TAG - Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona

llant continuament a l’obra al -
menys set paletes i això “des del
dia que comensaran a espatllar
fins al mes de març [1767]” ja
que després n’hi havien de posar
tres més i “ab sos manobres
corresponents”, fins a
l’acabament de l’obra.
ESTRUCTURA DE
L’IMMOBLE
L’edifici resultant de
la remodelació restà
estructurat en quatre parts
ben definides: els baixos,
els estudis o entresol, el
primer pis o planta noble
i el segon pis; i de la casa
principal es conservà el
pati amb l’escala exempta,
d’estil renaixentista.
A la planta baixa es
trobaven l’estable, tres
cellers, la cotxera i el
llenyer.
L’entresol comprenia
catorze estances entre les
quals destacava la sala
principal i al seu entorn se
situaven diverses sales,
habitacions i dependències,
entre les quals hi ha -
via la que serví a Josep-
Antoni de Caste llar nau i
Ma grinyà de despatx per
atendre els assumptes re -
la cionats amb el port i la
de la llibreria amb dues
finestres amb reixes de
ferro que s’obrien a
l’entrada i a la sala de
l’habitació principal.
Aquesta part de la casa era molt
habitada; s’hi rebien les visites
relacionades amb l’administració
del patrimoni familiar i del port (en
temps de Castellarnau i Ma grinyà),
s’hi feia la vida corrent familiar
(ho acredita l’existència d’una font
i una “necessària”), i també s’hi
dormia ja que les habitacions consten,
en els inventaris, amb llits
parats i molts dón de matrimoni.
▼
La planta noble aplegava quinze
dependències entre les quals
destacaven el saló principal -àmbit
digne i solemne per a la pràctica
de la vida social dels Castellarnau
amb els seus iguals-, decorat per
Josep-Bernat Flaugier els anys
situats al voltant de la data del
casament de Josep-Antoni de
Castellarnau i Magrinyà, i on
sovint se celebraven balls oberts al
La nova façana de l’edifici va ser construïda a la
dècada dels seixanta del segle XVIII
bo i millor de la societat tarragonina
com, per exemple, el que tingué
lloc el diumenge 23 d’abril
del 1820, en honor d’Agustín de
Argüelles, ball que durà fins a dos
quarts d’una de la matinada; completaven
aquesta planta l’oratori,
l’estradet, l’estrado, la cuina i el
menjador.
Al tercer pis, s’hi pujava per
dues escales, en els replans de les
TAG Setembre 2000 38
▼
quals hi havia el pastador, un
rebost gran, un altre petit i
l’entrada a la golfa. En aquesta
part de la casa es trobava una sala,
una habitació amb dues alcoves i
un balcó que donava al terrat, una
habitació amb balcó al carrer dels
Cavallers i finestra al jardí de la
casa, una altra habitació amb
finestra al jardí i balcó al terrat,
una peça petita amb finestra al
carrer dels Cava llers i
porta a una de les escales,
i un passadí en el qual hi
havia la depen dèn cia que
feia d’arxiu ja que s’hi
servava la documentació
familiar.
A la part del carrer
dels Ferrers o de les
Portes Falses, la casa
tenia set baixos, anomenats
casetes pels propietaris,
que eren llogats com a
habitatges a persones sen -
se gaires recursos atès
que les condicions d’ha -
bi tabilitat eren mínimes;
la demostració més fefaent
de tot això ens la dóna
el testament de Josep-
Antoni de Castellarnau i
Magrinyà en el qual es
condona als llogaters tot
el que deguessin al propietari
en concepte de lloguer
en el moment de la
mort d’aquest.
ELS ESTRALLS DE
LA GUERRA
El casal sortí força
ben lliurat de la guerra del Francès
pel fet d’haver estat ocupat com a
resi dència d’oficials napoleònics
d’alta graduació i per trobar-se en
un indret allunyat de les zones de
la ciutat que patiren les voladures
de l’exèrcit francès en retirada;
així, doncs, no patí estralls importants,
i si és cert que desaparegué
la vaixella, l’argenteria i una bona
part del mobiliari, no ho és menys