Descarregar - Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de ...

TAG
REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS
I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA
juny 2003 ◗ any VIII ◗ núm. 30

SERVEIS ▼
OFICINA
Tel. 977 212 799
Av. President Macià, 6, 1r
43005 Tarragona
Correu electrònic:
secretaria@apatgn.com
▲
▲
▲
Gerència:
Míriam Ferrer
Secretaria:
Veronic Fernández Jornet
Dilluns, dimecres i dijous:
De 9 del matí a 1 del migdia
Dimarts:
De 8 del matí a 1 del migdia
Divendres:
De 8 del matí a 3 del migdia
Papereria:
Rosa Ma Gordo
Visats:
Vocal: Gemma Blanch
Josep Anguera, Glòria de Solà
i Eva Larraz
Dilluns, dimecres i dijous:
De 9 del matí a 2/4 d’1 del migdia
Dimarts i divendres:
De 8 del matí a 2/4 d’1 del migdia
Oficina del Vendrell: Marta Porta
C/ Narcís Monturiol, 2 - 4.
(cantonada av. del Puig)
Tel. 977 15 56 43
Dilluns i dimecres: De 6 a 8 de la tarda
Divendres: De 5 a 7 de la tarda
Oficina de Reus: Emma Pons
Plaça Prim, 10, 4t
Tel. 977 33 10 72
C.E.E.T.
(Centre d’Estudis de l’Edificació de Tgna.)
Vocal: Montserrat Torrens
TAG Juny 2003 2
▼
SERVEI DE BIBLIOTECA
Andreu Gurrera
Horari: dimarts i dijous, de 4 a 7
▲
▲
▲
GABINET TÈCNIC
Vocal: Gemma Blanch Dalmau.
Enric Casanovas,
Lluís Roig i Sílvia Alonso
e-mail: gabtec@apatgn.com
▲
▲
▲
Consultes:
De 9 del matí a 1 del migdia
Borsa de treball:
De 9 del matí a 1 del migdia
Servei d’inspecció:
Josep Anguera
AULA INFORMÀTICA
Vocal: Gemma Blanch
Marcel Ramírez i Jaume Cabré
e-mail: informatica@apatgn.com
▲
▲
▲
Consultes i serveis:
De 9 del matí a 1 del migdia
De 2/4 de 4 de la tarda a 7 de la tarda
ASSESSORAMENT JURÍDIC
Xavier Escudé
Tel. despatx: 977 212 658
M & B Advocats (Ignasi Boxó)
Tel. 977 77 06 95
▲
▲
▲
LABORATORI D’ASSAIG
Tel. 977 547 909
Vocal: Josep M. Juncosa
Directora tècnica: Raquel Fernández
Formigons: Manuel Boira
Química: Cristina Font
Geotècnia: Laura Salinas i Glòria Salvat
Patologia: Sergi Balcells
▲
▲
▲
HORARI D’ESTIU: DEL 15/06 AL 15/09
De dilluns a divendres:
De 8 del matí a 3 del migdia

SUMARI ▼
L’ENTREVISTA
Roser Vives, alcaldessa del Masroig
Pàgs. 4-5
ACTUALITAT
Dolors Musté, directora de la Fundació
Tàrraco Energia Local.
Joan Prous, president del Col·legi.
Pàgs. 6-9
ESPAI AL TEMPS
Segrests de tripulants i possibles
motins i desercions (1r quart del s. XIX).
Els nobles del Camp al segle XVII.
Pàgs. 10-17
PERFIL: ANTONI GAUDÍ
Gaudí geòmetra.
Any Internacional Gaudí 2002. I ara, què?
Pàgs. 18-23
PATRIMONI
Coves, avencs, balmes i refugis.
Pàgs. 24-26
GABINET TÈCNIC
Els revestiments ceràmics.
Notes de seguretat per a grúes torre.
Pàgs. 28-31
ASSESSORIA JURÍDICA
La competència professional en
demolicions i enderrocs.
Pàgs. 32-33
INFORMÀTICA
Adéu al Netscape.
Pàg. 34
ACTIVITAT COL·LEGIAL
Presenten Fundació Tarragona Unida.
2n Fòrum d’Administradors de Finques.
Pàgs. 33-35
SORTIM
Parc Natural del Delta de l’Ebre (1).
LA BAIXADA DE TOROIELBALCÓ
DEL MEDITERRANI, DES DEL VIAL
W. J. BRYANT, A TARRAGONA
FOTO: NOU SILVA EQUIPS
P
EDITA:
Col·legi d’Aparelladors i
Arquitectes Tècnics de
Tarragona
Av. Francesc Macià, 6 1r
43005 Tarragona
Tel. 977 21 27 99
Fax 977 22 41 52
e-mail:
secretaria@apatgn.com
web: www.apatgn.com
Els criteris exposats als articles signats són
d’exclusiva responsabilitat dels autors i no
representen necessàriament l’opinió de TAG.
Democràcia i conflicte
EDITORIAL
otser ja no ocupa tant les primeres planes dels diaris ni és la
notícia d’obertura dels informatius de televisió; potser les
mobilitzacions ciutadanes més importants de la Història vagin perdent
presència pública; potser, en fi, que la composició dels nous
consistoris municipals desplaci el conflicte bèlic de l’Iraq en l’agenda
de polítics i periodistes. I és possible també que encara hagin
de passar mesos, i fins i tot anys, fins que poguem fer-nos una idea
aproximada del desastre que aquesta guerra ha pogut representar per
a les poblacions afectades. Però no hem d’oblidar que la guerra és
precisament la derrota del diàleg, del debat d’idees: de la democràcia.
I potser és bo recordar això precisament ara, en un any electoral
(primavera, municipals; tardor, autonòmiques); és bo recordar que
les urnes neixen fonamentalment per evitar les armes. En aquestes
pàgines trobareu notícia de la presentació d’una ONG impulsada pel
Col·legi, la Fundació Tarragona Unida, una entitat que dedicarà els
seus esforços precisament a col·laborar en la millora de la qualitat
de vida de moltes poblacions a partir de l’aixecament d’edificis de
servei públic, i també en la reconstrucció de molts equipaments
socials afectats per diferents situacions de violència arreu del món.
Són dues maneres d’afrontar el conflicte: la pràctica democràtica i
la tasca humanitària. Des de la redacció del TAG, volem donar
suport a totes dues.
TAG
REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA
Junta de Govern:
PRESIDENT:
Joan Prous Masdeu
VICEPRESIDENT:
Joan Milà Rovira
SECRETÀRIA:
Veronic Fernández Jornet
TRESORER:
Joan Mercadé Porta
COMPTADORA:
Pilar Coca Torrell
VOCALS:
Gemma Blanch Dalmau
Josep M. Juncosa Aragonés
Montserrat Torrens Torrens
Redacció i producció revista
Nou Silva Equips
Tel. 977 24 88 83
Fax 977 24 88 92
e-mail: silva@tinet.org
Contractació publicitat
Inventa’t Comunicació
Tel. 977 24 88 83
658 85 53 20
Fax 977 24 88 92
e-mail: inventat@tinet.org
Dipòsit legal: T-800-93
ISSN: 1134-086 X
TAG Juny 2003
3 ▼

L’ENTREVISTA ▼
◗ Com es va iniciar en l’activitat
política?
Jo sóc nascuda a Barcelona, i
la meva primera feina va ser com
a administrativa a la Federació de
Municipis de Catalunya. En aquell
moment, la majoria dels municipis
federats tenien un color polític
socialista o comunista, molt diferent
a la meva opció definitiva,
però vaig aprendre a estimar el
que és la vida de l’administració
local. Llavors vaig començar a
tenir contactes amb representants
de l’Ajuntament del Masroig, que
és el poble de la meva mare i on hi
visc des del 1992. A les eleccions
del 95 ja em vam proposar com a
cap de llista, quan jo no havia fet
mai de regidora, però no m’ho
vaig pensar gaire, i vaig acceptar
com a independent. Des de llavors
sóc l’alcaldessa del poble.
◗ Després va ser presidenta
durant dos anys del Consell
Comarcal de Priorat, un territori
amb problemes de despoblament.
Com veu l’evolució de
la comarca?
Jo sóc molt optimista. D’una
banda, tot i que encara hi ha
pobles del Priorat que perden
habitants, hi ha d’altres que s’estan
recuperant. I està el cas d’El
Masroig, que està mantenint la
demografia i alhora està canviant
la piràmide poblacional. Abans es
mantenia la població perquè la
gent que havia deixat el poble tor-
Roser Vives Munté
Alcaldessa d’El Masroig
«Al Masroig encara tenim una important
mancança de sòl urbà»
▼
nava un cop s’havia jubilat: ara és
diferent, la gent jove es queda a
viure. Això fa que hàgim crescut
dels 19 infants a l’escola el 1995
TAG Juny 2003 4
▼
Roser Vives a la taula del seu despatx a l’Ajuntament del Masroig
als 32 del curs passat.
◗ Potser caldria desenvolupar
un cert teixit industrial, una

planificació turística?
En el tema de la indústria, jo
entenc una superfície industrial a
la capital comarcal, Falset, però
també crec que el valor econòmic
principal de la resta de pobles és
una agricultura de qualitat; el vi i
l’oli, amb les seves denominacions
d’origen, Montsant i
Siurana. Això és compatible amb
una indústria agroalimentària i
envassadora, poc agressiva amb
l’entorn. Quant al turisme, s’hi
està treballant, tot i que encara
anem una mica retrasats. Ens han
ajudat molt les dues edicions del
programa europeu Leader, un
suport important per als emprenedors
privats.
◗ El turisme podria representar
el futur econòmic i social?
Jo crec que sí, perquè complementa
els daltabaixos que pot
tenir una producció agrícola i pot
fer que la població es decideixi
finalment a quedar-se. El turisme
pot representar una regularitat en
els ingressos familiars que no
depengui de les collites i les variacions
dels preus de mercat.
◗ El Priorat està prou ben
comunicat?
Pel que fa a les grans infraestructures,
no ens podem queixar.
L’eix de l’Ebre ens comunica ràpidament
amb l’àrea de Tortosa i les
comarques de Lleida. D’altra
banda, la millora de la nacional ha
significat obrir més les portes de
la comarca. No per a nosaltres,
que ja baixàvem tant a Reus com
a Tarragona, si no precisament
perquè vingui gent, per aprofitar
una part del turisme de la Costa
Daurada en dies en què els temps
no és tan bo. Les carreteres interiors
també s’estan millorant: no
necessitem grans vials, però si
carreteres en bones condicions,
que puguin creuar-se, per exemple,
un autocar d’escolars o de
turistes amb un camió d’un celler
▼
Una plantació de vinyes noves a l’entrada del poble
sense problemes. Als nostres
pobles hi ha molts nens que van a
escola a Falset. La gran mancança
com a comarca és l’accés a la
zona nord pel coll d’Alforja des
de Reus. I el tema ferroviari és
també un gran dèficit, pensa que
al Priorat vam arribar a tenir tres
estacions: ara només hi ha dos
baixadors i pocs trens, un problema
tant pels estudiants com per
les persones que necessitin una
atenció mèdica regular.
◗ Com veu la implantació de
parcs eòlics al Montsant?
Jo tinc dues postures diferenciades.
Personalment, crec que
seria una pena que instal·lessin
parcs a aquesta serralada. D’altra
banda, també comprenc que cada
ajuntament ha de desenvolupar la
seva autonomia municipal, i penso
que és preferible potser ampliar
parcs ja en funcionament, amb el
seu impacte visual i les línies per
conduir l’energia elèctrica, que
instal·lar-ne de nous.
◗ Es plantegen la recuperació
de cases del nucli antic?
Doncs tenim un projecte que
encara no hem presentat, per tal
de catalogar com a ben d’interès
local una zona del carrer Major.
D’altra banda, al Masroig hi ha
cases buides, però la major part és
perquè els propietaris no volen
vendre. I no tenim edificacions en
molt mal estat o ruïnoses.
◗ Quins projectes urbanístics es
desenvolupen al Masroig?
Al Priorat ja hi ha pobles que
han apostat per una certa expansió
urbanística, i d’altres, com ara el
nostre, que encara tenim aquesta
necessitat de creixement controlat.
Al Masroig tenim una important
manca de sòl urbà, però des
de l’Ajuntament volem tirar endavant
unes noves normes subsidiàries
per alliberar sòl. Hem de
donar facilitats al jovent que vulgui
quedar-se al poble, per això
calen habitatges en condicions i
asequibles. El problema és que la
construcció d’habitatges de protecció
oficial està dissenyada més
per a una gran capital, amb superfícies
massa petites per a la vida
rural. Una altra idea que estudiem
és el trasllat de l’Ajuntament a
una nova edificació fora del nucli
urbà, amb dependències per a la
gent gran, potser. Però encara s’ha
de debatre molt.
TAG Juny 2003
5 ▼

ACTUALITAT ▼
◗ La fundació va fer cinc anys
l’abril passat; com va nèixer la
iniciativa?
La fundació neix arran de la
posada en marxa d’un programa
europeu sobre eficiència energètica
i promoció d’energies renovables.
La iniciativa va lligada a
l’Ajuntament de Tarragona, amb
la participació de la Cambra de
Comerç, la URV, l’ICAEN i l’entitat
Mediterrània. El punt de
referència és sempre el marc de la
Maria Dolors Musté
Directora de la Fundació Tàrraco Energia Local
«Encara pensem que la construcció
sostenible és més cara»
▼
Cimera de Kyoto, sobretot pel que
fa a la contaminació atmosfèrica i
el canvi climàtic. Avui dia, a
Europa tenim una dependència
energètica enorme respecte l’exterior,
que en qualsevol moment pot
portar a conflictes com el que
vivim actualment. La creació
d’agències d’energia locals europees
se centra en aquest tema. Es
tracta de no perdre de vista el món
local, no només de legislar i aplicar
mesures globalment.
TAG Juny 2003 6
▼
La directora de la Fundació Tàrraco Energia Local al seu despatx, a la segona
planta de l’edifici de la Cambra de Comerç tarragonina
◗ Quines són les activitats més
importants de la fundació?
Jo crec que l’organització
anual de l’Aula d’Ecoconstrucció
és el projecte més important que
duem a terme des de la fundació,
sobretot per la quantitat d’agents
implicats. La nostra entitat ha
col·laborat també en la redacció
del futur Pla General urbanístic de
la ciutat, una col·laboració que
complementa la tasca de l’Aula
d’Ecoconstrucció. Però el nostre

objectiu no és només actuar puntualment;
es tracta de fomentar
una cultura diferent envers el consum
energètic.
◗ Els professionals acostumen a
demanar assessorament a la
fundació?
Doncs, de moment, tenim més
consultes per part de ciutadans
particulars que per part dels
agents professionals que intervenen
en els procesos de la construcció.
Jo crec que els professionals
disposen, en general, de més
recursos tècnics per tal de trobar
les solucions més adients.
◗ Des del punt de vista d’una
actuació més sostenible, què ha
de canviar en el món de la
construcció de Tarragona?
Els canvis costen de fer, perquè
probablement s’haurien de
produir primer en l’ensenyament
universitari. Es pot ser arquitecte,
aparellador o enginyer sense
haver-te plantejat mai temes com
ara les edificacions bioclimàtiques
o unes instal·lacions més eficients
energèticament. En aquest
sentit, nosaltres hem de fer de
pont entre el sector públic i el privat
per potenciar aquest canvi cultural.
Un exemple seria la construcció
a Torreforta d’una promoció
del Servei Municipal de
l’Habitatge amb criteris bioclimàtics
i de racionalitat energètica.
◗ On trobem menys eficiència
energètica en el procés constructiu?
Crec que la planificació inicial
de qualsevol projecte d’edificiació
és fonamental, tot tenint en
compte l’entorn on s’ubicarà l’edifici.
Un habitatge aixecat a la
vora del mar no farà servir els
mateixos materials ni les mateixes
instal·lacions que una construcció
a l’interior. I això també compta a
l’hora de calcular tant l’energia
consumida en la seva construcció
com el possible estalvi energètic
en futures tasques de manteniment
dels edificis. Durant el procés de
planificació és on podem aplicar
millor les eines per racionalitzar
després l’ús de l’energia. Has de
tenir en compte que el sector que
genera més volum de residus és la
construcció, no només a
Tarragona o a Catalunya, també
arreu de l’Estat. Un món on, a
més, de moment no s’ha estés
totalment una cultura del reciclatge
i de la màxima racionalització
«
»
Tarragona ha estat pionera en
l’aplicació de bonificacions
fiscals als projectes que
estalvien energia
dels recursos. La correcta gestió
dels residus és un tema permanent
a l’Aula d’Ecoconstrucció des
dels seus inicis. Enguany hem
tractat aquest àmbit des del punt
de vista de l’execució dels projectes,
a partir de la recent publicació
d’un manual de la Junta de
Residus.
◗ Quins són els trets principals
d’un edifici sostenible?
Es podrien resumir en cinc
punts: un disseny que té en compte
l’entorn físic i el clima, una
bona planiciació d’aïllament tèrmic
i acústic, la previsió
d’instal·lar energia solar tèrmica o
fotovoltàica, la utilització de
materials reciclats i no tòxics i uns
sistemes eficients de consum
energètic.
◗ L’enllumenat públic també
podria ser un bon àmbit d’actuació?
Exactament. Nosaltres desenvolupem
una tasca d’assessorament
municipal en aquest punt, i
hem presentat propostes que han
estat aplicades; malgrat algunes
crítiques inicials, perquè una part
dels ciutadans vol sempre molta
llum al carrer. La meva opinió és
que els actuals responsables municipals
estan molt conscienciats en
el tema de l’estalvi energètic. A
més, a banda del tipus de llum, la
ubicació de les làmpades i la
forma de les pantalles dels fanals
són també elements determinants
a l’hora d’estalviar energia.
◗ Les bonificacions fiscals als
constructors afavoreixen aquest
canvi cap a l’eficiència?
Jo crec que aquestes mesures
són fonamentals, perquè supleixen
moltes vegades inicialment la
manca de formació específica
dels professionals. A més, és
important que el tractament fiscal
abasti tot el procés d’edificació,
des de la construcció fins el possible
enderrocament futur, passant
pel manteniment al llarg de tota la
vida útil de l’edificació. S’ha de
dir que Tarragona ha estat pionera
en aquest àmbit, ja que aplica
aquestes bonificacions des de
l’any passat, un descompte que
pot arribar fins al 95% de l’impost
sobre construccions (ICIO).
Durant els darrers mesos s’han
rebut diverses consultes d’altres
municipis interessats en aplicar
aquests avantatges. La fundació
també ha participat en la posada
en marxa d’aquesta iniciativa.
◗ Com veu el futur?
Potser el gran problema és que
pensem que el respecte a l’entorn,
la construcció amb criteris
ambientals, és una cosa cara, o, al
menys, més cara que els processos
constructius de sempre. Introduir
criteris d’eficiència energètica
representa un cost inicial més alt,
però un cop desenvolupada l’experiència
i optimitzat el funcionament,
els diferents estalvis futurs
amortitzen la despesa prèvia. Una
obra més racional ambientalment
pot incrementar el seu cost per la
manca de coneixements tècnics,
però no pel conjunt pressupostat.
TAG Juny 2003
7 ▼

ACTUALITAT ▼
«El Col·legi hauria de funcionar com a
una veritable empresa de serveis»
◗ Com valora aquests dotze
anys de gestió?
Jo m’havia proposat fer moltes
coses, i quan acabes dius,
hagués pogut fer moltes més.
Penso que hem creat i hem mantingut
un patrimoni considerable,
una garantia de futur. I un altre
aspecte important és que sempre
hem intentat separar el món polític
del nostre món professional;
dins del col·lectiu hi ha tota mena
d’ideologies, per això no has de
tenir cap condicionant a l’hora de
prendre decisions. Jo sóc empresari,
i hauria volgut dedicar més
temps al càrrec, però les meves
obligacions no m’ho han permés.
Potser és un tema a plantejar en el
futur, el fet que la presidència
dediqui més hores al Col·legi,
limitant el mandat, és clar.
◗ Més dedicació i menys anys?
De fet, fa uns vuit anys vam
modificar els estatuts per limitar
els mandats, però jo crec que això
depén del perfil del mateix president.
Jo he volgut dotar el Col·legi
d’una infraestructura i una gestió
empresarials, i he buscat potenciar
la seva eficàcia. D’altra banda,
hem creat diversos serveis nous,
com ara un gabinet tècnic i un
aula d’informàtica, a més de la
reorganització de l’antiga biblioteca.
Jo entenc que el company
col·legiat paga per obtenir un servei,
per tant, hem de cercar optimitzar
els costos: no tots els
TAG Juny 2003 8
▼
Joan Prous Masdeu
President del Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Tarragona
▼
El president de l’entitat, Joan Prous, al seu despatx del Col·legi
d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona

col·legiats tenen les mateixes disponibilitats
econòmiques. En
aquest sentit, un fet molt important
ha estat la incorporació de
noves persones al nostre equip,
que ens ha permés crear un bon
programa d’activitats i millorar el
que ja fèiem. Els projectes no es
poden tirar endavant si no comptes
amb l’equip humà adequat.
◗ S’han establert línies de
col·laboració amb altres associacions
professionals?
Sí. De fet, tenim relació permanent
amb diversos gremis de la
construcció del Camp de
«
El fet de poder visar per les
»
tardes ha estat un avenç
important en la qualitat de
servei de la nostra entitat
Tarragona, per exemple, i amb el
Col·legi d’Administradors de
Finques de Tarragona. Les associacions
professionals integrades
dins del mateix sector és bo que
col·laborin entre elles. Aquest és
un altre dels objectius que ens
vam marcar: el fet d’obrir el
Col·legi a altres col·lectius professionals
relacionats amb el món de
l’edificació.
◗ Potser tot això ha contribuit a
augmentar el nombre actual
d’aparelladors i aparelladores
col·legiats?
Doncs, sí; l’hem incrementat
de prop d’un 50% en aquests
darrers tres mandats, fa dotze anys
érem aproximadament uns 300 i
ara ja som més de 450 col·legiats i
col·legiades. Jo penso que es tracta
d’un increment força important,
ja que el nostre col·legi no abasta
tota la demarcació de Tarragona;
hi ha tres comarques tarragonines
que integren un segon col·legi
dins de la mateixa província: el
Montsià, la Terra Alta i el Baix
Ebre. A més, hem obert oficines
de visats a Reus, Valls i El
Vendrell.
◗ El fet de poder visar per les
tardes ha representat un avenç
important?
És clar. Ara es poden visar
projectes al Col·legi des de primera
hora del matí i fins a les cinc de
la tarda ininterrompudament.
Abans, molts col·legiats havien de
venir a visar expressament a la
tarda, quan aquest horari el dediquen
habitualment a visitar obres.
El Col·legi no deixa de ser una
empresa de serveis, de visats,
d’assessorament al col·legiat...
l’horari continuat era una demanda
important per part de la majoria
dels membres. Pensa que fa
dotze anys el visat es tenia d’un
dia per l’altre; ara el tràmit pot trigar
menys d’una hora. En aquest
punt ha estat clau la renovació de
l’equip de persones que treballen
diàriament al Col·legi, la seva disponibilitat
a col·laborar.
◗ Potser la posada en marxa del
nou laboratori d’assajos queda
pendent...
No et pensis. El laboratori
d’assaig pràcticament està llest
pel que fa a la seva infraestrutura
tècnica i constructiva, però s’ha
retardat una mica la seva posada
en marxa per problemes tècnics i
de tramitació. De fet, jo diria que
el centre està per ser inaugurat. Es
tracta d’una eina de treball molt
més moderna, amb molta més
superfície de treball; un centre que
ens donarà més prestigi com a
col·legi.
◗ Com veu el món de la construcció
actual?
Ara, el món de la construcció
està molt bé. Crec que la construcció
mantindrà aquest ritme
mentre no pugin els tipus d’interès.
Fixa’t que només que augmentin
els tipus en dos punts, la
quaota mensual es pot incrementar
fins als 300 euros mensuals.
◗ Llavors, estem en un bon
moment per a la feina dels aparelladors?
Exactament, de moment, sí; és
una època molt bona, hi ha molta
feina. Jo et diria que, a la nostra
zona, el col·lectiu d’aparelladors
no té atur. I veig a les noves generacions
d’arquitectes tècnics molt
ben preparades i amb moltes
ganes de treballar.
◗ Seria interessant tenir a
Tarragona els estudis universitaris
per fer-se aparellador?
«
»
Al futur nou president li
recomanaria que intentés
aglutinar encara més el
nostre col·lectiu professional
Aquest tema ja es planteja de
tant en tant des de fa anys, sobretot
des dels àmbits dels promotors
i els constructors tarragonins. Jo
crec que el problema fonamental
és el cost: val una fortuna muntar
aquests ensenyaments, hem de
pensar que caldria un equip de
prop de 200 professors. De
moment, no ho veig factible a la
zona del Camp de Tarragona.
◗ Què li recomanaria al futur
nou president per encarar els
pròxims quatre anys?
Jo li recomanaria que continués
en aquesta línea que comentava
d’entendre d’alguna manera
el Col·legi com a una veritable
empresa de serveis, i donar sempre
un bon servei al col·legiat que
s’acosti a les nostres oficines.
També li aconsellaria que procuri
aglutinar encara més el nostre
col·lectiu professional, una cosa
que jo possiblement no he aconseguit
del tot durant aquests anys. I
ho dic amb tota sinceritat. Potser
hagi estat pel meu caràcter.
TAG Maig 2003
9 ▼

ESPAI AL TEMPS ▼
Consideracions sobre segrests de
tripulants i possibles motins i
desercions (1r quart del segle XIX)
M
itjançant aquest article
volem donar a conèixer
unes situacions del món de la mar
que, pel sol fet de ser un marc físic
distint de la resta del quefer normal
dels humans, presentava, en
aquells moments, unes connotacions
d’una duresa extrema, escenificada
a traves d’unes embarcacions
a vela les quals havien de
confiar en un vent favorable per
una bona singladura. En definitiva:
aventura.
Servir a la flota de qualsevol
nació en aquella època, era una
activitat molt arriscada i mal
pagada que tothom defugia,
sobretot en períodes de conflagració,
àdhuc els matriculats espanyols,
que era la gent compromesa
per llei, si podia s’hi esmunyia.
Quant a la situació de les lleves al
nostre país a principis del segle
XIX la podem qualificar de molt
crítica: «(..) los voluntarios no
respondían a las órdenes de
embarque y era preciso recurrir a
las levas forzosas, realizadas en
los buques mercantes y en los pescadores
jóvenes, que usaban también
toda clase de subterfugios
para no comparecer (...)» 1 .
SEGRESTS DE
TRIPULANTS
Les notícies ens parlen d’un
altercat succeït entre els capitans
de dues embarcacions angleses,
una de comerç i l’altra de l’armada,
ancorades durant la guerra del
Francès a Vilanova i la Geltrú;
però abans de continuar voldríem
deturar-nos per comentar breument
el sistema de reclutament i la
vida a bord de les unitats de la
Royal Navy d’aquell temps.
L’u de gener de 1805 la marina
britànica tenia en servei 949
vaixells, des de navilis de línia
(eren els que formaven l’alineament
de combat) fins a naus hospitals,
costeres, etc. En l’època de
Trafalgar es calculava que per
armar i maniobrar un estol tant
important calien més de 150.000
homes. La disciplina s’aplicava de
forma brutal i arbitrària. La
«
Els voluntaris atrets per
la paga eren pocs, i la
majoria de tripulants eren
embarcats inconscients
»
pitança se servia malmesa i l’aigua,
al poc temps de viatge, en
pèssimes condicions. Els voluntaris
atrets per la paga eren molts
pocs, i la majoria de tripulants
eren drogats o embriagats i
embarcats inconscients per escamots
armats. Els mariners mercants
eren l’objectiu preferit,
sense oblidar que les presons eren
també una font que nodria de mà
d’obra. L’assotament era habitual
com a càstig d’una infracció: portar
la roba mullada sota coberta es
penava en dotze fuetades, dormirse
durant el servei amb sis, la
manca d’higiene personal amb
TAG Juny 2003 10
▼
divuit, un acte contra natura, amb
un noi, quaranta-vuit i dos mesos
de presó, (a Espanya aquest delicte
era sancionat flagel·lant el convicte
sobre un canó i se l’engrillonava
durant sis mesos i havia de
fer els treballs més indignes del
navili), etc. Per acabar-ho d’arrodonir
cada mariner atenia de 25 a
30 operacions diferents 2 . Amb
aquests antecedents vegem el
següent episodi.
El 5 de gener de 1813 el notari
de marina Josep Maria
Cortadellas, resident a Vilanova i
la Geltrú, per raó de l’ocupació de
Tarragona per les tropes napoleòniques,
estengué acta amb motiu
de les diligències practicades pel
porter reial d’aquella vila,
Francesc Carreras, a instància de
Thomas Domalle, de nacionalitat
anglesa, capità de la fragata «El
Paquebote de Londres», el qual
denunciava que el dia 3 d’aquell
mes la tropa del bergantí de l’estol
reial britànic, anomenat
«Goshouk», ancorats ambdós a la
rada de Vilanova, li havia segrestat
de a bord, emprant la força, els
nou homes que conformaven la
seva tripulació i que al cap d’una
hora i mitja li havien restituït sis,
romanent en poder de la nau de
guerra la resta. Aleshores es notificà
al comandament del bergantí
de l’armada que els tres mariners
que tenien retinguts eren imprescindibles
per poder emprendre el
mercant una navegació amb seguretat,
tenint esguard que els

▼
Vaixells anglesos de combat (1805)
darrers temporals li havien ocasionat
la pèrdua d’una àncora i el
trencament d’un cable. El capità
del «Goshouk», William Lapier,
no s’intimidà, al contrari, de
forma contundent manifestà que
els dos escrits que havia rebut
estaven tan mal redactats que solament
havia copsat el punt relacionat
amb els tres mariners, fent
constar que només eren dos els
que tenia en poder seu i que no
pensava alliberar-los fins que el
capità Domalle li lliurés el tripulant
que li havia rapit, i que, una
vegada en el seu poder, no estava
obligat a entregar-los-hi, remarcant
que cap notari ni oficial
espanyol el podia coaccionar, i fa
palesa la seva preocupació per la
ingerència en els afers de sa graciosa
majestat 3 . Ignorem el
resultat d’aquestes negociacions,
encara que no hem d’oblidar
l’omnipotència decisiva de l’almi-
rallat britànic i, en el sentit lat,
tota la seva oficialitat.
11
LES PROBABLES
CAUSES D’UN MOTÍ
Les causes de rebel·lió en un
vaixell podien ser diverses, per bé
que amb freqüència eren degudes
al descontentament de la tripulació
per patir una dura disciplina,
el malestar per raó d’unes inacceptables
condicions de vida a
bord, tant pel que feia al menjar
com per la difícil convivència en
espais tant reduïts, origen de moltes
bregues, per reivindicacions de
retribucions més dignes, etc.
També s’hi podria afegir l’enfrontament
de l’oficialitat amb el
capità pel requeriment d’aquest de
realitzar alguna missió arriscada,
però, en aquest cas, la sospita
recau en un intent d’apoderar-se
de l’embarcació per a dirigir-la
vers un altre port, si bé en desconeixem
el motiu i els possibles
autors, encara que els noliejadors
sospitaven del propi capità o, si
més no, el feien responsable directe
de l’incompliment dels pactes.
Cal destacar que rebel·lar-se contra
un superior era un desacatament
a l’autoritat, però apropiarse
de l’embarcació constituïa un
acte de pirateria i per tant ens trobem
davant d’un expectant esdeveniment
inexplicable.
Els carregadors Jordi Gulopulo
i Antoni Piscopopulo, naturals
de Zante, illa de l’arxipèlag
de les Jòniques, el dia 18 d’abril
de 1814 formalitzaren sengles
actes notarials a l’escrivania de
marina de la nostra ciutat, en les
quals protestaven i expressaven el
seu temor que el conveni signat
amb el capità Vicenç Farucha, de
nacionalitat Maltesa, que coman-
TAG Juny 2003
▼

▼
Vaixells mercants anglesos de finals del segle XVIII
da la pollacra «Tasia», de pavelló
anglès, en el qual es comprometia
a realitzar la travessia des de
Tarragona a l’illa de Zante no respectés
les clàusules firmades i que
el vaixell no fes escala a aquell
port, i per tant el feien responsable
de totes les despeses i perjudicis
que els pogués ocasionar la inobservança
del que havien subscrit 4 .
Amb igual data comparegué
davant del mateix notari Nicolau
Poniropulo, també nadiu de Zante,
el qual exposà els mateixos raonaments
que els seus conterranis i
culpà al capità dels inconvenients
i danys que pogués patir 5 .
En l’evidència de què el capità
Farucha tenia coneixement del
redactat d’aquestes actes, l’endemà
s’adreçà al despatx del
mateix fedatari per a protocolitzar
la seva, i així exculpar-se de tots
els possibles càrrecs de què fos
acusat. Hi fa constar, que si algú o
alguns dels que van embarcats a
bord l’obliguessin a canviar el
destí de la pollacra, protestava formalment
contra aquell o aquells
que ho intentessin, i els feia responsables
de totes les despeses,
costes i pèrdues que li ocasionessin
6 .
No disposem d’informació
que ens indiqui si l’embarcació va
arribar a bon port, o sia, a Zante.
DESERCIONS
Els mòbils que hem apuntat
com a promotors d’un motí els
podem fer extensius, en bona part,
com a propòsit de deserció, però
no hem d’obviar la fascinació que
per a molts mariners exercia el
miratge del Nou Món com una
terra de grans oportunitats i d’un
ràpid enriquiment. En alguns vaixells
despatxats, des del nostre
port, en cors i mercaderia, cap
Amèrica trobem, en un cert nombre
de contractes de treball, apartats
on es fan constar unes condicions
dissuasives en el supòsit que
TAG Juny 2003 12
▼
algú elucubrés escapolir-se’n.
Heus ací alguns casos de naus
que anaven a l’Havana.
El dia 26 de setembre de 1814,
Josep Fàbregas capità de la fragata
«Cristina» d’un port de 140
tones, manifestà que tement-se
alguna deserció, els sous acreditats
es liquidaran durant el viatge
de tornada. Si malgrat aquesta
mesura se’n produís, els guanys
del desertor o desertors es repartirien
per a la resta de la marineria.
La tripulació anava a la part 7 . Anar
a la part era el sou que guanyava
un home de mar que navegava
sota aquesta modalitat de conveni.
La quantitat a percebre era variable
segons l’import obtingut dels
nolis del vaixell en el seu viatge.
El seu càlcul es basava d’acord
amb el següent criteri. En primer
lloc es comptabilitzaven la totalitat
dels ingressos. D’aquest total
es descomptava un 10% pel bastiment
(se’n deia també per deterioració
de veles) de la resta es

deduïen les despeses de manutenció,
el salari del pilot i d’altres
determinats. Del saldo, la meitat
era per a l’embarcació i l’altra a
repartir entre el capità i la tripulació,
segons el seu judici, amb el
consell del contramestre, en funció
del treball i habilitat de cada
mariner 8 .
El capità del bergantí, de 160
tones, «La Virgen del Carmen»,
Miquel Monné, el 22 d’octubre de
1814 pactà que l’abonament dels
sous es farà durant el viatge de
regrès en prevenció de possibles
desercions. Els salaris eren a la
part 9 .
Amb data 19 de febrer de
1815, el capità de la fragata, de
209 tones, «Concepción» (a)
Villanueva, Isidre Ricart, la qual
havien noliejat els seus germans
Cristòfol i Josep, comerciants de
Vilanova i la Geltrú, així com el
mercader de Calella Josep Genè 10 ,
convinguè que la meitat dels sous
els cobraran una vegada despatxada
la fragata en el viatge de retorn.
S’establiren salaris ajustats pel
viatge rodó 11 .
NOTES
1. CERVERA PERY, J., La marina
española en la emancipación de hispanoamérica,
Madrid: Editorial Mapfre,
1.992, p. 121-125-126.
2. Navíos y veleros, Barcelona:
Editorial Planeta-De Agostini, 1993, vol.
IV, p. 1101-1106.
3. AHT. PT. Reg. 879, f. 7-9.
4. AHT. PT. Reg. 933, f. 124.
5. AHT. PT. Reg. 933, f. 123.
6. AHT. PT. Reg. 927, f. 122.
7. AHT. PT. Reg. 927, f. 263-264.
8. AHT. PT. Reg. 927, f. 263, Reg.
927, f. 349-350, Reg. 926, f. 362-363.
9. AHT. PT. Reg. 927, f. 287-288.
10. AHT. PT. Reg. 927, f. 33-34.
11. AHT. PT. Reg. 927, f. 25-26-27-28.
JOSEP MA SANET I JOVÉ
TAG Juny 2003
13 ▼

ESPAI AL TEMPS ▼
Els nobles del Camp de Tarragona al
segle XVII
D
els llinatges nobles aveïnats
al Camp de Tarragona
en el transcurs del sis-cents ignorem
la data d’ennobliment respecte
de nou –Bondia, Foraster
(Alcover), Fortuny, Llorenç,
Manyer, Moreda, Noguers, Prat i
Redolat-, sabem que la de set
–Barberà, Bearn, Borrull, Ferrer
(Valls), Montoliu, Montserrat
(Alcover i Reus) i Ubac- s’esdevingué
amb anterioritat al segle
TAG Juny 2003 14
▼
XVII i fins i tot al XVI i que la
resta l’aconseguiren durant el regnats
de Felip II 8 III de Castella),
Felip III (IV de Castella) i Carles
II, segons aquesta distribució:
LLINATGES FELIP II CATEGORIA FELIP III CATEGORIA CARLES II CATEGORIA 1
Alberic 1682 CH
Alegre 1645 C
Antic 1692 CH
Bellver 1664 CH
Benavent 1671 CH
Bertomeu 1622 C
Boixadors 1665 C
Borràs 1675 C
1690 N
Caçador 1654 C
Canals 1697 CH
Carreres 1657 CH
Casals 1651 CH
Cases (Rafael) 1687 CH
Cases (Antoni) 1692 CH
Compte 1691 CH
Constantí 1601 CH
Falconer 1677 CH
Ferrer 1673 CH
Figuerola 1693 CH
Fontaner 1658 BH
Foraster (Tarragona) 1661 C
Fort (Cosme) 1691 CH
Fort (Isidre) 1675 CH
Gatell 1647 CH
Gendre (Dídac) 1678 CH
Gendre (Josep) 1668 CH
Giminells 1602 C
Girona 1669 CH
Granada 1637 C
Gras 1647 C 1676 N
Grosso 1641 C
Güell 167.. CH

LLINATGES FELIP II CATEGORIA FELIP III CATEGORIA CARLES II CATEGORIA
Homdedeu (Joan) 1655 C
1659 N
Homdedeu (Josep) 1669 C
Hortoneda 1667 CH
Jaques 1620 CH
Kies 1692 C
Martí 1649 CH
Massó 1670 CH
Miralles (Jaume) 1635 CH
Miralles (Antoni) 1636 CH
Miret (Joan) 1623 CH
Miret (Jacint) 1653 CH
Montserrat (Francesc) 1645 CH/C
1651 N 1681 T
Morell 1622 C
Nebot 1675 CH
Nin 1645 CH
1649 C
Oliana 1652 CH
Oller 1639 CH
Pedret 1681 CH
Peirí (Francesc) 1676 CH
Peirí (Pere) 1681 CH
Pontarró 1655 N
Porta 1661 CH
Potau 1644 C
Puig 1670 CH
Pujol 1692 CH
Raspall 1644 C
Ricard 1694 N
Ripollès 1622 C
Rovira 1642 C
Salvador 1622 C
Sanç 1654 C
Simó (Alcover) 1642 C
Simó (Reus) 1647 C
Sitges 1645 C
Toda 1670 CH
Torrell 1653 C
Tort 1602 C
Vidal 1639 C
1647 N
Tenim, en total, noranta-quatre
llinatges, setanta-nou dels
quals, el 84’04% són clarament
siscentistes ja que quatre assoliren
la noblesa sota Felip II, quarantatres
en temps de Felip III i trentados
en el regnat de Carles II. No
podia ser altrament si hom té en
compte que el major creixement
de la noblesa catalana durant l’edat
moderna es produí els anys
que seguiren a les Corts de 1599 i
a la segona meitat del regnat de
Felip III i que, aleshores, l’ennobliment
resultava fàcil a tots
aquells que es mostraven decidits
a posar els seus recursos polítics i
econòmics a disposició de la
Corona.
La noblesa es concentrava en
quinze municipis i concretament a
Tarragona (44), Reus (17),
Alcover (11), Valls (6), Riudoms
(3), Alforja (2), Mont-roig del
TAG Juny 2003
15 ▼

Camp (2), Vilanova d’Escornalbou
(2), Almoster (1), Cambrils (1),
Maspujols (1), Riudecanyes (2),
Salomó (1), la Selva del Camp
(1), i Vila-seca (1) segons aquesta
distribució 2 :
Alcover = Caçador, Carreres,
Figuerola, Foraster, Güell, Kies,
Massó, Montserrat, Oller, Puig,
Simó.
Alforja = Fort (2).
Almoster = Porta.
Cambrils = Manyer.
Maspujols = Pujol.
Mont-roig del Camp = Benavent,
Torrell.
Reus = Antic, Barberà, Bearn,
Bondia, Borrell, Compte, Fortuny,
Granada, Llorenç, Miralles (2),
Montserrat, Noguers, Pedret,
Simó, Torroja i Tort.
Riudecanyes = Homdedeu.
Riudoms = Nebot, Salvador,
Toda.
Salomó = Nin.
Selva del Camp, la = Gendre.
Tarragona = Alberic, Alegre,
Bertomeu, Boixadors, Borràs,
Canals, Carreres, Casals, Cases
(2), Constantí, Fontaner, Foraster,
Gatell, Gendre, Giminells,
Girona, Gras, Grosso, Homdedeu
(2), Hortoneda, Jaques, Martí,
Mestre, Miret (2), Montoliu,
Montserrat, Moreda, Morell,
Oliana, Pontarró, Potau, Prat,
Raspall, Redolat, Ricard,
Ripollès, Rovira, Salvador, Sitges,
Torrell i Vidal.
Valls = Bellver, Ferrer, Pedrolo,
Rosselló, Segarra, Ubac.
Vilabella = Pontarró.
Vilanova d’Escornalbou = Peirí.
Vila-seca = Kies.
La situació favorable a la consecució
de privilegis nobiliaris
continuà sota Carles II i en el
transcurs del seu regnat a
Catalunya, com diu Kamen, “se
dieron y vendieron las mercedes a
manos llenas” 3 per tal com calia
premiar lleialtats i aconseguir
▼
Antic escut de la ciutat de Tarragona
diners per atendre les necessitats
de la Monarquia. La demostració
fefaent de tot plegat la tenim en el
crescendo de concessions segons
avança el segle ja que al primer
quart s’atorguen nou privilegis
(tres de ciutadà honrat i sis de
cavaller), al segon vint-i-tres (vuit
de ciutadà honrat, catorze de cavaller
i un de noble), al tercer vint-inou
(divuit de ciutadà honrat, vuit
de cavaller i tres de noble) i en el
quart divuit (catorze de ciutadà
honrat, un de cavaller, dos de
noble i un títol).
La noblesa siscentista es pot
classificar de diferents maneres:
a) per l’origen, en noblesa de
sang, de natura o immemorial
(anterior al segle XIV), i noblesa
de privilegi (per concessió del
sobirà);
TAG Juny 2003 16
▼
b) pel rang social, en alta
noblesa (constituïda pels magnats
o barons i els nobles immemorials)
i en petita o baixa noblesa
(integrada pels nobles, cavallers
–donzells, si no havien estat
armats cavallers-, generosos,
homes de paratge i ciutadans i
burgesos honrats);
c) per la situació geogràfica,
en noblesa rural i noblesa urbana;
d) per la durada, en noblesa
hereditària o perpètua i noblesa
personal o vitalícia (per l’exercici
d’un càrrec o privilegi específic);
e) pel gaudi de la qualitat, en
noblesa en propietat i noblesa en
possessió (els anomenats “gaudints”),
i
f) per la qualitat del grau nobiliari,
en noblesa titulada (els posseïdors
d’una grandesa o un títol

del regne) i en noblesa no titulada.
Així, doncs, segons la classificació
suara exposada i tenint en
compte la distribució precedent,
la noblesa siscentista del Camp de
Tarragona era una baixa noblesa
rural i ciutadana, hereditària, amb
un sol títol (el de marquès de
Tamarit), majoritàriament de privilegi
(els Barberà, els Montserrat
i els Montoliu eren els únics llinatges
que tenien la categoria
d’immemorial) i que gaudien de
la condició de noble en propietat.
Bé que en el segle XVII els
privilegis de ciutadà honrat, cavaller
o noble es compraven, no per
això eren venuts a qualsevol.
Calia demanar-los i fer constar en
la sol·licitud mèrits suficients perquè
hom considerés que el peticionari
podia merèixer la gràcia
de la concessió. Un dels requisits
per aconseguir-la era disposar de
recursos econòmics suficients per
a garantir que l’agraciat podria
viure noblement i per això, com
que de capital no tothom en tenia,
no ha d’estranyar pas que tots el
beneficiats amb un privilegi pertanyessin
a la pagesia benestant, la
burgesia universitària i, molt especialment,
a la burgesia mercantil,
atès que els únics que es podien
permetre l’obtenció d’un privilegi
eren els enriquits i d’aquests, al
XVII, n’hi hagué molts, ja que el
sis-cents, com qualsevol època de
depressió i guerres, fou un temps
de nou-rics.
Els diners, certament, comptaven,
però no ho eren tot per a
obtenir un privilegi; calia fornir
una “excusa” al monarca per tal
que la concessió restés justificada,
i aquesta arribava quan arribava,
s’havia, doncs, d’esperar l’oportunitat,
que es presentava en
forma d’inversió desinteressada
(almenys en teoria), de participació
en un fet d’armes, d’un acte de
fidelitat a la Monarquia, de servei
a la Corona, etc., i no cal dir que
de coses com aquestes el segle
▼
Arc d’entrada a la sala del Consell General de la Casa de la ciutat, avui antic
Ajuntament de Tarragona (foto: Jack Hol)
XVII, per raó de les seves circumstàncies,
en forní a bastament.
Així tenim que la pràctica totalitat
dels afavorits foren partidaris de
Felip IV de Castella o no es posicionaren
en contra d’ell.
NOTES
1. BH= Burgès honrat; C= cavaller;
CH= ciutadà honrat; N= noble; T= títol.
2. Hem d’advertir que alguns llinatges
tenien doble residència i per això els
repetim. És el cas del Gendre que vivien
a la Selva del Camp i a Tarragona; els
Homdedeu a Riudecanyes i Tarragona;
Salvador a Riudoms i Tarragona; Kies a
Alcover i Vila-seca; Torrell a Mont-roig
del Camp i Tarragona; Pontarró a
Tarragona i Vilabella, i Carreres a
Alcover i Tarragona.
3. KAMEN, Henry, La España de
Carlos II, Barcelona, Crítica, 1981, p. 416.
SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ
Doctor en Història Moderna
i professor de la URV
TAG Juny 2003
17 ▼

PERFIL ▼
Gaudí geòmetra
C
om tots ja sabem, el 2002
s’acompliren 150 anys del
naixement d’Antoni Gaudí. Situat
fora dels estils constructius concrets
que fan difícil definir la seva
obra, fou precursor de molts moviments
d’avantguarda i va obrir les
portes del futur per incorporar una
llibertat de concepció globalitzadora
que s’avançà a la seva època,
però tenint molta cura de la concreció
de cada detall, ajustant-se a
les exigències ergonòmiques i funcionals
i als pesos i les forces desplaçades
en sentit vertical, en una
harmonia insòlita basada en les
línies corbes, induït per l’anàlisi
de les formes naturals i pel domini
de la geometria de l’espai. L’alt
nivell de preparació científica i
tècnica que va assolir li permetia
utilitzar amb llibertat el gran
coneixement que tenia de les tècniques
artesanals, les quals havia
après dels millors artesans de la
seva època.
Gaudí neix, creix i es forma
sota el paisatge del Camp de
Tarragona, on la llum és intensa i
brillant. La brisa del mar, la seca i
pedregosa terra, els avellaners, els
ametllers, les oliveres i els garrofers
formen part de la seva vida;
observa les plantes, les flors, les
pedres i els insectes, tot descobrint
els colors, les textures i les estructures.
El sentit pràctic, el caràcter
intuïtiu, la ingenuïtat, la manca de
prejudicis, molta imaginació i
molta espontaneïtat són les característiques
d’un jove que es converteix
en un home d’idees senzilles
i de molt sentit comú, amb
coneixements sòlids, que fusiona
estructura i decoració, que no
▼
copia la natura si no que comprén
la seva geometria i els seus principis.
La natura té infinitats de formes
que es poden estudiar mitjançant
la geometria i les lleis de
l’estàtica. Gaudí pren models
naturals perquè, per a ell, són petjades
de Déu, amb un sentit transcendent
entre l’espiritual i el metafísic.
Per a l’arquitecte reusenc la
natura no obeeix principis estètics
si no necessitats per al normal
desenvolupament de la vida; per a
ell tot ha de ser meravellós, inspirat
i sublim. Gaudí diu: “Tinc el do
de la percepció espaial perquè sóc
el fill, el nét i el besnét de forjadors
de coure, tots ells també gent
de l’espai”.
Antoni Gaudí és un home
sintètic, que veu les coses clara-
TAG Juny 2003 18
▼
Punxes. Aiguafort i aiguatinta del mateix autor sobre un motiu de Gaudí
ment, en el seu conjunt, abans
d’estar fetes; que situa i uneix els
elements amb la seva relació plàstica
i amb la distància justa: és un
constructor humà que edifica per a
l’home que treballa, que es casa,
que es diverteix i que resa, sempre
a partir d’una inspiració cristiana,
catalanista i mediterrània.
Per entendre millor l’obra de
Gaudí cal buscar, a partir les formes
més austeres i l’ornamentació
més ostentosa, la geometria que
les articula, perquè és allò que ens
permetrà descobrir la teoria i la
pràctica, l’art i la tècnica, la forma
i l’estructura que s’amaguen
darrere un embolcall decoratiu
exhuberant, el qual, si l’eliminéssim
imaginàriament, ens descobriria
formes carregades d’energia,

iquesa textual i color, per tal d’arribar
a equilibrar la forma i el
fons, l’art i la tècnica, la simplicitat
i la complexitat. Gaudí va
aconseguir que els factors mecànics,
geomètrics, constructius i
artístics actuessin a l’uníson. El
tractament de la llum, el desenvolupament
de les superfícies reglades,
els sistemes constructius i
estrcturals són algunes de les
seves contribucions a l’arquitectura
del futur.
A llarg de la història de l’arquitectura
les formes dels edificis
han estat filles de dos simples instruments:
els escaires i el compàs,
que permetien dibuixar cercles,
triangles, quadrats o rectangles,
figures que a l’espai esdevenen
prismes, piràmides, cilindres,
cons i esferes, les quals donen lloc
a pilars, columnes, cobertes i
cúpules, però la natura és més
sàvia i construeix estructures
excel·lents acreditades al llarg de
segles d’eficàcia, motiu pel qual
calia canviar la geometria de l’arquitectura
per una més propera a
la dels arbres, la de l’esquelet dels
mamífers, etc…
Com pot extreure Gaudí de la
seva ment les idees i representarles
sobre el paper i com plasmar la
idea de l’espai sobre allò on no
pot actuar directament? La solució
és que la reflexió i l’equació
només es poden dur a terme sobre
un pla a partir d’una projecció
cilíndrica o cònica d’alguna cosa
sobre la qual s’ha imaginat la seva
possible solució. La resposta
l’hem de buscar en la geometria.
Avui l’arquitectura no es pot
entendre sense la informàtica:
Gaudí no la va necessitar.
Tots els volums que conformen
l’arquitectura neixen de l’addició,
la intersecció o la substracció
de formes geomètriques bàsiques,
com ara el cub, el cilindre, el
con, el prisma, la piràmide… i
també dels volums que es generen
per la rotació de rectes, corbes i
▼
plans. A partir d’aquestes formes
vistes com a síntesi de les observades
a la natura Gaudí conforma
els seus projectes, partint de les
parts fins arribar a la globalitat.
Antoni Gaudí és un personatge
que sorgeix d’un conte màgic,
fantàstic i real; en ell es produeix
una dissociació entre la linealitat
de la seva vida i l’exhuberància de
les seves obres que ens ha deixat
com a herència la llibertat creativa.
Una llibertat creativa que
només es pot adquirir mitjançant
un aprenentatge disciplinat dels
màxims coneixements i, en el cas
de la creació arquitectònica, dels
de la geometria, que és el fonament
sintètic de totes les formes,
tant de les de la natura com de les
inventades. La genialitat només és
possible amb aquells que tenen els
Sagrada família. Aiguafort i aiguatinta de l’autor.
coneixements necessaris i la inspiració
els agafa treballant.
L’obra de Gaudí no es pot considerar
com el resultat del “dolor
d’un construir redemptor”, si no
com el “plaer del domini virtuós
de l’ofici”. Gaudí constitueix un
exemple incomparable de creativitat,
per la seva capacitat d’establir
connexions noves a partir de
materials preexistents, creant formes
que defineixen la seva terra i
li brinden projecció: és un geòmetra
paradigma de l’universalisme
català.
(Sinopsi del llibre Gaudí geòmetra /
Gaudí gravat, de l’autor de l’article, editat
pel Col·legi d’Aparelladors i
Arquitectes Tècnics de Tarragona.)
MARIÀ CASAS I HIERRO
Aparellador
TAG Juny 2003
19 ▼

PERFIL ▼
Any Internacional Gaudí 2002
I ara, què?
D
esprés de la intensitat d’actes,
conferències, taules
rodones, exposicions, inauguracions,
esdeveniments de qualsevol
tipus com tallers, espectacles de
carrer, de música i dansa, festa
castellera, una obra de teatre musical
al Palau d’Esports, cal reflexionar.
A més, molta premsa va fer
col·leccionables, concursos, fascicles,
edicions de magazins
monogràfics, edició d’objectes...
Visites a les cases Batlló, Milà i
Vicens, Palau Güell; itineraris de
mig dia i de tot el dia, la Ruta
Gaudí: tot plegat ha tingut
Barcelona com a principal ambaixadora
de tota aquesta moguda
turística i cultural entorn el fenòmen
Gaudí. Els icones Gaudí a
tots els nivells són força evidents
en tots els mitjans de comunicació,
i el merchandising creat és del
tot espectacular.
MOSTRES I CATÀLEGS
De tota aquesta bogeria sana,
que ens transporta a una imaginació
sense límits, em quedo amb el
recull de llibres editats. Les persones
passem, però els textos queden
per sempre malgrat la televisió,
internet, els CD-rom, etc. Per tant,
en primer lloc faré esment de les
publicacions que realment van ser
el catàleg de l’exposició corresponent.
Així, tenim per exemple el
Centre Cultural Caixa Catalunya -
la Pedrera – que va ser el marc de
la mostra “Gaudí. Art i disseny”,
organitzada per la Fundació Caixa
▼
Catalunya, amb la col·laboració de
la Casa-Museu Gaudí, la Junta
Constructora Temple Sagrada-
Família i la Reial Càtedra Gaudí,
sent Daniel Giralt-Miracle el
comissari, amb textos de Joan
Bassegoda, Mireia Freixa, Xavier
Güell, Hélène Guéne-Loyer,
Teresa-M. Sala i el mateix comissari.
Al Saló del Tinell del Museu
TAG Juny 2003 20
▼
El Mercadal de Reus, en els dies de la joventut de Gaudí, segons un dibuix a
tinta de Tomàs Bergadà
d’Història de la Ciutat es va veure
“Gaudí. La recerca de la forma.
Espai, geometria, estructura i
construcció”, dirigida per Daniel
Giralt-Miracle, i l’exposició titulada
“Univers Gaudí” va ser organitzada
pel Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona
(CCCB) i el Museo Nacional
Centro de Arte Reina Sofía, i
coproduïda amb el Departament

de Cultura de la Generalitat de
Catalunya i la Fundació BBVA,
sent el comissari Juan José
Lahuerta, i en la qual hi havia quatre-centes
obres originals per acostar-nos
a la personalitat de l’arquitecte
reusenc i ajudar-nos a comprendre
la seva singularitat, la seva
manera de treballar, de crear, de
concebre el món i de convertir-se
amb tot això en un referent artístic
ineludible.
També hi ha edicions d’algunes
de les exposicions. Per una
banda, l’exposició “La vida a
Palau: Eusebi Güell i Antoni
Gaudí, dos homes i un projecte”,
organitzada per la Diputació de
Barcelona i celebrada a l’ esmentat
«
L’Any Gaudí ha servit per
conèixer millor una
personalitat fascinant,
mística, irrepetible i senyorial
»
Palau; el llibre és de Raquel
Lacuesta i David Galí. Per una
altra banda, l’exposició “Jujol,
dissenyador”, mostra coproduïda
pel Museu Nacional d’Art de
Catalunya (MNAC) i la Fundació
la Caixa amb Mariàngels
Fondevila com a comissària.
Una de les darreres mostres de
les quals també s’ha publicat un
llibre recentment ha estat l’organitzada
pel Col·legi d’Arquitectes
de Catalunya sota el nom de “Els
arquitectes de Gaudí”, sent els
autors del llibre David Ferrer i
Josep Gómez Serrano. En aquesta
es contemplen vuitanta obres d’arquitectura
catalana, vistes a través
d’un grup d’arquitectes formats a
l’ombra de Gaudí : Berenguer,
Rubió, Jujol, Sugrañes, Ràfols,
Quintana, Martinell, Bergós,
Bonet i Puig Boada.
En una altra exposició organitzada
per la Fundació Joan Miró,
en el seu museu a Montjuic, es va
poder veure “Joan Miró. Sèrie
▼
La cripta de la Colònia Güell, obra de Gaudí, a Santa Coloma de Cervelló.
A l’esquerra, detall d’un dels vitralls
Gaudí”. Al Palau Robert barceloní
hi va haver “Els germans Canosa:
fotògrafs, editors i arquitectes”,
organitzada per l’Escola de
Fotografia, Centre de la Imatge i
la Tecnologia Multimèdia i la
Universitat Politècnica de
Catalunya (UPC). La Junta
Constructora del Temple expiatori
de la Sagrada Família va organitzar
en el seu propi museu, i a les
escoles l’exposició didàctica amb
maquetes i dibuixos informàtics
sobre “L’obrador de Gaudí. Gaudí
i el seu taller” .
A casa nostra vam poder gau-
dir de l’exposició “Gaudí &
Reus”, que ara ha quedat permanent
al Museu Salvador Vilaseca i
ha estat coordinada per Jaume
Massó i Marc Ferran. En el llibre
corresponen hi tenim, entre d’altres,
articles de Pere Anguera,
Xavier Amorós, Elea de Ortuetat,
Ezequiel Gort, Jordi March i els
mateixos comissaris de la mostra.
A més vam poder contemplar
“Gaudí sense Gaudí. Un itinerari
pels arquitectes col·laboradors,
admiradors i del Camp de
Tarragona”, de la Fundació Caixa
Tarragona, amb textos de l’arqui-
TAG Juny 2003
21 ▼

tecte Joan Figuerola i fotografies
de Josep Maria Ribas Prous i
Llorenç Herrera Altés. És un recorregut
per distingir i conèixer els
arquitectes col·laboradors al Camp
de Tarragona : Francesc Berenguer
i Mestres, la seva mà dreta; Joan
Rubió i Bellver, gran teòric del
modernisme; Domènec Sugrañes i
Gras, que va admirar el mestre;
César Martinell, que va ser un
gran publicista de tot el món i la
personalitat gaudiniana; i Josep
Maria Jujol i Gibert, amb una imaginació
desbordant i per descubrir
encara hores d’ara. Els tres primers
reusencs i els altres dos de
Valls i Tarragona, respectivament.
«
D’entre tots els volums
commemoratius editats,
»
cal
destacar el llibre oficial,
«Gaudí 2002, miscel·lània»
Altres exposicions, de les
quals no tinc constància que es
publiqués cap llibre, són aquestes :
“París–Barcelona: 1888–1937”, al
Museu Picasso; “Verdaguer i
Gaudí. Tradició i modernitat a la
Barcelona del canvi de segle, 1878
– 1912” a la Casa Padellàs, situada
al Museu d’Història de la Ciutat.;
“Gaudí i el Parc Güell.
Arquitectura i natura”, organitzada
per l’Ajuntament barceloní i celebrada
al Centre d’Interpretació i
Acollida del Parc Güell; “Pintors i
escultors amics de Gaudí”, organitzada
per la Fundación
Francisco Godia, on surten els
amics de Gaudí, malgrat el seu llegendari
absentisme, com Ricard
Opisso, Josep Llimona, Emili
Fontbona, Francesc Gimeno o
Joaquim Mir. “Impacte Gaudí”, al
Centre d’Art Santa Mònica, analitza
la influència gaudinista que
reberen artistes com Juli
González, Dalí, Miró, Tàpies,
Leandre Cristòfol, Clavé i Català-
Roca, entre d’altres, “Arts indus-
trials als cartells modernistes” al
MNAC; i “Gaudí. L’home i la seva
obra” a l’edifici de la Pia
Almoina, organitzada pel Museu
Diocesà de Barcelona, amb la
col·laboració de les parròquies de
la Sagrada Família i del Sagrat
Cor de la Colònia Güell de Santa
Coloma de Cervelló.
ELS LLIBRES
Entre tots els llibres editats
aquest any gloriós gaudinià hem
de destacar en primer lloc el llibre
oficial “Gaudí 2002, miscel·lània.
Edició commemorativa de l’Any
Internacional Gaudí” (Planeta),
amb escrits de d’Oriol Bohigas,
Juan José Lahuerta, Lluís
Permanyer, Joaquim Molas,
Carlos Flores, Jan Molema,
Tokutoshi Torii, Jos Tomlow, Ark
Burry, Joan Antoni Solans, Daniel
Giralt-Miracle, Rossend Casanova,
Conrad Kent, Ignasi de Solà-
Morales, entre d’altres.
Altres publicacions han estat:
“Gaudí. Hábitat, naturaleza y cosmos”,
amb textos de Maria
Antonietta Crippa, Juan
Bassegoda, Juan Morell Núñez,
Pedro Nasacués i Francesc Navés
Viñas, amb fotografies de Marc
Llimargas (Ed. Lunwerg);
“Gaudí, clásicos del diseño”
(Santa&Cole), de David Ferrer;
“Gaudí en Mallorca, los hierros y
otras actuaciones” (Colegio
Oficial de Aparejadores y
Arquitectos Técnicos de
Mallorca), de Gabriel Vicens Font;
“La lección de Gaudí” (Espasa),
de Carlos Flores; “Gaudí en
Madrid. 1852-2002.”, (Fundación
Independiente) que recull el cicle
de taules rodones fil per randa
sobre la vida, el seu temps, l’arquitectura
en general i la Sagrada
Família en particular, el modernisme
i la projecció futura; “Gaudí,
el arquitecto de Dios” de J.J.
Navarro Arias (Planeta); “Gaudí
al detall, el geni del modernisme
TAG Juny 2003 22
▼
català” (Pòrtic), de Francesc
Fontbona; “Gaudí y la razón constructiva.
Un legado inagotable” de
José Luis González Moreno-
Navarro i Albert Casals Balagué;
“Antoni Gaudí, 1852-1926.
Antología contemporànea” de
Juan José Lahuerta; “Gaudí o
espacio, luz y equilibrio”, de Juan
Bassegoda Nonell; “Colònia
Güell. Indústria, arquitectura i
societat”, textos de Josep Padró i
Margó i fotografies de Lluís
Casals i Coll; “El mundo mágico
de Gaudí” de Carlos Esteve
González; “Mirar Gaudí” (Lunwerg),
amb text de Daniel Giralt-
Miracle i fotografies Ramon
Manent; “Riudoms, homenatge a
Gaudí” (L’Om, revista de
Riudoms).
A més de Barcelona, altres
ciutats han organitzat actes commemorant
el 150è aniversari del
naixement de Gaudí. Així, tenim
constància que Agramunt, Alella,
Astorga, Cambrils, Comillas,
Esplugues de Llobregat, Falset,
Figueres, Girona, La Pera, la Pobla
de Lillet, León, Lleida, Madrid,
Manresa, Mataró, Olot, Palma de
Mallorca, Pineda de Mar, Sant
Feliu de Codines, Santa Coloma
de Cervelló, Tarragona, Tortosa,
Vic, Vilanova i la Geltrú i, evidentment,
Reus i Riudoms han
participat activament amb molts
actes, sobretot a la capital del Baix
Camp. Fora d’Espanya també
Gaudí ha estat present a Roma,
Milà, Tel Aviv, Munich, La Haya i
Stuttgart.
ITINERARIS I RUTES
Renoi, quin enrenou! I ara
què? A casa nostra, la ruta modernista
reusenca s’està consolidant i
ve reforçada amb la ruta Gaudí,
iniciada aquest any gloriós, per
una banda, i la capsa Gaudí, que ja
comença a tenir un disseny i un
objectiu clar i evident, per una
altra: el modernisme de Reus es

pot consolidar com un atractiu cultural
de primer nivell.
Malgrat tot, crec que Reus té,
entre d’altres, tres assignatures
pendents i primordials a resoldre :
1. Casa Navàs, la bonica del
Mercadal, caldria integrar-la totalment
a la moguda modernista de la
ciutat, com a casa-museu, amb un
horari diari de visites; 2. “Centre
d’Amics de Gaudí”, que el camí
iniciat enguany es consolidi i
d’una vegada per totes el fons
existent es pugui catalogar i sigui
material de biblioteca també permanent
i 3. Pavelló d’insignes de
l’Institut Psiquiàtric Pere Mata. Oi
que El Capricho de Comillas ja fa
anys que és un restaurant de prestigi?
Cap aquí aquesta possibilitat
o, perquè no un altre ús que també
sigui de visita fàcil? Aquesta qüestió
segur que és aplicable a altres
indrets modernistes de la ciutat
que ningú gaudeix perquè estan
tancats i els propietaris no poden
mantenir-los. A Riudoms també hi
haurà una abans i un després del
2002. S’està treballant en la Casa-
Museu per donar-li un contingut,
fet que ha estat notícia periodística
per la possible donació del fons
privat que disposa l’historiador
Daniel Giralt-Miracle.
A Tarragona, aprofitant l’avinentesa
de l’any Gaudí, d’una
vegada per totes s’ha donat a
conèixer l’existència de la única
obra de Gaudí a les nostres comarques:
l’altar a l’antiga església de
Jesús i Maria que ja a la dècada
dels setanta l’arquitecte Joan
Bassegoda ho va publicar amb una
edició de la Cambra de la
Propietat Urbana de Tarragona. A
més, des del municipi s’està promocionant
turísticament la Ruta
dels tres arquitectes: Gaudí,
Domènech i Montaner i Jujol.
L’altar gaudinià referenciat, la
tomba del rei Jaume I i el teatre
Metropol, són la trilogia de les
obres que es volen destacar. Per
què no la “Ruta dels dotze arqui-
▼
La façana principal del Mercat Central de Tarragona, un edifici modernista
de l’arquitecte Pujol de Barberà
tectes”? A més dels tres primeres
espases tenim obres de Ramon
Salas i Ricomà (plaça de braus,
casa Salas), Josep Maria Pujol de
Barberà (mercat muncipal, rectorat
URV, cases Ripoll i Musolas),
Pau Monguió i Segura (església
dels P.P. Carmelites), Bernardí
Martorell i Puig (col·legi de les
Teresines), Enric Sagnier i
Villavechia (casa número 77 de la
Rambla Nova), Juli M. Fossas
(Quinta Sant Rafael al parc de la
ciutat), Francesc Morera i Gatell
(casa Rosell, col·legi Pax), Alfons
Barba Miracle (Villa Argentina) i
Antoni Pujol Sevil (Cambra de
Comerç, Indústria i Navegació).
L’any Gaudí 2002 ha significat
un avenç importantíssim pel
coneixement de la personalitat fascinat,
mística, creativa, genial,
irrepetible i senyorial d’un home
de casa nostra, de la nostra terra.
Aquesta identificació Gaudí-
Reus, ha de servir perquè tots els
ciutadans s’impliquin a partir
d’ara una mica més en el projecte
de la Gaudimania.
JOSEP MARIA
BUQUERAS I BACH
Arquitecte tècnic i professor
TAG Juny 2003
23 ▼

PATRIMONI
▼
Coves, avencs, balmes i refugis
L
es coves, avencs i balmes
naturals foren els primers
aixoplucs dels nostres avantpassats
que poblaren inicialment el
territori. I allí, en les covetes i
petits avencs que hi ha a la muntanya
i vora les rases i torrents s’hi
va fer habitació des de molt antic.
Se n’han trobat rastres a les coves
de Santa Cristina i de la Plana, a la
Roca Foradada, a la cova de
Sansuies, al petit avenc que hi ha a
la muntanya del Madroneta sobre
la costa del Rotllat.
En alguns d’aquells caus naturals
s’hi va fer una llarga estada a
través del temps. A Santa Cristina
la cova ja fou habitada en el període
neolític. En època històrica, a
l'Edat mitjana, s’hi estaven dos eremites
l’any 1388. Quatre segles
més tard, a1 1774, hi vivia el mestre
de cases Ramon Miró amb la
seva família. En morir-se-li dues
filles petites, el baró del lloc
ordenà que en fossin foragitats :
“... morí Madrona Miró de edat de
sis mesos filla de Ramon Miró
Mestre de casas ÿ de Rosa Miró
cònyuges habitants dins una roca
cerca la Hermita de S. Cristina ( la
qual habitació mana tapar ÿ
omplir lo Sr. Baró, ÿ com de altre
part lo Comú hagués intentat tràurer
de dita Cova a dits habitants
per la indecència en qué estàvan 8
de família...”. En aquesta apuntada
que va fer el capellà de la Bisbal al
llibre d'òbits reflecteix perfectament
aquell espai. Primer diu que
viuen dins d’una roca i aquest es
l’aspecte del veral, una gran roca
amb un forat o una mena de portal
per accedir a l’interior. Després
l’anomena Cova quan parla de que
els del Comú o l’Ajuntament
també volien expulsar la família
d’aquella llobera. I en el manament
del senyor baró de fer tapar i
omplir el forat que, per cert no es
va complir mai, parla d’habitació.
O sigui que era un espai o cova que
hi havia dins d’una roca i que servia
d’habitació humana. És l’entranyable
Cova dels Nens Xics
com l’anomenem els bisbalencs.
A més a més d’aquelles covetes
i caus naturals, en alguns
indrets del terme, sobretot vora les
rases i torrents, al llarg dels anys
s’hi han buidat covetes artificials
«
En alguns d’aquests caus i
refugis naturals s’hi va fer
una llarga estada a través
del temps
»
per a servir de refugi al pagès i als
seus animals. Al terme de la Bisbal
n’he trobat unes trenta. A Cal
Llach, Mas Cerer, Cal Figarola,
Cal Vilella, La Seguera, La Sala,
Sansuies, sota el Morro Fresc, prop
de la Font dels Aubes, les Povilles,
Cal Rotllat, les Clotes, Cirerol, La
Barquera, Freié..... Acostumen a
estar situades en les ribes o tallats
que han format els corrents d’aigua
al llarg de milers d’anys, degut
a la facilitat per a treballar aquells
elements frontals de les rieres i
rases que sovint estan formats per
graves compactes.
Normalment s’excava el refugi
deixant un portal d’entrada sense
afegir-hi cap element d’obra.
D’altres vegades s’aprofita una
gran roca horitzontal o bancada
natural de pedra que fa com de
llindar de l’espai o volum que es
TAG Juny 2003 24
▼
buida a sota. Després s’hi fa una
paret al davant adaptada a la topografia
del terreny. Es disposa el
portal d’entrada i, sovint, un forat o
finestró de ventilació.
Al fondo del Marranet he trobat
un refugi que consisteix en una
coveta natural que s'aprofità i s'eixamplà
amb la construcció de
mitja barraca de pedra amb el seu
corresponent portal, constituint
així un sorprenent aixopluc mixt
de cova i barraca.
Darrere de Mas Cerer-Cal
Sinsanques hi ha una cova artificial
força gran, d’uns 18 m2 de
planta, que estic segur que va servir
d’habitatge. Al sostre s’hi va
obrir una xemeneia perfectament
circular per a la ventilació de l'estança.
Dos contraforts de pedra
emmarquen l’obertura d’accés. Si
es remenés la runa que hi ha a terra
es trobaria l’evidència i la cronologia
del poblament d’aquella peça
que ha de ser molt antiga i anterior
al conreu que hi ha a sobre de la
cova ja que la xemeneia està ben
tapada amb pedres que han quedat
sota la terra i els ametllers de la
parada superior.
Una altra d’aquestes estances
troglodites que és ben curiosa és la
que hi ha al torrent de la Seguera.
Disposa d´un espai d´onze metres
quadrats amb una alçada mitjana
de dos metres. Està buidada dins
del terreny i marca l’espai del
pagès i el de l’animal on hi ha una
menjadora modelada en el mateix
terreny compacte del refugi.
Les formes o plantes més
usuals d’aquests refugis son rectangulars
i ovalades o rodones. La
majoria son totalment austers i
pràctics, adequats a la funció que

Dibuix a tinta original de
l’autor dels refugis del Prat
de Sansuies i de La Sala
« Les formes o plantes
més usuals dels refugis
són rectangulars,
ovalades o rodones,
adequades a la funció
que han de complir
»
han de complir. N’hi ha algun però
que disposa de qualque detall
especial en la seva execució com
ara el portal entallat d’una coveta
artificial del Prat de Sansuies que
li dóna un caire com d’entrada
d’una petitona mastaba egípcia.
Sota Cal Vilella, vora la pallissa
del Viudet, hi ha un complex
▼
subterrani excavat al tapassot i al
dur terreny de la zona. Per a mi és
un enigma la seva funció, utilitat i
cronologia. Hi ha una sitja de
grans proporcions , una mena de
cup grandiós buidat al terreny, que
connecta amb un passadís pel qual
hi pot circular una persona. La
llargada parcial del corredor, ja
que la part final està ensulsiada, és
de més de trenta metres i disposa
de diverses entrades o accessos a
la superfície. Una part del sostre
està coberta per lloses de pedra
força grans. Alguns arqueòlegs
que hi he portat no m’han sabut
donar cap explicació convincent
d’aquell sistema subterrani. En
TAG Juny 2003
25 ▼

▼
Dibuix a tinta original de l’autor sobre el refugi ubicat al torrent de la
Seguera, amb la seva planta i la seva secció
estar només a una vintena de passes
del camí ral i ser, per tant, de
fàcil accés, jo crec que podia haver
servit per a guardar les collites de
la gent del rodal tant en èpoques de
pau com en casos de perill ja que la
coberta de l’obertura superior de la
sitja es podia fer simplement amb
una llosa tapada amb terra i
matolls si calia dissimular-la.
L’assentament ibero-romà que hi
ha al costat mateix, a la Penyora de
Freié, m’estimula la imaginació
per a datar en una època molt reculada
aquella obra sorprenent.
Antigament les coves eren
valorades i es transmetien de generació
en generació fent-les constar
a les escriptures i així, la cova de
Mas Cerer es traspassa des de
temps immemorial juntament amb
el salic del seu interior. El nom en
llatí que hi constava als antics pergamins
era el de speluncha.
TAG Juny 2003 26
▼
D’aquesta paraula ha derivat el
mot català espluga que es sinònim
de cova i que ha donat nom a diverses
viles catalanes com ara
l’Espluga de Francolí, Esplugues
de Llobregat i d’altres. La primera
cova bisbalenca que figura en un
document conegut es la speluncha
de Guasch, la cova de Gosc, que
apareix l’any 1088.
Aquests senzillíssims habitatges
tan humils i en els quals ningú
no s’hi fixa, ens remeten a d’altres
indrets de la terra on encara es fan
servir, com ara a l´Anatòlia,
Etiòpia i algunes illes i penínsules
del bassal mediterrani, alhora que
ens recorden els remots orígens del
poblament del territori quan disposar
d’una coveta per aixoplugar-se
i arrecerar la família era un luxe
que no el tenia tothom.
Dels estreps muntanyosos del
Montmell que emmarquen bellament
la nostra vila per la banda de
cerç, antigament, a l’any 936, n´hi
deien el pug de Forchada, el puig
Forcat perquè es una muntanya
geminada en forma de forca. Ara el
puig que està més a prop de
Sansuies s’anomena Les Comes,
mentre que de l’altre més alt del
darrere n’hi diuen el puig de la
Cova. I porta aquest nom degut a la
grandiosa balma natural que hi ha
a mitja muntanya i on s’hi podia
amorriar o sestar un gros ramat de
bestiar. Molt poca gent, potser per
sort, s’arriba fins allí, però és
fantàstic posar-se al fons de la
cavitat i admirar la gran volada del
sostre petri. Vet aquí un bell refugi
que devia plaure molt als primitius
caçadors habitants del paratge.
BENJAMÍ CATALÀ BENACH
Arquitecte tècnic

TURISMOS
DEPORTIVOS
MONOVOLÚMENES
VERSO
TODOTERRENOS
PORQUE HAY UN TOYOTA PARA CADA PERSONA
IVA e impuestos de matriculación
P. Prever incluidos
AUTO FORUM RED PROVINCIAL
TARRAGONA:
C/ Gasómetro, 40 • Tel. 977 25 01 71
REUS:
Ctra. Alcolea, 136 • Tel. 977 32 64 87
TORTOSA:
Ctra. Tortosa-Alcolea, km 2 • Tel. 977 44 61 05
VENDRELL:
Ctra. Tarragona, 246 • Tel. 977 66 15 54
TAG Juny 2003
27 ▼

GABINET TÈCNIC ▼
Els revestiments ceràmics
LA BONA COL·LOCACIÓ
A) Els suports
Han d’estar en bon estat,
plans, resistents, sense disgregacions
(aplicar-hi enduridors),
compatibles (damunt de guix o
fusta aplicarem una imprimació,
damunt de pintures respatllarem i
rentarem la superfície) i nets
(neteja amb rentat a pressió amb
aigua acidulada). Damunt de
suports amb humitats importants
no s’han d’efectuar revestiments
de cap tipus.
B) Els ferraments
C) Les peces
D) Els junts
CARACTERÍSTIQUES DE LES PECES GRUIX DE COLA
Superfícies < 400 cm 2 1,5 mm
Superfícies = 900 cm 2 amb intrasdós llis 3 mm
Superfícies = 900 cm 2 amb intrasdós rugós 5 mm
Paviments amb superfície = 900 cm 2 6 mm
TIPUS DE FORMAT MESURES (cm) SUPERFÍCIE
Petit 20 x 20 400 cm 2
Mitjà 30 x 30 900 cm 2
Gran 45 x 45 2.025 cm 2
Molt gran Fins a 2.500 cm 2
COL·LOCACIÓ SUPERFÍCIE DE LES PECES
Encolat simple
Doble encolat
Enrajolats interiors
Enrajolats exteriors
Paviments interiors
Paviments exteriors
ENRAJOLATS PAVIMENTS
Interior Exterior Interior Exterior
S < 900 S < 600 S < 900
S > 900 S > 600 S > 900 Tots
TAG Juny 2003 28
▼
JUNTS DE DILATACIÓ
Superfície
50 m 2
30 m 2
50 m 2
20 m 2
Longitud
6 m
4 m en horitzontal
8 m en vertical
6 m
4 m
DIAGNOSI
Com en tot procés patològic,
l’estudi de la lesió precisarà d’una
anàlisi de la seva evolució (causa,
procés i símptomes) per al seu
correcte coneixement abans de
procedir a prendre mesures per a
la seva reparació.
En el nostre cas, hem de
conèixer l’amplitud de la lesió a fi
i efecte de concretar l’àmbit de la
reparació. Així, quan el despreniment
és puntual i la causa no es
pugui considerar generalitzada,
l’actuació de la reparació es concretarà
en l’element i desprès en el
seu entorn, per exemple, una filtració
d’aigua localitzada o un
esforç mecànic puntual.
Però la majoria de despreniments
tenen causes generalitzables
a la globalitat del parament,
donat que si és un defecte d’execució,
de disseny o del material
emprat, el més normal és que
pugui afectar tot el parament realitzat
amb les mateixes condicions.

LA REPARACIÓ
Per a una correcta reparació
hem d’anul·lar primer la causa que
la provoca i després podrem procedir
a corregir la lesió, donant, novament,
a la unitat constructiva la
seva funcionalitat. En la majoria
del casos la reparació sempre passa
per la reposició.
A) En paviments
Si la unió realitzada és amb
morter hidràulic, i per tant és
mecànicament dèbil, les patologies
poden aparèixer:
1- Per esforç rasant:
Degut a la contracció i dilatació
de les rajoles.
La causa més probable és que
les rajoles s’hagin col·locat sense
junt.
La reparació més correcta
seria enderrocar tot el paviment i
refer-lo a junt obert.
Donat que aquest sistema és
molt costós, una solució alternativa
consisteix en calcular la situa-
▼
ció correcta dels junts de dilatació-contracció
necessaris, aixecar
les línies de rajoles coincidents i
substituir-les per d’altres amb una
mida més petita, per tal de crear
aquest junt, el qual podrà ser perimetral
si les dimensions de l’habitacle
són reduïdes.
2- Per flexió del forjat:
Sol provocar bé la trencada del
paviment (pels junts o per les rajoles)
o la seva separació del suport
si estan col·locades sense junt.
La reparació consistiria en primer
lloc a reforçar el forjat i, posteriorment,
canviar les peces trencades.
3- Per compressió:
Puntual de la capa d’unió que provoca
un assentament diferencial
de les rajoles.
Les causes més comunes són :
a) Per fallada generalitzada per la
utilització d’un material massa
pobre.
La solució més adient és refer tot
el paviment.
Escenes de caça, segons un plafó de ceràmica del segle XVII del
Museu Vicenç Ros de Martorell
▼
Traginer segons una rajola d’oficis del
segle XVII. Museu Vicenç Ros de
Martorell
b) Per fallada puntual
4- Per dilatació:
D’elements infiltrats. Sals que
dilaten en cristal·litzar-se, o aigua
en congelar-se.
Si es tracta de sals, haurem de
conèixer la seva procedència.
Si venen del terra caldrà crear
una barrera impermeable.
Si són del propi morter, caldrà
refer el paviment.
Si es tracta d’aigua, caldrà
construir una barrera impermeable.
5- Per manca de junts estructurals:
Caldrà crear-los en els llocs
adients i refer el paviment de l’entorn.
ANTONI BLADÉ I RECHA
Arquitecte tècnic
Professor de construcció
TAG Juny 2003
29 ▼

GABINET TÈCNIC ▼
Notes de seguretat per a grues torre
E
xisteix un gran nombre de
grues torre desmuntables
en el paisatge urbanístic de les nostres
ciutats i no sempre la seva instal·lació
i el seu funcionament cumpleixen
la normativa vigent. Això fa
que puguin representar un perill per
a la seguretat de les persones i els
bens.
Regulació
◗ Real Decret 2291/1985 que aprova
el Reglament d’Aparells
d’Elevació i Manutenció.
◗ Ordre, de 28 de juny de 1988, que
aprova la ITC MIE-AEM-2.
◗ Ordre, de 16 d’abril de 1990, que
modifica la ITC MIE-AEM-2.
◗ Norma UNE 58-101-80 I, II, III i
IV; aparells pesats d’elevació.
◗ Decret 358/2000, de 18 de juliol,
que regula el procediment per a la
instal·lació, ampliació, trasllat i
posada en funcionament dels establiments
i instal·lacions industrials.
◗ Ordre de 16 d’octubre de 2000,
per la qual es dicten normes de
desenvolupament del Decret
358/2000, de 18 de juliol, per a la
tramitació dels expedients
d’instal·lació, ampliació, trasllat i
posada en servei d’indústries i instal·lacions
relacionades en el seu
annex i el seu control.
La grua torre desmuntable per a
obres es una grua d’instal·lació temporal
concebuda per a la seva utilització
a les obres de construcció,
dissenyada per soportar freqüents
muntages i desmuntatges, així com
trasllats entre diferents emplaçaments.
S’utilitza bàsicament en la
construcció d’edificis d’alçades
superiors a tres plantes.
La grua torre autoplegable és
▼
una grua pluma orientable, la pluma
de la qual es munta sobre la part
superior d’una torre vertical orientable
on la part inferior s’uneix a la
base de la grua per mitjà d’un
suport giratori i que està provista
dels accessoris necessaris per permetre
un ràpid plegat i desplegat de
la pluma. Aquests tipus de grua
s’empren en la construcció d’edificis
de menys de tres plantes.
TAG Juny 2003 30
▼
Una grua torre a la construcció d’un edifici al nucli urbà de Constantí
Ambdues a la vegada poden
ser:
◗ Desplaçable en servei. La
base està dotada de mitjans propis
de traslació sobre carrils o altres
mitjans. L’alçada màxima de muntatge
ha de ser tal que, sense cap
mitjà d’ancoratge addicional, sigui
estable tant en servei com fora de
servei per a les sol·licitacions a les
quals hagi de ser sotmesa.

◗ Fixa (estacionada). És aquella
la base de la qual no disposa de mitjans
de trasllat, o que tenint-los no
són utilitzables durant el transcurs
de l’obra o aquella en la qual la
base és un fonament o qualsevol
altre conjunt fixe.
Disposen dels següents moviments:
1. Elevació: desplaçament vertical
de la càrrega.
2. Orientació: moviment angular,
en un plànol horitzontal, de la
part giratòria de la grua.
3. Distribució: desplaçament
del carro al llarg de la pluma de la grua.
4. Trasllació: desplaçament de
la grua en el seu conjunt quan està
en disposició de treball.
La situació de la grua en un
solar serà estudiada per tal que no
pugui ensopegar amb edificis costaners,
considerant que la distància
vertical entre l'element més baix
(ganxo en posició alta o contrapès
aeri) de la grua estigui a una distància
de 3m per damunt de qualsevol
element estructural o obstacle que es
trobi dins l’àrea d’escombrat de la grua.
És recomanable que si l'estudi
de seguretat i salut a l’obra no exigeix
una altra alternativa, una vegada
acabada l’estructura i els acopis a
les respectives plantes, se substitueixi
la grúa torre pels corresponents
muntacàrregues.
Per elegir el model de grua hem
de considerar els següents paràmetres:
Paràmetres
1. LINIALS Abast màxim
Alçada sota ganxo
2. CÀRREGA Càrrega en punta
Càrrega màxima
La instal·lació de la grua torre i
la seva posada en servei requerirà de
la presentació a la Delegació
Territorial de la Conselleria amb les
competències adients en matèria
d’Indústria i Energia, d’una sol·licitud
acompanyada d’una fitxa de
característiques tècniques (ambdós
models oficials publicats a l’Ordre
de 16 d’octubre de 2000) i de la
següent documentació:
Tràmit
Instal·lació de grua torre: Nova
Instal·lació.
Documentació
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 10 i 11.
Llista de requeriments associats
1. Certificat d’acabament d’obra
model GR2.
2. DNI de la persona que signa la
sol·licitud. NIF del titular de la instal·lació.
3. Carpeta normalitzada.
4. Projecte amb estudi de seguretat.
5. Butlletí d'instal·lació elèctrica.
6. Imprès sol·licitud model GR-1.
7. Certificat de construcció.
8. Certificat d’utilització model GR-3.
9. Contracte de manteniment.
10. Certificat de fabricació del tram
d’encastament.
11. Fotocòpia del llibre de registre.
A més es tramitarà el permís
municipal per legalitzar la instal·lació
de la grua dins del solar.
La instal·lació i el muntatge, i el
seu ús i manteniment, es realitzaran
d’acord amb l’indicat en la norma
UNE 58-101-80, part II, i tenint en
compte que el muntatge podrà ser
realitzat pel fabricant, usuari o
empresa especialitzada en el muntatge
de grues. Els muntadors seran
de provada capacitat i dependran
d’un tècnic titulat, el qual haurà de
planificar i responsabilitzar-se del
treball que s’executi extenent els
corresponents certificats de muntatge.
La manipulació de les grues es
confiarà únicament a persones que
estiguin familiaritzades amb el servei
de les seves instal·lacions mecàniques
i elèctriques i que coneguin a
més els riscos d’accidents. Les
grues amb lloc de comandament
sols poden ser ateses per persones
majors de 18 anys. En tot moment
existirà una persona encarregada de
la seva conducció que reunirà les
condicions fixades en la UNE 58-
101-80 i que en tot moment serà
responsable de l’estat de la mateixa
en el marc de les competències que
se li donin.
Les instal·lacions de les grues
sols poden ser manipulades pel conductor
en servei i per persones a qui
expressament se’ls encarregui ferho
i que estiguin instruïdes sobre els
riscos i el perill. Les grues torre són
molt sensibles al vent, i sempre que
se sobrepassin les velocitats de 50
quilòmetres per hora, o la indicada
pel fabricant, s’haurà de paralitzar
el treball. Es deixarà el gir lliure
perquè la ploma s’orienti com una
veleta, oferint la mínima resistència.
La grua és un aparell que està
pensat per elevar materials i, un cop
elevats, traslladar-los d’un lloc a un
altre. Per tant, no es poden arrossegar
materials pel terra, ja que
aquests esforços causen en general
una torsió de l’estructura per a la
qual no està calculada, amb el consegüent
perill de caiguda de tota ella.
Controls periòdics a realitzar
sobre la grúa:
◗ Control del nivell de la via.
◗ Control dels extrems de la via.
◗ Control de l’eficàcia dels frens.
◗ Control de l’estat de les
instal·lacions elèctriques.
◗ Control de l’estat de les postes a
terra.
◗ Control dels lastres de la grua.
◗ Control dels dispositius de seguretat.
◗ Control de l’estat del cable d’elevació.
No hem d'oblidar la importància
que té, en la manipulació i moviments
de la grua, l'acció del senyalista,
sobre tot quan la càrrega queda
fora del camp visual del gruïsta.
Tots els senyals utilitzats s'ajustaran
a les prescripcions contingudes en
el RD 485/97, de 14 d'abril.
BIBLIOGRAFIA
Notas de Seguridad en la
Construcción. Aparatos de elevación.
Comisión de Seguridad e Higiene de la
Construcción de Catalunya
LLUÍS ROIG
Gabinet tècnic del Col·legi
TAG Juny 2003
31 ▼

ASSESSORIA JURÍDICA ▼
La competència professional dels
arquitectes tècnics en actuacions de
demolició i enderrocs
E
stà àmpliament reconeguda
pel vigent ordenament jurídic
la competència professional a favor
dels arquitectes tècnics, de forma
concurrent amb altres professionals,
la projecció i la direcció facultativa
per dur a terme tasques de demolicions
totals o parcials d’edificis prèviament
construïts. A més d’estar
degudament regulada aquesta competència
per la normativa legal d’aplicació,
cap administració qüestiona
aquesta possibilitat. Inclús existeixen
suficients antecedents en els
quals el projecte de demolició prèvia
i la seva corresponent direcció
facultativa, tant sols és assumida per
un arquitecte tècnic, procedint-se
seguidament a la nova edificació
sota el projecte redactat per l’arquitecte,
i en el qual el mateix arquitecte
tècnic que ha intervingut en la
fase de demolició assumeix la
direcció de l’execució material de la
nova edificació, com si d’una forma
diguem-ne, deliberada, l’autor del
projecte arquitectònic de nova edificació,
hagués “rebutjat”, naturalment
per la responsabilitat que això
comporta, la fase de demolició. És
l’única competència professional
que ningú qüestiona, i això al marge
de qualsevol complexitat tècnica.
Donada la circumstància de què
aquestes tasques d’enderrocament
són o acostumen a ser complexes i
dificultoses i, a més a més, poden
comportar un gran risc, es recomana,
una vegada més, des d’aquesta
assessoria jurídica que s’extremin
les mesures de precaució. És per
aquest motiu, que a l’hora d’accep-
tar aquest tipus de treball, s’hauran
de preveure totes les hipòtesis de
risc, i s’hauran d’adoptar les mesures
correctores per no posar en perill
ni als operaris que treballen en la
fase d’enderroc, ni les condicions
dels edificis adjacents o veïns.
Serà necessari visitar amb
caràcter previ i documentar totes les
circumstàncies físiques de les edificacions
veïnes, i en aquest sentit es
«
Les tasques d’enderroc
acostumen a ser complexes
»
i costoses, i poden
comportar greus riscos
recomana a més a més, visitar l’interior
de les indicades edificacions
per comprovar l’estat dels murs
interiors i la possible presència de
fissuracions o badats. En el cas de
què això no sigui possible perquè
els propietaris dels edificis adjacents
es neguin a facilitar l’entrada a
l’interior dels habitatges o locals de
la seva propietat, s’hauria de documentar
notarialment aquest rebuig
mitjançant un acta de presència. En
el cas de què ens permetin la lliure
entrada, també es recomana la
documentació de tots aquests
extrems mitjançant un acta notarial
en la qual s’incloguin fotografies.
En el cas de què es detecti la presència
de badats, tant en els murs interiors
com en els exteriors, caldria
valorar la possibilitat de la col.locació
de testimonis de guix per poder
TAG Juny 2003 32
▼
comprovar-los després de les actuacions
d’enderroc.
En el projecte s’hauran de
reflectir de forma molt detallada
totes les mesures de precaució que
seran proporcionals a la naturalesa
de les obres i de les característiques
de les edificacions veïnes. En especial,
no es permetrà l’ús de
maquinària que pugui provocar
vibracions o agressions considerables
a les edificacions veïnes. Es
tindrà en compte la durada de les
obres d’enderroc, les mesures de
protecció entre els murs de les edificacions
veïnes, les pendents
necessàries per facilitar l’aigua pluvial
del solar a l’exterior per evitar
l’entollament i l’estovament dels
fonaments de les edificacions veïnes.
Es tindrà molta cura en deixar
part de la façana exterior amb les
degudes mesures de seguretat per
tal que serveixi de protecció entre
les construccions veïnes o qualsevol
altra mesura que resulti adient.
També es detallaran les condicions
de les rases i la forma en què s’han
de fer al llarg de les mitgeres veïnes.
S’exigirà al promotor i al constructor
o a l’empresa que ha d’intervenir
en les obres d’enderroc l’acreditació
d’una assegurança de responsabilitat
davant de tercers amb una
cobertura suficient i proporcional
als potencials danys que es puguin
causar.
En el full d’encàrrec de la direcció
facultativa, es farà constar de
forma molt clara i precisa que l’assumpció
d’aquesta missió de direcció
es condiciona a la prèvia comu-

nicació a l’arquitecte tècnic i de
forma fefaent per part del promotor,
donant compte de l’inici de les
obres amb la deguda antelació a fi
de què es pugui des de l’inici fer un
seguiment exhaustiu de les tasques
d’enderroc. S’haurà de documentar
en el Llibre d’Obra l’efectiva presa
de possessió de la direcció de les
obres d'enderroc. A l’inici de les
actuacions s’haurà d’habilitar sense
cap tipus d’excusa un Llibre d’Obra
per anotar de forma molt detallada
les ordres donades que hauran de
ser signades per part de la persona
que les rebi.
S’haurà de tindre en compte a la
vista de la naturalesa de les obres i
de les característiques d’ubicació de
les actuacions d’enderroc, així com
l’antiguitat de les construccions veïnes,
les característiques de les vies
públiques, etc i la dedicació personal
i a peu d’obra, per tal de preveure
una adequada dedicació professional.
Donada la complexitat d’aquestes
obres, més que parlar d’una
adequada assiduïtat, jo diria que es
tracta d’una adequada permanència
a peu d’obra. Alguns ajuntaments
de la zona de Girona exigeixen d’acord
amb les ordenances municipals,
la signatura d’un document per
part del tècnic director d’aquestes
actuacions comprometent-se durant
la fase d’enderroc a romandre constantment
a peu d’obra.
Totes aquestes circumstàncies
s’hauran d’avaluar degudament a
l’hora d’assumir aquestes tasques
que són complexes i generadores de
possibles responsabilitats. Per això,
s’haurà de valorar també la deguda
remuneració econòmica en forma
d’honoraris per la projecció i direcció
d’aquestes tasques.
En finalitzar les obres, serà
necessari que es redacti un acta en la
qual es faci constar que les obres
han finalitzat, que es descrigui de
forma clara el solar resultant, l’estat
dels murs de les edificacions veïnes,
la verificació dels testimonis de
guix, les proteccions executades,
▼
Treballs previs a l’enderroc d’una secció d’un edifici antic
les pendents adoptades al solar, l’estat
de les edificacions veïnes per
fora i per dins, i totes aquelles
mesures que es considerin adients.
Es lliurarà una certificació d’acabament
de les tasques d’enderroc i de
la intervenció professional encomanada,
en el qual es farà constar la
necessitat de què en el cas que el
solar quedi sense cap tipus d’actuació
constructiva, s’haurà de revisar
en el període de temps que es cregui
adient, (cada any o el temps que es
cregui oportú) l’estat del solar per
part d’un tècnic competent, per tal
de revisar l’estat de les proteccions i
dels murs laterals, de les proteccions
deixades i de les edificacions
veïnes per tal d’adoptar les mesures
correctores que siguin més conve-
nients. També es recomana que es
formalitzi l’entrega d’aquesta documentació
visada al promotor de les
obres. Això es importantíssim.
És possible que algun lector,
consideri que aquestes mesures són
desproporcionades i exagerades,
però les lamentables experiències
de tipus judicial que hem viscut,
aconsellen, sense cap tipus de limitació,
l’adopció de totes les possibles
mesures encaminades a evitar
lamentables sinistres que normalment
tenen una enorme repercussió
social i unes desagradables actuacions
judicials de resultat imprevisible.
F. XAVIER ESCUDÉ I NOLLA
Advocat
TAG Juny 2003
33 ▼

INFORMÀTICA
▼
Adéu a Netscape
A
ixí és. Netscape, el navegador
que fa anys era el
més popular, perdrà vigència en
poc temps atès que no serà actualitzat
mai més. Són força clars i
comprensibles els motius d’AOL
(Mozilla cada dia guanya més
usuaris, i Netscape ja no pot fer-li
front a Internet Explorer). Tot i
això, em pregunto; què va dur a
aquest popular navegador a la seva
perdició? Culpa dels usuaris? De
la/les empresa/es? O de tots dos?
L’EMPRESA
Com a usuari d’Internet, gossaria
opinar que una mica de culpa
la té l’empresa. S’ha d’admetre
que, per més que no era un producte
100% dolent, no arribava
mai a fer-li ombra a Internet
Explorer (IE). Anys enrera,
Netscape estava en posició d’inventar
tags nous i no haver de
soportar els tags de l’IE, però quan
el producte de Microsoft va aconseguir
dominar el mercat, penso
que hagués estat intel·ligent
desenvolupar un software totalment
compatible.
Una vegada vaig baixar
Netscape per veure si pagava la
pena, i em va decepcionar rotundament.
Jo mai tornaria a fer servir
Netscape. Perquè haig de patir
veient pàgines que no es mostren
com haurien de veure’s? I si bé
l’Internet Explorer no és sinònim
de velocitat, Netscape consumeix
massa recursos per ser una aplicació
que ha de poder estar oberta
més d’una vegada i compartir
recursos amb altres programes.
L’USUARI
Un cop vaig preguntar-li a un
conegut: "Quin programa fas servir
per a navegar?", "Arnet", em
va respondre. Com podem pretendre
que algú triï quin software utilitzar
si ni tan sols coneix el significat
de la paraula?
Quan li vaig plantejar això a
algú més, em va dir: "L’usuari no
té res a veure, si el software és bo,
s’imposa. Mira el cas de
Dreamweaver/FrontPage 2000." I
si bé alguna part de raó tenia, no és
totalment cert. Per començar,
FrontPage 2000 no ve gratis amb
Windows, l’IE sí. A més, hem de
considerar quines persones utilitzen
el software: Dreamweaver
iFrontPage 2000 són per construir
pàgines web, per la qual cosa s’orienten
a gent amb més coneixements,
que sap navegar bé per
Internet, i té la preparació necessà-
TAG Juny 2003 34
▼
ria com per instal·lar i provar software;
els navegadors, en canvi,
estan pensats perquè puguin fer-se
servir per gent amb uns mínims
coneixements del tema.
A algú que només sap revisar
el seu mail, mai pensarà que existeix
alguna cosa similar a allò que
està utilitzant.
CONCLUSIÓ
Encara que Netscape hagués
estat un software de millor qualitat
que la resta, no hauria guanyat el
mercat. El problema que va haver
d’afrontar aquesta empresa és una
qüestió que no té límits i és molt
difícil de combatre: la ignorància.
Font: www.webabierta.com
MARCEL RAMÍREZ
Aula d’Informàtica

ACTIVITAT COL·LEGIAL ▼
Es presenta la Fundació Tarragona Unida,
l’ONG dels aparelladors locals
E
l passat dimecres 30 d’abril
es va dur a terme l’acte de
presentació de la recentment creada
Fundació Tarragona Unida, a
la sala d’actes del Port de
Tarragona. Durant l’acte, el president
del Col·legi, Joan Prous, va
manifestar la seva satisfacció per
la posada en marxa d’aquesta
entitat, tot reafirmant la voluntat
solidària del col·lectiu d’aparelladors
de Tarragona i destacant la
seva capacitat tècnica, molt adient
per a aquests tipus de tasques
humanitàries.
De la seva banda, el president
de la Fundació -i alhora president
de l’Autoritat Portuària- Lluís
Badia, va posar de relleu la
importància del vessant solidari
dels diferents col·lectius professionals
de la demarcació com una
bona aportació a l’equilibri social.
Finalment, el vicepresident executiu
de la fundació, l’aparellador
Ramon Valls, va afirmar que l’entitat
neixia després d’un període
de dos anys de treball i debat, i va
presentar les primeres iniciatives
que posarà en marxa la fundació,
tant a nivell local com des del
punt de vista internacional.
A banda dels càrrecs de presidència,
Tarragona Unida integra
Gemma Blanch com a tresorera,
Josep Ma Crespo com a secretari
i Lluís Jacas, Eduard Manresa i
Lluís Morales com a vocals, a
més d’un total de tretze aparelladors
i aparelladores com a membres
fundadors. L’entitat va ser
creada oficialment el 17 de
desembre de 2002, i té la mateixa
adreça que el Col·legi.
▼
D’esquerra a dreta, el president del Col·legi, J. Prous, i els president i
vicepresident executiu de la Fundació, Ll. Badia i R. Valls, respectivament
SUPRIMIR BARRERES ARQUITECTÒNIQUES
L’article tres dels estatuts de la
fundació indica la finalitat i els
àmbits d’actuació de l’entitat:
proporcionar ajut humanitari a
l’entorn de la construcció i oferir
assessorament, formació i
col·laboració tècnica amb d’altres
ONG, entitats, associacions
i particulars sense ànim de
lucre. En concret, Tarragona
Unida ha iniciat contactes amb
una fundació similar del
Col·legi d’Enginyers
Industrials. La primera iniciativa
que vol tirar endavant l’entitat
és una campanya per a la
supresió de les barreres arquitectòniques
en els comerços
locals, en col·laboració amb la
Fundació Lleida Solidària.
Inicialment, la campanya es
desenvoluparà a Tarragona, per
intentar implantar-la més tard a
altres localitats, com ara Reus,
Valls o El Vendrell. D’altra
banda, la fundació està en fase
d’establir contactes amb la
major part dels municipis de la
demarcació tarragonina, amb
l’objectiu d’oferir la seva
col·laboració a les àrees de
Benestar Social. Finalment,
l’entitat manté també una línia
de suport a l’ONG Medicus
Mundi, per tal de construir un
hospital a la selva amazònica
de Bolívia, en concret, a la ciutat
de Riberalta. L’estiu passat,
tècnics tarragonins ja van visitar
aquesta localitat.
TAG Juny 2003
35 ▼

ACTIVITAT COL·LEGIAL ▼
El Col·legi participa en el II Fòrum Català
d’Administradors de Finques
E
l passat 9 de maig, el responsable
de Dinamització
del Col·legi, Enric Casanovas, va
participar en el II Fòrum Català
d’Administradors de Finques amb
una conferència sobre les patologies
derivades de la manca de
manteniment dels edificis. A partir
d’estadístiques elaborades per
diverses companyies asseguradores
relacionades amb el món dels
arquitectes tècnics (prop de 2.000
expedients i unes 8.000 patologies
en el període 1992-2001),
Casanovas va assenyalar que el
15% dels sinistres registrats estaven
causats per deficiències en el
manteniment dels edificis. Les
dades feien referència a les construccions
d’entre 10 i 15 anys
d’antiguitat. D’altra banda, el responsable
de dinamització del
Col·legi va afirmar que l’estat
espanyol se situava a la cua dels
països la UE pel que fa als proble-
▼
mes derivats del mal ús de les edificacions,
amb un 13,5% del total
de patologies de les construccions
causades per aquest concepte,
quan la mitjana europea en aquest
UN ESPAI PER AL DEBAT PROFESSIONAL
El col·lectiu d’administradors de finques de
Catalunya aplega prop de 4.500 col·legiats en una
entitat que fomenta formes d’intercomunicació
entre el Col·legi i la realitat socioeconòmica en la
qual es desenvolupen les seves activitats. Durant la
primera edició del fòrum, que es va dur a terme a
la ciutat de Girona l’any 1999, es van reunir prop
de 150 administradors d’arreu de Catalunya. En
aquesta segona edició, l’assistència ha superat les
xifres de fa quatre anys. segons els organitzadors,
aquestes jornades de debat professional han de
servir per refermar encara més el paper que desenvolupa
el conjunt dels administradors de finques
tarragoní. El Col·legi territorial de Tarragona inte-
TAG Juny 2003 36
▼
Un moment de la intervenció d’Enric Casanovas al II Fòrum Català
d’Administradors de Finques, a l’hotel Royal Tàrraco de Tarragona
àmbit és del 10%. Finalment,
Casanovas va destacar la
importància del manteniment dels
edificis en la tasca diària dels
administradors de finques.
gra els professionals del sector, tot procurant
donar-los una sèrie de serveis jurídics, administratius,
tècnics i de formació amb l’objectiu de què
estiguin preparats per afrontar de la milor manera
la seva tasca quotidiana. L’acció del Col·legi intenta
que la feina diària dels administradors reverteixi
en beneficis per al món immobiliari local i el
col·lectiu de propietaris que aprofiten la seva tasca
professional. D’altra banda, aquesta segona edició
del Fòrum ha comptat amb la participació de
diverses empreses relacionades amb el món de la
construcció d’habitatges i de la seva administració,
així com de diferents entitats financeres i
empreses de subministraments.

El ministre Piqué
presenta la col·lecció
de Manuales
profesionales
El aislamiento
acústico
en edificios
Del proyecto al control
técnico y administrativo
Manuales
profesionales - 1II
JOSEP M.
QUEROL
El divendres 6 de juny a les
19.00 h, al Palau de Congresos
de Tarragona, es presenta la
col·lecció Manuales profesionales
editada pel nostre Col·legi i
dirigida per Enric Casanovas. El
ministre de Ciència i Tecnologia,
Josep Piqué, conjuntament amb
el president del Col·legi, Joan
Prous Masdeu, presidiran l’acte.
La col·lecció es va iniciar el
2002, amb el volum La carga de
fuego y el riesgo de incendio,
que enguany tindrà una segona
edició ampliada i revisada, i va
continuar amb Tratamiento del
agua y prevención de daños en
edificios i El aislamiento acústico
en la edificación. Els propers
llibres per editar seran: El cálculo
de la demanda energética
como herramienta de diseño; La
seguridad en las estructuras de
fábrica; Aprendiendo de la
experiencia en estructuras a través
de 100 casos inéditos; i El
mundo del hormigón precomprimido.
Definición, filosofía y respuesta
estructural.
Cursos sobre
patologies,
planificació i
gestió de projectes
Durant el passat mes d’abril,
l’Àrea de Dinamització del
Col·legi ha dut a terme tres cursos
amb un total de 44 hores lectives.
«Patologia, teràpia i tractament
d’aigua en edificis d’habitatge»
és el títol del primer curs,
que va girar, entre d’altres
temes, al voltant de la imminent
aprovació del nou Decret
d’Aigües, que preveu novetats
en el control i el tractament. El
curs titulat «Microsoft Project»
va tractar la planificació de l’execució
de projectes, sota la
direcció de l’arquitecte tècnica
Olga Cid. Finalment, sota el
curiós títol «Números Gordos»,
durant la darrera setmana d’abril
es va desenvolupar un curs sobre
la necessitat d’un bona predimensió
en el càlcul d’estructures.
El títol fa referència al llibre
tècnic més venut a Catalunya
durant el 2002: Números gordos
en el proyecto de estructuras.
Finalment, la primera setmana
de maig es va dur a terme un
curs de dues jornades sobre avaluació
financera de solars i viabilitat
de promocions.
Construmat 2003,
la fira dels
professionals de la
construcció
La darrera setmana de maig
viurà la celebració de l’edició de
Construmat 2003, la fira anual
més important del món de la
construcció, a les instal·lacions
de Fira Barcelona. Construmat
s’ha consolidat com un referent
en el sector des de la seva primera
edició l’any 1979.
Enguany, la mostra presentarà
prop de 2.200 estands i 4.200
empreses al llarg de 131.000 m 2
d’exposició. Al recinte Montjuïc
(M1), es podran visitar els
estands relacionats amb el món
dels elements estructurals,
maquinària, fusteria, o aïllament.
Pel que fa al recinte Gran
Via (M2), estarà dedicat als elements
integrats a l’interior dels
habitatges, la domòtica o la
construcció sostenible. Per obtenir
més informació sobre la fira,
www.construmat.com; o bé trucar
al telèfon d’atenció al visitant,
902 233 200.
Els Premis a la
Seguretat en la
Construcció, fins
al 30 de maig
La Cambra Oficial de
Contractistes d’Obres de
Catalunya ha convocat els
Premis a la Seguretat en la
Construcció 2002, el termini de
presentació dels quals finalitza
el pròxim divendres 30 de maig.
La convocatòria consta de tres
categories: Premi a la Seguretat
en la Construcció (dedicat
enguany als sistemes preventius
de caigudes d’alçada), Premi al
Millor Estudi de Seguretat i
Salut i Premi a la Tasca
d’Integració de Sistemes
Preventius a les Empreses (destinats
a PIME i instal·ladors). El
guardó consistirà en el lliurament
d’una obra artística i d’un
diploma acreditatiu, i la decisió
del jurat es dictarà i es farà
pública el 15 de juliol de 2003.
Per a més informació,
www.ccoc.es, o bé trucant al 93
302 22 61.
TAG Juny 2003
37 ▼

SORTIM ▼
Parc Natural del Delta de l’Ebre (1)
Tots els paisatges són bells. Tots
tenen un lligam amb l’esperit del
viatger que els observa. El mar o
la muntanya, el bosc o el desert.
Tots captiven la nostra emoció
contemplativa. Però hi ha alguns,
per poc comuns, que són un privilegi.
Muntanyes, i belles, n’hi ha
moltes a molts indrets de la terra.
I platges i boscos i penya-segats i
rius d’aigua cristal·lina. Però un
paisatge com el del Delta de
l’Ebre és especial per insòlit.
Perquè hauríem de viatjar molt per
trobar no ja alguna cosa igual,
perquè res no és igual en els paisatges
que canvien fins i tot amb
la mateixa llum del dia, si no alguna
cosa similar.
PLANURES I FANGS
El Delta, amb més de 320
quilòmetres quadrats d’extensió,
constitueix la zona humida més
gran de Catalunya, i és el segon
hàbitat aquàtic en importància del
Mediterrani occidental després de
la Camarga francesa. La
Generalitat el va declarar Parc
Natural el 1983. La seva extensió
és de 7.736 hectàrees, de les quals
5.316 pertanyen a la comarca del
Montsià (hemidelta dret) i la resta
a la del Baix Ebre (hemidelta
esquerre).
El Delta és una extensa planúria
d’aigua i terra solcada per
camins que es perden en un horitzó
de miratges. A la vora del mar
i la ribera del riu el sòl és arenós,
però la resta és terra de sediments
d’al·luvió, de llims portats per
l’Ebre. Encara que la formació del
Delta és tan remota com el mateix
▼
Camps d’arròs al tram final de l’Ebre (Foto Txiqui López)
TAG Juny 2003 38
▼

iu, la planura deltàica té una formació
datada històricament. Els
científics ens informen que la
Punta de la Banya -el lòbul que
tanca el port dels Alfacs, a Sant
Carles- no es va originar fins el
segle XVI, quan el riu desembocava
a la zona de la Platjola, una
mica més al sud de la seva actual
desembocadura. A l’altra banda
del riu, la Punta del Fangar es va
anar consolidant entre els segles
XVII a XIX.
Un equilibri precari. Forces
d’empenyiment i recessió. Lluita
entre mar i riu. Problemes i temor
de la gent a la inestabilitat del sistema
que es veu perjudicat pels
embassaments riu amunt de Ribaroja
i Mequinença, els quals retenen
les partícules en suspensió i ja
no aporten molts llots.
NATURA I AGRICULTURA
La gran planúria té una superfície
d’unes 25.000 hectàrees conreades,
de les quals prop de
15.000 estan dedicades al cultiu
de l’arròs. Aquesta planta gramínea
de l’Extrem Orient, introduïda
a Espanya pels àrabs, no va
començar a cultivar-se, d’una
manera productiva, fins al segle
XIX, amb les infraestructures dels
canals de rec.
▼
▼
Instal·lacions pesqueres de les llacunes
El més extraordinari del Delta
rau en la conjunció entre el seu
excepcional valor ecològic com a
zona de refugi i nidificació d’aus
migratòries i l’aprofitament agrícola.
Home i natura, un altre equilibri.
El Delta és un paisatge i una
forma de vida. No és producte
només de les forces de la natura.
Ha intervingut el treball dels
homes. Creant els canals de rec,
dessecant terrenys, guanyant espai
per guanyar-se la vida.
I tot això, mai d’una forma
fàcil. El pal·ludisme endèmic no
es va desarrelar fins ben entrat el
segle XX. Treball i aïllament que
han forjat el caràcter vigorós i
Els flamencs fan estades a la zona en la seva migració (Foto Txiqui López)
sofert i, com a compensació, alegre
i extravertit de la gent. Gents
de l’agricultura i de la pesca, tant
de riu o de llacuna com de mar.
Formes de vida que han creat un
estil d’ésser i d’estar diferents. I
això es nota quan viatgem pel
Delta.
LA MARGE DRETA
La millor manera de conèixerlo
és situant-nos geogràficament a
la dreta i a l’esquerra del riu.
Nosaltres iniciem el nostre recorregut
a Amposta. En direcció a
Sant Carles de la Ràpita ens trobem,
quasi a mig camí, amb una
zona d’esbarjo. Des d’aquesta
zona de pic-nic s’observa la curiositat
dels afloraments d’aigua dels
Ullals de Baltasar. A l’aigua dolça
suren els nenúfars. Es poden
observar granotes, serps, o polles
d’aigua.
Tot sortint de Sant Carles, la
carretera és una cinta asfaltada
que corre vorejant el port dels
Alfacs. Per tots els camins pels
quals anirem passant no és difícil
que ens sorprengui el vol espantat
d’un agró o d’un martinet de nit,
sobretot a la tardor, quan els arrossars
estan llaurats i les aus entren
a espicassar el seu aliment habitual
d’invertebrats.
TAG Juny 2003
39 ▼