1.5. Espais i monuments de l'Atenes clàssica Grup STOÁ - CEFIRE

1.5.1 L’Acròpolis
1.5. Espais i monuments de l’Atenes clàssica
Des de el segle VI a.C. els atenesos anomenaren “Acròpolis” (ἀκρο-πολις, “ciutat alta”) aquesta
elevació de 156 m. per a distingir-la de la ciutat baixa (ἄστυ) on vivia el poble. En un principi era
una zona murallada on els habitants anaven a refugiar-se en cas d’atac, però després passà a ser la
seu dels llocs de culte i santuaris. La majoria de aquests temples estan dedicats a Atenea, divinitat
protectora de la ciutat que fins i tot porta el seu nom “Atenes”. Hi ha altres santuaris menors, com
1

2
les grutes d’Apol·lo (nº27), Zeus (nº28), Pan (nº29), el temple de Tèmis (nº19), el τέμενος de
Dionisos (nº 3 a 6) o el santuari d’Asclèpios (nº 12 a 17). Dos camins portaven a l’Acròpolis, el de
les Panatenees i el dels Trípodes.
Esplanada de l’Acròpolis a l’època de
Pèricles. Hom pot veure l’estàtua
d’Atenea Promachos (Nº 53 en el plànol i
5 a la maqueta)

Nº 37 en el plano y 4 en la maqueta.
Els Propileus de Mnesicles (437-433
a.C.) eren la entrada de l’Acròpolis.
Foren construïts a l’època de Pèricles.
Cadascuna de las façanes té 6 columnes
dòriques de més de 8 m. Consten d’un
gran vestíbul rectangular creuat por un
mur con 5 portes que divideix el vestíbul
en dos cossos. L’anterior té 3 naus
formades per 2 fileres de 3 columnes
jòniques.
L’Erecteion (nº50)
Fou construït a finals del segle V aC.
El seu nom ve del d’Ericteu, un dels
primers reis atenesos. És un temple
doble, d’estil jònic, dedicat a Atenea i
Posidó. Els seus distints nivells es deuen
al desig de conservar els llocs de culte
més antics que es fongueren després en
aquest únic temple. És famós per les
seues cariàtides, columnes en forma
humana, en la façana sud. Les seues 4
façanes són distintes unes de les altres.
3
El Partenó (nº43)
En aquest mateix emplaçament
se succeïren fins a 3 temples
d’Atenea. El que roman en la
actualitat és el construït a
l’època de Pèricles entre el 447-
438 a.C., encara que els treballs
de decoració seguiren fins el 432
a.C. Els seus arquitectes van
ser Ictinos i Calícrates, i Fídies
supervisà l’obra. És un temple
dòric perípter amb 8 columnes
en els seus costats més curts i
17 en els més llargs.

El temple d’Atenea Niké (nº40)
Sembla ser que l’arquitecte que el
dissenyà fou el mateix que el del Partenó
(Calícrates), no obstant, per problemes
diversos, fou construït 2 anys després de
la mort de Pèricles, el 427 a.C.
És un temple jònic construït sobre una
antiga torre. Té una base (estilòbat)
aproximadament 8 x 5. A la façana es
poden veure 4 columnes jòniques de més
de 4 m. Dos pilars formen la entrada.
La “cel·la” és de 3,78 x 4,14 i albergava
l’estàtua de la Deessa. La majoria de les
escultures del fris estan en el British
Museum. Sols romanen les de la façana
est.
Vejam més de prop l’Erecteion...
Aquesta és la distribució de l’Erecteion:
4
-A l’est, la capella (cel·la) d’Atenea en
la que se conservava el xòanon(ξόανον)
de la Deessa.
-Al nort un vestíbul amb columnata.
Allí estava l’altar de Posidó -on colpejà
la terra amb el seu trident-, i l’estatge
de la οἰκουρὸς ὄψις, la serp protectora
de l’Acròpolis.
-Al sud, el pòrtic de les cariàtides
(vegeu avall).
-Al oest, una façana amb columnes
embegudes. El recint exterior (a l’oest)
estava dedicat a la filla de Cècrope,
Pàndroso, i contenia l’olivera sagrada
d’Atenea. Cècrope fou el primer rei del
Àtica, sota el regnat del qual disputaren
Posidó i Atenea per la ciudad.

Vejam més de prop el Partenó...
Com ja hem dit, la direcció dels treballs fou confiada a Fídies, ajudat pels arquitectes Ictinos i
Calícrates i els escultors Agoràcrit i Alcàmenes. Sofrí diverses vicissituds al larg de la història:
Església, mesquita, harem, polvorí i, finalment, Lord Elgin se’n portà en 1802 gairebé totes les
escultures.
És un temple dòric perípter, de 18 m. en la seua part més alta, con 8 columnes en els seus costats
més curts i 17 en los més llargs. Comprenia un πρό-ναος, ple d’ofrenes, des del qual es passava a la
cel·la por una porta de 2 batents. En el costat oposat el opistòdom i la sala de les verges, o Partenó,
que contenia el tresor de la Deessa i el tresor públic. En l’interior albergava la gegantesca estàtua
criselefantina d’Atenea (de 12 m.). Els frisos representaven diverses escenes (naixement d’Atenea,
disputa d’Atenea i Posidó ,etc.) i foren espoliats per Lord Elgin. El fris interior jònic representa la
processó de les Panatenees.
5

1.5.2. El teatre de Dionisos...
El teatre de Dionisos (nº8) es la prolongació del τέμενος (nº 3 a 6) del déu. Fou construït a mitjan
segle VI, quan es va portar a la ciudad el xòanon del déu. Es va instituir una festa par a celebrar-lo,
con una dansa ritual, i hi hagué que condicionar un espai per a això. Amb el temps, es construiria
un edifici. El teatre és un espai semicircular separat del τέμενος per una paret composta bàsicament
per grades, orquestra (nº8) i escena (nº 7). En l’època de Menandre tenia una capacitat per a 16 000
persones.
6

1.5.3. L’Àgora.
7
Al peu de l’Acròpolis
estava l’àgora. Fou en
els seus inicis un espai
obert amb galeries
porticades, les στοαί.
La στοά del sud, στοὰ
ποικίλη o de les
pintures, i la στοὰ
βασίλεια o pòrtic regi.
Aquestes galeries eren
espais dedicats a l’oci i

8
al comerç, a resguard del sol i del vent o la pluja. Al carrer de les panatenees –que travessa l’àgora
de nord a sud- s’encontraven edificis re-ligiosos, com el temple d’Ares, el d’Apol·lo Patroos y el
Tesèion, únic temple dedicat a Hefest. Els altres edificis són:
-El Metroon: un arxiu.
-El Buleutèrion: lloc de reunió dels membres del consell o Βουλή.
-El Pritaneu: lloc de reunió dels 12 membres de la comissió de govern de la ciutat.
-L’Estrategeu: lloc de reunió dels estrategs (generals en cap).
-La Heliea: lloc de reunió dels tribunals de justícia.