TAG - Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona

documentacio.apatgn.org

TAG - Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona

TAG

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

setembre 2000 ◗ any V ◗ núm. 19


SERVEIS ▼




OFICINA

Tel. 977 212 799

Av. President Macià, 6, 1r

43005 Tarragona

Correu electrònic:

secretaria@apatgn.com

Secretaria:

Secretària: Francina Escoda

Montse Amenós i Mercè Obiol

Dilluns, dimecres i dijous:

De 9 del matí a 1 del migdia

De 4 de la tarda a 7 de la tarda

Dimarts:

De 8 del matí a 1 del migdia

De 3/4 de 4 de la tarda a 7 de la tarda

Divendres:

De 8 del matí a 3 del migdia

Papereria:

Montse Amenós i Mercè Obiol

Visats:

Vocal: Cristina Gómez

Yolanda Fernández, Carme Vallverdú i

Glòria de Solà

Dilluns, dimecres i dijous:

De 9 del matí a 2/4 d’1 del migdia

Dimarts i divendres:

De 8 del matí a 2/4 d’1 del migdia

Delegació del Vendrell:

Jaime Martínez

Pau Casals, 17

Tel. 977 66 76 32

Delegació de Reus:

Yolanda Fernández

Plaça Prim, 10, 4t

Tel. 977 33 10 72

C.E.E.T.

(Centre d’Estudis de l’Edificació de Tgna.)

Vocal: Montserrat Torrens




TAG Setembre 2000 2


GABINET TÈCNIC

Vocal: Santiago Torredemer

Lluís Roig

Consultes:

De 9 del matí a 1 del migdia

Borsa de treball:

De 9 del matí a 1 del migdia

Biblioteca:

De 9 del matí a 1 del migdia

De 4 de la tarda a 2/4 de 8 de la tarda

Servei d’inspecció:

Josep Anguera

AULA INFORMÀTICA

Vocal: Ramon Benedicto

Marcel Ramírez




Consultes i serveis:

De 9 del matí a 1 del migdia

De 2/4 de 4 de la tarda a 7 de la tarda

ASSESSORAMENT JURÍDIC

Xavier Escudé

Tel. despatx: 977 212 658

Hores concertades







LABORATORI D’ASSAIG

Tel. 977 547 909

Vocal: Josep M. Juncosa

Director: Ramon Alonso

Formigons: Ernest Valls

Química: Dolors Miquel

Geóleg: Jaume Sancho

Javier Sánchez

De dilluns a divendres:

De 8 del matí a 1 del migdia

De 3 de la tarda a 6 de la tarda


SUMARI

PORTADA: EL CAMPANAR DE LA

CATEDRAL DE TARRAGONA DES

DEL PORTAL DE SANTA TECLA


L’ENTREVISTA

Antoni Sánchez, alcalde de l’Espluga

de Francolí

Pàg. 4

ACTUALITAT

La restauració del campanar de la

catedral de Tarragona // Les

infraestructures del futur a la Costa

Daurada

Pàgs. 8 - 15

SEGURETAT

Prevenir els incendis: la càrrega de foc

i com calcular-la

Pàgs. 16 - 25

ESPAI AL TEMPS

Les ‘baldufes’ de Santes Creus, litigis

al segle XVII a Tarragona i la Casa

Castellarnau

Pàgs. 26 - 39

TRIBUNA

La protecció col.lectiva en els treballs

en cobertes

Pàg. 40

L’ENQUESTA

El Col.legi demana la vostra opinió

sobre les activitats de formació

continuada

Pàgs. 41 - 42

SORTIM

Una ruta pel bosc de la Conca: de

Rojals a Poblet

Pàgs. 43 - 44

VIDA SOCIAL

Els actes commemoratius d ela

festivitat del patró de 2000

Pàg. 45

ÀLBUM

Cinc campanars amb una estructura

arquitectònica similar

Pàg. 47

Restaurar per reviure

L

EDITA:

Col·legi d’Aparelladors i

Arquitectes Tècnics de

Tarragona

Av. Francesc Macià, 6 1r

43005 Tarragona

Tel. 977 21 27 99

Fax 977 22 41 52

e-mail:

secretaria@apatgn.com

Els criteris exposats als articles signats són

d’exclusiva responsabilitat dels autors i no

representen necessàriament l’opinió de TAG.

EDITORIAL

a capacitat d’aprendre del passat mitjançant la recuperació

d’edificis històrics és una de les aportacions més importants

de la restauració a la vida quotidiana de les persones. Els monuments

també poden ser, d’alguna manera, ‘vivibles’, és a dir, la seva

estructura reformada ens ha d’ensenyar alguna cosa, però mitjançant

un tracte directe; un cara a cara amb antigues formes de

vida, amb les condicions dins les quals vivien i treballaven els ciutadans

o els súbdits de segles anteriors. La iniciativa de crear una

nova ruta interior al campanar de la seu de Tarragona és una

d’aquestes formes d’aprendre del passat en contacte amb el mateix

material històric. Hom pot considerar només l’aspecte extern

visualment d’aquesta important obra de recuperació; la lluentor de

la pedra nova, les línies perfectament acabades, la revifada dels

ornaments originals i la nova textura dels pinacles... Però no és

menys important la possibilitat de passejar al costat mateix de tot

això, de gaudir directament la presència de les formes antigues

recuperades, de reviure amb la imaginació les petjades dels avantpassats.

La restauració d’edificis tant importants conté sempre un

alt grau de resultat extern, una combinació de respecte a l’antiguitat

i integració urbanística. L’interior, però, allò que només es pot veure

adinsant-se dins l’estructura arquitectònica, proporciona plaers i

ensenyaments diferents, complementaris al nou perfil de ciutat que

aporta qualsevol tipus de recuperació.

TAG

REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

Junta de Govern:

PRESIDENT:

Joan Prous Masdeu

VICEPRESIDENT:

Joan Milà Rovira

SECRETARIA:

Francina Escoda Roca

TRESORER:

Joan Mercadé Porta

COMPTADORA:

Pilar Coca Torrell

VOCALS:

Cristina Gómez López

Josep M. Juncosa Aragonés

Montserrat Torrens Torrens

Ramon Benedicto Gragera

Santiago Torredemer Tomàs

Impressió:

Day-Print

Polígon Nirsa (Reus)

Coordinació periodística:

Nou Silva Equips, SL

Dipòsit legal: T-800-93

ISSN: 1134-086 X

TAG Setembre 2000

3 ▼


L’ENTREVISTA ▼

Antoni Sánchez Lucas

Alcalde de l’Espluga de Francolí

C

ordovès de naixement,

Antoni Sánchez és alcalde

de l’Espluga des del 1991, any en

què va deixar de ser diputat provincial.

Sena dor pel PSC a la da -

rrera legislatura, està convençut

que el turisme és la via de futur

per al poble, i apunta l’anècdota

dels estiueigs infantils a

l’Espluga de la que seria la primera

dona ministre (àrea de

Sanitat, 1936/1937) a la his tòria

espanyola: l’anarquista Federica

Montseny. Deu anys després de la

lluita a la Conca i l’Alt Camp

contra la ubicació d’un abocador

de residus industrials, la ges tió de

les deixalles ha tornat a dur-lo a

les pàgines dels diaris. La Conca

és l’única comarca catalana sense

una instal.lació per als residus

urbans.

«

“No sé si és bon tracte guanyar població i

perdre qualitat de vida”

La nova sala de la cova era

molt coneguda: fins i tot es

va fer servir com a polvorí

durant la guerra civil

»

¿Finalment, l’abocador de

residus urbans de la Conca

anirà a l’Espluga?

Continuem les negociacions

amb el Consell Comarcal i la

Junta de Residus per veure si el

podem assumir, perquè ningú

sembla que està interessat. I això

és una incoherència amb tot el que

va representar la lluita de fa 10

anys. Vam lluitar perquè no ens


portessin la brossa, i en canvi trobem

natural que la nostra

s’exporti: això no pot ser. Havia

d’anar a Montblanc, però després

de les darreres municipals han

canviat d’opinió. Som el segon

municipi en població, per tant,

som més generadors de brossa;

per això hem pres l’iniciativa.

¿Hi ha més iniciatives, però?

Doncs, sí. El més important es

la sol.licitud de tres projectes amb

fons FEDER. Un el fem conjuntament

amb tots els municipis de la

zona Muntanyes de Prades-Mont -

sant, coordinat per la Dipu tació.

Un altre es la rehabilitació i musealització

d’una fassina, una destil.leria

d’aiguardent. Amb aquest,

l’Espluga tindria 4 museus:

d’aiguardent, el del Vi, el de la

TAG Setembre 2000 4


Antoni Sánchez, al seu despatx de la Casa de la Vila espluguina

Vida Rural i la Cova de la Font

Major, que ara s’ha ampliat amb

la Cova de la Vila. Aquesta darrera

és la part més antiga, i l’hem

obert aquest juliol, a partir d’un

jaciment paleolític; l’altra està

musealitzada seguint restes del

Neo lític. La Cova de la Vila era la

més coneguda, s’ha utilitzat com a

magatzem, per fer cava, com a

polvorí dels republicans en aquesta

zona durant la Guerra Civil...

¿I el tercer projecte?

El tercer projecte FEDER és

aprofitar tota la zona dels voltants

de la cova fins al celler cooperatiu,

per fer el parc fluvial del

Francolí. En un radi de 300

metres, s’integraran cinc punts

d’interès turístic: el parc i els quatre

museus, amb una entrada con-


junta i una central de reserves

conjunta. Això tampoc és gaire

freqüent.

¿Llavors, el futur de l’Es plu -

ga passa per obrir-se al turisme?

Hem apostat pel turisme cultural,

perquè és el recurs que

tenim més a l’abast, amb el gran

avantatge de tenir Poblet al costat,

perquè les dues visites es poden

complementar. La cova rep sobre

50.000 visitants l’any actualment,

i té l’avantatge de l’accesibilitat,

es pot visitar amb cadires de rodes

o cotxets de nens, per exemple, i

està integrada al casc urbà. El seu

pressupost municipal d’enguany

és de 28 milions, sense dèficit. No

UNA ‘CARTOGRAFIA’ DE FAÇANES

L’Espluga ha estat pionera en elaborar un catàleg

de totes les façanes del municipi amb elements

potencialment perillosos. L’estudi inclou 104

“radiografies” (Fitxes de Detecció de Patologies i

Seguretat Aparent de les Façanes), que inclouen la

fotografia i la situació de cada edifici, la descripció

de la seva façana i fan un seguit de recomanacions

urbanístiques. “Em vaig trobar amb el tema llegint

una publicació municipal”, assenyala l’alcalde,

“Els Col·legis d’Aparelladors de Catalunya acordaven

signar convenis amb els ajuntaments interessats;

ells aportaven el suport tècnic, i consistoris i

propietaris la resta de despeses. Nosaltres, com a

incentiu, hem assumit la part del propietari, i pro-

« El dia que existeixi el Parc de

les Muntanyes de Prades,

l’Espluga hauria de ser la

seva entrada natural

»

és normal que no hagi pèrdua en

temes culturals.

Turisme cultural, però tam -

de natura...

El dia que existeixi el parc

natural de les Muntanyes de

Prades, jo diria que l’Espluga

seria la seva millor entrada. Se -

gons el mateix conseller de Medi

Ambient, les Muntanyes de Pra -

des serà parc natural abans que el

dels Ports de Besseit. De totes

maneres, la zona de la Vall de


L’Espluga, tot i la seva ubicació fronterera

entre dues demarcacions i un cert

desenvolupament industrial, ha apostat fort

pel turisme d’interior, de natura i cultural

Poblet és zona protegida nacional

des del 1984, i abans de permetre

l’explotació del medi natural, has

d’assegurar la seva preservació.

Això ho tenim molt clar. Al principi,

va costar una mica que la

població entrés en el tema del

turisme. Però això ha canviat. Per

exemple, les noves juntes que ha

hagut darrerament a la cooperativa

han tingut molt bona relació

amb l’ajuntament.

¿Diria que el món rural està

canviant també a l’Espluga?

Doncs, sí. Al sector agrícola

domina la gent gran, de 55 en

amunt, però la seva supervivència

està assegurada des del moment

en què el celler cooperatiu opta

porcionarem a més una ajuda complementària per

metre2 de façana si es decideix fer la reforma, a

part de no haver de pagar llicències municipals”.

Els serveis tècnics municipals han fet ja una gradualitat

de les urgències a l’hora d’iniciar les possibles

rehabilitacions. La fase següent serà posar-se

en contacte amb els propietaris, que tampoc paguen

impostos municipals una feina de vegades difícil

perquè bona part de les edificacions fa temps que

estan abandonades. “Intentem tirar endavant un

PERI (Pla Especial de Reforma Interior), una cosa

que només fan els nuclis importants, però no volem

renunciar a res perquè siguem un municipi petit”,

conclou Antoni Sánchez.

TAG Setembre 2000

5 ▼


per comercialitzar productes, en

lloc de vendre només a l’engrós.

Abans venia gent de Vilafranca i

compraven en cubes el vi d’aquí,

l’elaboraven i l’embotellaven.

Ara, la pròpia cooperativa embotella

molts vins. Aquesta decisió

de comercialitzar directament els

productes propis ha estat fruit en

bona part de l’aposta pel turisme.

Després d’obrir nosaltres la cova,

va començar a anar gent al celler,

a comprar.

El turisme és profitós, sí,

però la indústria aporta llocs de

treball i més recaptació municipal

¿com es lliguen aquests dos

àmbits?

Potser el que costa més

d’entendre és que ha d’haver un

model de municipi. Si és industial,

en un últim extrem no pot ser

turístic, perquè el turisme obliga a

unes certes condicions mediam-


Tant el Celler

Cooperatiu (dalt)

com l’antiga

destileria

d’aiguardent (dreta),

s’integraran dins

d’una mateixa ruta

etnocultural

« Qualsevol indústria que

poguem tenir haurà de ser

compatible amb una oferta

trística de qualitat

»

bientals. L’activitat agrària no és

prou potent. La de serveis és la

que dóna més rendiment, però

tampoc estem a la costa o a la Vall

d’Aran, i per tant necessitem

també una presència industrial. És

clar, indústries que siguin compatibles

amb l’oferta turística de

qualitat. Tenim indústries derivades

del celler, i un taller de confecció

amb 60 treballadors. Hi ha

un polígon, que és de l’INCASOL

des de l’any 91, i encara no està

urbanitzat. No sé perquè no

s’urbanitza ja, i en canvi, posteriorment,

s’ha fet un altre a Santa

Coloma, també de l’INCASOL, i

a Montblanc hi ha carta blanca per

EL PRIMER MUSEU DE L’AIGUARDENT

D’EUROPA

Encara hi ha veïns que van treballar

a l’antiga fàbrica d’aiguardent

de l’Espluga, inactiva des de

finals dels anys 50. A partir del

2001, aquesta instal.lació es recuperarà

com a museu industrial,

gestionat pel Mu seu de la Ciència

de Terrassa i amb una inversió inicial

de prop de 40 milions. “L’ai -

gu ar dent va ser

una mica el petroli

de Catalu nya”,

apunta l’alcalde

de l’Esplu ga, “es

van fer moltes

fortunes amb

l’exportació.

L’ajuntament va

declarar bé

d’interès local

l’edifici per assegurar-nos

que no

es destruiria, i

TAG Setembre 2000 6


instal.lar in dús tries pràcticament a

qualsevol lloc.

¿Aquesta manca d’indústria

afecta al creixement de població?

La població de l’Espluga

creix: tenim actualment sobre

3.710 habitants. En general, creixem

perquè ve gent d’altres municipis

petits per manca de serveis,

sobretot educatius. Pel que fa al

creixement propi, estem una mica

per damunt del que seria el vegetatiu:

a l’Espluga ja fa temps que

no perdem població. No

m’obsesiona gens el fet de tenir o

no més població. Em preocuparia

perdre, és clar, però allò verdaderament

important és com viu la

gent. Tenir més població i perdre

qualitat de vida no sé si és un bon

tracte. I augmentar molt la població

en general representa perdre

qualitat de vida.

després el vam comprar. Hem fet

feines mí nimes de manteniment

per evitar que el clima el continués

degradant, però s’ha de restaurar”.

Aquesta instal.lació, que

con serva calderes i altres aparells

propis, esdevindria el primer

museu de l’aiguardent a tot Eu -

ropa, i podria rebre el centre

d’informació del futur parc de les

Muntanyes de Prades en un edifici

annex. En tot el món, hi ha en

marxa dos museus similars, un

del tequila a Mèxic i un altre del

rom a Cuba, segons el Museu de

la Ciéncia de Terra ssa. La recuperació

de la fassina completa

l’oferta de turisme cultural de la

vila, i vincula el celler cooperatiu

amb l’aiguardent, el qual es fa a

partir de la brisa, els residus que

queden després de premsar el

raïm.


ESCÀNNER ▼

La docència en la construcció

E

l passat 27 de maig es va

celebrar en el Palau Ferial i

de Congressos de Tarragona dins

del marc de la Fira de l’Habitatge

i la Construcció, la I Jornada

Tècnica sobre la Docència en la

Construcció, organitzada pel

Departament de Construcció de

l’IES Pere Martell de Tarragona.

Aquesta jornada tècnica, que

va estar inaugurada per un representant

del Departament d’Ense -

nyament de la Generalitat de

Catalunya i pel Director de l’IES

Pere Martell, va constar de tres

xerrades tècniques de gran interés

i que s’enmarcaven dins les ensenyances

que cada any

s’imparteixen en aquest IES.

«

L’IES Pere Martell va acollir

una jornada tècnica sobre la

docència en la construcció,

dins de la Fira de l’Habitatge

»

Dins del cicle formatiu de

grau mitjà obres de formigó el

Director Tècnic de Prefabricats

Pujol SA Sr. Lluís González, va

parlar del món del prefabricat de

formigó.

Aquesta última xerrada tècnica,

es va centrar en dos aspectes:

L’evolució dels productes prefabricats

Les tècniques vanguardistes a

les propostes estructurals

“La gènesi del món del prefabricat

en construcció en el nostre

país no va ser massa encertada,

atès que es va iniciar amb precipitació

dins del boom de la construcció

dels anys 60, intentant fer

mimetisme dels sistemes i solu-

cions europeus, sense tenir en

compte les característiques pròpies

en què estavem immersos,

intentant transportar solucions

d’estructures industrials a projectes

d’edificació.

A partir d’aquesta anàlisi i

pensant en l’extrema necessitat

que tenia el sector en disposar de

solucions sestructurals amb elements

de formigó prefabricat, es

va realitzar un salt endavant per

part de la indústria del prefabricat

a fí i efecte de aportar la màxima

versatilitat a les solucions

estructurals que plantejava el

mercat, fent-les més personalitzades

per a cada tipus d’obra.

Així en l’àmbit de l’edificació

de vivendes, es planteja dos

actua cions: en primer lloc cercar

la simplicitat de posada en obra,

pensant en elements lleugers per

una fàcil manipulació i en segon

lloc donar un recolçament i assessorament

a les empreses constructores

per part dels tècnics del prefabricat

per tal de fer entenidores

les solucions que s’aporten.

D’aquesta manera

s’aconsegueix respecter rigorosament

el projecte arquitectònic tant

en la seva forma com en el seu

esperit, i alhora transformar la

solució estructural virtual en una

solució real, viable i funcional.

Prefabricats Pujol SA, com

empresa líder en el sector del prefabricat

tant per la diversitat de

propostes com per la qualitat de

material transferit al mercat

anualment (10.000 ml. de pilars,

56.000 m 2 de pared de façana,

10.000 ml. de jasseres, 80.000 m 2

de cobertes de nau, 30.000 m 2 de

placa albeolar, 420.000 m 2 de forjat…),

té el repte de visualitzar un

futur d’elements prefabricats de

formigó de grans prestacions i

màximes garanties, pensats en els

normes normatives que es van

introduint, tipus EHE, nova Llei

de l’Edi ficació, etc. per tal de mi -

ni mitzar la gran responsabilitat

que han d’asumir tan els tècnics

facultatius com els promotors i

constructors de vivendes amb la

«

Els materials de formigó

prefabricats han representat

una important solució per a

qualsevol tipus d’obra

finalitat de donar al mercat el

seguell de qualitat que avui dia

exigeix”.

Atès l’interès de les paraules

de D. Lluís González, deixo per

un altre article el transcriure les

tècniques d’avanguarda que va

exposar.

ANTONI BLADÉ I RECHA

Arquitecte tècnic

»

TAG Setembre 2000

7 ▼


ACTUALITAT


Recuperant el cim de la ciutat

L’abril de 2001 està previst

enllestir la restauració del campanar

de la catedral, una obra

que ha canviat el perfil urbanísitic

de Tarragona, la seva línia

del cel.

L’any 99 cinc institucions van

signar un acord per recuperar íntegrament

la seu tarragonina: arquebisbat

i Ajuntament locals, Con sell

del Tarragonès, Diputació de

Tarra gona i Generalitat. L’acord

preveu una inversió de 489 mi lions

fins al 2004: tots ells amb el

finançament de l’1% cultural i

dins del Pla de Catedrals del

govern estatal. 116 d’aquests mi -

lions s’estan invertint des de l’abril

passat en la recuperació del campanar

de la catedral, la seva segona

restauració en aquest se gle, després

de la realitzada a la dècada

dels 50. Aquest setembre, els treballs

travessen el seu equador.

Geocisa, filial de Dragados y

Construcciones creada a finals

dels 70, és l’empresa encarregada

de les obres, a les quals treballa

amb un equip de dotze treballadors,

que inclouen tres restauradors

i dos picapedrers. Geocisa

ha realitzat les restauracions de

VUIT SEGLES DE PEDRA


El campanar s’alça sobre el tram de bòveda de

la nau lateral dreta, i el seu primer cos, de planta

quadrangular és obra del segle XII. La base integra

la porta de Santa Tecla, amb ornaments romànics de

línies sòbries. El segon cos, també de planta quadrada,

duu els escuts de l’arquebisbe Jimeno de

Luna i del picapedrer Hugo de Cervelló, els quals

Una vista de la catedral tarragonina des del Pretori

les catedrals de Burgos i Jaén i de

l’aqueducte de Segòvia, entre

d’altres, i la seva primera iniciativa

al campanar ha estat verifcar

la restauració de fa quaranta

anys, segons apunta Herminia

Sánchez, responsable de

l’empresa a Tarra gona: “No hem

tocat la tasca de recuperació anterior,

només hem comprobat que

els carreus no s’han mogut i que

resisteixen”.

En els treballs s’utilitza pedra

calcàrea de tipus Mèdol, “la que

TAG Setembre 2000 8


més se sembla a l’emprada en el

moment de la construcció”, assenyala

la responsable de Geocisa, “A

més, també fem servir en molts

indrets l’anomenat mortero bastardo:

tres parts de calç, una de

sorra i una d’aigua, un material

que es fa servir a moltes restauracions

d’edifics del segle XIV”.

Els treballs continuen al ritme previst,

fins i tot durant el mes

d’agost, per tal de recuperar el

punt més alt de la capital del

Tarra gonès.

documenten la seva construcció entre els anys 1317

i 1327. Els tercer pis, amb quatre pinacles i on estan

ubicades les campanes, és de planta octogonal, i

data dels temps del patriarca Juan de Aragón, mort

el 1334. Antigues restes fan pensar en un possible

coronament de la torre, amb un gran pinacle central

calat.


L’INTERIOR DEL CAMPANAR ES PODRÀ

VISITAR D’UNA MANERA MÉS DOCUMENTADA

La restauració del campanar

de la catedral va paral·lela a les

excavacions que s’estan fent al

mateix Claustre de la Seu. “El criteri

no és la reconstrucció, sinó la

neteja i la restauració”, afirma la

direcció de projectes d’aquestes

obres. Els treballs formen part del

pla director per recuperar la catedral,

on es detallen les actuacions

prioritàries i les fases per dur-les a

terme.

La restauració del campanari

se sitúa dins de les actuacions més

urgents. Segons aquestes mateixes

fonts, la racionalització de les instal.lacions

i el cablejat ja existent

també és molt important, ja que

UNA RUTA CULTURAL D’ALÇADA

Un cop enllestida la seva restauració, el campanar

esdevindrà una altra ruta de turisme cultural per

a la ciutat. Al primer pis, per exemple, s’està procedint

a una recuperació general, i a l’adecuació de

les escales per facilitar-hi l’accés. En el pis segon,

també conegut com a ‘Sala dels rellotges’ romandran

exposats tres aparells: dos com a peces museístiques

(dels segles XVIII i XIX, respectivament) i

un altre electrònic connectat al sistema de campanes.

Finalment, al tercer pis, o ‘Sala de les campanes’,

s’aïllarà millor la coberta i tornaran a

col.locar-se les campanes a l’interior, ja que durant

facilitarà les futures tasques de

manteniment i reparació, i evitarà

l’impacte visual negatiu de cables

o canonades. No només es treballa

en l’exterior, també en els espais

interns, per fer-los visitables.

Es vol regenerar els espais

interns per muntar una altra ruta a

la mateixa catedral. A més a més

d’aquesta tasca material s’estan

documentant elements històrics

no catalogats fins ara, com grafittis

o marques i signatures de picapedrer.

S’aprofita així la marxa de

les obres per descobrir noves restes

històriques que completin el

coneixement de la catedral tarragonina.



El campanar i part de l’absis de l’altar major des de

l’àrea on treballen els picapedrers

el darrer terç del segle XVIII es van penjar dels

finestrons, malmetent les seves arcades. Els picapedrers

treballen actualment en la reconstrucció

d’aquestes peces, així com en els pinacles. Dos dels

pinacles es troben molt deteriorats, un altre afectat

al 50% i el quart en molt bon estat. El toc final serà

la instal.lació d’un mirador a l’alçada del segon pis

sobre la coberta de la nau central, per poder veure

la resta de teulades de la seu, el claustre i bona part

de la ciutat.

Des dels terrats del carrer Major es pot comprovar l’efecte entre

la part restaurada i la zona encara en obres

TAG Setembre 2000

9 ▼


Fins a la primavera de

2001, una important estructura

de bastides cobrirà els

2.100 metres quadrats de

superfície externa del campanar.

En total, se substituiran

115 m2 de carreus complets,

sobretot del tercer pis,

el més castigat pel clima i el

pas del temps, a banda de

substitucions parcials. El

moviment de materials pessants

i la dificultat

d’utilitzar grues a una zona

de nucli antic on es podrien

malmetre altres restes arqui-


Sobre els plànols

originals de l’obra de

restauració es poden

veure els diferents pisos i

el futur itinerari cultural

a l’interior del campanar

TAG Setembre 2000 10


DEL PLOTER A LA PEDRA

tectòniques caracteritzen

bona part de la tasca dels

aparelladors.

Els trams externs del

campanari han patit dos problemes

fonamentals. Un

neix en el mateix moment

de la construcció, a causa de

l’utilització de carreus de

gres (arenisca) a tot el tercer

pis, un material que

s’erosiona a més velocitat

que la pedra calcària amb la

qual s’està substituint. Les

cornises i les parts més

exposades al sol (per la


anda del c/ de les Coques i del Pla

de la Seu) són les zones més deteriorades.

El segon problema són els

excrements de coloms dipositats

al llarg dels segles. Aquests

excrements reaccionen químicament

amb el tipus de pedra utilitzat

i produeixen una crosta negra

de fort impacte visual. Però el

problema greu se sitúa entre els

10 i els 15 centímetres per sota

d’aquesta crosta: la pedra ha quedat

totalment arenitzada i quasi

no té consistència. La solució

aplicada a Tarragona és la tècnica

de l’empelt. Consisteix en retirar

la part arenitzada del carreu, fins

a uns 12 centímetres en la majoria

N’hi ha precedents molt propers

en rehabilitació històrica,

com ara la Prioral de Sant Pere, el

Teatre Fortuny o les façanes de la

plaça Prim, tots ells a la ciutat de

Reus. Un aparellador privat, conjuntament

amb el de l’Arque -

bisbat, fa el seguiment de la reforma

del campanar. “Treballar en

obres de recuperació és molt diferent

a fer-lo en edificis nous”, destaca

aquest aparellador. “És fonamental,

per exemple, conéixer els

materials constructius que ja hi

són, treballar a fons el projecte de

l’arquitecte i cuidar que els materials

afegits siguin compatibles

amb els vells. D’altra banda, racionalitzar

els treballs per optimitzar

la feina amb la màxima seguretat

és un altre repte constant”. En

aquest àmbit de la seguretat,

aquest professional assenyala la

magnitud de les bastides (que


La correcta instal.lació de les

bastides i l’ús d’elevador són

fonamentals a l’hora de moure

peces de reduïdes dimensions,

però molt pessants

EL REPTE ÉS OPTIMITZAR ELS TREBALLS

AMB LA MÀXIMA SEGURETAT I CUIDAR ELS

MATERIALS VELLS

cobreixen prop de 2.100 m 2 ) i

l’alçada d’aquesta estructura com

a elements significatius. “A més”,

afegeix, “s’ha de tenir en compte

que les peces són molt pessants

respecte al seu volum, i han de

manipular-se amb molta cura a

causa de l’alçada. Com a conseqüència,

és molt important el tema

dels anclatges. Nosaltres utilitzem

acer inoxidable i fibra de vidre; la

fibra és molt resistent, aporta flexibilitat

i és totalment inert, ja que

no es degrada amb la climatologia”.

Finalment, aquest arquitecte

tècnic posa de relleu l’important

paper de les anàlisis de laboratori,

tants dels morters existents al

campanar com de la tipologia dels

fongs que pateix la pedra, “segons

el tipus de fong, hem de fer servir

un sistema o altre en la neteja dels

carreus, per evitar malmetre el

material antic”.

dels casos, aplicar una capa de

resina d’uns 2 centímetres i fixar

després un nou carreu de 10 centímetres

de gruix. Els empelts

poden presentar situacions de

seguretat molt específiques, ja

que en llocs de difícil accés

només es treballa el nou carreu

parcialment, llavors es col.loca i

quan ha quedat fixat al mur

s’acaba de treballar.

Cada nou treball de restauració

és un repte diferent per a la

tasca habitual de l’arquitecte tècnic,

on es combinen

l’omnipresent seguretat a l’hora

de dur a terme les diverses tasques,

el respecte a l’obra antiga i

la voluntat de fer un treball dura-

TAG Setembre 2000

11 ▼


Potser la feina dels picapedrers

és una de les que menys ha canviat

en el món de la construcció al llarg

dels segles. Tot i que cada cop

s’utilitza menys el martell i més la

radial i el compressor d’aire, la

capacitat de “veure”¨la peça final

mentalment dins del bloc de pedra

acabat d’arribar de la pedrera

encara no es fa per ordinador. Àlex

Masdeu (32 anys) i Antonio Sáez

(57 anys) són els dos picapedrers

de la restauració del campanar de

la catedral tarragonina.

“Vam trigar dos mesos en treure

tota la pedra vella”, afirma Àlex

El primer és obtenir les mides correctes

de la peça antiga

PICAPEDRERS: LLAPIS, TRAÇA I COMPRESSOR

Masdeu, un geòleg que ha canviat

el martellet dels minerals pel compressor

i que ha treballat en la

recuperació de la façana est de la

seu tarragonina i en la recuperació

del cimborri de Burgos, “Després

vam prendre mides dels espais

buits per tal de demanar el material

a la pedrera. Seguint un pla de

prioritats, ara treballem en les

peces dels finestrons on es van

traslladar les campanes”.

Prendre mides i passar-les a

plantilles de cartró que es calquen

sobre la pedra és fonamental per

obtenir la peça adequada i estal-

Posteriorment, les mesures es traslladen

al bloc de pedra nou

TAG Setembre 2000 12



És fonamental treure plantilles de les

peces originals i traslladar les línies

bàssiques i les mesures als blocs de la

pedrera, com es pot veure a la imatge

viar temps i material. De vegades

la ubicació de la nova peça és tan

complicada que s’ha de dividir en

dos parts, pujar-les per separat i

unir-les després a la seva situació

final. “La peça no ha de ser només

resistent, també s’ha d’adequar

estèticament amb la resta. Moltes

vegades s’ha de fixar primer la

peça nova i després treballar-la”,

destaca Masdeu.

Una de les peculiaritats de la

feina del picapedrer és que no pot

treballar amb mides exactes sobre

plànol, com en una nova construcció.

Les construccions antigues

Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça

El treball inicial es realitza amb una

radial, per treure el material sobrant


ANTONIO SÁEZ.

PICAPEDRER

“El picapedrer ha de ser una mica

dibuixant”

La Seu vella de Lleida, la

catedral d’Osca, l’esglèsia de

Morella, l’Ajuntament de Valde -

rroures, la llotja de València o

l’esglèsia de Gandesa: en totes

aquestes obres de restauració hi

ha la petjada d’Antonio Sáez, amb

42 anys d’ofici com a picapedrer.

“Vaig començar als 15 anys, a un

petit taller de Tarragona davant de

Tabacalera: Mármoles Castelló, i

vaig ser un dels primers alumnes

d’aquests ensenyaments a l’antiga

Universitat Laboral”, comenta

Antonio Sáez. La familia de Sàez,

amb 52 picapedrers al llarg de la

seva història, és originària de la

Serra de Macael, a Almeria, on

fins a meitat de segle s’explotaven

pedreres de marbre blanc. Treure

la forma amagada dels blocs de

Ve de la pàgina anterior

acostumen a patir petits desplaçaments

que han de tenir-se en

compte a l’hora de fer les peces

noves. En aquest punt, Antonio

Sàez assenyala que és per això que

el picapedrer ha de tenir coneix-

pedra no és només una tasca

manual, “Un picapedrer d’ofici ha

de tenir coneixements de dibuix,

no només geomètric, també artístic”,

apunta aquest artesà, els fills

del qual continuen la seva línia

creativa: un és músic, una altra

professora de primària. Sentimen -

tal ment, conserva un bon record

de la seva tasca a la catedral de

Lleida, i ha vist molts canvis a la

seva feina, “Sobretot en el tema de

les juntes, hi ha pastes i resines

noves molt resistents. I abans es

feia tot a mà, fins i tot els blocs de

pedra d’on es treu la peça, que

avui venen tallats a mida de la

pedrera”, conclou Antonio Sáez,

que té també un petit taller al barri

de Torreforta, al carrer Cambrils.

ments de dibuix, tant tècnic com

artístic. Al campanar de Tarra -

gona, per exemple, s’estan fent

quatre tipus bàssics de peces:

carreus (ja sigui complets, ja sigui

per fer empelts), parts ornamentals

dels pinacles, elements dels finestrons

dels tercer pis i un conjunt

de peces més petites (parts de cornises,

dovel.les i claus d’arcs i

altres elements de reduïdes

dimensions).

pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas…

Més tard, continua la tasca de més precisió

amb l’ús del compressor

Finalment, la peça es treballa amb la

tallant per donar-li una textura antiga

De vegades, encara es fa servir el martell

per arrodonir una feina ben feta

TAG Setembre 2000

13 ▼


ACTUALITAT


La xarxa viària del futur al Camp de Tarragona

1 Variant N-340 Altafulla/Torredembarra. 9 quilòmetres.

Característiques: 7 qm. amb 4 carrils; 2 qm. amb 3 carrils. 7 enllaços

(Punta la Móra, Riera de Gaià, Altafulla, Torredembarra, A-7, Pobla

de Montornès i Creixell). Inversió: 3.547 milions. En execució (inaugurat

tram Torredembarra/A-7 - 3,5 qm.- juliol 2000). Finalització:

desembre 2000/ gener 2001.

2 Variant N-340 Vila-seca/N-420 (Autovia Reus-TGN). 4,7

quilòmetres. Característiques: 4 carrils. 4 enllaços (autovia TGN-

Reus, autovia Bellisens i sortides a Bonavista i La Canonja). Inversió:

2.678 milions. Termini: 18 mesos. Entrada en funcionament: 2002.

3 Variant N-340 Vila-seca/Hospitalet de l’Infant. 30,4

quilòmetres. Característiques: 4 carrils. 7 enllaços (un amb A-7). 11

viaductes. Inversió: entre 17. 985 i 19.910 milions. Termini: 20

mesos. Entrada en funcionament: primer semestre 2004.

4 Variant N-340 TGN/La Móra. 9 quilòmetres.

Característiques: 4 carrils, possible us del vial d’Acesa paral.lel a l’A-

7, 2 viaductes i 4 passos elevats. Inversió: 5.456 milions. Termini: 18

mesos. Entrada en funcionament: finals 2002.

5 Variant N-240 TGN/Montblanc. 30,4 quilòmetres.

Característiques: d’un (1,5 qm.) a 4 túnels (4,3 qm.). Inversions previstes

període 2000/2007: 30.000 milions.

6 Reforma N-240 A-7TGN/Valls. 15,7 quilòmetres.

Característiques: 4 carrils des de sortida A-7 fins desviament Els

Pallaresos, aparcament zona Pont del Diable, pas elevat a l’alçada de

Sant Salvador. Inversió: 1.022 milions. En execució. Entrada en funcionament:

setembre 2001.

7 Variant Est Reus. 4,7 quilòmetres. Característiques: 4

carrils, 5 enllaços (variant Sud, autovia Reus/Tarragona i carreteres de

Constantí, el Morell i Montblanc). Inversió: 4.000 milions. Termini:

24 mesos. Entrada en funcionament: segon semestre 2003.

8 Pla director aeroport de Reus. Inversions període

2000/2013: 27.191 milions. Característiques: ampliació pista actual i

construcció segona pista, ampliació terminal de passatgers i construcció

terminal de mercaderies, nous accesos estació mercaderies

Renfe del Polígon Industrial Constantí i carretera Constantí-Reus. El

pla director es troba des de l’agost en període d’al.legacions.

9 Carretera Salou/Cambrils. 6,5 quilòmetres.

Característiques: 2 carrils, enllaç amb l’autovia Reus/Salou. Inversió:

2.430 milions. Termini: 18 mesos. Entrada en funcionament: segon

semestre 2002.

10 Anell TAV/Euromed Camp de TGN. Municipis afectats:

20 (aprox.: 336,4 qm2). Inversió conjunta prevista fins al 2004:

73.000 milions (27.000 corresponen al tram Euromed des de

Vandellòs). Característiques: 5 enllaços (Reus-nord-Perafort,

Torredembarra-Altafulla, port TGN, Vila-seca-Port Aventura i aeroport

de Reus). Velocitat màxima dins l’anell ferroviari: entre 160 i

200 qm/h. Adjudicats trams que inclouen estació TAV (terme de La

Secuita, a prop nucli urbà de Perafort): 23.000 milions (juliol 2000).

11 Reordenació Port TGN. Inversions període 2001/2004:

40.000 milions (50% iniciativa privada). Característiques: connexió

ferroviària amb xarxa TAV i Corredor del Mediterrani al Polígon

Entrevies i ampliació de la línia ferroviària interna (moll d’Aragó).

12 Reforma N-340 TGN/Vilafranca del Penedès. En estudi.

Característiques: ampliació fins a 4 carrils variant Altafulla i continuació

fins a Vilafranca del Penedès. Possible entrada en funcionament:

a partir de 2004.

TAG Setembre 2000 14


3

3

9

7


5

8

5

2

5

10

11

6

6

4

ANELL FERROVIARI

1

12

12

12

TAG Setembre 2000

15 ▼


SEGURETAT ▼

La càrrega de foc, una eina per a la prevenció

d’incendis. Paràmetres de càlcul

Al número anterior de la revista

es feia una síntesi dels canvis que la

nova Llei 3/1998, de 27 de febrer,

de la intervenció integral de

l’administració ambiental i el seu

Reglament, desenvolupat per

Decret 136/1999, de 18 de maig,

(DOGC 2894 de 21.05.99), introdueixen

en l’àmbit de les activitats,

fins a la data regulades pel Regl -

ament d’activitats molestes, insalubres,

nocives i perilloses (RA -

MINP), de 30.11.1961, i que afecten

a la classificació de les mateixes

i als procediments i requisits exigits

per a la seva implantació i funcionament,

sota el règim d’intervenció

administrativa corresponent: autorització,

llicència o comunicació.

Respecte de la PREVENCIÓ

D’INCENDIS, l’Annex IV.A del

Reglament indica la relació

d’activitats sotmeses a informe preceptiu

per part del Departament de

Governació i l’Annex IV.B indica la

documentació de seguretat que ha

d’acompanyar la sol.licitud

d’autorització ambiental o de llicència

ambiental en matèria de prevenció

d’incendis, entre la qual cal

esmentar la CARREGA DE FOC

PONDERADA de cada sector

d’incendi (MJ/m 2 ).

Cal recordar, respecte a legislació

bàsica contra incendis, que així

com la regulació d’activitats desenvolupades

en edificis de tipus urbà

(habitatges, residencial, administratiu,

garatge,...inclòs petita activitat

industrial i d’emmagatzematge) es

troba recollida en la vigent Norma

Bàsica de l’Edificació: Condicions

de protecció contra incendis en els

edificis NBE-CPI/96 i en el Decret

241/1994, sobre condicionants

urbanístics i de protecció contra

incendis en els edificis, complementaris

de la NBE-CPI/91 (*1),

els establiments purament industrials

pateixen una manca de legislació

bàsica que unifiqui les condicions

de protecció contra incendis i

explosions. Les indústries estan

obligades al compliment de diferents

disposicions, la majoria

d’elles del Ministeri d’Indústria,

que les poden afectar en alguns

apartats específics: instal˙lació elèctrica,

aparells a pressió, em ma -

gatzematge d’inflamables,... i que

no entren en una anàlisi global de

l’activitat industrial.

La manca d’aquesta normativa

de caràcter generalista en el sector

industrial ha fet que documents com

la publicació del Col˙legi

d’Enginyers Industrials de Cata lu -

nya: Activitats classificades. Crite -

ris tècnics per a la redacció de projectes

hagin esdevingut una adequada

eina de treball tant per al projectista

com per al tècnic de

l’administració.

(*1). La referència a la NBE-

CPI/91, del Decret 241/94, s’ha

d’entendre extensiva a la versió

vigent de la NBE-CPI, en tot allò

que li sigui complementari sense

contradir-la.

EL RISC D’INCENDI

Tant la PREVENCIÓ, com la

PROTECCIÓ contra incendis po -

den utilitzar diferents mètodes o

procediments per establir mesures

correctores tendents a evitar o re -

duir els efectes d’un incendi.

TAG Setembre 2000 16


D’entre els diferents mètodes

podem esmentar:

1. Mètodes dels factors (i mètode

del coeficient K., recollits a les

Ordenances de Bombers dels

Ajuntaments de Barcelona i

Madrid, la finalitat dels quals és

determinar la RF i EF d’un sector,

perquè quedin confinades les conseqüències

d’un possible incendi.

2. Mètode Gretener, recollir per

l’Ordenança contra incendis de

l’Ajuntament de Saragossa, és un

dels mètodes més complerts de

valoració del risc d’incendi,

d’aplicació per a riscos petits i mitjans.

Requereix unes mesures de

prevenció mínimes per a que el risc

sigui admissible, és molt aplicat al

sector assegurador.

3. Mètode MESIRIC., recollit

per MAPFRE, és una simplificació

del mètode de Gretener.

4. Mètode de Purt, amb el

mateix camp d’aplicació que el

mètode de Gretener permet obtenir

solucions orientatives i ràpides,

però més sobredimensionades.

5. Mètode de l’Índex d’In cen di

i Explosió, desenvolupat per DOW

CHEMICAL COMPANY, és pensat

per a valorar el risc d’incendi i

explosió d’indústries de procés, a

les que no són d’aplicació els mètodes

de Purt i Gretener.

6. Mètode del risc intrínsec, es

basa en el càlcul de la CÀRREGA

DE FOC PONDERADA, en funció

de la qual es classifiquen les

activitats com de risc baix, mitja o

alt. Aquest mètode es va adoptar

per la NBE-CPI/82, apèndix IV, i

no ha estat recollit en posteriors

versions de la NBE-CPI/91 ni 96.


Està recollit a l’Apèndix del Decret

241/94 i és el mètode proposat al

document Activitats classificades.

Criteris tècnics per a la redacció de

projectes esmentat. En funció de la

classificació resultant, les mesures

correctores, tant de prevenció com

de protecció contra incendis són

més o menys exigents.

CLASSIFICACIÓ DE LES

INDÚSTRIES I

EMMAGATZEMATGES

La normativa vigent NBE-

CPI/96 i Decret 241/94 no estableixen

una classificació homogènia, en

funció del valor de la càrrega de foc.

Així la NBE-CPI/96 classifica

al seu art. 19 els locals i zones de

risc especial en tres tipus: de risc alt,

de risc mig i de risc baix, utilitzant

paràmetres de superfície (m 2 ), de

volum (m 3 ) o d’ús específic i només

en el cas d’ús comercial (C.19.1) fa

una classificació en funció de la

CÀRREGA DE FOC TOTAL (NO

ponderada), aportant uns valors

d’exemple per al seu càlcul en els

comentaris al text de l’articulat.

(Cristalleria, ceràmica: 200

MJ/m 2 .m; Ferre te ria: 300 MJ/m 2 .m;

Alimentació: 700 MJ/m 2 .m,...).

El Decret 241/94, per contra, al

seu Apèndix, fa una classificació

del nivell de risc intrínsec de les instal˙lacions

industrials i

d’emmagatzematges en edificis

amb altres usos i adjacents, en funció

de la CÀRREGA DE FOC

PONDERADA del local, més acord

amb el plantejament del Reglament

general de desplegament de la Llei

3/1998 i en línia amb el document

del Col˙legi d’Enginyers Indus trials

esmentat. Aquest valor de la càrrega

de foc ponderada s’adopta com a

referent als articles 14 i 15 per a

establir la compatibilitat d’ús,

ampliant el que disposen els articles

de la NBE-CPI/96: 4.3 (sectors

d’incendi), 14 (estabilitat al foc exigible

a l’estructura), 15 (resistència

al foc exigible als elements constructius)

i 19 (locals i zones de risc

d’incendi) i regulant altres aspectes

com: mitjans de protecció, enllumenat

d’emergència i vies d’evacuació.

CÀLCUL DE LA CARREGA

DE FOC PONDERADA

S’insereix còpia de l’Apèndix

del Decret 241/94, que desenvolupa

TAULES

la fórmula per al càlcul de la càrrega

de foc ponderada, com a procediment

per a la valoració del risc

intrínsec d’incendi.

El seu càlcul haurà de ser el

més real possible i, per tant, haurà

de contenir, en el sumatori, no sols

els productes combustibles que es

troben en el sector d’incendi, sinó

també els que formen part de

l’estructura i els tancaments, els

elements de decoració, el mobiliari,

les instal˙lacions, etc.

No obstant, la dificultat del

seu càlcul ve donada per la manca

de dades existents, les quals només

es troben a la bibliografia especialitzada,

que per altra part no és

abundant.

L’objecte d’aquest article és

facilitar aquestes dades, en quantitat

suficient per a que el tècnic

projectista pugui fer una valoració

acurada del risc d’incendi i, en

conseqüència, dotar l’acti vitat/in -

dústria de les mesures de prevenció

i protecció adequades al

mateix.

Una relació més extensa de

dades es pot trobar a les referències

indicades a l’apartat de bibliografia:

2, 3 i 4.

A les taules s’utilitza la megacaloria (Mcal) com a unitat d’energia, per ser la que consta a les referències

bibliogràfiques. L’equivalència amb la unitat d’energia del Sistema Internacional, el joule, és la següent:

1 Mcal = 10 6 cal = 4,18x10 6 joules = 4,18 MJ

TAG Setembre 2000

17 ▼


TAG Setembre 2000 18


TAG Setembre 2000

19 ▼


BIBLIOGRAFIA

(1) MINISTERI D’OBRES PÚBLIQUES I URBANISME

NBE-CPI/82 condicions de protecció contra incendis en els edificis

Reial Decret 2059/1981 de 10-4-1981 BOE de 18 i 19-9-81, modificat pel R.D. 1587/1982 de 25-6-82 BOE de 21-7-82.

(2) GRETENER M.

Determination des mesures de protection decoulant de l’evaluation de danger potencial d’incendie.

Berne, Ass. des establissements cantonaux d’’assurance contre l’incendi. 1973

(3) AJUNTAMENT DE SARAGOSSA

Ordenança de prevenció d’incendis en el terme municipal de Saragossa

(BOP de Saragossa de 30-10-1980 i 27-02-1985)

(4) INSTITUT NACIONAL DE SEGURETAT I HIGIENE EN EL TREBALL

Risc intrínsec d’incendi (II)

Notes tècniques de prevenció: NTP-37 de 1983

(5) ASSOCIACIÓ/COL·LEGI D’ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA

Activitats classificades. Criteris tècnics per a la redacció de projectes

Carpeta núm. 25. 1a edició 1989

(6) GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ

Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris

de la NBE-CPI/91

Decret 241/1994 de 26-07-94 DOGC núm. 1964 de 30-09-94 i correccions DOGC núm. 2005 de 30-01-95.

(7) MINISTERI DE FOMENT

NBE-CPI/96 condicions de protecció contra incendis en els edificis

Reial Decret 2177/1996 de 04-10-1996 BOE de 20-10-96

(8) DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT

Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998

Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer,

de la intervenció integral de l’administració ambiental, i s’adapten els seus annexos. DOGC núm. 2894 de 21-05-99.

TAG Setembre 2000 20


TAG Setembre 2000

21 ▼


OBSERVACIONS

- qm és la càrrega tèrmica mobiliària (equival/pot substituir directament l’expressió (Pi x Hi)/A de la fórmula).

Si en la construcció de l’immoble s’utilitzen quantitats apreciables de materials combustibles (p. ex.:

una edificació de fusta) la càrrega tèrmica que això suposaria s’hauria de sumar a la indicada a les taules.

Als emmagatzematges la càrrega tèrmica ho és per metre d’alçada (Mcal/m 3 ).

- Els valors corresponents al grau de perillositat (Ci) i al risc d’activació (Ra), per a la valoració del risc

intrínsec d’incendi, es poden extreure de les taules 3 i 4, en base a la combustibilitat del contingut: c (classificació

de perills Fe (Ex) I-VI ), que utilitza el mètode Gretener i que correspon amb l’establert per la norma

UNE 23727 en sentit invers (Fe I ( M6, ... , Fe VI ( M0-M1), i al perill d’activació: a (Cat. 1-5) indicat, aplicant

les següents equivalències:

a) Qualificació del grau de perillositat del combustible (Ci):

Proposat per Equivalència que

Gretener (CEA) es proposa per a

c D. 241/94

Fe (Ex) . Ci .

I Alta (A)

II Mitja (M)

III,..,VI Baixa (B)

b) Qualificació del risc d’activació (Ra):

Proposat per Equivalència que

Gretener (CEA) es proposa per a

a D. 241/94

Cat. . Ci .

1 i 2 Baix (B)

3 Mig (M)

4 i 5 Alt (A)

EXEMPLES DE CÀLCUL

Es desenvolupen, a continuació, tres exemples de diferents usos: aparcament, supermercat i cinema.

En tots els casos se suposa que l’edifici on es realitza l’activitat no aporta càrrega calorífica, ni per la seva

estructura o elements constructius ni pels revestiments interiors (materials M0 o M1).

TAG Setembre 2000 22


Per altra banda el càlcul de Qp es realitza per dos procediments diferents:

de forma pormenoritzada, utilitzant les potències calorífiques dels diferents materials combustibles i el

seu grau de perillositat, aplicant la fórmula genèrica (D. 241/94).

utilitzant directament els valors de les taules 3 i 4 (qm)

Els valors de Hi, Ci i Ra s’obtenen directament de les taules o de valors facilitats pel fabricant, tenint en

compte les equivalències proposades a l’apartat anterior.

APARCAMENT

Dades: superfície construïda: 800 m 2

places d’aparcament: 35 places

CÀLCUL Qp

De taula 3: Automòbil (garatge privat) qm=70 c=II a=1

Garatges soterrats qm=> < 50 c=II a=2

c=II --> Ci = mig = 1,2 a = 1-2 --> Ra = baix = 1,0

per tant,

a) adoptant Hi = 1200 Mcal/unitat (Taula 2)

Qp= ((35 x 1200 x 1,2) / 800 ) x 1,0 = 63 Mcal/m 2

b) directament de taula 3 Qp= 50 x 1,2 x 1,0 = 60 Mcal/m 2

SUPERMERCAT

Dades: superfície construïda: 600 m 2 (sala de venda: 500 m2 , magatzem: 100 m 2 )

situació: planta baixa edifici habitatges

< alçada lliure: 3.00 m

CÀLCUL Qp

De taula 3: Alimentació (comerç) qm=160 (Mcal/m 2 ) c=III a=2

De taula 4: Colonials qm=200 (Mcal/m 3 ) c=III-IV a=1

Productes alimentaris preparats qm=200 (Mcal/m 3 ) c=III a=1

c=III-IV --> Ci = baix= 1,0 a = 1-2 --> Ra = baix = 1,0

per tant,

a) sala vendes

Qp= (66040 / 500 ) x 1,0 = 132 Mcal/m 2

TAG Setembre 2000

23 ▼


) magatzem

en aquest cas, suposarem que no estan definides les quantitats i, per tant, agafarem el valor per a emmagatzematges

de colonials o de productes alimenticis preparats indicats:

calcularem primer la capacitat d’emmegatzematge real:

- superfície de prestatgeries: 6 x 7.00 x 1.00 + 10 x 1.00 = 52.00 m 2

- volum: 52.00 x 2.00 = 104.00 m 3

Qp= ((200 x 104) / 100) x 1,0 = 208 Mcal/m 2 (*1)

si utilitzem el valor que facilita la NBE-CPI/96 al seu article C.19.1, on indica per emmagatzematge

d’alimentació-papereria una càrrega mobiliaria qm= 167 Mcal/m 2 x m , valor en el que ja estan inclosos els

espais lliures i de circulació, tindriem per a una alçada d’emmagatzematge de 2.00 m:

Qp= ((167 x 2.00) x 1,0 = 334 Mcal/m 2 (o 167x2x100 = 33400 Mcal, risc baix s/ C.19.1 3) (*1)

càrrega de foc total

(*1). Aquests valors de Qp, no serien admissibles en un edifici d’habitatges (Decret 241/94, art. 14) al sobrepassar les 200

Mcal/m2, excepte si el magatzem es protegeix amb una instal.lació d’extinció automàtica per ruixadors d’aigua, protecció amb la qual

el D. 241 permet que la càrrega de foc es dupliqui.

CINEMA

Ens limitarem a calcular la càrrega de foc d’una sala.

Dades: superfície construïda: 152 m 2

nombre de butaques: 148 butaques

CÀLCUL Qp

De taula 3: Cinema qm=80 c=IV a=2

c=IV --> Ci = baix = 1,0 a = 2 --> Ra = baix = 1,0

a) Determinarem el poder calorífic d’una butaca amb estructura de fusta:

amb la qual cosa:

Qp= ((148 x 111.0 x 1,0) / 152 ) x 1,0 = 108 Mcal/m 2

b) directament de taula 3 Qp= 80 x 1,0 x 1,0 = 80 Mcal/m 2

Com podem veure els resultats que s’obtenen per un o altre mètode no coincideixen. En les taules

s’utilitzen valors mitjos que com a tals no poden representar cadascun dels casos concrets que se’ns puguin

presentar, però són valors la utilització dels quals està suficientment contrastada i admesa. Per al cas concret

proposat el resultat més ajustat i real forà l’obtingut pel mètode a).

FÉLIX GONZÁLEZ REDONDO

Arquitecte tècnic. Sotsinspector del Cos de bombers

TAG Setembre 2000 24


Classificació de les instal·lacions industrial i d’emmagatzematge

en funció del seu nivell de risc intrínsec.

Les indústries i emmagatzematges es classificaran conforme al

nivell de risc intrínsec d’aquestes instal·lacions i aquests nivells

s’establiran de la forma següent (*), en funció de la càrrega de foc

ponderada del local:

Qp càrrega de foc ponderada del local Mcal/m2 Nivells de risc intrínsec Nivells baixos. Nivell 1 Qp < 100.

Nivell 2 100 < Qp < 200.

Nivells mitjans. Nivell 3 200 < Qp < 300.

Nivell 4 300 < Qp < 400.

Nivell 5 400 < Qp < 800.

Nivells alts. Nivell 6 800 < Qp < 1.600.

Nivell 7 1.600 < Qp < 3.200.

Nivell 8 Qp < 3.200.

(*) Poden utilitzar-se altres sistemes de càlcul pr determinar la càrrega de foc (ponderada) extrets de mètodes d’avaluació de risc que siguin suficientment

contrastats per la pràctica i l’experiència, com per exemple el mètode Gretener.

La càrrega de foc ponderada Qp d’una indústria o emmagatzement

es calcularà considerant tots els materials combustibles que formin

part de la construcció, així com aquells que es prevegin com a utilitzables

normalment en els processos de fabricació i totes les

matèries combustibles que puguin ser emmarcades. El càlcul de la

càrrega de foc ponderada Qp s’establirà mitjantçant l’expressió:

∑Pi x Hi x Ci

Qp = x Ra (Mcal/m 2 )

A

Essent:

Pi: pes en kg de cada una de les diferents matèries combustibles.

Hi: poder calorífic de cada una de les diferents matèries en

Mcal/kg.

Ci: coeficient adimensional que reflecteix la perillositat dels productes,

d’acord amb els valors següents:

Grau de perillositat alt

Qualsevol líquid o gas liquat a pressió de vapor d’1 kg/cm 2 i 23º C.

Materials criogènics.

Líquids amb el punt d’inflamació inferior a 23º C.

Matèries de combustió espontània en exposició a l’aire.

Materials que poden formar mescles explosives amb l’aire.

Tots els sòlids capaços d’inflamar-se per sota els 100º C.

Valor de Ci: 1,6.

Activitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .N

Begudes-sense alcohol . . . . . . . . . . . . . . . .B

Begudes alcohòliques-preparació . . . . . . . .M

Begudes carbòniques-fabricació . . . . . . . .B

Betum-preparació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B

Cafè -torrefacte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M

Cartró-fabricació de caixes-elements . . . . .M

Cautxú-fabricació d’objectes . . . . . . . . . . .M

Cel·luloide-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . .M

Cera-fabricació d’articles . . . . . . . . . . . . . .B

Ceràmica-taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B

Cervesa-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B

Coles-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M

Confecció-tallers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B

Conserves-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . .B

Cordes-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M

Cosmètics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M

Cuir-tractament i objectes . . . . . . . . . . . . .B

Destil·leries-materials inflamables . . . . . . .M

Dissolvents-destil·lació . . . . . . . . . . . . . . . .M

Ebenisteria (sense magatzem de fusta) . . .M

Electricista-taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B

Electricitat-fabricació d’aparells . . . . . . . .M

Electricitat-reparació d’aparells . . . . . . . . .B

Electrònica-fabricació d’aparells . . . . . . . .M

Electrònica-reparació d’aparells . . . . . . . . .B

Embarcació-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . .M

Envernissats-taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M

Escombres-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . .B

Estores-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B

Fertilitzants químics-fabricació . . . . . . . . .M

APÈNDIX DEL DECRET 241/94

Fibres artificials-producció i manipulació .M

Foneria de metalls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B

Forges i ferreries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B

Frigorífics-cambres . . . . . . . . . . . . . . . . . .B

Fusta-fabricació contraplacats . . . . . . . . . .M

Fusteria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M

Galvanoplàstia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B

Gèneres de punt-fabricació . . . . . . . . . . . .B

Greixos comestibles-fabricació . . . . . . . . .M

Impremta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M

Indústries químiques . . . . . . . . . . . . . . . . . .M/A

Joguines-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M

Laboratoris elèctrics . . . . . . . . . . . . . . . . . .B

Laboratoris fisics i matal·lurgics . . . . . . . .B

Laboratoris fotogràfics . . . . . . . . . . . . . . .B

Laboratoris químics . . . . . . . . . . . . . . . . . .M

Licors-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M

Maçoneria-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . .B

Magatzems en general . . . . . . . . . . . . . . . .B

Mantega-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . .B

Màquines-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . .M

Marcs-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M

Materials usats-tractament . . . . . . . . . . . . .M

Mecanització de metalls . . . . . . . . . . . . . . .B

Medicaments-laboratoris . . . . . . . . . . . . . .M

Metalls-fabricació d’articles . . . . . . . . . . . .B

Mitges-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B

Mobles-fabricació (fusta) . . . . . . . . . . . . . .M

Mobles-fabricació (metall) . . . . . . . . . . . . .B

Molins fariners . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M

Motors elèctrics-fabricació . . . . . . . . . . . . .M

Grau de perillositat mitjà

Els líquids amb el punt d’inflamació comprès entre els 23 i els 61º C.

Els sòlids que comencen la seva ignició entre els 100 i els 200º C.

Els sòlids i semisòlids que emeten gasos inflamables.

Valor de Ci: 1,2.

Grau de perillositat baix

Els productes sòlids que per començar la sega ignició requereixin

estar sotmesos a una temperatura superior a 20oº C.

Líquids amb punt d’inflamació superior als 61º C.

Valor de Ci: 1

A: superficie construïda del local, considerada en m 2 .

Ra: coeficien adimensional que pondera el risc d’actuació inherent

a l’activitat industrial, de la forma següent:

Risc d’actuació alt.

Coeficient Ra: 3.

Risc d’actuació mitjà.

Coeficient Ra: 1,5.

Risc d’actuació baix.

Coeficient Ra: 1.

A fi d’estabilitzar l’avaluació del risc d’ativació de cada procés

conforme als nivells alt (A), mitjà (M) o baix (B), es facilita la llista

d’activitats següent:

Olis comestibles-fabricació . . . . . . . . . . . .M

Orfebreria-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . .B

Planificació-elaboració i forns de pa . . . . .B

Paper-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B

Passamaneria-taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B

Pastes alimentàries-fabricació . . . . . . . . . .M

Pintures-tallers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .A

Pintures i vernissos-fabricació . . . . . . . . . .A

Pinzells i raspalls-fabricació . . . . . . . . . . .M

Pirotècnia-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . .A

Planxa-taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B

Plaques de resina sintètica-fabricació . . . .M

Productes alimentaris-fabricació . . . . . . . .B

Reparacions-taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B

Resines sintètiques-fabricació . . . . . . . . . .M

Sabates-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M

Sacs-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B

Seda artificial-fabricació . . . . . . . . . . . . . .M

Suro-tractament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B

Taller mecànic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B

Tapisseria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M

Teixits-fàbriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B

Telefònica central . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B

Tintes d’impremta-fabricació . . . . . . . . . . .M

Tintoreries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B

Transformadors-construcció . . . . . . . . . . . .B

Vernissos-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . .M

Vidre-fabricació d’articles . . . . . . . . . . . . .B

Vulcanització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M

Xocolata-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . .M

TAG Setembre 2000

25 ▼


ESPAI AL TEMPS ▼

Les baldufes de Santes Creus

N

o hi ha dubte que al llarg i

ample de Catalunya són

molts els Esgrafiats que poden ser

objecte d’un estudi, però no és

freqüent el trobar un Conjunt

Monumental com el de Santes

Creus, on l’Esgrafiat es el denominador

comú de la decoració de

totes les façanes, motiu pel qual

he optat per aquest conjunt i no

per un altre a l’hora de dur a terme

aquest treball.

El monestir de Santes Creus

és un dels monestirs catalans que

van nèixer arran de la reforma cistercenca.

L’ideal d’aquesta reforma

sorgí en el món cristià a finals

del segle XI i principis del XII, i

pretenia tornar el monaquisme

benedictí al fervor, disciplina i

rigor dels seus origens.

El Císter va entrar vigorosament

a Catalunya a mitjans del

segle XII, quan ja feia bastants

anys que havíen començat les

seves fundacions a la Península,

sobretot al Nord. Així i tot, les

abadies cistercenques arribaren a

ésser les més importants d’Es -

panya.

S’ha discutit llargament sobre

si és anterior en el seu origen el

monestir de Poblet o el de Santes

Creus. Ultimament, els historiadors

s’han inclinat a favor de la

comunitat de Santes Creus, encara

que no al lloc on s’ha fet famós,

sinó a Valldaura, a la parròquia de

Sant Martí de Cerdanyola, del

Vallès Occidental.

Valldaura, donada la seva proximitat

a l’abadia de Sant Cugat,

no convenia gaire a la nova comunitat,

ja que era un lloc amb po -

ques possibilitats d’expansió, i

tampoc no s’adaptava a la solitud

desitjada per Sant Bernat, el fundador

de l’ordre. Per aquests

motius, l’any 1153 una part de la

comunitat es deplaça a l’Espluga

d’Ancosa, prop de la Llacuna, en

un terreny que els oferí el Comte

Ramón Berenguer IV, i per fi,

l’any 1160, la majoria s’assenta

definitivament a l’indret anomenat

“Santes Creus”, a la riba

esque rra del Gaià.

El primer Abat de Valldaura

fou Guillem de Montpeller, i el

primer de Santes Creus, quart de

la primitiva fundació, Pere de

Puigvert (1158-1185).

«

El Císter va entrar a

Catalunya a mitjans del

»

segle

XII, quan ja tenia diverses

fundacions a la Península

En la construcció de l’església

de Santes Creus i de les diferents

dependències del monestir, trobem

tres estils fonamentals: el

romànic, el cistercenc i el gòtic.

Algunes dependències com el

Palau de l’Abat són posteriors

(segle XVI).

L’esglèsia, començada l’any

1174 i acabada el primer quart del

segle XIII, és de tres naus i transepte,

amb cinc capelles que formen

la capçalera. Veiem doncs,

que segueix el típic pla cistercenc.

Travessen les naus, forts pilars de

separació de planta cruciforme,

destinats en un principi a sostenir

una coberta en volta de canó, que

es va modificar i es substituí per

voltes d’ogives. El cimbori del

creuer és ja gòtic.

TAG Setembre 2000 26


S’entra al monestir per la

porta de l’Assumpta, sobre la qual

s’aixeca la Torre del Mirador.

La porta de l’Assumpta s’obre

a una plaça de forma més o menys

rectangular (la Plaça de Sant

Bernat Calvó), molt bonica i amb

una font enmig. La Plaça de Sant

Bernat Calvó acaba amb el frontal

de l’església del monestir, i té a

banda i banda edificis tardans destinats,

els de la dreta, a Palau i

dependències de l’Abat, i els de

l’esquerra a vivenda per als monjos

jubilats, infermeria, cel.les

dels copistes i altres dependències.

La portada de l’església, construïda

entre 1171 i 1211, está formada

per un arc de mig punt, que

dóna com a resultat, tant per la

forma com per les seves proporcions

un estructura romànica.

Les motllures que la decoren,

no obstant són ja gòtiques.

D’estil romànic, doncs, només

es conserva part de la façana,

essent el conjunt en la major part

cistercenc i part de l’interior del

temple, ja gòtic.

Plenament romànica és la

capella de la Santíssima Trinitat,

situada en la part posterior del

cenobi.

La sala capitular, iniciada a

finals del segle XII, va ser acabada

el 1331. Es una peça rectangular

que s’obre a una galeria del

claustre per mitjà d’una porta

situada entre dos arcs apuntats que

abarquen, cada un, dos arcs de

mig punt que descansen sobre

columnes geminades. La volta

d’ogives es recolza sobre les

colum nes coronades per capitells


amb la decoració vegetal típica de

les construccions del Císter.

El claustre actual, començat el

1313, reemplaça un altre anterior,

més simple, que enllaçaria estèticament

amb el templet del lavabo

d’estil de transició.

En el creuer del temple es trobem

les tombes reials.

Aquí reposen Pere II el Gran

de Catalunya, el Rei Cavaller;

Jaume II, anomenat el Just i la

seva esposa Blanca d’Anjou;

Roger de Llúria, l’almirall de Pere

II, enterrat als peus d’aquest; els

Montcada, i molts altres personatges

de la vigorosa noblesa catalana.

La tomba de Pere II és la que

més crida l’atenció. Es una enorme

i majestuosa banyera de porfir

roig amb una tapa de jaspi que,

segons la tradició, el seu fill

Jaume II el Just féu portar de

Sicilia.

L’evolució del mitjà de vida i

del concepte de l’estètica que

comença amb el Renaixement,

ténen ple desenvolupament en el

nostre país a l’albada del segle

XVII i és a partir de mitjans de

l’anomenada centúria quan, amb

els abats quadrienals, el monestir

de Santes Creus sofreix una notòria

transformació en el seu aspec-

te exterior. El pla monumental de

les construccions havia sigut deliberadament

interrompit per les

“fortificacions” del Rei Pere el

Cerimoniós i des d’aleshores, després

de tres segles, havent canviat

tantes coses en la vida del mones-

«

El claustre actual del

monestir, iniciat el 1313, va

reemplaçar un altre construït

un segle abans

»

tir, les obres són reempreses per

tal de dotar a la comunitat de instal·lacions

adequades de les quals

tant temps manques.

Les noves obres que amb tal

motiu es porten a terme, i que es

continuaran durant els dos segles

següents, fins acabar el convent,

ni pel seu estil, ni per la seva tècnica,

tenen res de comú amb el

caràcter monumental de les seves

predecessores. Fins i tot quan

aquest caràcter vulgui conferir-se

a la nova entrada del recinte, el

“Portal de l’Assumpta” aquest es

realitza a base del més estricte i

indispensable material de canteria.

Es construeix, per general, a

base de paret seca, amb els paraments

exteriors senzillament arrebossats.

D’aquesta manera, davant


Els esgrafiats de Santes Creus es

poden veure a la porta d’entrada

a la plaça anterior al recinte del

monestir, la Plaça Santa Llúcia

la muntanya de pedra del monument

medieval, es dóna configuració

a les places del recinte anterior,

utilitzant la desmembració

dels edificis de l’antic hospital de

“Sant Pere dels Pobres”.

Tanmateix, tot i el signe rural

que va presidir la nova urbanització,

algunes de quines obres éren

a càrrec de mitjans de particulars,

el reflexe de la grandiositat del

monument que passaven a integrar

el conjunt, obliga al màxim

mirament en dotar a les esmentades

noves construccions d’una

bellesa decorativa exterior en funció

del concepte estètic i econòmic

del moment.

Així varen sorgir els esgrafiats.

Les seves manifestacions

més antigues les podem trobar a la

façana de la casa extrema de la

Plaça del Joc de la Pilota (1645),

actualment Plaça de Jaume el Just;

en les del Palau de l’Abat, de la

Plaça de Sant Bernat (1653) i en

una paret del pati de Bonrepós, o

claustre posterior, dins del monestir.

Prossegueixen a l’exterior de

la casa que fa cantó amb les dues

places, ocupant el seu solar el

perímetre de la antiga capella de

l’hospital dels pobres, reconstruïda

per a vivenda de l’ex-Abat

Canals a darrers del mateix segle i

TAG Setembre 2000

27 ▼


en l’embelliment del nou portal de

l’Assumpta. Per a continuar, ja

ben entrat el segle XVIII en la

façana de l’arrebossada capella de

Santa Llúcia (1744); al portal del

primer recinte i, finalment a les

cases del monjos jubilats de la

Plaça de Sant Bernat de finals de

la pròpia centúria. S’aprecia dins

de la varietat de motius, que tendeix

a un sentit unitari en certa

manera, l’evolució del gust o de la

moda en el respectius moments de

«

Els traçats mostren l’evolució

del gust ornamental a

diferents èpoques, des del

barroc fins al neoclassicisme

»

l’execució, que va des del ple

barroc, fins arribar a la més pura

concepció neoclàssica, sent més

recents els d’estil Noucentiste del

nº. 6 de la Plaça de Sant Bernat i

els del nº. 3 de la Plaça de Santa

Llúcia, tots dos realitzats per En

Ferdinandus Serra i Sala.

Els esgrafiats de Santes

Creus, amb la seva perllongada

executòria, -expressió del sentit

ornamental dels dos últims segles

de vida del monestir-, han arribat

a ser consubstancials amb la visió

de conjunt que del monument

s’obté. Davant la impossibilitat de

restituir l’aspecte medieval degut

als perills que una reintegració

semblant representaria en importants

sectors dels que no queda

rastre -o sols lleuger- del seu passat,

entendrem que val la pena

procurar la conservació del conjunt

que ha arribat fins els nostres

díes, no exempt, ni molt menys, de

caràcter, de gràcia i de bellesa.

La mà del temps i la més perniciosa

ancara de restauradors

inhàbils, arribaren a perjudicar i a

posar en greu perill la conservació

de tan estimat conjunt. En alguns

sectors, com és la façana de la

capella de Santa Llúcia, la decoració

es trobaba en tràngol de desa-

parèixer totalment, però una restauració

adient ha fet que avui

llueixi d’una forma esplèndida. No

succeeix el mateix amb la façana

de l’antic Palau de l’Abat que

reclama d’una forma urgent una

restauració. Però la conservació de

Santes Creus en tots i cadascun

dels seus aspectes encara és possible

i, gràcies al fet que el senyor

Ferdinandus Serra i Sala va cobrar

afecte a Santes Creus i va portar a

terme treballs importants de restauració

que són un bon exemple

per dur a terme actuacions futures,

fa que ens sentim optimistes en

relació amb una total restauració

del magnífic conjunt dels esgrafiats

del lloc en qüestió.

DESCRIPCIÓ DELS

ESGRAFIATS

Per accedir al Monestir de

Santes Creus és necessari recórrer

dos recintes clarament diferenciats,

separats pel portal de

l’Assumpta. El primer recinte,

l’exterior, és el que constitueix la

Plaça de Santa Llúcia i el segon,

l’interior es el que l’integren les

Places de Sant Bernat, de l’Esglé -

sia i de Jaume el Just o del Joc de

la Pilota.

Amb la finalitat d’establir un

ordre a l’hora de fer la descripció

dels esgrafiats de les façanes del

edificis que integren els dos recintes,

ho farem seguint el camí

d’accés al monestir i en sentit contrari

al que giren les agulles del

rellotge.

EL RECINTE EXTERIOR

Una vegada hem passat el portal

d’accés al primer recinte i

només tombar a la dreta, ens trobem

la façana de l’edifici nº. 3 de

la Plaça de Santa Llúcia, propietat

d’En Vicens Sole i Saumell, on

podem contemplar l’esgrafiat de

recent execució, obra d’En Ferdi -

nandus Serra i Sala, fills evidents

TAG Setembre 2000 28


d’aquest artista tan en referència

al seu estil com a la seva execució.

L’edifici es composa de planta

baixa, dues plantes altes i coberta

amansardada. A l’alçada de cadascuna

d’aquestes plantes, hi ha

unes cintes amb decoració geomètrica,

disposades horitzontalment,

més complexes a mesura que augmenta

l’alçada. La primera és una

simple banda de color blanc, la

segona está formada per dues

línies horitzontals entremig de les

quals hi ha una decoració floral i

la més alta, just sota el ràfec, és la

més ampla i la forma una línia

ondulada flanquejada per línies

horitzontals, decoren les parts

cóncaus de l’ondulació unes petites

flors. A la planta baixa existeixen

tres obertures, la que dona

accés al primer recinte, la porta

d’entrada a l’edifici i una finestra.

Tots tres elements estan construïts

amb conreus de pedra separats i

remarcats per una línia blanca que

els separa de l’arrebosat de fons

«

La conservació dels

esgrafiats es deu en

»

bona

part a la feina del senyor

Ferdinandus Serra i Sala

de l’esgrafiat, sobre la clau de

l’arc carpanell d’accés al primer

recinte hi ha una decoració a base

d’uns àngels que sostenen un

medalló on podem llegir “si vols

saber l’hora que ès, mira el rellotge

que per això és”.

Tant les dues finestres de la

primera planta, com les tres de la

segona están remarcades i decorades

amb motius florals tant la llinda

com l’ampit. Entremig de les

finestres de la primera planta es

pot contemplar un plafó amb una

figura femenina que ens mostre els

fruits de la terra i als extrems dos

florers. A la part alta de la façana i

aproximadament al mig de la

mateixa, un rellotge de sol amb una

cinta onejant sostinguda per dos


àngels on podem llegir “jo sense

sol i tu sense fe, no valem res”, a la

dreta i a l’esquerra plafons amb un

núvol sobre el que es recolzen dos

angelets envoltats per cintes onejants.

Tant els dos plafons com el

rellotge de sol, están enmarcats i

sobre d’ells hi ha uns medallons

amb els perfils d’uns rostres flanquejats

per corns de l’abundància.

Completen el conjunt quatre florers

i dos plafons.

A l’altre costat d’aquest recinte

es troba la Capella de Santa

Llúcia. La façana és completament

simètrica a l’eix de la mateixa,

una porta rectangular amb

montants i llinda de pedra,

damunt la porta una finestra circular

“ull de bou” i rematant el

conjunt tres columnes que suporten

dos arcs de mig punt com si

fos un capanar d’espadanya i tres

capcers escalonats. La decoració

esgrafiada d’aquesta façana está

formada per rectangles de quatre

mòduls d’alçada per dos

d’amplada amb el angles formats

per quarts de circumferència de

radi igual a un mòdul. Aquest element

geomètric es repeteix a l’alt

i al ample de tota la façana, superposant-se

un mòdul a l’ample i

dos a l’alt. Cada dos mòduls hi ha

línies horitzontals que es repeteixen

a tota l’alçada de la façana. A

la part baixa un sócol arrebossat

separat del conjunt esgrafiat per

una faixa horitzontal a base de

filet o llistell, dibuix geomètric,

filet i faixa. La finestra circular

està voltada per una decoració

també geomètrica concèntrica a la

finestra.

La manca de creativitat dels

restauradors de la casa nº. 6

d’aquest recinte ha deixat òrfena

de decoració esgrafiada la façana

de dita casa desmillorant notablement

el conjunt.

Com ja he dit, el recinte exterior

queda separat de l’interior pel

portal de l’Assumpta sent els dos

costats o façanes de la mateixa

practicament iguals. La construcció

te quatre alçades més la Torre

del Mirador, primer de planta quadrada,

després octogonal i finalment

rematada per coberta de

teula àrab en forma piramidal. La

decoració esgrafiada d’aquestes

dues façanes es d’inscripció

barroca, tractan-se els elements

que l’integren els típics d’aquest

estil, angelets que sostenen cintes

onejants amb elements vegetals,

vinya, florers i plafons. Totes les

obertures están enmarcades per

ornaments inspirats en formes

naturals vegetals.

LA PLAÇA DE SANT

BERNAT I DE L’ESGLESIA

La façana Nord d’aquest

recinte l’integren els edificis que

actualment están numerats amb

els números 2, 1, 14 i 13. Tots ells

es composen de planta baixa, dos

pisos alts i coberta de teula àrab.

El conjunt d’aquesta façana está

dividit horitzontalment amb

motius d’ornament geomètric de

cinta que corren a manera de tires

per tot el llarg de les façanes, creant

tres espais. De baix a d’alt,

tenim un primer espai o sòcol


Plaça de Sant Bernat. Façana Nord. Casa

número 1

TAG Setembre 2000

29 ▼


separat de l’inmediat superior per

un filet, una faixa i un altre filet.

El segon espai arriba just sota els

brancals dels balcons del primer

pis delimitant-lo també un ornament

a base d’una cinta que es

composa de dos filets, unes formes

geomètriques “baldufes”, que

es repeteixen continuament,

damunt de les mateixes una motllura

a base d’òvuls i un filet. En

aquest espai hi ha repetits a tot el

llarg de la façana deu plafons senzills

amb angles formant quart de

circumferència i dos rombes a

l’interior. L’espai més decorat és

el que està comprès entre els brancals

dels balcons i el ràfec de la

coberta on tenim els balcons i

sobre d’ells les finestres, tant uns

com els altres amb marcs ribetats i

decoració d’inspiració barroca al

ampits, llindes i brancals,

l’ornament amb cinta del ràfec es

composa de dos filets, “baldufes”,

un filet i greca per aquest ordre i

de baix a d’alt. Entremig de les

obertures d’aquest espai hi tením

unes pilastres amb el respectiu

basament, capitell i fusts que és

decorat a base de plafons d’angles

amb quart de circumferència.


La façana Sud

l’integren els edificis

amb el número 2 i 1 de la

Plaça de l’Església i els

que ténen els números

12, 11, 10, 9, 8, 7 i 6 de

la Plaça de Sant Bernat.

La decoració esgrafiada

de les façanes dels edificis

núms. 2 i 1 de la

Plaça de l’Església és

pràcticament igual que la

façana Nord de la Plaça

de Sant Bernat. Les façanes

dels edificis núms.

12, 11 i 10, d’inspiració

Neoclà ssica, estan formades

també per planta baixa i dos

plantes altes, més coberta de teula

àrab, separades unes de les altres

mitjançant motllures similars a la

de la façana Nord. Les diferències

fonamentals entre les dues façanes,

les podem concretar, en que

els plafons de la façana Sud estan

formats per un sol rombe, el marc

no té els angles formant quart de

circumferència sinó rectangles,

que les pilastres tenen el fust

estriat i que les llindes dels balcons

estan rematades amb entaulament

i frontó triangular. La resta

de cases de la façana Sud

d’aquesta plaça no tenen decoració

esgrafiada, excepció feta de la nº.

6, que gaudeix d’un agrafiat realitzat

per En Ferdinandus Serra i

Sala fa pocs anys i que cal dir està

ben integrat amb la resta del conjunt.

LA PLAÇA DE

JAUME EL JUST

La façana Est d’aquesta Plaça

l’integren les cases núms. 6, 7, 8,

9 i 10, totes elles esgrafiades i cap

d’igual, pel que procedirem a fer

la descripció una per una.

TAG Setembre 2000 30


La façana est de la casa número 7 a la plaça de Sant Jaume el Just mostra

una típica ornamentació neoclàssica

La casa amb el nº. 6 té una

composició molt semblant a la de

les cases núms. 1 i 2 de la Plaça de

l’Església, d’inscripció barroca i

enriquida amb dos florers.

El nº. 7 d’aquesta plaça és un

edifici de planta baixa, dues plantes

altes i coberta de teula àrab,

com la resta del conjunt, també

amb decoració esgrafiada a la

façana, pero en aquest cas

d’inscripció neoclàssica, es diferencia

de la decoració de les cases

amb el nº. 12 de la Plaça de Sant

Bernat, fonamentalment perquè

sobre els dintells dels balcons no

existeix frontó triangular i també

perque tota l’alçada de la planta

baixa està decorada amb esgrafiats

que simulen conreus.

Com heu pogut comprovar al

llarg d’aquest apartat, no he dit res

en relació a la casa nº. 9 i no ha

sigut pas un descuit, sinó perquè

l’atac que s’ha dut a terme en

aquesta façana mereix una atenció

especial i perque estigui a l’alçada

de l’atemptat el denominaré: una

barrabassada.

El diccionari d’En Pompeu

Fabra ens defineix aquest mot,

com un disbarat gros, acció insensata,

i això és el que s’ha fet en la

restauració de la façana de la casa

nº 9 de la Plaça de Jaume el Just o

del Joc de la Pilota, seu social de

la Fundació d’Història i Art Roger

de Bellfort.

Deixant al marge les raons i

circumstàncies que han permès

aquesta acció insensata, passem a

continuació a analitzar les alteracions

que s’han produit per l’acció

incontrolada de l’home.

ALTERACIONS

DEL DIBUIX

Sens dubte, les actuals cases

núms. 8 i 9, amb anterioritat teníen


una façana tractada com

un conjunt. El dibuix,

l’ornament esgrafiat i la

disposició de les obertures

de la façana estaven

disposades simètricament,

on l’eix de simetria

del conjunt coincidia

amb l’eix de la porta

d’entrada de l’actual edifici

nº. 8.

La segregació de la

casa nº. 9 del conjunt i

l’afany de perpetuar i

deixar ben evidenciada

la propietat, entenc és el

motiu principal de

l’alteració de la façana,

tant en el referent al

dibuix com a les obertures

de la mateixa. On hi

havia tres finestres, s’ha obert una

porta i dos balcons, motiu pel que

s’ha suprimit l’ornament esgrafiat

en forma de cinta, que separava la

planta baixa de la primera. Les

pilastres que s’apoiaven sobre

d’aquesta cinta, ara ho fan sobre

uns plafons de nova creació, que no

tenen res a veure amb la decoració

del conjunt. Els plafons -situats

sota dels nous- són més estrets que

els originals com a conseqüència

d’haver construit la porta d’entrada

a l’edifici remarcant-la amb un

aplacat de pedra, sol.lució també

adoptada al sòcol, i que res tenen a

veure amb les solucions originals.

Les pilastres laterals han vist alterada

la seva disposició, i la de la

dreta ha passat de ser mitja a ser

complerta. Finalment, l’ornament

de cinta sota del ràfec de la coberta

en els seus extrems queda rematada,

trencant la continuitat amb la

resta del conjunt.

ALTERACIONS

DELS MATERIALS

DE L’ESGRAFIAT


Com a conseqüència de no

haver dut a terme un estudi previ

sobre les característiques dels

L’ornament més emprat és l’equivalent a la forma plana

que generaria el volum d’una baldufa girant

materials que es van emprar per

l’execució dels esgrafiats originalment,

tant en el que es refereix

a qualitats, origen i dosificacions,

el resultat obtingut a la restauració

de la façana de l’edifici nº. 9, no

té res a veure amb l’esgrafiat original

tant en el què es refereix a

textura superficial, color i to. A

l’hora d’interessar-me per les

característiques dels materials

emprats a la restauració, el seu

autor em deia que l’important per

a una bona restauració dels esgrafiats,

consistia en afegir al morter

de calç, una bona quantitat de

làtex. Aquest fet és suficient per a

comprendre les diferències tan

importants que s’ha produit entre

l’original i la restauració. El

temps ens dirà fins a quin punt

l’introducció de làtex al morter és

bo o dolent per la unió dels materials

i d’aquests amb el suport.

Sols voldria fer-me una pregunta,

podrà transpirar adequadament el

mur de suport de l’esgrafiat si

aquest s’ha realitzat amb làtex?

LES BALDUFES

Al llarg dels segles que s’ha

emprat la decoració esgrafiada a

les façanes del edificis, el gust

dels artistes que els han

dissenyat, ha variat i han

seguit els criteris estètics

de moda en el

moment de dur-los a

terme, però en un conjunt

com el de Santes

Creus es de preveure

que algun element decoratiu

tenia que donar-li

una personalitat, una

característica propia i

aquesta es concreta amb

“les baldufes”, element

integrant de les motllures

de tot el conjunt. És

tan forta la personalitat

que li donen les baldufes

als esgrafiats de Santes

Creus que les mateixes

es resisteixen a ser

cobertes en les restauracions dutes

a terme posant en evidència les

males execucions.

Les baldufes autèntiques, les

de jugar, són volums de revolució

que girant segons el seu eix vertical.

L’equivalent a la forma plana

que generaria el volum de les baldufes,

es la forma emprada en la

decoració de les motllures dels

esgrafiats de Santes Creus.

Les baldufes, que són joguines

de fusta en forma de pera, que

hem de fer giralvoltar imprimint-li

un ràpid moviment de rotació mitjançant

un cordill prèviament

enrollat en la part cònica i que es

desenrotllat tenint-lo subjecte per

un cap i llançant la baldufa contra

el sòl i una altra vegada repetint

aquest procès d’enrotllat i desenrotllat,

estem fent i desfent una

espiral que será dextrogira o sinistrogira,

símbol en el primer cas de

la creació i en el segon de la destrucció,

principi i fi i que voldríem

que representessin el principi

d’una acurada restauració del

esgrafiats de Santes Creus tot fent

ballar una baldufa.

MARIÀ CASAS I HIERRO

Aparellador

TAG Setembre 2000

31 ▼


ESPAI AL TEMPS ▼

El darrer litigi que la ciutat de Tarragona

mantingué contra el prelat Joan de Montcada

(1619-1622)

L

es tensions i litigis que

enfrontaren la ciutat de Tarra -

gona, o més pròpiament la classe

dominant que constituïa

l’oligarquia municipal, i el prelat

Joan de Montcada des que es possessionà

del càrrrec fins a la seva

mort (1612-1622), foren, tant per

la forma -accions violentes amb

participació de gent armada dels

dos bàndols, parcialitat manifesta

de les autoritats polítiques i judicials-,

com pel fons —la jurisdicció

com a causa de les discòrdies-

«

Cal tenir present que, a

l’època, a Tarragona

compartien l’administració

de justícia dos veguers

»

, un conflicte més de senyors contra

ciutats i viceversa, que no és

sinó una cara del bandolerisme,fenomen

social estès per tota

l’Europa dels segles XVI i XVII

que, a Cata lunya,tingué connotacions

pròpies[1]

El motiu de la discordia fou el

vell conflicte de les jurisdiccions[2]

que el nou prelat remogué

en tres ocasions: la primera

tingué lloc l’any 1612, quan a

l’acte d’entrada a la ciutat per possessionar-se

corporalment del

càrrec, exigí contra costum, que el

rebessin amb la solemnitat pròpia

de senyor de vassalls, cosa que no

consentí el govern de la ciutat que

sostenia que els tarragonins

només eren vassalls del rei. La

segona es produí l’any 1619 a

causa d’expedir documents signats

com a senyor únic de la ciutat.

I la tercera, del mateix any

1619, tingué com a detonant el

nomenament de veguer de l’Es -

glé sia sense esperar, contra privilegi,

que la ciutat l’admetés. Els

dos primers litigis es resolgueren

pacíficament a favor de la ciutat,però

el tercer provocà greus

disturbis i severes represàlies contra

els defensors dels privilegis de

la ciutat.

El canonge Josep Blanch

(1620-1672) narra extensament

les incidències dels dos primers

litigis però passa de puntetes en la

narració del tercer, i Morera es

limita a tractar-lo amb dades

extretes dels llibres del consolat[3]

tot i que el fons històric

municipal de Tarragona reuneix

altra documentació que aporta

més informació sobre aquest litigi[4].

Són dades d’aquesta procedència

que utilitzem en aquest

article per ampliar allò que han

deixat escrit els dos autors esmentats.

Per entendre bé la gènesi del

conflicte cal tenir present que a

Tarragona compartien

l’administració de justícia dos

veguers: el de l’Església i el del

rei. El càrrec era biennal i quan

quedava vacant, en virtut de privilegi,

l’arquebisbe i el virrei en

nom del rei, eren obligats a proposar

el seu veguer al govern municipal

per tal que, assessorat per

juristes, l’acceptés o el rebutgés si

no reunia les condicions legals.

TAG Setembre 2000 32


Doncs bé, l’any 1619,

l’arquebisbe destituí el seu veguer

abans d’acabar el bienni i proposà

al seu lloc Jaume Casals persona

implicada en actes de bandolerisme

segons el govern municipal[5].

Com que era segur que

aquest no l’acceptaria,

l’arquebisbe ometent el tràmit de

l’admissió, el 28 de novembre li

donà possessió del càrrec i li

manà que “baxàs a la ciutat a

administrar justícia, lo qual féu

dit Casals y posant˙se al Cap de

les escales del pla de la Seu ab lo

bastó en les mans”; però no gosà

baixar-les temerós de la molta

gent que s’havia congregat a la

plaça de les Cols i l’escridassava.

Llavors la multitud invadí el Pla

de la Seu i malgrat la intervenció

apaivagadora del cònsol segon

«

El canonge Josep Blanch

narra extensament els dos

primers litigis, però passa de

puntetes en el tercer

»

Rafael Llorenç, escometé la gent

armada que protegia Casals, el

qual es retirà, i, per l’interior de la

catedral,es refugià al palau episcopal.

En la batussa hi hagué

algun ferit, però sortosament cap

mort. Sembla que hi participaren

homes de Lluís de Montcada,

germà del prelat, castellà d’Am -

posta i cadell amb antecedents

d’home de brega que,al cap d’un

escamot, s’havia aposentat a

palau cridat per son germà.



Una imatge de l’antic Castell del Patriarca, el qual serví com a habitacle per als prelats de la seu,

i que va ser volat durant l’ocupació napoleònica a principis del segle XIX

Segons fonts municipals, a

més de Lluís de Montcada també

havia entrat al palau del prelat per

una porta que donava a l’exterior

de la muralla, el governador del

Camp Josep Jover amb uns doscents

homes armats, per la qual

cosa temerós que els partidaris del

prelat s’apoderessin de la ciutat, el

govern municipal decidí mobilitzar

el sometent i ocupar els

baluarts de Sant Domènec i de

Sant Antoni on hi havia peces

d’artilleria[6].

No hi hagué més incidents

fins el 20 d’abril del 1620, pasqua

de Resurecció. Aquest dia “molts

de dita ciutat” atacaren a pedrenyalades

amics de Jaume Casals,

en mataren dos, i “sen anaren ab

gran avalot y estruendo a casa de

dit Casals,en la qual posaren foc y

si no fos estat per lo Guardià del

Caputins que isqué ab un Cristo

en les mans la hagueren cremada

tota”[7]. La versió és dels testimonis

que citaren a declarar

Casals i l’arquebisbe, però la del

govern municipal registrada en el

llibre del consolat és totalment

diferent. No hi ha cap referència

dels assassinats i pel que fa al foc

diu que els cònsols acudiren

acom panyats del governador ge -

ne ral de Catalunya Aleix de

Marimon que es trobava a la ciutat,

“a la casa de dit Casals ahont

veren que estaven cremantse un

poch en diverses parts de les portes

de la casa de dit Casals, y los

mateixos cònsols amb dit mº

Berart que anava al costat de ells

demanaren aygua per los vehins

per apagar dit foch llansant aygua

ab una xibrella que com lo foch

era poch encontiment fou apagat”[8].

En la instrucció de la causa els

magistrats de l’Audiència donaren

com a bona la versió dels testimonis

que havia presentat el prelat, i

per posar ordre el virrei duc d’Al -

calà ordenà l’ocupació de la ciutat

per 750 sometents de diverses

vegueries i una companyia de soldats

a cavall. A més a més, per

castigar els revoltosos i la ciutat

manà la detenció de més de 27

persones, i l’enderroc de la casa

de la ciutat, i les dels cònsols i de

set ciutadans, encara que finalment

només s’enderrocaren les

cases dels cònsols.

Entre els detinguts figuraven

el cònsol segon Vicenç Serra, el

metge Joan Baptista Toldrà, i

l’advocat de Barcelona contractat

pel govern municipal Gabriel

Berart. I si bé els tres foren

absolts, Serra es passà 298 dies a

«

Durant el tercer litigi, la

ciutat va gastar una quantitat

pròxima a les 10.000 lliures

del segle XVII

»

la presó, Toldrà un tremps semblant

i Berart vuit mesos. Dels

sentenciats,un tal Antoni Jaques

fou condemnat a mort i penjat,

Jacint Vidal enviat 10 anys a galeres,

i els cavallers Nofre i Lluís de

Montoliu desterrats i castigats a

servir el rei. Pendents de judici a

mitjans de l’any 1622 encara restaven

a la presó una vintena

d’inculpats[9].

Sens dubte l’inductor de tan

dura represàlia fou el poderós

TAG Setembre 2000

33 ▼



Aquest conegut finestral ubicat actualment a un edifici del Pla de la Seu, va

pertànyer al Castell del Patriarca

cadell i arquebisbe Joan de Mont -

cada confabulat amb el virrei duc

d’Alcalà,el governador general de

Catalunya, i alguns magistrats de

l’Audiència que actuaren amb

descarada parcialitat. Com manifestà

el síndic de la ciutat Miquel

Pallarès en una súplica dirigida al

rei en demanda de clemència, la

principal causa de les “calamidades

y desventuras tan grandes”

que afligien els tarragonins foren

“tantos pecados y graves offensas

de juramentos falsos que se han

hecho en las informaciones de los

casos sucedidos, tantas blasfemias,

murmuraciones y otros mil

males[10]”.

Però els partidaris del prelat

no es donaren per satisfets amb tot

això i remataren la tasca amb un

toc del més refinat estil bandoler:

entre les set i les vuit de la tarda

del dia de Sant Pere de l’any 1622,

a Reus vila de jurisdicció de

l’arquebisbe, al mig del carrer,

“criados de Jayme Casals o del

Gover nador del Campo… tiraron

TAG Setembre 2000 34


a trayción dos o tres pedreñaladas

a Rafael Llorens… muriendo sin

poder dezir Jesús”[11]

Ara, si deixem de banda el

dramatisme que envoltà el conflicte

i ens cenyim a les repercusions

econòmiques que tingué, la pregunta

a fer és, quant li costà a la

ciutat? El síndic Pallarès en la

súplica suara esmentada recordava

que “los excessivos travajos que

han padecido los ciudadanos con

ydas y venidas a Madrid y a

Barcelona y otros accidentes ha

gastado la ciudad muchos millares

de ducados y está en tal punto de

acabada y consumida que con

razón se ha de temer su total perdición

y ruina”. Per tal de precisar

la vaga referència “molts milers

de ducats” hem investigat el

“Llibre Quart del clavariat dels

comuns (1616-1627)” [12], amb

el fi de localitzar entre els anys

1619 i 1624 els pagaments que féu

el clavari per costejar les despeses

que originà el conflicte.

En la recerca hem trobat 17

partides que es refereixen a les

causes criminals tramitades a

l’audiència de Barcelona, el total

de les quals puja 3.982 lliures i 2

sous. Un analisi de les partides

revela la llarga durada de les

estances a Barcelona dels representants

municipals que, acompanyats

d’advocats i notaris, recorrien

personalment al virrei, atenien

els detinguts i freqüentaven

la Reial Audiència per defensar

els processats. Així, el síndic

Jaume Garau romangué a Barce -

lona nogensmenys que 490 dies!

Seguits o a intermitències? No ho

sabem, però les 735 lliures que li

abonaren són just l’import dels 30

sous diaris de dietes que tenia

assignades. Ni un cèntim més, la

qual cosa fa pensar que de les dietes

hagué de pagar-se els viatges. I

una nota d’anades i vingudes i

diligències fetes a Barcelona del

mateix síndic pujà 553 lliures i 17

sous.


Com hem dit el cònsol Vicenç

Serra estigué pres 298 dies, i per

alimentar-lo i proporcionar-li certes

comoditats se li concediren 24

sous diaris, que fan un total de

357 lliures i 12 sous, però les gestions

per alliberar-lo en pujaren

482 i 15 sous. Els tràmits per treure

de la presó l’advocat Gabriel

Berart costaren 459 lliures i 2

sous. Aquests exemples mostren

que en aquell temps com avui litigar

era caríssim.

Les gestions a Madrid que

realitzà el síndic Miquel Pallarès

els anys 1620, 1621 i 1622, costaren

1.934 lliures i 13 sous distribuides

així:

Viatge i estada a Madrid de

27 de juny a 2 de novembre de

l’any 1620 per gestions a la cort i

al Consell d’Aragó per a defensar

els privilegis de la ciutat, 515

lliures

Nota presentada el 18 de

novembre de 1621, 417 lliures i

13 sous.

Estada a Madrid del 6 de

novembre de 1622 a últims de

juliol de 1623, 1.002 lliures que se

li paguen a raó de 100 lliures mensuals,

A més de les despeses de

Barcelona i Madrid el municipi,

per acord del consell, es féu càrrec

de la reedificació de les cases

enderrocades després que el virrei

donés llicència per fer-ho el 4

d’agost -casa de la vídua de

Rafael Llorenç- i el 10 de setembre

-cases de Francesc Garau i

Jaume Monreal- de l’any 1622.

No po dem estar de dir que aquestes

llicències precediren un mes i

mig la definitiva caiguda del teló

del drama que tingué lloc el dia 3

no vem bre següent data de la mort

de l’arquebisbe.

Les noves cases costaren a la

ciutat 994 lliures: 227 la de Jaume

Monreal, 250 la de Rafael Llo -

renç, i 517 la de Francesc Garau.

Resumint, en el darrer dels

litigis que mantigué amb

l’arquebisbe Montcada la ciutat

gastà 6.910 lliures i 8 sous. Però si

a aquesta quantitat hi afegím el

cost dels dos anteriors litigis, el

total de la despesa rondaria les

10.000 lliures. Com a mostra del

cars que també havien estat direm

que, entre el 23 d’abril de 1615 i

el 31 de març del 1616, segons

una nota que presentà el síndic

Jaume Garau havia gastat a

Barcelona 934 lliures i 16

sous[13], en els plets que mantenia

la ciutat.

D’on treia els diners el govern

municipal? És possible que a la

llarga hagués d’empenyorar-se,

però d’immediat els diners sortien

de la caixa de l’administració de

la carn, en menys escala de la de

forments, i alguna vegada de la

caixa del comú. Per exemple, per

pagar les cases enderrocades es

tragueren 972 lliures de

l’administració de les carns, i 517

de la de forments.

N o t e s

[1].- Sobre el bandolerisme

vide, TORRES I SANS, XAVIER: Els

bandolers (s. XVI-XVII). Vic,

Eumo, 1991. Nyerros i cadells:

bàndols i bandolerisme a la Cata -

lunya mo der na (1590-1640). Bar -

ce lona, Quaderns Crema, 1992.

SALES NÚRIA: Història de Cata -

lunya, vol IV, Edit. 62, 1991,

cap.III i IV.

[2].- Un resum del vell litigi

de les jurisdiccions a RECASENS I

COMES, J. M.: El municipi i el

govern municipal de la ciutat de

Tarra gona. Segles XVI i XVII.

Tarragona, Consell Comarcal del

Tarragonès, 1998, 235.

[3].- Els llibres del consolat

són els llibres d’actes del consell i

de les prohomenies municipals.

[4].- BLANCH, JOSEP: Arxiepis -

copologi de la Santa Església Me -

tro po litana i Primada de Tarra -

gona. 2 vols. Tarragona, Agru -

pació de Bibliòfils de Tarragona,

1951. Vol II, 169-175. MORERA,

EMILI: Tarragona Cristiana. 5

vols. Tarragona, Inst. Est. Tarraco -

nense Ramon Berenguer IV. Vol

IV, 1955, 235-239.

[5].- (A)rxiu (H)istòric (T)a -

rra gona. Fons municipal de Tarra -

gona. Papers solts. Lligall 12.

Doc. 980. Requesta donada a

Mon redon. Reclamació contra el

ve guer Casals. 13 desembre 1619.

Doc. 1016 de 20 octubre 1621.

Càrrecs de la ciutat contra Jaume

Casals, nomenat veguer de

l’arquebisbe.

[6].- AHT. Fons municipal de

Tarragona. Memorial causa de

Monredon. Defensa de la ciutat

de Tarragona. Secció Papers solts,

lligall 12, doc. 930. S/d., gener

1620.

[7].- AHT. Fons municipal de

Tarragona. Papers Solts, lligall 12,

doc. 1016 de 20 octubre 1621.

[8].- AHT. Fons municipal de

Tarragona. Llibre del consolat

1619-1628, fol. 47v. Acta 20 abril

1619.

[9].- Arxiu municipal.Armari

VIII. Lligall papers solts,doc. 617.

Representació feta per Mi quel

Pallarès contra els tropells comesos

pel virrei Duc d’Alcalà i

l’arqubisbe Montcada. s/d.

[10].- Id. Ibid.

[11].- Id. Ibid.

[12].- Clavari és sinònim de

caixer, i el llibre del clavariat era

un llibre comptable en el qual el

clavari en funcions registrava cronològicament

el moviment de la

caixa municipal. Els assentaments

a més de la quantitat que

s’ingressava o es pagava contenia

una breu explicació que justificava

el fet comptable.

[13] .-AHT. Fons municipal

de Tarragona. Economia i hisenda.

Libre del clavariat 3, 1603-

1616, fol. 312. Asentament 5

d’abril 1616.

JOSEP M. RECASENS I

COMES

Historiador

TAG Setembre 2000

35 ▼


ESPAI AL TEMPS ▼

Casa Castellarnau, de Tarragona

EL LLINATGE

El llinatge dels Castellarnau

tarragonins comença amb el noble

Carles de Castellarnau i de Caste -

llarnau (Alins de la Vall Ferrera,

1714 - Tarragona, 1766) que

s’establí a Tarragona la segona

meitat dels anys quaranta del setcents,

sense que en sapiguem

exactament el perquè, i es casà, el

1748, amb la pubilla tarragonina

Maria Magrinyà i Porta.

Carles de Castellarnau fou

succeït pel seu fill Josep-Antoni

de Castellarnau i Magrinyà

(Tarragona, 1763 - 1845) que es

mullerà, el 1785, amb la gironina

Maria-Antònia de Camps i Font.

El primer Castellarnau tarragoní

experimentà un ascens social

notable ja que arribà a ser maestrant

de Ronda, cavaller de l’orde

de Carles III, tresorer de les obres

del port i diputat per Catalunya a

les Corts de Cadis.

La línia segueix amb Josep-

Antoni de Castellarnau i de

Camps (Tarragona, 1794 - 1873)

que participà activament en la

guerra del Francès i formà part de

la comissió que negocià a Madrid

la capitalitat provincial per a

Tarragona. L’any 1828 contragué

matrimoni amb la reusenca Rosa

Balcells i Aleu. Fou succeït pel

seu fill Joaquim de Castellarnau i

Balcells.

L’IMMOBLE

Carles de Castellarnau, en

casar-se amb Maria Magrinyà, va

anar a viure a la casa pairal dels

Magrinyà ubicada al carrer de les

Escrivanies Velles i amb façanes a

les escales de la Seu i a la plaça de

les Cols, casa que la seva esposa

havia heretat del seu pare

Francesc Magrinyà. L’edifici,

l’any 1755, patia un cert deteriorament;

ho deduïm del requeriment

que l’abril d’aquell any presentà

a Castellarnau Francesc

Caputo, llogater de l’habitatge

situat als baixos de l’immoble, en

què, entre d’altres coses, es diu:

“el suelo, o pavimento de los estudios

de dicha casa de Vm. y que

sirve de techo a la dicha casa de

dicho Francisco Caputo, se sostiene

por una goleta, y algunos

arcos; y que tanto dicha goleta,

«

El primer Castellarnau

tarragoní va ser diputat per

Catalunya a les Corts de

Cadis el 1812

»

como uno de aquellos arcos, y

porción de dicho techo amenassa

ruina, en tanto que habrá como

unos tres o quatro días, que se desprendió

de la espressada goleta

una grande piedra, y cayó dentro

de la alcova misma de un aposento

de dicha casa (...), y muyu cerca

de la cama en la qual duermen dos

inquilinos, causando dicha piedra

tal daño que undió el pavimento

del expressado aposento, cayendo

parte de ella por el agugero que

hizo hasta la bodega”. El text

suara transcrit ens permet advertir,

doncs, el mal estat de

l’habitatge, fet que, junt amb la

voluntat d’anar a viure en una

casa més d’acord amb la seva

posició social, féu decidir el pro-

TAG Setembre 2000 36


pietari a buscar una residència de

més categoria. La recerca acabà el

1764 en aconseguir que Josep de

Vidal i d’Amargós li vengués, el

10 d’abril d’aquell any i per 4.500

lliures, la casa que aquest, el 30 de

juny del 1758, havia comprat a

Maria-Ignàsia de Vilana, vídua de

Melcior de Figuerola i Blanes, i

que anteriorment havia pertangut

als Giron de Rebolledo, als

Çaportella, als Soldevila i als

Terrè. Carles de Castellarnau hi

afegí dues casetes veïnes, propietat

de Pau-Miquel Carbonell i de

la seva mare Antònia Pijoan, amb

la intenció de fer de les tres un

únic immoble la qual cosa, però,

no pogué veure realitzada ja que

morí abans d’ésser enllestides les

obres.

LA NOVA FAÇANA

Els encarregats de dur endavant

el projecte que Carles de

Castellarnau tenia per a la resi -

dèn cia familiar foren la vídua

Maria Magrinyà i el germà

Baltasar de Castellarnau els quals

contractaren les obres necessàries

i molt especialment les de la nova

façana, que havia de donar uniformitat

a la unió de les tres cases.

Per fer-ho realitat s’encarregà a

l’arquitecte Josep Prat i Delorta el

disseny d’un frontis que permetés

presentar com un tot i al gust de

l’època el que fins aleshores

havien estat tres façanes ben diferents,

i el resultat fou l’actual

façana, bastida sota la direcció de

l’arquitecte Prat, per Josep Gil,

major, i Josep Gil, menor, mestres

de cases de Tarragona. El 23 de


novembre del 1766 foren capitulades

les obres pel preu fet de 1.050

lliures (desconeixem la quantitat

que cobrà Prat pel dibuix i la

direcció, però sabem que, el 1767,

li foren pagades 92 lliures “per la

direcció del frontis”).

Arribats aquí hem de dir quelcom

de l’arquitecte Prat. Nasqué a

Barcelona l’any 1726, fill del

matrimoni format pel mestre de

cases Pere Màrtir Prat i Eulàlia

Delorta, i estudià al col˙legi de

Cordelles. El desembre del 1742,

quan només tenia 16 anys, aconseguí

el títol de mestre d’obres.

L’abril del 1751, a l’església del

Pi, va contraure matrimoni amb

Maria-Teresa Torner i Mauri la

qual morí aviat. Entre 1757 i 1760

es va incorporar a l’exèrcit com a

soldat (tal volta a causa del desengany

que li produí la mort de

l’esposa) i quan es trobava amb el

seu regiment al Camp de

Tarragona es va convocar concurs

de projectes per a la construcció

de la capella de Santa Tecla, de la

Seu tarragonina; Prat s’hi presentà

i el seu projecte resultà elegit amb

la qual cosa es vinculà a

Tarragona ja que li fou confiada la

direcció de l’obra. L’estada de Prat

a la ciutat fou llarga; hi residí,

encara que no de manera permanent

(els treballs de la capella

tarragonina els alternà amb els de

la catedral nova de Lleida) fins a

l’agost del 1785 en que arran del

seu nomenament de director de les

obres de l’illa de León es traslladà

a Cadis.

Tornant a l’obra direm que

hom convingué que seria obligació

dels Gil “espatllar” les façanes

existents; treure i guardar la pedra

resultant de la desferra ja que

havia de ser aprofitada; apuntalar

«

Després del trasllat, la família

va viure en un principi a un

edifici del carrer de les

Escrivanies Velles

»

les parets mitgeres que

s’arrimaven a la de la façana fins

a deixar-les assegurades i això en

el ben entès que s’havia de refer

tot allò que s’enrunés; els fonaments

havien de tenir una fondària

d’una cana (120 centímetres) respecte

del nivell del carrer; el sòcol

havia de ser de pedra de carreuada

de l’extreta de l’enderroc; les cinc

portalades s’havien de fer segons

es representaven en l’alçat, és a

dir, “la principal com demostra lo


El saló principal de l’edifici mostra un

ampli ventall d’elements ornamentals de

luxe molt emprats durant el segle XVIII,

entre els que destaquen les cinc aranyes

per a l’enllumenat

diseño separat, de pedra de la qualitat

de la pedrera de Santa Tecla o

de llisós blanch” i “les altres

quatre portalades de les botigues

han de ser fins a la altura de nou

pams de pedra forta de la mateixa

que traurà de la desferra del frontis,

la moldura que han de tenir és

un bocell y lo restant de ditas portaladas

serà també de pedra de la

mateixa desferra de qualsevol

qualitat”; les faixes, els brancals i

anells dels balcons, finestres i nínxols

havien de ser de pedra saldonenca

treta de l’enderroc, però

repicada, havent-se d’aplicar una

goleta als balcons inferiors i mitja

canya als superiors i la mateixa

motllura a les finestres; les parets

havien de tenir 75 centímetres de

gruix des dels fonaments fins al

pis principal, 64 en aquest i 60

d’allí en amunt; el ràfec s’havia de

construir d’obra cuita; el vessant

de la teulada de la part del carrer

dels Cavallers havia de ser a nivell

de la del saló (això vol dir que la

fàbrica del saló, que no la decoració,

restà enllestida els anys seixanta);

les aigües de les teulades

s’havien de conduir a les tres cisternes

de la casa; tots els materials

havien de ser de bona qualitat; els

constructors havien de tenir treba-

TAG Setembre 2000

37 ▼


llant continuament a l’obra al -

menys set paletes i això “des del

dia que comensaran a espatllar

fins al mes de març [1767]” ja

que després n’hi havien de posar

tres més i “ab sos manobres

corresponents”, fins a

l’acabament de l’obra.

ESTRUCTURA DE

L’IMMOBLE

L’edifici resultant de

la remodelació restà

estructurat en quatre parts

ben definides: els baixos,

els estudis o entresol, el

primer pis o planta noble

i el segon pis; i de la casa

principal es conservà el

pati amb l’escala exempta,

d’estil renaixentista.

A la planta baixa es

trobaven l’estable, tres

cellers, la cotxera i el

llenyer.

L’entresol comprenia

catorze estances entre les

quals destacava la sala

principal i al seu entorn se

situaven diverses sales,

habitacions i dependències,

entre les quals hi ha -

via la que serví a Josep-

Antoni de Caste llar nau i

Ma grinyà de despatx per

atendre els assumptes re -

la cionats amb el port i la

de la llibreria amb dues

finestres amb reixes de

ferro que s’obrien a

l’entrada i a la sala de

l’habitació principal.

Aquesta part de la casa era molt

habitada; s’hi rebien les visites

relacionades amb l’administració

del patrimoni familiar i del port (en

temps de Castellarnau i Ma grinyà),

s’hi feia la vida corrent familiar

(ho acredita l’existència d’una font

i una “necessària”), i també s’hi

dormia ja que les habitacions consten,

en els inventaris, amb llits

parats i molts dón de matrimoni.


La planta noble aplegava quinze

dependències entre les quals

destacaven el saló principal -àmbit

digne i solemne per a la pràctica

de la vida social dels Castellarnau

amb els seus iguals-, decorat per

Josep-Bernat Flaugier els anys

situats al voltant de la data del

casament de Josep-Antoni de

Castellarnau i Magrinyà, i on

sovint se celebraven balls oberts al

La nova façana de l’edifici va ser construïda a la

dècada dels seixanta del segle XVIII

bo i millor de la societat tarragonina

com, per exemple, el que tingué

lloc el diumenge 23 d’abril

del 1820, en honor d’Agustín de

Argüelles, ball que durà fins a dos

quarts d’una de la matinada; completaven

aquesta planta l’oratori,

l’estradet, l’estrado, la cuina i el

menjador.

Al tercer pis, s’hi pujava per

dues escales, en els replans de les

TAG Setembre 2000 38


quals hi havia el pastador, un

rebost gran, un altre petit i

l’entrada a la golfa. En aquesta

part de la casa es trobava una sala,

una habitació amb dues alcoves i

un balcó que donava al terrat, una

habitació amb balcó al carrer dels

Cavallers i finestra al jardí de la

casa, una altra habitació amb

finestra al jardí i balcó al terrat,

una peça petita amb finestra al

carrer dels Cava llers i

porta a una de les escales,

i un passadí en el qual hi

havia la depen dèn cia que

feia d’arxiu ja que s’hi

servava la documentació

familiar.

A la part del carrer

dels Ferrers o de les

Portes Falses, la casa

tenia set baixos, anomenats

casetes pels propietaris,

que eren llogats com a

habitatges a persones sen -

se gaires recursos atès

que les condicions d’ha -

bi tabilitat eren mínimes;

la demostració més fefaent

de tot això ens la dóna

el testament de Josep-

Antoni de Castellarnau i

Magrinyà en el qual es

condona als llogaters tot

el que deguessin al propietari

en concepte de lloguer

en el moment de la

mort d’aquest.

ELS ESTRALLS DE

LA GUERRA

El casal sortí força

ben lliurat de la guerra del Francès

pel fet d’haver estat ocupat com a

resi dència d’oficials napoleònics

d’alta graduació i per trobar-se en

un indret allunyat de les zones de

la ciutat que patiren les voladures

de l’exèrcit francès en retirada;

així, doncs, no patí estralls importants,

i si és cert que desaparegué

la vaixella, l’argenteria i una bona

part del mobiliari, no ho és menys



L’inventari del 1844 indica l’existència de 81 làmines, 35 mapes i 8 plànols

enmarcats

que se salvà la biblioteca, com ja

ha estat dit, i la documentació portuària

ja que a l’inventari del 1844

consten els llibres de certificacions

i lliuraments de l’obra portuària

de l’any 1790 fins al 1810 i

els dels drets de duana de l’any

1799 al 1810; si no es conserven

els corresponents als de 1811 al

1813 és perquè aquests anys

l’obra del port restà paralitzada.

Narcís de Camps ens dóna testimoni

de com quedà l’immoble el

20 d’agost del 1814 ja que tan bon

punt Tarragona es veié lliure de

francesos s’hi traslladà per valorar

la situació del patrimoni del seu

cunyat i el dia 31 escriví a Josep-

Antoni de Castellarnau comunicant-li

que la casa “nada ha padecido”,

però que, pel que feia als

mobles, “los que hay aquí no

valen tres ochabos” i li recomanava

que hi allotgés una o dues

dones amb l’encàrrec de cuidar-la

i guardar-la ja que si no s’ocupava

es corria el risc que “sufra de los

españoles el descalabro que no ha

padecido entre franceses”.

El fet que l’immoble quedés

menys afectat que molts altres

edificis no vol dir que no necessités

un bon adobament i així, en un

document privat, titulat “Estado

de los intereses de la Casa Caste -

llarnau”, redactat l’1 d’abril del

1829, es parla de “las sumas

inmensas que han exigido tanto la

recomposición de la casa principal

en sus obras de albañilería, carpintería

y pintura (más extensa de

lo que en principio se calculava),

como el equipaje de toda clase de

muebles y utensilios de que se

hallaba exausta por efectos de dos

guerras desoladoras”. En concret

l’any 1827 s’hi feren obres per un

import de dos milers de lliures: en

el saló es renovà l’enrajolat,

s’enguixaren de bell nou les parets

laterals i es netejaren els daurats

del sostre (això darrer a càrrec del

pintor Joan Alarma i els seus

col˙laboradors, que hi treballaren

durant vint-i-nou dies).

EL MOBILIARI

Quant al mobiliari de la casa,

posterior a la guerra del Francès,

hem de dir que no era quelcom

extraordinari. L’any 1844, repartides

per les parets de les diverses

dependències de l’entresol, hi

havia un total de vuitanta-una

làmines, tres mapes i trenta-cinc

plànols emmarcats i un retrat a

l’oli de Joaquima de Castellarnau

i Camps. Al rebedor de la planta

noble hi havia mitja dotzena de

quadres representant paisatges,

pintats a l’oli i molt tronats. El

saló principal contenia cinc aranyes

antigues de cristalls (una en

cadascun dels quatre angles i una

altra més gran penjada al centre);

dues taules de fusta daurada i

damunt d’elles, penjats de la

paret, un mirall gran; deu cornises

de fusta daurada, col˙locades

sobre les portes i els balcons, que

sostenien idèntic nombre de cortines

força velles; dos canapès

grans, de quatre seients cadascun;

vint-i-una cadires i objectes varis

de menor valor. A l’estradet hi

havia diversos quadres, entre els

quals destacava el de Josep-

Antoni de Castellarnau i Ma -

grinyà, i a l’estrado dos pianos, els

retrats, de mig cos i a l’oli, de

Josep-Antoni de Castellarnau i de

Camps i de la seva esposa Rosa

Balcells, un quadre brodat, de

seda, amb les armes dels Caste -

llarnau (de gules, amb un castell

de plata) i vint-i-dos medallons de

guix que representaven els apòstols

i els evangelistes.

ELS NOSTRES DIES

Durant els anys quaranta del

segle XX la casa pairal dels

Castellarnau servà l’Arxiu Histò -

ric Provincial de Tarragona, fins

que fou traslladat a la Casa de

Cultura, del carrer del Gasòmetre.

L’any 1954 l’immoble passà a

ser propietat municipal i, un cop

rehabilitat i condicionat, fou convertit,

l’any 1977, en casa-museu i

en lloc d’exposició de la part de la

col˙lecció de Joan Molas i Sabaté

adquirida per l’Ajuntament l’any

1976.

SALVADOR-J. ROVIRA I

GÓMEZ

Doctor en Història Moderna i

professor de la URV

TAG Setembre 2000

39 ▼


TRIBUNA ▼

Protecciones colectivas para los trabajos en

cubiertas

E

s frecuente ver en las obras de

edificación buena planificación

de la Seguridad desde el inicio

de los trabajos, por el celo de

sus técnicos responsables en ir

colocando las protecciones personales

y colectivas desde la excavación

de los primeros ciemientos

hasta la finalización de la estructura.

Pero hay momentos puntuales

en el desarrollo de las distintas

fases de la obra, que se han de ir

desmantelando las protecciones de

seguridad de unos trabajos ya ejecutados

para iniciar otros trabajos

que requieren protecciones diferentes

de las que se venían utilizando.

Este es el caso de las protecciones

de una estructura de edificación

con sus redes perimetrales

suspendidas de las horcas por

encima del forjado y sujetas por su

borde al forjado inferior.

Una vez hormigonado el último

forjado han de desmantelarse

estas redes protectoras para iniciar

los trabajos de construcción de la

cubierta de la estructura, ya que

los mástiles de las horcas que suspenden

las redes, perforan el último

forjado e interfieren las zonas

de encuentro con la pendiente del

tejado, y por otra parte se han de

colocar los andamios para los trabajos

de albañilería del cierre de

las fachadas.

Por lógica operativa antes de

desmontar estas protecciones, han

de instalarse las protecciones que

darán cobertura a lso operarios que

construyan el tejado del edificio.


Sujección malla

Canalón

Soporte retráctil

Fijador de malla

Andamio de Patentes Lleunesas

Si la estructura tiene una altura

de uno o dos pisos lo más frecuente

es colocar andamios metálicos

de estructura tubular en las

fachadas hasta la cota del tejado.

Si la altura es superior resulta más

económico utilizar otros sistemas.

Veamos brevemente cutro

tipos de protección para la construcción

de cubiertas, de los

muchos que hay en el mercado,

pero que por su rapidez de colocación

y eficacia pueden ser más

interesantes.

1º.- Protección con red y mástil

tipo HORCA

2º.- Protección con red y mástil

MEDIO ARCO

3º.- Protección con red y

soporte tipo LANZADERA

4º.- Andamio con plataforma y

barandillas sistema “PICURUTA

NU RECONCO, de PATENTES

LLEUNESAS, S.L.

De los cuatro tipos reseñados,

vemos que los tres primeros son de

uso bastante frecuente y consisten

en un mástil o soporte sujetos a los

pilares entre los últimos forjados y

sirven de soporte a una red protectora

en todo el perímetro del edificio.

TAG Setembre 2000 40


Andamio colgante

Andamio superior con

barandilla de

protección

El sitema PICURA NU RE -

CONCO y cuya información nos

facilita PATENTES LLEUNE-

SAS, SL., es una plataforma que

permite simultáneamente proteger

los trabajos de cubierta y a la vez

suspender los andamios para los

trabajos de albañilería en fachadas

y consiste en un perfil IPN retráctil

sobre un perfil rectangular que

se empotra en el último forjado.

Una vez fraguado el hormigón se

extrae y permite el enganche del

andamio. Sobre el soporte retráctil

se coloca la pasarela PUCURUTA

con sus correspondientes barandillas,

lo que constituye un factor

positivo en sus tres vertientes de

operativa constructuva, seguridad

y economía.

Cualquier solución es buena

colocándola a su debido tiempo y

solapando el montaje de unas protecciones

con la retirada de otras,

de forma que en ningún momento

queden sin protección los operativos

que manipulan en la cubierta y

en la colocación de las mismas

protecciones.

TOMÁS RODRÍGUEZ MATOBELLA



ACTIVITATS DE FORMACIÓ CONTINUADA

A començament de l’any 2000 el Col·legi va iniciar una nova etapa en la formació de cursos.

Ara se’n proposen de nous per l’any vinent.

Per poder millorar aquesta oferta demanem la vostra col·laboració.

Necessitem saber l’interès del col·lectiu en els mateixos, o en d’altres que tu mateix proposis.

Cal formar-se per estar preparats per les noves tecnologies, els canvis normatius i adquirir

nous coneixements per donar resposta a les necessitats diàries que sorgeixen en la professió.

Espero la vostra col·laboració en la millora de la nostra formació.

MONTSE TORRENS TORRENS

Vocal del CEET

Retalleu i envieu aquesta enquesta a la seu del Col·legi.

Av. Francesc Macià, 6, 1r. 43005 Tarragona. Fax: 977 22 41 52. e-mail: secretaria@apatgn.com

CONSTRUCCIÓ I NOVES TECNOLOGIES I INSTAL·LACIONS

❑ Càlcul pràctic de murs de contenció

❑ Fonamentació entre mitgeres, excavacions i pantalles

❑ L’acer galvanitzat en calent a la construcció i les seves aplicacions

❑ Instal·lacions elèctriques

❑ Acústica

MEDI AMBIENT

❑ Eficàcia energètica i energies renovables. Aplicació en l’edificació

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ

❑ Mètodes pràctics per al seguiment i control del cost, la planificació i la

informació

❑ Direcció tècnica d’obres d’edificació

QUALITAT

❑ Control de qualitat dels formigons segons EHE. Cas Pràctic


HABILITATS DIRECTIVES

❑ Gestió eficaç del temps

❑ Tècniques per la resolució de problemes

❑ Windows 95/98

❑ Word 97/2000

❑ Acces 97/2000

❑ Project 98

❑ Contawin 2000

❑ Outloock 98/2000

❑ Corel draw 8

❑ Photoshop 5

❑ 3D studio

❑ Autocad 14

INFORMÀTICA

GRÀFICS

INTERNET

❑ Navegació per internet

❑ Disseny de pàgines web amb HTML

❑ Microsoft

❑ Lotus

❑ Novell




XARXES

ALTRES PROPOSTES


SORTIM ▼

De Rojals a Poblet (a peu, en bici, en cotxe)

Aquesta ruta, per pista forestal,

es pot fer per diversos mitjans.

A peu, es triga unes 8 hores. En

bicicleta, de 3 a 4 hores. En cotxe,

en 1/2 hora (però només aconsellable

per la pista forestal més

directa -veure plànol-). És un pas-

Km 0 - Sortim de Rojals, pedania

de Montblanc, del qual el geògraf

Josep Iglésies ja deia al 1946, a

l’obra Les ciutats del món: “Quin

encís serva Rojals, que el seu

record subjuga?”. Seguim els senyals

de GR y PR tot endinsant-nos

a la capçalera de la vall, en direcció

a Montblanc.

Km 1 - Trencall per l’esquerra.

L’agafem deixant el GR que va a

Montblanc. Creuem el corrent

d’aigua (petit). Poc després trobem

un altre trencall que seguirem

per l’esquerra.

Km 1,5 - Arribem a una pista. La

seguim amunt per l’esquerra. Es

pugen un parell de rampes molt

fortes. Passem unes fonts i una

bassa (la d’en Serè).

Km 2,6 - Mas d’en Llort (propie-

LA RUTA PAS A PAS

seig meravellós, atès que ens permet

endinsar-nos en l’espai natural

de les Muntanyes de Prades

(futur Parc Natural), superar un

desnivell de 950 metres (Rojals és

un dels pobles a més altitud de tota

la província), refrescar-nos en les


tat forestal). Abans d’arribar-hi,

surt un corriol a la dreta que ens

durà a l’abric amb pintures rupestres.

Retornarem al mas i continuarem

la pista cara amunt.

Km 4,6 - Encreuament de pistes.

La de la dreta va als Plans de Sant

fonts, visitar vestigis de cultures

prehistòriques (pintures rupestres

de Mas d’en Llort), dominar

panoràmicament la Conca de

Barberà, arribar al conjunt monumental

cistercenc de Poblet. En

realitat, és una ruta de rutes.

Joan; per l’esquerra, aniríem a Po -

blet. Les deixem. Seguim un senderó.

Arribem al tallafocs, a prop

del mirador de la Pena (senyals

del GR).

Km 5,3 - Deixem el mirador. En

sortim per un bon sender (deixem

TAG Setembre 2000

43 ▼


el GR si hi anem en bicicleta; és

accidentat) que en dues o tres lla -

ça des ens menarà a baix.

Km 6 -

Trobem la pista. La seguirem per

la dreta fins l’ermita de la

Santíssima Trinitat.

Km 12 - Som a l’ermita de la

Santíssima Trinitat. Després d’una

llarga baixada, per carretera

d’asfalt i per conreus, anem baixant.

Km 15,9 - Som a l’Espluga de

Francolí. Marxem en direcció a

les Masies de Poblet per l’asfalt.

Km 18,3 - Podem visitar les

Masies i Poblet.

Km 19,8 - Trobem, a les Masies,

Lliurament dels

Premis Nacionals

de Seguretat en la

Construcció

A finals del mes de maig, es

van conèixer els guardonats en

la convocatòria de 2000, la

desena edició d’aquests premis

que concedeix el Consell Gene -

ral de l’Arquitectura Tècnica

d’Espanya. En la categoria

“Formació”, el premi ha anat a

la Fundación Laboral de la

Construcción, pel seu Programa

de Formación sobre seguridad

laboral en la construcción, dirigido

a todos los profesionales

del sector. Pel que fa a l’àmbit

“Informació pública”, el guardó

ha estat concedit al reportatge

Precaución: Obras, de la cadena

autonómica andalusa Canal Sur

Televisión. Dins la categoria

“Iniciativa Universitària”, el

guardó ha estat guanyat per un

grup d’estudiants de la Univer -

una pista de terra que per la dreta

va a la Pena (rètol).

Km 21,8 - A peu, podem avançar

més agafant el sender de matarrucs,

que comença a una antiga

pedrera. Si fem la ruta proposada,

seguim per la dreta, arribant a una

mina de barita abandonada.

Km 26,4 - Deixem a la dreta la

pista que va a Castellfollit.

Continuem de dret passant per

sota una cinglera. Bona

vista de l’Espluga a sota.

Km 28 - Som al coll de la

Creu de l’Ardit. Iniciem

una curta pujada, sempre

pel mig del bosc. Deixem

un ramal a la dreta.

Km 29,3 - Ara la pista

baixa, passant a frec del

sitat d’Extremadura, amb el treball

titulat Sistema de gestión

de prevención de riesgos laborales

en una empresa constructora.

Les altres dues cate gories

dels premis, “Infor mació tècnica”

i “Innovació i recerca”, van

ser declarades desertes, tot i que

va haver una menció per la

revista del Col.legi d’Apare -

lladors de Burgos en el primer

àmbit i per a un estudi de

l’arquitecte tècnic Fulgencio

López en el segon apartat.

El Senat crea una

comissió

específica sobre

seguretat

A mitjans de juny, el ple del

Senat va aprovar per unanimitat

la creació d’una Comissió especial

per a la Millora en la prevenció

de riscos laborals i la

salut en el treball. Està previst

TAG Setembre 2000 44


corral abandonat de la Marieta.

Km 32,6 - Pugem un xic i ja som

al poble de Rojals.

Bibliografia: Josep Isa, De la muntanya al

mar (28 itineraris per la Cona, l’Alt Camp i

el Tarragonès), Cossetània Edicions, Valls,

1997 - Rafel Ferré, Les Muntanyes de

Prades, (amb mapa excursionista), Centre

de Lectura, Reus, 1995 - Màrius Domingo

i Antoni Borau, Muntanyes de Prades, paisatge

i fauna, Cossetània, Valls, 1998.

que aquesta comissió es constitueixi

aquesta tardor, per tal

d’emetre un conjunt de recomanacions

legislatives i administratives

sobre aquesta temàtica

un cop acabats els treballs, que

podrien perllongar-se durant

bona part del que resta de legislatura.

Per tal de concretar les

seves conclusions, la comissió

escoltarà a especialistes de les

comunitats autònomes, organitzacions

professionals, sindicats

i associacions empresarials. Els

partits polítics van destacar la

conveniència que el senat treballés

aquests temes, ja que

l’efectivitat de les mesures que

es puguin prendre depén del

suport dels diferents governs

autònoms. Les formacions polítiques

van coincidir finalment

en la necessitat de reduir les

altes taxes de sinistralitat laboral

que es produeixen arreu de

l’Estat espanyol.


VIDA SOCIAL ▼

La Diada del Patró de 2000

L

a festivitat del patró dels aparelladors,

San Juan de Ortega,

va aplegar un seguit d’activitats

commemoratives. A banda de les

activitats esportives, com la sortida

en bicicleta o les competicions de

tennis, paddle o jocs de platja, el

col.legi va organitzar un viatge per

visitar el celler cooperatiu del

Pinell de Brai, obra de l’arquitecte

modernista Cèsar Martinell i un

magnífic exemple de construcció

civil del primer terç del segle XX.

Finalment, el tradicional sopar de

germanor, realitzat el 9 de juny, va

aplegar prop de 225 assistents.

QUI VA SER S. JUAN

DE ORTEGA?

Potser el patró dels aparelladors

i dels arquitectes tècnics, la

diada del qual se celebra el 2 de

juny, encara és una mica desconegut.

San Juan de Ortega, també

conegut com S. Juan Ermitaño, va

néixer a principi del segle XII a



Una imatge de la visita al celler del Pinell de Brai

Dalt, els preparatius per als jocs de platja a Torredemabrra. Baix, una imatge

del sopar de germanor als salos de les Termes Montbrió

Quintana de Ortu ño, a uns

15 quilò me tres de Burgos.

Or denat sacerdor molt

jove, les lluites provocades

després de la mort d’Al -

fons VI de Castella van fer

que deixés terres burgaleses.

Després de vendre tots

els seus béns, va sortir en

peregrinació cap a Jerusa -

lén, a la tornada de la qual

va sobreviure a un naufragi.

Els textos hagiogràfics, que el

citen ja a partir de mitjans del segle

XII, diuen que es va salvar en invocar

a San Nicolás. Ja a Espanya, es

va establir a un indret escarpat dels

Mon tes de Oca, també a Burgos: el

lloc es coneixia llavors com a

“Urtica”, del qual se’n deriva

l’actual Ortega. Allí va aixecar una

ermita dedicada a S. Nicolás, amb

llicència d’Alfons VII, que va regnar

entre el 1126 i el 1157 i a qui va

rebre en confessió diverses vegades

al llarg del seu mandat. A partir

del darrer terç del segle XII,

desapareix qualsevol referència

històrica a San Juan de Ortega.

TAG Setembre 2000

45 ▼


NORMES DʼINSCRIPCIÓ

QUOTES D´ INSCRIPCIÓ

Les activitats són obertes a tothom, gratuïtes

o amb un import de matrícula segons els cursos.

Els col·legiats gaudiran d´un descompte

del 50 %. Els col·legiats de menys

de 3 anys d´incorporació, gaudiran d´un descompte

del 60 %. Els col·legiats amb la mateixa

antiguitat de col·legiació que els anteriors,

però que hagin realitzat el curs d´INICI A

L´EXERCICI PROFESSIONAL (criteris per preparar

informes), obtindran un descompte del

75%. Preu especial per als estudiants

d´Arquitec-tura Tècnica residents en les

nostres comarques i que pensen incorporarse

al col·legi.

CONDICIONS

La reserva de plaça es podrà fer per telèfon,

fax, correu o correu electrònic, i omplint i

retornant el full de sol·licitud. Les places

guardaran l´ordre d´inscripció fins a esgotar

el límit. La data límit d´inscripció és de

10 dies abans de l´inici del curs. No es

considerà efectiva fins que s´hagi fet el pagament.

En cas d´esgotar-se les places

d´inscripció, s´obrirà una llista d´espera

per cobrir anul·lacions o poder fer reserva de

plaça per una propera edició.

CONDICIONS DE PAGAMENT

Les inscripcions han de ser efectives 10

dies abans de l´inici del curs. Els pagaments

es podran fer en: efectiu, transferència

bancària, càrrec al compte i xec nominatiu.

ANUL·LACIONS

Les anul·lacions comunicades 10 dies abans

de començar el curs, comportaran la

pèrdua del 50% de l´import de la matrícula.

L´anul·lació dos dies abans de l´inici o

un cop iniciat, comportarà la pèrdua del 80%.

En cas de l´anul·lació per part del

col·legi, es retornarà l´import total de la

matrícula.

INSCRIPCIÓ I INFORMACIÓ

Col·legi d´Aparelladors i Arquitectes Tècnics

de Tarragona

Av. President Macià, 6 1er.

43005 Tarragona

Telèfon 977 21 27 99

Fax 977 22 41 52

Inscripció: Full de sol·licitud

Agrairem molt la vostra

col·laboració, tot ajustant-vos al

contingut d’aquestes normes.

TAG Setembre 2000 46


CURSETS AL COL·LEGI

AUTOCAD V.14 nivell 3

30 hores lectives

horari: dilluns i dimecres de 6.30 a 10.30 hores

Data d’inici: 23 d’octubre

Data final: 13 de novembre

ACCES 97

Data d’inici: 22 de novembre

Data final: 23 de novembre

Els cursets es realitzaran en: 8 hores lectives

horari: dimecres i dijous de 6.00 a 10.00 hores

(sesions de 4 hores)

OCTUBRE

2, 4, 6, 9, 11, 16, 18, 20, 23: CURS D’EXPERTS EN

VALORACIONS IMMOBILIÀRIES

23 (inici): AUTOCAD. Duració 30 h.

NOVEMBRE

6, 8, 13, 15: CURS LA SEGURETAT EN LES DEMOLICIONS.

DESCONSTRUCCIÓ

22, 23: ACCES 97

MÁSTERS DEL INSTITUTO DE INVESTIGACIONES

ECOLÓGICAS

Educación a distancia

Apartado de Correos 15.521 29080 Málaga

Tel. 952 603540 /41/42/43

Fax: 952 600667

http://www.forestal.org

e-mail: forestal@forestal.org

MÁSTER EN ALTA GESTIÓN AMBIENTAL

Coste: 230.000 Ptas.

MÁSTER EN ECOAUDITORÍAS Y PLANIFICACIÓN

EMPRESARIAL DEL MEDIO AMBIENTE

Coste: 180.000 Ptas.

MÁSTER EN EDUCACIÓN AMBIENTAL

Coste: 100.000 Ptas.

CONSTRUMAT

SALÓN INTERNACIONAL DE LA CONSTRUCCIÓN

12a edición 2001, días 23 al 28 de abril

CONCURS D’ARTICLES

Temes de caràcter “professional, tècnic, històric, filosòfic i de

recerca disn de l’àmbit de la construcció i l’urbanisme”.

Organitza al revista BIC i el Col·legi d’Aparelladors i

Arquitectes Tècnics de Lleida.

Qualsevol informació de les dates, nous cursets o xerrades tècniques es farà saber oportunament


ÀLBUM


Petit recull de campanars

Com a complement al treball sobre la restauració a Tarragona, presentem

un petit àlbum “familiar” de campanars, del Tarragonès, Baix

Camp i Baix Penedès. Tots cinc mantenen la mateixa estructura bàssica:

els dos primers pisos de planta quadrangular i el darrer i el cimbori amb

planta octogonal.


El campanar de la seu tarrago -

nina, des del Palau de l’Arque -

bisbat


▼ El campanar de Constantí, que

A Bonastre, també es manté la

planta octogonal als darrers

pisos


La façana de l’esglèsia de

Riudecols

encara manté molts carreus

barrocs


L’escultura de l’àngel carac -

teritza el campanar d’Albi -

nyana

TAG Setembre 2000

47 ▼


El nostre servei

garanteix

la QUALITAT

de l’obra

laboratori

dʼassaigs

del Centre dʼInvestigació

Tecnològica i Assaig

de materials S.A.

LABORATORI ACREDITAT

Pol. Industrial Francolí

Parcel·la 15, núm. 5 - A

Tel. 977 54 79 09 Fax: 977 54 78 47

43006 TARRAGONA

More magazines by this user
Similar magazines