TAG - Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona

▼
Aquest conegut finestral ubicat actualment a un edifici del Pla de la Seu, va
pertànyer al Castell del Patriarca
cadell i arquebisbe Joan de Mont -
cada confabulat amb el virrei duc
d’Alcalà,el governador general de
Catalunya, i alguns magistrats de
l’Audiència que actuaren amb
descarada parcialitat. Com manifestà
el síndic de la ciutat Miquel
Pallarès en una súplica dirigida al
rei en demanda de clemència, la
principal causa de les “calamidades
y desventuras tan grandes”
que afligien els tarragonins foren
“tantos pecados y graves offensas
de juramentos falsos que se han
hecho en las informaciones de los
casos sucedidos, tantas blasfemias,
murmuraciones y otros mil
males[10]”.
Però els partidaris del prelat
no es donaren per satisfets amb tot
això i remataren la tasca amb un
toc del més refinat estil bandoler:
entre les set i les vuit de la tarda
del dia de Sant Pere de l’any 1622,
a Reus vila de jurisdicció de
l’arquebisbe, al mig del carrer,
“criados de Jayme Casals o del
Gover nador del Campo… tiraron
TAG Setembre 2000 34
▼
a trayción dos o tres pedreñaladas
a Rafael Llorens… muriendo sin
poder dezir Jesús”[11]
Ara, si deixem de banda el
dramatisme que envoltà el conflicte
i ens cenyim a les repercusions
econòmiques que tingué, la pregunta
a fer és, quant li costà a la
ciutat? El síndic Pallarès en la
súplica suara esmentada recordava
que “los excessivos travajos que
han padecido los ciudadanos con
ydas y venidas a Madrid y a
Barcelona y otros accidentes ha
gastado la ciudad muchos millares
de ducados y está en tal punto de
acabada y consumida que con
razón se ha de temer su total perdición
y ruina”. Per tal de precisar
la vaga referència “molts milers
de ducats” hem investigat el
“Llibre Quart del clavariat dels
comuns (1616-1627)” [12], amb
el fi de localitzar entre els anys
1619 i 1624 els pagaments que féu
el clavari per costejar les despeses
que originà el conflicte.
En la recerca hem trobat 17
partides que es refereixen a les
causes criminals tramitades a
l’audiència de Barcelona, el total
de les quals puja 3.982 lliures i 2
sous. Un analisi de les partides
revela la llarga durada de les
estances a Barcelona dels representants
municipals que, acompanyats
d’advocats i notaris, recorrien
personalment al virrei, atenien
els detinguts i freqüentaven
la Reial Audiència per defensar
els processats. Així, el síndic
Jaume Garau romangué a Barce -
lona nogensmenys que 490 dies!
Seguits o a intermitències? No ho
sabem, però les 735 lliures que li
abonaren són just l’import dels 30
sous diaris de dietes que tenia
assignades. Ni un cèntim més, la
qual cosa fa pensar que de les dietes
hagué de pagar-se els viatges. I
una nota d’anades i vingudes i
diligències fetes a Barcelona del
mateix síndic pujà 553 lliures i 17
sous.