TAG - Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona

More documents

Recommendations

Info

en l’embelliment del nou portal de l’Assumpta. Per a continuar, ja ben entrat el segle XVIII en la façana de l’arrebossada capella de Santa Llúcia (1744); al portal del primer recinte i, finalment a les cases del monjos jubilats de la Plaça de Sant Bernat de finals de la pròpia centúria. S’aprecia dins de la varietat de motius, que tendeix a un sentit unitari en certa manera, l’evolució del gust o de la moda en el respectius moments de « Els traçats mostren l’evolució del gust ornamental a diferents èpoques, des del barroc fins al neoclassicisme » l’execució, que va des del ple barroc, fins arribar a la més pura concepció neoclàssica, sent més recents els d’estil Noucentiste del nº. 6 de la Plaça de Sant Bernat i els del nº. 3 de la Plaça de Santa Llúcia, tots dos realitzats per En Ferdinandus Serra i Sala. Els esgrafiats de Santes Creus, amb la seva perllongada executòria, -expressió del sentit ornamental dels dos últims segles de vida del monestir-, han arribat a ser consubstancials amb la visió de conjunt que del monument s’obté. Davant la impossibilitat de restituir l’aspecte medieval degut als perills que una reintegració semblant representaria en importants sectors dels que no queda rastre -o sols lleuger- del seu passat, entendrem que val la pena procurar la conservació del conjunt que ha arribat fins els nostres díes, no exempt, ni molt menys, de caràcter, de gràcia i de bellesa. La mà del temps i la més perniciosa ancara de restauradors inhàbils, arribaren a perjudicar i a posar en greu perill la conservació de tan estimat conjunt. En alguns sectors, com és la façana de la capella de Santa Llúcia, la decoració es trobaba en tràngol de desa- parèixer totalment, però una restauració adient ha fet que avui llueixi d’una forma esplèndida. No succeeix el mateix amb la façana de l’antic Palau de l’Abat que reclama d’una forma urgent una restauració. Però la conservació de Santes Creus en tots i cadascun dels seus aspectes encara és possible i, gràcies al fet que el senyor Ferdinandus Serra i Sala va cobrar afecte a Santes Creus i va portar a terme treballs importants de restauració que són un bon exemple per dur a terme actuacions futures, fa que ens sentim optimistes en relació amb una total restauració del magnífic conjunt dels esgrafiats del lloc en qüestió. DESCRIPCIÓ DELS ESGRAFIATS Per accedir al Monestir de Santes Creus és necessari recórrer dos recintes clarament diferenciats, separats pel portal de l’Assumpta. El primer recinte, l’exterior, és el que constitueix la Plaça de Santa Llúcia i el segon, l’interior es el que l’integren les Places de Sant Bernat, de l’Esglé - sia i de Jaume el Just o del Joc de la Pilota. Amb la finalitat d’establir un ordre a l’hora de fer la descripció dels esgrafiats de les façanes del edificis que integren els dos recintes, ho farem seguint el camí d’accés al monestir i en sentit contrari al que giren les agulles del rellotge. EL RECINTE EXTERIOR Una vegada hem passat el portal d’accés al primer recinte i només tombar a la dreta, ens trobem la façana de l’edifici nº. 3 de la Plaça de Santa Llúcia, propietat d’En Vicens Sole i Saumell, on podem contemplar l’esgrafiat de recent execució, obra d’En Ferdi - nandus Serra i Sala, fills evidents TAG Setembre 2000 28 ▼ d’aquest artista tan en referència al seu estil com a la seva execució. L’edifici es composa de planta baixa, dues plantes altes i coberta amansardada. A l’alçada de cadascuna d’aquestes plantes, hi ha unes cintes amb decoració geomètrica, disposades horitzontalment, més complexes a mesura que augmenta l’alçada. La primera és una simple banda de color blanc, la segona está formada per dues línies horitzontals entremig de les quals hi ha una decoració floral i la més alta, just sota el ràfec, és la més ampla i la forma una línia ondulada flanquejada per línies horitzontals, decoren les parts cóncaus de l’ondulació unes petites flors. A la planta baixa existeixen tres obertures, la que dona accés al primer recinte, la porta d’entrada a l’edifici i una finestra. Tots tres elements estan construïts amb conreus de pedra separats i remarcats per una línia blanca que els separa de l’arrebosat de fons « La conservació dels esgrafiats es deu en » bona part a la feina del senyor Ferdinandus Serra i Sala de l’esgrafiat, sobre la clau de l’arc carpanell d’accés al primer recinte hi ha una decoració a base d’uns àngels que sostenen un medalló on podem llegir “si vols saber l’hora que ès, mira el rellotge que per això és”. Tant les dues finestres de la primera planta, com les tres de la segona están remarcades i decorades amb motius florals tant la llinda com l’ampit. Entremig de les finestres de la primera planta es pot contemplar un plafó amb una figura femenina que ens mostre els fruits de la terra i als extrems dos florers. A la part alta de la façana i aproximadament al mig de la mateixa, un rellotge de sol amb una cinta onejant sostinguda per dos
àngels on podem llegir “jo sense sol i tu sense fe, no valem res”, a la dreta i a l’esquerra plafons amb un núvol sobre el que es recolzen dos angelets envoltats per cintes onejants. Tant els dos plafons com el rellotge de sol, están enmarcats i sobre d’ells hi ha uns medallons amb els perfils d’uns rostres flanquejats per corns de l’abundància. Completen el conjunt quatre florers i dos plafons. A l’altre costat d’aquest recinte es troba la Capella de Santa Llúcia. La façana és completament simètrica a l’eix de la mateixa, una porta rectangular amb montants i llinda de pedra, damunt la porta una finestra circular “ull de bou” i rematant el conjunt tres columnes que suporten dos arcs de mig punt com si fos un capanar d’espadanya i tres capcers escalonats. La decoració esgrafiada d’aquesta façana está formada per rectangles de quatre mòduls d’alçada per dos d’amplada amb el angles formats per quarts de circumferència de radi igual a un mòdul. Aquest element geomètric es repeteix a l’alt i al ample de tota la façana, superposant-se un mòdul a l’ample i dos a l’alt. Cada dos mòduls hi ha línies horitzontals que es repeteixen a tota l’alçada de la façana. A la part baixa un sócol arrebossat separat del conjunt esgrafiat per una faixa horitzontal a base de filet o llistell, dibuix geomètric, filet i faixa. La finestra circular està voltada per una decoració també geomètrica concèntrica a la finestra. La manca de creativitat dels restauradors de la casa nº. 6 d’aquest recinte ha deixat òrfena de decoració esgrafiada la façana de dita casa desmillorant notablement el conjunt. Com ja he dit, el recinte exterior queda separat de l’interior pel portal de l’Assumpta sent els dos costats o façanes de la mateixa practicament iguals. La construcció te quatre alçades més la Torre del Mirador, primer de planta quadrada, després octogonal i finalment rematada per coberta de teula àrab en forma piramidal. La decoració esgrafiada d’aquestes dues façanes es d’inscripció barroca, tractan-se els elements que l’integren els típics d’aquest estil, angelets que sostenen cintes onejants amb elements vegetals, vinya, florers i plafons. Totes les obertures están enmarcades per ornaments inspirats en formes naturals vegetals. LA PLAÇA DE SANT BERNAT I DE L’ESGLESIA La façana Nord d’aquest recinte l’integren els edificis que actualment están numerats amb els números 2, 1, 14 i 13. Tots ells es composen de planta baixa, dos pisos alts i coberta de teula àrab. El conjunt d’aquesta façana está dividit horitzontalment amb motius d’ornament geomètric de cinta que corren a manera de tires per tot el llarg de les façanes, creant tres espais. De baix a d’alt, tenim un primer espai o sòcol ▼ Plaça de Sant Bernat. Façana Nord. Casa número 1 TAG Setembre 2000 29 ▼
Page 1 and 2: TAG REVISTA DEL COL·LEGI D’APARE
Page 3 and 4: SUMARI PORTADA: EL CAMPANAR DE LA C
Page 5 and 6: junta i una central de reserves con
Page 7 and 8: ESCÀNNER ▼ La docència en la co
Page 9 and 10: L’INTERIOR DEL CAMPANAR ES PODRÀ
Page 11 and 12: anda del c/ de les Coques i del Pla
Page 13 and 14: ANTONIO SÁEZ. PICAPEDRER “El pic
Page 15 and 16: 5 8 5 2 5 10 11 6 6 4 ANELL FERROVI
Page 17 and 18: Està recollit a l’Apèndix del D
Page 19 and 20: TAG Setembre 2000 19 ▼
Page 21 and 22: TAG Setembre 2000 21 ▼
Page 23 and 24: Per altra banda el càlcul de Qp es
Page 25 and 26: Classificació de les instal·lacio
Page 27: amb la decoració vegetal típica d
Page 31 and 32: una façana tractada com un conjunt
Page 33 and 34: ▼ Una imatge de l’antic Castell
Page 35 and 36: Com hem dit el cònsol Vicenç Serr
Page 37 and 38: novembre del 1766 foren capitulades
Page 39 and 40: ▼ L’inventari del 1844 indica l
Page 41 and 42: ✁ ACTIVITATS DE FORMACIÓ CONTINU
Page 43 and 44: SORTIM ▼ De Rojals a Poblet (a pe
Page 45 and 46: VIDA SOCIAL ▼ La Diada del Patró
Page 47 and 48: ÀLBUM ▼ Petit recull de campanar

TAG - Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?