3 País Valencià - CCOO

Oferta d'ocupació
pública 2006
Concurs de trasllats FPA
País Valencià
NÚM. 269 - GENER 2006
www.pv.ccoo.es/ensenyament
ENTREVISTA
Joaquina
Sánchez
1 País Valencià

Sumari
Editorial
Anem a per totes
Manolo Picó ......................................................................... 3
Ensenyament Públic
Notícies breus
Miguel Ángel Vera ............................................................... 4
PSEC
Les plantilles del personal no docent
Pilar Paniagua ....................................................................... 5
Ensenyament Públic
Oferta d'ocupació pública 2006 .......................................... 6
Comunicació
De l'u al dotze. U
Ferran Vicent Garcia ............................................................ 7
Ensenyament Públic
Nova elecció de directors/res .............................................. 7
Entrevista
Una medalla d'or per a una dona silenciosa ........................ 8
Fòrum per la memòria del País Valencià ........................... 10
Col·laboració
Del plaer de la lectura al goig de viure-la ........................... 11
FPA
Adscripció de FPA ................................................................ 12
Educació Infantil
Acord entre l'Administració i la FE CCOO PV per a proveir
les plantilles d'educació infantil........................................... 13
Ensenyament Privat
Perquè no s'estenga l'exemple
Pepa Ramis ........................................................................... 14
Confederació
La revolta dels privilegiats
Ofelia Vila Hernández ......................................................... 15
Fitxa d'Afiliació.................................................................... 16
Les fotografies que apareixen
en aquest número corresponen
al Fòrum per la memòria del
País Valencià organitzat
el 30 de novembre.
País Valencià
P A Í S
VALENCIÀ
Coordina:
Ferran Garcia
2
NÚMERO 269 - GENER DE 2006
Consell de Redacció:
María Ángeles Alonso, Maribel Belda,
Fernando Casanova, Rafa Doménech,
María Ángeles Gea, Alejandro Lorente,
José Manuel Mora, Pep Lloret,
Ramón Martínez, Pilar Paniagua,
Pepa Ramis, Inma Sánchez, Paco Sellés,
Luis G. Trapiello, Miguel Ángel Vera
Coordina l'edició en castellà:
Roberto Romero
Col·laboren:
Dolors Monferrer, Pep Durbán
Oficina de Promoció i d'Ús del
Valencià de CCOO PV:
Purín Morant / Laura Armero
Fotos: Pilar Tabuenca,
Sonsoles Giner i Ferran García
llocs on pots trobar-nos
COMARCA TEL. CORREU ELECTRÒNIC
COMARQUES DEL NORD 96 426 01 52 ensecastello@pv.ccoo.es
CAMP DE MORVEDRE -
ALT PALÀNCIA
96 267 47 21 uc1515@pv.ccoo.es
EL CAMP DE TÚRIA 96 278 34 68 ensenyament@pv.ccoo.es
L’HORTA 96 388 21 55 ensenyament@pv.ccoo.es
LA HOYA DE BUÑOL 96 250 03 94 uc1519@pv.ccoo.es
PLANA DE UTIEL - REQUENA 96 230 25 69 uc1519@pv.ccoo.es
LA COSTERA - C. NAVARRÉS 96 228 01 45 uc1517@pv.ccoo.es
LA VALL D’ALBAIDA 96 291 45 04 uc1525@pv.ccoo.es
L'ALCOIÀ - COMTAT 96 554 39 66 uc1502@pv.ccoo.es
LA SAFOR 96 295 41 36 uc1523@pv.ccoo.es
LA RIBERA 96 241 77 95 alzira-ensenyament@pv.ccoo.es
ALACANTÍ 96 598 25 84 epublica-alacanti@pv.ccoo.es
eprivada-alacanti@pv.ccoo.es
LA MARINA 96 578 01 72 denia@pv.ccoo.es
96 585 70 07 uc1506@pv.ccoo.es
ALT VINALOPÓ 96 580 09 70 uc1507@pv.ccoo.es
MITJÀ I VALLS DEL VINALOPÓ 96 538 79 47 uc1507@pv.ccoo.es
BAIX VINALOPÓ 96 667 53 00 enselx@pv.ccoo.es
VEGA BAIXA 96 674 00 65 enseorihuela@pv.ccoo.es
96 571 14 56 ensetorrevieja@pv.ccoo.es
UNIVERSITAT
VALÈNCIA - ESTUDI GENERAL 96 398 30 17 ccoo@uv.es
POLITÈCNICA DE VALÈNCIA 96 387 70 40 ccoo@upv.es
ALACANT 96 590 34 86 ccoo@ua.es
JAUME I DE CASTELLÓ 96 472 88 13 ccoo@nuvol.uji.es
MIGUEL HERNÁNDED, ELX 96 665 85 94 ccoo@umh.es
Edita:
Federació d’Ensenyament de CCOO PV
www.pv.ccoo.es/ensenyament
Imprès en paper reciclat
DIPÒSIT LEGAL: M. 4406-1992
ISSN: 1131-9615
La Revista T.E. del País Valencia s’edita també en castellà. Aquesta
edició la podeu consultar a la nostra pàgina web: www.pv.ccoo.es/
ensenyament. La trobareu a l’apartat: Publicacions / Federació
d’Ensenyament CCOO-PV / TE, disponible des del número 258
corresponent al mes de desembre de 2004
El Consell de Redacció de la T.E. del País Valencià,
juntament amb l'Oficina de Promoció i d'Ús del
Valencià de CCOO-PV, són responsables de les
traduccions dels articles.
La Federació d’Ensenyament de CCOO del País
Valencià no s’identifica neccessàriament amb les
opinions exposades en els articles signats.

Manolo Picó
Secretari General
FE CCOO PV
AMB LA motxilla plena pels objectius assolits en
l’any 2005 i amb la intenció de continuar avançant i
conquerir noves fites, des de la FE CCOO PV considerem
que les nostres propostes educatives i sindicals han
estat positives en la conquesta de drets i en la conquesta
d’un model educatiu progressista, de qualitat i que intenta
evitar les discriminacions de qualsevol tipus.
Amb la Llei d’educació, la LOE, aprovada al Parlament
espanyol el 15 de desembre ens posem en la recta
final de l’aprovació de la Llei. Malgrat açò cal destacar
un fet negatiu: el partit popular sembla que definitivament
no entra en el pacte polític i que la resta de forces
polítiques parlamentàries han donat per bona la Llei.
Però nosaltres pensem que amb aquesta aprovació no
s’acaba encara el trànsit polític parlamentari. Encara
queda el tràmit al Senat i l’aprovació definitiva de la Llei
i hem d’aprofitar aquest període per a fer dues coses:
d’una banda, millorar el text mitjançant les esmenes
presentades per reforçar mesures d’igualtat, d’atenció a
la diversitat i de finançament, entre d’altres; i d’altra
insistir perquè no es donen casos de retrocés en allò
aprovat. No és la nostra Llei, però cal dir almenys dues
coses. La primera, que s’han incorporat moltes de les
reivindicacions que des del moviment sindical i de pares
i mares hem defensat, malgrat els intents de boicot i
de pressió que la dreta tradicional ha fet contra la Llei. I
la segona, que allò que ha fet fracassar a la dreta en
aquest país no ha estat contraposar manifestacions no
unitàries i poc significatives a la mobilització mediàtica
del PP sinó oposar un ampli moviment social que ha
influït en l’opinió pública pel pacte polític, social, d’Es-
Hem d'aprofitar aquest període per a fer dues
coses: d'una banda, millorar el text mitjançant les
esmenes presentades per reforçar mesures d'igualtat,
d'atenció a la diversitat i de finançament, entre d'altres;
i d'altra insistir perquè no es donen casos de
retrocés en allò aprovat
EDITORIAL
Anem a per totes
Els acords bàsics laborals de pública i privada ens
marquen els mínims de la negociació autonòmica i amb
el debat i desplegament de l'estatut docent podrem
parlar d'un model de professorat dignificat professionalment
tat i comunitats autònomes que donarà estabilitat, igualtat
i finançament al sistema educatiu.
Però un any nou porta noves propostes, encara que
a casa nostra no són noves. Hem dit que culminarem el
debat de la Llei, però estem convençuts que no els
esforços han de continuar i mantindre’s amb la mateixa
intensitat en allò que serà el desplegament de la Llei.
Tant pel que fa en l’àmbit estatal com en l’autonòmic.
Els reials decrets seran tan importats com la Llei i el
desplegament autonòmic marcarà definitivament el
model educatiu valencià.
A més a més, els acords bàsics laborals de pública i
privada ens marquen els mínims de la negociació autonòmica
i amb el debat i desplegament de l’estatut docent
podrem parlar d’un model de professorat dignificat
professionalment.
Així mateix, l’aplicació del finançament de la memòria
econòmica i de la LOE al País Valencià ha d’estar
en l’agenda sindical i en la dels agents socials a casa
nostra.
Proposarem un gran acord social per l’educació en
el qual l’educació infantil, el decret d’admissió d’alumnes,
les comissions d’escolarització i els reglaments de
funcionament de centres seran les grans apostes per
l’autonomia i la participació democràtica. Aquestes seran
les principals línies d’actuació per a l’educació pública.
Companys i companyes, bona travessia de l’any
2006.
3 País Valencià

País Valencià 4
Miguel Ángel Vera
Secretari
d'Ensenyament Públic
1. Situació insostenible dels nous IES de Requena i Bunyol.
Uns edificis nous que continuen en una situació de falta de
funcionament dels serveis mínims, en no comptar amb allò imprescindible
per a la seua posada en funcionament (sense calefacció,
sense energia elèctrica definitiva, sense telèfon i amb una presa
provisional d’aigua). El professorat i l’alumnat ja han aguantat
moltíssim des de l’inici de curs, les baixes temperatures són difícilment
suportables, les incomoditats insostenibles. Qui n’és responsable?
Com uns edificis que valen tants milers d’euros no es poden
lliurar en condicions per a ser utilitzats com cal? CIEGSA no es pot
responsabilitzar del que construeix?
2. Un cas simptomàtic de la 2a línia de costa del Sud:
Rojales.
La situació del Col·legi Públic Príncep d’Espanya de Rojales
és insuportable. Aquesta localitat ha de ser dels pocs municipis
valencians que tenen concentrada tota la població escolar en
un sol col·legi públic, ja que amb una població d’uns 17.000
habitants, difícilment es pot sostenir la concentració de tota la
primària i la infantil en una sola escola pública. Aquesta situació
ha generat un dels CEIP més grans de tot el País València, així
com una quotidianitat docent difícilment sostenible, sota la contínua
pressió de no poder aguantar més. Com és possible que un
disseny inicial d’un col·legi per a 8-9 aules estiga suportant en
l’actualitat més del triple de la seua capacitat, a base d’ampliacions
sobrevingudes dels aularis i intervencions o reparacions contínues
i que, per descomptat, no han servit per a poder acollir
futurs augments d’escolarització que són ja habituals per a aquestes
zones de la Vega Baixa? Es confirma al sud de la nostra
comunitat —i en totes les zones d’expansió demogràfica— aqueixa
planificació educativa incapaç d’absorbir les necessitats d’escolarització
emergents. «Així no podem treballar» manifesta reiteradament
el professorat d’aquest i d’altres centres de la zona. El
col·legi de Rojales és un edifici antic amb grans deficiències i amb
prou feines disposa d’espais per a realitzar desdoblaments o activitats
i altres tasques escolars, tal com CCOO ha denunciat en
reiterades ocasions. Quan en altres municipis valencians amb una
població semblant allò normal és disposar de fins a cinc escoles
públiques (cas de Silla a l’Horta, amb 16.000 habitants i cinc
col·legis), a Rojales la Conselleria ha preferit anar absorbint totes
les necessitats en un macrocentre que ja no pot aguantar més.
Senyors de la Conselleria, Rojales i la gent d’aquest poble, els
pares i les mares, el professorat i els xiquets i les xiquetes d’allí, no
poden aguantar més! Construccions urgents ja!
3. Un cas simptomàtic de la 1a línia de costa del Sud:
Torrevella.
En aquest municipi comença a donar-se el fenomen de
l’alumne que tota la seua vida escolar la passarà escolaritzat en
prefabricades. Visca la planificació urbanística, educativa, sanità-
ENSENYAMENT PÚBLIC
NOTÍCIES BREUS
ria i de serveis socials! Som Europa. Són aquestes unes condicions
europees per a una escolaritat i docència de qualitat?
Segons un informe elaborat pel sindicat comarcal de la FE de
CCOO PV de la Vega Baixa, quatre dels dotze centres escolars
d’infantil i de primària estan íntegrament escolaritzats en aules
prefabricades o barracons. Dos dels cinc instituts són provisionals,
i de la resta, tan sols un d’aquests es troba lliure de tenir annexos en
barracons. A Torrevella no es compleix el principi lògic sota el
qual es justifica l’habilitació d’espais educatius basant-se en el seu
caràcter de provisionalitat. Quina altra administració educativa de
qualsevol altre territori espanyol ha arribat al límit de no construir
ni un sol centre escolar en els sis anys que habilita dos IES i quatre
CEIP en prefabricades? Precisament per ser aquests fets tan durs,
l’any passat la Conselleria va mantenir durant un curs sencer, el nou
IES de prefabricades instal·lat, però sense obrir les seues portes, i
va preferir afegir barracons als instituts ja de per si saturats, per
veure si els donava temps a acabar l’únic centre que ara mateix
s’està construint. A la fi, no va donar temps i aquest inici del curs
2005-06 ha superat l’inimaginable. O és que ens falta imaginació als
qui tanta importància li donem a l’educació? Quina curtedat de
mires!
3(bis). Un altre cas simptomàtic de la 2a línia de costa del
Sud: Oriola-Costa.
A les urbanitzacions d’aquesta part d’aquest municipi de la
Vega Baixa (amb dos col·legis i un institut, en les seues 3/4 parts
d’aules prefabricades —només el CEIP Els Dolses disposa d’aularis
d’obra—) es pregunten on aniran els nous centres educatius a més
de les dates previstes per a l’inici de les obres, per no pensar en les
dates en què seran definitivament construïts. Imaginem que un bon
dia el nou institut estiga ja construït i òbriga les seues portes entre
barandats de rajola. Perquè bé, aqueix remot dia s’haurà aconseguit
a Oriola-costa ubicar la meitat de l’alumnat que ara tenim, l’any
2005, en aqueixos espais per al futur que alguns anomenem barracons
o contenidors escolars. Gràcies.

4. En el cap i casal, tot continua igual.
A València continuen sense posar-se d’acord el Ministeri de
Defensa (PSOE, Sr. Bono) i l’Alcaldia de València (PP, Sra. Rita
Barberà) sobre els quarters que Defensa té a l’Av. Sant Vicent
Màrtir, i que estan afectats pel macro projecte —pilotada urbanística-negoci
rodó— del Parc Central, nova Estació Central de
RENFE. Segueix sense conéixer-se el seu planejament i per tant és
impossible que se cedesquen els terrenys —per part dels dos
afectats— a la Conselleria d’Educació. Mentrestant estan afectats
l’IES de Jesús (que té prop de 1.000 alumnes) i el CP Sant Ángel de
la Guarda, dotat d’uns preciosos barracons militars de principis de
segle (amb magnífica teulada d’uralita). Per resoldre algun
problemeta, han instal·lat, com no podia ser d’una altra manera,
una unitat prefabricada de serveis —meòdroms— per a l’alumnat.
Proposem que el Sr. conseller a falta d’inauguració del nou centre
inaugure els esmentats pixadors.
De l’altre centre IES (el de Patraix), necessari per a acabar el
mapa del 97, continua sense saber-se res. El Sr. que porta endavant
el PAI de Patraix, que no és un altre com ja hem anat informant que
el president del València Club de Futbol, no ha lliurat els terrenys
necessaris a l’Ajuntament malgrat que va prometre l’aprovació del
PAI per a l’any 2005; s’està acabant i seguim sense la seua aprovació
pel ple municipal de l’Ajuntament de València.
Com no podia ser d’una altra manera continuem amb la campanya
d’escoles, instituts i vaixells per al 2007.
PSEC
Les plantilles del personal no docent
O les conseqüències d'una adscripció equivocada Pilar Paniagua
Responsable PSEC
SI OBSERVEM els centres educatius des d’una perspectiva
global, com a eix que vertebra part d’un sistema, es fa imprescindible
comptar amb tots els elements i persones que componen el
conjunt.
L’espai físic, l’alumnat, els professionals, donarien forma a
aqueix conjunt, on cada un d’ells, amb la seua funció i objectius,
possibilitarien al seu torn un objectiu comú: l’educacional.
Açò, que resulta clar i obvi en el paper i que dins d’aqueixa
perspectiva global de què estem parlant resulta tan lògic, sembla
perdre força i sentit quan la perspectiva ja no és general i l’observador
no veu els arbres del bosc.
És el que li està ocorrent a l’Administració, que perduda en el
conjunt no veu que dins dels centres té treballadores i treballadors
que, sense ser docents, pertanyen a la comunitat educativa,
i que com a tals haurien de dependre de la Conselleria corresponent
si el que es pretén és un bon funcionament.
No té sentit que aquest personal depenga d’una altra Conselleria
diferent de la d’Educació, per motius múltiples:
• Per una ineficàcia burocràtica en la cobertura de baixes,
vacants i llocs de nova creació, que queda més que patent
dia a dia.
5. Uneix-te a la nostra campanya a les Comarques del
Nord. «Més i millor educació infantil a Castelló».
Com ja us informàrem, l’Ajuntament de Castelló ha fet una
de les seues. Ha cedit terreny municipal per a la construcció de
dos EI privades de 0-3 anys i les donarà en explotació durant…
75 anys. Hem de dir que la xarxa d’EI de 0-3 anys de l’Ajuntament
és igual 0. Per això en la nostra campanya de «Més i millor
educació infantil», hem redactat manifestos per a la comunitat
educativa, adhesions individuals i targetes per a exigir al Sr. Fabra
—alcalde de Castelló— la seua anul·lació i la seua construcció
pública. A dir veritat, Castelló té una escoleta de la Generalitat a
la ciutat i una altra al Grau. Per cert, els altres defensors de
l’escola pública, no han dit ni piu de la proposta municipal, hi
estaran d’acord?
6. Quan tingueu aquesta informació a les vostres mans, la
DG d’Ensenyament ja haurà comunicat als CEM (Consells Escolars
Municipals) i als sindicats docents la proposta d’arreglament
escolar centre a centre per al curs 2006-07. Recordeu que és el
moment per a presentar-hi al·legacions, i fins i tot per plantejar-hi
possibles creacions d’unitats habilitades que no estiguen en la
proposta. Us recordem que heu d’enviar còpia de l’al·legació aprovada
(pel CEM) a Alacant CCOOPV, Castelló CCOOPV i València
CCOOPV, a més de lliurar-la en la DT corresponent i enviar-la
a la DG d’Ensenyament.
• Per un desconeixement dels problemes als centres de
treball.
• Per l’aplicació de normatives (concursos de trasllats, oferta
d’ocupació, etc.) en any natural i no en curs escolar.
Mobilitzant col·lectius a meitat de curs, sense pensar en
com afecta açò la dinàmica dels centres.
• Per la falta d’interés a concretar els perfils professionals
d’aquests treballadors i treballadores.
• Per la falta d’adequació de plantilles a les necessitats reals
dels centres. Especialment en les noves construccions escolars.
• Pel desajust de normativa aplicable a aquest personal,
sense tenir en compte el centre de treball.
Des de la nostra Federació portem ja temps insistint a corregir
aquest tema, incorporant-lo en les nostres plataformes reivindicatives
i demanant formalment el traspàs d’aquestes plantilles a la
Conselleria d’Educació.
Per tot allò que s’ha exposat, es fa necessari que tot aquest
personal, conserges, educadors, educadores, fisioterapeutes… així
com els treballadors i treballadores socials, pertanguen orgànicament
i funcionalment a la Conselleria d’Educació.
5 País Valencià

País País Valencià 6
ENSENYAMENT PÚBLIC
Oferta d'ocupació pública 2006
EL PASSAT 15 de desembre es va reunir
la Mesa Tècnica per a l'Oferta d'Ocupació
Pública 2006, i l'Administració va fer la seua
oferta de places per a l'accés als diferents
cossos. Aquesta oferta es desglossa de la
manera següent:
FORMACIÓ PROFESIONAL
Formació i Orientació Laboral
Organització i Projectes de
20
Fabricació Mecànica 30
Sistemes Electrònics
Organització i Processos de Manteniment
10
de Vehicles 5
Assessoria i Procesos d’Imatge Personal 5
Processos i Productes en Arts Gràfiques 2
Construccions Civils i Edificació 10
Intervenció Sociocomunitaria 10
Hosteleria i Turisme 5
Processos i Mitjans de Comunicació 5
Administració d’Empreses 20
Anàlisi i Química Industrial 5
Processos Sanitaris 10
Organització i Projectes de Sistemes Energètics 8
Sistemes Electrotècnics i Automàtics 10
EE OO II
Alemany 5
Espanyol per a Estrangers 5
Francès 10
Anglès 20
Italià 5
ESCOLES SUPERIORS DE DISENY
Diseny Gràfic 9
Fotografia 4
Materials i Tecnologia: Diseny 4
Mitjans informàtics 5
Organització i Llegislació 4
PRIMÀRIA
Educació Infantil 500
Anglès 200
Francès 50
Educació Física 200
Música 150
Audició i LLenguatge 180
Pedagogia Terapéutica 220
PTFP
Cuina i Pastisseria 10
Estètica 5
Fabricació i Instal·lació de Fusteria i Moble 5
Instal·lació i Manteniment de
E. Tèrmics i de Fluids 10
Instal·lacions Electrotècniques 10
Manteniment de Vehicles 30
Mecanitzat i Manteniment de Màquines 30
Oficina de Projectes de Construcció 5
Operacions de Producció Agrària 5
Perruqueria 5
Procediments Sanitari i Asistencials 25
Processos de Gestió Administrativa 30
Serveis de Restauració 5
Sistemes i Aplicacions Informàtiques 40
Tècniques i Procediments Imatge i Só 10
MÚSICA I ARTS ESCÉNIQUES
Cant 2
Clarinet 2
Contrabaix 2
Flauta travessera 2
Oboè 2
Percussió 4
Piano 10
Trompeta 2
Violí 3
Llenguatge Musical 3
SECUNDÀRIA
Filosofia 30
Grec 20
Llatí 10
Llengua i Literatura Castellana 10
Geografia i Història 100
Matemàtiques 10
Física i Química 20
Biologia i Geologia 60
Dibuix 50
Francès 50
Anglès 90
Música 30
Educació Física 50
Psicologia i Pedagogia 20
Tecnologia 100
Informàtica 80
Llengua i Literatura Valenciana 100
Economia 10
Des de la FE CCOO PV avaluem positivament
l’oferta global, que està en la línia
defensada pel nostre sindicat per a disminuir
la temporalitat en el col·lectiu de treballadors
i treballadores de l’ensenyament i consolidar
les vacants als centres com a mesura
de qualitat del sistema educatiu valencià. La
FE CCOO PV sempre ha defensat la necessitat
d’ofertes públiques d’ocupació com
més ajustades a les necessitats reals del
sistema, a fi de transformar el treball precari
en treball fix.
Malgrat açò, i en altre àmbit, cal recordar
que fins a cinc vegades Comissions
Obreres ha assenyalat als fòrums adequats
(Mesa Sectorial, juntes de personal i Comissió
de Seguiment de l’Acord d’Interins)
la necessitat de dotar-nos d’un OBSER-
VATORI LABORAL DOCENT en què
Administració, sindicats i la resta d’agents
socials, amb les dades necessàries, puguen
establir objectivament les necessitats del
Sistema Educatiu Valencià i analitzar les
causes que han portat a zones amplíssimes
del País Valencià a suportar les taxes més
altes de precarietat laboral i de rotació de
plantilles de tot l’Estat.
En tot cas, hem d’animar obertament i
des de tots els sindicats a tot el professorat
enfront de l’oposició. Al professorat que assumirà
des dels tribunals constituïts la selecció
dels aspirants, els hem de transmetre,
que l’oposició no sols permet la incorporació
definitiva al sistema educatiu de tants
companys i companyes com a places convocades,
sinó que, a més, l’oposició és el mecanisme
idoni de creació de borses de treball
operatives amb el que això comporta.
Finalment, encara roman un «fals mite»
relacionat amb la convocatòria d’oposicions,
mite amb un impacte decreixent en
primària, creixent en secundària, neutre en
especialitats de formació professional i d’escoles
d’idiomes i inexistent, des de l’òptica
exposada, en la resta de cossos. Aquest tòpic
està relacionat amb la necessitat de reduir l’
índex alt de temporalitat en l’ensenyament
públic i consisteix a fer veure que el model
d’oposicions afecta negativament els interessos
d’aquest col·lectiu en precari. Aquest
«fals mite» ha repercutit en el fet que alguns
sindicats es neguen a signar ofertes d’ocu-

COMUNICACIÓ
De l'u al dotze. U
UNA FORÇA unitària és un atribut aplicable a les intencions
polítiques de l’esquerra en moments de crisi o de lluita crítica, com
també és l’aspiració de la física en el seu intent d’explicar l’origen de
totes les forces existents avui en dia a l’univers.
Aquesta tendència a entendre la realitat com una experiència
unitària sembla formar part dels mecanismes bàsics de la nostra
consciència i també dels mecanismes lògics emprats per entendre el
món.
Un número atraient i captivador, per tant, però en el límit del
que podríem considerar un número ja que serveix per a distingir
l’existència d’un element i no per a comptar.
Aquestes i moltes altres són les propietats i inèrcies associades a
aquesta xifra, però la seua capacitat de comunicació és encara superior;
pensem sinó de quina forma percebem les accions sindicals
depenent de si són unitàries o no.
És aquesta la reflexió que enceta una sèrie d’articles que es
titula tal i com es veu a la primera línia i la intenció de la qual es
reflectir aquella part de l’acció sindical mensual que per la seua
repercussió mediàtica haja estat particularment important com ara
les mobilitzacions contra la LOE.
Paradoxalment allà on millor s’ha manifestat aquesta unitat ha
estat en la diversitat de convocatòries i respostes d’aquestes mobilitzacions.
Us recordem la marxa cirquense a Madrid de la dreta més
PROPOSTES DES de CCOO PV (el passat 1 de desembre de
2005 van passar per la Mesa Sectorial, sense cap suport sindical):
• Rebutjar el procediment de selecció; no hi estem d’acord,
considerem que ha de ser la comunitat educativa qui trie
l’equip directiu.
• Presentació de l’equip directiu complet.
• Lliurament i coneixement per part de la Comissió de Selecció
de tota la documentació necessària per a opinar i votar
amb posterioritat.
• Reunir a la Comissió de Selecció al centre on es realitza
l’elecció.
• Quan es realitze de manera extraordinària el nomenament,
s’hauria d’aconseguir la categoria de director/a, si no, no es
Ferran Vicent Garcia
Secretari de Comunicació
ENSENYAMENT PÚBLIC
Nova elecció de directors/res
pació pública adduint que perjudiquen el
professorat en règim de temporalitat.
Per això, és imprescindible que s’abandonen
tots els missatges contraris a la convocatòria
d’oposicions, missatges que només acon-
segueixen infondre temor o falses expectatives,
i que continue modificant-se el sistema
d’accés a la funció pública docent per valorar
adequadament l’experiència prèvia i adaptar
les proves selectives a la pràctica real docent.
dretana i catòlica així com les diferents concentracions i actes convocats
per algunes organitzacions d’esquerra. Dues convocatòries cadascuna
reflectint una multiplicitat diferent i les dues mostren la
inevitable tendència a la unitat tal i com els cicles naturals responen a
un mateix patró una vegada i una altra, indefinidament. Una unitat
evident en la seua repercussió mediàtica, ja que el missatge rebut per
tots els espectadors ha estat el mateix: «diverses organitzacions
(dreta o esquerra, pose el lector el que vulga) es manifesten contra la
LOE» i una unitat desapareguda als moviments d’esquerra del País
Valencià en convocar-se les mobilitzacions d’esquenes a la Plataforma
en Defensa de l’Ensenyament Públic i deixar de banda la resta de
sindicats i organitzacions com ara la Federació d’AMPAs Gonçal
Anaya.
Diverses accions amb diversos resultats però un especialment
remarcable, la LOE segueix el seu camí, aturarà el desenvolupament
de la LOCE i si aconseguim la necessària unitat dels moviments
socials progressistes incorporarà moltes de les demandes que
nosaltres reivindiquem i que poden portar el progrés a la nostra
societat.
Una única reflexió final: queda clar doncs, que tant envers la
unitat com defugint-ne aquesta es manifesta ineludiblement allà on
es produeixen moviments reivindicatius o l’esquerra intenta conquerir
espais d’acció social i sembla molt poc rentable actuar com si no
existira la seua referència.
podrà consolidar el complement. Ja hi ha molts companys/nyes
que han estat nomenats per l’Administració i que no consoliden
la categoria i per tant no consoliden el complement.
• En el cas de ser de fora del centre i haver d’ocupar una plaça
inexistent —doblar el lloc— veure la possibilitat de comprometre’l
a participar en els concursos de trasllats després del
primer any per ocupar lloc al centre.
La resta dels sindicats assenyalen que tots, per una cosa o per
altra, estan en contra del procediment.
L’Administració pensa treure com més aviat millor el concurs de
mèrits per evitar els problemes que es donaren en les comissions de
selecció de falta de temps. Però no ha acceptat en la negociació cap
proposta sindical.
Tot queda dit sense més ànim que el
d’exposar una nova via que, com alternativa
a la gastada doble via-accés directe-diferenciat-reserva
de places, provoque una reflexió
col·lectiva en el professorat.
7 País Valencià

ENTREVISTA
Una medalla d'or per a una dona silenciosa
Carmen Tomás dialoga amb Joaquina Sánchez
«Estimar algú és tenir una vida plena i
això sempre val la pena»
EL PASSAT 18 de novembre el Consell de Ministres, a proposta
del ministre de Treball i Afers Socials, va concedir 33 Medalles
d’Or al Mèrit en el Treball a associacions, a personatges tan coneguts
com Joan Manuel Serrat o Iñaki Gabilondo i també a una dona que
només coneixen els qui han viscut prop d’ella, Joaquina Sánchez.
Una funcionària subalterna de la Universitat de València. Però, qui
és Joaquina Sánchez? Quins mèrits avalen aquesta medalla?
Joaquina Sánchez i jo ens vam conéixer fa molts anys i si hem de
ser sinceres, segur que cap de les dues recorda la circumstància
concreta, ni el per què o el com vaig anar a parar un dia a sa casa. No
era rar, les portes de Joaquina estaven sempre obertes, però jo no em
movia en les seues coordenades, sinó en les del seu marit llavors. La
veritat és que així, sense saber molt bé com, aquella casa va ser ma
casa, els seus fills els meus «xiquets» i Joaquina la meua amiga, encara
que més que amiga, potser la paraula mes pròxima siga «còmplice».
Joaquina va nàixer a Cartagena, son pare va ser militant socialista
i després de la Guerra Civil van haver d’emigrar perquè la vida a
Espanya era impossible per a uns rojos amb quatre fills. Primer van
Joaquina Sánchez
Funcionària subalterna de la Universitat de València
Medalla d’Or al Mèrit en el Treball
País Valencià 8
anar a Barcelona i després a França. Els seus anys d’infància van ser
durs, no tenien on viure, un conegut els va portar a un lloc on la gent
es feia cabanyes i barraques amb el que podien. Allí son pare va fer
una caseta, primer amb cartons, després amb les pedres que ella i els
seus germans trobaven per la muntanya i les rajoles que robaven d’un
cementeri pròxim. Tres anys van viure allí. Finalment, son pare es va
decidir a passar a França. Ell primer amb el fill; Joaquina va passar
amagada entre els embalums d’una bona dona; sa mare i la seua
germana caminant pels Pirineus. Eren refugiats polítics, sabien que
no hi tornarien. Allí van tenir una casa, allí van anar al col·legi, allí sa
mare va poder dedicar-se a criar els seus fills i cuidar el seu marit. Allí
en la seua família, va aprendre Joaquina a ser com és.
Com recordes els teus primers anys a França? Vas ser una
xiqueta feliç?
Sí, vaig ser feliç. Mon pare va trobar treball de seguida. Jo tenia nou anys i
vaig començar a anar a escola tot just arribar. Als tres mesos ja parlava francés.
Ma mare estava en casa i cuidava els meus tres germans i de mi. Mon pare era obrer,
un bon oficial; no li faltava treball. Recorde que només arribar mon pare va
treballar en un pantà, vivíem en una casa de l’empresa que tenia un jardí en què ma
mare cuidava les seues flor. Déu n’hi do la capacitat que tenen les criatures per
oblidar el pitjor! Totes les tragèdies fins a arribar allí, les recorde ara, les vaig
recordar en ser major, però als nou anys, només vivia feliç en aquella vida que els
meus pares em donaven.
Un amic de la seua família, que pertanyia a un d’aquells cercles
de refugiats polítics, li va presentar el seu cosí que acabava d’arribar
d’Espanya. Un emigrant a la recerca de treball, que no parlava
francés. Joaquina es va convertir primer en la seua intèrpret, després
en la seua dona.
Quan et vas casar sabies que era per tornar a Espanya?
Quan ens casem no, això va ser després. Ja tenia el meu fill major quan ell va
decidir posar-se en política. Va estar a l’estranger uns mesos en una escola política.
Després només tenia sentit per a ell la tornada a Espanya.
En realitat, va ser una decisió quasi obligada, estava embarassada una altra
vegada i ell s’hi venia. Jo no volia deixar França, però la meua vida estava on
estava ell.
En aquell moment deixar França va implicar deixar el seu món
conegut, l’escola en què havia aprés, la família en què havia crescut,
tots els seus punts de referència. Aqueixa tornada a l’Espanya somiada
no va ser per a ella un camí de roses. Ell tornava per lluitar des del
treball contra el franquisme repressor i el paper d’ella era el de fer-ho
possible.
Com van ser els primers anys a València?
Vivíem a Benimàmet. Sola amb els meus tres fills, procurava participar de les
coses que feia el meu marit, però amb tres xiquets menuts, era molt complicat. De
vegades se’ls quedava la meua sogra.
Ells eren molt xicotets, no eren conscients de quasi res. Únicament que no veien
mai son pare. Van créixer sense ell.

Per això Joaquina va haver de cercar-se la vida sola, col·legis,
hospitals, equilibris malabars per passar la setmana, etc. Sempre es
vivia en el perill i va saber de l’amargor de tenir el seu marit a la presó.
Els fills eren el primer, no havien de notar l’absència, no havien de
patir la realitat, però la realitat era que tenien una infància diferent de
la dels xiquets que els rodejaven. Ella sola havia de donar-los la
seguretat que els robaven les circumstàncies. A la fi va haver d’acceptar
enviar les seues filles a França i quedar-se sola amb el seu fill, per
poder treballar i continuar assistint el seu marit a la presó. Calia
parlar amb els advocats, mobilitzar l’opinió pública… I el mèrit és
que ho va fer sense queixar-se, sense rebel·lar-se, sense pensar que
poguera ser recompensada per això. Era la forma en què havia triat
viure i la va assumir amb totes les conseqüències, que no van ser
poques.
Com vas portar l’experiència de la presó?
Tenia clar que això podia passar i va passar. Em vaig enfrontar a això
lluitant per ell, perquè isqués i pels meus fills. Ells no sabien on estava son pare; però
un dia els vaig portar a la presó per veure’l i els vaig explicar per què son pare estava
allí i per què lluitava. Ho van entendre amb el temps.
Durant tot aqueix temps, van seguir ajudant-me els meus sogres; bé, la meua
família des de França sempre enviava el que podien, les meues germanes s’havien
emportat les meues filles. També vaig tenir el suport de les dones dels camarades que
estaven amb ell a la presó, el de l’organització del partit que ens va ajudar amb tota
la part legal i amb les mobilitzacions. En açò no vaig estar sola. Quan va eixir de
la presó, les meues filles van tornar a casa, ell va trobar treball en una fàbrica i jo
feia treballs en casa, treball negre, per a la mateixa fàbrica. Les coses començaven a
millorar, però li van demanar 19 anys de presó i vam haver d’anar-nos-en una
altra vegada.
Però vau tornar a Espanya…
Ell sempre volia tornar, la seua vida i la seua missió estaven ací. Començaven
les llibertats, arriba l’amnistia.
Si jo haguera pogut decidir segurament m’hauria quedat a França, però ell hi
volia tornar. Els xiquets estaven escolaritzats, estudiaven i parlaven en francés. Allí
estaven feliços, com jo de xicoteta. Quan hi van tornar els va costar integrar-s’hi.
Ells eren «rars» no sabien i no estudiaven religió, no estaven batejats, no van
prendre la comunió… parlaven una altra llengua, jugaven d’una altra forma.
Trobaven a faltar la meua família, les meues germanes s’havien abocat amb ells.
Ma mare… La meua pobra mare! La vam fer patir molt. La malaltia de la meua
germana menuda i les nostres anades i vingudes, van acabar amb ella.
Si jo haguera de definir en una paraula, la Joaquina que jo em
vaig trobar la segona vegada que va tornar de França i que era la
mescla de tot açò, només tindria una: cor.
Van ser anys difícils i al mateix temps preciosos on va créixer
aquesta amistat nostra plena de complicitats i que ha viscut per
damunt de tots els avatars.
Les coses van començar a evolucionar fora i dins de casa. Dins
de casa, els seus fills havien crescut, ja comprenien les coses sols i
treien les seues pròpies conclusions. Semblava que aquells aires de
canvi ens portarien a ports més oberts i així va ser però els ports
oberts tenen les aigües més mogudes, el que abans no tenia preguntes
ara creava interrogants; el que abans eren certeses, començaven a ser
incògnites.
Com vas viure aqueixa època de canvis?
No entenia el que estava passant a ma casa. Sí que entenia el que estava
passant al país, clar. Però a ma casa, no. De sobte tot va començar a trontollar-se.
Per descomptat, tot arribava amb el meu marit a casa. Abans hi havia coses
que no podíem parlar per la clandestinitat, però ara que es podia, les nostres
converses eren inacabades, mai arribàvem a compartir les coses totalment. Semblava
que jo no podia entendre el que ell estava vivint, que no arribava a cobrir el que
deia que necessitava. Els xiquets el molestaven sempre, no el deixaven concentrar-se,
ni pensar en coses importants, que no érem nosaltres, clar, i que segons ell, no
enteníem.
Van ser els anys d’una lluita política diferent, la de la política
interna dels partits i els sindicats, la dels congressos, les llistes i les
campanyes electorals. Vam tenir molt bons moments i moltes alegries,
sens dubte. Però tancats a casa, també van haver-hi moltes llàgrimes,
traïcions i desenganys. I el pitjor és que les distàncies van
començar a ser de veritat distàncies, les absències van ser de veritat
absències, les vides es van encreuar amb altres vides i el que abans va
poder entendre’s, acceptar-se i perdonar-se, es va convertir en ferides
profundes que no van poder recuperar-se.
En aquest anar i venir de la nostra història que avui conte a
través de Joaquina, sens dubte és important un decisió que prenem
un dia i que Joaquina va resoldre després, com ella sap fer les coses,
amb fermesa. I ho va aconseguir, va aprovar les oposicions, tenia lloc
de treball, però el destí era Alacant.
Compta’m d’Alacant… Com van ser aqueixos mesos?
Només vaig estar un curs acadèmic. Estava a la biblioteca, bé, el que feia com
a biblioteca, calia organitzar-la, col·locar els llibres. Vivia en un pis amb altres
companys, que també els va tocar Alacant. Treballava de dilluns a dimecres en
doble torn, així podia tornar els dimecres a la nit i arribava dijous de bon matí,
saltava del tren i encara podia despertar els meus fills perquè anaren al col·legi.
Els meus fills estaven sols, jo els tenia a ells, però a ningú més. Estar fora de
casa, va aguditzar tots els problemes. Llavors el meu marit pràcticament caminava
desaparegut.
Finalment la destinaren a la Facultat de Medicina a València, on
va estar a la biblioteca i després molts anys a la centraleta; aqueix va
ser sens dubte el flotador que la va salvar de la inundació de desamors
i desconcerts que havien atacat la seua vida. En el seu treball, en el
seu refer la quotidianitat, es va trobar novament amb el seu paper de
mare i abandonà per sempre el de companya.
Quan decideixes que la teua vida ha de seguir sola?
Quan ja no quedava res a recuperar. Jo doní totes les oportunitats, però els
meus fills començaven a prendre partit. Jo no vaig voler que s’enfrontaren mai amb
son pare. Vaig preferir seguir sola.
Va ser un procés molt llarg que va durar tots els anys que hem comptat en
aquestes línies. A la fi, clar, hi vaig haver de decidir.
Quant als meus fills, no sols ho van entendre, sinó que em van donar suport i
mai han deixat de fer-ho.
Mon pare se’n vingué ací amb mi. Va ser una ajuda important. Anava al
treball, tenia a les meues companyes i companys, a les meues veïnes, però el centre de
la meua vida continuava sent ma casa. Amb els anys, les meues filles i fill van
formar les seues pròpies famílies i tinc cinc néts. Jo seguesc platejant-me la vida amb
ells, acompanyant-los i cuidant-los. No m’avorresc. Ells són la meua vida.
Avui, la medalla que li atorga el Ministeri és el reconeixement
d’una vida de treball, com a dona, com a mare i també com a
funcionària de la Universitat de València. Joaquina és la suma de
totes elles, és aqueixa dona tranquil·la i silenciosa, que avui viu sola,
adorada pel seu fills i néts a qui segueix dedicant-los la seua vida. Una
vida que poques dones tindran més plena que la seua.
Mirant cap enrere Joaquina, hi ha valgut la pena?
Sí, clar que hi ha valgut la pena. Estimar algú és sempre tenir una vida plena
i això, tinga el resultat que tinga, sempre val la pena. No sé si a mi m’han estimat,
d’allò que estic segura és que jo he estimat molt i de veritat.
9 País Valencià

Fòrum per la memòria del País Valencià
Els últims assassinats del franquisme
Neus Sánchez
EL PASSAT 30 de novembre el Fòrum per la Memòria del
País Valencià, organitzà en la Sala d’Actes de CCOO, un acte al
voltant dels últims assassinats del franquisme. Es pretenia recuperar
una part de la història de l’Estat espanyol ja quasi oblidada
per alguns i desconeguda per uns altres. No sols es pretenia
recordar alguns esdeveniments impactants del franquisme, com
foren les mobilitzacions de l’Assemblea de Vitòria, la mort de
Salvador Puig Antich o l’afusellament dels cinc, sinó que també
es volia recuperar els noms dels protagonistes d’aquests fets
històrics. Però encara que en aquest acte es recordara aquest
període, principalment es volia denunciar la impunitat amb la
qual sortiren lliures els responsables de totes aquestes morts
gràcies a la Llei d’Amnistia, fet pel qual encara podem trobar en
llocs destacats de responsabilitat persones que no sols es trobaven
en aquell moment al govern, sinó que també arribaren a
donar les ordres.
És per tot açò, que els qui millor ho podien explicar eren els
qui havien viscut aquells moments en primera persona o si més
no, estigueren ben a prop de les víctimes. Intervingueren: Iñaki
Martín —membre de l’Assemblea de Vitòria—, Carme Puig
Antich —germana de Salvador Puig Antich— i Amparo Salvador
—presidenta del Fòrum per la Memòria del País Valencià.
Iñaki Martín recordà les mobilitzacions obreres que es produïren
a Vitòria l’any 1976 i que desgraciadament acabaren amb la
carnisseria a l’església de San Francisco, lloc on es trobaven reunits
els milers de treballadors que estaven secundant la vaga. Aquestes
protestes, en un primer moment sols pretenien denunciar les precàries
condicions laborals i exigir a la patronal una millora en
aquest sentit, però poc a poc veient la capacitat de seguiment de
les vagues per part de tots els treballadors de Vitòria, s’anaren
País Valencià 10
ampliant les exigències. La tercera vaga, el 3 de març, exigia la
readmissió dels acomiadats, però l’èxit de les altres no s’aconseguí
en aquesta, ja que la policia irrompé en l’Església de San Francisco
de Vitòria-Gasteiz, gasejant i creant així el pànic entre els
treballadors que allí es trobaven i, tot seguit, disparant
indiscriminadament, causant la mort a Pedro Maria Martínez
Ocio —treballador de Forjas Alavesas, de 27 anys—, Francisco
Aznar Clemente —operari de forns i estudiant, amb 17 anys—,
Romualdo Barroso Chaparro —d’Agrator amb 19 anys—, José
Castillo —de Basa (grup Arregui), de 32 anys— i Bienvenido
Pereda —treballador de Grupos Diferenciales, de 30 anys.
Carme Puig Antich recordà el seu germà, Salvador Puig
Antich, membre del MIL —Movimiento Ibérico de Liberación— que
fou un dels dos últims a ser executat amb garrot vil el 2 de març
de 1974. Encara que arreu del món hi hagueren mobilitzacions
demanant l’indult, el colp al franquisme per l’atemptat d’ETA
que causà la mort de Carrero Blanco, va fer que la dictadura
reaccionara durament. Carme recordà com de llarga resultà
l’espera mentre creuaven les últimes paraules, els durs moments
esperant sortir el cos mort del seu germà i els comentaris denigrants
fets pels guàrdies que custodiaven Salvador —explicantlos
en detall en què consistia l’execució amb garrot vil o preguntant-los
si l’anaven a enterrar en la fossa comuna.
A l’acte, que assistiren prop de dues-centes persones, es
denuncià la situació precària en què es troben les famílies
d’aquestes víctimes, com de complicat ho tenen per a aconseguir
reobrir els casos —tant econòmicament com burocràticament—.
Alhora, també es manifestà la necessitat d’exigir al
Govern espanyol que acabe amb el pacte de silenci i indemnitze
les famílies en tots els àmbits.

COL·LABORACIÓ
Del plaer de la lectura al goig de viure-la
Experiència al Col·legi Públic Ribalta d'Algemesí
Joan Carles Morales, mestre
ENGUANY FEM el cinqué any que duguem endavant
aquest projecte. Enfront dels baixos índexs de comprensió de
llenguatge i la mancança d’inquietud literària, el claustre del
centre ens proposàrem repensar la nostra acció escolar al
voltant del foment lector.
El primer que veiérem fou que el canvi generacional també
feia el canvi amb gustos i interessos, i conseqüentment els
textos que a nosaltres ens havien atret els deixaven a elles i ells,
com a mínim, indiferents. Fins i tot arribàrem a pensar que la
força del món de la imatge els havia trastornat el rumb.
A tots els centres disposem d’una biblioteca general que
ha animat a llegir i a conservar enciclopèdies, diccionaris,
llibres relacionats amb el poble, i de tots els gèneres literaris.
Aquesta ha funcionat sempre a costa d’un gran esforç dels
mestres, i si no hi ha hagut una dedicació quasi exclusiva
d’algun d’ells o d’elles ha estat molt difícil mantindre una
activitat continuada en aqueix espai exclusiu.
Amb aquests precedents reclamàrem la necessitat d’acostar
els llibres a les aules i al mateix temps actualitzar els
interessos lectors. Així, parlant amb algunes mares de l’AMPA
arribàrem a la necessitat de crear extenses biblioteques d’aula.
Havien de ser adequades als nivells de cada curs. Havien
d’estar aportades pels mateixos alumnes després de l’orientació
dels mestres, per tal que la tria fóra de llibres d’èxit lector i
perquè no hi hagueren volums repetits en cadascun dels cursos.
A més, decidírem que s’aportaren dos tipus de llibres: els
comuns, tenint-ne un igual per a cada alumne; i els individuals:
perquè hi hagués solament un per classe. I infantil i primer
cicle de primària optà per acompanyar el projecte amb un
servei de lectura familiar amb les carteres lectores, que nenes i
nens utilitzen per endur-se’ls i compartir-los amb germans,
germanes, avis, àvies, mares i pares.
Aquest projecte es complementa amb activitats d’animació
lectora amb autors/res, presentacions de llibres entre els
mateixos alumnes, fòrums de pel·lícules després de la lectura
de la novel·la, certàmens poètics i molta pindoleta de relaxació,
paciència i creativitat. A més a més, des del Gabinet de
Psicopedagogia es treballa la velocitat i l’eficiència lectora en
segon i tercer cicle de primària.
Han passat, com hem dit abans, cinc cursos i els resultats
no s’han fet esperar:
— Tenim unes grans biblioteques d’aula dins de cada
classe, amb llibres adequats al nivell i a l’edat. Amb
més d’un centenar de títols en valencià, i també en
castellà, a l’abast.
— Cada any s’eixampla la biblioteca amb les aportacions
individuals.
— Hi ha llibres de lectura comuna que llegeixen tots al
mateix temps.
— L’interés lector ha augmentat exponencialment.
— El vocabulari de l’alumnat, tant en valencià com en
castellà, s’ha incrementat i ha millorat considerablement.
— L’assiduïtat i l’eficiència lectora de l’alumnat ha remuntat
les nostres expectatives i ja és normal veure per
algun racó del pati o a cada casa un xiquet/a amb un
llibre a la mà «voluntàriament».
Per tot açò podem dir que al Col·legi Públic RIBALTA
d’Algemesí, quan acaba la primària, el nostre alumnat té uns
alts índexs d’eficàcia lingüística en cadascuna de les llengües
oficials del País i de l’Estat.
Finalment, com no, un parell de llibres per als mestres, i un
per a mares i pares:
* COM UNA NOVEL·LA, de Daniel Penac de l’editorial
Anagrama.
* ANIMACIÓN A LA LECTURA con nuevas estrategias, de
Monserrat Sarto en l’editorial SM.
*MI PIE DE NARANJA-LIMA, de José Mauro de Vasconcelos.
11 País Valencià

EL PASSAT dia 1 de desembre va realitzar-se una Mesa
Sectorial d’Educació, per tal de tractar l’Adscripció de FPA.
La proposta de l’Administració sobre el procediment d’adscripció
del professorat definitiu de primària als centres de
FPA de la Generalitat Valenciana, és la següent:
1a FASE: ADSCRIPCIÓ AL CENTRE:
Automàtica: quan el nombre de persones a realitzar l’adscripció
al centre és igual o inferior als llocs de treball determinat
en la plantilla del centre.
Habilitacions Llocs de treball de FPA
EGB Cicle Inicial i Mitjà FPA: Primària
EGB Filologia: Valencià FPA: Comunicació: Valencià
EGB Filologia : Llengua Castellana FPA: Comunicació: Castellà
EGB Filologia: Llengua Castellana i Anglés FPA: Comunicació: Anglés
EGB Filologia: Llengua Castellana i Francés FPA: Comunicació: Francés
EGB Matemàtiques i Ciències Naturals FPA: Ciències i Tecnologia
EGB Ciències Socials FPA: Ciències Socials
— On hi ha més professors/res que nombre de places a
adscriure segons la plantilla del centre:
1r. Acord dels mestres afectats/ades.
2n. Si no hi ha acord perquè el nombre dels mestres que
sol·liciten quedar-se al centre és major a la diferència entre el
nombre de mestres amb destí definitiu i el nombre de llocs
què estableix la relació de llocs en la especialitat, la prioritat
per a quedar-se al centre la determina l’aplicació successiva
dels criteris següents:
a) Major antiguitat al destí definitiu i ininterromput al
lloc de treball
b) Major temps de serveis efectius com a funcionari/ària
de carrera en el cos de mestres
c) Any menys recent d’ingrés en el cos
d) Major puntuació obtinguda en el procediment selectiu
d’ingrés en el cos
3r. Si no hi ha acord, perquè el nombre de mestres que
sol·liciten quedar-se sense adscripció, és menor a la diferència
entre el nombre de mestres amb destí definitiu i el nombre
de llocs de treball que estableix la relació de llocs de l’especialitat,
se determina qui queda sense adscripció d’acord amb
els criteris següents:
País Valencià 12
FPA
Adscripció de FPA
a) Menor antiguitat ininterrompuda com a definitiu en
el lloc
b) Menor temps de serveis efectius com a funcionari/
ària de carrera en el cos de mestres
c) Any més recent d’ingrés en el cos
d) Menor puntuació obtinguda en el procediment selectiu
d’ingrés en el cos
Els mestres que queden sense adscripció poden sol·licitar
l’adscripció a la resta de llocs del centre d’acord amb allò
establert en la base següent. A aquest efecte poden sol·licitar
des d’aqueixa data, les habilitacions que pugueren correspondre’ls
d’acord amb les normes aplicables al cos de mestres.
Queden, doncs, professors sense adscripció, i tots/totes,
poden demanar les places lliures que queden i les resultes que
es produesquen.
2a FASE: ADSCRIPCIÓ A LA COMUNITAT;
CONCURSET INTERN
Tots i totes, després de la petició per escrit a l’Administració,
poden participar en aquest procés que és presencial.
En aquesta fase poden participar per les habilitacions de
què són titulars, amb caràcter voluntari, els funcionaris/àries
adscrits i no adscrits en la fase anterior.
En aquesta fase es proveeixen els llocs de treball que
queden per adscriure en la Comunitat, una vegada resolta la
fase anterior.
Els criteris d’ordenació de les persones participants són:
L’antiguitat en la Comunitat que es determina per la
suma dels temps de servei prestat, de manera ininterrompuda,
en els centres dependents de la Generalitat Valenciana com a
funcionaris/àries de carrera i amb destí definitiu.
Segons la proposta de l’Administració, aquest procés s’ha
de publicar al DOGV a la fi de desembre i s’ha d’iniciar a
partir del 15 de gener i estarà finalitzat pel març o abril de
2006.
Quant a l’adscripció definitiva dels llocs de treball del
cos de secundària i la provisió de les vacants de primària que
queden per cobrir, la proposta de l’Administració és cobrir
aquestes places per concurs general de trasllats, en el
pròxim curs.
Esperem siga d’interés aquesta informació i si teniu qualsevol
dubte sobre aquest procés, ja sabeu que estem a la
vostra disposició.

EDUCACIÓ INFANTIL
Acord entre l'Administració i la FE CCOO PV
per a proveir les plantilles d'educació infantil
Proposta de criteris per a l’aplicació de l’Acord del 24/11/2005 pel que fa al seu apartat
2 sobre modificació de plantilles de mestres d’educació infantil en col·legis públics i escoles
d’educació infantil de 2n cicle
UNA VEGADA signat l’esmentat acord i pel que fa al seu
apartat 2 sobre modificació de les plantilles, es considera necessari
prioritzar la proposta d’increment.
Des de la Direcció General de Personal Docent es considera
adequada donar la següent prioritat en l’aplicació de l’esmentat
acord:
— 1r: escoles infantils de segon cicle; aplicació de l’Acord en
la seua totalitat, la qual cosa implica un total de 10 llocs.
Des de CCOOPV continuem plantejant que aquests centres
han de dotar-se de forma extra del personal per a les hores d’Equip
Directiu. No donem el punt per tancat, ho deixem damunt de la
taula i ho tornarem a plantejar quan calga.
— 2n: col·legis d’infantil i primària amb segon cicle d’educació
infantil que tinguen en l’actualitat autoritzades 3 unitats
d’educació infantil i que encara no tenen el mestre/a de suport
d’educació infantil; aplicació de l’Acord en la seua totalitat, la qual
cosa comporta un total de 51 llocs. (*)
— 3r: col·legis d’infantil i primària amb segon cicle d’educació
infantil que tinguen en l’actualitat autoritzades 9 unitats
d’educació infantil; aplicació parcial de l’Acord (s’incrementa en un
sol lloc en compte de 2), la qual cosa implica un total de 41 llocs.
— 4t: col·legis d’infantil i primària amb segon cicle d’educació
infantil que tinguen en l’actualitat autoritzades més de 9
unitats d’educació infantil; aplicació parcial de l’Acord (per als de
fins a 12 unitats d’educació infantil s’incrementa només 1 lloc en
compte de 2, la qual cosa comporta un total d’11 llocs; per als de
més de 12 unitats d’educació infantil s’incrementen 2 llocs en compte
de 3 o 4, la qual cosa implica un total de 6 llocs), per un total de
17 llocs.
— 5é: col·legis d’infantil i primària amb segon cicle d’educació
infantil que tinguen en l’actualitat autoritzades 8 unitats
d’educació infantil; aplicació total de l’Acord, la qual cosa comporta
un total de 23 llocs.
— 6é: col·legis d’infantil i primària amb segon cicle d’educació
infantil que tinguen en l’actualitat autoritzades 7 unitats
d’educació infantil; aplicació total de l’Acord, la qual cosa implica
un total de 49 llocs.
— 7é: col·legis d’infantil i de primària amb segon cicle d’educació
infantil que tinguen en l’actualitat autoritzades 6 unitats
d’educació infantil; aplicació total de l’Acord, la qual cosa comporta
un total de 303 llocs (es podrien prioritzar d’acord amb el menor
núm. d’unitats de primària).
— 8é: col·legis d’infantil i primària amb segon cicle d’educació
infantil que tinguen en l’actualitat autoritzades 9 unitats
d’educació infantil; aplicació total de l’Acord (s’incrementa el que
ja quedava pendent), la qual cosa implica un total de 41 llocs.
— 9é: col·legis d’infantil i primària amb segon cicle d’educació
infantil que tinguen en l’actualitat autoritzades més de 9
unitats d’educació infantil; aplicació total de l’Acord (per als de
fins a 12 unitats d’educació infantil s’incrementa el que ja quedava
pendent, la qual cosa comporta un total d’11 llocs; per als de més de
12 unitats d’educació infantil s’incrementen els llocs que restaven, la
qual cosa implica un total de 5 llocs), per un total de 16 llocs.
S’aprova la constitució d’una Comissió Tècnica: en el moment
que la Comissió delegada d’Hisenda done el seu vistiplau, es
constituirà una Comissió Tècnica a proposta de l’Administració
—en què hi estarem— que es reunirà per estudiar els centres en
què s’avançarà la plantilla amb els criteris pactats.
Avaluació des de FE CCOO PV:
En línies generals aquests criteris tenen la virtut que són fàcilment
aplicables i considerem que aquests poden ser controlables.
Són els mateixos en què hem treballat des de FE CCOO PV, i és
l’únic sindicat que ha realitzat una proposta per escrit, i aquesta
ha estat acceptada com a base de discussió. En l’any 2007 podrem
dir que tenim les millors plantilles d’EI de tot l’Estat; tindrem més de
540 professores més d’EI.
De totes maneres la nostra Campanya «Més i millor educació
infantil» ha de continuar com heu vist, ja que tenim la pitjor xarxa
d’EI de 0-3 anys de tot l’Estat, i amb greu perill de quedar-nos en les
34 escoles que en aquests moment hi tenim. Estigueu atents a la
pàgina web i a pròximes informacions sobre aquesta.
————
(*) Hi ha un altre criteri per a CCOO PV important i que ha estat acceptat per l’Administració educativa en la mesa sectorial corresponent quant
a la prioritat en la implementació / avançament de les plantilles pactades, que és la dotació de l’avançament de les plantilles a aquells centres amb patis
físicament diferenciats i separats per carrers del centre de primària matriu. Per això els centres afectats passen del bloc en què estan en aquest moment
als blocs primers quant a l’avançament de la seua plantilla.
13 País Valencià

Pepa Ramis
Secretaria
d'Ensenyament Privat
LA DIRECCIÓ de l’Escola Infantil Sacapuntas, amb
domicili a València, Carrera Font de Sant Lluís, 11, lliura a
les seues treballadores en el moment de la contractació un
escrit amb les característiques del centre i instruccions de
qualsevol tipus. Possiblement els propietaris desconeixen
que al nostre país hi ha una Llei anomenada Estatut dels
treballadors, que regula el treball per compte d’altre, així
com un Conveni específic per a Centres d’Educació Infantil.
Entre les normes que apareixen en aqueix escrit destaquem
algunes. Hem de fer constar que allò posat entre
cometes és literal, inclosa una sintaxi un poc peculiar:
• «Es donarà d’alta en la S.S. a partir del segon mes».
• «Contracte realitzat en qualitat d’auxiliar».
• «El sou serà en tots els casos de 520 euros mensuals».
• «En nòmina està inclòs l’horari de treball i la part
proporcional de les pagues».
• «No s’abonen:
— Vacances
— Dies d’absència al lloc de treball
— Reunions fora d’horari ni tutories
— Les baixes laborals per refredat o semblant s’evitaran
—Tampoc hi ha retribució per activitats fora d’horari
com ara nadal, fi de curs, sopar amb pares,
etc.»
• «Es deurà venir una setmana abans de començar a
treballar o dues hores abans, durant la primera
setmana per a organitzar l’aula». «En cas de començar
al setembre es vindrà durant l’última setmana
d’agost de 7 a 9 del matí (per aquest concepte no
s’abonarà cap retribució)».
• «S’haurà d’entrar 10 minuts abans de l’hora de començament».
• «El menjar no podrà ser del centre, per la qual cosa
cada una es portarà la seua pròpia».
• «La pèrdua d’algun objecte dels xiquets o de material
País Valencià 14
ENSENYAMENT PRIVAT
Perquè no s'estenga l'exemple
del centre es descomptarà de la nòmina igual que la
quantia equivalent a la mensualitat perduda per baixa
d’algun xiquet per negligència de l’educadora».
A més, s’estableix una hora de tutoria a la setmana
fora de l’horari de classe, seguiment diari d’objectius
registrats en una llibreta, i s’assenyalen entre les tasques
de les «Auxiliars» (que és tot el personal del centre):
«Classe recollida, agranada i fregada», «Fem tret», «Llums
i aparells elèctrics apagats», etc.
També diuen que la ràtio és de 20 xiquets per educadora
(si tenim en compte que els xiquets són de 0 a 3
anys), però a la classe de 0 a 1 any hi ha 24 xiquets.
El centre està obert tot l’any, des de les 6 h a les 21 h.
Hi ha qui done més, per 520 euros al mes?
Perquè sí. Perquè a més d’haver-se inventat un conveni
tan peculiar, en aquesta Escola Infantil han estafat
una treballadora. Li van fer fa dos anys un contracte de
formació, pel qual se suposa que havien de pagar-li com a
mínim el SMI (513 euros mensuals, més pagues extres), a
canvi de deixar-li dues hores lliures diàries per estudiar i
poder obtenir un títol. Aqueixa era la teoria. Però la
realitat era un poc distinta: no sols treballava la jornada
completa, sinó que la formació va consistir en el fet que
l’Escola la va matricular en una acadèmia de Granada, que
li manava material perquè estudiara a la seua casa, i a canvi
d’això li descomptaven 220 euros cada mes per la despesa
ocasionada. En definitiva, que aquesta treballadora ha
estat treballant durant dos anys per 300 euros mensuals.
Durant tot aqueix temps la van obligar a signar les nòmines
sense que constara el descompte, sota amenaça de
segrestar-li el certificat de l’acadèmia.
I finalment l’han acomiadada, perquè va començar a
fer preguntes indiscretes i a demostrar una certa desconfiança
cap als seus caps. A més, no va poder evitar
refredar-se…
Ara està tot l’assumpte al jutjat. Hi haurà coses
complicades de demostrar, com que cobrava menys del
que figurava en nòmina, però hem volgut fer pública
aquesta situació perquè, si aquesta revista cau en mans
d’algú que porta allí als seus fills o filles, sàpiga a quina
classe de persones els està confiant.

CONFEDERACIÓ
La revolta dels privilegiats Ofelia
RECORDE QUE en els manuals d’història que fins fa molt
poc estaven com a llibres de textos als centres de secundària,
apareixien una sèrie d’etapes comunes en estudiar la Revolució
Francesa i la Revolució Russa. I una d’aquestes etapes era «La
revolta dels privilegiats».
En ambdues etapes de la hist., s’analitzava la reacció d’aquelles
classes socials que durant molt de temps havien mantingut
uns privilegis i que per avatars de l’època, veien com eren minvats
els seus drets en estendre’s a la resta de les classes socials o a altres
classes socials.
Perquè alguna cosa semblant els passa ara als representants
de la jerarquia catòlica amb la nova Llei orgànica de l’educació.
Han posat el crit al cel, i mai millor dit, quan han vist que podien
moure’s els seus ancestrals privilegis.
I han eixit al carrer i han tret els seus partidaris amb lemes i
crits que no s’ajustaven a la realitat del que la Llei planteja, però
els és igual, malgrat que d’acord amb els seus manaments, la
mentida és un pecat, tot i que es pot arreglar amb una confessió.
La jerarquia catòlica, a través de la Conferència Episcopal,
s’ha posat a tremolar quan ha cregut que la seua influència podia
quedar minvada per allò que ja deia Malefakis «qui imparteix
ensenyament, imparteix ideologia» i en ple segle XXI, han eixit
al carrer a defensar la possibilitat de continuar mantenint
aqueixa ideologia i el seu lloc privilegiat en la societat espanyola.
Lloc que tenen a costa de totes i tots els contribuents,
perquè al mig de tot aquest enrenou, cal recordar que l’Església
Vila Hernández
Secretària de la Dona de
la CS de CCOO PV
Catòlica, en virtut dels acords església-estat de 1979, rebrà
enguany la mòdica quantitat de 3.000 milions d’euros. A més
l’Església no paga IVA en les seues compres i tampoc paga
l’impost de successions o donacions.
Analitzat fredament, manca totalment de sentit, en els albors
del segle XXI, aquesta situació de privilegi d’una institució confessional
i també no té sentit que en l’escola pública s’impartesca
religió, entre d’altres coses perquè en ser una creença, basada en
la fe, no gaudeix del rigor, cientificitat i objectivitat que han
d’impregnar els coneixements impartits a l’escola.
A més, com a dona encara tinc una raó més per sol·licitar la
retirada de l’assignatura de religió del currículum escolar. Perquè
en aquest afany de mantenir el mateix i que res es moga, sempre
les més perjudicades som les dones. Durant molts anys els
sistemes religiosos han estat els més interessats a mantenir aqueix
paper secundari que en la societat se’ns ha adjudicat a les dones i
que tan difícil ens resulta treure’ns del damunt.
En aquests moviments involucionistes a què estem assistint
últimament, hi ha també una ingerència de la jerarquia eclesiàstica
que ha de ser tallada per l’administració política. Som moltes
les persones que considerem que és necessari, ja, delimitar els
camps d’influència i situar els ensenyaments religiosos en les
institucions de les distintes confessionalitats. Mantenint el respecte
més absolut cap aquelles persones que lliurement decidesquen
pertànyer a una determinada confessionalitat com a pràctica
de la seua vida privada.
Oficina de Promoció i d'Ús del Valencià. CURSOS DE VALENCIÀ
Com cada any l’Oficina de Promoció i d’Ús del Valencià
de CCOO organitza cursos de valencià (ELEMENTAL, MITJÀ i
SUPERIOR) dirigits a tota persona interessada a aprendre la
llengua o que necessite preparació per a les proves de la Junta
Qualificadora de Coneixements de Valencià.
Els nostres cursos pretenen aprofundir en tots els continguts
d’expressió oral, d’expressió escrita i de gramàtica, ortografia
i lèxic necessaris segons les exigències de cada nivell.
La metodologia utilitzada és teoricopràctica. Explicacions,
exercicis, redaccions, col·loquis, lectures, dictats, comentaris
de text… A més a més, el professorat compta amb la titulació
universitària adequada.
Recomanem que sense coneixements bàsics de valencià
no us matriculeu al nivell Mitjà.
Durada: de febrer fins a la mateixa setmana de l’examen
(juny)
Horari: a determinar. Dues vesprades, hora i mitja cada dia.
Matrícula encara no està determinada. Llibre de text i material
necessari inclosos en aquesta.
Si voleu rebre la informació dels cursos només la tinguem
(pel gener), cal que ens faciliteu les vostres dades:
— per telèfon 96 388 21 00 ext. 413
— per correu electrònic: opuv@pv.ccoo.es
A traves de la nostra pàgina web: www.pv.ccoo.es dins
l’apartat de «formació».
Per a més informació:
PURÍN MORANT
Oficina de Promoció i d’Ús del Valencià
Pl. Nàpols i Sicília, 5-3a • 46003 València
Telèfon: 96 388 21 00, ext. 413 • opuv@pv.ccoo.es
15 País Valencià

País Valencià
16