TAG - Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona

Com hem dit el cònsol Vicenç
Serra estigué pres 298 dies, i per
alimentar-lo i proporcionar-li certes
comoditats se li concediren 24
sous diaris, que fan un total de
357 lliures i 12 sous, però les gestions
per alliberar-lo en pujaren
482 i 15 sous. Els tràmits per treure
de la presó l’advocat Gabriel
Berart costaren 459 lliures i 2
sous. Aquests exemples mostren
que en aquell temps com avui litigar
era caríssim.
Les gestions a Madrid que
realitzà el síndic Miquel Pallarès
els anys 1620, 1621 i 1622, costaren
1.934 lliures i 13 sous distribuides
així:
Viatge i estada a Madrid de
27 de juny a 2 de novembre de
l’any 1620 per gestions a la cort i
al Consell d’Aragó per a defensar
els privilegis de la ciutat, 515
lliures
Nota presentada el 18 de
novembre de 1621, 417 lliures i
13 sous.
Estada a Madrid del 6 de
novembre de 1622 a últims de
juliol de 1623, 1.002 lliures que se
li paguen a raó de 100 lliures mensuals,
A més de les despeses de
Barcelona i Madrid el municipi,
per acord del consell, es féu càrrec
de la reedificació de les cases
enderrocades després que el virrei
donés llicència per fer-ho el 4
d’agost -casa de la vídua de
Rafael Llorenç- i el 10 de setembre
-cases de Francesc Garau i
Jaume Monreal- de l’any 1622.
No po dem estar de dir que aquestes
llicències precediren un mes i
mig la definitiva caiguda del teló
del drama que tingué lloc el dia 3
no vem bre següent data de la mort
de l’arquebisbe.
Les noves cases costaren a la
ciutat 994 lliures: 227 la de Jaume
Monreal, 250 la de Rafael Llo -
renç, i 517 la de Francesc Garau.
Resumint, en el darrer dels
litigis que mantigué amb
l’arquebisbe Montcada la ciutat
gastà 6.910 lliures i 8 sous. Però si
a aquesta quantitat hi afegím el
cost dels dos anteriors litigis, el
total de la despesa rondaria les
10.000 lliures. Com a mostra del
cars que també havien estat direm
que, entre el 23 d’abril de 1615 i
el 31 de març del 1616, segons
una nota que presentà el síndic
Jaume Garau havia gastat a
Barcelona 934 lliures i 16
sous[13], en els plets que mantenia
la ciutat.
D’on treia els diners el govern
municipal? És possible que a la
llarga hagués d’empenyorar-se,
però d’immediat els diners sortien
de la caixa de l’administració de
la carn, en menys escala de la de
forments, i alguna vegada de la
caixa del comú. Per exemple, per
pagar les cases enderrocades es
tragueren 972 lliures de
l’administració de les carns, i 517
de la de forments.
N o t e s
[1].- Sobre el bandolerisme
vide, TORRES I SANS, XAVIER: Els
bandolers (s. XVI-XVII). Vic,
Eumo, 1991. Nyerros i cadells:
bàndols i bandolerisme a la Cata -
lunya mo der na (1590-1640). Bar -
ce lona, Quaderns Crema, 1992.
SALES NÚRIA: Història de Cata -
lunya, vol IV, Edit. 62, 1991,
cap.III i IV.
[2].- Un resum del vell litigi
de les jurisdiccions a RECASENS I
COMES, J. M.: El municipi i el
govern municipal de la ciutat de
Tarra gona. Segles XVI i XVII.
Tarragona, Consell Comarcal del
Tarragonès, 1998, 235.
[3].- Els llibres del consolat
són els llibres d’actes del consell i
de les prohomenies municipals.
[4].- BLANCH, JOSEP: Arxiepis -
copologi de la Santa Església Me -
tro po litana i Primada de Tarra -
gona. 2 vols. Tarragona, Agru -
pació de Bibliòfils de Tarragona,
1951. Vol II, 169-175. MORERA,
EMILI: Tarragona Cristiana. 5
vols. Tarragona, Inst. Est. Tarraco -
nense Ramon Berenguer IV. Vol
IV, 1955, 235-239.
[5].- (A)rxiu (H)istòric (T)a -
rra gona. Fons municipal de Tarra -
gona. Papers solts. Lligall 12.
Doc. 980. Requesta donada a
Mon redon. Reclamació contra el
ve guer Casals. 13 desembre 1619.
Doc. 1016 de 20 octubre 1621.
Càrrecs de la ciutat contra Jaume
Casals, nomenat veguer de
l’arquebisbe.
[6].- AHT. Fons municipal de
Tarragona. Memorial causa de
Monredon. Defensa de la ciutat
de Tarragona. Secció Papers solts,
lligall 12, doc. 930. S/d., gener
1620.
[7].- AHT. Fons municipal de
Tarragona. Papers Solts, lligall 12,
doc. 1016 de 20 octubre 1621.
[8].- AHT. Fons municipal de
Tarragona. Llibre del consolat
1619-1628, fol. 47v. Acta 20 abril
1619.
[9].- Arxiu municipal.Armari
VIII. Lligall papers solts,doc. 617.
Representació feta per Mi quel
Pallarès contra els tropells comesos
pel virrei Duc d’Alcalà i
l’arqubisbe Montcada. s/d.
[10].- Id. Ibid.
[11].- Id. Ibid.
[12].- Clavari és sinònim de
caixer, i el llibre del clavariat era
un llibre comptable en el qual el
clavari en funcions registrava cronològicament
el moviment de la
caixa municipal. Els assentaments
a més de la quantitat que
s’ingressava o es pagava contenia
una breu explicació que justificava
el fet comptable.
[13] .-AHT. Fons municipal
de Tarragona. Economia i hisenda.
Libre del clavariat 3, 1603-
1616, fol. 312. Asentament 5
d’abril 1616.
JOSEP M. RECASENS I
COMES
Historiador
TAG Setembre 2000
35 ▼