro a cada quemador.
12

Tecnología de
Refractarios
P l i b r i c o
Avda. Metalurgia, 7. Polígono de Bankunión 2 -33211- Gijón – Spain
Apartado de correos 4050 -33200- Gijón – Spain
Tfno: (34) 985 32 43 58 Fax: (34) 985 32 43 51 E-mail: plibrico@plibrico.es
5.6. Sistema de Aire de Combustión
La instalación del horno crematorio está equipada con un ventilador de aire de
combustión con un diseño capaz de suministrar la presión y corriente de aire
necesarias al Horno Crematorio C3X SP. El ventilador se encuentra dentro de una
cubierta integrada en el interior de los paneles decorativos del horno crematorio.
Sistema de Corriente de Aire Inducida
- Subpresión en Horno Crematorio/Generación de Corriente
La subpresión en el horno crematorio C3X SP se mantiene por medio de un ventilador
que adicciona aire frío al interior de los gases calientes de la combustión a través de un
expulsor ubicado dentro del conducto de gases de combustión.
5.7. Control de Proceso del Horno Crematorio - Basado en PLC
El horno crematorio C3X SP se suministra con un Controlador Lógico Programable.
Este controlador supervisa la operación del horno crematorio y el proceso de
combustión.
El diseño del panel de control del horno crematorio está basado en un “diseño
compacto” moderno de PLC, completo con 24 entradas digitales y 24 salidas digitales
en configuración normal. El controlador lógico programable se suministra, precargado
con nuestro programa informático especializado de control.
El horno crematorio se suministra con un Interfaz entre Máquina y Hombre que
permite la comunicación entre el operador y el horno crematorio. El interfaz visualizador
consta de un Visualizador de Cristal Líquido con luz posterior (LCD) que produce una
visualización semigráfica para el control de la operación del horno crematorio.
El visualizador Interfaz entre Máquina y Hombre se completa con botones de pantalla y
membrana. Esta unidad visualizadora va instalada sobre el recinto de control.
13

Tecnología de
Refractarios
P l i b r i c o
Avda. Metalurgia, 7. Polígono de Bankunión 2 -33211- Gijón – Spain
Apartado de correos 4050 -33200- Gijón – Spain
Tfno: (34) 985 32 43 58 Fax: (34) 985 32 43 51 E-mail: plibrico@plibrico.es
El recinto de control, incluyendo el sistema Controlador Lógico Programable, se
encuentra en el lateral del horno crematorio. Todo el equipo queda ubicado dentro de
este recinto, reduciendo así los efectos del calor y facilitando una ventilación adecuada
para garantizar una operación sin averías.
El sistema de control de base PLC puede realizar el control total del horno crematorio
y todas sus funciones con el fin de completar la incineración del cadáver humano una
vez que la cámara del horno crematorio ha sido cargada, y simplificando así la
operación diaria del horno crematorio. Está diseñado para monitorizar señales de
entrada tales como niveles de O2, presión, temperaturas, etc.
El sistema de control PLC varía de forma automática el programa de combustión
según las condiciones de combustión y controla el horno crematorio a un rendimiento
óptimo para una operación sin humos y controlando a su vez las emisiones
5.8 Control de Proceso del Horno Crematorio - Prestaciones de
Seguridad
Los sistemas de apagado de llama en quemador y seguridad de quemador están
alojados separados del quemador. Éstos consisten en relés de seguridad de apagado
de llama conectados a una sonda tipo rectificador de llama que controla la llama de
“encendido” y la llama “principal”, a fin de cerrar automáticamente las válvulas de
suministro de gas y aire en el caso de que ocurriese un apagado de llama del
quemador principal o dispositivo de postcombustión, y de evitar el encendido del
quemador si los circuitos de seguridad no han sido activados.
Si la presión de aire o gas desciende por debajo de los niveles preestablecidos se
ajustan los conmutadores de presión de aire y gas individuales para apagar los
quemadores.
14

Tecnología de
Refractarios
P l i b r i c o
Avda. Metalurgia, 7. Polígono de Bankunión 2 -33211- Gijón – Spain
Apartado de correos 4050 -33200- Gijón – Spain
Tfno: (34) 985 32 43 58 Fax: (34) 985 32 43 51 E-mail: plibrico@plibrico.es
Enclavamientos eléctricos también evitan que la compuerta de carga para la
introducción de un ataúd se pueda abrir si la temperatura de la zona de combustión
secundaria se encuentra por debajo de la temperatura especificada.
15

Tecnología de
Refractarios
P l i b r i c o
Avda. Metalurgia, 7. Polígono de Bankunión 2 -33211- Gijón – Spain
Apartado de correos 4050 -33200- Gijón – Spain
Tfno: (34) 985 32 43 58 Fax: (34) 985 32 43 51 E-mail: plibrico@plibrico.es
6. DESCRIPCIÓN CONSTRUCTIVA
6.1. Carcasa Exterior y Armazón
La carcasa exterior y armazón del horno crematorio están fabricados con una
construcción de planchas y perfiles de acero reforzado para más rigidez y para poder
sustentar debidamente los materiales refractarios y aislantes con los que la carcasa
exterior va revestida.
Las dimensiones generales del horno crematorio son:
Longitud............................................................................................... 3,5 metros
Anchura ............................................................................................. 1,93 metros
Altura ............................................................................................... 2,135 metros
Altura sobre mecanismo de puerta.................................................. 3,035 metros
El peso total del horno crematorio es de aproximadamente .........................11.500 Kg
6.2. Revestimiento Refractario
Los materiales refractarios son de alta calidad, comprenden losas prefabricadas de
Andalucita, ladrillos refractarios, materiales refractarios semiaislantes y materiales
refractarios aislantes ligeros, reforzados con aislante de silicato de calcio en la carcasa
del horno. Para el revestimiento en la parte posterior de la puerta de ceniza y la puerta
de carga se utiliza fibra cerámica. El ladrillo refractario utilizado como material de zona
caliente para la cámara principal y cámara inferior tiene un 42% de alúmina con una
temperatura máxima operativa de 1400ºC.
En las zonas de alto deterioro, p.ej. las zonas de la solera principal, se utiliza una
baldosa con un 63% de alúmina, la cual tiene una resistencia muy alta al desgaste y al
impacto térmico y una temperatura máxima operativa de 1600ºC.
16

Tecnología de
Refractarios
P l i b r i c o
Avda. Metalurgia, 7. Polígono de Bankunión 2 -33211- Gijón – Spain
Apartado de correos 4050 -33200- Gijón – Spain
Tfno: (34) 985 32 43 58 Fax: (34) 985 32 43 51 E-mail: plibrico@plibrico.es
Aislante de silicato de calcio se utiliza en zonas alrededor de la carcasa entre los
materiales refractarios y el armazón de acero con una temperatura máxima operativa
de 1000ºC.
La calidad y grosor del aislante es tal que la carcasa del horno crematorio se mantiene
a una temperatura segura para los Operadores.
Para más información consulte las Especificaciones Técnicas de Materiales
Refractarios.
6.3. Puerta de Carga
La puerta con revestimiento de fibra cerámica está situada en la parte frontal del horno
crematorio y está equilibrada y suspendida sobre cadenas de rodillos de precisión para
facilidad de uso. La operación se realiza mediante un motor eléctrico trifásico
controlado con botones pulsadores próximos, bloqueados para evitar la carga salvo
que la temperatura de carga de la zona de combustión secundaria se encuentre al nivel
especificado.
Las dimensiones de la apertura de carga son:
Anchura ...........................................................................................0,90 metros
Altura................................................................................................0,75 metros
El tamaño máximo de ataúd recomendado que se puede introducir en el horno
crematorio es:
Anchura ................................................................................................. 860 mm
Altura...................................................................................................... 630 mm
Longitud............................................................................................... 2200 mm
17

Tecnología de
Refractarios
P l i b r i c o
Avda. Metalurgia, 7. Polígono de Bankunión 2 -33211- Gijón – Spain
Apartado de correos 4050 -33200- Gijón – Spain
Tfno: (34) 985 32 43 58 Fax: (34) 985 32 43 51 E-mail: plibrico@plibrico.es
6.4. Retirada de Ceniza
El acceso para rastrillar se efectúa a través de la puerta de carga. Al termino de la
incineración la puerta se abre mediante un botón pulsador a una posición segura,
parcialmente abierta, lo cual protege al operador de la radiación de calor procedente de
la cámara.
Posteriormente, la ceniza se puede rastrillar y depositar directamente a través del canal
de ceniza externo en un contenedor de ceniza situado debajo de la puerta de carga.
Por consiguiente, tanto la carga de los ataúdes como la retirada de cenizas de los
restos se llevan a cabo en el mismo extremo del horno crematorio.
6.5. Acceso para Mantenimiento
La necesidad de acceso para mantenimiento se ha considerado muy cuidadosamente
durante el diseño del horno crematorio. Para tal propósito, se han instalado puertas de
acceso para la limpieza de acumulaciones de ceniza en cada una de las cámaras y
pasos de combustión.
6.6. Acabado Exterior
Por la parte exterior, la carcasa principal del horno crematorio C3X SP está revestida
con paneles pintados pre-acabados antes de salir de nuestra factoría. Por consiguiente,
estos materiales no necesitan acabados adicionales.
Además de dar al horno crematorio una apariencia agradable, estos paneles garantizan
la seguridad del operador evitando el contacto con cualquier superficie caliente. Los
paneles de revestimiento externos proporcionan un hueco de aire entre la carcasa
caliente del horno crematorio y las superficies externas que se pueden tocar. Esto
reduce en gran manera que se aprecien las temperaturas de la superficie externa.
18

Tecnología de
Refractarios
P l i b r i c o
Avda. Metalurgia, 7. Polígono de Bankunión 2 -33211- Gijón – Spain
Apartado de correos 4050 -33200- Gijón – Spain
Tfno: (34) 985 32 43 58 Fax: (34) 985 32 43 51 E-mail: plibrico@plibrico.es
7. MATERIALES REFRACTARIOS
7.1. Materiales de Alúmina Altamente Refractarios
• La baldosa utilizada para la solera principal contiene un 63% de alúmina.
Este material tiene una alta resistencia al desgasate y al impacto térmico
y una temperatura máxima operativa de 1600ºC, densidad volumétrica de
2,25 g/cm 3 , y una conductividad térmica del 2,0 W/m deg.C. El grosor de
la baldosa es de 76mm.
• Ladrillos refractarios con un 42% de material refractario de alúmina se
utilizan en las paredes laterales y bóveda del horno crematorio. Este
material tiene una alta resistencia al desgasate y al impacto térmico y una
temperatura máxima operativa de 1400ºC, densidad volumétrica de 2,25
g/cm 3 , y una conductividad térmica del 1,9 W/m deg.C.
7.2. Aislante de Silicato de Calcio
• Este material se utiliza entre los materiales refractarios y el armazón de
acero. Tiene una temperatura máxima operativa de 1050ºC, una densidad
volumétrica de 0,20 g/cm 3 , y una conductividad térmica del 0,10 W/m
deg.C. El grosor de la baldosa es de 100mm.
7.3 Piezas Refractarias Especiales
• Los dinteles, los bloques de quemadores y la salida de los gases de la
combustión están fabricadas con masa refractaria, de alúmina media, y
de una alta resistencia al desgaste. Este material tiene un contenido de
alúmina del 50%, una temperatura máxima operativa de 1600ºC, y una
densidad volumétrica de 2,37 g/cm 3 .
19

Tecnología de
Refractarios
P l i b r i c o
Avda. Metalurgia, 7. Polígono de Bankunión 2 -33211- Gijón – Spain
Apartado de correos 4050 -33200- Gijón – Spain
Tfno: (34) 985 32 43 58 Fax: (34) 985 32 43 51 E-mail: plibrico@plibrico.es
8. CARACTERÍSTICAS VARIAS
8.1. Dimensiones cámara principal horno crematorio:
Longitud........................................................................................... 2435 mm
Anchura.............................................................................................. 900 mm
Altura.................................................................................................. 880 mm
8.2. Dimensiones máximas de ataúd:
Longitud........................................................................................... 2200 mm
Anchura.............................................................................................. 860 mm
Altura.................................................................................................. 630 mm
8.3. Cámara de Combustión Secundaria
Volumen cámara de combustión secundaria ..................................1,74 m 3
Tiempo de permanencia en la cámara de Postcombustión .......... > 2 seg.
Se han construido una serie de conductos dentro del revestimiento refractario del horno
crematorio, al lateral y por debajo de la solera de la cámara principal. La cámara de
postcombustión está específicamente diseñada para garantizar un tiempo de
permanencia de gases de la combustión de 2 segundos a una temperatura de
gases de combustión de 850ºC y un contenido de oxígeno del 6%.
8.4. Quemadores
Quemador de cámara principal 300 kW Fuego máximo
60 kW Fuego mínimo
Quemador de cámara secundaria 325 kW Fuego máximo
150 kW Fuego mínimo
20

Tecnología de
Refractarios
P l i b r i c o
Avda. Metalurgia, 7. Polígono de Bankunión 2 -33211- Gijón – Spain
Apartado de correos 4050 -33200- Gijón – Spain
Tfno: (34) 985 32 43 58 Fax: (34) 985 32 43 51 E-mail: plibrico@plibrico.es
Combustible en quemador ......................................... Gas natural o LPG (disponible
versión con quemadores de
gasóleo)
Modalidad de control de quemador ............................ Modulación continua de salida a
quemador, o máx/mín según
exigencias.
(Máx/Mín sólo disponible en
modelos alimentados por
gasóleo).
Controles de Quemador
Fabricante ..............................................................Satronics
Modelo ...................................................................TMG 740-2
Sonda de ionización para detector de llama
Válvulas de Gas para Quemador
Quemador de encendido.................................... Válvula de Seguridad de Gas
Solenoide On / Off 240 V
Totalmente modulante
Postcombustión ................................................. Válvula de Control de
Seguridad de Gas 240 V
Totalmente modulante
8.5. Utilidad / Consumo de Combustible
Consumo típico del horno crematorio (versión gas natural) .........................20 m 3 /h (*) .
(basado en cinco incineraciones al día, 5 días a la semana de operación).
Consumo típico del horno crematorio (versión gasóleo) ..............................16 kg/h (*) .
(basado en cinco incineraciones al día, 5 días a la semana de operación).
Consumo típico de electricidad...................................................................8,5 kWh.
8.6. Capacidad de Incineración
El diseño de este horno crematorio es robusto y ofrece un rendimiento de 6
incineraciones al día. Sin embargo, la unidad es completamente capaz de operar por
largos períodos por encima del “horario de trabajo normal”, según las necesidades.
(*) Estos valores podrán variar en función de la composición y calidad del combustible utilizado.
21

Tecnología de
Refractarios
P l i b r i c o
Avda. Metalurgia, 7. Polígono de Bankunión 2 -33211- Gijón – Spain
Apartado de correos 4050 -33200- Gijón – Spain
Tfno: (34) 985 32 43 58 Fax: (34) 985 32 43 51 E-mail: plibrico@plibrico.es
8.7. Requisitos de Aire para Combustión
Aire de combustión a la cámara principal Flujo de modulación
Flujo Mín ............0 m 3 N/h
Flujo Máx .......500 m 3 N/h
Aire de combustión a la cámara secundaria Flujo de modulación
Flujo Mín ............0 m 3 N/h
Flujo Máx .......900 m 3 N/h
Ventilador aire de combustión Fabricante: Fans and Blowers Ltd
Modelo QP 6115
Caudal .........1400 m 3 N/h
Presión.........4500 Pascal
Motor...............7.5 kW inst
8.8. Requisitos de aire de expulsor
Flujo de Aire a Gases de Combustión Flujo Mín ........500 m 3 N/h
Flujo Máx .....2500 m 3 N/h
8.9. Puerta de Carga del Horno Crematorio
La puerta de carga montada en la cámara principal tiene una apertura que abarca las
dimensiones totales de la cámara principal, permitiendo así la introducción de un ataúd
de máximo tamaño. Esta puerta está revestida de fibra cerámica para limitar la
temperatura en la superficie exterior.
8.10. Datos de Proceso del Horno Crematorio
8.10.1. Temperaturas
Temperatura cámara principal Mín.................750 ºC
Máx..............1050 ºC
Varía con progreso de incineración
Temperatura cámara secundaria Diseño............850 ºC
Máx..............1150 ºC
22

Tecnología de
Refractarios
P l i b r i c o
8.10.2. Presión
Avda. Metalurgia, 7. Polígono de Bankunión 2 -33211- Gijón – Spain
Apartado de correos 4050 -33200- Gijón – Spain
Tfno: (34) 985 32 43 58 Fax: (34) 985 32 43 51 E-mail: plibrico@plibrico.es
Subpresión Estática cámara principal -1 a -7 mm columna de agua
8.10.3. Volumen gases de combustión
Cámara ex postcombustión Caudal ......... 1540 m3 N/ h
8.10.4. Condición gases de combustión
Contenido de Monóxido de Carbono
Contenido típico sobre la incineración

Tecnología de
Refractarios
P l i b r i c o
Avda. Metalurgia, 7. Polígono de Bankunión 2 -33211- Gijón – Spain
Apartado de correos 4050 -33200- Gijón – Spain
Tfno: (34) 985 32 43 58 Fax: (34) 985 32 43 51 E-mail: plibrico@plibrico.es
8.11.2. Motores de Válvula de Aire del Horno Crematorio
Fabricante ................................................... Belimo
Tipo ............................................................. AM 24 - S
Completo con sobrecontrol manual
8.11.3. Sistema de Control del Horno Crematorio
Controlador Lógico Programable (PLC)
Fabricante...............................................................Mitsubishi
Unidad base tipo.....................................................FX 2 N – 48 MR
Modulo Entrada Adicional.......................................FX 2 N 4AD
En esta configuración el PLC suministrado cuenta con 24 entradas digitales y 24
salidas digitales, así como 4 entradas análogas.
Plibrico / Facultatieve Technologies utiliza el Mitsubishi PLC y el programa
informático asociado Melsec para el control de proceso del horno crematorio C3X SP.
El programa informático del PLC procesa la información de entrada a fin de facilitar
señales de control de salida para niveles de aire de combustión, operación de
quemador, habilitación puerta de carga y varias otras funciones. El programa
informático también monitoriza fallos de combustión y componentes, tomando las
medidas oportunas que se requieran y transmitiendo alarmas al sistema de
visualización del operador cuando es necesario.
Interfaz de Control de Operador (H.M.I.)
Fabricante...............................................................Mitsubishi
Modelo....................................................................MAC E100
24

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
PLA ESPECIAL DEL CEMENTIRI MUNICIPAL DE LA SEU D’URGELL (ALT URGELL)
ANNEX IV: PLA TERRITORIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN. JUSTIFICACIÓ DE LA
COMPATIBILITAT ENTRE EL PLA ESPECIAL I EL PLA TERRITORIAL

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe IV Pla Territorial
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
Annexe IV.
Justificació de la compatibilitat entre el Pla Territorial de l’Alt
Pirineu i Aran i el Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell.
La zona on es preveu la construcció del cementiri pertany, segons el Pla Territorial de l’Alt
Pirineu i Aran, a un sòl de protecció especial pel seu valor agrícola. A la ribera del riu
Segre, als voltants de la Seu d’Urgell, hi ha una gran extensió de prats dalladors.
La superfície de la zona a ocupar (tot i que amb importants espais lliures) és de 3,8 ha.
Durant el treball de camp s’observà com una part d’aquest sector -podríem dir que
abandonat- havia estat aixecat. Per tant, actualment hi ha aproximadament 1,83 ha de sòl
no conreat al sector sud de la parcel·la que es preveu ocupar.
Si valorem a nivell municipal l’afectació, podem comprovar el seu petit abast. Al terme
municipal de La Seu d’Urgell hi ha 492 ha de sòl agrícola. En principi la zona a ocupar pel
nou cementiri representaria només un 0,77% d’aquesta superfície. A això, cal afegir que
1,83 ha semblen en desús (un 48% de tota la parcel·la). Pel que fa a la resta, segons allò
vist durant el treball de camp, no es conrea com a prat de dall sinó que hi ha un cultiu
farratger quasi monoespecífic.
En aquest sector del terme municipal, la cartografia del Hàbitats de Catalunya del
Departament de Medi Ambient i Habitatge, considera que hi ha prats dalladors amb
fromental i als sectors perifèrics conreus herbacis extensius de secà. Segons la cartografia
dels Hàbitats d’Interès Comunitari del mateix departament, en aquest sector trobem prats de
dall de la muntanya mitjana plujosa.
Tot i que totes les dades evidencien que ens trobem en un sector agrícola amb prats de dall,
a peu de camp la impressió és una altra. Les imatges següent en són testimoni.
1

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe IV Pla Territorial
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
Foto 1: El sector sud de la parcel·la a ocupar ha estat parcialment aixecat. En primer terme un camp de
conreu no dallador.
Foto 2: El sector sud de la parcel·la on es preveu construir el cementiri no sembla estar actualment conreat.
2

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe IV Pla Territorial
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
Foto 3: A tocar de la carretera d’Ortedó, el camp teòricament ocupat per un prat dallador té un aspecte sec i
abandonat.
El sector sud de la zona d’estudi ha estat aixecat en bona part (aquest moviment de terres
no correspon a cap activitat extractiva). Així mateix, hi ha una amplia zona ocupada per
espècies herbàcies ja seques que evidencien un procés de recolonització del camp per part
de la vegetació natural. D’aquesta manera, quasi la meitat de la seva superfície –un 48%-
no es conreen actualment.
En aquest sentit, l’ortofotomapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) del vol 5.0 –amb
imatges captades durant els mesos de maig a agost- evidencia que aquesta zona ja no es
menada com un prat de dall.
3

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe IV Pla Territorial
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
Foto 4: Les ortofotos de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (Versió 5.0 de la sèrie ortofotogràfica a escala
1:5.000) captades entre maig i agost, mostren una notable diferència entre els camps situats al sud (on
trobem la parcel·la afectada amb el seu perímetre en vermell) i els situats al nord, els autèntics prats
dalladors de la muntanya mitjana plujosa.
Els prats de dall són comunitats seminaturals d’aspecte dens freqüents al Pirineu, amb un
notable interès ramader (de fet aquesta activitat probablement ja no es desenvolupa als
camps afectats), rics en espècies i amb una floració espectacular. La fertilitat del sòl permet
1 o 2 segues l’any. Tanmateix es tracta de prats pobres de sega.
Aquests tipus de conreus -quan hi són- presenten una valor botànic destacable. Podríem dir
que són el fruit d’una intervenció “suau” de l’home a la natura. En un principi eren prats
naturals establerts allà on la roureda o freixeneda havia estat eliminades. Posteriorment van
ser enriquits amb espècies d’interès farratger i finalment han estat adobats. Tanmateix, les
comunitats pròpies de la zona (rouredes i freixenedes bàsicament) van ser eliminades per
implantar o millorar aquests prats dalladors.
En aquests camps, no es probable que hi hagi cap espècie protegida.
A aquestes consideracions botàniques i agronòmiques, cal afegir que es tracta d’un sector
perifèric (de reduïdes dimensions) situat a cavall entre un entorn forestal -al sud- i agrícola –
4

Informe de Sostenibilitat Ambiental Annexe IV Pla Territorial
Pla Especial del Cementiri de la Seu d’Urgell
al nord-, amb una zona urbanitzada d’aproximadament 1,95 ha adjacent al límit W. Per tant
la zona afectada no es troba al bell mig de la gran plana agrícola de les riberes del Segre
sinó al límit d’aquest entorn agrícola i a tocar de la carretera d’Ortedó.
L’hàbitat que hi correspondria és força freqüent en aquests sectors planers del terme situats
a banda i banda del Segre. Així, els prats de dall ocupen -segons la cartografia del DMAH-
unes 538 ha a la plana fluvial.
En definitiva, totes aquestes consideracions no fan sinó confirmar que la zona on es preveu
la implantació del nou cementiri té una sensibilitat ambiental baixa. Això fa que el
desenvolupament del Pla Especial del cementiri municipal de La Seu sigui compatible amb
els objectius de conservació i desenvolupament sostenible del Pla Territorial de l’Alt Pirineu i
Aran.
Foto 5: Edifici rústic abandonat, situat al nord del lloc d’implantació del futur cementiri de la Seu d’Urgell.
Febrer 2008
5