Descarrega el document - Aigües Ter Llobregat

MEMÒRIA D’ACTIVITATS I RESPONSABILITAT
CORPORATIVA D’AIGÜES TER LLOBREGAT
- -
DECLARACIÓ AMBIENTAL
ANY 2011
1
Edició: Juliol 2012

Adreça oficina principal d’Aigües Ter Llobregat: (2.4)
Sant Mar de l’Erm, 30
08970 Sant Joan Despí
Telèfon: 93 602 96 00
Fax: 93 373 23 22
mail: registre@atll.cat
Web: www.atll.cat
Agraïments :
Volem agrair al Sr. Jordi Jaumandreu per haver‐nos deixat ulitzar les seves magnífi‐
ques fotografies que encapçalen la majoria dels capítols d’aquesta Memòria.
2

Í N D E X
ADREÇA OFICINA PRINCIPAL 2
PARAULES DEL PRESIDENT D’ATLL 7
INTRODUCCIÓ MEMÒRIA 9
CAPITOL 1.‐ PRESENTACIÓ MEMÒRIA I GRUPS D’INTERÈS 10
1.1.– Connguts i principis de l’informe de RSC 11
1.2.– Els nostres grups d’interès 12
1.2.1.– Presentació dels grups d’interès 12
1.2.2.– Anàlisi de materialitat en relació als grups d’interès 14
1.2.3.– Millores en els canals de comunicació, de relació i gesó
amb els grups d’interès 19
CAPITOL 2..‐ ATLL EMPRESA PÚBLICA D’ABASTAMENT D’AIGUA 23
2.1.– Perfil de l’organització 24
2.1.1.– Funcions 24
2.1.2.– Objecte i règim funcional 24
2.1.3.– Abast econòmic del servei 25
2.1.4.– Incorporació de nous usuaris del servei 25
2.1.5.‐ Membres del Consell d’Administració a 31/12/2011 26
2.1.6.– Funcionament del Consell d’Administració 28
2.1.7.– Organigrama a 31.12.2011 29
2.2.– Missió, visió i valors 29
2.3.– Políca 30
2.4.– El nostre sistema integrat de gesó 31
2.5.– Pla de Sostenibilitat 2007—2011 34
CAPITOL 3.‐ EL NOSTRE SERVEI 38
3.1.– La xarxa de distribució 39
3

3.1.1.– Descripció 40
3.1.2.– Evolució de la xarxa 41
3.2.– Obres i projectes d’ampliació de la xarxa 44
3.3.– Millores i control de la xarxa de distribució 47
3.4.– Producció i tractament d’aigua 53
3.5.– Volums abasts durant el 2011 57
3.6.– Rendiment de la xarxa 63
3.7.– Convenis de servei signats 63
3.8.– La qualitat de l’aigua 64
3.8.1.– Mostres analitzades 64
3.8.2.– Qualitat de l’aigua a l’ETAP Llobregat 67
3.8.3.– Qualitat de l’aigua a l’ETAP Ter 68
3.8.4.– Qualitat de l’aigua produïda a la Dessalinitzadora del Llobregat 69
3.9.– Manteniment d’infraestructures 70
3.10.– Sistema d’Informació geogràfica (GIS) i Gesó de Manteniment
assisda per ordinador (GMAO) 74
3.11.– Gesó del Patrimoni 76
3.12.– Serveis Afectats 79
CAPITOL 4.‐ ELS NOSTRES CLIENTS I PROVEÏDORS 82
4.1.– Relacions amb els nostres clients 83
4.1.1.– Enquesta de sasfacció 83
4.1.2. Gesó de les comunicacions externes 83
4.2.– Relacions amb proveïdors 85
4.2.1.– Gesó de les compres i la contractació 85
4.2.2.– Avaluació ambiental proveïdors 87
4.2.3.– Gesó de prevenció 87
CAPITOL 5.‐ EL NOSTRE EQUIP HUMÀ 88
5.1.– El perfil de la planlla 89
5.2.– Igualtat i conciliació 92
5.3.– Formació 93
4

5.4.– Gesó de la seguretat i salut 95
5.4.1.– Organització prevenva 95
5.4.2.– Accidentabilitat 95
5.4.3.– Acvitat prevenva 98
5.4.4.– Vigilància de la salut i treballador/es sensibles 99
5.4.5.– Gesó de les emergències 99
CAPITOL 6.‐ GESTIÓ AMBIENTAL—DECLARACIÓ AMBIENTAL 101
6.1.– La nostra gesó ambiental 102
6.2.– Sistemes de gesó mediambientals 103
6.3.– Avaluació d'aspectes ambientals 103
6.4.– Seguiment i millora del comportament ambiental 104
6.4.1.– Consum de recursos naturals 104
6.4.2.– Generació de residus 106
6.4.3.– Emissions a l’atmosfera 107
6.4.4.– Generació d’aigües residuals sanitàries 108
6.5.– Programa d’estalvi, eficiència energèca i energies renovables 108
6.5.1.– Programa d’estalvi i eficiència energèca 109
6.5.2.– Implementació d’energies renovables 109
6.6.– Gesó de la biodiversitat 112
6.7.– Llicències ambientals 113
6.8.– Altres actuacions 114
6.9.– Inversions ambientals 2011 115
CAPITOL 7.– LA NOSTRA RELACIÓ AMB LA COMUNITAT 116
7.1.– Projectes de divulgació 117
7.1.1.– Projecte divulgau a les escoles 117
7.1.2.– Castellar de n’Hug 120
7.1.3.– Conveni amb AMB 121
7.2.– Convenis de col·laboració i accions de patrocini 121
7.3.– Parcipació en altres organismes i entats 122
7.4.– Acvitats instucionals i de comunicació 123
5

7.5.– Publicacions tècniques i divulgaves 124
7.6.– Premis i reconeixements 125
7.7.– Recerca i desenvolupament 126
CAPITOL 8.– L’ACOMPLIMENT ECONÒMIC 129
8.1.– Balanç i Compte de Pèrdues i Guanys 130
8.2.– Anàlisi econòmic‐financer 134
8.3.– Anàlisi de la situació financera 134
8.4.– Anàlisi de l’endeutament 137
8.5.– Altres ras 137
8.6.– Anàlisi del Cash‐flow 138
8.7.– La tarifa d’ATLL 140
CAPITOL 9.‐ INDICADORS. QUADRE DE COMANDAMENT I OBJECTIUS 142
9.1.– Resultats indicadors de l’any 2011 143
9.2.– Objecus 146
9.3.– Objecus ATLL 2012 149
GLOSSARI 151
ÍNDEX DE CONTINGUTS I INDICADORS GRI 156
ANNEXOS: 170
ANNEX 1.– DADES DE PRODUCCIÓ: 171
‐ DADES PRODUCCIÓ ETAP TER 172
‐ DADES PRODUCCIÓ ETAP LLOBREGAT 176
‐ DADES PRODUCCIÓ DESSALINITZADORA 183
ANNEX 2.‐ INFORME D’AUDITORIA DE COMPTES ANUALS 190
ANNEX 3.– DECLARACIÓ AMBIENTAL 2011
6

(1.1)
Leonard Carcolé i Galea
President d’Aigües Ter Llobregat
ATLL presenta aquest any, en un únic document, la seva Memòria d'acvitats i responsabilitat
social corporava i la Declaració Ambiental corresponents al 2011, amb l'objecu d'informar als
seus grups d'interès, i a la societat en general, sobre les principals actuacions i fites en matèria
econòmica, social i ambiental durant el 2011. La informació connguda ha estat definida d'acord
amb els principis, connguts i indicadors establerts en la guia G3 elaborada per l'organització
Global Reporng Iniave (GRI), principal estàndard internacional d'elaboració d'informes
d'aquest pus, i ha estat verificada per una entat externa, per a un nivell d’aplicació corresponent
a una A+.
Destacar que durant el 2011 es va dur a terme una Anàlisi de materialitat en relació als grups
d’interès, requisit bàsic de responsabilitat social establert en els estàndards de GRI i a la Guia
de responsabilitat social ISO 26000, que ha permès aprofundir en la relació i implicació dels
diferents grups d’interès d’ATLL. Aquesta anàlisi, els resultats de la qual varen ser sasfactoris,
ens ha permès idenficar els assumptes que són sensibles per als grups d’interès i per conèixer
millor l’entorn en el que operem i les expectaves dels diferents grups.
L’any 2011, ha estat un any hidrològicament posiu pel que fa al sistema Ter-Llobregat, amb
algunes variacions coincidint amb períodes de precipitacions importants, i que ha manngut els
embassaments per sobre dels 400 Hm 3 , el que ha permès disposar de cabals suficients i de bona
qualitat per a l’abastament a la xarxa regional d’ATLL.
Ha connuat la tendència a la baixa en el volum de venda d’aigua a la xarxa regional d’ATLL, en
gran mesura per la crisi econòmica i pels hàbits d’estalvi dels consumidors, així en 2011 s’han
subministrat en total 184.055.056 m 3 d’aigua potable des de les estacions de tractament d’aigua
potable del Ter i del Llobregat i de la dessalinitzadora de la conca del Llobregat.
L’any 2011 s’han acabat les obres previstes en el RDL 2/2004, del Pla Hidrològic Nacional. La
darrera obra executada ha estat la col·locació de la canonada a l’interior del túnel que uneix les
xarxes del Ter i del Llobregat. També s’han acabat les obres de l’Artèria ITAM Tordera – Etap
Ter, i els abastaments als municipis de Cerdanyola, Montornès del Vallès, Martorelles, Olèrdola
i Vallbona d’Anoia. Totes aquestes obres han augmentat la garana de l’abastament que realitza
ATLL, permetent una gesó més eficient del conjunt de la xarxa regional i un augment de la
seguretat.
Una dada important ha estat la producció d’energies renovables en les instal·lacions d’ATLL i
7

l’adopció de mesures de gesó i d’eficiència energèca. En total s’han generat 10.547 MWh,
dels quals la producció fotovoltaica representa 7.562 MWh. La major part d’aquesta energia ha
estat venuda a la xarxa de distribució elèctrica. Cal remarcar que la producció d’energia renovable
respecte del consum total en les plantes d’ATLL ha estat del 10,02%.
Una fita important va ser que en data 30 de desembre de 2011, la Endad Nacional de Acreditación
(ENAC) va concedir al Laboratori d’ATLL l’acreditació segons UNE-EN ISO/IEC 17025:2005,
com a reconeixement a la competència tècnica per a la realització d’assajos en el sector medi
ambiental, l’obtenció d’aquesta acreditació contribueix a garanr la fiabilitat dels assajos que
realitza el Laboratori i augmenta encara més la confiança en els resultats emesos. El número de
mostres que s’han analitzat durant el 2011 ha estat de 7.497.
Des del punt de vista del nostre compromís amb l’equip humà voldria destacar l’acció formava
del nostre personal amb 5.128 hores lecves, la qual cosa ha acumulat una mitjana anual de
23,96 hores de formació per persona. Una part important d’aquesta formació s’ha realitzat mitjançant
el projecte d’anàlisi i implantació d’una plataforma e-learning, model
formau en el que intervinguin les noves tecnologies de la informació i comunicació aplicades
a l’aprenentatge per tal d’afavorir el seguiment dels cursos en llocs diferents, incenvar
l’estudi de col·laboració i, sobre tot, permetre l’aprofitament docent del personal en règim de
torns.
A nivell social, el projecte divulgau d’ATLL prossegueix consolidant-se i han connuat les visites
a les plantes potabilitzadores i a la dessalinitzadora de la conca del Llobregat, rebent en total
més de 4.717 alumnes de 140 centres, el que ha suposat un augment del 40% en relació a l’any
anterior. Creiem que aquesta tasca d’informació i divulgació és imprescindible que arribi fins als infants
i joves que visiten les nostres instal·lacions, per tal de donar a conèixer la dificultat que comporta
el tractament per a potabilitzar i dessalinitzar l’aigua, la importància d’aquest recurs natural imprescindible
per a la vida i la seva escassetat i, per tant, la necessitat d’estalviar i no malbaratar-la.
Com cada any, els comptes anuals han estat auditats per la Intervenció General de la Generalitat
de Catalunya i per una empresa auditora externa contractada a aquest fi, per tal de garanr
la màxima transparència; així mateix el Consell d’administració exerceix un control, a través de
les seves reunions, de la marxa de l’empresa.
El fort increment de les inversions realitzades els darrers anys, juntament amb l'encariment del
cost energèc del sistema Ter-Llobregat i la baixada significava de venda d'aigua, i una insuficient
actualització de la tarifa d’aigua respecte a aquesta nova situació econòmica, han fet que el
balanç de l'empresa connuï donant pèrdues molt significaves també durant el 2011.
El 2011, ha estat un any en què l’objecu fonamental d'ATLL ha estat el control econòmic i la
contenció del pressupost de despesa, així com un augment significau de l’eficiència energèca
atesa la importància que representa aquest cost respecte al total del pressupost d'ATLL. Situar
la despesa al nivell mínim indispensable, des del rigor de gesó i la contenció, és un exercici
obligat, en un servei públic, abans de qualsevol correcció sobre els ingressos.
Finalment, m’agradaria felicitar a totes les persones que formen ATLL, per l’assoliment del segon
premi en els Global Water Awards 2011, lliurats el 18 d’abril a Berlin, on ATLL estava nominada
com a “Millor empresa pública del món 2010” juntament amb Delhi Jal Board (Índia), Dubai
Electricity and Water Authority (UAE) i la Naonal Water and Sewerage Corporaon
(Uganda). ATLL va quedar segona, amb una disnció especial, darrera la Dubai Electricity and
Water Authority. Haver estat seleccionats ja era una fita important per ATLL, però haver guanyat
un segon premi va ser una gran recompensa.
8

INTRODUCCIÓ MEMÒRIA (4.11)
Aquesta nova Memòria d’Acvitats i Responsabilitat Corporava d’Aigües Ter Llobregat, que aquest any
inclou també la Declaració Ambiental, segueix en la línia de facilitar el màxim d’informació i de transpa-
rència de les memòries precedents.
Al llarg d’aquesta publicació es desenvolupen els temes prioritaris per a l’empresa com són l’abastament
d’aigua potable als municipis clients i l’eco-eficiència. La nostra tasca és proveir aigua potable per al consum
humà, i el nostre compromís es fer-ho garannt en tot moment la qualitat sanitària de l’aigua i també
la quantat necessària per al manteniment de la qualitat de vida que suposa tenir sempre aigua a les
nostres aixetes. L’abastament d’aigua a la indústria és indispensable per al creixement econòmic de les
comarques abasdes, on està instal·lat bona part del teixit industrial català, i també per facilitar la implantació
de noves empreses.
La nostra aposta per l’eco-eficiència de la gesó ens ha portat a la ulització i la producció d’energies renovables,
gesonant les nostres infraestructures de la manera més eficient amb el major estalvi energè-
c possible, així com a la minimització de les pèrdues d’aigua en la nostra xarxa de distribució i en les estacions
de tractament d’aigua potable, mitjançant una important tasca d'inversió i manteniment.
També és molt important la gesó dels residus generats, que en el cas dels fangs produïts a les nostres
ETAP suposa un percentatge de valorització del 100% . Pel que fa a la realització d’obres i projectes de
millora i ampliació de la xarxa, aquestes s’han dut a terme amb la mínima afecció al territori i han suposat
en tots els casos una solució als problemes d’abastament d’aigua potable dels municipis.
El canvi climàc pot provocar períodes de sequera encara més extrems i una manca de recursos disponibles,
per això i des de fa temps, ATLL fa una gesó acurada de les seves infraestructures—ETAP Llobregat
i Ter, dessalinitzadora del Llobregat i ara també la dessalinitzadora de la Tordera- a través d’una producció
ajustada a les necessitats reals, una gesó energèca eficaç i un aprofitament dels recursos disponibles.
Els nostres objecus de futur estan centrats en millorar la gesó de la nostra xarxa i aconseguir un abastament
de qualitat per a tots i cadascun dels municipis clients d’ATLL i connuarem apostant pel desenvolupament
sostenible i un millor servei, tot ajustant els costos de producció.
9

CAPITOL 1
PRESENTACIÓ MEMÒRIA
I GRUPS D’INTERÉS
10

CAPITOL 1. PRESENTACIÓ DE LA MEMÒRIA I DELS NOS-
TRES GRUPS D’INTERÈS (3.1,3.2,3.3,3.4,3.5)
ATLL presenta la quarta edició de la seva Memòria d'acvitats i responsabilitat social, amb l'objecu d'informar
als seus grups d'interès, i a la societat en general, sobre les principals actuacions i fites en matèria
econòmica, social i ambiental durant el període comprés entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 2011.
ATLL redacta una memòria anual durant el primer quadrimestre de l’any i es procedeix a la seva validació
durant el tercer trimestre.
Aquest any la Memòria inclou també la Declaració Ambiental, per tal de simplificar i concentrar la informació
que publica ATLL en un sol document.
Per atendre qualsevol dubte o aclariment respecte a la informació presentada, es poden posar en contacte
amb la nostra organització a la direcció de correu electrònic: registre@atll.cat o al telèfon 936 029
600.
Nota : (..) Índex de conngut de GREI
1.1. Connguts i principis de l'informe de Responsabilitat Social Corporava ‐RSC
(2.2,3.6,3.7,3.8,3.9,3.10,3.11,3.13,SO2)
La informació connguda en aquest informe ha estat definida d'acord amb els principis, connguts i indicadors
establerts en la guia G3.1 elaborada per l'organització Global Reporng Iniave (GRI), principal
estàndard internacional d'elaboració d'informes d'aquest pus, per a un nivell autodeclarat corresponent
a una A+.
No hi ha canvis significaus relaus a períodes anteriors a l’abast, la cobertura o els mètodes de valoració
aplicats.
Com en la memòria de l’any 2010, la cobertura de les dades quantaves facilitades correspon a les oficines
centrals localitzades a Sant Joan Despí, les Estacions de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) del Ter i
Llobregat, l’Estació distribuïdora de Trinitat i la Dessalinitzadora de la conca del Llobregat. La informació
qualitava de totes les actuacions de millora de la infraestructura de gesó d’aigua també s’inclou a la
memòria, mentre que els indicadors corresponents a les mateixes queden coberts pels requisits establerts
als plecs de contractació pública i a les corresponents llicències ambientals però no són incloses
dins la cobertura de la memòria.
La dessalinitzadora de la conca del Llobregat és explotada per la UTE que va realitzar les obres (AGBAR,
DEGREMONT, DRACE, DRAGADOS) des de 2009 a 2011.
Principi de materialitat, exhausvitat i equilibri
Els temes tractats en la memòria han estat elegits en base a factors interns i externs, incloent tant els resultats
i aspectes favorables com els desfavorables. S’han inclòs tots els indicadors GRI, tant principals
com addicionals, considerats materials. Quan algun d’aquests indicadors no s’han considerat materials,
s’han realitzat les indicacions oportunes.
A més, s’han inclòs altres indicadors interns (pe. quadres de comandament integral, indicadors de rendiment,
etc.) associats al desenvolupament dels processos interns d’ATLL, incrementant l’exhausvitat de
la informació reportada, i donant així resposta als requeriment d’un dels nostres grups d’interès més important,
el Consell d’Administració, així com dels nostres clients i altres.
11

Principi de comparabilitat, precisió, fiabilitat i claredat
L’estructura de l’informe s’ha manngut respecte a l’any anterior, dividint-la en capítols relacionats amb
cada grup d'interès a fi de facilitar la seva lectura. S’han inclòs tant indicadors absoluts com de ra , per a
que els grups d’interès puguin avaluar l’evolució de les nostres actuacions i resultats en els tres eixos de
la sostenibilitat (econòmic, ambiental i social) en el temps, així com comparar els nostres resultats amb
altres organitzacions similars.
Per assegurar la comparabilitat, precisió i fiabilitat i claredat de les dades ATLL defineix els indicadors pel
control i seguiment dels seus processos a efectes de poder sintetzar la informació a parr de dades
quantaves i entenedores aptes per a la comunicació tant interna com externa. A més, quan ha estat
necessari aplicar alguna tècnica de mesura i càlcul de dades (pe. ulització de factors de conversió, etc.)
o protocols d’ampli reconeixement, s’ha inclòs la referència en cadascun dels indicadors implicats. En
cas de reexpressió de la informació de Memòries anteriors, s’assenyalarà el mou.
Els connguts de l'informe han estat revisats per Applus, en un procés d'auditoria de les dades reportades.
A més d’aquesta revisió, les auditories anuals -tant internes com externes- dels nostres sistemes de
gesó de qualitat (UNE-EN ISO 9001:2008, UNE-EN ISO/IEC 17025:2005), medi ambient (UNE-EN ISO
14001:2004, Reglament EMAS III, UNE-EN 16001:2010) i seguretat i salut (OHSAS 18001:2007), així com
l’auditoria de comptes anuals, permeten assegurar la fiabilitat de les dades reportades.
Respecte a l’any anterior, i amb la finalitat d’ajudar els usuaris de la memòria a trobar la informació específica
relava als indicadors proposats per GRI, a més de l'índex final en què s'explicita el número de pàgina
en la qual es pot trobar la informació, s'han incorporat els codis establerts per a cada indicador en
aquell punt del conngut de la memòria que dóna resposta a cadascun d'ells.
Context de sostenibilitat
L’any 2007 es va aprovar el Pla de Sostenibilitat d’ATLL que mitjançant la definició de sis línies estratègiques
s’emmarca dins un context de sostenibilitat tant local com global.
Les millores en la gesó del recurs hídric cerquen la minimització de l’impacte local de l’acvitat d’ATLL,
alhora que donen resposta al repte de l’adaptació als efectes del canvi climàc, que juntament amb les
caracterísques climàques de l’àmbit geogràfic on operem, amb episodis de sequera cada cop més irregulars,
fa que sigui necessari portar a terme una gesó eficient i responsable de tot el cicle de l’aigua per
poder garanr en el temps tant la qualitat de l’aigua abasda, com la seva quantat.
Aquest Pla de Sostenibilitat té un horitzó temporal de cinc anys (2007-2011), i és avaluat anualment d’acord
a les actuacions previstes (veure apartat 2.5).
1.2. Els nostres grups d’interès
(3.5,4.4, 4.14,4.15,1.16,4.17)
A connuació es presenten els nostres grups d’interès, els canals principals de comunicació establerts i
les millores realitzades durant l’any 2011, així com la descripció de les expectaves, tant del grup d’interès
cap ATLL, com a la inversa, és a dir, les expectaves d’ATLL respecte els diferents grups d’interès, així
com les millores en els canals de comunicació, de relació i gesó amb cadascun d’ells.
Els grups d’interès amb els que es relaciona ATLL són:
1.2.1. Presentació dels grups d’interès
12

Consell d’Administració:
Descripció: és l’autoritat superior de l’empresa i que representen de forma paritària l’Administració de la
Generalitat i les entats locals desnatàries del servei públic que presta l’empresa. Aquest tret caracteritza
l’organització com una empresa on els seus clients, un dels grups d’interès més importants, es troba
representat de forma directa.
Canals principals de comunicació: Sessions del Consell i web del Consell (extranet)
Expectaves del grup d’interès vers ATLL: Transparència en la informació dels gestors. Responsabilitat
tècnica. Consecució d’objecus
Expectaves d’ATLL vers el grup d’interès: Capacitat i agilitat en la presa de decisions. Responsabilitat
políca i de gesó dels serveis. Control de la legalitat.
Equip humà:
Descripció: Totes les persones que formen part d’ATLL.
Canals principals de comunicació: Intranet. Taulells d’anuncis. Reunions. Comunicats de risc i no conformitats.
Expectaves del grup d’interès vers ATLL: Desenvolupament professional i personal. Retribució. Seguretat
i salut.
Expectaves d’ATLL vers el grup d’interès: Respecte dels valors de l’organització. Compliment d’objec-
us. Compromís.
Descripció: Representants legals dels treballadors.
Comitè d’Empresa i seccions sindicals:
Canals principals de comunicació: Intranet. Taulell d’anuncis. Reunions.
Expectaves del grup d’interès vers ATLL: Responsabilitat patronal. Millora de les relacions laborals.
Transparència en la gesó
Expectaves d’ATLL vers el grup d’interès: Respecte dels valors de l’organització. Responsabilitat. Compromís.
Descripció: Ens locals i empreses subministradores
Canals principals de comunicació:
Ens locals: Consell d’administració. Extranet
Empreses subministradores: Extranet
Clients:
Expectaves del grup d’interès vers ATLL: Qualitat del servei. Acreditació documental. Compliment de la
legalitat.
Expectaves d’ATLL vers el grup d’interès: Compliment dels acords establerts. Confiança.
Empreses proveïdores:
Descripció: adjudicataris de procediments oberts, proveïdors homologats i contractes menors i proveïdors
monopolíscs.
Canals principals de comunicació: Diaris oficials. Web – perfil del contractant. Contractes i plecs. E-mail i
correu.
Expectaves del grup d’interès vers ATLL: Compliment contractes. Establir relacions duradores. Presgi.
Expectaves d’ATLL vers el grup d’interès: Compliment de contractes. Confiança. Eficàcia. Seguretat i
13

salut. Respecte dels valors de l’organització.
Comunitat:
Descripció: Entats, escoles, instuts, universitats, ajuntaments, centres de recerca, etc.
Canals principals de comunicació: Visites presencials. Jornades. Actes. Pàgina web. Publicacions.
Expectaves del grup d’interès vers ATLL: Formació i sensibilització ambiental. Col·laboració. Acvitats
de patrocini. Convenis de recerca. Intercanvi i millora de coneixements
Expectaves d’ATLL vers el grup d’interès: Divulgació i sensibilització ambiental. Intercanvi i millora de
coneixements.
Descripció: Estatal, autonòmica i local.
Canals principals de comunicació:
Administració pública:
Administracions públiques representades al Consell d’Administració: Consell d’Administració. web
del Consell (extranet)
Altres: Memòria anual. Reunions. Requeriments.
Expectaves del grup d’interès vers ATLL: Transparència. Compliment legal. Compliment objecus.
Expectaves d’ATLL vers el grup d’interès: Suport instucional i políc.
Mitjans de comunicació:
Descripció: Diaris, ràdios, televisions, publicacions tècniques, etc.
Canals principals de comunicació: E-mail, telèfon, web.
Expectaves del grup d’interès vers ATLL: Resposta a la demanda d’informació. Transparència i veracitat
en la informació. Col·laboració en la comunicació i divulgació tècnica i instucional.
Expectaves d’ATLL vers el grup d’interès: Responsabilitat. Col·laboració en la comunicació i divulgació
tècnica i instucional.
La Memòria de Sostenibilitat i la Declaració Ambiental, que formen part d’aquesta publicació -accessibles
a través de la pàgina web (www.atll.cat)-, són els canals de comunicació principals establerts per ATLL
per poder arribar a totes les persones que puguin tenir interès en la nostra organització en els tres àmbits
de la sostenibilitat: social, ambiental i econòmic.
Durant l’any 2012 seguirem avançant en aquest camí d’interacció amb els nostres principals grups d’interès
amb l’objecu d’integrar les seves expectaves, així com d’idenficar-ne d’altres tant a nivell intern
com extern, amb la realització d’un estudi de materialitat.
1.2.2.– Anàlisi de materialitat en relació als grups d’interès
Aigües Ter Llobregat ha elaborat durant els dos darrers anys la Memòria de sostenibilitat seguint els criteris
establerts pel Global Reporng Iniave (GRI) a través de la Guia G3, que ha permès la introducció
gradual de consideracions sobre responsabilitat social en els diferents àmbits de gesó de l’empresa.
Durant el 2011 es va dur a terme una Anàlisi de materialitat en relació als grups d’interès, un requisit
bàsic de responsabilitat social establert als estàndards de GRI i a la guia ISO 26000. El treball realitzat ha
permès aprofundir en la relació i implicació dels diferents grups d’interès d’ATLL.
Una empresa és socialment responsable quan respon sasfactòriament a les expectaves que sobre el
14

seu funcionament tenen els diferents grups d’interès. En aquest sent, l’anàlisi de materialitat permet
idenficar els assumptes que són sensibles per als grups d’interès i que poden permetre a l’empresa
conèixer millor l’entorn en el què opera i les expectaves dels diferents grups.
ATLL es relaciona amb actors molt diversos, tant públics com privats, amb objecus, interessos i expecta-
ves molt diferents. Els grups d’interès d’ATLL són:
Consell d’administració
Equip humà (personal i comitè d’empresa)
Clients (ajuntaments i companyies d’aigua)
Proveïdors
Comunitats (ajuntaments i Entat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus–
EMSHTR)
Comunitat (Convenis de patrocini signats amb Consorci Alba Ter i EMSHTR)
Comunitat (Convenis de col·laboració signats amb Instucions de recerca i desenvolupament)
Cal tenir en compte que no tots els grups tenen la mateixa importància en relació a l’empresa, ja que no
tenen el mateix grau d’influència sobre ATLL ni són afectats de la mateixa manera per les seves acvitats.
L’Anàlisi de materialitat en relació als grups d’interès s’ha realitzat a parr dels resultats d’una enquesta
on-line. Per això es va ulitzar una aplicació informàca que va permetre rebre i tractar les respostes
d’aquest pus d’enquestes.
Els qüesonaris ulitzats es van preparar específicament per aquesta anàlisi a parr dels connguts de
les guies de GRI i ISO 26000, així com els connguts de les memòries de sostenibilitat elaborades fins al
moment per ATLL. A fi i efecte d’obtenir unes respostes el més interessants possible, es va preparar un
qüesonari específic per a cada grup d’interès, incloent les temàques de sostenibilitat i generals més
rellevants per a cada grup. De totes les qüesons es calcula una mitjana de valoració per temàca. Així
mateix, també es va demanar la priorització que en fa cada grup d’interès, que permet contrastar la valoració
de la gesó amb la importància relava que aquell grup dóna a un tema determinat.
Resultats enquesta de sasfacció. Índex de parcipació
En la següent taula es presenten els resultats del percentatge de respostes rebudes per a cada grup d’interès.
El grau de resposta donat per l’equip humà ha estat molt important, amb un 45 % de respostes,
seguit pels proveïdors, amb un 44 % de respostes. S’observa un baix nombre de respostes rebudes en
els següents grups d’interès: Consell d’Administració, clients, comunitat (ajuntaments i EMSHTR) i patrocinis,
per tant, la representativitat dels resultats és relativament baix. No s’ha obtingut cap resposta de
les institucions de recerca i
desenvolupa- ment.
15

Valoració general per temàtica:
Consell d’Administració
El Consell d’Administració d’ATLL està format per representants dels diferents departaments de la Generalitat
relacionats amb l’activitat de l’empresa i representants de les administracions supramunicipals de
les comarques i territoris que reben els serveis. El primer aspecte a destacar dels resultats és el nivell de
satisfacció relativament baix amb la gestió d’ATLL (6.50), especialment si ho comparem amb la resta de
grups d’interès, però cal tenir en compte la baixa participació. Pel que fa a la valoració dels diferents temes,
la qualitat i la innovació són els àmbits més ben valorats (7.25), juntament amb la relació i la comunicació
(7.1). Els menys valorats són la responsabilitat social corporativa (6.49) i el compliment dels objectius
(6.30).
16

Equip humà
L’anàlisi de les respostes obngudes
permet observar que el nivell de sasfacció
global de l’equip humà d’ATLL és
elevat (7.10 sobre 10). Tot i això, les
puntuacions relaves de cada temàca
només arriben al 7 en el cas de la qualitat
i la innovació (7.31). La resta de
resultats es troben entre un 5.55 el
més baix (formació) i 6.75 el segon més
alt (desenvolupament professional).
Entre els temes més valorats també
s’hi troben la responsabilitat social corporava
(6.42) i l’ambient de treball
(6.31).
Clients
La valoració global de la satisfacció
dels clients amb ATLL és molt notable
(7.54), així com amb la resta de temes
valorats. La puntuació obtinguda no
baixa d’un 7.23 (qualitat de l’aigua),
mentre que les més altes (8.03 i 8.05)
són el manteniment de les infraestructures
i la contractació i facturació. Cal
destacar també la valoració de la qualitat
i la innovació (7.84) , així com l’atenció
i comunicació (7.74).
Proveïdors
La valoració del nivell de satisfacció és
la més alta dels grups d’interès (8.50),
així com de la resta de temes tractats a
l’enquesta. Les puntuacions en aquest
cas són molt homogènies, entre un
8.42 (comandes) i un 8.68 (relació i
col·laboració).
17

Comunitat (local)
Els municipis on s’ubiquen les instal·lacions d’ATLL perceben els efectes de la seva activitat, tant positius
com negatius. El tipus de relació té
més a veure amb qüestions d’impacte
sobre el municipi, permisos i
regulacions o efectes econòmics
indirectes. També s’inclouen en
aquest apartat la possible
col·laboració d’ATLL en les activitats
que es realitzen als diferents municipis,
ja sigui amb els ajuntaments o
bé amb entitats. És per això que es
consideren uns grups d’interès a
tenir en compte.
La valoració global és notablement alta, d’un 7.67, si bé les valoracions específiques dels diferents apartats
varia bastant. Les més baixes són les de l’impacte social, econòmic i ambiental d’ATLL (6.11) i implicació
amb el municipi (6.33), mentre que les altes són la qualitat i innovació (8.08), atenció i comunicació
(7.56) i la responsabilitat social corporativa (7.33).
Comunitat (patrocinis)
La temàtica específica tractada amb aquest grup d’interès són les relacions de col·laboració a través de
convenis signats. Aquesta qüestió
rep, justament, la puntuació més
elevada (8.83) per part dels enquestats.
A nivell global, la satisfacció amb
ATLL es valora amb un 8.00. L’atenció
i la comunicació es puntuen amb
un 8.50 i la qualitat i la innovació
amb un 8.38. Per últim, la responsabilitat
social obtindria la nota més
baixa (7.36). Aquestes valoracions
coincideixen força amb les prioritats
especificades pels enquestats, tal i com s’observa en el gràfic.
1.2.3.Millores en els canals de comunicació, de relació i gesó amb els grups d’interès
18

Els Sistemes d’Informació d’ATLL al llarg de l’any 2011 han incorporat importants millores tant en l’àmbit
funcional de la gesó d’informació com de les infraestructures. El conjunt d’actuacions realitzades ens
permeten connuar avançant en la millora connua dels serveis prestats i en la modernització de l’empresa.
El 2011 ha estat rellevant per la incorporació del model d’arquitectura IT basat en el “núvol”. Aquest terme
es una traducció de l’anomenat "Cloud compung", una nova arquitectura IT que implica importants
canvis en la gesó tecnològica de l’empresa. Els avantatges mes rellevants són: elascitat, adaptabilitat,
fiabilitat, qualitat, agilitat, disponibilitat, reducció de costos, millora connua, sostenibilitat, etc.
S’ha connuat treballant per augmentar l’eficiència en la gesó dels processos interns i en la millora de
l’aprofitament de les tecnologies de la informació com a eina d’ús habitual en tots els llocs de treball .
S’han de destacar les millores aportades per la eComanda en el flux de tramitació documental dels aprovisionaments
i el control de facturació de comunicacions ha aportat estalvis i eficiència en el procés.
Pel que respecta a la infraestructura IT destacar especialment l’actualització de la xarxes VSAT i GPRS, per
mantenir i millorar en el possible la fiabilitat de les comunicacions, especialment pel que fa al telecomandament
de la xarxa.
Actualització xarxes de telecomunicacions VSAT i GPRS
ATLL disposa d’una xarxa de comunicacions que inclou diferents serveis, un d’ells està basat en tecnologia
vsat (satèl·lit). Estesa per tot el territori abast des de fa més de vint anys, ha aportat a l’operació de
la xarxa uns elevats índex de fiabilitat i robustesa. Fruit de
l’evolució dels requeriments funcionals de la xarxa i de la
pròpia tecnologia d’automatzació, ATLL va iniciar l’actualització
i migració de totes les estacions existents per equips
nous. El nou servei VSAT-IP VPN ofereix la possibilitat d’ulitzar
una xarxa gesonada via satèl·lit amb topologia d’estrella
i xarxa privada virtual sense restriccions geogràfiques
amb un cabal fàcilment ajustat a les necessitats reals d’ATLL.
Tots els equips instal·lats compleixen amb la normava europea
de telecomunicacions i tenen capacitat d’enllaç escalable.
Implementació de Google Apps
S’ha realitzar un nou projecte innovador, tant pel que significa tecnològicament
com per la metodologia d’implantació. La direcció
d’ATLL conscient de la necessitat d’opmitzar els costos i mantenir
els més alts nivells de servei va decidir implementar la plataforma
empresarial de Google “Google Apps”. Aquesta decisió, que ha
aportat als empleats tot un entorn col·laborau (correu, calendari,
contactes, xat, documents comparts,...) tenia com a principal objecu
augmentar la connecvitat i la col·laboració entre els equips
de treball, dintre i fora de l’empresa.
19

Distribució automatzada de programari
L’opmització de les tasques associades al manteniment de la plataforma
de pc’s és una línia de treball que es manté en el temps,
sempre necessària per assolir nous graus d’eficiència. La solució
implementada permet el desplegament de programari de forma
remota, els pegats, els service packs, les configuracions, i la recol·lecció
de dades per elaborar informes de seguiment del directori
acu, dels accessos i de la situació del parc de pc’s.
L’aplicació és un servidor web basat en Windows i el programari
d'administració d'escriptori que ajuda en la gesó d’un elevat número
de servidors i ordinadors d'escriptori des d'una ubicació central.
eComanda
El sistema de gesó de comandes implementat permet automatzar les tasques que es realitzen habitualment
en el procés de compres una vegada completades les acvitats realitzades a l’ERP (Enterprise Resource
Planning)
Des del moment en què s’imprimeix la comanda fins a l’enviament al proveïdor hi ha tot un seguit de tasques
que han quedat automatzades mitjançant la ulització d’un flux de signatura electrònica i la integració
amb el sistema de registre documental. La deslocalització del procés i la supressió del paper ha
dinamitzat tota la gesó final de la compra permetent reduir notablement els temps emprats en aquesta
fase, alhora que s’augmenta la garana de registre documental de tota la
documentació.
Les comandes completes i signades automàcament queden registrades
al gestor documental d’entrades i sordes permetent portar un seguiment
detallat de la comunicació amb els proveïdors.
La posta en marxa de la eComanda a proveïdors està orientada a millorar
els processos de gesó documental d’ATLL i l’eliminació progressiva de l’ús intensiu del paper.
Automatzació sistema de gesó i control costos comunicacions
ATLL disposa, per la seva operava diària, d’un elevat número de línies de comunicació de veu i dades,
cadascuna de les quals genera gran quantat de dades de seguiment. S’ha de tenir en compte que per
gesonar-les s’ha de controlar perfectament tot el procés d’altes, baixes, sol·licituds de serveis específics
així com els consums associats a cadascuna per tal de garan-
r la correspondència entre els serveis realment contractats
i els facturats.
A aquestes acvitats associades a la gesó de les línies s’han
d’afegir altres condicionats determinats pel propi operador
com són: períodes de facturació diferents, formats de factura
propis, factures amb molt detall que generen desenes de
pàgines, etc.
Així doncs, per fer un bon seguiment es requereix un pla detallat
de punts de control al qual s’ha de dedicar mensual-
20

ment moltes hores i per la qual cosa es va decidir implementar un sistema d’extracció i anàlisi de dades
que ens permetés idenficar totes les discrepàncies amb els nostre inventari de línies i serveis. També
ens ha permès disposar d’un ampli conjunt d’informes de seguiment d’ús d’aquestes mateixes línies.
Sistema d’automatzació i control centralitzat d’ATLL
Un punt molt important dintre de la tasca que realitza ATLL és el sistema SACC. Es pot definir el Sistema
d’Automatzació i Control Centralitzat (SACC) d’ATLL com el conjunt d’eines, equips i elements que permeten
als operadors dels centres de control gesonar remotament i a temps real tots els acus produc-
us de l’empresa (plantes potabilitzadores, estacions de bombament, dipòsits).
Aigües Ter Llobregat va iniciar el seu procés d’automatzació (SACC) d’estacions remotes i plantes al voltant
de l’any 1994. Preveient el gran nombre de senyals i estacions que serien necessàries gesonar en el
futur es va optar per un dels sistemes més avançats d’aquell moment i vigent actualment amb les actualitzacions
i millores tècniques aparegudes.
El sistema es pot dividir en tres grans grups:
Instal·lacions remotes. Formades per tots aquells elements instal·lats a camp que tenen una acció directa
contra els acus producus. Està formada per tots els equips industrials (instrumentació, autòmats
programables, actuadors, motors) i ha de permetre que l’estació ngui un funcionament autònom i automàc
sense la necessitat de la intervenció humana.
Sistema de comunicacions. És el medi que es fa servir per enllaçar la informació de camp amb els centres
de control. Es fan servir aquells equips que nguin una millor cobertura de comunicació en cada punt
(satèl·lit, GPRS, telefonia de fil, cablejat convencional de coure o fibra òpca, sistemes WIFI).
Centres de control. Sales altament informatzades. Són els ulls dels operadors (personal d’ATLL encarregat
de controlar i gesonar el funcionament dels acus producus), de tot allò que passa a camp. El
seu principal element de treball està format pel soware SCADA (Supervisory Control And Data Adquision)
la funció del qual és permetre que l’operador supervisi l’estat i controli a distància els equips i instal·lacions
remotes i alhora permet emmagatzemar tots els successos ocorreguts i els paràmetres de ges-
ó de la instal·lació automatzada.
Actualment es gesonen a través del sistema d’automatzació:
CATEGORIA CONCEPTE 2011(Realitzades) 2011(Total)
Estacions remotes Nº total de remotes 4 265
Senyals gestionades 76.110 178.736
ETAP Ter 795 18.560
ETAP Llobregat 503 30.963
Remotes 8.438 62.839
EDR 66.374 66.374
Disponibilitat 99.97 99.97
% Incidències servidors 0.03 0.03
% Aturades manteniment 0.03 0.03
21

Esquemàcament el Sistema d’Automatzació i Control Centralitzat es pot representar així:
22

Foto: J.Jaumandreu
CAPITOL 2
ATLL UNA EMPRESA
PÚBLICA D’ABASTAMENT D’AIGUA
23

CAPITOL 2.- ATLL UNA EMPRESA PÚBLICA D’ABASTA-
MENT D’AIGUA
2.1.Perfil de l’organització
(2.1, 2.3, 2.5,2.6, 2.7, 4.1)
La Generalitat de Catalunya, en exercici de la seva competència estatutària i dins del marc constucional
en matèria de reserva al sector públic d’acvitats i serveis essencials ha declarat l’abastament d’aigua a
poblacions a través del sistema Ter-Llobregat com a servei públic de la seva competència, ha reservat
totes les acvitats que l’integren i ha adoptat una forma de gesó pública empresarial a través d’un gestor
directe de serveis públics que és Aigües Ter Llobregat.
La regulació d’aquest servei està compresa en el Decret Legislau 3/2003, de 4 de novembre, pel qual
s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que entrà en vigor el 22 de novembre
de 2003 (DOGC núm. 4015 de 21 de novembre de 2003).
D’acord amb aquesta disposició legal, el servei públic d’abastament d’aigua potable a municipis que
efectua ATLL comprèn la planificació, la construcció, la millora, la gesó i l’explotació de les instal·lacions
que constueixen la xarxa bàsica d’abastament –el denominat Sistema Ter Llobregat- per al tractament,
emmagatzematge i transport de l’aigua.
2.1.1.Funcions (2.2)
La gesó directa del servei d’abastament d’aigua en alta que duu a terme ATLL comprèn una sèrie de
funcions bàsiques:
- La determinació de les necessitats actuals i futures d’acord amb la funcionalitat del sistema i l’evolució
de la demanda dels municipis subministrats i dels recursos disponibles en l’àmbit territorial del servei.
- La programació de les actuacions adreçades a garanr la disponibilitat de les dotacions d’aigua assigna-
des a la cobertura del propi servei.
- L’adopció de decisions sobre el reparment i l’assignació a cada xarxa del sistema Ter-Llobregat de les
dotacions d’aigua disponibles, amb l’autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua.
- La projecció i execució de les obres de captació, adducció, tractament, emmagatzematge i distribució
necessàries per al servei, inclosos els elements de telecomandament i de seguretat.
- L’explotació, és a dir, la realització de les operacions tècniques de captació, transport, potabilització,
distribució de l’aigua garannt-ne la regularitat, la qualitat en origen i des, la quantat i l’equilibri de
disponibilitat en tot l’àmbit servit, incloent els treballs de manteniment, reposició, substució i reparació
de les instal·lacions.
- La determinació, gesó i aplicació de les tarifes del servei, d’acord amb el règim legal aplicable als
preus autoritzats, i l’establiment de les relacions econòmiques i comercials que se’n deriven amb els
municipis i empreses distribuïdores desnatàries del servei.
- La relació d’assistència i col·laboració amb les entats locals per a la prestació dels serveis de la seva
competència en matèria d’abastament d’aigua i la informació general i d’incidències als municipis submi-
nistrats.
2.1.2. Objecte i règim funcional
(2.2, 2.5)
Segons aquesta descripció i de conformitat amb els Estatuts de l’empresa, aprovats per un Decret del
Govern (Decret 210/1993, de 27 de juliol), modificats per Decret 236/2008, de 25 de novembre
(publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 5272 de 4 de desembre de 2008),
constueix l’objecte d’ATLL:
24

“la gesó conjunta i coordinada de les concessions per a l’abastament en alta de les poblacions incloses
en l’àmbit territorial que defineix el Decret legislau 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text
refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, i la prestació del servei públic de competència de
la Generalitat consistent en la producció i el subministrament d’aigua potable per a abastament de poblacions
a través de la xarxa Ter-Llobregat, (...).”
Així, les seves funcions inclouen la construcció, la conservació, la millora, gesó i l’explotació de les instal·lacions
de servei públic que formen part de l’esmentada xarxa Ter-Llobregat.
En l’acompliment del seu objecte, l’empresa ha de garanr l’eficàcia de la prestació del servei i, en especial:
la seguretat, regularitat i connuïtat del subministrament d’aigua a través de la xarxa que gesona,
en les condicions fisicoquímiques i bacteriològiques exigides per la legislació aplicable a les aigües
potables de consum públic.
la qualitat de les obres i subministraments que l’empresa executa i rep.
l’encert de la gesó, tot respectant les competències de les diverses administracions que intervenen
o reben el servei i els drets dels usuaris.
2.1.3. Abast econòmic del servei (2.2)
El servei públic que presta Aigües Ter Llobregat s'inscriu, com a fase o tram en alta, en el conjunt d'operacions
que integren l'abastament d'aigua als usuaris domèscs i industrials del conjunt de les poblacions
servides. Per aquest mou, el servei públic té un innegable conngut econòmic, en la mesura en què par-
cipa del criteri econòmic de recuperació íntegra dels costos de la prestació que és d’aplicació generalitzada
en el nostre entorn. En conseqüència, el seu finançament té lloc mitjançant una tarifa del servei que
respon al criteri d'equilibri econòmic integral dels seus conceptes de cost.
2.1.4.‐. Incorporació de nous usuaris del servei
Com en qualsevol altre servei públic universal, dins de l’àmbit de subministrament definit pel sistema Ter
Llobregat, i integrat pels recursos d’aigua disponibles i les instal·lacions de subministrament en alta que
es troben definits per la Llei, es reconeix un dret general d’accés de les entats locals com a possibles
nous usuaris del servei que presta Aigües Ter Llobregat. L’únic requisit exigible és que reuneixin les condicions
objecves per a integrar-s’hi com a usuari.
En aquest sent, la incorporació d’un nou usuari, la seva connexió a la xarxa regional, comporta en tots
els casos una sèrie d’operacions com són la determinació del punt de subministrament i de les condicions
del servei, la verificació de les caracterísques i idoneïtat de les instal·lacions municipals de recepció,
l’establiment dels aspectes econòmics i tarifaris, etc. que necessàriament han d’efectuar-se entre el gestor
del servei i el mateix usuari. Actualment les citades condicions es troben recollides en el document
“Reglament intern del Servei” o “Condicions Generals de Prestació del Servei” aprovat pel Consell d’Administració
d’ATLL el 30 de setembre de 2008.
Amb aquesta finalitat, Aigües Ter Llobregat i les entats locals que s’incorporen al servei estableixen els
convenis o contractes de connexió i subministrament corresponents.
25

President
Sr. Leonard Carcolé i Galea
Aigües Ter Llobregat
Secretari
Sr. Pablo Gil i Calvet
Aigües Ter Llobregat
Sr. Josep Lluís Garcia i Ramírez
Departament d’Economia i Coneixement
Sr. Guillem Peñuelas i Prieto
Departament de Territori i Sostenibilitat
Sr. Josep Miquel Diéguez García
Departament de Territori i Sostenibilitat
Sr. Josep Maria Tost i Borràs
Departament de Territori i Sostenibilitat
Sra. Marta Subirà i Roca
Departament de Territori i Sostenibilitat
Sr. Josep Enric Llebot i Rabaglia
Departament de Territori i Sostenibilitat
2.1.5. Membres del Consell d’Administració a 31/12/11 (4.1,4.2,4.3,)
Representants de la Generalitat:
Sr. Jordi Sala i Casarramona
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
Sr. Francesc Sancho i Serena
Departament de Salut
Sr. Agus Andreu i Rodríguez
Departament d’Empresa i Ocupació
Sr. Joan Cañada i Campos
Departament de Governació i Relacions Instucionals
26

Sr. Pere Pujol i Montserrat
Mancomunitat Intermunicipal del Penedès-Garraf
Sr. Sanago Fontbona i Arbós
Consell Comarcal del Maresme
Sr. José Orive i Vélez
Consell Comarcal del Vallès Oriental
Sr. Carles Conill i Vergés
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
Sra. Assumpta Escarp i Gibert
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
Sr. Francisco Bustos i Garrido
Consell Comarcal del Vallès Occidental
Sr. Jesús M. Canga i Castaño
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
Sr. Joan Maresma i Morera
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
Sr. Sergi Alegre i Calero
Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
Sr. Xavier Fonollosa i Comas
Consell Comarcal del Baix Llobregat
Sr. Xavier Boquete Sàiz
Consell Comarcal de l’Anoia
Representants de les entats locals:
27

Membres del Consell d’Administració que van cessar durant l’any 2011:
Sr. Manuel Hernández i Carreras. President d’Aigües Ter Llobregat
Sr. Agus Andreu i Rodríguez. Departament de Treball i Indústria
Sr. Frederic Ximeno i Roca. Departament de Medi Ambient i Habitatge
Sra. Genoveva Català i Bosch. Departament de Medi Ambient i Habitatge
Sr. Antonio Enjuanes i Puyol. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
Sr. Antoni Plasència i Taradach. Departament de Salut
Sr. Jordi Serret i Berniz. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa
Sr. Eduard Rosell i Mir. Departament de Políca Territorial i Obres Públiques
Sr. Carles Bassaganya i Serra. Departament de Governació i Administracions Públiques
Sr. Joan Ignasi Elena i Garcia/Sr. Frederic Ràfols i Barrufet (suplent). Mancomunitat Intermunicipal del
Penedès-Garraf
Sr. Josep Jo i Munné. Consell Comarcal del Maresme
Sr. Antonio Rísquez i Caballero. Consell Comarcal del Vallès Oriental
Sr. Francesc Narváez i Pazos. Entat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus
Sr. Jesús Maria Canga i Castaño. Entat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus
Sra. Imma Mayol i Beltran. Entat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residu
Sra. Mercè Morera i Santafé. Consell Comarcal del Baix Llobregat
Sr. Alfons Molons i Anus. Consell Comarcal del Baix Llobregat
2.1.6.Funcionament del Consell d’Administració (4.1,4.2,4.3,4.5,4.6,4.7,EC7,LA13)
El Consell d’Administració d’Aigües Ter Llobregat exerceix de forma col·legiada l’autoritat superior de
l’empresa. De conformitat amb els Estatuts actualment vigents, aprovats pel Decret 236/2008, de 25 de
novembre, el Consell d’Administració està constuït per un total de 22 membres, que representen de forma
paritària, l’Administració de la Generalitat i les entats locals desnatàries del servei públic que presta
l’empresa, com a tulars respecus de les competències concurrents en matèria d’abastament d’aigua
a poblacions en l’àmbit territorial definit en el Decret Legislau 3/2003. El Consell d’administració a
31/12/2011 està format per 2 dones i 20 homes, el que suposa un percentatge d’un 9,1% de dones i un
90,9% d’homes.
De conformitat amb els acords parlamentaris que van precedir l’establiment i l’organització d’aquest servei
públic singular, a través d’aquesta representació i del règim d’adopció dels acords establert en els Estatuts
de l’empresa, les entats locals parcipen de forma directa i efecva en totes les decisions que els
afecten sobre la prestació del mateix servei. La representació de la Generalitat està integrada, a parr de
l’entrada en vigor del Decret 236/2008, per onze membres: tres representants de l’Agència Catalana de
l’Aigua, un del Departament de Territori i Sostenibilitat, un de l’Agència de Residus de Catalunya, i sis més
proposats pels Departaments d’Economia i Coneixement, de Territori i Sostenibilitat, d’Empresa i Ocupació,
de Salut, d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i de Governació i Relacions Ins-
tucionals.
La representació de les administracions locals està integrada per cinc representants designats per l’Entat
Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus i sis més, un per cada una de les entats
locals municipals o supramunicipals que representen els municipis subministrats.
28

2.1.7.– Organigrama a 31.12.2011 (2.3,4.1,4.2,LA13)
President: Sr. Leonard Carcolé i Galea
Gerent: Sr. Josep Rodriguez i Gil
Director de Projectes i Patrimoni : Sr. Robert Vergés i Fernández
Director d’Explotació: Sr. Ramon Arbós i Sans
Director de Recursos: Sr. Pablo Gil i Calvet
Director de Gesó d’Acus: Sr. José Antonio Arias i Quevedo
Director de Sistemes d’Informació: Sr. Alonso Flores i Sánchez
Missió:
2.2.– Missió, Visió i Valors (4,8)
Opmitzar la disponibilitat d’aigua potable, així com la seva
qualitat en els punts de subministrament, gesonant equitavament
les demandes en qualsevol circumstància.
Gesonar de forma conjunta i coordinada les concessions per
abastament en alta de poblacions de l’àmbit d’ATLL.
Reduir l’impacte negau sobre els valors socials i ambientals.
Potenciar el desenvolupament professional i personal de les
empleades i empleats d'ATLL, fomentant l’esperit de prestació
del servei públic.
Aplicar correctament els recursos financers disponibles.
Conferir la més alta eficiència als recursos tecnològics
Valors
29
Visió:
Ser l'empresa pública catalana de referència
en l’àmbit de la prestació del servei públic
d’abastament d’aigua, reconeguda pels seus
clients i depositària de la confiança dels estaments
públics i socials per a definir i executar
el futur del servei, comptant amb un equip
de professionals preparat i plenament implicat
i compromès amb l’objecu social i els
criteris de funcionament de la companyia.
•Actud posiva: Afrontem els reptes amb esperit construcu, de forma col·laboradora, responsable i escoltant
i valorant l’opinió dels demés.
• Professionalitat: Donem el millor de cadascú, tant des de la perspecva aptudinal (coneixements tècnics,
experiència i dedicació en temps) com actudinal, independentment de les circumstàncies.
• Esperit d’equip: Treballem col·laborant, comparnt coneixements i objecus, respectant i valorant les idees i
aportacions de tots els membres de l’equip, tenint en compte els treballs dels altres per aprofitar sinèrgies i obtenir
millors resultats.
• Honestedat: Treballem des de la transparència, la sinceritat, el compromís amb les normes, les bones pràcques
i la ulització correcta dels recursos, els valors ècs d’empresa aplicats a les acvitats professionals, laborals
i econòmiques.
• Esperit de servei: Treballem per sasfer les necessitats del cient (intern i extern) sent conscients en tot moment
de la finalitat social del nostre treball.
• Compromís: Assumim la visió, missió, valors i els objecus de l’empresa com a propis i treballem perquè s’aconsegueixi.
• Respecte al medi ambient: Complim de forma estricta amb la políca ambiental, difonent el seu coneixement
entre el personal i amb els mitjans adequats per a fer possible el seu compliment.
• Responsabilitat: Tenim la capacitat de prendre decisions assumint les conseqüències que d’elles se’n derivin
(ja siguin personals, materials i/o morals).

2.3. Políca (4.8)
Durant el 2011 es va procedir a revisar i signar una nova versió de la Políca d’ATLL, el conngut d'aquesta
políca inclou els requeriments del Sistema de Gesó integrat de qualitat, medi ambient, gesó energèca
i prevenció de riscos laborals, així com els requeriments de qualitat i competència tècnica de les
acvitats d'assaig de laboratori, per tal de donar compliment a les següents normes:
UNE-EN ISO 9001:2008
UNE-EN ISO/IEC 17025:2005
UNE-EN ISO 14001:2004
OSHAS 18001:2007
UNE-EN 16001:2010
30

2.4.– El nostre sistema integrat de gesó
31
(4.9, 4.10)
Gesó integrada de la qualitat, el medi ambient i la seguretat i salut
Durant aquest any 2011, des dels diferents àmbits d’ATLL, s’ha connuat treballant per a l’aplicació dels
requisits de les normes de referència que conformem el Sistema de gesó integrat a les acvitats desenvolupades
per l’organització.
Les normes de referència que integren el Sistema de gesó són:
UNE-EN ISO 9001:2008 – Sistema de gesó de qualitat
UNE-EN ISO 14001:2004 – Sistema de gesó mediambiental
Reglament (CE) 1221/2009 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 novembre 2009 (EMAS III)
OHSAS 18001:2007 – Sistema de gesó de seguretat i salut en el treball
UNE-EN ISO/IEC 17025:2005 – Sistema de gesó per garanr la competència tècnica dels laboratoris
d’assaig i calibratge
UNE-EN 16001:2010 Sistema de gesó energèc
Paral·lelament i com a conseqüència dels canvis organitzaus que han ngut lloc durant l’any, s’ha iniciat
l’adequació del sistema de gesó a la nova estructura organitzava. Aquesta adequació ha comportat la
revisió de la Políca, del mapa de processos, del manual de funcions, de la documentació del sistema de
gesó i d’altres documents generats de l’aplicació del sistema.
D’altra banda el sistema de gesó d’ATLL s’ha anat actualitzant per incorporar la gesó de noves acvitats
desenvolupades per l’organització, com són les plantes de tractament de fangs o la planta d’electrodiàlisi
reversible (EDR) a l’ETAP Llobregat.
El Sistema de gesó integrat va ser auditat al maig-juny del 2011 per l’entat de cerficació LGAI Technological
Center, S.A. (Applus+), amb un resultat sasfactori què ha permès a ATLL:
Renovar el cerficat del sistema de gesó de Medi Ambient (ISO 14001)
Validar la Declaració Ambiental d’ATLL-2010, segons el Reglament EMAS III
Realitzar les auditories de seguiment corresponents al sistema de gesó de Qualitat (ISO 9001), sis-
tema de gesó de seguretat i salut en el treball (OHSAS 18001) i del sistema de gesó energèc
(UNE-EN 16001).
Així mateix, l’Endad Nacional de Acreditación (ENAC), en data 30 de desembre de 2011, va concedir al
Laboratori d’ATLL l’acreditació d’acord als requeriments de la norma UNE-EN ISO/IEC 17025, com a reconeixement
de la competència tècnica per a la realització d’assajos en el sector mediambiental.
El Laboratori d’ATLL disposa de l’acreditació com a laboratori d’assaig per a la determinació en aigua de
consum humà, de paràmetres analícs (químics i microbiològics) inclosos en el RD 140/2003 i en la presa
de mostra puntual a la xarxa de distribució per a posteriors anàlisis fisicoquímiques i microbiològiques
incloses en l’abast.
Els paràmetres inclosos en l’abast de l’acreditació estan recollits en l’Annex tècnic emès per ENAC. L’obtenció
d’aquesta acreditació ENAC ens demostra la competència tècnica del Laboratori d’ATLL i contribueix
en garanr la fiabilitat dels seus assajos, augmentant la confiança en els resultats emesos.

2.4.2.– Mapa de processos i indicadors
Des de la implantació del Sistema de gesó de qualitat al 2003, ATLL ha disposat d’una sèrie d’indicadors
per a mesurar el control i el seguiment dels processos. Des d’aleshores i fins a l’actualitat, el nombre d’indicadors
s’ha anat incrementat de forma considerable, passant de 32 indicadors l’any 2003 a 99 indicadors
l’any 2011, com a fruit de la integració dels sistemes de gesó disponibles a ATLL (qualitat, medi ambient,
energèc, seguretat i salut laboral). Aquest fet va provocar el desenvolupament d’una aplicació
informàca amb l’objecu de facilitar la gesó d’aquests indicadors.
Aquesta aplicació es troba disponible a la intranet d’ATLL i permet:
Consultar la fitxa descripva dels indicadors en el Diccionari d’indicadors
Introduir les dades mensuals en els corresponents formularis
Consultar els resultats dels indicadors en el quadre de comandament (QdC), així com els corresponents
informes
El QdC mostra els indicadors classificats per processos, amb el % de pes de parcipació sobre l’indicador
global del procés, el valor mensual, l’objecu de l’indicador, l’estat, la tendència i el vincle amb l’informe
anual de l’indicador. L’estat mostra el grau de compliment de l’indicador respecte a l’objecu establert,
mitjançant un codi de colors.
El QdC és una eina de gesó que permet fer un seguiment de l’evolució dels processos, mitjançant el grau
de compliment dels diferents indicadors que el conformen.
32

A la taula anterior s’observa una part del QdC dels indicadors associats al procés “Gesonar els sistemes
d’informació”.
Durant el 2011, ATLL va fer el seguiment mensual dels 99 indicadors adscrits als seus processos, dels
quals un 71 % van assolir l’objecu establert, un 17 % van obtenir resultats acceptables i un 12 % dels
indicadors no van assolir l’objecu previst. Respecte als indicadors que incompleixen l’objecu es procedeix
a analitzar les causes i a establir, si escau, accions correcves al respecte.
Resumint per processos, a finals de 2011 s’observa que dels 15 processos que apareixen en el QdC, 8 d’aquests
mostren un grau de compliment òpm ( ) dels seus indicadors, 5 processos presenten
valor acceptable ( ) i 2 processos mostren valor inacceptable ( ).
Estat Resultat Núm. %
PROCÉS
Observacions
Seguiment del sistema de gestió integrat;
Valor
òptim
N1>80 8 53,3%
Gestionar l'economia i les finances; Gestionar
projectes; Gestionar obres; Potabilitzar aigua;
Distribuir aigua; Analitzar aigua; Gestionar els
serveis generals
Gestionar relacions institucionals; Manteniment
Valor
acceptable
80>N1>60 5 33,3%
infraestructures; Gestionar energia;
Aprovisionar recursos externs; Gestionar els
sistemes d'informació
Valor no
acceptable
Total processos
N1

2.5.‐ Pla de Sostenibilitat 2007—2011
(4.11, EN6, EN18,EN26)
La sostenibilitat, tal i com avui l’entenem, implica la ulització eficient dels recursos i una explotació prioritzada
d’aquells que són renovables i que, per tant, en garanteixen la preservació a les generacions futures.
Per tal de complir aquesta determinació, l’any 2007 es va elaborar un pla de sostenibilitat format per
sis línies estratègiques que impliquen unes inversions de més de 100 milions, d’euros desnats principalment
a la implementació d’energies renovables i a una millor gesó dels recursos hídrics durant el període
2007-2011, i que s’expliciten a connuació:
Ambientalització de la gesó:
Descripció: L’ambientalització de la gesó ambiental a ATLL ha comportat un conjunt d’actuacions
desnades a integrar els valors de compromís ambiental a totes les àrees de gesó i departaments
de l’organització.
Objecus específics: Definició del sistema de valors ambientals de l´empresa. Cerficació EMA's,
establiment dels cicles de vida dels productes de gran consum, estudi d'ulització de materials
reciclats i reciclables a les obres, codi de bones pràcques ambientals a les obres, projecte de
compra verda, ambientalització de la compra i la contractació i finalment l’establiment d'ús de
fusta amb cerficació de gesó forestal sostenible.
Inversió prevista 2007‐2011: 108.500 euros.
Principals accions realitzades: Revisió de la cerficació EMAS i edició de la Declaració ambiental
per l’exercici 2010. També s’ha seguit amb l’ambientalització de la compra i la contractació
amb la incorporació de requisits ambientals en l’homologació de proveïdors.
Recursos hídrics:
Descripció: La millora en la gesó dels recursos hídrics comporta programes i projectes que vetllen
per l’augment del rendiment dels processos i infraestructures. Els objecus finals contemplen
un millor aprofitament de l’aigua, tant en les operacions de potabilització com en les de la
seva distribució a la xarxa, així com l’ampliació dels recursos disponibles i la millora en la qualitat
de l’aigua subministrada.
Objecus específics:
Millora del rendiment de la xarxa de distribució:
col·locació cabalímetres a sorda de planta i de control a la xarxa.
renovació de les canonades de la xarxa, segons estudis previs.
Millora del rendiment del sistema de captació i procés a plantes:
col·locació de cabalímetres a planta
reducció volum d’aigua perduda per purgues de fangs i filtres a les ETAP del Ter i
del Llobregat
captació i ulització de l'aigua de pluja a l’ETAP del Ter, ETAP del Llobregat, estació
distribuïdora de la Trinitat, estació distribuïdora de Fontsanta i instal·lacions
singulars (10 Instal·lacions)
millora de la xarxa de reg de l'ETAP Ter, de l'ETAP Llobregat i dels punts singulars
disseny i implantació de la jardineria sostenible a l’ETAP del Ter, ETAP del Llobregat,
estació distribuïdora de la Trinitat, estació distribuïdora de Fontsanta i instal·lacions
singulars (10 Instal·lacions)
Mesures generals per l'estalvi d'aigua:
34

Instal·lació de comptadors per a consum propi i mesures per reducció de cabals
a les aixetes, cisternes, etc.
Millora de la qualitat, quantat i gesó dels recursos:
Captació conjunta d'aigües superficials i subterrànies
Millora de la qualitat de les aigües subministrades (EDR)
Ampliació dels recursos disponibles mitjançant dessalinitzadora i ampliació
de l’ETAP Llobregat
Inversió prevista 2007‐2011: 3.248.000 euros.
Principals accions realitzades: Col·locació de cabalímetres a la sorda de planta i a la xarxa, reducció
del volum d’aigua perduda per purgues de fangs i filtres a les Etap del Ter i del Llobregat,
mesures de reducció de cabals a les aixetes, cisternes, etc., captació conjunta d’aigües superficials
i subterrànies, millora de la qualitat de les aigües subministrades (EDR) i ampliació dels
recursos disponibles mitjançant la dessalinitzadora i l’ampliació de l’ETAP Llobregat.
Generació de residus:
Descripció: Aquesta línia d’actuació té com objecu promoure una gesó ambiental prevenva
que afavoreixi processos de producció més nets i eficients, reduint el consum de recursos i reacus
de potabilització, una menor generació de residus i un increment en la valorització dels
residus.
Objecus específics:
Increment de l´eficiència dels processos: "Produir més amb menys", estudi minimització del
consum de matèries primeres (productes químics), sensibilització per a la reducció del consum
de paper, cartró, etc..
Millores a la gesó de Residus: Definició de mesures per a la millora de la gesó de residus, valorització
dels residus generats, increment del percentatge de fangs amb tractament de subproducte
i reducció del volum de fangs.
Residus especials: Valorització del carbó acu, pla de rerada de fibrociment, recollida selecva
de residus especials pels treballadors.
Inversió prevista 2007‐2011: 555.000 euros.
Principals accions realitzades: Increment en la valorització dels residus generats i valorització del
100% dels fangs amb tractament de subproducte. S’ha realitzat també la millora de la recollida
selecva de residus a l’ETAP Llobregat amb la implantació d’un nou parc de residus. S’ha connuat
amb la recollida selecva d’oli usat domèsc pels treballadors.
Comunicació ambiental:
Descripció: Aquesta línia d’actuació té com objecu millorar la competència tecnicoambiental dels
treballadors/res i dels col·laboradors d‘ATLL, així com el disseny i la difusió de materials tècnics
i divulgaus desnats a garanr la transparència d’ATLL, així com la promoció de bones pràcques
en tot el cicle de l’aigua.
Objecus específics: Declaració Ambiental dins el marc del sistema EMAS, elaboració de campanyes
de comunicació ambiental, establiment de plans de formació ambiental, desenvolupament
de cursos on-line de pràcques mediambientals, elaboració d´un manual de bones pràcques
ambientals a l´empresa.
Inversió prevista 2007‐2011: 151.500 euros.
Principals accions realitzades: Declaració ambiental dins del marc del sistema EMAS per l’exercici
2010. Elaboració d’accions formaves ambientals.
35

Qualitat acúsca i atmosfèrica:
Descripció: Aquesta línia d’actuació pretén contribuir a millorar la qualitat acúsca de l’entorn
laboral i territorial mitjançant un programa d’insonorització de les instal·lacions, així com la
reducció de les emissions de CO2, tant dels nostres processos com de la flota de vehicles.
Objecus específics: Ulització de biocombusbles, substució progressiva de vehicles convencionals
per híbrids, compra de cotxes elèctrics a les ETAP i Pla d’insonorització de les instal·lacions.
Inversió prevista 2007‐2011: 516.778 euros.
Principals accions realitzades: Implantació de millores per tal de reduir el nivell sonor emès a
l’ambient.
Recursos energècs:
Descripció: Aquesta línia estratègica engloba diferents projectes d’instal·lació de plantes de generació
d’energies renovables de gran potència, així com les mesures necessàries per donar compliment
a l’Acord de Govern GOV/104/2007, de 24 d’abril, pel qual s’aprova el desenvolupament
del Programa d’estalvi i eficiència energèca als edificis i equipaments de la Generalitat
de Catalunya.
Objecus específics:
Mesures d´estalvi energèc als edificis: Auditoria i propostes sobre l'eficiència energèca,
ús de bombetes de baix consum, implantació de sistemes d´automatzació
de la il·luminació, estudi i renovació de l'envolvent tèrmic dels edificis, establiment
de cerficats d'eficiència energèca d'edificis i la compra d'energia al Mercat Elèctric.
Mesures d´estalvi energèc a les ETAP i EB: Opmització dels rendiments dels equips
mecànics i elèctrics, opmització de les alçades de bombament, generalització de
l´ús de variadors de freqüència a les EB.
Implantació d´energies renovables a instal·lacions i propietats d´ATLL: Implantació
d´energia solar fotovoltaica a l’ETAP del Ter, ETAP del Llobregat, Estació Distribuïdora
de la Trinitat, dipòsits de C-250, de Masquefa, de Costa, de Garraf, de Granollers,
dessalinitzadora del Llobregat, dipòsit de Fontsanta i l’estudi de viabilitat
d'implantació d'instal·lacions de 100 kW aproximadament.
Estudi de viabilitat per a la implantació d´energia solar tèrmica a les instal·lacions
d´ATLL: Implantació AC, calefacció i refrigeració a oficines de l'ETAP Ter, de l’ETAP
Llobregat, de Fontsanta i de la Dessalinitzadora.
Implantació d´energia eòlica a les instal·lacions d´ATLL: Treballs previs mesures vent,
aerogenerador de 50 kW a la dessalinitzadora del Llobregat, estudi de viabilitat
per a la implantació d'aerogeneradors a diverses instal·lacions

Principals accions realitzades: Auditories i propostes sobre l’eficiència
energèca, opmització dels rendiments dels equips mecànics
i elèctrics, així com de les alçades de bombament, implantació
d’energia solar fotovoltaica a les instal·lacions de les ETAP del Ter i
del Llobregat, estació distribuïdora de Trinitat, dipòsit cota 250, dipòsits
de Masquefa, Costa, Garraf, Granollers, Fontsanta i dessalinitzadora
del Llobregat. Dintre dels estudis de viabilitat per a la implantació
d´energia solar tèrmica a les instal·lacions d´ATLL s’ha fet la implantació
d’aire condicionat, calefacció i refrigeració a oficines de
l’ETAP Ter, un aerogenerador de 50 kW a la dessalinitzadora del Llobregat,
l’estudi de viabilitat per a la implantació d'aerogeneradors a
diverses instal·lacions

CAPITOL 3
EL NOSTRE SERVEI (EC2,EN9)
38

CAPITOL 3.– EL NOSTRE SERVEI
39
(2.2, 2.5,2.7)
ATLL és responsable de l’abastament d’aigua en alta a gairebé cinc milions d’habitants, de la ciutat de
Barcelona i nou comarques del seu entorn (l’Alt Penedès, l’Anoia, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf,
el Maresme, la Selva, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental). Això representa abasr a 116 municipis
així com a la indústria i els serveis instal·lats en aquesta àrea. Un cop surt dels dipòsits de capçalera de la
població, la responsabilitat de la distribució als domicilis és competència de cada ajuntament.
El sistema Ter-Llobregat és una complexa trama d’instal·lacions de captació, plantes de tractament d’aigua,
dipòsits, estacions de bombament i xarxes de distribució que permeten que l’aigua provinent dels
rius Ter, Llobregat i de la dessalinitzadora arribi als municipis amb qualitat òpma per al consum humà.
ATLL s’abasteix d’aigua regulada en sis embassaments: el de La Baells, el de la Llosa del Cavall i el de Sant
Ponç, a la conca del Llobregat, i el de Sau, el de Susqueda i el del Pasteral, a la conca del Ter. Actualment
aquest sistema compta també amb l'aportació d'aigua de mar dessalinitzada a la planta del Llobregat
(El Prat de Llobregat). (EN9)
L’estacionalitat del clima mediterrani, juntament amb els efectes del canvi climàc, està comportant episodis
de sequera cada cop més freqüents i irregulars, el que fa necessari una eficient gesó de l’aigua,
tant pel que fa a quantat com a qualitat, per tal d’assegurar el seu abasment en el temps. (EC2)
A més, el dret a l'aigua potable i al sanejament és un dret humà essencial pel desenvolupament de la societat
i per la dignificació de les persones tal i com queda reflect a la Declaració Universal dels Drets Humans.
És per això que la nostra funció pública esdevé fonamental per a garanr aquest dret, tant pel que
fa a la possibilitat d’un accés raonable a les fonts d’aigua potable per part de la població, com a la realitat
econòmica de pagar-ne un cost just per al seu ús.
3.1. La xarxa de distribució (2.2)
La xarxa de distribució d’ATLL rep l’aigua, actualment, dels dos rius dels que pren el nom: el riu Llobregat i
el riu Ter, i també aigua marina tractada a la dessalinitzadora situada en el Prat de Llobregat. La nostra
xarxa de distribució té en la actualitat 920 Km de canonades de diversos diàmetres, 165 dipòsits gesonats
totalment o en part per la pròpia ATLL, 64 estacions de bombament i 220 punts de lliurament on finalitza
l’abastament en alta gesonat per ATLL.
En conjunt el sistema abasteix aigua potabilitzada directament a 98 municipis, aigua pretractada a 3 municipis,
i indirectament a 15 municipis més, que són els que formen part de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Tots aquests municipis queden distribuïts en 9 comarques. La població total abasda per ATLL,
tenint en compte tant la fixa com l’estacional, és d’aproximadament 5 milions d’habitants.

3.1.1. Descripció (2.2,2.5)
La captació d’aigua provinent del riu Llobregat es realitza a la Planta de tractament (ETAP) ubicada al ter-
me municipal d’Abrera, directament del riu. L’aigua provinent del riu Ter es capta a la presa del Pasteral,
aigües avall dels embassaments de Sau i Susqueda. Des d’aquesta captació arriba a l'ETAP del Ter, situada
als termes municipals de Llinars del Vallès, Cardedeu i la Roca del Vallès, a través d’un túnel de 57 km de
longitud. La dessalinitzadora del Llobregat capta l’aigua a 2,2 km de la platja i a 3 km de la planta dessali-
nitzadora. Una vegada potabilitzada l’aigua s’emmagatzema als dipòsits generals i es distribueix a traves
de la xarxa, fins als punts de lliurament dels municipis.
La dessalinitzadora de la conca del Llobregat pot aportar fins a 60 Hm 3 /any i l'aigua un cop potabilitzada
es distribueix fins el dipòsit de Fontsanta a Sant Joan Despí. En aquest punt arriba també l’aigua proce-
dent de l’Etap del Llobregat i la barreja d’ambdues aigües es distribueix al Barcelonès i el Baix Llobregat.
Aquesta xarxa de distribució la constueixen diferents artèries i derivacions:
artèries generals de distribució
dipòsits de regulació supramunicipal
canonades comarcals
canonades de derivació municipals
dipòsits de capçalera municipal
estacions de bombament
En general, l’abastament en alta realitzat per ATLL s’organitza de la manera següent:
Les artèries generals de distribució, 12 en total, són les canonades principals que estructuren l’àmbit
d’abastament d’ATLL. S’ulitzen per a transportar l’aigua des de les plantes de tractament fins als centres
generals de distribució, on s’emmagatzema en els dipòsits de regulació supramunicipals. D’altra banda,
aquestes mateixes artèries generals són també l’origen de moltes de les canonades comarcals, així com
també d’algunes de les derivacions municipals del sistema ATLL.
Les canonades comarcals, 17 en total, s’originen tant en els dipòsits de regulació com en les artèries
generals, i connecten diferents municipis pertanyents a una zona geogràfica molt concreta, definida per
una o dues comarques adjacents.
Les canonades de derivació municipals, 175 en total, que es poden originar tant en artèries generals
com comarcals, condueixen l’aigua fins als dipòsits de capçalera municipal dels nostres clients, punt on
ATLL finalitza la seva tasca i a parr de la qual, s’inicia, a través de les xarxes pròpies de cada municipi,
l’abastament en baixa domiciliari.
Un tema important a tenir en compte en la producció i distribució de l’aigua és el cost econòmic de l’aigua
potable. D’una part tenim el sobre cost que representa el tractament per EDR (electrodiàlisi reversible)
que es dóna a l’aigua a l’ETAP Llobregat, per causa de l’alta salinitat del riu Llobregat produïda pel
pas del riu prop de les mines de sal de Súria i Cardona, així com també per l’augment de les exigències
sanitàries; d’altra part hi ha la posada en funcionament de la planta dessalinitzadora del Llobregat en
2009, amb l’augment en el consum d’energia elèctrica que això suposa. L’aigua de la ITAM, es considera
una aigua de garana i la planta s’opera d’acord amb el nivell d’aigua existent en els embassaments de
les conques del Ter i Llobregat. Donat que l’any 2011 ha estat un any hidrològicament favorable, la planta
s’ha manngut a una producció del 10%. (EC2)
40

A connuació es mostra un resum de les principals instal·lacions:
instal·lació Quantat
Canonada (metres) 920575,94
Dipòsit 165
Estació de bombament 64
Bomba 200
Motor 192
Arqueta 3021
Caseta 123
Pou 55
Sifó 16
Xemeneia equilibri 6
Hidrant 46
Instal·lacions de cloració 38
Turbines 7
Analitzadors on line (clor) 185
Elements interiors de les instal·lacions xarxa Quantat
Punt de mostreig 139
Vàlvules gran diàmetres 1853
Ventosa 341
Desguàs 184
Calderí 84
Punt de lliurament 220
Cabalímetre 345
3.1.2.‐ Evolució de la xarxa (EC8,EC9)
La xarxa de distribució ha crescut els úlms anys, no tant per l’increment de municipis connectats al sistema,
sinó per les obres que han permès la millora de la connexió entre zones, en una voluntat de mallar
la totalitat de la xarxa, i amb l’objecu d’assegurar el sistema d’abastament de manera global, per tal que
avaries i/o manteniments planificats provoquin la mínima afectació a l’abastament municipal.
Aquest increment d’infraestructura, per tant, no ha representat cap increment en el volum d’aigua lliurada,
però sí en la garana de l’abastament, ja que l’estructura de distribució permet fer una gesó dels
acus desnats a poder transportar i lliurar l’aigua per tota la xarxa. Amb aquesta gesó, busquem integrar
el cicle de vida dels acus producus de la xarxa d’ATLL i inclou processos com el disseny, construcció,
explotació i manteniment, i recanvi/millora amb la finalitat de maximitzar el seu valor, ja que pot millorar
rendiments, reduir costos, allargar la vida úl, etc.
41

En aquest mapa es representa la xarxa regional amb les diferents artèries.
42

Durant l’any 2011 han estat posades en servei les següents instal·lacions de millora:
Nova conducció Fontsanta—Estació Distribuïdora de la Trinitat
Estació de bombament de Can Messeguer (La Roca del Vallès)
Nou abastament a Castellví de Rosanes
Rehabilitació del dipòsit de Santa Maria de Martorelles
Rehabilitació del dipòsit de Premià de Dalt
Muntatge nova comporta de sorda a l’ETAP Ter (P-49)
Estació de bombament i dipòsit de Sant Fost de Campsentelles (Can Teià)
Nou tram de la conducció comarcal del Vallès Oriental a Vilanova del Vallès
Rehabilitació del dipòsit de Sant Esteve Sesrovires
Posada en servei de la canonada d’abastament a Esparreguera (Mas d’en Gall)
43

3.2.‐ Obres i projectes d’ampliació de la xarxa
(2.9,EC8, EC9,SO1)
En 2011 ATLL ha connuat les obres d’ampliació i millora de la seva xarxa de distribució, projectant i
construint infraestructures així com realitzant les tasques de modernització i reposició de les instal·lacions
que s’havien d’actualitzar, tant a la xarxa com a les estacions potabilitzadores.
Els impactes econòmics indirectes que suposen les obres realitzades es basen principalment en la millora
de la qualitat de l’aigua subministrada als diferents municipis i en la garana que aporten a l’abastament
d’aigua a la població, evitant situacions de mancança i desabastament i permetent als municipis un major
desenvolupament econòmic (mitjançant la implantació de noves indústries o ampliació de les existents,
construcció de noves zones residencials, serveis, etc.) i la seguretat que en períodes de sequera veuran
ateses les seves demandes d’aigua.
Obres alternaves al Pla Hidrològic Nacional
Aquest any 2011 s’han acabat les obres previstes en el RDL 2/2004, de 18 de juny, pel qual es modificava
la Llei 10/2001, de 5 de juliol del Pla hidrològic nacional. La darrera obra executada ha estat la col·locació
de la canonada a l’interior del túnel que uneix les xarxes del Ter i del Llobregat.
Canonada a l’interior del túnel Sant Just Desvern‐Trinitat. Connexió amb els dipòsits de Trinitat i instal·lacions
del túnel
S’ha instal·lat una canonada d’acer de 11.966 m de longitud i 1.800 mm de diàmetre sobre recolzaments
puntuals que permeten la dilatació de la conducció i, a més cada 180 m s’ha col·locat un compensador de
dilatacions de 1.800 mm de diàmetre. Hi ha una vàlvula d’aïllament a la boca de Sant Just i un conjunt de
vàlvules a la boca de la Trinitat que permet comunicar la conducció amb els dipòsits de cota 100 i comunicar
el pis de cota 130 de la Trinitat amb la nova conducció.
Al llarg del túnel, a les cavernes associades a les dues boques i a les unions de les galeries A, B i C amb el
túnel principal, s’han implantat cinc centres de transformació de mitja tensió que permeten donar servei
a les diferents instal·lacions del túnel: venlació, il·luminació i comunicacions via fibra òpca i via wi-fi
44

que comuniquen els diferents centres amb l’exterior i amb el Centre de Control d’ATLL.
Per poder recórrer el túnel i fer les tasques de manteniment corresponents es disposa de dos vehicles
elèctrics, un a cada extrem, que circulen per uns rails embeguts a la solera del túnel. Els vehicles disposen
d’il·luminació autònoma i d’equips d’autoprotecció del personal.
Les obres han estat finançades amb una ajuda del 57% del Fons de Cohesió de la Unió Europea i el 43%
per ATLL. L’import de liquidació és de 52.468.918,48 €. Les obres es varen iniciar en el mes d’abril de
2010 i es varen acabar en el mes de desembre de 2011.
Obres d’ampliació i millora de la xarxa acabades durant 2011
Artèria ITAM Tordera—Plant del Ter. Tram ITAM Tordera‐Fogars de la Selva
L’artèria ITAM de la Tordera – Planta del Ter permet portar fins 2 m 3 /s d’aigua de la dessalinitzadora de la
Tordera (Blanes) fins la Planta del Ter (Cardedeu, Llinars del Vallès i la Roca del Vallès). Aquest tram inclou
la connexió amb els dipòsits de la ITAM de la Tordera, l’estació de bombament i un tram de canonada
d’impulsió d’acer de 16.008 m i 1.400 mm de diàmetre
fins connectar amb el tram del dipòsit de Fogars de la Selva,
que es va acabar l’any 2010. L’estació de bombament
disposa de tres bombes més una de reserva amb una potència
instal·lada de 2.500 kW. L’actuació ha inclòs també
la restauració ambiental del medi afectat per les obres.
L’import de liquidació de les obres és de 45.634.529,03 €.
Les obres es varen iniciar en el mes de desembre de 2008,
es van acabar en el mes de setembre de 2011 i han estat
finançades per ATLL.
Artèria ITAM Tordera—Plant del Ter. Tram Hostalric—
Sant Celoni
Aquest tram de la mateixa artèria explicada en el punt anterior discorre entre el tram corresponent al
dipòsit de Fogars de la Selva i Sant Celoni. La longitud del tram és de 16.678 m i es tracta d’una canonada
d’acer de 1.400 mm de diàmetre. L’actuació ha inclòs també la restauració ambiental del medi afectat
per les obres. L’import de liquidació de les obres és de 31.962.463,30 €. Les obres es varen iniciar en el
mes de juliol de 2009, es van acabar en el mes de juliol de 2011 i han estat finançades per ATLL.
Artèria ITAM Tordera—Plant del Ter. Tram Sant Celoni—Planta del Ter
Aquest tram de la mateixa artèria explicada anteriorment discorre entre Sant Celoni i la Planta del Ter.
Inclou també les connexions amb els dipòsits de la Planta esmentada i amb el dipòsit de Can Collet
(Llinars del Vallès). La longitud del tram és de 11.958 m i es tracta d’una canonada d’acer de 1.200 mm de
diàmetre. L’actuació ha inclòs també la restauració ambiental del medi afectat per les obres.
L’import de liquidació de les obres és de 21.422.020,16 €. Les obres es varen iniciar en el mes de gener de
2009, es van acabar en el mes de juny de 2011 i han estat finançades per ATLL.
Abastament al centre Direccional (Cerdanyola del Vallès)
Aquest abastament inclou: Canonada, entre la derivació G i el nou dipòsit de cota 121, de polielè de 630
mm de diàmetre i 770 m de longitud; dipòsit de 6.000 m 3 de capacitat, cilíndric de formigó projectat pre-
45

tesat situat a la cota 121; dipòsit de 3.000 m 3 de capacitat, també cilíndric de formigó projectat pretesat
situat a la cota 161; canonada d’impulsió entre el dipòsit de
cota 121 i el dipòsit de cota 161 de polielè de 315 mm de
diàmetre i 1.300 m de longitud; estació de bombament, situada
en la cambra de claus del dipòsit de cota 121, per impulsar
l’aigua del dipòsit de cota 121 al dipòsit de cota 161.
L’import de liquidació és de 4.602.925,52 €. Les obres es varen
iniciar en el mes de gener de 2009 i es varen acabar en el
mes de febrer de 2011. El finançament d’aquesta obra ha estat
assumit per ATLL, d’acord amb el conveni signat entre
l’Entat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de
Residus i ATLL.
Abastament a Montornès del Vallès
Abastament al sector de Can Buscarons (Montornès del Vallès)
des de la nova Artèria Planta del Ter - Estació Distribuïdora
de la Trinitat. Inclou: Canonada d’aspiració de polielè de
400 mm de diàmetre i 130 m de longitud; estació de bombament;
canonada d’impulsió de polielè de 250 mm diàmetre i
1.800 m de longitud; dipòsit cilíndric de formigó projectat
pretesat de 2.000 m 3 de capacitat.
L’import de liquidació de l’obra és de 1.200.992,89 €. Les
obres es varen iniciar en el mes d’octubre de 2009 i es varen
acabar en el mes de maig de 2011 i han estat finançades per
l’ajuntament de Montornès del Vallès i ATLL.
Abastament a Martorelles
Abastament des de la nova Artèria Planta del Ter-Estació Distribuïdora
de la Trinitat. El bombament d’aquest abastament
està situat en el mateix edifici que el bombament de Montornès
del Vallès explicat en el punt anterior. A més, aquesta
obra inclou una canonada d’impulsió de polielè de 280 mm
de diàmetre i 1.350 m de longitud i un dipòsit cilíndric de formigó
projectat pretesat de 3.000 m 3 de capacitat.
L’import de liquidació de l’obra és de 987.711,10 €. Les obres
es varen iniciar en el mes de gener de 2010 i es varen acabar
en el mes de maig de 2011 i han estat finançades per l’ajuntament
de Martorelles i ATLL.
Dipòsit de Moja (Olèrdola)
Construcció d’un nou dipòsit cilíndric de formigó armat de 2.500 m 3 de capacitat a Moja. Les obres del
dipòsit es varen iniciar en el mes de juliol de 2010 i es varen acabar en el mes de juny de 2011. L’import
de liquidació és de 340.987,16 €. El conveni que es va signar entre la Mancomunitat Penedès-Garraf i
ATLL va establir un finançament 50 % Mancomunitat i 50 % ATLL.
46

Dipòsit de Daltmar (Olèrdola)
Aquesta obra inclou un nou dipòsit cilíndric de formigó armat de 1.000 m 3 de capacitat al nucli de Daltmar
i un nou bombament al costat del nou dipòsit de Moja (Olèrdola). Les obres del dipòsit de Daltmar es
varen iniciar en el mes de setembre de 2010 i es varen acabar en el mes de juny de 2011. L’import de liquidació
és de 660.816,19 €. El conveni que es va signar entre la Mancomunitat Penedès-Garraf i ATLL va
establir un finançament 50 % Mancomunitat i 50 % ATLL.
Abastament a Vallbona d’Anoia
Ramal de polielè de 225 mm de diàmetre i 414 m de longitud entre la canonada que uneix el dipòsit de
Masquefa i la Pobla de Claramunt i el dipòsit existent de Vallbona d’Anoia. Per fer aquesta connexió s’han
fet dues perforacions horitzontals dirigides, una sota la línia Barcelona – Igualada de Ferrocarrils de la Generalitat
de Catalunya i l’altra sota la carretera B-224.
L’import de liquidació de l’obra és de 255.980,94 €. Les obres es varen iniciar en el mes de gener de 2011
i es varen acabar en el mes d’abril de 2011. Obres assumides al 100% per l’Agència Catalana de l’Aigua,
d’acord amb el conveni signat entre aquest organisme i el Consell Comarcal de l’Anoia.
Ramal d’Hostalric
Consisteix en una canonada de 2.520 m de longitud (1.160 m de 300 mm de diàmetre i 1.360 m de 200
mm de diàmetre) des de l’artèria ITAM de la Tordera – Planta del Ter fins el dipòsit municipal d’Hostalric.
Per creuar el riu Tordera i no afectar l’espai protegit “Riu i Estanys de Tordera” es va realitzar una perforació
horitzontal dirigida. L’import de liquidació és de 799.192,86 €. Les obres es varen iniciar en el mes de
març de 2011 i es varen acabar en el mes de juny de 2011. Aquesta actuació ha estat finançada al 50 %
entre l’Ajuntament d’Hostalric i l’Agència Catalana de l’Aigua.
3.3.– Millores i control de la xarxa de distribució. (S01)
Durant el 2011 ha connuat l’execució d’obres de millora de la xarxa de distribució, les més significaves
han estat:
Pla Sistemàc de Rehabilitació de canonades.
Inici de rehabilitació d’un tram de l’artèria de diàmetre 3000 entre l’ETAP del Ter i l’estació distribuïdora
de la Trinitat. Tram Vilanova del Vallès.
Substució del clor gas de l’ETAP del Llobregat per hipoclorit sòdic.
Seguint amb la dinàmica dels darrers anys durant la qual s’ha optat per eliminar les instal·lacions de clor
gas de les instal·lacions d’ATLL, s’ha procedit a modificar tot el sistema de desinfecció de l’aigua de l’ETAP
del Llobregat per tal de poder eliminar el reacu clor gas per un sistema de dosificació d’hipoclorit sòdic
del 15%, així com substuir les instal·lacions de diòxid de clor generat a parr de clor gas i clorit sòdic, per
una nova instal·lació on el diòxid de clor es genera a parr de clorit sòdic i àcid clorhídric.
Canvi dels equips bufadors i reforma de les campanes dels decantadors núm. 5, 7 i 8 de l’ETAP del Ter.
L’ETAP del Ter va ser construïda a finals dels anys 60, exisnt a data d’avui equips encara originals de la
planta. Aquest equips, tot i que estan funcionant i realitzant la seva funció, tenen greus problemes de
funcionament pel lògic pas del temps. Tanmateix el seu rendiment energèc és molt baix, per tant és
necessari, a fi de garanr la connuïtat del servei i reduir el cost d’operació, procedir a la seva substució.
Dins dels treballs executats es van substuir dos dels tres equips bufadors (el tercer equip es va canviar
prèviament per necessitat del servei) del circuit de rentat de filtres.
Així mateix la planta està equipada amb vuit decantadors pus pulsator, els quals no podien fer servir la
funcionalitat pulsator per problemes amb els propis equips de buit i per fuites del formigó de les campa-
47

nes de buit. S’han reformat els equips i campanes pulsator de tres dels vuit decantadors existents, dei-
xant-se la resta per a una segona fase.
Projecte i obra d’ampliació de l’hipoclorit sòdic de l’ETAP del Ter.
L’obra executada ha ngut per objecte la instal·lació d’un sistema d’emmagatzematge d’hipoclorit sòdic
del 15%, com alternava, en part, al sistema de cloració actual en base a clor gas.
Execució de les obres del Pla Sistemàc Anual (2011‐2013) per a la rehabilitació i condicionament
mecànic, d’obra civil i elèctric de l'Estació Distribuïdora de la Trinitat (EDT).
Com la resta de la xarxa Ter, l’Estació Distribuidora de la Trinitat està construïda des de finals dels
anys 60, principi dels 70, i a data d’avui existeixen elements que són originals de la fase de construcció i
per tant tenen un grau de degradació important. A fi de garanr el funcionament d’aquesta infraestruc-
tura molt críca per garanr el subministrament d’aigua a la ciutat de Barcelona fa uns quants anys ATLL
va llançar un programa de remodelació de les infraestructures que actualment encara està vigent.
Durant l’any 2011 s’ha executats els treballs següents .
Finalització dels treballs de substució del by-pass de DN600 de la turbina núm. 4.
Connexió dels dos cabalímetres ultrasònics DN1000 per a la mesura i rendiment de les turbines.
Projecte de la interconnexió entre els pisos de pressió de cota 100 i cota 70 al final de la galeria, per
lliurar un cabal suficient sense afectar al servei, per tal de substuir el tram de canonada de sorda
DN1200.
Substució aigües amunt dels dipòsits de cota 70, de la canonada de DN1200 que s’encarrega de
distribuir l’aigua provinent de la central inferior de turbines o dels ruptors mecànics de pèrdua de
càrrega, als dipòsits. Fabricació de peces especials, colzes i perfils d’acer tractat per a la nova disposició
d’aquest tram.
Demolició de passera i escala de formigó, així com de la suportació de la canonada anterior per
col·locar la nova canonada d’acer al mateix pla horitzontal i la connexió a dues branques vercals
d’origen als nínxols del ruptors.
Estudi i replanteig a nivell elèctric de la il·luminació existent a la galeria de cota 70, per adoptar tecnologia
led, per rendiment, resposta a la condensació i consum.
Substució del clor gas per hipoclorit sòdic en les estacions remotes dels dipòsits de Costa, de Masque‐
fa i de Garraf.
Els treballs han consist en l’eliminació total del clor gas de la xarxa de distribució i concretament en els
dipòsits de Masquefa, de Costa i de Garraf i la seva substució per sistemes d’electrocloració. L’electro-
cloració genera el desinfectant (en aquest cas hipoclorit sòdic de baixa concentració) a mesura que es
necessita, funcionant per l’aplicació d’electricitat a una solució de salmorra saturada descomponent-la
en hipoclorit sòdic i altres subproductes no perillosos per al medi ambient.
Instal·lació d’analitzadors de clor en les estacions remotes de la xarxa de distribució.
Per garanr la qualitat del subministrament és necessari disposar d’un control instantani de la qualitat
de l’aigua a tota la xarxa, verificant la quantat de desinfectant que hi ha i afegint-ne en aquells punts
que per l’alt temps de residència comença a estar en unes concentracions baixes.
Durant l’any 2011 s’ha procedit a instal·lar equips en:
Estació de bombament de Corbera (H4-06).
Dipòsit de Castellbisbal (G5-02).
Arqueta de Cervelló (H3-87).
Estació de bombament de Sant Andreu de la Barca (G5-01).
Estació de bombament de Vilobí del Penedès / Sant Mar Sarroca / Torrelles de Foix.
Dipòsit d’Olivella (D2-05).
Dipòsit Cota 292 (E06-01).
Dipòsit NATLL Sant Sadurní d’Anoia (D4-01).
48

Estació de Bombament Cànoves.
Estació de Bombament El Mirador (N9-11).
Presa Directa Sant Quirze 5 Can Feu 2 (I5-01).
Dipòsit Sant Cugat de Llobregat (I5-01).
Dipòsit de Vilanova del Vallès (M6-05).
Dipòsit de Vallromanes (M6-02).
Dipòsit de l’Ametlla Mas Dorca (L9-07).
També s’han realitzat una sèrie d’estudis per tal de controlar i millorar el funcionament de la xarxa.
Pla d’abastament d’aigua en alta als municipis de la xarxa d’ATLL (PAMU).
Amb la finalitat de disposar d’una eina que perme a ATLL planificar estratègicament actuacions de
millora de la infraestructura de la seva xarxa, el Departament d’Enginyeria d’Explotació i Processos està
elaborant el present projecte intern.
El projecte consisteix en analitzar, primer de forma global i a parr d’indicadors bàsics, l’estat de tots els
municipis inclosos a la xarxa d’ATLL, i en una segona fase, analitzar en detall cadascun d’ells, per tal
d’obtenir un conjunt de propostes d’actuacions planificades i valorades econòmicament.
L’objecu és disposar d’un major grau de coneixement de les infraestructures i les caracterísques
dels clients d’ATLL i pretén que aquesta informació esgui centralitzada independentment del gestor
intern d’ATLL que la trami.
El projecte es divideix en tres fases: la pre-anàlisi, l’elaboració de plans directors amb fitxa de caracterís-
ques i la planificació estratègica territorial.
Amb aquests treballs es pretén:
- Obtenir un “rànquing” dels municipis als que ATLL dóna servei, pel que fa a la capacitat de la
seva infraestructura.
- Prioritzar aquells municipis per analitzar en detall la seva situació.
- Planificar estratègicament les actuacions necessàries a mitjà termini per millorar la infraestruc-
tura dels nostres clients.
Fitxa de caracterísques de l’abastament al municipi de Masquefa
49

Tasques de planificació a la xarxa
La planificació de les actuacions en el territori d’un àmbit extens com el d’ATLL es grafia en el GIS, i es procedeix
a:
Incorporació de les planificacions de totes les Direccions de l’empresa que actuen al territori.
Centralització de totes les dades en el programa corporau GIS d’ATLL.
Confecció de reports mensuals.
Durant el 2011 han estat en curs 231 actuacions, repardes per tot el territori d’ATLL. D’aquestes, 209
varen finalitzar durant el 2011, i 22 encara s’estan executant. S’ha treballat a 116 dipòsits, que equival al
70, 3 % del total de dipòsits de la xarxa d’ATLL, i en 43 estacions de bombament, el que equival al 67,2 %
del total de bombaments de la xarxa d’ATLL.
La Direcció de Gesó d’Acus ha dut a terme 209 actuacions, 156 de les quals les ha portat el Departament
de Manteniment de Xarxa (67,5 %), seguit pel Departament d’Enginyeria d’Explotació i Processos
(EdEiP), amb un 21,6 % i 50 actuacions.
Les tasques relaves a reformes d’infraestructura han estat les més nombroses, amb un 30,3 % respecte
la resta de categories. Les reparacions realitzades durant el 2011, a l’igual que les neteges de dipòsits,
corresponen al 16,5 % respecte el total d’actuacions.
A connuació es mostra un resum dels treballs planificats que s’han portat a terme durant l’any 2011 i
s’annexa un llistat complet de totes les actuacions .
PLANIFICACIÓ TÈCNICA ‐ ANY 2011
ACTUACIONS FINALITZADES DURANT EL 2011: 209
ACTUACIONS NO FINALITZADES A GENER DE 2012: 22
TOTAL ACTUACIONS EN CURS DURANT EL 2011: 231
DIRECCIÓ GESTIÓ D'ACTIUS DIRECCIÓ OBRES I PATRIMONI
Enginyeria d'Explotació i Processos 50 21,6% Obres 13 5,6%
Manteniment de Plantes Productives i Edificis 1 0,4% Serveis afectats 9 3,9%
Manteniment Xarxa 156 67,5%
PRIMA 2 0,9% ACTUACIONS PER ARTÈRIES
ARTÈRIA ITAM LLOBREGAT - FONTSANTA 1 0,4%
ARTÈRIA ITAM TORDERA - PTT - -
ACTUACIONS PER CATEGORIA ARTÈRIA EDT-FONTSANTA 13 5,6%
Automatització 18 7,8% ARTÈRIA PTLL-MASQUEFA 47 20,3%
Desballestament instal·lació 1 0,4% ARTÈRIA PTLL-ABRERA 6 2,6%
Inspecció 4 1,7% ARTÈRIA PTLL-COTA 250 16 6,9%
Instal·lació analitzador clor 18 7,8% ARTÈRIA PTLL-FONTSANTA 2,40 13 5,6%
Instal·lació brida cega - - ARTÈRIA EL PASTERAL - PTT 3 1,3%
Instal·lació cabalímetre 5 2,2% ARTÈRIA PTT-EDT1 15 6,5%
Instal·lació sistema de tractament - - ARTÈRIA PTT-EDT2 48 20,8%
Instal·lació presa de mostres 6 2,6% ARTÈRIA PTT-MATARÓ 38 16,5%
Neteja dipòsit 38 16,5% ARTÈRIA ST.QUIRZE - RIERA DE CALDES 15 6,5%
Nova infrastructura 14 6,1% DERIVACIÓ MUNICIPAL EL PRAT DE LLOBREGAT - -
Prevenció i Medi Ambient 2 0,9% CONDUCCIÓ COMARCAL VALLÈS OCCIDENTAL OEST 1 0,4%
Reforma 70 30,3% CONDUCCIÓ COMARCAL VALLÈS ORIENTAL EST 7 3,0%
Reforma tractament 2 0,9% DERIVACIÓ MUNICIPAL BARBERÀ DEL VALLÈS 1 0,4%
Reparació 38 16,5% DERIVACIÓ MUNICIPAL MARTORELL - -
Serveis afectats 9 3,9%
Substitució canonada - - ACTUACIONS PER PLANTES
Treballs elèctrics 6 2,6% PLANTA LLOBREGAT 4 1,7%
PLANTA TER - -
ACTUACIONS PER INSTAL·LACIÓ CAPTACIÓ-DESSALINITZADORA - -
Dipòsits 116 70,3% ESTACIÓ DISTRIBUIDORA DE LA TRINITAT 3 1,3%
Estacions de bombament 43 67,2% EL PASTERAL - -
50

PLANIFICACIÓ TÈCNICA ‐ ANY 2011
INSTAL·LACIONS ON NO S'HA ACTUAT DES DE 2009
DIPOSITS ESTACIONS DE BOMBAMENT
DIP. ALELLA ACCELERADORA MOLLET
DIP. AVINYONET DEL PENEDÈS (ASPIRACIÓ) EB. A-50
DIP. CAN VILALBA EB. A CERVELLÓ I LA PALMA DE CERVELLÓ
DIP. ESPAREREGUERA (TRAM II) EB. ABRERA (POBLE)
DIP. ESPARREGUERA 2 EB. COTA 200
DIP. GRANOLLERS (MUNICIPAL) EB. I DIP. LLEDONERS
DIP. LLAGOSTA EB. I DIP. POUS RADIALS
DIP. MARTORELLES EB. LLIÇÀ
DIP. MOLLET 3 EB. OLÈRDOLA (CAN TRABAL)
DIP. MOLLET 4 EB. OLIVELLA
DIP. MONTMELÒ EB. PALLEJÀ
DIP. Nº 1 I Nº 2 PLANTA LLOBREGAT EB. SANT FOST CAN TEIÀ
DIP. RUBÍ (CAN ROSÉS) EB. SANT POL DE MAR
DIP. ST. VICENÇ DELS HORTS EB. STA. Mª MARTORELLES
DIP. TIANA EB. TIANA (CAN PUIGCARBÓ)
DESVIACIÓ RESPECTE EL TERMINI D'INICI DE LES ACTUACIONS: 17,3 %
DESVIACIÓ RESPECTE EL TERMINI DE FINALITZACIÓ DE LES ACTUACIONS: 52,7 %
51

Balanç hídric de la xarxa de distribució d’ATLL
Durant el 2010 es va iniciar el càlcul del balanç hídric de la xarxa de distribució, desenvolupat per ATLL en
base a les recomanacions del IWA (Internaonal Water Associaon), i fent una adaptació parcularitzada
a les caracterísques pròpies d’ATLL. El seu càlcul inclou els volums des de les diferents entrades a xarxa
(sordes de les diferents plantes), fins els corresponents punts de lliurament als municipis. Aquest Balanç
es calcula a finals de cada mes, fent l’acumulat de l’any. Durant aquest 2011 es va incorporar una gran
quantat d’ informació que ha permès la categorització dels volums perduts en les diferents causes que
l’ha movat, ja sigui per qüesons operacionals, com també per fuites i pèrdues aparents derivades de les
imprecisions implícites en els mateixos aparells de mesura. La millora s’ha fet evident, passant d’un volum
de pèrdua no assignat en el 2010 del 3,22% al 2,13% del 2011., el que suposa un 33,85% de reducció.
Pla de Riscos d’Abastament (1.2,4.11,SO1)
L’any 2009 ATLL es va iniciar la redacció i desenvolupament del Pla de Riscos, idenficant i descrivint tots
els riscos que poden produir situacions d’emergència al sistema d’abastament en relació a la qualitat i
quantat d’aigua i danys a tercers i propis. En una primera fase es varen idenficar i prioritzar els riscos
relacionats amb l’abastament, fent una avaluació qualitava i quantava. Durant l’any 2010 es va portar
a terme la 2 a fase del projecte consistent en el desenvolupat en detall dels 14 protocols del Pla d’Emergència
dels riscos idenficats com a més rellevants. Aquest any 2011, a més de fer una formació a tot el
personal implicat en la gesó d’una emergència, s’ha generat tota la documentació necessària per a la
implantació efecva del Pla al Sistema de Gesó d’ATLL, i es preveu que per al 2012 esgui totalment integrada.
52

Llista de protocols desenvolupats en el Pla d’Emergència de Riscos d’Abastament
3.4.‐ Producció i tractament d’aigua (EN9)
La potabilització de l’aigua que subministra Aigües Ter Llobregat es porta a terme en les seves dues estacions
potabilitzadores, la del Ter i la del Llobregat i en la dessalinitzadora del Llobregat. La planta del Ter
tracta l’aigua procedent dels embassaments de Sau-Susqueda, que mitjançant una canonada de 56 km de
longitud arriba fins a l’ETAP (estació de tractament d’aigües potables) situada en els termes municipals de
Cardedeu, la Roca del Vallès i Llinars del Vallès. La planta del Llobregat, situada a Abrera, pren directament
l’aigua del riu Llobregat, i la dessalinitzadora (ITAM: Instal·lació de tractament d’aigües marines)
capta l’aigua de mar amb presa oberta mitjançant un immissari submarí format per dues conduccions de
1800 mm de diàmetre i 2,2 Km de longitud.
53

Aquestes tres procedències fan que la qualitat de l’aigua tractada en les tres plantes sigui diferent i que
per tant el tractament variï a cada planta.
Aquest any per a facilitar la lectura d’aquesta Memòria i racionalitzar el seu conngut totes les dades
referents a la producció d’aigua de les plantes potabilitzadores i de la dessalinitzadora es detalla en
l’Annex 1.
Control del recurs
El control dels recurs a les dues ETAP es realitza mitjançant la planificació i presa de mostres de les analí-
ques en els punts de control del recurs del riu Llobregat i del sistema d’embassaments Sau-Susqueda-el
Pasteral en la Zona Ter.
Les principals tasques realitzades pel seguiment i control del recurs, han estat:
Presa de mostres, pel control analíc, en els punts habituals de control del recurs
Seguiment diari dels on-line de l´ACA instal·lats al riu
Evolució diària dels embassaments
Seguiment diari dels on-line a la captació de l´ETAP
Control diari de la qualitat del recurs aigües amunt de la captació de l´ETAP
Seguiment mensual de la qualitat de l’aigua al conjunt de la conca del Llobregat
Dues campanyes de seguiment de la qualitat de l´aigua dels embassaments de La Llosa del Cavall,
Sant Ponç i La Baells
Gràfic de l’estat dels embassaments . Font: Agència Catalana de l’Aigua
54

Evolució de la situació dels embassaments del riu Ter (Sau i Susqueda) al llarg del 2011.
Font: Agència Catalana de l’Aigua
COMPORTA TANCA-
DA
COMPORTA OBERTA
COMPORTA OBERTA
PARCIALMENT
Font: Agència Catalana de l’Aigua
55
(EN8, EN9)

Pel que fa al sistema Llobregat l’any 2011 ha estat un any amb algunes variacions de cabal que s’han concentrat
majoritàriament entre els mesos de març i juny, juntament amb dues variacions importants que
es van produir a finals d’octubre i mitjans de novembre. Aquestes variacions han coincidit amb episodis
de precipitacions importants, arribant a un màxim, el dia 16 de juny, de 93 m 3 /s a la captació de la PTLL i
superior a 200 m 3 /s a Castellbell i El Vilar. La resta de l’any el cabal s’ha manngut força estable al voltant
dels 6-7 m 3 /s.
Font: Agència Catalana de l’Aigua
Cabals circulants a Castellbell i el Vilar i a la captació de l’ETAP Llobregat
Quant al control del recurs de la ITAM a connuació es mostra la gràfica de variació de temperatura, pH i
terbolesa de l’aigua de mar captada durant tot el 2011.
NTU/ºC
30
25
20
15
10
01/01/2011
5
0
20/02/2011
Terbolesa pH
11/04/2011
Tempera‐
tura
(NTU) pH (ºC)
Mitjana 0,41 8,10 17,24
Màxim 5,94 8,18 23,60
Mínim 0,14 8,00 11,75
Paràmetres aigua captada
31/05/2011
20/07/2011
08/09/2011
28/10/2011
17/12/2011
Terbolesa Temperatura pH
La qualitat de l’aigua de mar captada ha estat molt elevada, la
qual cosa es pot comprovar observant la corba de terbolesa que
presenta un valor màxim de 5,94 NTU, amb una mitjana de 0,41
NTU.
8,6
8,4
8,2
8
7,8
7,6
7,4
56

3.5.– Volums abasts durant el 2011 (2.8)
El resultat d’aquest any 2011 és una connuació de la tendència a la baixa en el volum de venda d’aigua
causat en gran mesura per la combinació entre la recuperació de recursos hídrics (pous fins llavors no
aprofitats a l’àmbit ATLL durant la sequera de l’any 2008), els efectes de la crisi economia que provoca
una disminució generalitzada de l’acvitat industrial i també les campanyes informaves realitzades per
promoure l’estalvi en el consum d’aigua a les llars. L’any 2010 es varen subministrar a la xarxa un total de
189.126.371 m 3 , mentre que el 2011 han estat 184.055.056 m 3 , el que suposa un descens aproximat del
2,7%.
Gràfic de la tendència anual de volums subministrats.
En el gràfic següent es mostra la reducció de la demanda, amb una lleu recuperació del consum en els
darrers mesos de l’any, però sense arribar a estar per sobre d’altres mesos del període 2006-2010.
57

Volums abasts per municipis i comarques entre el 2006 i el 2011, en m 3
COMARCA MUNICIPI 2.006 2.007 2.008 2.009 2.010 2.011
ALT PENEDÈS 3.843.775 4.257.055 4.323.457 4.238.133 3.481.644 3.678.372
Avinyonet del Penedès 118.184 151.247 121.117 128.431 131.192 149.216
Pla del Penedès, El 43.321 69.357 63.940 76.578 69.256 73.695
Castellví de Rosanes 39.435
Gelida 96.512 86.865 50.590 60.752
Granada, La 81.249 67.315 96.533 68.106 116.368 135.994
Olèrdola 279.961 287.159 247.728 243.658 297.986 357.814
Puigdàlber 26.659 27.190 27.256 28.275 29.142 28.188
Sant Llorenç d’Hortons 159.961 160.941 178.320 140.149 120.798 162.275
Sant Cugat Sesgarrigues 85.300 68.583 59.510 57.711 65.927 54.584
Sant Martí Sarroca 10.570 5.361
Sant Sadurní d’Anoia 186.765 168.733 133.149 125.163 132.765 156.111
Santa Fe del Penedès 26.295 23.572 19.792 18.557 13.979 24.595
Vilafranca del Penedès 2.836.080 3.232.958 3.279.600 3.264.640 2.329.400 2.424.976
Vilobí del Penedès 113.671 5.376
ANOIA 1.740.471 1.771.160 1.704.085 2.417.434 3.147.947 2.855.182
Bruc, El 15.261 73.209 68.466
Hostalets de Pierola, els 179.639 183.269 166.869 174.968 169.739 128.292
Pobla de Claramunt, La 978.017 1.557.773 1.306.326
Masquefa 815.214 861.716 748.295 520.795 672.897 645.567
Piera 745.618 726.175 788.921 728.393 674.329 706.531
BAIX LLOBREGAT 15.182.312 15.046.293 13.473.711 12.126.610 10.294.733 11.028.925
Abrera 341.852 424.410 395.144 381.235 416.893 410.997
Molins de Rei 386.729 401.151 206.641 228.917 176.764 106.806
Cervelló 733.923 609.795 785.630 794.303 741.550 765.070
Collbató 386.662 429.852 354.068 350.989 204.692 185.077
Corbera de Llobregat 1.475.443 1.520.028 1.356.760 1.444.771 1.319.767 1.260.159
Esparreguera 575.312 563.707 655.641 655.401 486.287 649.024
Martorell 3.231.105 2.861.942 2.065.733 1.020.902 982.981 2.123.273
Pallejà 868.601 859.033 647.130 759.136 786.936 706.438
Papiol, El 447.326 397.523 363.373 314.201 277.225 285.295
Palma de Cervelló, la 229.994 237.175 203.078 231.126 225.406 152.926
Prat de Llobregat, El 1.507.110 1.658.730 1.894.203 1.689.386 525.584 487.762
58

COMARCA MUNICIPI 2.006 2.007 2.008 2.009 2.010 2.011
Sant Andreu de la Barca 2.589.126 2.590.375 2.309.410 2.228.720 2.359.551 2.162.894
Sant Esteve Sesrovires 1.070.514 1.176.333 1.241.623 1.178.719 1.220.365 1.263.269
Sant Vicenç dels Horts 1.338.615 1.316.239 995.277 848.804 570.732 469.935
BARCELONÈS 104.485.583 115.548.062 81.206.538 92.554.083 78.854.913 73.245.203
Barcelona 100.438.988 111.451.498 77.145.445 88.445.118 74.904.475 69.259.345
Santa Coloma de Gramenet 4.046.595 4.096.564 4.061.093 4.108.965 3.950.438 3.985.858
GARRAF 8.581.273 9.243.078 8.979.234 9.332.202 8.877.103 9.687.175
Canyelles 613.156 658.004 609.296 596.282 601.665 595.542
Cubelles 292.722 285.217 369.488
Olivella 49.916 53.495 39.766 81.370 53.971 102.735
Sant Pere de Ribes 2.228.777 2.294.594 2.175.272 1.977.234 2.106.117 2.131.244
Sitges 2.137.292 2.633.957 2.793.269 2.769.823 2.716.939 2.599.920
Vilanova i la Geltrú 3.552.132 3.603.028 3.361.631 3.614.771 3.113.194 3.888.246
MARESME 23.744.847 24.100.513 20.399.696 20.755.055 20.695.606 20.956.870
Alella 894.682 999.644 849.416 901.661 819.879 742.670
Argentona 1.170.504 1.162.824 1.031.280 1.095.680 1.083.310 1.057.538
Cabrera de Mar 864.431 874.774 644.372 656.123 832.303 803.143
Cabrils 924.552 984.546 786.614 922.334 857.512 849.308
Caldes d’Estrac 312.808 324.813 285.001 333.711 308.828 251.752
Dosrius 1.238.458 1.469.800 1.348.523 640.508 774.717 831.653
Masnou, El 2.107.846 2.072.856 1.790.479 1.780.414 1.666.196 1.710.203
Mataró 6.878.608 6.844.170 5.859.674 5.884.087 6.223.391 6.498.112
Montgat 754.198 801.713 666.995 684.131 674.362 715.717
Òrrius 51.766 62.249 50.757 55.741 54.488 51.882
Premià de Dalt 849.933 849.991 721.583 962.420 919.761 923.753
Premià de Mar 1.947.532 1.839.724 1.573.859 1.654.219 1.660.050 1.608.193
Sant Andreu de Llavaneres 1.429.117 1.316.322 1.048.010 1.192.859 1.060.148 1.069.416
Sant Vicenç de Montalt 1.100.164 1.153.907 887.961 990.745 904.801 933.929
Teià 587.093 604.173 472.914 516.363 532.806 554.751
Tiana 592.657 632.895 457.874 498.083 494.644 510.354
Vilassar de Dalt 819.568 818.621 758.391 848.503 740.429 711.080
Vilassar de Mar 1.220.930 1.287.491 1.165.993 1.137.473 1.087.981 1.133.416
VALLÈS OCCIDENTAL 48.600.576 46.136.943 42.381.347 43.513.313 41.563.200 40.960.396
Barberà del Vallès 2.700.722 2.625.959 2.431.394 2.192.986 1.991.980 1.950.651
Caldes de Montbui 365.406 428.334 472.240 459.265 295.900 350.480
59

COMARCA MUNICIPI
2.006 2.007 2.008 2.009 2.010 2.011
Castellbisbal 2.265.556 1.091.231 1.241.227 929.654 1.035.310 1.165.456
Les Fonts 292.892 283.677 222.836 253.751 239.596 178.639
Montcada i Reixac 5.135.913 4.316.049 4.064.567 4.339.923 3.921.885 3.653.546
Palau de Plegamans 1.627.624 1.663.635 1.440.753 1.442.306 1.471.006 1.346.888
Polinyà 556.999 545.802 576.362 716.528 518.212 519.039
Ripollet 2.421.239 2.373.135 2.346.819 2.315.006 2.309.987 2.302.312
Rubí 3.589.090 4.129.006 4.017.092 4.462.710 5.736.751 5.703.266
Sabadell 11.835.629 11.914.599 12.196.007 12.869.585 11.545.844 11.088.636
Sant Cugat del Vallès 11.044.725 9.896.603 8.319.890 9.141.972 7.503.927 7.405.596
Sant Quirze del Vallès 1.663.596 1.239.814 551.052 599.831 1.384.860 1.550.533
Santa Perpètua de Mogoda 2.775.672 2.528.506 2.355.520 2.253.966 2.256.181 2.363.642
Sentmenat 296.494 409.850 414.523 258.582 172.411 320.455
Terrassa 2.029.019 2.690.743 1.731.065 1.277.248 1.179.350 1.061.257
VALLÈS ORIENTAL 22.234.856 23.115.239 22.347.993 22.584.559 22.211.225 21.642.933
Ametlla del Vallès, L' 681.374 591.972 755.079 730.179 665.698 519.839
Bigues i Riells 85.213 332.988 547.750 583.842 413.985 398.482
Canovelles 1.213.188 1.140.622 1.062.942 1.141.869 1.129.360 1.120.555
Cànoves i Samalús 15.603 62.054
Cardedeu 1.254.297 1.173.442 981.938 1.042.575 1.012.240 1.106.748
Franqueses del Vallès, Les 1.426.436 1.515.569 1.405.247 1.560.774 1.609.897 1.427.757
Garriga, La 1.010.809 1.099.376 1.055.032 914.906 911.121 776.245
Granollers 5.127.524 5.047.941 5.024.374 4.847.498 4.984.596 4.612.267
Llagosta, La 74.483 112.818 112.220 107.068 111.473 104.871
Lliçà d’Amunt 1.096.006 1.143.197 864.795 1.014.054 951.628 858.459
Lliçà de Vall 533.551 488.305 346.795 373.008 325.530 368.842
Llinars del Vallès 190.716 75.516 23.813 108.972 42.045 198.994
Martorelles 844.348 1.128.445 1.588.733 1.629.967 1.591.915 1.549.877
Mollet del Vallès 3.039.216 3.046.713 3.083.648 3.057.206 3.054.833 2.994.798
Montmeló 700.346 732.404 640.992 664.401 692.368 634.558
Montornès del Vallès 1.190.748 1.571.860 1.233.568 1.155.005 1.033.932 978.479
Parets del Vallès 1.168.355 1.156.594 1.044.656 900.647 877.835 836.814
Roca del Vallès, La 839.408 975.342 983.575 960.195 772.550 748.603
Sant Antoni de Vilamajor 317.409 314.584 299.981 328.013 351.936 328.387
Sant Fost de Campsentelles 697.783 694.217 611.002 701.443 725.639 781.041
Sant Pere de Vilamajor 210.056 495.523
Santa Maria de Martorelles 50.463 55.255 52.288 57.125 49.768 54.403
Santa Eulàlia de Ronçana 35.046 60.319 72.963 70.863 58.786 73.205
Vallromanes 303.515 304.279 241.319 266.219 238.876 245.104
Vilanova del Vallès 354.622 353.481 315.283 368.730 379.555 367.028
TOTAL ANUAL
228.413.693 239.218.343 194.816.061 207.521.389 189.126.371 184.055.056
60

En els gràfics següents es mostra l’evolució de l’abastament a les diferents comarques de la xarxa regio-
nal d’Aigües Ter Llobregat :
61

3.6.– Rendiments de xarxa (PR1,PR2,PR3)
El rendiment de la xarxa de distribució ha estat durant el 2011 del 94,99%, el que suposa un augment del
rendiment del 0,29%. En el gràfic es reflecteix l’estabilitat del rendiment de xarxa que ha dominat durant
els darrers anys, estan sempre al voltant del 95%. Aquest indicador relaciona el volum d’aigua d’entrada a
la xarxa de distribució respecte el volum d’aigua facturat als municipis.
3.7.‐ Convenis de Servei signats
L’any 2008 el Consell d’Administració d’ATLL va aprovar el Reglament de servei, on es fixava que els municipis
connectats a la xarxa ATLL haurien de signar un conveni o contracte de subministrament, que regula,
incorporant les especificitats tècniques de cada abastament les condicions del servei. Aquest any 2011
s’han signat els convenis següents:
Conveni de subministrament amb l’Ajuntament d’Òrrius (12 gener 2011)
Conveni de subministrament amb l’Ajuntament de Sant Esteve de Sesrovires (25 de febrer 2011)
63

3.8.‐ La qualitat de l’aigua (PR1)
Seguint les recomanacions del IWA (Internaonal Water Associaon), ATLL a principis de 2009 va im-
plantar l’indicador QS15, que relaciona el número total de controls de qualitat d’aigua als punts de lliu-
rament dels municipis amb les no conformitats detectades per aquest àmbit. De manera resumida, l’in-
dicador dóna un percentatge de conformitat de l’aigua lliurada per ATLL als seus clients.
L’evolució d’aquest indicador durant l’any 2011 ha estat posiva situant-se en un valor mitjà final del
99.79 %, mentre que al 2010 va ser del 99,94% i al 2009 que va resultar d’un 99.76%. Durant el 2011 es
van produir un total de sis anomalies, quatre de clor lliure residual i dues de clorurs. Totes elles amb
valors lleugerament superiors i corregint-se ràpidament.
L’any 2011, es pot considerar un any molt posiu a nivell de qualitat de l’aigua entregada als punts de
lliurament, ja que l’indicador, i per tant el percentatge de conformitat de les analíques realitzades, ha
estat molt proper al 100 % i superant folgadament l’objecu marcat a començament d’any (99 %).
3.8.1.– Mostres analitzades
La qualitat de l’aigua subministrada per ATLL ve regida per la normava vigent d’aigües de consum humà.
Per a poder garanr aquesta qualitat, des de l’origen fins als diferents punts d’entrega de la xarxa
de distribució, es realitzen moltes analíques de les diferents matrius aquoses gesonades per ATLL;
aigües connentals i de consum.
Dins del procés Analitzar Aigua, el laboratori d’ATLL porta a terme les anàlisis de mostres d’aigua dels
diversos orígens, planificades i catalogades per pus, a fi de cobrir les diferents necessitats i requeriments
legislaus aplicables.
64

L’evolució de mostres analitzades pel laboratori des de l’any 2007 es pot veure a connuació. Durant el
2011 s’han analitzat 7.497.
Control
Qualitat
ETAPs
(CQ)
Control
Recurs
(CR)
Externes
Lab (EX)
Mostres analitzades 2007-2011
TIPOLOGIA MOSTRA
Recerca
Desenvolupament
(RD)
Al mateix temps, el control analíc efectuat, tal com es mostra a la següent figura, ha suposat durant
l’any 2011 la realització de 245.371 determinacions analíques de les quals, 149.897 corresponen al Control
de Qualitat (92.274 de les ETAP (CQ) i 57.622 de la xarxa de distribució (XD)), 44.238 al Control del
Recurs (CR), 21.225 a Recerca i Desenvolupament (RD), 25.946 mostres externes (EX) d’altres departaments
de l’empresa i 4.065 mostres d’assegurament de la qualitat (AQ) generades pel propi laboratori.
50%
45%
40%
35%
30%
25%
20%
15%
10%
5%
0%
2007; 37%
2008; 35%
2009; 40%
2010; 39%
2011; 38%
Nombre de determinacions per pologia de mostra any 2011
A connuació s'especifiquen el número de mostres d’aigua de consum humà analitzades a la sorda de
les ETAP i a la xarxa de distribució des de 2007 a 2011.
65
Xarxa
Distribució
(XD)
TOTAL
2007 2 247 973 1 634 864 2 198 7 916
2008 2 290 1 051 1 867 864 2 384 8 456
2009 2 231 954 2 764 513 2 277 8 739
2010 2 176 870 2 172 448 1 757 7 423
2011 2 061 886 2 024 765 1 761 7 497
2007; 21%
2008; 19%
2009; 21%
2010; 19%
2011; 23%
2007; 23%
2008; 23%
2009; 22%
2010; 20%
2011; 18%
2007; 14%
2008; 17%
2009; 13%
2010; 16%
2011; 11%
2007; 5%
2008; 6%
2009; 4%
2010; 6%
2011; 8%
CQ XD CR EX RD AQ
2011; 2%

Origen de
l’ aigua 2 007 2 008 2 009 2010 2011
SP ETAPs 1512 1511 1519 1536 1468
Xarxa distribució 2198 2384 2277 1757 1761
Número de mostres de consum humà realitzades
La qualitat de l’aigua distribuïda des de cadascuna de les ETAP s’ha manngut dins els requeriments legislaus
en cada moment. L’estadísca representa en els informes que segueixen, segons el RD 140/2003, la
qualitat de l’aigua distribuïda des de l’ETAP Llobregat i des de l’ETAP Ter, respecvament.
Aquest any 2011 ha estat el 2 n any de treball sota requeriments de la norma UNE-EN ISO 17025, i en data
30/12/2011 la Endad Nacional de Acreditación (ENAC) va concedir al Laboratori d'ATLL l'acreditació segons
UNE-EN ISO/IEC 17025:2005, com a reconeixement a la competència tècnica per a la realització
d'assajos en el sector medi ambiental (Acreditació nº 960/LE1768). L’obtenció d’aquesta acreditació contribueix
a garanr la fiabilitat dels assajos que realitza el laboratori, augmentant la confiança en els resultats
emesos.
El volum de feina del laboratori s’ha vist augmentat degut a un increment de tasques transversals que
formen part de la pròpia anàlisi (registre i validacions de dades, manteniment d’equips, controls d’assegurament
de la qualitat, control exhausu dels reacus i materials de referència, elaboració de documentació,
etc...).
El Laboratori a més de realitzar el control analíc de l’aigua, porta a terme un programa d’assegurament
de la qualitat que contempla l’assegurament d’origen extern (parcipació en circuïts d’intercomparació )
i l’ assegurament intern (mostres control procedents d’altres circuits d’intercomparació, patrons o materials
de referència). La valoració dels resultats obnguts als diferents exercicis és una eina de millora que
ulitza el laboratori per a conèixer la qualitat dels assajos que realitza i, promoure el desenvolupament
tècnic de tot el seu personal.
La millora en l’eficiència metodològica és una de les fites constant. Des d’aquesta basant, s’han portat a
terme les següents línies d’actuació:
- Dins l’àmbit de química s’ha implementat l’automatzació de la fase sòlida per a la determinació
d’hidrocarburs aromàcs policíclics (HAPs) en mostres d’aigua de consum. Obtenint-se, a més a més d’una
millora metodològica respecte l’extracció clàssica líquid-líquid, una minimització en l’ús i manipulació
de dissolvents orgànics.
- Dins l’àmbit de biologia s’ha desenvolupat el mètode de detecció de Pseudomona aeruginosa en
aigües de consum (presència/absència). La millora radica en la disminució del temps i cost d’anàlisi.
Al llarg de l'any 2011 no s'han produït incompliments de la qualitat de l'aigua produïda a les ETAP del Ter
i del Llobregat, d'acord amb la legislació vigent (Reial Decret 140/2003) pel qual s'estableixen els criteris
sanitaris de qualitat de l'aigua de consum humà .
66

INFORME ESTADÍSTIC DE RESULTATS
LABORATORI MOSTRA: SP -ETAP LLOBREGAT
PERÍODE: 01-01-11 a 31-12-11
ANÀLISIS MICROBIOLÒGIQUES
Paràmetre unitats mediana n total VP
Escherichia coli ufc/100mL 0 368 0
Clostridium perfringens ufc/100mL 0 368 0
Bacteris coliformes ufc/100mL 0 368 0
Aerobis 22ºC ufc/mL 0 368 100
Enterococs ufc/100mL 0 12 0
ANÀLISIS QUÍMIQUES
3.8.2.– Qualitat de l’aigua a l’ETAP Llobregat
Paràmetre unitats mitjana d.s. n total VP
Alumini µg/L 53.2 10.48 368 200
Amoni mg/L nd - 368 0.5
Clor combinat mg/L 0.25 0.07 368 -
Clor lliure mg/L 0.73 0.15 368 -
Color mg/L 1.18 0.07 368 15
Conductivitat µS/cm 780 275 368 2500
Olor ind dil 1.35 0.12 368 3
pH pH 7.57 0.12 368 >6.5

ANÀLISIS MICROBIOLÒGIQUES
3.8.3.– Qualitat de l’aigua a l’ETAP Ter
INFORME ESTADÍSTIC DE RESULTATS
LABORATORI MOSTRA: SP -ETAP TER
PERÍODE: 01-01-11 a 31-12-11
Paràmetre unitats mediana n total VP
Escherichia coli ufc/100mL 0 1093 0
Clostridium perfringens ufc/100mL 0 1096 0
Bacteris coliformes ufc/100mL 0 1093 0
Aerobis 22ºC ufc/mL 0 1094 100
Enterococs ufc/100mL 0 16 0
ANÀLISIS QUÍMIQUES
Paràmetre unitats mitjana d.s. n total VP
Alumini µg/L 55.47 12.31 1093 200
Amoni mg/L nd - 1093 0.5
Clor combinat mg/L 0.21 0.05 1093 -
Clor lliure mg/L 1.05 0.13 1093 -
Color mg/L 1.23 0.22 1093 15
Conductivitat µS/cm 378 14 1093 2500
Olor Ind.dil 1 - 1093 3
pH pH 7.56 0.09 1093 >6.5

3.8.4.– Qualitat de l’aigua produïda a la Dessalinitzadora del Llobregat
Durant l’any 2011 s’han registrat 7 incidències relaves a la qualitat de l’aigua producte, degudes en tres
casos a terbolesa (com a conseqüència de l’augment del cabal produït als mesos de març i maig); al bor
en dues ocasions, per increment de temperatura de l’aigua de mar; al clor residual de sorda en una ocasió,
per problemes al sistema de dosificació d’hipoclorit, i una deguda a l’Índex de Langelier, com a conseqüència
d’un error analíc amb el pH. S’han produït dos incompliments, deguts a problemes amb la terbolesa
durant l’increment de producció de la planta als mesos de març i maig.
micro-S/cm a 25ºC
900
800
700
600
500
400
300
200
100
0,400
0,200
0,000
-0,200
-0,400
-0,600
-0,800
Conductivitat
0
01-01-11 20-02-11 11-04-11 31-05-11 20-07-11 08-09-11 28-10-11 17-12-11
Màxim: 721 µS/cm
Mínim: 143 µS/cm
Promig: 412 µS/cm
LSI
-1,000
01-01-11 20-02-11 11-04-11 31-05-11 20-07-11 08-09-11 28-10-11 17-12-11
30,0
28,0
26,0
24,0
22,0
20,0
18,0
16,0
14,0
12,0
Màxim: 0,37
Mínim: -0,23
Promig: 0,09
Calci
10,0
01-01-11 20-02-11 11-04-11 31-05-11 20-07-11 08-09-11 28-10-11 17-12-11
Màxim: 26,41 mg/l
Mínim: 14,50 mg/l
Promig: 21,94 mg/l
69
NTU
mg/l
2,00
1,80
1,60
1,40
1,20
1,00
0,80
0,60
0,40
0,20
Terbolesa
0,00
01-01-11 20-02-11 11-04-11 31-05-11 20-07-11 08-09-11 28-10-11 17-12-11
1,00
0,90
0,80
0,70
0,60
0,50
0,40
0,30
0,20
0,10
Màxim: 1,60 NTU
Mínim: 0,13 NTU
Promig: 0,31 NTU
Clor residual
0,00
01-01-11 20-02-11 11-04-11 31-05-11 20-07-11 08-09-11 28-10-11 17-12-11
mg/l
1,300
1,200
1,100
1,000
0,900
0,800
0,700
0,600
0,500
0,400
Màxim: 0,69 mg/l
Mínim: 0,12 mg/l
Promig: 0,47 mg/l
Bor
0,300
01-01-11 20-02-11 11-04-11 31-05-11 20-07-11 08-09-11 28-10-11 17-12-11
Màxim: 1,22 mg/l
Mínim: 0,29 mg/l
Promig: 0,80 mg/l

La conducvitat presenta una tendència d’acord amb les variacions de temperatura, mostrant-se clarament
el descens sobtat corresponent al període de funcionament del segon pas d’osmosi inversa. També
s’observa un increment dels valors de conducvitat entre el dia 1 de gener i el dia 31 de desembre, degut
principalment a un augment de 1,2ºC en la temperatura de l’aigua captada en aquest període, així com
un pet descens de rendiment de les membranes durant aquest temps.
La terbolesa presenta dos moments puntuals amb valors superiors a 1NTU, deguts a l’increment de producció
dels mesos de març i maig; l’augment de cabal tractat als llits de calcita, produeix de forma transitòria
un lleuger arrossegament de calcita sense dissoldre, que pot provocar aquest increment de terbolesa.
L’Índex de Langelier s’ha anat ajustant a valors posius, entre 0 i 0,2 al llarg de l’any.
La resta de paràmetres relaus al post-tractament de remineralització, com el calci i l’alcalinitat, presenten
valors normals, observant-se una millora cap al final de l’any, fruit de l’ajustament de la dosificació de
CO2, millorant el procés de remineralització.
Els bor constueix un dels principals paràmetres a controlar; durant l’any s’han produït dues incidències
per valors superiors a 1 ppm, tal i com s’ha indicat. Durant els mesos d’agost a octubre es donen els valors
més baixos, conseqüència del funcionament del segon pas. Aquest paràmetre queda totalment condicionat
pel funcionament de les membranes d’osmosi inversa.
3.9.‐ Manteniment d’infraestructures
Les diferents pologies d’acus a mantenir, així com l’extensa zona geogràfica on estan ubicats determinen
l’actual composició de l’estructura de manteniment, El sistema de guàrdies d’execució, de la qual
forma part el personal de manteniment, permet donar resposta a qualsevol incidència les 24 hores del
dia dels 365 dies de l’any.
Des de la visió dels requeriments
imprescindibles per a una
bona gesó dels acus es treballa
en els conceptes: fiabilitat,
mantenibilitat, disponibilitat.
El repte que suposa gesonar
uns acus dispersos pel territori,
amb instal·lacions d’obra civil,
canonades, instal·lacions mecàniques
i elèctriques, plantes potabilitzadores,
i d’electrodiàlisi
reversible, etc .. ha fet necessari
organitzar els recursos humans
en especialitats i fixar zones territorials
d’actuació
70

Manteniment a la Planta del Ter
A connuació es detallen algunes de les tasques de manteniment a la captació del Pasteral durant el
2011:
Diverses intervencions subaquàques per la neteja de les reixes de captació de l’embassament.
Realització d’un tancament d’alumini a la sala dels quadres elèctrics de control de les vàlvules Larner.
Tractament per la humitat de les parets i eliminació de totes les instal·lacions fora de servei
71

existents a la zona
Neteja de les deposicions (branques, troncs, fulles, llims, etc...) acumulades els úlms anys al canal
d’entrada als tambors filtrants
Inici de les tasques de reparació de la vàlvula anular núm. 1
Fotografia actuacions al Pasteral
Manteniment realitzat a l’ETAP del Ter :
Modificació de la instal·lació de preparació i dosificació de midó
Refer tota la instal·lació del tercer generador de diòxid que s’havia traslladat a l’ETAP del Llobregat,
tornant-lo a col·locar a la seva ubicació original
Instal·lació a les basses de recuperació nº2 i nº3 de totes les canonades i connexions elèctriques
requerides per posar en marxa el nou sistema Leopold d’extracció dels fangs
Realització de tota la instal·lació per a la dosificació d’hipoclorit a la nova arqueta d’arribada de
l’aigua procedent de la dessalinitzadora de la Tordera
Instal·lació d’un nou emmagatzematge d’hipoclorit sòdic al 15% per al seu ús a la potabilització
de l’aigua
Manteniment a l’ETAP del Llobregat
El manteniment a l’ETAP Llobregat al llarg de l’any 2011 s’ha distribuït de la manera següent :
El grup planificador de manteniment ha executat i complimen- Tipus OT’s Nombre
tat 872 ordres de treball de manteniment correcu, respecte Correctiu 872
un total de 1.650. Cal esmentar que cap actuació de manteni- Preventiu 629
ment correcu ha provocat l’aturada del tractament.
Proactiu 87
Operació 47
Pel que fa a manteniment prevenu, en 2011 s’ha donat connuïtat
al pla de manteniment de la instal·lació d’EDR i de la lí-
Comissió servei
Total general
15
1.650
nia de fangs. La planificació establerta s’ha complert en un 84’25%.
Com actuacions de manteniment més destacades es poden ressaltar:
Millora de les conduccions d’evacuació d’hidrogen de les piles de la nau d’EDR
Reparació fuita a la planta de fangs i renovació de les vàlvules de retenció de les bombes de rentat
de filtres
Reparació fuita a la canonada d’impulsió de la bomba nº2 de rentat i instal·lació de dues vàlvules
de 1 ½” per tal de poder treure l’aire de la canonada quan es realitzen maniobres d'emplenat.
72

Renovació de les vàlvules d’entrada a línies de decanta-
dors mitjançant l’adquisició i instal·lació de dues vàlvules
DN1200 i dos carrets de desmuntatge, duent a terme
totes les tasques de construcció de les peces de caldere-
ria de transició i el muntatge.
Manteniment a la xarxa de distribució
El manteniment a la xarxa de transport i distribució està dividit territorialment en dues zones: Zona Nord i
Zona Sud. Les tasques de manteniment de cada zona es reparteixen segons especialitats.
Manteniment d’obra civil i canonades
Dins aquesta àrea s’han dedicat molts esforços en la pre-localització de fuites i trencaments de canonades.
S’han ulitzat els mètodes següents:
Fuites detectades amb pre‐localitzadors GSM.– Canonada d’impulsió C250 prop del pericó H6-80.
El report periòdic va mostrar un increment connuat del nivell de so i arran d’això es va fer un aforament
d’aquest tram i es va verificar una fuita
Fuites localitzades amb gas traçador.- És una tècnica aplicable en canonades petes i que es puguin
seccionar; en aquestes condicions resulta econòmica. Es van detectar dues fuites en el tram Esparreguera
2 a Esparreguera 3, i dues a la impulsió al Papiol i derivació a Castellbisbal de la DN2400
Smartball, correlador amb hidròfons i cabalímetres per aforar fuites. S'han estudiant també mètodes
de localització de fuites adequats per a canonades grans com ara la correlació amb sensors pus
hidròfons: FD DN1000 de l’artèria PPG a l’alçada de Sant Pere Molanta (un tram de 838m de
llarg) i el sistema SmartBall (sensor que viatja per dins la canonada i reporta resultats)
Manteniment correcu de xarxa
S’han dut a terme, entre d’altres, les actuacions següents:
Fuita del PQ18220 de l’artèria PTLL-Fontsanta
Fuita de la canonada FPCX DN1250 de l’artèria PTLL-C250 (dins de la PTLL)
Fuita del PQ1279 de la canonada DN800 FPCX de la conducció comarcal Vallès Occidental Sud
Fuita del PQ89 de la canonada DN800 FPCX de la conducció comarcal Vallès Occidental Sud
Reparació de les fuites del got gran del D Masquefa (es detecta que s’han incrementat molt) Reparació
de les juntes de dilatació de la solera mitjançant farcit amb material expansiu, cobriment amb
bandes elàsques (EpoLINE 30) i imprimació d’aquestes (per a protecció)
73

Actuacions realitzades de manteniment prevenu:
Substució del pilotatge de la vàlvula almètrica d’entrada al dipòsit del Garraf i reparació del reductor
del obturador del dipòsit de Costa
Substució de les vàlvules reductores de pressió d’entrada als dipòsits de Vilassar de Mar i Premià
de Mar per el nou muntatge d’Irua
Preparació, execució i seguiment del plans de manteniment (BI’s de vàlvules reguladores, obturadors,
...).
Actuacions realitzades de manteniment proacu:
Recorreguts interiors de la canonada amb equips de treball que feien recorreguts simultanis per
l’interior
Col·locació de nous sensors per a la auscultació (geotècnica) dels punts on va resultar necessari
Durant l’any 2011 s’ha rehabilitat: la EB d’Avinyonet, el dipòsit de Costa i la caseta seccionadora 2
de la artèria PTLL-Fontsanta DN2400. També s’ha aprofitat per canalitzat el desguàs (millora) en el
dipòsit de Costa
Rehabilitació dels dipòsits de Premià de Dalt, Vilassar de Mar, Cardedeu, Lliçà de Vall, Sta. Maria.
Martorelles, Palau de Plegamans, Sant Fost-Can Teià, Sant Esteve Sesrovires C292, i La Garriga.
Demolició de l’estació de bombament de Can Prats.
Pel que fa al manteniment predicu, s’han realitzats controls no destrucus en canonades, consistents en
determinar l’estat actual i l’evolució de la canonada mitjançant tècniques del pus:
-Camps electromagnècs per detectar la quantat d’espires del pretesat que estan trencades.
-Ultrasons per detectar els gruixos de materials.
-Auscultació de les espires quan es trenquen (fibra òpca acúsca)
Altres manteniments
Durant l’any 2011 s’han realitzat també actuacions correcves, prevenves i proacves de manteniment
elèctric a la xarxa, de manteniment electromecànic i de les instal·lacions de cloració.
3.10.– Sistema d’Informació Geogràfica (GIS) i Gesó de Manteniment Assisda per ordinador (GMAO)
L’evolució del GIS (Sistema d’Informació Geogràfica) és imparable, i enguany els esforços s’han centrat
primordialment en els següents fronts:
Dades.‐ Les dades són la base del sistema i conseqüentment s’hi dediquen molts esforços:, revisant
i introduint noves dades i dibuixant els móns interiors..
Tram introduït Alfou‐Mirador‐
Can Volart
Món interior EB Fontsanta
74

S’ha treballat també sobre els temàcs: Patrimoni, Mobilitat, Serveis Afectats i Punts crícs.
Desenvolupaments tècnics.‐ S’ha realitzat un canvi de versió a la 6.1.10 de GeoMedi WebMap . Es va fer
una actualització de tota la cartografia de l’ICC en el nostre àmbit amb la novetat de la càrrega d’una
nova cartografia d’escala 1:2.500; es visible a la web a parr de l’escala 5000 amb molt bon resultat
en la visió de detall.
Publicació de temàcs.‐ Una de les caracterísques més importants del GIS és que permet tematzar
les dades per a obtenir informació dels atributs respecte a la situació geogràfica.
Incorporació de dades de qualitat de l’aigua al GIS.- Operació registra al llarg de la xarxa el valor de
diversos paràmetres (Cl, THM, temps de retenció) com aquests valors estan lligats al lloc on han estat
adquirits, la representació geogràfica permet la seva millor visualització i anàlisi.
75
Incorporació de les dades de planificació
d’actuacions al GIS.– Per la web es pot accedir
visualitzant el lloc i núm. d’actuacions
i també es pot accedir a la informació.

Col·laboració en projectes instucionals
La consolidació del GIS a ATLL ha permès l’augment de la col·laboració i presència en projectes i iniciaves
instucionals:
La parcipació en la Comissió Tècnica INSPIRE CT3 va permetre intervenir i, per tant, enviar les propostes
de correccions a les especificacions INSPIRE de l’annex III.6 corresponents als conjunts de dades
responsabilitat d’ATLL segons el Pla Cartogràfic de Catalunya, sota la coordinació de l’Instut Cartogràfic
de Catalunya.
Publicació definiva de les metadades d’ATLL a la Infraestructura de Dades Espacials de Catalunya,
col·laborant amb l’Instut Cartogràfic de Catalunya al respecte de la Caracterització dels Conjunts d’Informació
Geogràfica pel desplegament del Pla Cartogràfic de Catalunya (PCC)
Gesó de Manteniment Assisda per ordinador (GMAO)
Actualment per a la gesó del manteniment s’ulitza el mòdul de manteniment del ERP d’ATLL. Tanmateix
per a una bona gesó i control del manteniment, així com per a la integració de les tasques de millora
d’enginyeria i plc, s’està treballant en la implementació d’un GMAO.
3.11.– Gesó del Patrimoni
Els béns i drets que conformen el Patrimoni d’ATLL han ngut diferent origen, molts d’ells procedents
d’administracions amb competències hidràuliques que han precedit ATLL. Fruit d’aquesta diversitat, es
pot diferenciar entre béns:
Adquisició directa (expropiació, compravenda)
Subrogats des d’altres administracions
Adscrits per la Generalitat
Cedits en ús i explotació
És objecu bàsic assolir el major número d’inscripcions de béns i drets en el Registre de la Propietat. El
procés pel qual es du a terme es coneix com Regularització Patrimonial.
76

1) Regularització Patrimonial
L’exercici 2011, ha prosseguit la regularització d’instal·lacions rellevants pendents, bé per inscripció registral
o mitjançant convenis de cessió d’ús. S’entenen com instal·lacions rellevants:
Plantes
Dipòsits
Estacions de Bombament
Edificacions importants
Durant 2011 destaquen la inscripció en el Registre de la Propietat de les finques que allotgen les instal·lacions
següents:
Sorda Túnel artèria PTLL-Fontsanta
Seccionament 3 artèria PTLL-Fontsanta
Seccionament 5 artèria PTLL-Fontsanta
Pou d’atac A-42 artèria Pasteral-PTT
Pou d’atac A-44 artèria Pasteral-PTT
Pou d’atac A-49 artèria Pasteral-PTT
Pou d’atac A-52 artèria Pasteral-PTT
Dipòsit Vilassar de Mar Can Tosca
Dipòsit Pallejà
Així, al tancament de l’exercici s’ha assolit la regularització del 66% dels punts definits. Els restants a
finalitzar en 2012 són, en especial, finques amb dipòsits ancs de la zona Nord.
2) Gesó de dades
En 2011 s’ha associat gràficament al GIS
corporau d’ATLL una bona part de la informació
patrimonial. Fruit d’això, s’han
comptabilitat 4.031 finques associades,
que contenen bens i drets d’ATL. Hom
preveu finalitzar durant 2012 aquesta tasca.
77
Considerant dades absolutes, pel
que fa a les ocupacions definives
establertes (plens dominis), ATLL
gesona una supercie aproximada
de 1.788.000 m 2 .
Per altra banda, si es considera tot
pus de béns i drets (plens dominis
i servituds de pas), la situació a finals
de 2011 és la reflecda en
aquest gràfic.

L’associació gràfica esmentada ha permès idenficar sobre el territori l’estat patrimonial individualitzat
per a cada finca, i poder plantejar les línies d’actuació futures per assolir els objecus de regularització
prefixats.
Analitzant els resultats de manera concreta per a cada artèria, s’obté el següent (referit a les finques
associades gràficament al GIS corporau):
78

3) Gesons cadastrals
Els Recursos presentats davant la Gerència del Cadastre de Barcelona han versat sobre:
Modificacions de caracterísques cadastrals (supercie, pologia...)
No reconeixements de la tularitat cadastral sobre parcel·les
Paralització de la tributació de l’Impost de Bens Immobles
Cobrament de devolucions d’imports pagats d’IBI, quan són esmats els recursos presentats per
ATLL
En especial, destaquem de l’exercici 2011:
Gesó de la devolució d’imports d’IBI, exercicis 2008-2011:
- Sant Esteve Sesrovires (part esmada recurs sobre finca dipòsit núm. 7)
Esmació de recursos presentats, de no reconeixement de tularitat de finca, amb la conseqüent
paralització de la tributació de l’IBI sobre la parcel·la:
- Cabrils, Castellví de Rosanes i La Roca del Vallès
Alteracions caracterísques cadastrals de les finques de:
- Connexió amb derivació El Papiol, Oficines centrals Sant Joan Despí i Dipòsit Alella
Adscripció tularitat cadastral de finques de:
- Sant Llorenç d’Hortons
3.12.‐ Serveis Afectats
Al llarg de l’any 2011 el Departament de Serveis Afectats Passius ha obert i gesonat un total de 100
nous expedients, dels quals 37 corresponen a actuacions amb una afecció efecva sobre instal·lacions
de tularitat i/o gesó d’ATLL.
A connuació es pot observar l’evolució al llarg del període corresponent als 7 darrers anys (2005-2011):
Any Expedients oberts
Variació anual d'expe‐
dients oberts
79
Expedients oberts
amb afecció
Variació anual d'expe‐
dients oberts amb
afecció
2005 178 - 74 (42%) -
2006 193 8,4% 91 (47%) 23,0%
2007 199 3,1% 83 (42%) -8,8%
2008 248 24,6% 121 (49%) 45,8%
2009 220 -11,3% 85 (39%) -29,8%
2010 199 -9,5% 73 (37%) -14,1%
2011 100 -49,7% 37 (37%) -49,3%

Evolució interanual del nombre d’expedients oberts i amb afecció.
Com es pot veure durant el període de referència, aquets paràmetres han presentat una tendència creixent
des de 2005 fins a 2008, i una tendència decreixent al període 2009-2011. Si bé és dicil determinar
de forma absoluta les causes d’aquesta evolució, és presumible que la tendència posiva inicial vingués
donada principalment pel creixement de la xarxa de distribució d’ATLL al llarg dels darrers anys, pel fet
que promotors, projecstes i contracstes cada cop tenen més en consideració efectuar consultes relaves
als serveis afectats de les seves actuacions, i sobretot pel bon clima econòmic viscut durant el període
en qüesó.
Per contra, sembla evident que el descens en el nombre d’expedients de serveis afectats gesonats al
llarg dels anys 2009 i 2011 es troba ínmament relacionat amb la situació econòmica actual, especialment
en els àmbits de l’edificació, l’urbanisme i l’obra civil.
En quant a l’indicador de temps mitjà de resposta del Departament (temps mesurat en dies hàbils corresponents
al període transcorregut entre el registre d’entrada d’una comunicació i la data de la seva corresponent
resposta), cal indicar que durant l’any 2011 s’ha situat en 4,1 dies, quedant doncs 5,9 dies sota el
llindar objecu fixat (10 dies).
Pel que fa a la distribució geogràfica de les actuacions que al llarg de 2011 han donat lloc a aquests expedients,
el Vallès Oriental i el Vallès Occidental (28 i 19 expedients respecvament) se situen com les comarques
amb un major nombre d’expedients oberts, mentre que Llinars del Vallès (12 expedients) i Bar-
Comarca
2005 2006 2007
Any
2008 2009 2010 2011
Total acumulat
Alt Penedès 12 5 12 6 4 10 3 52
Anoia 4 2 10 6 10 9 5 46
Baix Llobregat 38 40 48 59 40 30 16 271
Barcelonès 40 28 34 70 62 30 13 277
Maresme 9 14 10 22 25 13 7 100
Vallès Occidental 26 33 33 34 30 44 19 219
Vallès Oriental 46 63 46 43 53 44 28 323
Altres 3 8 6 8 5 13 9 52
80

Finalment, algunes de les afeccions que al llarg de 2011 han requerit una especial dedicació del personal
del Departament de Serveis Afectats han estat les següents:
Obres que han requerit modificacions a la xarxa de distribució.
Urbanització dels carrers Cerdanyola i Saboneria de Barberà de Vallès
Pla general d’ordenació de Can Filuà i Can Guillot
Línia Alta Velocitat. Tram Trinitat – Montcada
Línia Alta Velocitat. Tram Espronceda – Trinitat
Eix Diagonal (C-15 i C-35) (derivacions Puigdàlber, Vilafranca del Penedès, la Granada, Cubelles)
Modificació puntual de les normes subsidiàries de la Pobla de Claramunt
Projectes i obres que requereixen futures modificacions a la xarxa de distribució.
Millora de l’accessibilitat al P.I. Can Amat, des de la línia Martorell - Manresa dels FGC
Variant de la ctra. 1413a a Sant Quirze del Vallès
Calçades laterals a l'autopista C-58. Tram: Badia del Vallès - Sant Quirze del Vallès
Projectes i obres que han comportat actuacions de salvaguarda i protecció.
Gasoducte ramal Besós
Subestació de tracció ferroviària a Cardedeu
81

CAPITOL 4
ELS NOSTRES CLIENTS I PROVEIDORS
82

CAPITOL 4.– ELS NOSTRES CLIENTS I PROVEÏDORS
La sasfacció dels nostres clients és un dels nostres compromisos fonamentals. És per això que hem implantat
una sèrie d’eines que ens permeten conèixer les seves expectaves i el seu grau de sasfacció
respecte al servei proporcionat, per poder així establir les mesures oportunes per millorar connuament
les nostres actuacions i incrementar la seva sasfacció. Així mateix, també ens relacionem amb els nostres
proveïdors fomentant que actuïn d’acord amb la nostra políca i valors, aplicant en el procés de selecció
de contracstes els principis de publicitat i concurrència, igualtat i no discriminació, i transparència.
4.1.– Relacions amb els nostres clients (PR5)
4.1.1.‐ Enquesta de sasfacció, la referència amb les darreres dades de la mesura de sasfacció de cli‐
ent:
Amb l’objecu de mesurar el grau de sasfacció dels clients i detectar punts de millora del servei que
ATLL presta, s’envia als clients una enquesta amb una periodicitat bianual.
Els resultats del darrer informe de mesura de sasfacció de client corresponen a l’enquesta enviada el
2009 i es poden consultar en la Memòria d’acvitat i responsabilitat corporava d’ATLL 2010, en el capítol
5, apartat 5.1.-Relació amb els nostres clients, a la nostra pàgina web (www.atll.cat).
4.1.2.‐ Gesó de les comunicacions externes
La gesó de les comunicacions externes es porta a terme mitjançant l’aplicació GREI (Gestor de Relacions
Externes i Instucionals), disponible a la intranet, i d’acord a un procediment intern de gesó.
Aquest procediment inclou, entre d’altres, les comunicacions relacionades amb les sol·licituds i reclamacions
rebudes a ATLL d’aspectes relacionats amb les acvitats i serveis prestats.
L’any 2011 es van obrir un total de 199 comunicacions, xifra que no ha suposat pràccament cap canvi
en relació a l’any 2010, on hi va haver un total de 195. D’aquestes comunicacions, 104 van ser incidències
de client i 95 per temes instucionals.
La distribució de les comunicacions, segons la Direcció responsable de gesonar-les, ha estat la següent:
7
5
Nombre de comunicacions GREI per Direcció 2011
1
10
12
16
32
11
25
83
53
27
Distribució
Explotació
Gerència
Gestió d'Actius
Obres i Patrimoni
Obres II
PRIMAQ
Producció
Projectes i Obres
Recursos
Sistemes

Cal tenir en compte que durant l’any 2011 es van realitzar uns canvis en l’organigrama general d’empresa,
com la supressió de la Direcció de Distribució i la creació de la Direcció de Gesó d’Acus que incorpora
les competències de les angues Direccions de Prevenció, Medi Ambient i Qualitat, i de Distribució.
Així mateix, la Direcció de Producció, amb noves competències, va passar a anomenar-se Direcció d’Explotació.
També va desaparèixer la Direcció d’Obres II.
Gerència ha gesonat un 27% de les comunicacions rebudes, seguit de Recursos amb un 16%, Explotació
un 13,5% i Distribució amb un 12,5% del total.
Respecte a la seva pologia han predominat les comunicacions relacionades amb la sol·licitud d’informació
que han representat un 38%, seguides en menor percentatge de les reclamacions amb un 18% , com a
més destacades.
76
Nombre de comunicacions GREI per motiu 2011
9
5
31
38
En el gràfic adjunt es pot veure la comparació de les comunicacions segons la seva pologia dels anys
2008, 2009, 2010 i 2011.
4
27
4
4
Administració
Infraestructura futura
Peticions institucionals
Punt d'abastament
Qualitat aigua potable
Reclamació
Servei
Sol·licitud actuació
Sol·licitud informació
84

Dins del procés “Gesonar les relacions instucionals” es disposa de l’indicador “Temps de resposta de
reclamacions de clients (dies)” que permet mesurar el número de dies que ATLL triga a respondre una
reclamació efectuada per un client. Durant el 2011 la mitjana de temps que ATLL ha trigat a respondre les
reclamacions rebudes ha estat de 10,16 dies, sent un valor acceptable en línia amb l’objecu establert
que era de ≤ 10 dies.
4.2.– Relacions amb Proveïdors (EC6,HR2)
L’acvitat de compres/contractació durant aquest període de 2011 ha suposat un total de 4.555 processos
de sol·licitud de compra, un 20,33% menys que l’any anterior, i la tramitació de 2.472 comandes, cosa
que ha significat un descens del 11,93% en aquest concepte. El número d’expedients de contractació ha
estat de 102, la qual cosa ha significat un descens en aquest pus de processos del 35,44%.
Així mateix, s’ha manngut l’acvitat en l’àmbit del magatzem central de l’empresa ubicat a l’ETAP del
Ter on s’han efectuat 2.107 reserves de material. Cal destacar les millores tècniques i d’organització del
magatzem, atès que aquest any 2011 s’ha efectuat la implantació d’un sistema de gesó de magatzems
(SGA), així com un manteniment general en l’acvitat de compres i contractació respecte l’any anterior
en correlació amb les normes de gesó de la qualitat implantades (ISO 9001) i una important tasca de
manteniment, gesó i avaluació del registre de proveïdors de l’empresa.
El sistema de compres i contractació d’ATLL garanteix la transparència en tot el procés, evitant així la possibilitat
de males pràcques administraves. També s’ha de tenir en compte que, al tractar-se d’una empresa
pública del Govern de la Generalitat, des del Parlament de Catalunya els diputats/des de les diferents
forces parlamentàries poden formular preguntes sobre temes de contractació, compres, licitacions,
etc.
La proporció de despesa corresponent a proveïdors locals (Catalunya) ha estat del 96,42% durant el 2011,
mentre que el 2010 va ser del 99,92%, el que suposa una reducció del 3,5%.
4.2.1. Gesó de les compres i la contractació (SO2,PR3)
El sistema de compres i contractació d’ATLL garanteix la transparència en tot el procés, evitant així la possibilitat
de males pràcques administraves. També s’ha de tenir en compte que, al tractar-se d’una empresa
pública del Govern de la Generalitat, des del Parlament de Catalunya els diputats/des de les diferents
forces parlamentàries poden formular preguntes sobre temes de contractació, compres, licitacions,
etc.
El règim de contractació aplicable a ATLL és el definit en l’arcle 43.1 del Decret Legislau 3/2003, sens
perjudici del que disposa l’arcle 22 del Text refós de la Llei de l’Estatut de l’empresa pública catalana,
aprovat per Decret legislau 2/2002, de 24 de desembre, l’arcle 25.1 dels seus Estatuts, i, tanmateix,
per les Instruccions Internes de Contractació aprovades pel Consell d’Administració de l’Entat en el termes
establerts pel Reial Decret Legislau 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el text refós
de la Llei de Contractes del Sector Públic. En conseqüència, com a Poder Adjudicador, ATLL per a la licitació
i l’adjudicació dels contractes ha d’aplicar la normava de contractació pública, si bé amb l’adverment
què al ser una entat del sector de l’aigua, cal tenir present els llindars establerts per la Llei
85

31/2007 sobre procediments de contractació en els sectors de l’aigua, l’energia, els transports i els serveis
postals i, que no es trac de contractes exclosos del seu àmbit d’aplicació.
En conseqüència, per la formalització i execució dels contractes ATLL ha d’ajustar la seva acvitat a l’ordenament
jurídic privat. La contractació d’ATLL permet:
La preparació rigorosa dels projectes, especificacions i plecs de condicions que serveixin de suport
al contracte, mitjançant els assessoraments tècnics i jurídics oportuns.
La celebració dels contractes respectant, com a regla general, els principis de publicitat i concurrència,
transparència i igualtat i no discriminació.
La inclusió en els contractes de clàusules que esmulin l’empresari a un compliment correcte de les
seves obligacions i que preservin l’interès d’ATLL en els supòsits d’incompliment.
Els Plecs de Clàusules dels contractes d’ATLL amb els seus proveïdors contemplen els compromisos, les
normaves i els requisits dels parcipants. Entre els punts demanats podem destacar els següents:
Declaració sobre els efecus personal mitjos anuals de l’empresa indicant el grau d’estabilitat de
l’ocupació.
Declaració que l’empresa disposa d’un servei de Seguretat i Salut específic o declaració de compromís
de tenir-lo.
Assegurament de la qualitat en l’execució de les obres acreditant disposar en vigència la ISO
9001:2000 o acreditar els medis que disposen per tal d’assegurar la qualitat dels treballs.
Solvència tècnica ambiental, acreditant que disposen del registre EMAS, de la cerficació ISO
14001 o d’altres cerficacions equivalents.
Cerficació acreditant que en els seus òrgans de govern o administració no figura cap de les persones
a les que fa referència la Llei 5/2006, de regulació de conflictes d’interessos dels membres de
govern i dels alts càrrecs de l’Administració General de l’Estat o de la Llei 13/2005 d’incompabilitat
del personal al servei de la Generalitat de Catalunya.
Acreditació de no trobar-se incorregut en les prohibicions de contractar amb l’administració que
assenyala l’arcle 60 del Reial Decret Legislau 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el
text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic. Aquesta declaració haurà de contenir expressament
el fet de trobar- se al corrent en el compliment de les obligacions tributàries i amb la Seguretat
Social imposades per les disposicions vigents.
Acreditació de que l’adjudicatari no ha estat sancionat amb caràcter ferm per infracció greu en matèria
d’integració laboral de minusvàlids o molt greu en matèria social, de conformitat amb el que
es disposa en el RDL 5/2000 o la Llei 31/1995 sobre prevenció de riscos laborals.
86

4.2.2.‐ Avaluació ambiental proveïdors (HR2)
ATLL dintre del seu sistema de gesó té integrada l’avaluació de proveïdors, en funció de la pologia de
contractació, i exigeix que les empreses presenn el cerficat ISO 14001, l’EMAS o bé que disposin d’un
sistema de gesó mediambiental implantat.
4.2.3.‐ Gesó de la prevenció de les obres contractades (HR2)
Per tal de promoure i cooperar en l’eliminació o disminució dels riscos laborals que puguin exisr, ATLL
demana i dóna la informació, en l’àmbit de prevenció de riscos, necessària a les empreses externes que
vagin a desenvolupar treballs o serveis en instal·lacions de l’empresa, i realitza les actuacions necessàries
per donar compliment a la legislació vigent en l’àmbit de la seguretat i salut en obres de construcció.
Respecte aquest aspecte, a les obres de construcció o d’enginyeria civil encarregades per ATLL, destacar
que l’Indicador de l’Índex de Freqüència d’Accidents amb baixa en les obres d’ATLL ha estat molt favorable,
donat que l’índex final ha estat de 28,95 per milió contra els 73,7 per milió del sector de la construcció,
el que suposa una diferència de 44,75 per milió.
Estadística sinistralitat en obres d'ATLL Any 2010 Any 2011 Variació
Obres actives (a 31/12/11) 61 24
Hores treballades 1.506.037 621.739
Accidents amb baixa 43 18
Accidents sense baixa 30 14
Total accidents 73 32
Jornades perdudes per accidents amb baixa 1.362 336
Jornades perdudes per accidents sense baixa 9 5
Total jornades perdudes 1.371 341
Índex de freqüència general (amb baixa i sense baixa) 48,74 51,47
Índex de freqüència d'accidents amb baixa (IFAO) 28,55 28,95
Índex de gravetat 0,95 0,55
87
-60,66%
-58,71%
-58,13%
-53,33%
-56,16%
-75,33%
-44,44%
-75,12%
5,60%
1,40%
-42,10%

Foto: J.Jaumandreu
CAPITOL 5
EL NOSTRE EQUIP HUMÀ
88

CAPITOL 5.– EL NOSTRE EQUIP HUMÀ
5.1.– El perfil de la planlla (2.8,ECS,LA1,LA13,LA15)
En el mes de març de 2011 es va produir la incorporació del Sr. Josep Rodriguez Gil com a Gerent d’Aigües
Ter Llobregat. Conseqüència d’aquest canvi en la gerència es va adaptar l’estructura organitzava
de l’empresa i es va reordenar l’assignació dels recursos humans en els diferents àmbits de l’empresa,
d’acord amb les noves prioritats. D’entre les modificacions més significaves cal destacar la reducció del
número de direcus, passant de 8 a 6 persones, el que comportà la desaparició de les Direccions d’Obres
II, Distribució, i Prevenció, Medi Ambient i Qualitat i la reubicació de les respecves funcions i responsabilitats
entre les Direccions resultants. Així mateix, es recuperà la transversalitat funcional de diferents
àmbits com ara el manteniment i l’enginyeria.
El mes de febrer de 2011 s’aprovà, per part de la Direcció General de la Funció Pública i la Intervenció
General, la Instrucció 1/2011 raficada en l’Acord de Govern de l’1 de març de 2011 per l’aplicació de les
mesures específiques en matèria de personal previstes al Decret 109/2011, de l’11 de gener, pel qual
s’establien els criteris d’aplicació de la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al
2010 mentre no foren vigents els del 2011. Aquesta instrucció obligà a ATLL a disposar una reducció de
la despesa del personal en un 6% i la dels efecus de personal en un 5%, el que provocà, entre d’altres
mesures, un canvi en la gesó de diferents instal·lacions de l’empresa, entre les que cal destacar l’electrodiàlisi
reversible (EDR) de la ETAP del Llobregat .
Totes aquestes mesures d’ajustament han suposat un decrement general de la planlla del 7,11% respecte
de l’any 2010, passant de 239 treballadors/ores a 222, així com un decrement en el cost relau a
sous i salaris i aportacions a la seguretat social del 6,5%.
En relació a l’evolució del número d’efecus, així com a la qualificació, anguitat i edat de la planlla, a
connuació es mostren una sèrie de gràfiques on es pot observar els període 2007-2011.
Respecte a la retribució del personal, la políca retribuva d’ATLL no discrimina entre gèneres. Així mateix,
la diferència entre la retribució més baixa i la més alta d’ATLL és d’un 79,98 % (tant per homes com
per dones) i si comparem el salari més baix d’ATLL amb el salari mínim interprofessional de l’any 2011, la
(EC5, LA14).
retribució d’ATLL és un 148,00 % més elevada (tant per homes com per dones)
89

Núm. empleats/ades
60
50
40
30
20
10
0
1
1 8
4
13
24
8
28
13
40
Intervals
11
26 24
3
2
10
1
5
Dones
Homes
90

Personal per tipus de contractació i jornada:
Variable Any 2007 Any 2008 Any 2009 Any 2010 Any 2011
% personal fix 89,86% 85,34% 86,87% 92,89% 98,19%
% personal temporal 10,14% 14,66% 13,13% 7,11% 1,81%
% de personal a jornada completa 95,39% 94,40% 93,22% 94,15% 88,28%
% de personal amb altres tipus de
jornades
4,61% 5,60% 6,78% 5,85% 11,72%
Personal per categoria professional i gènere:
Any 2007 Any 2008 Any 2009 Any 2010 Any 2011
Categorialaboral
% dones
% homes
% dones
% homes
Les categories laborals corresponen a les següents:
% dones
La taxa de tornada a la feina i la taxa de retenció després de permisos de paternitat/maternitat és la que
s’especifica en el quadre següent. (LA15)
Tot el personal que ha demanat gaudir d’algun d’aquests permisos ho ha realitzat.
91
% homes
% dones
% homes
% dones
% homes
A 24,49% 75,51% 25,49% 74,51% 26,42% 73,58% 26,42% 73,58% 28,00% 72,00%
B 15,79% 84,21% 27,27% 72,73% 23,26% 76,74% 25,58% 74,42% 26,19% 73,81%
C 22,33% 77,67% 22,55% 77,45% 22,43% 77,57% 22,12% 77,88% 22,12% 77,88%
D 32,35% 67,65% 26,32% 73,68% 27,27% 72,73% 20,51% 79,49% 30,77% 69,23%
2010 2011
Homes Dones Homes Dones
Número % Número % Número % Número %
Personal amb dret al gaudiment de permisos de materinitat / paternitat 183 100 56 100 166 100 56 100
Personal que ha gaudit el permis de maternitat / paternitat 9 4,92 2 3,57 9 5,42 4 7,14
Personal reincorporat després del permis de maternitat / paternitat 9 100 2 100 9 100 4 100
Personal reincorporat que segueix d'alta a l'empresa després de 12 mesos * - - - - 9 100 2 100
* Les dades son referides al personal que ha gaudit del permis en 2010
A
B
Titulat grau
superior
C
Tècnics i
especialistes
Titulat grau mig
D
i assimilat
Oficials i auxiliars

Nombre d'altes registrades:
Variable 2007 2008 2009 2010 2011
Núm. de llocs de nova creació
consolidada
21 15 0 0 0
Núm. de llocs per obra/servei 1 3 4 9 9 homes 0
Núm. de llocs per substitució 1 0 2 1 1 dona 0
Núm. de llocs per baixes de
maternitat
1 0 1 0 0
Índex de rotació:
Percentatge %
Anys Homes Dones
2007 7,14 1,79
2008 2,98 2,55
2009 0,85 0
2010 0,3 -0,1
2011 4,00 0
L’índex de rotació ha variat quant a la fórmula de càlcul, atès que l'any passat, tot i tenir només baixes
d'empresa, ha donat posiu.
Nombre de baixes registrades:
Variable 2007 2008 2009 2010 2011
Núm. de jubilacions 1 3 1 2 2 H 1 1 H
Núm. de finalitzacions de
contracte
0 2 0 4 2 H i 2 D 11 11 H
Núm. d’acomiadaments 3 1 1 0 4 4 H
Núm. de baixes voluntàries 1 1 3 0 0
Altres* 2 2 H 1 1 H
*Situació d’incapacitat permanent i defunció.
H = homes / D = dones
5.2.– Igualtat i conciliació (EC3,LA2,LA3,LA14)
L’any 2008 es va signar el conveni col·lecu pel període 2008-2011, que afecta a tots els llocs de treball de
l’organització. Les millores més representaves respecte l’anterior conveni són:
Acumulació del permís de lactància
Reducció de la jornada per guarda legal d’un menor amb el 100% del sou el primer any
Millores en el gaudiment dels permisos per visita mèdica, hospitalitzacions familiars, etc.
Creació del premi de permanència en règim de torns
Increment en la cobertura de l’assegurança de vida i accident.
Totes aquestes millores s’apliquen a tot el personal d’ATLL sense tenir en compte les diferents jornades
existents.
92

Mesures de conciliació i percentatge de personal que en gaudeix:
Mesures de conciliació Any 2007 Any 2008 Any 2009 Any 2010 Any 2011
Jornada amb horari flexible (%) 74,65% 76,29% 76,69% 70,71% 75,22%
Reducció jornada guarda legal menor * 3,23% 5,60% 5,51% 5,02% 10,81%
Jubilació Parcial * 1,38% 1,29% 1,27% 0,83% 0,90%
Acumulació lactància * 0,00% 0,43% 0,83% 0,83% 2,25%
Personal torns 20,74% 16,39% 15,70% 22,61% 10,82%
* Aquest personal es troba dins de l’horari flexible
El percentatge de personal amb alguna discapacitat és del 0,90%. Per tal de donar compliment a la Llei
d’integració social de minusvàlids (LISMI), ATLL ha establert diferents mesures alternaves com la con-
tractació de serveis de manteniment de jardineria a Centres Especials de Treball. D’aquesta manera el
percentatge de reserva de treball per persones amb discapacitat és del 5,41% (LA13).
5.3.– Formació
(1.2,LA10, LA11,HR3,SO3)
Quant al Pla de Formació i el perfeccionament professional dels treballadors i treballadores d’ATLL, s’ha
desenvolupat durant tot el període del 2011 una acvitat formava materialitzada en un total de 5.128,5
hores lecves, la qual cosa ha acumulat una mitjana anual de 23,96 hores de formació per persona.
En el mes d’octubre de 2011, culminava la implantació de la plataforma e-learning de l’empresa, l’
, que estableix un model formau a distància per mitjà de les noves tecnologies de la
informació i comunicació aplicades a l’aprenentatge. Enguany, ha suposat la virtualització parcial del Pla
de formació d’ATLL, amb un total de 2.154 hores lecves impardes en 6 cursos i amb un total de 280
alumnes virtuals matriculats.
Amb això, s’han pogut constatar els avantatges d’aquesta modalitat de formació, afavorint el seguiment
dels cursos en llocs i centres diferents facilitant la parcipació del personal en règim de torns. Així mateix,
s’ha incenvant l’estudi i col·laboració en fòrums, col·loquis i xats virtuals entre els diferents parcipants
de les accions formaves i s’ha aconseguit un importanssim estalvi en els costos indirectes que genera
la formació presencial.
De la mateixa manera, s’ha connuat amb els treballs de millora del mòdul de gesó de la formació en la
intranet corporava, actualitzant els processos funcionals, a més de la tasca constant d’elaboració, actualització
i publicació de connguts, contribuint en la dinamització del portal.
En el pla de formació general d’enguany (modalitats presencial, e-learning i blended), s’han dut a terme
un total de 33 accions formaves, d’acord amb el següent reparment segons la matèria o grup de matèries
impardes:
Total hores de formació per màteries
Matèria Hores 2010 Hores 2011 Percentatge
Habilitat i desenvolupament persones 78,00 0,00 -100,00%
Prevenció de riscos, Medi Ambient i Qualitat 2.975,75 2.299,00 -22,74%
Coneixements tècnics (laboratori, Scada...) 2.568,50 1.942,00 -24,39%
Sistemes d'informació 1.782,00 887,50 -50,19%
TOTAL 7.404,25 5.128,50 -30,73%
93

El 2009, dues persones van rebre formació sobre procediment ancorrupció, el que suposa un percentatge
informe a 1% del personal.
FORMACIÓ:
Variable Any 2007 Any 2008 Any 2009 Any 2010 Any 2011
% personal que ha rebut formació respecte
al total dels treballadors
- - 93,97% 88,56% 97,91% 95,05%
% inversió formació treballadors respecte
la massa salarial d’aquests
1,48% 1,50% 2,79% 2,69% 0,93%
Inversió en formació (€/treballador) 633,12 644,74 510,29 410,59 418,90
Nombre mig d’hores de formació per treballador
33,59 40,62 25 30,98 23,96
% de formació dins horari laboral - - 78,78 95,80% 99,84% 100,00%
Hores formació per treballador
Categoria
h/
treballador
h/
treballador
h/
treballador
h/
treballador
h/
treballador
per categories
A, B - - - - 39,02 33,8 26,86
C - - - - 14,61 25,35 18,38
D - - - - 12,61 30,83 18,71
Hores formació per treballador
tipus de formació
Tipus de
formació
Hores de formació per categoria i gènere
Categoria
Gènere
Home Dona
A1 22,22 36,83
A2 44,25 33,88
B1 25,64 21,63
B2 9,00 20,50
C1 21,53 7,42
C2 25,79 9,50
C3 13,53 44,00
D1 28,86 9,17
D2 27,05 24,13
D3 0,00 7,50
h/
treballador
h/
treballador
h/
treballador
En aquest quadre es detallen les hores de formació en funció de
la categoria i gènere dels treballadors d’ATLL.
Categories:
h/
treballador
h/
treballador
Promoció - - 7,26 3,30 16,71 0,00
PRL - - 10,41 5,05 26,86 10,64
Medi ambient
- - 1,11 0,76 7,62 0,00
Drets humans
- - - - - - - - - -
Altres - - 21,45 15,85 48,81 13,31
A
B
Titulat grau
superior
C
Tècnics i
especialistes
Titulat grau mig
D
i assimilat
Oficials i auxiliars
94

5.4.– Gesó de la Seguretat i Salut
ATLL ha idenficat els processos que cal gesonar per assegurar la seguretat i salut en el treball i ha defi-
nit els documents necessaris (manuals, procediments, instruccions,..) a fi d’assegurar la descripció clara,
incloent les responsabilitats, de totes les tasques que en tots els nivell de l’organització s’han d’acomplir.
Durant el període 2011 s’ha connuat treballat amb el model de gesó establert per OSHAS que està
integrat en els sistemes de gesó de qualitat i medi ambient, concretament en el Sistema Integrat de
Gesó (SIG). A principis del mes de juny del 2011, es va realitzar l’auditoria externa pel 2 on Seguiment
del cerficat de compliment de la norma OSHAS 18001:2007.
Al llarg de l’any, s’ha connuat adequant a les necessitat de l’empresa l’aplicació informàca 360prl, sis-
tema d’informació de dades per a la gesó de la seguretat i salut en el treball, segons la legislació de pre-
venció de riscos laborals i la norma de referència OHSAS 18001. El personal de l’empresa pot consultar
les seves dades en matèria de prevenció de riscos en el “360webportal”
5.4.1.‐ Organització prevenva (LA6,LA9)
En compliment del deure de prevenció de riscos professionals, ATLL ha triat com a model de gesó organitzau,
el d’un servei de prevenció propi (SPP) a l’empresa. El SPP disposa de tècnics de nivell superior
que cobreixen totes les disciplines de seguretat en el treball, higiene industrial i ergonomia i psicosociologia;
la disciplina de vigilància de la salut és coberta a través d’un servei de prevenció aliè.
ATLL, com a empresa classificada de risc especial amb una planlla inferior a 250, disposa de tres delegats
de Prevenció triats per i entre els representants del personal per exercir funcions específiques en matèria
de prevenció de riscos i té constuït un Comitè de seguretat i salut laboral com a òrgan de trobada entre
aquests representants i la Direcció de l’empresa desnat a la consulta regular i periòdica de les actuacions
de l’empresa en matèria de prevenció de riscos.
5.4.2.– Accidentabilitat (LA7)
Durant l’any 2011 no s’ha registrat cap accident de treball amb conseqüència de mort.
Evolució de l’accidentabilitat
La sinistralitat laboral a l’any 2011, ha disminuït respecte als cinc exercicis anteriors. S’han comptabilitzat
4 accidents amb baixa i 2 accidents sense baixa.
95

Evolució estadística de la sinistralitat període 2006-2011
Any 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Plantilla 202 223 235 236 244 227
Durada de la jornada (8h)
8 8 8 8 8 8
Hores treballades
341.787 357.517 394.686 396.746 390.035 381.761
Accidents amb baixa
8 2 2 6 5 4
Accidents sense baixa
4 5 10 8 5 2
Total accidents 12 7 12 14 10 6
Jornades perdudes per accidents
amb baixa
163 64 24 93 233,75 127,0
Jornades perdudes per accidents
sense baixa
1,13 1,5 2,25 2,25 1,69 0,5
Total jornades perdudes 164,13 65,5 26,25 95,25 235,44 127,5
Índex mig d’absentisme
0,19 0,55 0,47 0,5 0,44 0,48
Índex freqüència general (IFG) 35,11 19,58 30,4 35,29 25,64 15,72
Índex freqüència d’accidents sense
baixa (IFASB)
Índex freqüència d’accidents amb
baixa (IFA)
Índex de gravetat (IG)
11,7 13,99 25,34 20,16 12,82 5,24
23,41 5,59 5,07 15,12303 12,82 10,48
0,48 0,18 0,07 0,24 0,6 0,33
Índex Incidència (II) 3.960,40 896,86 851,06 2.542,37 2.066,12 1.711,84
A connuació s’especifiquen les fórmules de càlcul dels indicadors anteriors:
Nom indicador Sigles Fòrmula de càlcul
IFG = (nº total accidents/total hores
Índex de freqüència general IFG treballades) x 10 6
Índex de freqüència d'accidents sense
IFASB = (total accidents sense baixa/total
baixa IFASB hores treballades) x 1.000.000
Índex de treqüència d'accidents amb
IFA= (total accidents amb baixa/total hores
baixa IFA treballades) x 1.000.000
IG = (total jornades perdudes amb o sense
Índex de gravetat IG baixa/total hores treballades) x 100
II = (total accidents baixa/total persones
Índex incidència II plantilla) x 100.000
Anàlisi de la sinistralitat
ATLL analitza les dades de sinistralitat amb l’objecu d’obtenir una orientació respecte a les mesures prevenves
més adients.
Una de les dades analitzades ha estat el pus de contacte que ha produït la lesió a la persona treballadora.
En la següent taula es mostren els corresponents als 6 accidents produïts en el 2011.
97

Forma de contacte dels accidents
2 Col·lisió amb un objecte (inclosos els vehicles)
1 Contacte amb objecte o entorn
1 Contacte amb substàncies perilloses - sobre o través de la pell i dels ulls
1 Sobreesforç físic
1 Aixafada sobre o contra, resultat d'una caiguda
5.4.3.‐ Acvitat prevenva
Aquest apartat correspon al seguiment i tancament de les mesures correctores de l’any 2011, que ha estat
necessari realitzar com a conseqüència de la idenficació de riscos duts a terme a través dels instruments
de control d’eficàcia de l’acvitat prevenva implementats a l’empresa. Val a dir, que durant l’any
2011 s’ha acabat el 62,16%. de les mesures de control, reducció o eliminació definives tant planificades
com de nova aparició
Mesures correctores derivades de les avaluacions de riscos
S’han portat a terme les mesures correctores de control, reducció o eliminació definiva de les avaluacions
de riscos gesonades pel Departament de Prevenció i Medi Ambient, referents als:
• Treballs d’execució del “Mapa de senyalització de seguretat de les ETAP del Ter i Llobregat”. Consisteixen
en la instal·lació de la senyalització de seguretat i salut proposada al projecte d’auditoria, ubicació i
mapa de senyalització de seguretat de les ETAP del Ter i del Llobregat. La parda pressupostària desnada
a l’any 2011 ha estat de 15.302,49 €. Les tasques es van iniciar a finals de l’any 2011 i esta previst que
finalitzin els treballs a finals del mes de maig del 2012.
• Treballs derivats de les mesures correctores, proposades a l’avaluació de riscos de l’any 2005, de 31 instal·lacions
de la xarxa d’ATLL (Fase 1 de 2). Han consist en la instal·lació de baranes, tramex, i elements
de protecció col·lecva i individual, derivats de l’avaluació de riscos realitzada pel Servei de Prevenció
aliè. La parda pressupostària desnada a l’any 2011 ha estat de 46.888,42 €. Els treballs es van Iniciar a
l’any 2010 i finalitzades al mes de març de l’any 2011.
Mesures correctores derivades dels simulacres d’emergència
S’han dut a terme les mesures correctores de control, reducció o eliminació definiva del simulacre d’emergència
de l’ETAP del Llobregat gesonat pel Departament de Prevenció i Ambient, referent a:
Execució del Projecte d'ampliació del sistema megafonia EDR i planta de fangs de l'ETAP del Llobregat.
Els treballs han constat en la instal·lació d’un sistema de megafonia que permet distribuir les
senyals d’avís, missatgeria i, especialment, emergència i evacuació. S’han desnat 44.975,59 € en
l’execució dels treballs.
98

5.4.4.– Vigilància de la salut i treballadors/res sensibles (LA8)
L’acvitat d’ATLL no suposa cap risc de malala greu per al personal, tot i així s’ofereix la possibilitat de
fer una revisió mèdica anual amb l’objecte d’avaluar l’estat de la salut. La parcipació dels exàmens de
salut ha estat similar als darrers anys i, donada la baixa parcipació, s’està estudiant la possibilitat de realitzar
una campanya de sensibilització entre el personal sobre la conveniència, per a la seva salut, de realitzar
aquests exàmens periòdics.
Aquest any es va comunicar als responsables de Prevenció que tres persones havien desenvolupat una
afecció que els feia especialment sensibles als riscos derivats del seu lloc de treball. Es va procedir a revisar
i actualitzar les avaluacions de risc dels llocs de treball, per poder determinar que podien connuar
desenvolupant les seves tasques habituals.
5.4.5– Gesó de les emergències
Per gesonar les emergències, es disposa de 4 plans d’autoprotecció (PAU’s) en els establiments d’ATLL
que permeten coordinar en temps i lloc, l’acció de les persones afectades per una emergència o situació
críca a més de facilitar la ulització eficaç dels mitjans de protecció existents per a qualsevol incident
que es pugui produir en les instal·lacions, encara que ngui una influència mínima o nul·la sobre les persones,
les instal·lacions, el medi ambient o la connuïtat de les acvitats.
Les instal·lacions que disposen de PAU són:
ETAP Llobregat
ETAP Ter
Dipòsit de la Fontsanta i les estacions remotes amb productes químics i Estació Distribuïdora de la
Trinitat
Dessalinitzadora de la Conca del Llobregat
És realitzen simulacres amb una periodicitat anual que tenen com a objecu valorar la seva adequació i
en cas contrari establir les mesures correctores pernents. Durant l’any 2011 s’han efectuat els simulacres
d’emergència general a l’ETAP Ter, ETAP Llobregat, oficines dipòsit de la Fontsanta i Estacions Remotes
amb productes químics, seguint els protocols que a nivell extern estan establerts per protecció civil.
Durant els simulacres, s’ha pogut verificar l’eficàcia dels sistemes establerts per ATLL en els seus plans
d’autoprotecció.
A més, els Plans d’Autoprotecció de l’ETAP del Ter i Llobregat s’integren dins del PLASEQCAT (Pla del Sector
Químic de Catalunya), en trobar-se els mencionats establiments Industrials dins del llistat d’instal·lacions
Seveso a Barcelona amb nivell d’afectació baix (segons el R.D. 1254/99, de 16 de juliol, pel qual
s’aproven mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en els que intervenen substàncies
perilloses)
El PLASEQCAT, és un PEE (Pla d’Emergència Exterior) que abasta indústries de l’àmbit territorial de tota
Catalunya. Els incidents, es comuniquen al CECAT (Centre de Coordinació Operava de Catalunya), que
informarà a les instucions per evitar qualsevol alarma injusficada a la població. La noficació dels accidents
s’ha de fer sempre primer als Bombers de la Generalitat (112) i després al CECAT.
Referent al PLASEQCAT, es poden fer algunes consideracions:
-Es poden produir accidents que, tot i ser de categoria 1 -emergència amb substància perillosa que es
preveu no afectarà a l’exterior de l’ETAP i és possible controlar amb el personal de l’EPI (Equip de Primera
Intervenció) amb els mitjans propis de l’ETAP en poc temps - comporn la sol·licitud d’ajuda exterior per
99

part de l’empresa. Això no implica acvar el pla en fase d’emergència.
-En el cas que es produeixi una situació greu a alguna indústria o instal·lació que acvi el PAU però no impliqui
cap substància perillosa, podrà ser considerat com accident de categoria 1 als efectes del PLASE-
QCAT en funció de la repercussió exterior i a criteri del Director del Pla. En aquest cas, el pla
s’acvaria en fase d’alerta, és a dir, s’informaria la població i els grups en previsió de possibles complicacions.
- L’acvació del PLASEQCAT, que és segons els criteris del CECAT, comporta l’acvació del Pla de Sector
de risc corresponent, en el seu cas.
100

Foto: J.Jaumandreu
CAPITOL 6
GESTIÓ AMBIENTAL
AMBIENTAL—DECLARACIÓ
AMBIENTAL DECLARACIÓ
AMBIENTAL
101

CAPITOL 6.- GESTIÓ AMBIENTAL
6.1.‐La nostra gesó ambiental (EN1,EN2,EN8,EN10)
Si bé Aigües Ter Llobregat ha de complir amb els requeriments de subministrament establerts pel Govern
i l’Administració de la Generalitat de Catalunya en resposta a unes garanes de qualitat i quantat d’aigua
i amb les infraestructures disponibles, l’eficiència dels elements tècnics i de gesó associats als seus
processos es troben gesonats directament per ATLL.
Les derivacions màximes d’aigua fixades i les pròpies instal·lacions planificades i existents condicionen en
gran part l’impacte global d’ATLL sobre l’entorn. És per això que ATLL presenta un conjunt d’actuacions
desnades a minimitzar aquest impacte, ja sigui en prevenció de la seva generació, com en la minimització
de les afectacions existents.
Som conscients que només amb una gesó ecoeficient serem capaços de desenvolupar la nostra acvitat
d'una manera sostenible.
En l’Annex núm. 2 podeu consultar el document complet de la Declaració Ambiental 2011.
Els nostres compromisos són:
Vetllar per minimitzar l’impacte dels aspectes ambientals significaus i prevenir la contaminació
Gesonar els equips i les noves instal·lacions sota criteris de minimització de consum energèc i
maximització de l’eficiència
Potenciar la diversificació energèca augmentant la implantació d’instal·lacions d’energies renovables
i la compra d’energia verda per tal de contribuir a un desenvolupament sostenible i a migar els
efectes del canvi climàc
Els nostres principals resultats han estat: (EN1)
Aigua captada: 209,33 Hm 3
Captació dels embassaments de Sau i Susqueda: Riu Ter (68,5%)
Captació del riu Llobregat: Riu Llobregat (23,1 %)
Captació del mar: Mediterrani (8,2 %)
Captació de pous: Can Moragas i Pous radials (0,2 %)
Aigua recuperada: 2,70 Hm 3
Energia per a la producció: 51,49 GWh
Energia per a la distribució: 53,80 GWh
Reacus de potabilització: 9.825,1 Tn
Energia renovable generada:
7.562.792 kWh solar fotovoltaica
2.984.338 kWh Hidràulica
Valorització de fangs: 12.932 Tn
102

6.2. Sistemes de gesó mediambientals
En relació a l’adhesió al sistema de gesó i auditoria ambiental (EMAS), per a l’any 2011 s’han considerat
els criteris establerts en el nou Reglament CE 1221/2009 del Parlament Europeu i del Consell de 25 de
novembre de 2009 (EMAS III) que deroga l’anterior Reglament CE 761/2001. El nou reglament suposa la
tercera revisió i va entrar en vigor el mes de gener de 2010. Com a canvis més significaus, aporta importants
novetats orientades a promoure la parcipació de les organitzacions dins i fora de la Unió Europea i
preveu procediments simplificats per a les empreses petes, una major implicació dels treballadors, una
major atenció al compliment dels requisits legals, així com nous elements a l'hora d'avaluar el comportament
ambiental de l'organització i la seva comunicació a través de la declaració ambiental.
El mes de juliol es va fer la distribució de la Declaració Ambiental corresponent al 2010, document que
recull la informació mediambiental verificada per una entat externa que han de presentar les organitzacions
per poder ser registrades en el sistema EMAS, corresponent al 2009 tant a clients externs com a tot
el personal de l’organització, declaració que ha estat actualitzada durant l’any 2010. L’abast del document
es correspon amb el propi Sistema de Gesó Ambiental d’ATLL i es pot consultar a la nostra pàgina
web (www.atll.cat).
6.3. Avaluació d’aspectes ambientals (1.2)
ATLL avalua anualment de forma objecva els seus aspectes ambientals d’acord amb una metodologia
cerficada per un organisme oficial acreditat del Sistema de Gesó Ambiental.
Aquesta metodologia es fonamenta en la valoració comparava de les dades dels diferents centres d’ac-
vitat d’ATLL amb paràmetres de referència acceptats i emprats en disposicions normaves, o bé en els
àmbits tècnics de l’especialitat corresponents a les diferents matèries ambientals avaluades (abocaments
d’aigües residuals, residus, soroll, emissions atmosfèriques, consum energèc, consum auxiliar d’aigua,
contaminació lumínica, contaminació de sòls, etc.)
Per a l’exercici d’aquesta avaluació, i per a cada aspecte ambiental idenficat es valoren els criteris següents:
• Magnitud o intensitat
• Perillositat
• Freqüència
• Capacitat de control
• Afectació al medi
• Grau d’adequació a la normava
ATLL avalua els seus aspectes en condicions normals de funcionament, condicions no normals i d’emergència,
analitzant també els aspectes ambientals indirectes o aquells aspectes que, malgrat intervenen
en l’entorn amb un impacte determinat, no es troben sota el control directe de l’organització.
Una vegada idenficats els aspectes ambientals s’avaluen anualment per tal de determinar aquells que
tenen un impacte significau en el medi. Segons uns criteris establerts de valoració s’obté una magnitud
numèrica denominada Unitat d´Impacte (UI), que permet comparar els aspectes entre sí.
Es consideren aspectes significaus aquells que com a resultat de l’aplicació dels criteris comporten un
valor d’impacte superior o igual a 20 Unitats d’Impacte ambiental (UI) en el cas de les Estacions de Tractament
d’Aigua Potable (ETAP) i de les remotes. En el cas de l’oficina central de Fontsanta i de l’Estació
Distribuïdora de la Trinitat es consideren Aspectes Significaus aquells que com a resultat de l’aplicació
dels criteris comporten un valor d’impacte superior o igual a 15 UI.
103

Es mostren seguidament els aspectes ambientals que han ngut més incidència ambiental pel 2011 i les
unitats d’impacte obngudes per a cadascun dels aspectes, indicant amb color blau els aspectes ambientals
considerats com a significaus:
Codi Descripció de l'AMA Unitats d'impacte Tipus d'aspecte
PTLL/ELE-1 Consum d'energia elèctrica de la ETAP Llobregat 25,95 Normal directe
XAR/ELE-1 Consum d'energia elèctrica per a la distribució 32,88 Normal directe
PAS/ELE-1 Consum d'energia elèctrica del Pasteral 22,15 Normal directe
FON/ELE-1 Consum d'energia elèctrica a Fontsanta 155,60 Normal directe
TRI/ELE-1 Consum d'energia elèctrica a la ED Trinitat 37,87 Normal directe
REM/ELE-1 Consum d'energia elèctrica del conjunt d’estacions remotes d’ATLL ‐ Normal directe
PTT/ELE-1 Consum d'energia elèctrica de la ETAP Ter 15,08 Normal directe
PTT/CON-8 Consum de gas-oil per les calderes a la ETAP Ter 9,35 Normal directe
PTT/EMI-5
Emissions a l'atmosfera de CO2 associada a la combustió generada al grup electrogen de la
ETAP Ter
3,48
No normal
PTT/EMI-2
Emissions a l'atmosfera de CO2 associades a les calderes d'aigua calenta sanitària a la ETAP
Ter
9,34
Normal directe
PTLL/CON-13 Abocament salmorra provinent de la EDR 4,43 Normal directe
Els aspectes més caracteríscs i de major impacte ambiental als centres de producció són els relacionats
amb el consum energèc.
L’any 2011 ha estat incorporat un nou aspecte ambiental relacionat amb la salmorra provinent del procés
EDR a l’ETAP Llobregat i que és recollida pel col·lector de salmorres i abocada al mar mitjançant l’emissari
submarí de la depuradora d’aigües residuals del Prat de Llobregat, un cop ha estat barrejada amb
l’aigua depurada.
6.4.Seguiment i millora del comportament ambiental
Per l’any 2011 ha connuat el desenvolupament del Pla de Sostenibilitat d’ATLL que es va iniciar el 2007.
Les principals actuacions portades a terme han estat la implantació d’energies renovables, la millora en la
gesó energèca i la millora en la gesó de residus.
S’han generat 7.563 MWh d’energia elèctrica provinent de les instal·lacions fotovoltaiques, que ha estat
venuda a la xarxa de distribució i 2.984 MWh d’energia elèctrica provinent d’aprofitaments hidràulics a la
ED Trinitat.
Pel que fa als residus generats el 2011, s’ha connuat amb la recollida selecva tant de residus industrials
com a les oficines. Com a millora substancial cal destacar la implantació d’un nou parc de residus a l’
ETAP Llobregat que suposa disposar de més espai per a la ubicació de contenidors, la segregació de noves
pologies de residus i l’emmagatzematge correcte dels residus perillosos tal i com s’estableix a la
normava.
Els fangs residuals procedents de les plantes potabilitzadores són gesonats com a matèria primera en
una planta d’extracció i tractament d’àrids, i per tant suposa una valorització material de tots els fangs
produïts, sense haver de portar-los a abocador controlat.
6.4.1. Consum de recursos naturals (EN3,EN4,EN8)
A connuació es detallen els consums de recursos naturals durant l’any 2011, a excepció del consum de
reacus descrit a l’Annex 1 de dades de les potabilitzadores del Ter, Llobregat i dessalinitzadora.
104

Consum d’aigua (EN8)
Instal·lació Centre 2009 (m 3 ) 2010 (m 3 ) 2011(m3)
Δ (%)
ETAP Ter 1.584 1.557 1.541 -1,01
ETAP Llobregat 2.783 2.138 1.643 -23,17
Distribuïdora Fontsanta 2.658 2.688 2.718 +1,11
Total
7.025 6.383 5.902 ‐9,24
105
Font: Lectures comptadors
Detall dels consums d’energia elèctrica en les principals instal·lacions (EN3,EN4)
En el gràfic següent, s’especifica la procedència de l’energia ulitzada per ATLL durant el 2011 (segons
dades de facilitades per la companyia distribuïdora Endesa):
DISTRIBUCIÓ DE L'ENERGIA SEGONS EL SEU ORIGEN PER LES INSTAL·LACIONS D'ATLL
Consum per instal·lació
Distribució percentual
any 2011 [%]
Dessaladora del
Llobregat [kWh]
ETAP Llobregat
[kWh]
ETAP Ter [kWh]
ED Trinitat Total Producció Total Distribució
[kWh] [kWh]
[kWh]
Total ATLL
[kWh]
Energia consumida any 2010
Distribució per origen energia
28.621.336 44.251.263 2.594.104 247.335 51.490.354 53.804.535 105.294.889
Renovables 27 7.727.761 11.947.841 700.408 66.780 13.902.396 14.527.224 28.429.620
Cogeneració d'alta eficiència 2 572.427 885.025 51.882 4.947 1.029.807 1.076.091 2.105.898
Cogeneració 6 1.717.280 2.655.076 155.646 14.840 3.089.421 3.228.272 6.317.693
Cicles Combinats Gas Natural 21 6.010.481 9.292.765 544.762 51.940 10.812.974 11.298.952 22.111.927
Carbó 23 6.582.907 10.177.790 596.644 56.887 11.842.781 12.375.043 24.217.825
Fuel/Gas 3 858.640 1.327.538 77.823 7.420 1.544.711 1.614.136 3.158.847
Nuclear 17 4.865.627 7.522.715 440.998 42.047 8.753.360 9.146.771 17.900.131
Altres 1 286.213 442.513 25.941 2.473 514.904 538.045 1.052.949
TOTAL 100 28.621.336 44.251.263 2.594.104 247.335 51.490.354 53.804.535 105.294.889
Consum de gasoil per a calefacció (EN3)
Centre
2009 2010 2011 Δ (%)
ETAP Ter (litres) 15.438 6.897 16.119 +133,7
Valor en GJ
2009 2010
Instal·lació/Centre kWh GJ kWh GJ4 kWh GJ6 Δ (%)
ETAP Ter 1.841.850 6.630 2.513.679 9.049 2.594.104 9.339 3,10%
ETAP Llobregat 47.417.934 170.704 49.840.614 179.431 44.251.263 159.305 -12,63%
Fontsanta 714.781 2.573 242.701 873 47.487 171 -411,09%
Trinitat 186.428 671 97.975 352 247.335 890 60,39%
Dessalinitzadora 14.788.376 53.238 39.579.984 142.491 28.621.336 103.037 -38,29%
Estacions de Bombament
24.064.182 86.631 26.138.467 94.101 27.994.498 100.780 6,63%
Altres instal·lacions - - - - - - - - - - - - 1.538.866 5.540 - - -
TOTALS 89.013.551 320.447 118.413.420 426.297 105.294.889 379.062 - - -
Mètode de càlcul: 1 kWh =0,0036 GJ
562,86 251,44 587,64
2011

Consum de combusble vehicles (EN3)
Concepte
2009 2010 2011 Δ (%)
Consum de gasoil (l/any) 123.707 121.963 122.115 +0,12%
Equivalent en GJ 4.510,3 4.446,34 4.451,87
Quilòmetres recorreguts
(km/any)
Consum litres/km
1.205.396 1.188.403 1.189.883 + 0,12%
0,10 0,10 0,10
6.4.2. Generació de Residus (EN22‐EN24)
La generació de residus durant l’any 2011 es detalla a connuació:
Fangs residuals: Durant tot l’any 2011 el des dels fangs residuals generats a l’ETAP ha estat la valorització
material en la seva totalitat. Així doncs, el residu ha estat gesonat com a matèria primera en una planta
d’extracció i tractament d’àrids en substució d’àrids de gravera.
ANY
Percentatge de valorització dels fangs generats en el procés de potabilització
Tn fangs produïts
Fangs dipositats a abocador Fangs valoritzats
2007 8.479 58% 42%
2008 8.985 58% 42%
2009 8.309 38% 62%
2010 12.425 0% 100%
2011 12.932 0% 100%
Els volums de fangs gesonats i el seu des final pel 2011 s’indica a la següent taula:
Destí final ETAP Ter ETAP Llobregat
Planta d’àrids 8.672 Tn 4.260 Tn
Altres residus:
CER ETAP Llo-
Fontsanta ED Tri-
2011 (en tones)
bregat ETAP Ter
nitat
Envasos buits de productes químics 150110 0,14 0 0 0
Paper i cartró 200101 8,40 1,75 1,86 0
Fusta 200138 4,37 2,90 0 0
Plàstic 200139 7,40 1,76 1,20 0
Material de iltració 150203 13,94 0 0 0
Residus de laboratori 160506 2,42 0,88 0 0
Residus assimilables a municipals 200301 22,63 41,43 22,62 14,61
Ferralla 200140 0 3,30 0 0
Runa 170101 0 11,69 0 0
Carbó actiu 190904 0 3,78 0 0
106

Els codis corresponents als tractaments ulitzats per a la gesó dels residus (segons l’Agència de Residus
de Catalunya: hps://sdr.arc.cat/sdr/ListGrupsResidus.do) són els següents:
• T62: Gesó per un centre de recollida i transferència.
• V11: Reciclatge de paper i cartró.
• V44. Recuperació de piles, bateries i acumuladors.
• V41: Recuperació de metalls o compostos metàl·lics.
• T12: Deposició de residus no especials.
• T31: Tractament fisicoquímic o biològic.
• V12: Reciclatge de plàscs.
• V15: Reciclatge i reulització de fustes.
• V51: Recuperació, reulització i regeneració d’envasos.
. V73: Ulització en la fabricació de ciment.
. T32: Tractament específic.
Tots els residus són gesonats en el territori de Catalunya.
Evolució dels residus generals generats:
Tipus 2009 2010 2011
Δ (%)
Residus perillosos (Tn) 3,0 29,2 21,8 -25,3
Residus no perillosos (Tn) 117,0 246,0 200,1 ‐22,9
Total (Tn) 120,0 275,2 221,9 -24,0
La taula mostra la quantat total de residus generats a ambdues ETAP i Fontsanta en funció de la seva
classificació en perillosos o no perillosos.
6.4.3. Emissions a l’atmosfera (EN16,EN17,EN19,EN29)
Les emissions a l’atmosfera realitzades durant l’any 2011 són:
Emissions directes de CO2 del parc mòbil d’ATLL
Emissions totals de CO2 (Tn) derivades
del parc mòbil d’ATLL
Font: Oficina Canvi Climàc, Guia per al càlcul d’emissions (Març 2012)
2009 2010 2011 Δ (%)
308,50
L’augment de les emissions de CO2 del parc mòbil es deu a que el consum de combusble ha estat més
gran durant el 2011 en relació al consum del 2010.
Durant l’any 2011, per als desplaçaments interns dins les ETAP s’han ulitzat dos vehicles elèctrics.
107
304,16
304,54
+0,12

Emissions directes de CO2 calderes calefacció :
Emissions directes de
CO2 de les calderes de
calefacció
Font: Oficina pel Canvi Climàc. Guia pel càlcul d’emissions (Març 2012)
Emissions indirectes de CO2 derivades del consum elèctric:
La metodologia ulitzada per al càlcul de les emissions de CO2 es basa en la “Guia pràcca per al càlcul
d’emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH) elaborada per l’Oficina catalana del Canvi Climàc.
Març 2012”
Emissions totals de CO2 (Tn) derivades
del consum elèctric
Emissions de substàncies destructores de la capa d’ozó (EN19)
ATLL ulitza en la majoria d’equips d’aire condicionat el gas refrigerant R-22 (ODP de 0,055). La ulització
d’aquest gas està regulat pel Reglament CE 2037/2000 on s’indica que el seu ús no està prohibit en els
equips que funcionen correctament. En el cas d’avaria, ATLL recupera el gas refrigerant i substueix l’equip
avariat per un altre que ja disposi de gas refrigerant R417A, substut directe del R-22. Durant el
període declarat no s’han produït fuites.
6.4.4. Generació d’aigües residuals sanitàries (EN21)
Les aigües residuals generades per ATLL són només les corresponents a les aigües sanitàries, que depenen
del centre de treball poden tenir un des diferent:
ETAP Ter: fosses sèpques (es gesona el residu mitjançant gestor autoritzat)
ETAP Llobregat: connexió amb EDAR Abrera
Fontsanta: connexió xarxa pública clavegueram
2008 2009 2010 2011
50,56 tones
43,06 tones
19,25 tones
2008 2009 2010 2011
ITAM: EDAR del Prat
Els volums d’aigua residual sanitària generada es considera equivalent a l’aigua consumida.
Δ (%)
17.140 23.766 31.903 28.114 ‐11,9
Δ (%)
44,97 tones +133,6
6.5.‐ Programa d’estalvi, eficiència energèca i energies renovables (EN5,EN6,EN7,EN18,EN26)
L’energia és un element imprescindible pel desenvolupament de la societat. Però l’actual model energè-
c, basat en la dependència dels combusbles fòssils, així com la manca de cultura i recerca en criteris i
mecanismes d’estalvi energèc, ha provocat un augment constant i progressiu de la demanda d’energia
primària.
Per tal de contribuir a la disminució dels efectes negaus provocats sobre el planeta com a conseqüència
108

del canvi climàc i tendir cap a un model energèc més sostenible, des de l’any 2006, ATLL treballa per
integrar les energies renovables en les seves instal·lacions i en l’adopció de mesures de gesó i d’eficiència
energèca que es descriuen a connuació:
6.5.1. Programa d’estalvi i eficiència energèca
Per tal de impulsar l’eficiència energèca, amb data 24 d’abril de 2007d’abril de 2007, la Generalitat de
Catalunya va signar l’acord de Govern GOV/104/2007 pel qual s’aprovà el desenvolupament del Programa
d’Estalvi i Eficiència Energèca per als seus edificis i equipaments.
ATLL disposa edificis i instal·lacions que registren un consum anual superior als 200.000 kWh, i en aplicació
del citat acord, ha avançat molt en el compromís d’adopció de mesures de gesó i d’eficiència del
consum energèc.
Auditories energèques: Durant l’any 2011 ha estat auditada la instal·lació de l’electrodiàlisi reversible
(EDR), ubicada a l’ETAP del Llobregat, l’objecte fonamental de la qual ha estat la determinació
de l’estat actual de la instal·lació des d’un punt de vista energèc, econòmic i mediambiental.
Destacar, també, la confecció del Pla Director d’Eficiència i Estalvi Energèc d’ATLL (PD3E) fins
l’any 2021.
Telemesura i contractació: durant el 2009 es va implementar un sistema de telemesura dels
comptadors elèctrics de les principals instal·lacions consumidores d’energia i a les instal·lacions de
producció d’energia elèctrica renovable. El sistema permet fer una gesó dels costos i els ingressos
energècs associats a l’electricitat mitjançant el control, supervisió i opmització dels punts de
mesura d’electricitat. S’ha connuat , durant 2010 i 2011, amb aquesta tasca. A tol d’exemple,
s’ha reduït a la meitat la potència contractada a la dessalinitzadora, degut al bon estat dels embassaments
del sistema Ter – Llobregat.
L’any 2010, fruit d’aquest coneixement i de l’accés al lliure mercat elèctric, ATLL ha renovat els
seus contractes, generant un important estalvi econòmic derivat de la nova facturació en la
compra directa de l’energia elèctrica. La contractació elèctrica dels subministraments en alta
tensió s’ha prorrogat.
Avaluació d’aspectes energècs: cada any es realitza una avaluació d’aspectes energècs amb la
finalitat de determinar aquelles acvitats que tenen un impacte significau en el desenvolupament
energèc d’ATLL. En l’exercici 2011, es varen idenficar 2 aspectes com a significaus relacionats
amb la producció d’aigua potable, 24 aspectes com a significaus relacionats amb la distribució
d’aigua i 1 aspecte significau relacionat amb la generació d’energies renovables. En total, de tots
els aspectes idenficats, s’avaluen un 41% com a significaus.
Durant el mes de juny de 2011 es va fer a ATLL el primer seguiment de la cerficació pel seu Sistema
de Gesó Energèca (SIG), que va obtenir al desembre de l’any 2010, d’acord als requeriments establerts
a la norma UNE-EN 16001:2010, per a les acvitats de:
Captació, potabilització, distribució i anàlisis d’aigües
Gesó de projectes i obres pròpies
Aquesta norma s’adequa a les especificacions de l’acord de Govern GOV/104/2007 i sistematza la ges-
ó energèca a l'organització d’ATLL.
6.5.2. Implementació d’energies renovables
ATLL va redactar un Pla de Sostenibilitat 2007-2011, que preveia la implantació de nous recursos
energècs, com són l’energia fotovoltaica, la mini-hidràulica i l’eòlica. La producció fotovoltaica ha estat
la més important, amb un total durant el 2011 de 7.563 MWh.
109

S’han instal·lat parcs de plaques fotovoltaiques a les estacions de tractament d’aigua potable (ETAP) del
Ter (la Roca del Vallès, Cardedeu i Llinars) i del Llobregat (Abrera), i als dipòsits de la Trinitat (Barcelona),
Masquefa, Granollers, C-250 (Sant Quirze del Vallès) i Garraf (Olèrdola), el Prat (dessalinitzadora) i dipòsit
de Costa (Sant Pere de Ribes).
Des de l’inici d’aquest Pla de Sostenibilitat, s’ha estalviat l’emissió d’unes 10.312 tones de CO2.
La producció d’energia fotovoltaica durant l’any 2011 ha estat:
Producció 2011 Supercie Potència Instal·lada Núm. Mòduls Energia generada
(m 2 ) kW nº kWh
ETAP TER 26.531 1.100 5.434 1.507.720
ETAP LLOBREGAT 52.540 2.784 15.929 3.845.315
ED TRINITAT 19.200 746 4.012 795.932
DIPÒSIT C-250 9.941 400 2.052 559.039
DIPÒSIT MASQUEFA 5.348 250 1.140 351.358
DIPÒSIT GRANOLLERS 4.948 150 760 223.568
DIPÒSIT GARRAF 4.248 200 1.007 279.860
DIPÒSIT COSTA 5.449 250 1.273
ETAP TER (Coberta 3) 26.531 1.100 5.917
DESSALINITZADORA 8.200 1.255 5.227
Connexió a la xarxa
nov'11 (proves)
Connexió a la xarxa
set'11 (proves)
Previsió de connexió
a la xarxa feb'12
TOTAL 162.936 8.235 42.751 7.562.792
Producció d'energia fotovoltaica l'any 2011
7.562.792 kWh
10%
7%
5%
3%
4%
51%
20%
ETAP TER
ETAP LLOBREGAT
ED TRINITAT
DIPÒSIT C‐250
DIPÒSIT MASQUEFA
DIPÒSIT GRANOLLERS
DIPÒSIT GARRAF
110

La producció d’energies renovables l’any 2011 ha estat la següent:
Solar fotovoltaica
Hidroelèctrica
Producció d'energies renovables l'any 2011
10.547.130 kWh
71,70%
28,30%
L’evolució de la producció d’energies renovables respecte del consum total d’energia elèctrica consumida
es pot veure en el següent gràfic:
Producció d'energia renovable respecte del consum
total d'energia elèctrica consumida
140.000.000
120.000.000
100.000.000
80.000.000
60.000.000
40.000.000
20.000.000
0
7,65%
59.015.673
61.506.853
8,49%
64.493.020
4.512.136 5.222.559 2.237.988
Les emissions estalviades de CO2 durant l’any 2011 gràcies a aquest esforç per la implantació d'energies
renovables ha estat de 2.816,1 Tn,
111
3,47%
12,01%
89.013.551
119.487.454
8,30%
105.294.889
10,02%
10.693.265 9.919.527 10.547.130
2006 2007 2008 2009 2010 2011
Energía total consumida Energía renovable generada Percentatge
*Inclou l'energia fotovoltaica, hidroelèctrica.L'any 2009 no inclou l'energia

6.6.– Gesó de la biodiversitat
(EN11, EN12,EN13,EN14,EN15)
Durant l’any 2011 s’han dut a terme les gesons ambientals següents:
Restauració ambiental del tram ITAM Tordera—Fogars de la Selva de l’artèria ITAM Tordera– Planta
del Ter
Per recuperar els espais alterats ecològicament i paisatgísca per aquestes obres s’han realitzat un conjunt
d’actuacions amb els objecus següents:
Retornar als espais afectats per les obres la seva funcionalitat ecològica pel que fa a la seva capacitat
per abasr a les espècies pròpies i permetre el pas a les de trànsit.
Retornar als espais afectats la seva funcionalitat hídrica: estabilització de lleres, neteja d’aigua i
control de cabal.
Retornar als espais afectats la seva funcionalitat paisatgísca.
Fomentar les espècies pròpies.
Evitar el deteriorament de les zones ocupades per l’execució de l’obra i intentar incrementar el
seu valor en el medi natural.
Gesó ambiental dels trams ramal Hostalric—Ramal Sant Celoni i ramal Sant Celoni—planta del Ter de
l’artèria ITAM Tordera—planta del Ter
Amb l’objecu de dur a terme una gesó ambiental òpma d’aquestes obres, es varen fer un seguit d’estudis
i accions ambientals que es relacionen a connuació:
Gesó de residus. En els marges de la Tordera aparegueren un seguit de residus que calgué gesonar.
Es tractava d’un conjunt d’horts il·legals que s’hagueren de desmantellar i gesonar d’acord amb
la normava vigent.
Diagnosi ambiental del projecte. Aquest document establí les pautes a seguir en referència a la sensibilitat
ambiental de les diferents zones de l’obra, tot basant-se en aspectes de protecció de flora, fauna
i medi ambient en general.
Pla d’abassegament de terres. Pla per opmitzar el moviment de terres, amb l’objecu de minimitzar
l’impacte ambiental de l’obra.
Assessorament ambiental de l’espai afectat pel pas de l’artèria. Conjunt de plànols indicant els hàbitats
afectats per l’obra i els punts d’interès ambiental segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Inclou un mapa de situació del picot garser pet abans de l’inici de les obres.
Protocol de recerca i captura de tortugues Mauremys Leprosa. Procediment a seguir per tal de fer
la recerca i captura de l’espècie protegida de tortuga de rierol Mauremys Leprosa.
Declaració de no aplicació del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental. La ponència ambiental del
dia 3/11/2009 del Departament de Medi Ambient i Habitatge va declarar la no aplicació del tràmit d’avaluació
d’impacte ambiental a les obres de l’artèria ITAM Tordera – Planta del Ter.
Projecte de restauració ambiental de l’espai afectat pel pas de l’artèria ITAM Tordera – Planta del
Ter en el tram comprès entre Hostalric i Sant Celoni. Aquest projecte inclou les mesures correctores
necessàries per tal de garanr la integració de l’artèria al medi natural i reduir-ne les afeccions mediambientals.
Projecte de restauració ambiental de l’espai afectat pel pas de l’artèria ITAM Tordera – Planta del
Ter en el tram comprès entre Santa Maria de Palautordera i la Planta del Ter. Aquest projecte inclou les
mesures correctores necessàries per tal de garanr la integració de l’artèria al medi natural i reduir-ne
les afeccions mediambientals.
112

Integració ambiental de l’abastament al Centre Direccional (TM Cerdanyola del Vallès)
Des del punt de vista ambiental aquesta actuació forma part del conjunt d'obres del pla parcial del Centre
Direccional, i per tant es troba sotmesa a la Declaració d'Impacte Ambiental de 6 de setembre de 2005.
Per això les obres s'han executat
sota la supervisió de la Comissió
Mixta de Concertació i
Control Ambiental de les obres
de desenvolupament del pla
parcial del Centre Direccional
de Cerdanyola del Vallès. Entre
les mesures adoptades en compliment
de la Declaració d’Impacte
Ambiental es pot destacar
la integració del dipòsit Sud en
el corredor verd de Cerdanyola
del Vallès, que preserva la connecvitat
ecològica entre el
PEIN de Collserola i el Parc de
Sant Llorenç de Munt i de l'Obac.
Integració paisatgísca de les obres d'abastament a Montornès del Vallès i a Martorelles
Les principals mesures correctores de l'impacte ambiental de les obres consisteixen en la integració paisatgísca
dels dos dipòsits i de l'estació de bombament, mitjançant el soterrament parcial, tractaments i
plantacions dels talussos, i pintura dels paraments de formigó.
Gesó ambiental dels dipòsits de Moja i de Daltmar (TM Olèrdola)
El dipòsit de Daltmar se situa dins l’espai natural protegit del Parc d’Olèrdola gesonat per la Diputació de
Barcelona. Amb l’objecu de dur a terme una gesó ambiental òpma es varen fer un seguit d’actuacions:
Estudi d’impacte i integració paisatgísca del dipòsits. Aquest estudi inclou les mesures correctores
necessàries per tal de garanr la integració dels dipòsits.
Projecte de restauració forestal i revegetació amb espècies autòctones, tenint en compte que el
margalló és una espècie protegida.
Programa de seguiment ambiental de l’obra.
Integració ambiental del ramal d’Hostalric
En compliment de les condicions establertes per la Ponència Ambiental del Departament de Medi Ambient
i Habitatge de 22 de desembre de 2010, la mesura més destacable consisteix en l'encreuament de la
Tordera mitjançant perforació dirigida, per tal de no afectar en absolut el LIC del Riu i Estanys de Tordera.
6.7. Llicències ambientals
Durant el 2010 va entrar en vigor la nova Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental
de les acvitats. El Govern de la Generalitat de Catalunya, amb l’aprovació de la Llei 20/2009, es marca
com a objecu derogar la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la Intervenció Integral de l’Administració Am-
113

iental (LIIAA) per racionalitzar i simplificar els procediments i determinacions de l’anga llei els quals
han generat dubtes i han originat pràcques de gesó clarament millorables.
La Disposició Transitòria Primera 2, de la Llei 20/2009 estableix que els procediments de llicencia ambiental
d'obertura d'establiments compresos en els annexos II i III de la Llei 3/1998 del 27 de febrer, iniciats
amb anterioritat a l’entrada en vigor d'aquesta llei, però que en aquesta resten subjectes al règim de
comunicació de l’annex III, es resolen mitjançant la noficació a la persona interessada que l’acvitat
queda sotmesa al regim de comunicació segons determina aquesta Llei.
Durant l’any 2011 s’ha portat a terme per Entat d’Inspecció i Control (EiC) el control complementari en
matèria de medi ambient i incendis de les mesures esmenables a curt termini derivades de l’autorització
ambiental de la ETAP Llobregat.
També durant el 2011 s’ha iniciat l’execució del projecte d'adequació contra incendis de l’ETAP Llobregat
i que inclou les mesures correctores de protecció contra incendis necessàries per a l’adequació de les
instal·lacions i edificis a la normava derivades de l’autorització ambiental.
D’altra banda s’ha iniciat la redacció del projecte execuu de les mesures correctores de protecció contra
incendis necessàries per a l’adequació a la normava de les instal·lacions i edificis de la ETAP Ter.
Altres instal·lacions on s’ha obngut la llicència ambiental per exercir l’acvitat són:
EB Tres Creus
EB Vallromanes (nou)
EB Llerona
Dipòsit de Palau-solità i plegamans
Dipòsit del Bruc
EB Bruc
EB Granollers
Dipòsit de Fogars de la Selva
Dipòsit de Plans d’Arau
EB Plans d’Arau
Dipòsit nou de Cardedeu
6.8. Altres actuacions (EN26)
A més, durant l’any 2011 ATLL ha realitzat altres actuacions amb l’objecu de minimitzar l’impacte ambiental
de les seves instal·lacions:
Projecte Oliklak (EN26): s’ha connuat durant l’any 2011 amb la recollida d’oli usat domèsc que cada
treballador/a pugui generar de manera parcular amb l’objecu d’aconseguir tot un seguit de
beneficis ambientals i transformar un residu altament contaminant en energia renovable
(biocombusble). Eliminar un residu altament contaminant de la xarxa de clavegueram. Els principals
avantatges aconseguits amb aquesta actuació són:
Facilitar la reulització de l’aigua depurada.
No obstruir les canonades.
Disminuir la probabilitat de proliferació d’organismes perjudicials per a la salut i les males
olors.
Facilitar el tractament de depuració de les aigües residuals.
114

L’oli vegetal residual és la matèria primera per a la fabricació de biodièsel.
El volum d’oli recollit per centre de treball s’explicita a la següent taula:
Volums d’oli recollits per centre de treball (litres)
Any ETAP TER ETAP LLOBREGAT FONTSANTA Total
2009 88 152 90 330
2010 270 303 205 778
2011 160 202 123 485
6.9. Inversions ambientals 2011 (EN26)
Les principals actuacions ambientals durant el 2011 es detallen a connuació. Totes elles estan finalitzades.
PRINCIPALS ACTUACIONS AMBIENTALS PEL 2011
Descripció
Recollida selecva anual residus oficines ATLL
Actualització projecte tècnic autorització ambiental PTT
Cerficat tècnic de conformitat per l'EB de Granollers
Control complementari llicència ambiental 3creus
Adquisició 2 inversors de 100kW per a la fotovoltaica dessalinitzadora
Rerada hidròxid sòdic ETAP Llobregat
Servei de recollida de banals de l'EDT-2011
Servei de recollida de banals de la Fontsanta-2011
Servei de recollida de banals de l'ETAP Llobregat-2011
Servei de recollida de banals de l'ETAP Ter-2011
Rerada i treballs hidròxid sòdic com a residu PTT
Inspecció periòdica reglamentària de baixa tensió de la PTT
Anàlisi del canvi substancial derivat dels emmagatzematge productes químics PTLL
Anàlisi canvi substancial derivat dels emmagatzematge productes químics PTT
Redacció del projecte tècnic de nova autorització ambiental a l'ETAP Llobregat
Treballs de cerficació tècnica EB Granollers
Subministrament i muntatge bloc de comprovació fotovoltaica ITAM Llobregat
Test mesura nivells radiació i proves hermecitat fonts radioacves Ni-63
Avaluació AQR (Anàlisi quantava del Risc) de l'ETAP Llobregat
Rerada carbó acu usat ETAP Ter
Rerada i eliminació residu laboratori ETAP Llobregat
Rerada residus laboratori ETAP Ter
Redacció de projecte tècnic de mesures correctores d'incendis ETAP Ter
Subministrament envasos per a la recollida d'oli domèsc usat
Buidat de les fosses sèpques de l'ETAP Ter PBUIDAT 2209 ECOCAT
Inspecció periòdica emmagatzematge clor ETAP Ter
Rerada i eliminació cubi-contenidors ETAP Ter i tramitació fitxa acceptació
Rerada bidons oli industrial a l'ED Trinitat
115

Foto: J.Jaumandreu
CAPITOL 7
LA NOSTRA RELACIÓ
AMB LA COMUNITAT
116

CAPITOL 7.– LA NOSTRA RELACIÓ AMB LA COMUNITAT
Sensibilitzar a la societat en relació a les bones pràcques relaves a tot el cicle integral de l'aigua és fonamental
per poder donar a conèixer la dificultat que comporta el seu tractament, la seva importància,
la seva escassetat i, per tant, la necessitat de fer un consum responsable d’aquest recurs natural indispensable
per a la vida.
A més, la col·laboració i l’intercanvi d’experiències amb altres empreses subministradores d’aigua potable,
així com el treball amb la comunitat cienfica mitjançant convenis de col·laboració, ens permet adquirir
i generar coneixement, comparr idees i experiències i maneres de fer per tal de millorar globalment
la gesó de l’aigua.
Aquestes accions, juntament amb l’acvitat de patrocini i la parcipació en diferents organismes i entats,
fan que ATLL manngui un vincle connuat i estret amb la societat que l’acull així com amb altres
països.
7.1.‐ Projectes de divulgació (4.12)
En aquest apartat es detallen les accions portades a terme per ATLL durant el 2011 amb la comunitat pel
que fa als projectes de divulgació implementats.
7.1.1. Projecte divulgau a les escoles
Aquest any 2011 s’ha aconseguit superar la xifra de visitants que es va assolir l’any anterior dins el programa
educau i divulgau a les nostres instal·lacions, com a conseqüència de la inauguració de l’ITAM
del Llobregat. En aquest sent, la dedicació i els esforços emprats en aquesta important tasca pedagògica
han servit per a fer créixer l’assistència global dels centres escolars, instuts, escoles taller, universitats
i centres de recursos als quals s’ha tramés informació sobre les visites a les nostres plantes potabilitzadores
i a la dessalinitzadora, augmentant el ventall d’opcions del Projecte Divulgau d’Aigües Ter Llobregat.
Aquesta tasca d’informació i divulgació creiem que és molt important que arribi fins als infants i joves
que visiten les nostres instal·lacions, per tal de donar a conèixer la dificultat que comporta el tractament
per a potabilitzar i dessalinitzar aigua, la seva importància, la seva escassetat i la necessitat d’estalviar i
no malbaratar-la.
A l’Aula de visites es projecta una filmació de caire educau i explicau del procés de captació i potabilització
de l’aigua i es fa un recull de les opinions dels visitants mitjançant un full d’enquesta que es lliura al
professorat, a més de l’informe que redacten els monitors de
la visita on queda reflect el nivell d’atenció, interès i comportament
dels alumnes. D’aquesta manera, és possible
conèixer les impressions i sensacions que reben els nens al
llarg de tota la visita corresponent al cicle integral de l’aigua
dins les nostres plantes potabilitzadores i dessalinitzadora.
L’ITAM ha rebut un 78% del total dels visitants que han passat
per les nostres instal·lacions, atès que els processos que
s’ulitzen per a dessalinitzar l’aigua de mar, l’osmosi inversa,
suposen un concepte totalment diferent de l’emprat en la
potabilització.
Durant el 2011 ens han visitat 140 grups diferents entre escoles,
universitats, centres de formació, associacions, etc., amb un total de 4.717 visitants. Alguns d’aquests
centres de formació han estat els següents:
117

Escola Ginebró IUT Hygiène Sécurité Environnement IES Escola de Treball de Barcelona
Escola Mare de Déu de l'Assumpció Casa d'oficis de Badia del Vallès IES Isaac Albèniz
Escola Ginebró CFA Bament Morbihan CE Joan XXIII
CEIP Heura Escola l'Esperança Escola Immaculada Concepció
INS Pallejà IES Cavall Bernat Escola St. Francesc d’Assis
IES Ernest Lluch Associació Comparr Experiències IES Isaac Albèniz
Instut La Serreta Instut Rubió i Ors SES Can Record
Escola Cervetó Escola Santa Teresa de Lisieux IES Pompeu Fabra
IES Castellarnau Escola Bon Pastor IES Terrassa
IES Ausiàs March PROTESA CEIP La Roureda
IES Jaume Salvador i Pedrol Escola Pia d'Igualada Col·legi Sagrat Cor
Escola Betúlia Casa d'Oficis del Prat de Llobregat IES de Mollet
Escola El Pinar Associació Aula per la gent gran IES Sant Vicenç de Montalt
Col·legi d'Enginyers tècn. Ind. Escola Immaculada Concepció SES Can Record
Junta de govern de Metges Jubilats UB Facultat de Geologia Centre d'Estudis comarcals del Baix Ll.
Escola de Prevenció i Seguretat Escola Patufet Escola Badalonès
Escola de formació Dolors Paül Instut Josep Fusalba IES Giola
UB Dpt. Economia i Empresa Escola Anna Mogas MOVEO
Logis de l'Osiellerie CEIP Patufet Sant Jordi Ècole des Ponts Paris
Escola del Treball de Barcelona Escola Mare de Déu de la Mercè Instut de Palamós
Casa d'oficis del Llobregat IES Baldiri Guilera Col·legi Corazón Inmaculado de María
Escola GOAR Ajuntament Hospitalet de Llobregat Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials
IES Intermunicipal del Penedès Escola Francesa de Barcelona Col·legi La Merced
SES El Vern Parc Agrari del Baix Llobregat UB Facultat de Geografia i Història
IES Alexandre Riquer IES Estany de la Ricarda Ajuntament de Barcelona
C.C.E. Xaloc Asociación electrotécnica Col·legi d'Eng. Tècnics Ind. Barcelona
UB Aules univ. Gent gran College HT Gevaudan Ècole Technique Supérieure de Chimie
Instut Arquitecte Manuel IES La Guineueta Escola Joan Tabalot
Associació UPC Camps d’Aprenentatge Dpt Ensenyament Escola Meritxell
Col·legi La Salle UPC - Manresa FEDAC Vall dels Àngels
Escola Francesa de Barcelona IES Castellarnau Ajuntament de Castelldefels
Escola de discapacitats visuals Col·legi Madres Concepcionistas CEIP Garigot
IUSC Casa d'Oficis del Medi Ambient Escola Llor
Lycée professional Perdiguier Camps d'aprenentatge Dpt. Ensenyament Col·legi d'Enginyers tècnics de Tarragona
Instut Arquitece Manuel Centre de la platja Serveis Funeraris Integrals - Elysius
Escola Minguella CCVV Pedres blanques Universitat de Girona
IES Illa dels Banyols Secretaria Agenda 21 Universitat d'Oxford
118

Així mateix s’ha tramès informació a més de 2.000 centres de formació, per tal que nguin en compte,
dins la programació de les seves sordes escolars, la possibilitat de conèixer el funcionament d’una estació
potabilitzadora i d’una dessalinitzadora.
VISITANTS
2007 2008 2009 2010 2011
GEN-FEB-MAR 1.024 828 1.673 1.265 2.110
ABR-MAI-JUN 528 598 977 1.084 1.635
JUL-AGO-SET 0 14 0 33 365
OCT-NOV-DES 343 746 694 953 607
1.895 2.186 3.344 3.335 4.717
VISITES
2007 2008 2009 2010 2011
GEN-FEB-MAR 19 35 33 33 60
ABR-MAI-JUN 11 12 17 32 38
JUL-AGO-SET 0 1 0 1 13
OCT-NOV-DES 10 17 14 23 29
40 65 64 89 140
119

Com a complement a l’acvitat divulgava de l’empresa, s’ha connuat col·laborant amb la Fundació
CASSA mitjançant el conveni de col·laboració signat entre ambdues parts per a desenvolupar el programa
educau mediambiental que porta a terme aquesta Fundació des de fa 20 anys, per tal d’explicar a les
escoles i instuts de diverses poblacions, el cicle de l’aigua i la seva importància en la vida, sempre fomentant
una cultura d’estalvi i respecte al medi ambient.
Aquest programa té com a principal objecu aproximar als nens d’entre 3 i 14 anys al cicle integral de l’aigua
mitjançant diferents visions estructurades en tres grans blocs en funció de l’edat del públic objecu.
L’assistència total d’alumnes al “Cicle integral de l’aigua” durant el curs escolar 2010-2011 ha estat de
7.796 alumnes.
Assistència d’alumnes 2005‐2011
Curs escolar Visitants
2004-2005 18ª edició 1.733
2005-2006 19ª edició 2.137
2006-2007 20ª edició 5.296
2007-2008 21ª edició 6.069
2008-2009 22ª edició 6.135
2009-2010 23ª edició 7.742
2010-2011 24ª edició 7.796
7.1.2.‐ Castellar de n’Hug
Durant el 2011 s’ha connuat desenvolupant la tasca de mantenir i millorar el camí de les Fonts del Llobregat
i l’explotació i manteniment de la sala d’audiovisuals que ATLL va construir a Castellar de N’Hug. El
naixement del riu Llobregat és un lloc amb un important interès turísc i això ha fet que durant aquest
any hagin visitat l’audiovisual 25.848 persones, una xifra que s’ha anat mantenint o inclús augmentant
des de la seva inauguració, la qual cosa ajuda a consolidar la bona acollida de l’emplaçament. Els horaris
d’obertura s’han anat adequant a la demanda turísca i varien entre 4 hores diàries, cinc dies a la setmana
i 7 hores diàries, 7 dies a la setmana, en els períodes de vacances d’esu i Setmana Santa.
VISITANTS
2007 2008 2009 2010 2011
GENER 21 127 105 96 0
FEBRER 358 741 781 395 475
MARÇ 1.318 1.411 1.547 2.035 2.017
ABRIL 2.012 2.202 2.270 2.505 2.766
MAIG 2.029 2.846 3.636 3.337 3.381
JUNY 2.648 4.025 3.425 3.960 3.376
JULIOL 2.951 3.435 2.381 3.130 2.437
AGOST 2.914 4.370 4.010 4.327 4.235
SETEMBRE 2.543 3.066 2.906 3.024 2.168
OCTUBRE 2.035 2.967 2.612 2.744 2.580
NOVEMBRE 1.305 1.699 1.439 1.286 1.426
DESEMBRE 1.185 0 1.356 1.439 987
TOTAL 21.319 26.889 26.468 28.278 25.848
120

El perfil del visitant de l’Auditori i el Camí de les Fonts del Llobregat és força ampli, atès que depenent de
l’estació de l’any hi ha una major afluència d’escolars, famílies o bé grups d’excursionistes, cases de colònies
i jubilats.
Pel que fa als treballs de millora de l’Auditori, en el camí de les Fonts s’han realitzat les tasques de manteniment
periòdiques, així com els serveis de neteja i jardineria necessaris. D’aquesta manera, la nostra
empresa parcipa de forma acva en el manteniment i preservació del naixement del riu Llobregat i en
la difusió de valors mediambientals.
7.1.3. Conveni amb AMB
Durant el 2011 es va signar una Addenda a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per a connuar desenvolupant
les actuacions que facilin la divulgació del cicle integral de l’aigua, i concretament l’oferta de realització
d’una acvitat conjunta – visita combinada a la dessalinitzadora de la conca del Llobregat i a la depuradora
del Prat de Llobregat. En aquest conveni es va establir un calendari de visites obertes no només al públic
escolar sinó a grups d’adults, associacions, col·legis professionals, etc.. i han estat tot un èxit de parcipació.
Els connguts pedagògics de les visites es desenvolupen al voltant
de les temàques següents:
Depuradora del Prat de Llobregat:
El cicle integral de l’aigua
El procés de depuració: l’aigua que aboquem al medi
El paper de l’aigua depurada i regenerada al Delta del Llobregat
Bones pràcques relaves a l’aigua
Dessalinitzadora de la conca del Llobregat:
Les necessitats d’aigua a la xarxa d’abastament d’ATLL
Com funciona una dessalinitzadora
Noves tecnologies d’estalvi d’energia en les dessalinitzadores
L’aigua de rebuig que aboquem al mar
Així mateix durant el 2011 es va publicar un Guió didàcc sobre aquesta
visita combinada on es parla també de la Direcva Marc de l’aigua, el cicle
integral de l’aigua i s’ofereixen un seguit d’acvitats (sopa de lletres, mots encreuats) per a que els alumnes
puguin treballar-ho després de la visita. Aquest recurs ha estat editat en català, castellà i anglès i està també
disponible a la nostra pàgina web.
Durant el 2011 s’han signat els convenis següents:
Convenis d’Infraestructura:
7.2.‐ Convenis de col·laboració i accions de patrocini
16.03.2011 Conveni d’execució/finançament de les afeccions de les obres del projecte d’interconnexió
de les xarxes d’abastament del Maresme, signat amb el Consell Comarcal del Maresme.
02.05.2011 Conveni de millora en l’abastament de Sant Armengó (Abrera), signat amb l’Ajuntament
d’Abrera.
Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Parets del Vallès, ATLL i Grifols.
Convenis instucionals:
16.03.2011 Conveni de col·laboració amb l’Associació Hàbitats.
121

30.05.2011 Conveni de col·laboració amb el Consorci Alba Ter.
05.07.2011 Addenda núm. 1 Conveni entre l’EMSHTR i ATLL per al desenvolupament d’una acvitat
conjunta en educació ambiental. Signat amb l’AMB
Convenis Patrimonials:
01.07.2011 Acta de lliurament d’instal·lacions a l’Ajuntament del Bruc
30.09.2011 Conveni de cessió d’instal·lacions a l’Ajuntament de Canyelles.
Convenis de R+D:
Conveni de col·laboració per a l’estudi de la recuperació i reulització del rebuig de l’osmosi
Conveni: “Opmització dels processos de tractament d’aigua amb membranes i carbó acu
(OPTIMECA)”. Entats: CETaqua (Centre d’Estudis Tècnics de l’Aigua) amb la col·laboració de: SGAB,
CTM, AMPHOS 21, SIMPPLE, KEMIRA, AGUAS DE LEVANTE i ATLL. Objecu: Selecció dels millors
carbons acvats en gra (CAGs) per incorporar-los en les línies de tractament de plantes amb sistemes
de membranes
Conveni: “Estudio organolépco 2. Impacto de las tecnologías de tratamiento por membranas en la
calidad del agua de la red de distribución: propiedades organolépcas, presencia de trihalometanos
y agresividad en la red. El caso del agua metropolitana de Barcelona”. Entats: CETaqua (Centre
d’Estudis Tècnics de l’Aigua), SGAB i ATLL. Objecu: Avaluació organolèpca de l’aigua obnguda
en diferents punts de lliurament en alta de la Xarxa d’ATLL i d’AGBAR tenint en compte els percentatges
de mescla entre les dues Xarxes i l’efecte de millora aconseguit mitjançant l’ introducció de
les diferents tecnologies de membranes
Conveni: “Els serveis ecosistèmics a la Conca del Llobregat”. Entats: CETaqua (Centre d’Estudis
Tècnics de l’Aigua) amb la col·laboració de l’ICRA, l’ACA, AGBAR, ATLL i la Universitat d’ Illinois
(EEUU). Objecu: Aquest conveni té com finalitat la cerca d’un model de gesó de la conca del Llobregat
que afavoreixi econòmica i ambientalment el procés de potabilització de l’aigua del riu.
Conveni: “Estudi sobre la recuperació i reulització del rebuig de l'osmosi inversa “. Entats: CETaqua
(Centre d’Estudis Tècnics de l’Aigua), Solvay i ATLL. Objecu: Avaluar la viabilitat tècnica i econòmica
de valoritzar el rebuig del procés de dessalinització pel seu ús en cel·les d’electròlisi de
membrana per Solvay. Avaluar la viabilitat tècnica i econòmica de valoritzar el Cl2 generat durant el
procés de concentració de salmorra, transformant-lo en hipoclorit sòdic pel seu ús com a desinfectant
en la dessalinitzadora del Llobregat d’ATLL.
Conveni: “ Estudi per la selecció de CAG pel procés de potabilització de l’ETAP del Ter. “. Entats:
Facultat de ciències. Departament de Ciències Ambientals (UAB) i ATLL. Projecte Fi de Carrera, Sra.
Patricia Galera. Objecu: Selecció del millor carbó acvat en gra (CAG) per incorporar-los en les línies
de tractament de l’ETAP del Ter, amb especial atenció als canvis d’origen i pologia del CAG produïts
pels canvis de gesó en el mercat internacional.
Durant l’any 2011, les acvitats de patrocini o col·laboració han estat reduïdes donada la situació econòmica
general de l’empresa. S’ha parcipat en la 16ª Setmana de la Ciència, del 18 al 27 de novembre, dintre de
l’Any Mundial de la Química, oferint la possibilitat de visitar les seves estacions de tractament d’aigua potable
i marina.
7.3.‐Parcipació en altres organismes i entats (4.1.3)
Durant el 2011 hem connuat parcipant en organismes i associacions relacionades amb el món de l’aigua,
col·laborant en les seves comissions d’estudi i grups de treball, en concret en les següents:
122

Associació d’Abastaments d’Aigua de Catalunya (ASAC)
Asociación Española de Abastecimiento y Saneamiento (AEAS)
Asociación Española de Empresas Gestoras de los Servicios de Agua a poblaciones (AGA)
Asociación Española de Desalinización y Reulización (AEDYR)
Consorci Alba-Ter, ens supramunicipal que impulsa de manera global accions de cohesió, preservació,
sostenibilitat i dinamització a tot el territori de la conca hidrogràfica del Ter i que està format
per format per 46 ajuntaments i 5 consells comarcals de la conca del Ter
Projecte Rius de l’Associació Hàbitats, que té per objecte esmular la parcipació acva de la societat
en la conservació i millora dels nostres rius.
7.4.‐ Acvitats instucionals i de comunicació
Les visites instucionals a la dessalinitzadora del Llobregat connuen sent importants, donat l’interès
que ha despertat en les comunitats acadèmiques i empresarials, tant nacionals com internacionals, ja
que la tecnologia i els equips que s’han instal·lat són capdavanters en el mercat de la dessalinització i
també serveix de punt de referència per a futures construccions d’aquest pus.
Entre les visites rebudes i els actes instucionals destaquem les següents:
Gener:
West Basin Municipal Water District (Los Angeles)
Directora de la Junta del Yangtsé (Xina), acompanyada de diferents
enginyers d’aquest organisme.
Grup d’estudiants d’una escola de Balaguer (Lleida) guanyadors
d’un premi de la Unió Europea.
Febrer:
Corporación del Acueducto y Alcantarillado de Santo Domingo.
Representants del Govern de la República Dominicana.
Enginyers i direcus de la Tap Water Commiee, i de Pusan
Metropolitan City, de Corea del Sud
Representants de la Comisión Nacional del Agua.
Membres de la Compañía Gaditana de Aguas
Representants Ministerials del Govern del Marroc.
Electricity and Water Authority of Bahrain (Regne de Bahrain)
Abril:
Fondaon Méditerranéenne d’Études Stratégiques (FME)(França)
Empresa d’abastament i depuració de Sant Petersbourg.
Maig:
Parc Agrari del Llobregat
Direcció d’Infraestructures de l’Ajuntament de Barcelona
Beijing Water Authority
Communauté Urbaine de Marseille
Juny:
Mitsubishi Heavy Industries and Dow Water and Process Soluons
Mancomunitat d’Alcaldes de les Garrigues
Direcus de l’empresa Gas de France (GDF/SUEZ)
123
Visitants Pusan Metropolitan City
Visitants FME
Visita Alcaldes de les Garrigues

Setembre:
Direcus de General Electric
Companyia d’abastament d’aigua de Stanvanger (Noruega)
Parcipants en el Stream Summer School 2011
Assistents al Water Bcn 2011
Octubre:
Representants de l’empresa ASPLAN VIAK (Noruega)
Internaonal Training Program – Seawater desalinaon
Novembre:
Tècnics i caps de planta de diferents instal·lacions de dessalinització als Països Àrabs
Tianjin Waterworks (Xina)
Associació Patrimoni Cultural del Baix Llobregat
Desembre:
Representants del Ministeri d’Agricultura del Govern del Marroc
Altres fets destacats:
21/03 El Conseller de Territori i Sostenibilitat , Sr. Lluis Recoder,
acompanyat pel director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Leonard
Carcolé, i el gerent d’Aigües Ter Llobregat, Josep Rodriguez,
van visitar l’evolució de les obres de la canonada que
transcorre per sota de Collserola, entre Sant Just Desvern i la
Trinitat (Barcelona) i que aporta més flexibilitat i garana al sistema
Ter-Llobregat.
25/03 Els més de 100 exemplars de tortugues de riera de
l’espècie protegida Mauremys leprosa que es van traslladar
al Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèpls de Catalunya
(CREARC) de Masquefa per tal de ser mannguts en
condicions òpmes van ser alliberades a la Tordera.
Aquest alliberament el van fer els alumnes de l’escola de
la Batllòria de Sant
Celoni i els tècnics de
CREARC.
7.5.Publicacions tècniques i divulgaves (4.16)
Internaonal Training Program
Com a conseqüència de l’acvitat tècnico-cienfica d’ATLL s’han dut a terme les següents publicacions i comunicacions
a congressos:
124

Arcles tècnics:
Fernando Valero, Angel Barceló and Ramón Arbós. “Electrodialysis Technology - Theory and Applica-
ons”. En: Desalinaon, Trends and Technologies (2011): 3-20. Michael Schorr (Ed.), ISBN: 978-953-307
311-8.
Angel Barceló “ Electrodiàlisi i electrodiàlisi reversible”. . Teknos. 151, març 2011.
P. Galera, M. Sarrà, P. Blànquez, A. Barcelo, F. Valero. “Selección de CAGs en el proceso de filtración de la
ETAP del Ter”. Tecnología del Agua, Noviembre 2011, 34:42.
Presentacions:
V. García, A. Fernández, M. E. Medina, O.Ferrer , J.L Corna, F. Valero and R. Devesa. Flavour
Assessments to Predict Consumer Atudes to Blends of Convenonally Treated and Desalinated Waters.
9th IWA symposium on off-flavours in the aquac environament. Aberdeen, agosto 2011.
Fernando Valero. “Tecnologías de Membranas. Una eina de millora de la qualitat i garana de subminis-
trament d’aigua potable a l’àrea de Barcelona”. CETIB, setembre 2011.
Per altre part, algunes de les publicacions que ha portat a terme ATLL per a difondre les seves actuacions
han estat:
Guió educau Depuradora del Baix Llobregat i Dessalinitzadora del Llobregat
DVD actualització RAL COM RAJA
DVD Tècnic obres dessalinitzadora
DVD acabament obres del túnel
7.6. Premis i reconeixements (2.10)
Durant l’any 2011, ATLL ha rebut el segon premi en els Global Water Awards 2011, lliurats el 18 d’abril a
Berlin, on estava nominada com a “millor empresa pública del món 2010” juntament amb Delhi Jal Board
(India), Dubai Electricity and Water Authority (UAE) i la Naonal Water and Sewerage Corporaon
(Uganda). hp://www.globalwaterawards.com/index.html
ATLL va quedar segona, amb una disnció especial, darrera la Dubai Electricity and Water Authority. Haver
estat seleccionats ja era una fita important per ATLL, però haver guanyat un segon premi és una gran
recompensa.
Aquests guardons reconeixen els mèrits d’empreses
del món de l’aigua des de diferents perspecves.
Algunes són:
empresa d’aigua
empresa dessalinitzadora
empresa pública
projecte de dessalinització
projecte d’aigua industrial
gesó de l’aigua (empreses que han incorporat
millores en el seu cicle d’ús de l’aigua)
empresa de tecnologia de l’aigua
El premi el va lliurar el Sr. Kofi Annan., Secretari
General de Nacions Unides del 1997 al 2006.
La selecció dels guanyadors es fa per votació dels subscriptors de la revista Global Water Intelligence, així
com dels membres de l’IDA (Internaonal Desalinaon Associaon), entre d’altres.
125

7.7.‐ Recerca i desenvolupament
Les acvitats en recerca i desenvolupament durant el 2011 han estat les següents:
Estudi muscle zebrat.
Degut a la informació presentada per l’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA) on es va informar que s’havia
detectat la presència del muscle zebrat a la conca del Llobregat (embassament de la Baells), encara sense
cap afectació per les instal·lacions d’ATLL. Des de l’ETAP del Ter, tot i que no hi ha cap evidència real, es va
demanar que s’iniciés un treball d’estudi per la lluita contra aquests paràsit. Per l’estat de les conques i
l’aparició en la conca del Llobregat es pot preveure la seva aparició, més tard o més aviat a la conca del
Ter, en aquest cas amb afectació directa a la captació d’ATLL (tant en les torres de captació de Sau i Sus-
queda, com directament al Pasteral).
S’inicien els estudis de quina és la millor tècnica per lluitar contra la proliferació d’aquesta espècie invaso-
ra. Es fa una reunió amb els especialistes d’ENDESA (Sr. Antoni Palau) i tècnics d’una empresa que treba-
llen per ENDESA el “Grupo OX”.
Pla Sanitari de l’Aigua (PSA)
Durant l’any 2011, s’ha ampliat el Pla Sanitari de l’aigua fet al 2010 per la zona d’abastament del Ter a tot
l’àmbit d’ATLL destacant l’anàlisi dels perills i avaluació dels riscs des de el punt de vista tant qualitau
com quantau. (Figures 1 y 2). EL PSA és una eina sanitària molt important i segueix les recomanacions
de l’administració nacional i europea sobre la gesó de l’abastament d’aigua de consum des del punt de
vista sanitari, des del recurs fins l’aixeta del consumidor.
126

Aplicació de models matemàcs a l’avaluació dels riscs per mètodes quantaus.
Esquema general de l’avaluació dels riscs per mètodes quantaus.
Plantes Pilot
Les plantes pilot representen una eina fonamental en la introducció de millores i el seu seguiment en el
procés producu per una posterior aplicació industrial. Al llarg de 2011 s’han connuat aquest pus de
treballs en els àmbits del Llobregat i del Ter.
Seguiment i control del funcionament de la planta pilot de l’ETAP de Llobregat
La planta pilot de l’ETAP del Llobregat permet la reproducció exacta dels diferents processos de tractament
que es duen a terme a l’ ETAP. Al trobar-se equipada amb dues piles d’electrodiàlisis reversible (de
les cases comercials General Electric i Mega a.s.), permet fer estudis no només amb tractament convencional,
sinó també tractament per tecnologia de membranes.
127

Al llarg de l’any 2011 la planta pilot ha estat en funcionament (Figura 3) i ha permès la realització de diferents
estudis de tractament convencional i per membranes, d’acord amb la variabilitat de la qualitat de
l’aigua.
Vol tractat (m 3 )
12000
10000
8000
6000
4000
2000
0
Volum tractat (m 3 ) en la planta pilot de manera convencional i per tractament de membranes (EDR GE i
EDR MEGA)
Planta pilot de carbons de l’ETAP del Llobregat
Connuació i finalització, durant l’any 2011, de l’estudi en planta pilot del Llobregat de diferents pus de
CAG en la cerca del desenvolupament de noves eines de valoració dels CAGs emprats en el procés de potabilització
i la seva relació amb les noves tecnologies de membranes que es fan servir com alternaves o
complements al tractament convencional.
Planta pilot de carbons de l’ETAP del Ter
Tract. Conv. GE MEGA
Estudis de selecció de CAG per l’ETAP del Ter en la nova planta pilot de filtració , composta per quatre
filtres, automatzada i connectada al sistema SCADA d’ATLL. L’estudi ha permès la realització d’un treball
de final de carrera i d’un arcle tècnic sobre el mateix.
128

CAPITOL 8.- L’ ACOMPLIMENT
ECONÒMIC (2.8,2.9,4.9,4.10,EN30)
Foto: J.Jaumandreu
129

8.1.– BALANÇ I COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS (EC1,EC4)
BALANÇ A 31 DE DESEMBRE DE 2011
Acu Nota 2011 2010
Immobilitzat intangible 5
Drets sobre acus cedits en ús 7.613.298 9.991.081
Aplicacions informàques 3.419.146 2.506.851
Immobilitzat en curs 116.633 915.822
Immobilitzat material 6
Terrenys i construccions 501.166.278 312.939.515
Instal·lacions tècniques i altre immobilitzat material 771.994.987 624.626.799
Immobilitzat en curs i bestretes 171.628.357 478.564.168
Inversions financeres a llarg termini
Crèdits a Entats Públiques 8 22.776.819 21.620.431
Derivats - 130.248
Altres acus financers 9 (a) 10.959 10.959
Total acus no corrents 1.478.726.477 1.451.305.874
Existències 11
Matèries primeres i altres aprovisionaments 859.597 834.171
Subproductes 850.703 889.035
Bestretes a proveïdors - -
Deutors comercials i altres comptes a cobrar 9 (b)
Clients per vendes i prestacions de serveis 20.781.766 19.813.292
Clients, empreses de grup i associades 5.821.796 5.320.341
Altres deutors 983.841 928.081
Altres crèdits amb les Administracions Públiques 92.400.629 55.617.160
Inversions en empreses del grup i associades a curt termini 9 (a)
Crèdits a Entats Públiques 6.278.318 10.311.665
Altres acus financers - 17.135.144
Efecu i altres acus líquids equivalents 12
Tresoreria 173.008 56.840
Altres acus líquids equivalents 440.037 15.443.231
Total acus corrents 128.589.695 126.348.960
Total acu 1.607.316.172 1.577.654.834
130

Patrimoni Net i Passiu
Fons propis
Patrimoni
Altres reserves
Resultats posius d’exercicis anteriors
Resultat de l’exercici
Ajustos per canvi de valor
Subvencions, donacions i llegats rebuts
Total patrimoni net
Provisions a llarg Termini
Altres provisions
Deutes a llarg Termini
Deutes amb entats de crèdit
Derivats
Altres passius financers
Total passius no corrents
Deutes a curt Termini
Deutes amb entats de crèdit
Creditors comercials i altres comptes a pagar
Proveïdors
Altres deutes amb Administracions Públiques
Total passius corrents
Total patrimoni net y passiu
Expressat en euros.
131
13
10
14
15
Nota 2011
17 (a)
10
17 (b)
17 (a)
17 (b)
2010
397.662.676 397.662.676
650.258 650.258
(43.987.106) 406.215
(33.960.370) (44.393.321)
(2.048.079) (47.766)
496.270.674 464.205.953
814.588.053 818.484.015
90.000 90.000
617.250.896 632.652.147
2.048.079 178.014
6.950.782 18.000
626.339.757 632.938.161
61.750.826 57.736.020
104.146.414 67.937.425
491.122 559.213
166.388.362 126.232.658
1.607.316.172 1.577.654.834

COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS A 31 DE DESEMBRE DE 2011
132

L’Informe d’Auditoria es troba íntegrament reproduït en el capítol Annexos núm. 2
133

8.2.‐ ANÀLISI ECONÒMICO—FINANCER
Amb les dades comparaves de l’exercici anterior, i en quant a l’Acu, cal dir que, el total acu brut aug-
menta en un 1,62%, producte de l’increment en 6,86% de l’acu circulant, i del 1,35% de l’acu immobi-
litzat.
L’increment de l’acu immobilitzat , és per la generació de nous acus en 87,9 milions d’euros.
Quan a l’Acu circulant cal destacar l’increment del Realitzable en un 22,36%, així com la disminució del
Disponible en un 96,04 %.
Les masses patrimonials d’acu immobilitzat net (inclou amortzació acumulada) i acu circulant aquest
2011 representen un 92,03% i 7,97% respecvament, en línia amb l’exercici 2010 representaven un
92,64% i 7,36%.
Pel que fa al Passiu, els fons propis (Patrimoni i Reserves) presenten una disminució de 35,96 milions
d’euros explicat bàsicament per les pèrdues de l’exercici.
Les Subvencions, donacions i llegats (que en adaptació al RD 1514/2007 que aprova el nou Pla de Comptabilitat,
aquesta parda s’inclou a l’epígraf de Patrimoni Net) s’han reduït en un 3,54%, explicat pels
traspassos a resultats de l’exercici.
L'exigible a llarg termini es redueix en comparació a l’exercici 2010 en un 1,34%, explicat pel traspàs a
l’exigible a curt termini de les amortzacions de principal previstes per l’exercici 2012.
L'exigible a curt s’incrementa en un 33,3% en comparació a l’exercici anterior, explicat per l’increment
de la parda de proveïdors i creditors d’immobilitzat.
Fons de Maniobra
8.3.‐ ANÀLISI DE LA SITUACIÓ FINANCERA
Ens indica la solvència a curt termini en termes absoluts, és a dir, la capacitat de l’empresa per a complir
les seves obligacions més immediates, i està expressat per la diferència entre l’Acu circulant i el Passiu
Circulant (exigible a curt termini). Segons les magnituds de l’anàlisi podem observar que a l’any 2011, ha
empitjorat de forma significava en comparació a l’exercici 2010, xifrats en -38,97 milions d’euros i -5,2
milions d’euros respecvament, i aquest úlm en comparació a l’exercici 2009 de 108,4 milions d’euros.
Cal prestar atenció a aquest úlm indicador doncs denota els problemes actuals de solvència de l’entat.
Aquesta variació interanual s’explica per l’anàlisi dels dos components que integren el “rao”,
- Increment de l’Acu Circulant en 8,3 milions d’euros
- Increment del Passiu Circulant en 42,04 milions d’euros
Representa un deteriorament del fons de maniobra de 33,74 milions d’euros.
Coeficient de liquiditat (solvència corrent)
També el podem anomenar com la distància existent a la suspensió de pagaments i tracta de mesurar la
solvència de la empresa a curt termini, mitjançant el quocient entre l’Acu circulant i el Passiu circulant.
134

Aquest indicador connua amb la tendència negava de l’exercici passat, i s’ha establert en aquest 2011
en 0,768, quan durant els anys 2010 i 2009 es xifrà, en 0,959 i 2,011 respecvament, el límit de solvència
per cobrir amb els recursos líquids i semi líquids els passius a curt termini es la unitat.
Rào “Àcid Test”
L’objecu d’aquest indicador és conèixer la capacitat de l’empresa per fer front a les obligacions a curt
termini, incloent-hi les pardes amb venciment a curt i una vegada deduïdes les existències, que són extretes
del càlcul degut a que és la component menys líquida de tot el circulant. A l’anàlisi observem que
l’any 2010 es situà en 0,945 vegades el passiu circulant i ha empitjorat al 2011 resultant 0,758, és a dir,
que amb el circulant més líquid (Realitzable + Disponible) es pot afrontar en 0,758 vegades les obligacions
a curt termini, així doncs, podem dir que la societat connua amb el deteriorament en la seva liquiditat.
Podem observar que la diferència entre el coeficient de liquiditat i el rào “Àcid Test” és molt reduïda,
atès què la ponderació de les existències a l’Acu circulant, del 0,11% al 2011, és molt poc significau.
Analitzarem tot seguit les diferents pardes del Acu circulant per a desglossar l’indicador,
- Coeficient de Tresoreria, expressa el percentatge del disponible (tresoreria + inversions financeres)
sobre el total del Acu Circulant, i és una mesura del grau de liquiditat en el seu estat pur. Enguany
aquest indicador se situa en el 0,5%, inferior al 12,9% de l’any anterior, fet que denota que connua el
deteriorament en la liquiditat, per tant, la tresoreria té menys rellevància dins de l’Acu Circulant.
- Rào de Tresoreria, explica el grau de fer front als passius exigibles a curt termini, amb la tresoreria i les
inversions financeres. Enguany aquest indicador es del 0,36%, ens indica que ATLL amb les seves disponibilitats
pot fer front en aquest percentatge al passiu exigible a curt termini, s’ha reduït significavament
en relació a l’exercici 2010 i 2009, que s’establí en el 12,38% i 51,79% respecvament, explicat per la significava
reducció de la Tresoreria (l’acu circulant) i pel fort increment del creditors a curt termini
(passiu circulant).
Rào de Garana o distància a la fallida
És la relació existent entre l’Acu real i el Passiu Exigible (deutes totals), constueix la garana front a tercers
formada per tots els béns reals de l’empresa, aquest índex ha d’estar situat sempre per sobre de la
unitat: el contrari ens indicaria el límit tècnic a la fallida.
Observem que ATLL té superats amb escreix aquest índex igual a 1, sent per l’any 2011 de 2,047 vegades,
ens indica doncs, que l’acu total és de més de dues vegades els seus deutes, podem doncs a priori, reafirmar
que la garana de solvència envers la fallida està garanda, manifestant però, que durant aquest
any 2011 la solvència s’ha manngut en comparació a l’exercici anterior, disminuint però en 0,126 vegades,
producte de l’increment de l’Exigible a curt termini.
Finançament del fons de maniobra
Ens indica el cost intrínsec que representa per l’empresa el fons de maniobra, a l’any 2011 s’ha situat en
el -3,509% i el 2010 en el -0,47%.
135

1)
Ràtios de Situació Financera a
A) Curt termini
ANÀLISI ESTÀTIC 2010 2011
Solvència (Actiu Total/Deutes Totals) 2,165 2,047
Liquiditat
Fons de Maniobra = Capital Circulant
Fons de Maniobra sobre Actiu Circulant
Liquiditat (Distància a
la.suspensió pagaments) =
Liquiditat II (Rati Àcid-Test)
=
Coeficient de Tresoreria =
Ratio de Tresoreria =
(Actiu Circulant-Passiu Circulant)
Fons de Maniobra / Actiu
-5.237.183 -38.977.325
Circulant -4,33% -30,14%
(Actiu Circulant/Passiu Circulant)
0,959 > 1 0,768 > 1
((Actiu Circulant-
Existències)/Passiu Circu-
lant) 0,945 > 1 0,758 > 1
((Tresoreria + IFT)/Actiu Circulant)
12,9% < 1 0,5% < 1
((Tresoreria + IFT)/Passiu
Circulant) 12,4% < 1 0,36% < 1
Garantia ó distancia a la fallida= (Actiu Real/Passiu Exigible) 2,173 > 1 2,047 > 1
Finançament del Fons de Maniobra
=
B) Ratios d'endeutament
Endeutament total =
Endeutament a curt termini
(Qualitat del Deute) =
Endeutament a llarg termini =
Estructura de Passiu =
(Fons de Maniobra/(Passiu
exigible+Net Patrim) -0,470% -3,509%
(Passiu exigible/Net Patrimonial)
0,868 < 1 0,964 < 1
(Passiu exigible a C/T / Net
Patrimonial) 0,144 < 1 0,205 < 1
(Passiu exigible a LL/T / Net
Patrimonial) 0,724 < 1 0,759 < 1
(Net Patrimonial/(Passiu Ex
+ Net Patrimonial)) 53,5% < 0 50,9% < 0
Cobertura Actiu Fix pel Net = (Net Patrimonial/Actiu Fix) 0,582 < 1 0,558 < 1
Ratio de Deute a Passiu Total = (Deute total/Passiu Total) 46,18% 48,86%
Autonomia financera (solvència)= (Fons Pròpis/Passiu Total) 21,560% 19,624%
C) Altres Ratios i Rotacions
Finançament de l'immobilitzat =
Firmeza o consistencia =
(Actiu fix/(Passiu Ex. A LL/T
+ Net Patrimonial)
(Actiu Fix/Passiu Exigible a
0,997 < 1 1,019 < 1
llarg termini) 0,421 0,424
136

8.4.‐ ANÀLISI DE L’ENDEUTAMENT
Endeutament total
Aquest indicador pretén mesurar la intensitat del deute comparada amb el net patrimonial. L’òpm per
aquest indicador és situar-se per sota d’1. Observem un increment interanual de l’indicador de 0,096, situant-se
a l’exercici 2011 en 0,964, cal indicar que al patrimoni net s’inclouen les subvencions, donacions i
llegats considerades com no reintegrables de l’exercici 2011. Per tant, cal mencionar que aquest indicador
està ja pràccament al límit tècnic indicat d’1, aquest deteriorament connuat de l’indicador s’explica
bàsicament per la reducció dels úlms anys del patrimoni net, producte de les pèrdues dels úlms exercicis.
Quan a l’anàlisi de l’endeutament entre el llarg i el curt termini, podem dir què, l’endeutament a llarg termini
es el 0,724 per l’any 2010 i 0,759 pel 2011, i què el curt termini en 0,144 al 2010 i del 0,205 al 2011,
resultant que l’Endeutament a llarg termini assoleix un pes molt més significau que l’endeutament a curt
termini.
Estructura de passiu
Ens indica la ponderació existent del net patrimonial al total dels passius, s’observa que a l’any 2010 es
situà en el 53,5% i al 2011 en el 50,9%.
Cobertura de l’acu fix pel Net Patrimonial
Segmentant l’anterior indicador, analitzem la part de l’Acu que està cobert pel net patrimonial que inclou
les subvencions, donacions i llegats no reintegrables.
Observem que majoritàriament l’acu d’ATLL està finançat amb el net patrimonial, a raó de 58,2% i
55,8% pels anys 2010 i 2011.
Rào d’endeutament al passiu total
Aquest indicador ens pondera l’endeutament total (a curt i llarg termini), amb el passiu total. Aquest indicador
s’incrementa passant del 46,18% de l’exercici anterior al 48,86% del 2011.
S’explica dient que el 48,86% del passiu total es basa en endeutament i segons la rào d’autonomia financera,
que ens indica la ponderació dels fons propis al finançament del passiu total, és a dir, que per
cada euro aplicat al negoci, 0,196 cènms provenen dels fons propis, i 0,4886 cènms provenen d’endeutament.
8.5.‐ ALTRES RATIS
Finançament de l’immobilitzat
Ens indica la relació existent entre l’Acu fix i els capitals permanents (Net patrimonial més Passiu a llarg
termini), l’equilibri s’ha de situar en 1, aquest provoca que tot el fons de maniobra vindrà finançat pel
passiu a curt termini.
Observem que a l’any 2011 és de 1,019 superior a l’exercici 2010 que se situà en el 0,997.
137

Fermesa o consistència
Representa el grau de seguretat que ofereix l’empresa als seus creditors a llarg termini. Quan part de
l’acu fix ha estat finançat amb recursos aliens, es fa necessari l’estudi de l’equilibri entre les amortzacions
tècniques i les amortzacions financeres (constuïdes per les devolucions dels préstecs), correlacionant
les despeses financeres d’aquest úlms amb les amortzacions de les quotes d’amortzacions del
acus. Podem comprovar que a l’any 2011 ATLL finançà amb crèdits a llarg termini 0,424 cènms d’euro,
per cada euro invert a l’acu fix, un indicador que manté la mateixa tendència de l’exercici anterior que
es fixà en 0,421 cènms d’euro.
8.6.‐ ANÀLISI DEL CASH‐FLOW
El Total d’Ingressos d’Explotació disminueixen en termes relaus, de forma interanual en un 7,12% (5,7
milions d’euros).
Els Ingressos per venda d’aigua s’han reduït un 1,445%, s’explica per la disminució de 5,3 hm 3 de les
quantats d’aigua venuda, atès entre d’altres, a una reducció significava de cabals venuts en l’àmbit de
la regió Metropolitana, fets que ha neutralitzat l’increment increment tarifari dels preus del servei que
es pujà a tots els municipis abastats pel sistema Ter-Llobregat, i què en termes relaus totals representà
el 2,4% segons expedient de tarifa aprovat, i publicat al DOGC Núm. 5848 de 30 de març de 2011.
Els Ingressos per prestació de serveis es redueixen en un 41,47% producte de la finalització del conveni
signat en data 20 de juliol de 2007 en concepte de finançament de les despeses incorregudes per ATLL
per les obres derivades del cicle de l’Aigua.
Tot i la reducció dels hm 3 venuts, el cost de les vendes no sofert el mateix comportament, incrementantse
en un 2,14%, resultant així una disminució relava del 22,7% del Cash-Flow Brut d’Explotació.
L’increment del 5,244% de les dotacions a les amortzacions, i el decrement de les pardes traspassades
al resultat de l’exercici de subvencions, es tradueix que el Resultat Brut d’Explotació, sigui significavament
inferior als de l’any 2010.
El Resultat extraordinari* és negau, tot i què ha millorat en comparació al 2010 en un 66,56%, atès que
a l’any 2010 es donà la baixa de l’acu de la planta de Osmosi Inversa de Sant Joan Despí, finançada per
ATLL però cedida en cessió d’us i explotació, parcialment gratuïta a Aigües de Barcelona, SA , les despeses
financeres s’han incrementat un 108,74% respecte a l’any anterior, producte de la posada en servei
d’instal·lacions finançades en recursos aliens, s’ha connuat així, aplicant la capitalització d’interessos en
aplicació del RD 1514/2007 en el que s’aprova el nou Pla General de Comptabilitat.
Tot aquests aspectes fan que el BAIT, BAT i Benefici Net hagin estat també aquest exercici 2011 negaus.
Con a conclusió manifestar que el Cash Flow total (autofinançament generat) per fer front a noves inversions
i pèrdues d’exercicis anteriors, es xifra per aquest 2011 en 28,178 milions d’euros, superior al registrat
a l’exercici 2010 que es situà en 14,215 milions d’euros, per tant l’entat no pot recuperar per tarifa
les pèrdues incorregudes ni la diferència de la dotació a l’amortzació.
* S’inclouen els resultats financers.
138

Quadres de Cash-Flow total =
Recursos Generats
139
% % Taxa
Conceptes 2010 S/Ingr. 2011 S/Ingr. Diferència Variació %
1 Ingressos d'Explotació (Vendes) 80.388.106,42 100,00% 74.664.539,52 100,00% -5.723.566,90 -7,120%
2 Cost d'obtenció dels Ingressos d'Explotació (Cost Vendes) 50.423.456,55 62,73% 51.502.698,50 68,98% 1.079.241,95 2,140%
3 CASH-FLOW BRUT D'EXPLOTACIÓ= (1)-(2) 29.964.649,87 37,27% 23.161.841,02 31,02% -6.802.808,85 -22,703%
5 Dotacions a les amortitzacions 58.609.110,01 72,91% 61.682.450,57 82,61% 3.073.340,56 5,244%
6 Dotacions a les provisions 0,00 0,00% 456.575,64 0,61% 456.575,64
7 Traspàs subvenció de Capital a Subvencions 26.715.816,04 33,23% 19.216.856,63 25,74% -7.498.959,41 -28,069%
8 BENEFICI BRUT D'EXPLOTACIÓ= (3)-(5)-(6)+(7) -1.928.644,10 -2,40% -19.760.328,56 -26,47% -17.831.684,46
9 Plusvàlues/Minusvàlues de l'Immobilitzat 36.607.243,39 45,54% 90.464,92 0,12% -36.516.778,47
10 Ingressos Financers 106.833,70 0,13% 678.102,20 0,91% 571.268,50 534,727%
11 Despeses Financeres 7.124.629,17 8,86% 14.872.550,94 19,92% 7.747.921,77 108,748%
12 Ingressos Extraordinaris 1.195.813,11 1,49% 141.489,75 0,19% -1.054.323,36 -88,168%
13 Despeses Extraordinàries 35.410,84 0,04% 56.617,82 0,08% 21.206,98 59,888%
14 RESULTAT EXTRAORDINARI= +-(8)+(10)-(11)+(12)-(13) -42.464.636,59 -52,82% -14.200.041,73 -19,02% 28.264.594,86 -66,560%
BENEFICI ABANS D'INTERESSOS I IMPOSTOS (BAIT)
(8)+(11)+(14)= -37.268.651,52 -46,36% -19.087.819,35 -25,56% 9.861.641,90 -26,461%
15 BENEFICI TOTAL Abans d'Impostos (BAT) = (8)+(14) -44.393.280,69 -55,22% -33.960.370,29 -45,48% 10.432.910,40 -23,501%
16 Impost sobre Societats 0,00 0,00% 0,00 0,00% 0,00
17 BENEFICI NET (BN)= (15)-(16) -44.393.280,69 -55,22% -33.960.370,29 -45,48% 10.432.910,40 -23,501%
18 DOTACIÓ A RESERVES -44.393.280,69 -55,22% -33.960.370,29 -45,48% 10.432.910,40 -23,501%
19 AUTOFINANÇAMENT (16)+(5)+(6) 14.215.829,32 28.178.655,92 13.962.826,60 98,220%

8.7.– La Tarifa d’ATLL
El servei públic que presta Aigües Ter Llobregat s’inscriu, com a fase o tram en alta, en el conjunt d’operacions
que integren l’abastament d’aigua als usuaris domèscs i industrials del conjunt de les poblacions
servides. En aquest sent, també el servei públic d’abastament d’aigua en alta parcipa del criteri econòmic
de recuperació íntegra dels costos de la prestació, que és d’aplicació generalitzada en el nostre entorn.
En conseqüència, el seu finançament té lloc mitjançant una tarifa de servei que ha de respondre al
criteri d’equilibri econòmic integral dels seus conceptes de cost, malgrat que en l’exercici 2011 no s’hagi
pogut assolir aquest objecu.
Són, per tant, conceptes de cost que integren la tarifa d’Aigües Ter Llobregat tots els derivats de la mateixa
prestació del servei, d’acord amb la descripció que s’ha fet de les funcions de l’Empresa i que constueixen
alhora els seus objecus.
En aquest sent segons s’expressa als Estatuts de l’Empresa, aprovats pel Decret del Govern de Catalunya
236/2008 de 25 de novembre, “La políca tarifària de l’Empresa respondrà al criteri que l’import de
les tarifes per la prestació del servei (...) perme de cobrir els costos de prestació dels serveis, incloses les
despeses d’explotació i gesó, les càrregues financeres, l’import de les inversions i amortzacions i els
impostos exigibles que no gravin, si escau, el benefici” (art. 36).
Són desnataris de la tarifa del servei els usuaris del mateix, és a dir els municipis que reben el subministrament
en alta, pertanyents en l’actualitat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a les comarques de l’Alt
Penedès, l’Anoia, el Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, juntament
amb la comarca de la Selva que s’incorporarà al 2011. De conformitat amb la normava estatutària
(art. 39 del Decret 236/2008) ATLL facturarà l’aigua servida a les entats subministradores –gestores directes
o indirectes del servei en cada municipi encarregades de l’abastament domiciliari, d’acord amb la
tarifa aprovada.
En tractar-se d’un preu intervingut, la tarifa d’ATLL ha d’ésser aprovada per la Comissió de Preus de Catalunya,
depenent del Departament d’Empresa i Ocupació.
Els components i el preu que s’han aplicat al llarg de l’ exercici 2011 han estat els establerts per la Resolució
de la Comissió de Preus de Catalunya de 21 de desembre 2010 (Exp.A-130/10) i publicat en el DOGC
núm. 5848 de 30 de març de 2011, vigent des de l’ú de gener d’aquest any. La seva quana resulta de l’aplicació
de l’increment del 2,40% sobre tots els seus components, és a dir, sobre la Tarifa de Subministrament
(TS) passant de 0,127409 a 0,130467 €/m3, la Quota Fixa Regional (QFR), passant de 0,048824 a
0,049996 €/m3, el Component Variable d’Impulsió (CVI), i finalment, al component de Quota Fixa Metropolitana
(QFR).
Tanmateix, s’estableix canviar la metodologia ulitzada per primer cop en la tarifa del 2006 en relació a la
ulització i càlcul del Volum Màxim (VM); a tal efecte, s’estableix un nou període de càlcul, agafant el VM
dels darrers úlms 4 anys, essent aquest període el del 2006-2009 (ambdós inclosos).
Aquesta tarifa presenta una estructura assimilable a la de la resta de serveis públics de subministrament
de fluids, sigui en alta o en baixa, i està basada en un tarifa general del servei
–la tarifa de subministrament- com a concepte variable aplicable sobre l’aigua subministrada i una magnitud
fixa –la quota fixa de servei– com a concepte individualitzat per a cada usuari que retribueix la con-
140

nexió i la garana de servei.
La quota fixa de servei es desdobla per al seu càlcul en dos trams o segments aplicables en funció de
l’àmbit de servei a què per tanyi cada municipi subministrat:
> La quota fixa regional, com a concepte d’aplicació general a tots els municipis amb l’import aprovat per
a cadascun.
> La quota fixa metropolitana, aplicable als municipis subministrats dins de l’àmbit territorial definit en
l’arcle
3,1 c) de la Llei 7/1987 i també als altres esmentats en l’annex 3.3 del Decret 104/2000.
Aquests dos elements fonamentals es complementen amb un component addicional, denominat component
variable d’impulsió, que té per objecte la repercussió diferenciada per a cada usuari dels costos d’elevació
de l’aigua que ha de suportar el servei, i calculats en funció de l’alçada en cada punt de recepció
del subministrament.
141

CAPITOL 9.- INDICADORS. QUADRE DE
COMANDAMENT I OBJECTIUS (4.8,4.9,4.10)
Foto: J.Jaumandreu
142

Resultats indicadors any 2011
La mesura i seguiment dels indicadors del quadre de comandament es realitza de forma periòdica per
part de les Direccions corresponents, informant al Comitè de Direcció trimestralment.
Els indicadors mesurats durant el 2011 i els resultats es mostren a connuació:
Indicadors any 2011: Objecus, criteris de valoració i resultats anuals.
143

144

145

9.2.‐ Objecus (4.9)
ATLL estableix anualment objecus coherents amb la Políca de gesó definida i a la millora connua del
sistema de gesó integrat.
Per a la determinació i el desplegament dels objecus es té en compte:
Aportacions de millora de les diferents direccions.
Línies de treball definides a llarg termini (programa d’estalvi i eficiència energèca, planificació
de l’acvitat prevenva, objecus estratègics...).
Resultats obnguts a l’exercici anterior.
Resultats d’indicadors i la seva evolució.
Resultats de les avaluacions d’aspectes ambientals, d’aspectes energècs i de riscos.
Resultats de l’anàlisi de la sasfacció del client.
Conclusions i línies d’actuació establertes a l’informe de revisió del sistema.
Condicions de l’entorn.
Recursos disponibles i la capacitat de l’organització
Davant de la conjuntura social i econòmica, els objecus estratègics d’ATLL pel 2011 han estat els següents:
Control estricte de la despesa i la inversió per a garanr el compliment pressupostari
Durant tot l’exercici comptable 2011 s’ha realitzat un seguiment mensual del pressupost de despesa i
d’inversió mitjançant el sistema de reporngs de la intranet corporava, amb les consegüents correccions
i revisions de les imputacions en ambdues línies pressupostàries.
Cal destacar l’ajustament del pressupost global d’ATLL que es va dur a terme al mes d’abril de 2011,
aprovat per Consell d’Administració, i que va suposar una reducció del 9,21% en la part de despeses i
d’un 8,16% quant al total del pressupost d’inversions.
Així mateix, en el darrer trimestre de 2011 es va realitzar un acurat seguiment de la previsió de tancament
pel que fa al pressupost de despesa de cadascuna de les Direccions de l’empresa per tal d’evitar les
possibles desviacions.
Les revisions mensuals del seguiment pressupostari es reporten a les reunions del Comitè de Direcció de
l’empresa.
Els objecus quantaus fixats per l’exercici han estat assolits, inclús, amb la reducció pressupostària expressada,
segons es pot comprovar en el seguiment d’indicadors anual.
Aconseguir l’equilibri de la tresoreria mitjançant noves vies de finançament o el cobrament dels
compromisos pendents
Des de la Direcció de Recursos s’han impulsat 3 línies de treball orientades a la consecució d’aquest objecu:
1ª .-Tramitació de la sol·licitud a Políca Financera per la recerca d’endeutament a llarg termini
per valor de 70 M€, d’acord amb l’autorització de la Llei de pressupostos 2011.
2ª.- Proposta d’ajornament de pagaments a proveïdors amb factures vençudes derivades de
146

construcció de noves infraestructures.
3ª.- Gesó de cobrament dels deutes pendents amb ajuntaments derivats de convenis d’infraestructures
i de venda d’aigua.
Desenvolupar un model de gesó basat en paràmetres d’eficiència
Definir el model de gesó de la dessalinitzadora del Llobregat
L’octubre de 2011 la Direcció va decidir prorrogar les proves d’operació de la ITAM del Llobregat de la UTE fins el 31
de març de 2012. A parr d’aquell moment es va anar treballant en la definició d’un model d’internalització de l’ac-
vitat, de forma que el volum d’acvitat de la instal·lació s’ajustés al volum d’aigua embassada, considerant l’aigua
dessalinitzada recurs addicional al sistema i no recurs principal. Per tant, el model definit ha estat el de funcionament
24 hores diàries amb un mòdul, ampliant-se el número de mòduls en funció de les necessitats addicionals del
sistema requerides per l’estat dels embassaments del sistema Ter-Llobregat.
Relacionats amb els objecus estratègics i d’altres no estratègics, la Direcció d’ATLL va establir una sèrie
d’actuacions/fites a realitzar durant el 2011, el seguiment de les quals es realitza en les reunions periòdiques
del Comitè de Direcció.
A connuació presentem les actuacions proposades durant el 2011, amb l’objecu inicialment previst i
l’objecu assolit a final d’any. En general, s’observa que un 74.4 % de les actuacions proposades han assolit
l’objecu fixat inicialment, un 16.3% l’han assolit parcialment i un 9.3 % de les actuacions no s’han iniciat
per manca de finançament.
147

148

9.3.‐ Objecus d’ATLL 2012
Els objecus estratègics d’ATLL pel 2012 que s’han proposat són:
Control estricte de la despesa i la inversió per garanr el compliment pressupostari
Aconseguir l'equilibri de la tresoreria mitjançant noves vies de finançament o el cobrament dels
compromisos pendents
Definir el model de gesó definiu de la dessalinitzadora del Llobregat
Definir el model de gesó definiu de la dessalinitzadora de la Tordera
149

En base a això, les diferents direccions realitzaran una proposta d’actuacions pel 2012 on es té en compte:
Línies de treball definides a llarg termini (Programa d’estalvi i eficiència energèca, planificació de
l’acvitat prevenva...)
Resultats obnguts en l’exercici anterior
Resultats d’indicadors i la seva evolució
Resultats de les avaluacions d’aspectes ambientals, d’aspectes energècs i de riscos
Resultats de l’anàlisi de la sasfacció del client
Conclusions i línies d’actuació establertes a l’informe de revisió del sistema
Condicions de l’entorn
Recursos disponibles i la capacitat de l’organització
150

Foto: J.Jaumandreu
GLOSSARI
151

Abastament d’aigua en alta: abastament d’aigua des de l’estació de tractament d’aigües potables
fins als dipòsits municipals.
Abastament d’aigua en baixa: abastament d’aigua des de dipòsits municipals fins al usuaris.
Adduir: conduir o dur a algun lloc.
Bombar: Treure o transportar amb una bomba (aigua o qualsevol altre fluid) d’un pou, d’una
bassa o d’un recipient qualsevol.
Cabal: És la quantitat de líquid que passa per una secció concreta del seu recorregut per unitat
de temps. Seguint les unitats del Sistema Internacional s'expressa en m³/s, o, en el cas de cabals
més petits en l/s (litres per segon).
Canonada d’adducció: canonada de transport d’aigua.
Certificat EMAS: Sistema voluntari de gestió ambiental establert pel Reglament 761/2001 de
19 de març del Parlament Europeu i del Consell, que permet a les organitzacions avaluar i millorar
el seu comportament ambiental i difondre la informació oportuna al públic i a d’altres parts
interessades mitjançant una Declaració Ambiental.
Cianofícies (cianobacteris): són un fílum (o divisió) dels eubacteris (grup de microorganismes
unicel•lulars que solen mesurar uns quants micròmetres de llargada i presenten una gran varietat
de formes) que obté l'energia mitjançant fotosíntesi oxigènica.
Coagulació: Procés pel qual és alterada la fase dispersa d’un sistema col•loïdal o el sòlid dissolt
d’un sistema líquid, tot ocasionant la separació del sistema en una fase líquida i una massa
insoluble gelatinosa.
Clorofil•la: Molècula present en les plantes, algues i cianobacteris relacionada en el procés de
fotosíntesi.
CO2 equivalent: Mesura per tal d’establir com diferents tipus de gasos d’efecte hivernacle contribueixen
a l’escalfament global considerant les equivalències amb el diòxid de carboni com a
referència.
Decantació: Operació que consisteix a separar dues o més substàncies immiscibles entre
elles per gravetat, sempre que tinguin distintes densitats i que almenys una sigui líquida.
Deshidratació: Llevar l’aigua d’una substància.
Dessalinitzadora: Instal•lació industrial destinada a produir aigua potable retirant la sal existent
a l’aigua de mar.
Dosificar: Fixar la dosi en què una substància ha d’entrar en la composició d’una altra.
Eficiència en el transport de l’aigua impulsada (ETAI): és un càlcul diari tenint en compte
els volums bombats i la seva distribució entre els diferents períodes horaris, el rang és de -100
a 100, on -100 seria que tot el cabal bombat es distribueix en període punta, és a dir, el pitjor
moment, i 100 seria que tot el cabal bombat es distribueix en període vall, és a dir, l’ideal.
Aquest indicador té com objecte principal oferir l’estat global de la xarxa en termes de l’eficiència
econòmica en el transport de l’aigua i si ens trobem en una situació òptima de l’ús de l’energia
elèctrica.
ETAI = (volum vall*100+volum punta*(-100))/volum total
152

Electrodiàlisi: Procediment de separació iònica que aprofita la propietat que tenen determinades
membranes de permetre el pas als ions d’un signe determinat, mentre que l’impedeixen als
ions de signe contrari.
Energia eòlica: és l'energia obtinguda del vent, utilitzada principalment per a produir energia
elèctrica.
Energia hidràulica: És la que s'obté de l'aprofitament de les energies cinètica i potencial del
corrent de l'aigua, salts d'aigua, etc. L'aigua en la seva caiguda entre dos nivells de la llera es fa
passar per una turbina hidràulica la qual transmet l'energia a un alternador el qual la converteix
en energia elèctrica.
Energia solar fotovoltaica: Consisteix en l’aprofitament de l’energia del Sol per produir energia
elèctrica.
Energia solar tèrmica: Consisteix en l'aprofitament de l'energia del Sol per produir calor que pot
aprofitar-se per cuinar aliments o per a la producció d'aigua calenta destinada al consum d'aigua
domèstic, ja sigui aigua calenta sanitària, calefacció, o per a producció d'energia mecànica i, a
partir d'ella, d'energia elèctrica. Addicionalment pot emparar-se per alimentar una màquina de
refrigeració per absorció, que empra calor en lloc d'electricitat per produir fred amb el qual es pot
condicionar l'aire dels locals.
Espessiment: Acció d’augmentar, per addició d’un espessidor, la viscositat d’un líquid.
Estació Bombament: Instal•lació per impulsar aigua amb una bomba.
Fibrociment: Material composat de morter i fibres.
Filtració: Operació de filtrar un fluid que conté substàncies sòlides en suspensió.
Floculant: agent de floculació. Substància tensioactiva o electròlit que hom empra per a produir
la floculació.
Flotació: Operació emprada per a la separació d'un o més components d'una mescla de minerals,
composts químics, etc., en suspensió aquosa, per mitjà d'un corrent d'aire que hom introdueix
en el si del fluid i que arrossega selectivament el component que hom vol separar.
Global Reporting Initiative: Organització sense ànim de lucre que promou diferents estàndards
per a l’elaboració de memòries de sostenibilitat, com la guia G3 i els suplements sectorials que
recullen les especificacions de diferents sectors d’activitat. Està formada per representants dels
diversos grups d’interès i la seva seu principal es troba localitzada a Amsterdam.
Grup d’interès: Aquella persona o grup de persones interns o bé externs que es veuen afectats
o bé afecten a l’activitat d’una organització.
Immissari submarí: conducció submarina per al transport d’aigua.
Índex de freqüència general (IFG): Índex que facilita la informació bàsica per a controlar l’evolució
dels accidents de treball a l’empresa (IFG=[nº total accidents/total hores treballades]x106)
Índex de freqüència d’accidents sense baixa (IFASB): Índex que facilita la informació bàsica
per a controlar l’evolució dels accidents de treball sense baixa a l’empresa (IFASB=[nº total
accidents sense baixa/total hores treballades] x 106).
Índex de freqüència d’accidents amb baixa (IFA): Índex que facilita la informació bàsica per a
controlar l’evolució dels accidents de treball amb baixa a l’empresa (IFA=[nº total accidents
153

amb baixa/total hores treballades] x 106).
Índex de Gravetat (IG): Indicador que relaciona el temps no treballat com a conseqüència d’accidents
de treball amb el temps treballat per les persones exposades al risc (IG=[total jornadesperdudes
amb o sense baixa/total hores treballades] x 103).
Índex d’Incidència (II): Indicador que relaciona els accidents amb el nombre total de treballadors
(II=[total accidents baixa/total persones plantilla] x 106).
Índex de Langelier (LSI): és un índex utilitzat per a calcular el caràcter incrustant o corrosiu de
l’aigua i està relacionat amb els diferents equilibris de l’aigua amb l’àcid carbònic-bicarbonatscarbonat,
el pH, la temperatura, la concentració de calci i la salinitat total. Es defineix com:
LSI = pH - pHs , on pH, és el pH al que es troba la mostra d’aigua i pHs el valor de pH al que començaria
a precipitar el carbonat càlcic. El valor de l’índex de Langelier per aigua de consum
humà ha d’estar comprés entre -0.5 i +0.5.
Índex Mig d’Absentisme (IMA): Indicador que relaciona el total d’hores d’absentisme amb el
total de hores possibles treballades (IMA=[Total d'hores d'absentisme /Total hores possibles treballades]
x 100).
ISO 9001: Norma internacional de caràcter voluntari elaborada per l’Organització Internacional
per a l’Estandardització (ISO) que estableix els requisits per un sistema de gestió de la qualitat
que poden ser utilitzats per a l’aplicació interna a les organitzacions, per la certificació o amb finalitats
contractuals.
ISO/IEC 17025:2005: Norma internacional que especifica els requeriments generals per a la
competència dels laboratoris que realitzen assaigs o calibratges, ja sigui mitjançant mètodes estandarditzats
o mètodes creats pels mateixos laboratoris.
Membrana: Làmina molt prima que, col•locada en el si d’una dissolució, és travessada per les
molècules del dissolvent, però no per les del solut.
Mesotròfic: Cos d'aigua amb un nivell intermedi de productivitat, més gran que el d'un llac oligotròfic,
però menor que el d'un llac eutròfic. Aquests llacs tenen comunament aigües clares i
mantenen llits de plantes aquàtiques submergides, i nivells mitjans de nutrients.
Oligotròfic: Cos d'aigua amb baixa productivitat primària, com a resultat de continguts baixos
de nutrients. Aquests llacs tenen baixa producció d'algues, i conseqüentment, tenen aigües molt
clares, amb alta qualitat d'aigua potable.
Organolèptica: Dit dels caràcters dels aliments (color, olor, aroma, tast, textura) que afecten els
òrgans dels sentits (vista, olfacte, gust, tacte i àdhuc oïda).
OHSAS 1800: Norma internacional de caràcter voluntari que estableix els requisits que ha de
complir un sistema de gestió de seguretat i salut en el treball per tal que les organitzacions puguin
optimitzar el rendiment del seu sistema, així com controlar eficaçment els perills derivats de
les seves activitats.
Osmosi: En un sistema format per dues dissolucions de concentracions diferents, però amb el
mateix dissolvent, separades per una membrana dita semipermeable, és la tendència a passar
dissolvent de la dissolució menys concentrada a la que ho és més.
Osmosis inversa: Osmosi en què el moviment de les molècules de dissolvent canvia de sentit
(en passar de la dissolució més concentrada a la menys concentrada) per acció d’una pressió
154

que supera la pressió osmòtica del sistema. Es tracta d’un sistema de tractament respectuós
amb el medi ambient i que no genera residus.
Patrocini: Acció de patrocinar. Defensar, sostenir, emparar, subvencionar una causa, empresa,
etc.
Polietilè: Tipus de plàstic.
Potabilitzar: Sotmetre (l’aigua) a tractament perquè sigui potable, és a dir, apta per al consum
humà.
Procés reversible: Procés experimentat per un sistema material en el qual, en variar infinitesimalment
les condicions sota les quals es produeix, canvia el sentit del procés.
Reactiu: Substància que, per la seva capacitat de provocar determinades reaccions, és usada
en assaigs i anàlisis per a descobrir la presència o mesurar la quantitat d’una altra substància.
Salmorra: Aigua saturada de sal.
Xemeneia d’Equilibri: Pou o conducte que comunica una canalització amb un dipòsit d’aigua
amb la superfície d’aquesta a l’aire lliure, de manera que, en absorbir els augments bruscs de
pressió del líquid que hi circula, limita els cops d’ariet.
Acrònims:
ACA: Agència Catalana de l’Aigua
EB: Estació de bombament
EDR: Electrodiàlisi reversible
EDT: Estació distribuïdora Trinitat
ERP (Enterprise Resource Planning): És un software de gestió d’informació orientat a la planificació
econòmica dels recursos empresarials, com per exemple: la gestió de projectes i infraestructures,
la gestió econòmic-financera, la gestió de compres i contractació, etc..
ETAP: Estació de tractament d’aigües potables. Instal•lació industrial per a fer potable l’aigua
per al consum humà
GIS: Sistema d’informació geogràfica
ITAM: Instal•lació de tractament d’aigües marines
NTU (nephelometric turbidity unit): unitat de mesura de terbolesa pel mètode nefelomètric, també
se la coneix com a UNF (unitat nefelomètrica de formazina).
XD: Xarxa de distribució
PTLL: Planta tractament Llobregat
PTT: Planta tractament Ter
Nota: Algunes de les definicions han estat extretes de la Gran Enciclopèdia Catalana i del Gran Diccionari de la
Llengua Catalana.
155

Foto: J.Jaumandreu
ÍNDEX DE CONTINGUTS
I INDICADORS GRI (3.12)
156

Conngut
1.‐ESTRATÈGIA I ANÀLISI
Capítol/Pàgina
1.1.- Declaració del president. Paraules del President. Pag. 7
1.2.- Descripció dels principals, impactes, 5.3, Pla de riscos d’abastament
riscos i oportunitats.
2.‐PERFIL DE L’ORGANITZACIÓ
Pag. 93/52
2.1.-Nom de l’organització. 2.1 Pag. 24
2.2.-Principals marques, productes i/o 1.1, 2.1.1, 2.1.2, 2.1.3, 3, 3.1, 3.1.1
serveis.
Pag. 11/24/25/39/40)
2.3.-Estructura operava de l’organitza- 2.1, 2.1.7
ció, incloent les principals divisions, entats
operaves, filials i negocis conjunts.
Pag. 24/29
2.4.-Localització de la seu principal de
l’organització.
Pag. 2
2.5.-Nombre i nom dels països en els que 2.1., Capítol 3
opera l’organització.
Pag. 24/39
2.6.-Naturalesa de la propietat i forma 2.1
jurídica.
Pag. 24
2.7.-Mercats servits (incloent el desglos- 2.1, 3
sament geogràfic, els sectors que engloba
i els pus de clients/beneficiaris).
Pag. 24/39
2.8.-Dimensions de l’organització que in- 3.5, 5.1., Capítol 8
forma incloent el nombre d’empleats, les
vendes netes, la capitalització total i la
quantat de productes o serveis prestats.
Pag. 57/89/129
2.9.-Canvis significaus durant el període 3.2, Capítol 8
cobert per la memòria en mida, estructura
i propietat de l’organització.
Pag. 44/129
2.10.-Premis i disncions durant el perío- 7.6
de informau.
3.‐PARÀMETRES DE LA MEMÒRIA
Perfil de la memòria
Pag.125
3.1.-Període cobert per la informació re- Capítol 1
collida en la memòria.
Pag.10
3.2.-Data de la memòria anterior més re- Capítol 1
cent.
Pag. 10
3.3.-Cicle de presentacions de memòries. Capítol 1. Pag. 10
3.4.-Punt de contacte per qüesons rela- Capítol 1
ves a la memòria o al seu conngut.
Abast i cobertura de la memòria
Pag. 10
3.5.-Procés de definició del conngut de 1, 1.2.
la memòria.
Pag. 10/12
3.6.-Cobertura de la memòria. 1.1. Pag. 11
3.7.-Indicar l’existència de limitacions de
l’abast o cobertura de la memòria.
1.1. Pag. 11
157

3.8.-Informació sobre negocis conjunts,
filials, instal·lacions arrendades, acvitats
subcontractades i altres entats que puguin
afectar significavament la comparabilitat
entre períodes i/o entre organitzacions.
3.9.-Tècniques de mesura de dades i bases
per realitzar els càlculs, incloses les
hipòtesis i tècniques subjacents a les esmacions
aplicades a la recopilació d’indicadors
i resta d’informació de la memòria.
3.10.-Descripció de l’efecte que pugui
tenir la reexpressió d’informació que pertany
a memòries anteriors, juntament
amb les raons que han movat aquesta
reexpressió.
3.11.-Canvis significaus relaus a períodes
anteriors en l’abast, la cobertura o
els mètodes de valoració aplicats a la memòria
Índex del conngut del GRI
3.12.-Taula que indica la localització dels
connguts bàsics en la memòria.
Verificació
3.13.-Políca i pràcca actual amb relació
a la sol·licitud de verificació externa de la
memòria.
1.1.
Pag. 11
1.1.
Pag. 11
1.1.
Pag. 11
1.1.
Pag. 11
Índex connguts GRI
Pag. 156
1.1.
Pag. 11
4.‐GOVERN, COMPROMISOS I PARTICIPACIÓ DELS GRUPS D’INTERÈS
Govern
4.1.-Estructura de govern de l’organitza- 2.1, 2.1.5, 2.1.6,2.1.7
ció.
Pag. 24/26/28/29
4.2.-Indicar si el president del màxim òrgan
de govern ocupa un càrrec execuu.
4.3.-Nombre i gènere dels membres del
màxim òrgan de govern que siguin independents
o no execuus.
4.4.-Mecanismes dels accionistes i empleats
per comunicar recomanacions o
indicacions al màxim òrgan de govern
4.5.-Vincle entre la retribució dels membre
del màxim òrgan de govern, alts direcus
i execuus i l’acompliment de l’organització.
4.6.-Procediments implementats per evitar
conflictes d’interessos en el màxim
òrgan de govern.
2.1.5,2.1.6, 2.1.7
Pag. 26/28/29
2.1.5, 2.1.6
Pag. 26/28
1.2
Pag. 12
2.1.6
Pag. 28
2.1.6
Pag. 28
158

4.7.-Procediment de determinació de la
composició, capacitat i experiència exigible
als membres del màxim òrgan de govern
i els seus comitès, incloent consideracions
de gènere i altres indicadors de
diversitat.
4.8.-Declaracions de missió i valors
desenvolupades internament, codis de
conducta i principis rellevants per a l’acompliment
econòmic, ambiental i social,
i l’estat de la seva implementació.
4.9.-Procediments del màxim òrgan de
govern per supervisar la idenficació i
gesó, per part de l’organització, de l’acompliment
econòmic, ambiental i social,
incloent riscos i oportunitats relacionades,
així com l’adherència o compliment
dels estàndards acordats a escala internacional,
codis de conducta i principis.
4.10.-Procediments per avaluar l’acompliment
del màxim òrgan de govern, especialment
pel que fa a l’acompliment
econòmic, ambiental i social.
Compromisos amb iniciaves externes
4.11.-Descripció de com l’organització ha
adoptat un plantejament o principi de
precaució.
4.12.-Principis o programes socials, ambientals
i econòmics desenvolupats externament,
així com qualsevol altra iniciava
que l’organització subscrigui o aprovi.
4.13.-Principals associacions a las quals
pertanyi i/o ens nacionals i internacionals
als quals doni suport.
Parcipació dels grups d’interès
4.14.-Relació de grups d’interès que l’organització
ha inclòs.
4.15.-Base per a la idenficació i selecció
de grups d’interès amb els quals es compromet
l’organització.
4.16.-Enfocaments adoptats per a la inclusió
dels grups d’interès, inclosa la freqüència
de la seva parcipació per pus i
categoria de grups d’interès.
4.17.-Principals preocupacions i aspectes
d’interès que hagin sorgit a través de la
parcipació dels grups d’interès i forma
com els ha respost l’organització en l’elaboració
de l’informe.
159
2.1.6
Pag. 28
2.2, 2.3, Capítol 9
Pag. 29/30/142
2.4, Capítol 8 i Capítol 9
Pag. 31/129/142
2.4, Capítol 8 i Capítol 9
Pag. 31/129/142
Introducció memòria
Pag. 9
7.1
Pag. 117
7.3
Pag. 122
1.2 Pag. 12
1.2
Pag. 12
1.2
Pag. 12
1.2
Pag. 12

Descripció Capìtol/Pàgina
ACOMPLIMENT ECONÒMIC
Acompliment econòmic
EC1 (P) Valor econòmic generat i distribuït.
EC2 (P) Conseqüències financeres i altres
riscos i oportunitats per les acvitats de
l’organització a causa del canvi climàc.
EC3 (P) Cobertura de les obligacions de
l’organització que es deuen a programes
de beneficis socials.
EC4 (P) Ajudes financeres significaves
rebudes per part de governs.
Presència al mercat
EC5 (A) Rang de les relacions entre el salari
inicial estàndard i el salari mínim local,
segregat per gènere, en llocs on es
desenvolupen operacions significaves.
EC6(P) Políca, pràcques i proporció de
despesa corresponent a proveïdors locals
a llocs o es desenvolupen operacions significaves.
EC7 (P) Procediments per a la contractació
local i proporció d’alts direcus procedents
de la comunitat local als llocs on es
desenvolupin operacions significaves.
Impactes econòmics indirectes
EC8(P) Desenvolupament i impacte de les
inversions en infraestructures i serveis
prestats principalment per al benefici públic
mitjançant compromisos comercials,
pro bono, o en espècie.
EC9 (A) Comprensió i descripció dels impactes
econòmics indirectes significaus,
incloent-hi l’abast d’aquests impactes.
ACOMPLIMENT MEDIAMBIENTAL
Materials
EN1 (P) Materials ulitzats, per pes o volum.
EN2 (P) Percentatge dels materials ulitzats
que són materials valoritzats.
Energia
EN3 (P) Consum directe d’energia desglossat
per fonts primàries.
EN4 (P) Consum indirecte d’energia desglossat
per fonts primàries.
8.1
Pag. 130
Capítol 3
Pag. 38
5.2
Pag. 92
8.1
Pag. 130
5.1
Pag. 89
4.2
Pag. 85
2.1.6
Pag. 28
3.1.2, 3.2
Pag. 41/44
3.1.2, 3.2
Pag. 41/44
6.1, Annex 1, Annex 3—Declaració Ambi‐
ental
Pag. 102/Annexos
6.1, Annex 1, Annex 3—Declaració Ambi‐
ental
Pag. 102/Annexos
6.4.1, Annex 3—Declaració Ambiental
Pag. 104/Annex
6.4.1, Annex 3—Declaració Ambiental
Pag. 104/Annex
160

EN5 (A) Estalvi d’energia per la conserva- 6.5, Annex 3—Declaració Ambiental
ció i millores en l’eficiència.
Pag. 109/Annex
EN6 (A) Iniciaves per proporcionar pro- 2.5, 6.5, Annex 3—Declaració Ambiental
ductes i serveis eficients en el consum Pag. 34/108
d’energia, basats en energies renovables,
i les reduccions en el consum com a resultat
d’aquestes iniciaves.
EN7 (A) Iniciaves per reduir el consum 2.5, 6.5, Annex 3—Declaració Ambiental
indirecte d’energia i les reduccions acon- Pag. 34/108
seguides amb aquestes iniciaves.
Aigua
EN8 (P) Captació total d’aigua per fonts. 6.1, 6.4.1 , Annex 1
Pag. 102/104/Annex
EN9 (A) Fonts d’aigua que han estat afec- Capítol 3
tades significavament per la captació Pag. 38
d’aigua.
EN10 (A) Percentatge i volum d’aigua re- 6.1 , Annex 1, Annex 3—Declaració Am‐
ciclada i reulitzada.
biental Pag. 102/Annexos
Biodiversitat
EN11 (P) Descripció de terrenys adjacents 6.6
o ubicats dins d’espais naturals protegits Pag. 112
o d’àrees d’alta biodiversitat no protegides.
EN12 (P) Descripció dels impactes més 6.6
significaus en la biodiversitat en espais Pag. 112
naturals protegits o en àrees d’alta biodiversitat
no protegides, derivats de les ac-
vitats, productes i serveis en àrees protegides
i en àrees d’elevat valor en biodiversitat
en zones alienes a les àrees protegides.
EN13 (A) Hàbitats protegits o restaurats. 6.6 Pag. 112
EN14 (A) Estratègies i accions implemen- 6.6
tades i planificades per a la gesó d’im- Pag. 112
pactes sobre la biodiversitat.
EN15 (A) Nombre d’espècies, desglossa- 6.6
des en funció del seu perill d’exnció, Pag. 112
incloses en la llista vermella de la UICN
en llistats nacionals, els hàbitats de les
quals es trobin afectats per les operacions
segons el grau d’amenaça de l’espècie.
Emissions, abocaments i residus
EN16 (P) Emissions totals, directes i indi- 6.4.3, Annex 3—Declaració Ambiental
rectes, de gasos d’efecte hivernacle, en Pag. 107/Annex
pes.
EN17 (P) Altres emissions indirectes, de 6.4.3, Annex 3—Declaració Ambiental
gasos d’efecte hivernacle, en pes. Pag. 107/Annex
EN18 (A) Iniciaves per reduir les emissi- 2.5, 6.5, Annex 3—Declaració Ambiental
ons de gasos d’efecte hivernacle i les re- Pag. 34/108/Annex
duccions aconseguides.
161

EN19 (P) Emissions de substàncies des- 6.4.3
tructores de la capa d’ozó, en pes. Pag. 107
EN20 (P) NO, SO i altres emissions signifi- ATLL no emet NO, SO ni d’altres emissi‐
caves a l’aire per pus i pes.
ons de gasos de forma significava.
EN21 (P) Abocaments totals d’aigües resi- 6.4.4
duals, segons naturalesa i des.
Pag. 108
EN22 (P) Pes total de residus gesonats, 6.4.2, Annex 3—Declaració Ambiental
segons pus i mètode de tractament. Pag. 106/Annex
EN23 (P) Nombre total i volum dels abo- No s’han produït abocaments acciden‐
caments accidentals més significaus. tals significaus.
EN24 (A) Pes dels residus transportats, 6.4.2. Annex 3—Declaració Ambiental
importats, exportats o tractats que es Pag. 107
consideren perillosos segons la classificació
del Conveni de Basilea, annexes I, II, II
i VIII i percentatge de residus transportats
internacionalment.
EN25 (A) Idenficació, mida, estat de pro- No hi ha abocaments d’aigües residuals
tecció i valor de biodiversitat de recursos directes a medi.
hídrics i hàbitats relacionats, afectats significavament
per abocaments d’aigües i
aigües d’escolament de l’organització
que informa.
Productes i serveis
EN26 (P) Iniciaves per migar els impac- 2.5, 6.5, 6.8, 6.9
tes ambientals dels productes i serveis, i Pag. 34/108/114/115
grau de reducció d’aquest impacte.
EN27 (P) Percentatge de productes ve- No aplicable a la producció d’aigua en
nuts, i els seus materials d’embalatge, alta
que són recuperats al final de la seva vida
úl, per categories de productes.
Compliment normau
EN28 (P) Cost de les multes significaves i No s’han produït sancions
nombre de sancions no monetàries per
incompliment de la normava ambiental.
Transport
EN29 (A) Impactes ambientals significa- 6.4.3, Annex 3—Declaració Ambiental
us del transport de productes i altres Pag. 107
béns i materials ulitzats per les acvitats
de l’organització, així com el transport de
personal.
General
EN30 (A) Desglossament per pus del to- Capítol 8/Annex 2
tal de despeses i inversions ambientals. Pag. 129/Annex
ACOMPLIMENT SOCIAL (PRÂCTIQUES LABORALS)
Feina
LA1 (P) Desglossament del col·lecu de 5.1
treballadors per pus de feina, per con- Pag. 89
tracte i per regió, segregat per gènere.
162

LA2 (P) Nombre total de nous empleats i
rotació mitjana d’empleats, desglossats
per grup d’edat, sexe i regió.
LA3 (A) Beneficis socials per als empleats
amb jornada completa, que no s’ofereixen
als empleats temporals o mitja jornada,
segons llocs on es desenvolupin operacions
significaves.
LA15(P) Taxa de tornada a la feina i taxes
de retenció després de permisos de paternitat/maternitat,
segons gènere.
Relacions empresa/treballadors
LA4 (P) Percentatge de llocs de treball
coberts per un conveni col·lecu.
LA5 (P) Període (s) mínim( s) de preavís
relau( s) a canvis organitzaus, incloenthi
si aquestes noficacions són especificades
en els convenis col·lecus.
Salut i seguretat a la feina
LA6 (A) Percentatge del total de treballadors
que està representat en comitès de
salut i seguretat i conjunts de direcció–
empleats, establerts per ajudar a controlar
i assessorar sobre programes de salut
i seguretat a la feina.
LA7 (P) Taxes d’absensme, malales
professionals, dies perduts i nombre de
vícmes mortals relacionades amb la feina,
per regió i gènere.
LA8 (P) Programes d’educació, formació,
assessorament, prevenció i control de
riscos que s’apliquin als treballadors, a
les seves famílies o als membres de la
comunitat amb relació a malales greus.
LA9 (A) Qüesons de salut i seguretat coberts
en acords formals amb sindicats.
Formació i educació
LA10 (P) Mitjana d’hores de formació
anuals per empleat, desglossada per categoria
d’empleat i gènere.
LA11 (A) Programes de gesó d’habilitats
i de formació connua que fomenn l’ocupació
dels treballadors i que els donin
suport en la gesó del final de les seves
carreres professionals.
LA12 (A) Percentatge d’empleats que rep
avaluacions regulars de l’acompliment i
del desenvolupament professional, segregat
per gènere.
163
5.2
Pag. 92
5.2
Pag. 92
5.1
Pag. 89
100%
S’aplica el període mínim legal, que va
de 15 a 30 dies, ja que el conveni no es‐
pecifica res al respecte.
5.4.1
Pag. 95
5.4.2
Pag. 95
5.4.4
Pag. 99
5.4.1
Pag. 95
5.3
Pag. 93
5.3
Pag. 93
Actualment no es realitzen avaluacions
regulars.

Diversitat i igualtat d’oportunitats
LA13 (P) Composició dels òrgans de govern
corporau i planlla, desglossats per
categoria laboral, sexe, grup d’edat, per-
nença a minories i altres indicadors de
diversitat.
LA14 (P) Relació entre salari base dels
homes respecte del de les dones, desglossat
per categoria professional, segons
llocs on es desenvolupin operacions significaves.
ACOMPLIMENT SOCIAL (DRETS HUMANS)
Pràcques d’inversió i proveïment
HR1 (P) Percentatge i nombre total d’acords
d’inversions i contractes significa-
us que incloguin clàusules de drets humans
o que hagin estat objecte d’anàlisi
en matèria de drets humans.
HR2 (P) Percentatge dels principals distribuïdors,
contracstes i altres socis comercials
que han estat objecte d’anàlisi
en matèria de drets humans, i mesures
adoptades com a conseqüència.
HR3 (A) Total d’hores de formació dels
treballadors sobre políques i procediments
relacionats amb aquells aspectes
dels drets humans rellevants per les seves
acvitats, incloent el percentatge de
treballadors formats.
No discriminació
HR4 (P) Nombre total d’incidents de discriminació
i mesures correctores adoptades.
Llibertat d’associació i convenis col·lecus
HR5 (P) Acvitats i principals proveïdors
de la companyia en els quals el dret de
llibertat d’associació i d’acollir-se a convenis
col·lecus pot ser violat o córrer
importants riscos, i mesures adoptades
per donar suport a aquests drets.
Explotació infanl
HR6 (P) Acvitats i principals proveïdors
idenficats que comporten un risc potencial
d’incidents d’explotació infanl, i
mesures adoptades per contribuir efecvament
a l’abolició de l’explotació infan-
l.
2.1.6, 2.1.7, 5.1
Pag. 28/29/89
5.2
Pag. 92
ATLL opera en un país que forma part de
la OCDE.
No ha estat necessari realitzar cap donat
que ATLL opera dins de països de la
OCDE
4.2
Pag. 85
5.3
Pag. 93
No s’han produït incidents de discrimi‐
nació.
ATLL opera en un país que forma part de
la OCDE i té relació amb proveïdors que
també formen part de la OCDE.
ATLL opera en un país que forma part de
la OCDE i té relació amb proveïdors que
també formen part de la OCDE.
164

HR7 (P) Acvitats principals proveïdors
idenficats com de risc significau de ser
origen d’episodis de treball forçat o no
consent, i mesures adoptades per contribuir
a eliminar totes les formes de treball
forçat o no consent.
Pràcques de seguretat
HR8 (A) Percentatge del personal de seguretat
que ha estat format en les políques
o procediments de l’organització en
aspectes de drets humans rellevants per
les acvitats.
Drets dels indígenes
HR9 (A) Nombre total d’incidents relacionats
amb violacions dels drets dels indígenes
i mesures adoptades.
HR10 (P) Percentatge i nombre total d’operacions
que han estat objecte d’avaluacions
dels seus impactes en els drets humans
HR11 (p) Nombre de queixes relacionades
amb els drets humans presentades,
abordades i resoltes a través de mecanismes
de reclamació formals
ACOMPLIMENT SOCIAL (COMUNITAT)
Comunitat
SO1 (P) Percentatge d’operacions amb la
implicació de la comunitat local en l’execució,
les avaluacions d’impacte i els programes
de desenvolupament.
Corrupció
SO2 (P) Percentatge i nombre total d’unitats
de negoci analitzades pel que fa als
riscos relacionats amb la corrupció.
SO3 (P) Percentatge d’empleats formats
en les políques de procediments ancorrupció
de l’organització.
SO4 (P) Mesures adoptades en resposta a
incidents de corrupció.
ATLL opera en un país que forma part de
la OCDE i té relació amb proveïdors que
també formen part de la OCDE.
ATLL no disposa de personal de segure‐
tat.
ATLL opera a països que formen part de
la OCDE.
ATLL aplica en qualsevol operació la se‐
va políca i les normes que garanteixen
la màxima protecció dels drets humans i
assumeix com a mínims el màxim com‐
pliment de la legislació nacional i inter‐
nacional aplicable en el desenvolupa‐
ment de les seves acvitats.
ATLL no ha registrat cap queixa relacio‐
nada amb els drets humans
3.2, 3.3
Pag. 44/47
1.1, Annex 2
Pag. 11/Annex
5.3.
94
No s’han produït incidents de corrupció.
165

Políca pública
SO5 (P) Posició en les políques públiques
i parcipació en el desenvolupament
d’aquestes i d’acvitats de lobbisme.
SO6 (A) Valor total de les aportacions financeres
i en espècie a parts polícs o a
instucions relacionades, per països.
Comportament de competència deslleial
SO7 (A) Nombre total d’accions per causes
relacionades amb pràcques mono
polísques i contra la lliure competència,
i els seus resultats.
Compliment normau
SO8 (P) Valor monetari de sancions i multes
significaves i nombre total de sancions
no monetàries derivades de l’incompliment
de les lleis i regulacions.
SO9 (P) Operacions amb importants repercussions
negaves reals o potencials
en les comunitats locals
SO10 (P) Mesures de prevenció i migació
en operacions amb importants repercussions
negaves reals o potencials en
les comunitats locals
ATLL és una empresa pública que no par‐
cipa en acvitats de lobbisme.
No es duen a terme aportacions a parts
polícs o a instucions relacionades.
ATLL és un servei públic de la Generali‐
tat de Catalunya.
No s’han produït sancions ni multes sig‐
nificaves.
ATLL és un servei públic de la Generali‐
tat de Catalunya que efectua sempre
actuacions de millora.
ATLL és un servei públic de la Generali‐
tat de Catalunya que efectua sempre
actuacions de millora.
ACOMPLIMENT SOCIAL (RESPONSABILITAT SOBRE PRODUCTES)
Salut i seguretat del client
PR1 (P) Fases del cicle de vida dels pro- 3.6
ductes i serveis en les quals s’avaluen, Pag. 63
per ser millorats si convé, els impactes
que tenen aquests en la salut i seguretat
dels clients, i percentatge de categories
de productes i serveis significaus subjectes
a aquests procediments d’avaluació.
PR2 (A) Nombre total d’incidents derivats 3.6
de l’incompliment de la regulació legal o Pag. 63
dels codis voluntaris relaus als impactes
dels productes i serveis a la salut i la seguretat
durant el seu cicle de vida, distribuïts
en funció del pus de resultat d’aquests
incidents.
166

Equetatge de productes i serveis
PR3 (P) Tipus d’informació sobre els productes
i serveis que són requerits pels
procediments en vigor i la normava, i
percentatge de productes i serveis subjectes
a aquests requeriments informa-
us.
PR4 (A) Nombre total d’incompliments de
la regulació i dels codis voluntaris relaus
a la informació i a l’equetatge dels productes
i serveis, distribuïts en funció del
pus de resultat d’aquests incidents.
PR5 (A) Pràcques pel que fa a la sasfacció
del client, incloent-hi els resultats dels
estudis de sasfacció del client.
Comunicacions de màrqueng
PR6 (P) Programes de compliment de les
lleis o adhesió a estàndards i codis voluntaris
esmentats en comunicacions de
màrqueng, inclosos en la publicitat, altres
acvitats promocionals i patrocinis.
PR7 (A) Nombre total d’incidents fruit de
l’incompliment de les regulacions relaves
a les comunicacions de màrqueng,
incloent la publicitat, la promoció i el patrocini
distribuïts en funció del resultat
d’aquests incidents.
Privacitat del client
PR8 (A) Nombre total de reclamacions
degudament fonamentades amb relació
al respecte a la privacitat i la fuga de dades
personals de clients.
Compliment normau
PR9 (P) Cost de les multes que són significaves
fruit de l’incompliment de la normava
amb relació al subministrament i
l’ús de productes i serveis de l’organització.
3.6.
Pag. 63
167
No hi ha hagut incompliment.
4.1
Pag. 83
No es duen a terme comunicacions de
màrqueng.
No és d’aplicació.
No s’han produït reclamacions.
L’organització no ha estat sancionada.

168

Foto: J.Jaumandreu
ANNEXOS
169

ANNEXOS
ANNEX 1.‐ DADES DE TRACTAMENT DE LES ETAP DEL TER I DEL
LLOBREGAT I DE LA DESSALINITZADORA DE LA CONCA DEL LLOBREGAT
ANNEX 2.‐ INFORME D’AUDITORIA 2011
ANNEX 3.‐ DECLARACIÓ AMBIENTAL — EMAS 2011
170

ANNEX 1.‐ DADES DE TRACTAMENT DE LES ETAP DEL TER I DEL
LLOBREGAT I DE LA DESSALINITZADORA DE LA CONCA DEL LLOBREGAT
171
(EN1, EN2,EN8)

ANNEX 1.‐ DADES DE TRACTAMENT DE LES ETAP DEL TER I DEL LLOBREGAT I DE LA DES‐
SALINITZADORA DE LA CONCA DEL LLOBREGAT
ETAP del Ter
Dades de tractament
Al llarg de l’any 2011 es van produir 142,8 hm 3 a l’ETAP del Ter, el que suposa un cabal mitjà anual de
4,53 m 3 /s, amb un increment de l’1 % respecte a l’any anterior (gràfic núm. 1). Si es fa un anàlisis anual
de les dades es veu que aquest increment s’ha concentrat al darrer quadrimestre de l’any (gràfic núm. 2).
Milions de m3
240
200
160
120
80
40
0
1990
GRAFIC 1.– Evolució volums aigua anuals tractats ETAP Ter. Període 1990-2011
GRAFIC 2.– Evolució mensual dels cabals produïts a l’ETAP Ter. Període 2010- 2011
16,0
14,0
12,0
10,0
8,0
6,0
4,0
2,0
0,0
1991
1992
1993
VOLUMS TOTALS I CABALS MITJOS ANUALS
1994
1995
1996
1997
1998
Volum entrat Cabal mig
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
Evolució Cabal Produit ETAP Ter 2010 ‐ 2011
(Hm3)
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Octu. Nov. Des.
2011 11,6 11,6 10,9 10,3 11,1 11,6 13,2 10,8 13,0 11,3 9,2 10,5
2011 10,0 8,3 10,8 10,5 11,2 11,9 11,5 10,0 13,8 15,5 15,4 14,0
2007
2008
2009
2010
2011
8
7
6
5
4
3
2
m3/s
172

A la taula 1 es presenten les dades hidràuliques principals de l’explotació al llarg de l’any 2011 incloent el
volum tractat a planta, els cabals recirculats al procés (volum recirculat per preoxidació i volum recuperat
d’aigua de procés) i el volum subministrat per camions cisterna i la variació de reserva als dipòsits
d’aigua tractada i el volum subministrat entregat a la xarxa de distribució depenent de l’ETAP del Ter.
Mes
Volum
tractat
m 3
TAULA 1.– Evolució mensual dels cabals de l’ETAP Ter al 2011
Cabal mig
tractat
m 3 /s
Volum
recuperat
m 3
Perdues
Explotacio
m 3
Al llarg de l’any 2011 el consum d’energia elèctrica s’ha manngut estable respecte als anys anteriors
(0,018 kWh/m 3 ), tal i com es pot veure a la taula núm. 2.
TAULA 2.– Consums energia elèctrica ETAP Ter durant el 2011
173
Subministra
t en
cisternes
m 3
Variació
reserva
m 3
Volum
subministrat
m 3
Cabal mig
subministrat
m 3 /s
Gener 9.955.669 3,72 220.294 399 0 130.700 9.824.570 3,67
Febrer 8.288.495 3,43 199.985 14.827 0 20.200 8.253.468 3,41
Març 10.798.351 4,03 242.044 72.736 18 24.800 10.700.815 4,00
Abril 10.516.946 4,06 237.319 744 0 -44.600 10.560.802 4,07
Maig 11.206.630 4,18 223.218 4.014 0 25.800 11.176.816 4,17
Juny 11.933.000 4,60 222.321 625 40 -5.500 11.937.875 4,61
Juliol 11.501.949 4,29 204.419 8.898 82 -32.700 11.525.751 4,30
Agost 9.965.130 3,72 247.644 2.221 281 -22.000 9.984.909 3,73
Setembre 13.762.661 5,31 262.191 2.050 50 -13.900 13.774.511 5,31
Octubre 15.542.205 5,80 203.618 1.574 0 118.300 15.422.331 5,76
Novembre 15.388.968 5,94 202.394 998 0 -46.200 15.434.170 5,95
Desembre 14.036.312 5,24 232.113 1.283 0 -99.500 14.134.529 5,28
TOTALS 142.896.316 4,53 2.697.560 110.369 471 55.400 142.730.547 4,53
Consum energètica Consum energètic
Mes
kWh kWh/m3
Gener 248.635 0,0253
Febrer 229.514 0,0278
Març 238.537 0,0223
Abril 205.438 0,0194
Maig 205.386 0,0184
Juny 193.448 0,0163
Juliol 198.948 0,0173
Agost 207.798 0,0208
Setembre 208.572 0,0151
Octubre 208.762 0,0135
Novembre 219.347 0,0142
Desembre 229.719 0,0163
TOTALS 2.594.104 0,0189

Procés de tractament a l’ETAP Ter
Al llarg de l’any 2011 s’ha anat incorporant al tractament la dosificació d’hipoclorit sòdic com a reacu
desinfectant. Aquest reacu està previst que a l’any 2012 substueixi parcialment (entre un 20% i un
40%) de la dosis de clor gas dosificat a l’ETAP Ter. Aquesta substució implicarà una reducció equivalent
de l’estoc al magatzem de clor gas liquat a alta pressió.
Al llarg de l’any 2011 s’ha ngut que fer front a increments importants de matèria orgànica precursora de
trihalometans a l’aigua captada, conseqüència directa de la riuada que es va produir al Ter al mes de
març amb els embassaments plens i sense estraficació tèrmica. Aquest empitjorament de la qualitat de
l’aigua captada ha fet necessari incrementar les dosis de reacus de tractament en determinats mesos de
l’any per mantenir controlada la concentració dels trihalometans a la xarxa de distribució. Als mesos de
març, abril maig i als darrers 5 mesos de l’any s’ha incrementat la dosis de coagulant i floculant per maximitzar
l’eliminació de matèria orgànica a la fase de decantació. Els mesos d’agost, octubre, novembre i
desembre la substució de clor per diòxid de clor com a reacu preoxidant ha fet incrementar el consum
de clorit sòdic i reduir el consum de clor.
A les Taules 3 i 4 es detallen els consums mensuals de reacus emprats en la potabilització de l’aigua així
com les dosis respecves.
Policlorur
d'Alumini
Clorit
sòdic
Clor Midó
Taula 3. Consums mensuals de reacus. ETAP Ter 2011
Hipoclorit
sòdic
Oxigen
Mes
Kg Kg Kg Kg Litres Kg
Gener 238.074 11.652 32.069 2.590 4.528 0
Febrer 162.792 11.307 27.649 2.410 0 13.048
Març 374.270 31.364 41.112 3.570 0 22.088
Abril 403.230 10.138 39.691 1.755 5.174 975
Maig 357.560 10.984 42.269 3.065 0 2.422
Juny 290.116 7.855 43.717 2.530 5.213 3.656
Juliol 294.705 7.315 45.106 2.250 0 5.095
Agost 513.617 27.383 31.107 2.850 4.469 7.429
Setembre 523.365 7.685 48.560 5.100 4.916 2.046
Octubre 568.344 83.194 40.308 6.040 400 25.599
Novembre 519.719 74.854 41.204 5.990 18.258 585
Desembre 468.451 53.774 42.710 5.570 33.167 1.446
TOTAL 4.714.243 337.505 475.502 43.720 76.125 84.389
174

Diòxid de clor Clor
Policlorur
d'Alumini
Taula 4. Dosis mensuals aplicades. ETAP Ter 2011
A la línia de fangs, el mes de juny 2011 van finalitzar els estudis amb objecte de substució del floculant
caònic en emulsió per un floculant sòlid per la fase de deshidratació. L’aplicació d’aquests estudis ha permès
una significava reducció de la quantat de producte ulitzat al segon semestre de l’any malgrat l’increment
de fangs deshidratats en aquest període.
A la Taula 5 es detallen els cabals i volums mensuals corresponents a la línia de recuperació d’aigua de
procés (purgues decantadors i rentat de filtres) i als processos d’espessiment i deshidratació dels fangs
generats.
Taula 5. Volum aigua recuperada, fangs produïts i consum de reacus. ETAP Ter 2011
175
Midó
Hipoclorit
sòdic
Oxigen
Mes ppm ppm ppm ppm ppm (clor) ppm
Gener 0,22 3,22 23,91 0,26 0,07 0,00
Febrer 0,26 3,34 19,64 0,29 0,00 1,57
Març 0,55 3,81 34,66 0,33 0,00 2,05
Abril 0,18 3,77 38,34 0,17 0,07 0,09
Maig 0,19 3,77 31,91 0,27 0,00 0,22
Juny 0,13 3,66 24,31 0,21 0,07 0,31
Juliol 0,12 3,92 25,62 0,20 0,00 0,44
Agost 0,52 3,12 51,54 0,29 0,07 0,75
Setembre 0,11 3,53 38,03 0,37 0,05 0,15
Octubre 1,02 2,59 36,57 0,39 0,00 1,65
Novembre 0,92 2,68 33,77 0,39 0,18 0,04
Desembre 0,73 3,04 33,37 0,40 0,35 0,10
TOTALS 0,45 3,33 32,99 0,31 0,08 0,59
2011 Volum aigua
recuperada
Mes m 3
Volum aigua a
Espessiment
Floculant
Espessiment
Volum fang a
deshidratació
Floculant
Deshidratació
Fang
deshidratat
m 3 Consum Kg m 3 Consum Kg Tm
Gener 220.294 40.234 500 4.186 3.500 387
Febrer 199.985 32.284 415 7.609 4.450 569
Març 242.044 37.755 510 6.925 5.500 660
Abril 237.319 56.968 595 10.881 6.005 787
Maig 223.218 56.589 630 11.189 6.380 895
Juny 222.321 37.263 470 7.870 4.775 454
Juliol 204.419 34.508 200 8.796 1.915 528
Agost 247.644 51.075 745 13.538 2.660 795
Septembre 262.191 56.002 685 14.371 3.565 961
Octubre 203.618 61.391 715 17.105 4.355 1.125
Novembre 202.394 59.809 795 12.333 3.185 816
Decembre 232.113 59.840 570 11.736 4.085 768
TOTALS 2.697.560 583.718 6.830 126.539 50.375 8.746

ETAP Llobregat
Dades de tractament
Al llarg de l’any 2011, a l´ETAP del Llobregat, es van produir 44 hm 3 , el que suposa un cabal mitjà de 1,39
m 3 /s. Els pous de Can Moragas van aportar 0,25 hm 3 , principalment als mesos de maig, juny i juliol, i els
Pous Radials de Martorell van aportar igualment 0,25 hm 3 , pràccament concentrats en el primer semestre.
Evolució dels volums anuals tractats a l’ETAP Llobregat
Pel que respecta a la captació del riu Llobregat, el volum captat l’any 2011 s’ha reduït respecte l’any passat
degut principalment a la priorització d´ulització del recurs del riu Ter, bàsicament en el darrer trimestre
de l´any.
Milions de m3
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
VOLUM ANUAL TRACTAT ETAP LLOBREGAT (Captat riu)
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
Gràfic 1. Evolució dels cabals captats del riu Llobregat a l’ETAP del Llobregat pel període 1994 – 2011.
2003
A la taula nº1 es recullen els volums d’aigua captada del riu, les aportacions d’aigua de pous, les diferents
pèrdues de procés per acabar donant el volum i el cabal total produït.
EVOLUCIÓ MENSUAL DELS CABALS A L'ETAP DEL LLOBREGAT / PRODUCCIÓ AIGUA 2011
aportació aportació aportació C-
Pèrdues per Pèrdues per
Volum Cabal captat Pous Pous 250 a Pèrdues de rentat filtres rentat filtres Altres Volum Cabal
captat riu riu Moragas Radials decantadors fangs sorra carbó actiu
pèrdues produït produït
Mes (m3) (m3/s) (m3) (m3) (m3) (m3) (m3) (m3) (m3) (m3) (m3/s)
Gener 5.268.166 1,97 453 30.184 0 43.048 72.707 27.644 63.350 4.919.925 1,84
Febrer 4.969.964 2,05 12.066 0 0 38.478 67.104 20.426 206.766 4.488.343 1,86
Març 5.034.393 1,88 58.753 33.924 29.540 89.559 71.388 27.303 225.116 4.665.446 1,74
Abril 4.864.381 1,88 43.604 17.075 2.040 59.416 72.598 15.453 287.451 4.495.142 1,73
Maig 5.489.410 2,05 41.864 57.707 9.720 72.943 82.729 14.413 405.761 4.948.583 1,85
Juny 5.073.483 1,96 75.694 94.723 37.930 75.296 50.643 13.213 341.178 4.552.885 1,76
Juliol 6.026.730 2,25 12.593 18.547 18.320 63.971 50.383 15.171 755.936 5.259.625 1,96
Agost 4.735.360 1,77 0 0 0 55.928 33.312 13.437 648.755 4.108.312 1,53
Setembre 3.645.860 1,41 0 0 0 38.325 31.379 14.851 493.932 3.271.214 1,26
Octubre 1.285.303 0,48 3.867 0 0 25.822 27.114 11.973 184.941 1.159.916 0,43
Novembre 702.477 0,27 6.383 0 0 16.491 11.036 7.342 99.702 663.609 0,26
Desembre 1.349.670 0,50 0 0 0 11.544 19.029 10.349 325.226 1.111.322 0,41
TOTALS 48.445.197 1,54 255.277 252.160 97.550 590.821 589.422 188.243 4.038.114 43.644.322 1,39
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
176

Taula 1 es presenta per l’any 2011 la relació de valors de volum d’aigua captada del riu, els volums aportats
per pous i els volums aportats per la interconnexió de C-250 i el volum finalment produït per l’ETAP
del Llobregat tenint en compte les detraccions d’explotació.
A la taula nº 2 es mostra, juntament amb els volums produïts, el detall mensual de l’aigua potable aportada
, les variacions d’aigua emmagatzemada als dipòsits de l´ETAP i el global d’aigua enviada a la xarxa de
Distribució al llarg de l’any 2011.
EVOLUCIÓ MENSUAL DELS VOLUMS PRODUÏTS I DISTRIBUÏTS DES DE L'ETAP LLOBREGAT 2011
aportació aportació Variació
Volum Cabal C-250 a 2,40 a volum Volum Cabal
produït produït dipòsits
dipòsits dipòsits distribuït distribuït
Mes (m3) (m3/s) (m3) (m3) (m3) (m3) (m3/s)
Gener 4.919.925 1,84 1.430 0 12.054 4.921.355 1,84
Febrer 4.488.343 1,86 0 0 -26.928 4.488.343 1,86
Març 4.665.446 1,74 36.920 0 26.002 4.731.906 1,77
Abril 4.495.142 1,73 11.760 0 -61.077 4.508.942 1,74
Maig 4.948.583 1,85 0 83.852 14.349 5.042.155 1,88
Juny 4.552.885 1,76 0 10 -23.797 4.590.825 1,77
Juliol 5.259.625 1,96 0 0 18.787 5.277.945 1,97
Agost 4.108.312 1,53 0 0 -31.567 4.108.312 1,53
Setembre 3.271.214 1,26 181.742 139.019 65.855 3.591.975 1,39
Octubre 1.159.916 0,43 0 1.474.164 -13.663 2.634.080 0,98
Novembre 663.609 0,26 0 1.836.717 19.278 2.500.326 0,96
Desembre 1.111.322 0,41 95.790 1.395.628 -44.822 2.602.740 0,97
TOTALS 43.644.322 1,39 327.642 4.929.390 -45.529 48.998.904 1,56
Taula 2 es presenten els volums d’aigua produïda per l’ETAP Llobregat i els volums distribuïts des d’aquesta
ETAP tenint en compte els volums d’aigua potable aportats des de la Xarxa de Distribució (Volum
aportació C-250) i les variacions al volum emmagatzemat als dipòsits d’aigua tractada de l’ETAP.
PROCES DE TRACTAMENT A L’ETAP LLOBREGAT
La línia de tractament s´ha canviat lleugerament a mitat d´any (maig-juny) amb la substució del clor gas
per hipoclorit sòdic, quedant el procés de potabilització de la manera següent, per ordre cronològic de
dosificació : oxidació amb permanganat potàssic, ajust de pH amb diòxid de carboni, coagulació amb polihidroxiclorsulfat
d’alumini, floculació (segons època de l’any ) amb midó o poliDADMAC, oxidació i desinfecció
amb diòxid de clor (generat a parr de clorit sòdic i àcid clorhídric) i desinfecció final abans de dipòsits
i de xarxa de distribució amb hipoclorit sòdic.
177

MES
Permanganat
Potàssic
Policlorur
d'Alumini
Taula núm. 3. Consum reacus ETAP Llobregat al 2011
Consum reacus ETAP Llobregat al 2011
CONSUM REACTIUS I ENERGIA ELÈCTRICA ETAP LLOBREGAT
PoliDADMAC
Midó
Modificat
Clorit Sòdic
25 %
Taula núm. 4. Dosis aplicades a l’ETAP Llobregat i consum elèctric per volum tractat, incloent el consum
elèctric d’impulsió als dipòsits generals de regulació de la xarxa de distribució.
La disminució de les dosis aplicades dels reacus emprats responen a les variacions de la qualitat de l’aigua
tractada i a una opmització del control i operació del tractament i no a cap canvi en els criteris amb
que han estat aplicades (gràfic 2 i taula 4), i en el cas del Clor, a la seva substució per Hipoclorit Sòdic.
Clor
Diòxid de
Carboni
Hipoclorit
Sodic
Àcid
Clorhidric
Consum Kg Consum Kg Consum Kg Consum Kg Consum Kg Consum Kg Consum Kg Consum Kg Consum Kg
Gener 2.603 124.322 0 6.100 23.088 15.173 14.524 0 0
Febrer 2.148 158.007 0 5.867 29.093 12.311 39.672 0 0
Març 3.630 242.892 3.575 2.897 35.623 13.722 42.678 0 0
Abril 3.560 197.783 9.051 0 31.694 11.314 55.380 0 0
Maig 6.518 217.666 9.604 0 46.103 11.395 49.224 0 0
Juny 6.806 227.096 8.350 0 42.147 3.898 57.398 0 0
Juliol 9.213 217.915 10.031 0 58.092 0 70.796 14.650 41.844
Agost 6.735 156.173 6.850 0 52.580 0 53.800 13.084 37.889
Setembre 4.208 100.214 5.450 0 37.950 0 56.094 13.475 27.695
Octubre 1.572 34.364 2.810 0 9.923 0 14.704 12.489 9.799
Novembre 1.018 25.195 1.228 0 8.505 0 7.956 12.998 6.108
Desembre 1.081 49.610 1.787 382 11.170 0 14.202 12.746 8.162
TOTALS 49.092 1.751.237 58.736 15.246 385.968 67.813 476.428 146.330 131.497
MES
Permanganat
Potàssic
Policlorur
d'Alumini
DOSI REACTIUS I ENERGIA ELÈCTRICA ETAP LLOBREGAT
PoliDADMAC
Midó
Modificat
Diòxid de
Clor
Clor
Diòxid de
Carboni
Hipoclorit
Sodic
Energia
Elèctrica
mg/L mg/L mg/L mg/L mg/L mg/L mg/L mg/L Kwh/m 3
Gener 0,33 25,00 0,00 1,13 0,63 2,55 2,68 0,00 0,546
Febrer 0,43 33,00 0,00 1,01 0,91 2,53 7,83 0,00 0,686
Març 1,48 51,00 0,68 0,61 1,07 2,42 8,11 0,00 0,680
Abril 0,75 39,00 1,80 0,00 0,96 2,07 11,00 0,00 0,795
Maig 1,13 38,00 1,68 0,00 1,54 1,11 8,63 1,23 0,903
Juny 1,29 42,00 1,55 0,00 1,61 0,72 10,65 1,24 0,848
Juliol 1,18 35,00 1,62 0,00 1,78 0,00 11,45 1,22 0,892
Agost 1,41 32,00 1,41 0,00 1,56 0,00 11,11 1,35 0,950
Setembre 1,13 26,00 1,44 0,00 1,90 0,00 14,78 1,56 0,921
Octubre 1,13 25,00 2,01 0,00 1,35 0,00 10,53 2,06 0,230
Novembre 1,34 33,00 1,62 0,00 2,13 0,00 10,48 1,93 2,765
Desembre 0,73 34,00 1,21 0,26 1,44 0,00 9,63 1,66 1,578
TOTALS 1,01 36,00 1,17 0,29 1,37 0,45 9,47 2,32 0,836
178

70
60
50
40
30
20
10
0
COAGULANTS (mg/L)
53
Policlorur d'Alumini
2010 2009 2008 2011
12
10
8
6
4
2
0
OXIDANTS I REGULADOR DE pH (mg/L)
Permanganat
Potàssic
Diòxid de Clor Diòxid de
Carboni
2010 2009 2008 2011
CONSUM REACTIUS I ENERGIA ELÈCTRICA ETAP LLOBREGAT 2008-2011
Permanganat
Potàssic
Policlorur
d'Alumini
PoliDADMAC Midó Diòxid de Clor Clor
Diòxid de
Carboni
Energia
Elèctrica
mg/L mg/L mg/L mg/L mg/L mg/L mg/L Kwh/m3
2011 1,01 36 1,17 0,29 1,37 0,45 9,47 0,836
2010 0,91 45 0,8 0,54 0,96 2,33 7,64 0,777
2009 1,26 53 1,05 0,49 1,27 2,96 10,09 0,618
2008 0,91 61 0,66 0,29 1,83 3,89 5,53 0,550
Gràfic 2. Comparava de dosis de reacus aplicats a l’any 2011 en relació a les dosis aplicades als anys
anteriors
La qualitat de l’aigua produïda s’ha manngut estable respecte als anys anteriors. Al gràfic 3 es pot observar
l’evolució al llarg dels darrers anys de la terbolesa i el conngut en matèria orgànica de l’aigua tractada
respecte al mateix paràmetre a l’aigua captada, presentant aquest darrer un lleuger increment respecte
als úlms anys.
mg/L Matèria Orgànica (TOC)
5,5
5,0
4,5
4,0
3,5
3,0
2,5
2,0
1,5
1,0
0,5
ETAP LLOBREGAT
179
4
3,5
3
2,5
2
1,5
1
0,5
0
DESINFECTANT (mg/L)
Clor
2010 2009 2008 2011
1,2
1
0,8
0,6
0,4
0,2
0
FLOCULANTS (mg/L)
PoliDADMAC Midó
0,0
0
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
TOC AIGUA CRUA TOC AIGUA TRACTADA TERBOLESA AIGUA TRACTADA
2010 2009 2008 2011
1
0,9
0,8
0,7
0,6
0,5
0,4
0,3
0,2
0,1
U.N.F. Terbolesa

LINIA DE TRACTAMENT D´EDR (ELECTRODIALISI REVERSIBLE )
El volum total tractat amb aquesta tecnologia ha estat al 2011 de 20.5 hm 3 i el volum producte ha resultat
ser de 18.8 hm 3 , amb un rendiment hidràulic mitjà del 92%. A la Taula 1 es mostren les dades obngudes
en aquest període pel que fa al rendiment hidràulic, la reducció de la conducvitat i els consums de reac-
us i energia.
Volum
entrada
Volum
producte
Conductivitat
entrada
Conductivitat
producte
% cabal
tractat EDR
Rendiment
hidràulic
Taula 1. Valors corresponents a l’explotació de la línia d’EDR per 2011
eliminació
sals
Antiincrustant
HCl
kWh/m3
m3 m 3 MES
µS/cm µS/cm % % % Kg Kg
GENER - - 1.547 - - - - - - -
FEBRER 1.360.333 1.190.504 1.380 505 27 87 63 81.319 1.108 0,486
MARÇ 1.382.043 1.220.868 1.379 459 26 88 67 73.358 1.078 0,505
ABRIL 2.179.804 1.972.981 1.247 346 43 90 72 138.883 1.734 0,503
MAIG 3.007.384 2.720.003 1.400 354 52 91 75 187.630 2.335 0,529
JUNY 2.800.132 2.537.376 1.176 277 52 91 76 206.385 2.327 0,493
JULIOL 3.288.629 3.053.488 1.303 249 53 93 81 233.706 2.732 0,563
AGOST 3.006.170 2.789.302 1.343 266 62 93 80 218.468 2.500 0,546
SETEMBRE 1.857.359 1.723.547 1.343 280 49 93 79 109.608 1.480 0,542
OCTUBRE 765.170 704.347 1.379 368 55 92 73 34.180 517 0,543
NOVEMBRE 311.767 277.294 1.527 552 41 91 64 13.128 132 0,553
DESEMBRE 535.333 468.491 1.666 604 36 88 64 22.207 286 0,527
L’aplicació de la tecnologia d’EDR al tractament convencional ha permès complir tot l’any amb el valor de
sorda d’ETAP del paràmetre Trihalometans totals establert al RD 140/2003 d’aigües de consum i, a més,
disminuir i estabilitzar els seus valors al llarg de la complexa xarxa de distribució d’ATLL. En el mateix sent
s’ha aconseguit una millora de la qualitat organolèpca del producte. Aquests dos fets han permès dotar
als responsables de la xarxa d’una major flexibilitat en la seva gesó, mantenint els objecus de quantat,
qualitat i connuïtat del servei.
L’any 2011 ha significat el segon any sencer de funcionament de l’EDR després de la seva entrada en servei
al maig de 2009 (en total més de 54 hm 3 d’aigua produïda). La complexitat de la planta més gran del
món d’aquesta tecnologia, comportava inicialment un fort aprenentatge a nivell operau dut a terme al
llarg de l’any 2010, i no ha estat fins a aquest any 2011 que s’ha finalitzat la major part de les tasques de
corporavització de tota línia de tractament de l’EDR i la seva consolidació en l’estructura d’ATLL, als nivells
d’operació, manteniment, comunicacions (SCADA) i sistema de gesó integral de qualitat. De manera
específica destaquen la consolidació en l’ús de les eines específiques desenvolupades al 2010 (sistema de
mesura de tensió intermembranes i màquina de neteja de membranes) per facilitar el treball dels operaris
i la disminució dels treballs manuals de “poc valor afegit”, a la que s’ha afegit en la mateixa línia la posada
en servei en període de proves d’un sistema de muntatge i desmuntatge de piles d’EDR (Figura 1) pioner
al món, dissenyat pel departament d’R+D d’ATLL.
180

Figura 1. Sistema robotzat de muntatge i desmuntatge d’elements d’una pila d’EDR.
Paral·lelament s’ha consolidat l’eficiència d’aquesta tecnologia de membrana davant dels connus canvis
de qualitat que ha pat el recurs, que han afectat fonamentalment al cabal circulant del riu i en conseqüència
a canvis en la concentració de sals i matèria orgànica. L’ús de la tecnologia ha permès aprofitar
millor aquest pus de recurs, disminuir les aturades del tractament de l’ETAP davant d’incidències i mantenir
o millorar tant la connuïtat de la producció com la qualitat del producte.
Cal destacar una segona actuació important com ha estat la realització d’una auditoria energèca, dirigida
a opmitzar el consum energèc que representa la part més important del cost de producció en l’etapa
de dessalació per EDR. Cal destacar, que malgrat el funcionament estacional de l’EDR i la variació del
seu rendiment en funció de la temperatura de l’aigua d’alimentació, el conjunt d’accions de millora de
l’explotació ha permès una disminució real del cost de producció per m 3 , al llarg de l’any tant a nivell de
costos fixes com variables.
La complexitat de la instal·lació permet encara punts de millora. Per aquest mou connuen els estudis
específics tant en plantes pilot com en planta industrial, desnats a la opmització de procés en els àmbits
energèc, de consum de reacus i de reducció de la substució d’elements (elèctrodes, membranes i
espaiadors).
TRACTAMENT DESHIDRATACIÓ DE FANGS
El valor mitjà mensual de producció de fang deshidratat, ha estat de 364,58 Tn, amb una sequedat mitja
del 42,16 % i un consum de 3,49 Kg de polielectrònic sòlid per Tn de matèria seca. En la taula següent es
poden veure els valors mensuals mitjans del volum de fang entrat, tones de fang deshidratat, la sequedat,
la dosi de polielectròlit i el consum energèc
181

2011 Cabal entrada ( m 3 ) Tn fang deshidratat % sequetat Kg polielectolit / Tn MS kWh/m 3 aigua tractada
Gener 6348 74,36 31,12 6,56 3,25
Febrer 24524 167,80 33,30 6,57 0,90
Març 25861 460,20 36,24 3,96 1,32
Abril 20749 393,60 45,48 2,80 1,36
Maig 32851 775,46 46,07 1,89 1,38
Juny 27404 706,33 48,70 2,43 1,45
Juliol 23604 504,64 45,51 2,10 1,61
Agost 19013 541,10 47,03 2,00 2,16
Setembre 18771 423,62 46,75 2,63 1,93
Octubre 13502 104,34 44,32 3,11 1,83
Novembre 13709 148,90 42,21 2,77 1,96
Desembre 15993 74,64 39,19 5,11 1,54
182

Dades de tractament
Volums tractats i consum energèc
ITAM del Llobregat
Els volums mensuals tractats durant l’any 2011 han estat els següents:
PRODUCCIÓ PRETRACTAT REBUIG %
Mes
volum
(m
mitja diària volum mitja diària volum mitja diària Producció
3 ) (m 3 /dia) (m 3 ) (m 3 /dia) (m 3 ) (m 3 /dia)
gener 625.437 20.175 1.505.338 48.559 890.220 28.717 41,55%
febrer 559.001 19.964 1.327.329 47.405 806.032 28.787 42,11%
març 853.307 27.526 1.934.428 62.401 1.270.428 40.982 44,11%
abril 455.023 15.167 1.018.236 33.941 635.838 21.195 44,69%
maig 972.006 31.355 2.222.161 71.683 1.326.788 42.800 43,74%
Juny 601.998 20.067 1.354.527 45.151 875.774 29.192 44,44%
juliol 599.380 19.335 1.379.158 44.489 892.358 28.786 43,46%
agost 567.664 18.312 1.361.942 45.398 856.412 28.547 41,68%
setembre 574.766 19.159 1.373.127 45.771 838.154 27.938 41,86%
octubre 627.660 20.247 1.479.205 47.716 933.440 30.111 42,43%
novembre 566.606 18.887 1.291.179 43.039 752.939 25.098 43,88%
desembre 375.970 12.128 874.929 28.224 474.044 15.292 42,97%
TOTAL: 7.378.818 20.216 17.121.559 46.908 10.552.427 28.911 43,10%
El volum total produït representa un 12,3% respecte la capacitat nominal de la planta (60 hm 3 /any), mentre
que la producció mitjana diària se situa en un 10,11% del cabal màxim de la instal·lació (200.000 m 3 /
dia).
El règim de producció ha estat establert seguint les consignes de funcionament dictaminades per l’ACA
amb periodicitat quinzenal, segons el nivell dels embassaments de les conques dels rius Ter i Llobregat,
tal i com estableix el Protocol del règim d’explotació de les infraestructures d’abastament a l’àmbit d’ATLL
pel 2010. Cal assenyalar que l’entrada en funcionament de l’artèria Trinitat – Fontsanta, a l’octubre de
2011, fa que el protocol d’explotació esmentat no sigui d’aplicació estricta, donat que la nova infraestructura
permet una millor opmització de la gesó de tots els recursos del sistema d’abastament en alta.
183

% Ompliment
100,00
95,00
90,00
85,00
80,00
75,00
70,00
65,00
60,00
El consum energèc durant l’any 2011 ha estat inferior al garant, excepte al mes d’agost degut a la posada
en marxa del segon pas. Als mesos de setembre i octubre també ha funcionat el segon pas però el
consum ha estat inferior al garant.
El cost del terme fix ha baixat a parr del mes de juliol, donat que s’ha modificat la potència contractada,
passant de 30MW a 15MW, un cop fet la prova del 100%. 15MW corresponen a una capacitat de 5 basdors
(50%). A parr del mes de març la compra d’energia es realitza al mercat lliure, per la qual cosa el
seu cost ha baixat lleugerament.
El consum total i el cost total han estat inferiors a l’any 2010 (39.579.984 kWh i 3.254.537,46 € respecvament)
degut a que la planta ha produït menor quantat d’aigua (s’ha manngut la consigna de 1 basdor
tot l’any, amb les excepcions de 4 dies al mes de març i la prova del 100% al maig). Per aquest mou
també el consum específic ha estat major i el ra de cost d’energia també (al 2010 van ser de 3,6715
kWh i 0,3019 €/m 3 ).
Els principals valors de l’any 2011 respecte el consum elèctric són els següents:
1. Inclou terme fix i variable
01-01-11
11-01-11
21-01-11
31-01-11
10-02-11
20-02-11
02-03-11
12-03-11
22-03-11
01-04-11
11-04-11
21-04-11
Nivell embassaments Ter-Llobregat
Nivell (%) Cabal produït ITAM Modulació teòrica ITAM
Consum d’energia anual: 28.619.128 kWh
Cost subministrament energia: 2.540.969,08 €
Cost específic d’energia 1 : 0,0888 €/kWh
Consum específic: 3,8786 kWh/m 3
Ra cost energia: 0,3444 €/m 3
01-05-11
11-05-11
21-05-11
31-05-11
10-06-11
20-06-11
30-06-11
10-07-11
20-07-11
30-07-11
09-08-11
19-08-11
29-08-11
08-09-11
18-09-11
28-09-11
08-10-11
18-10-11
28-10-11
07-11-11
17-11-11
27-11-11
07-12-11
17-12-11
27-12-11
Producció ITAM
A connuació es mostren les gràfiques corresponents al consum mensual i als ras de cost i consum específics:
(m 3 /dia)
200.000
180.000
160.000
140.000
120.000
100.000
80.000
60.000
40.000
20.000
0
184

kWh/mes
€
0,50
0,45
0,40
0,35
0,30
0,25
0,20
0,15
0,10
0,05
0,00
ene-11
5.000.000
4.500.000
4.000.000
3.500.000
3.000.000
2.500.000
2.000.000
1.500.000
1.000.000
500.000
0
feb-11
ene-11
feb-11
abr-11
mar-11
Consum elèctric mensual
abr-11
may-11
jun-11
jul-11
data
El consum mensual depèn directament de la producció de la planta, sent més elevat (per a una producció
amb 1 basdor) pels mesos d’agost, setembre i octubre degut al funcionament del segon pas d’osmosi
inversa, la qual cosa també queda reflecda a la corba de consum específic. Els mesos de març i maig presenten
els valors màxims per l’increment de producció que s’ha donat en tots dos períodes. El cost total
de l’energia ha baixat lleugerament a parr del mes de juliol degut al descens de la potència contractada,
disminuint el terme de potència.
Distribució de consums
A connuació es presenta la distribució mitja de consums elèctrics de la planta, segons dades dels comptadors
de cada centre de la planta.
El consum total no correspon de forma exacta al presentat anteriorment (segons facturació de companyia),
per diferències de lectures dels instruments i desfases en els moments de presa de dades, però resulta
úl analitzar la contribució de cada part del tractament:
185
ago-11
Cost i consum específic
may-11
jul-11
sep-11
sep-11
oct-11
oct-11
nov-11
dic-11
dic-11
kWh/m
4,6000
3
4,4000
4,2000
4,0000
3,8000
3,6000
3,4000
3,2000
3,0000
Cost total energia (€/kWh) Cost específic energia (€/m3) Consum específic (kWh/m3)

Procés de tractament a la ITAM Llobregat
El règim de producció ha estat determinat per les consignes establertes per l’ACA, mantenint una producció
mínima amb un basdor en servei (20.000 m 3 /dia nominals).
Els fets destacables per a cadascuna de les etapes del tractament són els següents:
Captació:
S’ha augmentar la protecció d’escullera en el tram d’impulsió a l’alçada de l’estany de la Ricarda
S’ha instal·lat un nou tram de canonada de dosificació d’hipoclorit a la torre de captació, per l’interior
de la canonada del costat Tarragona, fins a la boca d’home situada a uns 500 m de costa, des
de on surt i connecta amb la canonada ja existent fins la torre de captació
S’han canviat els maniguets de compensació de les impulsions (de material no adequat) per junts
Arpol. Resten les bombes 1 i 6, pendents de reparacions a l’obra civil de la cambra
En les dues etapes de filtració (oberta i tancada) s’ha alternat el funcionament de filtres de la línia
A i de la línia B, mantenint un mínim de 3 filtres per a un basdor d’osmosi en servei.
Filtres de cartutx
S’han manngut fins a 9 filtres operaus, independentment del número de basdors en servei
Sector de tractament
Mitja anual
kWh/m 3 %
Captació 0,136 3,51%
Bombament intermedi 0,313 8,08%
Osmosi Inversa 2,75 71,14%
Efluents i reacus 0,122 3,15%
Bombament aigua producte i rentats 0,318 8,21%
Consums auxiliars 0,228 5,91%
0,50
0,45
0,40
0,35
0,30
0,25
0,20
0,15
0,10
0,05
0,00
kWh/m3
Distribució consums ITAM
ene-11 feb-11 mar-11 abr-11 may-11 jun-11 jul-11 ago-11 sep-11 oct-11 nov-11 dic-11
E1 (kWh/m3)
E5 Captació E3 Bombament intermig E4 Flotació i Efluents E2 Bombaments Consums auxiliars E1 Osmosi
3,50
3,00
2,50
2,00
1,50
1,00
0,50
0,00
186

Remineralització:
A la prova de funcionament al 100% s’ha pogut comprovar la resposta dels llits de calcita davant
l’increment de cabal a tractar
S’ha ajustat força la dosi de CO2 per assolir valors de LSI posius i millorar l’alcalinitat i el calci.
Cloració:
Durant tot l’any s’ha desinfectat amb hipoclorit sòdic. La dosificació es regula per a mantenir una
sorda al voltant de 0,5 ppm de clor residual. La regulació es realitza de forma automàca.
Tractament d’efluents:
A l’esu es va buidar i netejar completament el tractament d’efluents (dipòsit d’aigua bruta, decantadors
i dipòsit de fangs espessits), posteriorment s’ha tornat a posar en servei però pel moment no
s’han generat els fangs suficients per deshidratar
En el conjunt d’etapes del pretractament s’aconsegueix reduir considerablement la concentració dels paràmetres
microbiològics estudiats, tal i com es pot observar en el següent gràfic
UFC/100ml (excepte Aerobis)
30,00
25,00
20,00
15,00
10,00
5,00
0,00
Mar
MICROBIOLOGIA PRETRACTAMENT ITAM LLOBREGAT 2011 - Concentracions promig
Flotada
Filtrada 1ª
Evolució dels diferents paràmetres microbiològics en les diferents etapes del pretractament
El consum de reacus al llarg de l’any 2011 es pot veure en la següent taula. On es detallen les recàrregues
de reacus realitzades durant l’any, i el càlcul de la quantat total consumida en base a aquestes
recàrregues.
187
Filtrada 2ª
Cartutx
160,00
140,00
120,00
100,00
80,00
60,00
40,00
20,00
0,00
Algues (cels/ml)
Aerob. Tot. 22ºC
Colif. Tot.
Escherichia Coli
C. Prefringens
Enterococos
Algues

RECÀRREGUES REACTIUS ANY 2011
Reactiu Servei
Qualitat de l’aigua produïda
2011 Consum Rati
Estoc inicial Estoc final Entrades estimat consum 1
(kg) (kg) (kg/any) (kg/any) (mg/l)
Hipoclorit captació Desinfecció de xoc 11.331 11.331 0 0 0,000
Hipoclorit planta Desinfecció de xoc 18.703 18.703 0 0 0,000
Hipoclorit postcloració 17.313 18.539 68.341 67.115 9,096
Àcid sulfúric Ajust pH 0 0 0 0 0,000
Clorur fèrric flotació Coagulant
Clorur fèrric filtració tancada Coagulant
42.823 44.963 98.340 96.200 13,037
Clorur fèrric efluents Coagulant
Ajudant coagulant Ajudant coagulant 0 0 0 0 0,000
Bisulfit sòdic Reductor 0 0 0 0 0,000
Dispersant 1er pas
Dispersant 2on pas
Antiincrustant
Antiincrustant
11.490 11.670 26.400 26.220 3,553
Calcita Remineralització 360.675 269.325 298.620 389.970 52,850
CO2 Remineralització 30.786 34.680 196.132 192.238 26,053
Àcid Clorhídric Generació diòxid clor 1.000 1.000 0 0 0,000
Clorit Sòdic Generació diòxid clor 0 0 0 0 0,000
Hidròxid sòdic entrada 1er pas Entrada OI (reducció Bor)
Hidròxid sòdic entrada 2on pas
41.636 13.716 321.440 349.360 47,346
Hidròxid sòdic postractament Sortida planta
Biocida contacte ràpid 1.200 1.200 0 0 0,000
Biocida conservació Conservació membranes 320 960 2.000 1.360 0,184
Polielectrolit espessidor 250 0 25 275 0,037
Polielectrolit deshidratació 1.020 940 0 80 0,011
(1) El rati de consum està calculat en relació al volum d’aigua producte total anual
Durant l’any 2011 s’han registrat 7 incidències relaves a la qualitat de l’aigua producte, degudes en tres
casos a Terbolesa (com a conseqüència de l’augment del cabal produït als mesos de març i maig); al bor
en dues ocasions, per increment de temperatura de l’aigua de mar; al clor residual de sorda en una ocasió,
per problemes al sistema de dosificació d’hipoclorit, i una deguda a l’Índex de Langelier, com a conseqüència
d’un error analíc amb el pH. S’han produït dos incompliments, deguts a problemes amb la terbolesa
durant l’increment de producció de la planta als mesos de març i maig.
micro-S/cm a 25ºC
900
800
700
600
500
400
300
200
100
Conductivitat
0
01-01-11 20-02-11 11-04-11 31-05-11 20-07-11 08-09-11 28-10-11 17-12-11
Màxim: 721 µS/cm
Mínim: 143 µS/cm
Promig: 412 µS/cm
NTU
2,00
1,80
1,60
1,40
1,20
1,00
0,80
0,60
0,40
0,20
Terbolesa
0,00
01-01-11 20-02-11 11-04-11 31-05-11 20-07-11 08-09-11 28-10-11 17-12-11
Màxim: 1,60 NTU
Mínim: 0,13 NTU
Promig: 0,31 NTU
188

0,400
0,200
0,000
-0,200
-0,400
-0,600
-0,800
Màxim: 26,41 mg/l
Mínim: 14,50 mg/l
Promig: 21,94 mg/l
LSI
-1,000
01-01-11 20-02-11 11-04-11 31-05-11 20-07-11 08-09-11 28-10-11 17-12-11
30,0
28,0
26,0
24,0
22,0
20,0
18,0
16,0
14,0
12,0
Màxim: 0,37
Mínim: -0,23
Promig: 0,09
Calci
10,0
01-01-11 20-02-11 11-04-11 31-05-11 20-07-11 08-09-11 28-10-11 17-12-11
La conducvitat presenta una tendència d’acord amb les variacions de temperatura, mostrant-se clarament
el descens sobtat corresponent al període de funcionament del segon pas d’osmosi inversa. També
s’observa un increment dels valors de conducvitat entre el dia 1 de gener i el dia 31 de desembre, degut
principalment a un augment de 1,2ºC en la temperatura de l’aigua captada en aquest període, així com un
pet descens de rendiment de les membranes durant aquest temps.
La terbolesa presenta dos moments puntuals amb valors superiors a 1NTU, deguts a l’increment de producció
dels mesos de març i maig; l’augment de cabal tractat als llits de calcita, produeix de forma transitòria
un lleuger arrossegament de calcita sense dissoldre, que pot provocar aquest increment de terbolesa.
L’Índex de Langelier s’ha anat ajustant a valors posius, entre 0 i 0,2 al llarg de l’any.
La resta de paràmetres relaus al postractament de remineralització, com el calci i l’alcalinitat, presenten
valors normals, observant-se una millora cap al final de l’any, fruit de l’ajustament de la dosificació de
CO2, millorant el procés de remineralització.
Els bor constueix un dels principals paràmetres a controlar; durant l’any s’han produït dues incidències
per valors superiors a 1 ppm, tal i com s’ha indicat. Durant els mesos d’agost a octubre es donen els valors
més baixos, conseqüència del funcionament del segon pas. Aquest paràmetre queda totalment condicionat
pel funcionament de les membranes d’osmosi inversa.
mg/l
189
1,00
0,90
0,80
0,70
0,60
0,50
0,40
0,30
0,20
0,10
Clor residual
0,00
01-01-11 20-02-11 11-04-11 31-05-11 20-07-11 08-09-11 28-10-11 17-12-11
mg/l
1,300
1,200
1,100
1,000
0,900
0,800
0,700
0,600
0,500
0,400
Màxim: 0,69 mg/l
Mínim: 0,12 mg/l
Promig: 0,47 mg/l
Bor
0,300
01-01-11 20-02-11 11-04-11 31-05-11 20-07-11 08-09-11 28-10-11 17-12-11
Màxim: 1,22 mg/l
Mínim: 0,29 mg/l
Promig: 0,80 mg/l

ANNEX 2.‐ INFORME D’AUDITORIA DE COMPTES ANUALS 2011
(EN30,SO2)
190

ANNEX 3.‐ DECLARACIÓ AMBIENTAL — EMAS 2011
(EN1,EN2,EN3,EN4,EN5,EN6,EN7,EN16,EN17,EN18,EN22,EN29)
192

1
Declaració Ambiental 2011
Declaració
Ambiental
2011
Segell i signatura

2
Declaració Ambiental 2011
El present document constitueix la Declaració Ambiental d’AIGÜES
TER LLOBREGAT (ATLL), empresa pública adscrita al Departament
de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Aquesta
Declaració Ambiental es realitza d’acord amb el que s’estableix al
Reglament (CE) núm. 1221/2009, del Parlament Europeu i del Consell
que permet que les organitzacions s’adhereixin amb caràcter voluntari
a un sistema comunitari de gestió i auditoria ambientals (EMAS).
La Declaració Ambiental és un instrument bàsic de comunicació
contínua i diàleg amb el públic i altres parts interessades sobre el
comportament ambiental de l’empresa.
Les dades de consum que apareixen en la present Declaració
Ambiental corresponen a l’any 2011.
Segell i signatura

3
Declaració Ambiental 2011
Segell i signatura

Adreces i telèfons
• Oficines Centrals Fontsanta
Sant Martí de l'Erm, 30
08970 Sant Joan Despí
Telèfon: 93 602 96 00
Fax: 93 373 23 22
registre@atll.cat
4
Declaració Ambiental 2011
• ETAP Llobregat. Estació de tractament d'aigües potables del Llobregat
Ctra. Martorell a Olesa, km. 4.6
08630 Abrera
Telèfon: 93 770 26 61
Fax: 93 770 29 51
registre@atll.cat
• ETAP Ter. Estació de tractament d'aigües potables del Ter
Afores s/n
08440 Cardedeu
Telèfon: 93 846 18 26
Fax: 93 846 17 76
registre@atll.cat
• Estació Distribuïdora Trinitat
Prolongació c/Tamariu, s/n.
08033 Barcelona
Telèfon: 93 359 80 66
Fax: 93 359 80 66
registre@atll.cat
• Dessalinitzadora de la conca del Llobregat (ITAM Llobregat)*
Avda. De l’estany del Port, 4 (Polígon Pratenc)
08850 El Prat de Llobregat
Telèfon: 93 370 74 26
registre@atll.cat
*Durant el 2011 ATLL no ha realitzat directament
l’explotació de la ITAM Llobregat
Segell i signatura

INDEX
5
Declaració Ambiental 2011
Dades Generals ....................................................................................... 6
Política d’ATLL......................................................................................... 8
Les activitats de captació, potabilització i distribució
Introducció............................................................................................... 9
Abast de la gestió ambiental................................................................. 10
Sostenibilitat
Bones pràctiques................................................................................... 11
Producció d’energia renovable............................................................. 14
Planificació i gestió ambiental
Gestió i control ambiental.................................................................... 18
Requisits ambientals............................................................................. 18
Objectius ambientals............................................................................ 21
Avaluació i anàlisi d’aspectes ambientals............................................. 24
Seguiment d’indicadors ambientals...................................................... 28
Segell i signatura

Dades Generals
AIGUA CAPTADA: 209,33 Hm3
6
Declaració Ambiental 2011
CAPTACIÓ DELS EMBASSAMENTS SAU-SUSQUEDA: Riu Ter (68,5%)
CAPTACIÓ DEL RIU LLOBREGAT: Riu Llobregat (23,1 %)
CAPTACIÓ DE MAR: Mediterrani (8,2 %)
CAPTACIÓ DE POUS: Can Moragas i Pous radials (0,2 %)
ENERGIA PER A LA PRODUCCIÓ: 51,49 GWh
ENERGIA PER A LA DISTRIBUCIÓ: 53,80 GWh
REACTIUS DE POTABILITZACIÓ: 9.825,1 Tn
Centres d’ATLL
EQUIP HUMÀ: 224 Treballadors
PRODUCCIÓ ETAP TER: 142,80 Hm3 (4,53 m3/s)
PRODUCCIÓ ETAP LLOBREGAT: 44,00 Hm3 (1,39 m3/s )
DESSALINITZADORA DEL PRAT : 7,37 Hm3
DIPÒSIT DE FONTSANTA- OFICINES CENTRALS
ESTACIÓ DISTRIBUÏDORA DE LA TRINITAT
ESTACIONS DE BOMBAMENT: 64
DIPÒSITS DE CAPÇALERA: 165
KM DE XARXA DE DISTRIBUCIÓ : 920 km
Segell i signatura

7
Declaració Ambiental 2011
Ecoeficiència 2011
AIGUA RECUPERADA: 2,70 Hm3
ETAP-TER
RENDIMENT DE LA XARXA:
97,87 %
POTÈNCIA SOLAR
INSTAL•LADA: 5.630 kW
Potència fotovoltaica
ENERGIA RENOVABLE
GENERADA: 7.562.792 kWh
Solar fotovoltaica
2.984.338 kWh Hidràulica
EMISIONS DE CO2
ESTALVIADES: 2816,08 Tn
VALORITZACIÓ DE FANGS:
12.932 Tn
Segell i signatura

8
Declaració Ambiental 2011
Segell i signatura

9
Declaració Ambiental 2011
Les activitats de captació,
potabilització i distribució d’aigua
Introducció
ATLL subministra aigua potable a més de cent municipis de les
comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Vallès
Oriental i l’Occidental, l’Anoia, l’Alt Penedès i el Garraf, fet que
representa una població de més de quatre milions nou-cents mil
habitants. La xarxa regional que gestiona té en l’actualitat 920 km de
canonades de diversos diametres, 165 dipòsits, 64 estacions de
bombament i 232 punts de lliurament on finalitza el seu abastament en
alta.
Per a potabilitzar l’aigua, ATLL disposa de tres estacions principals de
tractament d’aigua potable. La primera tracta l’aigua del riu Llobregat i
es troba situada al municipi d’Abrera. L’altra planta tracta l’aigua del riu
Ter i es troba localitzada en els termes municipals de Cardedeu, la Roca
del Vallès i Llinars del Vallès. Per últim, ATLL disposa d’una
dessalinitzadora a la desembocadura del riu Llobregat que permet
augmentar la disponibilitat de cabals a partir d’aigua de mar.
Segell i signatura

Abast de la Gestió Ambiental
Captació
10
Declaració Ambiental 2011
• Presa del Pasteral (Cellera de Ter)
• Captació del Llobregat (ETAP Llobregat)
Plantes de tractament
• ETAP Ter
• ETAP Llobregat
• Dessalinitzadora del Llobregat
Estacions de bombament i dipòsits
• Dipòsit de Fontsanta
(Oficines Centrals - Sant Joan Despí)
• Estació Distribuïdora de la Trinitat
(Barcelona)
• Estacions de bombament
• Dipòsits distribuïts al llarg de tota la xarxa de
distribució.
Laboratoris de control de les ETAPs
Laboratori de control de Qualitat
Gestió de projectes i obres
Segell i signatura

Sostenibilitat
Bones pràctiques ambientals
A continuacio enumerem algunes
d’elles:
• Recuperació i reaprofitament
d’aigua a les ETAPs
• Valorització externa dels fangs
generats als processos de
potabilització.
• Reciclatge dels residus recollits
selectivament.
•Recollida d’oli domèstic pel personal
d’ATLL
11
Declaració Ambiental 2011
ATLL realitza actuacions que poden ser
considerades bones practiques ambientals.
Segell i signatura

Recollida d’oli vegetal domèstic
12
Declaració Ambiental 2011
ATLL realitza la recollida de l’oli usat domèstic que cada
treballador pugui generar de manera particular amb l’objectiu
d’aconseguir tot un seguit de beneficis ambientals i transformar un
residu altament contaminant en energia renovable
(biocombustible).
Els principals avantatges aconseguits amb
aquesta actuació són:
•Eliminar un residu altament contaminant
de la xarxa de clavegueram.
•Facilitar la reutilització de l’aigua
depurada.
•No obstruir les canonades.
•Disminuir la probabilitat de proliferació
d’organismes perjudicials per a la salut i les
males olors.
•Facilitar el tractament de depuració de les
aigües residuals.
Volums d’oli recollits per centre de treball (litres)
Any ETAP TER
ETAP
LLOBREGAT
Segell i signatura
FONTSANTA Total
2009 88 152 90 330
2010 270 303 205,5 778,5
2011 160 202,5 123 485,5

Als següents
gràfics s’indica
el volum de
fangs residuals
generats a les
ETAPs durant el
2011 en tones.
13
Declaració Ambiental 2011
Valorització externa dels fangs generats a les ETAPs
ATLL realitza una gestió sostenible dels fangs residuals
generats a les ETAPs ja que són valoritzats en la seva
totalitat com a matèria primera en la fabricació d’àrids
1000,000
800,000
600,000
400,000
200,000
0,000
1200,000
1000,000
800,000
600,000
400,000
200,000
0,000
ETAP Llobregat
ETAP Ter
Segell i signatura

Producció d’energia renovable
Energia generada per a cada instal.lació fotovoltaica
1.507.720
14
Declaració Ambiental 2011
La producció d’energia fotovoltaica exportada a la xarxa
de distribució ha estat de 7.562,8 MWh
ETAP Ter dip. Nº4 Dipòsit Granollers ETAP Llobregat
EDT Dipòsit cota 250 Dipòsit Masquefa
Dipòsit Garraf
223.568
3.845.315
795.932
559.039 351.358 279.860
Exportació d'Energia Fotovoltaica 2011 (kWh)
L’actual model
energètic, basat en la
dependència dels
combustibles fòssils,
així com la manca de
cultura i recerca en
criteris i mecanismes
d’estalvi energètic, ha
provocat un augment
constant i progressiu
de la demanda
d’energia primària.
Un dels principals
eixos del compromís
que ATLL té vers el
medi ambient és la
implantació d’energia
fotovoltaica i la
millora de la
eficiència energètica
de les instal.lacions.
Segell i signatura

Estalvi Tn CO2
3%
3000
2500
2000
1500
1000
500
0
10%
Producció d'energia fotovoltaica 2011
7% 5% 4%
20%
51%
*Font: Oficina del Canvi Climàtic (Març 2012)
267 g CO2/kWh
15
Declaració Ambiental 2011
Estalvi d'emissions de CO2 en funció de l'energia
renovable generada
ETAP Ter
ETAP Llobregat
Granollers
ED Trinitat
C-250
Masquefa
Garraf
2008 2009 2010 2011
Segell i signatura

kWh
1.200.000
1.000.000
800.000
600.000
400.000
200.000
0
Energia renovable exportada a la xarxa de distribució
16
Declaració Ambiental 2011
ATLL disposa de 10 instal.lacions fotovoltaiques
ubicades sobre la coberta de dipòsits de
distribució. En total suposen 8,24 MW de
potència nominal instal.lada i una superficie de
162.936 m2.
3,47 %
Segell i signatura
Mini-hidràulica
Fotovoltaica

120000000
100000000
80000000
60000000
40000000
20000000
0
17
Declaració Ambiental 2011
Percentatge de producció d'energia renovable respecte el
consum d'energia elèctrica
3,47 %
12,01 %
8,30 %
2008 2009 2010 2011
Energia elèctrica consumida Energia renovable generada
10,02 %
Segell i signatura

18
Declaració Ambiental 2011
Planificació i Gestió Ambiental
El Sistema de Gestió Ambiental va ser implementat l’any 2006 d’acord
amb la norma internacional ISO 14001:2004 i el Reglament europeu
EMAS.
Pretén donar compliment a la política ambiental de l’organització i
portar a terme una gestió ambiental certificada.
Gestió i Control Ambiental
ATLL és auditada en tot l’abast del seu Sistema Integrat de Gestió (SIG).
L’entitat certificadora Applus va realitzar l’auditoria externa del
Sistema integrat de gestió durant el mes de juny del 2011. En relació al
Sistema de Gestió Ambiental va suposar la renovació del certificat ISO
14001:2004 i el 1r seguiment del Reglament (CE) Nº 1221/2009 EMAS
III.
Es va detectar 1 no conformitat menor relacionada amb la Declaració
Ambiental que va ser resolta i tramesa a l’entitat de certificació, dins del
termini dels 30 dies hàbils des de la data de l’informe d’auditoria.
Requisits ambientals
ATLL identifica mensualment els requisits ambientals generats en els
àmbits europeu, estatal, autonòmic i local mitjancant un aplicatiu
extern.
Segell i signatura

19
Declaració Ambiental 2011
Els requeriments ambientals bàsics exigibles a la nostra organització,
els quals es compleixen sota controls, tant interns com externs, es
mostren a continuació:
Requeriments ambientals bàsics exigibles
LLICÈNCIES/AUTORITZACIONS AMBIENTALS
Disposició de les autoritzacions, llicències i permisos
ambientals preceptius per als centres d’activitat
ABOCAMENTS
Disposició d’autoritzacions d’abocament de les ETAP’s
Compliment dels límits i prohibicions dels abocaments als
sistemes de sanejament o llera pública
RESIDUS
Disposició d’un Estudi de minimització de residus perillosos
Disposició del registre de productor de residus
Disposició de les fitxes i documents d’acceptació de residus
vigents
Assegurament d’un correcte emmagatzematge dels residus
perillosos
Disposició dels fulls de seguiment i albarans de lliurament de
residus vigents
Presentació de la Declaració Anual de Residus Industrials
Supervisió del compliment dels requisits en matèria de
gestió de residus per part dels contractistes.
CONTAMINACIÓ ACÚSTICA
Mesures de soroll ambiental exterior
Límits i prohibicions en matèria de contaminació acústica
CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA I LLUMINOSA
Control de la contaminació lluminosa
Control dels equips que fan ús de gasos refrigerants que
esgoten la capa d’ozó.
Segell i signatura

20
Declaració Ambiental 2011
INSTAL•LACIONS
Autorització/inspeccions/manteniment instal.lacions
alta/baixa tensió
Autorització/inspeccions/manteniment magatzems de
productes químics
Autorització/inspeccions/manteniment instal.lacions
tèrmiques
Autorització/inspeccions/manteniment instal.lació
petrolífera
Inspeccions/manteniment instal.lació contra incendis i
aparells a pressió
ACCIDENTS
Disposar de plans d’emergència vigents,
ALTRES
Informes preliminars de contaminació de sòls preceptius
Estudis d’Impacte Ambiental de projectes i compliment de
les condicions i indicacions de les Declaracions d’impacte
corresponents i els acords subscrits
Reparació de danys en cas de que aquests es produeixin (Llei
de Responsabilitat Ambiental).
Segell i signatura

Objectius ambientals 2011
DESCRIPCIÓ GENERAL DE
L’OBJECTIU
Estudi per a la implantació
d'energia geotèrmica a un
edifici d'ATLL
Projecte tècnic per a la
implantació d'energia
fotovoltàica a diverses
instal.lacions d'ATLL
Projecte tècnic per a la
implantació
d'aprofitaments
hidroelèctrics a diverses
instal.lacions d'ATLL
Ambientalització de la
compra i la contractació
Pla d'insonorització de les
instal.lacions
Mesura d'estalvi d'aigua
Pantalles informatives del
consum energètic de les
instal.lacions amb consum
superior als 950.000
kWh/any
Establiment del
compromís d'ús de fusta
amb certificació de gestió
forestal sostenible
Compra d'energia al
Mercat Elèctric
RESPONSABLE
Director Gestió
d'Actius
Director Gestió
d'Actius
Director Gestió
d'Actius
Director Gestió
d'Actius
Director Gestió
d'Actius
Director Gestió
d'Actius
Director Gestió
d'Actius
Director Gestió
d'Actius
Director Gestió
d'Actius
21
Declaració Ambiental 2011
Objectiu a assolir
2011
Disposar de
l'estudi
Disposar del
projecte per a 1,1
MW
Disposar del
projecte per a 4
instal.lacions
Incorporar
modificacions
ambientals als
plecs de
contractació
Insonoritzar 2
instal.lacions
Instal.lar
comptadors
d'aigua de serveis
a les ETAPs
Disposar de 3
pantalles
Disposar d'una
política
responsable de
compra de fusta
sostenible
Comprar l'energia
elèctrica en AT
d'ATLL al Mercat
Elèctric
Grau
d'acompliment
0%
100%
100%
75%
0%
0%
25%
0%
100%
Segell i signatura

Implantar l'us de
luminàries de baix
consum als edificis de les
ETAPs
Implantar un nou parc de
residus a la ETAP
Llobregat
Estudi del cercle de vida
pel carbó actiu
Estudi per a la obtenció
del certificat d'eficiència
energètica a Fontsanta
Director Gestió
d'Actius
Director Gestió
d'Actius
Director Gestió
d'Actius
Director
d'Explotació
Director Gestió
d'Actius
22
Declaració Ambiental 2011
Substituir els
fluorescents per
tubs de LED als
edificis de les
ETAPs
Implantar un nou
parc de residus
Disposar de
l'estudi
Disposar de
l'estudi
Els objectius ambientals d’ATLL van adreçats principalment a
minimitzar l’impacte ambiental dels aspectes més significatius. Cal
destacar l’objectiu aconseguit de compra d’energia al mercat elèctric i
que ha suposat un estalvi molt important en els costos associats als
consums energètics i ha permès obtenir més eficiència energètica a les
instal.lacions.
També és destacable la redacció dels projectes tècnics per a la
implantació d’energies renovables a les instal.lacions. Aquest objectiu
referma el compromís ambiental d’ATLL.
En relació als objectius ambientals no assolits en el 2011 cal indicar que
es tracta d’objectius no prioritaris i degut a que no resten sotmesos a
cap normativa aplicable a la gestió ambiental realitzada a ATLL, aquests
queden postposats per a més endavant en que els pressupostos no
sigun tan ajustats.
0%
100%
0%
0%
Segell i signatura

Objectius ambientals 2012
DESCRIPCIÓ GENERAL DE L’OBJECTIU RESPONSABLE
Internalitzar la gestió de residus a la ITAM
Llobregat
Realitzar la Declaració Ambiental 2011 amb
mitjans interns
Millorar la gestió dels residus especials com
fluorescents, bateries, piles, absorbents,
envasos contaminats,…
Redacció d'un Pla de desplaçament
d'empresa
23
Declaració Ambiental 2011
Juan José Atencia
Ricard Alcaraz
Ricard Alcaraz
Juan José Atencia
Objectiu a assolir
2012
Internalitzar la gestió
de residus de la ITAM
Disposar de la
Declaració Ambiental
2011
Canviar la ubicació
dels residus especials
generats a la ETAP
Llobregat al parc de
residus
Manel Salazar Disposar del Pla
Segell i signatura

24
Declaració Ambiental 2011
Avaluació i anàlisi d’aspectes ambientals
ATLL avalua anualment de forma objectiva els seus aspectes ambientals
d’acord amb una metodologia certificada per un organisme oficial
acreditat.
Aquesta metodologia es fonamenta en la valoració comparativa de les
dades dels diferents centres d’activitat d’ATLL amb paràmetres de
referència acceptats i emprats en disposicions normatives, o bé en els
àmbits tècnics de l’especialitat corresponents a les diferents materies
ambientals avaluades (abocaments d’aigües residuals, residus, soroll,
emissions atmosfèriques, consum energetic, consum auxiliar d’aigua,
contaminació llumínica, contaminació de sols, etc.)
Per a l’exercici d’aquesta avaluació, i per a cada aspecte ambiental
identificat es valoren els criteris següents:
• Magnitud o
intensitat
• Perillositat
• Frequència
• Capacitat de
control
• Afectació al medi
• Grau d’adequació
a la normativa
Segell i signatura

25
Declaració Ambiental 2011
ATLL avalua els seus aspectes en condicions normals de funcionament,
condicions no normals i d’emergència, analitzant també els aspectes
ambientals indirectes o aquells aspectes que, malgrat intervenen en
l’entorn amb un impacte determinat, no es troben sota el control directe
de l’organització.
Una vegada identificats els aspectes ambientals s’avaluen anualment
per tal de determinar aquells que tenen un impacte significatiu en el
medi. Segons uns criteris establerts de valoració s’obté una magnitud
numèrica denominada Unitat d´Impacte (UI), que permet comparar els
aspectes entre sí.
Es consideren Aspectes Significatius aquells que com a resultat de
l’aplicació dels criteris comporten un valor d’impacte superior o igual a
20 Unitats d’Impacte ambiental (UI) en el cas de les Estacions de
Tractament d’Aigua Potable (ETAP) i de les remotes. En el cas de les
Oficines central s de Fontsanta i de l’Estació Distribuidora de la Trinitat
(EDT), es consideren Aspectes Significatius aquells que com a resultat
de l’aplicació dels criteris comporten un valor d’impacte superior o
igual a 15 UI.
Durant el 2011 s’ha identificat i incorporat a l’avaluació d’aspectes
ambientals un nou aspecte relacionat amb la planta d’electrodiàlisi
reversible (EDR) de l’ETAP del Llobregat:
PTLL/CON-13: salmorra abocada al col.lector provinent de la EDR
Segell i signatura

26
Declaració Ambiental 2011
A la taula següent s’indiquen en color blau els aspectes ambientals
considerats com a significatius en l’avaluació realitzada pel 2011:
Codi Descripció de l'AMA
PTLL/ELE-1
XAR/ELE-1
Consum d'energia elèctrica de la ETAP
Llobregat
Consum d'energia elèctrica per a la
distribució
Unitats
d'impacte
2011
25,95
32,88
PAS/ELE-1 Consum d'energia elèctrica del Pasteral 22,15
FON/ELE-1 Consum d'energia elèctrica a Fontsanta 155,60
TRI/ELE-1
Consum d'energia elèctrica a la ED
Trinitat
Valoració d’aspectes ambientals significatius
37,87
Tipus
d'aspecte
ambiental
Normal
directe
Normal
directe
Normal
directe
Normal
directe
Normal
directe
Una vegada avaluats els aspectes ambientals de l’any 2011, cal destacar
que han aparegut aspectes ambientals amb un impacte significatiu amb
el medi, segons els criteris de valoració establerts. Aquests estan
relacionats bàsicament amb els consums energètics a les nostres
instal.lacions i, per tant, l’impacte associat és l’emissió de gasos d’efecte
hivernacle.
PTLL/ELE-1
Consum d'energia elèctrica de
l’ETAP Llobregat
25,95 Normal directe
El consum d’energia elèctrica a l’ETAP Llobregat ha disminuït el 2011
en relació al consum elèctric del 2010. Tot i això, com a aspecte
ambiental segueix sent significatiu ja que es tracta d’un gran consum
amb origen sostenible només en un 35% del total.
Segell i signatura

XAR/ELE-1
Consum d'energia elèctrica per a
la distribució
27
Declaració Ambiental 2011
32,88 Normal directe
Durant l’any 2011, el consum elèctric derivat de la distribució d’aigua
potable s’ha incrementat respecte el 2010 i, per tant, de l’avaluació
d’aspectes ambientals se’n deriva com a significatiu.
Els principals consums elèctrics a la distribució han estat a l’EB
Maresme i l’EB SQRDC.
PAS/ELE-1
Consum d'energia elèctrica del
Pasteral
22,15 Normal directe
El consum d’energia elèctrica pel 2011 a la instal·lació d’El Pasteral ha
estat inferior en 17.510 kWh, respecte el consum energètic de l’any
anterior i això suposa una disminució del 25 %. Tot i això, segons la
taula
de criteris d'avaluació dels aspectes ambientals, aquesta disminució no
compensa el fet de no disposar d'energia renovable a la instal·lació i es
considera un aspecte significatiu.
FON/ELE-1
Consum d'energia elèctrica a
Fontsanta
155,60 Normal directe
El consum d’energia elèctrica pel 2011 a la instal·lació del Dipòsit de
Fontsanta ha estat superior respecte el consum energètic de l’any
anterior, amb un increment considerable (aproximadament 1000
MWh) degut a la posada en funcionament del bombament que impulsa
l’aigua fins a l’ETAP Llobregat i/o l’ED Trinitat. És per aixó que es
considera un aspecte significatiu.
Segell i signatura

TRI/ELE-1
Consum d'energia elèctrica a l’ED
Trinitat
28
Declaració Ambiental 2011
37,87 Normal directe
L’energia d’origen sostenible generada a les turbines instal·lades a la
instal·lació de l’ED Trinitat que ha estat destinada al consum propi ha
disminuït en un 20%. Això ha comportat un increment en el consum
d’energia d’origen no sostenible que fa que l’aspecte ambiental sigui
significatiu.
Cal indicar que els aspectes ambientals en situació d’emergència
avaluats no han estat considerats com a significatius. Es disposa de
fitxes d’actuació dins el Pla d’Autoprotecció per fer front a les diferents
situacions d’emergència (incendi, vessament de producte químic, fuita
de clor,...).
Seguiment d’indicadors ambientals
El control de l’eficiència ambiental d’ATLL es duu a terme amb el
seguiment i mesura de les magnituds més significatives en aquest
àmbit.
A continuació es mostren els gràfics amb l’evolució dels principals
indicadors.
Segell i signatura

kWh
Energia
50.000.000
45.000.000
40.000.000
35.000.000
30.000.000
25.000.000
20.000.000
15.000.000
10.000.000
5.000.000
0
29
Declaració Ambiental 2011
Consum d’energia elèctrica (kWh) a les principals instal.lacions
Segell i signatura

30
Declaració Ambiental 2011
Com es comprova en el gràfic següent, el consum energètic a ATLL s’ha
incrementat aproximadament un 30% des de la posada en marxa de la
dessalinitzadora del Llobregat l’any 2009, tot i que la tendència és a
disminuir i/o a mantenir-se mentre el recurs provinent del mar no
s’hagi d’incrementar per periodes de manca d’aigua d’embassament.
105.295
91.368
119.488
Consum energètic a ATLL en MWh
2009
2010
2011
Segell i signatura

Matèries Primeres
31
Declaració Ambiental 2011
Les matèries primeres són, bàsicament, els reactius utilitzats en el
procés de potabilització. Aquests reactius difereixen en funció de la
ETAP ja que els processos de tractament són diferents. En l’evolució del
consum de reactius pel periode 2008 a 2011 es pot comprovar el canvi
en l´ús d’alguns dels reactius com ara les sals d’alumini i el midó a la
ETAP Ter i el clor usat en la desinfecció de l’aigua a la ETAP Llobregat.
ETAP TER 2008 2009 2010 2011
Midó modificat
Clorit de sodi
Sulfat d'alumini ácid
Polielectrolit
Clor
Policlorur d'alumini
0,0 0,0 36,5 44,0
393,5 284,5 176,9 337,0
5522,0 3454,8 0,0 0,0
39,6 35,0 57,8 57,0
589,2 534,8 475,5 475,0
0,0 0,0 3170,6 4714,0
Matèries primeres utilitzades a la ETAP Ter (Tn)
ETAP LLOBREGAT 2008 2009 2010 2011
Policlorur d'alumini
Permanganat potàssic
Polielectrolit
Hipoclorit sòdic
Clor
Clorit de sodi
3.438,2 3.287,0 2.794,0 1.751,0
50,8 78,5 57 49,0
49,6 95,2 49,9 58,7
0 0 0 146,3
221 184,8 146,3 67,8
547,6 471,4 335 385,9
Matèries primeres utilitzades a la ETAP Llobregat (Tn)
Segell i signatura

32
Declaració Ambiental 2011
Dels consums de reactius a cada ETAP se’n deriven les taules següents
on es mostra la relació entre el volum de reactiu usat i el volum d’aigua
tractada.
ETAP Ter 2008 2009 2010 2011
Midó modificat 0,00 0,00 0,27 0,31
Clorit de sodi 2,54 1,79 1,32 2,36
Sulfat d'alumini ácid 35,65 21,80 0,00 0,00
Polielectrolit 0,26 0,22 0,43 0,40
Clor 3,80 3,37 3,54 3,33
Policlorur d'alumini 0,00 0,00 23,63 33,01
Matèries primeres utilitzades a la ETAP Ter (Tn/Hm3)
ETAP LLOBREGAT 2008 2009 2010 2011
Policlorur d'alumini 60,11 56,57 48,93 39,80
Permanganat potàssic 0,89 1,35 1,00 1,11
Polielectrolit 0,87 1,64 0,87 1,33
Hipoclorit sòdic 0,00 0,00 0,00 3,33
Clor 3,86 3,18 2,56 1,54
Clorit de sodi 9,57 8,11 5,87 8,77
Matèries primeres utilitzades a la ETAP Llobregat (Tn/Hm3)
Segell i signatura

Residus
5%
38%
4%
17%
0%
24%
14%
7%
13%
Residus generats a la ETAP Llobregat
6%
3%
4%
3% 1%
61%
Residus generats a la ETAP Ter
33
Declaració Ambiental 2011
Envasos buits de productes
químics
Paper i cartró
Fusta
Plàstic
Material de filtració
Residus de laboratori
Residus assimilables a municipals
Envasos buits de productes
químics
Paper i cartró
Fusta
Plàstic
Material de filtració
Residus de laboratori
Residus assimilables a municipals
Segell i signatura

Principals residus generats a les ETAPs
34
Declaració Ambiental 2011
ETAP Llobregat ETAP Ter
Envasos buits de productes químics 0,14 0
Paper i cartró 8,40 1,75
Fusta 4,37 2,90
Plàstic 7,40 1,76
Material de filtració 13,94 0
Residus de laboratori 2,42 0,88
Residus assimilables a municipals 22,63 41,43
Ferralla 0 3,3
Runa 0 11,69
Carbó actiu 0 3,78
(Tn de residu)
Segell i signatura

Des de l’any 2006, els fangs
residuals generats a la ETAP
Ter en el procés de
potabilització són enviats a
la planta de tractament de
fangs. L’any 2008 s’inicia la
construcció d’una planta de
fangs a l’ETAP del Llobregat
(Abrera) per tal de millorar
la qualitat de les aigües
residuals que s’envien cap al
riu Llobregat i complir amb
la normativa vigent. Amb la
construcció i posada en
marxa de la planta de fangs
s’evita l’abocament a llera
pública de l’aigua residual
provinent del rentat de
filtres i de les purgues dels
decantadors, origen
principal del fang generat
en el procés de
potabilització.
Entre les dues ETAPs es
genera un residu que des de
l’any 2010 es valoritza en la
seva totalitat. L’any 2011, el
destí final dels fangs ha
estat com a matèria primera
en la fabricació d’àrids.
Es mostra el volum de fang
generat entre ambdues
ETAPs en tones.
Tones
14000
12000
10000
8000
6000
4000
2000
0
35
Declaració Ambiental 2011
2008 2009 2010 2011
Tones 8985 8309 12425 12932
Volum de fangs residuals generats a les ETAPs
Segell i signatura

Indicadors bàsics EMAS
36
Declaració Ambiental 2011
VFG: Fang generat per volum d’aigua facturada (Tn/Hm3)
RMA-10: Percentatge de residus perillosos respecte del total (%)
Segell i signatura

37
Declaració Ambiental 2011
RMA-8: Residus perillosos respecte l’aigua facturada (Kg/Hm3)
RMA-11: Emissions directes de CO2 del parc mòbil d’ATLL (Tn/vehicle)
Segell i signatura

38
Declaració Ambiental 2011
RMA-12: Emissions indirectes de CO2 derivades del consum elèctric (Tn/Hm3)
*Factors de conversió utilitzats:
0,267 kg CO2/kWh
2,79 kg CO2/l gasoil
Font: Oficina canvi climatic. Març 2012
Biodiversitat I (superficie productiva d’ocupació per
volum d’aigua facturada)
Biodiversitat II (quilòmetres de xarxa per volum
d’aigua facturada)
3850,6 m2/Hm3
3,02 km/Hm3
Segell i signatura

Indicadors pertinents EMAS
39
Declaració Ambiental 2011
2008 2009 2010 2011 Unitats Tendència
Rendiment de la xarxa de distribució 95 95,14 95,28 97,87 % +
Producció d'energia elèctrica
per volum d'aigua facturada
Energia renovable generada respecte
l'energia elèctrica consumida
Emissions indirectes de CO2
derivades del consum energètic
11,44 51,34 52,45 53,69 MWh/Hm3 +
3,47 12,01 8,3 10,02 % =
17.140 23.766 31.903 28114 Tn CO2 =
Segell i signatura

Informació sobre els continguts
40
Declaració Ambiental 2011
Aquest document de Declaració Ambiental es redacta en el
marc del REGLAMENT (CE) Nº 1221/2009 del Parlament
Europeu i del Consell, de 25 de novembre de 2009.
Per a consultes i qualsevol altravaloració interpretativa us
remetem a la Direcció de Gestió d’Actius i més
concretament al Departament de Prevenció i Medi
Ambient d’Aigües Ter Llobregat.
Totes les dades han estat validades per entitat de
verificacio LGAI Technological Center, SA (Applus+CTC)
Acreditacio E-V-0011.
Segell i signatura