TAG - Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona

TAG
REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS
I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA
setembre 2000 ◗ any V ◗ núm. 19

SERVEIS ▼
▲
▲
▲
OFICINA
Tel. 977 212 799
Av. President Macià, 6, 1r
43005 Tarragona
Correu electrònic:
secretaria@apatgn.com
Secretaria:
Secretària: Francina Escoda
Montse Amenós i Mercè Obiol
Dilluns, dimecres i dijous:
De 9 del matí a 1 del migdia
De 4 de la tarda a 7 de la tarda
Dimarts:
De 8 del matí a 1 del migdia
De 3/4 de 4 de la tarda a 7 de la tarda
Divendres:
De 8 del matí a 3 del migdia
Papereria:
Montse Amenós i Mercè Obiol
Visats:
Vocal: Cristina Gómez
Yolanda Fernández, Carme Vallverdú i
Glòria de Solà
Dilluns, dimecres i dijous:
De 9 del matí a 2/4 d’1 del migdia
Dimarts i divendres:
De 8 del matí a 2/4 d’1 del migdia
Delegació del Vendrell:
Jaime Martínez
Pau Casals, 17
Tel. 977 66 76 32
Delegació de Reus:
Yolanda Fernández
Plaça Prim, 10, 4t
Tel. 977 33 10 72
C.E.E.T.
(Centre d’Estudis de l’Edificació de Tgna.)
Vocal: Montserrat Torrens
▲
▲
▲
TAG Setembre 2000 2
▼
GABINET TÈCNIC
Vocal: Santiago Torredemer
Lluís Roig
Consultes:
De 9 del matí a 1 del migdia
Borsa de treball:
De 9 del matí a 1 del migdia
Biblioteca:
De 9 del matí a 1 del migdia
De 4 de la tarda a 2/4 de 8 de la tarda
Servei d’inspecció:
Josep Anguera
AULA INFORMÀTICA
Vocal: Ramon Benedicto
Marcel Ramírez
▲
▲
▲
Consultes i serveis:
De 9 del matí a 1 del migdia
De 2/4 de 4 de la tarda a 7 de la tarda
ASSESSORAMENT JURÍDIC
Xavier Escudé
Tel. despatx: 977 212 658
Hores concertades
▲
▲
▲
▲
▲
▲
LABORATORI D’ASSAIG
Tel. 977 547 909
Vocal: Josep M. Juncosa
Director: Ramon Alonso
Formigons: Ernest Valls
Química: Dolors Miquel
Geóleg: Jaume Sancho
Javier Sánchez
De dilluns a divendres:
De 8 del matí a 1 del migdia
De 3 de la tarda a 6 de la tarda

SUMARI
PORTADA: EL CAMPANAR DE LA
CATEDRAL DE TARRAGONA DES
DEL PORTAL DE SANTA TECLA
▼
L’ENTREVISTA
Antoni Sánchez, alcalde de l’Espluga
de Francolí
Pàg. 4
ACTUALITAT
La restauració del campanar de la
catedral de Tarragona // Les
infraestructures del futur a la Costa
Daurada
Pàgs. 8 - 15
SEGURETAT
Prevenir els incendis: la càrrega de foc
i com calcular-la
Pàgs. 16 - 25
ESPAI AL TEMPS
Les ‘baldufes’ de Santes Creus, litigis
al segle XVII a Tarragona i la Casa
Castellarnau
Pàgs. 26 - 39
TRIBUNA
La protecció col.lectiva en els treballs
en cobertes
Pàg. 40
L’ENQUESTA
El Col.legi demana la vostra opinió
sobre les activitats de formació
continuada
Pàgs. 41 - 42
SORTIM
Una ruta pel bosc de la Conca: de
Rojals a Poblet
Pàgs. 43 - 44
VIDA SOCIAL
Els actes commemoratius d ela
festivitat del patró de 2000
Pàg. 45
ÀLBUM
Cinc campanars amb una estructura
arquitectònica similar
Pàg. 47
Restaurar per reviure
L
EDITA:
Col·legi d’Aparelladors i
Arquitectes Tècnics de
Tarragona
Av. Francesc Macià, 6 1r
43005 Tarragona
Tel. 977 21 27 99
Fax 977 22 41 52
e-mail:
secretaria@apatgn.com
Els criteris exposats als articles signats són
d’exclusiva responsabilitat dels autors i no
representen necessàriament l’opinió de TAG.
EDITORIAL
a capacitat d’aprendre del passat mitjançant la recuperació
d’edificis històrics és una de les aportacions més importants
de la restauració a la vida quotidiana de les persones. Els monuments
també poden ser, d’alguna manera, ‘vivibles’, és a dir, la seva
estructura reformada ens ha d’ensenyar alguna cosa, però mitjançant
un tracte directe; un cara a cara amb antigues formes de
vida, amb les condicions dins les quals vivien i treballaven els ciutadans
o els súbdits de segles anteriors. La iniciativa de crear una
nova ruta interior al campanar de la seu de Tarragona és una
d’aquestes formes d’aprendre del passat en contacte amb el mateix
material històric. Hom pot considerar només l’aspecte extern
visualment d’aquesta important obra de recuperació; la lluentor de
la pedra nova, les línies perfectament acabades, la revifada dels
ornaments originals i la nova textura dels pinacles... Però no és
menys important la possibilitat de passejar al costat mateix de tot
això, de gaudir directament la presència de les formes antigues
recuperades, de reviure amb la imaginació les petjades dels avantpassats.
La restauració d’edificis tant importants conté sempre un
alt grau de resultat extern, una combinació de respecte a l’antiguitat
i integració urbanística. L’interior, però, allò que només es pot veure
adinsant-se dins l’estructura arquitectònica, proporciona plaers i
ensenyaments diferents, complementaris al nou perfil de ciutat que
aporta qualsevol tipus de recuperació.
TAG
REVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA
Junta de Govern:
PRESIDENT:
Joan Prous Masdeu
VICEPRESIDENT:
Joan Milà Rovira
SECRETARIA:
Francina Escoda Roca
TRESORER:
Joan Mercadé Porta
COMPTADORA:
Pilar Coca Torrell
VOCALS:
Cristina Gómez López
Josep M. Juncosa Aragonés
Montserrat Torrens Torrens
Ramon Benedicto Gragera
Santiago Torredemer Tomàs
Impressió:
Day-Print
Polígon Nirsa (Reus)
Coordinació periodística:
Nou Silva Equips, SL
Dipòsit legal: T-800-93
ISSN: 1134-086 X
TAG Setembre 2000
3 ▼

L’ENTREVISTA ▼
Antoni Sánchez Lucas
Alcalde de l’Espluga de Francolí
C
ordovès de naixement,
Antoni Sánchez és alcalde
de l’Espluga des del 1991, any en
què va deixar de ser diputat provincial.
Sena dor pel PSC a la da -
rrera legislatura, està convençut
que el turisme és la via de futur
per al poble, i apunta l’anècdota
dels estiueigs infantils a
l’Espluga de la que seria la primera
dona ministre (àrea de
Sanitat, 1936/1937) a la his tòria
espanyola: l’anarquista Federica
Montseny. Deu anys després de la
lluita a la Conca i l’Alt Camp
contra la ubicació d’un abocador
de residus industrials, la ges tió de
les deixalles ha tornat a dur-lo a
les pàgines dels diaris. La Conca
és l’única comarca catalana sense
una instal.lació per als residus
urbans.
«
“No sé si és bon tracte guanyar població i
perdre qualitat de vida”
La nova sala de la cova era
molt coneguda: fins i tot es
va fer servir com a polvorí
durant la guerra civil
»
¿Finalment, l’abocador de
residus urbans de la Conca
anirà a l’Espluga?
Continuem les negociacions
amb el Consell Comarcal i la
Junta de Residus per veure si el
podem assumir, perquè ningú
sembla que està interessat. I això
és una incoherència amb tot el que
va representar la lluita de fa 10
anys. Vam lluitar perquè no ens
▼
portessin la brossa, i en canvi trobem
natural que la nostra
s’exporti: això no pot ser. Havia
d’anar a Montblanc, però després
de les darreres municipals han
canviat d’opinió. Som el segon
municipi en població, per tant,
som més generadors de brossa;
per això hem pres l’iniciativa.
¿Hi ha més iniciatives, però?
Doncs, sí. El més important es
la sol.licitud de tres projectes amb
fons FEDER. Un el fem conjuntament
amb tots els municipis de la
zona Muntanyes de Prades-Mont -
sant, coordinat per la Dipu tació.
Un altre es la rehabilitació i musealització
d’una fassina, una destil.leria
d’aiguardent. Amb aquest,
l’Espluga tindria 4 museus:
d’aiguardent, el del Vi, el de la
TAG Setembre 2000 4
▼
Antoni Sánchez, al seu despatx de la Casa de la Vila espluguina
Vida Rural i la Cova de la Font
Major, que ara s’ha ampliat amb
la Cova de la Vila. Aquesta darrera
és la part més antiga, i l’hem
obert aquest juliol, a partir d’un
jaciment paleolític; l’altra està
musealitzada seguint restes del
Neo lític. La Cova de la Vila era la
més coneguda, s’ha utilitzat com a
magatzem, per fer cava, com a
polvorí dels republicans en aquesta
zona durant la Guerra Civil...
¿I el tercer projecte?
El tercer projecte FEDER és
aprofitar tota la zona dels voltants
de la cova fins al celler cooperatiu,
per fer el parc fluvial del
Francolí. En un radi de 300
metres, s’integraran cinc punts
d’interès turístic: el parc i els quatre
museus, amb una entrada con-

junta i una central de reserves
conjunta. Això tampoc és gaire
freqüent.
¿Llavors, el futur de l’Es plu -
ga passa per obrir-se al turisme?
Hem apostat pel turisme cultural,
perquè és el recurs que
tenim més a l’abast, amb el gran
avantatge de tenir Poblet al costat,
perquè les dues visites es poden
complementar. La cova rep sobre
50.000 visitants l’any actualment,
i té l’avantatge de l’accesibilitat,
es pot visitar amb cadires de rodes
o cotxets de nens, per exemple, i
està integrada al casc urbà. El seu
pressupost municipal d’enguany
és de 28 milions, sense dèficit. No
UNA ‘CARTOGRAFIA’ DE FAÇANES
L’Espluga ha estat pionera en elaborar un catàleg
de totes les façanes del municipi amb elements
potencialment perillosos. L’estudi inclou 104
“radiografies” (Fitxes de Detecció de Patologies i
Seguretat Aparent de les Façanes), que inclouen la
fotografia i la situació de cada edifici, la descripció
de la seva façana i fan un seguit de recomanacions
urbanístiques. “Em vaig trobar amb el tema llegint
una publicació municipal”, assenyala l’alcalde,
“Els Col·legis d’Aparelladors de Catalunya acordaven
signar convenis amb els ajuntaments interessats;
ells aportaven el suport tècnic, i consistoris i
propietaris la resta de despeses. Nosaltres, com a
incentiu, hem assumit la part del propietari, i pro-
« El dia que existeixi el Parc de
les Muntanyes de Prades,
l’Espluga hauria de ser la
seva entrada natural
»
és normal que no hagi pèrdua en
temes culturals.
Turisme cultural, però tam -
bé de natura...
El dia que existeixi el parc
natural de les Muntanyes de
Prades, jo diria que l’Espluga
seria la seva millor entrada. Se -
gons el mateix conseller de Medi
Ambient, les Muntanyes de Pra -
des serà parc natural abans que el
dels Ports de Besseit. De totes
maneres, la zona de la Vall de
▼
L’Espluga, tot i la seva ubicació fronterera
entre dues demarcacions i un cert
desenvolupament industrial, ha apostat fort
pel turisme d’interior, de natura i cultural
Poblet és zona protegida nacional
des del 1984, i abans de permetre
l’explotació del medi natural, has
d’assegurar la seva preservació.
Això ho tenim molt clar. Al principi,
va costar una mica que la
població entrés en el tema del
turisme. Però això ha canviat. Per
exemple, les noves juntes que ha
hagut darrerament a la cooperativa
han tingut molt bona relació
amb l’ajuntament.
¿Diria que el món rural està
canviant també a l’Espluga?
Doncs, sí. Al sector agrícola
domina la gent gran, de 55 en
amunt, però la seva supervivència
està assegurada des del moment
en què el celler cooperatiu opta
porcionarem a més una ajuda complementària per
metre2 de façana si es decideix fer la reforma, a
part de no haver de pagar llicències municipals”.
Els serveis tècnics municipals han fet ja una gradualitat
de les urgències a l’hora d’iniciar les possibles
rehabilitacions. La fase següent serà posar-se
en contacte amb els propietaris, que tampoc paguen
impostos municipals una feina de vegades difícil
perquè bona part de les edificacions fa temps que
estan abandonades. “Intentem tirar endavant un
PERI (Pla Especial de Reforma Interior), una cosa
que només fan els nuclis importants, però no volem
renunciar a res perquè siguem un municipi petit”,
conclou Antoni Sánchez.
TAG Setembre 2000
5 ▼

per comercialitzar productes, en
lloc de vendre només a l’engrós.
Abans venia gent de Vilafranca i
compraven en cubes el vi d’aquí,
l’elaboraven i l’embotellaven.
Ara, la pròpia cooperativa embotella
molts vins. Aquesta decisió
de comercialitzar directament els
productes propis ha estat fruit en
bona part de l’aposta pel turisme.
Després d’obrir nosaltres la cova,
va començar a anar gent al celler,
a comprar.
El turisme és profitós, sí,
però la indústria aporta llocs de
treball i més recaptació municipal
¿com es lliguen aquests dos
àmbits?
Potser el que costa més
d’entendre és que ha d’haver un
model de municipi. Si és industial,
en un últim extrem no pot ser
turístic, perquè el turisme obliga a
unes certes condicions mediam-
▼
Tant el Celler
Cooperatiu (dalt)
com l’antiga
destileria
d’aiguardent (dreta),
s’integraran dins
d’una mateixa ruta
etnocultural
« Qualsevol indústria que
poguem tenir haurà de ser
compatible amb una oferta
trística de qualitat
»
bientals. L’activitat agrària no és
prou potent. La de serveis és la
que dóna més rendiment, però
tampoc estem a la costa o a la Vall
d’Aran, i per tant necessitem
també una presència industrial. És
clar, indústries que siguin compatibles
amb l’oferta turística de
qualitat. Tenim indústries derivades
del celler, i un taller de confecció
amb 60 treballadors. Hi ha
un polígon, que és de l’INCASOL
des de l’any 91, i encara no està
urbanitzat. No sé perquè no
s’urbanitza ja, i en canvi, posteriorment,
s’ha fet un altre a Santa
Coloma, també de l’INCASOL, i
a Montblanc hi ha carta blanca per
EL PRIMER MUSEU DE L’AIGUARDENT
D’EUROPA
Encara hi ha veïns que van treballar
a l’antiga fàbrica d’aiguardent
de l’Espluga, inactiva des de
finals dels anys 50. A partir del
2001, aquesta instal.lació es recuperarà
com a museu industrial,
gestionat pel Mu seu de la Ciència
de Terrassa i amb una inversió inicial
de prop de 40 milions. “L’ai -
gu ar dent va ser
una mica el petroli
de Catalu nya”,
apunta l’alcalde
de l’Esplu ga, “es
van fer moltes
fortunes amb
l’exportació.
L’ajuntament va
declarar bé
d’interès local
l’edifici per assegurar-nos
que no
es destruiria, i
TAG Setembre 2000 6
▼
instal.lar in dús tries pràcticament a
qualsevol lloc.
¿Aquesta manca d’indústria
afecta al creixement de població?
La població de l’Espluga
creix: tenim actualment sobre
3.710 habitants. En general, creixem
perquè ve gent d’altres municipis
petits per manca de serveis,
sobretot educatius. Pel que fa al
creixement propi, estem una mica
per damunt del que seria el vegetatiu:
a l’Espluga ja fa temps que
no perdem població. No
m’obsesiona gens el fet de tenir o
no més població. Em preocuparia
perdre, és clar, però allò verdaderament
important és com viu la
gent. Tenir més població i perdre
qualitat de vida no sé si és un bon
tracte. I augmentar molt la població
en general representa perdre
qualitat de vida.
després el vam comprar. Hem fet
feines mí nimes de manteniment
per evitar que el clima el continués
degradant, però s’ha de restaurar”.
Aquesta instal.lació, que
con serva calderes i altres aparells
propis, esdevindria el primer
museu de l’aiguardent a tot Eu -
ropa, i podria rebre el centre
d’informació del futur parc de les
Muntanyes de Prades en un edifici
annex. En tot el món, hi ha en
marxa dos museus similars, un
del tequila a Mèxic i un altre del
rom a Cuba, segons el Museu de
la Ciéncia de Terra ssa. La recuperació
de la fassina completa
l’oferta de turisme cultural de la
vila, i vincula el celler cooperatiu
amb l’aiguardent, el qual es fa a
partir de la brisa, els residus que
queden després de premsar el
raïm.

ESCÀNNER ▼
La docència en la construcció
E
l passat 27 de maig es va
celebrar en el Palau Ferial i
de Congressos de Tarragona dins
del marc de la Fira de l’Habitatge
i la Construcció, la I Jornada
Tècnica sobre la Docència en la
Construcció, organitzada pel
Departament de Construcció de
l’IES Pere Martell de Tarragona.
Aquesta jornada tècnica, que
va estar inaugurada per un representant
del Departament d’Ense -
nyament de la Generalitat de
Catalunya i pel Director de l’IES
Pere Martell, va constar de tres
xerrades tècniques de gran interés
i que s’enmarcaven dins les ensenyances
que cada any
s’imparteixen en aquest IES.
«
L’IES Pere Martell va acollir
una jornada tècnica sobre la
docència en la construcció,
dins de la Fira de l’Habitatge
»
Dins del cicle formatiu de
grau mitjà obres de formigó el
Director Tècnic de Prefabricats
Pujol SA Sr. Lluís González, va
parlar del món del prefabricat de
formigó.
Aquesta última xerrada tècnica,
es va centrar en dos aspectes:
L’evolució dels productes prefabricats
Les tècniques vanguardistes a
les propostes estructurals
“La gènesi del món del prefabricat
en construcció en el nostre
país no va ser massa encertada,
atès que es va iniciar amb precipitació
dins del boom de la construcció
dels anys 60, intentant fer
mimetisme dels sistemes i solu-
cions europeus, sense tenir en
compte les característiques pròpies
en què estavem immersos,
intentant transportar solucions
d’estructures industrials a projectes
d’edificació.
A partir d’aquesta anàlisi i
pensant en l’extrema necessitat
que tenia el sector en disposar de
solucions sestructurals amb elements
de formigó prefabricat, es
va realitzar un salt endavant per
part de la indústria del prefabricat
a fí i efecte de aportar la màxima
versatilitat a les solucions
estructurals que plantejava el
mercat, fent-les més personalitzades
per a cada tipus d’obra.
Així en l’àmbit de l’edificació
de vivendes, es planteja dos
actua cions: en primer lloc cercar
la simplicitat de posada en obra,
pensant en elements lleugers per
una fàcil manipulació i en segon
lloc donar un recolçament i assessorament
a les empreses constructores
per part dels tècnics del prefabricat
per tal de fer entenidores
les solucions que s’aporten.
D’aquesta manera
s’aconsegueix respecter rigorosament
el projecte arquitectònic tant
en la seva forma com en el seu
esperit, i alhora transformar la
solució estructural virtual en una
solució real, viable i funcional.
Prefabricats Pujol SA, com
empresa líder en el sector del prefabricat
tant per la diversitat de
propostes com per la qualitat de
material transferit al mercat
anualment (10.000 ml. de pilars,
56.000 m 2 de pared de façana,
10.000 ml. de jasseres, 80.000 m 2
de cobertes de nau, 30.000 m 2 de
placa albeolar, 420.000 m 2 de forjat…),
té el repte de visualitzar un
futur d’elements prefabricats de
formigó de grans prestacions i
màximes garanties, pensats en els
normes normatives que es van
introduint, tipus EHE, nova Llei
de l’Edi ficació, etc. per tal de mi -
ni mitzar la gran responsabilitat
que han d’asumir tan els tècnics
facultatius com els promotors i
constructors de vivendes amb la
«
Els materials de formigó
prefabricats han representat
una important solució per a
qualsevol tipus d’obra
finalitat de donar al mercat el
seguell de qualitat que avui dia
exigeix”.
Atès l’interès de les paraules
de D. Lluís González, deixo per
un altre article el transcriure les
tècniques d’avanguarda que va
exposar.
ANTONI BLADÉ I RECHA
Arquitecte tècnic
»
TAG Setembre 2000
7 ▼

ACTUALITAT
▼
Recuperant el cim de la ciutat
L’abril de 2001 està previst
enllestir la restauració del campanar
de la catedral, una obra
que ha canviat el perfil urbanísitic
de Tarragona, la seva línia
del cel.
L’any 99 cinc institucions van
signar un acord per recuperar íntegrament
la seu tarragonina: arquebisbat
i Ajuntament locals, Con sell
del Tarragonès, Diputació de
Tarra gona i Generalitat. L’acord
preveu una inversió de 489 mi lions
fins al 2004: tots ells amb el
finançament de l’1% cultural i
dins del Pla de Catedrals del
govern estatal. 116 d’aquests mi -
lions s’estan invertint des de l’abril
passat en la recuperació del campanar
de la catedral, la seva segona
restauració en aquest se gle, després
de la realitzada a la dècada
dels 50. Aquest setembre, els treballs
travessen el seu equador.
Geocisa, filial de Dragados y
Construcciones creada a finals
dels 70, és l’empresa encarregada
de les obres, a les quals treballa
amb un equip de dotze treballadors,
que inclouen tres restauradors
i dos picapedrers. Geocisa
ha realitzat les restauracions de
VUIT SEGLES DE PEDRA
▼
El campanar s’alça sobre el tram de bòveda de
la nau lateral dreta, i el seu primer cos, de planta
quadrangular és obra del segle XII. La base integra
la porta de Santa Tecla, amb ornaments romànics de
línies sòbries. El segon cos, també de planta quadrada,
duu els escuts de l’arquebisbe Jimeno de
Luna i del picapedrer Hugo de Cervelló, els quals
Una vista de la catedral tarragonina des del Pretori
les catedrals de Burgos i Jaén i de
l’aqueducte de Segòvia, entre
d’altres, i la seva primera iniciativa
al campanar ha estat verifcar
la restauració de fa quaranta
anys, segons apunta Herminia
Sánchez, responsable de
l’empresa a Tarra gona: “No hem
tocat la tasca de recuperació anterior,
només hem comprobat que
els carreus no s’han mogut i que
resisteixen”.
En els treballs s’utilitza pedra
calcàrea de tipus Mèdol, “la que
TAG Setembre 2000 8
▼
més se sembla a l’emprada en el
moment de la construcció”, assenyala
la responsable de Geocisa, “A
més, també fem servir en molts
indrets l’anomenat mortero bastardo:
tres parts de calç, una de
sorra i una d’aigua, un material
que es fa servir a moltes restauracions
d’edifics del segle XIV”.
Els treballs continuen al ritme previst,
fins i tot durant el mes
d’agost, per tal de recuperar el
punt més alt de la capital del
Tarra gonès.
documenten la seva construcció entre els anys 1317
i 1327. Els tercer pis, amb quatre pinacles i on estan
ubicades les campanes, és de planta octogonal, i
data dels temps del patriarca Juan de Aragón, mort
el 1334. Antigues restes fan pensar en un possible
coronament de la torre, amb un gran pinacle central
calat.

L’INTERIOR DEL CAMPANAR ES PODRÀ
VISITAR D’UNA MANERA MÉS DOCUMENTADA
La restauració del campanar
de la catedral va paral·lela a les
excavacions que s’estan fent al
mateix Claustre de la Seu. “El criteri
no és la reconstrucció, sinó la
neteja i la restauració”, afirma la
direcció de projectes d’aquestes
obres. Els treballs formen part del
pla director per recuperar la catedral,
on es detallen les actuacions
prioritàries i les fases per dur-les a
terme.
La restauració del campanari
se sitúa dins de les actuacions més
urgents. Segons aquestes mateixes
fonts, la racionalització de les instal.lacions
i el cablejat ja existent
també és molt important, ja que
UNA RUTA CULTURAL D’ALÇADA
Un cop enllestida la seva restauració, el campanar
esdevindrà una altra ruta de turisme cultural per
a la ciutat. Al primer pis, per exemple, s’està procedint
a una recuperació general, i a l’adecuació de
les escales per facilitar-hi l’accés. En el pis segon,
també conegut com a ‘Sala dels rellotges’ romandran
exposats tres aparells: dos com a peces museístiques
(dels segles XVIII i XIX, respectivament) i
un altre electrònic connectat al sistema de campanes.
Finalment, al tercer pis, o ‘Sala de les campanes’,
s’aïllarà millor la coberta i tornaran a
col.locar-se les campanes a l’interior, ja que durant
facilitarà les futures tasques de
manteniment i reparació, i evitarà
l’impacte visual negatiu de cables
o canonades. No només es treballa
en l’exterior, també en els espais
interns, per fer-los visitables.
Es vol regenerar els espais
interns per muntar una altra ruta a
la mateixa catedral. A més a més
d’aquesta tasca material s’estan
documentant elements històrics
no catalogats fins ara, com grafittis
o marques i signatures de picapedrer.
S’aprofita així la marxa de
les obres per descobrir noves restes
històriques que completin el
coneixement de la catedral tarragonina.
▼
▼
El campanar i part de l’absis de l’altar major des de
l’àrea on treballen els picapedrers
el darrer terç del segle XVIII es van penjar dels
finestrons, malmetent les seves arcades. Els picapedrers
treballen actualment en la reconstrucció
d’aquestes peces, així com en els pinacles. Dos dels
pinacles es troben molt deteriorats, un altre afectat
al 50% i el quart en molt bon estat. El toc final serà
la instal.lació d’un mirador a l’alçada del segon pis
sobre la coberta de la nau central, per poder veure
la resta de teulades de la seu, el claustre i bona part
de la ciutat.
Des dels terrats del carrer Major es pot comprovar l’efecte entre
la part restaurada i la zona encara en obres
TAG Setembre 2000
9 ▼

Fins a la primavera de
2001, una important estructura
de bastides cobrirà els
2.100 metres quadrats de
superfície externa del campanar.
En total, se substituiran
115 m2 de carreus complets,
sobretot del tercer pis,
el més castigat pel clima i el
pas del temps, a banda de
substitucions parcials. El
moviment de materials pessants
i la dificultat
d’utilitzar grues a una zona
de nucli antic on es podrien
malmetre altres restes arqui-
▼
Sobre els plànols
originals de l’obra de
restauració es poden
veure els diferents pisos i
el futur itinerari cultural
a l’interior del campanar
TAG Setembre 2000 10
▼
DEL PLOTER A LA PEDRA
tectòniques caracteritzen
bona part de la tasca dels
aparelladors.
Els trams externs del
campanari han patit dos problemes
fonamentals. Un
neix en el mateix moment
de la construcció, a causa de
l’utilització de carreus de
gres (arenisca) a tot el tercer
pis, un material que
s’erosiona a més velocitat
que la pedra calcària amb la
qual s’està substituint. Les
cornises i les parts més
exposades al sol (per la

anda del c/ de les Coques i del Pla
de la Seu) són les zones més deteriorades.
El segon problema són els
excrements de coloms dipositats
al llarg dels segles. Aquests
excrements reaccionen químicament
amb el tipus de pedra utilitzat
i produeixen una crosta negra
de fort impacte visual. Però el
problema greu se sitúa entre els
10 i els 15 centímetres per sota
d’aquesta crosta: la pedra ha quedat
totalment arenitzada i quasi
no té consistència. La solució
aplicada a Tarragona és la tècnica
de l’empelt. Consisteix en retirar
la part arenitzada del carreu, fins
a uns 12 centímetres en la majoria
N’hi ha precedents molt propers
en rehabilitació històrica,
com ara la Prioral de Sant Pere, el
Teatre Fortuny o les façanes de la
plaça Prim, tots ells a la ciutat de
Reus. Un aparellador privat, conjuntament
amb el de l’Arque -
bisbat, fa el seguiment de la reforma
del campanar. “Treballar en
obres de recuperació és molt diferent
a fer-lo en edificis nous”, destaca
aquest aparellador. “És fonamental,
per exemple, conéixer els
materials constructius que ja hi
són, treballar a fons el projecte de
l’arquitecte i cuidar que els materials
afegits siguin compatibles
amb els vells. D’altra banda, racionalitzar
els treballs per optimitzar
la feina amb la màxima seguretat
és un altre repte constant”. En
aquest àmbit de la seguretat,
aquest professional assenyala la
magnitud de les bastides (que
▼
La correcta instal.lació de les
bastides i l’ús d’elevador són
fonamentals a l’hora de moure
peces de reduïdes dimensions,
però molt pessants
EL REPTE ÉS OPTIMITZAR ELS TREBALLS
AMB LA MÀXIMA SEGURETAT I CUIDAR ELS
MATERIALS VELLS
cobreixen prop de 2.100 m 2 ) i
l’alçada d’aquesta estructura com
a elements significatius. “A més”,
afegeix, “s’ha de tenir en compte
que les peces són molt pessants
respecte al seu volum, i han de
manipular-se amb molta cura a
causa de l’alçada. Com a conseqüència,
és molt important el tema
dels anclatges. Nosaltres utilitzem
acer inoxidable i fibra de vidre; la
fibra és molt resistent, aporta flexibilitat
i és totalment inert, ja que
no es degrada amb la climatologia”.
Finalment, aquest arquitecte
tècnic posa de relleu l’important
paper de les anàlisis de laboratori,
tants dels morters existents al
campanar com de la tipologia dels
fongs que pateix la pedra, “segons
el tipus de fong, hem de fer servir
un sistema o altre en la neteja dels
carreus, per evitar malmetre el
material antic”.
dels casos, aplicar una capa de
resina d’uns 2 centímetres i fixar
després un nou carreu de 10 centímetres
de gruix. Els empelts
poden presentar situacions de
seguretat molt específiques, ja
que en llocs de difícil accés
només es treballa el nou carreu
parcialment, llavors es col.loca i
quan ha quedat fixat al mur
s’acaba de treballar.
Cada nou treball de restauració
és un repte diferent per a la
tasca habitual de l’arquitecte tècnic,
on es combinen
l’omnipresent seguretat a l’hora
de dur a terme les diverses tasques,
el respecte a l’obra antiga i
la voluntat de fer un treball dura-
TAG Setembre 2000
11 ▼

Potser la feina dels picapedrers
és una de les que menys ha canviat
en el món de la construcció al llarg
dels segles. Tot i que cada cop
s’utilitza menys el martell i més la
radial i el compressor d’aire, la
capacitat de “veure”¨la peça final
mentalment dins del bloc de pedra
acabat d’arribar de la pedrera
encara no es fa per ordinador. Àlex
Masdeu (32 anys) i Antonio Sáez
(57 anys) són els dos picapedrers
de la restauració del campanar de
la catedral tarragonina.
“Vam trigar dos mesos en treure
tota la pedra vella”, afirma Àlex
El primer és obtenir les mides correctes
de la peça antiga
PICAPEDRERS: LLAPIS, TRAÇA I COMPRESSOR
Masdeu, un geòleg que ha canviat
el martellet dels minerals pel compressor
i que ha treballat en la
recuperació de la façana est de la
seu tarragonina i en la recuperació
del cimborri de Burgos, “Després
vam prendre mides dels espais
buits per tal de demanar el material
a la pedrera. Seguint un pla de
prioritats, ara treballem en les
peces dels finestrons on es van
traslladar les campanes”.
Prendre mides i passar-les a
plantilles de cartró que es calquen
sobre la pedra és fonamental per
obtenir la peça adequada i estal-
Posteriorment, les mesures es traslladen
al bloc de pedra nou
TAG Setembre 2000 12
▼
▼
És fonamental treure plantilles de les
peces originals i traslladar les línies
bàssiques i les mesures als blocs de la
pedrera, com es pot veure a la imatge
viar temps i material. De vegades
la ubicació de la nova peça és tan
complicada que s’ha de dividir en
dos parts, pujar-les per separat i
unir-les després a la seva situació
final. “La peça no ha de ser només
resistent, també s’ha d’adequar
estèticament amb la resta. Moltes
vegades s’ha de fixar primer la
peça nova i després treballar-la”,
destaca Masdeu.
Una de les peculiaritats de la
feina del picapedrer és que no pot
treballar amb mides exactes sobre
plànol, com en una nova construcció.
Les construccions antigues
Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça
El treball inicial es realitza amb una
radial, per treure el material sobrant

ANTONIO SÁEZ.
PICAPEDRER
“El picapedrer ha de ser una mica
dibuixant”
La Seu vella de Lleida, la
catedral d’Osca, l’esglèsia de
Morella, l’Ajuntament de Valde -
rroures, la llotja de València o
l’esglèsia de Gandesa: en totes
aquestes obres de restauració hi
ha la petjada d’Antonio Sáez, amb
42 anys d’ofici com a picapedrer.
“Vaig començar als 15 anys, a un
petit taller de Tarragona davant de
Tabacalera: Mármoles Castelló, i
vaig ser un dels primers alumnes
d’aquests ensenyaments a l’antiga
Universitat Laboral”, comenta
Antonio Sáez. La familia de Sàez,
amb 52 picapedrers al llarg de la
seva història, és originària de la
Serra de Macael, a Almeria, on
fins a meitat de segle s’explotaven
pedreres de marbre blanc. Treure
la forma amagada dels blocs de
Ve de la pàgina anterior
acostumen a patir petits desplaçaments
que han de tenir-se en
compte a l’hora de fer les peces
noves. En aquest punt, Antonio
Sàez assenyala que és per això que
el picapedrer ha de tenir coneix-
pedra no és només una tasca
manual, “Un picapedrer d’ofici ha
de tenir coneixements de dibuix,
no només geomètric, també artístic”,
apunta aquest artesà, els fills
del qual continuen la seva línia
creativa: un és músic, una altra
professora de primària. Sentimen -
tal ment, conserva un bon record
de la seva tasca a la catedral de
Lleida, i ha vist molts canvis a la
seva feina, “Sobretot en el tema de
les juntes, hi ha pastes i resines
noves molt resistents. I abans es
feia tot a mà, fins i tot els blocs de
pedra d’on es treu la peça, que
avui venen tallats a mida de la
pedrera”, conclou Antonio Sáez,
que té també un petit taller al barri
de Torreforta, al carrer Cambrils.
ments de dibuix, tant tècnic com
artístic. Al campanar de Tarra -
gona, per exemple, s’estan fent
quatre tipus bàssics de peces:
carreus (ja sigui complets, ja sigui
per fer empelts), parts ornamentals
dels pinacles, elements dels finestrons
dels tercer pis i un conjunt
de peces més petites (parts de cornises,
dovel.les i claus d’arcs i
altres elements de reduïdes
dimensions).
pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas… Fer una peça pas a pas…
Més tard, continua la tasca de més precisió
amb l’ús del compressor
Finalment, la peça es treballa amb la
tallant per donar-li una textura antiga
De vegades, encara es fa servir el martell
per arrodonir una feina ben feta
TAG Setembre 2000
13 ▼

ACTUALITAT
▼
La xarxa viària del futur al Camp de Tarragona
1 Variant N-340 Altafulla/Torredembarra. 9 quilòmetres.
Característiques: 7 qm. amb 4 carrils; 2 qm. amb 3 carrils. 7 enllaços
(Punta la Móra, Riera de Gaià, Altafulla, Torredembarra, A-7, Pobla
de Montornès i Creixell). Inversió: 3.547 milions. En execució (inaugurat
tram Torredembarra/A-7 - 3,5 qm.- juliol 2000). Finalització:
desembre 2000/ gener 2001.
2 Variant N-340 Vila-seca/N-420 (Autovia Reus-TGN). 4,7
quilòmetres. Característiques: 4 carrils. 4 enllaços (autovia TGN-
Reus, autovia Bellisens i sortides a Bonavista i La Canonja). Inversió:
2.678 milions. Termini: 18 mesos. Entrada en funcionament: 2002.
3 Variant N-340 Vila-seca/Hospitalet de l’Infant. 30,4
quilòmetres. Característiques: 4 carrils. 7 enllaços (un amb A-7). 11
viaductes. Inversió: entre 17. 985 i 19.910 milions. Termini: 20
mesos. Entrada en funcionament: primer semestre 2004.
4 Variant N-340 TGN/La Móra. 9 quilòmetres.
Característiques: 4 carrils, possible us del vial d’Acesa paral.lel a l’A-
7, 2 viaductes i 4 passos elevats. Inversió: 5.456 milions. Termini: 18
mesos. Entrada en funcionament: finals 2002.
5 Variant N-240 TGN/Montblanc. 30,4 quilòmetres.
Característiques: d’un (1,5 qm.) a 4 túnels (4,3 qm.). Inversions previstes
període 2000/2007: 30.000 milions.
6 Reforma N-240 A-7TGN/Valls. 15,7 quilòmetres.
Característiques: 4 carrils des de sortida A-7 fins desviament Els
Pallaresos, aparcament zona Pont del Diable, pas elevat a l’alçada de
Sant Salvador. Inversió: 1.022 milions. En execució. Entrada en funcionament:
setembre 2001.
7 Variant Est Reus. 4,7 quilòmetres. Característiques: 4
carrils, 5 enllaços (variant Sud, autovia Reus/Tarragona i carreteres de
Constantí, el Morell i Montblanc). Inversió: 4.000 milions. Termini:
24 mesos. Entrada en funcionament: segon semestre 2003.
8 Pla director aeroport de Reus. Inversions període
2000/2013: 27.191 milions. Característiques: ampliació pista actual i
construcció segona pista, ampliació terminal de passatgers i construcció
terminal de mercaderies, nous accesos estació mercaderies
Renfe del Polígon Industrial Constantí i carretera Constantí-Reus. El
pla director es troba des de l’agost en període d’al.legacions.
9 Carretera Salou/Cambrils. 6,5 quilòmetres.
Característiques: 2 carrils, enllaç amb l’autovia Reus/Salou. Inversió:
2.430 milions. Termini: 18 mesos. Entrada en funcionament: segon
semestre 2002.
10 Anell TAV/Euromed Camp de TGN. Municipis afectats:
20 (aprox.: 336,4 qm2). Inversió conjunta prevista fins al 2004:
73.000 milions (27.000 corresponen al tram Euromed des de
Vandellòs). Característiques: 5 enllaços (Reus-nord-Perafort,
Torredembarra-Altafulla, port TGN, Vila-seca-Port Aventura i aeroport
de Reus). Velocitat màxima dins l’anell ferroviari: entre 160 i
200 qm/h. Adjudicats trams que inclouen estació TAV (terme de La
Secuita, a prop nucli urbà de Perafort): 23.000 milions (juliol 2000).
11 Reordenació Port TGN. Inversions període 2001/2004:
40.000 milions (50% iniciativa privada). Característiques: connexió
ferroviària amb xarxa TAV i Corredor del Mediterrani al Polígon
Entrevies i ampliació de la línia ferroviària interna (moll d’Aragó).
12 Reforma N-340 TGN/Vilafranca del Penedès. En estudi.
Característiques: ampliació fins a 4 carrils variant Altafulla i continuació
fins a Vilafranca del Penedès. Possible entrada en funcionament:
a partir de 2004.
TAG Setembre 2000 14
▼
3
3
9
7

5
8
5
2
5
10
11
6
6
4
ANELL FERROVIARI
1
12
12
12
TAG Setembre 2000
15 ▼

SEGURETAT ▼
La càrrega de foc, una eina per a la prevenció
d’incendis. Paràmetres de càlcul
Al número anterior de la revista
es feia una síntesi dels canvis que la
nova Llei 3/1998, de 27 de febrer,
de la intervenció integral de
l’administració ambiental i el seu
Reglament, desenvolupat per
Decret 136/1999, de 18 de maig,
(DOGC 2894 de 21.05.99), introdueixen
en l’àmbit de les activitats,
fins a la data regulades pel Regl -
ament d’activitats molestes, insalubres,
nocives i perilloses (RA -
MINP), de 30.11.1961, i que afecten
a la classificació de les mateixes
i als procediments i requisits exigits
per a la seva implantació i funcionament,
sota el règim d’intervenció
administrativa corresponent: autorització,
llicència o comunicació.
Respecte de la PREVENCIÓ
D’INCENDIS, l’Annex IV.A del
Reglament indica la relació
d’activitats sotmeses a informe preceptiu
per part del Departament de
Governació i l’Annex IV.B indica la
documentació de seguretat que ha
d’acompanyar la sol.licitud
d’autorització ambiental o de llicència
ambiental en matèria de prevenció
d’incendis, entre la qual cal
esmentar la CARREGA DE FOC
PONDERADA de cada sector
d’incendi (MJ/m 2 ).
Cal recordar, respecte a legislació
bàsica contra incendis, que així
com la regulació d’activitats desenvolupades
en edificis de tipus urbà
(habitatges, residencial, administratiu,
garatge,...inclòs petita activitat
industrial i d’emmagatzematge) es
troba recollida en la vigent Norma
Bàsica de l’Edificació: Condicions
de protecció contra incendis en els
edificis NBE-CPI/96 i en el Decret
241/1994, sobre condicionants
urbanístics i de protecció contra
incendis en els edificis, complementaris
de la NBE-CPI/91 (*1),
els establiments purament industrials
pateixen una manca de legislació
bàsica que unifiqui les condicions
de protecció contra incendis i
explosions. Les indústries estan
obligades al compliment de diferents
disposicions, la majoria
d’elles del Ministeri d’Indústria,
que les poden afectar en alguns
apartats específics: instal˙lació elèctrica,
aparells a pressió, em ma -
gatzematge d’inflamables,... i que
no entren en una anàlisi global de
l’activitat industrial.
La manca d’aquesta normativa
de caràcter generalista en el sector
industrial ha fet que documents com
la publicació del Col˙legi
d’Enginyers Industrials de Cata lu -
nya: Activitats classificades. Crite -
ris tècnics per a la redacció de projectes
hagin esdevingut una adequada
eina de treball tant per al projectista
com per al tècnic de
l’administració.
(*1). La referència a la NBE-
CPI/91, del Decret 241/94, s’ha
d’entendre extensiva a la versió
vigent de la NBE-CPI, en tot allò
que li sigui complementari sense
contradir-la.
EL RISC D’INCENDI
Tant la PREVENCIÓ, com la
PROTECCIÓ contra incendis po -
den utilitzar diferents mètodes o
procediments per establir mesures
correctores tendents a evitar o re -
duir els efectes d’un incendi.
TAG Setembre 2000 16
▼
D’entre els diferents mètodes
podem esmentar:
1. Mètodes dels factors (i mètode
del coeficient K., recollits a les
Ordenances de Bombers dels
Ajuntaments de Barcelona i
Madrid, la finalitat dels quals és
determinar la RF i EF d’un sector,
perquè quedin confinades les conseqüències
d’un possible incendi.
2. Mètode Gretener, recollir per
l’Ordenança contra incendis de
l’Ajuntament de Saragossa, és un
dels mètodes més complerts de
valoració del risc d’incendi,
d’aplicació per a riscos petits i mitjans.
Requereix unes mesures de
prevenció mínimes per a que el risc
sigui admissible, és molt aplicat al
sector assegurador.
3. Mètode MESIRIC., recollit
per MAPFRE, és una simplificació
del mètode de Gretener.
4. Mètode de Purt, amb el
mateix camp d’aplicació que el
mètode de Gretener permet obtenir
solucions orientatives i ràpides,
però més sobredimensionades.
5. Mètode de l’Índex d’In cen di
i Explosió, desenvolupat per DOW
CHEMICAL COMPANY, és pensat
per a valorar el risc d’incendi i
explosió d’indústries de procés, a
les que no són d’aplicació els mètodes
de Purt i Gretener.
6. Mètode del risc intrínsec, es
basa en el càlcul de la CÀRREGA
DE FOC PONDERADA, en funció
de la qual es classifiquen les
activitats com de risc baix, mitja o
alt. Aquest mètode es va adoptar
per la NBE-CPI/82, apèndix IV, i
no ha estat recollit en posteriors
versions de la NBE-CPI/91 ni 96.

Està recollit a l’Apèndix del Decret
241/94 i és el mètode proposat al
document Activitats classificades.
Criteris tècnics per a la redacció de
projectes esmentat. En funció de la
classificació resultant, les mesures
correctores, tant de prevenció com
de protecció contra incendis són
més o menys exigents.
CLASSIFICACIÓ DE LES
INDÚSTRIES I
EMMAGATZEMATGES
La normativa vigent NBE-
CPI/96 i Decret 241/94 no estableixen
una classificació homogènia, en
funció del valor de la càrrega de foc.
Així la NBE-CPI/96 classifica
al seu art. 19 els locals i zones de
risc especial en tres tipus: de risc alt,
de risc mig i de risc baix, utilitzant
paràmetres de superfície (m 2 ), de
volum (m 3 ) o d’ús específic i només
en el cas d’ús comercial (C.19.1) fa
una classificació en funció de la
CÀRREGA DE FOC TOTAL (NO
ponderada), aportant uns valors
d’exemple per al seu càlcul en els
comentaris al text de l’articulat.
(Cristalleria, ceràmica: 200
MJ/m 2 .m; Ferre te ria: 300 MJ/m 2 .m;
Alimentació: 700 MJ/m 2 .m,...).
El Decret 241/94, per contra, al
seu Apèndix, fa una classificació
del nivell de risc intrínsec de les instal˙lacions
industrials i
d’emmagatzematges en edificis
amb altres usos i adjacents, en funció
de la CÀRREGA DE FOC
PONDERADA del local, més acord
amb el plantejament del Reglament
general de desplegament de la Llei
3/1998 i en línia amb el document
del Col˙legi d’Enginyers Indus trials
esmentat. Aquest valor de la càrrega
de foc ponderada s’adopta com a
referent als articles 14 i 15 per a
establir la compatibilitat d’ús,
ampliant el que disposen els articles
de la NBE-CPI/96: 4.3 (sectors
d’incendi), 14 (estabilitat al foc exigible
a l’estructura), 15 (resistència
al foc exigible als elements constructius)
i 19 (locals i zones de risc
d’incendi) i regulant altres aspectes
com: mitjans de protecció, enllumenat
d’emergència i vies d’evacuació.
CÀLCUL DE LA CARREGA
DE FOC PONDERADA
S’insereix còpia de l’Apèndix
del Decret 241/94, que desenvolupa
TAULES
la fórmula per al càlcul de la càrrega
de foc ponderada, com a procediment
per a la valoració del risc
intrínsec d’incendi.
El seu càlcul haurà de ser el
més real possible i, per tant, haurà
de contenir, en el sumatori, no sols
els productes combustibles que es
troben en el sector d’incendi, sinó
també els que formen part de
l’estructura i els tancaments, els
elements de decoració, el mobiliari,
les instal˙lacions, etc.
No obstant, la dificultat del
seu càlcul ve donada per la manca
de dades existents, les quals només
es troben a la bibliografia especialitzada,
que per altra part no és
abundant.
L’objecte d’aquest article és
facilitar aquestes dades, en quantitat
suficient per a que el tècnic
projectista pugui fer una valoració
acurada del risc d’incendi i, en
conseqüència, dotar l’acti vitat/in -
dústria de les mesures de prevenció
i protecció adequades al
mateix.
Una relació més extensa de
dades es pot trobar a les referències
indicades a l’apartat de bibliografia:
2, 3 i 4.
A les taules s’utilitza la megacaloria (Mcal) com a unitat d’energia, per ser la que consta a les referències
bibliogràfiques. L’equivalència amb la unitat d’energia del Sistema Internacional, el joule, és la següent:
1 Mcal = 10 6 cal = 4,18x10 6 joules = 4,18 MJ
TAG Setembre 2000
17 ▼

TAG Setembre 2000 18
▼

TAG Setembre 2000
19 ▼

BIBLIOGRAFIA
(1) MINISTERI D’OBRES PÚBLIQUES I URBANISME
NBE-CPI/82 condicions de protecció contra incendis en els edificis
Reial Decret 2059/1981 de 10-4-1981 BOE de 18 i 19-9-81, modificat pel R.D. 1587/1982 de 25-6-82 BOE de 21-7-82.
(2) GRETENER M.
Determination des mesures de protection decoulant de l’evaluation de danger potencial d’incendie.
Berne, Ass. des establissements cantonaux d’’assurance contre l’incendi. 1973
(3) AJUNTAMENT DE SARAGOSSA
Ordenança de prevenció d’incendis en el terme municipal de Saragossa
(BOP de Saragossa de 30-10-1980 i 27-02-1985)
(4) INSTITUT NACIONAL DE SEGURETAT I HIGIENE EN EL TREBALL
Risc intrínsec d’incendi (II)
Notes tècniques de prevenció: NTP-37 de 1983
(5) ASSOCIACIÓ/COL·LEGI D’ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA
Activitats classificades. Criteris tècnics per a la redacció de projectes
Carpeta núm. 25. 1a edició 1989
(6) GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ
Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris
de la NBE-CPI/91
Decret 241/1994 de 26-07-94 DOGC núm. 1964 de 30-09-94 i correccions DOGC núm. 2005 de 30-01-95.
(7) MINISTERI DE FOMENT
NBE-CPI/96 condicions de protecció contra incendis en els edificis
Reial Decret 2177/1996 de 04-10-1996 BOE de 20-10-96
(8) DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT
Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998
Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer,
de la intervenció integral de l’administració ambiental, i s’adapten els seus annexos. DOGC núm. 2894 de 21-05-99.
TAG Setembre 2000 20
▼

TAG Setembre 2000
21 ▼

OBSERVACIONS
- qm és la càrrega tèrmica mobiliària (equival/pot substituir directament l’expressió (Pi x Hi)/A de la fórmula).
Si en la construcció de l’immoble s’utilitzen quantitats apreciables de materials combustibles (p. ex.:
una edificació de fusta) la càrrega tèrmica que això suposaria s’hauria de sumar a la indicada a les taules.
Als emmagatzematges la càrrega tèrmica ho és per metre d’alçada (Mcal/m 3 ).
- Els valors corresponents al grau de perillositat (Ci) i al risc d’activació (Ra), per a la valoració del risc
intrínsec d’incendi, es poden extreure de les taules 3 i 4, en base a la combustibilitat del contingut: c (classificació
de perills Fe (Ex) I-VI ), que utilitza el mètode Gretener i que correspon amb l’establert per la norma
UNE 23727 en sentit invers (Fe I ( M6, ... , Fe VI ( M0-M1), i al perill d’activació: a (Cat. 1-5) indicat, aplicant
les següents equivalències:
a) Qualificació del grau de perillositat del combustible (Ci):
Proposat per Equivalència que
Gretener (CEA) es proposa per a
c D. 241/94
Fe (Ex) . Ci .
I Alta (A)
II Mitja (M)
III,..,VI Baixa (B)
b) Qualificació del risc d’activació (Ra):
Proposat per Equivalència que
Gretener (CEA) es proposa per a
a D. 241/94
Cat. . Ci .
1 i 2 Baix (B)
3 Mig (M)
4 i 5 Alt (A)
EXEMPLES DE CÀLCUL
Es desenvolupen, a continuació, tres exemples de diferents usos: aparcament, supermercat i cinema.
En tots els casos se suposa que l’edifici on es realitza l’activitat no aporta càrrega calorífica, ni per la seva
estructura o elements constructius ni pels revestiments interiors (materials M0 o M1).
TAG Setembre 2000 22
▼

Per altra banda el càlcul de Qp es realitza per dos procediments diferents:
de forma pormenoritzada, utilitzant les potències calorífiques dels diferents materials combustibles i el
seu grau de perillositat, aplicant la fórmula genèrica (D. 241/94).
utilitzant directament els valors de les taules 3 i 4 (qm)
Els valors de Hi, Ci i Ra s’obtenen directament de les taules o de valors facilitats pel fabricant, tenint en
compte les equivalències proposades a l’apartat anterior.
APARCAMENT
Dades: superfície construïda: 800 m 2
places d’aparcament: 35 places
CÀLCUL Qp
De taula 3: Automòbil (garatge privat) qm=70 c=II a=1
Garatges soterrats qm=> < 50 c=II a=2
c=II --> Ci = mig = 1,2 a = 1-2 --> Ra = baix = 1,0
per tant,
a) adoptant Hi = 1200 Mcal/unitat (Taula 2)
Qp= ((35 x 1200 x 1,2) / 800 ) x 1,0 = 63 Mcal/m 2
b) directament de taula 3 Qp= 50 x 1,2 x 1,0 = 60 Mcal/m 2
SUPERMERCAT
Dades: superfície construïda: 600 m 2 (sala de venda: 500 m2 , magatzem: 100 m 2 )
situació: planta baixa edifici habitatges
< alçada lliure: 3.00 m
CÀLCUL Qp
De taula 3: Alimentació (comerç) qm=160 (Mcal/m 2 ) c=III a=2
De taula 4: Colonials qm=200 (Mcal/m 3 ) c=III-IV a=1
Productes alimentaris preparats qm=200 (Mcal/m 3 ) c=III a=1
c=III-IV --> Ci = baix= 1,0 a = 1-2 --> Ra = baix = 1,0
per tant,
a) sala vendes
Qp= (66040 / 500 ) x 1,0 = 132 Mcal/m 2
TAG Setembre 2000
23 ▼

) magatzem
en aquest cas, suposarem que no estan definides les quantitats i, per tant, agafarem el valor per a emmagatzematges
de colonials o de productes alimenticis preparats indicats:
calcularem primer la capacitat d’emmegatzematge real:
- superfície de prestatgeries: 6 x 7.00 x 1.00 + 10 x 1.00 = 52.00 m 2
- volum: 52.00 x 2.00 = 104.00 m 3
Qp= ((200 x 104) / 100) x 1,0 = 208 Mcal/m 2 (*1)
si utilitzem el valor que facilita la NBE-CPI/96 al seu article C.19.1, on indica per emmagatzematge
d’alimentació-papereria una càrrega mobiliaria qm= 167 Mcal/m 2 x m , valor en el que ja estan inclosos els
espais lliures i de circulació, tindriem per a una alçada d’emmagatzematge de 2.00 m:
Qp= ((167 x 2.00) x 1,0 = 334 Mcal/m 2 (o 167x2x100 = 33400 Mcal, risc baix s/ C.19.1 3) (*1)
càrrega de foc total
(*1). Aquests valors de Qp, no serien admissibles en un edifici d’habitatges (Decret 241/94, art. 14) al sobrepassar les 200
Mcal/m2, excepte si el magatzem es protegeix amb una instal.lació d’extinció automàtica per ruixadors d’aigua, protecció amb la qual
el D. 241 permet que la càrrega de foc es dupliqui.
CINEMA
Ens limitarem a calcular la càrrega de foc d’una sala.
Dades: superfície construïda: 152 m 2
nombre de butaques: 148 butaques
CÀLCUL Qp
De taula 3: Cinema qm=80 c=IV a=2
c=IV --> Ci = baix = 1,0 a = 2 --> Ra = baix = 1,0
a) Determinarem el poder calorífic d’una butaca amb estructura de fusta:
amb la qual cosa:
Qp= ((148 x 111.0 x 1,0) / 152 ) x 1,0 = 108 Mcal/m 2
b) directament de taula 3 Qp= 80 x 1,0 x 1,0 = 80 Mcal/m 2
Com podem veure els resultats que s’obtenen per un o altre mètode no coincideixen. En les taules
s’utilitzen valors mitjos que com a tals no poden representar cadascun dels casos concrets que se’ns puguin
presentar, però són valors la utilització dels quals està suficientment contrastada i admesa. Per al cas concret
proposat el resultat més ajustat i real forà l’obtingut pel mètode a).
FÉLIX GONZÁLEZ REDONDO
Arquitecte tècnic. Sotsinspector del Cos de bombers
TAG Setembre 2000 24
▼

Classificació de les instal·lacions industrial i d’emmagatzematge
en funció del seu nivell de risc intrínsec.
Les indústries i emmagatzematges es classificaran conforme al
nivell de risc intrínsec d’aquestes instal·lacions i aquests nivells
s’establiran de la forma següent (*), en funció de la càrrega de foc
ponderada del local:
Qp càrrega de foc ponderada del local Mcal/m2 Nivells de risc intrínsec Nivells baixos. Nivell 1 Qp < 100.
Nivell 2 100 < Qp < 200.
Nivells mitjans. Nivell 3 200 < Qp < 300.
Nivell 4 300 < Qp < 400.
Nivell 5 400 < Qp < 800.
Nivells alts. Nivell 6 800 < Qp < 1.600.
Nivell 7 1.600 < Qp < 3.200.
Nivell 8 Qp < 3.200.
(*) Poden utilitzar-se altres sistemes de càlcul pr determinar la càrrega de foc (ponderada) extrets de mètodes d’avaluació de risc que siguin suficientment
contrastats per la pràctica i l’experiència, com per exemple el mètode Gretener.
La càrrega de foc ponderada Qp d’una indústria o emmagatzement
es calcularà considerant tots els materials combustibles que formin
part de la construcció, així com aquells que es prevegin com a utilitzables
normalment en els processos de fabricació i totes les
matèries combustibles que puguin ser emmarcades. El càlcul de la
càrrega de foc ponderada Qp s’establirà mitjantçant l’expressió:
∑Pi x Hi x Ci
Qp = x Ra (Mcal/m 2 )
A
Essent:
Pi: pes en kg de cada una de les diferents matèries combustibles.
Hi: poder calorífic de cada una de les diferents matèries en
Mcal/kg.
Ci: coeficient adimensional que reflecteix la perillositat dels productes,
d’acord amb els valors següents:
Grau de perillositat alt
Qualsevol líquid o gas liquat a pressió de vapor d’1 kg/cm 2 i 23º C.
Materials criogènics.
Líquids amb el punt d’inflamació inferior a 23º C.
Matèries de combustió espontània en exposició a l’aire.
Materials que poden formar mescles explosives amb l’aire.
Tots els sòlids capaços d’inflamar-se per sota els 100º C.
Valor de Ci: 1,6.
Activitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .N
Begudes-sense alcohol . . . . . . . . . . . . . . . .B
Begudes alcohòliques-preparació . . . . . . . .M
Begudes carbòniques-fabricació . . . . . . . .B
Betum-preparació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B
Cafè -torrefacte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M
Cartró-fabricació de caixes-elements . . . . .M
Cautxú-fabricació d’objectes . . . . . . . . . . .M
Cel·luloide-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . .M
Cera-fabricació d’articles . . . . . . . . . . . . . .B
Ceràmica-taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B
Cervesa-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B
Coles-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M
Confecció-tallers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B
Conserves-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . .B
Cordes-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M
Cosmètics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M
Cuir-tractament i objectes . . . . . . . . . . . . .B
Destil·leries-materials inflamables . . . . . . .M
Dissolvents-destil·lació . . . . . . . . . . . . . . . .M
Ebenisteria (sense magatzem de fusta) . . .M
Electricista-taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B
Electricitat-fabricació d’aparells . . . . . . . .M
Electricitat-reparació d’aparells . . . . . . . . .B
Electrònica-fabricació d’aparells . . . . . . . .M
Electrònica-reparació d’aparells . . . . . . . . .B
Embarcació-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . .M
Envernissats-taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M
Escombres-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . .B
Estores-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B
Fertilitzants químics-fabricació . . . . . . . . .M
APÈNDIX DEL DECRET 241/94
Fibres artificials-producció i manipulació .M
Foneria de metalls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B
Forges i ferreries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B
Frigorífics-cambres . . . . . . . . . . . . . . . . . .B
Fusta-fabricació contraplacats . . . . . . . . . .M
Fusteria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M
Galvanoplàstia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B
Gèneres de punt-fabricació . . . . . . . . . . . .B
Greixos comestibles-fabricació . . . . . . . . .M
Impremta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M
Indústries químiques . . . . . . . . . . . . . . . . . .M/A
Joguines-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M
Laboratoris elèctrics . . . . . . . . . . . . . . . . . .B
Laboratoris fisics i matal·lurgics . . . . . . . .B
Laboratoris fotogràfics . . . . . . . . . . . . . . .B
Laboratoris químics . . . . . . . . . . . . . . . . . .M
Licors-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M
Maçoneria-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . .B
Magatzems en general . . . . . . . . . . . . . . . .B
Mantega-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . .B
Màquines-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . .M
Marcs-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M
Materials usats-tractament . . . . . . . . . . . . .M
Mecanització de metalls . . . . . . . . . . . . . . .B
Medicaments-laboratoris . . . . . . . . . . . . . .M
Metalls-fabricació d’articles . . . . . . . . . . . .B
Mitges-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B
Mobles-fabricació (fusta) . . . . . . . . . . . . . .M
Mobles-fabricació (metall) . . . . . . . . . . . . .B
Molins fariners . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M
Motors elèctrics-fabricació . . . . . . . . . . . . .M
Grau de perillositat mitjà
Els líquids amb el punt d’inflamació comprès entre els 23 i els 61º C.
Els sòlids que comencen la seva ignició entre els 100 i els 200º C.
Els sòlids i semisòlids que emeten gasos inflamables.
Valor de Ci: 1,2.
Grau de perillositat baix
Els productes sòlids que per començar la sega ignició requereixin
estar sotmesos a una temperatura superior a 20oº C.
Líquids amb punt d’inflamació superior als 61º C.
Valor de Ci: 1
A: superficie construïda del local, considerada en m 2 .
Ra: coeficien adimensional que pondera el risc d’actuació inherent
a l’activitat industrial, de la forma següent:
Risc d’actuació alt.
Coeficient Ra: 3.
Risc d’actuació mitjà.
Coeficient Ra: 1,5.
Risc d’actuació baix.
Coeficient Ra: 1.
A fi d’estabilitzar l’avaluació del risc d’ativació de cada procés
conforme als nivells alt (A), mitjà (M) o baix (B), es facilita la llista
d’activitats següent:
Olis comestibles-fabricació . . . . . . . . . . . .M
Orfebreria-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . .B
Planificació-elaboració i forns de pa . . . . .B
Paper-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B
Passamaneria-taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B
Pastes alimentàries-fabricació . . . . . . . . . .M
Pintures-tallers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .A
Pintures i vernissos-fabricació . . . . . . . . . .A
Pinzells i raspalls-fabricació . . . . . . . . . . .M
Pirotècnia-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . .A
Planxa-taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B
Plaques de resina sintètica-fabricació . . . .M
Productes alimentaris-fabricació . . . . . . . .B
Reparacions-taller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B
Resines sintètiques-fabricació . . . . . . . . . .M
Sabates-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M
Sacs-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B
Seda artificial-fabricació . . . . . . . . . . . . . .M
Suro-tractament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B
Taller mecànic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B
Tapisseria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M
Teixits-fàbriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B
Telefònica central . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B
Tintes d’impremta-fabricació . . . . . . . . . . .M
Tintoreries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B
Transformadors-construcció . . . . . . . . . . . .B
Vernissos-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . .M
Vidre-fabricació d’articles . . . . . . . . . . . . .B
Vulcanització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M
Xocolata-fabricació . . . . . . . . . . . . . . . . . .M
TAG Setembre 2000
25 ▼

ESPAI AL TEMPS ▼
Les baldufes de Santes Creus
N
o hi ha dubte que al llarg i
ample de Catalunya són
molts els Esgrafiats que poden ser
objecte d’un estudi, però no és
freqüent el trobar un Conjunt
Monumental com el de Santes
Creus, on l’Esgrafiat es el denominador
comú de la decoració de
totes les façanes, motiu pel qual
he optat per aquest conjunt i no
per un altre a l’hora de dur a terme
aquest treball.
El monestir de Santes Creus
és un dels monestirs catalans que
van nèixer arran de la reforma cistercenca.
L’ideal d’aquesta reforma
sorgí en el món cristià a finals
del segle XI i principis del XII, i
pretenia tornar el monaquisme
benedictí al fervor, disciplina i
rigor dels seus origens.
El Císter va entrar vigorosament
a Catalunya a mitjans del
segle XII, quan ja feia bastants
anys que havíen començat les
seves fundacions a la Península,
sobretot al Nord. Així i tot, les
abadies cistercenques arribaren a
ésser les més importants d’Es -
panya.
S’ha discutit llargament sobre
si és anterior en el seu origen el
monestir de Poblet o el de Santes
Creus. Ultimament, els historiadors
s’han inclinat a favor de la
comunitat de Santes Creus, encara
que no al lloc on s’ha fet famós,
sinó a Valldaura, a la parròquia de
Sant Martí de Cerdanyola, del
Vallès Occidental.
Valldaura, donada la seva proximitat
a l’abadia de Sant Cugat,
no convenia gaire a la nova comunitat,
ja que era un lloc amb po -
ques possibilitats d’expansió, i
tampoc no s’adaptava a la solitud
desitjada per Sant Bernat, el fundador
de l’ordre. Per aquests
motius, l’any 1153 una part de la
comunitat es deplaça a l’Espluga
d’Ancosa, prop de la Llacuna, en
un terreny que els oferí el Comte
Ramón Berenguer IV, i per fi,
l’any 1160, la majoria s’assenta
definitivament a l’indret anomenat
“Santes Creus”, a la riba
esque rra del Gaià.
El primer Abat de Valldaura
fou Guillem de Montpeller, i el
primer de Santes Creus, quart de
la primitiva fundació, Pere de
Puigvert (1158-1185).
«
El Císter va entrar a
Catalunya a mitjans del
»
segle
XII, quan ja tenia diverses
fundacions a la Península
En la construcció de l’església
de Santes Creus i de les diferents
dependències del monestir, trobem
tres estils fonamentals: el
romànic, el cistercenc i el gòtic.
Algunes dependències com el
Palau de l’Abat són posteriors
(segle XVI).
L’esglèsia, començada l’any
1174 i acabada el primer quart del
segle XIII, és de tres naus i transepte,
amb cinc capelles que formen
la capçalera. Veiem doncs,
que segueix el típic pla cistercenc.
Travessen les naus, forts pilars de
separació de planta cruciforme,
destinats en un principi a sostenir
una coberta en volta de canó, que
es va modificar i es substituí per
voltes d’ogives. El cimbori del
creuer és ja gòtic.
TAG Setembre 2000 26
▼
S’entra al monestir per la
porta de l’Assumpta, sobre la qual
s’aixeca la Torre del Mirador.
La porta de l’Assumpta s’obre
a una plaça de forma més o menys
rectangular (la Plaça de Sant
Bernat Calvó), molt bonica i amb
una font enmig. La Plaça de Sant
Bernat Calvó acaba amb el frontal
de l’església del monestir, i té a
banda i banda edificis tardans destinats,
els de la dreta, a Palau i
dependències de l’Abat, i els de
l’esquerra a vivenda per als monjos
jubilats, infermeria, cel.les
dels copistes i altres dependències.
La portada de l’església, construïda
entre 1171 i 1211, está formada
per un arc de mig punt, que
dóna com a resultat, tant per la
forma com per les seves proporcions
un estructura romànica.
Les motllures que la decoren,
no obstant són ja gòtiques.
D’estil romànic, doncs, només
es conserva part de la façana,
essent el conjunt en la major part
cistercenc i part de l’interior del
temple, ja gòtic.
Plenament romànica és la
capella de la Santíssima Trinitat,
situada en la part posterior del
cenobi.
La sala capitular, iniciada a
finals del segle XII, va ser acabada
el 1331. Es una peça rectangular
que s’obre a una galeria del
claustre per mitjà d’una porta
situada entre dos arcs apuntats que
abarquen, cada un, dos arcs de
mig punt que descansen sobre
columnes geminades. La volta
d’ogives es recolza sobre les
colum nes coronades per capitells

amb la decoració vegetal típica de
les construccions del Císter.
El claustre actual, començat el
1313, reemplaça un altre anterior,
més simple, que enllaçaria estèticament
amb el templet del lavabo
d’estil de transició.
En el creuer del temple es trobem
les tombes reials.
Aquí reposen Pere II el Gran
de Catalunya, el Rei Cavaller;
Jaume II, anomenat el Just i la
seva esposa Blanca d’Anjou;
Roger de Llúria, l’almirall de Pere
II, enterrat als peus d’aquest; els
Montcada, i molts altres personatges
de la vigorosa noblesa catalana.
La tomba de Pere II és la que
més crida l’atenció. Es una enorme
i majestuosa banyera de porfir
roig amb una tapa de jaspi que,
segons la tradició, el seu fill
Jaume II el Just féu portar de
Sicilia.
L’evolució del mitjà de vida i
del concepte de l’estètica que
comença amb el Renaixement,
ténen ple desenvolupament en el
nostre país a l’albada del segle
XVII i és a partir de mitjans de
l’anomenada centúria quan, amb
els abats quadrienals, el monestir
de Santes Creus sofreix una notòria
transformació en el seu aspec-
te exterior. El pla monumental de
les construccions havia sigut deliberadament
interrompit per les
“fortificacions” del Rei Pere el
Cerimoniós i des d’aleshores, després
de tres segles, havent canviat
tantes coses en la vida del mones-
«
El claustre actual del
monestir, iniciat el 1313, va
reemplaçar un altre construït
un segle abans
»
tir, les obres són reempreses per
tal de dotar a la comunitat de instal·lacions
adequades de les quals
tant temps manques.
Les noves obres que amb tal
motiu es porten a terme, i que es
continuaran durant els dos segles
següents, fins acabar el convent,
ni pel seu estil, ni per la seva tècnica,
tenen res de comú amb el
caràcter monumental de les seves
predecessores. Fins i tot quan
aquest caràcter vulgui conferir-se
a la nova entrada del recinte, el
“Portal de l’Assumpta” aquest es
realitza a base del més estricte i
indispensable material de canteria.
Es construeix, per general, a
base de paret seca, amb els paraments
exteriors senzillament arrebossats.
D’aquesta manera, davant
▼
Els esgrafiats de Santes Creus es
poden veure a la porta d’entrada
a la plaça anterior al recinte del
monestir, la Plaça Santa Llúcia
la muntanya de pedra del monument
medieval, es dóna configuració
a les places del recinte anterior,
utilitzant la desmembració
dels edificis de l’antic hospital de
“Sant Pere dels Pobres”.
Tanmateix, tot i el signe rural
que va presidir la nova urbanització,
algunes de quines obres éren
a càrrec de mitjans de particulars,
el reflexe de la grandiositat del
monument que passaven a integrar
el conjunt, obliga al màxim
mirament en dotar a les esmentades
noves construccions d’una
bellesa decorativa exterior en funció
del concepte estètic i econòmic
del moment.
Així varen sorgir els esgrafiats.
Les seves manifestacions
més antigues les podem trobar a la
façana de la casa extrema de la
Plaça del Joc de la Pilota (1645),
actualment Plaça de Jaume el Just;
en les del Palau de l’Abat, de la
Plaça de Sant Bernat (1653) i en
una paret del pati de Bonrepós, o
claustre posterior, dins del monestir.
Prossegueixen a l’exterior de
la casa que fa cantó amb les dues
places, ocupant el seu solar el
perímetre de la antiga capella de
l’hospital dels pobres, reconstruïda
per a vivenda de l’ex-Abat
Canals a darrers del mateix segle i
TAG Setembre 2000
27 ▼

en l’embelliment del nou portal de
l’Assumpta. Per a continuar, ja
ben entrat el segle XVIII en la
façana de l’arrebossada capella de
Santa Llúcia (1744); al portal del
primer recinte i, finalment a les
cases del monjos jubilats de la
Plaça de Sant Bernat de finals de
la pròpia centúria. S’aprecia dins
de la varietat de motius, que tendeix
a un sentit unitari en certa
manera, l’evolució del gust o de la
moda en el respectius moments de
«
Els traçats mostren l’evolució
del gust ornamental a
diferents èpoques, des del
barroc fins al neoclassicisme
»
l’execució, que va des del ple
barroc, fins arribar a la més pura
concepció neoclàssica, sent més
recents els d’estil Noucentiste del
nº. 6 de la Plaça de Sant Bernat i
els del nº. 3 de la Plaça de Santa
Llúcia, tots dos realitzats per En
Ferdinandus Serra i Sala.
Els esgrafiats de Santes
Creus, amb la seva perllongada
executòria, -expressió del sentit
ornamental dels dos últims segles
de vida del monestir-, han arribat
a ser consubstancials amb la visió
de conjunt que del monument
s’obté. Davant la impossibilitat de
restituir l’aspecte medieval degut
als perills que una reintegració
semblant representaria en importants
sectors dels que no queda
rastre -o sols lleuger- del seu passat,
entendrem que val la pena
procurar la conservació del conjunt
que ha arribat fins els nostres
díes, no exempt, ni molt menys, de
caràcter, de gràcia i de bellesa.
La mà del temps i la més perniciosa
ancara de restauradors
inhàbils, arribaren a perjudicar i a
posar en greu perill la conservació
de tan estimat conjunt. En alguns
sectors, com és la façana de la
capella de Santa Llúcia, la decoració
es trobaba en tràngol de desa-
parèixer totalment, però una restauració
adient ha fet que avui
llueixi d’una forma esplèndida. No
succeeix el mateix amb la façana
de l’antic Palau de l’Abat que
reclama d’una forma urgent una
restauració. Però la conservació de
Santes Creus en tots i cadascun
dels seus aspectes encara és possible
i, gràcies al fet que el senyor
Ferdinandus Serra i Sala va cobrar
afecte a Santes Creus i va portar a
terme treballs importants de restauració
que són un bon exemple
per dur a terme actuacions futures,
fa que ens sentim optimistes en
relació amb una total restauració
del magnífic conjunt dels esgrafiats
del lloc en qüestió.
DESCRIPCIÓ DELS
ESGRAFIATS
Per accedir al Monestir de
Santes Creus és necessari recórrer
dos recintes clarament diferenciats,
separats pel portal de
l’Assumpta. El primer recinte,
l’exterior, és el que constitueix la
Plaça de Santa Llúcia i el segon,
l’interior es el que l’integren les
Places de Sant Bernat, de l’Esglé -
sia i de Jaume el Just o del Joc de
la Pilota.
Amb la finalitat d’establir un
ordre a l’hora de fer la descripció
dels esgrafiats de les façanes del
edificis que integren els dos recintes,
ho farem seguint el camí
d’accés al monestir i en sentit contrari
al que giren les agulles del
rellotge.
EL RECINTE EXTERIOR
Una vegada hem passat el portal
d’accés al primer recinte i
només tombar a la dreta, ens trobem
la façana de l’edifici nº. 3 de
la Plaça de Santa Llúcia, propietat
d’En Vicens Sole i Saumell, on
podem contemplar l’esgrafiat de
recent execució, obra d’En Ferdi -
nandus Serra i Sala, fills evidents
TAG Setembre 2000 28
▼
d’aquest artista tan en referència
al seu estil com a la seva execució.
L’edifici es composa de planta
baixa, dues plantes altes i coberta
amansardada. A l’alçada de cadascuna
d’aquestes plantes, hi ha
unes cintes amb decoració geomètrica,
disposades horitzontalment,
més complexes a mesura que augmenta
l’alçada. La primera és una
simple banda de color blanc, la
segona está formada per dues
línies horitzontals entremig de les
quals hi ha una decoració floral i
la més alta, just sota el ràfec, és la
més ampla i la forma una línia
ondulada flanquejada per línies
horitzontals, decoren les parts
cóncaus de l’ondulació unes petites
flors. A la planta baixa existeixen
tres obertures, la que dona
accés al primer recinte, la porta
d’entrada a l’edifici i una finestra.
Tots tres elements estan construïts
amb conreus de pedra separats i
remarcats per una línia blanca que
els separa de l’arrebosat de fons
«
La conservació dels
esgrafiats es deu en
»
bona
part a la feina del senyor
Ferdinandus Serra i Sala
de l’esgrafiat, sobre la clau de
l’arc carpanell d’accés al primer
recinte hi ha una decoració a base
d’uns àngels que sostenen un
medalló on podem llegir “si vols
saber l’hora que ès, mira el rellotge
que per això és”.
Tant les dues finestres de la
primera planta, com les tres de la
segona están remarcades i decorades
amb motius florals tant la llinda
com l’ampit. Entremig de les
finestres de la primera planta es
pot contemplar un plafó amb una
figura femenina que ens mostre els
fruits de la terra i als extrems dos
florers. A la part alta de la façana i
aproximadament al mig de la
mateixa, un rellotge de sol amb una
cinta onejant sostinguda per dos

àngels on podem llegir “jo sense
sol i tu sense fe, no valem res”, a la
dreta i a l’esquerra plafons amb un
núvol sobre el que es recolzen dos
angelets envoltats per cintes onejants.
Tant els dos plafons com el
rellotge de sol, están enmarcats i
sobre d’ells hi ha uns medallons
amb els perfils d’uns rostres flanquejats
per corns de l’abundància.
Completen el conjunt quatre florers
i dos plafons.
A l’altre costat d’aquest recinte
es troba la Capella de Santa
Llúcia. La façana és completament
simètrica a l’eix de la mateixa,
una porta rectangular amb
montants i llinda de pedra,
damunt la porta una finestra circular
“ull de bou” i rematant el
conjunt tres columnes que suporten
dos arcs de mig punt com si
fos un capanar d’espadanya i tres
capcers escalonats. La decoració
esgrafiada d’aquesta façana está
formada per rectangles de quatre
mòduls d’alçada per dos
d’amplada amb el angles formats
per quarts de circumferència de
radi igual a un mòdul. Aquest element
geomètric es repeteix a l’alt
i al ample de tota la façana, superposant-se
un mòdul a l’ample i
dos a l’alt. Cada dos mòduls hi ha
línies horitzontals que es repeteixen
a tota l’alçada de la façana. A
la part baixa un sócol arrebossat
separat del conjunt esgrafiat per
una faixa horitzontal a base de
filet o llistell, dibuix geomètric,
filet i faixa. La finestra circular
està voltada per una decoració
també geomètrica concèntrica a la
finestra.
La manca de creativitat dels
restauradors de la casa nº. 6
d’aquest recinte ha deixat òrfena
de decoració esgrafiada la façana
de dita casa desmillorant notablement
el conjunt.
Com ja he dit, el recinte exterior
queda separat de l’interior pel
portal de l’Assumpta sent els dos
costats o façanes de la mateixa
practicament iguals. La construcció
te quatre alçades més la Torre
del Mirador, primer de planta quadrada,
després octogonal i finalment
rematada per coberta de
teula àrab en forma piramidal. La
decoració esgrafiada d’aquestes
dues façanes es d’inscripció
barroca, tractan-se els elements
que l’integren els típics d’aquest
estil, angelets que sostenen cintes
onejants amb elements vegetals,
vinya, florers i plafons. Totes les
obertures están enmarcades per
ornaments inspirats en formes
naturals vegetals.
LA PLAÇA DE SANT
BERNAT I DE L’ESGLESIA
La façana Nord d’aquest
recinte l’integren els edificis que
actualment están numerats amb
els números 2, 1, 14 i 13. Tots ells
es composen de planta baixa, dos
pisos alts i coberta de teula àrab.
El conjunt d’aquesta façana está
dividit horitzontalment amb
motius d’ornament geomètric de
cinta que corren a manera de tires
per tot el llarg de les façanes, creant
tres espais. De baix a d’alt,
tenim un primer espai o sòcol
▼
Plaça de Sant Bernat. Façana Nord. Casa
número 1
TAG Setembre 2000
29 ▼

separat de l’inmediat superior per
un filet, una faixa i un altre filet.
El segon espai arriba just sota els
brancals dels balcons del primer
pis delimitant-lo també un ornament
a base d’una cinta que es
composa de dos filets, unes formes
geomètriques “baldufes”, que
es repeteixen continuament,
damunt de les mateixes una motllura
a base d’òvuls i un filet. En
aquest espai hi ha repetits a tot el
llarg de la façana deu plafons senzills
amb angles formant quart de
circumferència i dos rombes a
l’interior. L’espai més decorat és
el que està comprès entre els brancals
dels balcons i el ràfec de la
coberta on tenim els balcons i
sobre d’ells les finestres, tant uns
com els altres amb marcs ribetats i
decoració d’inspiració barroca al
ampits, llindes i brancals,
l’ornament amb cinta del ràfec es
composa de dos filets, “baldufes”,
un filet i greca per aquest ordre i
de baix a d’alt. Entremig de les
obertures d’aquest espai hi tením
unes pilastres amb el respectiu
basament, capitell i fusts que és
decorat a base de plafons d’angles
amb quart de circumferència.
▼
La façana Sud
l’integren els edificis
amb el número 2 i 1 de la
Plaça de l’Església i els
que ténen els números
12, 11, 10, 9, 8, 7 i 6 de
la Plaça de Sant Bernat.
La decoració esgrafiada
de les façanes dels edificis
núms. 2 i 1 de la
Plaça de l’Església és
pràcticament igual que la
façana Nord de la Plaça
de Sant Bernat. Les façanes
dels edificis núms.
12, 11 i 10, d’inspiració
Neoclà ssica, estan formades
també per planta baixa i dos
plantes altes, més coberta de teula
àrab, separades unes de les altres
mitjançant motllures similars a la
de la façana Nord. Les diferències
fonamentals entre les dues façanes,
les podem concretar, en que
els plafons de la façana Sud estan
formats per un sol rombe, el marc
no té els angles formant quart de
circumferència sinó rectangles,
que les pilastres tenen el fust
estriat i que les llindes dels balcons
estan rematades amb entaulament
i frontó triangular. La resta
de cases de la façana Sud
d’aquesta plaça no tenen decoració
esgrafiada, excepció feta de la nº.
6, que gaudeix d’un agrafiat realitzat
per En Ferdinandus Serra i
Sala fa pocs anys i que cal dir està
ben integrat amb la resta del conjunt.
LA PLAÇA DE
JAUME EL JUST
La façana Est d’aquesta Plaça
l’integren les cases núms. 6, 7, 8,
9 i 10, totes elles esgrafiades i cap
d’igual, pel que procedirem a fer
la descripció una per una.
TAG Setembre 2000 30
▼
La façana est de la casa número 7 a la plaça de Sant Jaume el Just mostra
una típica ornamentació neoclàssica
La casa amb el nº. 6 té una
composició molt semblant a la de
les cases núms. 1 i 2 de la Plaça de
l’Església, d’inscripció barroca i
enriquida amb dos florers.
El nº. 7 d’aquesta plaça és un
edifici de planta baixa, dues plantes
altes i coberta de teula àrab,
com la resta del conjunt, també
amb decoració esgrafiada a la
façana, pero en aquest cas
d’inscripció neoclàssica, es diferencia
de la decoració de les cases
amb el nº. 12 de la Plaça de Sant
Bernat, fonamentalment perquè
sobre els dintells dels balcons no
existeix frontó triangular i també
perque tota l’alçada de la planta
baixa està decorada amb esgrafiats
que simulen conreus.
Com heu pogut comprovar al
llarg d’aquest apartat, no he dit res
en relació a la casa nº. 9 i no ha
sigut pas un descuit, sinó perquè
l’atac que s’ha dut a terme en
aquesta façana mereix una atenció
especial i perque estigui a l’alçada
de l’atemptat el denominaré: una
barrabassada.
El diccionari d’En Pompeu
Fabra ens defineix aquest mot,
com un disbarat gros, acció insensata,
i això és el que s’ha fet en la
restauració de la façana de la casa
nº 9 de la Plaça de Jaume el Just o
del Joc de la Pilota, seu social de
la Fundació d’Història i Art Roger
de Bellfort.
Deixant al marge les raons i
circumstàncies que han permès
aquesta acció insensata, passem a
continuació a analitzar les alteracions
que s’han produit per l’acció
incontrolada de l’home.
ALTERACIONS
DEL DIBUIX
Sens dubte, les actuals cases
núms. 8 i 9, amb anterioritat teníen

una façana tractada com
un conjunt. El dibuix,
l’ornament esgrafiat i la
disposició de les obertures
de la façana estaven
disposades simètricament,
on l’eix de simetria
del conjunt coincidia
amb l’eix de la porta
d’entrada de l’actual edifici
nº. 8.
La segregació de la
casa nº. 9 del conjunt i
l’afany de perpetuar i
deixar ben evidenciada
la propietat, entenc és el
motiu principal de
l’alteració de la façana,
tant en el referent al
dibuix com a les obertures
de la mateixa. On hi
havia tres finestres, s’ha obert una
porta i dos balcons, motiu pel que
s’ha suprimit l’ornament esgrafiat
en forma de cinta, que separava la
planta baixa de la primera. Les
pilastres que s’apoiaven sobre
d’aquesta cinta, ara ho fan sobre
uns plafons de nova creació, que no
tenen res a veure amb la decoració
del conjunt. Els plafons -situats
sota dels nous- són més estrets que
els originals com a conseqüència
d’haver construit la porta d’entrada
a l’edifici remarcant-la amb un
aplacat de pedra, sol.lució també
adoptada al sòcol, i que res tenen a
veure amb les solucions originals.
Les pilastres laterals han vist alterada
la seva disposició, i la de la
dreta ha passat de ser mitja a ser
complerta. Finalment, l’ornament
de cinta sota del ràfec de la coberta
en els seus extrems queda rematada,
trencant la continuitat amb la
resta del conjunt.
ALTERACIONS
DELS MATERIALS
DE L’ESGRAFIAT
▼
Com a conseqüència de no
haver dut a terme un estudi previ
sobre les característiques dels
L’ornament més emprat és l’equivalent a la forma plana
que generaria el volum d’una baldufa girant
materials que es van emprar per
l’execució dels esgrafiats originalment,
tant en el que es refereix
a qualitats, origen i dosificacions,
el resultat obtingut a la restauració
de la façana de l’edifici nº. 9, no
té res a veure amb l’esgrafiat original
tant en el què es refereix a
textura superficial, color i to. A
l’hora d’interessar-me per les
característiques dels materials
emprats a la restauració, el seu
autor em deia que l’important per
a una bona restauració dels esgrafiats,
consistia en afegir al morter
de calç, una bona quantitat de
làtex. Aquest fet és suficient per a
comprendre les diferències tan
importants que s’ha produit entre
l’original i la restauració. El
temps ens dirà fins a quin punt
l’introducció de làtex al morter és
bo o dolent per la unió dels materials
i d’aquests amb el suport.
Sols voldria fer-me una pregunta,
podrà transpirar adequadament el
mur de suport de l’esgrafiat si
aquest s’ha realitzat amb làtex?
LES BALDUFES
Al llarg dels segles que s’ha
emprat la decoració esgrafiada a
les façanes del edificis, el gust
dels artistes que els han
dissenyat, ha variat i han
seguit els criteris estètics
de moda en el
moment de dur-los a
terme, però en un conjunt
com el de Santes
Creus es de preveure
que algun element decoratiu
tenia que donar-li
una personalitat, una
característica propia i
aquesta es concreta amb
“les baldufes”, element
integrant de les motllures
de tot el conjunt. És
tan forta la personalitat
que li donen les baldufes
als esgrafiats de Santes
Creus que les mateixes
es resisteixen a ser
cobertes en les restauracions dutes
a terme posant en evidència les
males execucions.
Les baldufes autèntiques, les
de jugar, són volums de revolució
que girant segons el seu eix vertical.
L’equivalent a la forma plana
que generaria el volum de les baldufes,
es la forma emprada en la
decoració de les motllures dels
esgrafiats de Santes Creus.
Les baldufes, que són joguines
de fusta en forma de pera, que
hem de fer giralvoltar imprimint-li
un ràpid moviment de rotació mitjançant
un cordill prèviament
enrollat en la part cònica i que es
desenrotllat tenint-lo subjecte per
un cap i llançant la baldufa contra
el sòl i una altra vegada repetint
aquest procès d’enrotllat i desenrotllat,
estem fent i desfent una
espiral que será dextrogira o sinistrogira,
símbol en el primer cas de
la creació i en el segon de la destrucció,
principi i fi i que voldríem
que representessin el principi
d’una acurada restauració del
esgrafiats de Santes Creus tot fent
ballar una baldufa.
MARIÀ CASAS I HIERRO
Aparellador
TAG Setembre 2000
31 ▼

ESPAI AL TEMPS ▼
El darrer litigi que la ciutat de Tarragona
mantingué contra el prelat Joan de Montcada
(1619-1622)
L
es tensions i litigis que
enfrontaren la ciutat de Tarra -
gona, o més pròpiament la classe
dominant que constituïa
l’oligarquia municipal, i el prelat
Joan de Montcada des que es possessionà
del càrrrec fins a la seva
mort (1612-1622), foren, tant per
la forma -accions violentes amb
participació de gent armada dels
dos bàndols, parcialitat manifesta
de les autoritats polítiques i judicials-,
com pel fons —la jurisdicció
com a causa de les discòrdies-
«
Cal tenir present que, a
l’època, a Tarragona
compartien l’administració
de justícia dos veguers
»
, un conflicte més de senyors contra
ciutats i viceversa, que no és
sinó una cara del bandolerisme,fenomen
social estès per tota
l’Europa dels segles XVI i XVII
que, a Cata lunya,tingué connotacions
pròpies[1]
El motiu de la discordia fou el
vell conflicte de les jurisdiccions[2]
que el nou prelat remogué
en tres ocasions: la primera
tingué lloc l’any 1612, quan a
l’acte d’entrada a la ciutat per possessionar-se
corporalment del
càrrec, exigí contra costum, que el
rebessin amb la solemnitat pròpia
de senyor de vassalls, cosa que no
consentí el govern de la ciutat que
sostenia que els tarragonins
només eren vassalls del rei. La
segona es produí l’any 1619 a
causa d’expedir documents signats
com a senyor únic de la ciutat.
I la tercera, del mateix any
1619, tingué com a detonant el
nomenament de veguer de l’Es -
glé sia sense esperar, contra privilegi,
que la ciutat l’admetés. Els
dos primers litigis es resolgueren
pacíficament a favor de la ciutat,però
el tercer provocà greus
disturbis i severes represàlies contra
els defensors dels privilegis de
la ciutat.
El canonge Josep Blanch
(1620-1672) narra extensament
les incidències dels dos primers
litigis però passa de puntetes en la
narració del tercer, i Morera es
limita a tractar-lo amb dades
extretes dels llibres del consolat[3]
tot i que el fons històric
municipal de Tarragona reuneix
altra documentació que aporta
més informació sobre aquest litigi[4].
Són dades d’aquesta procedència
que utilitzem en aquest
article per ampliar allò que han
deixat escrit els dos autors esmentats.
Per entendre bé la gènesi del
conflicte cal tenir present que a
Tarragona compartien
l’administració de justícia dos
veguers: el de l’Església i el del
rei. El càrrec era biennal i quan
quedava vacant, en virtut de privilegi,
l’arquebisbe i el virrei en
nom del rei, eren obligats a proposar
el seu veguer al govern municipal
per tal que, assessorat per
juristes, l’acceptés o el rebutgés si
no reunia les condicions legals.
TAG Setembre 2000 32
▼
Doncs bé, l’any 1619,
l’arquebisbe destituí el seu veguer
abans d’acabar el bienni i proposà
al seu lloc Jaume Casals persona
implicada en actes de bandolerisme
segons el govern municipal[5].
Com que era segur que
aquest no l’acceptaria,
l’arquebisbe ometent el tràmit de
l’admissió, el 28 de novembre li
donà possessió del càrrec i li
manà que “baxàs a la ciutat a
administrar justícia, lo qual féu
dit Casals y posant˙se al Cap de
les escales del pla de la Seu ab lo
bastó en les mans”; però no gosà
baixar-les temerós de la molta
gent que s’havia congregat a la
plaça de les Cols i l’escridassava.
Llavors la multitud invadí el Pla
de la Seu i malgrat la intervenció
apaivagadora del cònsol segon
«
El canonge Josep Blanch
narra extensament els dos
primers litigis, però passa de
puntetes en el tercer
»
Rafael Llorenç, escometé la gent
armada que protegia Casals, el
qual es retirà, i, per l’interior de la
catedral,es refugià al palau episcopal.
En la batussa hi hagué
algun ferit, però sortosament cap
mort. Sembla que hi participaren
homes de Lluís de Montcada,
germà del prelat, castellà d’Am -
posta i cadell amb antecedents
d’home de brega que,al cap d’un
escamot, s’havia aposentat a
palau cridat per son germà.

▼
Una imatge de l’antic Castell del Patriarca, el qual serví com a habitacle per als prelats de la seu,
i que va ser volat durant l’ocupació napoleònica a principis del segle XIX
Segons fonts municipals, a
més de Lluís de Montcada també
havia entrat al palau del prelat per
una porta que donava a l’exterior
de la muralla, el governador del
Camp Josep Jover amb uns doscents
homes armats, per la qual
cosa temerós que els partidaris del
prelat s’apoderessin de la ciutat, el
govern municipal decidí mobilitzar
el sometent i ocupar els
baluarts de Sant Domènec i de
Sant Antoni on hi havia peces
d’artilleria[6].
No hi hagué més incidents
fins el 20 d’abril del 1620, pasqua
de Resurecció. Aquest dia “molts
de dita ciutat” atacaren a pedrenyalades
amics de Jaume Casals,
en mataren dos, i “sen anaren ab
gran avalot y estruendo a casa de
dit Casals,en la qual posaren foc y
si no fos estat per lo Guardià del
Caputins que isqué ab un Cristo
en les mans la hagueren cremada
tota”[7]. La versió és dels testimonis
que citaren a declarar
Casals i l’arquebisbe, però la del
govern municipal registrada en el
llibre del consolat és totalment
diferent. No hi ha cap referència
dels assassinats i pel que fa al foc
diu que els cònsols acudiren
acom panyats del governador ge -
ne ral de Catalunya Aleix de
Marimon que es trobava a la ciutat,
“a la casa de dit Casals ahont
veren que estaven cremantse un
poch en diverses parts de les portes
de la casa de dit Casals, y los
mateixos cònsols amb dit mº
Berart que anava al costat de ells
demanaren aygua per los vehins
per apagar dit foch llansant aygua
ab una xibrella que com lo foch
era poch encontiment fou apagat”[8].
En la instrucció de la causa els
magistrats de l’Audiència donaren
com a bona la versió dels testimonis
que havia presentat el prelat, i
per posar ordre el virrei duc d’Al -
calà ordenà l’ocupació de la ciutat
per 750 sometents de diverses
vegueries i una companyia de soldats
a cavall. A més a més, per
castigar els revoltosos i la ciutat
manà la detenció de més de 27
persones, i l’enderroc de la casa
de la ciutat, i les dels cònsols i de
set ciutadans, encara que finalment
només s’enderrocaren les
cases dels cònsols.
Entre els detinguts figuraven
el cònsol segon Vicenç Serra, el
metge Joan Baptista Toldrà, i
l’advocat de Barcelona contractat
pel govern municipal Gabriel
Berart. I si bé els tres foren
absolts, Serra es passà 298 dies a
«
Durant el tercer litigi, la
ciutat va gastar una quantitat
pròxima a les 10.000 lliures
del segle XVII
»
la presó, Toldrà un tremps semblant
i Berart vuit mesos. Dels
sentenciats,un tal Antoni Jaques
fou condemnat a mort i penjat,
Jacint Vidal enviat 10 anys a galeres,
i els cavallers Nofre i Lluís de
Montoliu desterrats i castigats a
servir el rei. Pendents de judici a
mitjans de l’any 1622 encara restaven
a la presó una vintena
d’inculpats[9].
Sens dubte l’inductor de tan
dura represàlia fou el poderós
TAG Setembre 2000
33 ▼

▼
Aquest conegut finestral ubicat actualment a un edifici del Pla de la Seu, va
pertànyer al Castell del Patriarca
cadell i arquebisbe Joan de Mont -
cada confabulat amb el virrei duc
d’Alcalà,el governador general de
Catalunya, i alguns magistrats de
l’Audiència que actuaren amb
descarada parcialitat. Com manifestà
el síndic de la ciutat Miquel
Pallarès en una súplica dirigida al
rei en demanda de clemència, la
principal causa de les “calamidades
y desventuras tan grandes”
que afligien els tarragonins foren
“tantos pecados y graves offensas
de juramentos falsos que se han
hecho en las informaciones de los
casos sucedidos, tantas blasfemias,
murmuraciones y otros mil
males[10]”.
Però els partidaris del prelat
no es donaren per satisfets amb tot
això i remataren la tasca amb un
toc del més refinat estil bandoler:
entre les set i les vuit de la tarda
del dia de Sant Pere de l’any 1622,
a Reus vila de jurisdicció de
l’arquebisbe, al mig del carrer,
“criados de Jayme Casals o del
Gover nador del Campo… tiraron
TAG Setembre 2000 34
▼
a trayción dos o tres pedreñaladas
a Rafael Llorens… muriendo sin
poder dezir Jesús”[11]
Ara, si deixem de banda el
dramatisme que envoltà el conflicte
i ens cenyim a les repercusions
econòmiques que tingué, la pregunta
a fer és, quant li costà a la
ciutat? El síndic Pallarès en la
súplica suara esmentada recordava
que “los excessivos travajos que
han padecido los ciudadanos con
ydas y venidas a Madrid y a
Barcelona y otros accidentes ha
gastado la ciudad muchos millares
de ducados y está en tal punto de
acabada y consumida que con
razón se ha de temer su total perdición
y ruina”. Per tal de precisar
la vaga referència “molts milers
de ducats” hem investigat el
“Llibre Quart del clavariat dels
comuns (1616-1627)” [12], amb
el fi de localitzar entre els anys
1619 i 1624 els pagaments que féu
el clavari per costejar les despeses
que originà el conflicte.
En la recerca hem trobat 17
partides que es refereixen a les
causes criminals tramitades a
l’audiència de Barcelona, el total
de les quals puja 3.982 lliures i 2
sous. Un analisi de les partides
revela la llarga durada de les
estances a Barcelona dels representants
municipals que, acompanyats
d’advocats i notaris, recorrien
personalment al virrei, atenien
els detinguts i freqüentaven
la Reial Audiència per defensar
els processats. Així, el síndic
Jaume Garau romangué a Barce -
lona nogensmenys que 490 dies!
Seguits o a intermitències? No ho
sabem, però les 735 lliures que li
abonaren són just l’import dels 30
sous diaris de dietes que tenia
assignades. Ni un cèntim més, la
qual cosa fa pensar que de les dietes
hagué de pagar-se els viatges. I
una nota d’anades i vingudes i
diligències fetes a Barcelona del
mateix síndic pujà 553 lliures i 17
sous.

Com hem dit el cònsol Vicenç
Serra estigué pres 298 dies, i per
alimentar-lo i proporcionar-li certes
comoditats se li concediren 24
sous diaris, que fan un total de
357 lliures i 12 sous, però les gestions
per alliberar-lo en pujaren
482 i 15 sous. Els tràmits per treure
de la presó l’advocat Gabriel
Berart costaren 459 lliures i 2
sous. Aquests exemples mostren
que en aquell temps com avui litigar
era caríssim.
Les gestions a Madrid que
realitzà el síndic Miquel Pallarès
els anys 1620, 1621 i 1622, costaren
1.934 lliures i 13 sous distribuides
així:
Viatge i estada a Madrid de
27 de juny a 2 de novembre de
l’any 1620 per gestions a la cort i
al Consell d’Aragó per a defensar
els privilegis de la ciutat, 515
lliures
Nota presentada el 18 de
novembre de 1621, 417 lliures i
13 sous.
Estada a Madrid del 6 de
novembre de 1622 a últims de
juliol de 1623, 1.002 lliures que se
li paguen a raó de 100 lliures mensuals,
A més de les despeses de
Barcelona i Madrid el municipi,
per acord del consell, es féu càrrec
de la reedificació de les cases
enderrocades després que el virrei
donés llicència per fer-ho el 4
d’agost -casa de la vídua de
Rafael Llorenç- i el 10 de setembre
-cases de Francesc Garau i
Jaume Monreal- de l’any 1622.
No po dem estar de dir que aquestes
llicències precediren un mes i
mig la definitiva caiguda del teló
del drama que tingué lloc el dia 3
no vem bre següent data de la mort
de l’arquebisbe.
Les noves cases costaren a la
ciutat 994 lliures: 227 la de Jaume
Monreal, 250 la de Rafael Llo -
renç, i 517 la de Francesc Garau.
Resumint, en el darrer dels
litigis que mantigué amb
l’arquebisbe Montcada la ciutat
gastà 6.910 lliures i 8 sous. Però si
a aquesta quantitat hi afegím el
cost dels dos anteriors litigis, el
total de la despesa rondaria les
10.000 lliures. Com a mostra del
cars que també havien estat direm
que, entre el 23 d’abril de 1615 i
el 31 de març del 1616, segons
una nota que presentà el síndic
Jaume Garau havia gastat a
Barcelona 934 lliures i 16
sous[13], en els plets que mantenia
la ciutat.
D’on treia els diners el govern
municipal? És possible que a la
llarga hagués d’empenyorar-se,
però d’immediat els diners sortien
de la caixa de l’administració de
la carn, en menys escala de la de
forments, i alguna vegada de la
caixa del comú. Per exemple, per
pagar les cases enderrocades es
tragueren 972 lliures de
l’administració de les carns, i 517
de la de forments.
N o t e s
[1].- Sobre el bandolerisme
vide, TORRES I SANS, XAVIER: Els
bandolers (s. XVI-XVII). Vic,
Eumo, 1991. Nyerros i cadells:
bàndols i bandolerisme a la Cata -
lunya mo der na (1590-1640). Bar -
ce lona, Quaderns Crema, 1992.
SALES NÚRIA: Història de Cata -
lunya, vol IV, Edit. 62, 1991,
cap.III i IV.
[2].- Un resum del vell litigi
de les jurisdiccions a RECASENS I
COMES, J. M.: El municipi i el
govern municipal de la ciutat de
Tarra gona. Segles XVI i XVII.
Tarragona, Consell Comarcal del
Tarragonès, 1998, 235.
[3].- Els llibres del consolat
són els llibres d’actes del consell i
de les prohomenies municipals.
[4].- BLANCH, JOSEP: Arxiepis -
copologi de la Santa Església Me -
tro po litana i Primada de Tarra -
gona. 2 vols. Tarragona, Agru -
pació de Bibliòfils de Tarragona,
1951. Vol II, 169-175. MORERA,
EMILI: Tarragona Cristiana. 5
vols. Tarragona, Inst. Est. Tarraco -
nense Ramon Berenguer IV. Vol
IV, 1955, 235-239.
[5].- (A)rxiu (H)istòric (T)a -
rra gona. Fons municipal de Tarra -
gona. Papers solts. Lligall 12.
Doc. 980. Requesta donada a
Mon redon. Reclamació contra el
ve guer Casals. 13 desembre 1619.
Doc. 1016 de 20 octubre 1621.
Càrrecs de la ciutat contra Jaume
Casals, nomenat veguer de
l’arquebisbe.
[6].- AHT. Fons municipal de
Tarragona. Memorial causa de
Monredon. Defensa de la ciutat
de Tarragona. Secció Papers solts,
lligall 12, doc. 930. S/d., gener
1620.
[7].- AHT. Fons municipal de
Tarragona. Papers Solts, lligall 12,
doc. 1016 de 20 octubre 1621.
[8].- AHT. Fons municipal de
Tarragona. Llibre del consolat
1619-1628, fol. 47v. Acta 20 abril
1619.
[9].- Arxiu municipal.Armari
VIII. Lligall papers solts,doc. 617.
Representació feta per Mi quel
Pallarès contra els tropells comesos
pel virrei Duc d’Alcalà i
l’arqubisbe Montcada. s/d.
[10].- Id. Ibid.
[11].- Id. Ibid.
[12].- Clavari és sinònim de
caixer, i el llibre del clavariat era
un llibre comptable en el qual el
clavari en funcions registrava cronològicament
el moviment de la
caixa municipal. Els assentaments
a més de la quantitat que
s’ingressava o es pagava contenia
una breu explicació que justificava
el fet comptable.
[13] .-AHT. Fons municipal
de Tarragona. Economia i hisenda.
Libre del clavariat 3, 1603-
1616, fol. 312. Asentament 5
d’abril 1616.
JOSEP M. RECASENS I
COMES
Historiador
TAG Setembre 2000
35 ▼

ESPAI AL TEMPS ▼
Casa Castellarnau, de Tarragona
EL LLINATGE
El llinatge dels Castellarnau
tarragonins comença amb el noble
Carles de Castellarnau i de Caste -
llarnau (Alins de la Vall Ferrera,
1714 - Tarragona, 1766) que
s’establí a Tarragona la segona
meitat dels anys quaranta del setcents,
sense que en sapiguem
exactament el perquè, i es casà, el
1748, amb la pubilla tarragonina
Maria Magrinyà i Porta.
Carles de Castellarnau fou
succeït pel seu fill Josep-Antoni
de Castellarnau i Magrinyà
(Tarragona, 1763 - 1845) que es
mullerà, el 1785, amb la gironina
Maria-Antònia de Camps i Font.
El primer Castellarnau tarragoní
experimentà un ascens social
notable ja que arribà a ser maestrant
de Ronda, cavaller de l’orde
de Carles III, tresorer de les obres
del port i diputat per Catalunya a
les Corts de Cadis.
La línia segueix amb Josep-
Antoni de Castellarnau i de
Camps (Tarragona, 1794 - 1873)
que participà activament en la
guerra del Francès i formà part de
la comissió que negocià a Madrid
la capitalitat provincial per a
Tarragona. L’any 1828 contragué
matrimoni amb la reusenca Rosa
Balcells i Aleu. Fou succeït pel
seu fill Joaquim de Castellarnau i
Balcells.
L’IMMOBLE
Carles de Castellarnau, en
casar-se amb Maria Magrinyà, va
anar a viure a la casa pairal dels
Magrinyà ubicada al carrer de les
Escrivanies Velles i amb façanes a
les escales de la Seu i a la plaça de
les Cols, casa que la seva esposa
havia heretat del seu pare
Francesc Magrinyà. L’edifici,
l’any 1755, patia un cert deteriorament;
ho deduïm del requeriment
que l’abril d’aquell any presentà
a Castellarnau Francesc
Caputo, llogater de l’habitatge
situat als baixos de l’immoble, en
què, entre d’altres coses, es diu:
“el suelo, o pavimento de los estudios
de dicha casa de Vm. y que
sirve de techo a la dicha casa de
dicho Francisco Caputo, se sostiene
por una goleta, y algunos
arcos; y que tanto dicha goleta,
«
El primer Castellarnau
tarragoní va ser diputat per
Catalunya a les Corts de
Cadis el 1812
»
como uno de aquellos arcos, y
porción de dicho techo amenassa
ruina, en tanto que habrá como
unos tres o quatro días, que se desprendió
de la espressada goleta
una grande piedra, y cayó dentro
de la alcova misma de un aposento
de dicha casa (...), y muyu cerca
de la cama en la qual duermen dos
inquilinos, causando dicha piedra
tal daño que undió el pavimento
del expressado aposento, cayendo
parte de ella por el agugero que
hizo hasta la bodega”. El text
suara transcrit ens permet advertir,
doncs, el mal estat de
l’habitatge, fet que, junt amb la
voluntat d’anar a viure en una
casa més d’acord amb la seva
posició social, féu decidir el pro-
TAG Setembre 2000 36
▼
pietari a buscar una residència de
més categoria. La recerca acabà el
1764 en aconseguir que Josep de
Vidal i d’Amargós li vengués, el
10 d’abril d’aquell any i per 4.500
lliures, la casa que aquest, el 30 de
juny del 1758, havia comprat a
Maria-Ignàsia de Vilana, vídua de
Melcior de Figuerola i Blanes, i
que anteriorment havia pertangut
als Giron de Rebolledo, als
Çaportella, als Soldevila i als
Terrè. Carles de Castellarnau hi
afegí dues casetes veïnes, propietat
de Pau-Miquel Carbonell i de
la seva mare Antònia Pijoan, amb
la intenció de fer de les tres un
únic immoble la qual cosa, però,
no pogué veure realitzada ja que
morí abans d’ésser enllestides les
obres.
LA NOVA FAÇANA
Els encarregats de dur endavant
el projecte que Carles de
Castellarnau tenia per a la resi -
dèn cia familiar foren la vídua
Maria Magrinyà i el germà
Baltasar de Castellarnau els quals
contractaren les obres necessàries
i molt especialment les de la nova
façana, que havia de donar uniformitat
a la unió de les tres cases.
Per fer-ho realitat s’encarregà a
l’arquitecte Josep Prat i Delorta el
disseny d’un frontis que permetés
presentar com un tot i al gust de
l’època el que fins aleshores
havien estat tres façanes ben diferents,
i el resultat fou l’actual
façana, bastida sota la direcció de
l’arquitecte Prat, per Josep Gil,
major, i Josep Gil, menor, mestres
de cases de Tarragona. El 23 de

novembre del 1766 foren capitulades
les obres pel preu fet de 1.050
lliures (desconeixem la quantitat
que cobrà Prat pel dibuix i la
direcció, però sabem que, el 1767,
li foren pagades 92 lliures “per la
direcció del frontis”).
Arribats aquí hem de dir quelcom
de l’arquitecte Prat. Nasqué a
Barcelona l’any 1726, fill del
matrimoni format pel mestre de
cases Pere Màrtir Prat i Eulàlia
Delorta, i estudià al col˙legi de
Cordelles. El desembre del 1742,
quan només tenia 16 anys, aconseguí
el títol de mestre d’obres.
L’abril del 1751, a l’església del
Pi, va contraure matrimoni amb
Maria-Teresa Torner i Mauri la
qual morí aviat. Entre 1757 i 1760
es va incorporar a l’exèrcit com a
soldat (tal volta a causa del desengany
que li produí la mort de
l’esposa) i quan es trobava amb el
seu regiment al Camp de
Tarragona es va convocar concurs
de projectes per a la construcció
de la capella de Santa Tecla, de la
Seu tarragonina; Prat s’hi presentà
i el seu projecte resultà elegit amb
la qual cosa es vinculà a
Tarragona ja que li fou confiada la
direcció de l’obra. L’estada de Prat
a la ciutat fou llarga; hi residí,
encara que no de manera permanent
(els treballs de la capella
tarragonina els alternà amb els de
la catedral nova de Lleida) fins a
l’agost del 1785 en que arran del
seu nomenament de director de les
obres de l’illa de León es traslladà
a Cadis.
Tornant a l’obra direm que
hom convingué que seria obligació
dels Gil “espatllar” les façanes
existents; treure i guardar la pedra
resultant de la desferra ja que
havia de ser aprofitada; apuntalar
«
Després del trasllat, la família
va viure en un principi a un
edifici del carrer de les
Escrivanies Velles
»
les parets mitgeres que
s’arrimaven a la de la façana fins
a deixar-les assegurades i això en
el ben entès que s’havia de refer
tot allò que s’enrunés; els fonaments
havien de tenir una fondària
d’una cana (120 centímetres) respecte
del nivell del carrer; el sòcol
havia de ser de pedra de carreuada
de l’extreta de l’enderroc; les cinc
portalades s’havien de fer segons
es representaven en l’alçat, és a
dir, “la principal com demostra lo
▼
El saló principal de l’edifici mostra un
ampli ventall d’elements ornamentals de
luxe molt emprats durant el segle XVIII,
entre els que destaquen les cinc aranyes
per a l’enllumenat
diseño separat, de pedra de la qualitat
de la pedrera de Santa Tecla o
bé de llisós blanch” i “les altres
quatre portalades de les botigues
han de ser fins a la altura de nou
pams de pedra forta de la mateixa
que traurà de la desferra del frontis,
la moldura que han de tenir és
un bocell y lo restant de ditas portaladas
serà també de pedra de la
mateixa desferra de qualsevol
qualitat”; les faixes, els brancals i
anells dels balcons, finestres i nínxols
havien de ser de pedra saldonenca
treta de l’enderroc, però
repicada, havent-se d’aplicar una
goleta als balcons inferiors i mitja
canya als superiors i la mateixa
motllura a les finestres; les parets
havien de tenir 75 centímetres de
gruix des dels fonaments fins al
pis principal, 64 en aquest i 60
d’allí en amunt; el ràfec s’havia de
construir d’obra cuita; el vessant
de la teulada de la part del carrer
dels Cavallers havia de ser a nivell
de la del saló (això vol dir que la
fàbrica del saló, que no la decoració,
restà enllestida els anys seixanta);
les aigües de les teulades
s’havien de conduir a les tres cisternes
de la casa; tots els materials
havien de ser de bona qualitat; els
constructors havien de tenir treba-
TAG Setembre 2000
37 ▼

llant continuament a l’obra al -
menys set paletes i això “des del
dia que comensaran a espatllar
fins al mes de març [1767]” ja
que després n’hi havien de posar
tres més i “ab sos manobres
corresponents”, fins a
l’acabament de l’obra.
ESTRUCTURA DE
L’IMMOBLE
L’edifici resultant de
la remodelació restà
estructurat en quatre parts
ben definides: els baixos,
els estudis o entresol, el
primer pis o planta noble
i el segon pis; i de la casa
principal es conservà el
pati amb l’escala exempta,
d’estil renaixentista.
A la planta baixa es
trobaven l’estable, tres
cellers, la cotxera i el
llenyer.
L’entresol comprenia
catorze estances entre les
quals destacava la sala
principal i al seu entorn se
situaven diverses sales,
habitacions i dependències,
entre les quals hi ha -
via la que serví a Josep-
Antoni de Caste llar nau i
Ma grinyà de despatx per
atendre els assumptes re -
la cionats amb el port i la
de la llibreria amb dues
finestres amb reixes de
ferro que s’obrien a
l’entrada i a la sala de
l’habitació principal.
Aquesta part de la casa era molt
habitada; s’hi rebien les visites
relacionades amb l’administració
del patrimoni familiar i del port (en
temps de Castellarnau i Ma grinyà),
s’hi feia la vida corrent familiar
(ho acredita l’existència d’una font
i una “necessària”), i també s’hi
dormia ja que les habitacions consten,
en els inventaris, amb llits
parats i molts dón de matrimoni.
▼
La planta noble aplegava quinze
dependències entre les quals
destacaven el saló principal -àmbit
digne i solemne per a la pràctica
de la vida social dels Castellarnau
amb els seus iguals-, decorat per
Josep-Bernat Flaugier els anys
situats al voltant de la data del
casament de Josep-Antoni de
Castellarnau i Magrinyà, i on
sovint se celebraven balls oberts al
La nova façana de l’edifici va ser construïda a la
dècada dels seixanta del segle XVIII
bo i millor de la societat tarragonina
com, per exemple, el que tingué
lloc el diumenge 23 d’abril
del 1820, en honor d’Agustín de
Argüelles, ball que durà fins a dos
quarts d’una de la matinada; completaven
aquesta planta l’oratori,
l’estradet, l’estrado, la cuina i el
menjador.
Al tercer pis, s’hi pujava per
dues escales, en els replans de les
TAG Setembre 2000 38
▼
quals hi havia el pastador, un
rebost gran, un altre petit i
l’entrada a la golfa. En aquesta
part de la casa es trobava una sala,
una habitació amb dues alcoves i
un balcó que donava al terrat, una
habitació amb balcó al carrer dels
Cavallers i finestra al jardí de la
casa, una altra habitació amb
finestra al jardí i balcó al terrat,
una peça petita amb finestra al
carrer dels Cava llers i
porta a una de les escales,
i un passadí en el qual hi
havia la depen dèn cia que
feia d’arxiu ja que s’hi
servava la documentació
familiar.
A la part del carrer
dels Ferrers o de les
Portes Falses, la casa
tenia set baixos, anomenats
casetes pels propietaris,
que eren llogats com a
habitatges a persones sen -
se gaires recursos atès
que les condicions d’ha -
bi tabilitat eren mínimes;
la demostració més fefaent
de tot això ens la dóna
el testament de Josep-
Antoni de Castellarnau i
Magrinyà en el qual es
condona als llogaters tot
el que deguessin al propietari
en concepte de lloguer
en el moment de la
mort d’aquest.
ELS ESTRALLS DE
LA GUERRA
El casal sortí força
ben lliurat de la guerra del Francès
pel fet d’haver estat ocupat com a
resi dència d’oficials napoleònics
d’alta graduació i per trobar-se en
un indret allunyat de les zones de
la ciutat que patiren les voladures
de l’exèrcit francès en retirada;
així, doncs, no patí estralls importants,
i si és cert que desaparegué
la vaixella, l’argenteria i una bona
part del mobiliari, no ho és menys

▼
L’inventari del 1844 indica l’existència de 81 làmines, 35 mapes i 8 plànols
enmarcats
que se salvà la biblioteca, com ja
ha estat dit, i la documentació portuària
ja que a l’inventari del 1844
consten els llibres de certificacions
i lliuraments de l’obra portuària
de l’any 1790 fins al 1810 i
els dels drets de duana de l’any
1799 al 1810; si no es conserven
els corresponents als de 1811 al
1813 és perquè aquests anys
l’obra del port restà paralitzada.
Narcís de Camps ens dóna testimoni
de com quedà l’immoble el
20 d’agost del 1814 ja que tan bon
punt Tarragona es veié lliure de
francesos s’hi traslladà per valorar
la situació del patrimoni del seu
cunyat i el dia 31 escriví a Josep-
Antoni de Castellarnau comunicant-li
que la casa “nada ha padecido”,
però que, pel que feia als
mobles, “los que hay aquí no
valen tres ochabos” i li recomanava
que hi allotgés una o dues
dones amb l’encàrrec de cuidar-la
i guardar-la ja que si no s’ocupava
es corria el risc que “sufra de los
españoles el descalabro que no ha
padecido entre franceses”.
El fet que l’immoble quedés
menys afectat que molts altres
edificis no vol dir que no necessités
un bon adobament i així, en un
document privat, titulat “Estado
de los intereses de la Casa Caste -
llarnau”, redactat l’1 d’abril del
1829, es parla de “las sumas
inmensas que han exigido tanto la
recomposición de la casa principal
en sus obras de albañilería, carpintería
y pintura (más extensa de
lo que en principio se calculava),
como el equipaje de toda clase de
muebles y utensilios de que se
hallaba exausta por efectos de dos
guerras desoladoras”. En concret
l’any 1827 s’hi feren obres per un
import de dos milers de lliures: en
el saló es renovà l’enrajolat,
s’enguixaren de bell nou les parets
laterals i es netejaren els daurats
del sostre (això darrer a càrrec del
pintor Joan Alarma i els seus
col˙laboradors, que hi treballaren
durant vint-i-nou dies).
EL MOBILIARI
Quant al mobiliari de la casa,
posterior a la guerra del Francès,
hem de dir que no era quelcom
extraordinari. L’any 1844, repartides
per les parets de les diverses
dependències de l’entresol, hi
havia un total de vuitanta-una
làmines, tres mapes i trenta-cinc
plànols emmarcats i un retrat a
l’oli de Joaquima de Castellarnau
i Camps. Al rebedor de la planta
noble hi havia mitja dotzena de
quadres representant paisatges,
pintats a l’oli i molt tronats. El
saló principal contenia cinc aranyes
antigues de cristalls (una en
cadascun dels quatre angles i una
altra més gran penjada al centre);
dues taules de fusta daurada i
damunt d’elles, penjats de la
paret, un mirall gran; deu cornises
de fusta daurada, col˙locades
sobre les portes i els balcons, que
sostenien idèntic nombre de cortines
força velles; dos canapès
grans, de quatre seients cadascun;
vint-i-una cadires i objectes varis
de menor valor. A l’estradet hi
havia diversos quadres, entre els
quals destacava el de Josep-
Antoni de Castellarnau i Ma -
grinyà, i a l’estrado dos pianos, els
retrats, de mig cos i a l’oli, de
Josep-Antoni de Castellarnau i de
Camps i de la seva esposa Rosa
Balcells, un quadre brodat, de
seda, amb les armes dels Caste -
llarnau (de gules, amb un castell
de plata) i vint-i-dos medallons de
guix que representaven els apòstols
i els evangelistes.
ELS NOSTRES DIES
Durant els anys quaranta del
segle XX la casa pairal dels
Castellarnau servà l’Arxiu Histò -
ric Provincial de Tarragona, fins
que fou traslladat a la Casa de
Cultura, del carrer del Gasòmetre.
L’any 1954 l’immoble passà a
ser propietat municipal i, un cop
rehabilitat i condicionat, fou convertit,
l’any 1977, en casa-museu i
en lloc d’exposició de la part de la
col˙lecció de Joan Molas i Sabaté
adquirida per l’Ajuntament l’any
1976.
SALVADOR-J. ROVIRA I
GÓMEZ
Doctor en Història Moderna i
professor de la URV
TAG Setembre 2000
39 ▼

TRIBUNA ▼
Protecciones colectivas para los trabajos en
cubiertas
E
s frecuente ver en las obras de
edificación buena planificación
de la Seguridad desde el inicio
de los trabajos, por el celo de
sus técnicos responsables en ir
colocando las protecciones personales
y colectivas desde la excavación
de los primeros ciemientos
hasta la finalización de la estructura.
Pero hay momentos puntuales
en el desarrollo de las distintas
fases de la obra, que se han de ir
desmantelando las protecciones de
seguridad de unos trabajos ya ejecutados
para iniciar otros trabajos
que requieren protecciones diferentes
de las que se venían utilizando.
Este es el caso de las protecciones
de una estructura de edificación
con sus redes perimetrales
suspendidas de las horcas por
encima del forjado y sujetas por su
borde al forjado inferior.
Una vez hormigonado el último
forjado han de desmantelarse
estas redes protectoras para iniciar
los trabajos de construcción de la
cubierta de la estructura, ya que
los mástiles de las horcas que suspenden
las redes, perforan el último
forjado e interfieren las zonas
de encuentro con la pendiente del
tejado, y por otra parte se han de
colocar los andamios para los trabajos
de albañilería del cierre de
las fachadas.
Por lógica operativa antes de
desmontar estas protecciones, han
de instalarse las protecciones que
darán cobertura a lso operarios que
construyan el tejado del edificio.
▼
Sujección malla
Canalón
Soporte retráctil
Fijador de malla
Andamio de Patentes Lleunesas
Si la estructura tiene una altura
de uno o dos pisos lo más frecuente
es colocar andamios metálicos
de estructura tubular en las
fachadas hasta la cota del tejado.
Si la altura es superior resulta más
económico utilizar otros sistemas.
Veamos brevemente cutro
tipos de protección para la construcción
de cubiertas, de los
muchos que hay en el mercado,
pero que por su rapidez de colocación
y eficacia pueden ser más
interesantes.
1º.- Protección con red y mástil
tipo HORCA
2º.- Protección con red y mástil
MEDIO ARCO
3º.- Protección con red y
soporte tipo LANZADERA
4º.- Andamio con plataforma y
barandillas sistema “PICURUTA
NU RECONCO, de PATENTES
LLEUNESAS, S.L.
De los cuatro tipos reseñados,
vemos que los tres primeros son de
uso bastante frecuente y consisten
en un mástil o soporte sujetos a los
pilares entre los últimos forjados y
sirven de soporte a una red protectora
en todo el perímetro del edificio.
TAG Setembre 2000 40
▼
Andamio colgante
Andamio superior con
barandilla de
protección
El sitema PICURA NU RE -
CONCO y cuya información nos
facilita PATENTES LLEUNE-
SAS, SL., es una plataforma que
permite simultáneamente proteger
los trabajos de cubierta y a la vez
suspender los andamios para los
trabajos de albañilería en fachadas
y consiste en un perfil IPN retráctil
sobre un perfil rectangular que
se empotra en el último forjado.
Una vez fraguado el hormigón se
extrae y permite el enganche del
andamio. Sobre el soporte retráctil
se coloca la pasarela PUCURUTA
con sus correspondientes barandillas,
lo que constituye un factor
positivo en sus tres vertientes de
operativa constructuva, seguridad
y economía.
Cualquier solución es buena
colocándola a su debido tiempo y
solapando el montaje de unas protecciones
con la retirada de otras,
de forma que en ningún momento
queden sin protección los operativos
que manipulan en la cubierta y
en la colocación de las mismas
protecciones.
TOMÁS RODRÍGUEZ MATOBELLA

✁
ACTIVITATS DE FORMACIÓ CONTINUADA
A començament de l’any 2000 el Col·legi va iniciar una nova etapa en la formació de cursos.
Ara se’n proposen de nous per l’any vinent.
Per poder millorar aquesta oferta demanem la vostra col·laboració.
Necessitem saber l’interès del col·lectiu en els mateixos, o en d’altres que tu mateix proposis.
Cal formar-se per estar preparats per les noves tecnologies, els canvis normatius i adquirir
nous coneixements per donar resposta a les necessitats diàries que sorgeixen en la professió.
Espero la vostra col·laboració en la millora de la nostra formació.
MONTSE TORRENS TORRENS
Vocal del CEET
Retalleu i envieu aquesta enquesta a la seu del Col·legi.
Av. Francesc Macià, 6, 1r. 43005 Tarragona. Fax: 977 22 41 52. e-mail: secretaria@apatgn.com
CONSTRUCCIÓ I NOVES TECNOLOGIES I INSTAL·LACIONS
❑ Càlcul pràctic de murs de contenció
❑ Fonamentació entre mitgeres, excavacions i pantalles
❑ L’acer galvanitzat en calent a la construcció i les seves aplicacions
❑ Instal·lacions elèctriques
❑ Acústica
MEDI AMBIENT
❑ Eficàcia energètica i energies renovables. Aplicació en l’edificació
ORGANITZACIÓ I GESTIÓ
❑ Mètodes pràctics per al seguiment i control del cost, la planificació i la
informació
❑ Direcció tècnica d’obres d’edificació
QUALITAT
❑ Control de qualitat dels formigons segons EHE. Cas Pràctic

HABILITATS DIRECTIVES
❑ Gestió eficaç del temps
❑ Tècniques per la resolució de problemes
❑ Windows 95/98
❑ Word 97/2000
❑ Acces 97/2000
❑ Project 98
❑ Contawin 2000
❑ Outloock 98/2000
❑ Corel draw 8
❑ Photoshop 5
❑ 3D studio
❑ Autocad 14
INFORMÀTICA
GRÀFICS
INTERNET
❑ Navegació per internet
❑ Disseny de pàgines web amb HTML
❑ Microsoft
❑ Lotus
❑ Novell
❑
❑
❑
XARXES
ALTRES PROPOSTES
✁

SORTIM ▼
De Rojals a Poblet (a peu, en bici, en cotxe)
Aquesta ruta, per pista forestal,
es pot fer per diversos mitjans.
A peu, es triga unes 8 hores. En
bicicleta, de 3 a 4 hores. En cotxe,
en 1/2 hora (però només aconsellable
per la pista forestal més
directa -veure plànol-). És un pas-
Km 0 - Sortim de Rojals, pedania
de Montblanc, del qual el geògraf
Josep Iglésies ja deia al 1946, a
l’obra Les ciutats del món: “Quin
encís serva Rojals, que el seu
record subjuga?”. Seguim els senyals
de GR y PR tot endinsant-nos
a la capçalera de la vall, en direcció
a Montblanc.
Km 1 - Trencall per l’esquerra.
L’agafem deixant el GR que va a
Montblanc. Creuem el corrent
d’aigua (petit). Poc després trobem
un altre trencall que seguirem
per l’esquerra.
Km 1,5 - Arribem a una pista. La
seguim amunt per l’esquerra. Es
pugen un parell de rampes molt
fortes. Passem unes fonts i una
bassa (la d’en Serè).
Km 2,6 - Mas d’en Llort (propie-
LA RUTA PAS A PAS
seig meravellós, atès que ens permet
endinsar-nos en l’espai natural
de les Muntanyes de Prades
(futur Parc Natural), superar un
desnivell de 950 metres (Rojals és
un dels pobles a més altitud de tota
la província), refrescar-nos en les
▼
tat forestal). Abans d’arribar-hi,
surt un corriol a la dreta que ens
durà a l’abric amb pintures rupestres.
Retornarem al mas i continuarem
la pista cara amunt.
Km 4,6 - Encreuament de pistes.
La de la dreta va als Plans de Sant
fonts, visitar vestigis de cultures
prehistòriques (pintures rupestres
de Mas d’en Llort), dominar
panoràmicament la Conca de
Barberà, arribar al conjunt monumental
cistercenc de Poblet. En
realitat, és una ruta de rutes.
Joan; per l’esquerra, aniríem a Po -
blet. Les deixem. Seguim un senderó.
Arribem al tallafocs, a prop
del mirador de la Pena (senyals
del GR).
Km 5,3 - Deixem el mirador. En
sortim per un bon sender (deixem
TAG Setembre 2000
43 ▼

el GR si hi anem en bicicleta; és
accidentat) que en dues o tres lla -
ça des ens menarà a baix.
Km 6 -
Trobem la pista. La seguirem per
la dreta fins l’ermita de la
Santíssima Trinitat.
Km 12 - Som a l’ermita de la
Santíssima Trinitat. Després d’una
llarga baixada, per carretera
d’asfalt i per conreus, anem baixant.
Km 15,9 - Som a l’Espluga de
Francolí. Marxem en direcció a
les Masies de Poblet per l’asfalt.
Km 18,3 - Podem visitar les
Masies i Poblet.
Km 19,8 - Trobem, a les Masies,
Lliurament dels
Premis Nacionals
de Seguretat en la
Construcció
A finals del mes de maig, es
van conèixer els guardonats en
la convocatòria de 2000, la
desena edició d’aquests premis
que concedeix el Consell Gene -
ral de l’Arquitectura Tècnica
d’Espanya. En la categoria
“Formació”, el premi ha anat a
la Fundación Laboral de la
Construcción, pel seu Programa
de Formación sobre seguridad
laboral en la construcción, dirigido
a todos los profesionales
del sector. Pel que fa a l’àmbit
“Informació pública”, el guardó
ha estat concedit al reportatge
Precaución: Obras, de la cadena
autonómica andalusa Canal Sur
Televisión. Dins la categoria
“Iniciativa Universitària”, el
guardó ha estat guanyat per un
grup d’estudiants de la Univer -
una pista de terra que per la dreta
va a la Pena (rètol).
Km 21,8 - A peu, podem avançar
més agafant el sender de matarrucs,
que comença a una antiga
pedrera. Si fem la ruta proposada,
seguim per la dreta, arribant a una
mina de barita abandonada.
Km 26,4 - Deixem a la dreta la
pista que va a Castellfollit.
Continuem de dret passant per
sota una cinglera. Bona
vista de l’Espluga a sota.
Km 28 - Som al coll de la
Creu de l’Ardit. Iniciem
una curta pujada, sempre
pel mig del bosc. Deixem
un ramal a la dreta.
Km 29,3 - Ara la pista
baixa, passant a frec del
sitat d’Extremadura, amb el treball
titulat Sistema de gestión
de prevención de riesgos laborales
en una empresa constructora.
Les altres dues cate gories
dels premis, “Infor mació tècnica”
i “Innovació i recerca”, van
ser declarades desertes, tot i que
va haver una menció per la
revista del Col.legi d’Apare -
lladors de Burgos en el primer
àmbit i per a un estudi de
l’arquitecte tècnic Fulgencio
López en el segon apartat.
El Senat crea una
comissió
específica sobre
seguretat
A mitjans de juny, el ple del
Senat va aprovar per unanimitat
la creació d’una Comissió especial
per a la Millora en la prevenció
de riscos laborals i la
salut en el treball. Està previst
TAG Setembre 2000 44
▼
corral abandonat de la Marieta.
Km 32,6 - Pugem un xic i ja som
al poble de Rojals.
Bibliografia: Josep Isa, De la muntanya al
mar (28 itineraris per la Cona, l’Alt Camp i
el Tarragonès), Cossetània Edicions, Valls,
1997 - Rafel Ferré, Les Muntanyes de
Prades, (amb mapa excursionista), Centre
de Lectura, Reus, 1995 - Màrius Domingo
i Antoni Borau, Muntanyes de Prades, paisatge
i fauna, Cossetània, Valls, 1998.
que aquesta comissió es constitueixi
aquesta tardor, per tal
d’emetre un conjunt de recomanacions
legislatives i administratives
sobre aquesta temàtica
un cop acabats els treballs, que
podrien perllongar-se durant
bona part del que resta de legislatura.
Per tal de concretar les
seves conclusions, la comissió
escoltarà a especialistes de les
comunitats autònomes, organitzacions
professionals, sindicats
i associacions empresarials. Els
partits polítics van destacar la
conveniència que el senat treballés
aquests temes, ja que
l’efectivitat de les mesures que
es puguin prendre depén del
suport dels diferents governs
autònoms. Les formacions polítiques
van coincidir finalment
en la necessitat de reduir les
altes taxes de sinistralitat laboral
que es produeixen arreu de
l’Estat espanyol.

VIDA SOCIAL ▼
La Diada del Patró de 2000
L
a festivitat del patró dels aparelladors,
San Juan de Ortega,
va aplegar un seguit d’activitats
commemoratives. A banda de les
activitats esportives, com la sortida
en bicicleta o les competicions de
tennis, paddle o jocs de platja, el
col.legi va organitzar un viatge per
visitar el celler cooperatiu del
Pinell de Brai, obra de l’arquitecte
modernista Cèsar Martinell i un
magnífic exemple de construcció
civil del primer terç del segle XX.
Finalment, el tradicional sopar de
germanor, realitzat el 9 de juny, va
aplegar prop de 225 assistents.
QUI VA SER S. JUAN
DE ORTEGA?
Potser el patró dels aparelladors
i dels arquitectes tècnics, la
diada del qual se celebra el 2 de
juny, encara és una mica desconegut.
San Juan de Ortega, també
conegut com S. Juan Ermitaño, va
néixer a principi del segle XII a
▼
▼
Una imatge de la visita al celler del Pinell de Brai
Dalt, els preparatius per als jocs de platja a Torredemabrra. Baix, una imatge
del sopar de germanor als salos de les Termes Montbrió
Quintana de Ortu ño, a uns
15 quilò me tres de Burgos.
Or denat sacerdor molt
jove, les lluites provocades
després de la mort d’Al -
fons VI de Castella van fer
que deixés terres burgaleses.
Després de vendre tots
els seus béns, va sortir en
peregrinació cap a Jerusa -
lén, a la tornada de la qual
va sobreviure a un naufragi.
Els textos hagiogràfics, que el
citen ja a partir de mitjans del segle
XII, diuen que es va salvar en invocar
a San Nicolás. Ja a Espanya, es
va establir a un indret escarpat dels
Mon tes de Oca, també a Burgos: el
lloc es coneixia llavors com a
“Urtica”, del qual se’n deriva
l’actual Ortega. Allí va aixecar una
ermita dedicada a S. Nicolás, amb
llicència d’Alfons VII, que va regnar
entre el 1126 i el 1157 i a qui va
rebre en confessió diverses vegades
al llarg del seu mandat. A partir
del darrer terç del segle XII,
desapareix qualsevol referència
històrica a San Juan de Ortega.
TAG Setembre 2000
45 ▼

NORMES DʼINSCRIPCIÓ
QUOTES D´ INSCRIPCIÓ
Les activitats són obertes a tothom, gratuïtes
o amb un import de matrícula segons els cursos.
Els col·legiats gaudiran d´un descompte
del 50 %. Els col·legiats de menys
de 3 anys d´incorporació, gaudiran d´un descompte
del 60 %. Els col·legiats amb la mateixa
antiguitat de col·legiació que els anteriors,
però que hagin realitzat el curs d´INICI A
L´EXERCICI PROFESSIONAL (criteris per preparar
informes), obtindran un descompte del
75%. Preu especial per als estudiants
d´Arquitec-tura Tècnica residents en les
nostres comarques i que pensen incorporarse
al col·legi.
CONDICIONS
La reserva de plaça es podrà fer per telèfon,
fax, correu o correu electrònic, i omplint i
retornant el full de sol·licitud. Les places
guardaran l´ordre d´inscripció fins a esgotar
el límit. La data límit d´inscripció és de
10 dies abans de l´inici del curs. No es
considerà efectiva fins que s´hagi fet el pagament.
En cas d´esgotar-se les places
d´inscripció, s´obrirà una llista d´espera
per cobrir anul·lacions o poder fer reserva de
plaça per una propera edició.
CONDICIONS DE PAGAMENT
Les inscripcions han de ser efectives 10
dies abans de l´inici del curs. Els pagaments
es podran fer en: efectiu, transferència
bancària, càrrec al compte i xec nominatiu.
ANUL·LACIONS
Les anul·lacions comunicades 10 dies abans
de començar el curs, comportaran la
pèrdua del 50% de l´import de la matrícula.
L´anul·lació dos dies abans de l´inici o
un cop iniciat, comportarà la pèrdua del 80%.
En cas de l´anul·lació per part del
col·legi, es retornarà l´import total de la
matrícula.
INSCRIPCIÓ I INFORMACIÓ
Col·legi d´Aparelladors i Arquitectes Tècnics
de Tarragona
Av. President Macià, 6 1er.
43005 Tarragona
Telèfon 977 21 27 99
Fax 977 22 41 52
Inscripció: Full de sol·licitud
Agrairem molt la vostra
col·laboració, tot ajustant-vos al
contingut d’aquestes normes.
TAG Setembre 2000 46
▼
CURSETS AL COL·LEGI
AUTOCAD V.14 nivell 3
30 hores lectives
horari: dilluns i dimecres de 6.30 a 10.30 hores
Data d’inici: 23 d’octubre
Data final: 13 de novembre
ACCES 97
Data d’inici: 22 de novembre
Data final: 23 de novembre
Els cursets es realitzaran en: 8 hores lectives
horari: dimecres i dijous de 6.00 a 10.00 hores
(sesions de 4 hores)
OCTUBRE
2, 4, 6, 9, 11, 16, 18, 20, 23: CURS D’EXPERTS EN
VALORACIONS IMMOBILIÀRIES
23 (inici): AUTOCAD. Duració 30 h.
NOVEMBRE
6, 8, 13, 15: CURS LA SEGURETAT EN LES DEMOLICIONS.
DESCONSTRUCCIÓ
22, 23: ACCES 97
MÁSTERS DEL INSTITUTO DE INVESTIGACIONES
ECOLÓGICAS
Educación a distancia
Apartado de Correos 15.521 29080 Málaga
Tel. 952 603540 /41/42/43
Fax: 952 600667
http://www.forestal.org
e-mail: forestal@forestal.org
MÁSTER EN ALTA GESTIÓN AMBIENTAL
Coste: 230.000 Ptas.
MÁSTER EN ECOAUDITORÍAS Y PLANIFICACIÓN
EMPRESARIAL DEL MEDIO AMBIENTE
Coste: 180.000 Ptas.
MÁSTER EN EDUCACIÓN AMBIENTAL
Coste: 100.000 Ptas.
CONSTRUMAT
SALÓN INTERNACIONAL DE LA CONSTRUCCIÓN
12a edición 2001, días 23 al 28 de abril
CONCURS D’ARTICLES
Temes de caràcter “professional, tècnic, històric, filosòfic i de
recerca disn de l’àmbit de la construcció i l’urbanisme”.
Organitza al revista BIC i el Col·legi d’Aparelladors i
Arquitectes Tècnics de Lleida.
Qualsevol informació de les dates, nous cursets o xerrades tècniques es farà saber oportunament

ÀLBUM
▼
Petit recull de campanars
Com a complement al treball sobre la restauració a Tarragona, presentem
un petit àlbum “familiar” de campanars, del Tarragonès, Baix
Camp i Baix Penedès. Tots cinc mantenen la mateixa estructura bàssica:
els dos primers pisos de planta quadrangular i el darrer i el cimbori amb
planta octogonal.
▼
El campanar de la seu tarrago -
nina, des del Palau de l’Arque -
bisbat
▼
▼ El campanar de Constantí, que
A Bonastre, també es manté la
planta octogonal als darrers
pisos
▼
La façana de l’esglèsia de
Riudecols
encara manté molts carreus
barrocs
▼
L’escultura de l’àngel carac -
teritza el campanar d’Albi -
nyana
TAG Setembre 2000
47 ▼

El nostre servei
garanteix
la QUALITAT
de l’obra
laboratori
dʼassaigs
del Centre dʼInvestigació
Tecnològica i Assaig
de materials S.A.
LABORATORI ACREDITAT
Pol. Industrial Francolí
Parcel·la 15, núm. 5 - A
Tel. 977 54 79 09 Fax: 977 54 78 47
43006 TARRAGONA